Accés més ràpid que el navegador!
86 les relacions: Algorisme d'Euclides, Anell (matemàtiques), Anell íntegre, Anell commutatiu, Anell factorial, Anell principal, Aritmètica, Aritmètica (llibre), Aritmètica modular, Arrel d'una funció, Axioma de l'elecció, Base (àlgebra), Carl Friedrich Gauß, Construcció amb regle i compàs, Cos (matemàtiques), Cos de ruptura, David Hilbert, Diofant d'Alexandria, Divisió euclidiana, Element invertible, Elements d'Euclides, Enter algebraic, Enter d'Eisenstein, Enter de Gauss, Equació de Pell, Equació diofàntica, Ernst Kummer, Espai mètric, Euclides, Factorització dels polinomis, Ferdinand Eisenstein, Gabriel Lamé, Ideal (matemàtiques), Identitat de Bézout, Julius Wilhelm Richard Dedekind, Lema d'Euclides, Leonhard Euler, Llei de reciprocitat quadràtica, Matemàtiques, Màxim comú divisor, Mínim comú múltiple, Mòdul, Mòdul d'un nombre complex, Nombre complex, Nombre enter, Nombre natural, Nombre primer, Nombre real, Petit teorema de Fermat, Pierre de Fermat, ..., Polígon, Polinomi, Polinomi ciclotòmic, Propietat commutativa, Segle XVIII, Teorema d'estructura dels mòduls finitament generats sobre un domini d'ideals principals, Teorema de la suma de dos quadrats, Teorema fonamental de l'aritmètica, Teoria d'anells, Teoria de Galois, Theodore Motzkin, Valor absolut, 1601, 1665, 1707, 1753, 1777, 1783, 1795, 1801, 1810, 1823, 1831, 1844, 1846, 1852, 1855, 1862, 1870, 1893, 1916, 1943, 200, 214, 284, 298. Ampliar l'índex (36 més) »
Algorisme d'Euclides
L'algorisme d'Euclides és un mètode eficaç per a calcular el màxim comú divisor (mcd) entre dos nombres enters.
Nou!!: Anell euclidià і Algorisme d'Euclides · Veure més »
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Nou!!: Anell euclidià і Anell (matemàtiques) · Veure més »
Anell íntegre
En àlgebra abstracta, un anell íntegre, també anomenat domini íntegre, és un anell no trivial que no té divisors de zero, és a dir, on es compleix que si un producte és zero, per força un dels seus factors ha de ser zero.
Nou!!: Anell euclidià і Anell íntegre · Veure més »
Anell commutatiu
En teoria d'anells (una branca de l'àlgebra abstracta), un anell commutatiu és un anell (R, +, ·) en què l'operació de multiplicació · és commutativa, és a dir, si per qualsevol a,b\in R, a\cdot b.
Nou!!: Anell euclidià і Anell commutatiu · Veure més »
Anell factorial
Un anell factorial (també dit anell de factorització única o domini de factorització única) és un anell íntegre en què tot element descompon de forma única com a producte de primers, és a dir, un anell on es compleix una versió anàloga del teorema fonamental de l'aritmètica.
Nou!!: Anell euclidià і Anell factorial · Veure més »
Anell principal
En àlgebra abstracta, un anell principal (també anomenat anell d'ideals principals o domini d'ideals principals) és un anell íntegre on tot ideal és principal, és a dir, es pot generar a partir d'un sol element.
Nou!!: Anell euclidià і Anell principal · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Anell euclidià і Aritmètica · Veure més »
Aritmètica (llibre)
Portada de l'edició de 1621, traduïda del grec al llatí per Claude Gaspard Bachet de Méziriac. Aritmètica és un text en grec antic de matemàtica escrit per Diofant d'Alexandria al.
Nou!!: Anell euclidià і Aritmètica (llibre) · Veure més »
Aritmètica modular
Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.
Nou!!: Anell euclidià і Aritmètica modular · Veure més »
Arrel d'una funció
Una arrel d'una funció f(x) és un element x del domini d'aquesta funció tal que Per aquesta raó a vegades també s'anomenen zeros de la funció.
Nou!!: Anell euclidià і Arrel d'una funció · Veure més »
Axioma de l'elecció
L'axioma de l'elecció (AE) és un axioma de la teoria de conjunts.
Nou!!: Anell euclidià і Axioma de l'elecció · Veure més »
Base (àlgebra)
Dos vectors escrits com a combinació lineal de la base estàndard A àlgebra lineal, es diu que un conjunt ordenat B és base d'un espai vectorial V si es compleixen les condicions següents.
Nou!!: Anell euclidià і Base (àlgebra) · Veure més »
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Nou!!: Anell euclidià і Carl Friedrich Gauß · Veure més »
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Nou!!: Anell euclidià і Construcció amb regle i compàs · Veure més »
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Nou!!: Anell euclidià і Cos (matemàtiques) · Veure més »
Cos de ruptura
En Matemàtiques i més precisament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois un cos de ruptura d'un polinomi irréductible P(X) amb coeficients en un cos K és una Extensió algebraica mínima de K que conté almenys una arrel del polinomi.
Nou!!: Anell euclidià і Cos de ruptura · Veure més »
David Hilbert
David Hilbert (Königsberg, Prússia Oriental, 23 de gener de 1862 – Göttingen, Alemanya, 14 de febrer de 1943) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Anell euclidià і David Hilbert · Veure més »
Diofant d'Alexandria
Diofant d'Alexandria (Diophantus, Διόφαντος) fou un matemàtic grec.
Nou!!: Anell euclidià і Diofant d'Alexandria · Veure més »
Divisió euclidiana
17 es divideix en 3 grups de 5, amb 2 com a romanent. Aquí, el dividend és 17, el divisor és 5, el quocient és 3, i el residu és 2 (que és estrictament més petit que el divisor 5), o més simbòlicament, 17.
Nou!!: Anell euclidià і Divisió euclidiana · Veure més »
Element invertible
En matemàtiques, un element invertible d'un conjunt amb una llei de composició interna és aquell del qual es pot obtenir un element invers per aquesta llei.
Nou!!: Anell euclidià і Element invertible · Veure més »
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Nou!!: Anell euclidià і Elements d'Euclides · Veure més »
Enter algebraic
En matemàtiques, els enters algebraics formen una família de nombres que generalitza el conjunt dels nombres enters.
Nou!!: Anell euclidià і Enter algebraic · Veure més »
Enter d'Eisenstein
Els enters d'Eisenstein són els punts d'intersecció d'un enreixat triangular en el pla complex En matemàtiques, els enters d'Eisenstein, anomenats així en honor del matemàtic Ferdinand Eisenstein, són nombres complexos de la forma on a i b són enters i és una arrel cúbica de la unitat complexa.
Nou!!: Anell euclidià і Enter d'Eisenstein · Veure més »
Enter de Gauss
Carl Friedrich Gauß En matemàtiques, i més precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss és un element de l'anell dels enters quadràtics de l'extensió quadràtica dels racionals de Gauss.
Nou!!: Anell euclidià і Enter de Gauss · Veure més »
Equació de Pell
L'equació de Pell per a ''n.
Nou!!: Anell euclidià і Equació de Pell · Veure més »
Equació diofàntica
Una equació diofàntica és una equació per a la qual només es permeten solucions enteres.
Nou!!: Anell euclidià і Equació diofàntica · Veure més »
Ernst Kummer
Ernst Eduard Kummer (Sorau, 29 de gener de 1810 – Berlín, 14 de maig de 1893) va ser un matemàtic alemany.
Nou!!: Anell euclidià і Ernst Kummer · Veure més »
Espai mètric
En matemàtiques, un espai mètric és un conjunt X dotat d'una funció de distància (o mètrica) d entre totes les parelles d'elements de X. Un espai mètric és un cas particular d'espai topològic, i d'un espai topològic que té associada una distància es diu que és "metritzable".
Nou!!: Anell euclidià і Espai mètric · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Anell euclidià і Euclides · Veure més »
Factorització dels polinomis
La factorització d'un polinomi consisteix a escriure'l com a producte de polinomis.
Nou!!: Anell euclidià і Factorització dels polinomis · Veure més »
Ferdinand Eisenstein
Ferdinand Gotthold Max Eisenstein (1823-1852) va ser un matemàtic alemany conegut, sobre tot, pels seus treballs en teoria de nombres.
Nou!!: Anell euclidià і Ferdinand Eisenstein · Veure més »
Gabriel Lamé
Gabriel Léon Jean Baptiste Lamé (22 de juliol de 1795 – 1 de maig de 1870) va ser un matemàtic francès que va contribuir a la teoria de les equacions diferencials parcials usant les coordenades curvilínies i a la teoria matemàtica de l'elasticitat.
Nou!!: Anell euclidià і Gabriel Lamé · Veure més »
Ideal (matemàtiques)
Un ideal d'un anell A és un subconjunt I d'elements de A que és tancat respecte a operacions lineals i que compleix una sèrie de condicions que es detallaran a continuació.
Nou!!: Anell euclidià і Ideal (matemàtiques) · Veure més »
Identitat de Bézout
La identitat de Bézout, anomenada a partir del matemàtic francès Étienne Bézout, és una equació diofàntica lineal.
Nou!!: Anell euclidià і Identitat de Bézout · Veure més »
Julius Wilhelm Richard Dedekind
va ser un matemàtic alemany que va exercir una forta influència en els matemàtics posteriors, sobretot en el camp de la teoria de nombres, l'àlgebra abstracta (particularment la teoria dels anells) i els fonaments axiomàtics de l'aritmètica.
Nou!!: Anell euclidià і Julius Wilhelm Richard Dedekind · Veure més »
Lema d'Euclides
En matemàtiques, el lema d'Euclides és un lema que enuncia una propietat fonamental dels nombres primers.
Nou!!: Anell euclidià і Lema d'Euclides · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Anell euclidià і Leonhard Euler · Veure més »
Llei de reciprocitat quadràtica
En teoria de nombres, la llei de reciprocitat quadràtica és un teorema d'aritmètica modular que dona condicions de resolubilitat d'equacions quadràtiques mòdul nombres primers.
Nou!!: Anell euclidià і Llei de reciprocitat quadràtica · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Anell euclidià і Matemàtiques · Veure més »
Màxim comú divisor
El màxim comú divisor (mcd) de dos o més nombres enters és, a excepció del signe, el major divisor possible de tots ells.
Nou!!: Anell euclidià і Màxim comú divisor · Veure més »
Mínim comú múltiple
El mínim comú múltiple (m.c.m.) de dos o més nombres enters positius és el menor nombre enter positiu que és múltiple de tots ells.
Nou!!: Anell euclidià і Mínim comú múltiple · Veure més »
Mòdul
Un A-mòdul és una estructura algebraica que involucra un anell A i un grup abelià.
Nou!!: Anell euclidià і Mòdul · Veure més »
Mòdul d'un nombre complex
Donat un nombre complex z.
Nou!!: Anell euclidià і Mòdul d'un nombre complex · Veure més »
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Nou!!: Anell euclidià і Nombre complex · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Anell euclidià і Nombre enter · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Anell euclidià і Nombre natural · Veure més »
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Nou!!: Anell euclidià і Nombre primer · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Anell euclidià і Nombre real · Veure més »
Petit teorema de Fermat
Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.
Nou!!: Anell euclidià і Petit teorema de Fermat · Veure més »
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Nou!!: Anell euclidià і Pierre de Fermat · Veure més »
Polígon
Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).
Nou!!: Anell euclidià і Polígon · Veure més »
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Nou!!: Anell euclidià і Polinomi · Veure més »
Polinomi ciclotòmic
En matemàtiques i més particularment en àlgebra, es diu polinomi ciclotòmic (del grec κυκλας «cercle» i τομη «tall») tot polinomi mínim d'una arrel de la unitat i amb coeficients en un cos primer.
Nou!!: Anell euclidià і Polinomi ciclotòmic · Veure més »
Propietat commutativa
Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.
Nou!!: Anell euclidià і Propietat commutativa · Veure més »
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Nou!!: Anell euclidià і Segle XVIII · Veure més »
Teorema d'estructura dels mòduls finitament generats sobre un domini d'ideals principals
En matemàtiques, en l'àmbit de l'àlgebra abstracta, el teorema d'estructura dels mòduls finitament generats sobre un domini d'ideals principals és una generalització del teorema fonamental dels grups abelians finitament generats i, expressat d'una manera informal, estableix que els mòduls finitament generats es poden descompondre unívocament, de forma similar a la factorització en nombres primers dels enters.
Nou!!: Anell euclidià і Teorema d'estructura dels mòduls finitament generats sobre un domini d'ideals principals · Veure més »
Teorema de la suma de dos quadrats
Pierre de Fermat, matemàtic En matemàtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat enuncia les condicions perquè un nombre enter sigui la suma de dos quadrats d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser.
Nou!!: Anell euclidià і Teorema de la suma de dos quadrats · Veure més »
Teorema fonamental de l'aritmètica
El teorema fonamental de l'aritmètica afirma que Aquesta expressió d'un enter com a producte de nombres primers s'anomena factorització.
Nou!!: Anell euclidià і Teorema fonamental de l'aritmètica · Veure més »
Teoria d'anells
En àlgebra abstracta, la teoria d'anells és l'estudi de les estructures d'anells algebraiques en la qual la suma i la multiplicació són definides i tenen propietats similars a les operacions definides per als enters.
Nou!!: Anell euclidià і Teoria d'anells · Veure més »
Teoria de Galois
Évariste Galois (1811–1832) En matemàtiques, la teoria de Galois és un conjunt de resultats que connecten la teoria de cossos amb la teoria de grups.
Nou!!: Anell euclidià і Teoria de Galois · Veure més »
Theodore Motzkin
va ser un matemàtic israelià nascut a Alemanya.
Nou!!: Anell euclidià і Theodore Motzkin · Veure més »
Valor absolut
Valor absolut de la funció f(x).
Nou!!: Anell euclidià і Valor absolut · Veure més »
1601
Sense descripció.
Nou!!: Anell euclidià і 1601 · Veure més »
1665
Sense descripció.
Nou!!: Anell euclidià і 1665 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Anell euclidià і 1707 · Veure més »
1753
;Països Catalans.
Nou!!: Anell euclidià і 1753 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Anell euclidià і 1777 · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Anell euclidià і 1783 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Anell euclidià і 1795 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Anell euclidià і 1801 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Anell euclidià і 1810 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Anell euclidià і 1823 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Anell euclidià і 1831 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Anell euclidià і 1844 · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Anell euclidià і 1846 · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Anell euclidià і 1852 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Anell euclidià і 1855 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Anell euclidià і 1862 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Anell euclidià і 1870 · Veure més »
1893
;Països Catalans.
Nou!!: Anell euclidià і 1893 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Anell euclidià і 1916 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Anell euclidià і 1943 · Veure més »
200
El 200 (CC) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Anell euclidià і 200 · Veure més »
214
El 214 (CCXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Anell euclidià і 214 · Veure més »
284
Sense descripció.
Nou!!: Anell euclidià і 284 · Veure més »
298
El 298 va ser un any del calendari julià.
Nou!!: Anell euclidià і 298 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Anells euclidians, Domini euclidià.
