Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

789 les relacions: Acròpoli, Administració provincial romana, Adopcionisme, Aeroport de Lleida-Alguaire, Agricultura romana, Agustí d'Hipona, Al Tall, Albània, Alexandre VI, Alfons XIII d'Espanya, Alfredo Urdaci Iriarte, Alt Penedès, Alzina, Amfiteatre, Analema, Anna Maria de Dinamarca, Ante Pavelić, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Torró i Sansalvador, Antonio Salieri, Apol·lo, Arc de triomf, Argeleta, Arquebisbat d'Albi, Arquebisbat de Clarmont, Arquitectura, Arquitectura romana antiga, Art, Asclepi, Astèrix, August, Aventí, Avinyó (Valclusa), Àtila, Barroc, Bastó d'Esculapi, Batalla de Zama, Bàrcino, Beatriu del Regne Unit (duquessa de Galliera), Bernardo Bertolucci, Bisbat de Tarba, Bisbe, Bratislava, Brigades Roges, Budisme, Buit, Cabdet, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Calígula, Calendari gregorià, ... Ampliar l'índex (739 més) » « Shrink índex

Acròpoli

L'Acròpoli d'Atenes La paraula acròpoli (també anomenada acròpolis) prové del ἀκρόπολις ('akrópolis') (formada per ἄκρος ('akros'), 'situat a dalt de tot', i πόλις ('pólis'), 'ciutat').

Veure Roma і Acròpoli

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Veure Roma і Administració provincial romana

Adopcionisme

Ladopcionisme fou un corrent sorgit entre els cristians de la península d'Hispània al dC, en els dominis de l'Emirat de Qurtuba.

Veure Roma і Adopcionisme

Aeroport de Lleida-Alguaire

LAeroport de Lleida-Alguaire és un aeroport que dona servei a la ciutat de Lleida i les comarques properes.

Veure Roma і Aeroport de Lleida-Alguaire

Agricultura romana

Conreu de blat L'agricultura romana durant el període republicà era la base econòmica de l'estat; els pagesos formaven el nucli de la societat de Roma.

Veure Roma і Agricultura romana

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Veure Roma і Agustí d'Hipona

Al Tall

Al Tall va ser un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat el 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.

Veure Roma і Al Tall

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Veure Roma і Albània

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Veure Roma і Alexandre VI

Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Veure Roma і Alfons XIII d'Espanya

Alfredo Urdaci Iriarte

Alfredo Urdaci Iriarte (Pamplona, Navarra, 22 de desembre de 1959) és un periodista espanyol llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de Navarra en 1983 i en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid.

Veure Roma і Alfredo Urdaci Iriarte

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Veure Roma і Alt Penedès

Alzina

''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.

Veure Roma і Alzina

Amfiteatre

El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).

Veure Roma і Amfiteatre

Analema

Exemple d'analema solar, mostrant la corba en forma de «vuit» tombat, per a un observador en l'hemisferi nord. L'analema (del grec ἀνάλημμα «pedestal d'un rellotge de sol»), és la corba que descriu el Sol a la mateixa hora durant un any, observat des d'una mateixa posició.

Veure Roma і Analema

Anna Maria de Dinamarca

Anna Maria de Dinamarca (Copenhaguen, 1946) és Princesa de Dinamarca i Reina consort de Grècia (1964 - 1973) pel seu casament amb el rei Constantí II de Grècia.

Veure Roma і Anna Maria de Dinamarca

Ante Pavelić

Ante Pavelić (Bradina, Konjic, Bòsnia i Hercegovina, Imperi austrohongarès, 14 de juliol de 1889 - Madrid, Espanya, 28 de desembre de 1959) fou un polític ultranacionalista croat nascut el 14 de juliol de 1889 a Bradina (actual Bòsnia i Hercegovina).

Veure Roma і Ante Pavelić

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms».

Veure Roma і Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Torró i Sansalvador

Pare Antoni Torró Sansalvador OFM, (Cocentaina 1887 - Alcoi 1937) va ser un teòleg franciscà, doctor en filosofia.

Veure Roma і Antoni Torró i Sansalvador

Antonio Salieri

Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Viena, 7 de maig de 1825) va ser un compositor de música sacra, clàssica i òpera i un director d'orquestra italià.

Veure Roma і Antonio Salieri

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Veure Roma і Apol·lo

Arc de triomf

303x303pxL'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc.

Veure Roma і Arc de triomf

Argeleta

Argeleta (en castellà i oficialment, Argelita) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Veure Roma і Argeleta

Arquebisbat d'Albi

L' arquebisbat d'Albi és una divisió eclesiàstica de França que té com a capçalera la ciutat d'Albi i comprèn el departament del Tarn.

Veure Roma і Arquebisbat d'Albi

Arquebisbat de Clarmont

Blasó dels bisbes de Clarmont El Bisbat de Clermont o Clarmont és una divisió eclesiàstica francesa; el bisbat modern abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània del bisbat de Bourges.

Veure Roma і Arquebisbat de Clarmont

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Veure Roma і Arquitectura

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Veure Roma і Arquitectura romana antiga

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Veure Roma і Art

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.

Veure Roma і Asclepi

Astèrix

Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote.

Veure Roma і Astèrix

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Roma і August

Aventí

LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.

Veure Roma і Aventí

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Veure Roma і Avinyó (Valclusa)

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Veure Roma і Àtila

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Veure Roma і Barroc

Bastó d'Esculapi

Bastó d'Esculapi o Asclepi El bastó d'Esculapi (o d'Asclepi) és el símbol de la medicina, consistent en un bastó amb una serp enroscada.

Veure Roma і Bastó d'Esculapi

Batalla de Zama

La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.

Veure Roma і Batalla de Zama

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Veure Roma і Bàrcino

Beatriu del Regne Unit (duquessa de Galliera)

Beatriu del Regne Unit, duquessa de Galliera (Eastwell Park de Kent 1884 - Sanlúcar de Barrameda 1966).

Veure Roma і Beatriu del Regne Unit (duquessa de Galliera)

Bernardo Bertolucci

fou un director de cinema i guionista italià.

Veure Roma і Bernardo Bertolucci

Bisbat de Tarba

El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Veure Roma і Bisbat de Tarba

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Veure Roma і Bisbe

Bratislava

miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.

Veure Roma і Bratislava

Brigades Roges

Les Brigades Roges (en italià Brigate Rosse), foren una organització armada marxista-leninista italiana fundada l'any 1970.

Veure Roma і Brigades Roges

Budisme

Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

Veure Roma і Budisme

Buit

Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.

Veure Roma і Buit

Cabdet

Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).

Veure Roma і Cabdet

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Roma і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.

Veure Roma і Calígula

Calendari gregorià

Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.

Veure Roma і Calendari gregorià

Calendari romà

El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.

Veure Roma і Calendari romà

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Veure Roma і Calixt III

Canals

Canals és una població del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Veure Roma і Canals

Cantàbria

Cantàbria (Cantabria en càntabre i castellà) és una comunitat autònoma situada al nord de l'estat espanyol, és reconeguda com a comunitat històrica en el seu Estatut d'Autonomia.

Veure Roma і Cantàbria

Capital

En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Veure Roma і Capital

Capitoli

La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.

Veure Roma і Capitoli

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Veure Roma і Cardenal

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Roma і Carlemany

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Veure Roma і Carles I d'Anjou

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Veure Roma і Carles II d'Anjou

Carlos Filipe Ximenes Belo

Carlos Filipe Ximenes Belo (Baukau (Timor Oriental), 1948) és un bisbe catòlic, religiós salesià, administrador apostòlic de Dili i Premi Nobel de la Pau el 1996.

Veure Roma і Carlos Filipe Ximenes Belo

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Veure Roma і Cartagena

Cartago (municipi)

Els ports púnics de Cartago Cartago és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, situada uns 10 km al nord-est de Tunis.

Veure Roma і Cartago (municipi)

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Veure Roma і Casal de Barcelona

Castellers de Vilafranca

Els Castellers de Vilafranca són una colla castellera de Vilafranca del Penedès, fundada l'any 1948.

Veure Roma і Castellers de Vilafranca

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Veure Roma і Catarisme

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Roma і Catolicisme

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Veure Roma і Cúpula

Celi

La Villa Celimontana, segons un gravat de Giuseppe Vasi de 1761 El Celi (en Celio; en Mons Cælius) és un dels set turons de la ciutat de Roma.

Veure Roma і Celi

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Veure Roma і Celtes

Celtibers

Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.

Veure Roma і Celtibers

Censor romà

El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).

Veure Roma і Censor romà

Cervesa

Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.

Veure Roma і Cervesa

Ciclisme

Dibuix d'un ciclista Tour 2004. El ciclisme és un esport que consisteix a la realització de curses que tenen en comú l'ús de la bicicleta.

Veure Roma і Ciclisme

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Veure Roma і Cisma d'Occident

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Veure Roma і Ciutat

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Veure Roma і Ciutat del Vaticà

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Veure Roma і Claudi

Climent I

Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.

Veure Roma і Climent I

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Veure Roma і Colònia romana

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Veure Roma і Colonialisme

Colosseu

El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.

Veure Roma і Colosseu

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Veure Roma і Compromís de Casp

Comtat de Besalú

El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Roma і Comtat de Besalú

Comte l'Arnau

El Comte Arnau és un personatge noble de la mitologia catalana.

Veure Roma і Comte l'Arnau

Constantí II de Grècia

fou un aristòcrata grec, que exercí com a darrer Rei de Grècia (1964 - 1973).

Veure Roma і Constantí II de Grècia

Copríncep d'Andorra

Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.

Veure Roma і Copríncep d'Andorra

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Roma і Corona d'Aragó

Costa Daurada

Platja del Torn, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. La Costa Daurada és el tram de costa mediterrània comprès entre L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i Cunit (Baix Penedès).

Veure Roma і Costa Daurada

Covarrubias

Covarrubias és un municipi de la Província de Burgos al dus de la ciutat homònima.

Veure Roma і Covarrubias

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Veure Roma і Cristòfor Colom

Cristòfor de Grècia

Cristòfor de Grècia (Sant Petersburg 1888 - Atenes 1941) fou príncep de Grècia i de Dinamarca fill petit del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia.

Veure Roma і Cristòfor de Grècia

Crucifixió

Crucifixió de sant Pere, de Caravaggio La crucifixió és un mètode d'execució, on el reu és lligat o clavat en una creu de fusta, entre arbres o en una paret, i deixat allí fins a la seva mort.

Veure Roma і Crucifixió

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Veure Roma і Dalmàcia

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Veure Roma і Dante Alighieri

Dario Fo

Dario Fo (pronúncia italiana:; Sangiano, Itàlia, 24 de març de 1926 - Milà, 13 d'octubre de 2016) fou un dramaturg, director teatral i actor italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1997 perquè, seguint la tradició dels bufons medievals, manté la dignitat dels oprimits.

Veure Roma і Dario Fo

Dècada del 1920

La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Veure Roma і Dècada del 1920

Dècada del 450

Representació dels huns apropant-se a la ciutata de Roma.

Veure Roma і Dècada del 450

Dècada del 850 aC

La dècada del 850 aC comprèn el període que va des de l'1 de gener del 859 aC fins al 31 de desembre del 850 aC.

Veure Roma і Dècada del 850 aC

De Revolutionibus Orbium Coelestium

De Revolutionibus Orbium Coelestium (De les revolucions dels orbes celestes) és una obra de l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic, publicada el 1543 a Nuremberg (Sacre Imperi Romanogermànic) per Andreas Osiander i dedicada al papa Pau III (Alessandro Farnese).

Veure Roma і De Revolutionibus Orbium Coelestium

Deditici

Deditici era el nom d'una de les tres classes de lliberts.

Veure Roma і Deditici

Dibuix

Dibuix de l'home Vitruvià fet per Leonardo da Vinci Dibuix amb ploma i tinta El dibuix és una art que instrueix a dibuixar.

Veure Roma і Dibuix

Dictadura

date.

Veure Roma і Dictadura

Diego Armando Maradona

va ser un jugador i entrenador de futbol argentí.

Veure Roma і Diego Armando Maradona

Dionís

Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

Veure Roma і Dionís

Divendres Sant

Imatge del Sant Crist En el calendari cristià, el Divendres Sant és el divendres anterior al dia de la Pasqua de Resurrecció.

Veure Roma і Divendres Sant

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Veure Roma і Domicià

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.

Veure Roma і Duc

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Veure Roma і Edat antiga

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Roma і Edat mitjana

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.

Veure Roma і Edat moderna

Edimburg

Edimburg (Edinburgh en anglès; Dùn Èideann, en gaèlic escocès) és la capital d'Escòcia, i la segona ciutat en població del país després de Glasgow.

Veure Roma і Edimburg

Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.

Veure Roma і Eduard Toda i Güell

Educació

Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític.

Veure Roma і Educació

El Pertús

El Pertús ((/, oficialment en francès Le Perthus) o el Portús (forma oficial al Principat de Catalunya), és un poble i comuna nord-catalana del Vallespir, situada en el coll del mateix nom. Forma nucli urbà conjuntament amb el barri del Portús (antigament anomenat els Límits), del municipi alt-empordanès de la Jonquera.

Veure Roma і El Pertús

El Pireu

Vista del Pireu des del port El Pireu (en grec modern Πειραιά(ς), Pireà(s); en grec antic Πειραιεύς, Pireéfs) és una ciutat del sud-est de Grècia situada al nomós (departament) de l'Àtica, a la riba del golf Sarònic.

Veure Roma і El Pireu

El príncep

El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel (1469 - 1527), el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas.

Veure Roma і El príncep

El Vilosell

El Vilosell és un municipi de la comarca de les Garrigues, al límit de la Conca de Barberà.

Veure Roma і El Vilosell

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Veure Roma і Empúries

Endevinació

Endevinador a Camerun Lendevinació (del llatí divinare 'preveure', 'ser inspirat per déu', en relació amb divinus, 'diví') és el procés pel qual s'arriba al coneixement de coses ocultes, procés considerat com una part de la màgia i que en moltes societats està íntimament lligat a la religió.

Veure Roma і Endevinació

Enees

Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.

Veure Roma і Enees

Enric VIII d'Anglaterra

va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.

Veure Roma і Enric VIII d'Anglaterra

Entreteniment

L'entreteniment és una diversió o distracció amb l'objectiu d'esplaiar-se, relaxar-se o passar el temps.

Veure Roma і Entreteniment

Eritrea

Eritrea és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Roma і Eritrea

Erwin Schrödinger

fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.

Veure Roma і Erwin Schrödinger

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Veure Roma і Esclavitud

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Veure Roma і Escultura

Escut d'armes

Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.

Veure Roma і Escut d'armes

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Roma і Església Catòlica Romana

Esquilí

Sant'Eusebio, a la Piazza Vittorio LEsquilí (en Esquilino; en Esquilinus) és un dels set turons de Roma, situat a la banda est del centre històric de la ciutat i per damunt del Coliseu.

Veure Roma і Esquilí

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Veure Roma і Estrabó

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Roma і Europa

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Veure Roma і Exèrcit romà

Fórmula 1

La Fórmula 1 (F1) és la disciplina d'automobilisme més prestigiosa de la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA), entitat governant de l'automobilisme mundial.

Veure Roma і Fórmula 1

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Veure Roma і Feixisme

Felip l'Àrab

Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.

Veure Roma і Felip l'Àrab

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.

Veure Roma і Fenícia

Festes romanes

Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.

Veure Roma і Festes romanes

Festival de la Cançó d'Eurovisió

El Festival de la Cançó d'Eurovisió és un concurs musical televisiu que té lloc anualment, des de la seva creació l'any 1956 (excepte l'any 2020, quan va ser cancel·lat per la pandèmia de coronavirus que va afectar greument Europa), i que està produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU - UER), a través dels ens públics de televisió que hi actuen com a membres actius d'aquesta organització.

Veure Roma і Festival de la Cançó d'Eurovisió

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Veure Roma і Feudalisme

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Veure Roma і Figueres

Fissió nuclear

Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.

Veure Roma і Fissió nuclear

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Veure Roma і Florència

Florence Nightingale

Florence Nightingale, OM (Florència, Gran Ducat de Toscana, 12 de maig de 1820-Londres, 13 d'agost de 1910), fou una infermera, estadística i reformadora social britànica, considerada la mare de la infermeria moderna i la creadora del seu primer model conceptual.

Veure Roma і Florence Nightingale

François Rabelais

François Rabelais (Chinon, Indre i Loira, 1490 - París, 9 abril de 1553) va ser un escriptor francès.

Veure Roma і François Rabelais

Francesc d'Assís

Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).

Veure Roma і Francesc d'Assís

Francesc de Borja

Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).

Veure Roma і Francesc de Borja

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.

Veure Roma і Futbol Club Barcelona

Gai (desambiguació)

* Gai, referit a home homosexual.

Veure Roma і Gai (desambiguació)

Gai Mari

Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.

Veure Roma і Gai Mari

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Roma і Galícia

Galba

Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.

Veure Roma і Galba

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Veure Roma і Gandia

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Veure Roma і Generalitat de Catalunya

Geodèsia

La geodèsia és una branca de la geofísica que estudia la forma i les dimensions de la Terra i del camp de gravetat.

Veure Roma і Geodèsia

Georg Friedrich Händel

.Georg Friedrich Händel o en grafia anglesa George Frideric Handel (o Haendel) (Halle, 23 de febrer de 1684 – Londres, 14 d'abril de 1759), fou un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya, considerat una de les figures cimera de la música del Barroc i un dels compositors més influents de la música occidental i universal.

Veure Roma і Georg Friedrich Händel

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Veure Roma і Germànics

Giacomo Puccini

nom abreujat de Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Puccini, fou un dels més grans compositors d'òpera italians que visqueren entre el i el, màxim exponent del Verisme amb les seves òperes madures com La Bohème (1896), Tosca (1900), Madama Butterfly (1904), i Turandot (1926), que va deixar incompleta.

Veure Roma і Giacomo Puccini

Gimnàstica artística

La gimnàstica artística és un esport olímpic que forma part d'una de les 5 disciplines que hi ha a la gimnàstica.

Veure Roma і Gimnàstica artística

Giordano Bruno

, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.

Veure Roma і Giordano Bruno

Giro d'Itàlia

Monument erigit en homenatge a Fausto Coppi el 2 de juliol de 2000 al Pas Pordoi (Dolomites) per la ''commune de Canazei'' El Giro d'Itàlia és una competició ciclista en ruta per etapes disputada a Itàlia, normalment celebrada al mes de maig i que té una durada de tres setmanes.

Veure Roma і Giro d'Itàlia

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Veure Roma і Girona

Giuseppe Verdi

fou un compositor d'òpera italià.

Veure Roma і Giuseppe Verdi

Globalització

La globalització (anglicisme) o mundialització o canvi globalSostenibilitat, globalització i medi ambient, de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà.

Veure Roma і Globalització

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Veure Roma і Gneu Pompeu Magne

Godelleta

Godelleta és un municipi del País Valencià situada a la comarca de la Foia de Bunyol.

Veure Roma і Godelleta

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Veure Roma і Gots

Govern romà d'Itàlia

El Govern romà d'Itàlia fou l'administració que s'estenia a tota la península sotmesa a Roma.

Veure Roma і Govern romà d'Itàlia

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Roma і Guerra Civil espanyola

Guerres càntabres

Les guerres càntabres van tenir lloc en temps d'Octavi August a Cantàbria, a la província Tarraconense, entre el 29 aC i el 19 aC.

Veure Roma і Guerres càntabres

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.

Veure Roma і Guerres Púniques

Guglielmo Marconi

Guglielmo Giovanni MariaMarconi, conegut habitualment com a Guglielmo Marconi, AFI, (25 d'abril de 1874 Bolonya, Itàlia - Roma, 1937) fou un enginyer elèctric italià, premiat amb el Premi Nobel de Física l'any 1909 i conegut pel desenvolupament d'un sistema telegràfic.

Veure Roma і Guglielmo Marconi

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Veure Roma і Hanníbal Barca (247 aC)

Helena de Constantinoble

Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248 – 329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constantí I el Gran.

Veure Roma і Helena de Constantinoble

Heliòpolis (antic Egipte)

Heliòpolis fou una ciutat important de l'antic Egipte, capital del nomós 13 del Baix Egipte.

Veure Roma і Heliòpolis (antic Egipte)

Henrik Ibsen

'''Henrik Ibsen''' Henrik Ibsen (Skien, Noruega, 20 de març de 1828 - Kristiania, actualment Oslo, 23 de maig de 1906) fou un dramaturg noruec.

Veure Roma і Henrik Ibsen

Higini Anglès i Pàmies

fou un capellà i musicòleg català.

Veure Roma і Higini Anglès i Pàmies

Hildegarda de Bingen

397x397px 350x350px Hildegarda de Bingen (en alemany: Hildegard von Bingen; en llatí: Hildegardis Bingensis, Bermersheim vor der Höhe, Alemanya, 1098 - Bingen am Rhein, 17 de setembre de 1179), també coneguda com a Santa Hildegarda i la Sibil·la del Rin, fou abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora, és la primera persona al món de qui es conserva música escrita.

Veure Roma і Hildegarda de Bingen

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Veure Roma і Història d'Itàlia

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Roma і Història de Catalunya

Història de la música

La història de la música és tant l'estudi de l'evolució que la música ha sofert al llarg dels temps, com —també— el conjunt de processos que aquesta evolució ha comportat.

Veure Roma і Història de la música

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Veure Roma і Historiografia

Horari d'estiu

Mai no s'ha utilitzat Lhorari d'estiu (també denominat DST, Daylight saving time o horari d'estalvi de llum diürna) és l'horari que obeeix a la convenció per la qual s'avancen els rellotges; el motiu és per aprofitar més la llum diürna, especialment quan aquesta es redueix als matins.

Veure Roma і Horari d'estiu

Igualada

Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.

Veure Roma і Igualada

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Veure Roma і Illes Balears

Illes Canàries

Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.

Veure Roma і Illes Canàries

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Veure Roma і Imperi Carolingi

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Roma і Imperi Romà

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Roma і Imperi Romà d'Orient

Impremta

Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.

Veure Roma і Impremta

Indústria romana

II dC). Al principi les indústries es van organitzar a Roma en set rams d'activitat o gremis: els músics, els argenters (treballadors de l'argent), els courers (treballadors del coure), els fusters (treballadors de la fusta), els tintorers (treballadors dels tints), els terrissaires (treballadors del fang), els sabaters (treballadors de les sabates) i els bataners (treballadors de les teles i pells).

Veure Roma і Indústria romana

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Veure Roma і Inquisició espanyola

Inundació

Inundacions sobtades a Toowoomba (Queensland, Austràlia) causades per fortes pluges que caigueren en un curt període. Una inundació (també riuada o popularment pantanada, segons la causa de la inundació), és un desbordament d'aigua a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament d'aigua.

Veure Roma і Inundació

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Veure Roma і Italià

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Roma і Itàlia

Ivan III de Moscou

Ivan Vassílievitx (Moscou, 22 de gener de 1440 – Moscou, 27 d'octubre de 1505), anomenat el Gran.

Veure Roma і Ivan III de Moscou

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Veure Roma і Jaume el Just

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Veure Roma і Joan Carles I d'Espanya

Joan Francesc Mira i Casterà

és un escriptor, hel·lenista, antropòleg i sociòleg valencià.

Veure Roma і Joan Francesc Mira i Casterà

Joan March i Ordinas

Joan March i Ordinas, conegut també com el banquer de Franco (Santa Margalida, Mallorca, 4 d'octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962) va ser un contrabandista, polític i financer mallorquí.

Veure Roma і Joan March i Ordinas

Joan Pau II

Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.

Veure Roma і Joan Pau II

Joaquim Mir i Trinxet

Joaquim Mir i Trinxet (Barcelona, 7 de gener de 1873Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. – Barcelona, 27 d'abril de 1940) fou un pintor català.

Veure Roma і Joaquim Mir i Trinxet

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics.

Veure Roma і Jocs Olímpics

Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.

Veure Roma і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

Johann Wolfgang von Goethe

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

Veure Roma і Johann Wolfgang von Goethe

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.

Veure Roma і Johannes Kepler

John William Waterhouse

John William Waterhouse (Roma 1849-Londres 1917) fou un pintor anglès nascut a Itàlia i relacionat amb la Germandat Prerafaelita creada a Anglaterra, i que és famós especialment pels seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega i del cicle artúric.

Veure Roma і John William Waterhouse

Jordi de Grècia

Jordi de Grècia, príncep de Càndia (Corfú, 1869 - Saint Cloud, París, 1957), Príncep de Grècia i de Dinamarca, segon fill del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia.

Veure Roma і Jordi de Grècia

José Luis Rodríguez Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.

Veure Roma і José Luis Rodríguez Zapatero

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Veure Roma і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

Josep Pla i Casadevall

fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Veure Roma і Josep Pla i Casadevall

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Veure Roma і Josep Puig i Cadafalch

Josep Tapiró i Baró

Josep Tapiró i Baró (Reus, el Baix Camp, 7 de febrer de 1836 - Tànger, el Marroc, 4 d'octubre de 1913) fou un pintor català, conegut per les aquarel·les amb què retratà persones de Tànger.

Veure Roma і Josep Tapiró i Baró

Jules Verne

, de nom complet Jules Gabriel Verne, fou un escriptor francès conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics.

Veure Roma і Jules Verne

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Veure Roma і Juli Cèsar

Laci

Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.

Veure Roma і Laci

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Veure Roma і Legió romana

Leonardo da Vinci

fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Veure Roma і Leonardo da Vinci

Leptó

En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter.

Veure Roma і Leptó

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.

Veure Roma і Lió

Licinià

Juli Valent Licinià (en llatí Julius Valens Licinianus) usurpà el tron imperial romà l'any 250.

Veure Roma і Licinià

Lira (moneda)

Víctor Manuel II: 1 lira italiana del 1863 La lira és la unitat monetària de Turquia, el Líban i Síria, i també fou l'antiga moneda d'Itàlia, San Marino i el Vaticà, i de Malta i Xipre.

Veure Roma і Lira (moneda)

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Veure Roma і Literatura catalana

Ljubljana

Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.

Veure Roma і Ljubljana

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Veure Roma і Llatins

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Veure Roma і Llengües indoeuropees

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Veure Roma і Llengües romàniques

Llista d'aglomeracions de la Unió Europea

Les aglomeracions o àrees metropolitanes de més de 500.000 habitants de la Unió Europea apareixen ordenades per població en la següent llista, on figura també l'estat membre on es troba cadascuna de les ciutats (o la regió de l'àmbit lingüístic, quan escau).

Veure Roma і Llista d'aglomeracions de la Unió Europea

Llista de clubs de futbol

Un club de futbol és una associació esportiva legalment constituïda i inscrita en la respectiva federació nacional o estatal i que, per tant, pot intervenir amb el seu equip en competicions oficials d'aquest esport.

Veure Roma і Llista de clubs de futbol

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Veure Roma і Llista de papes de Roma

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Veure Roma і Llombardia

Lloret de Vistalegre

Lloret de Vistalegre (popularment també Llorito) és una vila i municipi situat al centre de l'illa de Mallorca, a la comarca del Pla.

Veure Roma і Lloret de Vistalegre

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Veure Roma і Lluís el Pietós

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Veure Roma і Londres

Lord Byron

George Gordon Byron FRS (Londres, 22 de gener de 1788 – Mesolongi, 19 d'abril de 1824), sisè baró de Byron, més conegut com a lord Byron; fou un polític i poeta anglès, considerat un dels escriptors més versàtils i importants del romanticisme.

Veure Roma і Lord Byron

Luteranisme

El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.

Veure Roma і Luteranisme

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Veure Roma і Maó

Madonna

Madonna Louise Veronica Ciccone (Bay City, Michigan, Estats Units, 16 d'agost de 1958), més coneguda com a Madonna, és una cantant, compositora, actriu, dissenyadora de moda, escriptora, directora cinematogràfica i productora estatunidenca de música disco, pop, dance i electrònica, principalment.

Veure Roma і Madonna

Madrigal

El madrigal és un tipus de composició de música vocal profana creada durant el Renaixement i primer Barroc.

Veure Roma і Madrigal

Malaquies d'Armagh

Malaquies (Armagh, Irlanda, 2 de novembre de 1094 - Claravall, 1148), en gaèlic antic Máel Máedóc Ua Morgair i en gaèlic modern Maelmhaedhoc Ó Morgair fou arquebisbe d'Armagh.

Veure Roma і Malaquies d'Armagh

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Veure Roma і Mancomunitat de Catalunya

Manuel I de Portugal

Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).

Veure Roma і Manuel I de Portugal

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Roma і Mar Mediterrània

Mar Tirrena

La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.

Veure Roma і Mar Tirrena

Marco Polo

John Lloyd i John Mitchinson.

Veure Roma і Marco Polo

Maria Callas

Maria Callas (en grec: Μαρία Κάλλας) (Nova York, 2 de desembre de 1923 - París, 16 de setembre de 1977) fou una soprano grecoestatunidenca i és considerada la cantant més famosa d'òpera del període de postguerra.

Veure Roma і Maria Callas

Maria de Grècia

La princesa Maria de Grècia, gran duquessa de Rússia. gran duquessa de Rússia.

Veure Roma і Maria de Grècia

Maria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.

Veure Roma і Maria de Montpeller

Marià Fortuny i de Madrazo

Marià Fortuny i de Madrazo (o Mariano Fortuny y Madrazo) (Granada, 11 de maig de 1871 – Venècia, 3 de maig de 1949) fou un pintor, escenògraf i dissenyador tèxtil i industrial.

Veure Roma і Marià Fortuny i de Madrazo

Marià Fortuny i Marsal

Casa natal de Fortuny, en l'actualitat seu del Centre d'Amics de Reus Monument a Fortuny al Barri del seu nom a Reus Anacoreta'' de Marià Fortuny i Marsal Marià Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874) fou un pintor, dibuixant i gravador català.

Veure Roma і Marià Fortuny i Marsal

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Veure Roma і Marina romana

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Veure Roma і Mart (mitologia)

Martí Luter

Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.

Veure Roma і Martí Luter

Maurits Cornelis Escher

Maurits Cornelis Escher (Ljouwert, 17 de juny de 1898 - Laren, 27 de març de 1972) fou un artista neerlandès famós pels seus gravats, litografies i il·lustracions a tinta, que representen construccions impossibles, exploracions de l'infinit i tessel·les.

Veure Roma і Maurits Cornelis Escher

Mèdici

Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.

Veure Roma і Mèdici

Mónica Naranjo Carrasco

, coneguda simplement com a Mónica Naranjo, és una cantant catalana que canta en castellà i anglès.

Veure Roma і Mónica Naranjo Carrasco

Mercat de Sant Antoni

El mercat de Sant Antoni és un mercat d'alimentació, encants i llibres que ocupa una illa sencera entre els carrers del Comte d'Urgell, Tamarit, Comte Borrell i Manso del barri de Sant Antoni de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Veure Roma і Mercat de Sant Antoni

Michael Collins (astronauta)

Michael Collins (Roma, Regne d'Itàlia, 31 d'octubre de 1930 – Naples (Florida), 28 d'abril de 2021) fou astronauta en els programes espacials Gemini i Apollo i pilot del mòdul de comandament de l'Apollo 11.

Veure Roma і Michael Collins (astronauta)

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Veure Roma і Michelangelo Buonarroti

Microscopi

El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Veure Roma і Microscopi

Miguel de Cervantes Saavedra

Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.

Veure Roma і Miguel de Cervantes Saavedra

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Veure Roma і Milà

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera (Pollença, Mallorca, 10 de març de 1854 - Ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922) fou un poeta mallorquí.

Veure Roma і Miquel Costa i Llobera

Mitridates d'Ibèria

Mitridates va ser rei d'Ibèria del Caucas cap a l'any 34.

Veure Roma і Mitridates d'Ibèria

Moneda romana

Un sesterci d'Adrià Hispània Citerior La moneda romana o moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.

Veure Roma і Moneda romana

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.

Veure Roma і Monestir

Monofisisme

El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.

Veure Roma і Monofisisme

Montserrat Caballé i Folch

fou una soprano i cantant d'òpera catalana.

Veure Roma і Montserrat Caballé i Folch

Montuïri

Montuïri és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca del Pla de Mallorca.

Veure Roma і Montuïri

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Veure Roma і Nacionalisme

Napoleó (desambiguació)

* Napoleó és el nom de dos emperadors de França, de la dinastia Bonaparte.

Veure Roma і Napoleó (desambiguació)

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Veure Roma і Napoleó Bonaparte

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Veure Roma і Nàpols

Nicolas Poussin

Nicolas Poussin (Les Andelys, Normandia 1594 - Roma 1665) fou un pintor francès.

Veure Roma і Nicolas Poussin

Nicolau Copèrnic

fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Veure Roma і Nicolau Copèrnic

Nino Rota

Giovanni Rota Rinaldi, conegut com a Nino Rota, (Milà, 3 de desembre de 1911 - Roma, 10 d'abril de 1979) fou un compositor italià especialment conegut per la seva feina com a compositor de música per a pel·lícules, d'entre les quals cal destacar El Padrí (1972) o Romeu i Julieta de Franco Zeffirelli (1968), a més d'un bon grapat de col·laboracions amb el director italià Federico Fellini.

Veure Roma і Nino Rota

Numeració romana

La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.

Veure Roma і Numeració romana

Olga de Rússia (reina de Grècia)

Olga Constantinova Romanov (Pavlovsk-Sant Petersburg 1851 - Roma 1926) Reina de Grècia (1867-1913).

Veure Roma і Olga de Rússia (reina de Grècia)

Oli d'oliva

L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Veure Roma і Oli d'oliva

Orde de la Banda

Miniatura d'Alfons XI de Castella LOrde de la Banda fou un orde militar del Regne de Castella.

Veure Roma і Orde de la Banda

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Veure Roma і Orde de Sant Joan de Jerusalem

Orde militar

Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.

Veure Roma і Orde militar

Orde senatorial romà

L'orde senatorial romà era el cos de Senadors de l'antiga Roma Amb la República la designació de les vacants del Senat, va passar als cònsols i després als Censors.

Veure Roma і Orde senatorial romà

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Veure Roma і Organització de les Nacions Unides

Organització Mundial de la Salut

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) (WHO en el seu acrònim en anglès) és una agència de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) (Nacions Unides) amb seu a Ginebra (Suïssa) que actua com a autoritat coordinadora en temes de salut pública internacional; està especialitzada a gestionar les polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a nivell mundial.

Veure Roma і Organització Mundial de la Salut

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Veure Roma і Ostrogots

Pandèmia

Centre de control de pandèmies Una pandèmia (del grec πᾶν (pan), "tot", i δῆμος (demos), "poble") és una epidèmia o afectació per una malaltia a persones o animals al llarg d'una àrea geogràficament extensa, sigui un continent o fins i tot el món sencer.

Veure Roma і Pandèmia

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Roma і Papa

Papa Anter

Anter (Grècia,? - Roma, 236) va ser bisbe de Roma entre el 21 de novembre de 235 i el 3 de gener de 236.

Veure Roma і Papa Anter

Papa Esteve I

Esteve I va ser Papa de l'Església Catòlica entre els anys 254 i 257.

Veure Roma і Papa Esteve I

Papa Eutiquià

Eutiquià (Luni, ? - Roma, 8 de desembre del 283) va ser Papa de Roma des del 4 de gener de l'any 275 al 7 de desembre de l'any 283.

Veure Roma і Papa Eutiquià

Papa Fabià

Fabià (?, ? - Roma, 20 de gener de 250) va ser papa de Roma del 236 al 250, màrtir i santificat per diverses esglésies cristianes.

Veure Roma і Papa Fabià

Papa Joan II

Joan II (Roma, ? - Roma, 8 de maig del 535), de nom Mercurius, va esdevenir Papa el 2 de gener del 533.

Veure Roma і Papa Joan II

Papa Luci I

Luci I (?, ? - Roma, 5 de març del 254) va ser el vint-i-dosè bisbe de Roma i el vint-i-unè successor de sant Pere, exercint un breu mandat entre mitjans del 253 i els primers mesos del 254.

Veure Roma і Papa Luci I

Papa Poncià

Poncià (Roma, ? - Sardenya, c. 236) va ser el divuitè bisbe de Roma.

Veure Roma і Papa Poncià

Papa Sixt II

Sixt II va ser el vint-i-quatrè bisbe de Roma entre els anys 257 i 258, considerat per tant papa de l'Església Catòlica.

Veure Roma і Papa Sixt II

Papa Urbà I

Urbà I (Roma, ? - Roma, 23 de maig de 230) va ser el dissetè bisbe de Roma, el seu pontificat s'inicia amb la seva elecció el 222 i finalitza amb la seva mort el 230.

Veure Roma і Papa Urbà I

Papa Zeferí

Zeferí (Roma, - Roma, 20 de desembre del 217) va ser bisbe de Roma entre els anys 198/199 i 217.

Veure Roma і Papa Zeferí

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Roma і París

Parnavaz II d'Ibèria

Parnavaz II o Farnabaz (Farnabazes, en gerogià ფარნავაზი) fou rei d'Ibèria al Caucas, el segon de la dinastia Artàxida, del 64 aC al 33 aC o 63 a 30 aC segons Tumanoff.

Veure Roma і Parnavaz II d'Ibèria

Partit dels Socialistes Europeus

El Partit dels Socialistes Europeus (PSE) és un partit polític europeu de centreesquerra i proeuropeu.

Veure Roma і Partit dels Socialistes Europeus

Partit Popular Europeu

El Partit Popular Europeu (PPE) és un partit polític europeu de centredreta i proeuropeu, fundat el 1976 per partits democristians, però posteriorment ha ampliat la seva composició per a incloure a partits conservadors, liberals i altres perspectives de centredreta.

Veure Roma і Partit Popular Europeu

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Veure Roma і Patatera

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Veure Roma і Patriarca de Constantinoble

Patrici d'Irlanda

Dia de Sant Patrici a Buenos Aires (Argentina) Patrici —nascut com a Maewyin Succat en gaèlic — (Bannaventa Berniae, Carlisle, Cúmbria, Anglaterra, ca. 387 - Saul, Comtat de Down, Irlanda del Nord, 461) va ser un religiós britó, missioner i evangelitzador de les terres d'Irlanda i fundador del cristianisme en aquesta illa.

Veure Roma і Patrici d'Irlanda

Pèrtinax

Publi Helvi Pèrtinax (1 d'agost de l'any 126 - 28 de març de l'any 193) va ser proclamat emperador el matí següent a la mort de Còmmode, el 31 de desembre de l'any 192.

Veure Roma і Pèrtinax

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Veure Roma і Peníscola

Pequín

Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山).

Veure Roma і Pequín

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Veure Roma і Pere el Catòlic

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Veure Roma і Pere el Cerimoniós

Persèfone

En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.

Veure Roma і Persèfone

Perseu (heroi grec)

Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.

Veure Roma і Perseu (heroi grec)

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Veure Roma і Pesta Negra

Pharsman el Valent

Pharsman el Valent Pharsman II el Valent (georgià: ფარსმან II ქველი) o Farasmanes II Kvéli (el Bo o el Benfactor) fou rei d'Ibèria de l'any 116 al 142, encara que la cronologia dels reis d'Ibèria no està ben establerta i les fonts es contradiuen.

Veure Roma і Pharsman el Valent

Pharsman I d'Ibèria

Pharsman I o Farasmanes I (Pharasmanes) dit el Gran, va ser rei d'Ibèria.

Veure Roma і Pharsman I d'Ibèria

Pilota

Una pilota o baló és un objecte, generalment esfèric o ovalat habitualment fet de cuir o d'algun material sintètic, sovint inflat d'aire, que s'utilitza en gran nombre de jocs i esports.

Veure Roma і Pilota

Pink Floyd

Pink Floyd és un grup de música britànic, considerat com un dels més influents de la història del rock.

Veure Roma і Pink Floyd

Pintura barroca

Sopar a Emmaus, pintat el 1601 per Caravaggio La pintura barroca és un període pictòric de la història de l'art desenvolupat a Europa.

Veure Roma і Pintura barroca

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Veure Roma і Pirineus

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Veure Roma і Pisa

Pisó

Pisó (en llatí Piso) era el cognomen de la branca més distingida de la gens Calpúrnia, una família romana d'origen plebeu.

Veure Roma і Pisó

Pius XII

Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.

Veure Roma і Pius XII

Plotí

Plotí (Plotinus; 205 - 270) fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.

Veure Roma і Plotí

Pobles de la mar

Els pobles de la mar són un conjunt de pobles que emprengueren un moviment migratori entre mitjans del i principis del.

Veure Roma і Pobles de la mar

Poesia

La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Veure Roma і Poesia

Pornografia

El terme pornografia, o porno en la seva forma abreujada, fa referència a tot aquell material que representa actes sexuals o actes eròtics que tenen la finalitat de provocar l'excitació sexual del receptor.

Veure Roma і Pornografia

Porta

Porta de la Seu Vella de Lleida Porta En arquitectura, una porta és un espai buit o obertura feta en una paret, que s'utilitza per accedir a l'habitatge o a cambres interiors.

Veure Roma і Porta

President de la Comissió Europea

El President de la Comissió Europea encapçala la Comissió Europea, el braç executiu de la Unió Europea.

Veure Roma і President de la Comissió Europea

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Veure Roma і President de la Generalitat de Catalunya

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Veure Roma і Procés de romanització

Profecia de Sant Malaquies

La profecia de sant Malaquies és una llista apòcrifa d'un centenar de lemes escrits en llatí, atribuïda a Malaquies d'Armagh (1094-1148) però molt probablement escrita a la darreria del.

Veure Roma і Profecia de Sant Malaquies

Propaganda

La propaganda és una informació presentada i difosa amb la finalitat de donar suport a una determinada agenda o de promocionar un producte.

Veure Roma і Propaganda

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.

Veure Roma і Publi Corneli Escipió Africà Major

Publicà

Els publicans (publicani en llatí plural) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.

Veure Roma і Publicà

Quint Cecili Metel Baleàric

'''Genealogia dels Cecili Metel'''. Quint Cecili Metel Baleàric (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Macedònic.

Veure Roma і Quint Cecili Metel Baleàric

Quint Cecili Metel Pius

Moneda amb l'efígie de '''Quint Cecili Metel Pius''' (amb la inscripció "QMCP"). Quint Cecili Metel Pius (en llatí Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Pius) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Numídic (Quintus Caecilius L.

Veure Roma і Quint Cecili Metel Pius

Quint Fulvi Nobílior

Quint Fulvi Nobílior (en llatí Quintus Fulvius M. F. M. N. Nobilior) va ser un magistrat romà del segle II aC.

Veure Roma і Quint Fulvi Nobílior

Quint Sertori

Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.

Veure Roma і Quint Sertori

Quirinal

Piranesi (mitjan segle XVIII) El Quirinal (en Quirinalis Collis, en Quirinale) és un dels set turons de Roma.

Veure Roma і Quirinal

Ra

En la mitologia egípcia, Ra (escrit també com a Re o Rah) és des de ben aviat déu del Sol d'Heliòpolis, creador suprem.

Veure Roma і Ra

Raffaello Sanzio

Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».

Veure Roma і Raffaello Sanzio

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Veure Roma і Ramon Llull

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Veure Roma і Ròmul Augústul

Referèndum sobre la Constitució Europea a Espanya de 2005

El diumenge, 20 de febrer del 2005, Espanya es convertí en el primer país de la Unió Europea en el qual se celebrà un referèndum sobre el Tractat que estableix una constitució per Europa signat el 29 d'octubre del 2004 a Roma pels caps d'estat dels estats membres.

Veure Roma і Referèndum sobre la Constitució Europea a Espanya de 2005

Regió de Múrcia

La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).

Veure Roma і Regió de Múrcia

Regions d'Itàlia

Administrativament, Itàlia està dividida en vint regions.

Veure Roma і Regions d'Itàlia

Regne Romà

El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.

Veure Roma і Regne Romà

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Veure Roma і Reis Catòlics

Rellotge

Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.

Veure Roma і Rellotge

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Veure Roma і Renaixement

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Roma і República Romana

Roma al segle I aC

El segle I aC a Roma es va caracteritzar per les disputes entre populars i aristòcrates (vegeu Gai Mari i Luci Corneli Sul·la), i al final per la presa del poder per Juli Cèsar.

Veure Roma і Roma al segle I aC

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.

Veure Roma і Romania

Romanització de Menorca

Es denomina romanització de Menorca al procés que va comportar l'ocupació militar romana: la colonització i la gradual aculturació de la població indígena talaiòtica que, al capdavall, portaria a la seva extinció definitiva com a cultura diferenciada.

Veure Roma і Romanització de Menorca

Romans (desambiguació)

* Romans, relatius o pertanyents a la ciutat italiana de Roma.

Veure Roma і Romans (desambiguació)

Romà

* Romà, habitant de la ciutat de Roma o dels ciutadans de l'antiga Roma.

Veure Roma і Romà

Romeu i Julieta

Romeu i Julieta és una tragèdia escrita per William Shakespeare l'any 1597.

Veure Roma і Romeu i Julieta

Rosa Luxemburg

fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya.

Veure Roma і Rosa Luxemburg

Sabadell

Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.

Veure Roma і Sabadell

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Veure Roma і Sacre Imperi Romanogermànic

Salvador Dalí i Domènech

Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme.

Veure Roma і Salvador Dalí i Domènech

Samurai

Samurai en armadura, 1860s. Fotografia de Felice Beato Samurai (侍 o de vegades 士) és un terme generalment utilitzat per referir-se als guerrers del Japó abans que aquest país comencés el procés d'industrialització.

Veure Roma і Samurai

Sandro Botticelli

Sandro Botticelli (Florència, 1 de març del 1445 - Florència, 17 de maig del 1510) fou un pintor del renaixement italià.

Veure Roma і Sandro Botticelli

Sant Bernat Calvó

Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.

Veure Roma і Sant Bernat Calvó

Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Veure Roma і Sant Boi de Llobregat

Sant Fost de Campsentelles

Sant Fost de Campsentelles és un municipi situat a l'extrem sud de la comarca del Vallès Oriental, a la província de Barcelona, a la comunitat autònoma de Catalunya, Espanya.

Veure Roma і Sant Fost de Campsentelles

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Veure Roma і Sant Jordi

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Veure Roma і Sant Pere

Santiago de Compostel·la

Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.

Veure Roma і Santiago de Compostel·la

Sarah Bernhardt

Sarah Bernhardt (París, 23 d'octubre del 1844 - París, 26 de març del 1923), Henriette Rosine Bernard o Rosina Bernardt, va ser una actriu francesa de teatre i cinema.

Veure Roma і Sarah Bernhardt

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure Roma і Sardenya

Saus, Camallera i Llampaies

Saus, Camallera i Llampaies és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Veure Roma і Saus, Camallera i Llampaies

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Veure Roma і Sàpiens

Símbol

Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.

Veure Roma і Símbol

Sòcrates

Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.

Veure Roma і Sòcrates

Seül

Seül (hangul: 서울, Seoul, oficialment Ciutat Especial Seül) és la capital de Corea del Sud, i, durant sis segles i fins al 1945, de tota Corea.

Veure Roma і Seül

Segle VIII aC

El segle VIII aC és un període que dona inici a l'anomenada antiguitat clàssica primerenca, amb l'ascens de grecs i romans i una nova centralitat mediterrània que aniria creixent en segles posteriors.

Veure Roma і Segle VIII aC

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Veure Roma і Segona Guerra Mundial

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Veure Roma і Segona Guerra Púnica

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Veure Roma і Senat Romà

Silbanac

Silbanac (en llatí Mar. Silbanacus) és un personatge enigmàtic, que se suposa va ser un usurpador del tron imperial romà en temps de Felip l'Àrab o potser entre els emperdors Emilià i Valerià.

Veure Roma і Silbanac

Silvestre I

Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.

Veure Roma і Silvestre I

Sofia de Grècia

Sofia de Grècia i Dinamarca (Psikhikó, Atenes, 2 de novembre de 1938), casada amb Joan Carles I d'Espanya, va ser la consort del rei d'Espanya de 1975 fins al 2014, moment en què el seu marit abdicà la Corona espanyola, tot i que actualment manté la denominació de reina.

Veure Roma і Sofia de Grècia

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.

Veure Roma і Solsona

Taj Mahal

El Taj Mahal és un gran mausoleu a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la vora del riu Yamuna.

Veure Roma і Taj Mahal

Tavernes Blanques

Tavernes Blanques és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord que té 9.296 habitants (INE 2013).

Veure Roma і Tavernes Blanques

Tíber

El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.

Veure Roma і Tíber

Tòquio

Tòquio (東京 Tōkyō, literalment 'capital de l'est', en relació amb la seva posició respecte a l'antiga capital del Japó, Kyoto, i en la seva forma oficial 東京都 Tōkyō-to, per a referir-se a l'àrea metropolitana) és la capital del Japó des del 1868.

Veure Roma і Tòquio

Tennis

Roland Garros El tennis és un esport de pilota en què s'enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no la pugui tornar.

Veure Roma і Tennis

Teotihuacan

Teotihuacan (en nàhuatl: Teōtihuācan, "lloc on els homes es converteixen en déus" o ‘ciutat dels déus’),o també Teo uacan (en nàhuatl: "Ciutat del sol") és el nom que es dona a la que va ser una de les majors ciutats prehispàniques de Mesoamèrica.

Veure Roma і Teotihuacan

The Beatles

The Beatles fou un grup de música pop-rock procedent de Liverpool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr.

Veure Roma і The Beatles

Thor

Segons la mitologia escandinava, Thor, o millor encara Tor (també conegut fora d'Escandinàvia sobretot com a Donnar) era el déu més venerat a les tribus germàniques almenys des dels primers registres escrits fins als últims bastions del paganisme germànic en l'època vikinga tardana.

Veure Roma і Thor

Tiberi

Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.

Veure Roma і Tiberi

Tiberi Semproni Grac

Hispània Citerior va ser un polític romà, cap del partit popular a Roma durant els anys centrals del segle II aC i especialment famós per les grans reformes agràries que va emprendre i que van ser continuades després pel seu germà Gai Semproni Grac.

Veure Roma і Tiberi Semproni Grac

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Veure Roma і Titus Livi

Tivissa

Tivissa és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre, situat a la part oriental de la comarca, al límit amb el Baix Camp, el Priorat i el Baix Ebre.

Veure Roma і Tivissa

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Veure Roma і Tolosa de Llenguadoc

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Veure Roma і Tomàs d'Aquino

Tony Blair

Anthony Charles Lynton Blair KG, conegut popularment com a Tony Blair, (Edimburg, Escòcia 1953) és un advocat i polític britànic, antic Primer Ministre del Regne Unit (1997-2007) i líder del Partit Laborista entre 1994 i 2007.

Veure Roma і Tony Blair

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Veure Roma і Toponímia

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Veure Roma і Torí

Torriani

Torriani o Della Torre fou una família italiana que va governar a Milà i altres llocs del nord de la península Itàlica.

Veure Roma і Torriani

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Veure Roma і Toscana

Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa

Sala del Musei Capitoli, a Roma, on es va signar el '''Tractat Constitucional'''. El Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa és una proposta de tractat constitucional per a la Unió Europea.

Veure Roma і Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Veure Roma і Trajà

Tributum

El Tributum era un impost sobre la terra a l'antiga Roma per costejar l'exèrcit.

Veure Roma і Tributum

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Veure Roma і Tunísia

Universitat de València

La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.

Veure Roma і Universitat de València

Urbanisme

La Ciutat Ideal, Piero della FrancescaL'urbanisme o la urbanística (també anomenat en altres llengües planificació urbana) és la ciència i tècnica de l'ordenació de les ciutats i del territori.

Veure Roma і Urbanisme

Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.

Veure Roma і Vallès Oriental

Vallromanes

Vallromanes és un municipi de la comarca del Vallès Oriental al límit amb el Maresme, situat a 25 km del centre de Barcelona, a Catalunya.

Veure Roma і Vallromanes

Víctor I

Víctor I (Àfrica, ? - Roma, 198/199) va ser bisbe de Roma (189-198/199), considerat papa i sant per l'Església catòlica.

Veure Roma і Víctor I

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Veure Roma і Vi

Via romana

Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.

Veure Roma і Via romana

Vila-seca

Vila-seca és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, compresa entre els termes municipals de Tarragona, la Canonja, Reus, Cambrils, Riudoms i Salou.

Veure Roma і Vila-seca

Vilanova del Vallès

Vilanova del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Veure Roma і Vilanova del Vallès

Vilassar de Dalt

Vilassar de Dalt és una vila i municipi de la comarca del Maresme entre els municipis de Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Cabrils, Òrrius i la comarca del Vallès Oriental, situat a uns dotze quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.

Veure Roma і Vilassar de Dalt

Viminal

El Viminal (en Viminalis Collis en Viminale) és el més petit dels set turons de Roma, situat entre el Quirinal al nord-oest i l'Esquilí al sud-est.

Veure Roma і Viminal

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Veure Roma і Vinya

Virgili

Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.

Veure Roma і Virgili

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Roma і Visigots

Vitel·li

Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Veure Roma і Vitel·li

William Shakespeare

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8).

Veure Roma і William Shakespeare

Wolfgang Amadeus Mozart

,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Veure Roma і Wolfgang Amadeus Mozart

Zúric

Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.

Veure Roma і Zúric

(87) Sílvia

(87) Sílvia és un dels asteroides més grans del cinturó d'asteroides.

Veure Roma і (87) Sílvia

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 1 d'agost

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 1 d'octubre

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 1 de juny

1 de maig

El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 1 de maig

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 1 de març

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 1 de novembre

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 1 de setembre

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 10 d'abril

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 10 d'agost

10 d'octubre

El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 10 d'octubre

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 10 de desembre

10 de gener

El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Veure Roma і 10 de gener

10 de novembre

El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 10 de novembre

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 10 de setembre

100

; Països Catalans.

Veure Roma і 100

100 aC

El 100 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Veure Roma і 100 aC

1045

El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Roma і 1045

1077

El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Roma і 1077

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 11 d'abril

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 11 d'agost

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 11 d'octubre

11 de febrer

L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 11 de febrer

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 11 de juliol

11 de juny

L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 11 de juny

11 de març

L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 11 de març

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 11 de setembre

113

El 113 (CXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Roma і 113

118

L'any 118 (CXVIII) va ser un any comú que començava en els darrers dies del calendari julià.

Veure Roma і 118

119

El 119 (CXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Roma і 119

1194

;Països Catalans:;Món.

Veure Roma і 1194

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 12 d'abril

12 de desembre

El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 12 de desembre

12 de gener

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 12 de gener

12 de juny

El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 12 de juny

12 de març

El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 12 de març

12 de novembre

El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 12 de novembre

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Veure Roma і 1213

1280

;Països Catalans.

Veure Roma і 1280

13 d'abril

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 13 d'abril

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 13 de desembre

13 de febrer

El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 13 de febrer

13 de gener

El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 13 de gener

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 13 de juny

13 de maig

El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 13 de maig

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 13 de setembre

130 aC

El 130 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Veure Roma і 130 aC

1312

El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Veure Roma і 1312

134

El 134 (CXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Roma і 134

1373

El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.

Veure Roma і 1373

1389

;Països Catalans.

Veure Roma і 1389

14

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).

Veure Roma і 14

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 14 d'abril

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 14 d'agost

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 14 de desembre

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 14 de gener

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 14 de juny

14 de maig

El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 14 de maig

1404

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Roma і 1404

1445

Països Catalans.

Veure Roma і 1445

1455

;Països Catalans:; Resta del món.

Veure Roma і 1455

1459

;Països Catalans.

Veure Roma і 1459

1471

; Països Catalans.

Veure Roma і 1471

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Veure Roma і 1472

1475

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Roma і 1475

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 15 d'abril

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 15 d'agost

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 15 d'octubre

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 15 de desembre

15 de febrer

El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 15 de febrer

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 15 de maig

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 15 de març

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 15 de setembre

1503

;Països Catalans.

Veure Roma і 1503

151

El 151 (CLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Roma і 151

1514

;Països Catalans.

Veure Roma і 1514

1521

;Països Catalans.

Veure Roma і 1521

1523

El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Roma і 1523

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Veure Roma і 1527

1556

;Països Catalans.

Veure Roma і 1556

1559

;Països Catalans.

Veure Roma і 1559

1566

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Roma і 1566

1568

;Països Catalans.

Veure Roma і 1568

1572

El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.

Veure Roma і 1572

1574

;Països Catalans.

Veure Roma і 1574

1585

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure Roma і 1585

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 16 d'abril

16 d'octubre

El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 16 d'octubre

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 16 de desembre

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 16 de gener

16 de juny

El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 16 de juny

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 16 de maig

16 de març

El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 16 de març

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 16 de setembre

1600

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Roma і 1600

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Roma і 1610

1611

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure Roma і 1611

1636

El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.

Veure Roma і 1636

1639

Entrada al castell de Salses;Països Catalans.

Veure Roma і 1639

1643

;Països Catalans.

Veure Roma і 1643

1655

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Roma і 1655

1667

Categoria:Dècada del 1660.

Veure Roma і 1667

167

El 167 (CLXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Roma і 167

1673

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Roma і 1673

1684

;Països Catalans.

Veure Roma і 1684

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 17 d'octubre

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 17 de desembre

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 17 de juliol

17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 17 de juny

17 de març

El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 17 de març

17 de novembre

El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 17 de novembre

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Veure Roma і 1700

1713

;Països Catalans.

Veure Roma і 1713

1730

;Països catalans.

Veure Roma і 1730

1751

;Països Catalans.

Veure Roma і 1751

1752

1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.

Veure Roma і 1752

1759

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Veure Roma і 1759

1769

;Països catalans;Resta del món.

Veure Roma і 1769

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 18 d'abril

18 d'agost

El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 18 d'agost

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 18 de desembre

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 18 de febrer

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 18 de juliol

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 18 de juny

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Roma і 1805

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Veure Roma і 1806

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Roma і 1807

1809

;Països Catalans.

Veure Roma і 1809

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Veure Roma і 1812

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Veure Roma і 1814

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Veure Roma і 1815

1816

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Veure Roma і 1816

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Roma і 1819

1821

;Països Catalans.

Veure Roma і 1821

1833

;Països Catalans.

Veure Roma і 1833

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Roma і 1846

1853

;Països Catalans.

Veure Roma і 1853

186 aC

El 186 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Roma і 186 aC

187

El 187 va ser un any de la dècada del 180.

Veure Roma і 187

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Veure Roma і 1870

1871

;Països Catalans.

Veure Roma і 1871

1874

;Països Catalans.

Veure Roma і 1874

1876

;Països Catalans.

Veure Roma і 1876

1878

;Països Catalans.

Veure Roma і 1878

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Veure Roma і 1890

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 19 d'abril

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 19 de gener

19 de juliol

El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.

Veure Roma і 19 de juliol

19 de juny

El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 19 de juny

19 de novembre

El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 19 de novembre

1901

209x209px;Països Catalans.

Veure Roma і 1901

1907

;Països Catalans.

Veure Roma і 1907

1908

;Països Catalans.

Veure Roma і 1908

1912

;Països Catalans.

Veure Roma і 1912

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Veure Roma і 1914

1915

;Països Catalans.

Veure Roma і 1915

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Veure Roma і 1918

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Veure Roma і 1919

1926

;Països Catalans.

Veure Roma і 1926

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Veure Roma і 1928

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Veure Roma і 1929

1930

;Països Catalans.

Veure Roma і 1930

1932

;Països Catalans.

Veure Roma і 1932

1934

;Països Catalans.

Veure Roma і 1934

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Veure Roma і 1935

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Veure Roma і 1936

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Veure Roma і 1937

1938

;Països Catalans.

Veure Roma і 1938

1941

;Països Catalans.

Veure Roma і 1941

1943

;Països Catalans.

Veure Roma і 1943

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Veure Roma і 1944

1946

;Països Catalans.

Veure Roma і 1946

1947

;Països Catalans.

Veure Roma і 1947

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Veure Roma і 1950

1951

1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.

Veure Roma і 1951

1952

1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.

Veure Roma і 1952

1955

1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.

Veure Roma і 1955

1956

1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.

Veure Roma і 1956

1959

1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.

Veure Roma і 1959

1964

;Països Catalans.

Veure Roma і 1964

1966

Catalunya.

Veure Roma і 1966

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Veure Roma і 1968

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Veure Roma і 1970

1971

;Països Catalans.

Veure Roma і 1971

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Veure Roma і 1973

1974

;Països Catalans.

Veure Roma і 1974

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Veure Roma і 1975

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Veure Roma і 1976

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure Roma і 1977

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Veure Roma і 1978

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Veure Roma і 1979

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Veure Roma і 1980

1981

1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Veure Roma і 1981

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Veure Roma і 1982

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Veure Roma і 1983

1985

1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure Roma і 1985

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Veure Roma і 1988

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Veure Roma і 1989

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Veure Roma і 1990

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Veure Roma і 1991

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Veure Roma і 1992

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Veure Roma і 1993

1994

1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.

Veure Roma і 1994

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Veure Roma і 1996

2

L'any 2 és un any comú anomenat així des de la implantació del calendari gregorià, on es pren el naixement de Jesús com a referència per datar èpoques.

Veure Roma і 2

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 2 de febrer

2 de juliol

El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 2 de juliol

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 2 de juny

2 de març

El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 2 de març

20

El 20 (XX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Veure Roma і 20

20 d'abril

El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 20 d'abril

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 20 d'agost

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 20 d'octubre

20 de desembre

El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 20 de desembre

20 de febrer

El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 20 de febrer

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 20 de juliol

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 20 de juny

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 20 de maig

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 20 de novembre

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 20 de setembre

200 aC

El 200 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Veure Roma і 200 aC

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Veure Roma і 2000

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Veure Roma і 2003

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Veure Roma і 2004

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure Roma і 2005

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Veure Roma і 2012

2014

L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.

Veure Roma і 2014

202 aC

El 202 aC és un any comú denominat així des de la introducció del calendari gregorià.

Veure Roma і 202 aC

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 21 d'abril

21 de febrer

El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 21 de febrer

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 21 de gener

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 21 de juliol

21 de novembre

El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 21 de novembre

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 21 de setembre

212 aC

El 212 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Roma і 212 aC

213

El 213 (CCXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Roma і 213

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 22 d'abril

22 d'agost

El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 22 d'agost

22 de desembre

El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 22 de desembre

22 de febrer

El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 22 de febrer

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 22 de gener

22 de juliol

El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 22 de juliol

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 22 de maig

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 22 de setembre

228

El 228 (CCXXVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Roma і 228

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 23 d'abril

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 23 de febrer

23 de gener

El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.

Veure Roma і 23 de gener

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 23 de juliol

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 23 de març

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 23 de setembre

232 aC

El 232 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Roma і 232 aC

233

El 233 (CCXXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Roma і 233

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 24 d'abril

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 24 d'agost

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 24 de juny

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 24 de maig

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 24 de novembre

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 25 d'abril

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 25 d'octubre

25 de desembre

miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 25 de desembre

25 de febrer

El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 25 de febrer

25 de gener

El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 25 de gener

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 25 de maig

253

El 253 (CCLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Roma і 253

258

El 258 (CCLVIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Roma і 258

26

El 26 (XXVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Roma і 26

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 26 d'abril

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 26 d'agost

26 de desembre

El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 26 de desembre

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 26 de gener

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 26 de juny

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 26 de maig

26 de novembre

El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 26 de novembre

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 26 de setembre

267 aC

El 267 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Roma і 267 aC

27 aC

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Veure Roma і 27 aC

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 27 d'abril

27 d'agost

El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 27 d'agost

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 27 d'octubre

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 27 de maig

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 27 de març

27 de novembre

El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 27 de novembre

27 de setembre

El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 27 de setembre

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Veure Roma і 28 de desembre

28 de febrer

El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 28 de febrer

28 de novembre

El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 28 de novembre

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 29 d'abril

29 d'octubre

El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 29 d'octubre

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 29 de gener

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 29 de juny

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 29 de setembre

293 aC

El 293 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Roma і 293 aC

296 aC

El 296 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Roma і 296 aC

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 3 d'agost

3 de gener

El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 3 de gener

3 de juliol

El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 3 de juliol

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 3 de maig

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 3 de març

3 de novembre

El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 3 de novembre

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 3 de setembre

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 30 d'abril

30 de desembre

El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 30 de desembre

30 de gener

El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 30 de gener

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 30 de juliol

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 30 de juny

306 aC

El 306 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Roma і 306 aC

31 d'agost

El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 31 d'agost

31 d'octubre

El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 31 d'octubre

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Veure Roma і 31 de desembre

31 de juliol

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 31 de juliol

337

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Roma і 337

35 aC

; Imperi romà.

Veure Roma і 35 aC

364

El 364 (CCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Veure Roma і 364

365 aC

El 365 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Roma і 365 aC

37

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Roma і 37

399

El 399 (CCCXCIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Roma і 399

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 4 d'abril

4 d'agost

El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 4 d'agost

4 d'octubre

El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 4 d'octubre

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 4 de gener

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 4 de juny

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 4 de maig

425 aC

El 425 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Roma і 425 aC

440 aC

El 440 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Veure Roma і 440 aC

461

El 461 (CDLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Roma і 461

491 aC

El 491 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Veure Roma і 491 aC

493 aC

El 493 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Roma і 493 aC

494 aC

El 494 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Veure Roma і 494 aC

5 d'agost

El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 5 d'agost

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 5 de desembre

5 de gener

El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 5 de gener

5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 5 de juliol

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 5 de maig

5 de novembre

El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 5 de novembre

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 6 d'abril

6 d'agost

El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 6 d'agost

6 de gener

El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 6 de gener

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 6 de juliol

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 6 de maig

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 6 de març

62

El 62 fou un any de l'edat antiga conegut com a 815 Ab urbe condita al calendari oficial romà de l'època.

Veure Roma і 62

687

El 687 (DCLXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Roma і 687

69

; Països Catalans.

Veure Roma і 69

7 d'agost

El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 7 d'agost

7 d'octubre

El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 7 d'octubre

7 de febrer

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 7 de febrer

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 7 de gener

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Veure Roma і 7 de març

730

El 730 (DCCXXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Roma і 730

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 8 d'abril

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 8 de desembre

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 8 de gener

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 8 de juliol

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 8 de maig

8 de novembre

El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 8 de novembre

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 9 de desembre

9 de febrer

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 9 de febrer

9 de gener

El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Roma і 9 de gener

9 de juny

El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 9 de juny

9 de maig

El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 9 de maig

9 de novembre

El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 9 de novembre

9 de setembre

El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Roma і 9 de setembre

96

El 96 (XCVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Veure Roma і 96

També conegut com Ciutat Eterna, Rümiya, Rüma.

, Calendari romà, Calixt III, Canals, Cantàbria, Capital, Capitoli, Cardenal, Carlemany, Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Carlos Filipe Ximenes Belo, Cartagena, Cartago (municipi), Casal de Barcelona, Castellers de Vilafranca, Catarisme, Catolicisme, Cúpula, Celi, Celtes, Celtibers, Censor romà, Cervesa, Ciclisme, Cisma d'Occident, Ciutat, Ciutat del Vaticà, Claudi, Climent I, Colònia romana, Colonialisme, Colosseu, Compromís de Casp, Comtat de Besalú, Comte l'Arnau, Constantí II de Grècia, Copríncep d'Andorra, Corona d'Aragó, Costa Daurada, Covarrubias, Cristòfor Colom, Cristòfor de Grècia, Crucifixió, Dalmàcia, Dante Alighieri, Dario Fo, Dècada del 1920, Dècada del 450, Dècada del 850 aC, De Revolutionibus Orbium Coelestium, Deditici, Dibuix, Dictadura, Diego Armando Maradona, Dionís, Divendres Sant, Domicià, Duc, Edat antiga, Edat mitjana, Edat moderna, Edimburg, Eduard Toda i Güell, Educació, El Pertús, El Pireu, El príncep, El Vilosell, Empúries, Endevinació, Enees, Enric VIII d'Anglaterra, Entreteniment, Eritrea, Erwin Schrödinger, Esclavitud, Escultura, Escut d'armes, Església Catòlica Romana, Esquilí, Estrabó, Europa, Exèrcit romà, Fórmula 1, Feixisme, Felip l'Àrab, Fenícia, Festes romanes, Festival de la Cançó d'Eurovisió, Feudalisme, Figueres, Fissió nuclear, Florència, Florence Nightingale, François Rabelais, Francesc d'Assís, Francesc de Borja, Futbol Club Barcelona, Gai (desambiguació), Gai Mari, Galícia, Galba, Gandia, Generalitat de Catalunya, Geodèsia, Georg Friedrich Händel, Germànics, Giacomo Puccini, Gimnàstica artística, Giordano Bruno, Giro d'Itàlia, Girona, Giuseppe Verdi, Globalització, Gneu Pompeu Magne, Godelleta, Gots, Govern romà d'Itàlia, Guerra Civil espanyola, Guerres càntabres, Guerres Púniques, Guglielmo Marconi, Hanníbal Barca (247 aC), Helena de Constantinoble, Heliòpolis (antic Egipte), Henrik Ibsen, Higini Anglès i Pàmies, Hildegarda de Bingen, Història d'Itàlia, Història de Catalunya, Història de la música, Historiografia, Horari d'estiu, Igualada, Illes Balears, Illes Canàries, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Impremta, Indústria romana, Inquisició espanyola, Inundació, Italià, Itàlia, Ivan III de Moscou, Jaume el Just, Joan Carles I d'Espanya, Joan Francesc Mira i Casterà, Joan March i Ordinas, Joan Pau II, Joaquim Mir i Trinxet, Jocs Olímpics, Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, Johann Wolfgang von Goethe, Johannes Kepler, John William Waterhouse, Jordi de Grècia, José Luis Rodríguez Zapatero, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Pla i Casadevall, Josep Puig i Cadafalch, Josep Tapiró i Baró, Jules Verne, Juli Cèsar, Laci, Legió romana, Leonardo da Vinci, Leptó, Lió, Licinià, Lira (moneda), Literatura catalana, Ljubljana, Llatins, Llengües indoeuropees, Llengües romàniques, Llista d'aglomeracions de la Unió Europea, Llista de clubs de futbol, Llista de papes de Roma, Llombardia, Lloret de Vistalegre, Lluís el Pietós, Londres, Lord Byron, Luteranisme, Maó, Madonna, Madrigal, Malaquies d'Armagh, Mancomunitat de Catalunya, Manuel I de Portugal, Mar Mediterrània, Mar Tirrena, Marco Polo, Maria Callas, Maria de Grècia, Maria de Montpeller, Marià Fortuny i de Madrazo, Marià Fortuny i Marsal, Marina romana, Mart (mitologia), Martí Luter, Maurits Cornelis Escher, Mèdici, Mónica Naranjo Carrasco, Mercat de Sant Antoni, Michael Collins (astronauta), Michelangelo Buonarroti, Microscopi, Miguel de Cervantes Saavedra, Milà, Miquel Costa i Llobera, Mitridates d'Ibèria, Moneda romana, Monestir, Monofisisme, Montserrat Caballé i Folch, Montuïri, Nacionalisme, Napoleó (desambiguació), Napoleó Bonaparte, Nàpols, Nicolas Poussin, Nicolau Copèrnic, Nino Rota, Numeració romana, Olga de Rússia (reina de Grècia), Oli d'oliva, Orde de la Banda, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde militar, Orde senatorial romà, Organització de les Nacions Unides, Organització Mundial de la Salut, Ostrogots, Pandèmia, Papa, Papa Anter, Papa Esteve I, Papa Eutiquià, Papa Fabià, Papa Joan II, Papa Luci I, Papa Poncià, Papa Sixt II, Papa Urbà I, Papa Zeferí, París, Parnavaz II d'Ibèria, Partit dels Socialistes Europeus, Partit Popular Europeu, Patatera, Patriarca de Constantinoble, Patrici d'Irlanda, Pèrtinax, Peníscola, Pequín, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Persèfone, Perseu (heroi grec), Pesta Negra, Pharsman el Valent, Pharsman I d'Ibèria, Pilota, Pink Floyd, Pintura barroca, Pirineus, Pisa, Pisó, Pius XII, Plotí, Pobles de la mar, Poesia, Pornografia, Porta, President de la Comissió Europea, President de la Generalitat de Catalunya, Procés de romanització, Profecia de Sant Malaquies, Propaganda, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publicà, Quint Cecili Metel Baleàric, Quint Cecili Metel Pius, Quint Fulvi Nobílior, Quint Sertori, Quirinal, Ra, Raffaello Sanzio, Ramon Llull, Ròmul Augústul, Referèndum sobre la Constitució Europea a Espanya de 2005, Regió de Múrcia, Regions d'Itàlia, Regne Romà, Reis Catòlics, Rellotge, Renaixement, República Romana, Roma al segle I aC, Romania, Romanització de Menorca, Romans (desambiguació), Romà, Romeu i Julieta, Rosa Luxemburg, Sabadell, Sacre Imperi Romanogermànic, Salvador Dalí i Domènech, Samurai, Sandro Botticelli, Sant Bernat Calvó, Sant Boi de Llobregat, Sant Fost de Campsentelles, Sant Jordi, Sant Pere, Santiago de Compostel·la, Sarah Bernhardt, Sardenya, Saus, Camallera i Llampaies, Sàpiens, Símbol, Sòcrates, Seül, Segle VIII aC, Segona Guerra Mundial, Segona Guerra Púnica, Senat Romà, Silbanac, Silvestre I, Sofia de Grècia, Solsona, Taj Mahal, Tavernes Blanques, Tíber, Tòquio, Tennis, Teotihuacan, The Beatles, Thor, Tiberi, Tiberi Semproni Grac, Titus Livi, Tivissa, Tolosa de Llenguadoc, Tomàs d'Aquino, Tony Blair, Toponímia, Torí, Torriani, Toscana, Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa, Trajà, Tributum, Tunísia, Universitat de València, Urbanisme, Vallès Oriental, Vallromanes, Víctor I, Vi, Via romana, Vila-seca, Vilanova del Vallès, Vilassar de Dalt, Viminal, Vinya, Virgili, Visigots, Vitel·li, William Shakespeare, Wolfgang Amadeus Mozart, Zúric, (87) Sílvia, 1 d'agost, 1 d'octubre, 1 de juny, 1 de maig, 1 de març, 1 de novembre, 1 de setembre, 10 d'abril, 10 d'agost, 10 d'octubre, 10 de desembre, 10 de gener, 10 de novembre, 10 de setembre, 100, 100 aC, 1045, 1077, 11 d'abril, 11 d'agost, 11 d'octubre, 11 de febrer, 11 de juliol, 11 de juny, 11 de març, 11 de setembre, 113, 118, 119, 1194, 12 d'abril, 12 de desembre, 12 de gener, 12 de juny, 12 de març, 12 de novembre, 1213, 1280, 13 d'abril, 13 de desembre, 13 de febrer, 13 de gener, 13 de juny, 13 de maig, 13 de setembre, 130 aC, 1312, 134, 1373, 1389, 14, 14 d'abril, 14 d'agost, 14 de desembre, 14 de gener, 14 de juny, 14 de maig, 1404, 1445, 1455, 1459, 1471, 1472, 1475, 15 d'abril, 15 d'agost, 15 d'octubre, 15 de desembre, 15 de febrer, 15 de maig, 15 de març, 15 de setembre, 1503, 151, 1514, 1521, 1523, 1527, 1556, 1559, 1566, 1568, 1572, 1574, 1585, 16 d'abril, 16 d'octubre, 16 de desembre, 16 de gener, 16 de juny, 16 de maig, 16 de març, 16 de setembre, 1600, 1610, 1611, 1636, 1639, 1643, 1655, 1667, 167, 1673, 1684, 17 d'octubre, 17 de desembre, 17 de juliol, 17 de juny, 17 de març, 17 de novembre, 1700, 1713, 1730, 1751, 1752, 1759, 1769, 18 d'abril, 18 d'agost, 18 de desembre, 18 de febrer, 18 de juliol, 18 de juny, 1805, 1806, 1807, 1809, 1812, 1814, 1815, 1816, 1819, 1821, 1833, 1846, 1853, 186 aC, 187, 1870, 1871, 1874, 1876, 1878, 1890, 19 d'abril, 19 de gener, 19 de juliol, 19 de juny, 19 de novembre, 1901, 1907, 1908, 1912, 1914, 1915, 1918, 1919, 1926, 1928, 1929, 1930, 1932, 1934, 1935, 1936, 1937, 1938, 1941, 1943, 1944, 1946, 1947, 1950, 1951, 1952, 1955, 1956, 1959, 1964, 1966, 1968, 1970, 1971, 1973, 1974, 1975, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1985, 1988, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1996, 2, 2 de febrer, 2 de juliol, 2 de juny, 2 de març, 20, 20 d'abril, 20 d'agost, 20 d'octubre, 20 de desembre, 20 de febrer, 20 de juliol, 20 de juny, 20 de maig, 20 de novembre, 20 de setembre, 200 aC, 2000, 2003, 2004, 2005, 2012, 2014, 202 aC, 21 d'abril, 21 de febrer, 21 de gener, 21 de juliol, 21 de novembre, 21 de setembre, 212 aC, 213, 22 d'abril, 22 d'agost, 22 de desembre, 22 de febrer, 22 de gener, 22 de juliol, 22 de maig, 22 de setembre, 228, 23 d'abril, 23 de febrer, 23 de gener, 23 de juliol, 23 de març, 23 de setembre, 232 aC, 233, 24 d'abril, 24 d'agost, 24 de juny, 24 de maig, 24 de novembre, 25 d'abril, 25 d'octubre, 25 de desembre, 25 de febrer, 25 de gener, 25 de maig, 253, 258, 26, 26 d'abril, 26 d'agost, 26 de desembre, 26 de gener, 26 de juny, 26 de maig, 26 de novembre, 26 de setembre, 267 aC, 27 aC, 27 d'abril, 27 d'agost, 27 d'octubre, 27 de maig, 27 de març, 27 de novembre, 27 de setembre, 28 de desembre, 28 de febrer, 28 de novembre, 29 d'abril, 29 d'octubre, 29 de gener, 29 de juny, 29 de setembre, 293 aC, 296 aC, 3 d'agost, 3 de gener, 3 de juliol, 3 de maig, 3 de març, 3 de novembre, 3 de setembre, 30 d'abril, 30 de desembre, 30 de gener, 30 de juliol, 30 de juny, 306 aC, 31 d'agost, 31 d'octubre, 31 de desembre, 31 de juliol, 337, 35 aC, 364, 365 aC, 37, 399, 4 d'abril, 4 d'agost, 4 d'octubre, 4 de gener, 4 de juny, 4 de maig, 425 aC, 440 aC, 461, 491 aC, 493 aC, 494 aC, 5 d'agost, 5 de desembre, 5 de gener, 5 de juliol, 5 de maig, 5 de novembre, 6 d'abril, 6 d'agost, 6 de gener, 6 de juliol, 6 de maig, 6 de març, 62, 687, 69, 7 d'agost, 7 d'octubre, 7 de febrer, 7 de gener, 7 de març, 730, 8 d'abril, 8 de desembre, 8 de gener, 8 de juliol, 8 de maig, 8 de novembre, 9 de desembre, 9 de febrer, 9 de gener, 9 de juny, 9 de maig, 9 de novembre, 9 de setembre, 96.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

Idiomes

Roma

Taula de continguts