Taula de continguts
66 les relacions: Abd-al-Màlik al-Mudhàffar, Abu-Ubayd al-Bakrí, Al-Mansur ibn Bulugguín, Al-Qàïd ibn Hammad, Algèria, Almansor, Ashir, Banu Hammad, Banu Ifran, Banu Midrar, Biskra, Bulugguín ibn Muhàmmad, Bulugguín ibn Ziri, Califat de Còrdova, Califat Fatimita, Còrdova, Ceuta, Chelif, Dinastia almoràvit, Emirat maghrawa de Tlemcen, Fes, Hammad ibn Bulugguín, Hàjib, Jàwhar as-Siqil·lí, Maghrawa, Marroc, Miknasa (tribu), Msila, Muhàmmad ibn Hixam, Muluia, Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur, Oujda, Qàlat Bani Hammad, Salé, Sanhadja, Sàhara, Sigilmasa, Tadla-Azilal, Tànger, Ténès, Tiaret, Tlemcen, Tobna, Xal·la, Yússuf ibn Taixfín, Zírida, Zenetes, 1002, 1008, 1012, ... Ampliar l'índex (16 més) »
Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Al-Mudhàddar bi-L·lah Sayf-ad-Dawla Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Abu-Ubayd al-Bakrí
Abu-Ubayd Abd-Al·lah ibn Abd-al-Aziz ibn Muhàmmad ibn Ayyub al-Bakrí, més conegut com a Abu-Ubayd al-Bakrí o, simplement, al-Bakrí (vers 1010-1094) fou un geògraf andalusí, el més gran de l'occident musulmà junt amb Al-Idrissí.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Abu-Ubayd al-Bakrí
Al-Mansur ibn Bulugguín
Al-Mansur ibn Bulugguín fou fill de Bulugguín ibn Ziri, al que va succeir com a governador d'Ifríqiya i emir d'Ashir a la seva mort el 25 de maig del 984.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Al-Mansur ibn Bulugguín
Al-Qàïd ibn Hammad
Xàraf-ad-Dawla al-Qàïd ibn Hammad, més conegut simplement com al-Qàïd ibn Hammad (mort el 1054) fou emir hammadita del 1029 al 1054.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Al-Qàïd ibn Hammad
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Algèria
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Almansor
Ashir
Ashir o Aixir és una antiga ciutat fortificada d'Àfrica del nord, a l'actual territori d'Algèria, uns 100 km al sud-sud-oest d'Alger, al Djebel Titerï.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Ashir
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Banu Hammad
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Banu Ifran
Banu Midrar
Els midràrides o dinastia midràrida o dels Banu Midrar o dels Banu Wàssul fou una dinastia amaziga independent que va governar el Tafilalt amb centre a Sigilmasa entre el i el.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Banu Midrar
Biskra
Biskra (amazic: Biskra en amazic, Tibeskert) és una ciutat d'Algèria, capital de la província de Biskra.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Biskra
Bulugguín ibn Muhàmmad
Bulugguín ibn Muhàmmad (mort el 1062) fou emir hammadita del 1055 al 1062.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Bulugguín ibn Muhàmmad
Bulugguín ibn Ziri
Bulugguín ibn Ziri fou fill de l'emir sanhaja d'Ashir Ziri ibn Manad.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Bulugguín ibn Ziri
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Califat de Còrdova
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Califat Fatimita
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Còrdova
Ceuta
Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Ceuta
Chelif
El riu Chelif (en català Xelif), a vegades esmentat com Chleff, Chlef, Cheleff, és el principal riu d'Algèria, situat al nord-oest del país.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Chelif
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Dinastia almoràvit
Emirat maghrawa de Tlemcen
Lemirat maghrawa de Tlemcen fou un estat governat pels amazics maghrawa a la regió oberta Tilimsen (Tlemcen), que amb diverses alternatives va durar del 788/789 al 979.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Emirat maghrawa de Tlemcen
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Fes
Hammad ibn Bulugguín
Hammad ibn Bulugguín (mort el 1028) fou el primer emir hammadita (Banu Hammad).
Veure Emirat maghrawa de Fes і Hammad ibn Bulugguín
Hàjib
Hàjib fou un càrrec en diversos govern musulmans, que es podria traduir per camarlenc.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Hàjib
Jàwhar as-Siqil·lí
Jàwhar ibn Abd-Al·lah, conegut com a Jàwhar as-Siqil·lí, literalment Jàwhar el Sicilià, però també pels epítets as-Saqlabí, ‘l'Eslau’ o ‘l'Esclau’, ar-Rumí, ‘el Grec’ o ‘el Cristià’, al-Kàtib, ‘el Secretari’, o al-Qàïd, ‘l'Alcaid’ o ‘el General’ (vers 900/910 - 28 de gener de 992) fou un general musulmà, un dels fundadors del poder fatimita al Maghrib i Egipte.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Jàwhar as-Siqil·lí
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Maghrawa
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Marroc
Miknasa (tribu)
Els miknasa foren una important tribu amaziga del Magreb, del grup dels Butr.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Miknasa (tribu)
Msila
Msila, també M'sila, M'Sila o Masila o al-Masila (derivat segurament de l'àrab massil, que vol dir ‘curs d'aigua’, ja que la ciutat està a la riba del riu El Ksob) és una vila d'Algèria capital de la província del mateix nom, als Altiplans a la vora nord de la depressió d'Hodna.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Msila
Muhàmmad ibn Hixam
Muhàmmad ibn Hixam, conegut com a Wàdih (?-1011), fou un cap andalusí d'origen eslau.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Muhàmmad ibn Hixam
Muluia
El Muluia (pronunciat localment Muluya) és un riu del Marroc d'uns 600 km de curs i 22,3 m³ de cabal, encara que pot tenir grans variacions.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Muluia
Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur
Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur conegut també com a Abu-Manad Badis Nàssir-ad-Dawla, fou emir de la dinastia zírida durant vint anys.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur
Oujda
Oujda (localment Ūjda) és la capital de la regió de l'Oriental del Marroc.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Oujda
Qàlat Bani Hammad
La Qala dels Banu Hammad o Qàlat Bani Hammad fou una ciutat medieval d'Algèria, capital de la dinastia dels Banu Hammad o hammadites.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Qàlat Bani Hammad
Salé
Salé és un municipi de la prefectura de Salé de la regió marroquina de Rabat-Salé-Kenitra.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Salé
Sanhadja
Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Sanhadja
Sàhara
El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Sàhara
Sigilmasa
Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa, Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa o Sigilmassa fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Sigilmasa
Tadla-Azilal
La regió de Tadla-Azilal (en àrab: تادلة أزيلال; en amazic ⵜⴰⴷⵍⴰ ⴰⵥⵉⵍⴰⵍ, Tamnaḍt n Tadla Azilal) era una de les setze regions en què està organitzat el Marroc abans de la reforma administrativa de 2015.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Tadla-Azilal
Tànger
Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Tànger
Ténès
Ténès és una ciutat turística de la província de Chlef, a la costa algeriana, situada aproximadament a 200 km a l'oest de la capital Alger.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Ténès
Tiaret
Tiaret o, en amazic, Tihert, abans coneguda com Tahart (‘estació’) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Tiaret
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Tlemcen
Tobna
Tobna (en àrab Tubna) fou una antiga ciutat de la moderna Algèria a 4 km al sud de l'actual Barika, a la part oriental del Chott Hoda, entre aquest i les muntanyes Bélezma als Aurès.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Tobna
Xal·la
Muralla de Sala Colonia carrer romà a Chella Xal·la (habitualment escrit Chella o Chellah, versió francesa del nom) és una antiga ciutat del Marroc, avui en ruïnes, a la vora del riu Bu Regreg, al nord-est de Rabat i a uns 3 km de la costa.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Xal·la
Yússuf ibn Taixfín
Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Yússuf ibn Taixfín
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Zírida
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Veure Emirat maghrawa de Fes і Zenetes
1002
El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 1002
1008
El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 1008
1012
El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 1012
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 1025
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 1032
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 1037
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 1042
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 1063
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 1067
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 1072
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 1073
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 1078
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 11 d'agost
959
El 959 (CMLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 959
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 977
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 980
987
El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 987
988
;Països Catalans.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 988
989
El 989 (CMLXXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Emirat maghrawa de Fes і 989