Taula de continguts
48 les relacions: Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar, Abu-l-Qàssim Alí ibn Àhmad al-Jarjaraí, Acre (Israel), Al-Bassassirí, Al-Mayadin, Alep, Alp Arslan, Antioquia de l'Orontes, Anushtegin al-Duzbari, Baalbek, Banu Kalb, Batalla de Manazkert, Beirut, Biblos, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Constantinoble, Damasc, Diyarbakır, Egipte, Emir, Eufrates, Ghulam, Homs, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Iraq, Jund, Khutba, Maarrat Masrin, Mahmud ibn Nasr, Mardj Dabik, Mirdàsides, Mossul, Nasr ibn Sàlih, Qinnasrin, Sàlih ibn Mirdàs, Thimal ibn Sàlih, Toghril Beg I, Trípoli (Líban), Uqàylides, 1029, 1042, 1062, 1063, 1067, 1073, 15 de gener.
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar ibn Hussayn ibn Ammar Dhu-l-Wizaratayn, més conegut simplement com a Ibn Ammar (prop de Xilb 1031-Ixbíliya 1086), fou un poeta i visir de l'Àndalus.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar
Abu-l-Qàssim Alí ibn Àhmad al-Jarjaraí
Abu-l-Qàssim Alí ibn Àhmad al-Jarjaraí (Iraq, ? - 1045) fou visir fatimita.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Abu-l-Qàssim Alí ibn Àhmad al-Jarjaraí
Acre (Israel)
Acre és una ciutat costanera situada a la vora del mar Mediterrani al nord de la badia de Haifa, sobre un promontori, i dotada d'un port amb aigües profundes.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Acre (Israel)
Al-Bassassirí
Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffar al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Al-Bassassirí
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Al-Mayadin
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Alep
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Alp Arslan
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Antioquia de l'Orontes
Anushtegin al-Duzbari
Anuixtiguín ad-Duzbarí o Anuixtikín ad-Duzbarí fou un militar i governador fatimita d'origen turc de la primera meitat del.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Anushtegin al-Duzbari
Baalbek
Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Baalbek
Banu Kalb
Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Banu Kalb
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Batalla de Manazkert
Beirut
Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Beirut
Biblos
Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en llengua fenícia 𐤂𐤁𐤋 gubl; en grec, βύβλος bíblos; en àrab جبيل, jubayl, pronunciat localment jbeil) va ser un antic port fenici, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte, que actualment es correspon amb la moderna ciutat de Jbeil, a la governació del Mont Líban, al nord de Beirut, al Líban.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Biblos
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Atiyya ibn Sàlih і Califat Abbàssida
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Califat Fatimita
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Constantinoble
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Damasc
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Diyarbakır
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Egipte
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Emir
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Eufrates
Ghulam
Un ghulam —en àrab غلام, ḡulām, en plural ghilman غلمان, ḡilmān, o també ghulams— és, segons l'islam, un jove servent immortal del Paradís que, amb les seves complementàries femenines anomenades hurís, estarà al servei dels musulmans justos.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Ghulam
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Homs
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Imperi Romà d'Orient
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Imperi Seljúcida
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Iraq
Jund
Jund, en plural ajnad, tot i que també és habitual junds (pl.), és una paraula àrab que designava inicialment un exèrcit.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Jund
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Khutba
Maarrat Masrin
Ma'arrat Misrin o Maarrat Misrin o Ma'arrat Nasrin (els croats l'anomenaren Megaret Basrin o Meguaret Mesrin i una vegada Maarrat Moucerim) és una ciutat de Síria dins la governació d'Idlib.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Maarrat Masrin
Mahmud ibn Nasr
Raixid-ad-Dawla Mahmud ibn Nasr ibn Sàlih al-Mirdassí, més conegut simplement com a Mahmud ibn Nasr o com Raixid-ad-Dawla Mahmud (? - Alep, 1075) fou emir mirdàsida d'Alep del 1060 al 1061 i del 1065 al 1075.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Mahmud ibn Nasr
Mardj Dabik
Marj Dabiq —— és una plana de Síria, prop de Dabiq, a la vall del riu Nahr al-Kuwayk.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Mardj Dabik
Mirdàsides
La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Mirdàsides
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Mossul
Nasr ibn Sàlih
Xibl-ad-Dawla Nasr ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Nasr ibn Sàlih o com Xibl-ad-Dawla Nasr, fou emir mirdàsida d'Alep del 1029 al 1038.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Nasr ibn Sàlih
Qinnasrin
Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Qinnasrin
Sàlih ibn Mirdàs
Àssad-ad-Dawla Sàlih ibn Mirdàs fou el primer emir mirdàsida d'Alep (1024-1029).
Veure Atiyya ibn Sàlih і Sàlih ibn Mirdàs
Thimal ibn Sàlih
Muïzz-ad-Dawla Thimal ibn Sàlih fou emir mirdàsida d'Alep del 1042 al 1057.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Thimal ibn Sàlih
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Toghril Beg I
Trípoli (Líban)
Trípoli (pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada, literalment ‘Trípoli de Síria’, per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Trípoli (Líban)
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Veure Atiyya ibn Sàlih і Uqàylides
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Atiyya ibn Sàlih і 1029
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Veure Atiyya ibn Sàlih і 1042
1062
El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Atiyya ibn Sàlih і 1062
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Atiyya ibn Sàlih і 1063
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Atiyya ibn Sàlih і 1067
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Veure Atiyya ibn Sàlih і 1073
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Atiyya ibn Sàlih і 15 de gener