141 les relacions: Agenès, Aichinà, Aighí, Alvèrnia, Amand de Gascunya, Angulema, Batalla de Conchas de Arganzón, Batalla de Poitiers (732), Batalla de Roncesvalls, Berenguer de Tolosa, Bernat II Tumapaler, Besalú, Boggis, Carcassona, Carlemany, Carles Martell, Carta d'Alaó, Clotari I, Comtat d'Armanyac, Comtat d'Astarac, Comtat de Bordeus, Comtat de Carcí, Comtat de Fesensac, Comtat de Poitiers, Conquesta de Barxiluna, Dècada del 760, Dinastia merovíngia, Eduard I d'Anglaterra, Eduard II d'Anglaterra, Eduard III d'Anglaterra, Eduard IV d'Anglaterra, Elionor d'Aquitània, Enric I d'Anglaterra, Enric II d'Anglaterra, Enric III d'Anglaterra, Enric IV d'Anglaterra, Enric V d'Anglaterra, Enric VI d'Anglaterra, Eudes I d'Aquitània, Fèlix de Tolosa, França, Fredegari, Fredegunda, Gascunya, Genial, Guerí I d'Alvèrnia, Guillem de Septimània, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VIII d'Aquitània, Guillem X d'Aquitània, ..., Hattó d'Aquitània, Hunald I d'Aquitània, Imperi Romà d'Orient, Joan sense Terra, Lampègia, Llemosí (regió occitana), Llop I d'Aquitània, Llop II, Llop III Centul, Lluís el Pietós, Lluís VII de França, Majordom de palau, Nèustria, Odó de Poitiers, Pamplona, Perigord, Pipí I d'Aquitània, Pipí I el Breu, Poitiers, Regne d'Aquitània, Ricard Cor de Lleó, Ricard II d'Anglaterra, Saintonge, Sanç I Llop, Sanç V Guillem de Gascunya, Saragossa, Seguí I, Seguí II, Septimània, Tolosa de Llenguadoc, Uthman ibn Naissa, Velasc el Gascó, Waifré, Zuberoa, 1009, 1027, 1032, 1040, 1044, 1063, 1137, 1152, 1453, 25 de desembre, 4 d'octubre, 507, 584, 587, 602, 607, 627, 628, 631, 632, 637, 645, 660, 670, 692, 700, 711, 731, 732, 735, 738, 741, 742, 743, 744, 745, 756, 768, 769, 781, 801, 812, 814, 816, 817, 819, 824, 836, 848, 850, 852, 864, 872, 893, 926, 977, 997. Ampliar l'índex (91 més) »
Agenès
LAgenès (en occità Agenés, en francès Agenais) és una comarca de Guiena a Occitània, que té per capçalera la ciutat d'Agen.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Agenès · Veure més »
Aichinà
Aichinà (Aighinanus, Agnianus, Anianus, Aighyna, Aeghyna, Aegyna, Aigino, Aichina, Aighinus, Ainandus, Aimandus, Amandus) fou duc de Gascunya, d'origen incert.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Aichinà · Veure més »
Aighí
Aighí (Aighinanus, Agnianus, Anianus, Aighyna, Aeghyna, Aegyna, Aigino, Aichina, Aighinus, Ainandus, Aimandus, Amandus) fou un suposat duc de Gascunya que hauria exercit suposadament entre 628 i 638 o 645.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Aighí · Veure més »
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Alvèrnia · Veure més »
Amand de Gascunya
Amand de Gascunya, fou un suposat duc de Gascunya (vers 628-645) Al morir Genial (vers 627) el vascons es van revoltar.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Amand de Gascunya · Veure més »
Angulema
Angulema o Angolema (en francès i oficialment, Angoulême; en saintongès, Engoulaeme; en occità, Engoleime) és una ciutat de França al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània, travessada pel riu Charente.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Angulema · Veure més »
Batalla de Conchas de Arganzón
La batalla de Conchas de Arganzón es va lliurar entre setembre i octubre del 801 quan l'exèrcit àrab enviat al nord per l'emir al-Hàkam I, dirigit per Muawiya, suposat germà d'al-Hàkam, van intentar creuar el pas de les Conchas, situades prop de la Puebla de Arganzón, província de Burgos, Castella.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Batalla de Conchas de Arganzón · Veure més »
Batalla de Poitiers (732)
La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Batalla de Poitiers (732) · Veure més »
Batalla de Roncesvalls
La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Batalla de Roncesvalls · Veure més »
Berenguer de Tolosa
Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).
Nou!!: Ducat de Gascunya і Berenguer de Tolosa · Veure més »
Bernat II Tumapaler
Bernat II Tumapaler, mort després de 1064, va ser comte d'Armanyac de 1020 a 1063.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Bernat II Tumapaler · Veure més »
Besalú
Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Besalú · Veure més »
Boggis
Boggis (o Bogis) fou un suposat duc d'Aquitània i Gascunya, esmentat per l'espúria carta d'Alaon atribuïda a Carles el Calb com escrita el 30 de gener del 845, que hauria governat després del 636 fins vers el 660 (quan apareix esmentat Fèlix de Tolosa), associat amb el seu germà petit Bertran.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Boggis · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Carcassona · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Ducat de Gascunya і Carlemany · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Ducat de Gascunya і Carles Martell · Veure més »
Carta d'Alaó
La carta d'Alaó és un document falsificat destinat a donar una genealogia il·lustre al duc Eudes I d'Aquitània (vers 676-735).
Nou!!: Ducat de Gascunya і Carta d'Alaó · Veure més »
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Clotari I · Veure més »
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Comtat d'Armanyac · Veure més »
Comtat d'Astarac
Mapa de la Gascunya vers 1150 El comtat d'Astarac fou una jurisdicció feudal que va tenir per centre Castillon (avui Vilafranca) i més tard Miranda.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Comtat d'Astarac · Veure més »
Comtat de Bordeus
El comtat de Bordeus fou una jurisdicció feudal d'Aquitània i Gascunya centrada a la ciutat de Bordeus.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Comtat de Bordeus · Veure més »
Comtat de Carcí
El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Comtat de Carcí · Veure més »
Comtat de Fesensac
El comtat de Fesensac fou una jurisdicció feudal de Gascunya, centrada a Vic de Fesensac.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Comtat de Fesensac · Veure més »
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Comtat de Poitiers · Veure més »
Conquesta de Barxiluna
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Conquesta de Barxiluna · Veure més »
Dècada del 760
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Dècada del 760 · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Dinastia merovíngia · Veure més »
Eduard I d'Anglaterra
Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »
Eduard II d'Anglaterra
Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril del 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre del 1327, fou rei d'Anglaterra des del 1307 fins al 1327.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Eduard II d'Anglaterra · Veure més »
Eduard III d'Anglaterra
Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Eduard III d'Anglaterra · Veure més »
Eduard IV d'Anglaterra
Eduard IV (28 d'abril de 1442 - 9 d'abril de 1483) va ser un pretendent de la Casa de York a la corona anglesa.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Eduard IV d'Anglaterra · Veure més »
Elionor d'Aquitània
Elionor i el seu fill Joan sense TerraElionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204) va ser una important figura històrica que va exercir el poder com a duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).
Nou!!: Ducat de Gascunya і Elionor d'Aquitània · Veure més »
Enric I d'Anglaterra
Enric I d'Anglaterra (versemblantment Selby, Yorkshire, setembre del 1068- Lyons-la-Forêt, a prop de Rouen, Normandia 1135) fou rei d'Anglaterra de l'any 1100 fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Enric I d'Anglaterra · Veure més »
Enric II d'Anglaterra
Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Enric II d'Anglaterra · Veure més »
Enric III d'Anglaterra
Enric III (1 d'octubre de 1207 - 15 de novembre de 1272), conegut pels seus contemporanis com a Enric de Winchester, va ser el fill i successor de Joan sense Terra com a rei d'Anglaterra, regnant durant cinquanta-sis anys des de 1216 fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Enric III d'Anglaterra · Veure més »
Enric IV d'Anglaterra
Enric IV (3 d'abril de 1367 - 20 de març de 1413) va ser rei d'Anglaterra, senyor d'Irlanda, i pretendent anglès al tron de França entre 1399 i 1413.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Enric IV d'Anglaterra · Veure més »
Enric V d'Anglaterra
Enric V (16 de setembre de 1386 - 31 d'agost de 1422) va ser rei d'Anglaterra des del 1413 fins al 1422.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Enric V d'Anglaterra · Veure més »
Enric VI d'Anglaterra
Enric VI (6 de desembre de 1421 - 21 de maig de 1471) va ser rei d'Anglaterra des del 1422 fins al 1461, i després de ser deposat recuperà el poder i regnà des del 1470 fins a la seva mort el 1471.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Enric VI d'Anglaterra · Veure més »
Eudes I d'Aquitània
Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Eudes I d'Aquitània · Veure més »
Fèlix de Tolosa
Fèlix (mort vers 670/676) fou un patrici i duc de Tolosa o Aquitània, governador suposat de l'Aquitània.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Fèlix de Tolosa · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Ducat de Gascunya і França · Veure més »
Fredegari
Fredegari va ser un important cronista franc mort el 660, autor de la Crònica de Fredegari, composta de cinc llibres i redactada probablement entre 658 i el 660 a Austràsia, que són fonamentals per al coneixement dels regnes francs per la seva relació d'esdeveniments entre els anys 561 i 641.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Fredegari · Veure més »
Fredegunda
Fredegunda Fredegunda (Montdidier, Picardia, vers 545-París, 597) va ser una reina merovíngia de Nèustria.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Fredegunda · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Gascunya · Veure més »
Genial
Genial fou el primer duc de Vascònia (llatí Wasconia després deformat a Gascunya).
Nou!!: Ducat de Gascunya і Genial · Veure més »
Guerí I d'Alvèrnia
Guerí o Warin (vers 760 - després de 819) fou comte d'Alvèrnia, de Chalon, de Mâcon i de Borgonya.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Guerí I d'Alvèrnia · Veure més »
Guillem de Septimània
Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).
Nou!!: Ducat de Gascunya і Guillem de Septimània · Veure més »
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »
Guillem VIII d'Aquitània
Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers, de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou duc de Gascunya (1052-1086) i duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1058-1086).
Nou!!: Ducat de Gascunya і Guillem VIII d'Aquitània · Veure més »
Guillem X d'Aquitània
Conversió d'en Guillem per Sant Bernat de Claravall, oli de Wouter Crabeth II (1641) Guillem X d'Aquitània, anomenat el de Tolosa o el Sant, va néixer en 1099 i va ser el darrer comte de Poitiers i l'últim membre de la dinastia dels Rainúlfides.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Guillem X d'Aquitània · Veure més »
Hattó d'Aquitània
Hattó o Ató d'Aquitània fou duc d'Aquitània juntament amb el seu germà gran Hunald.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Hattó d'Aquitània · Veure més »
Hunald I d'Aquitània
Hunald (Hunold, Hunoald) fou duc d'Aquitània i Gascunya (Hunald I).
Nou!!: Ducat de Gascunya і Hunald I d'Aquitània · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Joan sense Terra
Joan d'Anglaterra o Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) fou rei d'Anglaterra (1199-1216).
Nou!!: Ducat de Gascunya і Joan sense Terra · Veure més »
Lampègia
Lampègia o Lampàgia fou filla del duc Eudes I d'Aquitània.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Lampègia · Veure més »
Llemosí (regió occitana)
El Llemosí (en Lemosin, en Limousin) és una de les 7 regions d'Occitània, amb la capital a Llemotges.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Llemosí (regió occitana) · Veure més »
Llop I d'Aquitània
Llop I fou un suposat duc d'Aquitània i potser de Gascunya, de possible origen basc.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Llop I d'Aquitània · Veure més »
Llop II
Llop II fou duc de Gascunya nomenat per Carles I (Carlemany) avançat el 768.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Llop II · Veure més »
Llop III Centul
Llop III Centul fou duc de Gascunya, probable fill de Centul al seu torn possible fill de Llop II.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Llop III Centul · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Ducat de Gascunya і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís VII de França
Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Lluís VII de França · Veure més »
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Majordom de palau · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Nèustria · Veure més »
Odó de Poitiers
França 1030 Eudes o Odó (1012-1039) fou duc de Gascunya (1032-1039), comte de Poitiers i duc d'Aquitània (1038-1039).
Nou!!: Ducat de Gascunya і Odó de Poitiers · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Pamplona · Veure més »
Perigord
El Perigord (en occità Peiregòrd o Perigòrd; en francès Périgord) és una comarca del nord-est d'Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Xaranta, de la qual és continuació.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Perigord · Veure més »
Pipí I d'Aquitània
Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Pipí I d'Aquitània · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Pipí I el Breu · Veure més »
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Poitiers · Veure més »
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Nou!!: Ducat de Gascunya і Regne d'Aquitània · Veure més »
Ricard Cor de Lleó
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Ricard Cor de Lleó · Veure més »
Ricard II d'Anglaterra
Ricard II d'Anglaterra (6 de gener de 1367-14 de febrer de 1400) va ser el darrer rei d'Anglaterra de la branca principal de la Casa de Plantagenet.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Ricard II d'Anglaterra · Veure més »
Saintonge
La Saintonge o Santonja (pronunciació en francès: /sɛ̃tɔ̃ʒ/, antigament escrit Xaintonge i Xainctonge, Sintonjhe / Séntunjhe en peitoví-saintongès) és una regió de la costa atlàntica de França dins de la regió administrativa de la Nova Aquitània, compresa a l'actual departament francès de Charente Marítim.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Saintonge · Veure més »
Sanç I Llop
Sanç I Llop (basc: Antxo Otxoa) fou duc de Gasconya, efectiu vers el 801 al 816.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Sanç I Llop · Veure més »
Sanç V Guillem de Gascunya
Sanç V Guillem de Gascunya (darreries del - 4 d'octubre de 1032) fou duc de Gascunya i comte de Bordeus, des de la mort del seu germà Bernat Guillem el 1009 fins a 1032.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Sanç V Guillem de Gascunya · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Saragossa · Veure més »
Seguí I
Seguí I o Siguí I de Bordeus (en llatí Sigiwinus o Sigiminus o Siguvinus o Siguinus; en francès Séguin, Siguin, Sigiwin, Sigwin o Sigoin, apareix sovint com a Ximin, però aquesta identificació és dubtosa) fou comte de Bordeus i en algun moment duc de Gascunya.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Seguí I · Veure més »
Seguí II
Seguí II fou comte de Bordeus, possible successor del franc Garachar, nomenat per Pipí I d'Aquitània en data desconeguda, que no pot ser anterior al 819 ni posterior al 838.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Seguí II · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Septimània · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Uthman ibn Naissa
Uthman ibn Naissa fou valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa o Manusa.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Uthman ibn Naissa · Veure més »
Velasc el Gascó
Balaixk al-Jalaixqí o Velasc el Gascó fou valí de Pamplona profranc a les primeries del.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Velasc el Gascó · Veure més »
Waifré
Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Waifré · Veure més »
Zuberoa
Zuberoa (Xiberoa en el dialecte suletí de l'euskera, Soule en francès i Sola en gascó) és un dels set territoris que formen el País Basc i pertany a França.
Nou!!: Ducat de Gascunya і Zuberoa · Veure més »
1009
El 1009 (MIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 1009 · Veure més »
1027
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 1027 · Veure més »
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 1032 · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 1040 · Veure més »
1044
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 1044 · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 1063 · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 1137 · Veure més »
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 1152 · Veure més »
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 1453 · Veure més »
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 25 de desembre · Veure més »
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 4 d'octubre · Veure més »
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 507 · Veure més »
584
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 584 · Veure més »
587
El 587 (DLXXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 587 · Veure més »
602
El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 602 · Veure més »
607
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 607 · Veure més »
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 627 · Veure més »
628
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 628 · Veure més »
631
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 631 · Veure més »
632
El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 632 · Veure més »
637
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 637 · Veure més »
645
El 645 (DCXLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 645 · Veure més »
660
El 660 (DCLX) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 660 · Veure més »
670
El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 670 · Veure més »
692
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 692 · Veure més »
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 700 · Veure més »
711
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 711 · Veure més »
731
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 731 · Veure més »
732
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 732 · Veure més »
735
El 735 (DCCXXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 735 · Veure més »
738
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 738 · Veure més »
741
El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 741 · Veure més »
742
El 742 (DCCXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 742 · Veure més »
743
El 743 (DCCXLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 743 · Veure més »
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 744 · Veure més »
745
El 745 (DCCXLV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 745 · Veure més »
756
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 756 · Veure més »
768
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 768 · Veure més »
769
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 769 · Veure més »
781
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 781 · Veure més »
801
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 801 · Veure més »
812
L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 812 · Veure més »
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 814 · Veure més »
816
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 816 · Veure més »
817
; Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 817 · Veure més »
819
El 819 (DCCCXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 819 · Veure més »
824
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 824 · Veure més »
836
El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 836 · Veure més »
848
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 848 · Veure més »
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 850 · Veure més »
852
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 852 · Veure més »
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 864 · Veure més »
872
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 872 · Veure més »
893
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 893 · Veure més »
926
El 926 (CMXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 926 · Veure més »
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 977 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Gascunya і 997 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Duc de Gascunya, Ducat de Gascogne, Ducat de Gasconha, Ducat de Gasconya, Ducs de Gascunya, Duquessa de Gascunya, Llista de ducs de Gascunya.