Accés més ràpid que el navegador!
83 les relacions: Aksu (Xinjiang), Al-Hàrith ibn Surayj, Altai (tribu), Antiga Gran Bulgària, Àssad ibn Abd-Al·lah, Bahram VI, Bistam, Bumin, Cha-po-lo, Che-kuei, Ciutat de Yarkand, Congost de Darial, Cumans, Derbent, Emperador Gaozong de Tang, Fan Lihua, Fu-li, Genguis Khan, Guerra romano-sassànida del 602-628, Heftalites, Herat, Història d'Armènia, Història de l'Uzbekistan, Història del Caucas, Hixam ibn Abd-al-Màlik, Huna, Irtix, Ishpabadh, Islam a la Xina, Istami, Jetissú, Justí II el Jove, Kagan, Kaganat àvar, Kanat Kimak, Kara-Köl, Karlucs, Kertx, Khalajs, Khàzar, Khàzars, Khorasan (província del Califat), Khujand, Khuttal, Kimaks, Legin, Llista de dinasties de l'Afganistan, Merv, Migració túrquica, Pas de Bedel, ..., Petxenegs, Pintures d'Afrasiab, Qaraixahr, Qutayba ibn Múslim, Regne de Gandhara, Regne de Khotan, Sembat Bagratuní, T'ong Che-hu, Tadjiks, Taizong, Tang posteriors, Taraz, Tardu, Tats, Tchu-lo, Tokmok, Transoxiana, Tudun, Tugh, Tukharistan, Turfan, Txaghaniyan, Usruixana, Yabghu, Yukukshad Irbis, 575, 581, 591, 611, 618, 639, 651, 737. Ampliar l'índex (33 més) »
Aksu (Xinjiang)
Aksu (també Ak-su, Akshu, Aqsu, Bharuka i Po-lu-chia; uigur: ئاقسۇ/Ak̡su; xinès simplificat: 阿克苏, xinès tradicional: 阿克蘇, pinyin: Ākèsù) és una ciutat de la regió autònoma del Xinjiang a la República Popular de la Xina, capital de la prefectura del mateix nom.
Nou!!: Turcs occidentals і Aksu (Xinjiang) · Veure més »
Al-Hàrith ibn Surayj
Abu-Hàtim al-Hàrith ibn Surayj (o Umayr) ibn Yazid ibn Sawà (o Sawwar) ibn Ward ibn Murra ibn Sufyan ibn Mujaixi, més conegut senzillament com al-Hàrith ibn Surayj fou un revolucionari àrab antiomeia al Khurasan del 734 al 746.
Nou!!: Turcs occidentals і Al-Hàrith ibn Surayj · Veure més »
Altai (tribu)
Els altais, també els altaians (Altay: Алтайлар, romanitzat: Altaylar), són un grup ètnic turc de pobles indígenes de Sibèria que viuen principalment a la República d'Altai, Rússia.
Nou!!: Turcs occidentals і Altai (tribu) · Veure més »
Antiga Gran Bulgària
Búlgars i eslaus en els segles VI-VII L'Antiga Gran Bulgària o Gran Bulgària (Παλαιά Μεγάλη Βουλγαρία -Palaiá Megálē Boulgaría- en les cròniques romanes d'Orient) va ser el terme usat pels historiadors romans d'Orient per a referir-se al territori d'Onogúria durant el govern del kan búlgar Kubrat al al nord de la serralada del Caucas, a l'estepa situada entre els rius Dnièster i el curs baix del Volga.
Nou!!: Turcs occidentals і Antiga Gran Bulgària · Veure més »
Àssad ibn Abd-Al·lah
Àssad ibn Abd-Al·lah ibn Àssad al-Qasrí, més conegut simplement com a Àssad ibn Abd-Al·lah (mort 738) fou un governador àrab del Khurasan, del clan Qasr dels Bajila.
Nou!!: Turcs occidentals і Àssad ibn Abd-Al·lah · Veure més »
Bahram VI
Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.
Nou!!: Turcs occidentals і Bahram VI · Veure més »
Bistam
Bistam fou usurpador de l'Imperi Sassànida entre 591 i 592.
Nou!!: Turcs occidentals і Bistam · Veure més »
Bumin
Bumin (mort el 552) fou el primer kagan dels turcs.
Nou!!: Turcs occidentals і Bumin · Veure més »
Cha-po-lo
fou kakhan dels turcs i kan dels turcs orientals.
Nou!!: Turcs occidentals і Cha-po-lo · Veure més »
Che-kuei
Che-kuei, net de Tardu, fou kan dels turcs occidentals.
Nou!!: Turcs occidentals і Che-kuei · Veure més »
Ciutat de Yarkand
Una de les portes de l'antiga ciutadella Yarkand (en xinès modern 莎車, pinyin: Shāchē o Suōchē) és una ciutat a la República Popular de la Xina a la regió autònoma de Xinjiang, a uns 1.189 m sobre el nivell de la mar, amb una població al tomb dels 400.000 habitants.
Nou!!: Turcs occidentals і Ciutat de Yarkand · Veure més »
Congost de Darial
Congost de Darial El congost de Darial (en rus, Дарьяльское ущелье; en osseta, Дайраны ком; en georgià, დარიალის ხეობა) és un pas natural entre Geòrgia i Rússia situat al centre de la carena del Gran Caucas.
Nou!!: Turcs occidentals і Congost de Darial · Veure més »
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Nou!!: Turcs occidentals і Cumans · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Turcs occidentals і Derbent · Veure més »
Emperador Gaozong de Tang
Emperador Gaozong (xinès: 高宗; pinyin: Gāozōng) (628 - 683) tercer emperador de la Dinastia Tang.
Nou!!: Turcs occidentals і Emperador Gaozong de Tang · Veure més »
Fan Lihua
Fan Lihua és una heroïna popular de ficció del folklore xinès i una general llegendària del Liang occidental durant els primers anys de la dinastia Tang.
Nou!!: Turcs occidentals і Fan Lihua · Veure més »
Fu-li
Fu-li (o Büri) fou un títol que van portar alguns cortesans del kans turcs a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Turcs occidentals і Fu-li · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: Turcs occidentals і Genguis Khan · Veure més »
Guerra romano-sassànida del 602-628
La guerra romano-sassànida del 602-628 fou l'última, la més llarga i la més devastadora de la successió de guerres entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí». L'anterior conflicte entre les dues potències havia arribat a la seva fi el 591 després que l'emperador Maurici ajudés el rei sassànida Cosroes II a recuperar el tron. El 602, Cosroes feu servir l'assassinat de Maurici per un rival polític, Focas, com a casus belli per envair l'Imperi Romà d'Orient. Els combats es prolongaren durant més de dues dècades i es disputaren a gran part de l'Orient Pròxim, des de Mesopotàmia fins a les portes de Constantinoble, passant pel Caucas, Armènia, el Llevant, Egipte, Anatòlia i el mar Egeu. Els perses es mostraren superiors durant gairebé tot el conflicte, des del 602 fins al 622, quan arrabassaren als romans la major part del Llevant, Egipte, algunes illes de l'Egeu i parts d'Anatòlia. Tanmateix, en la recta final de la guerra, Heracli, proclamat emperador el 610, es refeu dels seus fracassos inicials i fou capaç de restaurar lstatu quo ante bellum. Els romans posaren els perses contra les cordes i recuperaren la iniciativa atacant les terres iranianes entre el 622 i el 626, mentre que els perses feren causa comuna amb els àvars i els eslaus en un intent fallit de prendre Constantinoble. El 627, Heracli envaí el cor de l'Imperi Sassànida alhora que els seus aliats turcs saquejaven els dominis perses a Transcaucàsia. Això fou el detonant d'una guerra civil a Pèrsia, en el transcurs de la qual Cosroes fou derrocat i executat i els perses es rendiren. El 628 se signà una pau que posava fi a les hostilitats amb condicions força indulgents per als perses derrotats. Tanmateix, tants anys de guerra havien esgotat el capital econòmic i militar dels dos imperis i els deixaren afeblits davant de les invasions musulmanes, que acabarien duent a la caiguda de l'Imperi Sassànida i el fort declivi territorial de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Turcs occidentals і Guerra romano-sassànida del 602-628 · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Turcs occidentals і Heftalites · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Turcs occidentals і Herat · Veure més »
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Nou!!: Turcs occidentals і Història d'Armènia · Veure més »
Història de l'Uzbekistan
Localització de l'Uzbekistan LUzbekistan, situat en el cor de l'Àsia Central, entre estepes, deserts i majestuoses muntanyes, en l'encreuament de grans rutes de comunicació i comerç, ha conegut importants migracions al llarg de la seva història que han modificat la seva població, seguint l'auge i el declivi d'imperis poderosos.
Nou!!: Turcs occidentals і Història de l'Uzbekistan · Veure més »
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Nou!!: Turcs occidentals і Història del Caucas · Veure més »
Hixam ibn Abd-al-Màlik
Hixam ibn Abd-al-Màlik o, tot simplement, Hixam (691-6 de febrer del 743) fou califa omeia marwànida de Damasc (724-743).
Nou!!: Turcs occidentals і Hixam ibn Abd-al-Màlik · Veure més »
Huna
El "Bol Hefthalita", Frontera del Nord-oest Pakistan, V-VI segle. Museu Britànic.Iaroslav Lebedynsky, "Les Nomades", pàg 172. Moneda Huna del rei Lakhana d'Udyana, llegenda: "Raja Lakhana (Udaya) Ditya ". Rei Huna Napki Malka. Huna fou el nom de les tribus khionites parlants de l'iranià que van envair l'Índia del nord durant la primera part del 5è segle.
Nou!!: Turcs occidentals і Huna · Veure més »
Irtix
L'Irtix (en rus, Иртыш; en kazakh, Ertis / Эртiс; en tàtar, İrteş / Иртеш; en xinès, Erqisi / 额尔齐斯河) és un riu de Sibèria, l'afluent principal de l'Obi; de fet, és més llarg que l'Obi mateix.
Nou!!: Turcs occidentals і Irtix · Veure més »
Ishpabadh
Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.
Nou!!: Turcs occidentals і Ishpabadh · Veure més »
Islam a la Xina
Lislam a la Xina (xinès: 伊斯兰教, pinyin yīsīlán jiào, "ensenyament de l'islam") hi va arribar, segons la tradició, l'any 650 quan Sad ibn Abi-Waqqàs va ser enviat pel califa Uthman com a representant davant l'emperador Tang Gaozong.
Nou!!: Turcs occidentals і Islam a la Xina · Veure més »
Istami
Istami fou el primer yabghu dels turcs occidentals, per divisió dels dominis del seu pare Bumin, i supeditat al seu germà Muhan, kan de tots els turcs i de les hordes orientals.
Nou!!: Turcs occidentals і Istami · Veure més »
Jetissú
polonesa del rus "Semirétxie", equivalent a Zhetysu propi) al sud-est del llac Balkhash Jetissú, «set rius», o literalment «set aigües», és un nom medieval turc avui recuperat en kazakh que designa el «país dels set rius», anomenat pels russos Semirétxie.
Nou!!: Turcs occidentals і Jetissú · Veure més »
Justí II el Jove
Justí II el Jove (en llatí: va ser emperador romà d'Orient des de l'any 565 fins al 578, tot succeint en el tron al seu oncle Justinià I. Es va casar amb Sofia, neboda de Teodora, l'anterior emperadriu, i va ser membre de l'anomenada dinastia justiniana. El seu regnat va quedar marcat per la guerra amb Pèrsia i la pèrdua d'una gran part d'Itàlia. Es considera que la seva política, gens conciliadora, no va ser la més adequada per afrontar els perills que amenaçaven el territori de l'Imperi; per això no va poder preservar el gran llegat del seu predecessor.
Nou!!: Turcs occidentals і Justí II el Jove · Veure més »
Kagan
Un kagan, kakhan o gran kan és un títol equivalent al d'emperador en les llengües mongola i turca.
Nou!!: Turcs occidentals і Kagan · Veure més »
Kaganat àvar
Els àvars foren una horda centreasiàtica emigrada de l'alta Àsia a la Rússia meridional i Europa Central on van formar el kaganat àvar o Avària.
Nou!!: Turcs occidentals і Kaganat àvar · Veure més »
Kanat Kimak
El Kanat Kimak o Kimäk o Kimek fou un important estat turc medieval format principalment pels pobles turcs dels kimaks i kiptxaks a l'àrea dels rius Ob-Irtix.
Nou!!: Turcs occidentals і Kanat Kimak · Veure més »
Kara-Köl
Kara-Köl és un llac a la part occidental del riu Zarafshan a l'Uzbekistan entre Bukharà i Charjuy, a la conca anomenada Samdjan.
Nou!!: Turcs occidentals і Kara-Köl · Veure més »
Karlucs
Els karlucs o karluks (també qarluqs, qarluks, karluqs, en àrab i persa: halluh transcrit en àrab Kharlukh i en persa Khallukh, xinès: 葛邏祿;葛逻禄.
Nou!!: Turcs occidentals і Karlucs · Veure més »
Kertx
Kertx (en i en Керч) - és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna.
Nou!!: Turcs occidentals і Kertx · Veure més »
Khalajs
Els khalajs són un poble turcman que viu a l'Iran principalment a la província de Markazi.
Nou!!: Turcs occidentals і Khalajs · Veure més »
Khàzar
El khàzar fou la llengua dels khàzars.
Nou!!: Turcs occidentals і Khàzar · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Turcs occidentals і Khàzars · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Turcs occidentals і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khujand
Khujand (nom tadjik: Хуҷанд, خجند, en grec Alexandria Escate Ἀλεξάνδρεια Ἐσχάτη, en rus Худжанд Khujand; anomenat Khojent fins al 1936, després anomenada Leninabad en rus –Ленинабад– o Leninobod en tadjik –Ленинобод, لنینآباد– fins al 1991) és la segona ciutat del Tadjikistan.
Nou!!: Turcs occidentals і Khujand · Veure més »
Khuttal
Khuttal o Khuttalan una forma de plural, de vegades apareix com Khutal, Khutlan, Khatlan o Khatulan, en xinès K'o-tut-lo, fou una regió de la riba dreta de l'Oxus (Amudarià) entre els rius Wakhsh i Pandj (antic Djaryab) que són les fonts de l'Oxus, situada avui dia al Tadjikistan encara que el nom ja no s'utilitza.
Nou!!: Turcs occidentals і Khuttal · Veure més »
Kimaks
Els kimaks i kimeks (Yemeks, yamaks, djamuks) foren una antiga tribu turca que habitava la Sibèria occidental al curs inferior de l'Irtix o potser cap a l'Obi, una de les set conegudes pels àrabs i perses que poblaven l'anomenat kanat Kimak (o Kimek) vers 743-1050.
Nou!!: Turcs occidentals і Kimaks · Veure més »
Legin
Legin o Lekin (o Te k'in) fou un títol que van portar els alts càrrecs dels turcs a l'alta edat mitjana, equivalent a príncep hereditari.
Nou!!: Turcs occidentals і Legin · Veure més »
Llista de dinasties de l'Afganistan
L'Afganistan va ser dominat al llarg de la història per gran nombre de dinasties, fins a l'establiment de la república el 1973, Excloses les de caràcter local o regional, les principals dinasties (o sobirans individuals) foren.
Nou!!: Turcs occidentals і Llista de dinasties de l'Afganistan · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Turcs occidentals і Merv · Veure més »
Migració túrquica
La migració túrquica o migració turquesa és el procés mitjançant el qual els pobles turquesos van expandir-se pel Llevant i Europa oriental entre els segles i després d'una altra migració anterior des del nord d'Àsia.
Nou!!: Turcs occidentals і Migració túrquica · Veure més »
Pas de Bedel
El Pas de Bedel (en kirguís: Бедел ашуусу; en xinès simplificat: 别迭里山口) és un port de muntanya en la serralada muntanyosa Tian Shan entre el Kirguizstan i la regió xinesa de Xinjiang.
Nou!!: Turcs occidentals і Pas de Bedel · Veure més »
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Nou!!: Turcs occidentals і Petxenegs · Veure més »
Pintures d'Afrasiab
Les Pintures d'Afrasiab, també anomenades Pintures dels Ambaixadors, són un rar exemple d'art de Sogdiana, a l'Àsia Central.
Nou!!: Turcs occidentals і Pintures d'Afrasiab · Veure més »
Qaraixahr
Qaraixahr (també Karashahr, que vol dir 'ciutat negra' en uigur) o Yanqi (en xinès 焉耆, pinyin Yānqí; Wade-Giles Yen-ch’i; sànscrit अग्निदेस Agnideśa) fou un regne de l'Àsia Central, centrat a l'oasi de Qarashahr a la conca del Tarim, al modern Xinjiang Uigur. A Qarashahr es parlava una llengua indoeuropea amb afinitats amb l'hitita, l'armeni i l'eslau, probablement derivat del seu poblament anterior pels escites.
Nou!!: Turcs occidentals і Qaraixahr · Veure més »
Qutayba ibn Múslim
Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.
Nou!!: Turcs occidentals і Qutayba ibn Múslim · Veure més »
Regne de Gandhara
El regne de Gandhara fou un dels setze mahajanapades (regnes principals) hindús que van sorgir a finals del segle VII aC al nord de l'Índia i que són esmentats en textos budistes.
Nou!!: Turcs occidentals і Regne de Gandhara · Veure més »
Regne de Khotan
El regne de Khotan (xinès Yutian o Yu-tien) fou un estat de l'Àsia Central al que fou el Turquestan Xinès i avui Xinjiang Uigur, centrat a l'oasi de Khotan (Hotan) amb continuïtat política entre el i principis del.
Nou!!: Turcs occidentals і Regne de Khotan · Veure més »
Sembat Bagratuní
Sembat Bagratuní (en armeni Սմբատ Դ Բագրատունի, en grec antic Συμβάτιος) va ser marzban d'Hircània de l'any 597 al 598 i d'Armènia des de potser el 600 fins al 613.
Nou!!: Turcs occidentals і Sembat Bagratuní · Veure més »
T'ong Che-hu
T'ong Che-hu (Tun Yabghu Khan) fou kan dels turcs occidentals, que va succeir al seu germà Che-kuei el 618 i va regnar fins a 630.
Nou!!: Turcs occidentals і T'ong Che-hu · Veure més »
Tadjiks
Nenes tadjiks Els tadjiks (en persa: تاجيک tājīk; en tadjik: Тоҷик; en rus: Таджики; en pinyin: tâjíkè zú) són un poble de l'Àsia Central que parla el tadjik, una llengua irànica considerada un dialecte oriental del persa.
Nou!!: Turcs occidentals і Tadjiks · Veure més »
Taizong
Emperador Taizong Taizong,(xinès: 太宗) (598 - 649) segon emperador de la Dinastia Tang (618 - 907).
Nou!!: Turcs occidentals і Taizong · Veure més »
Tang posteriors
Els Tang posteriors, o simplement Tang, foren una efímera dinastia imperial que governà plenament el nord de la Xina del 923 al 937 durant el període de les Cinc Dinasties i Deu Regnes de la història de la Xina.
Nou!!: Turcs occidentals і Tang posteriors · Veure més »
Taraz
Taraz (Тараз), antigament Talàs (Талас), Jàmbil (Жамбыл) o Djambul (Джамбу́л), i Aulié-Ata (Әулие́-Ата; Аулие́-Ата; اولياه اتا; تراز) és una ciutat i centre de la província de Jàmbil al Kazakhstan.
Nou!!: Turcs occidentals і Taraz · Veure més »
Tardu
fou el segon yabghu dels turcs occidentals (575-603).
Nou!!: Turcs occidentals і Tardu · Veure més »
Tats
Tats és un poble de parla irànica que viu al Daguestan i Azerbaidjan, descendents de perses.
Nou!!: Turcs occidentals і Tats · Veure més »
Tchu-lo
Tchu-lo fou un anti-khan dels turcs occidentals, revoltat el 602 i que es va fer amo de la part oriental del kanat amb centre a la regió de l'Ili.
Nou!!: Turcs occidentals і Tchu-lo · Veure més »
Tokmok
Tokmok (en quirguís: Токмок, Tokmok ('martell'); en Токмак, Tokmak) és una ciutat del Kirguizstan, al nord del país i a l'est de la capital Bixkek.
Nou!!: Turcs occidentals і Tokmok · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Turcs occidentals і Transoxiana · Veure més »
Tudun
Tudun (o To-tun-pat) fou un títol que van portar alguns alts càrrecs dels turcs a l'alta edat mitjana, equivalent a magistrat.
Nou!!: Turcs occidentals і Tudun · Veure més »
Tugh
El tugh (turc: tuğ) era un emblema de poder reial dels antics turcs, generalment un estendard o bandera, o bé un tambor.
Nou!!: Turcs occidentals і Tugh · Veure més »
Tukharistan
Tukharistan o Tokharistan és una regió (no va existir mai un estat unificat al Tukharistan) al sud del curs mitjà i superior de l'Oxus.
Nou!!: Turcs occidentals і Tukharistan · Veure més »
Turfan
Turfan (en uigur: تورپان Turpan, en xinès: 吐鲁番 Tǔlǔfān) és un oasi de la regió autònoma del Xinjiang uigur a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Turcs occidentals і Turfan · Veure més »
Txaghaniyan
Txaghaniyan (àrab Saghaniyan) és una regió històrica de l'Àsia Central a l'Uzbekistan, format per la vall del riu Txaghan (Čaghan Rud), darrer afluent septentrional de l'Amudarià, al nord de la ciutat de Termez (que no en feu pas part).
Nou!!: Turcs occidentals і Txaghaniyan · Veure més »
Usruixana
Usrushana fou un principat de Transoxiana o Mawara an-Nahr format per un territori muntanyós a Fergana, entre Samarcanda i Khudjand, al sud del Sirdarià (Sayhun), forman l'entrada a la vall de Fergana; limitava al nord-est amb l'estepa i al sud amb les muntanyes Buttaman seguint el curs superior del riu Zarafshan.
Nou!!: Turcs occidentals і Usruixana · Veure més »
Yabghu
Yabghu fou un títol turc equivalent a príncep o gran cap, que van portar els sobirans de les hordes dels turcs occidentals supeditats per un temps als kagan o gran kan dels turcs i de les hordes dels turcs orientals.
Nou!!: Turcs occidentals і Yabghu · Veure més »
Yukukshad Irbis
Yukukshad Irbis Tu-lu (o Du-lu) fou kan dels turcs occidentals tu-lu (639).
Nou!!: Turcs occidentals і Yukukshad Irbis · Veure més »
575
Sense descripció.
Nou!!: Turcs occidentals і 575 · Veure més »
581
Sense descripció.
Nou!!: Turcs occidentals і 581 · Veure més »
591
Sense descripció.
Nou!!: Turcs occidentals і 591 · Veure més »
611
Sense descripció.
Nou!!: Turcs occidentals і 611 · Veure més »
618
El 618 (DCXVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Turcs occidentals і 618 · Veure més »
639
Sense descripció.
Nou!!: Turcs occidentals і 639 · Veure més »
651
Sense descripció.
Nou!!: Turcs occidentals і 651 · Veure més »
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Turcs occidentals і 737 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Kaganat Turc Occidental, Turcs Occidentals.
