Accés més ràpid que el navegador!
181 les relacions: Alvèrnia-Roine-Alps, Annuario Pontificio, Aps (Ardecha), Ardecha, Arquebisbat d'Arle, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Montpeller, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Tours, Aubenàs, Basílica menor, Beat, Benet XVI, Bisbat d'Auxerre, Bisbat de Bayeux i Lisieux, Bisbat de Chalon, Bisbat de Langres, Bisbat de Laon, Bisbat de Mende, Bisbat de Nancy, Bisbat de Niça, Bisbat de Roma, Bisbat de Valença, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbe (Església Catòlica), Butlla, Catedral, Charles de Foucauld, Concordat, Concordat del 1801, Departament francès, Diòcesi, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Església sufragània, França, Francès, Gàl·lia, Jean Bilhères de Lagraulas, Juli II, L'Alovesc, La Blachera, Llatí, Louis Duchesne, Màrtir cristià, Missioners Oblats de Maria Immaculada, Orde de Cluny, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Benet, ..., Orde sacerdotal, Papa Calixt II, Papa Lleó I, Papa Zòsim, Parròquia eclesiàstica, Pius VII, Policarp d'Esmirna, Qui Christi Domini, Ritu romà, Sacerdot, Septimi Sever, Sotsdiaca, Venanci de Vivièrs, Vicenç d'Osca, Vivièrs (Ardecha), 1015, 1032, 1037, 1070, 1078, 1096, 1119, 1120, 1125, 1131, 1133, 1146, 1154, 1157, 1170, 1171, 1173, 1177, 1205, 1207, 1220, 1222, 1242, 1244, 1252, 1255, 1263, 1290, 1296, 1298, 1306, 1319, 1320, 1322, 1325, 1326, 1331, 1337, 1365, 1373, 1374, 1375, 1376, 1382, 1385, 1387, 1388, 1406, 1442, 1454, 1477, 1478, 1497, 1498, 1499, 1523, 1550, 1554, 1563, 1564, 1571, 1572, 1575, 1621, 1690, 1692, 1713, 1723, 1724, 1748, 1778, 1801, 1815, 1817, 1822, 1823, 1825, 1841, 1842, 1857, 1876, 1901, 1923, 1930, 1931, 1937, 1965, 1992, 1998, 1999, 2000, 2002, 2003, 2014, 2015, 396, 450, 487, 517, 535, 549, 815, 833, 849, 850, 852, 873, 874, 875, 879, 892, 950, 965, 972, 993, 998. Ampliar l'índex (131 més) »
Alvèrnia-Roine-Alps
Alvèrnia-Roine-Alps (Auvergne-Rhône-Alpes en francès; Auvèrnhe Ròse Aups en occità; Ôvèrgne-Rôno-Arpes en francoprovençal) és una de les 13 regions de la França europea creada l'1 de gener de 2016, que comprèn la Metròpoli de Lió i 12 departaments.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Alvèrnia-Roine-Alps · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Annuario Pontificio · Veure més »
Aps (Ardecha)
Aps (en francès Alba-la-Romaine) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Aps (Ardecha) · Veure més »
Ardecha
L'Ardecha o Ardeixa (07) (en francès Ardèche i en occità Ardecha) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia - Roine-Alps i que correspon majoritàriament a la regió occitana del Vivarès.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Ardecha · Veure més »
Arquebisbat d'Arle
El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Arquebisbat d'Arle · Veure més »
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Arquebisbat de Lió · Veure més »
Arquebisbat de Montpeller
Larquebisbat de Montpeller és una jurisdicció eclesiàstica del Llenguadoc-Rosselló (França) amb centre a Montpeller.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Arquebisbat de Montpeller · Veure més »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Arquebisbat de Narbona · Veure més »
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Arquebisbat de Tours · Veure més »
Aubenàs
Aubenàs (en francès Aubenas) és un municipi de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps i el departament de l'Ardecha.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Aubenàs · Veure més »
Basílica menor
conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Basílica menor · Veure més »
Beat
plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Beat · Veure més »
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Benet XVI · Veure més »
Bisbat d'Auxerre
XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Bisbat d'Auxerre · Veure més »
Bisbat de Bayeux i Lisieux
Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. ex-catedral de Sant Pere a Lisieux. basílica de Santa Teresa de Lisieux, construïda a partir del 1929 i consagrada l'11 de juliol de 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més important de França, després de la basílica de Lorda. La basílica menor de ''Notre-Dame de la Délivrande'' a Douvres-la-Délivrande. L'entrada de l'antic palau episcopal de Bayeux, avui seu del museu Baron Gérard. L'antic seminari diocesà, construït a partir del 1693, avui seu d'institucions culturals ciutadanes. abbaye aux Dames'' de Caen. El bisbat de Bayeux (francès: Diocèse de Bayeux, llatí: Dioecesis Baiocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Bisbat de Bayeux i Lisieux · Veure més »
Bisbat de Chalon
El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Bisbat de Chalon · Veure més »
Bisbat de Langres
les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Bisbat de Langres · Veure més »
Bisbat de Laon
El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Bisbat de Laon · Veure més »
Bisbat de Mende
El bisbat de Mende és una divisió eclesiàstica de França que abraça el departament de Lozère.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Bisbat de Mende · Veure més »
Bisbat de Nancy
El bisbat de Nancy (francès: Diocèse de Nancy, llatí: Dioecesis Nanceiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Bisbat de Nancy · Veure més »
Bisbat de Niça
catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Bisbat de Niça · Veure més »
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Bisbat de Roma · Veure més »
Bisbat de Valença
L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Bisbat de Valença · Veure més »
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Bisbe (Església Catòlica) · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Butlla · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Catedral · Veure més »
Charles de Foucauld
Charles de Foucauld (Estrasburg, 15 de setembre de 1858 - Tamanrasset, 1 de desembre de 1916) vescomte de Foucauld, després d'haver estat militar i explorador, es va fer sacerdot regular, després d'una experiència de conversió que el va fer tornar a l'Església catòlica.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Charles de Foucauld · Veure més »
Concordat
Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Concordat · Veure més »
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Concordat del 1801 · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Departament francès · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Diòcesi · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Església catòlica a França · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Església sufragània · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Bisbat de Viviers і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Francès · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Gàl·lia · Veure més »
Jean Bilhères de Lagraulas
fou un cardenal i bisbe benedictí francès.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Jean Bilhères de Lagraulas · Veure més »
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Juli II · Veure més »
L'Alovesc
Lalovesc (en francès Lalouvesc) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Bisbat de Viviers і L'Alovesc · Veure més »
La Blachera
Lablachère és un municipi francès situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Bisbat de Viviers і La Blachera · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Llatí · Veure més »
Louis Duchesne
Louis Marie Olivier Duchesne (Saint Servan (actualment en el terme de Sant-Maloù), Bretanya, França, 13 de setembre de 1843 - Roma, 21 d'abril de 1922) va ser un eclesiàstic, professor, arqueòleg i historiador de l'Església francès amb un esperit crític de la seva històrica, que va marcar un abans i un després en els estudis eclesiàstics. El seu estil incisiu, la crítica sense temor i, a vegades fins i tot cruel, i una erudició penetrant, va convertir-lo en un adversari en el camp de la polèmica.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Louis Duchesne · Veure més »
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Màrtir cristià · Veure més »
Missioners Oblats de Maria Immaculada
Els Missioners Oblats de Maria Immaculada, (en llatí Congregatio Missionariorum Oblatorum B. M. V. Immaculatae), són un institut religiós masculí, concretament, una congregació clerical de l'Església catòlica.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Missioners Oblats de Maria Immaculada · Veure més »
Orde de Cluny
L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Orde de Cluny · Veure més »
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Orde de Frares Menors · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde sacerdotal
Ordenació de tres preveres a la Catedral de Santa Maria de Hildesheim L’orde sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Orde sacerdotal · Veure més »
Papa Calixt II
Calixt II (nom de bateig Guiu de Borgonya) (Quingey, 1050 – Roma, 13 de desembre de 1124) fou papa de l'Església Catòlica del 1119 al 1124.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Papa Calixt II · Veure més »
Papa Lleó I
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Papa Lleó I · Veure més »
Papa Zòsim
Zòsim (Mesoraca, Magna Grècia, actualment província de Crotona, Calàbria - ? 418), fou Papa, amb un pontificat breu, accidentat i marcat per dificultats i contratemps.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Papa Zòsim · Veure més »
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Parròquia eclesiàstica · Veure més »
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Pius VII · Veure més »
Policarp d'Esmirna
Policarp d'Esmirna (Àsia Menor, ca. 80 - Esmirna, ca. 166) fou un escriptor grec cristià del.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Policarp d'Esmirna · Veure més »
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Qui Christi Domini · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Ritu romà · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Sacerdot · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Septimi Sever · Veure més »
Sotsdiaca
El sotsdiaca és un eclesiàstic per sota del diaca que ha rebut el sotsdiaconat.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Sotsdiaca · Veure més »
Venanci de Vivièrs
Venanci de Viviers (Viviers?, s. V - Viviers, 537) fou bisbe de Viviers al segle VI (vers 517 a 537).
Nou!!: Bisbat de Viviers і Venanci de Vivièrs · Veure més »
Vicenç d'Osca
Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Vicenç d'Osca · Veure més »
Vivièrs (Ardecha)
Vivièrs (en francès Viviers) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Bisbat de Viviers і Vivièrs (Ardecha) · Veure més »
1015
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1015 · Veure més »
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1032 · Veure més »
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1037 · Veure més »
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1070 · Veure més »
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1078 · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1096 · Veure més »
1119
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1119 · Veure més »
1120
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1120 · Veure més »
1125
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1125 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1131 · Veure més »
1133
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1133 · Veure més »
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1146 · Veure més »
1154
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1154 · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1157 · Veure més »
1170
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1170 · Veure més »
1171
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1171 · Veure més »
1173
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1173 · Veure més »
1177
El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1177 · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1205 · Veure més »
1207
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1207 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1220 · Veure més »
1222
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1222 · Veure més »
1242
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1242 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1244 · Veure més »
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1252 · Veure més »
1255
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1255 · Veure més »
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1263 · Veure més »
1290
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1290 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1296 · Veure més »
1298
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1298 · Veure més »
1306
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1306 · Veure més »
1319
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1319 · Veure més »
1320
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1320 · Veure més »
1322
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1322 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1325 · Veure més »
1326
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1326 · Veure més »
1331
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1331 · Veure més »
1337
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1337 · Veure més »
1365
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1365 · Veure més »
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1373 · Veure més »
1374
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1374 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1375 · Veure més »
1376
El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1376 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1382 · Veure més »
1385
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1385 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1387 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1388 · Veure més »
1406
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1406 · Veure més »
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1442 · Veure més »
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1454 · Veure més »
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1477 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1478 · Veure més »
1497
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1497 · Veure més »
1498
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1498 · Veure més »
1499
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1499 · Veure més »
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1523 · Veure més »
1550
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1550 · Veure més »
1554
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1554 · Veure més »
1563
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1563 · Veure més »
1564
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1564 · Veure més »
1571
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1571 · Veure més »
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1572 · Veure més »
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1575 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1621 · Veure més »
1690
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1690 · Veure més »
1692
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1692 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1713 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1723 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1724 · Veure més »
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1748 · Veure més »
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1778 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1801 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1815 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1817 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1822 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1823 · Veure més »
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1825 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1841 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1842 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1857 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1876 · Veure més »
1901
209x209px;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1901 · Veure més »
1923
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1923 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1930 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1931 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1937 · Veure més »
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1965 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1992 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1998 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 1999 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 2000 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 2002 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 2003 · Veure més »
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 2014 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 2015 · Veure més »
396
El 396 (CCCXCVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 396 · Veure més »
450
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 450 · Veure més »
487
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 487 · Veure més »
517
Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 517 · Veure més »
535
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 535 · Veure més »
549
El 549 (DXLIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 549 · Veure més »
815
El 815 (DCCCXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 815 · Veure més »
833
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 833 · Veure més »
849
El 849 (DCCCXLIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 849 · Veure més »
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 850 · Veure més »
852
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 852 · Veure més »
873
El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 873 · Veure més »
874
El 874 (DCCCLXXIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 874 · Veure més »
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 875 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 879 · Veure més »
892
El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 892 · Veure més »
950
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 950 · Veure més »
965
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 965 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 972 · Veure més »
993
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 993 · Veure més »
998
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Viviers і 998 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bisbe de Viviers, Diòcesi de Viviers.
