Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Amol, Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin, Àhmad Sanjar, Bawàndides, Clifford Edmund Bosworth, Damghan, Dinavar, Encyclopædia Iranica, Gorgan, Gorgan (ciutat), Isfahan, Ishpabadh, Ismaïlisme, Jibal, Karin III ibn Xahriyar Nadjm al-Dawla, Khwarizm, Mahmud ibn Muhammad, Massud ibn Muhàmmad, Merv, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Nixapur, Rayy, Sari (Iran), Sirdarià, Tabaristan, Tomisa, Xah Ghazi Rustam V, Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla, 1064, 1106, 1107, 1112, 1113, 1114, 1116, 1117, 1118, 1119, 1121, 1122, 1127, 1131, 1132, 1139, 1141, 1142, 25 de maig.
Amol
El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Amol · Veure més »
Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin
Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Àhmad Sanjar · Veure més »
Bawàndides
Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Bawàndides · Veure més »
Clifford Edmund Bosworth
Clifford Edmund Bosworth (Sheffield, Regne Unit, 29 de desembre de 1928, Yeovil, 28 de febrer de 2015) fou un historiador i orientalista britànic, especialitzat en estudis de l'islam.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Clifford Edmund Bosworth · Veure més »
Damghan
Dāmghān és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Damghan · Veure més »
Dinavar
Dinavar (àrab Dinawar) fou una vila del Djibal que va existir a l'edat mitjana a la vora del canal Cam-i Dinawar, prop de Kermanshah.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Dinavar · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Gorgan · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Isfahan · Veure més »
Ishpabadh
Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Ishpabadh · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Ismaïlisme · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Jibal · Veure més »
Karin III ibn Xahriyar Nadjm al-Dawla
Karin III ibn Shahriyar Nadjm al-Dawla fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Karin III ibn Xahriyar Nadjm al-Dawla · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Khwarizm · Veure més »
Mahmud ibn Muhammad
Mahmud ibn Muhammad (Tunis, 10 de juliol de 1757 - 28 de març de 1824) fou bei de Tunis, de la dinastia husaynita de Tunísia, del 1814 al 1824.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Mahmud ibn Muhammad · Veure més »
Massud ibn Muhàmmad
Abu-l-Fat·h Massud Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, més conegut senzillament com a Massud ibn Muhàmmad (? - 13 de setembre de 1152) fou un sultà seljúcida que va regnar a Pèrsia occidental i l'Iraq del 1134 al 1152.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Massud ibn Muhàmmad · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Merv · Veure més »
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Nixapur · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Rayy · Veure més »
Sari (Iran)
Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Sari (Iran) · Veure més »
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Sirdarià · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Tabaristan · Veure més »
Tomisa
Tomisa (grec antic Τόμισα, llatí Tomisa) era una ciutat de l'Armènia Sofene.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Tomisa · Veure més »
Xah Ghazi Rustam V
Xah Ghazi Rustam (V) ibn Alí Nusrat-ad-Din fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Xah Ghazi Rustam V · Veure més »
Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla
Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla (farsi: شهریار), fou ispahbad bawàndida del Tabaristan (1074-1114) fill i successor de Karin II ibn Surkhab Fou vassall dels seljúcides com el seu pare, i com aquest portava el títol dispahbad i rei de Mazanderan (Esfahbaḏ-e Esfahbaḏān, Malek-e Māzandarān) i era xiïta.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1064 · Veure més »
1106
Sense descripció.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1106 · Veure més »
1107
Sense descripció.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1107 · Veure més »
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1112 · Veure més »
1113
El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1113 · Veure més »
1114
Sense descripció.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1114 · Veure més »
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1116 · Veure més »
1117
;Països Catalans.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1117 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1118 · Veure més »
1119
Sense descripció.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1119 · Veure més »
1121
Sense descripció.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1121 · Veure més »
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1122 · Veure més »
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1127 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1131 · Veure més »
1132
El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1132 · Veure més »
1139
El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1139 · Veure més »
1141
Sense descripció.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1141 · Veure més »
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 1142 · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla і 25 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ali ibn Shahriyar Ala al-Dawla.
