Taula de continguts
59 les relacions: Aliat romà, Antiga Roma, Api Claudi Pulcre (interrei 77 aC), Api Claudi Sabí Regil·lensis (cònsol 495 aC), Aspurge, Atina, Caciquisme, Calvisi (client de Júnia Silana), Casa romana, Cassi Longí (filòsof), Cònsol romà, Classe social a l'antiga Roma, Claudi Agatèmer, Clàudia (tribu), Client, Clientelisme, Comicis romans, Cremera, Cremuci Cordus, Damòcrates, Economia de l'Imperi Romà, Escultura etrusca, Fabi Vibulà, Gabínia de pirates, Gai Mari el Jove, Gens Fàbia, Gens Valèria, Gneu Pompeu Magne, Hospitium, Iazigs, Ituri, Leges regiae, Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC), Luci Virgini, Marc Antoni, Marc Aureli, Nana d'Ibèria, Oppidum, Paflagònia, Paràsit (antiga Grècia), Patrici (classe romana), Patronatge a l'antiga Roma, Pharsman el Valent, Plebs, Polibi, Presó Mamertina, Publi Corneli Lèntul Sura, Publi Furi Medul·lí Fus, Publici (tribú), Publicia de cereis, ... Ampliar l'índex (9 més) »
Aliat romà
Soci (plural llatí socii) o aliat romà va ser el nom que els romans donaven als seus aliats.
Veure Client (Roma) і Aliat romà
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Client (Roma) і Antiga Roma
Api Claudi Pulcre (interrei 77 aC)
Api Claudi Pulcre (Appius Claudius Pulcher) va ser un magistrat romà.
Veure Client (Roma) і Api Claudi Pulcre (interrei 77 aC)
Api Claudi Sabí Regil·lensis (cònsol 495 aC)
Api Claudi Sabí Regil·lensis (Appius Claudius Sabinus Regillensis) va ser un sabí de la ciutat de Regillum anomenat inicialment Attus Clausus o Atta Claudius.
Veure Client (Roma) і Api Claudi Sabí Regil·lensis (cònsol 495 aC)
Aspurge
Aspurge (Tiberius Iulius Aspurguss Philormanus) de nom complet Tiberi Juli Aspurge Filoromà, va ser rei del Bòsfor des d'abans de l'any 10 fins potser l'any 37.
Veure Client (Roma) і Aspurge
Atina
Atina és un comune (municipi) d'Itàlia, a la província de Frosinone, a la regió del Laci.
Veure Client (Roma) і Atina
Caciquisme
Caricatura del setmanari ''La Flaca'' satiritzant la farsa electoral d'aleshores: amb Sagasta al davant, hi apareix un seguici de cacics, sicaris, agents de l'ordre públic, camperols i obrers acudint a votar en un sistema electoral on, fins i tot, les paperetes dels morts hi són manipulades.
Veure Client (Roma) і Caciquisme
Calvisi (client de Júnia Silana)
Calvisi (en llatí Calvisius) era un romà amb una relació clientelar amb Júnia Silana.
Veure Client (Roma) і Calvisi (client de Júnia Silana)
Casa romana
Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada La casa romana, domus en llatí, va ser l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).
Veure Client (Roma) і Casa romana
Cassi Longí (filòsof)
Cassi Longí (Cassius Longinus; Κάσσιος Λογγῖνος) (213-273) va ser un destacat filòsof grec del.
Veure Client (Roma) і Cassi Longí (filòsof)
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Client (Roma) і Cònsol romà
Classe social a l'antiga Roma
La pertinença a una classe social o a una altra tenia un paper d'altíssima importància en les vides dels habitants de l'antiga Roma.
Veure Client (Roma) і Classe social a l'antiga Roma
Claudi Agatèmer
Claudi Agatèmer ((Claudius Agathemerus) va ser un metge grec que va viure al. Va néixer a Lacedemònia i va ser deixeble del filòsof Cornut, a casa del qual es va fer amic del poeta Persi cap a l'any 50 aproximadament. Suetoni l'anomena Agatern, però es tracta d'un error.
Veure Client (Roma) і Claudi Agatèmer
Clàudia (tribu)
la tribu Clàudia (en llatíClaudia) va ser una de les 35 tribus romanes amb dret de vot.
Veure Client (Roma) і Clàudia (tribu)
Client
* Informàtica: client-servidor, equip informàtic que demana una informació i obté una resposta en una xarxa informàtica.
Veure Client (Roma) і Client
Clientelisme
Clientelisme i patronatge, a la política, és la relació que es forma entre els qui aporten diners per la campanya electoral d'un partit polític i aquest mateix, a canvi d'una determinada protecció governativa.
Veure Client (Roma) і Clientelisme
Comicis romans
Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.
Veure Client (Roma) і Comicis romans
Cremera
El Cremera Cremera Κρεμέρα) és un rierol d'Etrúria que desaigua al Tíber a uns quilòmetres de Roma. El riu és cèlebre, segons la llegenda que s'explica de la gens Fàbia, que assegura que després que haguessin tingut el càrrec de cònsol per set vegades consecutives, l'any 479 aC van encetar una guerra contra la ciutat de Veïs com si es tractés d'una obligació privada i no un assumpte públic.
Veure Client (Roma) і Cremera
Cremuci Cordus
Aulus Cremuci Cordus (Aulus Cremutius Cordus) va ser un historiador romà que va viure en temps dels emperadors August i Tiberi.
Veure Client (Roma) і Cremuci Cordus
Damòcrates
Damòcrates o Demòcrates (en llatí Damocrates o Democrates, en grec antic Δαμοκράτης o Δημοκράτης) conegut després com a Damòcrates Servili (Servilius) era un metge grec que va exercir a Roma a la meitat del.
Veure Client (Roma) і Damòcrates
Economia de l'Imperi Romà
consulta.
Veure Client (Roma) і Economia de l'Imperi Romà
Escultura etrusca
Luni, conservat al Museu Arqueològic Nacional de Florència L'escultura etrusca va ser una de les expressions artístiques més importants del poble etrusc, el qual va habitar la regió del nord i centre d'Itàlia, aproximadament entre els segles IX i I aC.
Veure Client (Roma) і Escultura etrusca
Fabi Vibulà
Els Fabi Vibulà (en Fabii Vibulani) foren una branca de la gens Fàbia que portà el cognomen de Vibulà.
Veure Client (Roma) і Fabi Vibulà
Gabínia de pirates
La llei Gabínia de pirates (lex Gabinia de piratis) va ser una antiga llei romana establerta l'any 68 aC o començament del 67 aC (685 de la fundació de Roma) a proposta del tribú de la plebs Aule Gabini, un fidel de Gneu Pompeu Magne, sota els cònsols Luci Cecili Metel i Quint Marci Rex.
Veure Client (Roma) і Gabínia de pirates
Gai Mari el Jove
Gai Mari el Jove (Gaius Marius) (109 aC-82 aC) va ser un general romà, fill adoptiu del famós Gai Mari.
Veure Client (Roma) і Gai Mari el Jove
Gens Fàbia
Moneda encunyada per August amb l'efígie de Quint Fabi Màxim Rul·lià. La gens Fàbia (en llatí: Fabia, en plural Fabii) era una gens romana, una de les més antigues famílies patrícies de Roma, que deia ser descendent d'Hèrcules i de l'arcadi Evandre.
Veure Client (Roma) і Gens Fàbia
Gens Valèria
La Gens Valèria (en llatí Valeria) era una gens romana patrícia i més tard plebea.
Veure Client (Roma) і Gens Valèria
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Client (Roma) і Gneu Pompeu Magne
Hospitium
període republicà Bronze de Luzaga. Hospitium era la denominació que els romans van donar, a la península ibèrica, a una institució celtibèrica derivada de l'obligació d'oferir hospitalitat als estrangers, els quals no només havien de ser rebuts amistosament, sinó que també aportava prestigi a l'hoste, provocant la competició per allotjar als estrangers.
Veure Client (Roma) і Hospitium
Iazigs
miniatura Els iazigs (Iazyges) van ser un poble sàrmata que, originàriament vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov), segons Estrabó i Claudi Ptolemeu.
Veure Client (Roma) і Iazigs
Ituri
Ituri (en llatí Iturius) era un client de Júnia Silana, que el va utilitzar a ell i a un company, Calvisi, per llançar una acusació de majestas contra l'emperadriu Agripina l'any 56.
Veure Client (Roma) і Ituri
Leges regiae
Les leges regiae (del llatí: «lleis reials») van ser les primeres lleis romanes que els historiadors clàssics, com Plutarc, van esmentar que van ser introduïdes pels reis de Roma.
Veure Client (Roma) і Leges regiae
Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC)
Lluci o Luci Corneli Cinna (en llatí Lucius Cornelius L. F. N. Cinna) era fill de Luci Corneli Cinna.
Veure Client (Roma) і Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC)
Luci Virgini
Luci Virgini (Lucius Virginius) va ser un militar romà que va viure al i formava part de la gens Virgínia.
Veure Client (Roma) і Luci Virgini
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Veure Client (Roma) і Marc Antoni
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure Client (Roma) і Marc Aureli
Nana d'Ibèria
Nana (en georgià, ნანა) va ser una reina consort del Regne d'Ibèria.
Veure Client (Roma) і Nana d'Ibèria
Oppidum
'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.
Veure Client (Roma) і Oppidum
Paflagònia
XV Paflagònia (en llatí Paphlagonia, en grec antic Παφλαγονία) va ser una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.
Veure Client (Roma) і Paflagònia
Paràsit (antiga Grècia)
Un paràsit, era a l'antiga Grècia, una mena de càrrec funcionarial que era mantingut econòmicament per altres persones i ells a canvi els oferien la seva companyia o amistat.
Veure Client (Roma) і Paràsit (antiga Grècia)
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Veure Client (Roma) і Patrici (classe romana)
Patronatge a l'antiga Roma
El patronatge o clientela era la relació que s'establia a l'antiga Roma entre el patró (patronus) i el seu client (cliens).
Veure Client (Roma) і Patronatge a l'antiga Roma
Pharsman el Valent
Pharsman el Valent Pharsman II el Valent (georgià: ფარსმან II ქველი) o Farasmanes II Kvéli (el Bo o el Benfactor) fou rei d'Ibèria de l'any 116 al 142, encara que la cronologia dels reis d'Ibèria no està ben establerta i les fonts es contradiuen.
Veure Client (Roma) і Pharsman el Valent
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Veure Client (Roma) і Plebs
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Veure Client (Roma) і Polibi
Presó Mamertina
Dibuix esquemàtic del '''Tullianum''', dit també '''Mamertinum'''. La part inferior era per als condemnats a mort. La presó Mamertina o Tullianum era una presó de l'antiga Roma, actualment situada sota l'església de sant Josep dels Fusters (en italià: San Giuseppe dei Falegnami), al districte del Campitelli i a prop del Fòrum Romà.
Veure Client (Roma) і Presó Mamertina
Publi Corneli Lèntul Sura
Publi Corneli Lèntul Sura (Publius Cornelius P. F. P. N. Lentulus) va ser un magistrat romà.
Veure Client (Roma) і Publi Corneli Lèntul Sura
Publi Furi Medul·lí Fus
Publi Furi Medul·lí Fus (en llatí Publius Furius Medullinus Fusus) va ser un magistrat romà del.
Veure Client (Roma) і Publi Furi Medul·lí Fus
Publici (tribú)
Publici (en llatí Publicius) va ser tribú de la plebs en data desconeguda.
Veure Client (Roma) і Publici (tribú)
Publicia de cereis
La lex Publicia de cereis o Publicia de sponsoribus va ser una antiga llei romana proposada pel tribú de la plebs Publici, que derogava l'abús que s'havia anat estenent pel qual els patrons (sponsor) exigien regals importants als clients en les festes de la Saturnàlia; ordenava que en endavant només es podrien oferir ciris per part dels més rics.
Veure Client (Roma) і Publicia de cereis
Pupiè
Marc Clodi Pupiè Màxim (en llatí) fou dels emperadors romans de l'any 238.
Veure Client (Roma) і Pupiè
Quedosbi
Quedosbi (en llatí Chedosbius, en grec antic Τιβέριος Ἰούλιος Χηδόσβιος 'Tiberi Juli Quedosbi') va ser un rei poc conegut del Regne del Bòsfor, un estat client de Roma.
Veure Client (Roma) і Quedosbi
Regillum
Regillum (Regillum Ῥήγιλλον) va ser una ciutat dels sabins esmentada per antics escriptors com a lloc de residència d'Atta o Attius Clausus, que va emigrar a Roma cap a l'any 505 aC amb un gran nombre de clients i seguidors, i va adoptar el nom d'Appius Claudius, fundant la tribu i la gens Clàudia.
Veure Client (Roma) і Regillum
Regne de Numídia
La província de Numídia en l'Imperi Romà El Regne de Numídia va ser un estat independent i després client de Roma, que estava situat a la regió coneguda per Numídia (part de la moderna Algèria i part de Tunísia), sorgit per la unió del Regne de Numídia Oriental i el Regne de Numídia Occidental.
Veure Client (Roma) і Regne de Numídia
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Veure Client (Roma) і Segona Guerra Civil romana
Tablinum
domus romana, amb el '''''tablinum''''' al número 5 En l'arquitectura romana, el tablinum (o tabulinum, de tabula, 'taula') era una cambra situada generalment en un dels costats de l'atri, a l'altra banda de l'entrada; per la part de darrere s'obria al peristil, mitjançant un gran finestral o una antecambra o una cortina; estava separat de l'atri amb una cortina o un reixat de fusta.
Veure Client (Roma) і Tablinum
Túl·lia Minor
"Túl·lia passant amb el carruatge per damunt del seu pare", pintura de Jean Bardin, 1765 Túl·lia Minor, filla del rei romà Servi Tul·li i esposa del rei Tarquini el Superb, involucrada en l'assassinat del seu pare.
Veure Client (Roma) і Túl·lia Minor
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Veure Client (Roma) і Valentinià III
Virgínia (filla de Luci Virgini)
''La mort de Virgínia'', pintura de Romanino Virgínia (en Verginia o Virginia; ca. 465 aC-449 aC) fou una jove romana de la gens Virgínia del, protagonista d'un relat narrat per Titus Livi esdevengut tema recurrent de diversos escriptors i pintors posteriors.
Veure Client (Roma) і Virgínia (filla de Luci Virgini)