Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Alts Pirineus, Argent (heràldica), Atzur, Bernadeta Sobirós, Bigorra, Carlemany, Comtat de Bigorra, Edat mitjana, Escut d'armes, Francès, Gascunya, Gavarnia, Gave de Pau, Gruta de Massavielha, Gules, INSEE, Occità, Occità gascó, Occitània (regió administrativa), Or (heràldica), Partit Radical d'Esquerra, Roncesvalls, Sable, Santuari de Lorda, Segle XVI, Tractat de Brétigny, Truita de riu, Unió per a la Democràcia Francesa, Unió per a un Moviment Popular, 11 de febrer, 1360, 1406, 1844, 1858, 1863, 1866, 7 de gener, 8 de desembre.
Alts Pirineus
Els Alts Pirineus (65) (en francès, Hautes-Pyrénées, en occità gascó Nauts Pirenèus o Hauts Pirenèus) són un departament francès situat a la regió Occitània.
Nou!!: Lorda і Alts Pirineus · Veure més »
Argent (heràldica)
Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.
Nou!!: Lorda і Argent (heràldica) · Veure més »
Atzur
L'atzur és el color blau en heràldica.
Nou!!: Lorda і Atzur · Veure més »
Bernadeta Sobirós
Bernadeta Soubirous, en occità Bernadeta Sobirós, (Lorda, 7 de gener de 1844 – Nevers, 16 d'abril de 1879) era una pastora gascona, que va manifestar que havia tingut una sèrie d'aparicions marianes el 1858.
Nou!!: Lorda і Bernadeta Sobirós · Veure més »
Bigorra
Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Lorda і Bigorra · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Lorda і Carlemany · Veure més »
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Nou!!: Lorda і Comtat de Bigorra · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Lorda і Edat mitjana · Veure més »
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Nou!!: Lorda і Escut d'armes · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Lorda і Francès · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Lorda і Gascunya · Veure més »
Gavarnia
Gavarnia, allà hi ha un circ muntanyós amb aquest nom (en francès Gavarnie, de: Gave n. m. XIVe siècle. Emprunté de l'ancien gascon gabe, gave. aux torrents, aux cours d'eau descendant des montagnes, dans le Béarn et la Bigorre. Le gave de Pau. Le gave d'Oloron. -Académie française) és un municipi francès, situat al departament dels Alts Pirineus, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Lorda і Gavarnia · Veure més »
Gave de Pau
Pau El Gave de Pau entre Argagnon i Maslacq El Gave de Pau és un riu occità situat al sud-oest de França.
Nou!!: Lorda і Gave de Pau · Veure més »
Gruta de Massavielha
La Gruta de Massavielha (en occità, Tuta de Massavielha) és un lloc de pelegrinatge catòlic situada en Lorda (Alts Pirineus, França).
Nou!!: Lorda і Gruta de Massavielha · Veure més »
Gules
Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.
Nou!!: Lorda і Gules · Veure més »
INSEE
INSEE són les sigles de lInstitut National de la Statistique et des Études Économiques l'organisme responsable de la producció, anàlisi i difusió d'estadístiques oficials a França: els comptes nacionals trimestrals i anuals d'avaluació de la demografia nacional, la taxa d'atur, etc.
Nou!!: Lorda і INSEE · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Lorda і Occità · Veure més »
Occità gascó
El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.
Nou!!: Lorda і Occità gascó · Veure més »
Occitània (regió administrativa)
Occitània (en francès i oficialment, Occitanie; en occità, Occitània) és una regió del sud-est de França, creada per la reforma territorial de 2014, per la fusió de les antigues regions de Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus.
Nou!!: Lorda і Occitània (regió administrativa) · Veure més »
Or (heràldica)
Representacions de l'or Lor és un esmalt daurat usat en heràldica.
Nou!!: Lorda і Or (heràldica) · Veure més »
Partit Radical d'Esquerra
El Partit Radical d'Esquerra (Parti Radical de Gauche - PRG en francès) és un partit polític francès d'esquerres, hereu d'un dels més vells partits francesos, el Partit Republicà Radical i Radical Socialista, fundat l'any 1901.
Nou!!: Lorda і Partit Radical d'Esquerra · Veure més »
Roncesvalls
Roncesvalls (en basc: Orreaga, oficialment bilingüe Orreaga/Roncesvalles) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.
Nou!!: Lorda і Roncesvalls · Veure més »
Sable
Representacions del sable El sable és el color negre en heràldica.
Nou!!: Lorda і Sable · Veure més »
Santuari de Lorda
El Santuari de Lorda. La Mare de Déu de Lorda (Lourdes en francès). El Santuari de Lorda (Lourdes en francès) és un centre de pelegrinatge d'ençà que Bernadeta Soubirous afirmà, el 1858, que se li havia aparegut una dama identificada com la Verge Maria a la gruta de Massavielha.
Nou!!: Lorda і Santuari de Lorda · Veure més »
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Nou!!: Lorda і Segle XVI · Veure més »
Tractat de Brétigny
França després del Tractat de Brétigny El Tractat de Brétigny es va signar el 8 de maig de 1360 a Brétigny, a prop de Chartres, entre Eduard III d'Anglaterra i Joan II de França, i conclou la primera fase de la Guerra dels Cent Anys i marca el punt màxim de l'expansió continental del Regne d'Anglaterra.
Nou!!: Lorda і Tractat de Brétigny · Veure més »
Truita de riu
La truita és el nom comú donat diverses espècies de peixos de muntanya que pertanyen a la família Salmonidae.
Nou!!: Lorda і Truita de riu · Veure més »
Unió per a la Democràcia Francesa
LUnió per a la Democràcia Francesa (francès Union pour la démocratie française - UDF) va ser un partit polític de França, membre fundador del Partit Demòcrata Europeu.
Nou!!: Lorda і Unió per a la Democràcia Francesa · Veure més »
Unió per a un Moviment Popular
LUnió per un Moviment Popular (en francès Union pour un mouvement populaire - UMP) era un partit polític francès de dretes, anomenat a la seva creació com a Unió per a la Majoria presidencial (Union pour la majorité présidentielle), en vistes de donar suport a la candidatura del president Jacques Chirac a les eleccions del 2002.
Nou!!: Lorda і Unió per a un Moviment Popular · Veure més »
11 de febrer
L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Lorda і 11 de febrer · Veure més »
1360
Sense descripció.
Nou!!: Lorda і 1360 · Veure més »
1406
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Lorda і 1406 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Lorda і 1844 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Lorda і 1858 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Lorda і 1863 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Lorda і 1866 · Veure més »
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Lorda і 7 de gener · Veure més »
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lorda і 8 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Lorda (Alts Pirineus), Lordesa, Lordès, Lourdes, Lurda, Lurdes.
