Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Convencions sobre nomenclatura astronòmica

Índex Convencions sobre nomenclatura astronòmica

En l'Antiguitat només el Sol, la Lluna, alguns estels i els planetes més visibles van rebre nom.

111 les relacions: Adjectius i gentilicis per a objectes astronòmics, Alfa del Centaure, Alfabet grec, Asteroide, Asteroide perdut, Asteroide troià, Astronomia, Àrab, Carolyn Shoemaker, Catàleg d'estels, Catàleg Messier, Cúmul globular, Cúmul obert, Centaure (astronomia), Ceres (planeta nan), Cinturó d'asteroides, Cinturó de Kuiper, Cometa Biela, Cometa de Halley, Cometa Encke, Cometa Hale-Bopp, Cometa Shoemaker-Levy 9, Constel·lació, Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals, Designació provisional, Dorrit Hoffleit, Edat mitjana, Edmond Halley, Eris (planeta nan), Esfera celeste, Estel, Estel del Nord, Eugène Joseph Delporte, Eugene Shoemaker, Fusor (astronomia), Galàxia, Galàxia d'Andròmeda, Galàxia del Remolí, Gegant gasós, Gerard Kuiper, Gran Taca Vermella, Guerra de Troia, Hyper Text Markup Language, Inframon, Io (satèl·lit), IRAS, Júpiter (planeta), Johann Elert Bode, Johann Gottfried Galle, John Couch Adams, ..., John Louis Emil Dreyer, Jordi III del Regne Unit, Libració, Lincoln Near-Earth Asteroid Research, Llista d'asteroides, Llista dels estels més brillants, Lluna, Lowell Observatory Near-Earth-Object Search, Mart (planeta), Mary Adela Blagg, Mercuri (planeta), Nebulosa, Neptú (planeta), New General Catalogue, Nom propi, Nomenclatura de Bayer, Nomenclatura dels satèl·lits naturals, Nomenclatura planetària, Objecte astronòmic, Objecte clàssic del cinturó de Kuiper, Objecte transneptunià, Oficina Central de Telegrames Astronòmics, PDF, Periheli, Planeta, Planeta extrasolar, Planeta menor, Planeta nan, Plutó (planeta nan), Punt de Lagrange, Redefinició de «planeta» de 2006, Resum d'astronomia, S d'Andròmeda, Saturn (planeta), Sistema d'estrelles, SN 1006, SN 1054, SN 1572, SN 1604, Sol, Sonda espacial, Supernova, Tel·lus, Terra, Unió Astronòmica Internacional, Urà (planeta), Urbain Le Verrier, Venus (planeta), William Herschel, (1862) Apol·lo, (2060) Quiró, (28978) Ixion, (3) Juno, (4) Vesta, (433) Eros, (50000) Quaoar, (588) Aquil·les, (884) Priamus, (90482) Orc, 1930, 32P/Comas Solà. Ampliar l'índex (61 més) »

Adjectius i gentilicis per a objectes astronòmics

A continuació es poden trobar una sèrie de llistes d'adjectius de cossos celestes i en alguns casos els seus gentilicis, per denominar els noms d'habitants proposats per aquests objectes.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Adjectius i gentilicis per a objectes astronòmics · Veure més »

Alfa del Centaure

Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Alfa del Centaure · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Alfabet grec · Veure més »

Asteroide

Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Asteroide · Veure més »

Asteroide perdut

planetes menors, i molts d'ells s'han de considerar perduts per culpa de dades d'observació insuficients. Els asteroides perduts són aquells asteroides que després d'haver sigut enfrontats, catalogats i estudiats per un breu període, els observadors perden de vista i la pista a causa del curt espai de temps d'observació per a predir amb precisió la seua ubicació futura.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Asteroide perdut · Veure més »

Asteroide troià

Mart i Júpiter Els asteroides troians són un sub-grup dels objectes troians.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Asteroide troià · Veure més »

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Astronomia · Veure més »

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Àrab · Veure més »

Carolyn Shoemaker

Carolyn Jean Spellmann Shoemaker (Gallup, Nou Mèxic, 1929 - Flagstaff, 13 d’agost de 2021) era una astrònoma nord-americana, vídua del també astrònom Eugene Shoemaker i que ocupa el rècord del major nombre de cometes descoberts per una única persona: el 2002 havia descobert 32 cometes i més de 800 asteroides.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Carolyn Shoemaker · Veure més »

Catàleg d'estels

Un catàleg d'estels és un catàleg astronòmic format per una llista d'estels.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Catàleg d'estels · Veure més »

Catàleg Messier

Charles Messier El Catàleg Messier és una llista de 110 objectes astronòmics realitzada per l'astrònom francès Charles Messier i publicada el 1774 sota el títol Catàleg de nebuloses i cúmuls d'estrelles, que es troben entre les estrelles fixes sobre l'horitzó de París (en francès, Catalogue des Nébuleuses & des amas d'Étoiles, que l'on découvre parmi les Étoiles fixes sur l'horizon de Paris).

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Catàleg Messier · Veure més »

Cúmul globular

cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Cúmul globular · Veure més »

Cúmul obert

M11, el cúmul de l'ànec salvatge. Es pot veure com presenta una estructura poc densa i està format per estels jóvens i brillants. Un cúmul estel·lar obert és un grup nombrós d'estels que pot contenir alguns milers d'objectes formats gairebé simultàniament a partir d'un mateix núvol molecular i que romanen encara lligats per la gravitació.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Cúmul obert · Veure més »

Centaure (astronomia)

Els centaures són una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Centaure (astronomia) · Veure més »

Ceres (planeta nan)

Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Ceres (planeta nan) · Veure més »

Cinturó d'asteroides

Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Cinturó d'asteroides · Veure més »

Cinturó de Kuiper

El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Cinturó de Kuiper · Veure més »

Cometa Biela

El cometa Biela (designació oficial: 3D / Biela; (la D denota «desaparegut»)) va ser un cometa periòdic familiar de Júpiter registrat per primera vegada el 1772 per Montaigne i Messier, i finalment identificat com a periòdic el 1826 per Wilhelm von Biela.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Cometa Biela · Veure més »

Cometa de Halley

El cometa de Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Cometa de Halley · Veure més »

Cometa Encke

El cometa Encke (2P/Encke) és el cometa periòdic de menor període de tots els coneguts fins al moment.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Cometa Encke · Veure més »

Cometa Hale-Bopp

El Cometa Hale-Bopp (el nom oficial del qual és C/1995,O1) va ser probablement un dels cometes més àmpliament observat en l'últim segle i un dels més brillants que s'han vist en dècades.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Cometa Hale-Bopp · Veure més »

Cometa Shoemaker-Levy 9

El cometa Shoemaker-Levy 9 (formalment anomenat D/1993 F2) va ser el novè cometa descobert pels astrònoms Carolyn i Eugene Shoemaker i David Levy.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Cometa Shoemaker-Levy 9 · Veure més »

Constel·lació

Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Constel·lació · Veure més »

Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals

Comparació (a escala) dels principals satèl·lits del sistema solar, amb la Terra com a referència. Aquesta cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits naturals registra el progrés en el descobriment de nous cossos celestes en el transcurs de la història.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals · Veure més »

Designació provisional

En astronomia, una designació provisional és una convenció sobre nomenclatura astronòmica utilitzada per als objectes astronòmics recentment descoberts.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Designació provisional · Veure més »

Dorrit Hoffleit

va ser una investigadora astrònoma sènior estatunidenca a la Universitat Yale.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Dorrit Hoffleit · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Edat mitjana · Veure més »

Edmond Halley

Placa dedicada a Edmond Halley a l'abadia de Westminster Edmund Halley o Edmond Halley (Haggerston, 29 d'octubre de 1656 segons el calendari julià/8 de novembre de 1656 segons el calendari gregorià - Greenwich, 14 de gener de 1742), astrònom, geofísic, matemàtic, meteoròleg i físic anglès.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Edmond Halley · Veure més »

Eris (planeta nan)

Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Eris (planeta nan) · Veure més »

Esfera celeste

''' Esfera celeste ''' de Jost Bürgi. 1594. L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Esfera celeste · Veure més »

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Estel · Veure més »

Estel del Nord

L'Estel del Nord, Estel Polar o Polaris és l'estel alfa de l'Ossa Menor, el més brillant del pol nord celeste.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Estel del Nord · Veure més »

Eugène Joseph Delporte

va ser un astrònom belga conegut pels seus múltiples descobriments d'asteroides.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Eugène Joseph Delporte · Veure més »

Eugene Shoemaker

Eugene Merle Shoemaker (o Gene Shoemaker) (28 d'abril de 1928 - 18 de juliol de 1997) era un dels fundadors del camp de les ciències planetàries i és el més conegut dels descobridors del Cometa Shoemaker-Levy 9 junt amb la seva esposa Carolyn Shoemaker i l'astrònom David Levy.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Eugene Shoemaker · Veure més »

Fusor (astronomia)

Un fusor és un terme proposat per Gibor Basri, professor Universitat de Califòrnia, Berkeley, per ajudar a aclarir la nomenclatura dels cossos celestes.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Fusor (astronomia) · Veure més »

Galàxia

anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Galàxia · Veure més »

Galàxia d'Andròmeda

La galàxia d'Andròmeda, Messier 31, M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Galàxia d'Andròmeda · Veure més »

Galàxia del Remolí

La galàxia del Remolí (Messier 51a, M51a, o NGC 5194) és una galàxia espiral clàssica situada a una distància d'aproximadament 23 milions d'anys llum a la constel·lació de Llebrers.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Galàxia del Remolí · Veure més »

Gegant gasós

Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Gegant gasós · Veure més »

Gerard Kuiper

Gerard Peter Kuiper, nascut Gerrit Pieter Kuiper (Harenkarspel, Holanda Septentrional, 7 de desembre de 1905-i mort a Ciutat de Mèxic el 23 de desembre de 1973) va ser un astrònom d'origen neerlandès nacionalitzat estatunidenc.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Gerard Kuiper · Veure més »

Gran Taca Vermella

Foto obtinguda pel Voyager 1. La Gran Taca Vermella és una zona de tempestes de Júpiter.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Gran Taca Vermella · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Guerra de Troia · Veure més »

Hyper Text Markup Language

HTML (acrònim d’Hyper Text Markup Language, en català, "llenguatge de marcatge d'hipertext"), és un llenguatge de marcatge que deriva de l'SGML dissenyat per estructurar textos i relacionar-los en forma d'hipertext.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Hyper Text Markup Language · Veure més »

Inframon

L'inframon és l'indret on van a parar les ànimes de les persones que moren, a un país situat sota terra, d'aquí el nom.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Inframon · Veure més »

Io (satèl·lit)

Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Io (satèl·lit) · Veure més »

IRAS

LIRAS (Infrared Astronomical Satellite) fou un observatori espacial.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і IRAS · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Júpiter (planeta) · Veure més »

Johann Elert Bode

Johann Elert Bode (Hamburg, 19 de gener de 1747 - Berlín, 23 de novembre de 1826), fou un astrònom alemany.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Johann Elert Bode · Veure més »

Johann Gottfried Galle

Johann Gottfried Galle (9 de juny de 1812 – 10 de juliol de 1910) va ser un astrònom alemany de l'Observatori de Berlín qui, amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest, va descobrir el planeta Neptú el 23 de setembre de 1846.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Johann Gottfried Galle · Veure més »

John Couch Adams

John Couch Adams (Laneast, Anglaterra, 5 de juny de 1819 – Cambridge, Anglaterra, 21 de gener de 1892), va ser un matemàtic i astrònom anglès.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і John Couch Adams · Veure més »

John Louis Emil Dreyer

John Louis Emil Dreyer John Louis Emil Dreyer o Johan Ludvig Emil Dreyer (Copenhaguen, 13 de febrer de 1852 – 14 de setembre de 1926) va ser un astrònom que va néixer a Dinamarca però que va passar la major part de la seva vida a Irlanda.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і John Louis Emil Dreyer · Veure més »

Jordi III del Regne Unit

fou rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Jordi III del Regne Unit · Veure més »

Libració

La fase i la libració de la Lluna al 2013 en intervals d'una hora, amb música, títols i gràfics suplementaris fases, i la variació de la mida visual causada per la distància variable des de la Terra Mesura teòrica de la superfície lunar visible (línia verda), a causa de la libració, en projecció de Winkel-Tripel En astronomia, la libració (del llatí librare, 'equilibrar', 'balancejar') és una lenta oscil·lació, real o aparent, d'un satèl·lit, vista des del cos celeste al qual orbita.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Libració · Veure més »

Lincoln Near-Earth Asteroid Research

LINEAR (Lincoln Near-Earth Asteroid Research) és un programa de localització i seguiment d'asteroides, únic en tot el planeta, que tracta de localitzar i predir el risc de col·lisió d'asteroides amb la Terra.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Lincoln Near-Earth Asteroid Research · Veure més »

Llista d'asteroides

Aquesta és una llista per a planetes menors numerats, que componen el catàleg d'asteroides del Minor Planet Center (MPC, Centre de Planetes Menors), de la divisió F de la Unió Astronòmica Internacional, agrupats en taules.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Llista d'asteroides · Veure més »

Llista dels estels més brillants

El que segueix és una llista dels estels més brillants fins a una magnitud de +2,5, determinada per les seves magnituds aparents màximes, totals o combinades vistes des de la Terra.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Llista dels estels més brillants · Veure més »

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Lluna · Veure més »

Lowell Observatory Near-Earth-Object Search

El Lowell Observatory Near-Earth-Object Search (LONEOS) és un programa conjunt de la NASA i l'Observatori Lowell a Flagstaff, Arizona, amb l'objectiu de descobrir objectes propers a la Terra, que va començar el 1993.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Lowell Observatory Near-Earth-Object Search · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Mart (planeta) · Veure més »

Mary Adela Blagg

Mary Adela Blagg (17 de maig de 1858 - 14 d'abril de 1944) va ser una astrònoma britànica, compiladora del nomenclàtor lunar que va adoptar la Unió Astronòmica Internacional.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Mary Adela Blagg · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Mercuri (planeta) · Veure més »

Nebulosa

Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Nebulosa · Veure més »

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Neptú (planeta) · Veure més »

New General Catalogue

El New General Catalogue (en català, «Nou catàleg general»), també conegut amb les sigles NGC, és com es coneix el New General Catalogue of Nebulae and Clusters of Stars (o «Nou catàleg general de nebuloses i cúmuls d'estrelles»), i és el catàleg d'objectes astronòmics del cel profund més conegut dins l'astronomia amateur.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і New General Catalogue · Veure més »

Nom propi

Els noms propis són paraules que es fan servir per identificar una cosa particular: persones, animals, llocs, edificis o altres objectes.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Nom propi · Veure més »

Nomenclatura de Bayer

La nomenclatura de Bayer és un sistema de designació d'estrelles introduït per l'astrònom Johann Bayer en el seu atlas estel·lar Uranometria (1603).

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Nomenclatura de Bayer · Veure més »

Nomenclatura dels satèl·lits naturals

L'assignació oficial dels noms dels satèl·lits naturals és responsabilitat, des de 1973, de la Unió Astronòmica Internacional (en anglès International Astronomical Union o IAU), en concret, d'un comitè per a la nomenclatura del sistema planetari (actualment, el Grup de Treball per a la Nomenclatura del Sistema Planetari, en anglès, Working Group for Planetary System Nomenclature, conegut per les seves sigles WGPSN).

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Nomenclatura dels satèl·lits naturals · Veure més »

Nomenclatura planetària

Un mapa de la Lluna, de la 1a edició de l'Andrees Allgemeiner Handatlas (1881), anterior als convenis de la UAI La nomenclatura planetària, com la nomenclatura terrestre, és un sistema d'identificació únic dels accidents o trets (en anglès, features) de la superfície d'un planeta o satèl·lit natural, de manera que aquests accidents poden ser fàcilment localitzats, descrits i discutits.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Nomenclatura planetària · Veure més »

Objecte astronòmic

Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Objecte astronòmic · Veure més »

Objecte clàssic del cinturó de Kuiper

Un objecte clàssic del cinturó de Kuiper és un objecte del cinturó de Kuiper que orbita a més de 41 ua del Sol i no presenta ressonàncies orbitals amb els planetes exteriors del sistema solar.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Objecte clàssic del cinturó de Kuiper · Veure més »

Objecte transneptunià

Un objecte transneptunià és qualsevol objecte del sistema solar que orbita el Sol a una distància mitjana més gran que la del planeta Neptú (30 ua).

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Objecte transneptunià · Veure més »

Oficina Central de Telegrames Astronòmics

L'Oficina Central de Telegrames Astronòmics (en anglès, Central Bureau for Astronomical Telegrams, CBAT) és el centre de recollida internacional oficial d'informació relacionada amb esdeveniments astronòmics transitoris.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Oficina Central de Telegrames Astronòmics · Veure més »

PDF

PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і PDF · Veure més »

Periheli

Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Periheli · Veure més »

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Planeta · Veure més »

Planeta extrasolar

Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Planeta extrasolar · Veure més »

Planeta menor

Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Planeta menor · Veure més »

Planeta nan

Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Planeta nan · Veure més »

Plutó (planeta nan)

Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Plutó (planeta nan) · Veure més »

Punt de Lagrange

Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Punt de Lagrange · Veure més »

Redefinició de «planeta» de 2006

L'esborrany de proposta de la UAI hagués afegit immediatament 3 planetes, mostrats aquí en comparació amb la Terra. D'esquerra a dreta, Eris, Caront, Ceres i la Terra. El 2006, la Unió Astronòmica Internacional va proposar que el terme «planeta» es redefineix per aclarir l'estatus planetari de Plutó i incloure en el grup de planetes del sistema solar altres objectes a part dels nou tradicionals.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Redefinició de «planeta» de 2006 · Veure més »

Resum d'astronomia

Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Resum d'astronomia · Veure més »

S d'Andròmeda

S d'Andròmeda (S Andromedae) fou una supernova a la galàxia d'Andròmeda, l'única vista en aquesta galàxia tant a lluny pels astrònoms, i la primera mai vista a fora la Via Làctia.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і S d'Andròmeda · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Saturn (planeta) · Veure més »

Sistema d'estrelles

Un sistema estel·lar múltiple és un petit nombre d'estrelles que orbiten entorn d'un centre gravitacional comú, lligades per tant per la força gravitatòria.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Sistema d'estrelles · Veure més »

SN 1006

SN 1006 va ser una supernova esdevinguda a principis de l'any 1006, àmpliament observada des de diferents llocs de la Terra.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і SN 1006 · Veure més »

SN 1054

SN 1054 és una supernova que va ser molt visible des d'una gran part de la Terra l'any 1054.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і SN 1054 · Veure més »

SN 1572

SN 1572 o Nova Tycho va ser una supernova en la constel·lació de Cassiopea, una de les vuit supernoves que han estat visibles a ull nu.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і SN 1572 · Veure més »

SN 1604

La supernova 1604 (SN 1604), també coneguda com la supernova de Kepler o estel de Kepler, va ser una supernova en la Via Làctia, detectada en la constel·lació Ophiuchus. Fins avui, aquesta ha estat l'última supernova observada en la nostra pròpia galàxia.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і SN 1604 · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Sol · Veure més »

Sonda espacial

Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Sonda espacial · Veure més »

Supernova

Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Supernova · Veure més »

Tel·lus

Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Tel·lus · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Terra · Veure més »

Unió Astronòmica Internacional

En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Unió Astronòmica Internacional · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Urà (planeta) · Veure més »

Urbain Le Verrier

Urbain Jean Joseph Le Verrier (Saint-Lô, 11 de març de 1811 – París, 23 de setembre de 1877), va ser un matemàtic francès especialitzat en mecànica celeste i un astrònom.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Urbain Le Verrier · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і Venus (planeta) · Veure més »

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і William Herschel · Veure més »

(1862) Apol·lo

(1862) Apol·lo és un asteroide del tipus Q, descobert per Karl Reinmuth el 1932, però es va perdre i no es va recuperar fins a 1973.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і (1862) Apol·lo · Veure més »

(2060) Quiró

(2060) Quiró és un planeta menor inclòs dins de la categoria dels centaures amb una òrbita entre els planetes Saturn i Urà i una distància mitjana al Sol de 13 ua.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і (2060) Quiró · Veure més »

(28978) Ixion

(28978) Ixion és un objecte del Cinturó de Kuiper.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і (28978) Ixion · Veure més »

(3) Juno

Juno fou el tercer asteroide descobert, l'1 de setembre de 1804 per l'astrònom alemany Karl Ludwig Harding.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і (3) Juno · Veure més »

(4) Vesta

Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і (4) Vesta · Veure més »

(433) Eros

(433) Eros és un asteroide anomenat així en memòria del déu grec de l'amor Eros.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і (433) Eros · Veure més »

(50000) Quaoar

Imatge de Quaoar presa pel telescopi espacial Hubble Comparació del diàmetre de Quaoar amb el d'altres cossos del sistema solar (50000) Quaoar (anteriorment conegut per la seva designació provisional 2002 LM60; símbol: 🝾) és un gran objecte transneptunià descobert el 2002.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і (50000) Quaoar · Veure més »

(588) Aquil·les

(588) Aquil·les és un asteroide descobert el 22 de febrer de 1906, per l'astrònom alemany Max Wolf.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і (588) Aquil·les · Veure més »

(884) Priamus

Priamus és un asteroide troià del planeta Júpiter que orbita al punt de Lagrange L 5, 60 º per darrere de Júpiter, estant per tant en l'anomenat camp troià.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і (884) Priamus · Veure més »

(90482) Orc

90482 Orc (símbol: 🝿) és un objecte del Cinturó de Kuiper.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і (90482) Orc · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і 1930 · Veure més »

32P/Comas Solà

32P/Comas Solà és un cometa periòdic actualment amb un període orbital de 8,8 anys.

Nou!!: Convencions sobre nomenclatura astronòmica і 32P/Comas Solà · Veure més »

Redirigeix aquí:

Convencions de nomenclatura astronòmica, Designació de supernova.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »