Similituds entre Barcelona і Diada Nacional de Catalunya
Barcelona і Diada Nacional de Catalunya tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Ajuntament, Ajuntament de Barcelona, Anarquisme, Baldomero Espartero, Catalanisme, Catalunya, Confederació Nacional del Treball, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Cuba, Eixample de Barcelona, Exposició universal, Felip V d'Espanya, Fortalesa de la Ciutadella, Franquisme, Generalitat de Catalunya, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Llei de Jurisdiccions, Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim», Museu d'Història de Catalunya, Parlament de Catalunya, Revolució de 1868, Santa Maria del Mar, Setge de Barcelona (1713-1714), Transició democràtica espanyola.
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Ajuntament і Barcelona · Ajuntament і Diada Nacional de Catalunya ·
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Barcelona · Ajuntament de Barcelona і Diada Nacional de Catalunya ·
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Barcelona · Anarquisme і Diada Nacional de Catalunya ·
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Baldomero Espartero і Barcelona · Baldomero Espartero і Diada Nacional de Catalunya ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Barcelona і Catalanisme · Catalanisme і Diada Nacional de Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Barcelona і Catalunya · Catalunya і Diada Nacional de Catalunya ·
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Barcelona і Confederació Nacional del Treball · Confederació Nacional del Treball і Diada Nacional de Catalunya ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Barcelona і Constitucions catalanes · Constitucions catalanes і Diada Nacional de Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Barcelona і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Diada Nacional de Catalunya ·
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Barcelona і Cuba · Cuba і Diada Nacional de Catalunya ·
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Barcelona і Eixample de Barcelona · Diada Nacional de Catalunya і Eixample de Barcelona ·
Exposició universal
Una exposició universal és una exposició de gran envergadura celebrada des de la segona meitat del en localitzacions arreu del món.
Barcelona і Exposició universal · Diada Nacional de Catalunya і Exposició universal ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Barcelona і Felip V d'Espanya · Diada Nacional de Catalunya і Felip V d'Espanya ·
Fortalesa de la Ciutadella
La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.
Barcelona і Fortalesa de la Ciutadella · Diada Nacional de Catalunya і Fortalesa de la Ciutadella ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Barcelona і Franquisme · Diada Nacional de Catalunya і Franquisme ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Barcelona і Generalitat de Catalunya · Diada Nacional de Catalunya і Generalitat de Catalunya ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Barcelona і Guerra Civil espanyola · Diada Nacional de Catalunya і Guerra Civil espanyola ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Diada Nacional de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola ·
Llei de Jurisdiccions
La Llei de Jurisdiccions és una llei que l'any 1905 i 1906 va impulsar el Govern espanyol de Segismundo Moret i el ministre de la Governació, Álvaro de Figueroa amb clar suport d'Alfons XIII, com a reacció davant els Fets del ¡Cu-Cut!.
Barcelona і Llei de Jurisdiccions · Diada Nacional de Catalunya і Llei de Jurisdiccions ·
Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»
La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012.
Barcelona і Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» · Diada Nacional de Catalunya і Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» ·
Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim»
Lema de la manifestació. La manifestació «Som una nació.
Barcelona і Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» · Diada Nacional de Catalunya і Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» ·
Museu d'Història de Catalunya
El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.
Barcelona і Museu d'Història de Catalunya · Diada Nacional de Catalunya і Museu d'Història de Catalunya ·
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona і Parlament de Catalunya · Diada Nacional de Catalunya і Parlament de Catalunya ·
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Barcelona і Revolució de 1868 · Diada Nacional de Catalunya і Revolució de 1868 ·
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Barcelona і Santa Maria del Mar · Diada Nacional de Catalunya і Santa Maria del Mar ·
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Barcelona і Setge de Barcelona (1713-1714) · Diada Nacional de Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Barcelona і Transició democràtica espanyola · Diada Nacional de Catalunya і Transició democràtica espanyola ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Barcelona і Diada Nacional de Catalunya
- Què tenen en comú Barcelona і Diada Nacional de Catalunya
- Semblances entre Barcelona і Diada Nacional de Catalunya
Comparació entre Barcelona і Diada Nacional de Catalunya
Barcelona té 759 relacions, mentre que Diada Nacional de Catalunya té 221. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 2.76% = 27 / (759 + 221).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Barcelona і Diada Nacional de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: