Obrir a Google MapsTaula de continguts
203 les relacions: Aeque principaliter, Alaric I, Annuario Pontificio, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche, Arquebisbat de Chieti-Vasto, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Baptisme, Benet XIII (papa), Benet XV, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Jesi, Bisbat de Massa Marittima-Piombino, Bisbat de Senigallia, Bisbat de Tívoli, Bisbat de Vittorio Veneto, Bisbe, Butlla, Camerino, Cardenal, Castelfidardo, Catedral, Catolicisme, Clergues Regulars de Sant Pau, Clergues Regulars de Somasca, Climent VIII, Concili, Congregació de la Passió de Jesucrist, Congregació per als Bisbes, Diòcesi, Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu, Diòcesi titular, Església sufragània, Excomunió, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Güelfs i gibel·lins, Giovanni Domenico de Cupis, Girolamo Basso della Rovere, Gregori IX, In persona episcopi, Innocenci VI, Jeroni d'Estridó, Joan Pau II, Joan XXII, Juli II, Longobards, ... Ampliar l'índex (153 més) »
- Macerata
Aeque principaliter
Aeque principaliter ('igualment important') és un terme llatí emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual -per evitar qüestions de preeminència- totes les diòcesis reben la mateixa importància.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Aeque principaliter
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Alaric I
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Annuario Pontificio
Arquebisbat d'Ancona-Osimo
Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Arquebisbat d'Ancona-Osimo
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Arquebisbat de Benevent
Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche
Larquebisbat de Camerino-San Severino Marche (italià: arcidiocesi di Camerino-San Severino Marche; llatí: Archidioecesis Camerinensis-Sancti Severini in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche
Arquebisbat de Chieti-Vasto
cocatedral de San Giuseppe a Vasto Larquebisbat de Chieti-Vasto (italià: Arcidiocesi di Chieti-Vasto; llatí: Archidioecesis Theatina-Vastensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Arquebisbat de Chieti-Vasto
Arquebisbat de Fermo
Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Arquebisbat de Fermo
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Arquebisbat de Florència
Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Arquebisbat de Florència
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Baptisme
Benet XIII (papa)
Benet XIII (Gravina in Puglia, Regne de Nàpols, 2 de febrer de 1649 - 1730) és el nom adoptat per Pietro Francesco Orsini Gravina quan va ser escollit papa el 1724.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Benet XIII (papa)
Benet XV
Benet XV (en llatí: Benedictus XV, en italià: Benedetto XV) és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma, càrrec que ostentà fins a la seva mort l'any 1922.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Benet XV
Bisbat de Belluno-Feltre
cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Bisbat de Belluno-Feltre
Bisbat de Jesi
El bisbat de Jesi (italià: diocesi di Jesi; llatí: Dioecesis Aesina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Bisbat de Jesi
Bisbat de Massa Marittima-Piombino
El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Bisbat de Massa Marittima-Piombino
Bisbat de Senigallia
El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Bisbat de Senigallia
Bisbat de Tívoli
El bisbat de Tívoli —diocesi di Tivoli; Dioecesis Tiburtina — és una diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Bisbat de Tívoli
Bisbat de Vittorio Veneto
El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Bisbat de Vittorio Veneto
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Bisbe
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Butlla
Camerino
Camerino és una ciutat d'Itàlia a les Marques, província de Macerata, amb uns 6.687 habitants (31/12/2019).
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Camerino
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Cardenal
Castelfidardo
Castelfidardo és un comune (municipi) de la província d'Ancona, a la regió italiana de les Marques.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Castelfidardo
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Catedral
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Catolicisme
Clergues Regulars de Sant Pau
La Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau (Clerici Regulares Sancti Pauli) és un orde religiós de clergues regulars fundat per Sant Antoni Maria Zaccaria, el Venerable Bartolomeo Ferrari i el Venerable Giacomo Antonio Morigia, i aprovat per Climent VII al breu Vota per quae vos de 1533.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Clergues Regulars de Sant Pau
Clergues Regulars de Somasca
Els Clergues Regulars de Somasca (en llatí Ordo Clericorum Regularium a Somascha) són un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars fundat per Sant Jeroni Emiliani en 1532.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Clergues Regulars de Somasca
Climent VIII
va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Climent VIII
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Concili
Congregació de la Passió de Jesucrist
La Congregació de la Passió de Jesucrist (en llatí Congregatio Passionis Iesu Christi) és un institut religió masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Congregació de la Passió de Jesucrist
Congregació per als Bisbes
La Congregació per als Bisbes (Congregatio pro Episcopis) és la congregació de la Cúria Romana que realitza la selecció dels nous bisbes abans de l'aprovació papal.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Congregació per als Bisbes
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Diòcesi
Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
A l'Església Catòlica s'anomena diòcesi immediatament subjecta una diòcesi que depèn directament de la Santa Seu i que no està subjecta a l'autoritat d'un arquebisbe metropolità.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
Diòcesi titular
Una seu titular a l'Església Catòlica Romana és una diòcesi o arxidiòcesi que avui només existeix en el títol.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Diòcesi titular
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Església sufragània
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Excomunió
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Güelfs i gibel·lins
Giovanni Domenico de Cupis
Giovanni Domenico de Cupis (Roma, 1493 - 10 de desembre de 1553) va ser un cardenal italià, bisbe-emèrit de Nardò i Degà del Col·legi Cardenalici.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Giovanni Domenico de Cupis
Girolamo Basso della Rovere
fou un cardenal italià.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Girolamo Basso della Rovere
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Gregori IX
In persona episcopi
In persona episcopi (en la persona del bisbe) és una locució llatina emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual aquestes són administrades per un únic bisbe però que no suposa cap alteració de les seves estructures (ex.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і In persona episcopi
Innocenci VI
Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Innocenci VI
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Jeroni d'Estridó
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Joan Pau II
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Joan XXII
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Juli II
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Longobards
Loreto (Itàlia)
Loreto és un comune (municipi) a la Província d'Ancona a la regió italiana de les Marques.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Loreto (Itàlia)
Macerata
Macerata és un municipi italià, situat a la regió de les Marques i a la província de Macerata.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Macerata
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Manfred I de Sicília
Mare de Déu de la Mercè
La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a Pere Moragues. La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Mare de Déu de la Mercè
Marques
Les Marques (Le Marche, en italià) són una regió del centre d'Itàlia.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Marques
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Metropolità
Montelupone
Montelupone és una població (comune) dins la Província de Macerata a la regió italiana de Marche, situada aproximadament a 30 km al sud d'Ancona i uns 11 km al nord-est de Macerata.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Montelupone
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Municipi
Nicolau de Tolentino
Nicolau de Tolentino (Sant'Angelo in Pontano, Marques, ca. 1246- Tolentino, Marques, 1305), també conegut com a Patró de les Santes Ànimes, va ser un religiós agustinià i místic italià, venerat com a sant.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Nicolau de Tolentino
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Orde de Frares Menors
Orde de Frares Menors Conventuals
LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Orde de Frares Menors Conventuals
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Orde de Sant Agustí
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Orde dels Predicadors
Pactes del Laterà
Territori de l'estat de la Ciutat del Vaticà establert arran dels '''Pactes del Laterà''' Els Pactes del Laterà van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itàlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu (representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri).
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Pactes del Laterà
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Papa
Papa Innocenci IX
Inocenci IX (Bolonya, 20 de juliol de 1519 - † Roma, 30 de desembre de 1591) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1591.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Papa Innocenci IX
Papa Urbà IV
Urbà IV (nom de bateig Jacques Pantaléon de Court-Palais) (Troyes, 1195 - Perusa, 2 de desembre de 1264) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1261 al 1264.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Papa Urbà IV
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Parròquia eclesiàstica
Patrici d'Irlanda
Dia de Sant Patrici a Buenos Aires (Argentina) Patrici —nascut com a Maewyin Succat en gaèlic — (Bannaventa Berniae, Carlisle, Cúmbria, Anglaterra, ca. 387 - Saul, Comtat de Down, Irlanda del Nord, 461) va ser un religiós britó, missioner i evangelitzador de les terres d'Irlanda i fundador del cristianisme en aquesta illa.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Patrici d'Irlanda
Picentins
sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Picentins
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Pius VII
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Pius XI
Pollenza
Pollenza és una vila i comune italià de la regió de les Marques d'uns 6.500 habitants.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Pollenza
Prelatura territorial de Loreto
La Prelatura territorial de Loreto —prelatura territoriale di Loreto; Praelatura Territorialis ab Alma Domo Lauretana — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat d'Ancona-Osimo que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Prelatura territorial de Loreto
Província de Macerata
La província de Macerata és una província que forma part de la regió de les Marques dins Itàlia.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Província de Macerata
Rímini
Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Rímini
Recanati
Recanati és un municipi italià, situat a la regió de les Marques i a la província de Macerata.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Recanati
Regió eclesiàstica Marques
Situació de les Marques a Itàlia La regió eclesiàstica Marques és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Regió eclesiàstica Marques
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Regne de Sicília
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Ritu romà
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Roma
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Santa Seu
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Sínode
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Segle V
Segle VI
El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Segle VI
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Segle XVIII
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Seminari
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Seu vacant
Sixt V
Sixt V (Grottamare, 13 de desembre de 1521 - Roma, 27 d'agost de 1590) és el nom que va adoptar Felice Peretti di Montalto en ser escollit papa de Roma.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Sixt V
Treia
Treia és un municipi italià, situat a la regió de les Marques i a la província de Macerata.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Treia
Tribunal de la Rota Romana
Palau de la Cancelleria a Roma, seu del tribunal El Tribunal de la Rota Romana (en llatí: Tribunal Apostolicum Rota Romanae) és el tribunal d'apel·lació de la Santa Seu, el tribunal eclesiàstic més alt de l'Església catòlica després del Tribunal Suprem de la Congregació per la Doctrina de la Fe i el Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Tribunal de la Rota Romana
Universitat Catòlica del Sagrat Cor
La Universitat Catòlica del Sagrat Cor (en italià Università Cattolica del Sacro Cuore, UCSC) és una universitat situada a Milà.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Universitat Catòlica del Sagrat Cor
Urbisaglia
Urbisaglia és un municipi (comune) d'Itàlia dins la província de Macerata.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і Urbisaglia
1249
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1249
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1263
1323
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1323
1349
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1349
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1356
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1369
1374
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1374
1409
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1409
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1412
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1415
1418
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1418
1429
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1429
1431
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1431
1435
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1435
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1440
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1460
1469
(Brescia.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1469
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1470
1471
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1471
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1476
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1516
1522
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1522
1528
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1528
1535
Barba-roja.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1535
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1552
1571
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1571
1586
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1586
1589
122x122px.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1589
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1591
1613
Miquel III Romànov.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1613
1620
;Països Catalans:;Món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1620
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1634
1641
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1641
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1642
1659
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1659
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1660
1666
196x196px.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1666
1682
Pere I de Rússia.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1682
1684
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1684
1689
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1689
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1698
1725
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1725
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1728
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1736
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1737
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1738
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1746
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1749
1756
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1756
1777
;Països catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1777
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1787
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1796
1800
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1800
1801
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1801
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1806
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1807
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1824
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1831
1837
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1837
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1846
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1851
1855
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1855
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1861
1863
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1863
1864
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1864
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1867
1881
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1881
1887
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1887
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1895
1897
barceloní del Fort Pienc.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1897
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1898
1902
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1902
1903
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1903
1911
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1911
1913
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1913
1916
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1916
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1919
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1920
1923
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1923
1924
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1924
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1929
1934
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1934
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1935
1947
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1947
1948
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1948
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1954
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1955
1964
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1964
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1965
1966
Catalunya.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1966
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1968
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1969
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1972
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1975
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1976
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1984
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1985
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1986
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1993
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1995
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 1996
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 2004
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 2006
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 2007
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 2013
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 2014
359
En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 359
502
El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 502
560
El 560 (DCXCV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia і 560
Vegeu també
Macerata
- Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia
- Macerata
També conegut com Bisbat de Macerata, Bisbat de Recanati.
, Loreto (Itàlia), Macerata, Manfred I de Sicília, Mare de Déu de la Mercè, Marques, Metropolità, Montelupone, Municipi, Nicolau de Tolentino, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Conventuals, Orde de Sant Agustí, Orde dels Predicadors, Pactes del Laterà, Papa, Papa Innocenci IX, Papa Urbà IV, Parròquia eclesiàstica, Patrici d'Irlanda, Picentins, Pius VII, Pius XI, Pollenza, Prelatura territorial de Loreto, Província de Macerata, Rímini, Recanati, Regió eclesiàstica Marques, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Sicília, Ritu romà, Roma, Santa Seu, Sínode, Segle V, Segle VI, Segle XVIII, Seminari, Seu vacant, Sixt V, Treia, Tribunal de la Rota Romana, Universitat Catòlica del Sagrat Cor, Urbisaglia, 1249, 1263, 1323, 1349, 1356, 1369, 1374, 1409, 1412, 1415, 1418, 1429, 1431, 1435, 1440, 1460, 1469, 1470, 1471, 1476, 1516, 1522, 1528, 1535, 1552, 1571, 1586, 1589, 1591, 1613, 1620, 1634, 1641, 1642, 1659, 1660, 1666, 1682, 1684, 1689, 1698, 1725, 1728, 1736, 1737, 1738, 1746, 1749, 1756, 1777, 1787, 1796, 1800, 1801, 1806, 1807, 1824, 1831, 1837, 1846, 1851, 1855, 1861, 1863, 1864, 1867, 1881, 1887, 1895, 1897, 1898, 1902, 1903, 1911, 1913, 1916, 1919, 1920, 1923, 1924, 1929, 1934, 1935, 1947, 1948, 1954, 1955, 1964, 1965, 1966, 1968, 1969, 1972, 1975, 1976, 1984, 1985, 1986, 1993, 1995, 1996, 2004, 2006, 2007, 2013, 2014, 359, 502, 560.