Accés més ràpid que el navegador!
133 les relacions: Anell del Pescador, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Aush, Arquebisbat d'Esztergom-Budapest, Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbe, Arxidiòcesi de Sevilla, Arxidiòcesi de Toledo, Arximandrita, Arxiprestat, Arxiu Secret del Vaticà, Bartolomeo Pacca, Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, Basílica de Sant Climent del Laterà, Basílica de Sant Pere, Basílica de Santa Agnès Extramurs, Basílica de Santa Anastàsia al Palatí, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Basílica de Santa Maria del Popolo, Basílica de Santa Maria Major, Basílica de Santa Pudenciana, Basílica de Santi Cosma e Damiano, Basílica dels Sants Bonifaci i Aleix, Basílica dels Sants XII Apòstols, Basilica di Sant'Agostino, Biblioteca Vaticana, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia, Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia, Bisbat de Novara, Bisbat de Roma, Bisbat de Saluzzo, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Frascati, Bisbat suburbicari de Palestrina, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Bisbe, Bisbe (Església Catòlica), ..., Camarlenc (església catòlica), Camarlenc del Col·legi Cardenalici, Cambra apostòlica, Cardenal, Cardenal de la corona, Cardenal protodiaca, Cardenal vicari, Club dels Jacobins, Coadjutor, Col·legi Cardenalici, Comanador (religiós), Conclave, Conclave de 1829, Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, Congregació per al Clergat, Consistori papal, Degà del Col·legi Cardenalici, Ducat de Mòdena, Ducat de Parma, Ducat de Savoia, Emèrit, Església Catòlica Romana, Estats Pontificis, Europa, Fàbrica de Sant Pere, Ferran VII d'Espanya, Gran Ducat de Toscana, Gregori XVI, Imperi Austríac, Imperi Britànic, Inquisició, Ius exclusivae, Joseph Fesch, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, Metropolità, Monarquia de Juliol, Nunci apostòlic, Nunciatura Apostòlica a Espanya, Nunciatura apostòlica a França, Oficina de les Celebracions Litúrgiques del Summe Pontífex, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde mendicant, Palau del Quirinal, Papa, Patriarca, Patriarcat de Lisboa, Pedro Inguanzo Rivero, Pius VIII, Rector, Regne d'Hongria, Regne de França, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Portugal, Regne de Sardenya-Piemont, Regne Llombardovènet, Regne Unit, Restauració absolutista a Espanya, Roma, San Caesareo de Appia, San Lorenzo in Damaso, San Pietro in Montorio (títol cardenalici), San Pietro in Vincoli, Sant Joan del Laterà, Sant Marc de Roma, Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, Santa Maria della Vittoria, Santa Maria in Aracoeli, Santa Maria in Cosmedin, Santa Maria in Trastevere, Santa Maria in Via Lata, Santa Maria sopra Minerva (títol cardenalici), Santa Prassede (títol cardenalici), Santa Sabina (títol cardenalici), Secretaria d'Estat de la Santa Seu, Signatura Apostòlica, Titulus, Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica, Trinità dei Monti, Unció dels malalts, Universitat de Roma La Sapienza, Viàtic, 1830, 1831. Ampliar l'índex (83 més) »
Anell del Pescador
''Annulus piscatoris'' del Papa Lleó XIII. Anell de Joan Pau II L'anell del Pescador és part de la regàlia portada pel Papa, cap de l'Església Catòlica i successor de Sant Pere, pescador de professió.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Anell del Pescador · Veure més »
Arquebisbat d'Ancona-Osimo
Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »
Arquebisbat d'Aush
L'arquebisbat d'Aush és una divisió eclesiàstica de França, que abraça el departament del Gers.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat d'Aush · Veure més »
Arquebisbat d'Esztergom-Budapest
Larquebisbat d'Esztergom-Budapest (hongarès: Esztergom-Budapesti Főegyházmegye; llatí: Archidioecesis Strigoniensis-Budapestinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica. El 2013 tenia 1.254.000 batejats d'un total de 2.088.000 habitants. L'arquebisbe d'Esztergom-Budapest té el títol de Primat d'Hongria. Des del 2002 està regida per l'arquebisbe cardenal Péter Erdõ.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat d'Esztergom-Budapest · Veure més »
Arquebisbat d'Olomouc
Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat d'Olomouc · Veure més »
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Benevent · Veure més »
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Besançon · Veure més »
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Bolonya · Veure més »
Arquebisbat de Fermo
Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Fermo · Veure més »
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Lió · Veure més »
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Milà · Veure més »
Arquebisbat de Nàpols
Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Reims · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arquebisbe · Veure més »
Arxidiòcesi de Sevilla
L'Arxidiòcesi de Sevilla (Archidiócesis de Sevilla en castellà i Archidiocesis Hispalensis en llatí) és una demarcació de l'Església Catòlica a Espanya, que cobreix actualment la província de Sevilla i té els bisbats sufraganis andalusos de Cadis (amb Ceuta), Asidonia-Jerez, Còrdova, però també els bisbats de Cànaries i San Cristóbal de la Laguna.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arxidiòcesi de Sevilla · Veure més »
Arxidiòcesi de Toledo
Larxidiòcesi de Toledo, a Espanya, és la diòcesi principal de la província eclesiàstica de Toledo, de la qual són sufragànies les diòcesis de Sigüenza-Guadalajara, Conca, Ciudad Real i Albacete.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arxidiòcesi de Toledo · Veure més »
Arximandrita
Caravaggio, Itàlia, l'11 de setembre de 2008 Un arximandrita (del grec arxé, « cap », i mandra, « claustre ») és, a les Esglésies de ritu bizantí i sobretot l'Església ortodoxa, un títol honorífic concedit als hegumens (superiors de monestir) o als rectors (capellans) de parròquies importants.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arximandrita · Veure més »
Arxiprestat
Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arxiprestat · Veure més »
Arxiu Secret del Vaticà
Biblioteca Vaticana: detall LArxiu Secret del Vaticà -Archivio Segreto Vaticano en italià, Archivum Secretum Apostolicum Vaticanum en llatí— és l'arxiu de la documentació de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Arxiu Secret del Vaticà · Veure més »
Bartolomeo Pacca
Bartolomeo Pacca (Benevent, 23 de desembre de 1756 – Roma, 19 d'abril de 1844) va ser un cardenal italià, que serví com a pro Secretari d'Estat del 1808 al 1814.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Bartolomeo Pacca · Veure més »
Basílica de la Santa Creu de Jerusalem
La Basílica de la Santa Creu de Jerusalem (en llatí, Basilica Sanctae Crucis in Hierusalem i en italià, Basilica di Santa Croce in Gerusalemme) és una de les set esglésies de Roma, que els pelegrins havien de visitar a peu en un dia.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Basílica de la Santa Creu de Jerusalem · Veure més »
Basílica de Sant Climent del Laterà
La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Basílica de Sant Climent del Laterà · Veure més »
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Basílica de Sant Pere · Veure més »
Basílica de Santa Agnès Extramurs
Mosaic representant a Santa Agnès, a l'absis de la basílica. La basílica de Santa Agnès Extramurs (en italià, Sant'Agnese fuori le mura) és una església basilical de Roma, on se suposa que es guarden els ossos de santa Agnès.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Basílica de Santa Agnès Extramurs · Veure més »
Basílica de Santa Anastàsia al Palatí
La basílica de Santa Anastàsia és un lloc de culte catòlic al centre de Roma, situat als vessants del turó del Palatí.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Basílica de Santa Anastàsia al Palatí · Veure més »
Basílica de Santa Cecília in Trastevere
Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Basílica de Santa Cecília in Trastevere · Veure més »
Basílica de Santa Maria del Popolo
Part frontal de la basílica. Interior de la basílica. El Duomo. La Basílica de Santa Maria del Popolo és una església de Roma, Itàlia de l'Orde de Sant Agustí.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Basílica de Santa Maria del Popolo · Veure més »
Basílica de Santa Maria Major
La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »
Basílica de Santa Pudenciana
La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Basílica de Santa Pudenciana · Veure més »
Basílica de Santi Cosma e Damiano
La basílica de Sant Cosme i Sant Damià és una església al Fòrum Romà, formada per diversos edificis romans originals.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Basílica de Santi Cosma e Damiano · Veure més »
Basílica dels Sants Bonifaci i Aleix
La basílica dels Sants Bonifaci i Aleix és una església de Roma, al barri de Ripa.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Basílica dels Sants Bonifaci i Aleix · Veure més »
Basílica dels Sants XII Apòstols
La Basílica dels Sants XII Apòstols és un lloc de culte catòlic, situat al centre històric de la ciutat de Roma, al barri de Trevi.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Basílica dels Sants XII Apòstols · Veure més »
Basilica di Sant'Agostino
''Madonna di Loreto'', per Caravaggio Sant'Agostino és una església de Roma, Itàlia, no molt lluny de Piazza Navona.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Basilica di Sant'Agostino · Veure més »
Biblioteca Vaticana
La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana, informalment coneguda com Vat) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Biblioteca Vaticana · Veure més »
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Bisbat d'Imola · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia
El bisbat de Civitavecchia-Tarquinia (italià: diocesi di Civitavecchia-Tarquinia; llatí: Dioecesis Centumcellarum-Tarquiniensis) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia · Veure més »
Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia
El bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia - diocesi di Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia; Dioecesis Maceratensis-Tolentina-Recinetensis-Cingulana-Treiensis - és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia · Veure més »
Bisbat de Novara
El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Bisbat de Novara · Veure més »
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Bisbat de Roma · Veure més »
Bisbat de Saluzzo
El bisbat de Saluzzo (italià: diocesi di Saluzzo; llatí: Dioecesis Salutiarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Bisbat de Saluzzo · Veure més »
Bisbat suburbicari d'Albano
El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »
Bisbat suburbicari d'Òstia
El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Bisbat suburbicari d'Òstia · Veure més »
Bisbat suburbicari de Frascati
El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Bisbat suburbicari de Frascati · Veure més »
Bisbat suburbicari de Palestrina
El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina · Veure més »
Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Bisbe · Veure més »
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Bisbe (Església Catòlica) · Veure més »
Camarlenc (església catòlica)
seu vacant. A l'Església Catòlica, el camarlenc o cambrer és un funcionari de la cort papal.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Camarlenc (església catòlica) · Veure més »
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
El camarlenc del Sacre Col·legi és el tresorer del Col·legi de Cardenals.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Camarlenc del Col·legi Cardenalici · Veure més »
Cambra apostòlica
Pavelló pontifici La Cambra apostòlica és una institució del Vaticà encarregada des del segle XI de l'administració financera i que es va convertir el segle XIX en un tribunal per a l'Estat pontifici.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Cambra apostòlica · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Cardenal · Veure més »
Cardenal de la corona
Enric I de Portugal, qui va ser tant cardinal com rei de Portugal. El cardenal Thomas Wolsey Un cardenal de la corona (italià: cardinale della corona) era un cardenal protector d'una nació catòlica romana, designat o finançat per un monarca catòlic per servir com a representant seu dins del Col·legi de Cardenals i, ocasió, per exercir el dret reclamat per alguns monarques per vetar un candidat per a l'elecció del papat.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Cardenal de la corona · Veure més »
Cardenal protodiaca
El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Cardenal protodiaca · Veure més »
Cardenal vicari
Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dona al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Cardenal vicari · Veure més »
Club dels Jacobins
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Club dels Jacobins · Veure més »
Coadjutor
Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Coadjutor · Veure més »
Col·legi Cardenalici
Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Col·legi Cardenalici · Veure més »
Comanador (religiós)
El comanador (en llatí medieval: commendator), en l'entorn religiós, era una dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d'un orde religiós, als ordes de l'Hospital, de la Mercè i de Sant Antoni Abat es deia “preceptor”.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Comanador (religiós) · Veure més »
Conclave
La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Conclave · Veure més »
Conclave de 1829
El conclave de 1829 va ser convocat el 24 de febrer 1829, després de la mort del Papa Lleó XII, que es va produir el 10 de febrer i va acabar el 31 de març amb l'elecció del cardenal Francisco Saverio Castiglioni que, amb el nom de Pius VIII, es va convertir en el 253è Papa de l'Església Catòlica.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Conclave de 1829 · Veure més »
Congregació per a l'Evangelització dels Pobles
El Palau di Propaganda Fide, seu de la Congregació per a l'evangelització dels pobles a Roma La Congregació per a l'Evangelització dels Pobles (en llatí Congregatio pro Evangelizatione Gentium) és la Congregació de la Cúria Romana responsable del treball missioner i de les activitats que hi estan vinculades.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Congregació per a l'Evangelització dels Pobles · Veure més »
Congregació per al Clergat
La Sagrada Congregació per al Clergat és una Congregació de la Cúria Romana responsable de supervisar els assumptes relatius als diaques que no pertanyen a ordes religiosos.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Congregació per al Clergat · Veure més »
Consistori papal
Un consistori papal és una reunió convocada pel papa i sota la seva presidència amb els cardenals per tractar d'afers que afecten l'Església catòlica universal.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Consistori papal · Veure més »
Degà del Col·legi Cardenalici
El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Ducat de Mòdena · Veure més »
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Ducat de Parma · Veure més »
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Ducat de Savoia · Veure més »
Emèrit
Una persona emèrita és aquella que pels seus bons serveis en una professió, especialment en la carrera universitària o eclesiàstica, s'ha retirat del càrrec que ocupava gaudint, no obstant això, de beneficis derivats del mateix que poden ser de diversa naturalesa segons el rang i la institució que es tracti.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Emèrit · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Església Catòlica Romana · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Estats Pontificis · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Europa · Veure més »
Fàbrica de Sant Pere
La Fàbrica de Sant Pere (llatí: Reverenda Fabrica Sancti Petri) és una entitat creada per a la gestió de totes les obres necessàries per a la construcció i l'assoliment artístic de la basílica de Sant Pere del Vaticà.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Fàbrica de Sant Pere · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Gran Ducat de Toscana · Veure més »
Gregori XVI
Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Gregori XVI · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Imperi Britànic · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Inquisició · Veure més »
Ius exclusivae
El terme ius exclusivae (en llatí: "dret d'exclussió") indica l'antic privilegi d'alguns sobirans catòlics europeus per prohibir l'elecció com a Papa d'una persona en particular.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Ius exclusivae · Veure més »
Joseph Fesch
Joseph Fesch (Ajaccio, 1763 – Roma, 1839) fou un cardenal francès i oncle matern de Napoleó Bonaparte.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Joseph Fesch · Veure més »
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Metropolità · Veure més »
Monarquia de Juliol
La Monarquia de Juliol (1830-1848) és un procés revolucionari francès que comença amb la denominada Revolució de juliol o les "Tres Glorioses" (Trois Glorieuses) jornades revolucionàries de París, que van portar al tron a Lluís Felip I i va iniciar aquest període monàrquic.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Monarquia de Juliol · Veure més »
Nunci apostòlic
Un nunci apostòlic o nunci papal és un representant diplomàtic de la Santa Seu -no de l'Estat de la Ciutat del Vaticà- amb rang d'ambaixador.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Nunci apostòlic · Veure més »
Nunciatura Apostòlica a Espanya
La nunciatura apostòlica a Espanya és una representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a Espanya, fundada el 1528.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Nunciatura Apostòlica a Espanya · Veure més »
Nunciatura apostòlica a França
La seu de la Nunciatura Apostòlica a França La nunciatura apostòlica a França és la representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a França.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Nunciatura apostòlica a França · Veure més »
Oficina de les Celebracions Litúrgiques del Summe Pontífex
miniatura LOficina de les Celebracions Litúrgiques del Summe Pontífex és un organisme de la Cúria Pontifícia, a càrrec d'un mestre (un prelat catòlic) editor de les misses i d'altres ritus presidits pel Papa, fent-se càrrec en particular de la vestimenta, de l'altar i "tot allò necessari per a les celebracions litúrgiques i altres celebracions sagrades, que són dutes a terme pel Summe Pontífex o en nom seu, i controlar-ne l'ús d'acord amb les prescripcions actuals de la litúrgia".
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Oficina de les Celebracions Litúrgiques del Summe Pontífex · Veure més »
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Orde dels Frares Menors Caputxins · Veure més »
Orde mendicant
Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Orde mendicant · Veure més »
Palau del Quirinal
Façana del Palau del Quirinal El Palau del Quirinal (en italià Palazzo del Quirinale) és la residència oficial del president de la República Italiana a la capital de l'estat, Roma.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Palau del Quirinal · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Papa · Veure més »
Patriarca
Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Patriarca · Veure més »
Patriarcat de Lisboa
El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Patriarcat de Lisboa · Veure més »
Pedro Inguanzo Rivero
Pedro Inguanzo Rivero (Llanes, 22 de desembre de 1764 - † Toledo, 30 de gener de 1836) va ser un eclesiàstic espanyol, que seria successivament Bisbe de Zamora i Arquebisbe de Toledo.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Pedro Inguanzo Rivero · Veure més »
Pius VIII
Pius VIII (en llatí Pius VIII, en francès: Pie VIII, en italià: Pio VIII) és el nom que va prendre el cardenal Francesco Saverio Castiglioni en esdevenir Papa el 1829.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Pius VIII · Veure més »
Rector
El Rector o Rector magnificus (del seu nom en llatí) és la màxima autoritat acadèmica i representant d'una universitat.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Rector · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Regne d'Hongria · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Regne de França · Veure més »
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Regne de Portugal · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Regne Llombardovènet · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Regne Unit · Veure més »
Restauració absolutista a Espanya
84-96209-39-3 es La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Restauració absolutista a Espanya · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Roma · Veure més »
San Caesareo de Appia
San Caesareo de Appia, també anomenada San Cesareo in Palatio, és una església de Roma propera al Palatí.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і San Caesareo de Appia · Veure més »
San Lorenzo in Damaso
San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і San Lorenzo in Damaso · Veure més »
San Pietro in Montorio (títol cardenalici)
El títol cardinalici de San Pietro in Montorio (Sant Pere del Montorio o del Mont d'or), fou creat per Sixt V el 13 d'abril de 1587 amb la constitució apostòlica Religiosa.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і San Pietro in Montorio (títol cardenalici) · Veure més »
San Pietro in Vincoli
La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і San Pietro in Vincoli · Veure més »
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Sant Joan del Laterà · Veure més »
Sant Marc de Roma
Sant Marc de Roma és una basílica de Roma situada a la Piazza Venezia, al davant del Palazzo Venezia.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Sant Marc de Roma · Veure més »
Santa Maria degli Angeli e dei Martiri
La basílica de Santa Maria dels Àngels i els Màrtirs és un temple que es troba a Roma, al costat de l'actual plaça de la República.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Santa Maria degli Angeli e dei Martiri · Veure més »
Santa Maria della Vittoria
Santa Maria della Vittoria és una església titular catòlica dedicada a la Mare de Déu, situada a Roma.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Santa Maria della Vittoria · Veure més »
Santa Maria in Aracoeli
Pintura d'Oswald Achenbach (1827-1905), representant una processió pujant l'escala de Santa Maria ''in Aracoeli''. La basílica de Santa Maria in Aracoeli és el nom d'una església catòlica situada al turó Capitolí de la ciutat de Roma.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Santa Maria in Aracoeli · Veure més »
Santa Maria in Cosmedin
Santa Maria in Cosmedin o de Schola Graeca és una basílica a la plaça de la Bocca della Verità de Roma (Itàlia).
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Santa Maria in Cosmedin · Veure més »
Santa Maria in Trastevere
La Basílica de Santa Maria in Trastevere és una església de Roma situada al barri del Trastevere.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Santa Maria in Trastevere · Veure més »
Santa Maria in Via Lata
L'església Santa Maria in Via Lata és una basílica menor dedicada a la Mare de Déu situada a Roma al rione de Pigna, a la Via del Corso.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Santa Maria in Via Lata · Veure més »
Santa Maria sopra Minerva (títol cardenalici)
El títol de cardenal de Santa Maria sopra Minerva va ser creat pel Papa Pau IV el 24 de març de 1557.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Santa Maria sopra Minerva (títol cardenalici) · Veure més »
Santa Prassede (títol cardenalici)
El títol de cardenal de Santa Prassede (en català, Santa Pràxedes) correspon a una església titular que va ser erigida pel Papa Alexandre I al voltant de l'any 112.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Santa Prassede (títol cardenalici) · Veure més »
Santa Sabina (títol cardenalici)
El títol cardenalici de Santa Sabina fou erigit, o confirmat almenys, per Celestí I, al voltant de l'any 423.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Santa Sabina (títol cardenalici) · Veure més »
Secretaria d'Estat de la Santa Seu
La Secretaria d'Estat és el dicasteri més antic de la Cúria Romana, el govern de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Secretaria d'Estat de la Santa Seu · Veure més »
Signatura Apostòlica
El Tribunal de la Signatura Apostòlica és un dels tres Tribunals de la Cúria Romana i l'autoritat judicial suprema de l'Església Catòlica després del mateix Papa, que en els assumptes de l'Església Catòlica és el jutge suprem.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Signatura Apostòlica · Veure més »
Titulus
El titulus (plural tituli) de les esglésies de Roma és el nom que reben alguns temples catòlics d'aquesta ciutat pel fet de ser els més antics i estar destinats sobretot a l'evangelització inicial o missió local.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Titulus · Veure més »
Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica
La Sagrada Penitenciaria Apostòlica té la seu al Palau de la Cancelleria, al Vaticà.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica · Veure més »
Trinità dei Monti
La Trinità dei Monti (nom italià; literalment 'Trinitat dels Monts') és una església de Roma.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Trinità dei Monti · Veure més »
Unció dels malalts
Unció dels malalts a l'illa de Flores (Indonèsia); 1930 La unció dels malalts, a la religió catòlica, és el sagrament impartit pels sacerdots i consistent en la unció amb oli sagrat a les persones que han vist afectada la seva salut.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Unció dels malalts · Veure més »
Universitat de Roma La Sapienza
La Universitat de Roma La Sapienza, anomenada també col·loquialment La Sapienza, és una universitat situada a Roma, Itàlia.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Universitat de Roma La Sapienza · Veure més »
Viàtic
''El Viàtic.'' Litografia basada en un dibuix de José Domínguez Bécquer. Cap a 1844. Viàtic és un terme d'origen romà, que dins la litúrgia catòlica consisteix en l'administració de la comunió als moribunds perquè els ajudi en la seva partida de la vida terrenal.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і Viàtic · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і 1830 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Conclave de 1830–1831 і 1831 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Conclave de 1830-1831, Conclave de 1830-31, Conclave de 1830–31.
