Taula de continguts
27 les relacions: Adalgisel, Ansegisel, Austràsia, Bega d'Andenne, Bisbat de Caors, Carlemany, Clodoveu II, Compiègne, Dagobert I, Dagobert II, Dinastia carolíngia, Erquinoald, Frísia, Gertrudis de Nivelles, Ita Idoberga, Khildebert l'Adoptat, Majordom de palau, Nivelles, Pierre Riché, Pipí de Landen, Pipínids, Sigebert III, Turíngia, Vulfetruda de Nivelles, 640, 643, 657.
- Majordoms merovingis
- Pipínides
Adalgisel
Adalgisel o Adalgis (en baix llatí Adalgyselus ducis) fou un duc franc i majordom de palau d'Austràsia del 634 al 639.
Veure Grimoald I і Adalgisel
Ansegisel
Ansegisel (nascut abans del 613, assassinat entre 648 i 669 i probablement el 662 al castell de Chèvremont), fou un fill de sant Arnulf, bisbe de Metz i de santa Doda.
Veure Grimoald I і Ansegisel
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Veure Grimoald I і Austràsia
Bega d'Andenne
Bega, també coneguda com a Begga o Begga d'Andenne (Landen, Principat de Lieja, llavors Austràsia, 615 - Andenne, (avui a la Província de Lieja - Bèlgica), 17 de desembre del 693) fou una filla de Pipí de Landen, majordom de palau d'Austràsia, i de la seva esposa Itta.
Veure Grimoald I і Bega d'Andenne
Bisbat de Caors
El bisbat de Caors és una divisió eclesiàstica de França a Occitània, que abraça el departament de l'Òlt.
Veure Grimoald I і Bisbat de Caors
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Grimoald I і Carlemany
Clodoveu II
Clodoveu II (Chlodovech) (633-27 de novembre de 657) va ser rei merovingi de Nèustria i Borgonya heretant els dos regnes a la mort del seu pare Dagobert I el 639.
Veure Grimoald I і Clodoveu II
Compiègne
Compiègne (oficialment en francès: Compiègne, en picard: Compiène) és una comuna francesa, situada al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.
Veure Grimoald I і Compiègne
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Veure Grimoald I і Dagobert I
Dagobert II
Estela representant el martiri de Dagobert Dagobert II (?- Stenay, 679) fou rei merovingi d'Austràsia (676-679).
Veure Grimoald I і Dagobert II
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Grimoald I і Dinastia carolíngia
Erquinoald
Erquinoald - Erchinoaldus - (? - 658) fou majordom de palau de Nèustria del 641 al 658.
Veure Grimoald I і Erquinoald
Frísia
Vista de satèl·lit de la badia de Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.
Veure Grimoald I і Frísia
Gertrudis de Nivelles
Gertrudis de Nivelles (Landen, Brabant, 626 - Nivelles, 17 de març de 659) fou una monja flamenca, abadessa de Nivelles.
Veure Grimoald I і Gertrudis de Nivelles
Ita Idoberga
Ita Idoberga, també escrit com a Itta, Ita Iduberga o Ida de Nivelles, (Austràsia ?, 592. - Nivelles, 8 de maig del 652) fou l'esposa de Pipí de Landen, i després la fundadora de l'abadia de Nivelles.
Veure Grimoald I і Ita Idoberga
Khildebert l'Adoptat
Khildebert l'Adoptat (Adoptivus) (vers 650–vers 662), va ser fill del majordom de palau Grimoald i ascendí a rei d'Austràsia l'any 656.
Veure Grimoald I і Khildebert l'Adoptat
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Veure Grimoald I і Majordom de palau
Nivelles
Nivelles (en neerlandès Nijvel, en való Nivele) és una ciutat belga a la província del Brabant Való en la regió de Valònia.
Veure Grimoald I і Nivelles
Pierre Riché
va ser un historiador francès, especialista en el període carolingi i l'any mil.
Veure Grimoald I і Pierre Riché
Pipí de Landen
Pipí de Landen o Pipí el Vell (Landen, 580 (?) – Landen, 21 de febrer de 640) fou majordom de palau d'Austràsia (623-629) durant el regnat del rei merovingi Dagobert I, i més tard (639-640) durant el de Sigebert III.
Veure Grimoald I і Pipí de Landen
Pipínids
Els Pipínids foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia en el qual diversos membres es van dir Pipí.
Veure Grimoald I і Pipínids
Sigebert III
Sigebert III —Sighiberto— (vers 630-vers 658) va ser rei merovingi d'Austràsia des que amb tan sols quatre anys el seu pare Dagobert I l'instaurés com a monarca, el 634.
Veure Grimoald I і Sigebert III
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Veure Grimoald I і Turíngia
Vulfetruda de Nivelles
Vulfetruda, Wulfetruda de Nivelles (Landen?, comtat de Loon (avui a Bèlgica), - Nivelles, 669), fou una abadessa de Nivelles de 659 a 669.
Veure Grimoald I і Vulfetruda de Nivelles
640
El 640 (DCXL) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Grimoald I і 640
643
El 643 (DCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Grimoald I і 643
657
El 657 (DCLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Grimoald I і 657
Vegeu també
Majordoms merovingis
- Adalgisel
- Bercari
- Carles Martell
- Carloman (fill de Carles Martell)
- Drogó (fill de Carloman)
- Ebroí
- Ega (majordom)
- Erquinoald
- Flacoald
- Gislemar
- Grimoald I
- Grimoald II
- Hugobert
- Leudesi
- Majordom de palau
- Mummolí
- Nordebert
- Parteni (patrici)
- Pipí I el Breu
- Pipí d'Héristal
- Pipí de Landen
- Ragenfrid
- Teodebald (majordom de palau)
- Waldelè
- Warattó
- Warnacari II
Pipínides
- Amalberga de Temse
- Ansegisel
- Anstruda
- Arnoald de Metz
- Arnulf (pipínida)
- Arnulf de Metz
- Bavó de Gant
- Bega d'Andenne
- Bodogisel
- Clodulf de Metz
- Drogó de Xampanya
- Gertrudis de Nivelles
- Grimoald I
- Grimoald II
- Gripó
- Hug de Xampanya
- Ita Idoberga
- Khildebert l'Adoptat
- Khildebrand I
- Majordom de palau
- Modoald de Trèveris
- Mummolí
- Munderic
- Nibelúngides
- Pipí d'Héristal
- Pipí de Landen
- Pipínids
- Teodebald (majordom de palau)
- Vulfetruda de Nivelles