Accés més ràpid que el navegador!
92 les relacions: Abu-Alí Àhmad ibn Xadan, Abu-Mansur Abd-ar-Raixid, Agsartan I de Kakhètia, Ahlat, Al-Mayadin, Al-Mustànsir (fatimita), Aleix I Comnè, Alep, Ali ibn Faràmurz, Alp (títol), Amid-al-Mulk al-Kundurí, Ani, Ankara, Arran (regió), Arslan Arghun, Atabeg, Atiyya ibn Sàlih, Atsiz ibn Uvak, Çağrı Beg Dawud, Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk, Bagras, Bagrat IV de Geòrgia, Bandera de Turquia, Barda (Azerbaidjan), Batalla de Manazkert, Bayhak, Baylakan, Bursuk, Capadòcia, Catedral d'Ani, Catifa turca, Dàwud, Dinastia seljúcida, Djand, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Edessa (Mesopotàmia), Emirat de Tbilissi, Fadlawayh, Gagik Abas II de Kars, Gagik II d'Ani, Gran Khorasan, Gurguèn II de Lori, Hama, Història d'Isfahan, Història del Caucas, Història del Turkmenistan, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Kars, Kemah (Erzincan), ..., Kerbogha, Khuttal, Kutalmix, Literatura àzeri, Lleó, Llista de soldans de Rum, Llista de sultans seljúcides, Maarat an-Numan, Mahmud ibn Nasr, Manazkert, Manbij, Mawdud ibn Masud, Màlik-Xah I, Múslim ibn Qurayx, Merv, Miquel VII Ducas, Mkhargrdzéli, Muhtàdjida, Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan, Nidham-al-Mulk, Numairites, Petxenegs, Pixkínida, Província de Denizli, Qarakhànida, Qawurd, Regne de Kars, Romà IV Diògenes, Salmas, Saltúquides, Setge de Manazkert, Sivas, Sulayman ibn Kutalmix, Tabriz, Tir part, Toghril Beg I, Urmia, Varegs, Xaddàdides, Xirvanxah, Zavare, 1069. Ampliar l'índex (42 més) »
Abu-Alí Àhmad ibn Xadan
Abu-Alí Àhmad ibn Xadan fou governador (amid) de Balkh sota el sultà seljúcida del Khorasan Çağrı Beg Dawud i el fill d'aquest Alp Arslan.
Nou!!: Alp Arslan і Abu-Alí Àhmad ibn Xadan · Veure més »
Abu-Mansur Abd-ar-Raixid
Abu-Mansur Abd-ar-Raixid Izz-ad-Dawla ibn Mahmud ibn Sebüktigin, més conegut senzillament com a Abd-ar-Raixid ibn Mahmud (1023-1052 o 1053) fou sultà gaznèvida (1049-1052).
Nou!!: Alp Arslan і Abu-Mansur Abd-ar-Raixid · Veure més »
Agsartan I de Kakhètia
Agsartan I de Kakhètia (en georgià: აღსართან I) fou un rei de la dinastia bagràtida de Kakhètia del 1058 al 1084.
Nou!!: Alp Arslan і Agsartan I de Kakhètia · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Alp Arslan і Ahlat · Veure més »
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Nou!!: Alp Arslan і Al-Mayadin · Veure més »
Al-Mustànsir (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn adh-Dhàhir al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mustànsir (el Caire, 2 de juliol de 1029 - el Caire, 10 de gener de 1094), fou califa fatimita al Caire (1036-1094).
Nou!!: Alp Arslan і Al-Mustànsir (fatimita) · Veure més »
Aleix I Comnè
Aleix I Comnè (en grec:, Aléxios Komninós; 1057 - 15 d'agost del 1118) fou emperador romà d'Orient entre el 1081 i el 1118.
Nou!!: Alp Arslan і Aleix I Comnè · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Alp Arslan і Alep · Veure més »
Ali ibn Faràmurz
Muàyyid-ad-Dawla (o Alà-ad-Dawla) Alí ibn Faramurz ibn Abi-Mansur Faramarz ibn Ala-ad-Dawla Muhàmmad ibn Duixmansiyar Alà-ad-Dawla (mort 1095) fou emir kakúyida de Yazd i Abarkuh.
Nou!!: Alp Arslan і Ali ibn Faràmurz · Veure més »
Alp (títol)
Alp és una paraula turca que vol dir "heroi", i lideraven els grups turcs de militars esclaus, aventurers o refugiats que fugien de l'avanç dels mongols, i que es movien per l'Àsia musulmana Fou utilitzada a la segona meitat del segle VII pel príncep Alp Ilut'uer, vassall del cap dels Huns del Caucas Nord i el Caspi, i com a títol pels seljúcides i com havia passat amb altres títols (com inandj, kutlugh o bilge) va acabar sent el nom d'alguns prínceps de la dinastia.
Nou!!: Alp Arslan і Alp (títol) · Veure més »
Amid-al-Mulk al-Kundurí
Abu-Nasr Muhàmmad ibn Mansur Amid-al-Mulk al-Kundurí fou visir del primer sultà seljúcida Toghril Beg (1055 - 1063).
Nou!!: Alp Arslan і Amid-al-Mulk al-Kundurí · Veure més »
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Nou!!: Alp Arslan і Ani · Veure més »
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Nou!!: Alp Arslan і Ankara · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Alp Arslan і Arran (regió) · Veure més »
Arslan Arghun
Arslan Arghun (mort 1097) fou sultà seljúcida del Khurasan.
Nou!!: Alp Arslan і Arslan Arghun · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Alp Arslan і Atabeg · Veure més »
Atiyya ibn Sàlih
Àssad-ad-Dawla Atiyya ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Atiyya ibn Sàlih o com Àssad-ad-Dawla Atiyya fou emir mirdàsida d'Alep unes hores el 1060 i del 1062 al 1065 i emir mirdàsida de Rahba del 1060 al 1071.
Nou!!: Alp Arslan і Atiyya ibn Sàlih · Veure més »
Atsiz ibn Uvak
Erigsen o Atsiz ibn Uvak (?- 1080) fou un cap turcman, cap de la tribu dels iwai segurament establerta a Khwarizm a l'inici de l'expansió seljúcida.
Nou!!: Alp Arslan і Atsiz ibn Uvak · Veure més »
Çağrı Beg Dawud
Çağrı Beg Dawud ibn Mikhaïl ibn Saldjuk fou un cap turc seljúcida, germà de Tughril Beg (Togrul Beg, Toghril Beg i altres transcripcions).
Nou!!: Alp Arslan і Çağrı Beg Dawud · Veure més »
Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk
Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk (Balkh, ? - ?, 1149/1150) fou un visir seljúcida i abbàssida i fill del famós visir seljúcida Nidham-al-Mulk (mort en 1092).
Nou!!: Alp Arslan і Àhmad Abu-Nasr ibn Nidham-al-Mulk · Veure més »
Bagras
Baghras (vista de la part oest) Bagras o Pagres (en llatí Pagrae, en grec antic Πάγπαι) era una ciutat de Síria al districte de Pièria prop de les Portes Síries, segons diu Ptolemeu, o al districte d'Antioquia prop de les Portes Amanides o Síries, segons precisa Estrabó.
Nou!!: Alp Arslan і Bagras · Veure més »
Bagrat IV de Geòrgia
Monedes amb l'efígie de Bagrat IV de Geòrgia. Bagrat IV (~1020 - 1072) va ser rei de Geòrgia de l'any 1027 al 1072.
Nou!!: Alp Arslan і Bagrat IV de Geòrgia · Veure més »
Bandera de Turquia
Última bandera otomana abans del seu desmembrament La bandera de Turquia és la bandera nacional i el pavelló nacional de la República de Turquia.
Nou!!: Alp Arslan і Bandera de Turquia · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Alp Arslan і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Alp Arslan і Batalla de Manazkert · Veure més »
Bayhak
Bayhak fou un antic districte del Gran Khorasan a l'oest de Nishapur.
Nou!!: Alp Arslan і Bayhak · Veure més »
Baylakan
Baylakan (armeni Phaitakaran o Paytakaran o Phaïdagaran) és una ciutat de l'Azerbaidjan, moderna Beylagan (també apareix com Beyləqan, Beyläqan, Bejlagan, Beilagan, Jdanov, Zhdanov, Ždanovsk, i Zhdanovsk, rus Байлакане), capital del districte de Beylagan.
Nou!!: Alp Arslan і Baylakan · Veure més »
Bursuk
Búrsuq —en àrab برسق, Bursuq, del turc oriental, que significa 'teixó'— fou un dels principals ''amirs'' o caps militars dels seljúcides.
Nou!!: Alp Arslan і Bursuk · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Alp Arslan і Capadòcia · Veure més »
Catedral d'Ani
La catedral d'Ani és una antiga catedral acabada el, situada a les ruïnes de l'antiga capital armènia dAni, ara a Turquia.
Nou!!: Alp Arslan і Catedral d'Ani · Veure més »
Catifa turca
LACMA M.2004.32 La catifa turca o catifa d'Anatòlia és un terme de conveniència, comunament usat per designar catifes teixides a Anatòlia (o l'Àsia Menor) i les seves regions adjacents.
Nou!!: Alp Arslan і Catifa turca · Veure més »
Dàwud
Dawud forma part del nom de molts personatges.
Nou!!: Alp Arslan і Dàwud · Veure més »
Dinastia seljúcida
300x300px La dinastia seljúcida o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.
Nou!!: Alp Arslan і Dinastia seljúcida · Veure més »
Djand
Jand, Djand, Jend o Jund fou una antiga ciutat del Sirdarià inferior al Kazakhstan.
Nou!!: Alp Arslan і Djand · Veure més »
Economia de l'Imperi Romà d'Orient
La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Alp Arslan і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Alp Arslan і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Emirat de Tbilissi
Lemirat de Tbilissi fou el govern musulmà creat cap a l'any 740 per controlar els principats georgians.
Nou!!: Alp Arslan і Emirat de Tbilissi · Veure més »
Fadlawayh
Abu l-Abbas Fadlawayh ibn Ali ibn al-Hasan ibn Ayyub (Fadlun segons Ibn al-Athir, Fazluya en persa), que portà el títol de Nizam al-Din Fazl Allah, fou cap de la subtribu kurda dels Ramani dins dels Xabanqara (també es pot trobar com a Šabānkāra o shabankares) que governava a la regió muntanyosa de Kohgiluya dins la regió anomenada també Xabankara.
Nou!!: Alp Arslan і Fadlawayh · Veure més »
Gagik Abas II de Kars
Gagik Abas II de Kars (en armeni; mort l'any 1080) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, regne de Kars de 1029 a 1064.
Nou!!: Alp Arslan і Gagik Abas II de Kars · Veure més »
Gagik II d'Ani
Gagik II (en armeni Գագիկ Բ) va ser el darrer rei d'Armènia al Gugarq i Shirak (Ani) de l'any 1040 al 1045.
Nou!!: Alp Arslan і Gagik II d'Ani · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Alp Arslan і Gran Khorasan · Veure més »
Gurguèn II de Lori
Gurguèn II o Kivrikê II (en armeni respectivament o; mort l'any 1089) fou un membre de la família armènia dels Bagràtides, rei o curopalata de Lorri de 1048 a 1089.
Nou!!: Alp Arslan і Gurguèn II de Lori · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Alp Arslan і Hama · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: Alp Arslan і Història d'Isfahan · Veure més »
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Nou!!: Alp Arslan і Història del Caucas · Veure més »
Història del Turkmenistan
Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.
Nou!!: Alp Arslan і Història del Turkmenistan · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Alp Arslan і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Alp Arslan і Imperi Seljúcida · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: Alp Arslan і Kars · Veure més »
Kemah (Erzincan)
Kemah és una ciutat de Turquia, i forma un districte amb el mateix nom a la província d'Erzincan, a Anatòlia oriental.
Nou!!: Alp Arslan і Kemah (Erzincan) · Veure més »
Kerbogha
Abu Said Kiwan al-Dawla Kerbogha (Kurbugha, Kirbugha, Kerbugha, Korbugha, Kurbogha, Kirbogha, Korbogha, Kur-Bugha, Kur-Bogha, Ker-Bogha, Kurbuka, de vegades apareix amb Q com inicial; un cronista francès de les croades l'esmenta com Corbaran) fou un amir seljúcida el nom del qual vol dir "toro amb el cap gros" o "patró", atabeg de Mossul i Haran.
Nou!!: Alp Arslan і Kerbogha · Veure més »
Khuttal
Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.
Nou!!: Alp Arslan і Khuttal · Veure més »
Kutalmix
Kutalmix (el nom apareix com Kutulmish, Kutlumish, Kutalmish, Kutlamish, Kutulmush, Kutlumush i altres variacions) fou un príncep seljúcida, origen de la branca que va fundar el Soldanat de Rum.
Nou!!: Alp Arslan і Kutalmix · Veure més »
Literatura àzeri
La literatura àzeri (Azərbaycan ədəbiyyatı) es refereix a la literatura escrita en àzeri, una llengua turquesa, que actualment és la llengua oficial de l'Estat de la República de l'Azerbaidjan i és la llengua majoritària de l'Azerbaidjan Iranià.
Nou!!: Alp Arslan і Literatura àzeri · Veure més »
Lleó
El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.
Nou!!: Alp Arslan і Lleó · Veure més »
Llista de soldans de Rum
Llista dels soldans de Rum.
Nou!!: Alp Arslan і Llista de soldans de Rum · Veure més »
Llista de sultans seljúcides
La llista de sultans seljúcides és la següent.
Nou!!: Alp Arslan і Llista de sultans seljúcides · Veure més »
Maarat an-Numan
Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.
Nou!!: Alp Arslan і Maarat an-Numan · Veure més »
Mahmud ibn Nasr
Raixid-ad-Dawla Mahmud ibn Nasr ibn Sàlih al-Mirdassí, més conegut simplement com a Mahmud ibn Nasr o com Raixid-ad-Dawla Mahmud (? - Alep, 1075) fou emir mirdàsida d'Alep del 1060 al 1061 i del 1065 al 1075.
Nou!!: Alp Arslan і Mahmud ibn Nasr · Veure més »
Manazkert
Manazkert, oficialment Malazgirt (abans coneguda com a Malazgird, en armeni: Մանազկերտ, Manazkert), és una ciutat de la província de Muş a la part oriental de Turquia.
Nou!!: Alp Arslan і Manazkert · Veure més »
Manbij
Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).
Nou!!: Alp Arslan і Manbij · Veure més »
Mawdud ibn Masud
Abu-l-Fat·h Mawdud ibn Massud, també conegut pels làqabs Xihab-ad-Din wa-d-Dawla i Qutb-al-Mil·la, (vers 1011-1048) fou sultà gaznèvida del 1041 a l'hivern del 1048 al 1049.
Nou!!: Alp Arslan і Mawdud ibn Masud · Veure més »
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Nou!!: Alp Arslan і Màlik-Xah I · Veure més »
Múslim ibn Qurayx
Xàraf-ad-Dawla Abu-l-Makàrim Múslim ibn Qurayx al-Uqaylí fou un emir uqàylida de Mossul.
Nou!!: Alp Arslan і Múslim ibn Qurayx · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Alp Arslan і Merv · Veure més »
Miquel VII Ducas
Miquel VII Ducas Parapinaces (Μιχαήλ Ζ΄ Δούκας, Mikhaïl VII Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1071 al 1078.
Nou!!: Alp Arslan і Miquel VII Ducas · Veure més »
Mkhargrdzéli
LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.
Nou!!: Alp Arslan і Mkhargrdzéli · Veure més »
Muhtàdjida
Els muhtàjides o dinastia muhtàjida fou una dinastia d'origen iranià que va governar el principat de Čaghaniyan a la riba dreta del curs superior de l'Oxus, a la vall del riu Surkhan (esmentat també com a Čaghan Rud o riu Čaghan).
Nou!!: Alp Arslan і Muhtàdjida · Veure més »
Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan
Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan —— fou un emir i visir fatimita que va arribar a exercir el poder a Egipte.
Nou!!: Alp Arslan і Nàssir-ad-Dawla ibn Hamdan · Veure més »
Nidham-al-Mulk
Abu-Alí al-Hàssan ibn Alí at-Tussí, conegut com a Nidham-al-Mulk (Radkan, 10 d'abril de 1018 - Sihna, 14 d'octubre de 1092), fou un destacat visir seljúcida dels sultans Alp Arslan i Màlik-Xah I.
Nou!!: Alp Arslan і Nidham-al-Mulk · Veure més »
Numairites
Els Banu Numayr o Numayr ibn Àmir ibn Sàssaa (en àrab Numayr b. ʿĀmir b. Ṣaʿṣaʿa) foren una tribu àrab originària de la part occidental de la Yamama.
Nou!!: Alp Arslan і Numairites · Veure més »
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Nou!!: Alp Arslan і Petxenegs · Veure més »
Pixkínida
Els pixkínides, bixkínides o ahàrides foren una nissaga de màliks de l'Azerbaidjan a la ciutat d'Ahar i a la seva rodalia, territori que van governar de vers 1155 a 1226.
Nou!!: Alp Arslan і Pixkínida · Veure més »
Província de Denizli
Denizli és una província de Turquia a la Regió de l'Egeu, en una zona alta damunt la costa de la Mar Egea.
Nou!!: Alp Arslan і Província de Denizli · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: Alp Arslan і Qarakhànida · Veure més »
Qawurd
Qawurd (Kawurd) ibn Txaghri Beg Dawud conegut també com a Qawurd Beg o Kara Arslan Beg (nom que apareix a les seves monedes) fou el fundador de la dinastia seljúcida de Kirman que va governar 140 anys al Kirman.
Nou!!: Alp Arslan і Qawurd · Veure més »
Regne de Kars
El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Aixot III Olormadz al seu germà Muixel el 961.
Nou!!: Alp Arslan і Regne de Kars · Veure més »
Romà IV Diògenes
Romà IV Diògenes (Ρωμανός Δʹ Διογένης, Rōmanós IV Diogénēs) fou emperador romà d'Orient del 1067 al 1071 pel seu matrimoni amb l'emperadriu vídua Eudòxia. Com que va usurpar el tron al seu fillastre Miquel i es negava a tornar-li, quan l'oncle de Miquel Joan Ducas va trobar l'oportunitat el va deposar i se'n va venjar fent-lo cegar, fet que li va causar la mort.
Nou!!: Alp Arslan і Romà IV Diògenes · Veure més »
Salmas
Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (àzeri meridional) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Nou!!: Alp Arslan і Salmas · Veure més »
Saltúquides
Els Saltúquides o Saltúkides (en turc: Saltuklular, en àrab: al-saltūq, آل سلتوق) foren una dinastia de beis turcs que van regnar sobre una part de l'est d'Anatòlia durant el.
Nou!!: Alp Arslan і Saltúquides · Veure més »
Setge de Manazkert
El setge de Manazkert fou un setge de la ciutat romana d'Orient de Manazkert per l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Alp Arslan і Setge de Manazkert · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Alp Arslan і Sivas · Veure més »
Sulayman ibn Kutalmix
Sulayman I ibn Kutalmix (turc anatoli antic: سُلَیمانشاہ بن قُتَلمِش) fou el fundador del Soldanat de Rum.
Nou!!: Alp Arslan і Sulayman ibn Kutalmix · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Alp Arslan і Tabriz · Veure més »
Tir part
Relleu del bol Heftalita, on es pot veure un tir part. El tir part és una tàctica militar de cavalleria lleugera, popularitzada al món clàssic occidental per els parts, un poble indoeuropeu d'origen iranià.
Nou!!: Alp Arslan і Tir part · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Alp Arslan і Toghril Beg I · Veure més »
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Nou!!: Alp Arslan і Urmia · Veure més »
Varegs
Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren vikings de l'actual Suècia, que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Belarús i Ucraïna, principalment en els segles i. No obstant això, segons alguns estudiosos (inclosos alguns tan famosos com Mikhaïl Lomonóssov) el terme varegs s'utilitzava per a referir-se a tots els viatgers de la mar, els comerciants i pirates, independentment del seu origen.
Nou!!: Alp Arslan і Varegs · Veure més »
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Nou!!: Alp Arslan і Xaddàdides · Veure més »
Xirvanxah
Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.
Nou!!: Alp Arslan і Xirvanxah · Veure més »
Zavare
Zavare o Zavareh (persa: زواره, romanitzat com Zavāreh, Zavâre, Zavvāreh, Zūrāvar, Zawara; també coneguda com a Īstgāh-ye Zavār) és una ciutat de l'Iran, capçalera d'un dihistan (districte o cantó) al comtat d'Ardestan (o Ardistan) de la província d'Isfahan.
Nou!!: Alp Arslan і Zavare · Veure més »
1069
Sense descripció.
Nou!!: Alp Arslan і 1069 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alp Arslan I, Alp Arslan el Mut.
