Accés més ràpid que el navegador!
125 les relacions: Abd al-Kadir al-Addaui, Abd al-Kan, Abd-al-Aziz ibn Hàtim al-Bahilí, Abd-al-Màlik ibn Djahap, Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-Al·lah ibn Àhmad as-Sulamí, Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia, Abu-Saïd Muhàmmad ibn Marwazi, Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, Adí ibn Adí al-Kindí, Aixot el Gran, Aixot I Bagratuní, Aixot III el Cec, Aixot IV Bagratuní, Al-Àixath ibn Qays al-Kindí, Al-Fadl ibn Yahya, Al-Mansur (abbàssida), Al-Mútamid, Al-Mughira ibn Xuba, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra, Al-Qasim ibn Rabi'a ibn Umayya ibn Abi's al-Thaqafi, Al-Walid II, Alí ibn Abi-Tàlib, Alí ibn Yahya al-Armaní, Albània del Caucas, Alta edat mitjana, Alta Mesopotàmia, Araxes, Armènia, Armènia persa, Armenis, Úmar ibn al-Khattab, Atropatene, Azerbaidjan, Àhmad ibn Issa ibn Xaykh, Àrabs, Bagdad, Bagratuní, Bakkar ibn Múslim al-Uqaylí, Basili I el Macedoni, Bogha al-Khabir, Califa, Califat Abbàssida, Caucas, David Saharuni, Dinastia macedònia, Dvin, Emir, Gilan, Grigor II Mamikonian, ..., Grigor Mamikonian, Habib ibn Màslama al-Fihrí, Hamazasp IV Mamikonian, Harith ibn Amru, Harun ar-Raixid, Hàssan ibn Qàhtaba, Homs, Hudhayfa ibn al-Yaman, Ibn Màhan, Imperi Mede, Imperi Romà d'Orient, Ishaq ibn Múslim, Ishaq ibn Sulayman, Iyad ibn Ghanm, Kartli, Khalid ben Yazid ben Useid al-Sulamí, Khàlid ibn Yazid ibn Maziyad, Khuzayma ibn Khàzim, Llac Van, Llista d'emperadors romans d'Orient, Marwan I, Marwan II, Mazandaran, Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Mesopotàmia, Mjej II Gnuní, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní, Muhàmmad ibn Marwan, Musa ibn Bogha, Mussa ibn Zurara, Nersès Kamsarakan, Omeies, Ostikan, Pèrsia, Primer califat, Principat, Província de Fars, Qinnasrin, Rawh ibn Hàtim al-Muhal·labí, Regne d'Ibèria, Saïd ibn Amr al-Haraixí, Sahak III Bagratuní, Sembat II Bagratuní, Sembat VIII Bagratuní, Sevada al-Djahapi, Sulaiman d'Armènia, Sulayman ibn Yazid, Taron, Tatxat Andzevatxí, Teodor Reixtuní, Uthman ibn Affan, Uthman ibn al-Walid, Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí, Yahya ibn Khàlid, Yazid I, Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní, Yazid ibn Ussayd as-Sulamí, Yússuf ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Marwazí, Yússuf ibn Raixid as-Sulamí, 637, 640, 641, 642, 643, 645, 650, 653, 654, 685, 705, 786, 884, 885, 886. Ampliar l'índex (75 més) »
Abd al-Kadir al-Addaui
Abd-al-Qàdir ibn Abd-al-Hamid al-Addawí, de la casa de Zayd ibn al-Khattab al Addawí, originari d'Haran, fou ostikan d'Armènia per tres mesos vers el 778.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Abd al-Kadir al-Addaui · Veure més »
Abd al-Kan
Els Abd al-Kan són una tribu àrab del Khuzestan (Iran).
Nou!!: Emirat d'Armènia і Abd al-Kan · Veure més »
Abd-al-Aziz ibn Hàtim al-Bahilí
Abd-al-Aziz ibn Hàtim al-Bahilí fou governador o ostikan d'Armenia (706-709) durant el califat de Muàwiya I.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Abd-al-Aziz ibn Hàtim al-Bahilí · Veure més »
Abd-al-Màlik ibn Djahap
Abd-al-Màlik ibn Djahap va succeir al seu pare Djahap al-Qayssí com a ostikan d'Armènia a Dvin i nakharar de Malazgird el 813.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Abd-al-Màlik ibn Djahap · Veure més »
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Àhmad as-Sulamí
Abd-Al·lah ibn Àhmad as-Sulamí fou un governador o ostikan d'Armènia, de la tribu dels Banu Sulaym, del grup qaisita.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Abd-Al·lah ibn Àhmad as-Sulamí · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia
Abd-Al·lah ibn Hàtim ibn an-Numan al-Bahilí fou governador d'Armènia del 695 al 698 i del 706 al 709, com a lloctinent de Muhàmmad ibn Marwan.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia · Veure més »
Abu-Saïd Muhàmmad ibn Marwazi
Abu-Saïd Muhàmmad ibn Marwazi fou ostikan (governador) d'Armènia del 849 al 851.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Abu-Saïd Muhàmmad ibn Marwazi · Veure més »
Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí
Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, de sobrenom Bàtal al-islam (‘Heroi de l'islam’) i Faris ahl aix-Xam (‘Cavaller dels sirians’) fou un general omeia i governador de Bàssora (707-715), de Wasit (715-717), de Khorasan i Sistan (717-719) i d'Armènia (729-730).
Nou!!: Emirat d'Armènia і Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí · Veure més »
Adí ibn Adí al-Kindí
Adí ibn Adí al-Kindí (segles VII-VIII) fou un tabi de la Jazira que va servir a Armènia amb Abd-al-Aziz ibn Hàtim al-Bahilí (706-709) i va arribar a governar aquest virregnat (ostikanat) per uns mesos.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Adí ibn Adí al-Kindí · Veure més »
Aixot el Gran
Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Aixot el Gran · Veure més »
Aixot I Bagratuní
Aixot I Bagratuní (en armeni Աշոտ Բ Բագրատունի) va ser un príncep d'Armènia de la família dels Bagràtides.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Aixot I Bagratuní · Veure més »
Aixot III el Cec
Aixot Bagratuní III el Cec (en armeni) o simplement Aixot el Cec (mort l'any 761, a vegades apareix com a Aixot II i a vegades com Aixot III) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou príncep d'Armènia de 732 a 748.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Aixot III el Cec · Veure més »
Aixot IV Bagratuní
Aixot IV Bagratuní, dit el Carnívor (en armeni Աշոտ Դ Բագրատունի), va ser príncep d'Armènia de la dinastia dels Bagràtides.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Aixot IV Bagratuní · Veure més »
Al-Àixath ibn Qays al-Kindí
Al-Àixath ibn Qays al-Kindí fou governador de l'Azerbaidjan i governador de facto de l'Armènia àrab suposadament sota el califa Ali (656-661).
Nou!!: Emirat d'Armènia і Al-Àixath ibn Qays al-Kindí · Veure més »
Al-Fadl ibn Yahya
Al-Fadl ibn Yahya al-Barmakí (mort en 808) fou visir abbàssida, fill de Yahya ibn Khàlid.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Al-Fadl ibn Yahya · Veure més »
Al-Mansur (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Mansur ibn Muhàmmad ibn Alí, més conegut simplement pel seu làqab com a al-Mansur, (al-Humayma, a l'est del Jordà, 709/713 - camí de la Meca, 775) fou califa abbàssida de Bagdad (754-775).
Nou!!: Emirat d'Armènia і Al-Mansur (abbàssida) · Veure més »
Al-Mútamid
Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútamid ala-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mútamid, (844-893) fou califa abbàssida de Bagdad (870-892).
Nou!!: Emirat d'Armènia і Al-Mútamid · Veure més »
Al-Mughira ibn Xuba
Abu-Abd-Al·lah al-Mughira ibn Xuba ibn Abi-àmir ibn Massud ath-Thaqafí o, més senzillament, al-Mughira ibn Xuba fou un company del profeta Mahoma.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Al-Mughira ibn Xuba · Veure més »
Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra
Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí o, més senzillament, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra (Tawwaj, 632 - Merv, vers 702) fou un general àrab del, epònim dels muhal·làbides.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra · Veure més »
Al-Qasim ibn Rabi'a ibn Umayya ibn Abi's al-Thaqafi
Al-Qàssim ibn Rabia ibn Umayya ath-Thaqafí fou el tercer cap militar àrab a Àrmènia.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Al-Qasim ibn Rabi'a ibn Umayya ibn Abi's al-Thaqafi · Veure més »
Al-Walid II
Al-Walid ibn Yazid o al-Walid II —— (mort el 16 d'abril de 744) fou un califa omeia marwànida que va governar des de 743, quan va succeir el seu oncle Hixam ibn Abd-al-Màlik fins a la seva mort, quan el succeí el seu cosí Yazid III.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Al-Walid II · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Emirat d'Armènia і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Alí ibn Yahya al-Armaní
Alí ibn Yahya al-Armaní fou ostikan d'Armènia del 862 fins vers el 863 o 864.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Alí ibn Yahya al-Armaní · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Albània del Caucas · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Alta edat mitjana · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Araxes · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Armènia · Veure més »
Armènia persa
L''''Armènia persa''' entre els anys 387 i 591 LArmènia persa correspon al territori armeni controlat per l'Imperi Persa al llarg de la història.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Armènia persa · Veure més »
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Armenis · Veure més »
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Nou!!: Emirat d'Armènia і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Atropatene · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Azerbaidjan · Veure més »
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh ibn as-Salil fou emir de Diyar Bakr i ostikan d'Armènia a Dvin, de la dinastia anomenada xaybànida.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Àhmad ibn Issa ibn Xaykh · Veure més »
Àrabs
Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Àrabs · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Bagdad · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Bagratuní · Veure més »
Bakkar ibn Múslim al-Uqaylí
Bakkar ibn Múslim al-Uqaylí fou ostikan d'Armènia vers 769-770.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Bakkar ibn Múslim al-Uqaylí · Veure més »
Basili I el Macedoni
Basili I el Macedoni (grec: Βασίλειος ὁ Μακεδών, Vassílios o Makedon; nascut el 811, el 830, el 835 o el 836 i mort el 29 d'agost del 886) fou emperador romà d'Orient entre el 867 i el 886 com a primer emperador de la dinastia macedònia.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Basili I el Macedoni · Veure més »
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Bogha al-Khabir · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Califa · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Emirat d'Armènia і Califat Abbàssida · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Caucas · Veure més »
David Saharuni
David Saharuni fou governador militar, curopalata i ixkhan de l'Armènia romana d'Orient del 635 al 638.
Nou!!: Emirat d'Armènia і David Saharuni · Veure més »
Dinastia macedònia
Lleó VI, els dos primers emperadors de la dinastia macedònia. La dinastia macedònia governà l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Emirat d'Armènia і Dinastia macedònia · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Dvin · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Emir · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Gilan · Veure més »
Grigor II Mamikonian
Grigor II Mamikonian fou patrici i generalissim d'Armènia del 744 o 745 fins al 745 o 746.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Grigor II Mamikonian · Veure més »
Grigor Mamikonian
Grigor Mamikonian fou governador d'Armènia nomenat pel Califa del 662 al 685.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Grigor Mamikonian · Veure més »
Habib ibn Màslama al-Fihrí
Habib ibn Màslama al-Fihrí al-Quraixí (la Meca vers 617-662) fou un general del califa Muàwiya I, membre del clan quraixita dels Fihr.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Habib ibn Màslama al-Fihrí · Veure més »
Hamazasp IV Mamikonian
Hamazasp IV Mamikonian fou governador d'Armènia pel Califat del 656 al 657 i Curopalata d'Armènia per Bizanci del 657 al 662.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Hamazasp IV Mamikonian · Veure més »
Harith ibn Amru
Harith ibn Amru fou governador d'Armènia i l'Azerbaidjan del 721 al 725.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Harith ibn Amru · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Harun ar-Raixid · Veure més »
Hàssan ibn Qàhtaba
Al-Hàssan ibn Qàhtaba at-Taí fou ostikan d'Armènia vers el 770 o 771 fins al 773 o 774.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Hàssan ibn Qàhtaba · Veure més »
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Homs · Veure més »
Hudhayfa ibn al-Yaman
Hudhayfa ibn al-Yaman al-Absí fou un company o ''sahabí'' del Profeta i el primer cap militar àrab (ostikan) de facto d'Armènia en temps del califa Úmar ibn al-Khattab, durant el temps que va durar la seva incursió al país.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Hudhayfa ibn al-Yaman · Veure més »
Ibn Màhan
Alí ibn Issa ibn Màhan, més conegut simplement com a Ibn Màhan (mort en 812) fou un militar i funcionari dels abbàssides que va ocupar diversos alts càrrecs entre els quals el de governador del Khurasan.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Ibn Màhan · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Ishaq ibn Múslim
Ishaq ibn Múslim al-Uqaylí fou ostikan (governador) d'Armènia del 744 fins vers el 750.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Ishaq ibn Múslim · Veure més »
Ishaq ibn Sulayman
Ishaq ibn Sulayman fou ostikan d'Armènia vers el 813.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Ishaq ibn Sulayman · Veure més »
Iyad ibn Ghanm
Iyad ibn Ghunm ibn Zuhayr al-Fihrī (mort en 641) va ser un general àrab que va exercir un paper destacat en les conquestes musulmanes de l'Alta Mesopotàmia i el nord de Síria i els inicis de la conquesta d'Armènia.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Iyad ibn Ghanm · Veure més »
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Kartli · Veure més »
Khalid ben Yazid ben Useid al-Sulamí
Khàlid ibn Yazid ibn Ussayd as-Sulamí fou ostikan d'Armènia vers el 793, designat pel visir barmàquida al-Fadl ibn Yahya.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Khalid ben Yazid ben Useid al-Sulamí · Veure més »
Khàlid ibn Yazid ibn Maziyad
Khàlid ibn Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní fou ostikan d'Armènia vers 826-833.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Khàlid ibn Yazid ibn Maziyad · Veure més »
Khuzayma ibn Khàzim
Khuzayma ibn Khàzim ibn Khuzayma at-Tamimí, també conegut senzillament com a Khuzayma ibn Khàzim, fou ostikan d'Armènia vers el 785-786 i 801-802.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Khuzayma ibn Khàzim · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Llac Van · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Marwan I
Abu-l-Qàssim o Abu-Abd-al-Màlik Marwan (I) ibn al-Hàkam o, més senzillament, Marwan I —— (623-685) fou califa omeia marwànida de Damasc (684-685).
Nou!!: Emirat d'Armènia і Marwan I · Veure més »
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Nou!!: Emirat d'Armènia і Marwan II · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Mazandaran · Veure més »
Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abu-Saïd Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan ibn al-Hàkam ibn Abi-l-As ibn Umayya al-Umawí al-Quraixí, més conegut simplement com Màslama ibn Abd-al-Màlik (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir (ostikan) d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Mesopotàmia · Veure més »
Mjej II Gnuní
Mjej II Gnuní fou governador militar de l'Armènia romana d'Orient del 628 al 635.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Mjej II Gnuní · Veure més »
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Nou!!: Emirat d'Armènia і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »
Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní
Muhàmmad ibn Khàlid ibn Yazid aix-Xaybaní fou ostikan d'Armènia del 855 al 862.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Muhàmmad ibn Khàlid aix-Xaybaní · Veure més »
Muhàmmad ibn Marwan
Abu-Abd-ar-Rahman Muhàmmad ibn Marwan ibn al-Hàkam fou un príncep omeia fill del primer califa de la branca marwànida, Marwan ibn al-Hàkam (684–685) i germanastre d'Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705).
Nou!!: Emirat d'Armènia і Muhàmmad ibn Marwan · Veure més »
Musa ibn Bogha
Mussa ibn Bugha al-Kabir (mort el 877) fou un cap militar turc al servei del califat abbàssida, fill de Bugha al-Khabir.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Musa ibn Bogha · Veure més »
Mussa ibn Zurara
Mussa ibn Zurara fou emir d'Arzen des d'una data desconeguda però vers el 813, amb l'adveniment de la Guerra Civil dels abbàssides.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Mussa ibn Zurara · Veure més »
Nersès Kamsarakan
Nersès Kamsarakan fou governador romà d'Orient (curopalata) d'Armènia del 690 al 691.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Nersès Kamsarakan · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Omeies · Veure més »
Ostikan
Ostikan era el nom que els armenis donaven als governadors de les primeres províncies de l'antiga Armènia establerts pels àrabs.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Ostikan · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Emirat d'Armènia і Pèrsia · Veure més »
Primer califat
El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Primer califat · Veure més »
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Principat · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Província de Fars · Veure més »
Qinnasrin
Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Qinnasrin · Veure més »
Rawh ibn Hàtim al-Muhal·labí
Rawh ibn Hàtim ibn Qabissa ibn al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Muhal·labí o, més senzillament, Rawh ibn Hàtim al-Muhal·labí fou un membre de la família muhal·làbida que fou governador o valí del Sind i d'Ifríqiya.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Rawh ibn Hàtim al-Muhal·labí · Veure més »
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Regne d'Ibèria · Veure més »
Saïd ibn Amr al-Haraixí
Saïd ibn Amr al-Haraixí fou governador (ostikan) d'Armènia vers el 732.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Saïd ibn Amr al-Haraixí · Veure més »
Sahak III Bagratuní
Sahak III Bagratuní (en armeni; mort l'any 761) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou príncep d'Armènia de 755 a 761.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Sahak III Bagratuní · Veure més »
Sembat II Bagratuní
Sembat II Bagratuní (en armeni Սմբատ Ե Բագրատունի) va ser Ixkhan d'Armènia possiblement dels anys 643 al 656.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Sembat II Bagratuní · Veure més »
Sembat VIII Bagratuní
Sembat VIII Bagratuní (en armeni Սմբատ Ը Բագրատունի) o també Sembat Khostovanol és a dir, el Confessor (Սմբատ Խոստովանող) va ser príncep i generalíssim d'Armènia de l'any 826 al 854.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Sembat VIII Bagratuní · Veure més »
Sevada al-Djahapi
Sevada al-Djahapi, conegut també com a Sevada, fou successor d'Abd al-Malik ben Djahap com a emir qaisita de Manazkert vers el 820.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Sevada al-Djahapi · Veure més »
Sulaiman d'Armènia
Sulayman fou ostikan d'Armènia des de vers el 755.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Sulaiman d'Armènia · Veure més »
Sulayman ibn Yazid
Sulayman ibn Yazid fou ostikan d'Armènia vers el 788-795.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Sulayman ibn Yazid · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Taron · Veure més »
Tatxat Andzevatxí
Tatxat Andzevatxí fou un generalíssim armeni del de la família dels Andzevatxí.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Tatxat Andzevatxí · Veure més »
Teodor Reixtuní
Teodor Reixtuní fou Ishkhan de Reixtunik i Armènia vers el 638 al 653.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Teodor Reixtuní · Veure més »
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Uthman ibn Affan · Veure més »
Uthman ibn al-Walid
Uthman ibn al-Walid ibn Uqba ibn Abi-Muayt o, més senzillament, Uthman ibn al-Walid fou governador d'Armènia com a lloctinent de Muhàmmad Ibn Marwan durant el califat d'Abd al-Mélik (685-705).
Nou!!: Emirat d'Armènia і Uthman ibn al-Walid · Veure més »
Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí
Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí fou ostikan d'Armènia (778 - 785).
Nou!!: Emirat d'Armènia і Uthman ibn Umara ibn Khuraym al-Murrí · Veure més »
Yahya ibn Khàlid
Yahya ibn Khàlid al-Barmakí (mort 803) fou visir del califa abbàssida Harun ar-Raixid.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Yahya ibn Khàlid · Veure més »
Yazid I
Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683).
Nou!!: Emirat d'Armènia і Yazid I · Veure més »
Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní
Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní fou ostikan d'Armènia vers el 787-788.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní · Veure més »
Yazid ibn Ussayd as-Sulamí
Yazid ibn Ussayd (o Assid) as-Sulamí fou ostikan o governador d'Armènia des de vers el 753 fins al 755, del 759 fins vers el 769 i del 774 a una data entre el 778 i el 780.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Yazid ibn Ussayd as-Sulamí · Veure més »
Yússuf ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Marwazí
Yússuf ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Marwazí fou ostikan (governador) d'Armènia del 851 al 852.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Yússuf ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Marwazí · Veure més »
Yússuf ibn Raixid as-Sulamí
Yússuf ibn Raixid as-Sulamí fou ostikan d'Armènia del 786 a vers el 787.
Nou!!: Emirat d'Armènia і Yússuf ibn Raixid as-Sulamí · Veure més »
637
Sense descripció.
Nou!!: Emirat d'Armènia і 637 · Veure més »
640
El 640 (DCXL) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Emirat d'Armènia і 640 · Veure més »
641
El 641 (DCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Emirat d'Armènia і 641 · Veure més »
642
Sense descripció.
Nou!!: Emirat d'Armènia і 642 · Veure més »
643
El 643 (DCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Emirat d'Armènia і 643 · Veure més »
645
El 645 (DCXLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Emirat d'Armènia і 645 · Veure més »
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Emirat d'Armènia і 650 · Veure més »
653
El 653 (DCLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Emirat d'Armènia і 653 · Veure més »
654
Sense descripció.
Nou!!: Emirat d'Armènia і 654 · Veure més »
685
El 685 (DCLXXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Emirat d'Armènia і 685 · Veure més »
705
El 705 (DCCV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Emirat d'Armènia і 705 · Veure més »
786
Sense descripció.
Nou!!: Emirat d'Armènia і 786 · Veure més »
884
El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Emirat d'Armènia і 884 · Veure més »
885
El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Emirat d'Armènia і 885 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Emirat d'Armènia і 886 · Veure més »
