Accés més ràpid que el navegador!
65 les relacions: Abraham Zacut, Acadèmia de Ciències de Rússia, Ascensió recta, Asteroide, Astrologia, Astronomia, Astronomia babilònica, Astronomia islàmica medieval, Astronomia xinesa, Època (astronomia), Còdex Dresden, Cel, Claudi Ptolemeu, Cometa, Computador mecànic, Cristòfor Colom, Declinació (astronomia), Eclipsi, Epicicle, Equant, Equinocci (coordenades celestes), Erasmus Reinhold, Estel, Fase lunar, Galàxia, Gerard de Cremona, Giovanni Antonio Magini, Història de la informàtica, Impremta, Integració numèrica, Jean Picard, Jet Propulsion Laboratory, Johannes Kepler, Lluna, Mecànica celeste, Michael Maestlin, Model heliocèntric, Muhàmmad ibn Ibrahim al-Fazarí, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, NASA, Nau espacial, Navegació astronòmica, Nicolau Copèrnic, Nodes de la Lluna, Objecte astronòmic, Observatori Naval dels Estats Units, Planeta, Portugal, Posició, Regiomontanus, ..., Retrogradació dels planetes, Satèl·lit artificial, Satèl·lit natural, Saturn (planeta), Sistema de coordenades esfèriques, Sistema de navegació per satèl·lit, Sistema solar, Taules de Toledo, Taules prutèniques, Temps, Temps sideri, Trajectòria (cinemàtica), Tycho Brahe, Velocitat, (2060) Quiró. Ampliar l'índex (15 més) »
Abraham Zacut
Taula astronòmica de Almanach Perpetuum, obra d'Abraham Zacut sobre astronomia Abraham Zacut o Abraham Ben Zacuth —en hebreu: אברהם זכות, en portuguès Abraão ben Samuel Zacut — (Salamanca, 1452 - Damasc, cap a 1510) va ser un matemàtic, astrònom i historiador xueta castellà.
Nou!!: Efemèride і Abraham Zacut · Veure més »
Acadèmia de Ciències de Rússia
LAcadèmia de Ciències de Rússia (ARC) (Росси́йская акаде́мия нау́к (РАН) Rossíiskaia akadémia naük) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.
Nou!!: Efemèride і Acadèmia de Ciències de Rússia · Veure més »
Ascensió recta
Ascenció recta (α) de color taronja. equinocci de març, el node ascendent de l'eclíptica (vermell) a l'equador celeste (blau). L'ascensió recta es mesura cap a l'est fins a 24h al llarg de l'equador celeste des de la direcció primària. L'ascensió recta és una de les coordenades equatorials que s'utilitzen per a localitzar els astres sobre l'esfera celeste.
Nou!!: Efemèride і Ascensió recta · Veure més »
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Nou!!: Efemèride і Asteroide · Veure més »
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Nou!!: Efemèride і Astrologia · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Efemèride і Astronomia · Veure més »
Astronomia babilònica
Lastronomia de Babilònia és l'origen de l'astronomia occidental (segons Asger Aaboe).
Nou!!: Efemèride і Astronomia babilònica · Veure més »
Astronomia islàmica medieval
Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles i. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central.
Nou!!: Efemèride і Astronomia islàmica medieval · Veure més »
Astronomia xinesa
Mapa de la Xina que mostra les constel·lacions del pol Nord. Segle VII Lastronomia xinesa és més antiga que l'occidental i ha evolucionat de manera independent; els experts consideren que els xinesos eren els observadors de fenòmens celestials més perseverants i precisos de tot el món, fins i tot abans dels estudis astronòmics dels àrabs.
Nou!!: Efemèride і Astronomia xinesa · Veure més »
Època (astronomia)
En astronomia, una època és una data concreta a la qual fan referència les coordenades celestes o els elements orbitals d'un cos celeste.
Nou!!: Efemèride і Època (astronomia) · Veure més »
Còdex Dresden
El Còdex Dresden, també conegut com a Codex Dresdensis, és un llibre dels maies de Chichén Itzá de la península de Yucatán, que data del o XII.
Nou!!: Efemèride і Còdex Dresden · Veure més »
Cel
El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
Nou!!: Efemèride і Cel · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Efemèride і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Nou!!: Efemèride і Cometa · Veure més »
Computador mecànic
Harwell Dekatron Un computador mecànic és un computador construït a partir de components mecànics com palanques i engranatges en lloc de components electrònics.
Nou!!: Efemèride і Computador mecànic · Veure més »
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Nou!!: Efemèride і Cristòfor Colom · Veure més »
Declinació (astronomia)
Declinació solar. La trajectòria del Sol per l'esfera celeste canvia amb la seva declinació al llarg de l'any. Aquí es pot veure en l'eix horitzontal l'azimut (en ºN) on el Sol surt i es pon a l'estiu i a l'hivern (solsticis), per a un observador a 56°N La declinació és la distància angular d'un astre sobre l'equador celeste, mesura equivalent a la latitud sobre la Terra; es mesura entre 0° i ±90° (positiva si va cap al pol nord celeste i negativa en la direcció del pol sud celeste).
Nou!!: Efemèride і Declinació (astronomia) · Veure més »
Eclipsi
Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.
Nou!!: Efemèride і Eclipsi · Veure més »
Epicicle
Elements bàsics del sistema planetari de Claudi Ptolemeu. El planeta es mou sobre l''''epicicle''' (línia de punts petita), que al seu torn es mou sobre el deferent (línia de punts gran). El centre del deferent és X, però el moviment angular de l'epicicle és uniforme només respecte al punt · que és l'equant.L'epicicle és un dels elements geomètrics bàsics del sistema geocèntric de Claudi Ptolemeu, basat en la Terra, que ocupa el centre de l'univers.
Nou!!: Efemèride і Epicicle · Veure més »
Equant
Elements bàsics del sistema planetari de Claudi Ptolemeu. El planeta es mou sobre l'epicicle (línia de punts petita), que al seu torn es mou sobre el deferent (línia de punts gran). El centre del deferent és X, però el moviment angular de l'epicicle és uniforme només respecte al punt · que és l''''equant'''.L'equant és un punt geomètric important dins el model planetari de Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Efemèride і Equant · Veure més »
Equinocci (coordenades celestes)
En astronomia, lequinocci és un moment en què el punt vernal, l'equador celeste, i altres elements es tenen en compte per ser utilitzat en la definició d'un sistema de coordenades astronòmiques.
Nou!!: Efemèride і Equinocci (coordenades celestes) · Veure més »
Erasmus Reinhold
Erasmus Reinhold va ser un astrònom alemany del, conegut per ser l'autor de les Taules Prutèniques.
Nou!!: Efemèride і Erasmus Reinhold · Veure més »
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Nou!!: Efemèride і Estel · Veure més »
Fase lunar
Animació de les fases de la Lluna tal com es veuria des de l'hemisferi nord. L'oscil·lació aparent de la Lluna és deguda a un fenomen que es coneix com a libració, i el canvi de mida aparent es deu a l'excentricitat de l'òrbita lunar. Fases de la Lluna Posició de la Lluna en cadascuna de les fases La fase lunar és un terme astronòmic que designa l'aparença de la porció de la Lluna il·luminada pel Sol tal com és vista per un observador situat a la Terra.
Nou!!: Efemèride і Fase lunar · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: Efemèride і Galàxia · Veure més »
Gerard de Cremona
Gerard de Cremona, (Gerardus Cremonensis) (1114-1187), fou un prolífic traductor d'obres científiques i filosòfiques àrabs al llatí dins del que es coneix com a escola de traductors de Toledo.
Nou!!: Efemèride і Gerard de Cremona · Veure més »
Giovanni Antonio Magini
Giovanni Antonio Magini va ser un astrònom i matemàtic italià a començaments del, conegut per la seva oposició a les teories copernicanes.
Nou!!: Efemèride і Giovanni Antonio Magini · Veure més »
Història de la informàtica
La història de la informàtica va començar molt abans de la moderna disciplina de ciències de la computació que va sorgir al, i s'insinua als segles anteriors.
Nou!!: Efemèride і Història de la informàtica · Veure més »
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Nou!!: Efemèride і Impremta · Veure més »
Integració numèrica
En càlcul, la integració numèrica consisteix en una família d'algorismes per a calcular el valor numèric d'una integral definida, per extensió, el terme de vegades es fa servir també per a descriure la solució numèrica d'equacions diferencials ordinàries.
Nou!!: Efemèride і Integració numèrica · Veure més »
Jean Picard
Jean Picard (La Flèche, Sarthe, 21 de juliol de 1620 - París, 12 de juliol de 1682) va ser un astrònom francès del segle XVII conegut per haver fet una mesura molt precisa del radi de la Terra.
Nou!!: Efemèride і Jean Picard · Veure més »
Jet Propulsion Laboratory
Pasadena, Califòrnia. El Jet Propulsion Laboratory (o Laboratori de Propulsió a Raig, JPL per els seves sigles en anglès), ubicat a La Cañada Flintridge, a prop de Los Angeles, Califòrnia, EUA, construeix i opera sondes espacials no tripulades per a la National Aeronautics and Space Administration.
Nou!!: Efemèride і Jet Propulsion Laboratory · Veure més »
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Nou!!: Efemèride і Johannes Kepler · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Efemèride і Lluna · Veure més »
Mecànica celeste
La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.
Nou!!: Efemèride і Mecànica celeste · Veure més »
Michael Maestlin
Michael Maestlin o Mästlin va ser un astrònom i matemàtic alemany professor de la Universitat de Tübingen a començaments del.
Nou!!: Efemèride і Michael Maestlin · Veure més »
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Nou!!: Efemèride і Model heliocèntric · Veure més »
Muhàmmad ibn Ibrahim al-Fazarí
Muhàmmad ibn Ibrahim ibn Habib ibn Sulayman Ibn Sàmura ibn Júndub al-Fazarí, més conegut senzillament com Muhàmmad ibn Ibrahim al-Fazarí (Kufa, 746 - Bagdad, 806) va ser un astrònom, filòsof, i matemàtic àrab musulmà, considerat una de les persones més importants dins del seu àmbit de treball en l'edat daurada de la ciència islàmica.
Nou!!: Efemèride і Muhàmmad ibn Ibrahim al-Fazarí · Veure més »
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Nou!!: Efemèride і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Efemèride і NASA · Veure més »
Nau espacial
Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un vehicle que està dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'espai.
Nou!!: Efemèride і Nau espacial · Veure més »
Navegació astronòmica
XVI. Sextant (1900). La navegació astronòmica engloba les tècniques que utilitzen els astres per a conèixer-ne la posició sobre el globus terrestre, en contraposició al de la navegació per estima, emprat principalment a la navegació de cabotatge, que no els fa servir.
Nou!!: Efemèride і Navegació astronòmica · Veure més »
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Nou!!: Efemèride і Nicolau Copèrnic · Veure més »
Nodes de la Lluna
La Terra i la Lluna tenen plànols d'òrbita amb 5° de diferència d'inclinació, cosa que genera els nodes lunars. Els nodes de la Lluna són els dos punts en què l'òrbita de la Lluna atravessa l'eclíptica.
Nou!!: Efemèride і Nodes de la Lluna · Veure més »
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Nou!!: Efemèride і Objecte astronòmic · Veure més »
Observatori Naval dels Estats Units
L'Observatori Naval dels Estats Units (en anglès: United States Naval Observatory o USNO) és una de les agències científiques més antigues dels Estats Units.
Nou!!: Efemèride і Observatori Naval dels Estats Units · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Efemèride і Planeta · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Efemèride і Portugal · Veure més »
Posició
En física la posició és una magnitud vectorial que serveix per fer referència a un punt en un sistema de coordenades.
Nou!!: Efemèride і Posició · Veure més »
Regiomontanus
Johannes Müller Regiomontanus (6 de juny a Königsberg in Bayern (Franconia), 1436 - 6 de juliol a Roma, 1476 va ser un prolífic astrònom i matemàtic alemany. El seu nom real és Johannes Müller von Königsberg, i el seu sobrenom, Regiomontanus, prové de la traducció llatina del nom de la ciutat alemanya on va néixer: Königsberg (Montanus real o Montanus Regia). No obstant, Regiomontano va emprar en la seva vida nombrosos noms, per exemple, en la seva inscripció a la Universitat apareix com Johannes Molitoris de Künigsperg en el qual empra Molitoris com a versió llatinizada de 'Müller'. Existeixen altres variants que inclouen Johannes Germanus (Joan Alemany), Johannes Francus (Joan de Franconia), Johann von Künigsperg (Joan de Königsberg), i, finalment, amb accent francès Joannes de Montanus Regio.
Nou!!: Efemèride і Regiomontanus · Veure més »
Retrogradació dels planetes
300x300px Es diu que un planeta es troba en retrogradació quan interromp el seu moviment habitual d'oest a est (observat des de la Terra respecte al fons d'estrelles fixes) i durant un cert interval de temps es mou d'est a oest.
Nou!!: Efemèride і Retrogradació dels planetes · Veure més »
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Nou!!: Efemèride і Satèl·lit artificial · Veure més »
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Nou!!: Efemèride і Satèl·lit natural · Veure més »
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Nou!!: Efemèride і Saturn (planeta) · Veure més »
Sistema de coordenades esfèriques
Un punt traçat fent servir un sistema de coordenades esfèriques En matemàtiques, el sistema de coordenades esfèriques és un sistema de coordenades que es fa servir per a determinar unívocament cada punt de l'espai de tres dimensions assignant-l'hi tres nombres reals anomenats coordenades: la distància radial entre el punt i un origen fixat, l'angle zenital que es mesura des del semieix positiu z fins a la recta que passa per l'origen i el punt, i l'angle azimutal que es mesura entre el semieix positiu x i la projecció ortogonal al pla x-y d'aquesta mateixa recta.
Nou!!: Efemèride і Sistema de coordenades esfèriques · Veure més »
Sistema de navegació per satèl·lit
Sistema de navegació per satèl·lit amb carta nàutica electrònica d'un vaixell petrolier. Un sistema de navegació per satèl·lit (o la sigla GNSS de l'anglès Global Navigation Satellite System) és una tecnologia basada en satèl·lits que proveeix d'informació de posicionament geoespacial a una escala global.
Nou!!: Efemèride і Sistema de navegació per satèl·lit · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Efemèride і Sistema solar · Veure més »
Taules de Toledo
Les Taules de Toledo és un llibre medieval que conté unes taules astronòmiques elaborades abans de 1069 per l'astrònom Azarquiel.
Nou!!: Efemèride і Taules de Toledo · Veure més »
Taules prutèniques
Portada de la primera edició (1551) Les taules prutèniques (en llatí Prutenicae Tabulae, de Prutenia que significa Prússia) són unes taules astronòmiques de l'astrònom Erasmus Reinhold publicades el 1551.
Nou!!: Efemèride і Taules prutèniques · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Efemèride і Temps · Veure més »
Temps sideri
242x242px El temps sideri local o l'hora sidèria local és l'angle horari que forma el punt Àries amb el meridià de l'observador.
Nou!!: Efemèride і Temps sideri · Veure més »
Trajectòria (cinemàtica)
Trajectòria parabòlica Una trajectòria o trajecte de vol és el camí que un objecte amb massa en moviment segueix a través de l'espai en funció del temps.
Nou!!: Efemèride і Trajectòria (cinemàtica) · Veure més »
Tycho Brahe
Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.
Nou!!: Efemèride і Tycho Brahe · Veure més »
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Nou!!: Efemèride і Velocitat · Veure més »
(2060) Quiró
(2060) Quiró és un planeta menor inclòs dins de la categoria dels centaures amb una òrbita entre els planetes Saturn i Urà i una distància mitjana al Sol de 13 ua.
Nou!!: Efemèride і (2060) Quiró · Veure més »
Redirigeix aquí:
Efemèrides, Efemèrides Astronòmiques.
