Accés més ràpid que el navegador!
151 les relacions: Ademús, Alacant, Albarrasí, Alcanyís, Alfons IV de Ribagorça, Almudèver, Alpont, Alzira, Anales de la Corona de Aragón, Arnau Descolomer, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Saragossa, Arquebisbat de Tarragona, Arxidiòcesi de València, Auditor, Barbastre, Barcelona, Berga, Besalú, Bisbat d'Osca, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Girona, Bisbat de Lleida, Bisbat de Mallorca, Bisbat de Perpinyà, Bisbat de Sogorb-Castelló, Bisbat de Tarassona, Bisbat de Tortosa, Bisbat de Vic, Borriana, Calataiud, Caldes de Montbui, Camarasa, Cambrils, Camprodon, Castell de Montaragó, Castell de Montsó, Castellania d'Amposta, Castelló de la Plana, Castellfabib, Cervera, Ciutadella de Menorca, Cocentaina, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1379-1380), Corts de Montsó (1376), Corts de Montsó (1388-1389), Corts Generals de la Corona d'Aragó, Cotlliure, Daroca, ..., Eixea, Figueres, Florí d'or d'Aragó, Fraga, Gandesa, Girona, Ibi, Igualada, Jaca, Jerónimo Zurita y Castro, L'Aïnsa, L'Arboç, La Torre de les Maçanes, Llista de Corts Catalanes, Manresa, Martí l'Humà, Monestir de la Real, Monestir de Montserrat, Monestir de Piedra, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Esteve de Banyoles, Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Monestir de Sant Joan de la Penya, Monestir de Sant Joan de les Abadesses, Monestir de Sant Llorenç del Munt, Monestir de Sant Pere de Rodes, Monestir de Sant Quirze de Colera, Monestir de Santa Maria de Benifassà, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monestir de Santes Creus, Monestir de Veruela, Montalbán (Aragó), Montblanc, Montsó, Morella, Orde de Montesa, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Oriola, Osca, Palma, Pere de Santamans, Pere el Cerimoniós, Perpinyà, Planes (Comtat), President de la Generalitat de Catalunya, Puigcerdà, Reial Monestir de Sant Victorià, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Sabadell, Sagunt, Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, Sant Miquel de Fluvià, Santa Maria d'Amer, Santa Maria d'Arles, Santa Maria d'Escarp, Santa Maria de Gerri, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santpedor, Saragossa, Sardenya, Sádaba, Seu vacant, Sibil·la de Fortià, Sos del Rey Católico, Taüst, Tamarit de Llitera, Tarassona, Tarragona, Tàrrega, Terol, Torroella de Montgrí, Tortosa, Uncastillo, València, Vic, Vila-real, Vilafranca de Conflent, Vilafranca del Penedès, Xàtiva, Xixona, Zuera, 12 de juny, 1380, 1382, 1383, 1384, 1482, 15 de maig, 1547, 1588, 2 de juliol, 20 de febrer, 24 d'abril, 27 de juliol, 27 de juny, 28 de maig, 3 de juliol, 30 de setembre, 4 de juliol. Ampliar l'índex (101 més) »
Ademús
Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual és la capital i municipi més poblat.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Ademús · Veure més »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Alacant · Veure més »
Albarrasí
Albarrasí (en castellà i oficialment, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Albarrasí · Veure més »
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Alcanyís · Veure més »
Alfons IV de Ribagorça
Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »
Almudèver
Almudèver (en aragonès: Almudébar, en castellà Almudévar, oficialment Almudévar-Almudébar) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Almudèver · Veure més »
Alpont
Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Alpont · Veure més »
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Alzira · Veure més »
Anales de la Corona de Aragón
Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Anales de la Corona de Aragón · Veure més »
Arnau Descolomer
Arnau Descolomer (Mas Colomer, Amer, - Santa Coloma de Queralt, 17 de setembre de 1410), president de la Generalitat de Catalunya entre 1384 i 1389, havia estat nomenat per les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga el 4 de juliol de 1384.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Arnau Descolomer · Veure més »
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »
Arquebisbat de Saragossa
L'arquebisbat de Saragossa és una seu episcopal que espanyola, i que es correspon parcialment amb la província de Saragossa.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Arquebisbat de Saragossa · Veure més »
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »
Arxidiòcesi de València
LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Arxidiòcesi de València · Veure més »
Auditor
Un auditor és la persona encarregada de realitzar una auditoria.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Auditor · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Barbastre · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Barcelona · Veure més »
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Berga · Veure més »
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Besalú · Veure més »
Bisbat d'Osca
Bisbat d'Osca Catedral de Santa Maria d'Osca. El bisbat d'Osca és un dels bisbats d'Aragó i forma la província eclesiàstica de Saragossa el cap de la qual n'és l'arquebisbat de Saragossa, el bisbat d'Osca, el bisbat de Tarassona, el bisbat de Barbastre-Montsó i el bisbat de Terol i Albarrasí.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Bisbat d'Osca · Veure més »
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Bisbat d'Urgell · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Bisbat de Girona · Veure més »
Bisbat de Lleida
El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Bisbat de Lleida · Veure més »
Bisbat de Mallorca
El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Bisbat de Mallorca · Veure més »
Bisbat de Perpinyà
El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Bisbat de Perpinyà · Veure més »
Bisbat de Sogorb-Castelló
El bisbat o diòcesi de Sogorb-Castelló (en llatí:Diœcesis Segobricensis-Castellionensis) va ser creat per Decret de la Sagrada Congregació Consistorial en 1960, d'acord amb el Concordat de 1953 a partir d'un reajustament de bogues entre les diòcesis de València-Sogorb-Tortosa.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Bisbat de Sogorb-Castelló · Veure més »
Bisbat de Tarassona
El bisbat de Tarassona (castellà: diócesis de Tarazona; llatí: Dioecesis Turiasonensis) és un dels bisbat de l'Església Catòlica a l'Aragó, sufragani de l'Arquebisbat de Saragossa.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Bisbat de Tarassona · Veure més »
Bisbat de Tortosa
Catedral, des de l'Ebre abans de 2015. El bisbat de Tortosa és un bisbat, a cavall entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, amb seu a la ciutat de Tortosa.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Bisbat de Tortosa · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Bisbat de Vic · Veure més »
Borriana
Borriana (oficialment Borriana/Burriana, en) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Borriana · Veure més »
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Calataiud · Veure més »
Caldes de Montbui
Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Caldes de Montbui · Veure més »
Camarasa
Camarasa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Camarasa · Veure més »
Cambrils
Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Cambrils · Veure més »
Camprodon
Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Camprodon · Veure més »
Castell de Montaragó
El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Castell de Montaragó · Veure més »
Castell de Montsó
El Castell de Montsó a la província d'Osca, és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) a 65 km de la seva capital dalt d'un escarpat turó d'uns 370 m d'altitud, envoltat pels rius Sosa i Cinca, s'alça l'imponent castell templer, d'origen musulmà.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Castell de Montsó · Veure més »
Castellania d'Amposta
XIV. La Castellania d'Amposta era un priorat de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que deu el seu origen a la donació que el comte Ramon Berenguer IV va fer als frares hospitalers del castell d'Amposta (1154) en agraïment a la seva ajuda en les campanyes contra els àrabs per recuperar el sud de Catalunya.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Castellania d'Amposta · Veure més »
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Castelló de la Plana · Veure més »
Castellfabib
Castellfabib (en castellà i oficialment: Castielfabib, i en la parla xurra, Castiel) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Castellfabib · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Cervera · Veure més »
Ciutadella de Menorca
Ciutadella de Menorca, antigament Menorca i correntment només Ciutadella, és la ciutat més poblada de Menorca (30.588 habitants el 2020 segons l'INE), i seu del bisbat de l'illa; fins a 1714 va ser residència del governador britànic de l'illa, així com de la Universitat General de Menorca.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Ciutadella de Menorca · Veure més »
Cocentaina
Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Cocentaina · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Corts Catalanes · Veure més »
Corts de Barcelona (1379-1380)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1379-1380, sent President de la Generalitat en Ramon Gener.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Corts de Barcelona (1379-1380) · Veure més »
Corts de Montsó (1376)
Les Corts de Montsó de 1376, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Barcelona estant, el 24 d'octubre de 1375, per a celebrar-se el 25 de novembre, però foren prorrogades o posposades fins al 27 de març de 1376, en què es van obrir en el castell de Montsó, amb l'assistència d'aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i rossellonesos, i tancades el 12 de setembre del mateix any; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a la guerra contra el duc d'Anjou i per a la defensa de Sardenya.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Corts de Montsó (1376) · Veure més »
Corts de Montsó (1388-1389)
Les Corts de Montsó de 1388-1389, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Joan I, a Saragossa estant, el 7 de setembre de 1388, per a celebrar-se el 3 de novembre a Montsó, però foren posposades fins al 13 de novembre, quan el rei presenta la proposició on expressa la seva intenció de recaptar dels presents consell i ajuda.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Corts de Montsó (1388-1389) · Veure més »
Corts Generals de la Corona d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, seu de la majoria de les sessions plenàries de les Corts generals de la Corona d'Aragó. Les Corts Generals de la Corona d'Aragó eren les corts per les quals es convocaven a reunir-se a la mateixa ciutat i al mateix temps les Corts del Regne d'Aragó, les Corts del Principat de Catalunya i les Corts del Regne de València.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Corts Generals de la Corona d'Aragó · Veure més »
Cotlliure
Cotlliure (oficialment en francès, Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Cotlliure · Veure més »
Daroca
Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Daroca · Veure més »
Eixea
Eixea (en aragonès: Exeya d'os Caballers; en castellà i oficialment: Ejea de los Caballeros) és un municipi de l'Aragó a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de les Cinco Villas.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Eixea · Veure més »
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Figueres · Veure més »
Florí d'or d'Aragó
Florí d'or de Florència del 1347 Florí d'or de Florència del 1340 El florí d'or d'Aragó (o florí d'or català) és el nom amb què era coneguda una moneda catalana d'or creada per Jaume III de Mallorca a Perpinyà el 1342 a imitació de la moneda del mateix nom que es feia a Florència, i represa per Pere III a partir del 1346.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Florí d'or d'Aragó · Veure més »
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Fraga · Veure més »
Gandesa
Gandesa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Terra Alta, amb el títol de "Molt lleial, heroica i immortal Ciutat", que a més ocupa el seu centre geogràfic.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Gandesa · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Girona · Veure més »
Ibi
Ibi és una població del País Valencià, la més gran en quant a nombre d'habitants de la Foia de Castalla, a la comarca de l'Alcoià.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Ibi · Veure més »
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Igualada · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Jaca · Veure més »
Jerónimo Zurita y Castro
Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »
L'Aïnsa
L'Aïnsa (o l'Aïnsa-Sobrarb; en aragonès L'Aínsa-Sobrarbe, i oficialment Aínsa-Sobrarbe/L'Aínsa Sobrarbe) és un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Aragó.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і L'Aïnsa · Veure més »
L'Arboç
L'Arboç és una vila i municipi de la comarca del Baix Penedès.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і L'Arboç · Veure més »
La Torre de les Maçanes
La Torre de les Maçanes és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, a la comarca històrica de la Foia de Xixona.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і La Torre de les Maçanes · Veure més »
Llista de Corts Catalanes
s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Llista de Corts Catalanes · Veure més »
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Manresa · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Martí l'Humà · Veure més »
Monestir de la Real
El Monestir de la Real o Monestir de Santa Maria de la Real és un antic monestir cistercenc al barri del Secar de la Real i a tres quilòmetres de les murades de la ciutat de Palma.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Monestir de la Real · Veure més »
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Monestir de Montserrat · Veure més »
Monestir de Piedra
Ruïnes de l'església del monestir La zona es plena de l'aigua del riu Piedra El Monasterio de Piedra és actualment una zona turística situada en un paratge solitari i feréstec que ocupa la zona dominada per un antic monestir a la Comunitat de Calataiud, Aragó.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Monestir de Piedra · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Monestir de Sant Esteve de Banyoles
Monestir de Sant Esteve de Banyoles és una obra de Banyoles (Pla de l'Estany) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Monestir de Sant Esteve de Banyoles · Veure més »
Monestir de Sant Feliu de Guíxols
El monestir de Sant Feliu de Guíxols, està situat en la població de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Monestir de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll és un antic monestir al nucli de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès).
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Monestir de Sant Joan de les Abadesses · Veure més »
Monestir de Sant Llorenç del Munt
Sant Llorenç del Munt és un monestir romànic al cim de la Mola, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, al terme municipal de Matadepera (Vallès Occidental).
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Monestir de Sant Llorenç del Munt · Veure més »
Monestir de Sant Pere de Rodes
Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Monestir de Sant Pere de Rodes · Veure més »
Monestir de Sant Quirze de Colera
El monestir de Sant Quirze de Colera és una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal de Rabós (Alt Empordà).
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Monestir de Sant Quirze de Colera · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Benifassà
El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Monestir de Santa Maria de Benifassà · Veure més »
Monestir de Santa Maria de la Valldigna
El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Monestir de Santes Creus · Veure més »
Monestir de Veruela
El Reial Monestir de Santa Maria de Veruela és una abadia cistercenca del, situada prop de Vera de Moncayo, a la província de Saragossa, Espanya.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Monestir de Veruela · Veure més »
Montalbán (Aragó)
Montalbán —Mont-Albán, en aragonès— és un municipi d'Aragó a la província de Terol i forma, juntament amb Utrillas, el cap comarcal de la comarca de les Conques Mineres.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Montalbán (Aragó) · Veure més »
Montblanc
Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Montblanc · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Montsó · Veure més »
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Morella · Veure més »
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Orde de Montesa · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Oriola · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Osca · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Palma · Veure més »
Pere de Santamans
Pere de Santamans, president de la Generalitat de Catalunya entre 1380 i la seva mort en 1383, havia estat nomenat per substituir a Felip d'Anglesola, mort abans d'acabar el seu mandat.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Pere de Santamans · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Perpinyà · Veure més »
Planes (Comtat)
Planes, també anomenat Planes de la Baronia, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Planes (Comtat) · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Puigcerdà
Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Puigcerdà · Veure més »
Reial Monestir de Sant Victorià
El Reial Monestir de Sant Victorià d'Assan (en aragonès: Reyal Monestério de Sant Veturian) està situat al terme municipal d'O Pueyo d'Araguás (a Los Molinos), en la comarca del Sobrarb, al vessant sud de Penya Montanyesa, de la Serra Ferrera (Osca).
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Reial Monestir de Sant Victorià · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Sabadell · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Sagunt · Veure més »
Sant Martí del Canigó
L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1.094 m d'altitud, darrere d'un aflorament rocós del massís del Canigó, a les altures del sud-est del petit poble de Castell de Vernet, al terme comunal del qual pertany, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Sant Martí del Canigó · Veure més »
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »
Sant Miquel de Fluvià
''Absis central i lateral de l'església de Sant Miquel de Fluvià''. Josep Salvany i Blanch (1917) Sant Miquel de Fluvià és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà d'aproximadament 700 habitants.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Sant Miquel de Fluvià · Veure més »
Santa Maria d'Amer
Un cotxe passa a prop de l'església el 1914. Santa Maria d'Amer, o simplement el monestir d'Amer, fou una abadia benedictina a l'antic comtat de Girona, dins els límits i jurisdicció del bisbat de Girona, a l'actual terme municipal d'Amer (la Selva).
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Santa Maria d'Amer · Veure més »
Santa Maria d'Arles
Façana oriental de Santa Maria d'Arles L'abadia de Santa Maria d'Arles és a la vall del Tec, a la comuna d'Arles, al Vallespir (Catalunya del Nord).
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Santa Maria d'Arles · Veure més »
Santa Maria d'Escarp
Santa Maria d'Escarp és un antic monestir cistercenc situat a la dreta del Segre, poc abans de la seva unió amb el riu Cinca, a l'extrem de l'anomenat pla d'Escarp.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Santa Maria d'Escarp · Veure més »
Santa Maria de Gerri
El monestir de Santa Maria de Gerri està situat a la vila de Gerri de la Sal, a la comarca del Pallars Sobirà, dins de l'antic municipi de Gerri de la Sal.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Santa Maria de Gerri · Veure més »
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »
Santpedor
Santpedor és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Santpedor · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Saragossa · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Sardenya · Veure més »
Sádaba
Sádaba és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Sádaba · Veure més »
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Seu vacant · Veure més »
Sibil·la de Fortià
Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Sibil·la de Fortià · Veure més »
Sos del Rey Católico
Sos del Rey Católico és el municipi més al nord de la comarca de les Cinco Villas, al nord-oest de la província de Saragossa, Aragó.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Sos del Rey Católico · Veure més »
Taüst
Taüst (Tauste en castellà i nom oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Taüst · Veure més »
Tamarit de Llitera
Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Tamarit de Llitera · Veure més »
Tarassona
Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Tarassona · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Tarragona · Veure més »
Tàrrega
Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Tàrrega · Veure més »
Terol
Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Terol · Veure més »
Torroella de Montgrí
Torroella de Montgrí és una vila i municipi de Catalunya que ocupa l'extrem nord-est de la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Torroella de Montgrí · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Tortosa · Veure més »
Uncastillo
Uncastillo (Uncastiello en aragonès) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Las Cinco Villas i situada a uns 115 kilòmetres de la capital aragonesa.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Uncastillo · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і València · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Vic · Veure més »
Vila-real
Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Vila-real · Veure més »
Vilafranca de Conflent
Vilafranca de Conflent (oficialment en francès Villefranche-de-Conflent) és una vila i comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Vilafranca de Conflent · Veure més »
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Vilafranca del Penedès · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Xàtiva · Veure més »
Xixona
Xixona és un municipi de País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Xixona · Veure més »
Zuera
Zuera (antigament en català Suera) és un municipi de l'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de Saragossa.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і Zuera · Veure més »
12 de juny
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 12 de juny · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 1380 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 1382 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 1383 · Veure més »
1384
Sense descripció.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 1384 · Veure més »
1482
Països Catalans.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 1482 · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 15 de maig · Veure més »
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 1547 · Veure més »
1588
Sense descripció.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 1588 · Veure més »
2 de juliol
El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 2 de juliol · Veure més »
20 de febrer
El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 20 de febrer · Veure més »
24 d'abril
El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 24 d'abril · Veure més »
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 27 de juliol · Veure més »
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 27 de juny · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 28 de maig · Veure més »
3 de juliol
El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 3 de juliol · Veure més »
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 30 de setembre · Veure més »
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga і 4 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Corts de Montsó (1383), Corts de Montsó (1383-1384), Corts de Montsó-Fraga (1383), Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga (1383), Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga (1383-1384).
