Taula de continguts
24 les relacions: Arquebisbat antic de Canterbury, Arquebisbat de Poitiers, Audovera, Austrapius, Austràsia, Berta de Kent, Caribert, Clotari I, Desideri de Tolosa, Dinastia merovíngia, Etelbert I de Kent, Gondobald, Guntram de Borgonya, Khilperic I, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llorenç de Canterbury, Luzaide, Raedwald, Setge de Cesaraugusta (542), Sigebert I, Teudisel, Tractat d'Andelot, 517, 567.
Arquebisbat antic de Canterbury
Sant Agustí de Canterbury Enric II Thomas Cranmer Larquebisbat de Canterbury (anglès: Archdiocese of Canterbury; llatí: Archidioecesis Cantuariensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Veure Caribert I і Arquebisbat antic de Canterbury
Arquebisbat de Poitiers
XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure Caribert I і Arquebisbat de Poitiers
Audovera
Audovera (francès Audovère o Audevère) (assassinada a Le Mans el 580), fou una reina franca merovíngia, primera esposa de Khilperic I (539 - †584), rei de Nèustria.
Veure Caribert I і Audovera
Austrapius
Austrapius (440 - 508) fou el darrer rei dels menapis Un cop conquerits a finals del per Clodoveu I, tant ell com el seu poble foren reubicats a l'est de Bèlgica, a la regió de Haspengouw al voltant de les actuals ciutats de Landen, Tongern, Herstal i Aquisgrà.
Veure Caribert I і Austrapius
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Veure Caribert I і Austràsia
Berta de Kent
Berta (565 - 601) va ser la reina de Kent la influència de la qual va portar la cristianització a l'Anglaterra anglosaxona.
Veure Caribert I і Berta de Kent
Caribert
* Caribert I (~517-567), rei merovingi de París (561-67).
Veure Caribert I і Caribert
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Veure Caribert I і Clotari I
Desideri de Tolosa
Desideri o Didier (? - 587) fou dux de Tolosa de Llenguadoc (o part d'Aquitània) per compte del rei de Nèustria Khilperic I. Se'l suposa natiu d'Albi o almenys de l'Albigès on tenia les seves terres.
Veure Caribert I і Desideri de Tolosa
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Veure Caribert I і Dinastia merovíngia
Etelbert I de Kent
Etelbert I de Kent, també anomenat Ethelbert, Æthelbert, Aibert o Edilbertus (Kent?, c. 552 - 24 de febrer del 616 o 618) fou rei de Kent entre el 580 o el 590 i la seva mort.
Veure Caribert I і Etelbert I de Kent
Gondobald
Gondobald - etimològicament guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos). Guntram de Borgonya el qualifica de fals príncep o fals merovingi (Ballomer) i diu que el seu pare era moliner o llaner; alguns que era pintor de frescos en temps de Clotari I.
Veure Caribert I і Gondobald
Guntram de Borgonya
Guntram, o en franc antic Gundkramn, (ca, 532 - Chalon-sur-Saône, 592) fou un rei merovingi de Borgonya, primer del seu nom, des del 561 fins a la seva mort.
Veure Caribert I і Guntram de Borgonya
Khilperic I
Khilperic I (vers 539-Chelles, 584), un dels fills del rei dels francs Clotari I i d'Aragunda, va regnar com a rei merovingi de Nèustria, des del 561 fins a la seva mort.
Veure Caribert I і Khilperic I
Llista de panteons i tombes de sobirans a França
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.
Veure Caribert I і Llista de panteons i tombes de sobirans a França
Llorenç de Canterbury
Llorenç de Canterbury (Roma?, mitjan - Canterbury, 2 de febrer de 619), va ser un monjo benedictí que formà part de la missió enviada pel papa Gregori I a Anglaterra el 597.
Veure Caribert I і Llorenç de Canterbury
Luzaide
Luzaide (oficialment bilingüe Luzaide/Valcarlos) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.
Veure Caribert I і Luzaide
Raedwald
Raedwald, fill de Tytila, fou rei de l'Ànglia de l'Est des del 600 fins a l'any de la seva mort, el 624.
Veure Caribert I і Raedwald
Setge de Cesaraugusta (542)
El Setge de Cesaraugusta del 542 fou un atac merovingi a la ciutat visigoda de Cesaracosta per obtenir botí.
Veure Caribert I і Setge de Cesaraugusta (542)
Sigebert I
Sigebert I (535 - Vitry-en-Artois, 575) va ser rei merovingi d'Austràsia des de la mort del seu pare l'any 561 fins al seu assassinat el 575.
Veure Caribert I і Sigebert I
Teudisel
Teudisel (també Theudigisel) fou un rei visigot successor de Teudis que regnà del 548 al 549.
Veure Caribert I і Teudisel
Tractat d'Andelot
Partició del 561 França després del tractat d'Andelot el 587 El tractat d'Andelot fou un acord de pau signat el 28 de novembre de 587.
Veure Caribert I і Tractat d'Andelot
517
Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.
Veure Caribert I і 517
567
El 567 (DLXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Caribert I і 567