Accés més ràpid que el navegador!
53 les relacions: Alamut, Alí ibn al-Athir, Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla, Arran (regió), Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin, Azerbaidjan, Àhmad Sanjar, Bawàndides, Bayhak, Bistam, Damghan, Dinavar, Gorgan, Gorgan (ciutat), Hasan ibn Rustam, Ildegízida, Ildegiz, Iraq, Ishpabadh, Jibal, Khwarizm, Merv, Muhàmmad Pahlawan, Nixapur, Oghuz, Qarakhànida, Rayy, Regió de Dihistan, Sulayman Xah, Tabaristan, Transoxiana, Tus, 1127, 1132, 1141, 1142, 1143, 1144, 1150, 1153, 1154, 1155, 1156, 1157, 1158, 1160, 1161, 1162, 1163, 1164, ..., 1165, 23 de gener, 25 de maig. Ampliar l'índex (3 més) »
Alamut
Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Alamut · Veure més »
Alí ibn al-Athir
Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Alí ibn al-Athir · Veure més »
Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla
Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla (? 1064 - Tamixa, 1142) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Arran (regió) · Veure més »
Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin
Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Azerbaidjan · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Àhmad Sanjar · Veure més »
Bawàndides
Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Bawàndides · Veure més »
Bayhak
Bayhak fou un antic districte del Gran Khorasan a l'oest de Nishapur.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Bayhak · Veure més »
Bistam
Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Bistam · Veure més »
Damghan
Dāmghān és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Damghan · Veure més »
Dinavar
Dinavar (àrab Dinawar) fou una vila del Djibal que va existir a l'edat mitjana a la vora del canal Cam-i Dinawar, prop de Kermanshah.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Dinavar · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Gorgan · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Hasan ibn Rustam
Hasan ibn Rustam V Ala al-Dawla Sharaf al-Muluk (s. XI) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Hasan ibn Rustam · Veure més »
Ildegízida
La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Ildegízida · Veure més »
Ildegiz
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Ildegiz · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Iraq · Veure més »
Ishpabadh
Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Ishpabadh · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Jibal · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Khwarizm · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Merv · Veure més »
Muhàmmad Pahlawan
Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Màlik al-Alam al-Àdil Azam fou atabeg de l'Azerbaidjan i Arran, successor del seu pare Ildegiz, que va controlar als sultans seljúcides teòrics sobirans.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Muhàmmad Pahlawan · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Nixapur · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Oghuz · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Qarakhànida · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Rayy · Veure més »
Regió de Dihistan
La regió de Dihistan (o Dehestan) és una comarca natural de la província de Badghis a l'Afganistan, al sud de la província, que té com a centre i principal ciutat a la ciutat del mateix nom (Dehestan).
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Regió de Dihistan · Veure més »
Sulayman Xah
Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Sulayman Xah · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Tabaristan · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Transoxiana · Veure més »
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і Tus · Veure més »
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1127 · Veure més »
1132
El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1132 · Veure més »
1141
Sense descripció.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1141 · Veure més »
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1142 · Veure més »
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1143 · Veure més »
1144
El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1144 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1150 · Veure més »
1153
;Països Catalans.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1153 · Veure més »
1154
Països Catalans.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1154 · Veure més »
1155
El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1155 · Veure més »
1156
Sense descripció.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1156 · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1157 · Veure més »
1158
El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1158 · Veure més »
1160
Sense descripció.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1160 · Veure més »
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1161 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1162 · Veure més »
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1163 · Veure més »
1164
Sense descripció.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1164 · Veure més »
1165
Sense descripció.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 1165 · Veure més »
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 23 de gener · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Xah Ghazi Rustam V і 25 de maig · Veure més »
