Accés més ràpid que el navegador!
57 les relacions: Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, Afamiya, Al-Bara, Al-Mutawàkkil (abbàssida), Alep, Antioquia, Antioquia de l'Orontes, Aq-Súnqur al-Bursuqí, Banu Múnqidh, Bohemond I d'Antioquia, Constantinoble, Croades, Danixmend Ghazi, Gaziantep, Governació d'Alep, Governació d'Idlib, Hama, Hamdànides, Harim, Idleb, Ilghazi, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Seljúcida, Ismaïlisme, Jund, Maarat an-Numan, Mossul, Nicèfor II Focas, Nizarisme, Orontes, Principat d'Antioquia, Qinnasrin, Ramon IV de Tolosa, Sad-ad-Dawla (hamdànida), Sayf-ad-Dawla (hamdànida), Síria, Tughtegin, Xaizar, Yaghi-Siyan, 1024, 1062, 1065, 1067, 1070, 1097, 1098, 1104, 1112, 1120, 1134, ..., 1175, 1222, 1227, 1240, 2 de juny, 637, 861. Ampliar l'índex (7 més) »
Abu-Ubayda ibn al-Jarrah
Abu-Ubayda Àmir ibn Abd-Al·lah ibn al-Jarrah (583-639), més conegut com a Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, fou un company del profeta Muhàmmad, membre de la família Balhàrith de la tribu de Qurayx, del clan de Fihr.
Nou!!: Maarrat Masrin і Abu-Ubayda ibn al-Jarrah · Veure més »
Afamiya
Afamiya o qàlat al-Madiq —en àrab قلعة المضيق, qalʿat al-Maḍīq— fou una fortalesa siriana, famosa per haver estat la primera que va caure (encara que per poc temps) en mans dels ismaïlites.
Nou!!: Maarrat Masrin і Afamiya · Veure més »
Al-Bara
Ruïnes de Bara Al-Bara o Bara fou una ciutat del Djabal al-Zawiya al nord d'Apamea, a l'oest de Maarat an-Numan i uns 80 km al sud-oest d'Alep.
Nou!!: Maarrat Masrin і Al-Bara · Veure més »
Al-Mutawàkkil (abbàssida)
Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutawàkkil (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).
Nou!!: Maarrat Masrin і Al-Mutawàkkil (abbàssida) · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Maarrat Masrin і Alep · Veure més »
Antioquia
Antioquia (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay.
Nou!!: Maarrat Masrin і Antioquia · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Maarrat Masrin і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Aq-Súnqur al-Bursuqí
Qassim-ad-Dawla Sayf-ad-Din Abu-Saïd Aq-Súnqur al-Bursuqí, més conegut simplement com a Aq-Súnqur al-Bursuqí (? - 1127), fou atabeg de Mossul.
Nou!!: Maarrat Masrin і Aq-Súnqur al-Bursuqí · Veure més »
Banu Múnqidh
Els Banu Múnqidh o munqídhides foren un clan àrab nòmada de Síria, de la fracció dels Banu Kinana o kinanites, del gran grup dels kalbites o Banu Kalb, que va tenir un paper destacat al territori durant els segles i, dominant Xaizar entre 1081 i 1157.
Nou!!: Maarrat Masrin і Banu Múnqidh · Veure més »
Bohemond I d'Antioquia
'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.
Nou!!: Maarrat Masrin і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Maarrat Masrin і Constantinoble · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Maarrat Masrin і Croades · Veure més »
Danixmend Ghazi
Danixmend (Amir Danixmend Ghazi, també Danishmand, Daneshmand i Daneshmend, que vol dir 'savi' o 'instruït' (دانشمند) fou un cap tribal turcman del grup oghuz, probablement arribat a Anatòlia en les emigracions turques que van seguir a la batalla de Manazkert el 1071. Fou el fundador de la dinastia danixmendita (o dels danixmendites). Inicialment duia el títol de bei i va rebre el de malik o malek ('rei') dies abans de morir el 1134, que li fou concedit pel califa abbàssida al-Mustarshid per les seves victòries militars sobre els cristians, si bé es creu que ja l'utilitzava anteriorment. També se l'esmenta com Danixmend Taylu. La seva vida és força desconeguda i les llegendes èpiques compostes a partir del per cobrir la manca d'informació, van confondre a futurs historiadors donant per fets històrics el que no eren més que llegendes inventades. Danixmend i els seus seguidors es van establir probablement a Anatòlia després de la batalla de Manazkert el 1071 i vers el 1086, durant la lluita per la successió entre els seljúcides a la mort del sultà Sulayman I, va establir el seu propi poder. La seva primera capital fou Amasya. El 1096/1097 durant l'expedició de Kilidj Arslan I a Malatya (Melitene) és esmentat per primer cop quan va fer de mediador entre el sultà i el senyor de Malatya, l'armeni Gabriel i va arranjar la pau; la campanya es va aturar després de la conquesta de Nicea pels croats el 1097. Va ser derrotat a la batalla de Dorilèon (1097) Setge de Nicea. Llavors és esmentat durant la Primera Croada quan va participar en la lluita contra els cristians vinguts a l'Àsia Menor junt amb altres amirs o beis d'Anatòlia; en aquest moment ja governava Sebaste (Sivas), la vall de l'Iris amb Tokat (Eudòxies), Komana, Amàsia, Neocesarea (on residia) i Gangra; dominava la via entre Cesarea i Ankara i les ciutats de la costa de la mar Negra li pagaven tribut. Va arribar a fer incursions a Geòrgia i Armènia. El juliol del 1100 (ramadà del 493) Danixmend va fer presoner Bohemond I d'Antioquia (que havia anat en ajut de Melitene, assetjada pels danixmendites) al que va retenir a Neocesarea fins al 1103. El 1101 es va organitzar una croada (coneguda com a croada franco-llombarda) dirigida per Ramon de Sant Geli en la qual els croats van ocupar Ancira (Ankara) i la van entregar als romans d'Orient, però van fracassar davant Gangra (Cankiri) i finalment foren derrotats per Danixmend a Amàsia amb suport dels seljúcides de Rum. El darrer exèrcit croat format pels contingents aquitans i bavaresos foren també derrotats per Danixmend el setembre, prop d'Heraclea de Capadòcia; el 15 de setembre de 1101 va entrar a la senyoria armènia de Melitene després de tres anys de setge, i el 1102 es va guanyar l'estimació de la població local. El maig de 1103 va alliberar a Bohemond I després de signar una aliança contra els enemics comuns, romans d'Orient i seljúcides. Va morir l'estiu del 1104 i li va succeir el seu fill, Amir Ghazi Gümüshtigin.
Nou!!: Maarrat Masrin і Danixmend Ghazi · Veure més »
Gaziantep
Vista de Gaziantep Gaziantep (antigament Ayntab o Aintab), coneguda informalment com a Antep, és una ciutat de Turquia capital de la província de Gaziantep i del districte homònim.
Nou!!: Maarrat Masrin і Gaziantep · Veure més »
Governació d'Alep
La governació o muhàfadha d'Alep és una divisió administrativa (muhàfadha) de Síria, al nord del país, tocant a Turquia.
Nou!!: Maarrat Masrin і Governació d'Alep · Veure més »
Governació d'Idlib
La governació o muhàfadha d'Idlib —en àrab محافظة ادلب, muḥāfaẓat Idlib— és una de les catorze governacions o muhàfadhes que conformen l'organització politicoadministrativa de la República Àrab de Síria.
Nou!!: Maarrat Masrin і Governació d'Idlib · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Maarrat Masrin і Hama · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Maarrat Masrin і Hamdànides · Veure més »
Harim
Harim és una ciutat del nord de Síria a la governació d'Idlib.
Nou!!: Maarrat Masrin і Harim · Veure més »
Idleb
romà d'Orient d'Idlib (Síria) Vista d'un camp d'oliveres a les valls circumdants d'Idlib Idlib és una ciutat del nord-oest de Síria, capital de la governació d'Idlib.
Nou!!: Maarrat Masrin і Idleb · Veure més »
Ilghazi
* Ilghazi I (1109-1122) i Mayyafarikin (1118-1122), emir ortúkida.
Nou!!: Maarrat Masrin і Ilghazi · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Maarrat Masrin і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Maarrat Masrin і Imperi Seljúcida · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: Maarrat Masrin і Ismaïlisme · Veure més »
Jund
Jund, en plural ajnad, tot i que també és habitual junds (pl.), és una paraula àrab que designava inicialment un exèrcit.
Nou!!: Maarrat Masrin і Jund · Veure més »
Maarat an-Numan
Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.
Nou!!: Maarrat Masrin і Maarat an-Numan · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Maarrat Masrin і Mossul · Veure més »
Nicèfor II Focas
Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969.
Nou!!: Maarrat Masrin і Nicèfor II Focas · Veure més »
Nizarisme
La fortalesa haixixaixin (secta dels assassins) d'Alamut. El nizarisme (de l'àrab) és un corrent del xiisme, sorgit de la branca ismaïlita, format pels seguidors de Nizar ibn al-Mustànsir.
Nou!!: Maarrat Masrin і Nizarisme · Veure més »
Orontes
El riu Orontes (també anomenat nahr al-Urunt o nahr al-Urund) és el principal riu de Síria, després de l'Eufrates.
Nou!!: Maarrat Masrin і Orontes · Veure més »
Principat d'Antioquia
El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Maarrat Masrin і Principat d'Antioquia · Veure més »
Qinnasrin
Qinnasrin fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria, a 30 km al sud-est d'Alep.
Nou!!: Maarrat Masrin і Qinnasrin · Veure més »
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Nou!!: Maarrat Masrin і Ramon IV de Tolosa · Veure més »
Sad-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Maali Xarif ibn Alí ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan Sad-ad-Dawla, més conegut simplement com a Sad-ad-Dawla, fou el segon emir hamdànida d'Alep (-967-991).
Nou!!: Maarrat Masrin і Sad-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Sayf-ad-Dawla (hamdànida)
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-l-Hayjà ibn Hamdan ibn al-Hàrith Sayf-ad-Dawla at-Taghlibí, més conegut simplement pel seu làqab com Sayf-ad-Dawla (22 de juny de 916 - 9 de febrer de 967) fou el primer emir hamdànida d'Alep (945-967).
Nou!!: Maarrat Masrin і Sayf-ad-Dawla (hamdànida) · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Maarrat Masrin і Síria · Veure més »
Tughtegin
* Dhàhir-ad-Din Tughtikín, atabeg de Damasc (1104-1128).
Nou!!: Maarrat Masrin і Tughtegin · Veure més »
Xaizar
modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar (شيزر, transcrit sovint Shayzar o Shaizar), coneguda en època hel·lenística com a Larisa de Síria (Λάρισα ἐν Συρία), fou una antiga ciutat i posteriorment important fortalesa medieval del nord de Síria, a la riba esquerra de l'Orontes, a uns 20 km al nord-oest de Hamat, que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al.
Nou!!: Maarrat Masrin і Xaizar · Veure més »
Yaghi-Siyan
Yaghi-Siyan (mort el 2 de juny de 1098) fou el governador d'Antioquia durant la Primera Croada.
Nou!!: Maarrat Masrin і Yaghi-Siyan · Veure més »
1024
Sense descripció.
Nou!!: Maarrat Masrin і 1024 · Veure més »
1062
El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Maarrat Masrin і 1062 · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Maarrat Masrin і 1065 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Maarrat Masrin і 1067 · Veure més »
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Maarrat Masrin і 1070 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Maarrat Masrin і 1097 · Veure més »
1098
Sense descripció.
Nou!!: Maarrat Masrin і 1098 · Veure més »
1104
Sense descripció.
Nou!!: Maarrat Masrin і 1104 · Veure més »
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Nou!!: Maarrat Masrin і 1112 · Veure més »
1120
Sense descripció.
Nou!!: Maarrat Masrin і 1120 · Veure més »
1134
Sense descripció.
Nou!!: Maarrat Masrin і 1134 · Veure més »
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Maarrat Masrin і 1175 · Veure més »
1222
Sense descripció.
Nou!!: Maarrat Masrin і 1222 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Maarrat Masrin і 1227 · Veure més »
1240
Sense descripció.
Nou!!: Maarrat Masrin і 1240 · Veure més »
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maarrat Masrin і 2 de juny · Veure més »
637
Sense descripció.
Nou!!: Maarrat Masrin і 637 · Veure més »
861
El 861 (DCCCLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Maarrat Masrin і 861 · Veure més »
