Accés més ràpid que el navegador!
110 les relacions: Abadia de Claravall, Alexandre VI, Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra, Alfons el Magnànim, Alzira, Aranyoner, Arxidiòcesi de València, Barroc, Barx, Bàcul pastoral, Benet XIII, Butlla, Calixt III, Campanar, Carlisme, Castell d'Alfàndec, Castell de Montesa, Cèsar Borja, Cúria Pontifícia, Claustre, Climent VII d'Avinyó, Conquesta feudal hispànica, Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Corbera, Corona d'Aragó, Corts Valencianes, Cullera (Ribera Baixa), Dénia, Desamortitzacions espanyoles, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Expulsió dels moriscos, Felip II de Castella, Ferran el Catòlic, Ferran VII d'Espanya, Fundació Jaume II el Just, Gandia, Gòtic flamíger, Generalitat, Generalitat Valenciana, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Dos Peres, Innocenci VIII, Jardins del Real, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan d'Aragó (arquebisbe), Joan el Sense Fe, Josep Bonaparte, Khair ed-Din Barba-rossa, ..., L'Horta de València, Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa, Martí l'Humà, Mènsula, Milla, Miquelet, Mitra, Mondúber, Monestir, Monestir de Sant Bernat de Rascanya, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monestir de Santes Creus, Moriscos, Muetzí, Orde del Cister, País Valencià, Púlpit, Pere el Cerimoniós, Pere I de Castella, Pius II, Rascanya, Refetor, Regne de València, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Revolta de les Germanies, Riu Vaca, Sala capitular, Sant Vicent Ferrer, Sàpiens, Serra del Buixcarró, Simat de la Valldigna, Terratrèmol, Terratrèmol de Montesa del 1748, Tetramorf, Torrelodones, Trull, València, Valldigna, Xàtiva, 1298, 1366, 1371, 1378, 1396, 1460, 1475, 15 de març, 1532, 1609, 1617, 1644, 1812, 1820, 1834, 1970, 1984, 1991, 1992, 1998, 2006. Ampliar l'índex (60 més) »
Abadia de Claravall
L'edifici principal de l'abadia (actual presó) LAbadia de Claravall (en llatí: Clara Vallis (Vall Clara) i en francès: Clairvaux) fou una abadia cistercenca fundada el 1115 per Bernat de Claravall a la regió de la Xampanya, a la frontera amb la Borgonya, a França.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Abadia de Claravall · Veure més »
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Alexandre VI · Veure més »
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra (Cervera, 1470 - Lécera, 1520) va ser un noble i religiós català, fill natural de Ferran el Catòlic.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Alfons el Magnànim · Veure més »
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Alzira · Veure més »
Aranyoner
Laranyoner (Prunus spinosa) és un arbust de fulla caduca de la família de les rosàcies.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Aranyoner · Veure més »
Arxidiòcesi de València
LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Arxidiòcesi de València · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Barroc · Veure més »
Barx
Barx és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Barx · Veure més »
Bàcul pastoral
Bàcul de l'Anunciació, Museu Nacional d'Art de Catalunya Bàcul oriental del Patriarca d'Antioquia Ortodox sirià, amb serps representant la vara de Moisès Un bàcul és un bastó que porten els bisbes.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Bàcul pastoral · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Benet XIII · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Butlla · Veure més »
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Calixt III · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Campanar · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Carlisme · Veure més »
Castell d'Alfàndec
El castell d'Alfàndec o castell de Marinyén està situat al terme municipal de Benifairó de la Valldigna (la Safor, País Valencià).
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Castell d'Alfàndec · Veure més »
Castell de Montesa
El Castell de Montesa és un castell de la població valenciana de Montesa, a la comarca de la Costera.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Castell de Montesa · Veure més »
Cèsar Borja
Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un noble, cardenal i condottiero renaixentista italià.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Cèsar Borja · Veure més »
Cúria Pontifícia
La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Cúria Pontifícia · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Claustre · Veure més »
Climent VII d'Avinyó
Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Climent VII d'Avinyó · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana
La Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana és una conselleria o departament del Consell de la Generalitat Valenciana amb les competències en matèria de cultura, promoció cultural, patrimoni cultural i esport.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana · Veure més »
Corbera
Corbera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Corbera · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Corts Valencianes · Veure més »
Cullera (Ribera Baixa)
Cullera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Cullera (Ribera Baixa) · Veure més »
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Dénia · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Felip II de Castella · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Fundació Jaume II el Just
La Fundació Jaume II el Just és un òrgan de la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana constituït el 30 de juny de 1999 i que es troba en procés d'extinció.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Fundació Jaume II el Just · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Gandia · Veure més »
Gòtic flamíger
Façana de la capella de Sant Jordi, dins del palau de la Generalitat de Catalunya, obra de Marc Safont (1434) El gòtic flamíger va ser una etapa de l'art gòtic francès i altres països europeus, que es va desenvolupar des de l'última part del i els principis del.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Gòtic flamíger · Veure més »
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Generalitat · Veure més »
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Generalitat Valenciana · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Guerra dels Dos Peres · Veure més »
Innocenci VIII
Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de Roma entre el 1484 i el 1492.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Innocenci VIII · Veure més »
Jardins del Real
Vista d'una part dels jardins Dades del contacte i horari.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Jardins del Real · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Jaume el Just · Veure més »
Joan d'Aragó (arquebisbe)
Joan d'Aragó (?, 1439/1440 - Albalate de Cinca, 19 de novembre de 1475) fou un religiós i militar aragonès fill de Joan II d'Aragó.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Joan d'Aragó (arquebisbe) · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Joan el Sense Fe · Veure més »
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Josep Bonaparte · Veure més »
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »
L'Horta de València
La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і L'Horta de València · Veure més »
Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa
La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al, quan seran arquebisbes.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Martí l'Humà · Veure més »
Mènsula
Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Mènsula · Veure més »
Milla
meridià Es coneix com a milla diverses unitats de longitud més o menys semblants emprades al llarg de la història, cap de les quals forma part del sistema mètric decimal.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Milla · Veure més »
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Miquelet · Veure més »
Mitra
Una '''mitra''' com a timbre heràldic La '''mitra''' com a figura heràldica La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Mitra · Veure més »
Mondúber
El Mondúver, a voltes escrit Mondúber, Montdúver o Montdúber és un massís muntanyós situat a la comarca de la Safor, a 841 metres d'altura.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Mondúber · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Monestir · Veure més »
Monestir de Sant Bernat de Rascanya
El monestir de Sant Bernat de Rascanya fou un monestir de l'Orde del Cister situat als afores de la ciutat de València.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Monestir de Sant Bernat de Rascanya · Veure més »
Monestir de Santa Maria de la Valldigna
El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Monestir de Santes Creus · Veure més »
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Moriscos · Veure més »
Muetzí
Un muetzí (de l'àrab, ‘qui anuncia’, ‘qui crida a (l'oració)’) és, a l'islam, el membre de la mesquita encarregat de fer la crida a l'oració (àdhan) cinc cops al dia de la torre o minaret estant.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Muetzí · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Orde del Cister · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і País Valencià · Veure més »
Púlpit
gòtic de la Catedral de Pisa (Itàlia), en forma d'ambó Un púlpit o trona és una plataforma elevada que hi ha als temples catòlics i als refetors dels monestirs i convents que servia per a la predicació o per a la lectura en veu alta.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Púlpit · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Pere I de Castella · Veure més »
Pius II
, nascut Enea Silvio Piccolomini, va ser Papa de Roma del 1458 a 1464.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Pius II · Veure més »
Rascanya
Rascanya és el nom que rep el districte número 15 de la ciutat de València (País Valencià).
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Rascanya · Veure més »
Refetor
Refetor del convent de Sant Doménec de València El refetor o refectori és el menjador dels monjos als monestirs.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Refetor · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Regne de València · Veure més »
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles és una institució cultural pública situada a València.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles · Veure més »
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Revolta de les Germanies · Veure més »
Riu Vaca
El Vaca (també anomenat riu de Xeraco) és un riu de recorregut curt situat a la Safor, País Valencià.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Riu Vaca · Veure més »
Sala capitular
'''Sala capitular''' de la catedral de Canterbury La sala capitular o aula capitular és l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Sala capitular · Veure més »
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Sàpiens · Veure més »
Serra del Buixcarró
La serra del Buixcarró és una alineació muntanyosa de les comarques centrals del País Valencià, entre la Vall d'Albaida, la Safor i la Costera.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Serra del Buixcarró · Veure més »
Simat de la Valldigna
Simat de la Valldigna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, a la vall anomenada la Valldigna.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Simat de la Valldigna · Veure més »
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Terratrèmol · Veure més »
Terratrèmol de Montesa del 1748
El terratrèmol de 1748 fou un terratrèmol que assolà les Comarques Centrals del País Valencià el 23 de març.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Terratrèmol de Montesa del 1748 · Veure més »
Tetramorf
Un tetramorf (del grec, ‘quatre’, i, ‘forma’) és una representació iconogràfica composta per quatre elements.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Tetramorf · Veure més »
Torrelodones
Torrelodones és un municipi de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Torrelodones · Veure més »
Trull
Tafona de Raixa, (Mallorca). Un trull, almàssera, tafona o molí d'oli és un local destinat a la fabricació d'oli d'oliva.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Trull · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і València · Veure més »
Valldigna
La Valldigna és una vall i comarca natural i històrica del País Valencià que actualment es troba integrada administrativament en la comarca de la Safor.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Valldigna · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і Xàtiva · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1298 · Veure més »
1366
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1366 · Veure més »
1371
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1371 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1378 · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1396 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1460 · Veure més »
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1475 · Veure més »
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 15 de març · Veure més »
1532
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1532 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1609 · Veure més »
1617
Rosa de Santa Maria a Metz.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1617 · Veure més »
1644
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1644 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1812 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1820 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1834 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1970 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1984 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1991 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1992 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 1998 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Monestir de Santa Maria de la Valldigna і 2006 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Monestir de Santa Maria de Valldigna, Monestir de la Valldigna, Santa Maria de la Valldigna.
