Accés més ràpid que el navegador!
92 les relacions: Alsàcia, Alvèrnia, Armand-Gaston Camus, Arquebisbat d'Ais de Provença, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Tolosa, Assemblea Constituent, Émile Poulat, Étienne-Charles de Loménie de Brienne, Bisbat d'Autun, Bisbat de Boulogne, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat de Viviers, Bisbe (Església Catòlica), Borgonya, Bretanya, Breu apostòlic, Burgesia, Canonge, Cardenal, Catolicisme, Celibat, Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, Cisma, Ciutadania, Clergat, Comunió, Conca de París, Concordat del 1801, Culte de la Raó i de l'Ésser suprem, Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, Departament francès, Dia complementari, Diòcesi, Electorat, Església Catòlica Romana, Fe, França, Gal·licanisme, Guillotina, Henri Grégoire, Il·lustració, ..., Jacques Le Goff, Jansenisme, Jean Jaurès, Jean-Baptiste Treilhard, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Joseph Sieyès, Judaisme, Jurisdicció, Llenguadoc, Llibertat de culte, Lliura francesa, Lluís XVI de França, Lorena, Maria Antonieta d'Àustria, Metropolità, Michel Vovelle, Morlaix, Napoleó Bonaparte, Papa, Parròquia eclesiàstica, Pius VI, Pius VII, Prebenda, Protestantisme, Província eclesiàstica, Provença, Regnat del Terror, Renània, Sacerdot, Sacre Imperi Romanogermànic, Secularització, Seminari, Tercer estat, Vendée, Vicari, 1789, 1790, 1791, 1793, 1794, 1986, 2004. Ampliar l'índex (42 més) »
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Alsàcia · Veure més »
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Alvèrnia · Veure més »
Armand-Gaston Camus
Armand-Gaston Camus (París, 2 d'abril del 1740 – Montmorency, 2 de novembre del 1804), advocat i jurisconsult francès, un dels diputats dels Estats Generals de França que, el 20 de juny de 1789, van ser presents al Jurament del joc de pilota.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Armand-Gaston Camus · Veure més »
Arquebisbat d'Ais de Provença
Vista del baptisteri al claustre de la catedral catedral del Santíssim Salvador. XII. l'abadia, l'església abacial de la qual, dedicada a la Immaculada Concepció, que té el títol de basílica menor. Larquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Arquebisbat d'Ais de Provença · Veure més »
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Arquebisbat de Besançon · Veure més »
Arquebisbat de Bordeus
L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Arquebisbat de Bordeus · Veure més »
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Arquebisbat de Bourges · Veure més »
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Arquebisbat de Lió · Veure més »
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Arquebisbat de París · Veure més »
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Arquebisbat de Reims · Veure més »
Arquebisbat de Rennes
bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux. Larquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Arquebisbat de Rennes · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Arquebisbat de Tolosa
Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre Larquebisbat de Tolosa (francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana; occità: archidiocèsi de Tolosa) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Arquebisbat de Tolosa · Veure més »
Assemblea Constituent
L'Assemblea Constituent de 1789 (en francès: Assemblée constituante o Assemblée nationale constituante) és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Assemblea Constituent · Veure més »
Émile Poulat
Émile Poulat (1920 - 2014) és un historiador i sociòleg francès.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Émile Poulat · Veure més »
Étienne-Charles de Loménie de Brienne
Étienne-Charles de Loménie de Brienne (París, 9 d'octubre de 1727 - Sens, 19 de febrer de 1794) va ser un eclesiàstic i polític francès.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Étienne-Charles de Loménie de Brienne · Veure més »
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Bisbat d'Autun · Veure més »
Bisbat de Boulogne
Audomar. Restes arqueològiques al lloc de l'antica Thérouanne; proves de les restes de la catedral. Saint-Omer. revolució. El bisbat de Boulogne (francès: Diòcese de Boulogne, llatí: Dioecesis Boloniensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Bisbat de Boulogne · Veure més »
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »
Bisbat de Viviers
Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Bisbat de Viviers · Veure més »
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Bisbe (Església Catòlica) · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Borgonya · Veure més »
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Bretanya · Veure més »
Breu apostòlic
El breu apostòlic és un document pontifici (litterae apostolicae), menys solemne que la butlla que és usat per regular els afers de menor importància de la Santa Seu.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Breu apostòlic · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Burgesia · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Canonge · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Constitució civil del clergat і Cardenal · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Catolicisme · Veure més »
Celibat
El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Celibat · Veure més »
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, més conegut com a Talleyrand (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838), fou un sacerdot, polític, diplomàtic i estadista francès, d'origen noble (fill del duc de Talleyrand-Périgord i príncep de Benevento).
Nou!!: Constitució civil del clergat і Charles Maurice de Talleyrand-Périgord · Veure més »
Cisma
obra.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Cisma · Veure més »
Ciutadania
Tres membres d'una mateixa família reben la nacionalitat australiana, el 2 de setembre del 2010. Albert Einstein va obtenir la nacionalitat americana l'1 d'octubre del 1940. En aquesta imatge, rep el document que ho certifica de les mans del jutge Phillip Forman. La ciutadania és l'estatus reconegut pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Ciutadania · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Clergat · Veure més »
Comunió
La comunió en les religions de tradició cristiana és el moment durant les cerimonies religioses al quals els creients consumeixen un tros de pa i de vegades un glop de vi en commemoració del Sant Sopar.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Comunió · Veure més »
Conca de París
* Com a conca hidrogràfica, és en gran part la conca del riu Sena.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Conca de París · Veure més »
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Concordat del 1801 · Veure més »
Culte de la Raó i de l'Ésser suprem
Festa de l'Ésser Suprem, 1794. Museu Carnavalet, París El culte de la raó, el culte de l'ésser suprem, o el teofilantropisme són, a França, un conjunt d'esdeveniments i festes cíviques i religioses que van tindre lloc de finals del 1792 al 1794 (sobretot els anys II i III de la revolució), sovint a instàncies de personalitats anticatòliques.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Culte de la Raó i de l'Ésser suprem · Veure més »
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Departament francès · Veure més »
Dia complementari
Un dia complementari (en francès, jour complémentaire) és dels cinc o sis darrers dies del calendari republicà francès, instituït per la Convenció Nacional de la Primera República Francesa.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Dia complementari · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Diòcesi · Veure més »
Electorat
L'electorat està format pels electors que poden participar en una elecció (local, nacional, professional, etc.) i que, per tant, tenen dret a votar per a aquestes eleccions.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Electorat · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Església Catòlica Romana · Veure més »
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Fe · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Constitució civil del clergat і França · Veure més »
Gal·licanisme
El gal·licanisme és una doctrina teològica sostinguda pel clericat francès que limita la jurisdicció de la Santa Seu a França i la sotmet al concili i als costums d'església francesa.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Gal·licanisme · Veure més »
Guillotina
Guillotina Una guillotina és un instrument de tall consistent en una ganiveta que cau guiada per dos muntants verticals.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Guillotina · Veure més »
Henri Grégoire
Henri Grégoire (4 de desembre de 1750 - 20 de maig de 1831), conegut també com a Abat Gregori (en francès, Abbé Grégoire), fou un capellà francès, esdevingut bisbe constitucional de Blois durant la Revolució Francesa de la qual fou un dels dirigents.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Henri Grégoire · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Il·lustració · Veure més »
Jacques Le Goff
Jacques Le Goff (Toló, França, 1 de gener de 1924-1 d'abril de 2014) fou considerat un dels historiadors més experts en l'Edat Mitjana.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Jacques Le Goff · Veure més »
Jansenisme
Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Jansenisme · Veure més »
Jean Jaurès
Jean Jaurès -en occità, Joan Jaurés- (Castras, Llenguadoc, 3 de setembre del 1859 - París, 31 de juliol del 1914) fou un dirigent i polític francès socialista.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Jean Jaurès · Veure més »
Jean-Baptiste Treilhard
Jean-Baptiste Treilhard (Brive-la-Gaillarde, 2 o 3 de gener del 1742 - París, 5 de desembre del 1810) va ser un polític francès de finals del i principis del.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Jean-Baptiste Treilhard · Veure més »
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Nou!!: Constitució civil del clergat і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Joseph Sieyès
Emmanuel-Joseph Sieyès. Comte de Sieyès, (Frejús, 3 de maig del 1748 - París, 20 de juny del 1836) va ser un polític, revolucionari, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de la Revolució Francesa i de l'era napoleònica.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Joseph Sieyès · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Judaisme · Veure més »
Jurisdicció
James Earle Fraser. Hi ha tableta amb la inscripció "LEX" (del llatí "Llei") que està en mans de la figura, i es troba a la dreta de l'escalinata de l'Edifici de la Cort Suprema dels Estats Units. La jurisdicció (del llatí iuris, «dir o declarar el dret») és la potestat, derivada de la sobirania de l'Estat, d'aplicar el Dret en el cas concret, resolent de manera definitiva i irrevocable una controvèrsia, que és exercida en forma exclusiva pels tribunals de justícia integrats per jutges autònoms i independents.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Jurisdicció · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Llenguadoc · Veure més »
Llibertat de culte
Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Llibertat de culte · Veure més »
Lliura francesa
La lliura (en francès livre) va ser la moneda de França des del 781 fins al 1794.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Lliura francesa · Veure més »
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Nou!!: Constitució civil del clergat і Lluís XVI de França · Veure més »
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Lorena · Veure més »
Maria Antonieta d'Àustria
'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Maria Antonieta d'Àustria · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Metropolità · Veure més »
Michel Vovelle
Michel Vovelle (Gallardon, 6 de febrer de 1933 - Ais de Provença, 6 d'octubre de 2018) fou un historiador francès, especialitzant en l'estudi de la Revolució Francesa.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Michel Vovelle · Veure més »
Morlaix
Morlaix (en bretó Montroulez) és un municipi francès, situat al departament de Finisterre i a la regió de Bretanya.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Morlaix · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Papa · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Pius VI
Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Pius VI · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Pius VII · Veure més »
Prebenda
Una prebenda designa un benefici eclesiàstic, lligat amb un càrrec de canonge.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Prebenda · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Protestantisme · Veure més »
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Província eclesiàstica · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Provença · Veure més »
Regnat del Terror
El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Regnat del Terror · Veure més »
Renània
La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Renània · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Sacerdot · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Constitució civil del clergat і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Secularització
Mapa d'Estats seculars. La secularització és la separació entre l'Església i l'Estat, procés en la direcció del secularisme.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Secularització · Veure més »
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Seminari · Veure més »
Tercer estat
El tercer estat en una representació francesa de l'any 1789, carregant el pes amb flors de lliri, que representen la casa reial. El tercer estament és un dels tres estaments bàsics de la societat pròpia del feudalisme i de l'Antic Règim.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Tercer estat · Veure més »
Vendée
La Vendée (85) (en peitaví santongès Vendàie) és un departament francès adscrit a la regió de País del Loira.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Vendée · Veure més »
Vicari
* Vicari (Palerm), municipi italià a la província de Palerm, a l'illa de Sicília.
Nou!!: Constitució civil del clergat і Vicari · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Constitució civil del clergat і 1789 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Constitució civil del clergat і 1790 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Constitució civil del clergat і 1791 · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: Constitució civil del clergat і 1793 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Constitució civil del clergat і 1794 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Constitució civil del clergat і 1986 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Constitució civil del clergat і 2004 · Veure més »
