Obrir a Google MapsTaula de continguts
198 les relacions: Administració provincial romana, Alexandre III (papa), Annuario Pontificio, Aquitània, Arquebisbat d'Albi, Arquebisbat d'Arle, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Clarmont, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg, Arquebisbat de Sens, Arquebisbat de Tolosa, Arquebisbat de Tours, Arquebisbe, Arquitectura gòtica, Berric, Bisbat de Caors, Bisbat de Castres, Bisbat de Llemotges, Bisbat de Mende, Bisbat de Rodés, Bisbat de Sant Flor, Bitúrigs, Bourges, Butlla, Canonge, Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats, Capítol (catolicisme), Carles VII de França, Catarisme, Catedral, Catedral de Bourges, Centre-Vall del Loira, Châteauroux, Cher (departament), Climent VIII, Concordat del 1801, Díptic, Denis de Sainte-Marthe, Departament francès, Diòcesi, Edat mitjana, Elionor d'Aquitània, Enric II d'Anglaterra, Enric IV de França, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Evangelització, ... Ampliar l'índex (148 més) »
- Arquebisbes de Bourges
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Arquebisbat de Bourges і Administració provincial romana
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Veure Arquebisbat de Bourges і Alexandre III (papa)
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Arquebisbat de Bourges і Annuario Pontificio
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure Arquebisbat de Bourges і Aquitània
Arquebisbat d'Albi
L' arquebisbat d'Albi és una divisió eclesiàstica de França que té com a capçalera la ciutat d'Albi i comprèn el departament del Tarn.
Veure Arquebisbat de Bourges і Arquebisbat d'Albi
Arquebisbat d'Arle
El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.
Veure Arquebisbat de Bourges і Arquebisbat d'Arle
Arquebisbat de Bordeus
L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.
Veure Arquebisbat de Bourges і Arquebisbat de Bordeus
Arquebisbat de Clarmont
Blasó dels bisbes de Clarmont El Bisbat de Clermont o Clarmont és una divisió eclesiàstica francesa; el bisbat modern abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània del bisbat de Bourges.
Veure Arquebisbat de Bourges і Arquebisbat de Clarmont
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Veure Arquebisbat de Bourges і Arquebisbat de Narbona
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen.
Veure Arquebisbat de Bourges і Arquebisbat de Rouen
Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg
Runes de la catedral de Sant Andreu L'arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg (anglès: Archdiocese of Saint Andrews and Edinburgh; llatí: Archidioecesis Sancti Andreae et Edimburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Escòcia.
Veure Arquebisbat de Bourges і Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg
Arquebisbat de Sens
Larquebisbat de Sens és una jurisdicció eclesiàstica de França centrada a Sens.
Veure Arquebisbat de Bourges і Arquebisbat de Sens
Arquebisbat de Tolosa
Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre Larquebisbat de Tolosa (francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana; occità: archidiocèsi de Tolosa) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Veure Arquebisbat de Bourges і Arquebisbat de Tolosa
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure Arquebisbat de Bourges і Arquebisbat de Tours
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Arquebisbat de Bourges і Arquebisbe
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Arquebisbat de Bourges і Arquitectura gòtica
Berric
El Berric (Berrí, Berry) és una antiga província del regne de França, que actualment està compresa pels departaments del Cher i de l'Indra.
Veure Arquebisbat de Bourges і Berric
Bisbat de Caors
El bisbat de Caors és una divisió eclesiàstica de França a Occitània, que abraça el departament de l'Òlt.
Veure Arquebisbat de Bourges і Bisbat de Caors
Bisbat de Castres
XVII. El bisbat de Castres (francès: Diocèse de Castres, occità: Diocèsi de Castras; llatí: Dioecesis Castrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, creada l'11 de juliol de 1317,Annuaire pontifical.
Veure Arquebisbat de Bourges і Bisbat de Castres
Bisbat de Llemotges
catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227.
Veure Arquebisbat de Bourges і Bisbat de Llemotges
Bisbat de Mende
El bisbat de Mende és una divisió eclesiàstica de França que abraça el departament de Lozère.
Veure Arquebisbat de Bourges і Bisbat de Mende
Bisbat de Rodés
Conques. L'abadia ''Notre-Dame'' de Bonnecombe a Comps-la-Grand-Ville, fundada el 1162. El bisbat de Rodés (francès: Diocèse de Rodez, llatí: Dioecesis Ruthenensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Veure Arquebisbat de Bourges і Bisbat de Rodés
Bisbat de Sant Flor
Estàtua del bisbe Pierre-Antoine-Marie Lamouroux de Pompignac a la catedral de Sant Flor. El bisbat de Sant Flor (francès: Diocèse de Saint-Flour, llatí: Dioecesis Sancti Flori) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Veure Arquebisbat de Bourges і Bisbat de Sant Flor
Bitúrigs
Els bitúrigs (en llatí Bituriges o Bituriges Cubi) van ser el poble més destacat de la Gàl·lia Cèltica en temps de Tarquini Prisc, diu Titus Livi.
Veure Arquebisbat de Bourges і Bitúrigs
Bourges
Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Veure Arquebisbat de Bourges і Bourges
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Arquebisbat de Bourges і Butlla
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Veure Arquebisbat de Bourges і Canonge
Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats
L'Orde dels Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats (en llatí: Sacer et Apostolicus Ordo Canonicorum Regularium Sancti Augustini, amb les sigles C.R.S.A.) són un orde religiós catòlic de canonges regulars, concretament, una federació de congregacions de canonges, constituïda per Joan XXIII en 1959 mitjançant la carta apostòlica Caritas unitas del 4 de maig.
Veure Arquebisbat de Bourges і Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Veure Arquebisbat de Bourges і Capítol (catolicisme)
Carles VII de França
Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).
Veure Arquebisbat de Bourges і Carles VII de França
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Veure Arquebisbat de Bourges і Catarisme
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Arquebisbat de Bourges і Catedral
Catedral de Bourges
|esquerra La catedral de Sant Esteve de Bourges,situada a la Regió Centre de França.Construida entre la fi del i la fi del és la seu de la diòcesi de Bourges i considerada una de les joies de l'art gòtic francès.
Veure Arquebisbat de Bourges і Catedral de Bourges
Centre-Vall del Loira
Centre-Vall del Loira (en francès Centre-Val de Loire) és una de les tretze regions de la França Europea.
Veure Arquebisbat de Bourges і Centre-Vall del Loira
Châteauroux
Châteauroux o Chasteurós és un comú francès al departament de l'Indre i a la regió de Centre-Vall del Loira.
Veure Arquebisbat de Bourges і Châteauroux
Cher (departament)
Cher (18) és un departament francès que pren el nom del riu homònim.
Veure Arquebisbat de Bourges і Cher (departament)
Climent VIII
va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.
Veure Arquebisbat de Bourges і Climent VIII
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Veure Arquebisbat de Bourges і Concordat del 1801
Díptic
Louvre Un díptic (del grec díptykhos; de δι («di», 'dos') i -πτυχος («ptykhos», 'plec') és qualsevol objecte amb dues peces planes juntes per una frontissa. Aquestes formes eren bastant populars al món antic, petites taules que es cobrien amb cera a les cares interiors, per anotar enregistraments i per mesurar temps i direccions.
Veure Arquebisbat de Bourges і Díptic
Denis de Sainte-Marthe
va ser un religiós benedictí, teòleg i historiador francès, superior general de la Congregació de Sant Maur.
Veure Arquebisbat de Bourges і Denis de Sainte-Marthe
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Veure Arquebisbat de Bourges і Departament francès
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Arquebisbat de Bourges і Diòcesi
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Arquebisbat de Bourges і Edat mitjana
Elionor d'Aquitània
Elionor i el seu fill Joan sense TerraElionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204) va ser una important figura històrica que va exercir el poder com a duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).
Veure Arquebisbat de Bourges і Elionor d'Aquitània
Enric II d'Anglaterra
Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.
Veure Arquebisbat de Bourges і Enric II d'Anglaterra
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Veure Arquebisbat de Bourges і Enric IV de França
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Veure Arquebisbat de Bourges і Església catòlica a França
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Arquebisbat de Bourges і Església Catòlica Romana
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Arquebisbat de Bourges і Església sufragània
Evangelització
Es coneix com a evangelització l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el cristianisme.
Veure Arquebisbat de Bourges і Evangelització
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Veure Arquebisbat de Bourges і Excomunió
Fontgombault
Fontgombault és un municipi francès, situat al departament de l'Indre i a la regió de 36076.
Veure Arquebisbat de Bourges і Fontgombault
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Arquebisbat de Bourges і França
François de Tournon
François de Tournon (Tournon-sur-Rhône 1489 † 1562 Saint-Germain-en-Laye) va ser un diplomàtic i cardenal francès.
Veure Arquebisbat de Bourges і François de Tournon
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Arquebisbat de Bourges і Francès
Gal·licanisme
El gal·licanisme és una doctrina teològica sostinguda pel clericat francès que limita la jurisdicció de la Santa Seu a França i la sotmet al concili i als costums d'església francesa.
Veure Arquebisbat de Bourges і Gal·licanisme
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Veure Arquebisbat de Bourges і Gregori de Tours
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Veure Arquebisbat de Bourges і Gregori IX
Guillem de Bourges
Guillem de Bourges o de Donjeon (Nevers, Borgonya, ca. 19 d'octubre de 1155 - Bourges, Centre, 10 de gener de 1209) fou un monjo cistercenc, arquebisbe de Bourges de 1199 a 1209.
Veure Arquebisbat de Bourges і Guillem de Bourges
Honori III
Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.
Veure Arquebisbat de Bourges і Honori III
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Veure Arquebisbat de Bourges і Hugonot
Indre
Indre (36) és un departament francès que pren el seu nom del riu homònim.
Veure Arquebisbat de Bourges і Indre
Innocenci Cybo
Innocenci Cybo (Gènova, 25 d'agost de 1491 † Roma, 23 de setembre de 1550) fou un cardenal italià.
Veure Arquebisbat de Bourges і Innocenci Cybo
Issoudun
Issoudun (Essaudun en occità) és una comuna francesa del departament de l'Indre, de la regió de Centre-Vall del Loira.
Veure Arquebisbat de Bourges і Issoudun
Jean Cauvin
Joan Calví (en francès, Jean Cauvin) (Noyon, 10 de juliol de 1509 - Ginebra, 27 de maig de 1564) fou un teòleg francès, impulsor de la Reforma Protestant que posteriorment va ser anomenada calvinisme.
Veure Arquebisbat de Bourges і Jean Cauvin
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Veure Arquebisbat de Bourges і Joan XXII
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Arquebisbat de Bourges і Llatí
Llegua
Lleguari situat a la localitat de Bailèn (Jaén - Espanya). La llegua és una antiga unitat de longitud que expressa la distància que una persona o un cavall poden caminar en una hora, és a dir, és una mesura itinerària (del llatí, iter: camí, període de marxa).
Veure Arquebisbat de Bourges і Llegua
Lluís VII de França
Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.
Veure Arquebisbat de Bourges і Lluís VII de França
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Arquebisbat de Bourges і Metropolità
Missioners del Sagrat Cor de Jesús
Els Missioners del Cor de Jesús, en llatí Societas Missionariorum Sacratissimi Cordis Iesu, formen una congregació clerical catòlica masculina, fundada en 1854 pel sacerdot Jules Chevalier.
Veure Arquebisbat de Bourges і Missioners del Sagrat Cor de Jesús
Monumenta Germaniae Historica
Monumenta Germaniae Historica (esmentat com MGH en bibliografia i llistat de fonts) és un recull de fonts curosament editades i publicades per l'estudi de la Història d'Alemanya en un sentit extens, des del final de l'Imperi Romà fins a 1500.
Veure Arquebisbat de Bourges і Monumenta Germaniae Historica
Novempopulània
La Novempopulània (en llatí Novempopulania) fou una província romana que va tenir com a capital Elusa o Eause.
Veure Arquebisbat de Bourges і Novempopulània
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Arquebisbat de Bourges і Orde de Sant Benet
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Arquebisbat de Bourges і Orde dels Predicadors
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Arquebisbat de Bourges і Papa
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Veure Arquebisbat de Bourges і Papa Climent V
Papa Eugeni III
Eugeni III (Montemagno, prop de Pisa, començament del s. XII - Tívoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1145 al 1153.
Veure Arquebisbat de Bourges і Papa Eugeni III
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Arquebisbat de Bourges і Parròquia eclesiàstica
Pasqual II
Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.
Veure Arquebisbat de Bourges і Pasqual II
Patriarca
Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.
Veure Arquebisbat de Bourges і Patriarca
Patriarca Llatí de Jerusalem
El patriarca llatí de Jerusalem fou el títol del bisbe de Jerusalem, atorgat per l'Església Catòlica Romana quan es va conquerir Jerusalem el 1099.
Veure Arquebisbat de Bourges і Patriarca Llatí de Jerusalem
Pelegrinatge
Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.
Veure Arquebisbat de Bourges і Pelegrinatge
Pellevoisin
Pellevoisin és un municipi francès, situat al departament de l'Indre i a la regió de 36155.
Veure Arquebisbat de Bourges і Pellevoisin
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Arquebisbat de Bourges і Pius VII
Pragmàtica sanció
Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres.
Veure Arquebisbat de Bourges і Pragmàtica sanció
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Veure Arquebisbat de Bourges і Província eclesiàstica
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Veure Arquebisbat de Bourges і Qui Christi Domini
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Arquebisbat de Bourges і Regne de França
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Arquebisbat de Bourges і Revolució Francesa
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Arquebisbat de Bourges і Ritu romà
Sainte-Solange
Sainte-Solange és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de 18235.
Veure Arquebisbat de Bourges і Sainte-Solange
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Arquebisbat de Bourges і Santa Seu
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Arquebisbat de Bourges і Segle XIV
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Arquebisbat de Bourges і Segle XV
Théodore de Bèze
Théodore de Bèze (Vézelay, 1519 - Ginebra, 1605), fou un teòleg calvinista i historiador francès.
Veure Arquebisbat de Bourges і Théodore de Bèze
Vicariat
En el context eclesiàstic, el terme vicariat designa en general l'ofici i la jurisdicció d'un eclesiàstic amb funcions que són vicarials respecte d'un ordinari o representant del Summe Pontífex.
Veure Arquebisbat de Bourges і Vicariat
1012
El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1012
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1030
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1070
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1073
1093
El 1093 (MXCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1093
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1112
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1126
1136
El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1136
1137
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1137
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1146
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1163
1184
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1184
1195
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1195
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1225
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1226
1232
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1232
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1233
1271
El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1271
1276
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1276
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1327
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1330
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1343
1374
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1374
1409
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1409
1421
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1421
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1438
1446
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1446
1482
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1482
1492
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1492
1511
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1511
1513
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1513
1514
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1514
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1519
1521
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1521
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1526
1528
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1528
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1572
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1594
1602
El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1602
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1642
1662
El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1662
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1677
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1678
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1679
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1694
1729
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1729
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1757
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1787
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1788
1802
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1802
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Veure Arquebisbat de Bourges і 1811
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1824
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1825
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1842
1859
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1859
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1861
1876
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1876
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1879
1880
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1880
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1892
1893
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1893
1896
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1896
1897
barceloní del Fort Pienc.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1897
1909
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1909
1916
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1916
1934
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1934
1943
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1943
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1969
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1984
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1990
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Arquebisbat de Bourges і 1994
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Arquebisbat de Bourges і 2000
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 2002
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 2007
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Veure Arquebisbat de Bourges і 2012
461
El 461 (CDLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 461
511
El 511 (DXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 511
549
El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 549
565
El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 565
573
El 573 (DLXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 573
614
El 614 (DCXIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 614
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 627
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 650
660
El 660 (DCLX) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 660
672
El 672 (DCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dijous, tot i que a la seva època encara no rebia aquest nom.
Veure Arquebisbat de Bourges і 672
677
El 677 (DCLXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 677
683
El 683 (DCLXXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 683
760
El 760 (DCCLX) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 760
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 791
810
El 810 (DCCCX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 810
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Arquebisbat de Bourges і 820
838
El 838 (DCCCXXXVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 838
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 840
862
El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Bourges і 862
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 864
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 875
876
El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 876
891
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Bourges і 891
955
El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 955
959
El 959 (CMLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 959
987
El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Bourges і 987
Vegeu també
Arquebisbes de Bourges
- Arquebisbat de Bourges
- François de Tournon
- Gil de Roma
- Guillem de Bourges
També conegut com Arquebisbe de Bourges, Arxidiòcesi de Bourges, Bisbat de Bourges, Diòcesi de Bourges.