Accés més ràpid que el navegador!
237 les relacions: Abadia de Cava, Abd-ar-Razzaq al-Maymandí, Abu l-Fadl Muhammad ibn Husayn Katib Bayhaki, Abu-Alí Àhmad ibn Xadan, Abu-Mansur Abd-ar-Raixid, Adam de Bremen, Adelaida de Besalú (comtessa consort d'Urgell), Adelaida de Melguèlh, Adelaida de Susa, Adelaida II, abadessa de Quedlinburg, Ahnentafel, Al-Bassassirí, Al-Biruní, Al-Qàïm (abbàssida), Alan Canhiart, Alí ibn Massud, Alet, Alfabet ciríl·lic, Alt alemany antic, Alt Penedès, Amadeu II de Savoia, Anglosaxons, Annàzides, Anuixirwan ibn Manuixihr, Anund Jacob, Arlette de Falaise, Arquebisbat antic de Canterbury, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat d'Armagh, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche, Arquebisbat de Gaeta, Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Sàsser, Arquebisbat de Split-Makarska, Arquitectura normanda, Art cistercenc, Art romànic, Art romànic de la Baixa Cerdanya, Art viking, Artau I de Pallars Sobirà, Arxidiòcesi de Nidaros, Atiyya ibn Sàlih, Awdaghost, Àrea del dolmen de Sòls de Riu, Banu Hilal, ..., Banu Jahir, Baronia de Montbui, Basohli, Berenguer Guifré, Bergara, Bernat I de Berga, Bernat Tallaferro, Bertran de Comenge, Bisbat antic de Lincoln, Bisbat d'Adria-Rovigo, Bisbat d'Oria, Bisbat de Bayeux i Lisieux, Bisbat de Besiers, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Civita Castellana, Bisbat de Como, Bisbat de Girona, Bisbat de Grassa, Bisbat de Lisieux, Bisbat de Lodeva, Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea, Bisbat de Nantes, Bisbat de Niça, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de San Marino-Montefeltro, Bisbat de Tarba, Bisbat de Teano-Calvi, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Tursi-Lagonegro, Bisbat de Vicenza, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Frascati, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Blanes, Bobo-Dioulasso, Cal Sabata de Dalt (Montmajor), Camarasa, Camerino, Casa de Cabrera, Casal d'Urgell, Castell de Dover, Castell de Fischbach, Castell de Montbui (Bigues), Castell de Montmajor, Cèntul IV de Bearn, Ciutat de Luxemburg, Comtat d'Albon, Comtat d'Avranches, Comtat d'Egisheim, Comtat d'Embrun, Comtat d'Urgell, Comtat de Berga, Comtat de Carcassona, Comtat de Forcalquer, Comtat de Mortain, Comtat de Rodés, Conquesta de Balaghí, Crònica de Nantes, Cronologia d'invents i descobertes, Cubells, Dagsburg, Delfí de França, Districte de Rangoon, Doğubayazıt, Dover (Anglaterra), Elisabet de Nimes, Emirat de Làrida, Emirat maghrawa de Tlemcen, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Ermengarda de Vallespir, Ermengol III d'Urgell, Ermita de Sant Salvador (Vilassar de Dalt), Església de Jelling, Església de Sant Sadurní del Castell de Montmajor, Església vella de Delft, Estil Urnes, Faràmurz ibn Muhàmmad, Felícia de Roucy, Feudalisme a Catalunya, Garcia d'Arlanza, Gaznèvides, Gertruda de Saxònia, Giselbert de Luxemburg, Gitanos, Gombau de Besora, Guerau I de Cabrera, Guerra Zenkunen, Guifré II de Cerdanya, Guigó I d'Albon, Guigó II d'Albon, Guigó III d'Albon, Guillem Hug dels Baus, Hafez, Història d'Isfahan, Història de Sud-àfrica, Història del Panjab, Hug de Cluny, Hug V d'Alsàcia, Ibn al-Iflili, Ibrahim Inal, Isaac Comnè (germà d'Aleix I), Isfahan, Jonàs ibn Janah, Kanauj, Khmers, Leopold II de Babenberg, Literatura russa, Llista d'anys, Llista de bisbes d'Agde, Llista de bisbes de Mende, Llista de masies de la Coma, Llista de masies de la Pedra (la Coma i la Pedra), Llista dels arquebisbes de Canterbury, Llop Iníguez, Malthai, Manfredi, Maria Magdalena, Merindad de Durango, Midraix, Mir Geribert, Miró Riculf de Pinós, Mirdàsides, Monestir, Monestir de Santa Maria d'Iguàcel, Montgat, Muralles del Caire, Nóvgorod, Necronomicon, Nefta, Niebla, Nuremberg, Odó I de Savoia, Olaf III de Noruega, Oliba Cabreta, Orde de Sant Jaume d'Altopascio, Ordes de Cadonh i Dalon, Papa Calixt II, Pasqual II, Pere l'Ermità, Petxenegs, Ponç I de Cabrera, Ramon Berenguer I, Ramon Bernat Trencavell, Ramon de Borgonya, Ramon I de Cerdanya, Regne de Ghana, Reis de Suècia, Rixonim, Rodrigo Díaz de Vivar, Roger I de Carcassona, Roscelin de Compiègne, Sabadell, Sabartès, Saga d'Eric el Roig, Sant Martí de Canals, Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda), Sant Pere de Serrallonga, Sant Salvador de Guardiola, Santa Maria de Roses, Senyoria d'Avesnes, Senyoria dels Baus, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, Skara, Sud-àfrica, Suecs, Tecnologia medieval, Tema (circumscripció administrativa), Tema de Lucània, Teodora, emperadriu romana d'Orient, Teoduí de Baviera, Thimal ibn Sàlih, Torre d'Aranguren (Biscaia), Tudela, Valeri de Saragossa, Vescomtat de Cabrera, Vescomtat de Marsella, Vescomtat de Millau, Vescomtat de Thro, Vescomtat del Rosselló, Vescomte, Vidal de Savigny, Warwick (Warwickshire), Wuppertal, Zoè Porfirogènita. Ampliar l'índex (187 més) »
Abadia de Cava
L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.
Nou!!: 1050 і Abadia de Cava · Veure més »
Abd-ar-Razzaq al-Maymandí
Abd-ar-Razzaq Abu-l-Fat·h ibn Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí, més conegut simplement com a Abd-ar-Razzaq al-Maymandí fou un visir gaznèvida de la segona meitat del.
Nou!!: 1050 і Abd-ar-Razzaq al-Maymandí · Veure més »
Abu l-Fadl Muhammad ibn Husayn Katib Bayhaki
Abu l-Fadl Muhammad ibn Husayn Katib Bayhaki (Harithabad 995-21 de setembre de 1077) fou un historiador persa del segle XI.
Nou!!: 1050 і Abu l-Fadl Muhammad ibn Husayn Katib Bayhaki · Veure més »
Abu-Alí Àhmad ibn Xadan
Abu-Alí Àhmad ibn Xadan fou governador (amid) de Balkh sota el sultà seljúcida del Khorasan Çağrı Beg Dawud i el fill d'aquest Alp Arslan.
Nou!!: 1050 і Abu-Alí Àhmad ibn Xadan · Veure més »
Abu-Mansur Abd-ar-Raixid
Abu-Mansur Abd-ar-Raixid Izz-ad-Dawla ibn Mahmud ibn Sebüktigin, més conegut senzillament com a Abd-ar-Raixid ibn Mahmud (1023-1052 o 1053) fou sultà gaznèvida (1049-1052).
Nou!!: 1050 і Abu-Mansur Abd-ar-Raixid · Veure més »
Adam de Bremen
Adam de Bremen fou un clergue, teòleg i cronista medieval alemany que va viure durant la segona meitat del.
Nou!!: 1050 і Adam de Bremen · Veure més »
Adelaida de Besalú (comtessa consort d'Urgell)
Adelaida de Besalú (m. 1055) va ser comtessa consort d'Urgell.
Nou!!: 1050 і Adelaida de Besalú (comtessa consort d'Urgell) · Veure més »
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Nou!!: 1050 і Adelaida de Melguèlh · Veure més »
Adelaida de Susa
s amb l'efígie d'Adelaida de Susa Adelaida de Torí o fou marquesa de Torí entre 1034 i 1091 i, posteriorment, comtessa consort de Savoia.
Nou!!: 1050 і Adelaida de Susa · Veure més »
Adelaida II, abadessa de Quedlinburg
Adelaida II (alemany: Adelheid II; 1045 – 11 de gener de 1096, membre de la dinastia Sàlica, va ser abadessa de Gandersheim des del 1061 i de Quedlinburg des del 1063 fins a la seva mort.
Nou!!: 1050 і Adelaida II, abadessa de Quedlinburg · Veure més »
Ahnentafel
El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.
Nou!!: 1050 і Ahnentafel · Veure més »
Al-Bassassirí
Abu-l-Hàrith Arslan al-Mudhàffar al-Bassassirí fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: 1050 і Al-Bassassirí · Veure més »
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Nou!!: 1050 і Al-Biruní · Veure més »
Al-Qàïm (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).
Nou!!: 1050 і Al-Qàïm (abbàssida) · Veure més »
Alan Canhiart
Alan Canhiart, fill de Benet de Cornualla i pare d'Hoel II, duc de Bretanya, fou comte de Cornualla de 1020 a 1058.
Nou!!: 1050 і Alan Canhiart · Veure més »
Alí ibn Massud
Abu-l-Hàssan Alí ibn Massud Bahà-ad-Dawla, més conegut senzillament com a Alí ibn Massud fou sultà gaznèvida, fill del sultà Massud (I) ibn Mahmud (1030-1040).
Nou!!: 1050 і Alí ibn Massud · Veure més »
Alet
Alet (o Alet dels Banhs; en francès, Alet-les-Bains) és un municipi de França de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude, al districte i al cantó de Limós, dins el País de Coisan.
Nou!!: 1050 і Alet · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: 1050 і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alt alemany antic
L'alt alemany antic (Althochdeutsch) és la designació global de tots aquells idiomes germànics que presentin, en major o menor mesura, participació en la segona mutació consonàntica.
Nou!!: 1050 і Alt alemany antic · Veure més »
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Nou!!: 1050 і Alt Penedès · Veure més »
Amadeu II de Savoia
Amadeu II de Savoia (v 1050 - 1080) fou el comte de Savoia entre 1060 i 1080.
Nou!!: 1050 і Amadeu II de Savoia · Veure més »
Anglosaxons
Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.
Nou!!: 1050 і Anglosaxons · Veure més »
Annàzides
La dinastia dels annàzides, annàzida o Banu Annaz d'origen kurd, va governar a la zona entre els moderns Iraq i l'Iran entre el 991 i el 1117.
Nou!!: 1050 і Annàzides · Veure més »
Anuixirwan ibn Manuixihr
Anuixirwan ibn Manuixihr ibn Kabus (mort vers 1050) fou sobirà de la dinastia d'emirs ziyàrides de Tabaristan i Gurgan al.
Nou!!: 1050 і Anuixirwan ibn Manuixihr · Veure més »
Anund Jacob
Moneda d'Anund Jacob Anund Jacob (1007 o 1009 ~ 1050).
Nou!!: 1050 і Anund Jacob · Veure més »
Arlette de Falaise
Herlev o Erlève o Arlette, nascuda l'any 1010, va ser la mare de Guillem el Conqueridor que al seu torn fora duc de Normandia i rei d'Anglaterra, així com de Odó de Bayeux i de Robert de Mortain.
Nou!!: 1050 і Arlette de Falaise · Veure més »
Arquebisbat antic de Canterbury
Sant Agustí de Canterbury Enric II Thomas Cranmer Larquebisbat de Canterbury (anglès: Archdiocese of Canterbury; llatí: Archidioecesis Cantuariensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 1050 і Arquebisbat antic de Canterbury · Veure més »
Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni
L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1050 і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni · Veure més »
Arquebisbat d'Armagh
L'arquebisbat d'Armagh (gaèlic: Ard-Deoise Ard Mhacha; anglès: Archdiocese of Armagh; llatí: Archidioecesis Armachana) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica del nord d'Irlanda.
Nou!!: 1050 і Arquebisbat d'Armagh · Veure més »
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1050 і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »
Arquebisbat d'Embrun
XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.
Nou!!: 1050 і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »
Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado
Larquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado (italià: Arcidiocesi di Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado; llatí: Archidioecesis Urbinatensis-Urbaniensis-Sancti Angeli in Vado) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1050 і Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado · Veure més »
Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1050 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »
Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche
Larquebisbat de Camerino-San Severino Marche (italià: arcidiocesi di Camerino-San Severino Marche; llatí: Archidioecesis Camerinensis-Sancti Severini in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1050 і Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche · Veure més »
Arquebisbat de Gaeta
Larquebisbat de Gaeta (italià: arcidiocesi di Gaeta; llatí: Archidioecesis Caietana) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1050 і Arquebisbat de Gaeta · Veure més »
Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét
La cocatedral de l'Ascensió del Senyor a Kecskemét Larquebisbat de Kalocsa-Kecskemét (hongarès: Kalocsa-Kecskeméti főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Colocensis-Kecskemetensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria. Al 2016 tenia 364.996 batejats sobre una població de 530.565 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Balázs Bábel.
Nou!!: 1050 і Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét · Veure més »
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Nou!!: 1050 і Arquebisbat de Lió · Veure més »
Arquebisbat de Sàsser
Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1050 і Arquebisbat de Sàsser · Veure més »
Arquebisbat de Split-Makarska
Larquebisbat de Split-Makarska - Splitsko-makarska nadbiskupija en croat; Archidioecesis Spalatensis-Macarscensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia.
Nou!!: 1050 і Arquebisbat de Split-Makarska · Veure més »
Arquitectura normanda
La nau de la catedral de Durham amb l'ús característic d'arcades arrodonides i les voltes de poca alçada sobre la nau típiques de l'arquitectura normanda L'expressió arquitectura normanda s'empra per a referir-se a l'estil romànic creat pels normands en els diversos territoris en què van exercir el seu domini o la seva influència entre els segles i. Van crear simultàniament un gran conjunt de castells i fortificacions, incloent-hi les torres normandes, però també monestirs, abadies, esglésies o catedrals, fent servir un model caracteritzat pels arcs arrodonits (sovint situats sobre portes i finestres) i per les seves proporcions massives.
Nou!!: 1050 і Arquitectura normanda · Veure més »
Art cistercenc
L'Abadia de Sénanque Claustre de l'Abadia de Fontenay. Farga de l'Abadia de Fontenay. Es denomina art cistercenc al desenvolupat pels monjos cistercencs en la construcció de les seues abadies a partir del, moment de l'expansió inicial d'aquest orde religiós.
Nou!!: 1050 і Art cistercenc · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: 1050 і Art romànic · Veure més »
Art romànic de la Baixa Cerdanya
Santa Maria de Talló Lart romànic de la Baixa Cerdanya es dona principalment en l'arquitectura religiosa de les seves esglésies.
Nou!!: 1050 і Art romànic de la Baixa Cerdanya · Veure més »
Art viking
Fermall de Hedeby, Suècia, amb una bèstia de mans prènsils. Es denomina art viking l'art desenvolupat en els països nòrdics i les seves àrees d'influència durant l'era dels vikings (segles -). Forma part de l'estil zoomòrfic germànic, desenvolupat a partir d'influències de l'art romà tardà, l'art celta i motius dels pobles de les estepes d'Àsia.
Nou!!: 1050 і Art viking · Veure més »
Artau I de Pallars Sobirà
Artau I de Pallars Sobirà (? - 1081) fou comte de Pallars Sobirà (1049-1081).
Nou!!: 1050 і Artau I de Pallars Sobirà · Veure més »
Arxidiòcesi de Nidaros
Larxidiòcesi de Nidaros fou l'antic districte catòlic que englobava Noruega a l'acabament de l'edat mitjana.
Nou!!: 1050 і Arxidiòcesi de Nidaros · Veure més »
Atiyya ibn Sàlih
Àssad-ad-Dawla Atiyya ibn Sàlih ibn Mirdàs, més conegut simplement com a Atiyya ibn Sàlih o com Àssad-ad-Dawla Atiyya fou emir mirdàsida d'Alep unes hores el 1060 i del 1062 al 1065 i emir mirdàsida de Rahba del 1060 al 1071.
Nou!!: 1050 і Atiyya ibn Sàlih · Veure més »
Awdaghost
Awdaghost, Awdaghosht, Aoudaghost o Tegdaoust fou una antiga ciutat de l'Àfrica Occidental, al sud-oest de la moderna Mauritània.
Nou!!: 1050 і Awdaghost · Veure més »
Àrea del dolmen de Sòls de Riu
s. XI) L'Àrea del dolmen de Sòls de Riu, antigament denominat de Solsderiu, és un espai creat amb motiu de la construcció del pantà de Rialb, en territori de la Torre de Rialb, del terme municipal de la Baronia de Rialb, a la Noguera.
Nou!!: 1050 і Àrea del dolmen de Sòls de Riu · Veure més »
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Nou!!: 1050 і Banu Hilal · Veure més »
Banu Jahir
Els Banu Jahir o jahírides foren un clan familiar que va controlar el visirat abbàssida durant part del període del sultanat seljúcida.
Nou!!: 1050 і Banu Jahir · Veure més »
Baronia de Montbui
La baronia de Montbui era una jurisdicció senyorial creada al, a favor de Fernando de Alcántara y Castellà de Soler dins de l'actual comarca del Vallès Oriental, en el seu sector nord-oest.
Nou!!: 1050 і Baronia de Montbui · Veure més »
Basohli
Raja Amrit Pal (1757-1776) de Basohli Basohli és una comarca de Caixmir sota administració índia, a la vora del riu Ravi.
Nou!!: 1050 і Basohli · Veure més »
Berenguer Guifré
Berenguer Guifré (?-1093) fou comte de Berga (1050) i bisbe de Girona (1050 - 1093).
Nou!!: 1050 і Berenguer Guifré · Veure més »
Bergara
Bergara és un municipi de Guipúscoa, al País Basc.
Nou!!: 1050 і Bergara · Veure més »
Bernat I de Berga
Bernat I de Berga (?-1050), comte de Berga (1035-1050).
Nou!!: 1050 і Bernat I de Berga · Veure més »
Bernat Tallaferro
Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).
Nou!!: 1050 і Bernat Tallaferro · Veure més »
Bertran de Comenge
Bertran de Comenge o Bertran de l'Illa (Illa Jordà, Gers, ca. 1050 - Lugdunum Convenarum, actual Sant Bertran de Comenge, Alta Garona, 1123) fou bisbe de Comenge.
Nou!!: 1050 і Bertran de Comenge · Veure més »
Bisbat antic de Lincoln
El bisbat de Lincoln (anglès: Diocese of Lincoln; llatí: Dioecesis Lincolniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 1050 і Bisbat antic de Lincoln · Veure més »
Bisbat d'Adria-Rovigo
El bisbat d'Adria-Rovigo (italià: diocesi di Adria-Rovigo; llatí: Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1050 і Bisbat d'Adria-Rovigo · Veure més »
Bisbat d'Oria
Francavilla Fontana, Santa Maria delle Grazie Ceglie Messapica, San Rocco, fresc di Domenico Carella Avetrana, campanar de l'església mare El bisbat d'Oria (italià: diocesi di Oria; llatí: Dioecesis Uritana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tàrent, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1050 і Bisbat d'Oria · Veure més »
Bisbat de Bayeux i Lisieux
Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. ex-catedral de Sant Pere a Lisieux. basílica de Santa Teresa de Lisieux, construïda a partir del 1929 i consagrada l'11 de juliol de 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més important de França, després de la basílica de Lorda. La basílica menor de ''Notre-Dame de la Délivrande'' a Douvres-la-Délivrande. L'entrada de l'antic palau episcopal de Bayeux, avui seu del museu Baron Gérard. L'antic seminari diocesà, construït a partir del 1693, avui seu d'institucions culturals ciutadanes. abbaye aux Dames'' de Caen. El bisbat de Bayeux (francès: Diocèse de Bayeux, llatí: Dioecesis Baiocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Bayeux i Lisieux · Veure més »
Bisbat de Besiers
Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Besiers · Veure més »
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »
Bisbat de Città di Castello
El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Città di Castello · Veure més »
Bisbat de Civita Castellana
El bisbat de la Civita Castellana —diocesi di Civita Castellana; Dioecesis Civitatis Castellanae — és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Civita Castellana · Veure més »
Bisbat de Como
El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Como · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Girona · Veure més »
Bisbat de Grassa
El bisbe Antoine Godeau (1636-1653) El bisbat de Grassa (francès: Diocèse de Grasse, llatí: Dioecesis Grassensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Grassa · Veure més »
Bisbat de Lisieux
El costat nord-est de l'ex catedral de Sant Pere. capítol de la catedral Jean-Baptiste-René Le Bas de Fresne com a residència privada. L'església de Sant Jaume de Lisieux. El bisbat de Lisieux fou una divisió episcopal de França amb seu a la ciutat de Lisieux a Normandia.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Lisieux · Veure més »
Bisbat de Lodeva
François Matet, ''Miracle de sant Fulcrano'', (1805). L'ex palau episcopal, avui seu del municipi de Lodeva. El bisbat de Lodeva (francès: Diòcese de Lodève, llatí: Dioecesis Lotevensis) és una seu de l'Església Catòlica suprimida a França.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Lodeva · Veure més »
Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea
La cocatedral de Tropea El bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea (italià: diocesi di Mileto-Nicotera-Tropea; llatí: Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea · Veure més »
Bisbat de Nantes
El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al, i que subsisteix fins a l'actualitat.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Nantes · Veure més »
Bisbat de Niça
catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Niça · Veure més »
Bisbat de Poreč i Pula
El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Poreč i Pula · Veure més »
Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla
La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »
Bisbat de San Marino-Montefeltro
El bisbat de San Marino-Montefeltro (italià: diocesi di San Marino-Montefeltro; llatí: Dioecesis Sammarinensis-Feretrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1050 і Bisbat de San Marino-Montefeltro · Veure més »
Bisbat de Tarba
El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Tarba · Veure més »
Bisbat de Teano-Calvi
El bisbat de Teano-Calvi (italià: diocesi di Teano-Calvi; llatí: Dioecesis Theanensis-Calvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Teano-Calvi · Veure més »
Bisbat de Terni-Narni-Amelia
El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »
Bisbat de Tursi-Lagonegro
La basílica de Sant Egidi Abat a Latronico. basílica de San Biagio a Maratea. El bisbat de Tursi-Lagonegro (italià: diocesi di Tursi-Lagonegro; llatí: Dioecesis Tursiensis-Lacunerulonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Tursi-Lagonegro · Veure més »
Bisbat de Vicenza
La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1050 і Bisbat de Vicenza · Veure més »
Bisbat suburbicari d'Òstia
El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1050 і Bisbat suburbicari d'Òstia · Veure més »
Bisbat suburbicari de Frascati
El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1050 і Bisbat suburbicari de Frascati · Veure més »
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1050 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina · Veure més »
Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1050 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »
Blanes
Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.
Nou!!: 1050 і Blanes · Veure més »
Bobo-Dioulasso
Bobo-Dioulasso és una ciutat de Burkina Faso, la segona en població després d'Ouagadougou.
Nou!!: 1050 і Bobo-Dioulasso · Veure més »
Cal Sabata de Dalt (Montmajor)
Can Sabata de Dalt és una masia de la parròquia de Montmajor, al Berguedà.
Nou!!: 1050 і Cal Sabata de Dalt (Montmajor) · Veure més »
Camarasa
Camarasa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Nou!!: 1050 і Camarasa · Veure més »
Camerino
Camerino és una ciutat d'Itàlia a les Marques, província de Macerata, amb uns 6.687 habitants (31/12/2019).
Nou!!: 1050 і Camerino · Veure més »
Casa de Cabrera
Escut de Bernat IV de Cabrera Els Cabrera foren un important llinatge feudal català que passà a regir el vescomtat de Girona, anomenat a partir d'aleshores vescomtat de Cabrera, així com el vescomtat d'Àger, el comtat de Mòdica i el comtat d'Urgell.
Nou!!: 1050 і Casa de Cabrera · Veure més »
Casal d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.
Nou!!: 1050 і Casal d'Urgell · Veure més »
Castell de Dover
El castell de Dover està situat a Dover, al comtat de Kent i ha estat descrit com la "Clau d'Anglaterra" a causa del seu caràcter defensiu al llarg de la història.
Nou!!: 1050 і Castell de Dover · Veure més »
Castell de Fischbach
El Castell de Fischbach és una de les principals residències de la Família gran ducal de Luxemburg.
Nou!!: 1050 і Castell de Fischbach · Veure més »
Castell de Montbui (Bigues)
El Castell de Montbui és un castell medieval al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental (Catalunya).
Nou!!: 1050 і Castell de Montbui (Bigues) · Veure més »
Castell de Montmajor
El castell de Montmajor (o la torre dels moros de Montmajor) és un castell que està situat dalt del tossal de Can Sabata, sobre el poble de Montmajor a la comarca del Berguedà, concretament entre les cases de Can Sabata de Dalt i Can Barri, els amos de la qual en són els propietaris.
Nou!!: 1050 і Castell de Montmajor · Veure més »
Cèntul IV de Bearn
Vescomtes de Bearn Cèntul IV, mal anomenat el Vell, fou vescomte de Bearn des de 1022 fins a la seua mort en 1058.
Nou!!: 1050 і Cèntul IV de Bearn · Veure més »
Ciutat de Luxemburg
Ciutat de Luxemburg (en luxemburguès: Stad Lëtzebuerg, en alemany: Stadt Luxemburg, en francès: Ville de Luxembourg) és la capital del Gran Ducat de Luxemburg, del districte i del cantó homònims.
Nou!!: 1050 і Ciutat de Luxemburg · Veure més »
Comtat d'Albon
El comtat d'Albon fou una jurisdicció feudal de França, a la regió de Viena (Viennois) i Grenoble.
Nou!!: 1050 і Comtat d'Albon · Veure més »
Comtat d'Avranches
El comtat d'Avranches fou una jurisdicció feudal de Normandia a França amb capital inicial a Avranches i després a Mortain.
Nou!!: 1050 і Comtat d'Avranches · Veure més »
Comtat d'Egisheim
El comtat d'Egisheim fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a Alsàcia.
Nou!!: 1050 і Comtat d'Egisheim · Veure més »
Comtat d'Embrun
El comtat d'Embrun fou una jurisdicció feudal de Provença.
Nou!!: 1050 і Comtat d'Embrun · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: 1050 і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: 1050 і Comtat de Berga · Veure més »
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Nou!!: 1050 і Comtat de Carcassona · Veure més »
Comtat de Forcalquer
Mapa de Provença prop de 1200 Escut Mapa del comtat el 1125 El comtat de Forcalquer fou una jurisdicció feudal de Provença.
Nou!!: 1050 і Comtat de Forcalquer · Veure més »
Comtat de Mortain
Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia.
Nou!!: 1050 і Comtat de Mortain · Veure més »
Comtat de Rodés
Armes dels vescomtes, després comtes, de Rodés fins a 1314 El vescomtat de Rodés (en francès Rodez) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que estava format per les terres de la ciutat de Rodés i el seu terme, capital del comtat de Roergue.
Nou!!: 1050 і Comtat de Rodés · Veure més »
Conquesta de Balaghí
La conquesta de Balaghí fou la presa de Balaguer per Ermengol VI d'Urgell als almoràvits en 1105.
Nou!!: 1050 і Conquesta de Balaghí · Veure més »
Crònica de Nantes
La Crònica de Nantes és un recull de relats històrics referits a la història de la vila i el comtat de Nantes entre 570 i 1050, realitzat al en llatí (Chronicon Namnetense) i àmpliament utilitzat al final del per Pierre Le Baud, un dels primers historiadors de Bretanya.
Nou!!: 1050 і Crònica de Nantes · Veure més »
Cronologia d'invents i descobertes
Aquesta és una llista d'invents i descobertes científiques o tècniques, ordenats de forma cronològica.
Nou!!: 1050 і Cronologia d'invents i descobertes · Veure més »
Cubells
Cubells és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, al Marquesat.
Nou!!: 1050 і Cubells · Veure més »
Dagsburg
Dagsburg fou un comtat del Sacre Imperi, a Alsàcia (Baixa Alsàcia), avui a França, on la ciutat es coneix amb el nom de Dabo.
Nou!!: 1050 і Dagsburg · Veure més »
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Nou!!: 1050 і Delfí de França · Veure més »
Districte de Rangoon
El districte de Rangoon (Ran-kun) fou una divisió administrativa de la divisió de Pegu a la Baixa Birmània ocupant la costa entre el riu Sittang (Tsit-taung) a l'oest i el To o China Bakir (boca de l'Irauadi, a l'est. La regió fou coneguda antigament com a Bokharadesa, que subsisteix en China Bakir. El districte va existir unit a Pegu entre 1853 i 1883, i separat fins al 1964 quan va esdevenir la divisió de Rangoon. La capital era la ciutat de Rangoon moderna Yangon. L'administració del districte de Rangoon va quedar des de la creació formal el 1883 (la decisió s'havia pres ja el 1879) en mans d'un subcomissionat dependent del comissionat de Baixa Birmània que era magistrat de districte i estava assistit per un magistrat del cantonment (campament militar) i tres magistrats de subdivisió.
Nou!!: 1050 і Districte de Rangoon · Veure més »
Doğubayazıt
Doğubayazıt (de vegades Doğubeyazıt, en kurd Bazîd, en armeni Դարոյնք, Դարենից o Պակովան transliterat Daroynk, Darenic o Pakovan) és una ciutat de Turquia a la part oriental del país, capital del districte homònim, a la província d'Agri.
Nou!!: 1050 і Doğubayazıt · Veure més »
Dover (Anglaterra)
Dover (pronunciat /ˈdoʊvər/; en català antic Dobla) és un municipi del Regne Unit, situat al comtat de Kent, a l'extrem sud-est de l'illa de Gran Bretanya.
Nou!!: 1050 і Dover (Anglaterra) · Veure més »
Elisabet de Nimes
Elisabet de Nimes (? - 29 de juny de 1050), comtessa consort de Barcelona (1039-1050).
Nou!!: 1050 і Elisabet de Nimes · Veure més »
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Nou!!: 1050 і Emirat de Làrida · Veure més »
Emirat maghrawa de Tlemcen
Lemirat maghrawa de Tlemcen fou un estat governat pels amazics maghrawa a la regió oberta Tilimsen (Tlemcen), que amb diverses alternatives va durar del 788/789 al 979.
Nou!!: 1050 і Emirat maghrawa de Tlemcen · Veure més »
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Nou!!: 1050 і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ermengarda de Vallespir
Ermengarda de Vallespir o Ermengarda d'Empúries (- 1001) es va casar amb Oliba Cabreta i, quan aquest es retirà al monestir de Montecassino, governà els comtats de Cerdanya i Besalú juntament amb els seus fills en virtut de la lleis visigòtica de la dècima marital, que li atorgava l'usdefruit dels béns del seu espòs.
Nou!!: 1050 і Ermengarda de Vallespir · Veure més »
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Nou!!: 1050 і Ermengol III d'Urgell · Veure més »
Ermita de Sant Salvador (Vilassar de Dalt)
L'Ermita de Sant Salvador es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Vilassar de Dalt (el Maresme).
Nou!!: 1050 і Ermita de Sant Salvador (Vilassar de Dalt) · Veure més »
Església de Jelling
L'església de Jelling és una església situada a la vila de Jelling, una localitat que fou seu de la reialesa vikinga i que avui forma part del municipi danès de Vejle.
Nou!!: 1050 і Església de Jelling · Veure més »
Església de Sant Sadurní del Castell de Montmajor
L'antiga església de Sant Sadurní del Castell de Montmajor és una església situada dins el Castell de Montmajor al municipi de Montmajor, al Berguedà que està inventariada com a patrimoni immoble com a IPAC.
Nou!!: 1050 і Església de Sant Sadurní del Castell de Montmajor · Veure més »
Església vella de Delft
L'església vella de Delft (en neerlandès Oude Kerk) és un edifici religiós d'estil gòtic que data de 1246, i és l'església parroquiana més antiga de Delft, als Països Baixos.
Nou!!: 1050 і Església vella de Delft · Veure més »
Estil Urnes
L'estil Urnes és la darrera fase dels estils de decoració vikinga zoomòrfica que es produí durant la segona part del i el començament del.
Nou!!: 1050 і Estil Urnes · Veure més »
Faràmurz ibn Muhàmmad
Zahir al-Din Shams al-Muluk Abu Mansur Faramurz ibn Muhammad o Dhàhir-ad-Din Xams-al-Muluk Abu-Mansur Faràmurz ibn Muhàmmad ((en àrab Ẓahīr al-Dīn Xams al-Mulūk Abū Manṣūr Farāmurz, apareix també com Faramurz o Faramruz) fou emir kakúyida d'Isfahan i més tard de Yazd, fill i successor el 1041/1042 de l'emir kakúyida (d'origen daylamita i al servei dels buwàyhides i que havien forjat un domini independent) del Jibal, Ala al-Dawla Muhammad ben Dusmanshiyar. Va regnar a Isfahan del 1041/1042 al 1051 i després a Yadz i deixa de ser esmentat el 1063 per la qual cosa se suposa que va morir probablement abans del 1070. El 1037 Ala al-Dawla Muhammad va fortificar Isfahan contra les primeres incursions de les bandes d'oghuz procedents del Khurasan. Encara en vida del seu pare aquest el va enviar al seljúcida Toghrul Beg, en nom del qual llegia la khutba, per lluitar contra els gaznèvides, i va estar present a la batalla de Dandakan del 23 de maig de 1040 que va donar el Khurasan als seljúcides, els gaznèvides van deixar de ser un problema pels kakúyides, però es va iniciar l'amenaça seljúcida. Després del triomf, Toghril Beg va concedir Rayy a Faramurz. Al cap d'un any i mig va pujar al tron d'Isfahan a la mort del seu pare (1041/1042), mentre el seu germà Abu Kalidjar Garshasp I rebia Hamadan i Nihawand com a subordinat. Els drets sobre Isfahan li foren disputats pel seu germà Abu Harb que va demanar ajut al buwàyhida de Fars Abu Kalidjar Imad al-Din, però el va poder derrotar, però després el perill foren els seljúcides. Toghrul Beg va anar a Isfahan i va rebre tribut de Fararmuz que va fer llegir la khutba en el seu nom (1042/1043). Després l'expedició Toghril va anar a Hamadan on Abu Kalidjar Garshasp I també va jurar obediència. Però quan Toghrul es va retirar, Fararmuz i el seu germà de Hamadan es van aliar al buwàyhida Abu Kalidjar Imad al-Din, i va desconèixer al seljúcida; el mateix van fer els caps locals kurds, en orde a presentar un front comú contra els atacs de les bandes oghuz. Toghril va retornar el 1046/1047 i va assetjar la ciutat (i va enviar al seu cosí Ibrahim Inal a Hamadan); Fararmuz es va tornar a sotmetre en les mateixes condicions que abans i altra vegada, i les monedes mostren que el reconeixement fou efectiu per un temps, però quan Toghrul va ser lluny o ocupat en altres afers, el va desconèixer. Toghrul va retornar per tercera vegada el 1050 i va assetjar Isfahan que va capitular al cap d'un any (maig del 1051). Els murs de la ciutat foren arrasats i aviat Toghrul hi va instal·lar la seva capital (fins aleshores a Rayy, segurament des de 1043). Faramurz va obtenir en la capitulació, com a compensació, les ciutats de Yazd i Abarkuh, on va governar la resta de la seva vida com un fidel vassall seljúcida. Fou un dels delegats que sota la direcció de Kunduri van demanar la mà de la filla del califa al-Qàïm per a Toghrul Beg (1061) i va acompanyar al sultà a Bagdad quan hi va anar per casar-se el 1063. Va rebre alguns honors a la cort i el títol de Shams al-Mulk Va morir algun temps després (vers 1070) i el va succeir el seu fill Muayyid al-Dawla (també Ala al-Dawla) Ali ibn Faramurz.
Nou!!: 1050 і Faràmurz ibn Muhàmmad · Veure més »
Felícia de Roucy
Evangeliario de Felicia de Roucy (1070-1085) Felícia de Roucy (Barbastre, cap a 1050 - Barcelona, 1094) va ser una reina d'Aragó.
Nou!!: 1050 і Felícia de Roucy · Veure més »
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Nou!!: 1050 і Feudalisme a Catalunya · Veure més »
Garcia d'Arlanza
Garcia d'Arlanza (Quintanilla San García, La Bureba, Burgos, final del – San Pedro de Arlanza, Hortigüela, Burgos, 1073) fou un monjo benedictí castellà, abat del monestir de San Pedro de Arlanza i conseller dels reis Ferran I de Castella i Sanç II de Castella.
Nou!!: 1050 і Garcia d'Arlanza · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: 1050 і Gaznèvides · Veure més »
Gertruda de Saxònia
Gertruda de Saxònia (c.1030 - 4 d'agost de 1113), també coneguda com a Gertruda Billung, va ser comtessa consort de Frísia Occidental i comtessa consort de Flandes pel matrimoni.
Nou!!: 1050 і Gertruda de Saxònia · Veure més »
Giselbert de Luxemburg
Giselbert de Luxemburg, nascut cap a 1007, mort el 14 d'agost de 1059, va ser comte de Salm i de Longwy, després comte a Luxemburg de 1047 a 1059.
Nou!!: 1050 і Giselbert de Luxemburg · Veure més »
Gitanos
Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.
Nou!!: 1050 і Gitanos · Veure més »
Gombau de Besora
Gombau de Besora (? 992 - d 1050) fou un conseller i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona que va tenir una influència molt gran als afers polítics de l'època.
Nou!!: 1050 і Gombau de Besora · Veure més »
Guerau I de Cabrera
vescomte de Cabrera (d de 1017-v 1050) i de Girona.
Nou!!: 1050 і Guerau I de Cabrera · Veure més »
Guerra Zenkunen
La guerra zenkunen (en kanji 前九年の役, en hiragana ぜんくねんのえき, Zenkunen no eki lit. Guerra dels primers nou anys), va ser un conflicte bèl·lic entre 1051 i 1063 a la província de Mutsu, Japó.
Nou!!: 1050 і Guerra Zenkunen · Veure més »
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Nou!!: 1050 і Guifré II de Cerdanya · Veure més »
Guigó I d'Albon
Guigó I d'Albon el Vell o Vetus dit també a vegades el delfí, nascut vers l'any 1000, mort el 22 d'abril de 1070 a Cluny, va ser comte a l'Oisans, Grésivaudan i Briançonnais.
Nou!!: 1050 і Guigó I d'Albon · Veure més »
Guigó II d'Albon
Guigó II d'Albon, anomenat el Gras o Pinguis, nascut cap a 1025, mort el 1079, va ser comte al Grésivaudan i al Briançonnais de 1070 a 1079.
Nou!!: 1050 і Guigó II d'Albon · Veure més »
Guigó III d'Albon
Guigó III d'Albon, anomenat el Jove o Comes, nascut entre 1050 i 1060, mort el 1133, va ser comte d'Albon de 1079 a 1133.
Nou!!: 1050 і Guigó III d'Albon · Veure més »
Guillem Hug dels Baus
Guillem Hug dels Baus (1050-1110), fill d'Hug I dels Baus, pertanyent a la senyoria dels Baus, a Provença.
Nou!!: 1050 і Guillem Hug dels Baus · Veure més »
Hafez
XVIII. Mestre Xams-al-Din Mohammad, dit Hafez, de Xiraz o Khwaja Xams-al-Din Mohammad Hafez-e Xirazí en persa o Khwaja Xams-ad-Din Muhàmmad Hàfidh Xirazí en àrab — escrit en persa i àrab خواجه شمسالدین محمد حافظ شیرازی — (Xiraz, actual Iran, cap al 1315 - Xiraz, cap al 1390) fou un poeta persa més conegut pel làqab Hafez, pronunciat (que en àrab és Hàfidh), «(el) Preservador», que és com s'anomena qui se sap de memòria l'Alcorà). Era xiïta i místic sufí i, ocasionalment, poeta de la cort. La seva vida es veu envoltada d'un aire de misteri i llegenda, potser perquè se'n coneixen molt pocs detalls. Destacà per les seves composicions de tema bàquic i místic, que li ocasionaren freqüents problemes amb l'ortodòxia del poder regnant. La seva vida i poemes han estat l'objecte de moltes anàlisis, comentaris i interpretacions, i ha estat l'autor més influent en la poesia persa posterior al.Hafez (EI) E. Yarshater, I. An overview La seva tomba rep pelegrins de diferents orígens. L'asteroide 12610 Hãfez, descobert el 1960, fou batejat així en honor seu.
Nou!!: 1050 і Hafez · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: 1050 і Història d'Isfahan · Veure més »
Història de Sud-àfrica
Mapa racial i demogràfic de Sud-àfrica del 1979 basat en el cens del 1970 S'han descobert vestigis d'homínids que van poblar l'actual territori de Sud-àfrica fa més de tres milions d'anys.
Nou!!: 1050 і Història de Sud-àfrica · Veure més »
Història del Panjab
La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.
Nou!!: 1050 і Història del Panjab · Veure més »
Hug de Cluny
Hug de Cluny o de Semur o Hug el Gran (Semur, Borgonya, Regne de França, 13 de maig de 1024 - Cluny, 28 d'abril de 1109) va ser un monjo benedictí francès, sisè abat de Cluny.
Nou!!: 1050 і Hug de Cluny · Veure més »
Hug V d'Alsàcia
Hug V d'Alsàcia (vers 975-849), fou comte de la Baixa Alsàcia o Nordgau i comte consort de Dagsburg per matrimoni amb la seva neboda Heilwig vers l'any 1000.
Nou!!: 1050 і Hug V d'Alsàcia · Veure més »
Ibn al-Iflili
Abu-l-Qàssim Ibrahim ibn Muhàmmad ibn Zakariyyà az-Zuhrí, més conegut com a Ibn al-Iflilí o, simplement, al-Iflilí, fou un filòleg, mestre i home de lletres cordovès descendent d'una família d'Iflil, a Síria.
Nou!!: 1050 і Ibn al-Iflili · Veure més »
Ibrahim Inal
Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.
Nou!!: 1050 і Ibrahim Inal · Veure més »
Isaac Comnè (germà d'Aleix I)
Isaac Comnè, en grec medieval Ἰσαάκιος Κομνηνός, va ser un notable aristòcrata de l'Imperi Romà d'Orient, membre de la família Comnè.
Nou!!: 1050 і Isaac Comnè (germà d'Aleix I) · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: 1050 і Isfahan · Veure més »
Jonàs ibn Janah
Jonàs ibn Janah —en hebreu, Yonah ibn Ŷanāh; en àrab أبو الوليد مروان بن جناح, Abū l-Walīd Marwān ibn Janāḥ— (Còrdova, ca. 990 - Saragossa, ca. 1050) fou un gramàtic, lexicògraf, metge i farmacòleg jueu andalusí, considerat el major filòleg hebreu de l'edat mitjana.
Nou!!: 1050 і Jonàs ibn Janah · Veure més »
Kanauj
Kanauj (कन्नौज, urdú: کنوج), de vegades també Kannauj, és una ciutat i municipalitat (Nagar Palika Parishad) capital del districte de Kanauj a Uttar Pradesh, Índia, a uns 7 km de la riba del Ganges que antigament passava sota els seus murs.
Nou!!: 1050 і Kanauj · Veure més »
Khmers
El poble khmer és l'ètnia predominant de Cambodja, formant aproximadament el 90% dels 15,2 milions d'habitants del país.
Nou!!: 1050 і Khmers · Veure més »
Leopold II de Babenberg
Leopold II dit el Bell (1050 – 12 d'octubre de 1095) fou un marcgravi de la casa de Babenberg que va governar a la Marca Oriental de Baviera o Marca d'Àustria del 1075 a la seva mort.
Nou!!: 1050 і Leopold II de Babenberg · Veure més »
Literatura russa
llengua literària russa.Borís Tomaixevski. ''Voprossi iazika v tvortxestve Puixkina'' ("Qüestions sobre llengua a Puixkin" //: Recerca i materials / URSS. Institut de literatura russa. (Casa Puixkin). - Moscou; Leningrad: Editorial de l'Acadèmia Russa de Ciències, 1956. - T. 1. - P. 126-184 ru Gravat de Vassili Maté, 1899 La literatura russa fa referència al conjunt d'obres literàries escrites en antic eslau oriental i en rus.
Nou!!: 1050 і Literatura russa · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1050 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de bisbes d'Agde
La llista de bisbes d'Agde és la següent.
Nou!!: 1050 і Llista de bisbes d'Agde · Veure més »
Llista de bisbes de Mende
La llista de bibes de Mende és la següent.
Nou!!: 1050 і Llista de bisbes de Mende · Veure més »
Llista de masies de la Coma
Llista de masies i altres edificis disseminats de la Coma, municipi de la Coma i la Pedra.
Nou!!: 1050 і Llista de masies de la Coma · Veure més »
Llista de masies de la Pedra (la Coma i la Pedra)
Llista de masies i altres edificis disseminats de la Pedra, municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès).
Nou!!: 1050 і Llista de masies de la Pedra (la Coma i la Pedra) · Veure més »
Llista dels arquebisbes de Canterbury
Llista de tots els Arquebisbes a la catedral de Canterbury Escut de l'Arquebisbe de Canterbury Llista dels Arquebisbes de Canterbury, des de la seva fundació el 597.
Nou!!: 1050 і Llista dels arquebisbes de Canterbury · Veure més »
Llop Iníguez
Llop Iníguez (c.1050-1093), segon senyor de Biscaia.
Nou!!: 1050 і Llop Iníguez · Veure més »
Malthai
Malthai, apareix també com Maltai i Maltay, Maalthaya i Maaltha, en siríac ‘porta d'entrada’, el seu nom assiri fou Malitay, és una ciutat de la governació de Dahok a la regió autònoma del Kurdistan, a la riba d'un afluent del Tigris, el Noahr Dahok, a uns 60 km al nord de Mossul.
Nou!!: 1050 і Malthai · Veure més »
Manfredi
Els Manfredi foren una família de Faenza que va exercir la senyoria a la ciutat per dos segles.
Nou!!: 1050 і Manfredi · Veure més »
Maria Magdalena
Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.
Nou!!: 1050 і Maria Magdalena · Veure més »
Merindad de Durango
Merindad de Durango també anomenat Comtat de Durango o Terra de Durango (en basc: Durangoko Merinaldea), és l'antiga organització política en la que s'organitzaven els municipis de la comarca biscaïna del Duranguesat.
Nou!!: 1050 і Merindad de Durango · Veure més »
Midraix
Midraix és un mètode d'interpretació (exegesi) hermenèutica de la Bíblia, el terme també es refereix a la compilació completa dels ensenyaments de la Bíblia.
Nou!!: 1050 і Midraix · Veure més »
Mir Geribert
Mir Geribert (? - Tortosa, Baix Ebre, 1060) fou un noble català, autoanomenat príncep d'Olèrdola, que es convertí en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, en no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.
Nou!!: 1050 і Mir Geribert · Veure més »
Miró Riculf de Pinós
és considerat el primer membre de la nissaga dels barons de Pinós que van governar la Baronia de Pinós, que depenia del Comtat de Cerdanya.
Nou!!: 1050 і Miró Riculf de Pinós · Veure més »
Mirdàsides
La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.
Nou!!: 1050 і Mirdàsides · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: 1050 і Monestir · Veure més »
Monestir de Santa Maria d'Iguàcel
Lesglésia de Santa Maria d'Iguàcel és una església romànica espanyola en Larrosa, Jacetania, província d'Osca, Aragó.
Nou!!: 1050 і Monestir de Santa Maria d'Iguàcel · Veure més »
Montgat
Montgat és un municipi de la comarca del Maresme, de la qual n'és la localitat més meridional; està situat a la costa, al límit amb la comarca del Barcelonès, entre Badalona i el Masnou.
Nou!!: 1050 і Montgat · Veure més »
Muralles del Caire
Muralla fatimita del Caire, entre les portes de Bab al-Futuh i Bab al-NasrLes importants restes de les muralles del Caire envolten aquesta ciutat i es troben en diversos sectors.
Nou!!: 1050 і Muralles del Caire · Veure més »
Nóvgorod
Nóvgorod (en rus Новгород, o, més exactament Veliki Nóvgorod, Великий Новгород,, literalment Gran Nóvgorod), és el lloc històric més important del nord-oest de Rússia i la capital de la província de Nóvgorod.
Nou!!: 1050 і Nóvgorod · Veure més »
Necronomicon
El Necronomicon (en grec, νεκρονομικόv) és un llibre de coneixement màgic nascut de la imaginació de l'escriptor estatunidenc Howard Phillips Lovecraft (1890-1937), un dels mestres de la literatura de terror i ciència-ficció.
Nou!!: 1050 і Necronomicon · Veure més »
Nefta
Carrer de Nefta Nefta és una ciutat de Tunísia en la governació de Tozeur, situada uns 15 km a l'oest de la ciutat de Tozeur i a uns 35 km de la frontera algeriana.
Nou!!: 1050 і Nefta · Veure més »
Niebla
Niebla és un poble de la província de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.
Nou!!: 1050 і Niebla · Veure més »
Nuremberg
Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.
Nou!!: 1050 і Nuremberg · Veure més »
Odó I de Savoia
Odó I de Savoia (v 1020 - 1060) fou comte de Mauriena, Belley i Chablais, antecedent del que fou després el comtat de Savoia, càrrec que va ocupar entre els anys 1051 i 1060.
Nou!!: 1050 і Odó I de Savoia · Veure més »
Olaf III de Noruega
Olaf III de Noruega (v. 1050 - 1093), conegut també com a Olaf Haraldsson (fill de Harald) i Olaf Kyrre (el pacífic o el silenciós), va ser rei de Noruega des de 1067 fins a la seva mort el 1093.
Nou!!: 1050 і Olaf III de Noruega · Veure més »
Oliba Cabreta
Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.
Nou!!: 1050 і Oliba Cabreta · Veure més »
Orde de Sant Jaume d'Altopascio
LOrde de Sant Jaume d'Altopascio o dels Frares Hospitalers de Sant Jaume, és un orde militar hospitaler fundat al nord d'Itàlia en 1070, i dissolt en 1587.
Nou!!: 1050 і Orde de Sant Jaume d'Altopascio · Veure més »
Ordes de Cadonh i Dalon
L'Orde de Cadonh o Orde de la Gran Selva (en llatí Ordo Caduini) i l’Orde de Dalon, foren dos ordes monàstics fundats el 1114 com a reforma de l'Orde de Sant Benet, formats pels monestirs dependents, respectivament, de l'Abadia de Cadonh (Dordonya, Aquitània) i l'Abadia de Dalon (Sent Trían, Dordonya). Els dos foren fundats per Gerard de Sales. El primer va subsistir fins al 1160, quan els últims monestirs de l'orde, com Vieux Châtelliers, s'integraren a l'Orde del Cister, procés que havia començat el 1119, quan Cadonh mateix ho va fer. Tots els monestirs de l’Orde de Dalon passaren al Cister en 1162.
Nou!!: 1050 і Ordes de Cadonh i Dalon · Veure més »
Papa Calixt II
Calixt II (nom de bateig Guiu de Borgonya) (Quingey, 1050 – Roma, 13 de desembre de 1124) fou papa de l'Església Catòlica del 1119 al 1124.
Nou!!: 1050 і Papa Calixt II · Veure més »
Pasqual II
Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.
Nou!!: 1050 і Pasqual II · Veure més »
Pere l'Ermità
Pere l'Ermità (Amiens, ca. 1050 - Abadia de Neufmoustier (Huy), 8 de juliol de 1115), també dit Pere d'Amiens, va ser un clergue, líder religiós de l'anomenada Croada dels Pobres, una peregrinació espontània i armada que al final del intentà arribar a Terra Santa per alliberar-la de l'ocupació musulmana.
Nou!!: 1050 і Pere l'Ermità · Veure més »
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Nou!!: 1050 і Petxenegs · Veure més »
Ponç I de Cabrera
Ponç Guerau de Cabrera o Ponç I de Cabrera (?-v.1105) fou un noble català de la Baixa edat mitjana, vescomte de Cabrera (1050-1105) i de Girona (1044-1104).
Nou!!: 1050 і Ponç I de Cabrera · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: 1050 і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Bernat Trencavell
Mapa de situació del vescomtat d'Albi. Ramon Bernat, dit Trencavell († 1074) va ser vescomte d'Albi i de Nimes durant la segona meitat del segle XI.
Nou!!: 1050 і Ramon Bernat Trencavell · Veure més »
Ramon de Borgonya
Sepulcre de Ramon de Borgonya a la Catedral de Santiago de Compostel·la Ramon de Borgonya (v 1050 - Grajal, Castella 1107).
Nou!!: 1050 і Ramon de Borgonya · Veure més »
Ramon I de Cerdanya
Ramon I de Cerdanya (? - 1068) fou comte de Cerdanya i de Conflent (1035-1068) i comte de Berga (1050-1068).
Nou!!: 1050 і Ramon I de Cerdanya · Veure més »
Regne de Ghana
Ghana al segle X El regne de Ghana, fou un estat medieval així anomenat perquè rei es deia ghana i per extensió es va donar a la residència reial avui desapareguda, prop de la moderna Koumbi Saleh a Mauritània.
Nou!!: 1050 і Regne de Ghana · Veure més »
Reis de Suècia
Bandera de comandament dels Reis de Suècia Abans del primer regne unit a Suècia existiren alguns estats semiindependents dels que se'n desconeix els reis.
Nou!!: 1050 і Reis de Suècia · Veure més »
Rixonim
ImageSize.
Nou!!: 1050 і Rixonim · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: 1050 і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Nou!!: 1050 і Roger I de Carcassona · Veure més »
Roscelin de Compiègne
Roscelin de Compiègne, en llatí Roscellinus Compendiensis (~1050 - ~1122), va ser un filòsof i teòleg francès, considerat habitualment com a fundador del nominalisme, davant del problema dels universals.
Nou!!: 1050 і Roscelin de Compiègne · Veure més »
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Nou!!: 1050 і Sabadell · Veure més »
Sabartès
El Sabartès és el territori situal al sud del comtat de Foix, a l'alta conca de l'Arieja.
Nou!!: 1050 і Sabartès · Veure més »
Saga d'Eric el Roig
La saga d'Eric el Roig (en islandès: Eiríks saga rauða) és una saga que narra la colonització nòrdica de Nord-amèrica.
Nou!!: 1050 і Saga d'Eric el Roig · Veure més »
Sant Martí de Canals
Sant Martí de Canals és un poble del municipi de Conca de Dalt, fins al 1969 de l'antic terme municipal de Claverol.
Nou!!: 1050 і Sant Martí de Canals · Veure més »
Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)
Sant Pere de Casserres és un antic monestir benedictí situat al terme municipal de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del riu Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
Nou!!: 1050 і Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda) · Veure més »
Sant Pere de Serrallonga
Sant Pere de Serrallonga o Sant Pere de Vilallonga és l'església d'una antiga parròquia rural esmentada amb el nom de Vilallonga avui pertanyent al municipi d'Alpens.
Nou!!: 1050 і Sant Pere de Serrallonga · Veure més »
Sant Salvador de Guardiola
Sant Salvador de Guardiola és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages, situat al sud de la comarca, entre Manresa i el límit amb l'Anoia.
Nou!!: 1050 і Sant Salvador de Guardiola · Veure més »
Santa Maria de Roses
Santa Maria de Roses fou un monestir benedictí fundat sobre les restes de la ciutat de Rhode, a l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal de Roses (Alt Empordà).
Nou!!: 1050 і Santa Maria de Roses · Veure més »
Senyoria d'Avesnes
Armes dels senyors d'Avesnes: ''bandé d'or et de gueules de six pièces'' Avesnes fou una senyoria del Sacre Imperi que va sorgir cap al 1050 fundada per Guedrí el Barbut, un magnat que havia rebut la regió en feu i hi va bastir el castell.
Nou!!: 1050 і Senyoria d'Avesnes · Veure més »
Senyoria dels Baus
Escut dels Senyors dels Baus Llista dels senyors dels Baus, de gran importància a l'edat mitjana a la zona de la Provença i que tenien com a seu el castell situat a l'actual poble de Baus.
Nou!!: 1050 і Senyoria dels Baus · Veure més »
Sepulcres comtals de la catedral de Girona
Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).
Nou!!: 1050 і Sepulcres comtals de la catedral de Girona · Veure més »
Skara
La biblioteca municipal Skara és una de les ciutats més antigues de Suècia, i és el centre històric de la província de Västergötland.
Nou!!: 1050 і Skara · Veure més »
Sud-àfrica
La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.
Nou!!: 1050 і Sud-àfrica · Veure més »
Suecs
Els suecs (en suec, svenskar) són un grup ètnic germànic.
Nou!!: 1050 і Suecs · Veure més »
Tecnologia medieval
XV. hanseàtic de Danzig. La tecnologia medieval s'aplica a la tecnologia utilitzada en l'edat mitjana, particularment, en l'Europa sota el domini cristià.
Nou!!: 1050 і Tecnologia medieval · Veure més »
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Nou!!: 1050 і Tema (circumscripció administrativa) · Veure més »
Tema de Lucània
El tema de Lucània va ser un dels temes o divisions civils i militars creades per l'Imperi Romà d'Orient al sud d'Itàlia cap al.
Nou!!: 1050 і Tema de Lucània · Veure més »
Teodora, emperadriu romana d'Orient
Teodora (Theodora) (984-1056) fou emperadriu romana d'Orient de l'11 de gener del 1055 a la seva mort, poc després del 31 d'agost del 1056.
Nou!!: 1050 і Teodora, emperadriu romana d'Orient · Veure més »
Teoduí de Baviera
Teoduí o Dietwinus (nascut ? – mort el 24 de maig de 1075) fou príncep-bisbe del principat de Lieja de 1048 al 1075.
Nou!!: 1050 і Teoduí de Baviera · Veure més »
Thimal ibn Sàlih
Muïzz-ad-Dawla Thimal ibn Sàlih fou emir mirdàsida d'Alep del 1042 al 1057.
Nou!!: 1050 і Thimal ibn Sàlih · Veure més »
Torre d'Aranguren (Biscaia)
La casa torre d'Aranguren està ubicada al barri d'Aranguren del municipi d'Orozko.
Nou!!: 1050 і Torre d'Aranguren (Biscaia) · Veure més »
Tudela
Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.
Nou!!: 1050 і Tudela · Veure més »
Valeri de Saragossa
Valeri o Valeri de Saragossa (segle III-IV) va ser bisbe de Saragossa, mestre de Sant Vicent Màrtir i confessor de la fe cristiana.
Nou!!: 1050 і Valeri de Saragossa · Veure més »
Vescomtat de Cabrera
El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.
Nou!!: 1050 і Vescomtat de Cabrera · Veure més »
Vescomtat de Marsella
Escut dels vescomtes de Marsella La Major de Marsella El vescomtat de Marsella fou una jurisdicció feudal de Provença a la regió de la ciutat de Marsella.
Nou!!: 1050 і Vescomtat de Marsella · Veure més »
Vescomtat de Millau
El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.
Nou!!: 1050 і Vescomtat de Millau · Veure més »
Vescomtat de Thro
El vescomtat de Thro fou una jurisdicció feudal de Bretanya centrada al castell de Thro al país de Porhoët; inicialment els vescomtes o comtes de Porhoët es van titular vescomtes de Thro i el seu centre éra el castell de Thro (Château-Trô a la moderna comuna de Guilliers. El primer vescomte esmentat fou Guethenoc o Guéthénoc vers 1008; és anomenat en una carta del 1021 en que apareixen el vescomte Alan (Alan "Caignart") de Cornualla i Judicaël bisbe de Vannes en relació a l'abadia de Redon; va concedir drets a l'abadia de Redon en carta del 1040. Es va casar amb Allaruma o Alarun, filla del vescomte Benedicte de Cornualla († vers 1022 amb prop de 90 anys) i per tant l'enllaç degué ser anterior a aquesta data. Va tenir un fill, Joscelí que el va succeir amb el títol de vescomte de Bretanya i de Rennes esmentat en carta datada el 1050 en relació a l'abadessa de Sant Jordi de Rennes, i en una donació a Redon vers el 1066 i va morir vers 1074. Va tenir quatre fills: Mainguy (possible bisbe de Rennes vers 1066 segons Tresvaux), Roger, Eudes I i un altre de nom desconegut que fou monjo a Sant Jordi de Rennes. Eudes I va agafar el títol de vescomte de Porhet després convertit en comte de Porhoët. Vegeu: Comtat de Porhoët.
Nou!!: 1050 і Vescomtat de Thro · Veure més »
Vescomtat del Rosselló
El vescomtat del Rosselló fou una jurisdicció feudal del comtat del Rosselló encarregada a un vescomte.
Nou!!: 1050 і Vescomtat del Rosselló · Veure més »
Vescomte
Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.
Nou!!: 1050 і Vescomte · Veure més »
Vidal de Savigny
Vidal de Savigny, de Mortain o de Tierceville (Tierceville, Normandia, ca. 1050 - Savigny, 1119 o 1122) va ésser un religiós normand, fundador de l'Orde de Savigny, orde monàstic de la família benedictina.
Nou!!: 1050 і Vidal de Savigny · Veure més »
Warwick (Warwickshire)
Warwick (pronunciat /ˈwɒr.rɪk/) és un municipi del Regne Unit, situat al comtat de Warwickshire (Anglaterra) i és la capital d'aquest comtat.
Nou!!: 1050 і Warwick (Warwickshire) · Veure més »
Wuppertal
Wuppertal és una ciutat d'Alemanya, que pertany a l'estat federat de Rin del Nord-Westfàlia.
Nou!!: 1050 і Wuppertal · Veure més »
Zoè Porfirogènita
Zoè Porfirogènita -- (vers 978 - juny del 1050) fou emperadriu romana d'Orient legítima del 1028 al 1050, ja que era filla de l'anterior emperador Constantí VIII i d'Helena, la seva esposa, però va preferir deixar els afers d'estat en els seus successius marits Romà III, Miquel IV i Constantí IX.
Nou!!: 1050 і Zoè Porfirogènita · Veure més »
