Accés més ràpid que el navegador!
198 les relacions: Alts Pirineus, Annuario Pontificio, Arquebisbat d'Aush, Arquebisbat d'Eusa, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Tolosa, Basílica de Nostra Senyora del Rosari (Lorda), Basílica menor, Benet XV, Bernadeta Sobirós, Bertrand-Sévère Laurence, Bigorra, Bisbat d'Agde, Bisbat d'Agen, Bisbat d'Angers, Bisbat de Baiona, Bisbat de Comenge, Bisbat de Coserans, Bisbe (Església Catòlica), Butlla, Catolicisme, Concili d'Agde, Concordat del 1801, Constitució civil del clergat, Dècada del 1300, Denis de Sainte-Marthe, Departament francès, Diòcesi, Ducat de Gascunya, Enciclopèdia Catòlica, Església sufragània, Francès, Francesc (papa), Gascunya, Gregori de Tours, Lanamesa, Llatí, Lorda, Louis d'Albret, Louis Duchesne, Mare de Déu de Lorda, Martí V, Martirologi, Màrtir cristià, Migdia-Pirineus, Monumenta Germaniae Historica, Normands, Orde de Calatrava, Orde de Cluny, ..., Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Pal·li, Papa, Papa Climent V, Pere de Foix el Vell, Pius VIII, Província eclesiàstica, Quatre Valls, Qui Christi Domini, Ritu romà, Roma, Sanç V Guillem de Gascunya, Santa Seu, Santuari de Lorda, Sarraïns, Tarba, Urbà VI, 1032, 1033, 1034, 1036, 1037, 1050, 1069, 1070, 1079, 1080, 1083, 1095, 1106, 1110, 1116, 1120, 1131, 1140, 1142, 1145, 1163, 1179, 1200, 1212, 1215, 1216, 1226, 1227, 1245, 1247, 1257, 1260, 1261, 1267, 1268, 1307, 1314, 1316, 1339, 1353, 1361, 1374, 1382, 1388, 1391, 1392, 1398, 1399, 1400, 1404, 1408, 1416, 1417, 1418, 1427, 1430, 1439, 1440, 1461, 1462, 1463, 1464, 1465, 1466, 1474, 1504, 1514, 1524, 1534, 1539, 1549, 1556, 1575, 1580, 1601, 1602, 1648, 1649, 1668, 1675, 1677, 1678, 1692, 1716, 1719, 1729, 1730, 1740, 1751, 1769, 1782, 1790, 1801, 1822, 1823, 1833, 1844, 1845, 1870, 1873, 1874, 1882, 1899, 1912, 1917, 1927, 1928, 1929, 1937, 1938, 1946, 1947, 1970, 1988, 1998, 2002, 2010, 2012, 506, 541, 551, 585, 587, 879, 965, 970, 980, 990. Ampliar l'índex (148 més) »
Alts Pirineus
Els Alts Pirineus (65) (en francès, Hautes-Pyrénées, en occità gascó Nauts Pirenèus o Hauts Pirenèus) són un departament francès situat a la regió Occitània.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Alts Pirineus · Veure més »
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Annuario Pontificio · Veure més »
Arquebisbat d'Aush
L'arquebisbat d'Aush és una divisió eclesiàstica de França, que abraça el departament del Gers.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Arquebisbat d'Aush · Veure més »
Arquebisbat d'Eusa
Larquebisbat d'Eauze (francès: Archidiocèse d'Eauze, llatí: Archidioecesis Elusensis) és una seu metropolitana suprimida de l'Església Catòlica a França, que existí entre el 300 i el 879.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Arquebisbat d'Eusa · Veure més »
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Arquebisbat de Lió · Veure més »
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Arquebisbat de Reims · Veure més »
Arquebisbat de Tolosa
Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre Larquebisbat de Tolosa (francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana; occità: archidiocèsi de Tolosa) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Arquebisbat de Tolosa · Veure més »
Basílica de Nostra Senyora del Rosari (Lorda)
La Basílica de Nostra Senyora del Rosari és la segona en antiguitat de les tres basíliques del Santuari de Lorda, el centre de peregrinació més important dels Alts Pirineus i de França després de les Aparicions de Lorda.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Basílica de Nostra Senyora del Rosari (Lorda) · Veure més »
Basílica menor
conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Basílica menor · Veure més »
Benet XV
Benet XV (en llatí: Benedictus XV, en italià: Benedetto XV) és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma, càrrec que ostentà fins a la seva mort l'any 1922.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Benet XV · Veure més »
Bernadeta Sobirós
Bernadeta Soubirous, en occità Bernadeta Sobirós, (Lorda, 7 de gener de 1844 – Nevers, 16 d'abril de 1879) era una pastora gascona, que va manifestar que havia tingut una sèrie d'aparicions marianes el 1858.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Bernadeta Sobirós · Veure més »
Bertrand-Sévère Laurence
Bertrand-Sévère Laurence (Auroish, 7 de setembre de 1790 - Roma, 30 de gener de 1870), va ser un prelat catòlic francès, bisbe de Tarba de 1845 fins a la seva mort.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Bertrand-Sévère Laurence · Veure més »
Bigorra
Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Bigorra · Veure més »
Bisbat d'Agde
XVIII. V, que fou seu del concili d'Agde del 506. Ramon Trencavell. VIII. El bisbat d'Agde (francès: Diocèse d'Agde, llatí: Dioecesis Agathensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Bisbat d'Agde · Veure més »
Bisbat d'Agen
El bisbat d'Agen (francès: diocèse d'Agen, llatí: Dioecesis Agennensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus, centrada a Agen.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Bisbat d'Agen · Veure més »
Bisbat d'Angers
L'abadia de Fontevrault. El ''palais du Tau'', antic palau episcopal d'Angers, avui centre de les obres diocesanes. VI. El bisbat d'Angers (francès: Diocèse d'Angers, llatí: Dioecesis Andegavensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Bisbat d'Angers · Veure més »
Bisbat de Baiona
catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Bisbat de Baiona · Veure més »
Bisbat de Comenge
V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Bisbat de Comenge · Veure més »
Bisbat de Coserans
El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Bisbat de Coserans · Veure més »
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Bisbe (Església Catòlica) · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Butlla · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Catolicisme · Veure més »
Concili d'Agde
El concili d'Agde fou una reunió de bisbes catòlics celebrada a l'església de Sant Andreu d'Agde el setembre del 506, sota el regnat del rei visigot arrià Alaric II.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Concili d'Agde · Veure més »
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Concordat del 1801 · Veure més »
Constitució civil del clergat
La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Constitució civil del clergat · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Dècada del 1300 · Veure més »
Denis de Sainte-Marthe
va ser un religiós benedictí, teòleg i historiador francès, superior general de la Congregació de Sant Maur.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Denis de Sainte-Marthe · Veure més »
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Departament francès · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Diòcesi · Veure més »
Ducat de Gascunya
El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).
Nou!!: Bisbat de Tarba і Ducat de Gascunya · Veure més »
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Enciclopèdia Catòlica · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Església sufragània · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Francès · Veure més »
Francesc (papa)
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Francesc (papa) · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Gascunya · Veure més »
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Gregori de Tours · Veure més »
Lanamesa
Lanamesa (en occità Lanamesa, en francès Lannemezan) és un municipi del departament francès dels Alts Pirineus, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Lanamesa · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Llatí · Veure més »
Lorda
Lorda, o Lurda (en occità Lorda, en francès Lourdes), és una ciutat de la Gascunya situada a les planures de la Bigorra a una altitud de 400 metres.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Lorda · Veure més »
Louis d'Albret
fou un cardenal i bisbe catòlic francès.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Louis d'Albret · Veure més »
Louis Duchesne
Louis Marie Olivier Duchesne (Saint Servan (actualment en el terme de Sant-Maloù), Bretanya, França, 13 de setembre de 1843 - Roma, 21 d'abril de 1922) va ser un eclesiàstic, professor, arqueòleg i historiador de l'Església francès amb un esperit crític de la seva històrica, que va marcar un abans i un després en els estudis eclesiàstics. El seu estil incisiu, la crítica sense temor i, a vegades fins i tot cruel, i una erudició penetrant, va convertir-lo en un adversari en el camp de la polèmica.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Louis Duchesne · Veure més »
Mare de Déu de Lorda
Mare de Déu de Lorda L'advocació catòlica de la Mare de Déu de Lorda, a vegades dita de Lourdes per influència del francès, fa referència a les divuit aparicions de la Mare de Déu que Bernadeta Sobirós (1844-1879) va afirmar haver presenciat en la gruta de Massavielha, a la vora del riu Gave de Pau, als afores de la població de Lorda, França, en els contraforts dels Pirineus, el 1858.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Mare de Déu de Lorda · Veure més »
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Martí V · Veure més »
Martirologi
Un martirologi és un llibre litúrgic en què es recullen els noms de tots els sants i les santes seguint l'ordre dels dies de l'any.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Martirologi · Veure més »
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Màrtir cristià · Veure més »
Migdia-Pirineus
Migdia-Pirineus (en occità Miègjorn-Pirenèus, en francès Midi-Pyrénées) fou una regió administrativa de la República Francesa amb capital a Tolosa, una de les set en què és dividida Occitània.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Migdia-Pirineus · Veure més »
Monumenta Germaniae Historica
Monumenta Germaniae Historica (esmentat com MGH en bibliografia i llistat de fonts) és un recull de fonts curosament editades i publicades per l'estudi de la Història d'Alemanya en un sentit extens, des del final de l'Imperi Romà fins a 1500.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Monumenta Germaniae Historica · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Bisbat de Tarba і Normands · Veure més »
Orde de Calatrava
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).
Nou!!: Bisbat de Tarba і Orde de Calatrava · Veure més »
Orde de Cluny
L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Orde de Cluny · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Bisbat de Tarba і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Orde del Cister · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Orde dels Predicadors · Veure més »
Pal·li
Pal·li catòlic Un pal·li (Pallium) era un mantell rectangular o quasi quadrat (que podia ser dividida fàcilment en quatre parts).
Nou!!: Bisbat de Tarba і Pal·li · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Papa · Veure més »
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Papa Climent V · Veure més »
Pere de Foix el Vell
fou legat papal a Avinyó (1433-1464) i cardenal.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Pere de Foix el Vell · Veure més »
Pius VIII
Pius VIII (en llatí Pius VIII, en francès: Pie VIII, en italià: Pio VIII) és el nom que va prendre el cardenal Francesco Saverio Castiglioni en esdevenir Papa el 1829.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Pius VIII · Veure més »
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Província eclesiàstica · Veure més »
Quatre Valls
Quatre Valls és una zona de valls pirenaiques entre Bigorra i Comenge a França formada per l'Aura, N'esta (Nesta), Barusa i Manhoac.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Quatre Valls · Veure més »
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Qui Christi Domini · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Ritu romà · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Roma · Veure més »
Sanç V Guillem de Gascunya
Sanç V Guillem de Gascunya (darreries del - 4 d'octubre de 1032) fou duc de Gascunya i comte de Bordeus, des de la mort del seu germà Bernat Guillem el 1009 fins a 1032.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Sanç V Guillem de Gascunya · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Santa Seu · Veure més »
Santuari de Lorda
El Santuari de Lorda. La Mare de Déu de Lorda (Lourdes en francès). El Santuari de Lorda (Lourdes en francès) és un centre de pelegrinatge d'ençà que Bernadeta Soubirous afirmà, el 1858, que se li havia aparegut una dama identificada com la Verge Maria a la gruta de Massavielha.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Santuari de Lorda · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Sarraïns · Veure més »
Tarba
Tarba (en francès, Tarbes) és una ciutat d'Occitània, que és capital del departament dels Alts Pirineus, capital de sotsprefectura i de cantó, a la regió d'Occitània, i capital de la província històrica de Bigorra.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Tarba · Veure més »
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
Nou!!: Bisbat de Tarba і Urbà VI · Veure més »
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1032 · Veure més »
1033
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1033 · Veure més »
1034
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1034 · Veure més »
1036
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1036 · Veure més »
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1037 · Veure més »
1050
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1050 · Veure més »
1069
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1069 · Veure més »
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1070 · Veure més »
1079
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1079 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1080 · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1083 · Veure més »
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1095 · Veure més »
1106
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1106 · Veure més »
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1110 · Veure més »
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1116 · Veure més »
1120
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1120 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1131 · Veure més »
1140
El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1140 · Veure més »
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1142 · Veure més »
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1145 · Veure més »
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1163 · Veure més »
1179
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1179 · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1200 · Veure més »
1212
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1212 · Veure més »
1215
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1215 · Veure més »
1216
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1216 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1226 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1227 · Veure més »
1245
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1245 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1247 · Veure més »
1257
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1257 · Veure més »
1260
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1260 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1261 · Veure més »
1267
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1267 · Veure més »
1268
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1268 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1307 · Veure més »
1314
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1314 · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1316 · Veure més »
1339
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1339 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1353 · Veure més »
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1361 · Veure més »
1374
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1374 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1382 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1388 · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1391 · Veure més »
1392
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1392 · Veure més »
1398
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1398 · Veure més »
1399
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1399 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1400 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1404 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1408 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1416 · Veure més »
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1417 · Veure més »
1418
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1418 · Veure més »
1427
Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1427 · Veure més »
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1430 · Veure més »
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1439 · Veure més »
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1440 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1461 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1462 · Veure més »
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1463 · Veure més »
1464
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1464 · Veure més »
1465
; Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1465 · Veure més »
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1466 · Veure més »
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1474 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1504 · Veure més »
1514
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1514 · Veure més »
1524
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1524 · Veure més »
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1534 · Veure més »
1539
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1539 · Veure més »
1549
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1549 · Veure més »
1556
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1556 · Veure més »
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1575 · Veure més »
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1580 · Veure més »
1601
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1601 · Veure més »
1602
El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1602 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1648 · Veure més »
1649
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1649 · Veure més »
1668
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1668 · Veure més »
1675
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1675 · Veure més »
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1677 · Veure més »
1678
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1678 · Veure més »
1692
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1692 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1716 · Veure més »
1719
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1719 · Veure més »
1729
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1729 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1730 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1740 · Veure més »
1751
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1751 · Veure més »
1769
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1769 · Veure més »
1782
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1782 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1790 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1801 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1822 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1823 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1833 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1844 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1845 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1870 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1873 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1874 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1882 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1899 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1912 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1917 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1927 · Veure més »
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1928 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1929 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1937 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1938 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1946 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1947 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1970 · Veure més »
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1988 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 1998 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 2002 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 2010 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 2012 · Veure més »
506
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 506 · Veure més »
541
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 541 · Veure més »
551
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 551 · Veure més »
585
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 585 · Veure més »
587
El 587 (DLXXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 587 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 879 · Veure més »
965
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 965 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 970 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 980 · Veure més »
990
Sense descripció.
Nou!!: Bisbat de Tarba і 990 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bisbat de Tarba i Lorda, Bisbat de Tarbes, Bisbe de Tarba, Bisbe de Tarbes, Diòcesi de Tarba, Diòcesi de Tarba i Lorda.
