Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Alfoz, Antic Règim, Artesà, Burgesia, Ciutat, Classe baixa, Clergat, Comerç, Confraria, Corona d'Aragó, Corts de Cadis, Corts de Castella i Lleó, Crisi feudal, Estaments, Feudalisme, Fira, Gremi, Guilda, Hidalgo (noble), Impost, Infraestructura i superestructura, Jornaler, Joseph Sieyès, Lliga Hanseàtica, Monarquia autoritària, Nació, Noblesa, Pactisme, Pagès, Patrici (classe romana), Patriciat urbà, Pechero, Plebs, Poble (localitat), Privilegi, Propietat privada, Règim senyorial, Revolució burgesa, Revolució Francesa, Senyoriu, Servitud, Sobirania nacional, 1789, 1812.
Alfoz
Alfoz és un municipi pertanyent a la província de Lugo a Galícia.
Nou!!: Tercer estat і Alfoz · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Tercer estat і Antic Règim · Veure més »
Artesà
Artesà Els artesans són persones que es dediquen a l'artesania.
Nou!!: Tercer estat і Artesà · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Tercer estat і Burgesia · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Tercer estat і Ciutat · Veure més »
Classe baixa
Dones treballant com a obreres en una fàbrica, ofici considerat de classe baixa Un home de classe baixa servint a un de classe alta, al segle XVIII La classe baixa o classe popular, en una societat de classes, és el conjunt de persones ubicades al grup, classe, casta o estrat social amb menys recursos, llibertats, drets, poder i autonomia.
Nou!!: Tercer estat і Classe baixa · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Tercer estat і Clergat · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Tercer estat і Comerç · Veure més »
Confraria
Una confraria és una comunitat que agrupa laics i vol fomentar les relacions fraternals entre els seus membres, reunits al voltant d'un vincle comúː un ofici, una devoció religiosa.
Nou!!: Tercer estat і Confraria · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Tercer estat і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Nou!!: Tercer estat і Corts de Cadis · Veure més »
Corts de Castella i Lleó
309x309px Avinguda de Salamanca de Valladolid. Les Corts de Castella i Lleó en castellà i oficialment: Cortes de Castilla y León són l'òrgan legislatiu de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Tercer estat і Corts de Castella i Lleó · Veure més »
Crisi feudal
Es coneix com a crisi feudal la transició del sistema d'organització feudal al sistema capitalista, producte de factors polítics, socials, econòmics i demogràfics; aquests factors es resumeixen en: crisi demogràfica, crisi ideològica i la monetització de les relacions econòmiques.
Nou!!: Tercer estat і Crisi feudal · Veure més »
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Nou!!: Tercer estat і Estaments · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Tercer estat і Feudalisme · Veure més »
Fira
Fira de Cocentaina realitzada per Tots Sants Una fira és una congregació en un lloc determinat de mercaders que exposen béns i mercaderies durant un període delimitat.
Nou!!: Tercer estat і Fira · Veure més »
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Nou!!: Tercer estat і Gremi · Veure més »
Guilda
Guilda (de l'antic neerlandès gilde) és una corporació de mercaders o comerciants, la seva forma habitual d'associació durant la Baixa edat mitjana (segles XI al XV).
Nou!!: Tercer estat і Guilda · Veure més »
Hidalgo (noble)
Corona d'Hidalgo Hidalgo és un concepte espanyol, pròpiament castellà, i es refereix al noble que estava exempt del pagament de tributs.
Nou!!: Tercer estat і Hidalgo (noble) · Veure més »
Impost
''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.
Nou!!: Tercer estat і Impost · Veure més »
Infraestructura i superestructura
La infraestructura (maquinària o base) i la superestructura són un parell de conceptes filosòfics desenvolupats per Karl Marx i Friedrich Engels i utilitzades pel marxisme, per distingir les bases essencials de diferents ordres socials.
Nou!!: Tercer estat і Infraestructura i superestructura · Veure més »
Jornaler
Monument al jornaler Construction labors in Chittagong, Bangladesh. Un jornaler és una persona que treballa i cobra per un dia de feina, especialment si és al camp o com a obrer a la indústria.
Nou!!: Tercer estat і Jornaler · Veure més »
Joseph Sieyès
Emmanuel-Joseph Sieyès. Comte de Sieyès, (Frejús, 3 de maig del 1748 - París, 20 de juny del 1836) va ser un polític, revolucionari, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de la Revolució Francesa i de l'era napoleònica.
Nou!!: Tercer estat і Joseph Sieyès · Veure més »
Lliga Hanseàtica
La Lliga Hanseàtica, Hansa alemanya o en llatí Hansa Teutonica era un gremi més o menys solt de comerciants de ciutats de la costa del mar del Nord i Bàltic des de Bruges al oest i Königsberg a l'est alemanys al mar Bàltic, amb dependències fins als països escandinaus i Anglaterra.
Nou!!: Tercer estat і Lliga Hanseàtica · Veure més »
Monarquia autoritària
La monarquia autoritària és una categoria utilitzada per la historiografia per a referir-se a les monarquies d'Europa Occidental des de finals de l'edat mitjana fins a començaments de l'edat moderna.
Nou!!: Tercer estat і Monarquia autoritària · Veure més »
Nació
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.
Nou!!: Tercer estat і Nació · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Tercer estat і Noblesa · Veure més »
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Nou!!: Tercer estat і Pactisme · Veure més »
Pagès
''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.
Nou!!: Tercer estat і Pagès · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Tercer estat і Patrici (classe romana) · Veure més »
Patriciat urbà
Patriciat urbà o oligarquia urbana són denominacions historiogràfiques per al grup social que es va constituir com a classe dominant a les ciutats medievals d'Europa Occidental, especialment a partir de la baixa edat mitjana, quan l'establiment de les rutes del comerç a llarga distància i les fires va enriquir als mercaders i l'auge de la producció artesanal va elevar la condició social dels mestres de certs gremis.
Nou!!: Tercer estat і Patriciat urbà · Veure més »
Pechero
Pechero a la Castella de l'Antic Règim, des de la baixa edat mitjana fins al final de l'edat moderna, és la condició social que no ve determinada per la riquesa, sinó exclusivament per l'obligació de contribuir al pagament d'un tipus d'impost personal: els anomenats Servei ordinari i extraordinari, altres impostos, com l'alcabala, al recaure sobre els productes, eren més universals.
Nou!!: Tercer estat і Pechero · Veure més »
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Nou!!: Tercer estat і Plebs · Veure més »
Poble (localitat)
Un poble al Marroc. Un poble és una entitat de població petita, contraposada a la ciutat i a la vila.
Nou!!: Tercer estat і Poble (localitat) · Veure més »
Privilegi
''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.
Nou!!: Tercer estat і Privilegi · Veure més »
Propietat privada
La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.
Nou!!: Tercer estat і Propietat privada · Veure més »
Règim senyorial
El règim senyorial o senyoriu és una manera d'organització social que es va desenvolupar en l'època medieval a Europa, sobretot a Espanya.
Nou!!: Tercer estat і Règim senyorial · Veure més »
Revolució burgesa
La Revolució burgesa és un tipus de revolució que majoritàriament dona a terme la classe social de la burgesia per esdevenir la classe dirigent enfront d'altres grups socials que s'oposin al seu poder.
Nou!!: Tercer estat і Revolució burgesa · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Tercer estat і Revolució Francesa · Veure més »
Senyoriu
El senyoriu o la senyoria és una institució pròpia de l'edat mitjana i l'edat moderna a Europa.
Nou!!: Tercer estat і Senyoriu · Veure més »
Servitud
La servitud és el dret real que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefici d'una altra, que és la dominant, i pot consistir en l'atorgament a aquesta d'un determinat ús de la finca servent o en una reducció de les facultats del titular o la titular de la finca servent.
Nou!!: Tercer estat і Servitud · Veure més »
Sobirania nacional
La sobirania nacional és un concepte que dona tot el poder a la nació, és a dir, a la ciutadania.
Nou!!: Tercer estat і Sobirania nacional · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Tercer estat і 1789 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Tercer estat і 1812 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Tercer Estat, Tercer estament.
