Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Constitucions catalanes і Diada Nacional de Catalunya

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Constitucions catalanes і Diada Nacional de Catalunya

Constitucions catalanes vs. Diada Nacional de Catalunya

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya. La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Similituds entre Constitucions catalanes і Diada Nacional de Catalunya

Constitucions catalanes і Diada Nacional de Catalunya tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Ajuntament, Carles de Borbó i Àustria-Este, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Decrets de Nova Planta, Drets històrics, Felip V d'Espanya, Generalitat de Catalunya, Guerra de Successió Espanyola, Mancomunitat de Catalunya, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Tercera Guerra Carlina.

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Absolutisme і Constitucions catalanes · Absolutisme і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Ajuntament і Constitucions catalanes · Ajuntament і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Carles de Borbó i Àustria-Este

Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.

Carles de Borbó i Àustria-Este і Constitucions catalanes · Carles de Borbó i Àustria-Este і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Constitucions catalanes · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Carlisme і Constitucions catalanes · Carlisme і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Constitucions catalanes і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Drets històrics

Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.

Constitucions catalanes і Drets històrics · Diada Nacional de Catalunya і Drets històrics · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Constitucions catalanes і Felip V d'Espanya · Diada Nacional de Catalunya і Felip V d'Espanya · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Constitucions catalanes і Generalitat de Catalunya · Diada Nacional de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Constitucions catalanes і Guerra de Successió Espanyola · Diada Nacional de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Constitucions catalanes і Mancomunitat de Catalunya · Diada Nacional de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Regnat d'Isabel II d'Espanya

El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Constitucions catalanes і Regnat d'Isabel II d'Espanya · Diada Nacional de Catalunya і Regnat d'Isabel II d'Espanya · Veure més »

Tercera Guerra Carlina

La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Constitucions catalanes і Tercera Guerra Carlina · Diada Nacional de Catalunya і Tercera Guerra Carlina · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Constitucions catalanes і Diada Nacional de Catalunya

Constitucions catalanes té 70 relacions, mentre que Diada Nacional de Catalunya té 221. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 4.47% = 13 / (70 + 221).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Constitucions catalanes і Diada Nacional de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: