Accés més ràpid que el navegador!
99 les relacions: Absolutisme, Alaska, Aleix de Rússia (tsar de Rússia), Alemanya, Alexandre I de Rússia, Alexandre II de Rússia, Alexandre III de Rússia, Anna Ivànovna de Rússia, Antisemitisme, Balcans, Bolxevisme, Caterina I de Rússia, Caterina II de Rússia, Confederació de Polònia i Lituània, Crimea, Danubi, Diumenge Sagnant (1905), Elisabet I de Rússia, Estats Units d'Amèrica, Exèrcit Blanc, Filaret de Moscou, Gran Guerra del Nord, Guerra Civil russa, Guerra de Crimea, Guerra russo-japonesa, Guerra russo-polonesa (1654-1667), Guerra russo-turca (1735-1739), Guerra russo-turca (1787-1792), Imperi Alemany, Imperi Austrohongarès, Imperi Japonès, Imperi Otomà, Imperi Rus, Invasió francesa de Rússia, Ivan V de Rússia, Ivan VI de Rússia, Lenin, Luteranisme, Mar Negra, Miquel Aleksàndrovitx de Rússia, Miquel I de Rússia, Monarquia constitucional, Moscou, Napoleó Bonaparte, Nicolau I de Rússia, Nicolau II de Rússia, Patriarca, Pau I de Rússia, Prússia, Primer Imperi Francès, ..., Primera Guerra Mundial, Rússia, Regne de Sardenya-Piemont, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Revolució de Febrer de 1917, Revolució Francesa, Revolució Russa, Revolució russa de 1905, Sacre Imperi Romanogermànic, Sakhalín, Sant Petersburg, Santa Aliança, Segon Imperi Francès, Sisena Coalició, Teodor I de Rússia, Teodor II de Rússia, Tractat de Belgrad, Tractat de Brest-Litovsk, Tractat de París (1856), Tractat de Portsmouth, Tsar, Tsarat Rus, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, 1613, 1645, 1676, 1682, 1696, 1725, 1727, 1730, 1740, 1741, 1762, 1796, 1801, 1812, 1825, 1853, 1855, 1856, 1881, 1894, 1904, 1905, 1913, 1914, 1917, 1923. Ampliar l'índex (49 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Dinastia Romànov і Absolutisme · Veure més »
Alaska
Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió.
Nou!!: Dinastia Romànov і Alaska · Veure més »
Aleix de Rússia (tsar de Rússia)
Aleix Mikhàilovitx Romànov (en rus: Алексей Михаилович Романов), Aleksei o Alexis I fou un tsar de Rússia durant una de les dècades més glorioses per Rússia al.
Nou!!: Dinastia Romànov і Aleix de Rússia (tsar de Rússia) · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Dinastia Romànov і Alemanya · Veure més »
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Nou!!: Dinastia Romànov і Alexandre I de Rússia · Veure més »
Alexandre II de Rússia
Alexandre II de Rússia (Moscou, 29 d'abril de 1818 - Sant Petersburg, 13 de març de 1881) fou un aristòcrata rus, tsar de l'Imperi Rus entre 1855 i 1881.
Nou!!: Dinastia Romànov і Alexandre II de Rússia · Veure més »
Alexandre III de Rússia
Alexandre III de Rússia (Sant Petersburg, 10 de març de 1845 - Livàdia, Crimea, 1 de novembre de 1894) fou tsar de Rússia des de 1881 fins al 1894.
Nou!!: Dinastia Romànov і Alexandre III de Rússia · Veure més »
Anna Ivànovna de Rússia
Ana Ivànovna (en rus: Анна Иоанновна) (7 de febrer de 1693 - 28 d'octubre de 1740) fou una emperadriu de Rússia de 1730 a 1740.
Nou!!: Dinastia Romànov і Anna Ivànovna de Rússia · Veure més »
Antisemitisme
L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta.
Nou!!: Dinastia Romànov і Antisemitisme · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Dinastia Romànov і Balcans · Veure més »
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Nou!!: Dinastia Romànov і Bolxevisme · Veure més »
Caterina I de Rússia
fou tsarina de Rússia de 1725 a 1727.
Nou!!: Dinastia Romànov і Caterina I de Rússia · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Dinastia Romànov і Caterina II de Rússia · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Dinastia Romànov і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Dinastia Romànov і Crimea · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Dinastia Romànov і Danubi · Veure més »
Diumenge Sagnant (1905)
Es coneix com a Diumenge Sagnant el conjunt de fets succeïts el 22 de gener de 1905 (9 de gener segons el calendari julià), quan hi va haver una marxa pacífica de protesta a Sant Petersburg.
Nou!!: Dinastia Romànov і Diumenge Sagnant (1905) · Veure més »
Elisabet I de Rússia
, nascuda Ielizaveta Petrovna, Елизаве́та Петро́вна, anomenada la Climent, fou emperadriu de Rússia.
Nou!!: Dinastia Romànov і Elisabet I de Rússia · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Dinastia Romànov і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Exèrcit Blanc
Portada de la revista de l'exili antisoviètic ''Tschasowoj'' (El Guàrdia), París, ca. 1932. L'Exèrcit Blanc (Белая армия) o Guàrdia Blanca (Белая гвардия, белогвардейцы) fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa.
Nou!!: Dinastia Romànov і Exèrcit Blanc · Veure més »
Filaret de Moscou
Fiódor Nikítitx Romànov (Фёдор Ники́тич Рома́нов) (n.1553 - 1 d'octubre del 1633) va ser un boiar que va esdevenir Patriarca de Moscou com a Filaret (Филаре́т) i que va ser governant de facto durant el regnat del seu fill el Tsar Miquel I de Rússia.
Nou!!: Dinastia Romànov і Filaret de Moscou · Veure més »
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Nou!!: Dinastia Romànov і Gran Guerra del Nord · Veure més »
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Nou!!: Dinastia Romànov і Guerra Civil russa · Veure més »
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Nou!!: Dinastia Romànov і Guerra de Crimea · Veure més »
Guerra russo-japonesa
La guerra russo-japonesa (rus: Ру́сско-япóнская войнá, romanitzat: Russko-iapónskaya voinà; japonès:日 露 戦 争, romanitzat: Nichiro sensō, lit. Guerra russo-japonesa) es va combatre entre l'Imperi del Japó i l'imperi rus durant 1904 i 1905 sobre les ambicions imperials rivals a Manxúria i Corea.
Nou!!: Dinastia Romànov і Guerra russo-japonesa · Veure més »
Guerra russo-polonesa (1654-1667)
Confederació de Polònia i Lituània in 1648 Guerra russo-polonesa 1654–1667 La Guerra russo-polonesa de 1654–1667, també anomenada Guerra dels Tretze Anys, Primera Guerra del Nord, o fins i tot Guerra per Ucraïna, fou un conflicte important entre el Tsarat de Rússia i la Confederació de Polònia i Lituània.
Nou!!: Dinastia Romànov і Guerra russo-polonesa (1654-1667) · Veure més »
Guerra russo-turca (1735-1739)
La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Nou!!: Dinastia Romànov і Guerra russo-turca (1735-1739) · Veure més »
Guerra russo-turca (1787-1792)
La Guerra Russo-turca de 1787-1792 fou a causa de l'intent frustrat de l'Imperi Otomà per reconquerir territoris cedits a Rússia en el curs de l'anterior Guerra russo-turca (1768-1774).
Nou!!: Dinastia Romànov і Guerra russo-turca (1787-1792) · Veure més »
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Nou!!: Dinastia Romànov і Imperi Alemany · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Dinastia Romànov і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Japonès
LImperi Japonès (大日本帝国; Dai Nippon Teikoku) és un terme polític utilitzat per a referir-se al Japó des de la Restauració Meiji (1886) fins al final de la Segona Guerra Mundial (1945).
Nou!!: Dinastia Romànov і Imperi Japonès · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Dinastia Romànov і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Dinastia Romànov і Imperi Rus · Veure més »
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Nou!!: Dinastia Romànov і Invasió francesa de Rússia · Veure més »
Ivan V de Rússia
Ivan V Alekséievitx (rus: Иван V Алексеевич, 27 d'agost de 1666 — 29 de gener de 1696) fou tsar de Rússia (amb el seu mig germà més jove Pere I) amb qui va corregnar de 1682 a 1696.
Nou!!: Dinastia Romànov і Ivan V de Rússia · Veure més »
Ivan VI de Rússia
Ivan VI Antonóvitx (Sant Petersburg, 1740-Schlüsselburg, 1764) fou breument tsar de Rússia (1740-1741).
Nou!!: Dinastia Romànov і Ivan VI de Rússia · Veure més »
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Nou!!: Dinastia Romànov і Lenin · Veure més »
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Nou!!: Dinastia Romànov і Luteranisme · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Dinastia Romànov і Mar Negra · Veure més »
Miquel Aleksàndrovitx de Rússia
Miquel Aleksàndrovitx de Rússia (en rus: Михаи́л Александрович Рома́нов; Sant Petersburg, 9 de desembre de 1878 - Perm, 13 de juny de 1918) fou gran duc de Rússia i, per les circumstàncies que el tsar Nicolau II de Rússia hagué d'abdicar, esdevingué durant un dia dipositari dels drets dels Romànov a la corona de l'Imperi Rus, però en rebutjà els drets.
Nou!!: Dinastia Romànov і Miquel Aleksàndrovitx de Rússia · Veure més »
Miquel I de Rússia
, nascut Mikhaïl Fiódorovitx Romànov, Михаи́л Фёдорович Рома́нов, fou el primer Tsar de Rússia de la casa de Romànov.
Nou!!: Dinastia Romànov і Miquel I de Rússia · Veure més »
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Nou!!: Dinastia Romànov і Monarquia constitucional · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Dinastia Romànov і Moscou · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Dinastia Romànov і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Nicolau I de Rússia
Nicolau I de Rússia (Николай I Павлович, Nikolai I Pàvlovitx) (Gàtxina, Sant Petersburg, 6 de juliol (en l'antic calendari julià, 25 de juny) 1796 - St. Petersburg, 2 de març (antic calendari, 18 de febrer 1855) fou tsar de l'Imperi Rus i, per la seva condició, Rei de Polònia i Gran Duc de Finlàndia. És més conegut per ser un monarca conservador, el regnat del qual es caracteritza per l'estancament econòmic, el creixement territorial, la repressió del dissidents (els desembristes, per exemple), una burocràcia corrupta i guerres freqüents que culminen amb el desastre de la Guerra de Crimea del 1853-1856.
Nou!!: Dinastia Romànov і Nicolau I de Rússia · Veure més »
Nicolau II de Rússia
El tsar Nicolau II al 1898., nom amb patronímic Nikolai II Aleksàndrovitx, fou l'últim tsar de Rússia.
Nou!!: Dinastia Romànov і Nicolau II de Rússia · Veure més »
Patriarca
Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.
Nou!!: Dinastia Romànov і Patriarca · Veure més »
Pau I de Rússia
fou tsar de Rússia des de l'any 1796 i fins a l'any 1801, any en què fou assassinat.
Nou!!: Dinastia Romànov і Pau I de Rússia · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Dinastia Romànov і Prússia · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Dinastia Romànov і Primer Imperi Francès · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Dinastia Romànov і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Dinastia Romànov і Rússia · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: Dinastia Romànov і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Nou!!: Dinastia Romànov і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Veure més »
Revolució de Febrer de 1917
Nicolau II en març de 1917, poc després d'haver abdicat. La Revolució de Febrer de 1917 que va tenir lloc a Rússia, va marcar la primera etapa de la Revolució russa de 1917.
Nou!!: Dinastia Romànov і Revolució de Febrer de 1917 · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Dinastia Romànov і Revolució Francesa · Veure més »
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Nou!!: Dinastia Romànov і Revolució Russa · Veure més »
Revolució russa de 1905
La Revolució russa del 1905 va ser una revolta, antigovernamental i espontània, generalitzada arreu de l'Imperi Rus.
Nou!!: Dinastia Romànov і Revolució russa de 1905 · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Dinastia Romànov і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sakhalín
Sakhalín (nom rus, en ciríl·lic Сахали́н; en xinès 库页岛 Ku Ye Dao; en japonès 樺太 Karafuto) és una illa allargassada del Pacífic nord, a l'est de Sibèria, pertanyent a la Federació Russa.
Nou!!: Dinastia Romànov і Sakhalín · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Dinastia Romànov і Sant Petersburg · Veure més »
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Nou!!: Dinastia Romànov і Santa Aliança · Veure més »
Segon Imperi Francès
El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre el 1852 i 1870.
Nou!!: Dinastia Romànov і Segon Imperi Francès · Veure més »
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Nou!!: Dinastia Romànov і Sisena Coalició · Veure més »
Teodor I de Rússia
Teodor I de Rússia (o Teodor I Ivànovitx, en rus: Фёдор I Иванович) (Moscou, 31 de maig de 1557 - Moscou, 16/17 de gener de 1598) fou l'últim Tsar de Rússia de la dinastia ruríkida.
Nou!!: Dinastia Romànov і Teodor I de Rússia · Veure més »
Teodor II de Rússia
Teodor II Borísovitx Godunov de Rússia (en rus: Фёдор II Борисович) (Moscou, 1589 – Moscou, 10/20 de juny de 1605) fou un tsar de Rússia (1605) durant el Temps de les Dificultats.
Nou!!: Dinastia Romànov і Teodor II de Rússia · Veure més »
Tractat de Belgrad
El Tractat de Belgrad va ser el tractat segellat el 18 de setembre de 1739, en Belgrad, Sèrbia, per l'Imperi Otomà d'una banda, i pels Habsburg de l'altre.
Nou!!: Dinastia Romànov і Tractat de Belgrad · Veure més »
Tractat de Brest-Litovsk
El tractat de Brest-Litovsk va ser un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918 a Brest-Litovsk, (ara Brest) entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Dinastia Romànov і Tractat de Brest-Litovsk · Veure més »
Tractat de París (1856)
El tractat de París de 1856 va donar per finalitzada la Guerra de Crimea, on l'Imperi Rus es va enfrontar contra l'Imperi Otomà, França, Regne Unit i el Regne de Sardenya.
Nou!!: Dinastia Romànov і Tractat de París (1856) · Veure més »
Tractat de Portsmouth
El Tractat de Portsmouth va posar fi a la guerra Russojaponesa de 1904-1905.
Nou!!: Dinastia Romànov і Tractat de Portsmouth · Veure més »
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Nou!!: Dinastia Romànov і Tsar · Veure més »
Tsarat Rus
El Tsarat Rus, Ру́сское ца́рство, Rússkoie tsarstvo o Tsarat de Rússia, Росси́йское ца́рство Rossíiskoie tsarstvo Rússia, Россия Rossia o també Tsarat de Moscou, Моско́вское ца́рство Moskóvskoie tsarstvo és el nom oficial de l'estat rus des de la presa del títol de tsar per Ivan IV el 1547 i la fundació de l'Imperi Rus per Pere I el Gran el 1721.
Nou!!: Dinastia Romànov і Tsarat Rus · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Dinastia Romànov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
1613
Miquel III Romànov.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1613 · Veure més »
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1645 · Veure més »
1676
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1676 · Veure més »
1682
Pere I de Rússia.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1682 · Veure més »
1696
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1696 · Veure més »
1725
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1725 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1727 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1730 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1740 · Veure més »
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1741 · Veure més »
1762
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1762 · Veure més »
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1796 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1801 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1812 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1825 · Veure més »
1853
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1853 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1855 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1856 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1881 · Veure més »
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1894 · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1904 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1905 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1913 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1914 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1917 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia Romànov і 1923 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Casa Romànov, Dinastia Romanov, Dinastia Romanov-Holstein-Gottorp, Dinastia dels Romànov, Romanof, Romanov, Romànov.
