Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

786

Índex 786

Sense descripció.

32 les relacions: Abat, Al-Hadi, Alfabet àrab, Alides, Aràbia, Bagdad, Baviera, Beat de Liébana, Bisbe, Califa, Califat abbàssida, Comentari a l'Apocalipsi, Concili, Constantinoble, Ducat de Baviera, Eichstätt, Fakhkh, Harun ar-Raixid, Ibn Harma, Iconoclàstia, Imperi Carolingi, Irene de Bizanci, Medina, Monestir, Regne d'Astúries, Sahib Fakkh, Santander, Willibald d'Eichstätt, 11 de juny, 14 de setembre, 17 de maig, 7 de juliol.

Abat

Sant Antoni Abat. L’abat (de l'arameu ababa, que significa «pare» en relació amb la paternitat de Jesucrist, i ammà, mare) és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme.

Nou!!: 786 і Abat · Veure més »

Al-Hadi

Abu-Muhàmmad Mussa al-Hadi, més conegut pel seu làqab al-Hadi —en àrab أبو محمد موسى الهادي, Abū Muḥammad Mūsà al-Hādī— (766-787) fou califa abbàssida de Bagdad (786-787).

Nou!!: 786 і Al-Hadi · Veure més »

Alfabet àrab

Verd fosc: estats on l'alfabet àrab és l'únic oficial.Verd clar: estats on es fa servir l'alfabet àrab a més d'uns altres Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.

Nou!!: 786 і Alfabet àrab · Veure més »

Alides

Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.

Nou!!: 786 і Alides · Veure més »

Aràbia

Aràbia (en àrab, شبه الجزيرة العربية, xibh al-jazīra al-ʿarabiyya, 'península Aràbiga', tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement الجزيرة العربية, al-jazīra al-ʿarabiyya, literalment 'illa Aràbiga') és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.

Nou!!: 786 і Aràbia · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: 786 і Bagdad · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: 786 і Baviera · Veure més »

Beat de Liébana

Beat de Liébana, (ca. 735-798), també anomenat Sant Beatus (està inscrit en el santoral catòlic, i la seva festa se celebra el 19 de febrer), fou un monjo del Monestir de San Martín de Turieno (actualment de Santo Toribio de Liébana, en la comarca de Liébana, a prop dels Pics d'Europa.

Nou!!: 786 і Beat de Liébana · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'església cristiana.

Nou!!: 786 і Bisbe · Veure més »

Califa

Califa és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: 786 і Califa · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: 786 і Califat abbàssida · Veure més »

Comentari a l'Apocalipsi

El Comentari a l'Apocalipsi o Commentarium in Apocalypsin és la principal obra de Beat de Liébana, la qual dedicà a Eteri d'Osma, un altre religiós que es va refugiar a la vila de Liébana fugint de la invasió àrab.

Nou!!: 786 і Comentari a l'Apocalipsi · Veure més »

Concili

Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.

Nou!!: 786 і Concili · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: 786 і Constantinoble · Veure més »

Ducat de Baviera

El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: 786 і Ducat de Baviera · Veure més »

Eichstätt

Vista d'Eichstätt Eichstätt, anteriorment anomenada Eichstädt o Aichstädt) és una població de Baviera, Alemanya i la capital del Districte d'Eichstätt. Es troba a la riba del riu Altmühl, a les coordenades, el 2002 tenia 13.078 habitants. És la seu de la Universitat Catòlica d'Eichstätt-Ingolstadt (Katholische Universität Eichstätt-Ingolstadt), l'única universitat catòlica d'Alemanya. La K-U va ser fundada l'any 1980. Sant Willibald fundà el bisbat d'Eichstätt l'any 741. Eichstätt és famós per les seves pedreres de Solnhofen Plattenkalk (pedra calcària del Juràssic) que conserva fòssils de l'Archaeopteryx trobats per Jakob Niemeyer. Hortus Eystettensis (Jardí d'Eichstätt) és el nom d'un important llibre sobre botànica publicat el 1613 per Basilius Besler. A Eichstätt hi ha la fàbrica de cervesa Privatbrauerei Hofmühl, fundada el 1492.

Nou!!: 786 і Eichstätt · Veure més »

Fakhkh

Fakkh fou una vila propera a la Meca i a la moderna al-Shahada, en territori d'Aràbia Saudita.

Nou!!: 786 і Fakhkh · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid —en àrab أبو جعفر هارون الرشيد, Abū Jaʿfar Hārūn ar-Raxīd— (Rey, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: 786 і Harun ar-Raixid · Veure més »

Ibn Harma

Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abi-Alí ibn Sàlama ibn Harma al-Fihrí, més conegut simplement com a Ibn Harma (Medina, 709 - ? 786) fou un poeta àrab, suposadament un quraixita.

Nou!!: 786 і Ibn Harma · Veure més »

Iconoclàstia

Una simple creu: exemple d'art iconoclasta a l'església de Santa Irene de Constantinoble. La iconoclàstia és una expressió que en grec (εικονοκλάστης) significa «ruptura d'imatges», és la destrucció deliberada dins d'una cultura de les icones religioses de la pròpia cultura i d'altres símbols o monuments, normalment per motius religiosos o polítics.

Nou!!: 786 і Iconoclàstia · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: 786 і Imperi Carolingi · Veure més »

Irene de Bizanci

Irene fou emperadriu de Bizanci (797-802) nascuda a Atenes vers 752 i morta a Constantinoble el 803.

Nou!!: 786 і Irene de Bizanci · Veure més »

Medina

arameu Medina (en àrab المدينة, al-Madīna o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara, en àrab المدينة المنورة, al-Madīna al Munawwara, literalment «la Ciutat Il·luminada»), també anomenada Madínat an-Nabí (en àrab مدينة ﺍﻟﻨﺒﻲ, Madīnat an-Nabī, «la Ciutat del Profeta») o Madínat Rassul Al·lah (en àrab مدينة رسول الله, Madīnat Rasūl Allāh, «la Ciutat del Missatger de Déu»), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.

Nou!!: 786 і Medina · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú.

Nou!!: 786 і Monestir · Veure més »

Regne d'Astúries

El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.

Nou!!: 786 і Regne d'Astúries · Veure més »

Sahib Fakkh

Al-Hussayn ibn Alí, també conegut com a Sàhib Fakkh (? - Fakkh, 786), fou un revolucionari alida.

Nou!!: 786 і Sahib Fakkh · Veure més »

Santander

Santander (Sanander en càntabre) és la capital de la comunitat autònoma i província de Cantàbria.

Nou!!: 786 і Santander · Veure més »

Willibald d'Eichstätt

Willibald (Wessex, ca. 700 - Eichstätt, Baviera, ca. 786) fou un bisbe anglosaxó d'Eichstätt (Baviera).

Nou!!: 786 і Willibald d'Eichstätt · Veure més »

11 de juny

L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: 786 і 11 de juny · Veure més »

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 786 і 14 de setembre · Veure més »

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 786 і 17 de maig · Veure més »

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 786 і 7 de juliol · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »