Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Arquebisbat de Fermo

Índex Arquebisbat de Fermo

Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

  1. 142 les relacions: Administrador apostòlic, Alexandre III (papa), Ancona, Angelo Capranica, Antipapa, Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbe, Arxidiòcesi, Baptisme, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia, Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Bisbe (Església Catòlica), Breu apostòlic, Butlla, Capítol (catolicisme), Cardenal, Catolicisme, Cisma d'Occident, Civitanova Marche, Climent VII d'Avinyó, Diòcesi, Diòcesi d'Astorga, Domenico Capranica, Església sufragània, Falerone, Fermo, Francesc de Remolins i Pardines, Giovanni Salviati, Gregori el Gran, Joan XXII, Joan XXIII de Pisa, Marques, Metropolità, Monte Urano, Montegranaro, Municipi, Niccolò Gaddi, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Conventuals, Orde dels Predicadors, Papa, Papa Nicolau V, Parròquia eclesiàstica, Pius III, Porto Sant'Elpidio, ... Ampliar l'índex (92 més) »

Administrador apostòlic

Un administrador apostòlic és un clergue catòlic, sovint (però no necessàriament) bisbe emèrit o d'una diòcesi veïna, a càrrec temporal d'una diòcesi que espera un bisbe diocesà que serà el titular.

Veure Arquebisbat de Fermo і Administrador apostòlic

Alexandre III (papa)

Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.

Veure Arquebisbat de Fermo і Alexandre III (papa)

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Veure Arquebisbat de Fermo і Ancona

Angelo Capranica

fou un cardenal i arquebisbe italià.

Veure Arquebisbat de Fermo і Angelo Capranica

Antipapa

Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.

Veure Arquebisbat de Fermo і Antipapa

Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche

Larquebisbat de Camerino-San Severino Marche (italià: arcidiocesi di Camerino-San Severino Marche; llatí: Archidioecesis Camerinensis-Sancti Severini in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Veure Arquebisbat de Fermo і Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche

Arquebisbat de Magúncia

LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.

Veure Arquebisbat de Fermo і Arquebisbat de Magúncia

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Veure Arquebisbat de Fermo і Arquebisbe

Arxidiòcesi

L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.

Veure Arquebisbat de Fermo і Arxidiòcesi

Baptisme

Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.

Veure Arquebisbat de Fermo і Baptisme

Bisbat d'Ascoli Piceno

El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Veure Arquebisbat de Fermo і Bisbat d'Ascoli Piceno

Bisbat de Città di Castello

El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Veure Arquebisbat de Fermo і Bisbat de Città di Castello

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Veure Arquebisbat de Fermo і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia

El bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia - diocesi di Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia; Dioecesis Maceratensis-Tolentina-Recinetensis-Cingulana-Treiensis - és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Veure Arquebisbat de Fermo і Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia

Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto

El bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto (italià: diocesi di San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto; llatí: Dioecesis Sancti Benedicti ad Truentum-Ripana-Montis Alti) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Veure Arquebisbat de Fermo і Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto

Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.

Veure Arquebisbat de Fermo і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

Bisbe (Església Catòlica)

Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.

Veure Arquebisbat de Fermo і Bisbe (Església Catòlica)

Breu apostòlic

El breu apostòlic és un document pontifici (litterae apostolicae), menys solemne que la butlla que és usat per regular els afers de menor importància de la Santa Seu.

Veure Arquebisbat de Fermo і Breu apostòlic

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Veure Arquebisbat de Fermo і Butlla

Capítol (catolicisme)

Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.

Veure Arquebisbat de Fermo і Capítol (catolicisme)

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Veure Arquebisbat de Fermo і Cardenal

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Arquebisbat de Fermo і Catolicisme

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Veure Arquebisbat de Fermo і Cisma d'Occident

Civitanova Marche

Civitanova Marche és un municipi italià, situat a la regió de les Marques i a la província de Macerata.

Veure Arquebisbat de Fermo і Civitanova Marche

Climent VII d'Avinyó

Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.

Veure Arquebisbat de Fermo і Climent VII d'Avinyó

Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Veure Arquebisbat de Fermo і Diòcesi

Diòcesi d'Astorga

La diòcesi d'Astorga es té la seu episcopal en la Catedral de Santa María, a la ciutat lleonesa d'Astorga.

Veure Arquebisbat de Fermo і Diòcesi d'Astorga

Domenico Capranica

fou un cardenal i humanista italià.

Veure Arquebisbat de Fermo і Domenico Capranica

Església sufragània

Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.

Veure Arquebisbat de Fermo і Església sufragània

Falerone

Falerone és un comune (municipi) de la província de Fermo, a la regió italiana de les Marques, al sud-est d'Urbisaglia.

Veure Arquebisbat de Fermo і Falerone

Fermo

Fermo és un municipi italià de la regió Marques.

Veure Arquebisbat de Fermo і Fermo

Francesc de Remolins i Pardines

Francesc de Remolins i Pardines, de vegades anomenat com Francisco de Remolino, de José Raneo amb anotacions d'Eustaquio Fernández Navarrete, pàg.

Veure Arquebisbat de Fermo і Francesc de Remolins i Pardines

Giovanni Salviati

Giovanni Salviati (Florència, 24 de març de 1490 -28 d'octubre de 1553, Ravenna) va ser un cardenal italià.

Veure Arquebisbat de Fermo і Giovanni Salviati

Gregori el Gran

, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.

Veure Arquebisbat de Fermo і Gregori el Gran

Joan XXII

Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.

Veure Arquebisbat de Fermo і Joan XXII

Joan XXIII de Pisa

Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.

Veure Arquebisbat de Fermo і Joan XXIII de Pisa

Marques

Les Marques (Le Marche, en italià) són una regió del centre d'Itàlia.

Veure Arquebisbat de Fermo і Marques

Metropolità

Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.

Veure Arquebisbat de Fermo і Metropolità

Monte Urano

Monte Urano és una comune (municipi) de la Província de Fermo a la regió italiana de les Marques.

Veure Arquebisbat de Fermo і Monte Urano

Montegranaro

Montegranaro és un comune (municipi) de la província de Fermo a la regió italiana de les Marques, situat a uns 45 km al sud d'Ancona i uns 45 km al nord d'Ascoli Piceno.

Veure Arquebisbat de Fermo і Montegranaro

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.

Veure Arquebisbat de Fermo і Municipi

Niccolò Gaddi

Niccolò Gaddi (Florència, 1499 † Florència, 16 de gener de 1552) va ser un cardenal i bisbe italià.

Veure Arquebisbat de Fermo і Niccolò Gaddi

Orde de Frares Menors

L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.

Veure Arquebisbat de Fermo і Orde de Frares Menors

Orde de Frares Menors Conventuals

LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.

Veure Arquebisbat de Fermo і Orde de Frares Menors Conventuals

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Veure Arquebisbat de Fermo і Orde dels Predicadors

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Arquebisbat de Fermo і Papa

Papa Nicolau V

Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - Roma, 24 de març de 1455) va ser Papa de Roma del 1447 al 1455.

Veure Arquebisbat de Fermo і Papa Nicolau V

Parròquia eclesiàstica

Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.

Veure Arquebisbat de Fermo і Parròquia eclesiàstica

Pius III

Francesco Todeschini-Piccolomini va néixer a Siena el 1439.

Veure Arquebisbat de Fermo і Pius III

Porto Sant'Elpidio

Porto Sant'Elpidio és un municipi italià, situat a la regió de les Marques i a la província de Fermo.

Veure Arquebisbat de Fermo і Porto Sant'Elpidio

Província d'Ascoli Piceno

La província d'Ascoli Piceno és una província que forma part de la regió de les Marques dins Itàlia.

Veure Arquebisbat de Fermo і Província d'Ascoli Piceno

Província de Fermo

La província de Fermo és una província que forma part de la regió de les Marques dins Itàlia.

Veure Arquebisbat de Fermo і Província de Fermo

Província de Macerata

La província de Macerata és una província que forma part de la regió de les Marques dins Itàlia.

Veure Arquebisbat de Fermo і Província de Macerata

Regió eclesiàstica Marques

Situació de les Marques a Itàlia La regió eclesiàstica Marques és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.

Veure Arquebisbat de Fermo і Regió eclesiàstica Marques

Ritu romà

Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.

Veure Arquebisbat de Fermo і Ritu romà

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Veure Arquebisbat de Fermo і Segle XIV

Seu vacant

seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.

Veure Arquebisbat de Fermo і Seu vacant

Sixt V

Sixt V (Grottamare, 13 de desembre de 1521 - Roma, 27 d'agost de 1590) és el nom que va adoptar Felice Peretti di Montalto en ser escollit papa de Roma.

Veure Arquebisbat de Fermo і Sixt V

Urbà VI

Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.

Veure Arquebisbat de Fermo і Urbà VI

1047

El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1047

1073

El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1073

1074

El 107 (MLXXIV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1074

1089

El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1089

1103

El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1103

1108

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1108

1126

El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1126

1127

El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1127

1128

El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1128

1145

El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1145

1170

Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1170

1177

El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1177

1183

El 1183 (MCLXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1183

1184

Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1184

1196

Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1196

1202

El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1202

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1213

1229

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1229

1272

El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1272

1317

El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1317

1325

Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1325

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1327

1332

El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1332

1334

El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1334

1348

s.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1348

1349

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1349

1374

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1374

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1405

1406

;Països catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1406

1412

El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1412

1417

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1417

1418

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1418

1425

Països Catalans Resta del món.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1425

1430

Mapa d'Europa a l'any 1430.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1430

1434

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1434

1458

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1458

1473

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1473

1474

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1474

1478

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1478

1484

Països Catalans Resta del món.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1484

1485

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1485

1494

Països Catalans Resta del món.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1494

1496

''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1496

1503

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1503

1521

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1521

1544

El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1544

1571

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1571

1584

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1584

1585

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1585

1589

122x122px.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1589

1594

Llinda d'una casa de Santa Pau.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1594

1625

;Països Catalans:;Món.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1625

1654

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1654

1684

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1684

1691

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1691

1695

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1695

1696

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1696

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1709

1712

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1712

1724

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1724

1777

;Països catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1777

1779

;Països catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1779

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Veure Arquebisbat de Fermo і 1803

1837

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1837

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1842

1877

; Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1877

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1895

1906

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1906

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1933

1941

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1941

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1976

1997

1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 1997

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 2005

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Veure Arquebisbat de Fermo і 2006

240

El 240 (CCXL) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 240

246

El 246 (CCXLVI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 246

250

El 250 (CCL) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 250

502

El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 502

580

El 580 (DLXXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 580

602

El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.

Veure Arquebisbat de Fermo і 602

649

El 649 (DCXLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 649

776

El 776 (DCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 776

977

El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Fermo і 977

També conegut com Arxidiòcesi de Fermo, Bisbat de Fermo, Bisbe de Fermo.

, Província d'Ascoli Piceno, Província de Fermo, Província de Macerata, Regió eclesiàstica Marques, Ritu romà, Segle XIV, Seu vacant, Sixt V, Urbà VI, 1047, 1073, 1074, 1089, 1103, 1108, 1126, 1127, 1128, 1145, 1170, 1177, 1183, 1184, 1196, 1202, 1213, 1229, 1272, 1317, 1325, 1327, 1332, 1334, 1348, 1349, 1374, 1405, 1406, 1412, 1417, 1418, 1425, 1430, 1434, 1458, 1473, 1474, 1478, 1484, 1485, 1494, 1496, 1503, 1521, 1544, 1571, 1584, 1585, 1589, 1594, 1625, 1654, 1684, 1691, 1695, 1696, 1709, 1712, 1724, 1777, 1779, 1803, 1837, 1842, 1877, 1895, 1906, 1933, 1941, 1976, 1997, 2005, 2006, 240, 246, 250, 502, 580, 602, 649, 776, 977.