Accés més ràpid que el navegador!
100 les relacions: Abadia de Saint-Wandrille, Adaltruda, Agilulf, Agilulf de Metz, Alamània, Alpaida, Ansbert, Ansbert el Senador, Ansegisel, Aquitània, Arisitum, Arnoald de Metz, Arnulf (pipínida), Arnulf de Metz, Austràsia, Avit, Baviera, Bega d'Andenne, Bercari, Beuva de Reims, Bodogisel, Brunequilda, Carlemany, Carles el Calb, Carles el Jove, Carles Martell, Carloman (fill de Carles Martell), Carloman I, Chaumont, Cloderic, Clodulf de Metz, Clotari I, Clotari II, Dagobert I, Dinastia Agilolfinga, Dinastia carolíngia, Doda de Metz, Doda de Reims, Drogó de Xampanya, Ebroí, Ermengarda d'Hesbaye, Ferriol d'Usès, Fontenelle, Frísia, Fredegari, Gertrudis de Nivelles, Godofreu (pipínida), Grimoald I, Grimoald II, Gundulf, ..., Gundulf de Tongeren, Hug de Xampanya, Hugobèrtides, Judit de Baviera, Khildebrand I, Khilderic III, Khilperic II, Llinatge, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lotari I, Maurici (emperador), Metz, Nèustria, Nibelúngides, Pau el Diaca, Pierre Riché, Pipí d'Héristal, Pipí d'Itàlia, Pipí de Landen, Pipí I d'Aquitània, Pipí I el Breu, Pipínids, Plectruda, Ragenfrid, Rouen, Saxònia, Siagri (rei dels romans), Sidoni Apol·linar, Sigebert el Coix, Sigebert II, Teodebald (majordom de palau), Teodoric I d'Austràsia, Teodoric III (rei dels francs), Tonanci Ferriol, Tongeren, Vandregisil de Fontenelle, 613, 626, 629, 639, 640, 643, 657, 669, 679, 687, 714, 741, 747. Ampliar l'índex (50 més) »
Abadia de Saint-Wandrille
'''Abadia de Saint-Wandrille''' Abadia de Saint-Wandrille Labadia de Saint-Wandrille, antigament abadia de Fontenelle, és un establiment monàstic benedictí situat al municipi de Saint-Wandrille-Rançon, en el departament de Seine-Maritime, a la regió de Normandia (França).
Nou!!: Arnulfians і Abadia de Saint-Wandrille · Veure més »
Adaltruda
Adaltrude o Adeltrude fou una dama franca de la fi del segle VII i del començament del, filla de Bercari, majordom de palau de Nèustria, i esposa de Drogó de Xampanya, duc de Xampanya.
Nou!!: Arnulfians і Adaltruda · Veure més »
Agilulf
Itàlia longobarda després de les conquestes d'Agilulf Agilulf (? – Milà 616) fou rei dels longobards d'Itàlia del 591 al 616.
Nou!!: Arnulfians і Agilulf · Veure més »
Agilulf de Metz
Aigilulf o Agiulf fou el 24è bisbe de Metz entre 590 i 601.
Nou!!: Arnulfians і Agilulf de Metz · Veure més »
Alamània
Divisió de la Gàl·lia el 481. El Regne alaman en verd Alamània (Alamannia en la seva forma llatina), citada per primera vegada l'any 289, també anomenada Regne bàrbar d'Alemanya o Regne dels alamans tot i que no designa un territori unificat governat per un sol rei, sinó una confederació de petits regnes que cohabitaren en aquesta zona geogràfica, fou un dels regnes germànics establerts a la província romana de Germània Superior, amb els territoris avui a Suïssa, Baden-Württemberg i Alsàcia.
Nou!!: Arnulfians і Alamània · Veure més »
Alpaida
Alpaida, Alpais o Khalpais fou la segona esposa de Pipí d'Héristal, majordom de palau d'Austràsia.
Nou!!: Arnulfians і Alpaida · Veure més »
Ansbert
* Sant Ansbert, (629-694), sant cristià, tercer abat de l'abadia de Sant Wandril, bisbe de Rouen.
Nou!!: Arnulfians і Ansbert · Veure més »
Ansbert el Senador
Ansbert el Senador fou un personatge del període merovingi suposat espòs de la princesa Blitilda, la suposada filla del rei Clotari I. Serien els pares d'un fill designat Arnoald, segons diversos documents medievals dels quals el primer d'ells és la Commemoratio genealogiae domni Karoli gloriossimi imperatoris establerta per escribans del bisbat de Metz cap a 810.
Nou!!: Arnulfians і Ansbert el Senador · Veure més »
Ansegisel
Ansegisel (nascut abans del 613, assassinat entre 648 i 669 i probablement el 662 al castell de Chèvremont), fou un fill de sant Arnulf, bisbe de Metz i de santa Doda.
Nou!!: Arnulfians і Ansegisel · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Arnulfians і Aquitània · Veure més »
Arisitum
Arisitum o Arisdium o Arsat fou un bisbat merovingi que existia als segles VI i VII.
Nou!!: Arnulfians і Arisitum · Veure més »
Arnoald de Metz
Arnoald o Arnoaldus de Metz (Austràsia, ca. 560 - Metz, 611) fou un eclesiàstic austrasià, 25è bisbe de Metz del 601 o 603 al 611.
Nou!!: Arnulfians і Arnoald de Metz · Veure més »
Arnulf (pipínida)
Arnulf o Arnoul fou un duc pipínida citat el 704 i el 723.
Nou!!: Arnulfians і Arnulf (pipínida) · Veure més »
Arnulf de Metz
Arnulf de Metz o Arnau de Metz (Lay-Saint-Christophe, vall del Mosel·la, Lorena, 13 d'agost de 582 - Monestir de Remiremont, Lorena, 18 de juliol de 641) fou un franc bisbe de Metz, conseller de diversos sobirans merovingis.
Nou!!: Arnulfians і Arnulf de Metz · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Arnulfians і Austràsia · Veure més »
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Nou!!: Arnulfians і Avit · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Arnulfians і Baviera · Veure més »
Bega d'Andenne
Bega, també coneguda com a Begga o Begga d'Andenne (Landen, Principat de Lieja, llavors Austràsia, 615 - Andenne, (avui a la Província de Lieja - Bèlgica), 17 de desembre del 693) fou una filla de Pipí de Landen, majordom de palau d'Austràsia, i de la seva esposa Itta.
Nou!!: Arnulfians і Bega d'Andenne · Veure més »
Bercari
Bercari (francès Berchier o Berthier) († 686) fou un majordom de palau de Nèustria que va exercir el càrrec del 686 a la seva mort el 688 en el regnat de Teodoric III.
Nou!!: Arnulfians і Bercari · Veure més »
Beuva de Reims
Beuva de Reims o Bova de Reims, o santa Beuva o santa Boba o Santa Bova fou una verge declarada santa per l'església catòlica que vivia a la regió de Reims al, i la fundadora de l'abadia Saint-Pierra-les-Dames a Reims.
Nou!!: Arnulfians і Beuva de Reims · Veure més »
Bodogisel
Bodogisel fou un noble franc d'Austràsia, germà del duc Babó i fill de Mummolí, comte a Soissons.
Nou!!: Arnulfians і Bodogisel · Veure més »
Brunequilda
Matrimoni de Sigebert I i Brunequilda també coneguda com a Bruniquilda, Brunegilda, o Brunilda; en llatí: Brunichildis, fou una princesa visigoda filla d'Atanagild i Gosuinda.
Nou!!: Arnulfians і Brunequilda · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Arnulfians і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Arnulfians і Carles el Calb · Veure més »
Carles el Jove
Carles el Jove (v. 772 – 4 de desembre de 811).
Nou!!: Arnulfians і Carles el Jove · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Arnulfians і Carles Martell · Veure més »
Carloman (fill de Carles Martell)
Carloman (707 - 17 d'agost de 754) fou un majordom de palau (sobirà) del regne d'Austràsia entre 741 i 747.
Nou!!: Arnulfians і Carloman (fill de Carles Martell) · Veure més »
Carloman I
Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.
Nou!!: Arnulfians і Carloman I · Veure més »
Chaumont
* Chaumont (capital de l'Alt Marne), municipi francès al departament d'Alt Marne (regió de Xampanya-Ardenes).
Nou!!: Arnulfians і Chaumont · Veure més »
Cloderic
Cloderic., En llatí, aquest nom germànic que significa "il·lustre per la potència" és utilitzat com Chlodoricus.
Nou!!: Arnulfians і Cloderic · Veure més »
Clodulf de Metz
Clodulf de Metz, en francès Cloud (Lorena?, ca. 605 - 8 de juny de 697 o 696), fou un bisbe franc de Metz, fill d'Arnulf de Metz i conseller de diversos sobirans merovingis.
Nou!!: Arnulfians і Clodulf de Metz · Veure més »
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Nou!!: Arnulfians і Clotari I · Veure més »
Clotari II
Clotari II (Chlothachar) (maig del 584-Chelles, 18 d'octubre del 629), dit el Gran (le Grand) o el Jove (le Jeune), va ser rei merovingi de Nèustria i, des del 613 fins a la seva mort, rei de tots els francs.
Nou!!: Arnulfians і Clotari II · Veure més »
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Nou!!: Arnulfians і Dagobert I · Veure més »
Dinastia Agilolfinga
El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera.
Nou!!: Arnulfians і Dinastia Agilolfinga · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Arnulfians і Dinastia carolíngia · Veure més »
Doda de Metz
Doda de Metz fou l'esposa de sant Arnulf, bisbe de Metz de 614 a 629.
Nou!!: Arnulfians і Doda de Metz · Veure més »
Doda de Reims
Doda va ser una verge declarada santa per l'església, que vivia a Reims al i fou la segona abadessa de Saint-Pierre-les-Dames a Reims.
Nou!!: Arnulfians і Doda de Reims · Veure més »
Drogó de Xampanya
Drogó o Drocus.
Nou!!: Arnulfians і Drogó de Xampanya · Veure més »
Ebroí
Ebroí (mort el 681) fou majordom de palau de Nèustria des de vers el 659 al 674 i del 675 al 681.
Nou!!: Arnulfians і Ebroí · Veure més »
Ermengarda d'Hesbaye
Ermengarda d'Hesbaye (vers 778-818) fou reina d'Aquitània (798-814) i emperadriu (814-818), filla del comte Ingram (Enguerrand) d'Haspengouw, nebot de Rotruda, l'esposa de Carles Martell.
Nou!!: Arnulfians і Ermengarda d'Hesbaye · Veure més »
Ferriol d'Usès
Ferriol d'Usès (Narbona, 520 - Usès, 4 de gener del 581) fou bisbe d'Usès entre 553 i 581, succeint el seu oncle patern sant Fermí d'Usès.
Nou!!: Arnulfians і Ferriol d'Usès · Veure més »
Fontenelle
* Toponímia.
Nou!!: Arnulfians і Fontenelle · Veure més »
Frísia
Vista de satèl·lit de la badia de Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.
Nou!!: Arnulfians і Frísia · Veure més »
Fredegari
Fredegari va ser un important cronista franc mort el 660, autor de la Crònica de Fredegari, composta de cinc llibres i redactada probablement entre 658 i el 660 a Austràsia, que són fonamentals per al coneixement dels regnes francs per la seva relació d'esdeveniments entre els anys 561 i 641.
Nou!!: Arnulfians і Fredegari · Veure més »
Gertrudis de Nivelles
Gertrudis de Nivelles (Landen, Brabant, 626 - Nivelles, 17 de març de 659) fou una monja flamenca, abadessa de Nivelles.
Nou!!: Arnulfians і Gertrudis de Nivelles · Veure més »
Godofreu (pipínida)
Godofreu fou un noble franc arnulfià citat el 715 i el 723.
Nou!!: Arnulfians і Godofreu (pipínida) · Veure més »
Grimoald I
Grimoald I (~615 - 657).
Nou!!: Arnulfians і Grimoald I · Veure més »
Grimoald II
Genealogia Grimoald II o Grimoald d'Héristal o Grimoald el Jove († 714) fou un noble franc de la branca dels arnúlfides, fill de Pipí d'Héristal (duc dels francs) i de Plectrudis.
Nou!!: Arnulfians і Grimoald II · Veure més »
Gundulf
* Gundulf de Provença († probablement el 691), patrici de Provença i breument bisbe de Metz el 691 Besoncle de Gregori de Tours.
Nou!!: Arnulfians і Gundulf · Veure més »
Gundulf de Tongeren
Gundulf (vers 524 † vers 607) fou virrei d'Austràsia, i després bisbe de Tongeren del 600 al 607.
Nou!!: Arnulfians і Gundulf de Tongeren · Veure més »
Hug de Xampanya
Hug de Rouen o de Xampanya (Xampanya, s. VII - Jumièges, 9 d'abril del 730) fou un noble franc, després monjo i bisbe de Rouen.
Nou!!: Arnulfians і Hug de Xampanya · Veure més »
Hugobèrtides
Els Hugobertides foren un llinatge de la noblesa franca descendents d'Hugobert.
Nou!!: Arnulfians і Hugobèrtides · Veure més »
Judit de Baviera
Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.
Nou!!: Arnulfians і Judit de Baviera · Veure més »
Khildebrand I
Khildebrand I. († després de 751) fou un fill de Pipí d'Héristal, majordom de palau dels merovingis, i germà (o germanastre) de Carles Martell.
Nou!!: Arnulfians і Khildebrand I · Veure més »
Khilderic III
Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia merovíngia.
Nou!!: Arnulfians і Khilderic III · Veure més »
Khilperic II
Khilperic II (Chilperichus) (vers 672 – 13 de febrer 721) va ser rei merovingi de Nèustria i Borgonya a partir del 715 i l'únic dels francs des del 718 fins a la seva mort.
Nou!!: Arnulfians і Khilperic II · Veure més »
Llinatge
Llinatge és el vincle existent entre parents per consanguinitat, afinitat o adopció.
Nou!!: Arnulfians і Llinatge · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Arnulfians і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Arnulfians і Lluís el Pietós · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Arnulfians і Lotari I · Veure més »
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Nou!!: Arnulfians і Maurici (emperador) · Veure més »
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Nou!!: Arnulfians і Metz · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Arnulfians і Nèustria · Veure més »
Nibelúngides
Els Nibelúngides foren una família de la noblesa franca, descendent de Khildebrand, fill de Pipí d'Héristal i germà de Carles Martell.
Nou!!: Arnulfians і Nibelúngides · Veure més »
Pau el Diaca
Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.
Nou!!: Arnulfians і Pau el Diaca · Veure més »
Pierre Riché
va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.
Nou!!: Arnulfians і Pierre Riché · Veure més »
Pipí d'Héristal
Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.
Nou!!: Arnulfians і Pipí d'Héristal · Veure més »
Pipí d'Itàlia
Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d'Itàlia (781-810) sota l'autoritat de son pare.
Nou!!: Arnulfians і Pipí d'Itàlia · Veure més »
Pipí de Landen
Pipí de Landen o Pipí el Vell (Landen, 580 (?) – Landen, 21 de febrer de 640) fou majordom de palau d'Austràsia (623-629) durant el regnat del rei merovingi Dagobert I, i més tard (639-640) durant el de Sigebert III.
Nou!!: Arnulfians і Pipí de Landen · Veure més »
Pipí I d'Aquitània
Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.
Nou!!: Arnulfians і Pipí I d'Aquitània · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Arnulfians і Pipí I el Breu · Veure més »
Pipínids
Els Pipínids foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia en el qual diversos membres es van dir Pipí.
Nou!!: Arnulfians і Pipínids · Veure més »
Plectruda
Plectruda o Plectrudis (nascuda cap a 650 i morta després 717), filla d'Hugobert, senescal de Clodoveu III, i probablement d'Irmina d'Oeren fou l'esposa de Pipí d'Héristal, majordom del palau d'Austràsia.
Nou!!: Arnulfians і Plectruda · Veure més »
Ragenfrid
Ragenfrid (Ragenfred, Raganfrid, o Ragamfred) (+ 731) fou majordom de palau de Nèustria i Borgonya del 715, quan va cobrir el buit de poder a Nèustria causat per la mort de Pipí d'Héristal, fins a 718, quan finalment s'establia el control de Carles Martell sobre els regnes Francs.
Nou!!: Arnulfians і Ragenfrid · Veure més »
Rouen
Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.
Nou!!: Arnulfians і Rouen · Veure més »
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Nou!!: Arnulfians і Saxònia · Veure més »
Siagri (rei dels romans)
Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte als regnes germànics veïns. Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476.
Nou!!: Arnulfians і Siagri (rei dels romans) · Veure més »
Sidoni Apol·linar
Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.
Nou!!: Arnulfians і Sidoni Apol·linar · Veure més »
Sigebert el Coix
Sigebert el Ranc (o Sigibert el Ranc) († 507) fou un rei dels francs (renans) a Colònia.
Nou!!: Arnulfians і Sigebert el Coix · Veure més »
Sigebert II
Sigebert II (601-613) va ser rei de Borgonya i d'Austràsia l'any 613.
Nou!!: Arnulfians і Sigebert II · Veure més »
Teodebald (majordom de palau)
Teodebald, Teodobald o Teodald (vers 708 † 741 ?) fou un fill il·legítim de Grimoald II; fou majordom de palau d'Austràsia, de Nèustria i de Borgonya de 714 a 717.
Nou!!: Arnulfians і Teodebald (majordom de palau) · Veure més »
Teodoric I d'Austràsia
Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.
Nou!!: Arnulfians і Teodoric I d'Austràsia · Veure més »
Teodoric III (rei dels francs)
Teodoric III (654 – 691) va ser rei de Nèustria i Borgonya durant l'any 673, càrrec que recuperà a partir del 675 i fins a la seva mort.
Nou!!: Arnulfians і Teodoric III (rei dels francs) · Veure més »
Tonanci Ferriol
Tonanci Ferriol (en llatí Tonantius Ferreolus) va ser prefecte de les Gàl·lies al.
Nou!!: Arnulfians і Tonanci Ferriol · Veure més »
Tongeren
Tongeren (en llatí Atuatuca Tungrorum, en francès Tongres) és una ciutat de Bèlgica, de la regió flamenca i de la província de Limburg amb gairebé 30.000 habitants, regada pel Jeker, el Dèmer i el Mombeek.
Nou!!: Arnulfians і Tongeren · Veure més »
Vandregisil de Fontenelle
Vandregisil de Fontenelle, en francès Wandrille, anomenat també Wandó (en llatí Wandregisil, del germànic Wandergisel, és a dir «company de camí» ») (prop de Verdun, Regne Franc ~600 - Saint-Wandrille-Rançon, 22 de juliol del 668), fou un monjo, fundador de l'abadia de Fontenelle.
Nou!!: Arnulfians і Vandregisil de Fontenelle · Veure més »
613
Sense descripció.
Nou!!: Arnulfians і 613 · Veure més »
626
El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Arnulfians і 626 · Veure més »
629
El 629 (DCXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arnulfians і 629 · Veure més »
639
Sense descripció.
Nou!!: Arnulfians і 639 · Veure més »
640
El 640 (DCXL) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arnulfians і 640 · Veure més »
643
El 643 (DCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Arnulfians і 643 · Veure més »
657
El 657 (DCLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arnulfians і 657 · Veure més »
669
El 669 (DCLXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Arnulfians і 669 · Veure més »
679
Sense descripció.
Nou!!: Arnulfians і 679 · Veure més »
687
El 687 (DCLXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arnulfians і 687 · Veure més »
714
Sense descripció.
Nou!!: Arnulfians і 714 · Veure més »
741
El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arnulfians і 741 · Veure més »
747
El 747 (DCCXLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arnulfians і 747 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arnulfià, Arnúlfida, Arnúlfides, Origen dels Arnulfians.
