Taula de continguts
44 les relacions: Adalbert II de Toscana, Aganó, Aldobrandeschi, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Lucca, Basílica de Sant Pere, Berenguer I d'Itàlia, Bisbat de Pistoia, Bonifaci de Còrsega, Camerino, Carles el Calb, Carloman de Baviera, Fiesole, Guiu I de Spoleto, Guiu III de Spoleto, Lambert I de Spoleto, Lluís el Pietós, Lluís II d'Itàlia, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Lucca, Marca de Toscana, Papa Joan VIII, Pavia, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Siena, Toscana, Tractat de Verdun, Verona, 11 d'octubre, 13 de març, 17 de desembre, 22 de novembre, 25 d'abril, 26 d'agost, 26 de maig, 27 de juny, 29 de juny, 820, 855, 856, 873, 877, 885.
- Marquesos de Toscana
Adalbert II de Toscana
Adalbert II (vers 875-915), anomenat "el Ric", fou comte de Lucca i marquès de Toscana, fill i co-successor d'Adalbert I de Toscana, i net de Bonifaci de Còrsega.
Veure Adalbert I de Toscana і Adalbert II de Toscana
Aganó
Aganó (Aganonus/Aganone) o Agà (Aganus/Agano) fou comte de Lucca i per tant probablement marquès de Toscana, nomenat per Lotari I, successor del comte/marquès Mainfridux.
Veure Adalbert I de Toscana і Aganó
Aldobrandeschi
Els Aldobrandeschi foren una família feudal italiana que va governar territoris a la Maremma, a la regió de Sovana o Soana i a les terres de Grosseto.
Veure Adalbert I de Toscana і Aldobrandeschi
Arquebisbat de Florència
Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Veure Adalbert I de Toscana і Arquebisbat de Florència
Arquebisbat de Lucca
L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Adalbert I de Toscana і Arquebisbat de Lucca
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Veure Adalbert I de Toscana і Basílica de Sant Pere
Berenguer I d'Itàlia
Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).
Veure Adalbert I de Toscana і Berenguer I d'Itàlia
Bisbat de Pistoia
El bisbat de Pistoia (italià: diocesi di Pistoia; llatí: Dioecesis Pistoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Adalbert I de Toscana і Bisbat de Pistoia
Bonifaci de Còrsega
Bonifaci de Còrsega, també esmentat com Bonifaci II de Toscana i Lucca, o de Túscia i Lucca (788-847), va ser marquès de Toscana des 823 a 834/844 i Corsicae Tutor (governador de Còrsega).
Veure Adalbert I de Toscana і Bonifaci de Còrsega
Camerino
Camerino és una ciutat d'Itàlia a les Marques, província de Macerata, amb uns 6.687 habitants (31/12/2019).
Veure Adalbert I de Toscana і Camerino
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Veure Adalbert I de Toscana і Carles el Calb
Carloman de Baviera
Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Veure Adalbert I de Toscana і Carloman de Baviera
Fiesole
Fiesole (pronunciat) és una ciutat toscana, a la ciutat metropolitana de Florència, amb 14.126 habitants el 2007.
Veure Adalbert I de Toscana і Fiesole
Guiu I de Spoleto
Guiu I de Spoleto —Vito di Spoleto— fou duc de Spoleto des del 843 fins al 860.
Veure Adalbert I de Toscana і Guiu I de Spoleto
Guiu III de Spoleto
Guiu III fou fill de Guiu I de Spoleto i germà de Lambert I de Spoleto El 876 va rebre el marcgraviat de Camerino de Carles el Calb.
Veure Adalbert I de Toscana і Guiu III de Spoleto
Lambert I de Spoleto
Lambert I fou duc i marcgravi de Spoleto del 860 al 871 i del 876 al 880.
Veure Adalbert I de Toscana і Lambert I de Spoleto
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Adalbert I de Toscana і Lluís el Pietós
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Veure Adalbert I de Toscana і Lluís II d'Itàlia
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Veure Adalbert I de Toscana і Lotari I
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Veure Adalbert I de Toscana і Lotari II de Lotaríngia
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Veure Adalbert I de Toscana і Lucca
Marca de Toscana
La marca o marquesat o marcgraviat de Toscana o de Túscia va ser una marca fronterera a la Itàlia central, a la frontera dels Estats Pontificis al sud i l'est, el Mar de Ligúria a l'oest, i la resta del Regne d'Itàlia cap al nord.
Veure Adalbert I de Toscana і Marca de Toscana
Papa Joan VIII
Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.
Veure Adalbert I de Toscana і Papa Joan VIII
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Veure Adalbert I de Toscana і Pavia
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Veure Adalbert I de Toscana і Regne d'Itàlia (edat mitjana)
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Veure Adalbert I de Toscana і Siena
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Adalbert I de Toscana і Toscana
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Veure Adalbert I de Toscana і Tractat de Verdun
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Veure Adalbert I de Toscana і Verona
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Adalbert I de Toscana і 11 d'octubre
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Adalbert I de Toscana і 13 de març
17 de desembre
El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Adalbert I de Toscana і 17 de desembre
22 de novembre
El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Veure Adalbert I de Toscana і 22 de novembre
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Veure Adalbert I de Toscana і 25 d'abril
26 d'agost
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Adalbert I de Toscana і 26 d'agost
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Adalbert I de Toscana і 26 de maig
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Adalbert I de Toscana і 27 de juny
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Adalbert I de Toscana і 29 de juny
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Adalbert I de Toscana і 820
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Adalbert I de Toscana і 855
856
El 856 (DCCCLVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Adalbert I de Toscana і 856
873
El 873 (DCCCLXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Adalbert I de Toscana і 873
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Adalbert I de Toscana і 877
885
El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Adalbert I de Toscana і 885
Vegeu també
Marquesos de Toscana
- Adalbert I de Toscana
- Adalbert II de Toscana
- Bonifaci I de Toscana
- Bonifaci III de Toscana
- Bonifaci IV de Toscana
- Bonifaci de Còrsega
- Bosó d'Arle
- Engelbert III d'Ístria
- Godofreu II de Baixa Lotaríngia
- Godofreu III de Baixa Lotaríngia
- Hubert de Toscana
- Hug I de Spoleto
- Lambert de Toscana
- Matilde de Canossa
- Rainier de Toscana