Taula de continguts
133 les relacions: Anell del Pescador, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Aush, Arquebisbat d'Esztergom-Budapest, Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbe, Arxidiòcesi de Sevilla, Arxidiòcesi de Toledo, Arximandrita, Arxiprestat, Arxiu Secret del Vaticà, Bartolomeo Pacca, Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, Basílica de Sant Climent del Laterà, Basílica de Sant Pere, Basílica de Santa Agnès Extramurs, Basílica de Santa Anastàsia al Palatí, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Basílica de Santa Maria del Popolo, Basílica de Santa Maria Major, Basílica de Santa Pudenciana, Basílica de Santi Cosma e Damiano, Basílica dels Sants Bonifaci i Aleix, Basílica dels Sants XII Apòstols, Basilica di Sant'Agostino, Biblioteca Vaticana, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia, Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia, Bisbat de Novara, Bisbat de Roma, Bisbat de Saluzzo, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Frascati, Bisbat suburbicari de Palestrina, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Bisbe, Bisbe (Església Catòlica), ... Ampliar l'índex (83 més) »
Anell del Pescador
''Annulus piscatoris'' del Papa Lleó XIII. Anell de Joan Pau II L'anell del Pescador és part de la regàlia portada pel Papa, cap de l'Església Catòlica i successor de Sant Pere, pescador de professió.
Veure Conclave de 1830–1831 і Anell del Pescador
Arquebisbat d'Ancona-Osimo
Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo
Arquebisbat d'Aush
L'arquebisbat d'Aush és una divisió eclesiàstica de França, que abraça el departament del Gers.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat d'Aush
Arquebisbat d'Esztergom-Budapest
Larquebisbat d'Esztergom-Budapest (hongarès: Esztergom-Budapesti Főegyházmegye; llatí: Archidioecesis Strigoniensis-Budapestinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica. El 2013 tenia 1.254.000 batejats d'un total de 2.088.000 habitants.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat d'Esztergom-Budapest
Arquebisbat d'Olomouc
Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat d'Olomouc
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Benevent
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Besançon
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Bolonya
Arquebisbat de Fermo
Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Fermo
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Lió
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Milà
Arquebisbat de Nàpols
Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Nàpols
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Reims
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Rouen
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arquebisbe
Arxidiòcesi de Sevilla
L'Arxidiòcesi de Sevilla (Archidiócesis de Sevilla en castellà i Archidiocesis Hispalensis en llatí) és una demarcació de l'Església Catòlica a Espanya, que cobreix actualment la província de Sevilla i té els bisbats sufraganis andalusos de Cadis (amb Ceuta), Asidonia-Jerez, Còrdova, però també els bisbats de Cànaries i San Cristóbal de la Laguna.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arxidiòcesi de Sevilla
Arxidiòcesi de Toledo
Larxidiòcesi de Toledo, a Espanya, és la diòcesi principal de la província eclesiàstica de Toledo, de la qual són sufragànies les diòcesis de Sigüenza-Guadalajara, Conca, Ciudad Real i Albacete.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arxidiòcesi de Toledo
Arximandrita
Caravaggio, Itàlia, l'11 de setembre de 2008 Un arximandrita (del grec arxé, « cap », i mandra, « claustre ») és, a les Esglésies de ritu bizantí i sobretot l'Església ortodoxa, un títol honorífic concedit als hegumens (superiors de monestir) o als rectors (capellans) de parròquies importants.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arximandrita
Arxiprestat
Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arxiprestat
Arxiu Secret del Vaticà
Biblioteca Vaticana: detall LArxiu Secret del Vaticà -Archivio Segreto Vaticano en italià, Archivum Secretum Apostolicum Vaticanum en llatí— és l'arxiu de la documentació de la Ciutat del Vaticà.
Veure Conclave de 1830–1831 і Arxiu Secret del Vaticà
Bartolomeo Pacca
Bartolomeo Pacca (Benevent, 23 de desembre de 1756 – Roma, 19 d'abril de 1844) va ser un cardenal italià, que serví com a pro Secretari d'Estat del 1808 al 1814.
Veure Conclave de 1830–1831 і Bartolomeo Pacca
Basílica de la Santa Creu de Jerusalem
La Basílica de la Santa Creu de Jerusalem (en llatí, Basilica Sanctae Crucis in Hierusalem i en italià, Basilica di Santa Croce in Gerusalemme) és una de les set esglésies de Roma, que els pelegrins havien de visitar a peu en un dia.
Veure Conclave de 1830–1831 і Basílica de la Santa Creu de Jerusalem
Basílica de Sant Climent del Laterà
La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.
Veure Conclave de 1830–1831 і Basílica de Sant Climent del Laterà
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Veure Conclave de 1830–1831 і Basílica de Sant Pere
Basílica de Santa Agnès Extramurs
Mosaic representant a Santa Agnès, a l'absis de la basílica. La basílica de Santa Agnès Extramurs (en italià, Sant'Agnese fuori le mura) és una església basilical de Roma, on se suposa que es guarden els ossos de santa Agnès.
Veure Conclave de 1830–1831 і Basílica de Santa Agnès Extramurs
Basílica de Santa Anastàsia al Palatí
La basílica de Santa Anastàsia és un lloc de culte catòlic al centre de Roma, situat als vessants del turó del Palatí.
Veure Conclave de 1830–1831 і Basílica de Santa Anastàsia al Palatí
Basílica de Santa Cecília in Trastevere
Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.
Veure Conclave de 1830–1831 і Basílica de Santa Cecília in Trastevere
Basílica de Santa Maria del Popolo
Part frontal de la basílica. Interior de la basílica. El Duomo. La Basílica de Santa Maria del Popolo és una església de Roma, Itàlia de l'Orde de Sant Agustí.
Veure Conclave de 1830–1831 і Basílica de Santa Maria del Popolo
Basílica de Santa Maria Major
La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.
Veure Conclave de 1830–1831 і Basílica de Santa Maria Major
Basílica de Santa Pudenciana
La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.
Veure Conclave de 1830–1831 і Basílica de Santa Pudenciana
Basílica de Santi Cosma e Damiano
La basílica de Sant Cosme i Sant Damià és una església al Fòrum Romà, formada per diversos edificis romans originals.
Veure Conclave de 1830–1831 і Basílica de Santi Cosma e Damiano
Basílica dels Sants Bonifaci i Aleix
La basílica dels Sants Bonifaci i Aleix és una església de Roma, al barri de Ripa.
Veure Conclave de 1830–1831 і Basílica dels Sants Bonifaci i Aleix
Basílica dels Sants XII Apòstols
La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.
Veure Conclave de 1830–1831 і Basílica dels Sants XII Apòstols
Basilica di Sant'Agostino
''Madonna di Loreto'', per Caravaggio Sant'Agostino és una església de Roma, Itàlia, no molt lluny de Piazza Navona.
Veure Conclave de 1830–1831 і Basilica di Sant'Agostino
Biblioteca Vaticana
La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana, informalment coneguda com Vat) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.
Veure Conclave de 1830–1831 і Biblioteca Vaticana
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Conclave de 1830–1831 і Bisbat d'Imola
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure Conclave de 1830–1831 і Bisbat d'Orvieto-Todi
Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia
El bisbat de Civitavecchia-Tarquinia (italià: diocesi di Civitavecchia-Tarquinia; llatí: Dioecesis Centumcellarum-Tarquiniensis) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Conclave de 1830–1831 і Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia
Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia
El bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia - diocesi di Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia; Dioecesis Maceratensis-Tolentina-Recinetensis-Cingulana-Treiensis - és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Conclave de 1830–1831 і Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia
Bisbat de Novara
El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure Conclave de 1830–1831 і Bisbat de Novara
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Conclave de 1830–1831 і Bisbat de Roma
Bisbat de Saluzzo
El bisbat de Saluzzo (italià: diocesi di Saluzzo; llatí: Dioecesis Salutiarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure Conclave de 1830–1831 і Bisbat de Saluzzo
Bisbat suburbicari d'Albano
El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Conclave de 1830–1831 і Bisbat suburbicari d'Albano
Bisbat suburbicari d'Òstia
El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Conclave de 1830–1831 і Bisbat suburbicari d'Òstia
Bisbat suburbicari de Frascati
El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Conclave de 1830–1831 і Bisbat suburbicari de Frascati
Bisbat suburbicari de Palestrina
El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Conclave de 1830–1831 і Bisbat suburbicari de Palestrina
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Conclave de 1830–1831 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Conclave de 1830–1831 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Conclave de 1830–1831 і Bisbe
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Veure Conclave de 1830–1831 і Bisbe (Església Catòlica)
Camarlenc (església catòlica)
seu vacant. A l'Església Catòlica, el camarlenc o cambrer és un funcionari de la cort papal.
Veure Conclave de 1830–1831 і Camarlenc (església catòlica)
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
El camarlenc del Sacre Col·legi és el tresorer del Col·legi de Cardenals.
Veure Conclave de 1830–1831 і Camarlenc del Col·legi Cardenalici
Cambra apostòlica
Pavelló pontifici La Cambra apostòlica és una institució del Vaticà encarregada des del segle XI de l'administració financera i que es va convertir el segle XIX en un tribunal per a l'Estat pontifici.
Veure Conclave de 1830–1831 і Cambra apostòlica
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Conclave de 1830–1831 і Cardenal
Cardenal de la corona
Enric I de Portugal, qui va ser tant cardinal com rei de Portugal. El cardenal Thomas Wolsey Un cardenal de la corona (italià: cardinale della corona) era un cardenal protector d'una nació catòlica romana, designat o finançat per un monarca catòlic per servir com a representant seu dins del Col·legi de Cardenals i, ocasió, per exercir el dret reclamat per alguns monarques per vetar un candidat per a l'elecció del papat.
Veure Conclave de 1830–1831 і Cardenal de la corona
Cardenal protodiaca
El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.
Veure Conclave de 1830–1831 і Cardenal protodiaca
Cardenal vicari
Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dona al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.
Veure Conclave de 1830–1831 і Cardenal vicari
Club dels Jacobins
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.
Veure Conclave de 1830–1831 і Club dels Jacobins
Coadjutor
Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.
Veure Conclave de 1830–1831 і Coadjutor
Col·legi Cardenalici
Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.
Veure Conclave de 1830–1831 і Col·legi Cardenalici
Comanador (religiós)
El comanador (en llatí medieval: commendator), en l'entorn religiós, era una dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d'un orde religiós, als ordes de l'Hospital, de la Mercè i de Sant Antoni Abat es deia “preceptor”.
Veure Conclave de 1830–1831 і Comanador (religiós)
Conclave
La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.
Veure Conclave de 1830–1831 і Conclave
Conclave de 1829
El conclave de 1829 va ser convocat el 24 de febrer 1829, després de la mort del Papa Lleó XII, que es va produir el 10 de febrer i va acabar el 31 de març amb l'elecció del cardenal Francisco Saverio Castiglioni que, amb el nom de Pius VIII, es va convertir en el 253è Papa de l'Església Catòlica.
Veure Conclave de 1830–1831 і Conclave de 1829
Congregació per a l'Evangelització dels Pobles
El Palau di Propaganda Fide, seu de la Congregació per a l'evangelització dels pobles a Roma La Congregació per a l'Evangelització dels Pobles (en llatí Congregatio pro Evangelizatione Gentium) és la Congregació de la Cúria Romana responsable del treball missioner i de les activitats que hi estan vinculades.
Veure Conclave de 1830–1831 і Congregació per a l'Evangelització dels Pobles
Congregació per al Clergat
La Sagrada Congregació per al Clergat és una Congregació de la Cúria Romana responsable de supervisar els assumptes relatius als diaques que no pertanyen a ordes religiosos.
Veure Conclave de 1830–1831 і Congregació per al Clergat
Consistori papal
Un consistori papal és una reunió convocada pel papa i sota la seva presidència amb els cardenals per tractar d'afers que afecten l'Església catòlica universal.
Veure Conclave de 1830–1831 і Consistori papal
Degà del Col·legi Cardenalici
El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.
Veure Conclave de 1830–1831 і Degà del Col·legi Cardenalici
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Veure Conclave de 1830–1831 і Ducat de Mòdena
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Veure Conclave de 1830–1831 і Ducat de Parma
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Veure Conclave de 1830–1831 і Ducat de Savoia
Emèrit
Una persona emèrita és aquella que pels seus bons serveis en una professió, especialment en la carrera universitària o eclesiàstica, s'ha retirat del càrrec que ocupava gaudint, no obstant això, de beneficis derivats del mateix que poden ser de diversa naturalesa segons el rang i la institució que es tracti.
Veure Conclave de 1830–1831 і Emèrit
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Conclave de 1830–1831 і Església Catòlica Romana
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Conclave de 1830–1831 і Estats Pontificis
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Conclave de 1830–1831 і Europa
Fàbrica de Sant Pere
La Fàbrica de Sant Pere (llatí: Reverenda Fabrica Sancti Petri) és una entitat creada per a la gestió de totes les obres necessàries per a la construcció i l'assoliment artístic de la basílica de Sant Pere del Vaticà.
Veure Conclave de 1830–1831 і Fàbrica de Sant Pere
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Veure Conclave de 1830–1831 і Ferran VII d'Espanya
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Veure Conclave de 1830–1831 і Gran Ducat de Toscana
Gregori XVI
Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.
Veure Conclave de 1830–1831 і Gregori XVI
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Conclave de 1830–1831 і Imperi Austríac
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Veure Conclave de 1830–1831 і Imperi Britànic
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Veure Conclave de 1830–1831 і Inquisició
Ius exclusivae
El terme ius exclusivae (en llatí: "dret d'exclussió") indica l'antic privilegi d'alguns sobirans catòlics europeus per prohibir l'elecció com a Papa d'una persona en particular.
Veure Conclave de 1830–1831 і Ius exclusivae
Joseph Fesch
Joseph Fesch (Ajaccio, 1763 – Roma, 1839) fou un cardenal francès i oncle matern de Napoleó Bonaparte.
Veure Conclave de 1830–1831 і Joseph Fesch
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Veure Conclave de 1830–1831 і Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Conclave de 1830–1831 і Metropolità
Monarquia de Juliol
La Monarquia de Juliol (1830-1848) és un procés revolucionari francès que comença amb la denominada Revolució de juliol o les "Tres Glorioses" (Trois Glorieuses) jornades revolucionàries de París, que van portar al tron a Lluís Felip I i va iniciar aquest període monàrquic.
Veure Conclave de 1830–1831 і Monarquia de Juliol
Nunci apostòlic
Un nunci apostòlic o nunci papal és un representant diplomàtic de la Santa Seu -no de l'Estat de la Ciutat del Vaticà- amb rang d'ambaixador.
Veure Conclave de 1830–1831 і Nunci apostòlic
Nunciatura Apostòlica a Espanya
La nunciatura apostòlica a Espanya és una representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a Espanya, fundada el 1528.
Veure Conclave de 1830–1831 і Nunciatura Apostòlica a Espanya
Nunciatura apostòlica a França
La seu de la Nunciatura Apostòlica a França La nunciatura apostòlica a França és la representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a França.
Veure Conclave de 1830–1831 і Nunciatura apostòlica a França
Oficina de les Celebracions Litúrgiques del Summe Pontífex
miniatura LOficina de les Celebracions Litúrgiques del Summe Pontífex és un organisme de la Cúria Pontifícia, a càrrec d'un mestre (un prelat catòlic) editor de les misses i d'altres ritus presidits pel Papa, fent-se càrrec en particular de la vestimenta, de l'altar i "tot allò necessari per a les celebracions litúrgiques i altres celebracions sagrades, que són dutes a terme pel Summe Pontífex o en nom seu, i controlar-ne l'ús d'acord amb les prescripcions actuals de la litúrgia".
Veure Conclave de 1830–1831 і Oficina de les Celebracions Litúrgiques del Summe Pontífex
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Conclave de 1830–1831 і Orde dels Frares Menors Caputxins
Orde mendicant
Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.
Veure Conclave de 1830–1831 і Orde mendicant
Palau del Quirinal
Façana del Palau del Quirinal El Palau del Quirinal (en italià Palazzo del Quirinale) és la residència oficial del president de la República Italiana a la capital de l'estat, Roma.
Veure Conclave de 1830–1831 і Palau del Quirinal
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Conclave de 1830–1831 і Papa
Patriarca
Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.
Veure Conclave de 1830–1831 і Patriarca
Patriarcat de Lisboa
El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.
Veure Conclave de 1830–1831 і Patriarcat de Lisboa
Pedro Inguanzo Rivero
Pedro Inguanzo Rivero (Llanes, 22 de desembre de 1764 - † Toledo, 30 de gener de 1836) va ser un eclesiàstic espanyol, que seria successivament Bisbe de Zamora i Arquebisbe de Toledo.
Veure Conclave de 1830–1831 і Pedro Inguanzo Rivero
Pius VIII
Pius VIII (en llatí Pius VIII, en francès: Pie VIII, en italià: Pio VIII) és el nom que va prendre el cardenal Francesco Saverio Castiglioni en esdevenir Papa el 1829.
Veure Conclave de 1830–1831 і Pius VIII
Rector
El Rector o Rector magnificus (del seu nom en llatí) és la màxima autoritat acadèmica i representant d'una universitat.
Veure Conclave de 1830–1831 і Rector
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Conclave de 1830–1831 і Regne d'Hongria
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Conclave de 1830–1831 і Regne de França
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Conclave de 1830–1831 і Regne de les Dues Sicílies
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Veure Conclave de 1830–1831 і Regne de Portugal
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Veure Conclave de 1830–1831 і Regne de Sardenya-Piemont
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Veure Conclave de 1830–1831 і Regne Llombardovènet
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Conclave de 1830–1831 і Regne Unit
Restauració absolutista a Espanya
84-96209-39-3 es La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica.
Veure Conclave de 1830–1831 і Restauració absolutista a Espanya
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Conclave de 1830–1831 і Roma
San Caesareo de Appia
San Caesareo de Appia, també anomenada San Cesareo in Palatio, és una església de Roma propera al Palatí.
Veure Conclave de 1830–1831 і San Caesareo de Appia
San Lorenzo in Damaso
San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.
Veure Conclave de 1830–1831 і San Lorenzo in Damaso
San Pietro in Montorio (títol cardenalici)
El títol cardinalici de San Pietro in Montorio (Sant Pere del Montorio o del Mont d'or), fou creat per Sixt V el 13 d'abril de 1587 amb la constitució apostòlica Religiosa.
Veure Conclave de 1830–1831 і San Pietro in Montorio (títol cardenalici)
San Pietro in Vincoli
La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.
Veure Conclave de 1830–1831 і San Pietro in Vincoli
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Veure Conclave de 1830–1831 і Sant Joan del Laterà
Sant Marc de Roma
Sant Marc de Roma és una basílica de Roma situada a la Piazza Venezia, al davant del Palazzo Venezia.
Veure Conclave de 1830–1831 і Sant Marc de Roma
Santa Maria degli Angeli e dei Martiri
La basílica de Santa Maria dels Àngels i els Màrtirs és un temple que es troba a Roma, al costat de l'actual plaça de la República.
Veure Conclave de 1830–1831 і Santa Maria degli Angeli e dei Martiri
Santa Maria della Vittoria
Santa Maria della Vittoria és una església titular catòlica dedicada a la Mare de Déu, situada a Roma.
Veure Conclave de 1830–1831 і Santa Maria della Vittoria
Santa Maria in Aracoeli
Pintura d'Oswald Achenbach (1827-1905), representant una processió pujant l'escala de Santa Maria ''in Aracoeli''. La basílica de Santa Maria in Aracoeli és el nom d'una església catòlica situada al turó Capitolí de la ciutat de Roma.
Veure Conclave de 1830–1831 і Santa Maria in Aracoeli
Santa Maria in Cosmedin
Santa Maria in Cosmedin o de Schola Graeca és una basílica a la plaça de la Bocca della Verità de Roma (Itàlia).
Veure Conclave de 1830–1831 і Santa Maria in Cosmedin
Santa Maria in Trastevere
La Basílica de Santa Maria in Trastevere és una església de Roma situada al barri del Trastevere.
Veure Conclave de 1830–1831 і Santa Maria in Trastevere
Santa Maria in Via Lata
L'església Santa Maria in Via Lata és una basílica menor dedicada a la Mare de Déu situada a Roma al rione de Pigna, a la Via del Corso.
Veure Conclave de 1830–1831 і Santa Maria in Via Lata
Santa Maria sopra Minerva (títol cardenalici)
El títol de cardenal de Santa Maria sopra Minerva va ser creat pel Papa Pau IV el 24 de març de 1557.
Veure Conclave de 1830–1831 і Santa Maria sopra Minerva (títol cardenalici)
Santa Prassede (títol cardenalici)
El títol de cardenal de Santa Prassede (en català, Santa Pràxedes) correspon a una església titular que va ser erigida pel Papa Alexandre I al voltant de l'any 112.
Veure Conclave de 1830–1831 і Santa Prassede (títol cardenalici)
Santa Sabina (títol cardenalici)
El títol cardenalici de Santa Sabina fou erigit, o confirmat almenys, per Celestí I, al voltant de l'any 423.
Veure Conclave de 1830–1831 і Santa Sabina (títol cardenalici)
Secretaria d'Estat de la Santa Seu
La Secretaria d'Estat és el dicasteri més antic de la Cúria Romana, el govern de l'Església Catòlica Romana.
Veure Conclave de 1830–1831 і Secretaria d'Estat de la Santa Seu
Signatura Apostòlica
El Tribunal de la Signatura Apostòlica és un dels tres Tribunals de la Cúria Romana i l'autoritat judicial suprema de l'Església Catòlica després del mateix Papa, que en els assumptes de l'Església Catòlica és el jutge suprem.
Veure Conclave de 1830–1831 і Signatura Apostòlica
Titulus
El titulus (plural tituli) de les esglésies de Roma és el nom que reben alguns temples catòlics d'aquesta ciutat pel fet de ser els més antics i estar destinats sobretot a l'evangelització inicial o missió local.
Veure Conclave de 1830–1831 і Titulus
Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica
La Sagrada Penitenciaria Apostòlica té la seu al Palau de la Cancelleria, al Vaticà.
Veure Conclave de 1830–1831 і Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica
Trinità dei Monti
La Trinità dei Monti (nom italià; literalment 'Trinitat dels Monts') és una església de Roma.
Veure Conclave de 1830–1831 і Trinità dei Monti
Unció dels malalts
Unció dels malalts a l'illa de Flores (Indonèsia); 1930 La unció dels malalts, a la religió catòlica, és el sagrament impartit pels sacerdots i consistent en la unció amb oli sagrat a les persones que han vist afectada la seva salut.
Veure Conclave de 1830–1831 і Unció dels malalts
Universitat de Roma La Sapienza
La Universitat de Roma La Sapienza, anomenada també col·loquialment La Sapienza, és una universitat situada a Roma, Itàlia.
Veure Conclave de 1830–1831 і Universitat de Roma La Sapienza
Viàtic
''El Viàtic.'' Litografia basada en un dibuix de José Domínguez Bécquer. Cap a 1844. Viàtic és un terme d'origen romà, que dins la litúrgia catòlica consisteix en l'administració de la comunió als moribunds perquè els ajudi en la seva partida de la vida terrenal.
Veure Conclave de 1830–1831 і Viàtic
1830
;Països Catalans.
Veure Conclave de 1830–1831 і 1830
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Conclave de 1830–1831 і 1831
També conegut com Conclave de 1830-31.