Accés més ràpid que el navegador!
72 les relacions: Agustí de Canterbury, Arianisme, Arnulf de Metz, Atanagild, Audovera, Austràsia, Avinyó (Valclusa), Étampes, Bearn, Bigorra, Bordeus, Borgonya, Caors, Carlemany, Carles Martell, Catolicisme, Ciutat d'Autun, Clodoveu I, Clotari I, Clotari II, Columbà, Dagobert I, Dinastia merovíngia, Dones a la dinastia merovíngia, Dormelles, Eudes I d'Aquitània, Francs, Fredegunda, Galsuinda, Germà de París, Gregori de Tours, Gregori el Gran, Guntram de Borgonya, Hermenegild, Hispània, Imperi Romà d'Orient, Jura (departament), Khildebert II, Khilderic III, Khilperic I, Khilperic II, Laffaux, Llemotges, Majordom de palau, Metz, Montesquieu, Museu Rolin, Nèustria, Orb, Orleans, ..., Papa Zacaries, París, Pipí d'Héristal, Pipí de Landen, Pipí I el Breu, Pretextat de Rouen, Recared I, Renève, Rin, Rouen, Sigebert I, Sigebert II, Sueus, Teodobert II, Teodoric I d'Austràsia, Teodoric II de Borgonya i Austràsia, Tractat d'Andelot, Visigots, Viteric, 25 de desembre, 496, 604. Ampliar l'índex (22 més) »
Agustí de Canterbury
Agustí de Canterbury (primera meitat del - probablement el 26 de maig del 604) fou un monjo que el 597 esdevingué el primer arquebisbe de Canterbury.
Nou!!: Brunequilda і Agustí de Canterbury · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Brunequilda і Arianisme · Veure més »
Arnulf de Metz
Arnulf de Metz o Arnau de Metz (Lay-Saint-Christophe, vall del Mosel·la, Lorena, 13 d'agost de 582 - Monestir de Remiremont, Lorena, 18 de juliol de 641) fou un franc bisbe de Metz, conseller de diversos sobirans merovingis.
Nou!!: Brunequilda і Arnulf de Metz · Veure més »
Atanagild
Atanagild fou rei dels gots del 551 al 567, els quatre primers anys en rebel·lió (vegeu Àquila I).
Nou!!: Brunequilda і Atanagild · Veure més »
Audovera
Audovera (francès Audovère o Audevère) (assassinada a Le Mans el 580), fou una reina franca merovíngia, primera esposa de Khilperic I (539 - †584), rei de Nèustria.
Nou!!: Brunequilda і Audovera · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Brunequilda і Austràsia · Veure més »
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Nou!!: Brunequilda і Avinyó (Valclusa) · Veure més »
Étampes
Étampes és un municipi francès al departament d'Essonne (regió de l'Illa de França).
Nou!!: Brunequilda і Étampes · Veure més »
Bearn
Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.
Nou!!: Brunequilda і Bearn · Veure més »
Bigorra
Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Brunequilda і Bigorra · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Brunequilda і Bordeus · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Brunequilda і Borgonya · Veure més »
Caors
Caors (en occità Caors; en francès: Cahors) és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de l'Òlt, al Carcí a la regió d'Occitània.
Nou!!: Brunequilda і Caors · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Brunequilda і Carlemany · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Brunequilda і Carles Martell · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Brunequilda і Catolicisme · Veure més »
Ciutat d'Autun
Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Brunequilda і Ciutat d'Autun · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Brunequilda і Clodoveu I · Veure més »
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Nou!!: Brunequilda і Clotari I · Veure més »
Clotari II
Clotari II (Chlothachar) (maig del 584-Chelles, 18 d'octubre del 629), dit el Gran (le Grand) o el Jove (le Jeune), va ser rei merovingi de Nèustria i, des del 613 fins a la seva mort, rei de tots els francs.
Nou!!: Brunequilda і Clotari II · Veure més »
Columbà
Columbà, Colum en gaèlic, (Navan, Irlanda, ca. 540 - Bobbio, Itàlia, 23 de novembre de 615) va ser un monjo irlandès, missioner a terres d'Europa i fundador de nombrosos monestirs i esglésies en Anglaterra, França i Itàlia.
Nou!!: Brunequilda і Columbà · Veure més »
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Nou!!: Brunequilda і Dagobert I · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Brunequilda і Dinastia merovíngia · Veure més »
Dones a la dinastia merovíngia
L'estatus de la dona durant el període merovingi concerneix un període a França que va des del fins al 751, data de la coronació de Pipí I el Breu.
Nou!!: Brunequilda і Dones a la dinastia merovíngia · Veure més »
Dormelles
Dormelles és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de 77161.
Nou!!: Brunequilda і Dormelles · Veure més »
Eudes I d'Aquitània
Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.
Nou!!: Brunequilda і Eudes I d'Aquitània · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Brunequilda і Francs · Veure més »
Fredegunda
Fredegunda Fredegunda (Montdidier, Picardia, vers 545-París, 597) va ser una reina merovíngia de Nèustria.
Nou!!: Brunequilda і Fredegunda · Veure més »
Galsuinda
Assassinat de la reina Galswinta (Museu municipal de Soissons) Galswinta o Galsuinda (apareix en llatí com Galsuintha, Gailesuinda i Gelesuinta; Toledo 540-Soissons 567) fou una princesa visigoda i reina de Nèustria.
Nou!!: Brunequilda і Galsuinda · Veure més »
Germà de París
Germà de París (Autun, 496 - París, 28 de maig del 576) fou un eclesiàstic gal·loromà, bisbe de París.
Nou!!: Brunequilda і Germà de París · Veure més »
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Nou!!: Brunequilda і Gregori de Tours · Veure més »
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Nou!!: Brunequilda і Gregori el Gran · Veure més »
Guntram de Borgonya
Guntram, o en franc antic Gundkramn, (ca, 532 - Chalon-sur-Saône, 592) fou un rei merovingi de Borgonya, primer del seu nom, des del 561 fins a la seva mort.
Nou!!: Brunequilda і Guntram de Borgonya · Veure més »
Hermenegild
Ermenegild o Hermenegild (564-585) fou rei rebel dels visigots a Sevilla del 579 al 583 dirigint el sector catòlic visigot contra els arrians agrupats entorn del seu pare el rei Leovigild.
Nou!!: Brunequilda і Hermenegild · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Brunequilda і Hispània · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Brunequilda і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Jura (departament)
Jura (39) és un departament francès situat a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Brunequilda і Jura (departament) · Veure més »
Khildebert II
Khildebert II (570-595) va ser el rei merovingi d'Austràsia des del 575 fins a la seva mort com a fill gran i hereu de Sigebert I, i a partir de 592 rei de Borgonya com a fill adoptiu del seu oncle Guntram.
Nou!!: Brunequilda і Khildebert II · Veure més »
Khilderic III
Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia merovíngia.
Nou!!: Brunequilda і Khilderic III · Veure més »
Khilperic I
Khilperic I (vers 539-Chelles, 584), un dels fills del rei dels francs Clotari I i d'Aragunda, va regnar com a rei merovingi de Nèustria, des del 561 fins a la seva mort.
Nou!!: Brunequilda і Khilperic I · Veure més »
Khilperic II
Khilperic II (Chilperichus) (vers 672 – 13 de febrer 721) va ser rei merovingi de Nèustria i Borgonya a partir del 715 i l'únic dels francs des del 718 fins a la seva mort.
Nou!!: Brunequilda і Khilperic II · Veure més »
Laffaux
Laffaux és un municipi francès situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Brunequilda і Laffaux · Veure més »
Llemotges
Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.
Nou!!: Brunequilda і Llemotges · Veure més »
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Nou!!: Brunequilda і Majordom de palau · Veure més »
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Nou!!: Brunequilda і Metz · Veure més »
Montesquieu
Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.
Nou!!: Brunequilda і Montesquieu · Veure més »
Museu Rolin
El museu Rolin és un museu francès que es troba a la Ciutat d'Autun a Borgonya del sud.
Nou!!: Brunequilda і Museu Rolin · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Brunequilda і Nèustria · Veure més »
Orb
* Orb, persona que pateix ceguesa.
Nou!!: Brunequilda і Orb · Veure més »
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Brunequilda і Orleans · Veure més »
Papa Zacaries
Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).
Nou!!: Brunequilda і Papa Zacaries · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Brunequilda і París · Veure més »
Pipí d'Héristal
Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.
Nou!!: Brunequilda і Pipí d'Héristal · Veure més »
Pipí de Landen
Pipí de Landen o Pipí el Vell (Landen, 580 (?) – Landen, 21 de febrer de 640) fou majordom de palau d'Austràsia (623-629) durant el regnat del rei merovingi Dagobert I, i més tard (639-640) durant el de Sigebert III.
Nou!!: Brunequilda і Pipí de Landen · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Brunequilda і Pipí I el Breu · Veure més »
Pretextat de Rouen
Pretextat de Rouen (França, s. VI - Rouen, Alta Normandia, 586) fou un home d'església de l'època merovíngia, bisbe de Rouen durant el període de guerra entre reis merovingis dels anys 570 i 580; la seva mort per assassinat fou segurament deguda a la reina Fredegunda.
Nou!!: Brunequilda і Pretextat de Rouen · Veure més »
Recared I
fou un rei visigot del 586 al 601.
Nou!!: Brunequilda і Recared I · Veure més »
Renève
Renève és un municipi francès, situat al departament de la Costa d'Or i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Brunequilda і Renève · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Brunequilda і Rin · Veure més »
Rouen
Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.
Nou!!: Brunequilda і Rouen · Veure més »
Sigebert I
Sigebert I (535 - Vitry-en-Artois, 575) va ser rei merovingi d'Austràsia des de la mort del seu pare l'any 561 fins al seu assassinat el 575.
Nou!!: Brunequilda і Sigebert I · Veure més »
Sigebert II
Sigebert II (601-613) va ser rei de Borgonya i d'Austràsia l'any 613.
Nou!!: Brunequilda і Sigebert II · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Brunequilda і Sueus · Veure més »
Teodobert II
Teodobert II (586-612), va ser rei d'Austràsia des de l'any 595 fins a la seva mort.
Nou!!: Brunequilda і Teodobert II · Veure més »
Teodoric I d'Austràsia
Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.
Nou!!: Brunequilda і Teodoric I d'Austràsia · Veure més »
Teodoric II de Borgonya i Austràsia
Teodoric II (587-613, Metz) va ser rei merovingi de Borgonya (595-613) i d'Austràsia (612-613).
Nou!!: Brunequilda і Teodoric II de Borgonya i Austràsia · Veure més »
Tractat d'Andelot
Partició del 561 França després del tractat d'Andelot el 587 El tractat d'Andelot fou un acord de pau signat el 28 de novembre de 587.
Nou!!: Brunequilda і Tractat d'Andelot · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Brunequilda і Visigots · Veure més »
Viteric
Viteric (570-609) fou rei dels visigots d'Hispània del 603 al 609.
Nou!!: Brunequilda і Viteric · Veure més »
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Brunequilda і 25 de desembre · Veure més »
496
El 496 (CDXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Brunequilda і 496 · Veure més »
604
El 604 (DCIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Brunequilda і 604 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Brunegilda, Brunilda d'Austràsia, Bruniquilda.
