Taula de continguts
251 les relacions: Abadia territorial de Subiaco, Adrià I, Alain de Coëtivy, Alderano Cybo, Alessandro Cesarini, Alexandre III (papa), Angelo Capranica, Annuario Pontificio, Antipapa, Antonio Maria Galli, Antonio Pallavicini Gentili, Aurelià, Avinyó, Bellegra, Bernardino López de Carvajal, Bernat de Claravall, Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Roma, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Frascati, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Bisbe, Bisbe (Església Catòlica), Canceller, Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats, Capranica Prenestina, Cardenal, Castel San Pietro Romano, Catedral, Catolicisme, Cisma d'Occident, Climent III, Coadjutor, Companyia de Jesús, Concili, Cristoforo Madruzzo, Desideri d'Ístria, Diòcesi, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Església sufragània, Esteve II (papa), Fills del Cor de Maria, Francesco Bertazzoli, Francesco del Giudice, Francesco Maria del Monte, Francesco Moricotti, ... Ampliar l'índex (201 més) »
- Bisbes de les ciutats d'Itàlia i les illes
Abadia territorial de Subiaco
Labadia territorial de Subiaco (italià: abbazia territoriale di Subiaco; llatí: Abbatia Territorialis Sublacensis); també coneguda com a Abadia de Santa Escolàstica és una abadia de l'orde benedictí de l'Església catòlica, fundada al per sant Benet de Núrsia, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Abadia territorial de Subiaco
Adrià I
Adrià I (Roma, ? - 25 de desembre del 795) va ser papa de l'Església Catòlica del 772 al 795.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Adrià I
Alain de Coëtivy
fou un cardenal i bisbe francès.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Alain de Coëtivy
Alderano Cybo
Alderano Cybo (Gènova, 16 de juliol de 1613 – Roma, 22 de juliol de 1700) va ser un cardenal italià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Alderano Cybo
Alessandro Cesarini
Alessandro Cesarini (Roma, ? - Roma, 13 de febrer de 1542) va ser un cardenal italià, bisbe de Pistoia.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Alessandro Cesarini
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Alexandre III (papa)
Angelo Capranica
fou un cardenal i arquebisbe italià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Angelo Capranica
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Annuario Pontificio
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Antipapa
Antonio Maria Galli
Antonio Maria Galli (Osimo, 18 d'octubre de 1553 - Roma, 30 de març de 1620) va ser un cardenal italià, degà del Col·legi dels Cardenals i bisbe d'Osimo.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Antonio Maria Galli
Antonio Pallavicini Gentili
fou un cardenal i bisbe italià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Antonio Pallavicini Gentili
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Aurelià
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Avinyó
Bellegra
Bellegra és una ciutat i comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Bellegra
Bernardino López de Carvajal
fou un cardenal i bisbe castellà.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Bernardino López de Carvajal
Bernat de Claravall
Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Bernat de Claravall
Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia
El bisbat de Civitavecchia-Tarquinia (italià: diocesi di Civitavecchia-Tarquinia; llatí: Dioecesis Centumcellarum-Tarquiniensis) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Bisbat de Roma
Bisbat suburbicari d'Albano
El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Bisbat suburbicari d'Albano
Bisbat suburbicari d'Òstia
El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Bisbat suburbicari d'Òstia
Bisbat suburbicari de Frascati
El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Bisbat suburbicari de Frascati
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Bisbe
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Bisbe (Església Catòlica)
Canceller
El títol de canceller (del llatí cancellarius) és un títol oficial utilitzat en diverses nacions i en diferents etapes de la història occidental des de l'antiga Roma.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Canceller
Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats
L'Orde dels Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats (en llatí: Sacer et Apostolicus Ordo Canonicorum Regularium Sancti Augustini, amb les sigles C.R.S.A.) són un orde religiós catòlic de canonges regulars, concretament, una federació de congregacions de canonges, constituïda per Joan XXIII en 1959 mitjançant la carta apostòlica Caritas unitas del 4 de maig.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats
Capranica Prenestina
Capranica Prenestina és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 40 km a l'est de Roma.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Capranica Prenestina
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Cardenal
Castel San Pietro Romano
Castel San Pietro Romano és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 35 km a l'est de Roma.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Castel San Pietro Romano
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Catedral
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Catolicisme
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Cisma d'Occident
Climent III
Climent III (centre) amb Enric IV (esquerra), imatge del ''Codex Jenesis Bose'' Guibert o Wibert de Ravenna (c. 1029 - 8 de setembre de 1100) va ser un prelat italià, arquebisbe de Ravenna, que va ser elegit Papa en 1080 en oposició al papa Gregori VII.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Climent III
Coadjutor
Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Coadjutor
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Companyia de Jesús
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Concili
Cristoforo Madruzzo
Cristoforo Madruzzo (Calavino, 5 de juliol de 1512 – Tívoli, 5 de juliol de 1578) va ser un cardenal i home d'estat italià, germà del condottiero Eriprando Madruzzo.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Cristoforo Madruzzo
Desideri d'Ístria
Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Desideri d'Ístria
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Diòcesi
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Església sufragània
Esteve II (papa)
Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Esteve II (papa)
Fills del Cor de Maria
Els claretians són la congregació religiosa catòlica dels Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria (Cordis Mariae Filius C.M.F.), també coneguda com a Missioners Claretians, fou fundada per sant Antoni Maria Claret, l'any 1849 a Vic (Osona) a l'antic Seminari diocesà (sent-ne bisbe el dr.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Fills del Cor de Maria
Francesco Bertazzoli
Francesco Bertazzoli (Lugo, 1 de maig de 1754 – Roma, 7 d'abril de 1830) va ser un cardenal, poeta i escriptor italià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Francesco Bertazzoli
Francesco del Giudice
Francesco del Giudice (Nàpols, 7 de desembre de 1647 – Roma, 10 d'octubre de 1725) va ser un religiós napolità, cardenal de l'Església Catòlica, al servei de la monarquia espanyola, durant el regnat de Felip V d'Espanya.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Francesco del Giudice
Francesco Maria del Monte
Francesco Maria del Monte (Venècia, 5 de juliol de 1549 - Roma, 27 d'agost de 1627) fou un diplomàtic i cardenal italià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Francesco Maria del Monte
Francesco Moricotti
Francesco Moricotti Prignano Butillo (Vicopissano, data incerta - Assís, 6 de febrer de 1394) va ser un cardenal italià, Degà del Sagrat Col·legi dels Cardenals i Vice-Canceller Apostòlic.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Francesco Moricotti
Gallicano nel Lazio
Gallicano nel Lazio és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 25 km a l'est de Roma, als peus dels Monti Prenestini.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Gallicano nel Lazio
Genazzano
Genazzano és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, a una altitud de 375 msnm.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Genazzano
Giorgio Fieschi
Giorgio Fieschi (Gènova, Itàlia, llavors República de Gènova - Roma, 11 d'octubre de 1461) va ser un cardenal genovès del.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Giorgio Fieschi
Giovanni Antonio Serbelloni
Giovanni Antonio Serbelloni (Milà, 1519 - Roma, 18 de març de 1591) va ser un cardenal italià, bisbe emèrit de Novara i degà del Col·legi dels Cardenals.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Giovanni Antonio Serbelloni
Giovanni Berardi di Tagliacozzo
Giovanni Berardi di Tagliacozzo (Corcumello, 1380 - Roma, 21 de gener de 1449) va ser un cardenal italià, degà del Sagrat Col·legi Cardenalici.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Giovanni Berardi di Tagliacozzo
Giovanni Girolamo Morone
Giovanni Girolamo Morone (Milà, 25 de gener de 1509 - Roma, 1 de desembre de 1580) va ser un cardenal italià del.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Giovanni Girolamo Morone
Giovanni Michiel
fou un cardenal italià, també conegut com el cardenal de Verona, de Santa Lucia o de Sant'Angelo.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Giovanni Michiel
Giovanni Piccolomini
Giovanni Piccolomini (1475 † 1537) va ser un Prelat papal i cardenal italià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Giovanni Piccolomini
Girolamo Basso della Rovere
fou un cardenal italià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Girolamo Basso della Rovere
Giulio della Rovere
Giulio della Rovere, o Giulio Feltrio della Rovere (Urbino, província de Pesaro i Urbino, Itàlia, 5 d'abril de 1533 – Fossombrone, província de Pesaro i Urbino, Itàlia, 3 de setembre de 1578) va ser un cardenal catòlic italià de la família della Rovere i duc de Sora.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Giulio della Rovere
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Gregori VII
Guillaume Briçonnet
, també conegut com Guillaume IV Briçonnet o Guillaume Briçonnet du Plessis-Rideau, fou un cardenal i bisbe francès.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Guillaume Briçonnet
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Italià
Jean de la Balue
, també conegut com Jean Balue, fou un cardenal francès.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Jean de la Balue
Joan de Salisbury
Joan de Salisbury (c. 1120 - 25 d'octubre de 1180) fou un autor, educador i diplomàtic anglès, bisbe de Chartres.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Joan de Salisbury
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Joan XXIII
José Saraiva Martins
José Saraiva Martins, C.M.F., GCC (nascut el 6 de gener de 1932) és un cardenal portuguès.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і José Saraiva Martins
Juan de Torquemada
Juan de Torquemada (Valladolid, 1388 - Roma, 26 de Setembre de 1468), o Johannes de Turrecremata, va ser un cardenal castellà.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Juan de Torquemada
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Juli II
Juli III
Juli III (Roma, Estats Pontificis, 10 de setembre de 1487 - 23 de març de 1555) fou papa de Roma (1549-1555).
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Juli III
Labico
Labico és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 35 km al sud-est de Roma.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Labico
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Laci
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Llatí
Lleó III (papa)
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Lleó III (papa)
Lorenzo Campeggi
Lorenzo Campeggi (Milà, 7 de novembre de 1474 † Roma, 19 de juliol de 1539) va ser un cardenal, arquebisbe i diplomàtic italià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Lorenzo Campeggi
Lorenzo Cybo de Mari
fou un cardenal i arquebisbe italià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Lorenzo Cybo de Mari
Marco Barbo
fou un cardenal i patriarca catòlic italià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Marco Barbo
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Martí V
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Màrtir cristià
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Monestir
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Monjo
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Municipi
Olevano Romano
Olevano Romano és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 45 km a l'est de Roma.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Olevano Romano
Orde Camaldulès
LOrde de la Camàldula o dels camaldulesos és un orde religiós de tipus orde monàstic, reforma observant de l'Orde de Sant Benet dedicada a la vida purament contemplativa i eremítica.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Orde Camaldulès
Orde de Cluny
L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Orde de Cluny
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Orde de Frares Menors
Orde de Frares Menors Conventuals
LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Orde de Frares Menors Conventuals
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Orde de Sant Agustí
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Orde de Sant Benet
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Orde del Cister
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Orde dels Predicadors
Orde Sobirà i Militar de Malta
El Sobirà Orde Militar i Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta, més conegut com l'Orde Sobirà i Militar de Malta, és un orde religiós catòlic amb un caràcter, tradicionalment, militar, cavalleresc i noble.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Orde Sobirà i Militar de Malta
Palestrina
Carrer del poble Palestrina és un municipi de 18.012 habitants de la ciutat metropolitana de Roma Capital, al Laci (Itàlia).
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Palestrina
Paliano
Paliano és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Paliano
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Papa
Papa Climent III
Climent III —nom que va prendre Paolo Scolari— (Roma, 1130 - 27 de març de 1191) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1187 al 1191.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Papa Climent III
Papa Lleó XI
Lleó XI és el nom que va prendre el cardenal Alessandro Ottaviano di Medici en esdevenir Papa.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Papa Lleó XI
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Parròquia eclesiàstica
Pau III
Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Pau III
Pietro Accolti
Pietro Accolti conegut com "el Cardenal d'Ancona" (Florència, 15 de març de 1455 - Roma, 12 de desembre de 1532), fou un eclesiàstic italià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Pietro Accolti
Pisoniano
Pisoniano és un comune (municipi) de la Ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana de Laci, situat uns 40 km a l'est de Roma.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Pisoniano
Província de Frosinone
La província de Frosinone és una província que forma part de la regió del Laci dins d'Itàlia.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Província de Frosinone
Província de Roma
La província de Roma és una antiga província de la regió del Laci dins d'Itàlia.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Província de Roma
Pseudocardenal
Un pseudocardenal o anticardenal és un cardenal creat per un antipapa.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Pseudocardenal
Regió eclesiàstica Laci
La regió del Laci al territori italià La regió eclesiàstica Laci és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Regió eclesiàstica Laci
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Regne de França
Regne de Xipre
El Regne de Xipre va ser un regne catòlic establert a l'illa de Xipre després de la Tercera Croada, al final de l'edat mitjana, entre el 1192 i el 1489.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Regne de Xipre
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Ritu romà
Rocca di Cave
Rocca di Cave és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 40 km a l'est de Roma.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Rocca di Cave
Rocca Santo Stefano
Rocca Santo Stefano és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 45 km a l'est de Roma.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Rocca Santo Stefano
Roiate
Roiate és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 45 km a l'est de Roma.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Roiate
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Roma
San Cesareo
San Cesareo és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 29 km al sud-est de Roma.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і San Cesareo
San Vito Romano
San Vito Romano és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 40 km a l'est de Roma.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і San Vito Romano
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Sant
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Sant Joan del Laterà
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Segle V
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Seminari
Serrone
Serrone és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci, situat a uns 50 km a l'est de Roma i a uns 30 km al nord-oest de Frosinone.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Serrone
Zagarolo
Zagarolo és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat a uns 30 km al nord-oest de Roma.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і Zagarolo
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1040
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1043
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1048
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1067
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1073
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1089
1092
Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1092
1093
El 1093 (MXCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1093
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1122
1137
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1137
1139
El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1139
1144
El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1144
1158
El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1158
1166
El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1166
1188
Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1188
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1190
1196
Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1196
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1231
1249
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1249
1251
1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1251
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1270
1276
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1276
1297
; Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1297
1299
; Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1299
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1312
1323
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1323
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1361
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1373
1376
El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1376
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1394
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1401
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1405
1409
; Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1409
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1411
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1412
1428
Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1428
1431
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1431
1436
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1436
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1455
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1460
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1463
1465
; Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1465
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1472
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1478
1491
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1491
1492
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1492
1503
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1503
1511
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1511
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1516
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1523
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1534
1535
Barba-roja.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1535
1541
El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1541
1542
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1542
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1543
1557
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1557
1562
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1562
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1570
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1578
1583
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1583
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1587
1602
El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1602
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1608
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1611
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1626
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1629
1641
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1641
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1655
1671
Stenka Razin.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1671
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1679
1687
; Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1687
1691
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1691
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1698
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1709
1710
;Països catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1710
1717
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1717
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1721
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1726
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1738
1739
;Països catalans;Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1739
1740
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1740
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1747
1753
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1753
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1759
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1763
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1774
1775
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1775
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1784
1793
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1793
1794
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1794
1800
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1800
1809
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1809
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1812
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1814
1830
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1830
1840
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1840
1844
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1844
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1852
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1870
1878
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1878
1883
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1883
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1884
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1889
1897
barceloní del Fort Pienc.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1897
1900
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1900
1930
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1930
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1933
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1936
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1939
1947
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1947
1948
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1948
1962
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1962
1966
Catalunya.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1966
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1970
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1972
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1975
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1986
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1991
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1992
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 1997
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 2002
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 2005
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 2008
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 2009
502
El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 502
558
El 558 (DLVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 558
601
El 601 (DCI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 601
649
El 649 (DCXLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 649
743
El 743 (DCCXLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 743
745
El 745 (DCCXLV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 745
988
;Països Catalans.
Veure Bisbat suburbicari de Palestrina і 988
Vegeu també
Bisbes de les ciutats d'Itàlia i les illes
- Bisbat suburbicari d'Òstia
- Bisbat suburbicari de Palestrina
- Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
També conegut com Bisbat de Palestrina, Bisbe de Palestrina, Cardenal Bisbe de Palestrina, Cardenal-bisbe de Palestrina, Seu suburbicària de Palestrina.
, Gallicano nel Lazio, Genazzano, Giorgio Fieschi, Giovanni Antonio Serbelloni, Giovanni Berardi di Tagliacozzo, Giovanni Girolamo Morone, Giovanni Michiel, Giovanni Piccolomini, Girolamo Basso della Rovere, Giulio della Rovere, Gregori VII, Guillaume Briçonnet, Italià, Jean de la Balue, Joan de Salisbury, Joan XXIII, José Saraiva Martins, Juan de Torquemada, Juli II, Juli III, Labico, Laci, Llatí, Lleó III (papa), Lorenzo Campeggi, Lorenzo Cybo de Mari, Marco Barbo, Martí V, Màrtir cristià, Monestir, Monjo, Municipi, Olevano Romano, Orde Camaldulès, Orde de Cluny, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Conventuals, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Orde Sobirà i Militar de Malta, Palestrina, Paliano, Papa, Papa Climent III, Papa Lleó XI, Parròquia eclesiàstica, Pau III, Pietro Accolti, Pisoniano, Província de Frosinone, Província de Roma, Pseudocardenal, Regió eclesiàstica Laci, Regne de França, Regne de Xipre, Ritu romà, Rocca di Cave, Rocca Santo Stefano, Roiate, Roma, San Cesareo, San Vito Romano, Sant, Sant Joan del Laterà, Segle V, Seminari, Serrone, Zagarolo, 1040, 1043, 1048, 1067, 1073, 1089, 1092, 1093, 1122, 1137, 1139, 1144, 1158, 1166, 1188, 1190, 1196, 1231, 1249, 1251, 1270, 1276, 1297, 1299, 1312, 1323, 1361, 1373, 1376, 1394, 1401, 1405, 1409, 1411, 1412, 1428, 1431, 1436, 1455, 1460, 1463, 1465, 1472, 1478, 1491, 1492, 1503, 1511, 1516, 1523, 1534, 1535, 1541, 1542, 1543, 1557, 1562, 1570, 1578, 1583, 1587, 1602, 1608, 1611, 1626, 1629, 1641, 1655, 1671, 1679, 1687, 1691, 1698, 1709, 1710, 1717, 1721, 1726, 1738, 1739, 1740, 1747, 1753, 1759, 1763, 1774, 1775, 1784, 1793, 1794, 1800, 1809, 1812, 1814, 1830, 1840, 1844, 1852, 1870, 1878, 1883, 1884, 1889, 1897, 1900, 1930, 1933, 1936, 1939, 1947, 1948, 1962, 1966, 1970, 1972, 1975, 1986, 1991, 1992, 1997, 2002, 2005, 2008, 2009, 502, 558, 601, 649, 743, 745, 988.