Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Usa IA

Taula de continguts

1. 874 les relacions: Abdalònim, Abidos de Mísia, Abisares, Abistamenes, Abulites, Acaia, Accadi, Acròpoli d'Atenes, Ada de Cària, Adana, Adeu de Macedònia, Adeu de Mitilene, Adrià (poeta), Adulteri, Aeció (pintor), Afganistan, Agàtocles de Tessàlia, Agis d'Argos, Agis III, Agrammes, Agrians, Akbar, Al-Manama, Alèvades, Albània del Caucas, Alcimac, Aleksandr Suvórov, Alexandre, Alexandre el Gran, Alexandre I de l'Epir, Alexandre III, Alexandre IV de Macedònia, Alexandre Lincestes, Alexandre Megalopòlites, Alexandre Polipercont, Alexandre V de Macedònia, Alexandria, Alexandria Última, Alexandria d'Aracòsia, Alexandria d'Ària, Alexandria d'Oxiana, Alexandria de Gedròsia, Alexandria de l'Indus, Alexandria de la Tròada, Alexandria de Pàrtia, Alexandria Paropamisos, Alexandria Proftàsia, Alexinos, Alexip, Alinda, ... Ampliar l'índex (824 més) » « Shrink índex

Abdalònim

Abdalònim (en llatí Abdalonymus, en grec antic Ἀβδαλώνιμος 'Abdalónimos') va ser un jardiner descendent de reis, al que Alexandre el Gran va fer rei de Sidó l'any 332 aC.

Veure Alexandre el Gran і Abdalònim

Abidos de Mísia

Abidos (Ăbȳdus i Ăbȳdos) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de Mísia, a l'Hel·lespont, oposada a la ciutat de Sestos.

Veure Alexandre el Gran і Abidos de Mísia

Abisares

Abisares o Abiares, o també Embisaros, (en grec antic Ἀβισάρης o Ἐμβίσαρος) va ser un rei indi de la zona de més enllà del riu Hidaspes, en un territori situat a les muntanyes.

Veure Alexandre el Gran і Abisares

Abistamenes

Abistamenes (en llatí Abistamenes, en grec antic Αβισταμένης) va ser governador (sàtrapa) de Capadòcia nomenat per Alexandre el Gran, però no se sap res més del seu govern.

Veure Alexandre el Gran і Abistamenes

Abulites

Abulites (en grec antic Ἀβουλίτης "Aboulítes") fou el sàtrapa de Susiana que es va rendir a Alexandre el Gran quan aquest s'acostava a Susa.

Veure Alexandre el Gran і Abulites

Acaia

(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.

Veure Alexandre el Gran і Acaia

Accadi

Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.

Veure Alexandre el Gran і Accadi

Acròpoli d'Atenes

Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.

Veure Alexandre el Gran і Acròpoli d'Atenes

Ada de Cària

Ada de Cària (Áda) fou filla d'Hecatompos, rei de Cària, i germana de Mausol, Artemísia II, Idrieu i Pixòdar.

Veure Alexandre el Gran і Ada de Cària

Adana

Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.

Veure Alexandre el Gran і Adana

Adeu de Macedònia

Adeu de Macedònia (Addaeus o Adaeus) fou un epigramàtic grec nadiu segurament de Macedònia, car apareix en un document esmentat com Macedonius.

Veure Alexandre el Gran і Adeu de Macedònia

Adeu de Mitilene

Adeu de Macedònia (Addaeus o Adaeus) va ser un poeta grec nadiu de Mitilene, a l'illa de Lesbos, que va escriure alguns epigrames; segurament era un personatge diferent d'Adeu de Macedònia, encara que Reiske teoritza que poden ser el mateix.

Veure Alexandre el Gran і Adeu de Mitilene

Adrià (poeta)

Adrià (en llatí Adrianus, en grec antic Ἀδριανός) fou un poeta grec que va escriure un poema èpic sobre Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Adrià (poeta)

Adulteri

''Le supplice des adultères'' de Jules Arsene Garnier. Ladulteri és la relació sexual amb una persona diferent del marit o esposa estant o no casat.

Veure Alexandre el Gran і Adulteri

Aeció (pintor)

Aeció (Aetion, en Ἀετίων «Aetíōn») fou un pintor grec esmentat per Llucià de Samosata.

Veure Alexandre el Gran і Aeció (pintor)

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Veure Alexandre el Gran і Afganistan

Agàtocles de Tessàlia

Agàtocles (en llatí Agathocles, en grec) nascut a Tessàlia, que va obtenir el favor del rei macedoni Filip, amb el que va arribar a obtenir un alt rang.

Veure Alexandre el Gran і Agàtocles de Tessàlia

Agis d'Argos

Agis d'Argos, en llatí Agis, en grec antic, fou un poeta grec nascut a Argos, contemporani d'Alexandre el Gran al que va acompanyar a la seva expedició de conquesta asiàtica.

Veure Alexandre el Gran і Agis d'Argos

Agis III

Agis III fou el vintè rei de la línia Euripòntida d'Esparta.

Veure Alexandre el Gran і Agis III

Agrammes

Agrammes o també Xandrames (en grec antic Άγραμμες o Ξανδράμης) va ser un rei de la Gangàrida a l'Índia, del temps d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Agrammes

Agrians

Els agrians (en grec antic Ἀγρίανες) eren una tribu dels peons, que vivien a les fonts del riu Estrímon.

Veure Alexandre el Gran і Agrians

Akbar

Jalal-ud-Din Muhammad Akbar, també conegut com a rei dels reis Akbar-e-Azam o Akbar el Gran (14 d'octubre del 1542 – 27 d'octubre del 1605), fou el tercer emperador mogol.

Veure Alexandre el Gran і Akbar

Al-Manama

Bahrain WTC a la dreta. Al-Manama, també coneguda simplement com a Manama, és la capital de Bahrain i de la governació homònima.

Veure Alexandre el Gran і Al-Manama

Alèvades

La dinastia dels alèvades (Ἀλευάδαι) fou la família més noble i poderosa de Tessàlia; Heròdot els anomena Βασιλεῖς (Basileus).

Veure Alexandre el Gran і Alèvades

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Veure Alexandre el Gran і Albània del Caucas

Alcimac

Alcimac (en llatí Alcimachus, en grec antic Άλκίμαχος) fou un pintor grec esmentat per Plini el vell a la Naturalis Historia.

Veure Alexandre el Gran і Alcimac

Aleksandr Suvórov

, nom complet amb patronímic Aleksandr Vassílievitx Suvórov, Алекса́ндр Васи́льевич Суво́ров Comte Suvórov de Rimnik, Príncep d'Itàlia, Comte del Sant Imperi Romà (граф Рымникский, князь Италийский) fou el quart i darrer (exceptuant Stalin) Generalíssim Rus.

Veure Alexandre el Gran і Aleksandr Suvórov

Alexandre

* Papes.

Veure Alexandre el Gran і Alexandre

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Veure Alexandre el Gran і Alexandre el Gran

Alexandre I de l'Epir

Alexandre I de l'Epir (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος Α') fou rei de l'Epir, fill de Neoptòlem I de l'Epir i germà d'Olímpia la mare d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Alexandre I de l'Epir

Alexandre III

* Alexandre III (papa) (Siena ? - Civitá Castellana, 1181), papa de l'església catòlica.

Veure Alexandre el Gran і Alexandre III

Alexandre IV de Macedònia

Alexandre IV (en grec antic Αλέξανδρος) fou rei de Macedònia del 323 aC al 310 aC.

Veure Alexandre el Gran і Alexandre IV de Macedònia

Alexandre Lincestes

Alexandre Lincestes (en llatí Alexander, en grec antic Αλέξανδρος) fou un macedoni del districte de Lincestis, fill d'Aeropos, contemporani de Filip III Arrideu i d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Alexandre Lincestes

Alexandre Megalopòlites

Alexandre Megalopòlites o Alexandre de Megalòpolis (en grec antic Ἀλέξανδρος) fou un macedoni que es va establir a Megalòpolis a Arcàdia l'any 190 aC on va al·legar que era a descendent d'Alexandre el Gran i va anomenar als seus fills Filip i Alexandre.

Veure Alexandre el Gran і Alexandre Megalopòlites

Alexandre Polipercont

Alexandre Polipercont (en Alexander) fou fill de Polipercont, regent del Regne de Macedònia.

Veure Alexandre el Gran і Alexandre Polipercont

Alexandre V de Macedònia

Alexandre V (en grec antic Ἀλέξανδρος) fou el tercer fill de Cassandre, rei de Macedònia, i de Tessalònica (germana d'Alexandre el Gran).

Veure Alexandre el Gran і Alexandre V de Macedònia

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Veure Alexandre el Gran і Alexandria

Alexandria Última

Alexandria Escate (en λεξάνδρεια ἐσχάτη, o Ἀλεξανδρέσχατα, 'Alexandria la més llunyana'), en català també Alexandria de la Fi del Món o Alexandria Última, era una ciutat a l'extrem nord-est de l'imperi d'Alexandre el Gran, que va fundar l'any 328 aC en territori dels escites, segons diu Apià.

Veure Alexandre el Gran і Alexandria Última

Alexandria d'Aracòsia

Ciutats fundades per Alexandre el Gran. Alexandròpolis o Alexandria d'Aracòsia (en grec antic Ἀλεξάνδρεια ἡ Ἀραχωσία) era una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran el 330 aC sobre una ciutat més antiga, situada a la riba del riu Arachotus a Aracòsia.

Veure Alexandre el Gran і Alexandria d'Aracòsia

Alexandria d'Ària

Alexandria d'Ària o Alexandria Àrion (Ἀλεξάνδρεια ἐν Ἀρίοις) fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a Ària o Ariana el 330 aC, que correspon a la moderna Herat, capital de la regió del Gran Khorasan, al nord-oest de l'Afganistan.

Veure Alexandre el Gran і Alexandria d'Ària

Alexandria d'Oxiana

Alexandria d'Oxiana o Alexandria de l'Oxus fou una ciutat fundada el per Alexandre el Gran durant la seva ruta cap a l'Índia.

Veure Alexandre el Gran і Alexandria d'Oxiana

Alexandria de Gedròsia

Alexandria de Gedròsia o Alexandria d'Oritània era una de les més de setanta ciutats fundades o rebatejades per Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Alexandria de Gedròsia

Alexandria de l'Indus

Alexandria de l'Indus va ser una ciutat que segons Flavi Arrià va fundar Alexandre el Gran a uns 500 km al sud de l'Hidaspes, i 500 km al sud de Bucefàlia, en la unió entre l'Indus i l'Acesines.

Veure Alexandre el Gran і Alexandria de l'Indus

Alexandria de la Tròada

Alexandria de la Tròada (en Ἀλεξάνδρεια Τρώας) fou una ciutat de la costa de la Tròada situada enfront de l'illa de Tènedos.

Veure Alexandre el Gran і Alexandria de la Tròada

Alexandria de Pàrtia

Alexandria de Pàrtia o Alexandròpolis fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a Pàrtia, a la part nord-central d'aquest territori.

Veure Alexandre el Gran і Alexandria de Pàrtia

Alexandria Paropamisos

Alexandria Paropamisos o Alexandria del Caucas (en grec antic Αλεξάνδρεια) era una ciutat fundada per Alexandre el Gran a les muntanyes del Paropamisos (Hindu Kush) al país dels paropamisades l'any 329 aC.

Veure Alexandre el Gran і Alexandria Paropamisos

Alexandria Proftàsia

Alexandria Proftàsia (en grec antic Αλεξάνδρεια η Προφθασία) o també Alexandria de Drangiana (Δραγγιανή) va ser una de les més de setanta ciutats fundades o rebatejades per Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Alexandria Proftàsia

Alexinos

Alexí o Alexinos fou un filòsof de l'escola dialèctica o de Mègara, deixeble d'Eubúlides de Milet que va viure al segle III aC.

Veure Alexandre el Gran і Alexinos

Alexip

Alexip (Alexippus) fou un metge grec esmentat per Plutarc, segons el qual Alexip va rebre una carta personal d'Alexandre el Gran on li agraïa haver curat a Peucestes de Mieza, un dels seus oficials, d'una malaltia.

Veure Alexandre el Gran і Alexip

Alinda

Alinda (en grec antic Ἄλινδα) era una ciutat de Cària a la vora de la moderna Karpuzlu (Aydın).

Veure Alexandre el Gran і Alinda

Amastris d'Heracleia

Amastris o Amestris (en grec antic Ἄμαστρις o Ἄμηστρις) o també Amastrina (Ἀμαστρινή) era filla d'Oxatres, el germà gran de Darios III de Pèrsia.

Veure Alexandre el Gran і Amastris d'Heracleia

Amazones (mitologia)

-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.

Veure Alexandre el Gran і Amazones (mitologia)

Ambràcia

Ambràcia (en grec antic Ἀμβρακία) era una ciutat i regió de l'antiga Grècia, prop de la costa del golf d'Ambràcia, que va rebre el seu nom de la ciutat i a la riba del riu Arethon.

Veure Alexandre el Gran і Ambràcia

Amfípolis

Pla esquemàtic d'Amfípolis Fresc d'una mansió hel·lenística d'Amfípolis Amfípolis (Amphipolis, en Ἀμφίπολις) era una ciutat de Macedònia, fronterera amb Tràcia, a la riba oriental de l'Estrímon a uns 25 estadis o 5 km de la costa, segons Tucídides.

Veure Alexandre el Gran і Amfípolis

Amfòters

Amfòters (en llatí Amphoterus, en grec antic Ἀμφοτερός) era un militar macedoni que va acompanyar a Alexandre el Gran a Àsia.

Veure Alexandre el Gran і Amfòters

Aminandre

Aminandre ("Amúnandros", Amynander) fou rei dels athamans (vegeu Athamània) a finals del.

Veure Alexandre el Gran і Aminandre

Amintes (escriptor)

Amintes o Amintas (Amyntas) fou un escriptor grec del que va escriure una obra titulada Σταθμοί, que és un relat de les diferents parades d'Alexandre el Gran durant la seva expedició a les terres de l'Índia, a la que possiblement el va acompanyar.

Veure Alexandre el Gran і Amintes (escriptor)

Amintes fill d'Andròmenes

Amintes o Amintas (en llatí Amyntas, en grec antic Ἀμύντας) fou un oficial de l'exèrcit macedoni sota Alexandre el Gran, fill d'Andròmenes.

Veure Alexandre el Gran і Amintes fill d'Andròmenes

Amintes fill d'Antíoc

Amintes o Amintas (en llatí Amyntas, en grec antic Ἀμύντας), fill d'Antíoc, era un noble macedoni, probablement el mateix que l'any 338 aC va ser enviat com ambaixador a Beòcia per Filip II de Macedònia amb l'encàrrec d'impedir una aliança entre Tebes i Atenes.

Veure Alexandre el Gran і Amintes fill d'Antíoc

Amintes IV de Macedònia

Amintes o Amintas IV (en llatí Amyntas, en grec antic Ἀμύντας) fou fill de Perdicas III de Macedònia i net d'Amintes III de Macedònia.

Veure Alexandre el Gran і Amintes IV de Macedònia

Amintià

Amintià o Amintianos (en llatí Amyntianus, en grec antic) fou un escriptor grec que va viure sota els últims emperadors Antonins.

Veure Alexandre el Gran і Amintià

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Veure Alexandre el Gran і Anatòlia

Anaxarc

Anaxarc o Anaxarcos, en grec antic Ἀναξάρχος, fou un filòsof grec d'Abdera de l'escola de Demòcrit que va viure a la segona meitat del.

Veure Alexandre el Gran і Anaxarc

Anaxímenes de Làmpsac

Anaxímenes (en Anaximenes) fou un retòric i historiador de l'antiga Grècia, natural de Làmpsac, fill d'Arístocles i deixeble del gramàtic Zoilos i del filòsof Diògenes el Cínic.

Veure Alexandre el Gran і Anaxímenes de Làmpsac

Anazarb

La porta oest d'Anazarb Anazarbus fou una ciutat de Cilícia a la vora d'una muntanya d'igual nom situada al mig d'una plana.

Veure Alexandre el Gran і Anazarb

Andròcides (metge)

Andròcides (en llatí Androcydes, en grec Ἀνδροκύδης) fou un metge grec que va viure en temps d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Andròcides (metge)

Andròmac de Xipre

Andròmac de Xipre (en llatí Andromachus, en grec antic Ἀνδρόμαχος) fou un militar i almirall xipriota.

Veure Alexandre el Gran і Andròmac de Xipre

Andròmaca

''Andròmaca en captivitat,'' de Frederic Leighton (''ca'' 1886). Segons la mitologia grega, Andròmaca (en grec antic Άνδρομάχη) era la filla d'Eeció i va ser esposa d'Hèctor de Troia.

Veure Alexandre el Gran і Andròmaca

Andròstenes de Tasos

Andròstenes de Tasos (Androsthenes) fou un almirall grec al servei d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Andròstenes de Tasos

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Veure Alexandre el Gran і Ankara

Anníceris

Anníceris (en Ἀννίκερις, Anníkeris) fou un filòsof de l'escola cirenaica.

Veure Alexandre el Gran і Anníceris

Antènor (escultor)

Antènor（en Ἀντήνωρ; en Antenor), fill d'Eufrànor, fou un escultor grec nascut a Atenes. Va fer les primeres estàtues de bronze d'Harmodi i Aristogitó, que els atenencs van col·locar al Ceràmic l'any 509 aC. Xerxes les va portar a Susa, i al seu lloc n'hi van posar unes altres fetes per Càl·lies o per Praxíteles.

Veure Alexandre el Gran і Antènor (escultor)

Antífil d'Atenes

Antífil (Antiphilus) fou un general atenenc del.

Veure Alexandre el Gran і Antífil d'Atenes

Antífil d'Egipte

Antífil d'Egipte (Antiphilus) fou un destacat pintor grec de la segona meitat del, deixeble de Ctesidem, i contemporani i rival d'Apel·les de Colofó.

Veure Alexandre el Gran і Antífil d'Egipte

Antígenes (general)

Antígenes（en llatí Antigenes, en grec antic Ἀντιγένης) fou un general d'Alexandre el Gran que ja havia servit abans sota Felip II de Macedònia i va perdre un ull al setge de Perint (340 aC). Després de la mort d'Alexandre, al 323 aC se li va concedir la satrapia de Susiana.

Veure Alexandre el Gran і Antígenes (general)

Antígenes (historiador)

Antígenes (en llatí Antigenes, en grec antic Ἀντιγένης) fou un escriptor i historiador grec no gaire posterior a Alexandre el Gran, que va escriure sobre una suposada visita de les amazones al conqueridor.

Veure Alexandre el Gran і Antígenes (historiador)

Antígon Monoftalm

Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.

Veure Alexandre el Gran і Antígon Monoftalm

Antínous

Antínous o Antinoös (del grec Ἀντίνους) (Bitinium-Claudòpolis, Bitínia, 27 de novembre entre el 110 i el 115 - riu Nil, prop de Besa, 30 d'octubre del 130) va ser un jove d'origen humil, favorit, amant i estimat per l'emperador romà Adrià.

Veure Alexandre el Gran і Antínous

Antípatre

Antípatre（Antipater) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei el va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la lluita. Juntament amb Parmeni va aconsellar Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió.

Veure Alexandre el Gran і Antípatre

Antípatre I de Macedònia

Antípatre I de Macedònia (Antipater) fou el segon fill de Cassandre, rei de Macedònia, i nét d'Antípatre, el regent.

Veure Alexandre el Gran і Antípatre I de Macedònia

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Veure Alexandre el Gran і Antic Egipte

Anticlides

Anticlides (en llatí Anticleides, en grec antic), fou un historiador grec nascut a Atenes, segons Ateneu de Naucratis, que va viure a la part final del després de l'època d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Anticlides

Antidamant

Antidamant o Antídam (Antidamas, o bé Ἀντίδαμος, Antidamus) fou un historiador grec nadiu d'Heraclea conegut només per una referència de Fulgenci, qui diu que va escriure una història d'Alexandre el Gran i uns llibres de moral.

Veure Alexandre el Gran і Antidamant

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure Alexandre el Gran і Antiga Grècia

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Veure Alexandre el Gran і Antiguitat clàssica

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Alexandre el Gran і Antioquia de l'Orontes

Antoni Diògenes

Antoni Diògenes (en Ἀντώνιος Διογένης, en Antonius Diogenes) fou un escriptor grec de novel·les d'època incerta.

Veure Alexandre el Gran і Antoni Diògenes

Apama (reina selèucida)

Apama (en llatí Apama, en grec antic Ἀπάμα) fou una reina selèucida, esposa de Seleuc I Nicàtor, el fundador de la dinastia.

Veure Alexandre el Gran і Apama (reina selèucida)

Apel·les de Colofó

Pintura mural de Pompeia, en què es creu que es representa la ''Venus Anadiòmena,'' d'Apel·les Apel·les (Apelles) (356 aC-308 aC) fou el més important dels pintors grecs clàssics.

Veure Alexandre el Gran і Apel·les de Colofó

Apió

Apió (Apion, de sobrenom Plistonices, Pleistoneices) fou un gramàtic grec d'Egipte.

Veure Alexandre el Gran і Apió

Apol·lònides de Quios

Apol·lònides de Quios (en llatí Apollonides, en grec Ἀπολλωνίδης) fou el cap del partit persa a l'illa de Quios durant l'expedició d'Alexandre el Gran a Pèrsia.

Veure Alexandre el Gran і Apol·lònides de Quios

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Veure Alexandre el Gran і Apol·lo

Apol·lodor d'Amfípolis

Apol·lodor d'Amfípolis (en grec Ἀπολλόδωρος) va ser un dels generals d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Apol·lodor d'Amfípolis

Apol·loni de Perge

Apol·loni de Perge o Apollonius Pergaeus (en grec: Ἀπολλώνιος) (al voltant de 262 aC - al voltant 190 aC) va ser un geòmetra i astrònom grec conegut pel seu treball sobre les seccions còniques.

Veure Alexandre el Gran і Apol·loni de Perge

Apoteosi

Apoteosi (en grec antic ἀποθέωσις "apotheosis", en llatí consecratio) era el nom que rebia l'acte de col·locar als humans en la llista de déus, aconseguint la immortalitat.

Veure Alexandre el Gran і Apoteosi

Aracòsia

Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.

Veure Alexandre el Gran і Aracòsia

Arameu

Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).

Veure Alexandre el Gran і Arameu

Aràbia Pètria

Les províncies de l'Imperi romà. L'Aràbia Pètria està marcada en vermell L'Aràbia Pètria (en llatí: Arabia Petraea) va ser una província de l'Imperi romà creada a partir de la divisió de la província d'Aràbia cap al segle II dC.

Veure Alexandre el Gran і Aràbia Pètria

Arístides de Tebes

Arístides de Tebes (Aristeides), fill d'Aristodem, va ser un destacat pintor grec.

Veure Alexandre el Gran і Arístides de Tebes

Arbela

Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).

Veure Alexandre el Gran і Arbela

Arcàdia

Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.

Veure Alexandre el Gran і Arcàdia

Arcó de Pel·la

Arcó de Pel·la (Ἄρχων, Archon) va ser un militar macedoni, nomenat sàtrapa de Babilònia en el repartiment dels territoris que es va fer amb el Pacte de Triparadisos posterior a la mort del rei Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Arcó de Pel·la

Argent

Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.

Veure Alexandre el Gran і Argent

Argiràspides

Argiràspides (en grec antic Ἀργυράσπιδες, de ἂργυρος, "plata", i ὰσπίς, "escut"), eren un cos d'infanteria de l'exèrcit macedoni format per Alexandre el Gran quan va inicial l'expedició a l'Índia.

Veure Alexandre el Gran і Argiràspides

Argos d'Acaia

Argos (en llatí Argus, en grec antic Ἄργος) era una ciutat d'Acaia, coneguda també com a Argos Amfíloc (Ἄργος τὸ Ἀμφιλοχικόν) perquè era la capital dAmfilòquia, a la part oriental del golf d'Ambràcia, a la riba del riu Ínac.

Veure Alexandre el Gran і Argos d'Acaia

Ariarates I

Ariarates I (Ariarathes) era el fill d'Ariamnes II.

Veure Alexandre el Gran і Ariarates I

Arimazes

Arimazes (en grec antic Αριμάζης) o Ariomazes (Αριομάζης) va ser un cabdill de la Sogdiana que l'any 328 aC tenia el domini d'una poderosa fortalesa anomenada "La Roca", fortalesa que va refusar d'entregar a Alexandre el Gran però finalment es va rendir, quan una força de macedonis va aconseguir de pujar al cim.

Veure Alexandre el Gran і Arimazes

Ariobàrzanes de la Pèrsida

Ariobàrzanes (en Ἀριοϐαρζάνης) era sàtrapa de la Pèrsida abans del 331 aC.

Veure Alexandre el Gran і Ariobàrzanes de la Pèrsida

Arisbe

Arisbe (en grec antic Ἀρίσβη) era una ciutat de Mísia entre Percote i Abidos, a la riba del riu Seillis.

Veure Alexandre el Gran і Arisbe

Arist de Salamina

Arist de Salamina (Aristos) fou un historiador grec que va escriure una història d'Alexandre el Gran, que esmenta una ambaixada de Roma a Alexandre quan aquest era a Babilònia.

Veure Alexandre el Gran і Arist de Salamina

Aristànder

* Aristandre de Telmessos, endeví d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Aristànder

Aristònous de Pel·la

Aristònous de Pel·la (en Ἀριστόνους, Aristónus; en Aristonous), fill de Piseu, va ser un militar macedoni.

Veure Alexandre el Gran і Aristònous de Pel·la

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Veure Alexandre el Gran і Aristòtil

Aristobul de Cassandrea

Aristobul de Cassandrea (Aristobūlus, en Ἀριστόβουλος, «Aristóboulos») fou fill d'Aristobul, un dels companys d'Alexandre el Gran a l'expedició a Pèrsia.

Veure Alexandre el Gran і Aristobul de Cassandrea

Aristodem (escultor)

Aristodem (en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος) va ser un escultor grec que va viure després de l'època d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Aristodem (escultor)

Aristonic de Metimna

Aristonic (en Ἀριστόνικος; en Aristonicus) fou un tirà de Metimna (Lesbos).

Veure Alexandre el Gran і Aristonic de Metimna

Arka

Arka fou una ciutat de Fenícia entre Trípoli i Antaradus (Tartus) també anomenada Irkanata esmentada a les cartes d'Amarna com un dels estats aliats contra Salmanassar III a la batalla de Qarqar (vers 854 aC).

Veure Alexandre el Gran і Arka

Aromanesos

Els aromanesos (també dits: arumans, arumanesos o macedoromanesos; en aromanès s'anomenen armãnji o rrãmãnji, en funció del dialecte) són un poble valac que viu al llarg del sud dels Balcans, especialment al nord de Grècia, Albània, Macedònia del Nord i Bulgària, així com en una comunitat emigrant a Romania (Dobrudja).

Veure Alexandre el Gran і Aromanesos

Arquelau

* Arquelau (fill de Temen) en la mitologia grega, va ser un avantpassat d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Arquelau

Arquelau (sàtrapa)

Arquelau (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος 'Arkhélaos') va ser un general macedoni del, fill de Teodor.

Veure Alexandre el Gran і Arquelau (sàtrapa)

Arquelau de Quersonès

Arquelau de Quersonès, en llatí Archelaus Chersonesita, en grec antic fou un poeta grec d'Egipte, i es creu que era originari de la ciutat egípcia de Quersonès o Chersonesus.

Veure Alexandre el Gran і Arquelau de Quersonès

Arrià (poeta)

Arrià (en llatí Arrianus, en grec antic Ἀρριανός) va ser un poeta grec que segons Suides va fer una traducció grega en hexàmetres de les Geòrgiques de Virgili i va escriure un poema sobre Alexandre el Gran (Ἀλεξανδρίας) en 24 rapsòdies i un sobre Àtal de Pèrgam.

Veure Alexandre el Gran і Arrià (poeta)

Arrideu (diàdoc)

Arrideu (en grec antic Ἀρριδαῖoς) fou un general d'Alexandre el Gran, dels anomenats diàdocs, a qui s'encomanà la direcció de les exèquies del conqueridor, a Egipte.

Veure Alexandre el Gran і Arrideu (diàdoc)

Arsites

Arsites en grec antic Ἀρσίτης) va ser el darrer sàtrapa de Dascilios entre els anys 353 aC i 334 aC. Aproximadament l'any 353 aC el sàtrapa Artabazos II i els seus cunyats Mentor i Memnó, revoltats contra el rei, van haver de fugir a Macedònia i la satrapia va passar a Arsites, que se suposa podria ser un dels fills d'Ariobarzanes de Dascilios.

Veure Alexandre el Gran і Arsites

Art de l'antic Egipte

''Paleta de Narmer'', és considerada el primer document històric de la civilització egípcia; fa memòria de la unificació d'Egipte L'art de l'antic Egipte és el conjunt d'obres d'estil i simbolisme de gran homogeneïtat realitzades a l'Egipte antic.

Veure Alexandre el Gran і Art de l'antic Egipte

Art de l'Índia

s L'art de l'Índia es caracteritza principalment per ser un reflex de la complexa societat índia, multiètnica i multicultural; tanmateix, l'art de l'Índia té un caràcter principalment religiós i ha servit com a mitjà de transmissió d'idees per part de les diverses religions que han format l'Índia al llarg de la seva història: hinduisme, budisme, islam, cristianisme, etc.

Veure Alexandre el Gran і Art de l'Índia

Art marcial

Una art marcial és un estil de combat, amb freqüència orientat a la defensa personal.

Veure Alexandre el Gran і Art marcial

Artabazanes

Artabazanes va ser rei d'un poble que Polibi anomena els satrapeis (satrapeii), segurament el poble hegemònic de la Mèdia Atropatene, el.

Veure Alexandre el Gran і Artabazanes

Artabazos II

Artabazos II (elamita Irdumasda, persa Artavazdâ, grec antic Αρτάβαζος) era un noble persa que va florir entre el 388 aC i el 325 aC). Va ser sàtrapa de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica. Va néixer prop del 388 aC del matrimoni del seu pare Farnabazos II amb la princesa Apama, filla d'Artaxerxes II de Pèrsia.

Veure Alexandre el Gran і Artabazos II

Arwad

Arwad coneguda abans com a Arado, Arados, Arphad i Antiochia in Pieria és una ciutat i port a Síria situada a una illa a la costa del mediterrani.

Veure Alexandre el Gran і Arwad

Asandre de Cària

Asandre (Asander) fou un general macedoni, fill de Filotes i germà de Parmenió.

Veure Alexandre el Gran і Asandre de Cària

Ascaló

Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.

Veure Alexandre el Gran і Ascaló

Asclepíades de Mírlia

Asclepíades de Mírlia, en llatí Asclepiades, en grec antic Ἀσκληπιάδης, fou un escriptor i historiador grec nascut a Mírlia a Bitínia, o potser a Nicea.

Veure Alexandre el Gran і Asclepíades de Mírlia

Asclepiodor de Macedònia

Asclepiodor de Macedònia (Asclepiodorus), fill de Timandre, va ser un dels generals d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Asclepiodor de Macedònia

Aspasis

Els aspasis (en aspasii, en Ἀσπάσιοι) eren membres d'una de les tribus del nord-est de Pèrsia sotmesos per Alexandre el Gran el 327 aC, que vivien a la regió de Gandhara, a la vora del riu avui anomenat Kameh (Lagman i Badjaur) al riu Kunar.

Veure Alexandre el Gran і Aspasis

Aspendos

Aspendos (en llatí Aspendus, en grec antic Ἄσπενδος) era una ciutat de Pamfília a la riba del riu Eurimedon a uns 60 estadis de la seva desembocadura.

Veure Alexandre el Gran і Aspendos

Assacans

Els assacans (en assacani, en Ἀσσακηνοί) eren els membres d'una tribu del nord-est de Pèrsia, sotmesa per Alexandre el Gran l'any 327 aC junt amb els aspasis.

Veure Alexandre el Gran і Assacans

Assos

Assos (en llatí Assus, en grec antic Ἄσσος) era una ciutat de Mísia vora la Tròade, situada al golf d'Edremit, entre el cap Lectum i el d'Antandros.

Veure Alexandre el Gran і Assos

Atàlida

Atàlida (en grec antic Δυναστεία των Ατταλιδών) és el nom donat a la dinastia reial de Pèrgam.

Veure Alexandre el Gran і Atàlida

Atàrries

Atàrries (Atarrhias) fou un general macedoni que apareix esmentat per Quint Curci a les guerres d'Alexandre el Gran, i al qual Cassandre va enviar amb un exèrcit per rebutjar la invasió de Macedònia per Aecides de l'Epir el 317 aC.

Veure Alexandre el Gran і Atàrries

Atena

Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.

Veure Alexandre el Gran і Atena

Atenodor de Teos

Atenodor de Teos (en llatí Athenodorus, en grec antic Άθηνόδωρος) fou un músic grec que tocava la cítara.

Veure Alexandre el Gran і Atenodor de Teos

Atles Català

LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).

Veure Alexandre el Gran і Atles Català

Atos

El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.

Veure Alexandre el Gran і Atos

Atròpat

Atròpat (aturpat.

Veure Alexandre el Gran і Atròpat

Atropatene

Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.

Veure Alexandre el Gran і Atropatene

Audoleon

Stater of Audoleon Audoleon o Audoleó (en grec antic Αὐδολέων or Αὐδωλέων) fou rei de Peònia.

Veure Alexandre el Gran і Audoleon

Autofradates (general)

Autofradates (en grec antic Aὐτoφραδάτης) era un general persa que es va distingir sota els reis Artaxerxes III de Pèrsia i Darios III de Pèrsia.

Veure Alexandre el Gran і Autofradates (general)

Autofradates de Tapuri

Autofradates (en llatí Autophradates, en grec antic Αὐτοφραδάτης) va ser sàtrapa dels Tapurii (tapuris).

Veure Alexandre el Gran і Autofradates de Tapuri

Avèstic

Escrit en avèstic. Lavèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.

Veure Alexandre el Gran і Avèstic

Avesta

Traducció francesa de l'Avesta per Ignaci Pietraszewski. Berlín, 1858 LAvesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió iraniana preislàmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis.

Veure Alexandre el Gran і Avesta

Azemilc

Azemilc (en llatí Azemilcus, en grec antic Ἀζέμιλκος) va ser rei de Tir.

Veure Alexandre el Gran і Azemilc

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Veure Alexandre el Gran і Azerbaidjan

Índia clàssica

L'Índia a l'època clàssica ja fou esmentada per Heròdot, però el seu coneixement restà reduït fins que fou visitada per Alexandre el Gran i fou descrita pels escriptors grecs de la seva època i posteriors i pels geògrafs romans.

Veure Alexandre el Gran і Índia clàssica

Èac

D'acord amb la mitologia grega, Èac (en Αἴακος, Aiakos) va ser un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.

Veure Alexandre el Gran і Èac

Èfor

Èfor (Ephorus) fou un historiador grec nascut a Cime, una ciutat eòlica de l'Àsia Menor.

Veure Alexandre el Gran і Èfor

Èlida

L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.

Veure Alexandre el Gran і Èlida

Èritres de Jònia

Èritres (Erythrae) era una de les dotze ciutats de la Jònia.

Veure Alexandre el Gran і Èritres de Jònia

Èsquil de Rodes

Èsquil de Rodes (en llatí Aeschylus, en grec antic Αἰσχύλος "Aiskhúlos") fou un governador de l'illa de Rodes nomenat per Alexandre el Gran l'any 332 aC.

Veure Alexandre el Gran і Èsquil de Rodes

Èsquines d'Atenes

Bust d'Èsquines (inscripció). Marbre, còpia romana d'un original hel·lenístic grec, segle III aC. Bitolia, Macedònia. Èsquines (Aeschines) (Atenes, ~390 aC — Rodes, 314 aC) fou un polític i orador atenenc, nascut el 389 aC, fill de Tromes i Glaucotea.

Veure Alexandre el Gran і Èsquines d'Atenes

Èumenes

* Èumenes de Cardia, general, un dels diàdocs d'Alexandre el Gran, sàtrapa de Capadòcia.

Veure Alexandre el Gran і Èumenes

Èumenes de Càrdia

Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Èumenes de Càrdia

Òlbia Pòntica

Òlbia Pòntica (Olbia Pontica) o, simplement, Òlbia (Olbia; Ольвія) fou una colònia grega de la regió d'Escítia situada a la costa del Pont Euxí.

Veure Alexandre el Gran і Òlbia Pòntica

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure Alexandre el Gran і Àfrica

Àlcetes

* Àlcetes I de Macedònia, rei de Macedònia.

Veure Alexandre el Gran і Àlcetes

Àlcetes (general)

Àlcetes (en Alcetas, en Ἀλκέτας) fou un general d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Àlcetes (general)

Àntium

Gladiador trobat a les restes d'Àntium Àntium (en Antium, en Ἄντιον o Ἄνθιον) va ser una ciutat del Latium a uns 58 km de Roma.

Veure Alexandre el Gran і Àntium

Àrabs

Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.

Veure Alexandre el Gran і Àrabs

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Veure Alexandre el Gran і Àsia

Àtal (agrià)

Àtal fou un cap dels agrians en temps d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Àtal (agrià)

Àtal (cap de la infanteria)

Àtal fou un cap de la infanteria d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Àtal (cap de la infanteria)

Àtal (diàdoc)

Àtal (Ἄτταλος, Attalus) fou un general macedoni al servei d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Àtal (diàdoc)

Àtal (general)

Àtal fou un dels generals de Filip II de Macedònia, oncle de la seva dona Cleòpatra (amb la que es va casar el 337 aC).

Veure Alexandre el Gran і Àtal (general)

Babilònia (ciutat)

Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).

Veure Alexandre el Gran і Babilònia (ciutat)

Babistanes

Babistanes fou un magnat babiloni que va prendre part activa en el complot contra Darios III de Pèrsia, i inicialment va estar al costat de Bessos de Bactriana quan aquest es va proclamar rei el 330 aC, però tot seguit el va abandonar i es va posar al servei d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Babistanes

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Veure Alexandre el Gran і Bactriana

Bagòfanes

Bagòfanes (en Βαγοφάνης) fou un militar persa.

Veure Alexandre el Gran і Bagòfanes

Bagoes (eunuc)

Bagoes (Bagoas) fou un eunuc favorit d'Alexandre el Gran que abans fou eunuc de Darios III de Pèrsia.

Veure Alexandre el Gran і Bagoes (eunuc)

Bariaxes

Bariaxes fou un noble mede que, mentre Alexandre el Gran era a l'Índia, encapçalà un alçament nacionalista a la Mèdia Atropatene, però fou derrotat pel sàtrapa Atròpat.

Veure Alexandre el Gran і Bariaxes

Barsentes

Barsentes (en llatí Barsaentes o Barzaentos, en grec antic Βαρσαέντης o Βαρζάεντος) va ser sàtrapa persa d'Aracòsia i Drangiana.

Veure Alexandre el Gran і Barsentes

Barsina

Barsina (Barsine) coneguda també com a Estàtira (Stateira), fou la filla gran de Darios III de Pèrsia Codomà.

Veure Alexandre el Gran і Barsina

Barsine (dona d'Èumenes)

Barsine (en grec antic Βαρσίνη) era una filla d'Artabazos II sàtrapa de Dascilios i probablement d'una germana de Memnó i Mentor de Rodes.

Veure Alexandre el Gran і Barsine (dona d'Èumenes)

Barsine (dona de Memnó de Rodes)

Barsine (en grec antic Βαρσίνη) era una filla d'Artabazos II, sàtrapa de Dascilios i dona de Memnó de Rodes.

Veure Alexandre el Gran і Barsine (dona de Memnó de Rodes)

Barzanes

Barzanes (en grec antic Βαρζάνης) o Satibarzanes (Σατιβαρζάνης), va ser sàtrapa persa d'Ària sota Darios III de Pèrsia.

Veure Alexandre el Gran і Barzanes

Bas de Bitínia

Bas (en grec antic Βᾶς) fou rei de Bitínia durant cinquanta anys, del 377 aC al 326 aC.

Veure Alexandre el Gran і Bas de Bitínia

Basileu

Filip II, βασιλεύς τῶν Μακεδόνων ('rei dels macedonis') Basileu (en βασιλεύς) és un terme grec que significa 'rei', però que ha tengut molts altres significats i connotacions al llarg de la història.

Veure Alexandre el Gran і Basileu

Basili I el Macedoni

Basili I el Macedoni (grec: Βασίλειος ὁ Μακεδών, Vassílios o Makedon; nascut el 811, el 830, el 835 o el 836 i mort el 29 d'agost del 886) fou emperador romà d'Orient entre el 867 i el 886 com a primer emperador de la dinastia macedònia.

Veure Alexandre el Gran і Basili I el Macedoni

Batalla

''La Batalla de Waterloo'' per William Sadler. Una batalla és un combat entre dos o més contendents.

Veure Alexandre el Gran і Batalla

Batalla de les Termòpiles (480 aC)

La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.

Veure Alexandre el Gran і Batalla de les Termòpiles (480 aC)

Bàlacros (militar)

Bàlacros (en llatí Balacros, en grec antic Bάλακρoς) fou un militar macedoni, fill d'Amintes, de l'exèrcit d'Alexandre el Gran, al.

Veure Alexandre el Gran і Bàlacros (militar)

Bàlacros (sàtrapa)

Bàlacros (en llatí Balacros, en grec antic Bάλακρoς) fou un militar macedoni, fill de Nicanor.

Veure Alexandre el Gran і Bàlacros (sàtrapa)

Beirut

Beirut (en català, històricament Barut) és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.

Veure Alexandre el Gran і Beirut

Beotarca

Beotarca (en grec antic Βοιωτάρχης, o Βοιώταρχος) era un membre dirigent de la Confederació o Lliga Beòcia organitzada per Tebes.

Veure Alexandre el Gran і Beotarca

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Veure Alexandre el Gran і Bernat Desclot

Bessos de Bactriana

Bessos (en grec antic Βήσσος 'Bḗssos') va ser sàtrapa de Bactriana i rei de l'Imperi persa de l'any 330 aC al 329 aC.

Veure Alexandre el Gran і Bessos de Bactriana

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Veure Alexandre el Gran і Biblioteca d'Alexandria

Biblos

Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en llengua fenícia 𐤂𐤁𐤋 gubl; en grec, βύβλος bíblos; en àrab جبيل, jubayl, pronunciat localment jbeil) va ser un antic port fenici, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte, que actualment es correspon amb la moderna ciutat de Jbeil, a la governació del Mont Líban, al nord de Beirut, al Líban.

Veure Alexandre el Gran і Biblos

Biografia

Una biografia és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) que consisteix en la narració de la vida d'algun personatge, escollit generalment per la seva activitat o el seu ressò públics.

Veure Alexandre el Gran і Biografia

Birtha

Birtha (en llatí Birtha, en grec antic Βίρθα) era una antiga fortalesa al riu Tigris, al sud de Mesopotàmia, que es deia que va ser construïda per Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Birtha

Bistanes

Bistanes fou un príncep persa, fill d'Artaxerxes III de Pèrsia.

Veure Alexandre el Gran і Bistanes

Bitínia

Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Veure Alexandre el Gran і Bitínia

Borsippa

Localització de '''Borsippa''' a Mesopotàmia Borsippa fou una ciutat estat de Mesopotàmia (Sumeri: BAD.SI.(A).AB.BAKI; Accadià: Barsip i Til-Barsip) als dos costats d'un llac de 17,7 km al sud-oest de Babilònia a la riba oriental de l'Eufrates, avui a la governació de Babil a l'Iraq, portant el nom de Birs Nimrud.

Veure Alexandre el Gran і Borsippa

Bozcaada

El castell venecià de '''Bozcaada''' Bozcaada (turc), o Ténedos (Τένεδος en grec), és una illa a prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea.

Veure Alexandre el Gran і Bozcaada

Bozdağlar

Bozdağlar (antigament Tmolos) és el nom d'una serralada muntanyosa de Turquia situada entre les províncies d'Esmirna, Aydın i Manisa Les muntanyes eren famoses per la gran quantitat de fusta que tenien.

Veure Alexandre el Gran і Bozdağlar

Bucèfal

Bucèfal (en grec antic, Βουκέφαλος, de βούς, "bou" i κεφαλή, "cap", o sigui "cap de bou") fou el nom del cavall d'Alexandre el Gran, que aquest estimava molt.

Veure Alexandre el Gran і Bucèfal

Bucèfala

Bucèfala, Bucefàlia o Alexandria Bucèfala (en grec Βουκέφαλα, en llatí Būcĕphăla) fou una ciutat grega de l'Índia a la vora del riu Hidaspes (Jhelum) construïda per Alexandre el Gran després d'una batalla en la qual va morir el seu cavall Bucèfal.

Veure Alexandre el Gran і Bucèfala

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Veure Alexandre el Gran і Bulgària

Cadmea

Cadmea (Καδμεία) era el nom antic de la ciutat de Tebes, anomenada així per Cadme, el llegendari fundador fenici de la ciutat.

Veure Alexandre el Gran і Cadmea

Calanos

Calanos (Calanus, Κάλανος) fou un dels anomenats gimnosofistes indis que van seguir a l'exèrcit macedoni des de Tàxila acompanyant a Alexandre el Gran; quan el rei es va posar malalt es va tirar a una pira encesa en presència de tot l'exèrcit, sense cap senyal de por.

Veure Alexandre el Gran і Calanos

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.

Veure Alexandre el Gran і Calígula

Cal·lístenes

* Cal·lístenes d'Olint, historiador grec que acompanyà Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Cal·lístenes

Cal·lístenes d'Atenes

Cal·lístenes d'Atenes (en llatí Callisthenes, en grec antic Καλλισθένης) fou un orador atenenc.

Veure Alexandre el Gran і Cal·lístenes d'Atenes

Cal·lístenes d'Olint

Cal·lístenes (Callisthenes) fou un historiador grec del nadiu d'Olint, a la península Calcídica.

Veure Alexandre el Gran і Cal·lístenes d'Olint

Cal·limedó

Cal·limedó (Callimedon) de renom Κάραβος (el cranc) per l'afecte que tenia per aquests crustacis, fou un orador atenenc, defensor dels interessos macedonis.

Veure Alexandre el Gran і Cal·limedó

Cal·lines

Cal·lines（en llatí Callines, en grec antic Καλλίνης) fou un oficial veterà a la cavalleria del rei Alexandre el Gran, un dels Companys (τῆς ἵππουτῆς ἑταιρικής).

Veure Alexandre el Gran і Cal·lines

Campaspe

''Campaspe'' (1896) de John William Godward Campaspe (Campaspe), a qui Claudi Elià anomena Pancaste (Παγκάστη) i Llucià de Samòsata Pacata (Πακάτη), nascuda a Larisa de Tessàlia, va ser la concubina preferida d'Alexandre el Gran i la primera amb qui va tenir relacions sexuals, segons que deien els contemporanis.

Veure Alexandre el Gran і Campaspe

Campionat del món d'escacs

El Campionat del món d'escacs és la competició que se celebra per determinar el Campió del Món d'escacs absolut.

Veure Alexandre el Gran і Campionat del món d'escacs

Canop

Canop (en Canopus o Canobus, en Κάνωπος) era una antiga ciutat de la costa occidental del delta del Nil, vora la branca Canòpica (Κανωβικὴ διῶρυξ 'kanobike diorix', segons Estrabó), a l'antic Egipte.

Veure Alexandre el Gran і Canop

Canya de sucre

Un camp segant-se de canya de sucre La canyamel, canya de sucre o canya dolça (Saccharum officinarum) és una planta de la família de les Poaceae.

Veure Alexandre el Gran і Canya de sucre

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Veure Alexandre el Gran і Capadòcia

Capadoci

El capadoci és el dialecte grec parlat a Capadòcia fins que els habitants grecs en van ser expulsats el 1922.

Veure Alexandre el Gran і Capadoci

Capadocis

Els capadocis (en grec antic Καππαδόκης) eren un poble indoeuropeu que vivia a la regió de Capadòcia a l'Àsia Menor.

Veure Alexandre el Gran і Capadocis

Caracene

Caracene (grec antic: Χαρακηνή), va ser un regne fundat pels espaosins iranians situat al capdavant del golf Pèrsic, principalment a l'Iraq actual.

Veure Alexandre el Gran і Caracene

Caranos (general)

Caranos (en Caranus; en Κάρανος o Καρανός, "Káranos" o "Karanós") fou un macedoni del cos de guàrdies reials (ἑταῖροι Companys) i general d'Alexandre el Gran que el va enviar contra Satibarzanes revoltat a la satrapia d'Ària.

Veure Alexandre el Gran і Caranos (general)

Caranos (príncep)

Caranos (en llatí Caranus, en grec antic Κάρανος o Καρανός "Káranos" o "Karanós") va ser un fill de Filip II de Macedònia, fruit de la seva unió amb Cleòpatra de Macedònia i germanastre d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Caranos (príncep)

Cares de Mitilene

Cares de Mitilene (en llatí Chares, en grec antic Χάρης ὁ Μυτιληναῖος) fou un oficial d'Alexandre el Gran que tenia com a feina introduir els ambaixadors estrangers al rei (εἰσαγγελεύς).

Veure Alexandre el Gran і Cares de Mitilene

Caridem d'Atenes

Caridem d'Atenes (en llatí Charidemus, en grec antic Χαρίδημος) fou un polític atenenc que va viure al.

Veure Alexandre el Gran і Caridem d'Atenes

Caridem d'Eubea

Caridem d'Eubea (Charidemus) fou un general de l'antiga Grècia natural d'Òreos, a l'illa d'Eubea.

Veure Alexandre el Gran і Caridem d'Eubea

Caspiae Pylae

Les Portes Càspies (en Portae Caspiae) foren una sèrie de ports de muntanya pròxims a la mar Càspia coneguts perquè Alexandre el Gran hi va passar mentre perseguia el rei Darios després de Gaugamela.

Veure Alexandre el Gran і Caspiae Pylae

Caspiene

Caspiene fou una regió a l'est d'Armènia poblada pels caspis (kaspioi), a la boca del Kura.

Veure Alexandre el Gran і Caspiene

Cassandre

Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.

Veure Alexandre el Gran і Cassandre

Cataònia

Cataònia (en grec antic Καταονία) era una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia.

Veure Alexandre el Gran і Cataònia

Cavalleria

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.

Veure Alexandre el Gran і Cavalleria

Càrax d'Espàsines

Càrax d'Espàsines (en Charax Spasini) era una ciutat situada al sud de Babilònia o potser a la Susiana, propera al golf Pèrsic i a la boca del Tigris.

Veure Alexandre el Gran і Càrax d'Espàsines

Càrdia

Càrdia, situada al nord del Quersonès Traci (avui Península de Gal·lípoli) Càrdia (Cardia) era una de les principals ciutats gregues del Quersonès traci, al golf de Melas.

Veure Alexandre el Gran і Càrdia

Cària

Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.

Veure Alexandre el Gran і Cària

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Veure Alexandre el Gran і Cíbele

Cízic

Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.

Veure Alexandre el Gran і Cízic

Cebalí

Cebalí (Cebalinus, Kebalïnos, Κεβαλῖνος), germà de Nicòmac, que va viure amb aparellament homosexual amb Dimnos (Dimnus), autor d'un complot contra Alexandre el Gran el 330 aC.

Veure Alexandre el Gran і Cebalí

Cefalió

Cefalió (en Cephalion) fou un retòric de l'antiga Grècia que va viure en temps de l'emperador Hadrià i que va destacar per la seva obra historiogràfica, avui perduda i coneguda solament per fragments citats d'altres autors.

Veure Alexandre el Gran і Cefalió

Ceràmica grega

Signatura del famós pintor Sòfilos: ''Sófilos m'egrafsen'' (Sòfilos em va pintar) La '''ceràmica''' grega reuneix el conjunt de recipients i pintura de gots grecs. Nascuda al Pròxim Orient, assolí en l'antiga Grècia un alt nivell de qualitat artística, i deixà una important informació sobre la vida i la cultura dels antics grecs.

Veure Alexandre el Gran і Ceràmica grega

Chandragupta Maurya

Chandragupta Maurya va ser el fundador i primer rei de l'imperi Maurya.

Veure Alexandre el Gran і Chandragupta Maurya

Cidnos

Cidnos (llatí Cydnus) fou un riu de la Cilicia Campestris que naixia a les muntanyes del Taure, al damunt de Tars i desaiguava a la mar a la regió del llac Khegma.

Veure Alexandre el Gran і Cidnos

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Veure Alexandre el Gran і Cilícia

Cime

Cime (Cyme) era una ciutat de l'Eòlida, a l'Àsia Menor, anomenada així per Cime, una de les amazones.

Veure Alexandre el Gran і Cime

Cinana

Cinana o Cina o Cinna (en llatí Cynane, Cyna, en grec antic Κυνάνη, Κύνα, Κύννα), era una germanastra d'Alexandre el Gran, nascuda de Filip II de Macedònia i de la seva parella il·líria Audata.

Veure Alexandre el Gran і Cinana

Cios

Moneda de Cius Cios (en Cius, Kίος) era una ciutat de Bitínia, a la Propòntida, en un golf anomenat de Cios (Cianos Sinus).

Veure Alexandre el Gran і Cios

Cirenaica

Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.

Veure Alexandre el Gran і Cirenaica

Cirene

Cirene (o) fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.

Veure Alexandre el Gran і Cirene

Civilització

Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.

Veure Alexandre el Gran і Civilització

Cleandre de Bizanci (general)

Cleandre de Bizanci, (en llatí Cleander, en grec antic Κλέανδρος, Kléandros) fill de Polemòcrates, era un dels oficials d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Cleandre de Bizanci (general)

Cleòmenes de Nàucratis

Cleòmenes (Kλεoμένης; ? - 322 aC) fou un general de l'antiga Grècia natural de Nàucratis (Egipte) que fou nomenat per Alexandre el Gran com a nomarca d'una part d'Egipte i terres adjacents la primavera del 331 aC.

Veure Alexandre el Gran і Cleòmenes de Nàucratis

Cleòpatra

Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Cleòpatra

Cleòpatra de Macedònia

Cleòpatra (en llatí Cleopatra, en grec antic Κλεοπάτρα) fou reina de Macedònia (337-336 aC).

Veure Alexandre el Gran і Cleòpatra de Macedònia

Cleòpatra de Macedònia (princesa)

Cleòpatra (356 aC-308 aC) fou princesa de Macedònia i regent de l'Epir.

Veure Alexandre el Gran і Cleòpatra de Macedònia (princesa)

Cleó de Sicília

Cleó de Sicília (Cleon, Kléon, Κλέων) fou un escriptor grec de la comitiva d'Alexandre el Gran que segons Quint Curti Ruf desmereixia la professió, ja que va proposar l'adoració d'Alexandre com a deu en un banquet, però Arrià i Plutarc atribueixen la proposta a Anaxarc.

Veure Alexandre el Gran і Cleó de Sicília

Clit d'Il·líria

Clit (en llatí Cleitus, en grec antic Κλεῖτος o Κλειτός, Klitos ho Klitós) fou rei d'Il·líria al, fill del rei Bardil·lis.

Veure Alexandre el Gran і Clit d'Il·líria

Clit Meles

Clit (en llatí Cleitus, en grec antic Κλεῖτος o Κλειτός "Kleitos o Kleitós") fou un general macedoni de sobrenom Meles (Μέλας, negre) Era fill de Dròpides, i germà de Lanice o Hel·lanice, la dida d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Clit Meles

Clitarc (escriptor)

Clitarc (en llatí Cleitarchus, en grec antic Κλείταρχος "Kleitarkhos") fou un escriptor grec que va escriure un tractat sobre paraules estrangeres (γλῶσσαι), obra que Ateneu menciona amb molta freqüència.

Veure Alexandre el Gran і Clitarc (escriptor)

Clitarc (historiador)

Clitarc (en llatí Cleitarchus, en grec antic Κλείταρχος "Kleitarkhos") fou un historiador grec fill del també historiador Dinó, segons Plini el Vell.

Veure Alexandre el Gran і Clitarc (historiador)

Cofen

Cofen o Cofes (Cophen o Cophes, Κωφήν, Κώφης), fou fill del sàtrapa Artabazos II que fou encarregat de portar a Damasc els tresors de Darios III de Pèrsia quan aquest va sortir de Babilònia per enfrontar-se a Alexandre el Gran (333 aC).

Veure Alexandre el Gran і Cofen

Colós de Rodes

El Colós de Rodes (grec antic: Ὁ Ἥλιος Ῥόδιος, Ὁ Κολοσσὸς Ῥόδιος – ho Hélios Rhódios, ho Kolossòs Rhódios, llatí: Colossus Solis Rhodi o Solis Colossus Rhodi, grec modern: Κολοσσός της Ρόδου– Kolossós tis Rhódu) va ser una gegantina estàtua del déu Hèlios construïda a l'illa de Rodes en el per Cares de Lindos.

Veure Alexandre el Gran і Colós de Rodes

Colin Farrell

és un actor irlandès que és considerat com un dels talents prometedors del moment, caracteritzat, també, per la seva turbulenta personalitat.

Veure Alexandre el Gran і Colin Farrell

Colofó (ciutat)

Colofó (en grec antic Κολοφών) era una antiga ciutat grega de Jònia a l'Àsia Menor, a la vora del riu Hales, fundada segons diu Estrabó, per Andremó, que tenia la tomba en entrar a la ciutat per la banda del riu Calaon.

Veure Alexandre el Gran і Colofó (ciutat)

Comes

Comes (en plural comites) era un rang romà que inicialment equivalia a 'company' per distingir-lo de socius ('soci').

Veure Alexandre el Gran і Comes

Commagena

La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.

Veure Alexandre el Gran і Commagena

Corduena

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.

Veure Alexandre el Gran і Corduena

Corto Maltès

Corto Maltès (Corto Maltese, en la versió original) és una sèrie de còmics i un personatge de ficció creat pel dibuixant italià Hugo Pratt, el 1967.

Veure Alexandre el Gran і Corto Maltès

Cos (Grècia)

Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Veure Alexandre el Gran і Cos (Grècia)

Cossais

Cossais, cosseis o cosseins (en llatí Cossaei, grec Κοσσαῖοι) eren un poble guerrer que habitaven un districte muntanyós anomenat Cossaia (Κοσσαία) a la vora de la Susiana (al sud) i de la Mèdia (al nord).

Veure Alexandre el Gran і Cossais

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Veure Alexandre el Gran і Cotó

Cràter

* Geologia.

Veure Alexandre el Gran і Cràter

Cràter d'Orèstia

Cràter (Craterus, Kraterós Κρατερός), fou un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Cràter d'Orèstia

Criselefantí

Delfos. La cara, que es veu actualment ennegrida pel foc o pel temps, és d'ivori El criselefantí (del grec χρυσός, khrisós, 'or', i ελεφάντινος, elefàntinos, 'vori') és una tècnica escultòrica apareguda a Grècia a l'entorn del, que es caracteritzava per la utilització de plaques de vori (generalment, per a representar la carn del cos humà) i pa d'or (per a representar la roba, els cabells, les armes, els guarniments, etc.), muntats sobre una armadura de fusta que quedava totalment coberta.

Veure Alexandre el Gran і Criselefantí

Critobul (metge)

Critobul (en Critobulus) fou un metge i cirurgià grec esmentat per Plini el Vell que diu que va treure una fletxa de l'ull de Filip II de Macedònia quan encara regnava el seu pare Amintes, que se li havia clavat probablement durant el setge de Metone el 353 aC.

Veure Alexandre el Gran і Critobul (metge)

Critodem

Critodem (Critodemus) fou un metge grec nascut a l'illa de Cos, de la família dels Asclepíades, que, segons Flavi Arrià, va assistir a Alexandre el Gran d'una ferida patida en l'assalt de la fortalesa més important dels melieus el 326 aC.

Veure Alexandre el Gran і Critodem

Crucifixió

Crucifixió de sant Pere, de Caravaggio La crucifixió és un mètode d'execució, on el reu és lligat o clavat en una creu de fusta, entre arbres o en una paret, i deixat allí fins a la seva mort.

Veure Alexandre el Gran і Crucifixió

Curopedi

Curopedi (grec Curopedion o Curupedion o Kurupedion o Kuropedion, llatí Curupedium o Curopedium) fou una plana de Lídia, no lluny de Sardes, on el febrer del 281 aC Lisímac de Tràcia fou derrotat i mort per Seleuc I Nicàtor.

Veure Alexandre el Gran і Curopedi

Curos

El gran ''curos'' de Samos, el més gran que es conserva a Grècia (Museu Arqueològic de Samos). Un curos (plural curos del grec antic κοῦρος) és una estàtua d'un home jove, datada a partir del període arcaic de l'art grec (650-500 aC).

Veure Alexandre el Gran і Curos

Dacis

Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.

Veure Alexandre el Gran і Dacis

Dahes

Els dahes (en llatí Dahae; en persa داه‍ان 'Dāhān'; en grec antic Δάοι, Δάαι, Δαι, Δάσαι 'Dáoi, Dáai, Dai, Dasai'; en sànscrit 'Dasa'; en xinès 大益 'Dayi') eren una tribu de les estepes de l'est de la mar Càspia.

Veure Alexandre el Gran і Dahes

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Veure Alexandre el Gran і Damasc

Dardanels

Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.

Veure Alexandre el Gran і Dardanels

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Veure Alexandre el Gran і Darios III de Pèrsia

Dascilèon

Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.

Veure Alexandre el Gran і Dascilèon

Datafernes

Datafernes (Dataphernes, Δαταφέρνης) fou un noble persa, lloctinent de Bessos de Bactriana, que fou un dels que va entregar a Alexandre el Gran el 329 aC.

Veure Alexandre el Gran і Datafernes

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Veure Alexandre el Gran і Dàcia

Dàric

Dàric aquemènida. El dàric o estàter dàric (en grec antic στατὴρ δαρεικός) era una moneda persa aquemènida introduïda per Darios I el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Dàric

Dèdal de Bitínia

Dèdal de Bitínia (en llatí Daedalus, en grec antic Δαίδαλος "Daidalos") fou un escultor nascut a Bitínia, que va fer, entre d'altres, una estàtua de Zeus (el Zeus anomenat Stratius) a Nicomèdia, molt admirada al seu temps, segons Flavi Arrià i Dionís Periegetes.

Veure Alexandre el Gran і Dèdal de Bitínia

Dímaques

Dímaques (del llatí Dimachae) eren un soldats de cavalleria macedonis que combatien també a peu quan l'ocasió ho demanava.

Veure Alexandre el Gran і Dímaques

Díon (Pièria)

Díon (Dium) fou una ciutat de l'antiga Macedònia de la regió de Pièria.

Veure Alexandre el Gran і Díon (Pièria)

Dòcim de Macedònia

Antígon Dòcim o Dòcim (en llatí Docimus, Dókimos) fou un oficial de l'exèrcit del Regne de Macedònia que a la mort d'Alexandre el Gran va donar suport a Perdicas d'Orèstia.

Veure Alexandre el Gran і Dòcim de Macedònia

Deidamia I de l'Epir

Deidamia (en Deidameia) fou una filla del rei Eàcides de l'Epir i germana de Pirros.

Veure Alexandre el Gran і Deidamia I de l'Epir

Demades

Demades (en llatí Demades, en grec antic Δημάδης) fou un home d'estat i orador atenenc contemporani de Filip II de Macedònia, Alexandre el Gran i Antípater.

Veure Alexandre el Gran і Demades

Demarat de Corint (client de Filip II)

Demarat de Corint (en llatí Demaratus, en grec antic Δημάρατος) fou un corinti unit per llaços d'hospitalitat amb la família de Filip II de Macedònia.

Veure Alexandre el Gran і Demarat de Corint (client de Filip II)

Demòfil (historiador)

Demòfil (en llatí Demophilus, en grec antic Δημόφιλος "Demóphilos"), fill d'Èfor de Cumes, fou un historiador grec del temps d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Demòfil (historiador)

Demòstenes

fou un orador i estatista atenenc.

Veure Alexandre el Gran і Demòstenes

Demetri (fill d'Altèmenes)

Demetri (en llatí Demetrios, en grec antic Δημήτριος), fill d'Altèmenes, fou un militar macedoni, que va ser comandant d'un esquadró de cavalleria sota Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Demetri (fill d'Altèmenes)

Demetri (fill de Pitonax)

Demetri (en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος), fill de Pitonax (Pythonax) de malnom Fidó (Pheidon), era un militar macedoni, que va ser comanant d'un esquadró escollit de cavalleria anomenat ἑταιροι (Companys), sota Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Demetri (fill de Pitonax)

Demetri (somatofílac)

Demetri (en llatí Demetrius, en grec antic Δηµητριος), va ser un militar macedoni.

Veure Alexandre el Gran і Demetri (somatofílac)

Demetri Poliorceta

Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.

Veure Alexandre el Gran і Demetri Poliorceta

Demofont (desambiguació)

* Demofont, rei mític d'Atenes.

Veure Alexandre el Gran і Demofont (desambiguació)

Demofont (vident)

Demofont (Demophon) va ser un herald i endeví expert en la interpretació de prodigis i en llegir les entranyes dels animals sacrificats.

Veure Alexandre el Gran і Demofont (vident)

Detondes

Detondes (en llatí Daetondas, en grec antic Δαιτώνδας), va ser un escultor grec nascut a Sició que va esculpir l'estàtua de l'atleta d'Elis Teòtim a Olímpia, segons explica Pausànias.

Veure Alexandre el Gran і Detondes

Diamant

El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.

Veure Alexandre el Gran і Diamant

Diàdocs

Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.

Veure Alexandre el Gran і Diàdocs

Diàspora

Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".

Veure Alexandre el Gran і Diàspora

Diòdot d'Èritres

Diòdot (Diodotus) fou un escriptor de l'antiga Grècia nadiu d'Èritres de Jònia que segons Ateneu va ser l'autor de l'obra ἐφημερίδες Ἀλεξάνδρου(«Efemèrides d'Alexandre»), cosa que el situa en temps d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Diòdot d'Èritres

Diògenes de Sinope

Diògenes de Sinop Diògenes de Sinope (en llatí: Diogenes, en grec: Διογένης ὁ Σινωπεύς), anomenat el cínic, nascut a Sinope entre el 391 i el 399 aC (o fins i tot fins al 412 aC) i mort a Corint el 323 aC, fou un filòsof cínic i un filòsof socràtic menor.

Veure Alexandre el Gran і Diògenes de Sinope

Diòtim d'Atenes

Diòtim (en llatí Diotimus, en grec antic Διότιμος) va ser un historiador atenenc que va escriure una història d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Diòtim d'Atenes

Dicearc de Messana

Dicearc (Dikàiarkhos), fill de Fídies, fou un filòsof peripatètic, geògraf i historiador de l'antiga Grècia nascut a Messana (Sicília), tot i que va viure la major part de la seva vida a la Grècia continental, especialment al Peloponnès.

Veure Alexandre el Gran і Dicearc de Messana

Dime (ciutat)

Dime (Δύμη; gentilici Δύμιος, català dimi) era una ciutat d'Acaia, la més occidental de les dotze ciutats que van formar la Lliga Aquea.

Veure Alexandre el Gran і Dime (ciutat)

Dinarc d'Atenes

Dinarc (Deinarchus) fou el darrer i el menys important dels deu oradors àtics.

Veure Alexandre el Gran і Dinarc d'Atenes

Dinastia antigònida

La dinastia antigònida va ser una nissaga de reis macedonis descendents d'Antígon I el borni (Monophtalmus), general d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Dinastia antigònida

Dinastia antipàtrida

La dinastia antipàtrida (Ἀντιπατρίδαι) fou una nissaga que va governar el Regne de Macedònia.

Veure Alexandre el Gran і Dinastia antipàtrida

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Veure Alexandre el Gran і Dinastia ptolemaica

Dinòcrates de Macedònia

Dinòcrates de Macedònia (en llatí Deinocrates, en grec antic Δεινοκράτης) fou un arquitecte macedoni del temps d'Alexandre el Gran conegut per reconstruir el temple d'Àrtemis a Efes després que Heròstrat d'Efes l'hagués cremat l'any 356 aC.

Veure Alexandre el Gran і Dinòcrates de Macedònia

Dinó (historiador)

Dinó (en llatí Deinon o Dinon, en grec antic Δείνων o Δίνων) fou el pare de Clitarc, l'historiador de l'expedició d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Dinó (historiador)

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.

Veure Alexandre el Gran і Diodor de Sicília

Diodor Periegetes

Diodor Periegetes (en Diódōros ho Periēgētés) fou un escriptor grec nascut probablement a Atenes que va escriure sobre geografia i topografia.

Veure Alexandre el Gran і Diodor Periegetes

Diognet (escriptor)

Diognet (en llatí Diognetus, en grec antic Διόγνητος) fou un escriptor grec.

Veure Alexandre el Gran і Diognet (escriptor)

Diomedes de Tràcia

Hèracles i les eugues de Diomedes Diomedes (en grec antic Διομήδης), segons la mitologia grega va ser un rei traci dels bístons, fill d'Ares i de Pirene.

Veure Alexandre el Gran і Diomedes de Tràcia

Dionís

Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

Veure Alexandre el Gran і Dionís

Dionisi d'Heraclea

* Dionisi d'Heraclea, tirà d'Heraclea del Pont.

Veure Alexandre el Gran і Dionisi d'Heraclea

Dionisi d'Heraclea (tirà)

Dionisi d'Heraclea (en Dyonisius), fill de Clearc I, fou un tirà d'Heraclea del Pont.

Veure Alexandre el Gran і Dionisi d'Heraclea (tirà)

Dodecanès

El Dodecanès (en grec Δωδεκάνησα, Dodekànisa, que significa 'dotze illes') és un arxipèlag de la mar Egea, pertanyent a Grècia, situat davant la costa sud-occidental de Turquia.

Veure Alexandre el Gran і Dodecanès

Doroteu (historiador)

Doroteu (Dorotheus, Δωρόθεος) fou un historiador grec que va escriure una obra sobre la vida d'Alexandre el Gran que és esmentada per Ateneu sense indicar si és la mateixa persona que va escriure altres obres atribuïdes genèricament a un Doroteu: Una història de Sicília (Σικελικά) preservada per Estobeu, una història d'Itàlia (Ἰταλικά) esmentada per Plutarc, Πανδέκτης, esmentada per Climent d'Alexandria, i Μεταμορφώσεις, esmentada per Plutarc.

Veure Alexandre el Gran і Doroteu (historiador)

Dracó III

Dracó III (en llatí Dracon, en grec Δράκων)) fou segons Suides fill d'Hipòcrates, probablement Hipòcrates IV. Va ser el metge personal de Roxana l'esposa d'Alexandre el Gran, a la part final del.

Veure Alexandre el Gran і Dracó III

Dracma

La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmés, o δραχμαί, drakhmé, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Pròxim durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.

Veure Alexandre el Gran і Dracma

Drangiana

Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.

Veure Alexandre el Gran і Drangiana

Dripetis

Dripetis (Drypetis, Δρυπῆτις o Δρυπετις) fou filla del rei Darios III de Pèrsia Codomà.

Veure Alexandre el Gran і Dripetis

Ecbàtana

Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.

Veure Alexandre el Gran і Ecbàtana

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Veure Alexandre el Gran і Edat antiga

Edward Morgan Forster

Edward Morgan Forster (Londres, 1 de gener de 1879 - Coventry, 7 de juny de 1970) fou un escriptor anglès, considerat una de les figures cabdals de la literatura britànica, si bé, fou un autor amb poques publicacions.

Veure Alexandre el Gran і Edward Morgan Forster

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Veure Alexandre el Gran і Efes

Efialtes (general macedoni)

Efialtes (en llatí Ephialtes, en grec antic Ἐφιάλτης) fou un general macedoni d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Efialtes (general macedoni)

Efialtes d'Atenes

Efialtes (en llatí Ephialtes, en grec antic Ἐφιάλτης) fou un orador atenenc, un dels que Alexandre el Gran en va exigir l'entrega l'any 335 aC després de la destrucció de Tebes.

Veure Alexandre el Gran і Efialtes d'Atenes

Efip d'Olint

Efip (Ephippus) fou un historiador grec nascut a Olint que va escriure sobre Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Efip d'Olint

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Veure Alexandre el Gran і Egipte (província romana)

El príncep

El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas.

Veure Alexandre el Gran і El príncep

Elam

Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.

Veure Alexandre el Gran і Elam

Eníades

Eníades (en Oeniadae) era una ciutat d'Acarnània a la riba oest de l'Aqueloos, a uns 15 km de la desembocadura.

Veure Alexandre el Gran і Eníades

Enea

Enea (Αἴνεια) era una ciutat de la Calcídia, a Macedònia, a l'altra banda de Pidna i a uns 30 km de Tessalònica, segons que diu Titus Livi.

Veure Alexandre el Gran і Enea

Epígons

Els epígons (en grec antic Ἐπίγονοι) són els descendents dels set cabdills que van participar en la primera expedició contra Tebes.

Veure Alexandre el Gran і Epígons

Epicur

Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.

Veure Alexandre el Gran і Epicur

Epocil

Epocil (en llatí Epocillus, en grec antic Ἐπόκιλλος) fou un militar macedoni a qui Alexandre el Gran el va comissionar l'any 330 aC perquè es poses al front de la cavalleria tessàlia i altres grups aliats que desitgessin retornar al Regne de Macedònia i portar-los al menys fins a la costa, on s'esperava que Menes els passés fins a l'illa d'Eubea.

Veure Alexandre el Gran і Epocil

Equió

Equió (en grec Έχίων, en llatí Echion)) fou un pintor i escultor grec que alguns autors suposen que va viure a la 107 Olimpíada, cap al 352 aC, és a dir, a la meitat del. Va deixar diverses pintures destacades: Pater Liber, Tragèdia i Comèdia, Semíramis transformant-se en reina amb una dona gran que portava torxes al seu davant.

Veure Alexandre el Gran і Equió

Erigi

Erigi (en llatí Erigyius, en grec antic Ἐρίγυιος o Ἐριγύϊος) fou un militar macedoni, fill de Laricos i nascut a Mitilene.

Veure Alexandre el Gran і Erigi

Escepsis

Escepsis (en Scepsis) era una ciutat del sud-est de Mísia a la vora del riu Esep, i a 150 estadis al sud-est d'Alexandria de la Tròada.

Veure Alexandre el Gran і Escepsis

Escrió de Mitilene

Escrió de Mitilene (Aeschrion) fou un poeta èpic de Mitilene a l'illa de Lesbos, deixeble d'Aristòtil, que va acompanyar a Alexandre el Gran en alguna de les seves campanyes.

Veure Alexandre el Gran і Escrió de Mitilene

Escrió de Samos

Escrió de Samos (Aeschrion) fou un poeta iàmbic grec nascut a Samos.

Veure Alexandre el Gran і Escrió de Samos

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Veure Alexandre el Gran і Església Ortodoxa Romanesa

Esmirna

Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.

Veure Alexandre el Gran і Esmirna

Estagira

Estagira (Stagīra, en Στάγιρα o Στάγιρος) era una antiga ciutat situada a la Península Calcídica, a Macedònia.

Veure Alexandre el Gran і Estagira

Estix

Segons la mitologia grega, l'Estígia o Estix (del grec antic Στύξ, del verb στυγέω, 'odiar'), era una oceànide, la filla gran d'Oceà i Tetis, filla de Gea, segons explica Hesíode a la seva Teogonia; segons Gai Juli Higini va néixer d'Èreb i Nix (les tenebres i la nit).

Veure Alexandre el Gran і Estix

Etòlia

Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.

Veure Alexandre el Gran і Etòlia

Euclides

Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».

Veure Alexandre el Gran і Euclides

Eudem (general)

Eudem (en llatí Eudemus, en grec antic Εὔδημος) fou un general d'Alexandre el Gran a qui el rei va nomenar comandant de les tropes que va deixar a l'Índia, segons Flavi Arrià.

Veure Alexandre el Gran і Eudem (general)

Eufrònides (escultor)

Eufrònides (en llatí Euphronides, en grec antic Εὐφρονίδης) fou un escultor grec, contemporani de l'escultor Lisip i d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Eufrònides (escultor)

Eupàlion

Eupàlion (Eupalium) fou una de les ciutats principals de la Lòcrida occidental, situada prop del mar, entre Naupacte i Eantea, segons diu Estrabó.

Veure Alexandre el Gran і Eupàlion

Eurídice (filla d'Antípatre)

Eurídice (Eurydice) fou una filla d'Antípatre i esposa de Ptolemeu I Sòter.

Veure Alexandre el Gran і Eurídice (filla d'Antípatre)

Eurídice III de Macedònia

Eurídice III de Macedònia (Εὐρυδίκη, Eurydice) fou filla d'Amintes (fill de Perdicas III de Macedònia) i de Cinana (filla de Filip II de Macedònia).

Veure Alexandre el Gran і Eurídice III de Macedònia

Eurifó

Eurifó o Eurifont (en llatí Euriphon, en grec Εὐρυφῶν), fou un cèlebre metge de Cnidos a Cària que va néixer probablement a la meitat del segle V aC, ja que Sorà d'Efes el Jove diu que era un contemporani d'Hipòcrates, però més vell.

Veure Alexandre el Gran і Eurifó

Eutícrates

Eutícrates (en llatí Euthycrates, en grec antic Εὐθυκράτης) fou un escultor grec que Plini el Vell situa vers el 300 aC, a l'Olimpíada 120.

Veure Alexandre el Gran і Eutícrates

Fabi Marcel·lí

Fabi Marcel·lí (en llatí Fabius Marcellinus) va ser un escriptor i historiador romà, del qual només en subsisteixen unes poques fonts secundàries.

Veure Alexandre el Gran і Fabi Marcel·lí

Fanocles

Fanocles (en llatí Phanocles, en grec antic fou un poeta elegíac grec, un dels millors. No se sap l'època en què va viure, però pel seu estil devia de ser possiblement contemporani d'Hermesianax de Colofó, Filetes de Cos i Cal·límac, és a dir, en temps de Filip II de Macedònia i Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Fanocles

Faraó

Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.

Veure Alexandre el Gran і Faraó

Farasmanes (rei)

Farasmanes (Pharasmanes) fou un rei escita de la tribu o grup dels corasmis.

Veure Alexandre el Gran і Farasmanes (rei)

Farnaces (noble)

Farnaces (en llatí Pharnaces, en grec antic Φαρνάκης) era un noble persa.

Veure Alexandre el Gran і Farnaces (noble)

Farnuques de Lícia

Farnuques (en llatí Pharnuchus, en grec antic Φαρνοὺχης o Φαρνοὺχος) va ser un militar lici del.

Veure Alexandre el Gran і Farnuques de Lícia

Fènix de Tebes

Fènix de Tebes (en llatí Phoenix, en grec antic Φοι̂νιξ) fou un militar de Tebes, cap de la revolta de la ciutat contra el rei Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Fènix de Tebes

Fímbries

Fímbries (en llatí fimbriae, en grec antic θύσανοι, que es podrien traduir per borles o serrells) eren unes decoracions a la tela.

Veure Alexandre el Gran і Fímbries

Fítia

Fítia (en grec antic Φυτία o Φοιτεῖαι) era una ciutat de l'interior d'Acarnània situada a l'oest de la ciutat d'Estratos, i estava fortament fortificada.

Veure Alexandre el Gran і Fítia

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.

Veure Alexandre el Gran і Fenícia

Filó (escultor)

Filó (en llatí Philon, en grec antic Φίλων) fill d'Antípater, fou un escultor grec.

Veure Alexandre el Gran і Filó (escultor)

Filó d'Enos

Filó (en llatí Philon, en grec antic) fou un mercenari grec nadiu d'Enos a Tessàlia, al servei d'Alexandre el Gran, que havia situat els mercenaris a l'alta Àsia.

Veure Alexandre el Gran і Filó d'Enos

Filemó el Vell

Filemó (en llatí Philemon, en grec antic Φιλήμων) (circa 360 aC - circa 262 aC) fou un poeta còmic atenenc, el primer en ordre d'antiguitat i el segon en celebritat de tots els poetes còmics de la nova comèdia.

Veure Alexandre el Gran і Filemó el Vell

Filetes de Cos

Filetes (Philetas), fill de Tèlef, fou un poeta i gramàtic grec nadiu de Cos que va florir als primers anys de l'Escola filològica d'Alexandria, quan es va començar l'estudi seriós de la literatura clàssica grega.

Veure Alexandre el Gran і Filetes de Cos

Filinna

Filinna (Φίλιννα) era una dansaire de Larisa de Tessàlia que va ser la mare de Filip III Arrideu, germanastre d'Alexandre el Gran, nascut d'una relació que Filinna va tenir amb el rei Filip II de Macedònia.

Veure Alexandre el Gran і Filinna

Filip (cap de la cavalleria)

Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος), fill de Menelau, fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Filip (cap de la cavalleria)

Filip (fill d'Antípatre)

Filip (Philippus) fou un general i príncep macedoni, fill d'Antípatre i germà de Cassandre.

Veure Alexandre el Gran і Filip (fill d'Antípatre)

Filip (general d'Antígon)

Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος) fou un oficial macedoni que havia servit sota Alexandre el Gran, i va participar en totes les seves campanyes, i per tant era un home amb molta experiència.

Veure Alexandre el Gran і Filip (general d'Antígon)

Filip (militar)

Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος), fill d'Amintes, fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran Va dirigir una de les divisions de la falange a la batalla del Grànic, segons Flavi Arrià.

Veure Alexandre el Gran і Filip (militar)

Filip (sàtrapa de l'Índia)

Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος), fill de Macates, fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Filip (sàtrapa de l'Índia)

Filip (sàtrapa de Sogdiana)

Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος), fou un militar macedoni nomenat sàtrapa de Sogdiana per Alexandre el Gran l'any 327 aC.

Veure Alexandre el Gran і Filip (sàtrapa de Sogdiana)

Filip d'Acarnània

Filip d'Acarnània (en Philippus), nascut a Acarnània, va ser un amic i metge d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Filip d'Acarnània

Filip de Calcis

Filip de Calcis (en llatí Philippus, en grec) va ser un historiador grec que va viure en data desconeguda.

Veure Alexandre el Gran і Filip de Calcis

Filip de Megalòpolis

Filip de Megalòpolis (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος), era fill d'Alexandre de Megalòpolis, que pretenia ser descendent d'Alexandre el Gran i Filip li donava suport en les seves pretensions.

Veure Alexandre el Gran і Filip de Megalòpolis

Filip el Megàric

Filip el megàric (en llatí Philippus Megaricus, en grec) va ser un filòsof megàric grec mencionat per Diògenes Laerci que dona un extracte de la seva obra.

Veure Alexandre el Gran і Filip el Megàric

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Veure Alexandre el Gran і Filip II de Macedònia

Filip III Arrideu

Filip Arrideu o simplement Arrideu (en llatí Philippus Arrhidaeus, en grec antic Φίλιππος Γ΄ ὁ Ἀρριδαῖος) fou un germanastre d'Alexandre el Gran, fill de Filip II de Macedònia i d'una ballarina de nom Filinna de Larissa.

Veure Alexandre el Gran і Filip III Arrideu

Filip Isàngel

Filip Isàngel (en llatí Philippus Isangelus, en grec) va ser un escriptor grec de data desconeguda.

Veure Alexandre el Gran і Filip Isàngel

Filipos

Filipos o Filips (Philippi) fou una ciutat de Macedònia fundada per Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran, del qual pren el nom.

Veure Alexandre el Gran і Filipos

Filisc d'Egina

Filisc (Philiscus), fill d'Onesícrit, fou un filòsof cínic grec nadiu de l'illa d'Egina que va viure al.

Veure Alexandre el Gran і Filisc d'Egina

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Veure Alexandre el Gran і Filosofia

Filosofia hel·lenística

La filosofia hel·lenística és la filosofia grega del període hel·lenístic.

Veure Alexandre el Gran і Filosofia hel·lenística

Filosofia occidental

Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.

Veure Alexandre el Gran і Filosofia occidental

Filotes (general)

Filotes (en llatí Philotas, en grec antic Φιλώτας) fou un general macedoni, fill de Parmenió, i un dels generals macedonis més distingits.

Veure Alexandre el Gran і Filotes (general)

Filotes (militar 335 aC)

Filotes (en llatí Philotas, en grec antic Φιλώτας) fou un militar macedoni, que tenia el comandament de la guarnició de Cadmea a Tebes quan la ciutat es va revoltar contra el rei macedoni Alexandre el Gran l'any 335 aC.

Veure Alexandre el Gran і Filotes (militar 335 aC)

Filotes (pare de Parmenió)

Filotes (en llatí Philotas, en grec antic Φιλώτας) fou un general macedoni que va viure al.

Veure Alexandre el Gran і Filotes (pare de Parmenió)

Filotes (patge)

Filotes (en llatí Philotas, en grec antic Φιλώτας) fou un patge macedoni d'origen traci, fill de Carsis, al servei del rei Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Filotes (patge)

Filotes (sàtrapa)

Filotes (en Philotas, en Φιλώτας) fou un militar macedoni al servei d'Alexandre el Gran, que va dirigir una de les divisions de la falange macedònia durant l'expedició a Sogdiana i l'Índia, segons Flavi Arrià.

Veure Alexandre el Gran і Filotes (sàtrapa)

Filoxè (sàtrapa)

Filoxè (en llatí Philoxenus, en grec antic) fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran, nomenat pel rei, a la seva tornada d'Egipte, com a superintendent de la recol·lecció dels tributs a les províncies del nord del Taure l'any 331 aC, segons diu Flavi Arrià.

Veure Alexandre el Gran і Filoxè (sàtrapa)

Filoxen d'Erètria

Filoxen (Philoxenus) fou un pintor grec nascut a Erètria, a l'illa d'Eubea.

Veure Alexandre el Gran і Filoxen d'Erètria

Filoxen de Citera

Filoxen de Citera (Philoxenus) fou un destacat poeta ditiràmbic grec, de vegades confós amb Filoxen de Lèucada.

Veure Alexandre el Gran і Filoxen de Citera

Flavi Arrià

Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet de Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.

Veure Alexandre el Gran і Flavi Arrià

Foció

Foció (en llatí Phocion, en grec antic Φωκίων) (vers 402 aC-317 aC), fill de Focos, fou un general i home d'estat atenenc, d'origen humil.

Veure Alexandre el Gran і Foció

Frasaortes

Frasaortes (en llatí Phrasaortes, en grec antic Φρασαόρτης) fill de Reomitres, va ser un magnat persa.

Veure Alexandre el Gran і Frasaortes

Frígia Menor

La Frígia Menor era una part de la regió de Frígia sorgida com entitat sota els perses que hi van formar una satrapia, coneguda pels grecs com a Frígia Hel·lespòntica i també com a Mísia (sovint anomenada satrapia de Dascilos, del nom de la capital).

Veure Alexandre el Gran і Frígia Menor

Frine

''Frine davant l'Areòpag'' (1861), obra de Jean-Léon Gérôme, Hamburg Kunsthalle. Frine (en llatí Phryne, en grec) va ser una famosa hetera grega, filla d'Epicles i natural de Tèspies a Beòcia.

Veure Alexandre el Gran і Frine

Gabaza

Gabaza fou un districte de Sogdiana on, segons Curtius, van arribar Alexandre el Gran i el seu exèrcit, el qual va patir molt a causa del fred que feia a la part nord.

Veure Alexandre el Gran і Gabaza

Galàcia

Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.

Veure Alexandre el Gran і Galàcia

Gandhara

Gandhāra (avesta: Vaēkərəta; persa antic: Para-upari-sena; bactrià: Paropamisadae, hel·lenitzat com Paropamisos; grec antic: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Tàxila al nord.

Veure Alexandre el Gran і Gandhara

Gaugamela

Gaugamela fou un llogaret de la regió d'Assíria a uns 20 km del riu Licos (Zab), i propera al riu Bumados, que fou l'escenari de la batalla de Gaugamela entre Darios III de Pèrsia Codomà i Alexandre el Gran coneguda també com a batalla d'Arbela (1 d'octubre del 331 aC).

Veure Alexandre el Gran і Gaugamela

Gaza

Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.

Veure Alexandre el Gran і Gaza

Gàlates

Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.

Veure Alexandre el Gran і Gàlates

Gèrasa

El fòrum oval de Gèrasa, amb la ciutat nova al fons Gèrasa (Gerasa) fou una ciutat de Celesíria que feia part de la Decàpolis, i que correspon a l'actual Jerash (Jordània).

Veure Alexandre el Gran і Gèrasa

Gòrdion

Gòrdion (del grec Γόρδιον, llatí Gòrdium, en turc Gordiyon) és un jaciment arqueològic on hi havia antigament la capital de l'antic Regne de Frígia.

Veure Alexandre el Gran і Gòrdion

Gòrdios I

Gòrdios I o Gordi o també Gòrdias (llatí Gordius) (grec antic Γόρδιος o Γόρδιάς) va ser un rei de Frígia i pare del conegut rei Mides I. La seva fama deriva de l'anomenat nus gordià.

Veure Alexandre el Gran і Gòrdios I

Gòrgies de Macedònia

Gòrgies (en llatí Gorgias, en grec antic Γοργίας) fou un dels oficials d'Alexandre el Gran que va acompanyar a Amintes fill d'Andròmenes quan aquest, que havia estat enviat al Regne de Macedònia per aixecar més tropes i cobrar impostos el 332 aC, el va reclutar.

Veure Alexandre el Gran і Gòrgies de Macedònia

Gedròsia

Gedròsia o Maka fou una satrapia persa i selèucida que limitava al sud amb l'oceà Índic; a l'est amb l'Indus; al nord amb Aracòsia; i a l'oest amb Drangiana i Carmània.

Veure Alexandre el Gran і Gedròsia

Gela

Ubicació de Gela dins la província Gela (sicilià Gela) és un municipi de la província de Caltanissetta, a Sicília.

Veure Alexandre el Gran і Gela

Gelat

El gelat són unes postres gelades elaborades industrialment o artesanament amb sucre i productes lactis (llet i nata, principalment) combinats amb extractes, essències, colorants i sabors; són ideals contra la calor.

Veure Alexandre el Gran і Gelat

General

General és un oficial d'alt grau militar.

Veure Alexandre el Gran і General

Gerostrat

Gerostrat (en llatí Gerostratus, en grec antic Γηρόστρατος) va ser rei d'Arad o Arados a Fenícia.

Veure Alexandre el Gran і Gerostrat

Getes

Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).

Veure Alexandre el Gran і Getes

Gilles Binchois

va ser un compositor francoflamenc de música del primer Renaixement.

Veure Alexandre el Gran і Gilles Binchois

Glaucanites

Glaucanites (llatí glaucanitae, grec Γλαυκανῖται) o glauses (glausae, Γλαῦσαι) foren un poble sotmès per Alexandre el Gran durant la seva expedició a l'Índia.

Veure Alexandre el Gran і Glaucanites

Glàucies d'Il·líria

Glàucies (en llatí Glaucias, en grec antic Γλαυκίας) era un rei dels taulantis, una de les tribus d'Il·líria i amb poder sobre altres tribus menors.

Veure Alexandre el Gran і Glàucies d'Il·líria

Globalització

La globalització (anglicisme) o mundialització o canvi globalSostenibilitat, globalització i medi ambient, de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà.

Veure Alexandre el Gran і Globalització

Granic (riu)

El riu Granic (Granīcus) o Biga Çayı (en turc) és un riu de la província de Çanakkale, a l'Àsia Menor, que neix al Mont Ida i desaigua a la Mar de Màrmara vora Karabiga, després de passar per Çan i Biga.

Veure Alexandre el Gran і Granic (riu)

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Alexandre el Gran і Grècia

Grècia hel·lenística

La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.

Veure Alexandre el Gran і Grècia hel·lenística

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Veure Alexandre el Gran і Grec

Grec àtic

jònic, estretament relacionatEl grec àtic era el dialecte de prestigi del grec antic.

Veure Alexandre el Gran і Grec àtic

Grec koiné

El grec koiné (o bé) és la forma popular de grec antic que va emergir en l'antiguitat postclàssica (aproximadament del 300 aC al 300 dC), i marca el tercer període de la història de la llengua grega.

Veure Alexandre el Gran і Grec koiné

Guerau III de Cabrera

Guerau III de Cabrera (? - ~1180), va ser un noble i trobador del, vescomte d'Àger, vescomte de Girona i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180).

Veure Alexandre el Gran і Guerau III de Cabrera

Halicarnàs

Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.

Veure Alexandre el Gran і Halicarnàs

Hamàxit

Hamàxit (Hamaxĭtus) era una ciutat de Mísia, a la costa sud-oest de la Tròade, a 50 estadis al sud de Larisa i prop de la plana d'Halèsion.

Veure Alexandre el Gran і Hamàxit

Hamílcar Rodà

Hamílcar Rodà (en llatí Hamilcar Rhodanus) va ser un ambaixador cartaginès.

Veure Alexandre el Gran і Hamílcar Rodà

Harmamaxa

L'harmamaxa, del grec antic ἁρμαμάξα era un cotxe cobert.

Veure Alexandre el Gran і Harmamaxa

Harran

Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.

Veure Alexandre el Gran і Harran

Hàrpal

* Hàrpal (mitologia), fill d'Amicles, mític rei d'Esparta.

Veure Alexandre el Gran і Hàrpal

Hèlena (pintora)

Hèlena（en llatí, Hĕlĕna, ae; en grec antic, Ἑλένη) filla de Timó d'Egipte, va ser una pintora grega que va viure al, en temps d'Alexandre el Gran. Va pintar la batalla d'Issos en els moments en què va passar, l'any 333 aC. En temps de Vespasià la pintura es va col·locar al Temple de la Pau a l'antiga Roma, segons Foci.

Veure Alexandre el Gran і Hèlena (pintora)

Hèracles de Macedònia

Hèracles (en grec antic Ἡρακλῆρ) era un fill d'Alexandre el Gran i de Barsine, filla del sàtrapa persa Artabazos II i viuda de Memnó de Rodes.

Veure Alexandre el Gran і Hèracles de Macedònia

Hèrmies de Cúria

Hèrmies de Cúria (en llatí Hermeias o Hermias, en grec antic fou un poeta iàmbic grec nadiu de Cúria a Xipre. Fou contemporani d'Alexandre el Gran. Solament alguns fragments de la seva producció s'han conservat mercès a Ateneu de Naucratis.

Veure Alexandre el Gran і Hèrmies de Cúria

Hecateu d'Abdera

Hecateu d'Abdera (en llatí Hecataeus, en grec antic Ἑκαταῖος ὁ Ἀβδηρίτης) fou historiador i filòsof escèptic que va escriure durant el.

Veure Alexandre el Gran і Hecateu d'Abdera

Hefestió de Pel·la

Darrere d'Alexandre el Gran apareix Hefestió assenyalant el rei amb el dit. ''La família de Darius III davant Alexandre el Gran'', obra de Joost Susterman i conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Hefestió (en llatí Hephaestion, en grec antic Ἡφαιστίων), fill d'Amintor de Pel·la, fou un macedoni de Pel·la amic i amant d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Hefestió de Pel·la

Hegèloc de Macedònia

Hegèloc (en llatí Hegelochus, en grec antic) fou un oficial d'Alexandre el Gran, fill d'Hipostrat.

Veure Alexandre el Gran і Hegèloc de Macedònia

Hegèsies de Magnèsia

Hegèsies (en Hegesias) fou un retòric i historiador grec nascut a Magnèsia.

Veure Alexandre el Gran і Hegèsies de Magnèsia

Hekatompilos

Hekatompilos (o Hecatompylos) fou la capital de l'Imperi part fins al 129 aC i la capital d'estiu després d'aquesta data.

Veure Alexandre el Gran і Hekatompilos

Hel·lenisme

L'hel·lenisme és l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament.

Veure Alexandre el Gran і Hel·lenisme

Helicó de Salamina

Helicó (Helicon) fou un artista xipriota del teixit, nascut a Salamina (Xipre) fill d'Aceses de Salamina.

Veure Alexandre el Gran і Helicó de Salamina

Heracó

Heracó (Heracon) fou un oficial militar grec al servei d'Alexandre el Gran, que juntament amb Cleandre i Sitalces va rebre el comandament de la Mèdia on van substituir com a governador (sàtrapa) a Parmeni que havia estat executat per ordre d'Alexandre (330 aC).

Veure Alexandre el Gran і Heracó

Heraclea de Pàrtia

Heraclea de Pàrtia (en llatí Heracleia Parthiae, en grec antic Ἡράκλεια) era una ciutat que menciona Estrabó i la situa, juntament amb Apamea, en la direcció de Rhagae.

Veure Alexandre el Gran і Heraclea de Pàrtia

Heraclea Pòntica

Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).

Veure Alexandre el Gran і Heraclea Pòntica

Heraclides (fill d'Antíoc)

Heraclides (Heracleides, en Ἡρακλείδης), fill d'Antíoc, fou un militar macedoni.

Veure Alexandre el Gran і Heraclides (fill d'Antíoc)

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Veure Alexandre el Gran і Herat

Heròstrat d'Efes

Heròstrat fou un pastor d'Efes que va calar foc al Temple d'Àrtemis a Efes, una de les meravelles del món.

Veure Alexandre el Gran і Heròstrat d'Efes

Heró d'Alexandria

Heró d'Alexandria (Heron, ὁ Ἀλεξανδρεύς") va ser un enginyer, inventor i matemàtic de procedència grega, considerat un personatge clau per la ciència antiga durant el període Hel·lenístic clàssic.

Veure Alexandre el Gran і Heró d'Alexandria

Hermíona

Hermíona (o Hermíone; en Hermione), localment Hermíon (en Ἑρμιών; gentilici Ἑρμιονεύς, hermioneu), fou una polis de la part sud de l'Argòlida.

Veure Alexandre el Gran і Hermíona

Hermesíanax de Colofó

Hermesíanax (en Hermēsiànax) fou un destacat poeta elegíac natural de Colofó (Àsia Menor) que va viure en temps de Filip II de Macedònia i d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Hermesíanax de Colofó

Hermolau de Macedònia

Hermolau (Hermolaus), fill de Sòpolis, fou un patge d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Hermolau de Macedònia

Hetera

L'hetaira Taís d'Atenes A l'antiga Grècia una hetera o hetaira (en grec ἑταίρα hetaíra, literalment ‘companya’) era una dona que oferia companyia intel·lectual i sexual a canvi de diners.

Veure Alexandre el Gran і Hetera

Hidarnes

* Hidarnes I, un dels conspiradors contra el mag Gaumata a Pèrsia que va portar al tron a Darius I. Possible sàtrapa de Mèdia.

Veure Alexandre el Gran і Hidarnes

Hieró de Solos

Hieró (en Hieron) fou un navegant de l'antiga Grècia natural de Solos (Cilícia) a qui Alexandre el Gran el va enviar a explorar les costes al sud de la mar d'Eritrea i fer la circumnavegació d'Aràbia.

Veure Alexandre el Gran і Hieró de Solos

Hindu Kush

L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.

Veure Alexandre el Gran і Hindu Kush

Hipèrides

Hipèrides (en llatí Hyperides, en grec antic Ὑπερείδης o Ὑπερίδης) fou un famós orador atenenc del fill de Glaucip, nascut a la demos de Còl·litos.

Veure Alexandre el Gran і Hipèrides

Hipòcrates IV

Hipòcrates IV (en llatí Hippocrates, en grec) va ser, segons Galè, fill de Dracó I i net del gran metge Hipòcrates.

Veure Alexandre el Gran і Hipòcrates IV

Hircània

Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).

Veure Alexandre el Gran і Hircània

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Veure Alexandre el Gran і Història

Història d'Armènia

Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.

Veure Alexandre el Gran і Història d'Armènia

Història d'Àsia

La Ruta de la Seda connectava diverses civilitzacions al llarg d'Àsia. Àsia l'any 1200, abans de l'Imperi Mongol. Mapa d'Àsia, 1892. La història d'Àsia és la història col·lectiva que agrupa les històries de diversos pobles que poden agrupar-se en quatre zones culturals diferenciades vinculades per la massa interior de l'estepa euroasiàtica: el Pròxim Orient, l'Àsia del Sud, l'Àsia Oriental i les estepes centrals.

Veure Alexandre el Gran і Història d'Àsia

Història d'Egipte

La història d'Egipte narra els esdeveniments que han tingut lloc a Egipte des dels primers habitants fins a l'actualitat.

Veure Alexandre el Gran і Història d'Egipte

Història d'Europa

La història d'Europa es refereix al conjunt de successos relatius al continent europeu, des que va ser poblat pels primers éssers humans fins avui dia.

Veure Alexandre el Gran і Història d'Europa

Història d'Israel i Palestina

La història d'Israel i Palestina finalitza amb la seva proclamació de la independència el 1948.

Veure Alexandre el Gran і Història d'Israel i Palestina

Història de l'antic Egipte

La història de l'antic Egipte es divideix en diverses èpoques, des del període predinàstic fins al govern del període hel·lenístic.

Veure Alexandre el Gran і Història de l'antic Egipte

Història de l'Índia

La història de l'Índia d'abans del 1947 és inseparable de la història del subcontinent indostànic.

Veure Alexandre el Gran і Història de l'Índia

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Veure Alexandre el Gran і Història de l'Imperi Romà

Història de la cirurgia

La història de la cirurgia és la branca de la història de la ciència que estudia la cirurgia.

Veure Alexandre el Gran і Història de la cirurgia

Història de la literatura

La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.

Veure Alexandre el Gran і Història de la literatura

Història de Xipre

Vegeu: Khirokitia.

Veure Alexandre el Gran і Història de Xipre

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Veure Alexandre el Gran і Història universal

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Veure Alexandre el Gran і Homosexualitat

Homs

El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.

Veure Alexandre el Gran і Homs

Iasos (ciutat)

Iasos (o Íasos; en Iasus) era una ciutat de Cària en una petita illa a la costa nord.

Veure Alexandre el Gran і Iasos (ciutat)

Icària

Icària (en grec Ικαρία) és una illa de Grècia a la mar Egea, a l'oest de Samos.

Veure Alexandre el Gran і Icària

Ifícrates el Jove

Ifícrates el Jove (en llatí Iphicrates, en grec antic) era un polític atenenc, fill del general Ifícrates el Vell.

Veure Alexandre el Gran і Ifícrates el Jove

Imperi Aquemènida

LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Veure Alexandre el Gran і Imperi Aquemènida

Imperi Màuria

L'Imperi Màuria, o Maurya (322-185 aC), va ser un gran imperi polític i militar de l'antiga Índia creat per Chandragupta Maurya.

Veure Alexandre el Gran і Imperi Màuria

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Veure Alexandre el Gran і Imperi Mede

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Veure Alexandre el Gran і Imperi Persa

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Alexandre el Gran і Imperi Romà

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Veure Alexandre el Gran і Imperi Romà d'Occident

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Alexandre el Gran і Imperi Romà d'Orient

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Veure Alexandre el Gran і Imperi Sassànida

Imperi Selèucida

LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Imperi Selèucida

Indus

El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्‍धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.

Veure Alexandre el Gran і Indus

Iol·les

* Iol·les de Macedònia, noble macedoni i acusat d'enverinar a Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Iol·les

Iol·les de Macedònia

Iol·les (o Iolau; Iollas) fou un noble macedoni que va viure al, fill d'Antípater i germà de Cassandre de Macedònia.

Veure Alexandre el Gran і Iol·les de Macedònia

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Veure Alexandre el Gran і Iran

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Veure Alexandre el Gran і Iraq

Isaura

Isaura (en llatí Isaura, en grec antic Ἴσαυρα) era una ciutat de l'Àsia Menor, capital d'Isàuria i situada al sud-oest del país.

Veure Alexandre el Gran і Isaura

Isop

Isop segons l'edició en català de 1908, de Ramon Miquel i Planes, basada en unes altres del segle XVI Isop (Aesopus) va ser un escriptor de faules grec que va viure al i del qual es desconeix la data exacta del naixement i la mort.

Veure Alexandre el Gran і Isop

Issos

Issos (en llatí: Issus, en grec antic Ἰσσός) va ser una ciutat de Cilícia al golf que portava el seu nom (golf d'Issos, llatí Issus sinus, grec Ἰσσικὸς κόλπος 'Issikos kolpos') conegut també amb el nom de golf de Miriandros pel nom de Miriandros una ciutat que hi havia.

Veure Alexandre el Gran і Issos

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Veure Alexandre el Gran і Istanbul

Jainisme

símbol del jainisme El jainisme és una religió índia.

Veure Alexandre el Gran і Jainisme

Jan van Eyck

Jan van Eyck (Maaseik, principat de Lieja, ca. 1390 - Bruges, comtat de Flandes, 9 de juliol del 1441) fou un pintor flamenc del gòtic tardà que va treballar a Bruges.

Veure Alexandre el Gran і Jan van Eyck

Jardins penjants de Babilònia

XIX després de les primeres excavacions als capitells assiris, representa els llegendaris jardins penjats, amb la torre de Babel al fons. Els Jardins penjants de Babilònia van ser una de les set meravelles del món antic catalogades per l'antiga Grècia. Es van descriure com una proesa notable d'enginyeria amb una sèrie ascendent de jardins en capes que contenien una gran varietat d'arbres, arbusts i vinyes, que s’assemblaven a una gran muntanya verda construïda amb maons de fang.

Veure Alexandre el Gran і Jardins penjants de Babilònia

Jàson d'Argos

Jàson d'Argos (en llatí Jason, en grec antic) fou un historiador grec que segons diu l'enciclopèdia Suides era més jove que Plutarc, per tant va viure en temps de l'emperador Adrià.

Veure Alexandre el Gran і Jàson d'Argos

Jònia

267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.

Veure Alexandre el Gran і Jònia

Jerònim de Càrdia

Jerònim de Cardia (en llatí Hieronimus, en grec antic) fou un historiador grec dels segles IV aC i III aC (entre els anys 350 aC i 270 aC), esmentat sovint com una de les principals autoritats per a la història de l'època que va seguir a la mort d'Alexandre el Gran, ja que ell mateix va participar en molts dels fets.

Veure Alexandre el Gran і Jerònim de Càrdia

Jericó

Jericó (Ἰεριχοῦς, -οῦντος, o bé Ἰεριχώ) és una ciutat de Cisjordània, cap del districte homònim i capital provisional de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).

Veure Alexandre el Gran і Jericó

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.

Veure Alexandre el Gran і Jerusalem

Joan Pau II

Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.

Veure Alexandre el Gran і Joan Pau II

Jotapià

Jotapià (en llatí Marcus Fulvius Rufus Iotapianus) va ser un usurpador del tron imperial romà en temps de Felip l'Àrab.

Veure Alexandre el Gran і Jotapià

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Veure Alexandre el Gran і Julià l'Apòstata

Kabul

Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

Veure Alexandre el Gran і Kabul

Kambala

Kambala (Cambala, grec: Κάμβαλα) fou un districte de Hyspiratis al que Alexandre el Gran va enviar a Menon amb soldats en busca d'or, però el destacament fou aniquilat.

Veure Alexandre el Gran і Kambala

Karachi

Karachi (urdu: کراچي, sindhi: ڪراچي) és la ciutat més poblada del Pakistan i la capital de la província de Sindh i del districte-ciutat de Karachi.

Veure Alexandre el Gran і Karachi

Koinos

Koinos (Coenus, Κοῖνος) fou fill de Polemòcrates i gendre de Parmenió, i fou un dels millors generals d'Alexandre el Gran dels que el van acompanyar a l'Índia.

Veure Alexandre el Gran і Koinos

Kukri

El kukri (en nepalès: खुकुरी khukuri, en hindi: kukrī) és un tipus de ganivet que prové del kopis grec, que fou portat a l'Orient per Alexandre Magne i adoptat pels grups ètnics del Nepal.

Veure Alexandre el Gran і Kukri

L'escola d'Atenes

L'escola d'Atenes (en italià: Scuola di Atene) és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael.

Veure Alexandre el Gran і L'escola d'Atenes

Langaros

Langaros (en llatí Langarus, en grec antic Λάγγαρος) era rei dels agrians cap a la meitat del segle IV aC.

Veure Alexandre el Gran і Langaros

Lanice

Lanice o Hel·lanice (en grec antic Λανίκη) fou la dida d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Lanice

Laodicea del Licos

Ruïnes de Laodicea del Licos Laodicea del Licos (en llatí Laodiceia ad Lycum, en grec antic Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λυκῶ; també Laodicea de Frígia, Λαοδίκεια ἡ ἐν Φρυγία) va ser una ciutat de la Frígia occidental prop del riu Licos (turc Çürük Su), afluent del Gran Meandre, en un turó entre dues valls dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos.

Veure Alexandre el Gran і Laodicea del Licos

Laomedont de Mitilene

Laomedont de Mitilene (Laomedon), fill de Làric, fou un general d'Alexandre el Gran que ja servia al príncep quan el seu pare Filip II de Macedònia encara era viu.

Veure Alexandre el Gran і Laomedont de Mitilene

Laquix

Laquix (en hebreu, לכיש en grec antic Λαχίς en llatí Lachis) és un consell regional del districte del Sud d'Israel, proper a Gat.

Veure Alexandre el Gran і Laquix

Larari

Larari de la Casa dels Vetti, a Pompeia Estatuetes de déus Lars - Museu Arqueològic Nacional de Nàpols El larari (en llatí: lararium) era un petit altar a l'interior de les cases romanes que estava dedicat al culte domèstic dels Lars, déus de la llar.

Veure Alexandre el Gran і Larari

Latakia

Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.

Veure Alexandre el Gran і Latakia

Lèpreon

Lèpreon (en Lepreum, Λέπρεον; gentilici Λεπρεάτης, en català lepreata) era la ciutat principal de Trifília, a l'Èlida, situada al sud del país, a 100 estadis de distància de Samikon i a uns 40 estadis del mar, segons Estrabó.

Veure Alexandre el Gran і Lèpreon

Líbia

Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.

Veure Alexandre el Gran і Líbia

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Veure Alexandre el Gran і Lícia

Leòcares el Vell

Leòcares (en llatí Leochares, en grec antic) fou un escultor grec, un dels màxims representants de l'escola tardana atenenca dirigida per Escopes de Paros i Praxíteles.

Veure Alexandre el Gran і Leòcares el Vell

Leònides de l'Epir

Leònides de l'Epìr (en llatí Leonidas, en grec antic Λεωνίδας) fou un parent de la reina Olímpies de Macedònia la mare d'Alexandre el Gran, i per tant un epirota.

Veure Alexandre el Gran і Leònides de l'Epir

Leòstenes d'Atenes

Leòstenes (Leosthenes) fou un comandant atenès que va dirigir les forces combinades gregues a la guerra de Làmia.

Veure Alexandre el Gran і Leòstenes d'Atenes

Leeis

Els leeis (en llatí laeaei, en grec antic Λαιαῖοι) eren una tribu dels peons de Macedònia, que al vivien al costat dels agrians, una altra tribu dels peons al llarg del curs del riu Estrímon, a la vora occidental de Tràcia.

Veure Alexandre el Gran і Leeis

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Veure Alexandre el Gran і Legió romana

Lek

El lek (plural lekë) és la moneda d'Albània; té un valor inferior al cèntim d'euro i semblant al ien japonès.

Veure Alexandre el Gran і Lek

Lepra

La lepra, també coneguda com a malaltia de Hansen (HD), és una infecció bacteriana a llarg termini produïda per Mycobacterium leprae o Mycobacterium lepromatosis.

Veure Alexandre el Gran і Lepra

Les mil i una nits

Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (Hazār-o yak xab) és el nom que rep una antologia de contes orientals de tradició oral escrits en àrab.

Veure Alexandre el Gran і Les mil i una nits

Lesbos

L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.

Veure Alexandre el Gran і Lesbos

Leucosiris

Els leucosiris eren els habitants considerats siris pels grecs, que habitaven el nord de la Capadòcia.

Veure Alexandre el Gran і Leucosiris

Licaònia

Licaònia (en llatí Lycaonia, en grec antic Λυκαονία) va ser una regió d'Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.

Veure Alexandre el Gran і Licaònia

Licaonis

Els licaonis o licaons (en llatí licaoni, en grec antic Λυκαόνιος) era el nom que rebien els habitants de la regió de Licaònia.

Veure Alexandre el Gran і Licaonis

Licó d'Escarpea

Licó d'Escarpea (en llatí Lycon, en grec antic Λύκων) fou un actor còmic grec que va viure al segle IV aC.

Veure Alexandre el Gran і Licó d'Escarpea

Lici

El lici és (𐊗𐊕𐊐𐊎𐊆𐊍𐊆 Trm̃mili) una llengua morta, parlada pels habitants de Lícia, a Anatòlia, durant l'edat del ferro.

Veure Alexandre el Gran і Lici

Licomedes de Rodes

Licomedes de Rodes (en llatí Lycomedes, en grec antic Λυκομήδης) fou un militar rodi nomenat comandant de la guarnició persa que van establir a Mitilene Autofradates i el jove Farnabazos II l'any 333 aC, per defensar la zona contra els macedonis.

Veure Alexandre el Gran і Licomedes de Rodes

Licos de Règion

Licos de Règion (Lycus), de renom Βουθήρας 'pastor de bous', fou un historiador grec, pare biològic o adoptiu del poeta Licòfron de Calcis.

Veure Alexandre el Gran і Licos de Règion

Licurg d'Atenes

Licurg (Lycurgus), fill de Licòfron, fou un orador nascut a Atenes aproximadament al 396 aC, del genos sacerdotal dels eteobútades, segons diuen Plutarc i la Suïda.

Veure Alexandre el Gran і Licurg d'Atenes

Lipòdor

Lipòdor (Lipodorus, Lipódoros, Λιπόδωρος) fou un militar grec.

Veure Alexandre el Gran і Lipòdor

Lisímac (príncep)

Lisímac, Lysimachus,, (297/296 BC-279 BC) fou un príncep grec d'Àsia Menor d'ascendència macedònia i tessàlia.

Veure Alexandre el Gran і Lisímac (príncep)

Lisímac d'Acarnània

Lisímac (Lysimachus) fou un grec d'Acarnània a qui es va encarregar la tutoria del jove príncep Alexandre.

Veure Alexandre el Gran і Lisímac d'Acarnània

Lisímac de Tràcia

Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.

Veure Alexandre el Gran і Lisímac de Tràcia

Literatura medieval

El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.

Veure Alexandre el Gran і Literatura medieval

Literatura romàntica

La literatura romàntica, part d'un moviment més gran de la història de les idees que abasta tan diverses disciplines de les arts com tota una nova visió del món i una filosofia, anomenat Romanticisme és la que es va donar a Europa, des de les darreres dècades del fins al.

Veure Alexandre el Gran і Literatura romàntica

Literatura russa

llengua literària russa.Borís Tomaixevski. ''Voprossi iazika v tvortxestve Puixkina'' ("Qüestions sobre llengua a Puixkin" //: Recerca i materials / URSS. Institut de literatura russa. (Casa Puixkin). - Moscou; Leningrad: Editorial de l'Acadèmia Russa de Ciències, 1956.

Veure Alexandre el Gran і Literatura russa

Llacuna Copaida

s. La llacuna Copaida (Κωπαΐς, Kōpaís; en grec modern: Κωπαΐδα, Kopáida), de vegades anomenat també llacuna Cefísia, va ser un extens llac pantanós d'entre 3 a 5 metres de profunditat i una superfície d'uns 328 km² situat a la regió de Beòcia, al centre de Grècia.

Veure Alexandre el Gran і Llacuna Copaida

Lleó

El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.

Veure Alexandre el Gran і Lleó

Lleó de Bizanci

Lleó de Bizanci (en llatí Leo o Leon, en grec antic Λεών), fou un historiador i retòric grec de Bizanci que vivia al en temps de Filip II de Macedònia i potser del seu fill Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Lleó de Bizanci

Lleó Egipci

Lleó Egipci (en llatí Leo o Leon Aegyptus, en grec), fou un sacerdot egipci anterior al començament del cristianisme, i segons Agustí d'Hipona un sacerdot d'alt rang (Magnus antistes).

Veure Alexandre el Gran і Lleó Egipci

Llengües anatòliques

Les llengües anatòliques formen una branca de les llengües indoeuropees, probablement una de les primeres a separar-se de l'idioma originari.

Veure Alexandre el Gran і Llengües anatòliques

Lleonat

Lleonat o Leonat o Leonnat (en llatí Leonnatus, en grec antic Λεοννάτος "Leonnátos") fou un macedoni de Pel·la, un dels generals d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Lleonat

Lliga Beòcia

La Lliga Beòcia va ser una confederació de 15 ciutats-estat de Beòcia fundada cap al.

Veure Alexandre el Gran і Lliga Beòcia

Llista de conflictes armats

Llista de conflictes armats, algunes batalles i guerres seleccionades, al llarg de la història occidental, ordenades cronològicament i separades per èpoques.

Veure Alexandre el Gran і Llista de conflictes armats

Llista de faraons

Aquest article conté una llista de faraons de l'antic Egipte que abasta des del període tinita, l'any 3000 aC, fins al final de la dinastia Ptolemaica, quan Egipte passà a ser una província de Roma sota el govern d'August l'any 30 aC.

Veure Alexandre el Gran і Llista de faraons

Llista de reis de Tir

Aquesta és una llista dels reis de Tir, una antiga ciutat fenícia, a l'actual Líban.

Veure Alexandre el Gran і Llista de reis de Tir

Luci Corneli Balb Major

Luci Corneli Balb Major (Lucius Cornelius Balbus Maior) va ser un cavaller romà nadiu de Gades que pertanyia a una important família local.

Veure Alexandre el Gran і Luci Corneli Balb Major

Luxor

Luxor és una ciutat d'Egipte enclavada a la governació de Qena, governada amb estatut autònom especial, situada a l'est del Nil, amb més de 415.000 habitants.

Veure Alexandre el Gran і Luxor

Macedònia del Nord

La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.

Veure Alexandre el Gran і Macedònia del Nord

Madates

Madates o Madetes (Madetas) fou un general persa.

Veure Alexandre el Gran і Madates

Magarsa

miniatura Magarsa o Magarsus o Megarsus (en grec antic Μάγαρσα, Μάγαρσος, Μέγαρσος) era una ciutat situada a l'est de Cilícia sobre un turó proper a la desembocadura del riu Piramos (Pyramus), segons diu Estrabó.

Veure Alexandre el Gran і Magarsa

Magas de Cirene

Magas fou rei de Cirene.

Veure Alexandre el Gran і Magas de Cirene

Magnèsia del Meandre

Magnèsia del Meandre (Magnesia ad Maeandrum, Μαγνησία) fou una ciutat de Jònia a les estivacions de les muntanyes Thorax, a la vora del riu Letaeus (Leteos) afluent del Meandre.

Veure Alexandre el Gran і Magnèsia del Meandre

Magne

* Biografies.

Veure Alexandre el Gran і Magne

Malaca

Malaca (Jawi: ملاك; malai: Melaka), conegut també com a Negeri Bersejarah (malai: estat històric) o Negeri Hang Tuah (estat Hang Tuah) és el segon estat més petit de Malàisia.

Veure Alexandre el Gran і Malaca

Mal·los

Mal·los (Μαλλός o Μάλλος, Mallus; etnònim Μαλλώτης, en català mal·lota) fou una antiga ciutat de Cilícia que estava situada prop de la desembocadura del Pyramus (l'actual Riu Ceyhan), a Anatòlia.

Veure Alexandre el Gran і Mal·los

Manbij

Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).

Veure Alexandre el Gran і Manbij

Manecme de Sició

Manecme o Menecme de Sició (Manaechmus o Menaechmus), fill d'Alcibíades, fou un escriptor grec de Sició que vivia després de la mort d'Alexandre el Gran a finals del i començaments del.

Veure Alexandre el Gran і Manecme de Sició

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Alexandre el Gran і Mar Mediterrània

Mar Roja

La mar Roja o el mar Roig (‘el mar Roig’, o, ‘mar d'al-Qúlzum (l'actual ciutat de Suez)’, o, ‘mar d'Etiòpia’) és un golf o braç de mar de l'oceà Índic entre l'Àfrica i Àsia.

Veure Alexandre el Gran і Mar Roja

Mariamme

Mariamme (en grec antic Μαριάμμη) va ser una ciutat de Síria, que depenia d'Arwad.

Veure Alexandre el Gran і Mariamme

Marib

Antiga Marib Marib —en àrab مأرب, Maʾrib—, l'antiga Mariaba —en grec Μαρίαβα—, és una ciutat del Iemen, capital de la governació de Marib.

Veure Alexandre el Gran і Marib

Mary Renault

Mary Renault (pronunciat), de nom de naixement Eileen Mary Challans (Forest Gate, Essex, Anglaterra, 1905 – Ciutat del Cap, 1983), fou una escriptora anglesa en anglès, coneguda per les seves novel·les històriques ambientades a l'antiga Grècia.

Veure Alexandre el Gran і Mary Renault

Massàgetes

Els masagetes o massagetes (en llatí Massagetae, en grec antic Μασσαγέται) eren una confederació nòmada molt poderosa que habitava les estepes d'Àsia central, a la zona nord-est de la mar Càspia i al sud-est del mar d'Aral.

Veure Alexandre el Gran і Massàgetes

Mazaces

Mazaces fou sàtrapa persa d'Egipte en temps d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Mazaces

Mazeu

Mazeu (en llatí Mazaeus, en grec antic Μαζαῖος) era un sàtrapa i militar persa.

Veure Alexandre el Gran і Mazeu

Màrsies de Filips

Màrsies de Filips (en llatí Marsyas, en grec antic) fou un escriptor grec conegut generalment com el Jove (ὁ νεώτερος), sovint confós amb Màrsies de Pel·la.

Veure Alexandre el Gran і Màrsies de Filips

Màrsies de Pel·la

Màrsies de Pel·la (en llatí Marsyas, en grec antic) fou un escriptor grec nadiu de Pel·la (Macedònia), contemporani d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Màrsies de Pel·la

Mègara

Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).

Veure Alexandre el Gran і Mègara

Mèmnon de Rodes

Mèmnon (Μέμνων; vers 375 aC-333 aC) fou un general rodi al servei de Pèrsia.

Veure Alexandre el Gran і Mèmnon de Rodes

Medeon

Medeon (en grec antic Μεδεών) o Medion (Μεδίων) era una ciutat de l'interior d'Acarnània a la via entre Estratos i Fítia fins a Limnea al golf d'Ambràcia.

Veure Alexandre el Gran і Medeon

Medi

* Medi interestel·lar, gas i pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.

Veure Alexandre el Gran і Medi

Medi de Larisa

Medi (Medius), fill de Oxítemis, fou un militar tessali nadiu de Larisa i amic d'Alexandre el Gran, a qui acompanyava a l'expedició a l'Indus comandant una trirrem; però, a part d'aquesta menció, no se sap res més de les seves actuacions militars.

Veure Alexandre el Gran і Medi de Larisa

Megalòpolis

Megalopòlis (Μεγαλόπολη) és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica d'Arcàdia i d'uns 5.000 habitants.

Veure Alexandre el Gran і Megalòpolis

Megàstenes

Megàstenes (Μεγασθένης, Megasthénes) fou un escriptor grec que va viure entre el 350 i el 290 a C. Va viatjar a l'Índia com a ambaixador de Seleuc I Nicàtor i la descripció que en va fer d'aquell país, titulada Índiques, va servir de referència als escriptors posteriors.

Veure Alexandre el Gran і Megàstenes

Meleagre (militar)

Meleagre (en llatí Meleager, en grec antic Μελέαγρος) fou un ilarca o comandant d'esquadró de cavalleria de l'exèrcit d'Alexandre el Gran a la Batalla d'Arbela.

Veure Alexandre el Gran і Meleagre (militar)

Meleagre (regent)

Meleagre (en llatí Meleager, en grec antic Μελέαγρος) fill de Neoptòlem, fou efímer regent del Regne de Macedònia el 323 aC.

Veure Alexandre el Gran і Meleagre (regent)

Melos

Melos (sovint anomenada Milos, transcripció del grec Μήλος; en Mêlos) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Veure Alexandre el Gran і Melos

Memnó de Tràcia

Memnó de Tràcia (en llatí Memnon, en grec antic) fou un general macedoni.

Veure Alexandre el Gran і Memnó de Tràcia

Menandre (sàtrapa)

Menandre (en llatí Menander, en grec antic) fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran, un dels anomenats (Companys), que dirigien la cavalleria d'elit de l'exèrcit macedoni, però ell va dirigir una companyia de mercenaris.

Veure Alexandre el Gran і Menandre (sàtrapa)

Menecme de Naupacte

Menecme (Menaechmus) fou un escultor de l'antiga Grècia nascut a Naupacte.

Veure Alexandre el Gran і Menecme de Naupacte

Menedem de Macedònia (general)

Menedem (en Μενέδημος, en Menedemus) fou un general macedoni al servei d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Menedem de Macedònia (general)

Menelau de Macedònia

Menelau (en llatí Menelaus, en grec antic Μενέλαος) fou el pare del rei Amintes II de Macedònia i per tant l'avi de Filip II de Macedònia i besavi d'Alexandre el Gran, segons Justí i Claudi Elià.

Veure Alexandre el Gran і Menelau de Macedònia

Menelau de Xipre

Menelau (en llatí Menelaus, en grec antic Μενέλαος) fou fill de Lagos i germà de Ptolemeu I Sòter.

Veure Alexandre el Gran і Menelau de Xipre

Menes (sàtrapa)

Menes (en grec antic Μένης), fill de Dionisi, fou un militar macedoni nascut a Pel·la, al servei d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Menes (sàtrapa)

Merocles

Merocles (en llatí Moerocles, en grec antic) fou un orador atenenc del segle IV aC, nascut a l'illa de Salamina.

Veure Alexandre el Gran і Merocles

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.

Veure Alexandre el Gran і Merv

Mieza

Mieza (en grec antic Μίεζα) era una ciutat de Macedònia, probablement situada a la rodalia de Berea com diu Claudi Ptolemeu, encara que la seva situació exacta es desconeix.

Veure Alexandre el Gran і Mieza

Mil·lenni I aC

El mil·lenni aC va abastar els anys des del 1000 aC fins a l'1 aC.

Veure Alexandre el Gran і Mil·lenni I aC

Milet

Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.

Veure Alexandre el Gran і Milet

Mindos

Ruïnes, suposadament de la ciutat de '''Mindos''', davant de Gümüşlük Mindos (en llatí Myndus, en grec antic Μύνδος) era una colònia dels doris de Trezè a la costa de Cària, a la més al nord de les tres penínsules dòriques, a no gaire distància al nord-oest d'Halicarnàs.

Veure Alexandre el Gran і Mindos

Miró de Priene

Miró de Priene (Myron) va ser un historiador grec nascut a Priene que va escriure una obra sobre la primera guerra messènica, entre la conquesta d'Amfea i la mort d'Aristodem de Messènia.

Veure Alexandre el Gran і Miró de Priene

Mitilene

Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.

Veure Alexandre el Gran і Mitilene

Mitranes

Mitranes o Mitrines o Mitrenes (Mithranes, Mithrenes) o Mithrines) fou el comandant persa de la guarnició de Sardes abans de l'arribada de l'exèrcit macedoni d'Alexandre el Gran. Després de la batalla del Grànic (334 aC) Mitranes es va rendir voluntàriament a Alexandre i fou tractat amb distinció.

Veure Alexandre el Gran і Mitranes

Mitrenes

Mitrenes (Mithrenes) també Mitranes (Mithranes) en armeni; en grec Mιθρένης o Mιθρίνης, va ser sàtrapa d'Armènia entre 331 i 317 aC.

Veure Alexandre el Gran і Mitrenes

Mitridates (gendre de Darios III)

Mitridates (en llatí Mithridates, en grec antic Μιθριδάτης) fou un noble persa.

Veure Alexandre el Gran і Mitridates (gendre de Darios III)

Mitridates II

Mitridates II (en grec antic Mιθριδάτης) era sàtrapa del Pont.

Veure Alexandre el Gran і Mitridates II

Mitridates VI Eupàtor

Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.

Veure Alexandre el Gran і Mitridates VI Eupàtor

Mnasalcas

Mnasalcas, en llatí Mnasalcas, en grec antic fou un poeta epigramàtic grec nadiu d'un llogaret al territori de Sició anomenat Platacae.

Veure Alexandre el Gran і Mnasalcas

Molossos

Moneda de l'Epir amb el nom dels molossos Els molossos (en Μολοσσοί) eren una de les tribus que habitaven l'Epir.

Veure Alexandre el Gran і Molossos

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Veure Alexandre el Gran і Monarquia

Mtskheta

Mtskheta (მცხეთა, pronunciat) és l'antiga capital de Geòrgia en fundar-se el Regne d'Ibèria al.

Veure Alexandre el Gran і Mtskheta

Muntanyes del Taure

El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.

Veure Alexandre el Gran і Muntanyes del Taure

Museu d'Antiguitats Egípcies

Entrada al Museu. El Museu d'Antiguitats Egípcies o Museu Egipci, conegut popularment com a «Museu del Caire», és un museu amb uns fons arqueològic egipci de primera magnitud a la ciutat al Caire.

Veure Alexandre el Gran і Museu d'Antiguitats Egípcies

Musicà

Musicà (Musicanus, sànscrit Mûshika) fou un rei de la regió de l'Indus, del qual la capital era probablement propera a Bukkur.

Veure Alexandre el Gran і Musicà

Nabarzanes

Nabarzanes fou un persa al servei de Darios III de Pèrsia.

Veure Alexandre el Gran і Nabarzanes

Nearc (almirall)

Nearc (Nearchus) fou un oficial d'Alexandre el Gran, un dels més distingits oficials i amics.

Veure Alexandre el Gran і Nearc (almirall)

Neofró

Neofró o Neofó (en llatí Neophron o Neophon, en grec antic fou un escriptor tràgic grec. Suides l'anomena de les dues maneres i Diògenes Laerci només com Neophron i diu que era nadiu de Sició, d'una època desconeguda, però que s'ha pogut fixar al segle V aC.

Veure Alexandre el Gran і Neofró

Neoptòlem (desambiguació)

* Neoptòlem, fill de l'heroi Aquil·les i mític rei de l'Epir.

Veure Alexandre el Gran і Neoptòlem (desambiguació)

Neoptòlem (diàdoc)

Neoptòlem (en llatí Neoptolemus, en grec antic Νεοπτόλεμος "Neoptólemos") fou un oficial macedoni d'Alexandre el Gran, i segons Flavi Arrìa membre de la dinastia epirota dels Aecides i per tant emparentat amb els reis de l'Epir.

Veure Alexandre el Gran і Neoptòlem (diàdoc)

Neoptòlem (militar)

Neoptòlem (en llatí Neoptolemus, en grec antic) fou un oficial militar macedoni que va participar en la conquesta de l'Àsia Menor, i va resultar mort durant el setge de la ciutat d'Halicarnàs, a Cària, el 333 aC.

Veure Alexandre el Gran і Neoptòlem (militar)

Neoptòlem I de l'Epir

Neoptòlem II de l'Epir (en Νεοπτόλεμος, Neoptolemus) fou rei de l'Epir vers 370 a 360 aC.

Veure Alexandre el Gran і Neoptòlem I de l'Epir

Nicànor (militar)

Nicànor (en grec) fill de Parmenió, va ser un destacat oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Nicànor (militar)

Nicànor (pare de Balacros)

Nicànor (en grec) va ser un oficial macedoni, pare de Bàlacros que va ser nomenat per Alexandre el Gran sàtrapa de Cilícia.

Veure Alexandre el Gran і Nicànor (pare de Balacros)

Nicànor d'Estagira

Nicànor d'Estagira (en grec) va ser un militar macedoni originari d'Estageira.

Veure Alexandre el Gran і Nicànor d'Estagira

Nicòbula

Nicòbula (segles V aC. – IV a.C.) va ser una dama grega, esmentada per Ateneu de Naucratis com l'autora d'una obra sobre Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Nicòbula

Nicòstrat de Macedònia (militar)

Nicòstrat (en llatí Nicostratus, en grec antic) fou un oficial macedoni de l'exèrcit d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Nicòstrat de Macedònia (militar)

Nicea

Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.

Veure Alexandre el Gran і Nicea

Nicea (desambiguació)

Nicea (Νίκαια) té diversos significats.

Veure Alexandre el Gran і Nicea (desambiguació)

Nicea (filla d'Antípatre)

Nicea (Nicaea) fou filla d'Antípatre.

Veure Alexandre el Gran і Nicea (filla d'Antípatre)

Nicea de l'Hidaspes

Ciutats fundades per Alexandre el Gran. Nicea — Νίκαια, Nikaia en grec — fou una ciutat de l'Imperi macedònic d'Alexandre a la vora del riu Hidaspes (Jhelum) construïda per Alexandre el Gran per commemorar la seva victòria sobre el rei Poros d'Hidaspes.

Veure Alexandre el Gran і Nicea de l'Hidaspes

Nicocles de Pafos

Nicocles de Pafos (Nikokles) va ser rei de Pafos a Xipre durant el període que va seguir la mort d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Nicocles de Pafos

Nicocreont

Nicocreó (en llatí Nicocreon, en grec antic Νικοκρέων "Nikokréon") fou rei de Salamina de Xipre al segle IV aC.

Veure Alexandre el Gran і Nicocreont

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.

Veure Alexandre el Gran і Nicomèdia

Nil

Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.

Veure Alexandre el Gran і Nil

Niloxen de Macedònia

Niloxen (en Niloxenus), fill de Sàtir, fou un general macedoni amic d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Niloxen de Macedònia

Nimfis

Nimfis (en llatí Nymphis, en grec antic) fill de Xenàgores, fou un historiador grec nadiu d'Heraclea del Pont.

Veure Alexandre el Gran і Nimfis

Nimfodor de Siracusa

Nimfodor de Siracusa (Nymphodorus) fou un historiador grec del, que va viure en temps de Filip II de Macedònia i d'Alexandre el Gran, vers la meitat del segle.

Veure Alexandre el Gran і Nimfodor de Siracusa

Nou preuats

Colònia. D'esquerra a dreta Alexandre, Hèctor, Cèsar, Judes, David, Josuè, Jofré, Artús i Carlemany. Nou preuats (Alcalá de Henares, 1585). Els nou paladins (en francès: les neuf preux) sou nou figures històriques presentades com l'ideal de la cavalleria, donant una idea més concreta de les virtuts morals que exemplificaven: les del coratge militar i el generalisme.

Veure Alexandre el Gran і Nou preuats

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Veure Alexandre el Gran і Nou Testament

Ofel·les

Ofel·las o Ofel·les (en llatí Ophellas, en grec antic ̓Οφέλλας) era un macedoni governant de Cirene del 322 aC al 308 aC.

Veure Alexandre el Gran і Ofel·les

Olímpia (desambiguació)

* Olímpia, lloc de l'antiga Grècia on es disputaven els Jocs Olímpics.

Veure Alexandre el Gran і Olímpia (desambiguació)

Olímpia de l'Epir

Olímpia o Olimpíada (Olympiás) fou reina de Macedònia, esposa de Filip II de Macedònia i mare d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Olímpia de l'Epir

Olimpíada (desambiguació)

* Olimpíada, període de quatre anys entre els Jocs Olímpics.

Veure Alexandre el Gran і Olimpíada (desambiguació)

Oliver Stone

William Oliver Stone (Nova York, 15 de setembre de 1946) és un director de cinema i guionista estatunidenc.

Veure Alexandre el Gran і Oliver Stone

Onesícrit

Onesícrit (Onesicritus) fou un historiador grec que va acompanyar a Alexandre el Gran en la seva campanya a Àsia i va escriure una història sobre aquests fets, la qual esdevingué una referència important d'autors posteriors tot i que conté elements fabulosos com la visita del rei a les amazones.

Veure Alexandre el Gran і Onesícrit

Opis

Opis (en accadi Upî o Upija, en grec antic Ὦπις) va ser una ciutat de Mesopotàmia (Babilònia) esmentada per Heròdot que diu que era a la vora del Tigris.

Veure Alexandre el Gran і Opis

Oracle

Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.

Veure Alexandre el Gran і Oracle

Orcomen (Beòcia)

Orcomen (Ορχομενός) és una vila i municipi del nord de la unitat perifèrica de Beòcia, a la regió de la Grècia Central.

Veure Alexandre el Gran і Orcomen (Beòcia)

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).

Veure Alexandre el Gran і Orient Mitjà

Orites

Orites (grec oreitai, llatí Oritae) foren un poble de la costa de Gedròsia que va trobar Alexandre el Gran al seu retorn des de l'Índia cap a Pèrsia el 326 aC.

Veure Alexandre el Gran і Orites

Orontobates de Cària

Orontòbates (Orontobátēs) fou un persa que es va casar amb la filla del sàtrapa usurpador Pixòdar de Cària.

Veure Alexandre el Gran і Orontobates de Cària

Orxines

Orxines fou un noble persa que deia ser descendent de Cir II el gran.

Veure Alexandre el Gran і Orxines

Oxatres (germà de Darios III)

Oxatres (en llatí Oxathres, en grec antic Οξαρτης) fou un príncep persa, germà de Darios III de Pèrsia Codomà, l'últim rei aquemènida de l'Imperi Persa.

Veure Alexandre el Gran і Oxatres (germà de Darios III)

Oxatres de Paretacene

Oxatres (en llatí Oxathres, en grec antic Οξατρης) fou un noble persa, fill d'Abulites el sàtrapa de Susiana sota Darios III de Pèrsia; com a fill del sàtrapa va dirigir el contingent de Susiana que va lluitar pel rei a la batalla d'Arbela l'any 331 aC.

Veure Alexandre el Gran і Oxatres de Paretacene

Oxiartes (pare de Roxana)

Oxiartes (en llatí Oxyartes, en grec antic Οξυάθρης) fou un noble persa de Bactriana o Sogdiana, pare de Roxana, la muller d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Oxiartes (pare de Roxana)

Oxicà

Oxicà (Oxycanus, ̓Οξυκανός) va ser un príncep de l'Índia que governava els territoris a l'oest dels del rei Musicà.

Veure Alexandre el Gran і Oxicà

Paflagònia

XV Paflagònia (en llatí Paphlagonia, en grec antic Παφλαγονία) va ser una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.

Veure Alexandre el Gran і Paflagònia

Paflagonis

Els paflagonis (en grec antic Παφλαγόνες) eren un poble que va viure a la Paflagònia, al nord de l'Àsia Menor.

Veure Alexandre el Gran і Paflagonis

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.

Veure Alexandre el Gran і Pakistan

Palèfat

Palèfat és un mitògraf de l'antiga Grècia que va ser autor d'una obra anomenada Històries increïbles (Περὶ ἀπίστων) les dades biogràfiques del qual són poc segures.

Veure Alexandre el Gran і Palèfat

Palèfat d'Abidos

Palèfat d'Abidos (en llatí Palaephatus, en grec antic Παλαίφατος) fou un historiador grec (ἱστορικός) que va viure en temps d'Alexandre el Gran al.

Veure Alexandre el Gran і Palèfat d'Abidos

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Veure Alexandre el Gran і Palestina

Pamfília

Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.

Veure Alexandre el Gran і Pamfília

Paniònion

El Paniònion (Paniṓnion) era el santuari central, i punt de concentració de la Lliga Jònica, dedicat a Posidó Heliconi a la costa oest d'Anatòlia (Turquia), a la província d'Esmirna.

Veure Alexandre el Gran і Paniònion

Pantauc

* Pantauc d'Aloros, militar macedoni del rei Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Pantauc

Pantauc d'Aloros

Pantauc (Pantaucus), fill de Nicolau, fou un militar macedoni nadiu d'Aloros.

Veure Alexandre el Gran і Pantauc d'Aloros

Paraveus

Els paraveus (en Paravaei) eren una tribu epirota que limitava amb la dels orestes i vivien a la vall de l'Aoos.

Veure Alexandre el Gran і Paraveus

Parisatis (filla d'Artaxerxes III)

Parisatis (Parysatis) fou filla d'Artaxerxes III de Pèrsia.

Veure Alexandre el Gran і Parisatis (filla d'Artaxerxes III)

Parmenió

Parmenió (Parmenion) (vers 400 aC-330 aC) fill del general Filotes, fou un general macedoni.

Veure Alexandre el Gran і Parmenió

Parmenió (arquitecte)

Parmenió (en llatí Parmenion, fou un arquitecte grec al servei d'Alexandre el Gran per a la construcció de la ciutat d'Alexandria. El rei macedoni li va donar la superintendència dels treballs d'escultura especialment al temple de Serapis, al que es va anomenar Parmenionis a partir del nom de l'arquitecte, segons diu Juli Valeri.

Veure Alexandre el Gran і Parmenió (arquitecte)

Parnavaz I d'Ibèria

Parnavaz I rei d'Ibèria (ფარნავაზი) va néixer suposadament cap al 325 aC i va morir el 237 aC.

Veure Alexandre el Gran і Parnavaz I d'Ibèria

Paropamisades

Els paropamisades (en llatí paropamisadae, en grec antic Παροπαμισάδαι) era el nom col·lectiu d'un grup de petites tribus que vivien a les muntanyes Paropamisus (Hindu Kush).

Veure Alexandre el Gran і Paropamisades

Paros

Paros (en Πάρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag de les Cíclades; està situada a l'oest de Naxos, separada per un canal d'uns vuit quilòmetres.

Veure Alexandre el Gran і Paros

Pas de Khyber

El pas de Khyber o pas de Khaibar és un llarg pas sinuós de cinquanta-vuit quilòmetres entre les muntanyes de Safed Koh i Kachmund, que formen part de l'Hindu Kush.

Veure Alexandre el Gran і Pas de Khyber

Pasícrates de Solos

Pasícrates (en Πασικράτης) va ser un príncep o rei de la ciutat de Solos, a Xipre, un dels que es van sotmetre a Alexandre el Gran i que va anar en persona a trobar al rei macedoni a Tir l'any 331 aC.

Veure Alexandre el Gran і Pasícrates de Solos

Patna

Patna (en hindi:पटना) és la capital de l'estat indi de Bihar, i un dels llocs contínuament habitats més vells al món.

Veure Alexandre el Gran і Patna

Patres

Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.

Veure Alexandre el Gran і Patres

Pau Orosi

s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).

Veure Alexandre el Gran і Pau Orosi

Pausànies (metge)

Pausànies o Pausànias (en llatí Pausanias, en grec) fou un metge grec que va atendre a Cràter d'Orèstia, un dels generals d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Pausànies (metge)

Pausànies d'Orèstia

Pausànies o Pausànias d'Orèstia o Pausànies d'Orestis (en llatí Pausanias, en grec antic Παυσανίας) fou un militar macedoni, de la casa reial dels orestes, que va ser un dels somatofílacs (guàrdia personal) de Filip II de Macedònia.

Veure Alexandre el Gran і Pausànies d'Orèstia

Pàmfils

Els pàmfils (en grec antic Παμφύλιοι) eren un poble de l'Àsia Menor, d'origen europeu però amb altres aportacions ètniques, que vivia a Pamfília.

Veure Alexandre el Gran і Pàmfils

Pànini

Pànini (en escriptura devanagari पाणिनि, Pāṇini) va ser un filòleg del sànscrit, gramàtic i erudit indi venerat a l'Índia antiga, datat d'entre el i el.

Veure Alexandre el Gran і Pànini

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Veure Alexandre el Gran і Pàrtia

Pàtrocles de Macedònia

Pàtrocles (en Πατροκλῆς; en Patrocles) fou un general macedoni al servei de Seleuc I Nicàtor.

Veure Alexandre el Gran і Pàtrocles de Macedònia

Pèdasa

Pedasa o Pedasum (en llatí Pedasa o Pedasum, en grec antic Πήδασα) era una antiga ciutat de Cària al districte de Pedasis on els perses van patir una gran derrota durant la revolta de Jònia, segons Heròdot.

Veure Alexandre el Gran і Pèdasa

Pèl·lion

Pèl·lion (en llatí Pelium, en grec antic Πήλιον, Πέλλιον) era una ciutat de la Dassarètia, a la frontera amb Macedònia, que controlava el pas que portava a aquesta país.

Veure Alexandre el Gran і Pèl·lion

Pèrgam

Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).

Veure Alexandre el Gran і Pèrgam

Pèrsida

Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.

Veure Alexandre el Gran і Pèrsida

Pebre

Grans de pebre El pebre negre o bo, dit també piment, és una espècia de gust coent.

Veure Alexandre el Gran і Pebre

Pedasis

Pedasis (en grec antic Πηδασίς) és el nom d'un districte de Cària poblat pels leleges que tenia per capital la ciutat de Pedasa.

Veure Alexandre el Gran і Pedasis

Pedra de Rosetta

La '''pedra de Rosetta''' resolgué un problema lingüístic particularment difícil La pedra de Rosetta és una pedra de granodiorita (sovint identificada erròniament com a basalt) de 112 cm d'alçada, 76 cm d'amplada i uns 28 cm de gruix mentre que el seu pes és d'aproximadament 760 kg.

Veure Alexandre el Gran і Pedra de Rosetta

Pel·la (Macedònia)

Pel·la (Pella, en Πέλλα) era la capital del Regne de Macedònia.

Veure Alexandre el Gran і Pel·la (Macedònia)

Pel·lene

Pel·lene (Πελλήνη, en dòric Πελλάνα, Pellene; gentilici Πελληνεύς, català pel·leneu) era una ciutat d'Acaia, la més oriental de les dotze ciutats originals de la Lliga Aquea.

Veure Alexandre el Gran і Pel·lene

Pelúsion

-. Pelúsion o Pelusi fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Saïd.

Veure Alexandre el Gran і Pelúsion

Pelinna

Pelinna (en llatí Pelinna, i també Pelinnaeum, en grec antic Πέλιννα o Πελινναῖον) era una ciutat de Tessàlia al districte d'Hestieòtide una mica per sobre de la riba esquerra del riu Peneios, segons diu Estrabó.

Veure Alexandre el Gran і Pelinna

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Veure Alexandre el Gran і Període hel·lenístic

Perdicas

* Perdicas d'Orèstia, general d'Alexandre el Gran, descendent de la casa reial d'Orèstia, regent dels dominis asiàtics de Macedònia.

Veure Alexandre el Gran і Perdicas

Perdicas (general)

Perdicas (en llatí Perdiccas, en grec antic Περδίκκας) va ser un general macedoni, un dels lloctinents d'Èumenes de Càrdia l'any 321 aC en la guerra contra Antígon el Borni.

Veure Alexandre el Gran і Perdicas (general)

Perdicas d'Orèstia

Perdicas (en Περδίκκας, Perdiccas) fill d'Orontes, va ser un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.

Veure Alexandre el Gran і Perdicas d'Orèstia

Perge

Àgora Perge (en grec antic Πέργη) era una important ciutat de Pamfília, a uns 10 km de la costa i a 5 km a l'oest del riu Kestros (avui Aksu).

Veure Alexandre el Gran і Perge

Perilau

Perilau (Perilaus) fou un oficial macedoni, un dels tres delegats enviats per la infanteria dirigida per Meleagre per tractar amb Perdicas d'Orèstia i Lleonat a Babilònia en el moment del conflicte entre cavalleria i infanteria a la mort d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Perilau

Persèpolis

Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.

Veure Alexandre el Gran і Persèpolis

Pessinunt

Pessinunt (en Πεσσινούς) fou la principal fortalesa dels tolistobogis, a l'occident de Galàcia, a la vora del riu Sangari, a poc més de 20 km del seu naixement i a similar distància des de Germa, construïda a la vora del camí que anava d'Ancira a Amòrion.

Veure Alexandre el Gran і Pessinunt

Petó

Festival de l'Orgull d'Edmonton. El petó, bes o besada és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona, tot i que alguns primats també presenten aquest costum.

Veure Alexandre el Gran і Petó

Peucestes de Macedònia

Peucestes (en llatí Peucestas, en grec antic Πέστας) fou un militar macedoni fill de Macartat, que va viure al.

Veure Alexandre el Gran і Peucestes de Macedònia

Pica (arma)

Reproducció moderna d'un regiment de piquers. La pica és una arma antiga usada per la infanteria (fou usada a les falanges de la Grècia clàssica), principalment per fer front als atacs i càrregues de la cavalleria.

Veure Alexandre el Gran і Pica (arma)

Pidna

Pidna (Pydna) era una ciutat de la costa de Pièria al golf Termaic.

Veure Alexandre el Gran і Pidna

Pietro Aretino

Pietro Aretino (també Pietro Aretí o l'Aretí) (Arezzo, 20 d'abril de 1492 - Venècia, 21 d'octubre de 1556) va ser un poeta, escriptor i dramaturg italià.

Veure Alexandre el Gran і Pietro Aretino

Pilota

Una pilota o baló és un objecte, generalment esfèric o ovalat habitualment fet de cuir o d'algun material sintètic, sovint inflat d'aire, que s'utilitza en gran nombre de jocs i esports.

Veure Alexandre el Gran і Pilota

Pirró d'Elis

Πύρρων Pirró d'Elis (en llatí: Pyrrion i en grec) (360 aC - 270 aC) fou un filòsof grec, creador de l'escepticisme com a corrent filosòfic (corrent ja suggerit parcialment per alguns sofistes i megàrics), natural d'Elis, ciutat provincial al nord-oest del Peloponès, a Grècia; fill de Pleistarc i d'una família pobre, fou el primer filòsof escèptic que va fer del dubte el problema central de tota la seva filosofia (tot i que alguns sofistes abans que ell ja practicaven un dubte radical en la seva filosofia).

Veure Alexandre el Gran і Pirró d'Elis

Pisídia

Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.

Veure Alexandre el Gran і Pisídia

Pitó (sàtrapa de Bactriana)

Pitó (en grec antic Πείθων) fill de Sosicles, va ser un militar macedoni del temps d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Pitó (sàtrapa de Bactriana)

Pitó (sàtrapa de l'Índia)

Pitó (en llatí Pithon, apareix en grec com Πίθων, Πείθων, i Πύθων), fill d'Agenor, fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Pitó (sàtrapa de l'Índia)

Pitó (sàtrapa de Mèdia)

Pitó (en llatí Pithon, apareix en grec com Πίθων, Πείθων, i Πύθων), fill de Cratees o Crateues, fou un oficial macedoni nadiu d'Eòrdia, al servei d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Pitó (sàtrapa de Mèdia)

Piti de Priene

Piti (Πύθιος), Píteos (Πυθεός) o Pitis (Πύθις) va ser un dels arquitectes més notables de l'antiga Grècia de l'època postclàssica.

Veure Alexandre el Gran і Piti de Priene

Pixòdar

Pixòdar (Pixodarus), anomenat també Pixòdor (Pixodorus), fou sàtrapa-rei (dinasta) de Cària.

Veure Alexandre el Gran і Pixòdar

Plòvdiv

Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plòvdiv.

Veure Alexandre el Gran і Plòvdiv

Pleurat I

Pleurat I (en grec antic Πλεύρατος, Pléuratos) va ser un rei il·liri que va governar la tribu dels taulantis a la meitat del.

Veure Alexandre el Gran і Pleurat I

Pnitàgores de Salamina

Pnitàgores o Pintàgores (en llatí Pnytagoras, en grec antic Πνυταγόρας) fou rei de Salamina de Xipre, on segurament va succeir en el tron a Nicocles.

Veure Alexandre el Gran і Pnitàgores de Salamina

Polemó d'Estimfea

Polemó d'Estimfea (en Polemon, en Πολέμων) fou un oficial macedoni fill d'Andròmenes d'Estimfea, al servei d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Polemó d'Estimfea

Policlet (desambiguació)

* Policlet el Vell o Policlet de Sició, escultor de l'antiga Grècia del.

Veure Alexandre el Gran і Policlet (desambiguació)

Policlet de Larisa

Policlet de Larisa (Polycleitus) fou un historiador grec i un dels nombrosos historiadors d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Policlet de Larisa

Polipercont

Polipercont o Polispercont (en llatí Polyperchon, ontis, en grec antic Πολυπέρχων, -ωντος) (394-303 aC) fou un general macedoni que va servir durant els regnats de Filip II de Macedònia i Alexandre Magne.

Veure Alexandre el Gran і Polipercont

Poma

Borrons, fruits, i fulles de la pomera (''Malus domestica'') miniatura La poma, maçana o mançana és el fruit del tipus pom de la pomera, que és l'espècie Malus domestica de la família de les rosàcies.

Veure Alexandre el Gran і Poma

Pompeia

Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».

Veure Alexandre el Gran і Pompeia

Pomponi Mela

Pomponi Mela o Mel·la - Pomponius Mela - (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, va ser el primer geògraf romà.

Veure Alexandre el Gran і Pomponi Mela

Poro, re dell'Indie

Poro, re dell'Indie és una òpera italiana de Georg Friedrich Händel (HWV 28), amb llibret anònim basat en l'obra Alessandro nell'Indie de Pietro Metastasio.

Veure Alexandre el Gran і Poro, re dell'Indie

Poros d'Hidaspes

''Alexandre i Porus'', de Charles Lebrun (1673) Porus va ser el nom llatí (del grec Poros) d'un rei de l'Índia de nom Puru o Pururava, amb dominis a la vora de l'Hidaspes que marcava la seva frontera occidental.

Veure Alexandre el Gran і Poros d'Hidaspes

Portes Síries

Portes Síries (en llatí Syriae Portae, en grec antic Συρίαι πύλαι) també anomenades Portes d'Amanos (en grec Ἀμανίδες Πύλαι, en llatí Portae Amani), era un pas entre les muntanyes d'Amanos i la badia d'Issos que permetia el pas de Cilícia a Síria.

Veure Alexandre el Gran і Portes Síries

Porus de Gandaris

Porus de Gandaris fou un rei de l'Índia, que governava a Gandaris (a l'est del riu Hidrotes) al temps de l'expedició d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Porus de Gandaris

Posidó

En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.

Veure Alexandre el Gran і Posidó

Potamó de Mitilene

Potamó de Mitilene (en grec Ποτάμων), fill del retòric Lesbonax, va ser un retòric grec del temps de l'emperador Tiberi, del que era amic.

Veure Alexandre el Gran і Potamó de Mitilene

Praxàgores d'Atenes

Praxàgores d'Atenes (en llatí Praxagoras, en grec antic) fou un historiador atenenc que va viure després del temps de Constantí I el Gran, probablement sota els seus fills, al.

Veure Alexandre el Gran і Praxàgores d'Atenes

Província d'Armavir

Armavir és una província, un districte i una ciutat d'Armènia.

Veure Alexandre el Gran і Província d'Armavir

Ptolemeu (cap de mercenaris)

Ptolemeu (en grec antic Πτολεμαῖος) fou un oficial macedoni que dirigia una força de mercenaris tracis.

Veure Alexandre el Gran і Ptolemeu (cap de mercenaris)

Ptolemeu (fill de Seleuc)

Ptolemeu (en grec antic Πτολεμαῖος) fill de Seleuc fou un alt oficial macedoni.

Veure Alexandre el Gran і Ptolemeu (fill de Seleuc)

Ptolemeu de Cària

Ptolemeu de Cària (en grec antic Πτολεμαῖος) va ser un militar macedoni fill de Filip, un alt oficial de l'exèrcit.

Veure Alexandre el Gran і Ptolemeu de Cària

Ptolemeu II Filadelf

Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf (Πτολεμαῖος) (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la dinastia Ptolemaica.

Veure Alexandre el Gran і Ptolemeu II Filadelf

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.

Veure Alexandre el Gran і Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Herenni Dexip

Publi Herenni Dexip (en llatí Publius Herennius Dexippus, en grec Δέξιππος) fou un retòric i historiador grec, fill de Ptolemeu, nascut a la demos àtica d'Herms.

Veure Alexandre el Gran і Publi Herenni Dexip

Qeshm

Mapa Castell portugués Un lloc de l'illa Qeshm (Persa: قشم- pronunciat kē´shm, arabitzat Kishm, nom àrab Jazira al-Tawila) és una illa de l'Iran a l'estret d'Hormuz, la més gran de les illes del golf Pèrsic.

Veure Alexandre el Gran і Qeshm

Queró de Megalòpolis

Queró (en llatí Chaeron, en grec antic Χαίρων) fou un ciutadà de Megalòpolis al que, poc abans de néixer Alexandre el Gran, el rei Filip II de Macedònia va enviar a consultar l'oracle de Delfos sobre la serp que el rei havia vist a la cambra de la seva dona (mare d'Alexandre) Olímpies, segons diu Plutarc.

Veure Alexandre el Gran і Queró de Megalòpolis

Querees (escultor)

Querees (en llatí Chaereas, en grec antic Χαιρέας) fou un escultor grec que treballava amb bronze, i que, segons explica Plini el Vell a la Naturalis Historia, va fer estàtues d'Alexandre el Gran i del seu pare Filip II de Macedònia.

Veure Alexandre el Gran і Querees (escultor)

Queril de Iasos

Queril de Iasos (en llatí Choerilus, en grec antic Χοίρλλος) fou un poeta èpic grec procedent de Iasos que va viatjar a l'Àsia amb Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Queril de Iasos

Quersifró

Quersifró (en llatí Chersiphron, en grec antic Χερσίφρων), que Vitruvi i Plini el Vell escriuen Ctesifó (Ctesiphon) va ser un arquitecte de Cnossos a Creta, que juntament amb el seu fill Metàgenes, va començar a erigir el temple d'Àrtemis a Efes, una de les set meravelles del món, que es va iniciar aproximadament l'any 600 aC.

Veure Alexandre el Gran і Quersifró

Quint Cecili Metel Macedònic

Quint Cecili Metel Macedoni (en llatí Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus) va ser un magistrat romà, fill de ''Quintus Caecilius L. F. L. N. Metellus''.

Veure Alexandre el Gran і Quint Cecili Metel Macedònic

Quint Curci Ruf

Quint Curci Ruf o Rufus (Quintus Curtius Rufus; ?, dC) va ser un historiador romà especialitzat en la vida d'Alexandre el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Quint Curci Ruf

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Veure Alexandre el Gran і Rafael Casanova i Comes

Rai

Rai pel riu Gállego Embarcant en un rai de salvament inflable Un rai (antigament raig), armadia o barca solera és un tipus d'embarcació feta de troncs de fusta, per transportar-los riu avall per les aigües navegables, des dels boscos d'explotació fustaire fins al punt de càrrega per al seu transport o fins on es trobessin les serradores.

Veure Alexandre el Gran і Rai

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Veure Alexandre el Gran і Rayy

Regió d'Escítia

s La regió coneguda com a Escítia va ser un regne creat pels escites a l'estepa pòntica que va durar del segle VI aC al segle III aC.

Veure Alexandre el Gran і Regió d'Escítia

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.

Veure Alexandre el Gran і Regió de Frígia

Regió del Pont

La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.

Veure Alexandre el Gran і Regió del Pont

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Veure Alexandre el Gran і Regne d'Ibèria

Regne de Capadòcia

El Regne de Capadòcia va existir de fet o de dret des de l'any fins a l'any 17.

Veure Alexandre el Gran і Regne de Capadòcia

Regne de Frígia

El regne de Frígia va ser un territori del centre d'Àsia Menor.

Veure Alexandre el Gran і Regne de Frígia

Regne de Macedònia

El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Veure Alexandre el Gran і Regne de Macedònia

Regne de Pèrgam

El Regne de Pèrgam fou un regne de l'Àsia Menor nord-occidental, a l'antiga regió de Mísia.

Veure Alexandre el Gran і Regne de Pèrgam

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.

Veure Alexandre el Gran і Regne del Pont

Regne dels odrisis

El Regne dels odrisis fou un regne traci que va exercir el poder sobre la major part de Tràcia i sobre la majoria de tribus tràcies.

Veure Alexandre el Gran і Regne dels odrisis

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Alexandre el Gran і República Romana

Retrat

Retrat funerari d'un jove de la província romana d'Egipte de l'antiga Roma Un retrat és la representació de la fisonomia d'una persona.

Veure Alexandre el Gran і Retrat

Rinoceront de l'Índia

El rinoceront de l'Índia (Rhinoceros unicornis) és un gran mamífer que es troba al Nepal i al Parc Nacional de Kaziranga a Assam, a l'Índia.

Veure Alexandre el Gran і Rinoceront de l'Índia

Riu Euleu

Euleu era l'antic nom d'un riu de la Susiana, que naixia a les muntanyes orientals, al districte de Dinarún, passava per la moderna Shushter i desaiguava al Tigris per un canal artificial anomenat Haffar.

Veure Alexandre el Gran і Riu Euleu

Riu Jhelum

El Jhelum (en झेलम, Jhelam; en جہلم, Jhilum), a l'antiguitat anomenat Hidaspes (Hydaspes) és el més occidental dels cinc rius que donen nom al Panjab (Índia).

Veure Alexandre el Gran і Riu Jhelum

Roba

Teixint manualment amb llana. La roba és qualsevol de les peces de drap o tela que serveixen per vestir persones, mobles i llars.

Veure Alexandre el Gran і Roba

Roxana

Roxana, en grec / Rôxánê, del persa Roshanak o Roshaniâ «la lluminosa» (v. 345-311 a C.), esposa d'Alexandre el Gran i filla del sàtrapa Oxiartes.

Veure Alexandre el Gran і Roxana

Ruta de la seda

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Veure Alexandre el Gran і Ruta de la seda

Sacarosa

Representació plana de l'estructura química de la molècula de sacarosa La sacarosa -de nom químic alfa-D-glucopiranosil(1→2)-beta-D-fructofuranòsid- és el compost orgànic que constitueix el principal component del sucre de taula (pràcticament l'únic en el cas del sucre refinat).

Veure Alexandre el Gran і Sacarosa

Sagalassos

L'àgora de Sagalassos Sagalassos (en llatí Sagalassus, en grec antic: Σαγαλασσός), era una important ciutat i fortalesa prop de la frontera del nord-oest de Psídia, o segons Estrabó, vora la frontera d'Isàuria.

Veure Alexandre el Gran і Sagalassos

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Veure Alexandre el Gran і Samarcanda

Samsun

Samsun (Σαμψούντα, Sampsunda; en italià medieval, Simisso; en Ἀμισός, Àmisos) és una ciutat de Turquia i el centre-vila de la província del mateix nom Samsun és la major ciutat i la capital econòmica de la Regió de la Mar Negra i està situada a Anatòlia a la vora d'aquest mar.

Veure Alexandre el Gran і Samsun

Sardes

Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.

Veure Alexandre el Gran і Sardes

Satrapia de Babilònia

La satrapia de Babilònia (Bābiruš) fou una divisió administrativa de l'Imperi Persa (IX satrapia) i després de l'Imperi Selèucida, que s'estenia per les terres de l'Eufrates i Tigris amb capital a Babilim (Babel o Babilònia).

Veure Alexandre el Gran і Satrapia de Babilònia

Satrapia de Lídia

Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia.

Veure Alexandre el Gran і Satrapia de Lídia

Sàtrapa

Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.

Veure Alexandre el Gran і Sàtrapa

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Veure Alexandre el Gran і Síria

Sòcrates

Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.

Veure Alexandre el Gran і Sòcrates

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 aC i el 301 aC.

Veure Alexandre el Gran і Segle IV aC

Seleuc I Nicàtor

va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.

Veure Alexandre el Gran і Seleuc I Nicàtor

Selge

Selge (Σέλγη) fou una ciutat de Psídia al sud de les muntanyes del Taure, prop del Eurimedon.

Veure Alexandre el Gran і Selge

Sergi i Bacus

Sergi i Bacus (Síria?, segona meitat del - Resafa, Síria, 303) van ser dos militars romans, convertits al cristianisme i màrtirs.

Veure Alexandre el Gran і Sergi i Bacus

Sestos

Sestos (en Sestus) era la principal ciutat del Quersonès Traci, situada enfront d'Abidos.

Veure Alexandre el Gran і Sestos

Set meravelles del món antic

s. Les set meravelles del món o les set meravelles del món antic és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.

Veure Alexandre el Gran і Set meravelles del món antic

Sibil·la

Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.

Veure Alexandre el Gran і Sibil·la

Sició

Localització de Sició. Excavació d'un temple dòric a Sició. Sició (en llatí Sicyon, en grec antic Σικυών o Σεκυών) moderna Vasiliká.

Veure Alexandre el Gran і Sició

Sidó

Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.

Veure Alexandre el Gran і Sidó

Side

Side o Sida és un poble turc a la província d'Antalya, organitzat com un mahalle del districte de Manavgat.

Veure Alexandre el Gran і Side

Sigèon

Sigèon o Sigeupàgina 9.

Veure Alexandre el Gran і Sigèon

Sinope

Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.

Veure Alexandre el Gran і Sinope

Sofene

Sofene fou una regió d'Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.

Veure Alexandre el Gran і Sofene

Sofia

La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.

Veure Alexandre el Gran і Sofia

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.

Veure Alexandre el Gran і Sogdiana

Sogdians

Els sogdians o sogdis (sogdii o sogdiani) van ser un antic poble de llengua irànica que vivia a la Sogdiana, veïns dels bactrians, sotmesos a domini de l'Imperi Persa.

Veure Alexandre el Gran і Sogdians

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).

Veure Alexandre el Gran і Solimà I el Magnífic

Solos (Cilícia)

Solos (Soli) fou una important ciutat de la costa de Cilícia situada entre les desembocadures dels rius Lamos i Píramos, de cadascun dels quals, segons Estrabó, es trobava a uns 90 km de distància, i a la riba del rierol Líparis.

Veure Alexandre el Gran і Solos (Cilícia)

Suagela

Suagela (en llatí Suagela, en grec antic Σουάγελα) és una ciutat de Cària en la qual hi havia la tomba de Car, l'ancestre de tots els caris.

Veure Alexandre el Gran і Suagela

Submarí

classe Los Angeles'' Un submarí és una embarcació amb capacitat de navegar sota l'aigua.

Veure Alexandre el Gran і Submarí

Susa (Iran)

Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.

Veure Alexandre el Gran і Susa (Iran)

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Veure Alexandre el Gran і Taifa

Taposiris Magna

El nom Taposiris Magna es refereix al nom d'una ciutat així com al d'un temple egipci establert pel faraó Ptolemeu II Filadelf entre 280 i 270 ae.

Veure Alexandre el Gran і Taposiris Magna

Tapurs

Els tapurs o tapuris (en llatí tapuri o tapurii, en grec Τάπουροι o Τάπυροι) van ser un poble que habitava en una zona extensa i van desplaçar-se al llarg dels anys des d'Armènia fins al riu Oxus, a l'Àsia central.

Veure Alexandre el Gran і Tapurs

Tars (Turquia)

''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.

Veure Alexandre el Gran і Tars (Turquia)

Tasos

Tasos (Θάσος, Thassos; en català medieval: el Taix; en turc: Tashoz) és una illa del nord de la mar Egea, a la costa de Tràcia, de 394 km².

Veure Alexandre el Gran і Tasos

Tàpsac

Tàpsac (en grec antic Θάψακος, en llatí Thapsacus) era una ciutat important de la riba dreta de l'Eufrates, que l'Antic Testament anomena Tifsah, on diu que era el límit oriental del regne de Salomó.

Veure Alexandre el Gran і Tàpsac

Teatre d'Epidaure

El teatre d'Epidaure és un teatre de l'antiga Grècia a Argòlida, edificat al per acollir els Asclépéia, concurs en honor del déu metge Asclepi.

Veure Alexandre el Gran і Teatre d'Epidaure

Teànguela

Teànguela (en llatí Theangela, en grec antic Θεάγγελα) era una ciutat de l'antiga Cària.

Veure Alexandre el Gran і Teànguela

Tebes (Egipte)

Tebes és el nom grec (Θήβαι, Thébai) d'una ciutat de l'antic Egipte, pertanyent al quart nomós de l'Alt Egipte (Wast).

Veure Alexandre el Gran і Tebes (Egipte)

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Veure Alexandre el Gran і Tebes (Grècia)

Temen (fill d'Aristòmac)

Temen (en grec antic: Τήμενος, Témenos), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Aristòmac, un dels heraclides, per ser besnet d'Hil·los, el fill d'Hèracles i Deianira.

Veure Alexandre el Gran і Temen (fill d'Aristòmac)

Temple d'Àrtemis a Efes

El temple d'Àrtemis (Artemis Tapınağı), també conegut com el temple de Diana, va ser un temple grec dedicat a una forma antiga i local de la deessa Àrtemis (identificada amb Diana, una deessa romana).

Veure Alexandre el Gran і Temple d'Àrtemis a Efes

Temple de Jerusalem

Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides.

Veure Alexandre el Gran і Temple de Jerusalem

Teofrast

Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.

Veure Alexandre el Gran і Teofrast

Teoria geocèntrica

Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.

Veure Alexandre el Gran і Teoria geocèntrica

Termessos

Termessos (Τερμησσός) era una ciutat de Pisídia, famosa per la seva inexpugnabilitat com a fortalesa natural i artificial.

Veure Alexandre el Gran і Termessos

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Veure Alexandre el Gran і Tessalònica

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.

Veure Alexandre el Gran і Tessàlia

Tetradracma

La tetradracma, també anomenada stater, era una antiga moneda grega equivalent a 4 dracmes, i amb un pes de 17,24 grams.

Veure Alexandre el Gran і Tetradracma

Timfea

Tribus antigues de l'Epir Timfea (en llatí: Tymphaea o Stymphaea, en grec antic Τυμφαία) era un districte a l'antiga Grècia situat a l'Epir, poblat pel poble epirota dels timfeis.

Veure Alexandre el Gran і Timfea

Tir

Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Veure Alexandre el Gran і Tir

Tirà

Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti El rei Jie de Xia sosté una arma d'asta Ji, que representa l'opressió, i es situa sobre dues dames, la qual cosa simbolitza el seu abús de poder. XVIII d'un pamflet anglès del segle XVII escrit per a inspirar i fer just l'acte d'assassinar a Oliver Cromwell.

Veure Alexandre el Gran і Tirà

Total War

Total War (Guerra total) és una saga de videojocs desenvolupats per The Creative Assembly.

Veure Alexandre el Gran і Total War

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Veure Alexandre el Gran і Tracis

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Veure Alexandre el Gran і Tràcia

Treball (economia)

El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix.

Veure Alexandre el Gran і Treball (economia)

Trenta-tres

El trenta-tres és un nombre natural imparell que segueix el trenta-dos i precedeix el trenta-quatre.

Veure Alexandre el Gran і Trenta-tres

Tribal·lis

Els tribal·lis (en llatí Triballi, en grec antic Τριβαλλοί) eren un poble de Tràcia que sembla que en els seus primers temps van ser una tribu molt forta i poderosa que vivia a la vora del Danubi, però pressionats per altres pobles del nord i de l'oest van minvar i finalment van acabar per desaparèixer.

Veure Alexandre el Gran і Tribal·lis

Tribus d'Israel

Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.

Veure Alexandre el Gran і Tribus d'Israel

Trica (ciutat)

Trica (en grec antic Τρίκκη o Τρίκκα) era una antiga ciutat de Tessàlia al districte d'Hestieòtide, a la riba esquerra del riu Peneu i a la vora d'un petit riu de nom Leteu, segons Estrabó.

Veure Alexandre el Gran і Trica (ciutat)

Trifília

Trifília, al sud de l'Èlida Trifília (en grec antic Τριϕυλία) era un districte de l'antiga Grècia situat al sud de l'Èlida i el més petit dels tres districtes d'aquest país.

Veure Alexandre el Gran і Trifília

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Veure Alexandre el Gran і Troia

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Veure Alexandre el Gran і Turquia

Urmia

Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.

Veure Alexandre el Gran і Urmia

Uxis

Uxis (llatí: Uxii, grec: Οὔξιοι) foren un poble de Pèrsia que vivia a la frontera entre Persis i Susiana, a l'est del Pasitigris i a l'oest del Oroatis.

Veure Alexandre el Gran і Uxis

Van

Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.

Veure Alexandre el Gran і Van

Vides paral·leles

Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.

Veure Alexandre el Gran і Vides paral·leles

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.

Veure Alexandre el Gran і Voltaire

Xantos (ciutat)

El teatre i dues tombes lícies a '''Xantos''' Xantos o Xant (en llatí Xanthus, en grec antic Ξάνθος) era la ciutat més gran i la capital de Lícia i estava situada segons Estrabó a 70 estadis de la desembocadura del riu Xantos.

Veure Alexandre el Gran і Xantos (ciutat)

Xenofont

Xenofont d'Atenes  ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.

Veure Alexandre el Gran і Xenofont

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Veure Alexandre el Gran і Xipre

Yamuna

El riu Yamuna, Jamna o Jumna és un dels principals rius del nord de l'Índia.

Veure Alexandre el Gran і Yamuna

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Veure Alexandre el Gran і Zeus

Zoològic

Zoològic de Barcelona Un zoològic o zoo és una institució que té una col·lecció d'animals vius, principalment exòtics i salvatges, de la qual una part està exposada al públic.

Veure Alexandre el Gran і Zoològic

Zoroastrisme

L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.

Veure Alexandre el Gran і Zoroastrisme

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Alexandre el Gran і 1 d'octubre

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Alexandre el Gran і 10 de juny

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Veure Alexandre el Gran і 20 de juliol

290 aC

El 290 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Alexandre el Gran і 290 aC

301 aC

El 301 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Veure Alexandre el Gran і 301 aC

306 aC

El 306 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Alexandre el Gran і 306 aC

320 aC

El 320 aC va ser un any del Calendari romà.

Veure Alexandre el Gran і 320 aC

323 aC

El 323 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Alexandre el Gran і 323 aC

324 aC

El 324 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Alexandre el Gran і 324 aC

328 aC

El 328 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Alexandre el Gran і 328 aC

329 aC

El 329 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Veure Alexandre el Gran і 329 aC

332 aC

L'any 332 aC fou un any conegut com a 422 ab urbe condita al calendari romà.

Veure Alexandre el Gran і 332 aC

334 aC

El 334 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Alexandre el Gran і 334 aC

335 aC

El 335 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Alexandre el Gran і 335 aC

343 aC

El 343 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Alexandre el Gran і 343 aC

356 aC

El 356 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Alexandre el Gran і 356 aC

360 aC

El 360 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Alexandre el Gran і 360 aC

402 aC

El 402 aC va ser un any comú denominat així des de l'adopció del calendari gregorià, ja que a l'època se'l coneixia amb altres denominacions segons el calendari emprat.

Veure Alexandre el Gran і 402 aC

També conegut com Alexandre I el Gran, Alexandre III de Macedònia, Alexandre III el Gran, Alexandre Magne, Alexandre el Magne.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat