Taula de continguts
32 les relacions: Ab Urbe Condita, August, Batalla del Vesuvi, Bel·lona, Cònsol romà, Ctònic, Guerres samnites, Hispània, Janus (mitologia), Júpiter (mitologia), Lar, Legió romana, Llatins, Lliga llatina, Macrobi, Manes, Mart (mitologia), Mos maiorum, Ovidi, Pietas, Pontífex romà, Pregària cristiana, Publi Deci Mus (cònsol 340 aC), Quirí, Religió a l'antiga Roma, Sintaxi, Tel·lus, Titus Livi, Toga pretexta, Votum, William Smith (lexicògraf), 340 aC.
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Veure Devotio і Ab Urbe Condita
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Devotio і August
Batalla del Vesuvi
La batalla del Vesuvi va tenir lloc al 340 aC, durant l'anomenada Guerra llatina, entre l'exèrcit romà sota el comandament de Publi Deci Mus i Tit Manli Imperiós Torquat i els llatins i els seus aliats.
Veure Devotio і Batalla del Vesuvi
Bel·lona
'''Bel·lona''', segons la representació de Rembrandt (1633, Metropolitan Museum of Art) En la mitologia romana, Bel·lona (llatí Bellona) és la deessa de la guerra, equivalent a la grega Enio.
Veure Devotio і Bel·lona
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Devotio і Cònsol romà
Ctònic
En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.
Veure Devotio і Ctònic
Guerres samnites
Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.
Veure Devotio і Guerres samnites
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Devotio і Hispània
Janus (mitologia)
Janus (llatí: Iānus -ī) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.
Veure Devotio і Janus (mitologia)
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Devotio і Júpiter (mitologia)
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Veure Devotio і Lar
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Veure Devotio і Legió romana
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Veure Devotio і Llatins
Lliga llatina
La Lliga llatina (en llatí) fou una confederació de ciutats llatines, que ocupaven el territori anomenat Latium.
Veure Devotio і Lliga llatina
Macrobi
Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.
Veure Devotio і Macrobi
Manes
III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.
Veure Devotio і Manes
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Veure Devotio і Mart (mitologia)
Mos maiorum
Mos maiorum ("costums dels ancestres") és l'expressió usada a l'antiga Roma per referir-se a un conjunt de tradicions que formaven la moral i les normes socialment acceptades.
Veure Devotio і Mos maiorum
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Veure Devotio і Ovidi
Pietas
Sesterci amb ''Pietas'', com a virtut de l'emperador romà Herenni Etrusc, amb utensilis de culte, com la pàtera i el ''lituus'' ''Pietas'', com a virtut de l'emperador Antoní Pius, representada per una dona que ofereix un sacrifici al revers d'aquest sesterci Pietas era una de les principals virtuts de l'antiga Roma que ha estat traduïda de formes diverses com 'haver de', 'religiositat' o 'capteniment religiós', 'lleialtat', 'devoció' o pietat filial'.
Veure Devotio і Pietas
Pontífex romà
El pontífex, etimològicament «constructor de ponts» segons Varró, era una autoritat religiosa a l'antiga Roma.
Veure Devotio і Pontífex romà
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Veure Devotio і Pregària cristiana
Publi Deci Mus (cònsol 340 aC)
Publi Deci Mus (en Publius Decius Mus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Devotio і Publi Deci Mus (cònsol 340 aC)
Quirí
Quirí, en llatí Quirinus, era un déu de la mitologia romana, considerat en el període clàssic com un déu guerrer similar a Mart, i que tenia per parella la deessa Hora Quirina, que sembla l'esposa de Ròmul, Hersília, divinitzada.
Veure Devotio і Quirí
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Veure Devotio і Religió a l'antiga Roma
Sintaxi
La sintaxi (del grec σύνταξις, σύν: 'junts', τάξις: 'ordre') és la part de la gramàtica que estudia els mecanismes de generació de frases.
Veure Devotio і Sintaxi
Tel·lus
Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.
Veure Devotio і Tel·lus
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Devotio і Titus Livi
Toga pretexta
Fòrum de la Colònia La toga pretexta (en llatí toga praetexta) era una toga romana que portava una vora de porpra.
Veure Devotio і Toga pretexta
Votum
Estàtua votiva pel déu Silvà; amb una inscripció que acaba amb l'abreviatura V.S.L.M. (''votum solvit libens merito'') Un votum, plural vota és un jurament o una promesa que s'ha fet a una deïtat, en el marc de la religió a l'antiga Roma.
Veure Devotio і Votum
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Veure Devotio і William Smith (lexicògraf)
340 aC
El 340 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Devotio і 340 aC
També conegut com Devotio ibèrica.