Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Lambert de Toscana

Índex Lambert de Toscana

Lambert de Toscana fou comte de Lucca, i marquès de Toscana, fill d'Adalbert II de Toscana i de Berta de Lotaríngia (filla de Lotari II) i germà i successor de Guiu de Toscana a la mort d'aquest el 929 sense fills mascles.

Taula de continguts

  1. 13 les relacions: Adalbert II de Toscana, Alberic II, Bosó d'Arle, Ducat de Lotaríngia, Guiu de Toscana, Hug d'Arle, Joan de Laurino, Joan XI, Lotari II de Lotaríngia, Lucca, Marca de Toscana, Mariozza, Milà.

  2. Ducs italians
  3. Marquesos de Toscana

Adalbert II de Toscana

Adalbert II (vers 875-915), anomenat "el Ric", fou comte de Lucca i marquès de Toscana, fill i co-successor d'Adalbert I de Toscana, i net de Bonifaci de Còrsega.

Veure Lambert de Toscana і Adalbert II de Toscana

Alberic II

Alberic II (911 o 912-Roma 31 d'agost del 954), era fill de Mariozza i d'Alberic I de Spoleto.

Veure Lambert de Toscana і Alberic II

Bosó d'Arle

Bosó d'Arles o Bosó I d'Arle (885 - † 936) dit també Bosó VI de Provença, comte d'Avinyó i Vaisin (911- 931), comte d'Arles (926- 931) i marquès de Toscana (931- 936).

Veure Lambert de Toscana і Bosó d'Arle

Ducat de Lotaríngia

Ducat de Lorena o Lotaríngia 870-959 i ducats de Alta i Baixa Lorena del 959 al segle XI El ducat de Lotaríngia es va formar a partir del 903 amb l'antic regne de Lotaríngia, quan després de la mort de Zuentibold, els feudataris locals van mirar cap al rei de l'altra banda del Rin, Lluís IV d'Alemanya (Lluís l'Infant), que acabava de succeir al seu pare Arnulf de Caríntia; la seva joventut, al mateix temps que el seu allunyament, oferia a la seva insubordinació les garanties que l'autoritat d'un sobirà sempre present i gelós dels seus drets no els proveïa Zuentibold havia creat per al seu regne una cancelleria especial de la qual el cap era l'arquebisbe Radbod de Trèveris.

Veure Lambert de Toscana і Ducat de Lotaríngia

Guiu de Toscana

Guiu (Guido o Wido, mort 929) fou comte de Lucca i marquès de Toscana des 915 (o 917), després de la mort del seu pare Adalbert II de Toscana, i fins a la seva pròpia mort el 929.

Veure Lambert de Toscana і Guiu de Toscana

Hug d'Arle

Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).

Veure Lambert de Toscana і Hug d'Arle

Joan de Laurino

Joan de Laurino (vers 898- ?) fou un efímer nominal marquès de Toscana i comte de Lucca, fill de Lambert de Toscana.

Veure Lambert de Toscana і Joan de Laurino

Joan XI

Joan XI (Roma, 910 - Roma, 935) va ser Papa de Roma entre 931 i 935.

Veure Lambert de Toscana і Joan XI

Lotari II de Lotaríngia

Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.

Veure Lambert de Toscana і Lotari II de Lotaríngia

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Veure Lambert de Toscana і Lucca

Marca de Toscana

La marca o marquesat o marcgraviat de Toscana o de Túscia va ser una marca fronterera a la Itàlia central, a la frontera dels Estats Pontificis al sud i l'est, el Mar de Ligúria a l'oest, i la resta del Regne d'Itàlia cap al nord.

Veure Lambert de Toscana і Marca de Toscana

Mariozza

Mariozza o Maròzia (en realitat Maria) era filla de Teofilacte I i de Teodora.

Veure Lambert de Toscana і Mariozza

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Veure Lambert de Toscana і Milà

Vegeu també

Ducs italians

Marquesos de Toscana

També conegut com Lambert I de Toscana.