Taula de continguts
65 les relacions: Abraham Zacut, Acadèmia de Ciències de Rússia, Ascensió recta, Asteroide, Astrologia, Astronomia, Astronomia babilònica, Astronomia islàmica medieval, Astronomia xinesa, Època (astronomia), Còdex Dresden, Cel, Claudi Ptolemeu, Cometa, Computador mecànic, Cristòfor Colom, Declinació (astronomia), Eclipsi, Epicicle, Equant, Equinocci (coordenades celestes), Erasmus Reinhold, Estel, Fase lunar, Galàxia, Gerard de Cremona, Giovanni Antonio Magini, Història de la informàtica, Impremta, Integració numèrica, Jean Picard, Jet Propulsion Laboratory, Johannes Kepler, Lluna, Mecànica celeste, Michael Maestlin, Model heliocèntric, Muhàmmad ibn Ibrahim al-Fazarí, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, NASA, Nau espacial, Navegació astronòmica, Nicolau Copèrnic, Nodes de la Lluna, Objecte astronòmic, Observatori Naval dels Estats Units, Planeta, Portugal, Posició, Regiomontanus, ... Ampliar l'índex (15 més) »
Abraham Zacut
Taula astronòmica de Almanach Perpetuum, obra d'Abraham Zacut sobre astronomia Abraham Zacut o Abraham Ben Zacuth —en hebreu: אברהם זכות, en portuguès Abraão ben Samuel Zacut — (Salamanca, 1452 - Damasc, cap a 1510) va ser un matemàtic, astrònom i historiador xueta castellà.
Veure Efemèride і Abraham Zacut
Acadèmia de Ciències de Rússia
LAcadèmia de Ciències de Rússia (ARC) (Росси́йская акаде́мия нау́к (РАН) Rossíiskaia akadémia naük) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.
Veure Efemèride і Acadèmia de Ciències de Rússia
Ascensió recta
Ascenció recta (α) de color taronja. equinocci de març, el node ascendent de l'eclíptica (vermell) a l'equador celeste (blau). L'ascensió recta es mesura cap a l'est fins a 24h al llarg de l'equador celeste des de la direcció primària.
Veure Efemèride і Ascensió recta
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure Efemèride і Asteroide
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Veure Efemèride і Astrologia
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Efemèride і Astronomia
Astronomia babilònica
Lastronomia de Babilònia és l'origen de l'astronomia occidental (segons Asger Aaboe).
Veure Efemèride і Astronomia babilònica
Astronomia islàmica medieval
Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles i. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central.
Veure Efemèride і Astronomia islàmica medieval
Astronomia xinesa
Mapa de la Xina que mostra les constel·lacions del pol Nord. Segle VII Lastronomia xinesa és més antiga que l'occidental i ha evolucionat de manera independent; els experts consideren que els xinesos eren els observadors de fenòmens celestials més perseverants i precisos de tot el món, fins i tot abans dels estudis astronòmics dels àrabs.
Veure Efemèride і Astronomia xinesa
Època (astronomia)
En astronomia, una època és una data concreta a la qual fan referència les coordenades celestes o els elements orbitals d'un cos celeste.
Veure Efemèride і Època (astronomia)
Còdex Dresden
El Còdex Dresden, també conegut com a Codex Dresdensis, és un llibre dels maies de Chichén Itzá de la península de Yucatán, que data del o XII.
Veure Efemèride і Còdex Dresden
Cel
El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
Veure Efemèride і Cel
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Efemèride і Claudi Ptolemeu
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Veure Efemèride і Cometa
Computador mecànic
Harwell Dekatron Un computador mecànic és un computador construït a partir de components mecànics com palanques i engranatges en lloc de components electrònics.
Veure Efemèride і Computador mecànic
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Veure Efemèride і Cristòfor Colom
Declinació (astronomia)
Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste).
Veure Efemèride і Declinació (astronomia)
Eclipsi
Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.
Veure Efemèride і Eclipsi
Epicicle
Elements bàsics del sistema planetari de Claudi Ptolemeu. El planeta es mou sobre l''''epicicle''' (línia de punts petita), que al seu torn es mou sobre el deferent (línia de punts gran). El centre del deferent és X, però el moviment angular de l'epicicle és uniforme només respecte al punt · que és l'equant.L'epicicle és un dels elements geomètrics bàsics del sistema geocèntric de Claudi Ptolemeu, basat en la Terra, que ocupa el centre de l'univers.
Veure Efemèride і Epicicle
Equant
Elements bàsics del sistema planetari de Claudi Ptolemeu. El planeta es mou sobre l'epicicle (línia de punts petita), que al seu torn es mou sobre el deferent (línia de punts gran). El centre del deferent és X, però el moviment angular de l'epicicle és uniforme només respecte al punt · que és l''''equant'''.L'equant és un punt geomètric important dins el model planetari de Claudi Ptolemeu.
Veure Efemèride і Equant
Equinocci (coordenades celestes)
En astronomia, lequinocci és un moment en què el punt vernal, l'equador celeste, i altres elements es tenen en compte per ser utilitzat en la definició d'un sistema de coordenades astronòmiques.
Veure Efemèride і Equinocci (coordenades celestes)
Erasmus Reinhold
Erasmus Reinhold va ser un astrònom alemany del, conegut per ser l'autor de les Taules Prutèniques.
Veure Efemèride і Erasmus Reinhold
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Efemèride і Estel
Fase lunar
Animació de les fases de la Lluna tal com es veuria des de l'hemisferi nord. L'oscil·lació aparent de la Lluna és deguda a un fenomen que es coneix com a libració, i el canvi de mida aparent es deu a l'excentricitat de l'òrbita lunar. Fases de la Lluna Posició de la Lluna en cadascuna de les fases La fase lunar és un terme astronòmic que designa l'aparença de la porció de la Lluna il·luminada pel Sol tal com és vista per un observador situat a la Terra.
Veure Efemèride і Fase lunar
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Efemèride і Galàxia
Gerard de Cremona
Gerard de Cremona, (Gerardus Cremonensis) (1114-1187), fou un prolífic traductor d'obres científiques i filosòfiques àrabs al llatí dins del que es coneix com a escola de traductors de Toledo.
Veure Efemèride і Gerard de Cremona
Giovanni Antonio Magini
Giovanni Antonio Magini va ser un astrònom i matemàtic italià a començaments del, conegut per la seva oposició a les teories copernicanes.
Veure Efemèride і Giovanni Antonio Magini
Història de la informàtica
La història de la informàtica va començar molt abans de la moderna disciplina de ciències de la computació que va sorgir al, i s'insinua als segles anteriors.
Veure Efemèride і Història de la informàtica
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Veure Efemèride і Impremta
Integració numèrica
En càlcul, la integració numèrica consisteix en una família d'algorismes per a calcular el valor numèric d'una integral definida, per extensió, el terme de vegades es fa servir també per a descriure la solució numèrica d'equacions diferencials ordinàries.
Veure Efemèride і Integració numèrica
Jean Picard
Jean Picard (La Flèche, Sarthe, 21 de juliol de 1620 - París, 12 de juliol de 1682) va ser un astrònom francès del segle XVII conegut per haver fet una mesura molt precisa del radi de la Terra.
Veure Efemèride і Jean Picard
Jet Propulsion Laboratory
Pasadena, Califòrnia. El Jet Propulsion Laboratory (o Laboratori de Propulsió a Raig, JPL per els seves sigles en anglès), ubicat a La Cañada Flintridge, a prop de Los Angeles, Califòrnia, EUA, construeix i opera sondes espacials no tripulades per a la National Aeronautics and Space Administration.
Veure Efemèride і Jet Propulsion Laboratory
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Efemèride і Johannes Kepler
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Efemèride і Lluna
Mecànica celeste
La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.
Veure Efemèride і Mecànica celeste
Michael Maestlin
Michael Maestlin o Mästlin va ser un astrònom i matemàtic alemany professor de la Universitat de Tübingen a començaments del.
Veure Efemèride і Michael Maestlin
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Veure Efemèride і Model heliocèntric
Muhàmmad ibn Ibrahim al-Fazarí
Muhàmmad ibn Ibrahim ibn Habib ibn Sulayman Ibn Sàmura ibn Júndub al-Fazarí, més conegut senzillament com Muhàmmad ibn Ibrahim al-Fazarí (Kufa, 746 - Bagdad, 806) va ser un astrònom, filòsof, i matemàtic àrab musulmà, considerat una de les persones més importants dins del seu àmbit de treball en l'edat daurada de la ciència islàmica.
Veure Efemèride і Muhàmmad ibn Ibrahim al-Fazarí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Veure Efemèride і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Efemèride і NASA
Nau espacial
Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un vehicle que està dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'espai.
Veure Efemèride і Nau espacial
Navegació astronòmica
XVI. Sextant (1900). La navegació astronòmica engloba les tècniques que utilitzen els astres per a conèixer-ne la posició sobre el globus terrestre, en contraposició al de la navegació per estima, emprat principalment a la navegació de cabotatge, que no els fa servir.
Veure Efemèride і Navegació astronòmica
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Veure Efemèride і Nicolau Copèrnic
Nodes de la Lluna
La Terra i la Lluna tenen plànols d'òrbita amb 5° de diferència d'inclinació, cosa que genera els nodes lunars. Els nodes de la Lluna són els dos punts en què l'òrbita de la Lluna atravessa l'eclíptica.
Veure Efemèride і Nodes de la Lluna
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Veure Efemèride і Objecte astronòmic
Observatori Naval dels Estats Units
L'Observatori Naval dels Estats Units (en anglès: United States Naval Observatory o USNO) és una de les agències científiques més antigues dels Estats Units.
Veure Efemèride і Observatori Naval dels Estats Units
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Efemèride і Planeta
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Efemèride і Portugal
Posició
En física la posició és una magnitud vectorial que serveix per fer referència a un punt en un sistema de coordenades.
Veure Efemèride і Posició
Regiomontanus
Johannes Müller Regiomontanus (6 de juny a Königsberg in Bayern (Franconia), 1436 - 6 de juliol a Roma, 1476 va ser un prolífic astrònom i matemàtic alemany. El seu nom real és Johannes Müller von Königsberg, i el seu sobrenom, Regiomontanus, prové de la traducció llatina del nom de la ciutat alemanya on va néixer: Königsberg (Montanus real o Montanus Regia).
Veure Efemèride і Regiomontanus
Retrogradació dels planetes
300x300px Es diu que un planeta es troba en retrogradació quan interromp el seu moviment habitual d'oest a est (observat des de la Terra respecte al fons d'estrelles fixes) i durant un cert interval de temps es mou d'est a oest.
Veure Efemèride і Retrogradació dels planetes
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Veure Efemèride і Satèl·lit artificial
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Veure Efemèride і Satèl·lit natural
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure Efemèride і Saturn (planeta)
Sistema de coordenades esfèriques
Un punt traçat fent servir un sistema de coordenades esfèriques En matemàtiques, el sistema de coordenades esfèriques és un sistema de coordenades que es fa servir per a determinar unívocament cada punt de l'espai de tres dimensions assignant-l'hi tres nombres reals anomenats coordenades: la distància radial entre el punt i un origen fixat, l'angle zenital que es mesura des del semieix positiu z fins a la recta que passa per l'origen i el punt, i l'angle azimutal que es mesura entre el semieix positiu x i la projecció ortogonal al pla x-y d'aquesta mateixa recta.
Veure Efemèride і Sistema de coordenades esfèriques
Sistema de navegació per satèl·lit
Sistema de navegació per satèl·lit amb carta nàutica electrònica d'un vaixell petrolier. Un sistema de navegació per satèl·lit (o la sigla GNSS de l'anglès Global Navigation Satellite System) és una tecnologia basada en satèl·lits que proveeix d'informació de posicionament geoespacial a una escala global.
Veure Efemèride і Sistema de navegació per satèl·lit
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Efemèride і Sistema solar
Taules de Toledo
Les Taules de Toledo és un llibre medieval que conté unes taules astronòmiques elaborades abans de 1069 per l'astrònom Azarquiel.
Veure Efemèride і Taules de Toledo
Taules prutèniques
Portada de la primera edició (1551) Les taules prutèniques (en llatí Prutenicae Tabulae, de Prutenia que significa Prússia) són unes taules astronòmiques de l'astrònom Erasmus Reinhold publicades el 1551.
Veure Efemèride і Taules prutèniques
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Veure Efemèride і Temps
Temps sideri
242x242px El temps sideri local o l'hora sidèria local és l'angle horari que forma el punt Àries amb el meridià de l'observador.
Veure Efemèride і Temps sideri
Trajectòria (cinemàtica)
Trajectòria parabòlica Una trajectòria o trajecte de vol és el camí que un objecte amb massa en moviment segueix a través de l'espai en funció del temps.
Veure Efemèride і Trajectòria (cinemàtica)
Tycho Brahe
Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.
Veure Efemèride і Tycho Brahe
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Veure Efemèride і Velocitat
(2060) Quiró
(2060) Quiró és un planeta menor inclòs dins de la categoria dels centaures amb una òrbita entre els planetes Saturn i Urà i una distància mitjana al Sol de 13 ua.
Veure Efemèride і (2060) Quiró
També conegut com Efemèrides, Efemèrides Astronòmiques.