Accés més ràpid que el navegador!
117 les relacions: Abu-Hàmid al-Gharnatí, Adana, Alp Arslan, Anatòlia, Anna Comnena, Armeni, Arquer, Ígor de Kíev, Àsia Central, Batalla, Batalla de Bèroe, Batalla de Manazkert, Búlgar, Búlgars, Bulgària, Calavera, Calendari gregorià, Carpats, Constantinoble, Crimea, Cumans, Danubi, Dniéper, Edirne, Enez, Eslaus, Esmirna, Etimologia, Exèrcit, Exèrcit romà d'Orient, Gagaüsos, Gran Príncep de la Rus de Kíev, Grec antic, Hongarès, Hongria, Horda, Iaroslav I de Kíev, Ibn Hàwqal, Illa de Ponça, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Islam, Kan, Karlucs, Khàzar, Khàzars, Kimaks, Kiptxak, Lüleburgaz, Llatí, ..., Llengües turqueses, Llinatge, Magiars, Mahmud al-Kaixgarí, Mar d'Aral, Mar d'Azov, Maritsa, Mateu d'Edessa, Nòmada, Nicea, Nicomèdia, Oghuz, País d'Uz, Pannònia, Pereiàslav, Riu Don, Roma, Romanès, Rus, Rus de Kíev, Samànides, Simeó I el Gran, Sirdarià, Siret, Sviatoslav I de Kíev, Tolna, Tràcia, Turc, Turcs occidentals, Ural, Urals, Valàquia, Volga, Yörüks, 1026, 1036, 1050, 1051, 1064, 1071, 1087, 1088, 1089, 1090, 1091, 1094, 1121, 1122, 29 d'abril, 560, 700, 889, 892, 893, 894, 895, 920, 934, 943, 944, 950, 968, 970, 971, 972, 990, 995. Ampliar l'índex (67 més) »
Abu-Hàmid al-Gharnatí
Abu-Hàmid Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (o Abd-ar-Rahim) ibn Sulayman al-Maziní al-Qaysí al-Gharnatí, més conegut senzillament com a Abu-Hàmid al-Gharnatí (Granada, 1080 - Damasc, 1170) fou un viatger andalusí i compilador de meravelles del món antic (ajàïb).
Nou!!: Petxenegs і Abu-Hàmid al-Gharnatí · Veure més »
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Nou!!: Petxenegs і Adana · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Petxenegs і Alp Arslan · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Petxenegs і Anatòlia · Veure més »
Anna Comnena
Anna Comnena (grec medieval: Ἄννα Κομνηνή, Anna Komniní) fou una princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.
Nou!!: Petxenegs і Anna Comnena · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Petxenegs і Armeni · Veure més »
Arquer
Wu Fu, general de la regió de Gansu. L'arquer era un soldat que disparava sagetes (varetes de fusta amb punta d'acer, sílex, obsidiana…) amb un arc, bastó de fusta flexible o d'una altra matèria elàstica (de vegades acer), tensat pels extrems amb una corda o bordó, formant una corba.
Nou!!: Petxenegs і Arquer · Veure més »
Ígor de Kíev
Ígor (en nòrdic antic: Ingvar) va ser un monarca vareg de la Rus de Kíev, regnant entre els anys 912 i 945.
Nou!!: Petxenegs і Ígor de Kíev · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Petxenegs і Àsia Central · Veure més »
Batalla
''La Batalla de Waterloo'' per William Sadler. Una batalla és un combat entre dos o més contendents.
Nou!!: Petxenegs і Batalla · Veure més »
Batalla de Bèroe
La batalla de Bèroe va ser un enfrontament entre els petxenegs i Joan II Comnè, l'emperador romà d'Orient, el 1122, a Bèroe, actual Stara Zagora (Bulgària).
Nou!!: Petxenegs і Batalla de Bèroe · Veure més »
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Petxenegs і Batalla de Manazkert · Veure més »
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Nou!!: Petxenegs і Búlgar · Veure més »
Búlgars
Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.
Nou!!: Petxenegs і Búlgars · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Petxenegs і Bulgària · Veure més »
Calavera
La calavera és el crani humà, format pels ossos de la cara i el neurocrani.
Nou!!: Petxenegs і Calavera · Veure més »
Calendari gregorià
Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.
Nou!!: Petxenegs і Calendari gregorià · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Petxenegs і Carpats · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Petxenegs і Constantinoble · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Petxenegs і Crimea · Veure més »
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Nou!!: Petxenegs і Cumans · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Petxenegs і Danubi · Veure més »
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Nou!!: Petxenegs і Dniéper · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Petxenegs і Edirne · Veure més »
Enez
Enez (Aenus, en Αἶνος, en català adaptat com a Enos) és una ciutat a la província d'Edirne a Turquia, regió de Tràcia, cap del districte del mateix nom (Districte d'Enez).
Nou!!: Petxenegs і Enez · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Petxenegs і Eslaus · Veure més »
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Nou!!: Petxenegs і Esmirna · Veure més »
Etimologia
L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).
Nou!!: Petxenegs і Etimologia · Veure més »
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Nou!!: Petxenegs і Exèrcit · Veure més »
Exèrcit romà d'Orient
L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.
Nou!!: Petxenegs і Exèrcit romà d'Orient · Veure més »
Gagaüsos
Els gagaüsos són una minoria turquesa al sud de Moldàvia (Gagaúsia) i sud-oest d'Ucraïna (principalment a Budjak, óblast d'Odessa) en un nombre de 250.000.
Nou!!: Petxenegs і Gagaüsos · Veure més »
Gran Príncep de la Rus de Kíev
Moneda de Vladímir I de Kíev (revers) Yaroslav el Savi (revers) Versió moderna de les armes de la Rus de Kíev, incloses a l'actual escut d'Ucraïna Gran Príncep va ser el títol del sobirà de la Rus de Kíev, el regne medieval eslau que existí entre els segles IX i a les terres de les actuals Ucraïna, Rússia i Belarús, amb capital a la ciutat de Kíev.
Nou!!: Petxenegs і Gran Príncep de la Rus de Kíev · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Petxenegs і Grec antic · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: Petxenegs і Hongarès · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Petxenegs і Hongria · Veure més »
Horda
L'horda era originalment la tenda de campanya del cap d'un grup nòmada i al seu centre administratiu i militar.
Nou!!: Petxenegs і Horda · Veure més »
Iaroslav I de Kíev
Iaroslav I el Savi (Yaroslav Mudryi) (Kíev, vers 978 - 20 de febrer de 1054) (també escrit Iaroslau, en eslau oriental: Ярослав Мудрый, en nòrdic antic: Jarizleifr, i de nom cristià: Jordi) va ser Gran Príncep de Nóvgorod i Gran Príncep de Kíev.
Nou!!: Petxenegs і Iaroslav I de Kíev · Veure més »
Ibn Hàwqal
Abu-l-Qàssim ibn Alí an-Nassibí, més conegut com a Ibn Hàwqal, fou un escriptor i geògraf àrab del, nascut a Nisibis o Nisibin vers 920.
Nou!!: Petxenegs і Ibn Hàwqal · Veure més »
Illa de Ponça
L'Illa de Ponça (en Pontia, en Ποντία) és una illa de la mar Tirrena, del grup de les illes Poncianes o de Ponça.
Nou!!: Petxenegs і Illa de Ponça · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Petxenegs і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Petxenegs і Imperi Seljúcida · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Petxenegs і Islam · Veure més »
Kan
Kan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.
Nou!!: Petxenegs і Kan · Veure més »
Karlucs
Els karlucs o karluks (també qarluqs, qarluks, karluqs, en àrab i persa: halluh transcrit en àrab Kharlukh i en persa Khallukh, xinès: 葛邏祿;葛逻禄.
Nou!!: Petxenegs і Karlucs · Veure més »
Khàzar
El khàzar fou la llengua dels khàzars.
Nou!!: Petxenegs і Khàzar · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Petxenegs і Khàzars · Veure més »
Kimaks
Els kimaks i kimeks (Yemeks, yamaks, djamuks) foren una antiga tribu turca que habitava la Sibèria occidental al curs inferior de l'Irtix o potser cap a l'Obi, una de les set conegudes pels àrabs i perses que poblaven l'anomenat kanat Kimak (o Kimek) vers 743-1050.
Nou!!: Petxenegs і Kimaks · Veure més »
Kiptxak
Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.
Nou!!: Petxenegs і Kiptxak · Veure més »
Lüleburgaz
Lüleburgaz és una ciutat de Turquia, capital del districte homònim a la província de Kırklareli, regió de la Màrmara.
Nou!!: Petxenegs і Lüleburgaz · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Petxenegs і Llatí · Veure més »
Llengües turqueses
Les llengües turqueses són una família lingüística.
Nou!!: Petxenegs і Llengües turqueses · Veure més »
Llinatge
Llinatge és el vincle existent entre parents per consanguinitat, afinitat o adopció.
Nou!!: Petxenegs і Llinatge · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Petxenegs і Magiars · Veure més »
Mahmud al-Kaixgarí
Mapa del món de Mahmud al-Kaixgarí orientat cap a l'est, a partir del seu ''Diwān lughāt at-turk'' mostra, al voltant de la seva residència karakhànida, Balasagun com a centre d'una selecció de països, ciutats i pobles, les muntanyes, rius i llacs coneguts per ell i un cercle envoltat per un món oceànic. "Dona-li llet al que et nega l'aigua; al bon home se li desapareixen els ossos, però queda el seu nom." Divan-ı Lugat-it Turk, el més antic diccionari turc. Mahmud ibn al-Hussain ibn Muhàmmad al-Kaixgari (alfabet àrab: محمود بن الحسين بن محمد الكاشغري) o Kaşgarlı Mahmud (turc) va ser un erudit i lexicògraf turc del.
Nou!!: Petxenegs і Mahmud al-Kaixgarí · Veure més »
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское море, Aràlskoie more, o bé Арал, Aral) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.
Nou!!: Petxenegs і Mar d'Aral · Veure més »
Mar d'Azov
La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.
Nou!!: Petxenegs і Mar d'Azov · Veure més »
Maritsa
El riu '''Maritsa''' prop de Khàrmanli (Bulgària) El Maritsa (Марица Maritsa, Έβρος Evros; Meriç) és un riu de Bulgària, Grècia i Turquia.
Nou!!: Petxenegs і Maritsa · Veure més »
Mateu d'Edessa
Mateu d'Edessa (vers 1070 – després 1137) fou un monjo i historiador armeni que va escriure una història d'Armènia, Síria i altres regions que va del 942 al 1132 i fou continuada per Guillem el monjo.
Nou!!: Petxenegs і Mateu d'Edessa · Veure més »
Nòmada
Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.
Nou!!: Petxenegs і Nòmada · Veure més »
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Nou!!: Petxenegs і Nicea · Veure més »
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Nou!!: Petxenegs і Nicomèdia · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Petxenegs і Oghuz · Veure més »
País d'Uz
Uz fou un districte de l'Àsia occidental del qual era originari el profeta Job.
Nou!!: Petxenegs і País d'Uz · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Petxenegs і Pannònia · Veure més »
Pereiàslav
Pereiàslav (Переяслав, Переяслав) és una ciutat de l'Óblast de Kíiv, a Ucraïna.
Nou!!: Petxenegs і Pereiàslav · Veure més »
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Nou!!: Petxenegs і Riu Don · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Petxenegs і Roma · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Petxenegs і Romanès · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Petxenegs і Rus · Veure més »
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Nou!!: Petxenegs і Rus de Kíev · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Petxenegs і Samànides · Veure més »
Simeó I el Gran
El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (Симеон I Велики., trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), Kan dels búlgars (893-927).
Nou!!: Petxenegs і Simeó I el Gran · Veure més »
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Nou!!: Petxenegs і Sirdarià · Veure més »
Siret
Riu Siret prop de la ciutat de Roman El Siret (romanès: Siret; ucraïnès: Сірет, transcrit: Siret; rus: Серет, transcrit: Seret; hongarès: Szeret; noms en l'antiguitat: Hierasus) és un afluent esquerre del Danubi amb una llargada de 706 km.
Nou!!: Petxenegs і Siret · Veure més »
Sviatoslav I de Kíev
Sviatoslav I de Kíev, en antic eslau oriental, Святослав (942 - 972) va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev, i de vegades es va aliar amb els petxenegs i magiars (hongaresos).
Nou!!: Petxenegs і Sviatoslav I de Kíev · Veure més »
Tolna
Tolna és una província del sud-oest del Transdanubi, la part d'Hongria a l'oest del Danubi.
Nou!!: Petxenegs і Tolna · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Petxenegs і Tràcia · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Petxenegs і Turc · Veure més »
Turcs occidentals
Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.
Nou!!: Petxenegs і Turcs occidentals · Veure més »
Ural
L'Ural (Ура́л, Ural; Орал, Oral) és un riu que transcorre per Rússia i el Kazakhstan, i es considera la frontera entre Europa i Àsia.
Nou!!: Petxenegs і Ural · Veure més »
Urals
Els Urals (Ура́льские го́ры, Uràlskie gori, o simplement Ура́л, Ural; Урал тауҙары, Ural tauźarı) són una serralada que discorre de nord a sud de la Rússia occidental.
Nou!!: Petxenegs і Urals · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Petxenegs і Valàquia · Veure més »
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Nou!!: Petxenegs і Volga · Veure més »
Yörüks
Els yörüks o yürüks (singular yörük o yürük, grec: Γιουρούκοι, búlgar: юруци, eslau macedoni: Јуруци) és el nom turc donat als nòmades criadors de bestiar de l'Imperi Otomà; la majoria serien d'origen oghuz i es van establir a Anatòlia i algunes parts dels Balcans.
Nou!!: Petxenegs і Yörüks · Veure més »
1026
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 1026 · Veure més »
1036
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 1036 · Veure més »
1050
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 1050 · Veure més »
1051
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 1051 · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Petxenegs і 1064 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 1071 · Veure més »
1087
El 1087 (MLXXXVII) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Petxenegs і 1087 · Veure més »
1088
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 1088 · Veure més »
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Petxenegs і 1089 · Veure més »
1090
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 1090 · Veure més »
1091
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 1091 · Veure més »
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Petxenegs і 1094 · Veure més »
1121
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 1121 · Veure més »
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Nou!!: Petxenegs і 1122 · Veure més »
29 d'abril
El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.
Nou!!: Petxenegs і 29 d'abril · Veure més »
560
El 560 (DCXCV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Petxenegs і 560 · Veure més »
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Petxenegs і 700 · Veure més »
889
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 889 · Veure més »
892
El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Petxenegs і 892 · Veure més »
893
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 893 · Veure més »
894
El 894 (DCCCXCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Petxenegs і 894 · Veure més »
895
El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Petxenegs і 895 · Veure més »
920
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 920 · Veure més »
934
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 934 · Veure més »
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Petxenegs і 943 · Veure més »
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Petxenegs і 944 · Veure més »
950
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 950 · Veure més »
968
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 968 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 970 · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 971 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 972 · Veure més »
990
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 990 · Veure més »
995
Sense descripció.
Nou!!: Petxenegs і 995 · Veure més »
