Accés més ràpid que el navegador!
116 les relacions: Alta Garona, Annuario Pontificio, Antic Règim, Antoine Sanguin de Meudon, Arianisme, Arieja, Arquebisbat d'Albi, Arquebisbat d'Aush, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbe, Arxidiòcesi, Étienne-Charles de Loménie de Brienne, Basílica menor, Besiers, Bisbat de Caors, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Comenge, Bisbat de Coserans, Bisbat de Lavaur, Bisbat de Lectoure, Bisbat de Lombèrs, Bisbat de Magalona, Bisbat de Montalban, Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis, Bisbat de Rodés, Bisbat de Tarba, Butlla, Calvinisme, Cardenal, Catarisme, Catolicisme, Clodoveu I, Concordat del 1801, Constanci II, Constitució civil del clergat, Croada Albigesa, David de Tolosa, Denis de Sainte-Marthe, Departament francès, Diòcesi, Diòcesi de Rius, Enciclopèdia Catòlica, Enric IV de França, Erembert de Tolosa, Església catòlica a França, Església sufragània, Estats Generals, Esteve màrtir, Evangelització, Exuperi de Tolosa, ..., Folquet de Marsella, França, François de Joyeuse, Francès, Francs, Frígia (província romana), Gàl·lia Narbonesa, Georges d'Armagnac, Germeri de Tolosa, Gregori IX, Heraclià de Tolosa, Heretgia, Hilari de Poitiers, Hilari de Tolosa, Honorat de Tolosa, Inquisició, Joan XXII, Jules Saliège, Llatí, Lluís de Nàpols, Louis Duchesne, Magnulf de Tolosa, Mamertí de Tolosa, Màxim de Tolosa, Menes de Tolosa, Metropolità, Occità, Occitània (regió administrativa), Odet de Coligny, Parròquia eclesiàstica, Pàpol de Tolosa, Pèire de Marca, Pibrac, Pius VII, Protestantisme, Província eclesiàstica, Qui Christi Domini, Raimon de Rabastens, Ritu romà, Robert de Lenoncourt, Rodani de Tolosa, Sadurní de Tolosa, Selvi de Tolosa, Septimània, Tolosa de Llenguadoc, Visigots, Wiligisil de Tolosa, 1255, 1295, 1317, 1532, 1550, 1563, 1586, 1595, 1596, 1790, 1801, 1822, 1935, 2002, 2006, 2008, 2014, 356, 507. Ampliar l'índex (66 més) »
Alta Garona
L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Alta Garona · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Annuario Pontificio · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Antic Règim · Veure més »
Antoine Sanguin de Meudon
Antoine Sanguin de Meudon, va néixer a la Picardia el 1502 i va morir el 25 de novembre de 1559 a París, va ser capellà del rei Francesc I, arquebisbe de Tolosa, i cardenal de Meudon.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Antoine Sanguin de Meudon · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Arianisme · Veure més »
Arieja
LArieja (en occità Arièja i en francès Ariège) és un departament francès (09) situat a la regió d'Occitània.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Arieja · Veure més »
Arquebisbat d'Albi
L' arquebisbat d'Albi és una divisió eclesiàstica de França que té com a capçalera la ciutat d'Albi i comprèn el departament del Tarn.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Arquebisbat d'Albi · Veure més »
Arquebisbat d'Aush
L'arquebisbat d'Aush és una divisió eclesiàstica de França, que abraça el departament del Gers.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Arquebisbat d'Aush · Veure més »
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Arquebisbat de Bourges · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Arquebisbe · Veure més »
Arxidiòcesi
L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Arxidiòcesi · Veure més »
Étienne-Charles de Loménie de Brienne
Étienne-Charles de Loménie de Brienne (París, 9 d'octubre de 1727 - Sens, 19 de febrer de 1794) va ser un eclesiàstic i polític francès.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Étienne-Charles de Loménie de Brienne · Veure més »
Basílica menor
conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Basílica menor · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Besiers · Veure més »
Bisbat de Caors
El bisbat de Caors és una divisió eclesiàstica de França a Occitània, que abraça el departament de l'Òlt.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Caors · Veure més »
Bisbat de Carcassona
El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Carcassona · Veure més »
Bisbat de Comenge
V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Comenge · Veure més »
Bisbat de Coserans
El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Coserans · Veure més »
Bisbat de Lavaur
El Bisbat de Lavaur (francès: Diocèse de Lavaur, occità: Diocèsi de La Vaur, llatí: Dioecesis Vaurensis) fou una jurisdicció eclesiàstica França, sorgida el 1317 per decisió del Papa Joan XXII.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Lavaur · Veure més »
Bisbat de Lectoure
L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Lectoure · Veure més »
Bisbat de Lombèrs
Capella de sant Maià. El bisbat de Lombèrs (francès: Diocèse de Lombez, llatí: Dioecesis Lomberiensis) va ser una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa i que va ser suprimida el 1790.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Lombèrs · Veure més »
Bisbat de Magalona
El bisbat de Magalona fou una jurisdicció eclesiàstica sorgida probablement al sota domini visigot, centrada a la ciutat de Magalona; destruïda aquesta el 752 per Carles Martell els bisbes (i els comtes) es van traslladar a la veïna Substancion.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Magalona · Veure més »
Bisbat de Montalban
L'antic palau episcopal de Montauban, seu dels bisbes entre el 1680 i el 1790, i avui seu del ''Museu Ingres''. El bisbat de Montalban (francès: Diocèse de Montauban, llatí: Dioecesis Montis Albani) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Montalban · Veure més »
Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis
L'antic palau episcopal de Pàmies, vist des del campanar de la catedral, i avui seu de l'ajuntament. XII. El bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis (francès: Diocèse de Pamiers, Couserans et Mirepoix; llatí: Dioecesis Apamiensis-Conseranensis-Mirapicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis · Veure més »
Bisbat de Rodés
Conques. L'abadia ''Notre-Dame'' de Bonnecombe a Comps-la-Grand-Ville, fundada el 1162. El bisbat de Rodés (francès: Diocèse de Rodez, llatí: Dioecesis Ruthenensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Rodés · Veure més »
Bisbat de Tarba
El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Bisbat de Tarba · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Butlla · Veure més »
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Calvinisme · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Cardenal · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Catarisme · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Catolicisme · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Clodoveu I · Veure més »
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Concordat del 1801 · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Constanci II · Veure més »
Constitució civil del clergat
La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Constitució civil del clergat · Veure més »
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Croada Albigesa · Veure més »
David de Tolosa
David fou un suposat bisbe de Tolosa del segle V o IX.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і David de Tolosa · Veure més »
Denis de Sainte-Marthe
va ser un religiós benedictí, teòleg i historiador francès, superior general de la Congregació de Sant Maur.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Denis de Sainte-Marthe · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Departament francès · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Diòcesi · Veure més »
Diòcesi de Rius
La diòcesi de Rius (en llatí: Dioecesis Rivensis; en francès: Diocèse de Rieux) és una antiga diòcesi de l'Església catòlica a Occitània (França).
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Diòcesi de Rius · Veure més »
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Enciclopèdia Catòlica · Veure més »
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Enric IV de França · Veure més »
Erembert de Tolosa
Erembert (Erembertus, Erimbertus, Ermbertus, Arembertus) (Feuillancourt o Pissy, Illa de França, ca. 610 -) fou un monjo benedictí, nomenat bisbe de Tolosa vers 657.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Erembert de Tolosa · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Església catòlica a França · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Església sufragània · Veure més »
Estats Generals
Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Estats Generals · Veure més »
Esteve màrtir
Esteve màrtir o Stephanos kelil (inicis del segle I - Rodalia de Jerusalem, 34-35?) protomàrtir (el primer màrtir), és un sant del cristianisme.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Esteve màrtir · Veure més »
Evangelització
Es coneix com a evangelització l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el cristianisme.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Evangelització · Veure més »
Exuperi de Tolosa
Exuperi de Tolosa, en francès Exupéry o Saint Supèri (Àrreu, Alts Pirineus, mitjan segle IV - Blanhac, Alta Garona, ca. 411) fou un bisbe de Tolosa.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Exuperi de Tolosa · Veure més »
Folquet de Marsella
Folquet de Marsella o Folc de Tolosa, en occità: Folquet de Marselha i en francès Foulques de Marseille (Marsella, ca.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Folquet de Marsella · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і França · Veure més »
François de Joyeuse
François de Joyeuse (Carcassona, 24 de juny de 1562 – Avinyó, 23 d'agost de 1615) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic francès.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і François de Joyeuse · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Francès · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Francs · Veure més »
Frígia (província romana)
Frígia va passar a Roma l'any 133 aC després de la mort d'Àtal III de Pèrgam que per testament va deixar el seu regne al poble romà, però inicialment no va formar cap província.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Frígia (província romana) · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Georges d'Armagnac
Georges d'Armagnac (Avinyó, 1501 - idm. 10 de juliol de 1585) fou un diplomàtic i home d'església francès del.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Georges d'Armagnac · Veure més »
Germeri de Tolosa
Germeri de Tolosa o Geremar, en francès Germier i en llatí Germerius o Geremarus (Castennec, Ar Mor-Bihan, Bretanya, o Angulema, s. VII - Ox, Muret, Alta Garona, 16 de maig de final del s. VII) fou bisbe de Tolosa cap al 695.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Germeri de Tolosa · Veure més »
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Gregori IX · Veure més »
Heraclià de Tolosa
Heraclià (Heraclianus, Eraclianus, Eraclius, Eralius, Gradianus, Herculianus) fou bisbe de Tolosa a l'inici del.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Heraclià de Tolosa · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Heretgia · Veure més »
Hilari de Poitiers
Hilari de Poitiers, en llatí Hilarius Pictaviensis, (Pictavium, actual Poitiers, ca. 300 - ca. 368) fou un eclesiàstic i escriptor del, nascut a Poitiers, ciutat de la que va ser bisbe.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Hilari de Poitiers · Veure més »
Hilari de Tolosa
Hilari de Tolosa (Hylarius, Hilaris, Yllarius) fou un bisbe de Tolosa del, un dels primers de la diòcesi.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Hilari de Tolosa · Veure més »
Honorat de Tolosa
Honorat de Tolosa (Navarra?, s. III - Tolosa de Llenguadoc, segona meitat del s. III) va ser venerat, des del 1265, com el segon bisbe de Tolosa de Llenguadoc, successor de Sant Sadurní i com a sant per l'Església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Honorat de Tolosa · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Inquisició · Veure més »
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Joan XXII · Veure més »
Jules Saliège
Jules-Géraud Saliège (Crouzit Haut, Mauriac, 24 de febrer de 1870 - Dupuy, Tolosa de Llenguadoc, 5 de novembre de 1956) va ser un eclesiàstic francès, creat cardenal per Pius XII.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Jules Saliège · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Llatí · Veure més »
Lluís de Nàpols
Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275 - Castell de Brinhòla 19 d'agost de 1297) fou fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Lluís de Nàpols · Veure més »
Louis Duchesne
Louis Marie Olivier Duchesne (Saint Servan (actualment en el terme de Sant-Maloù), Bretanya, França, 13 de setembre de 1843 - Roma, 21 d'abril de 1922) va ser un eclesiàstic, professor, arqueòleg i historiador de l'Església francès amb un esperit crític de la seva històrica, que va marcar un abans i un després en els estudis eclesiàstics. El seu estil incisiu, la crítica sense temor i, a vegades fins i tot cruel, i una erudició penetrant, va convertir-lo en un adversari en el camp de la polèmica.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Louis Duchesne · Veure més »
Magnulf de Tolosa
Magnulf (‘‘Manulfus'’, ‘‘Maginulfus'’, ‘‘Aginulfus'’) fou bisbe de Tolosa al.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Magnulf de Tolosa · Veure més »
Mamertí de Tolosa
Mamertí de Tolosa (Mamertinus, Mamartinus, Martinus) fou un bisbe de Tolosa que exercia durant el concili d'Arle del 314.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Mamertí de Tolosa · Veure més »
Màxim de Tolosa
Màxim fou un oficial palatí i suposat bisbe de Tolosa a la segona meitat del.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Màxim de Tolosa · Veure més »
Menes de Tolosa
Menes (Menas, Mena, Menna, Mennas) fou un suposat bisbe de Tolosa (també podria ser bisbe de Toló).
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Menes de Tolosa · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Metropolità · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Occità · Veure més »
Occitània (regió administrativa)
Occitània (en francès i oficialment, Occitanie; en occità, Occitània) és una regió del sud-est de França, creada per la reforma territorial de 2014, per la fusió de les antigues regions de Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Occitània (regió administrativa) · Veure més »
Odet de Coligny
'''Odet de Coligny''' Odet de Coligny (Châtillon-Coligny, 10 de juliol de 1517 - † Southampton, 14 de febrer de 1571), va ser un cardenal de la Santa Església Romana (cardinalis Sanctae Romanae Ecclesiæ); anomenat com cardenal de Chastillon (o Châtillon).
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Odet de Coligny · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Pàpol de Tolosa
Pàpol o Pàbol (Tolosa?, - Sant Pàpol, Aude, ca. 300) fou un prevere gal·loromà que va ajudar Sadurní de Tolosa en la seva predicació al Llenguadoc.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Pàpol de Tolosa · Veure més »
Pèire de Marca
Pèire de Marca (Gan, 24 de gener de 1594 - París, 29 de juny de 1662) fou un historiador i arquebisbe occità.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Pèire de Marca · Veure més »
Pibrac
Pibrac és un municipi francès del department de l'Alta Garona, a la regió Occitània.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Pibrac · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Pius VII · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Protestantisme · Veure més »
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Província eclesiàstica · Veure més »
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Qui Christi Domini · Veure més »
Raimon de Rabastens
Raimon de Rabastens, bisbe de Tolosa de 1202 a 1206, fou co-senyor de Rabastens amb el seu germà Pelfort I de Rabastens.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Raimon de Rabastens · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Ritu romà · Veure més »
Robert de Lenoncourt
Robert Lenoncourt, 1510 - 2 de febrer de 1561, va ser bisbe de Châlons-en-Champagne i Metz, arquebisbe d'Embrun, Auxerre, Sabine, Arles i Tolosa.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Robert de Lenoncourt · Veure més »
Rodani de Tolosa
Rodani de Tolosa (Rhodanius, Rhodanus, Rodanus, Rodanos, Rotanus, Throdanius, Rhodanusius) fou un bisbe de Tolosa que exercia vers la meitat del.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Rodani de Tolosa · Veure més »
Sadurní de Tolosa
Sadurní o, a les contrades pirinenques i prepirinenques Serni, en llatí Saturninus, en occità Sarnin, (mort a Tolosa, ca. 257), va ésser el primer bisbe de Tolosa, considerat un dels apòstols dels gals.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Sadurní de Tolosa · Veure més »
Selvi de Tolosa
Selvi o Silvi de Tolosa, en llatí Selvius, Siluius, Saluius o Sylvius (Gàl·lia, primera meitat del segle IV - Tolosa, 400) fou el quart bisbe de Tolosa entre 360 i 400.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Selvi de Tolosa · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Septimània · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Visigots · Veure més »
Wiligisil de Tolosa
Wiligisil o Wil·ligisil (Vuilligisilus, Vuigillisilus, Hiltigisilus, Willegiselus, Willegisellus, Villegiselus, Clavigilisilus, Villegiscle, Willégiscle) fou bisbe de Tolosa conegut perquè va signar les actes del concili de la basílica de Sant Pere de París el 10 d'octubre del 614 i de la basílica de Santa Maria a l'àtrium de Sant Denis a Clichy el 27 de setembre de l'any 626 o 627.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і Wiligisil de Tolosa · Veure més »
1255
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 1255 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 1295 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 1317 · Veure més »
1532
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 1532 · Veure més »
1550
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 1550 · Veure més »
1563
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 1563 · Veure més »
1586
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 1586 · Veure més »
1595
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 1595 · Veure més »
1596
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 1596 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 1790 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 1801 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 1822 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 1935 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 2002 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 2006 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 2008 · Veure més »
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 2014 · Veure més »
356
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 356 · Veure més »
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Arquebisbat de Tolosa і 507 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arquebisbe de Tolosa, Arxidiòcesi de Tolosa, Bisbat de Tolosa, Bisbe de Tolosa, Llista de bisbes i arquebisbes de Tolosa.
