Taula de continguts
26 les relacions: Albi, Aquitània, Austràsia, Bordeus, Borgonya, Caors, Clotari I, Cronologia de la història de França, Dinastia merovíngia, Gregori de Tours, Guntram de Borgonya, Khildebert I, Khilperic I, Llemotges, Nèustria, Novempopulània, Occitània, Poitiers, Rouen, Sigebert I, Soissons, Tolosa de Llenguadoc, Tours, 517, 556, 567.
- Reis merovingis
Albi
* L'Albi, municipi català de la comarca de les Garrigues.
Veure Caribert I і Albi
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure Caribert I і Aquitània
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Veure Caribert I і Austràsia
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Veure Caribert I і Bordeus
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Caribert I і Borgonya
Caors
Caors (en occità Caors; en francès: Cahors) és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de l'Òlt, al Carcí a la regió d'Occitània.
Veure Caribert I і Caors
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Veure Caribert I і Clotari I
Cronologia de la història de França
Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.
Veure Caribert I і Cronologia de la història de França
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Veure Caribert I і Dinastia merovíngia
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Veure Caribert I і Gregori de Tours
Guntram de Borgonya
Guntram, o en franc antic Gundkramn, (ca, 532 - Chalon-sur-Saône, 592) fou un rei merovingi de Borgonya, primer del seu nom, des del 561 fins a la seva mort.
Veure Caribert I і Guntram de Borgonya
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Veure Caribert I і Khildebert I
Khilperic I
Khilperic I (vers 539-Chelles, 584), un dels fills del rei dels francs Clotari I i d'Aragunda, va regnar com a rei merovingi de Nèustria, des del 561 fins a la seva mort.
Veure Caribert I і Khilperic I
Llemotges
Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.
Veure Caribert I і Llemotges
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Veure Caribert I і Nèustria
Novempopulània
La Novempopulània (en llatí Novempopulania) fou una província romana que va tenir com a capital Elusa o Eause.
Veure Caribert I і Novempopulània
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Caribert I і Occitània
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Veure Caribert I і Poitiers
Rouen
Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.
Veure Caribert I і Rouen
Sigebert I
Sigebert I (535 - Vitry-en-Artois, 575) va ser rei merovingi d'Austràsia des de la mort del seu pare l'any 561 fins al seu assassinat el 575.
Veure Caribert I і Sigebert I
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Veure Caribert I і Soissons
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Caribert I і Tolosa de Llenguadoc
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Veure Caribert I і Tours
517
Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.
Veure Caribert I і 517
556
El 556 (DLVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Caribert I і 556
567
El 567 (DLXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Caribert I і 567
Vegeu també
Reis merovingis
- Caribert I
- Caribert II
- Clodió
- Clodomir
- Clodoveu I
- Clodoveu II
- Clodoveu III
- Clodoveu IV
- Clotari I
- Clotari II
- Clotari III
- Clotari IV
- Dagobert I
- Dagobert II
- Dagobert III
- Gondobald
- Guntram de Borgonya
- Khildebert I
- Khildebert II
- Khildebert III
- Khilderic II
- Khilderic III
- Khilperic I
- Khilperic II
- Meroveu
- Sigebert I
- Sigebert II
- Sigebert III
- Teodobald
- Teodobert I
- Teodobert II
- Teodoric I d'Austràsia
- Teodoric II de Borgonya i Austràsia
- Teodoric III (rei dels francs)
- Teodoric IV (rei dels francs)