Comunicació

7588 les relacions: A Greek-English Lexicon, Aèdon, Aèrope, Abadia del Mont Saint-Michel, Abant (fill de Melamp), Abant (heroi), Abant (rei), Abascantus, Abd-ar-Rahman Badawí, Abdagases I, Abdalònim, Abdera, Abdisar d'Armènia, Abes, Abgar V d'Edessa, Abidè, Abisares, Abistamenes, Ablabi (historiador), Abradates, Abraxas, Abrúpolis, Abrosaure, Acacal·lis (filla de Minos), Acacèsion, Acacos, Academ, Acaic, Acalantis, Acanthus (gènere), Acantocèfals, Acasta, Acates, Acèsies, Acústica, Accent circumflex, Accent diacrític, Accent protoindoeuropeu, Accentuació del grec antic, Acels, Acemeta, Aceratos, Acerra (caixa), Acesandre, Acestòrides (militar), Acis, Acol·la, Acondrita, Acra Leuce, Acrísios, ..., Acrònim, Acròtat, Acròtat d'Esparta, Acre (Etòlia), Acrefeu, Acrefias, Acrocantosaure, Acrocorint, Acrogèria, Acta Sanctorum, Actea, Acteó, Actinopterigis, Actis, Acumen, Acxaf, Adalateri, Adamàndios Koraís, Adda, Adenina, Adiafànids, Adiatorix, Adiàfora, Admete (filla d'Euristeu), Adonis (mite), Adranos, Adrast d'Afrodísias, Adrast de Frígia, Adria, Adrià (poeta), Adunat, Aeci (filòsof), Aeci (metge), Aeci l'impiu, Aeci Sicani, Aegialomys, Ael·lo, Aepycamelus, Aetonyx, Aextoxicon punctatum, Afareu, Afareu (poeta), Afeidas, Afrodit, Afta, Aftoni d'Alexandria, Agamèmnon, Agamede, Aganipe, Agapant, Agarista, Agatarc de Samos, Agatarc de Siracusa, Agatàgetos, Agatàrquides, Agatàrquides de Samos, Agatí, Agatòtic, Agaterg, Agatil d'Arcàdia, Agatoclea, Agatodèmon, Agatodèmon (gramàtic), Agàsicles, Agàsies (escultor), Agàsies d'Efes, Agàsies d'Estamfàlia, Agàstenes, Agàties, Agàtocles de Milet, Agàtocles de Quios, Agàtocles de Tessàlia, Agàtocles de Tràcia, Agèlades, Agèloc, Agènor (fill d'Antènor), Agènor (fill de Posidó), Agèsies, Agíades, Agela, Agelau (fill d'Heracles), Agelau (fill de Damàstor), Agesarc de Tritea, Agesíloc, Agesianax, Agesilau I, Agesilau II, Agirri, Agirt, Agis (gastrònom), Agis d'Argos, Agis II, Agis IV, Aglaòfon, Agnaptos, Agnès (prenom), Agonòteta, Agonista, Agoràcrit de Paros, Agraulos, Agrínion, Agrònom, Agró d'Il·líria, Agri (fill de Portàon), Agrians, Agriònia, Agripa (filòsof), Agripa Càstor, Agrippa (astrònom), Agustín de Almazán, Ahiteri, Aixot III de Taron, Akhmet, Al-Baridi, Al-Biruní, Alabanda, Alabastre (ceràmica), Alacant, Alagònia, Alalcomen, Alèctor, Alèia, Alízia, Alónnissos, Al·lèrgia, Al·lòbroges, Al·loclasita, Al·lodínia, Al·loteris, Alba Fucens, Albano Laziale, Albercoc, Albertosaure, Albireo, Alcatea, Alcàmenes de Lesbos, Alcànder, Alcímenes d'Atenes, Alcímenes de Mègara, Alcínous (rei), Alcíone (filla d'Èol), Alcístene, Alcó, Alceu (poeta còmic), Alceu de Messene, Alceu de Mitilene, Alcibíades d'Esparta, Alcides, Alcimac, Alcimus (gran sacerdot), Alcioneu, Alcman, Alcmeònida (poema), Alcmeó de Crotona, Alcmena, Alcorà, Aldo Manuzio, Alecto (mitologia grega), Alectríon (mitologia), Aleix (nom), Aleix Aristè, Alemany, Alepisàurids, Alessandro Lami, Aletes, Aletes (fill d'Egist), Alexander McGillivray, Alexandra Aikhenvald, Alexandre (general), Alexandre (nom), Alexandre Ametos, Alexandre d'Atenes, Alexandre d'Atenes (pintor), Alexandre d'Eges, Alexandre d'Etòlia, Alexandre de Berea, Alexandre de Feres, Alexandre de Licòpolis, Alexandre de Paphius, Alexandre de Pèrgam, Alexandre de Persis, Alexandre de Rodes, Alexandre de Tricònion, Alexandre el Gran, Alexandre el paflagoni (general), Alexandre el paflagoni (impostor), Alexandre Etoli, Alexandre Filaletes, Alexandre I Balas, Alexandre I de l'Epir, Alexandre I de Macedònia, Alexandre II de l'Epir, Alexandre II de Macedònia, Alexandre II Zabinas, Alexandre Isos, Alexandre IV de Macedònia, Alexandre Lincestes, Alexandre Megalopòlites, Alexandre Mindi, Alexandre Numeni, Alexandre Perseu, Alexandre V de Macedònia, Alexandria Paropamisos, Alexandria Proftàsia, Alexírroe, Alexon, Alfabet amhàric, Alfabet copte, Alfabet demòtic, Alfabet llatí, Alfabet rus, Alfabet vithkuqi, Alfesibea (nimfa), Alfeu (déu), Alfeu Mitileneu, Algolagnia, Aliates I, Aliates II, Alinda, Alipos, Alipta, Alistair (nom), Almagest, Aloeu, Alpha Chi, Alpos, Alps Marítims (província romana), Altèmenes, Altea (mitologia), Altirhinus kurzanovi, Alunogen, Amadocos I, Amadocos II de Tràcia, Amadocos III, Amalasunta, Amarant d'Alexandria, Amaranthus, Amaríntia, Amardis, Amastris d'Heracleia, Amazing Grace, Amèries de Macedònia, Amílcar (339 aC), Amòmet, Amòrion, Ambràcia, Ambroise Paré, Ambrosia, Ameínies, Ameba, Amelesàgores, Amentes, Ameselum, Amfíccion, Amfícrates (escultor), Amfícrates (rei), Amfícrates (retòric), Amfíloc (mitologia), Amfímac, Amfímac (cari), Amfímac (fill de Ctèat), Amfínome, Amfíon, Amfípodes, Amfístratos, Amfítoe, Amfòter (heroi), Amfòters, Amfiarau, Amfiària, Amfió, Amfió de Cnossos, Amfibologia, Amficcíon, Amicles, Amicles (rei d'Esparta), Amidó, Amintes d'Alabanda, Amintes de Galàcia, Amintes fill d'Andròmenes, Amintes fill d'Antíoc, Amintes I de Macedònia, Amintes III de Macedònia, Amintes IV de Macedònia, Amintià, Amiris de Síbaris, Amitàon, Amiternum, Amiton d'Eleutheres, Ammià, Ammonites (descendents d'Ammon), Ammonits, Amomfaretos, Amomum, Amor, Amorfofal·lus, Amorges, Amorges (general), Amorges de Cària (pretendent), Amphicoelias altus, Anacarsis, Anacletèria, Anacolut, Anacreont, Anactòrion, Anafase, Anafes (general), Anafes I, Anafes II, Anagògia, Anartes, Anastasi de Sant Eutimi, Anastasi el Bibliotecari, Anastasi el Sinaïta, Anastasi I d'Antioquia, Anastasi II d'Antioquia, Anastasius, Anastilosi, Anastomosi, Anatòlia, Anatema, Anatoli de Beirut, Anatomia patològica, Anaxagòria, Anaxandra, Anaxandre, Anaxarc, Anaxàgoras (rei d'Argos), Anaxàndrides I, Anaxàndrides II, Anaxàrete, Anaxícrates, Anaxibi, Anaxis, Anàbasi, Anàbasi (desambiguació), Anànios, Anàspids, Anàstasi, Anàtids, Anèmia, Anògon, Ancilosaure, Ancira (Frígia), Ancona, Andòcides, Anders Danielsen Lie, Andizets, Andosins, Andranòdoros, Andràgatos, Andròcides (metge), Andròcides de Cízic, Andròclides, Andròmac (ambaixador), Andròmac (pare d'Aqueu), Andròmac d'Aspendos, Andròmac d'Elis, Andròmac de Tauromenion, Andròmac de Xipre, Andròmac el jove, Andròmac el vell, Andròmaca, Andròmeda (mitologia), Andròstenes d'Atenes, Andròstenes de Corint, Andròstenes de Tessàlia, Andreas (metge), Andreas Comes, Andreas d'Argos, Andreas Vesal, Andreos, Andrewsarchus mongoliensis, Androcentrisme, Androcles, Androctonus, Androgínia, Androgeònia, Androgeu, Androlèpsia, Andromaque et Pyrrhus, Anecumene, Anemone, Anemurium, Aneroëstes, Angelió, Angle, Anglish, Anglofília, Angrivaris, Anià (monjo), Animacitat, Anios, Anisòpters, Ankylorhiza, Anna Świderkówna, Anna Maria van Schurman, Anne Lister, Anomurs, Anostracis, Anquimòlios, Anquises, Antae, Antagonista (bioquímica i farmacologia), Antandros, Antares (estrella), Antàgores de Rodes, Antàlcides, Antànder, Antícrates, Antídot (pintor), Antídot d'Atenes, Antífanes (poeta epigramàtic), Antífanes Caristi, Antífanes d'Atenes, Antífanes de Delos, Antífates, Antígenes (general), Antígenes (historiador), Antígenes (metge del segle II), Antígon (escriptor), Antígon (escultor), Antígon (metge), Antígon (politic), Antígon d'Alexandria, Antígon de Judea, Antígon de Macedònia, Antígon II Gònatas, Antígon III Dosó, Antígona (filla de Laòmedon), Antígona (mare de Berenice I), Antígona (Sòfocles), Antímac d'Heliòpolis, Antímac de Teos, Antímac I, Antínous (mitologia), Antínous de Molòssia, Antíoc (escultor), Antíoc (jurista), Antíoc (metge), Antíoc d'Alexandria, Antíoc d'Arcàdia, Antíoc d'Atenes, Antíoc de Laodicea, Antíoc de Macedònia, Antíoc de Sebaste, Antíoc de Siracusa, Antíoc Filomètor, Antíoc II de Commagena, Antíoc III de Commagena, Antíoc IV, Antíoc IX de Cízic, Antíoc l'astrònom, Antíoc VI Dionisi, Antíoc VII Sidetes, Antíoc XII Dionisi, Antíope, Antíope (filla de Nicteu), Antírrio, Antístenes d'Esparta, Antístenes de Rodes, Antelis, Antemúsia, Antemi (prefecte del pretori), Antemi de Tral·les, Antesfòria, Antestèries, Anthas, Anthoceros, Antic macedoni, Antic Testament, Anticira, Anticlea (filla d'Autòlic), Anticlea (filla de Díocles), Anticlea (mare de Perifetes), Anticlides, Antifont d'Atenes (poeta), Antifont de Siracusa, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antigènides, Antiguitat tardana, Antiguitats judaiques, Antil, Antioquia ad Cragum, Antioquia de Cilícia, Antioquia de Pisídia, Antioquia del Meandre, Antioquis (filla d'Antíoc III), Antioquis (germana d'Antíoc III), Antiquarium stabiano, Antisèptic, Antissa, Antologia de Filip de Tessalònica, Anton Maria Salvini, Antoní (filòsof), Antoni Bergnes de las Casas, Antoni d'Argos, Antos, Antracita, Antró, Antropocè, Antropometria, Anubió, Anurs, Aorist, Apama (reina selèucida), Apamea de Bitínia, Apamea de Frígia, Apamea de l'Eufrates, Apamea de Pàrtia, Apamea del Tigris, Apamene, Apatúria, Apatheia, Apatita, Apatosaure, Apaturi d'Alabanda, Apòstol, Apel·les (fill), Apel·les (guardià), Apel·les d'Ascaló, Aperàntia, Apesos, Apià, Apocalipsi, Apodíctic, Apodectes, Apogeu, Apol·lònia (sud de Creta), Apol·lònia d'Acte, Apol·lònia d'Etòlia, Apol·lònia de l'Euxí, Apol·lònia de Sicília, Apol·lònides (metge), Apol·lònides (poeta), Apol·lònides d'Argos, Apol·lònides d'Útica, Apol·lònides d'Esparta, Apol·lònides d'Olint, Apol·lònides de Beòcia, Apol·lònides de Càrdia, Apol·lònides de Quios, Apol·lònides de Sició, Apol·lònides de Siracusa, Apol·lònides Orapi, Apol·lócrates, Apol·linar (poeta), Apol·linar de Hieràpolis, Apol·lodor Èfil, Apol·lodor d'Amfípolis, Apol·lodor d'Atenes (pintor), Apol·lodor d'Esmirna, Apol·lodor de Cízic, Apol·lodor de Cirene, Apol·lodor de Constantinoble, Apol·lodor de Falèron, Apol·lodor de Macedònia, Apol·lodor de Susiana, Apol·lodor el boig, Apol·lon Màikov, Apol·loni (llibert), Apol·loni (selèucida), Apol·loni Archistrator, Apol·loni Biblas, Apol·loni Cronos, Apol·loni d'Antioquia, Apol·loni d'Atenes (escultor), Apol·loni de Cítion, Apol·loni de Mindos, Apol·loni de Tars, Apol·loni de Tíana, Apol·loni de Tir, Apol·loni de Xipre, Apol·loni Empíric, Apol·loni Herofileu, Apol·loni Hipocràtic, Apol·loni Ofis, Apol·loni Orgànic, Apol·loni Pergamenus, Apol·loni Pitaneu, Aporia, Apoteosi, Apoxiòmenos, Apoxiomen de Lísip, Apríate, Apseudes, Apsirt, Aquèmenes, Aquèmenes d'Egipte, Aqueu (fill d'Andròmac), Aqueu (fill de Seleuc), Aqueu d'Erètria, Aquil·las l'egipci, Aquil·les d'Atenes, Aquileia, Arabi Escolàstic, Arabià, Arabissos, Aracnofòbia, Aracnologia, Aracos, Aranyes en la cultura popular, Araviscs, Arç blanc, Aríon, Arístees d'Afrodísia, Arístees d'Argos, Arístees d'Estratonice, Arístees de Proconnès, Arístees de Quios, Arístees de Xipre, Arístocles de Cidònia, Arístocles de Pèrgam, Arístocles de Sició, Arcadis, Arcadisme, Arcanàctides, Arcas (epònim), Arcàdia (filla d'Arcadi), Arcàgat, Arcàgat el jove, Arcàties, Arcó d'Egira, Arceofont, Arcesilau (escultor), Arcesilau (poeta), Arcesilau de Megalòpolis, Arcesilau de Siracusa, Arcesilau III, Arcesilau IV, Arceuthobium oxycedri, Arcisi, Arcont, Arcont epònim, Arcosaures, Arcturus, Ardices de Corint, Ardis (general), Ardis II, Areòpag, Aregó, Arena (Grècia), Arete (mitologia), Arete de Siracusa, Aretes de Cesarea, Areteu, Areu (desambiguació), Arevacs, Arexió d'Arcàdia, Argí, Argíria, Argent, Argentodites coloniensis, Argeu I, Argeu II, Argia, Argileonis, Argilos, Argiràspides, Argirins, Argissa, Argiu, Argonautica Orphica, Argos (fill de Zeus), Argos d'Acaia, Argos de Tessàlia, Argos Panopta, Ariandes, Ariaramneia, Ariaramnes de Capadòcia, Ariaramnes de Pèrsia, Ariaramnes I, Ariaspes (Drangiana), Arieu, Arimaspes, Arimazes, Ariobarzanes I del Pont, Ariobarzanes II del Pont, Ariobarzanes III del Pont, Arios (desambiguació), Arisbe, Arist (filòsof), Aristanax, Aristandre de Paros, Aristandre de Telmessos, Aristarc d'Alexandria, Aristarc d'Atenes, Aristarc d'Esparta, Aristarc de Còlquida, Aristarc de Tars, Aristarc el cronògraf, Aristàgores d'Egipte, Aristàgores de Cízic, Aristàgores de Cime, Aristòclides (músic), Aristòclides (pintor), Aristòcrates (escriptor), Aristòcrates (general), Aristòcrates d'Atenes, Aristòcrates d'Orcomen, Aristòcrit, Aristòdic, Aristòfanes de Bizanci, Aristòfon (poeta), Aristòfon d'Atenes, Aristòfon d'Azènia, Aristòfon de Colittos, Aristògenes d'Atenes, Aristòloc, Aristòmac (escriptor), Aristòmac (escultor), Aristòmac I d'Argos, Aristòmac II d'Argos, Aristòmaca de Siracusa, Aristòmedes de Tebes, Aristòmenes (actor), Aristòmenes (escriptor), Aristòmenes (poeta), Aristòmenes de Messènia, Aristònim (poeta), Aristòtil d'Argos, Aristòtil d'Atenes, Aristòtil d'Atenes (orador), Aristòtil de Cirene, Aristòtim d'Elis, Aristó (escultor), Aristó (metge), Aristó (pintor), Aristó d'Alexandria, Aristó d'Atenes, Aristó d'Esparta, Aristó d'Etòlia, Aristó de Cirene, Aristó de Corint, Aristó de Megalòpolis, Aristó de Pel·la, Aristó de Quios, Aristó de Rodes, Aristó de Tir, Aristeu d'Esparta, Aristeu de Corint (almirall), Aristeu de Crotona, Aristió (cirurgià), Aristip II d'Argos, Aristocràcia, Aristodem (escultor), Aristodem (pintor), Aristodem d'Atenes, Aristodem d'Elis, Aristodem d'Esparta, Aristodem de Cària, Aristodem de Megalòpolis, Aristodem de Milet, Aristodem de Tebes, Aristodem el covard, Aristodem el petit, Aristogitó d'Atenes, Aristogitó de Tebes, Aristolau, Aristoxen (metge), Aristoxen de Cirene, Aristoxen de Selinunt, Aristrat de Sició, Aritmètica, Aritmètica (llibre), Arizelocichla, Armènides, Armeni, Armeni (religiós), Arne, Arne (Beòcia), Arne (Tessàlia), Arquèbul de Tebes, Arquèdic, Arquèmac d'Eubea, Arquèstrat d'Atenes, Arquígenes d'Apamea, Arquíloc, Arque (filosofia), Arqueà, Arqueòpterix, Arquelau (fill de Temen), Arquelau (geògraf), Arquelau (general), Arquelau (poeta), Arquelau (sàtrapa), Arquelau d'Esparta, Arquelau de Capadòcia, Arquelau de Carres, Arquelau de Cesarea, Arquelau de Judea, Arquelau de Macedònia, Arquelau de Quersonès, Arquelau II de Comana, Arqueobacteris, Arqueopterodactiloïdeus, Arquerm, Arquiatre, Arquidam IV, Arquimel, Arquip, Arquip d'Atenes, Arquiteòria, Arquitectura, Arquitectura paleocristiana, Arquitectura prehistòrica, Arquitectura romana antiga, Arraquió de Figala, Arrefòria, Arrià (poeta), Arribes (somatofílac), Arrideu (diàdoc), Arrideu de Macedònia, Arrinoceratop, Arsaber, Arsaces I de Pàrtia, Arsames de Pèrsia, Arsamosata, Arsènic, Arsínoe de Cirene, Arsínoe de Macedònia, Arsínoe I, Arseniopleïta, Arsinoe (Cilícia), Arsinoe (Cirenaica), Arsinoe (Xipre), Art iber, Artabazos (príncep), Artabazos del Pont, Artabazos I, Artabazos II, Artace, Artafernes (ambaixador), Artafernes (sàtrapa), Artaictes, Artas de Messàpia, Artaxes III d'Armènia, Artemísia II de Cària, Artemó (escultor), Artemó (metge), Artemó (pintor), Artemó (usurpador), Artemó d'Esparta, Artemó de Clazòmenes, Artemó de Magnèsia, Artembares (noble), Artemidor (metge), Artemidor Capit, Artemidor d'Efes, Artemidor de Daldis, Artemidor de Tral·les, Artocarpus, Artròpodes, Arzawa, Asandre del Bòsfor, Asaphestera platyris, Asínaros, Asbest, Ascani, Ascar, Ascatanques, Ascàlab, Ascàlaf (fill d'Ares), Ascós, Ascetisme, Asciburgium, Ascites, Asclepíades (poeta líric), Asclepíades (poeta), Asclepíades Bitini, Asclepíades d'Anazarbe, Asclepíades de Mírlia, Asclepíades de Tral·les, Asclepíades Farmació, Asclepíades Filofísic, Asclepi (metge), Asclepiòdot (escriptor), Asclepiòdot (general), Asclepiòdot (historiador), Asclepiòdot d'Alexandria, Asclepigènia, Ascra, Asculum, Asi (mitologia), Asilisaure, Asini Quadrat (historiador), Asini Quadrat (poeta), Asmodeu, Asop (fill d'Oceà), Asopi, Asopos, Aspasi (filòsof), Aspasi de Biblos, Aspàsia de Focea, Aspàsia de Milet, Aspendos, Aspidolita, Aspiració (fonètica), Aspledó, Aspledon, Aspromonte, Assos, Assuan, Astabene, Astarté, Astèria, Astèrix, Astíanax, Astíoc, Asteri (Tessàlia), Asterió (argonauta), Asterixi, Astiages (escriptor), Astidamia, Astil de Crotona, Astimedes, Astinoms, Astipalea (filla de Fènix), Astorga, Astrea, Astreu, Astrobiologia, Astrocianita-(Ce), Astrofil·lita, Astronomia, Astrosismologia, Atalanta de Beòcia, Atalante, Atamans, Atamània, Atanasi d'Alexandria, Atanasi III, Ataràxia, Atarneu, Atènip, Atímia, Ate (mitologia), Atelestita, Atena, Atena Àlea, Atena Pàrtenos, Atenàgores (metge), Atenàgores d'Atenes, Atenàgores de Milet, Atenàgores de Samos, Atenàgores de Siracusa, Atenencs, Atenes, Ateneu, Ateneu (escriptor), Ateneu (filòsof), Ateneu (general), Ateneu (metge), Ateneu (poeta), Ateneu de Macedònia, Ateneu de Selèucia, Atenió (metge), Atenió (pintor), Atenió (poeta), Atenodor (metge), Atenodor Cananita, Atenodor Cordilió, Atenodor de Teos, Atianes, Atimbre, Atintània, Atis de Meònia, Atleta, Atmòlisi, Atractosteus, Atreu, Atrides, Atrilat, Attakolita, Attalió, Atticora, Audoleon, Auge, Augies (Lacònia), Augies (Lòcrida), Augita, Augment (lingüística), August Leskien, Aulos, Aura (mitologia), Aureli Pacoros, Aurenja, Auruncs, Ausques, Autarquia, Autòlic (areopagita), Autòlic (fill d'Hermes), Autòlic (general), Autòlic de Pítana, Autòlols, Autònoe, Autisme, Autocles (polític), Autocràcia, Autocràtor, Autofradates (general), Autofradates (sàtrapa), Autofradates de Tapuri, Automatització, Autoperipatetikos, Autopoesi, Autotrasplantament, Axinita-(Fe), Axioma, Axum, Aydıncık, Azà, Azànites, Şebnem Korur Fincancı, Azemilc, Azoic, Íam, Ícar, Ídmon, Ídmon (fill d'Apol·lo), Íficle, Ífit (fill d'Èurit), Ífit (fill de Nàubol), Ínac, Íole, Ístmia, Ítac, Ítonos, «Ekbletomys hypenemus», Èagre, Èax, Èbal (fill de Cinortes), Èbal (fill de Teló), Ècdic, Ècnomos, Èczema, Èfeta, Èfira (nimfa), Èlia Anastàsia, Èlia Eudòxia, Èlim, Èmfrur, Ènnom, Èol (fill d'Hípotes), Èol (fill d'Hel·lè), Èon, Èpit (fill d'Èlat), Èpit (fill de Cresfontes), Època arcaica, Èreb, Èrgies, Èrix, Èsquil, Èsquil d'Alexandria, Èsquil de Cnidos, Èsquil de Rodes, Èsquines (metge), Èsquines de Milet, Èsquines de Neàpolis, Ètica a Nicòmac, Èucrates (general), Èucrates (militar), Èucrates d'Atenes, Èudic, Èumenes d'Amastris, Èupolis, Èurit (fill d'Urà), Èurit (fill de Posidó), Èuties, Òbol, Ògig, Òlbia (Ligúria), Òlbia (Sardenya), Òlenos (Etòlia), Òquim, Òrbita heliocèntrica, Çivril, Àbac, Àccium, Àcid cianhídric, Àctor de Fòcida, Àgave (filla de Cadme), Àgave (nereida), Àgies d'Argos, Àgora, Àgrafa de Jesús, Àlbics, Àlcim Ecdidi Avit, Àlope (Tessàlia), Àmfiro, Àmfissa (mitologia), Àmic, Àmpel, Ànap (Ambràcia), Àngel, Ànteros, Àntif, Àrab, Àrgios, Ària (Pèrsia), Àsea, Àsia (filla d'Oceà), Àsia (mitologia), Àspalis, Àstat, Àtal (metge), Àtila, Àtropos, Àuson, Babri, Bacteris, Bactrus, Badres, Baeopogon, Bafi, Bagadània, Bagras, Bagrat III de Taron, Balanea, Balbura, Bali (cavall), Banausos, Baquíada, Baqueu de Tanagra, Baqueu el Vell, Baquides, Baquil, Baquis (endeví), Bar (unitat), Baríton, Bardesanes, Bardil·lis, Bardil·lis II, Bari (Pulla), Bariteri, Barosaure, Barsentes, Barsine (dona d'Èumenes), Barsine (dona de Memnó de Rodes), Barzanes, Bas de Bitínia, Basalt, Basili d'Ancira, Basili de Cilícia, Basili de Selèucia, Basili el Jove, Basili Onomàgul, Basilica, Basilides (bisbe), Basilides (gramàtic), Basilides d'Escitòpolis, Basilosaure, Bastarnes, Bastetans, Batalla de Cinoscèfales, Batalla de Cinoscèfales (364 aC), Batalla de les Termòpiles (480 aC), Batalla de Marató, Batalla del Pont Milvi, Batanaci, Bató (mitologia), Bató d'Atenes, Bató de Sinope, Batia, Batins, Batos (mitologia), Batos II Eudamó, Batos III, Batos IV el bell, Batxillerat, Baubo, Baucis, Bàdaca, Bàlacros (militar), Bàlacros (sàtrapa), Bàlsam del Perú, Bàrbar, Bèbrices, Bíblia, Bílhorod-Dnistrovski, Bístons, Bízie, Bòreas, Bòsfor, Búricos, Bedes, Bedròmia, Bel (mitologia), Bel·lerofont, Belemina, Belemnits, Belisama, Belos (pare de Dido), Beluga, Benaurances, Benet Perera, Benito Mussolini, Beocis, Beotarca, Bequeires, Berós, Berenice III, Berisades, Besantí, Bessa, Bessos de Bactriana, Bet Xearim, Betània, Betònica (planta), Betil, Bia (filla d'Estix), Bianor, Biòtop, Bió (poeta tràgic), Bió d'Abdera, Bió d'Esmirna, Bió de Proconnès, Bibliofàgia, Bibliografia, Bibliografia web, Biblioteca d'Alexandria, Biblioteca del Congrés dels Estats Units, Biblioteca diocesana de Tunis, Biblioteca Marciana, Biblioteca Nacional de França, Biblos, Bidei, Biessis, Bilingüisme, Bilohirsk, Biodiversitat, Biofotó, Biografia, Biosemiòtica, Bircenna, Birrem, Birta, Birtha, Bisaltes, Bisaltes (mitologia), Bisante, Bisàltia, Bisbat d'Autun, Bistonis, Bitínia, Bitó, Bitinis, Bitis (príncep), Bizant (mitologia), Blasfèmia, Blaundos, Blèmies, Bles (poeta), Bles de Caprees, Boees, Boet (escultor), Boet (filòsof epicuri), Boet (filòsof estoic), Boet (filòsof platònic), Boet (poeta), Boibe, Boio, Bois (poble celta), Bolbene, Bolet de tinta, Bolgios, Bolos de Mendes, Boncnes, Borèades, Boris Johnson, Boristenis, Bosqueta icterina, Bostar (general), Boteires, Botris (metge), Boulengeromyrus, Boxa, Bozcaada, Brachalletes palmeri, Bradisisme, Brancos, Branquiòpodes, Braquiürs, Braquicèfal, Braquiosaure, Brasídia, Bratislava, Braurònia, Brauró, Brúcters, Bregentium, Breucs, Breunes, Briaxis, Briòfits en sentit ampli, Bricínia, Briga (topònim), Brigis, Brisees, Briseida, Brises, Britomartis, Brom, Broma (facècia), Bruci (historiador), Bubares, Buccina, Budis, Budoros, Buh Meridional, Bulis (ciutat), Bulis d'Esparta, Bupràsion, Busiris (fill de Posidó), Bustrofedon, Butes (fill de Bòreas), Butes (fill de Pandíon), Butes (poeta), Buxus colchica, Cabalis, Cabazita, Cabàlia, Cabíria, Cabira, Cabiro, Cabirs, Cacau, Cacofonia, Cacops woehri, Cactus, Cadastre, Cadme, Cadme de Milet, Cadme de Milet el Jove, Cadusis, Caere, Caesaromagus, Cafarnaüm, Calacte, Cal·líades (escultor), Cal·líaros, Cal·lícrates de Leòntion, Cal·lícritos, Cal·lígenes, Cal·límac (artista), Cal·límac (general pòntic), Cal·límac (metge), Cal·límac de Cirene, Cal·líope, Cal·lírroe (donzella calidònia), Cal·lírroe (filla d'Escamandre), Cal·lírroe (filla d'Oceà), Cal·lístenes d'Atenes, Cal·lístenes de Síbaris, Cal·lístrat (actor), Cal·lístrat (escultor), Cal·lístrat (jurista), Cal·lístrat (músic), Cal·lístrat (militar), Cal·lístrat d'Atenes, Cal·lístrat del Pont, Cal·liades d'Atenes, Cal·lianassa, Cal·lianax, Cal·lianira, Cal·libi d'Esparta, Cal·libi de Tègea, Cal·licter, Cal·limorf, Cal·lines, Cal·lip (poeta), Cal·lip d'Atenes (militar), Cal·lip de Corint, Cal·listònic, Cal·listo (mitologia), Cal·lixè d'Atenes, Cal·lixè de Rodes, Calcant, Calcíope (filla d'Eetes), Calcíope (filla d'Eurípil), Calcíope (filla de Rexènor), Calcòstenes, Calcedònia, Calcioancilita-(Ce), Calcioancilita-(Nd), Calcis (Etòlia), Calcocianita, Calcodont, Calcofanita, Calcofil·lita, Calcogen, Calcomenita, Calcopirita, Calcostibita, Caledons, Calendari republicà francès, Cales (general), Calibis, Calidó (fill d'Etol), Calidó (fill de Testi), Calidoscopi, Calimmià, Calipso (mitologia), Calliope, Calmuc, Calofil·làcies, Calophyllum, Calpurnià Crepereu, Calucons, Camarina, Camauro, Camavis, Cambaules, Cambises I d'Anxan, Camecèfal, Cameleó (filòsof), Camell, Camforer, Camic, Camir (fill de Cèrcaf), Camiros, Camisares de Cària, Cammanene, Campe, Campinematàcies, Camps Elisis, Campylomormyrus, Canadaspis, Canó, Candaules, Canopus, Canusi, Canya (planta), Caos, Caos (mitologia), Cap de Màlea, Cap Súnion, Cap Skopià, Capadocis, Capibara, Capis (fill d'Assàrac), Capitó (metge), Capitó de Lícia, Caracene, Caranos (príncep), Caranos de Macedònia, Caratac, Caraxos, Caró de Làmpsac, Caró de Tebes, Carcarodontosàurids, Carenitis, Cares (general), Cares de Mitilene, Carfíl·lides, Cariclo (filla d'Oceà), Cariclo (filla de Cicreu), Caridem (metge), Caridem d'Atenes, Carilau d'Esparta, Carilau de Paleòpolis, Carilau de Samos, Cariocroïta, Cariopilita, Caris (deessa), Carisma, Caritó (metge), Carixè, Carixena, Carl Gustav Jacob Jacobi, Carlemany, Carminos d'Esparta, Carmis, Carnabont, Carnaval de Bielsa, Carnees, Carnos, Carnuntum, Carondes, Carpel, Carpo (Hores), Carpobrotus, Carps, Carsignatus, Carta celeste, Cartal (almirall), Cartal (comandant), Cartal (polític), Carteia, Cartes d'Esparta, Carudes, Caryinita, Cas instrumental, Cas vocatiu, Casc corinti, Caspis, Cassandra, Cassandre de Corint, Cassífone, Cassi Dió, Cassiopea (mitologia), Cassiotis, Cassope, Castabala, Casuaris, Catafracta, Cataplexia, Catecisme, Catolicisme, Catoptrita, Catreu, Cats (Germània), Cauci, Caucs, Caulònia (antiga ciutat), Causa (medicina), Cavarus, Cavtat, Càlais, Càl·licles (metge), Càl·licles (pintor), Càl·licles de Mègara, Càl·lies (comandant), Càl·lies (iàmida), Càl·lies (poeta), Càl·lies d'Argos, Càl·lies d'Atenes, Càl·lies de Siracusa, Càlia, Càmpila d'Eudoxe, Cànac de Sició el jove, Cànac de Sició el vell, Cànace, Càncer, Càndal, Càndia, Càndid (historiador), Càntar d'Atenes, Càntar de Sició, Càon, Càricles (metge), Càricles d'Atenes, Càries (Lacònia), Càrops (mitologia), Càrops el jove, Càrops el vell, Càstor de Fanagòria, Càstulo, Càucon, Càucon (fill de Celeno), Cècrops II, Cèfal d'Atenes, Cèfal de Siracusa, Cèfal Molós, Cèrcaf, Cèrcides (ambaixador), Cèrcops (òrfic), Cèrcops de Milet, Cíane, Cíatos, Cíclades, Cídies (orador), Cíl·lar, Cínires, Cípsela (Arcàdia), Cítric, Cízic, Cízic (heroi), Còcal, Còdex Vaticanus, Còrax, Còricos, Còrit (fill de Paris), Còrit (fill de Zeus), Còrnia, Còtila, Cúbit (mesura), Cúspide (matemàtiques), Cecili d'Argos, Cecilia Mangini, Cecrifalea, Cedalió, Cefalòpodes, Cefeu (fill d'Àleu), Cefeu (fill de Belos), Cefisòdot (general), Cefisòdot (orador), Cefisòdot el jove, Cefisòdot el vell, Celadont, Celeno (filla d'Híam), Celeno (Harpia), Celeno (Plèiade), Celmis, Cenabum, Cennis, Cenoplumbomicrolita, Cenotafi, Centaure (mitologia), Centúripes, Ceos (fill d'Urà), Ceratades, Ceràmica, Ceràmica grega, Ceròesa, Cercària, Cerceida, Cerció, Cercira, Cercotrichas, Cereali, Ceretans, Cerinites, Cerne, Cersobleptes I, Cesarea de Bitínia, Cesari de Nazianz, Cesó, Cestrina, Cetacis, Ceto, Ceto (nereida), Cetologia, Charles-François Lebrun, Checo Placerean, Chirostenotes, Chloe, Cianip, Cianocroïta, Cièrion, Cicló tropical, Cicliades, Cicne (fill d'Apol·lo), Cicne (fill de Posidó), Cicne (pare de Tenes), Cicreu, Cidònia, Cides, Cidne, Cifos, Ciló (polític), Cil·la, Cil·lene (mitologia), Cil·leni, Cimatolege, Cimòdoce (nereida), Cimòtoe, Cimó I, Cimó II, Cimmeris, Cimo, Cimodoceàcies, Cimopolea, Cinabri, Cinana, Cinèsies, Cinet de Quios, Cineta, Cinetó de Lacedemònia, Cinisca, Cinodonts, Cinologia, Cinorrincs, Cinortes, Cinoscèfales, Cinossema, Cips de Melqart, Cir (arquitecte), Cir (metge), Cir d'Edessa, Cir de Làmpsac, Cir I d'Anxan, Cir II el Gran, Cir Teodor, Cirètia, Cirsium, Cirtone, Cirurgia, Cista (bossa), Cistòfor (moneda), Citínion, Citeró (mitologia), Cithara, Citissor, Citocina, Citoros, Ciutat ibèrica d'Ullastret, Civilització micènica, Civilització minoica, Clatrat, Clau dicotòmica, Claude Brixhe, Claudi Apol·loni, Claudi Claudià, Claudi Elià, Claudi Ptolemeu, Clèsonim, Clícides, Clímene (nereida), Clínies (germà d'Alcibíades), Clínies d'Atenes, Clínies de Sició, Clístenes, Clístenes (transvestit), Clístenes de Sició, Clítor, Clòia, Cleandre de Bizanci, Cleandre de Bizanci (general), Cleanet d'Atenes, Cleanor d'Orcomen, Cleantes (filòsof), Cleantes (metge), Cleantes de Corint, Clearc d'Atenes, Clearc d'Esparta, Clearc d'Heraclea, Cleòcrit, Cleòdem (metge), Cleòdem Malc, Cleòfant (metge del segle I aC), Cleòfant (metge segle III aC), Cleòfant (pintor), Cleòmac, Cleòmac de Magnèsia, Cleòmbrot d'Esparta, Cleòmbrot I d'Esparta, Cleòmedes d'Atenes, Cleòmenes (escriptor), Cleòmenes (escultor), Cleòmenes (metge), Cleòmenes el jove, Cleòmenes II, Cleònic, Cleònides, Cleònim (militar), Cleònim d'Atenes, Cleònim d'Esparta, Cleòpatra (filla d'Idas), Cleòpatra (filla de Bòreas), Cleòpatra (metgessa), Cleòpatra de Macedònia, Cleòpatra I, Cleòpatra II, Cleòpatra III, Cleòpatra V (mare de Cleòpatra VII), Cleó (metge), Cleó d'Atenes, Cleó d'Halicarnàs, Cleó de Curium, Cleó de Sició, Cleó de Siracusa, Clenees, Cleofó (orador), Cleofó d'Atenes, Cleomitades (metge), Cleostrat de Tenedos, Cleotera, Cleruquia, Clibanaris, Clici (fill d'Urà), Clidem, Cligenes, Clima, Climent (esclau), Climent XI, Clini, Clinis, Clinoclasa, Clinoclor, Clio (musa), Clit (general), Clit de Milet, Clit Meles, Clitarc (escriptor), Clitarc (historiador), Clite, Clitel·les, Clitemnestra, Clitofó, Clitofó (oligarca), Clodi (metge), Clonació, Clones, Cloni, Cloris (filla d'Amfíon), Cloroxifita, Cloto, Cnèmida, Cnidaris, Cnossos, Cnossos (geògraf), Coc (orador), Coccosteus, Cocit, Codex Augiensis, Codex Basilensis, Codex Boernerianus, Codex Boreelianus, Codex Claromontanus, Codex Coislinianus, Codex Cyprius, Codex Freerianus, Codex Laudianus, Codex Mosquensis I, Codex Mutinensis, Codex Regius (Nou Testament), Codex Seidelianus I, Codex Seidelianus II, Coelodonta, Colè, Colós de Rodes, Col·lut (heretge), Col·lut d'Alexandria, Coleu de Samos, Coliflor (bolet), Coll dels Belitres, Colofó (ciutat), Colones, Colosses, Colotes de Paros, Colpocleisi, Colquis, Comana de Capadòcia, Comana del Pont, Comèdia, Cometa, Cometes (fill d'Estènel), Commagena, Companys d'Alexandre el Gran, Complex intrusiu d'Ilímaussaq, Compsa, Comtat de Durham, Conó (fill de Timoteu), Concha, Concili ecumènic, Concolità, Conjugació gramatical, Conodonts, Cononeu, Conope, Consonant sonorant, Consonant tènue, Constanța, Constantí Cèfales, Constantí Sícul, Constantinoble, Constel·lació, Constel·lació de la Popa, Consuantes, Contemplació cristiana, Continent, Copèpodes, Copes, Copreu, Cora d'Antenor, Corasmis, Corègia, Coròbates, Corball barbat, Corbiana, Cordierita, Cordilita-(Ce), Coreb (heroi), Coreb (mitologia), Corebos (arquitecte), Corebos (esportista), Corfú, Coribàntica, Corici, Corifeu, Corinnos, Corint (heroi), Coriondi, Corn d'Or, Cornèlia Metel·la, Corneli Alexandre Polihistor, Cornos, Corocotta, Corodó, Corografia, Coronta, Corpil·lis, Corsies, Corsis, Corydoras, Cos (ciutat), Cosmètica, Cosmètica a l'antic Egipte, Cosmes (monjo), Cosmi, Cosmogonia, Cosmologia, Cosmopolitisme, Cossais, Costanzo Preve, Cotítia, Cotiora, Cotis d'Armènia, Cotis I de Tràcia, Cotis III de Tràcia, Cotis III del Bòsfor, Cotito, Coure natiu, Cova Simanya, Cove, Cragaleu, Crannon, Cranto, Cratí d'Atenes el jove, Crató, Crates (músic), Crates d'Atenes (poeta), Crates de Tars, Crates de Tral·les, Cratesípolis, Cratesiclea, Cratevas, Cratos, Crànau, Cràter (escultor), Cràter (historiador), Cràter (metge), Cràter de Macedònia, Cràtor, Crínis, Críties (escultor), Cròmia, Crònica de Lindos, Creòfil, Creó, Creüsa (filla d'Erecteu), Creüsa (filla de Creont), Creüsa (filla de Gea), Creüsa (filla de Príam), Crenea, Creontíades, Cres (mitologia), Crest de Bizanci, Crestònia, Crestomatia, Creteu, Creusis, Crimís, Crinàgores, Crinó, Crines, Criogenià, Crios, Criptea, Criptoanarquisme, Criptocalcita, Criptofil·lita, Criptografia, Criptomelana, Crisantes, Crisòpolis, Crisòtemis (filla de Carmànor), Crisòtil, Criseida, Criseida (oceànide), Criselefantí, Criserm de Corint, Crises (pare de Criseida), Crisip (escriptor d'agricultura), Crisip (fill de Pèlops), Crisip de Bitínia, Crisip de Capadòcia, Crisip de Cilícia, Crisip de Cnidos, Crisip de Tiana, Crisoberil, Crisogó (cantant), Crisogó (conseller), Crisopelia, Crisos, Crist, Cristòfol Lecapè, Cristòfor d'Alexandria, Cristià, Critó (metge segle II), Critó d'Atenes (filòsof), Critó d'Atenes (poeta), Critó d'Eges, Critó de Piera, Critodem (astròleg), Crix, Crobizis, Crocó (fill de Triptòlem), Crocees, Crocilea, Crocos, Cromatòfor, Cromatografia, Cromfil·lita, Cromna, Cromne, Cronògraf, Croni, Cronofòbia, Cronograma (inscripció), Cronologia, Cronos, Cronos (el Temps), Crostumèria, Crotó, Ctèat, Ctímene, Ctònic, Ctenòfors, Ctesibi, Cues de jonc, Culte ptolemaic a Alexandre el Gran, Cultisme, Cultura de l'antiga Roma, Cunobel·lí, Cures, Curi (Grècia), Curos, Cutília, Cytinus ruber, Dacis, Dafnefòria, Dafneu, Dafnis i Cloe, Dafnos d'Efes, Dahes, Dalmàtica, Damaget (poeta), Damarètion, Damarc, Damas de Tral·les, Damasip (militar), Damastes (historiador), Damastes (mitologia), Damòcrates, Damòcrit (historiador), Damòcrit de Calidó, Damòcrit de Sició, Damòfil (filòsof), Damòfila, Damòteles d'Esparta, Damòteles d'Etòlia, Damó (metge), Damó de Bizanci, Damees de Cleitor, Damees de Crotona, Damet, Damip (filòsof), Damip d'Esparta, Damis (filòsof), Damis (mitologia), Damis d'Atenes, Damis de Messènia, Damis de Nínive, Damostrat, Danaides, Daorsis, Dares Frigi, Darini, Darios del Pont, Darios el Gran, Dassarètia, Datis (militar persa), Datis (poeta), Daune (ancestre dels iapigis), David Ben-Gurion, David Eugene Smith, Dàctil (poesia), Dànae, Dànau, Dàric, Dàscil, Dàtil de mar, Dèdal de Bitínia, Dèlion, Dèmocles d'Atenes, Dèmon, Déu, Dídim d'Alexandria (metge), Dídima, Dífil (actor), Dífil (escriptor), Dífil (filòsof estoic), Dífil (filòsof megàric), Dífil (poeta), Dífil d'Atenes, Dífil de Sinope, Dífrides, Dígraf, Dínies (historiador), Dínies (orador), Dínies (pintor), Díptic, Dòlops, Dòrion, De Aetna, De figuris Veneris, Dea Roma, Deífob, Deífon, Deíon, Deípil, Debucalització, Decarquia, Deciats, Declinació del grec antic, Declinació del llatí, Decret de Trezè, Dedalió, Defensor civitatis, Deiòtar II, Deifontes (mitologia), Deinarc de Corint, Deinarc de Creta, Deinarc de Delos, Deinocheirus, Deinosuchus, Delfínion, Delfos (fill d'Apol·lo), Demades, Demarat de Corint (baquíada), Demarat de Corint (client de Filip II), Demarat de Corint (escriptor), Demarc, Demètria, Demòcope Miril·la, Demòcrates (filòsof epicuri), Demòcrates (filòsof pitagòric), Demòcrates d'Afidna, Demòcrates de Tènedos, Demòdoc (Odissea), Demòdoc d'Atenes, Demòfil (filòsof), Demòfil (historiador), Demònice, Demòstenes (escriptor), Demòstenes (historiador), Demòstenes Filaletes, Demòstenes Massaliota, Demó (historiador), Demetri (arquitecte), Demetri (escriptor), Demetri (filòsof platònic), Demetri (fill d'Altèmenes), Demetri (fill de Pitonax), Demetri (pintor), Demetri (poeta iàmbic), Demetri (somatofílac), Demetri Arquiater, Demetri Cal·latià, Demetri Cidoni, Demetri Crisolores, Demetri d'Adramítium, Demetri d'Atenes, Demetri d'Escepsis, Demetri d'Ilium, Demetri de Bitínia, Demetri de Bizanci, Demetri de Capadòcia, Demetri de Faros, Demetri de Magnèsia, Demetri el Bell, Demetri l'Estret, Democràcia, Demografia, Demos, Demostrat (ambaixador), Demostrat (escriptor), Demostrat (orador), Demostrat (poeta), Dendrita, Dendrocronologia, Denteletes, Derbe, Dercil (escriptor), Dercil (polític), Dercil·lides, Dercil·lides (ambaixador), Dercil·lides (filòsof), Derdes (cunyat de Filip II), Derdes (rebel), Derdes d'Elímia, Dermàpters, Dero, Descens de Crist als inferns, Desidates, Despina, Dessarets, Desxiframent dels sistemes d'escriptura egipcis, Detondes, Deu manaments, Deucalió (fill de Minos), Deuteròstoms, Dexamene, Dexícrates, Dexip (poeta), Dexip d'Esparta, Diabetis mellitus, Diable, Diacopene, Diacrítics del grec, Diaforita, Diafragma (múscul), Diagonal, Diamant, Diant (fill de Pèlops), Diapasó, Diàdocs, Diàspor, Diàspora, Dièneces, Diòcesi (Imperi Romà), Diòclides d'Abdera, Diòclides d'Atenes, Diòdot Trifó, Diòfanes (historiador), Diòfanes Mirineu, Diògenes (ambaixador capadoci), Diògenes (escriptor), Diògenes (escultor), Diògenes (metge), Diògenes (militar), Diògenes d'Abila, Diògenes d'Acarnània, Diògenes de Babilònia, Diògenes de Cartago, Diògenes de Rodes, Diògenes de Sició, Diògenes de Sinope, Diògenes de Susiana, Diògenes Enomau, Diògenes Laerci, Diòmil, Diòpites (impostor), Diòpites (legislador), Diòpites d'Atenes, Diòscor (metge), Diòscor de Tral·les, Diòtim (escriptor), Diòtim (filòsof), Diòtim (poeta), Diòtim (poetes), Diòtim d'Adramítium, Diòtim d'Atenes, Diòtim de Tebes, Dió (mitologia), Dió Crisòstom, Dió d'Halesa, Diürètic, Diüresi, Dibutades de Sició, Dicó, Diccionari Grec-Català, Diccionario Griego-Español, Dicearc d'Etòlia, Diceògenes, Dicetes, Dictínia, Dictionnaire grec-français, Dictis, Didracma, Diego Hurtado de Mendoza (poeta), Dieu, Difros, Digenita, Diglòssia, Diitrefes, Dilofosaure, Dimorfita, Dimorphodon, Dimos, Dinamita, Dinastia Comnè, Dinàmena, Dinòcrates de Macedònia, Dinòcrates de Messènia, Dinòmaca, Dinòmenes (escultor), Dinòmenes de Siracusa, Dinó (historiador), Dinó de Rodes, Dinocàrides, Dinoloc, Dinosaures, Dinostrat, Dioècia, Dioc, Dioclecià, Diocles (escriptor), Diocles (geòmetra), Diocles de Corint, Diocles de Magnèsia, Diocles de Rodes, Diocles de Síbaris, Diodòntids, Diodor (metge), Diodor (orfebre), Diodor (tutor de Demetri), Diodor d'Adramítium, Diodor d'Alexandria, Diodor d'Amfípolis, Diodor d'Ascaló, Diodor d'Aspendos, Diodor de Sicília, Diodor de Sinope, Diodor de Tars, Diodor de Tir, Diodor Zonas, Diofant de Lacedemònia, Diofant de Siracusa, Diogas, Diogenià d'Heraclea, Diogenià de Cízic, Diognet (almirall), Diognet (escriptor), Diomedó, Diomedes (escriptor sobre Homer), Diomedes (escriptor), Diomedes de Tràcia, Dionís l'Areopagita, Dionisíaques, Dionisidor, Diores, Dioscòrides (deixeble d'Isòcrates), Dioscòrides (filòsof), Dioscòrides (poeta), Dioscòrides Pedaci, Dioscòrides Pigós, Dioscúrides (gravador), Dioscúrides de Samos, Dioscori de Mira, Dioscurs, Diotima, Diotrefes d'Atenes, Dioxip, Diplodoc, Diplopia, Dipnous, Dipol elèctric, Dipsacus sativus, Dipterocarpàcies, Dirce, Discrasita, Disestèsia, Dislàlia, Disnòmia (satèl·lit), Dispnea, Dissakisita-(Ce), Diuquídes, Diuques, Divina gràcia, Divodurum Mediomatricorum, Dniéper, Doberes, Doberos, Docímia, Docimàsia, Docimi, Dodecafonisme, Dodecanès, Dodecàgon, Dodona, Dofí rostrat, Dolòpia, Dolicocefàlia, Dolomene, Doloncs, Domeykodactylus, Domne (escriptor), Domne (metge jueu), Dones a Atenes, Dones a l'antiga Grècia, Dones a la societat celta, Dora d'Ístria, Dorceu, Dori (arma), Dorió (escriptor), Dorieu (poeta), Dorieu d'Esparta, Dorilau de Comana, Doris (nereida), Doros, Doroteu (metge segle II aC), Doroteu (pintor), Doroteu de Caldea, Doroteu de Marcianòpolis, Doroteu de Sidó, Dorygnathus, Dosiades, Dositeu (historiador), Dositeu de Colonos, Dositeu Magister, Dotan, Doto, Dracaena, Dracó (músic), Dracó d'Atenes, Dracó d'Estratonicea, Dracó de Pel·lene, Dracó I, Dracó II, Dracó III, Dracena (planta), Dracontides, Draconyx, Drangiana, Dríada, Driant, Driant (fill de Licurg), Driles, Drimys, Drinametos, Driope, Driops (mitologia), Driosaure, Dromó (filòsof), Dromó (poeta), Dromeosàurids, Dromeu d'Estimfal, Dromeu de Mantinea, Dromiquetes rei dels getes, Dsungaripterus, Ducetius, Dulgubnis, Dura Europos, Durance, Duris (pintor), Duris de Samos, Durrës, E. R. Dodds, Eaces, Eantea, Eàcides de l'Epir, Eíone, Eòlia (illa), Eòlice, Eòrdia, Eblani, Ebre, Ecàlia, Ecònom, Ecdemita, Ecfant de Siracusa, Echembrote, Echinospartum, Echium webbii, Eclipsi, Ectasià, Edafosaure, Edat antiga als Països Catalans, Edat d'or, Edònida, Edetans, Edicte sobre els preus màxims, Edipòdia, Editorial Gredos, Editorial Ramon Sopena, Edos (divinitat), Educació espartana, Eeció, Eetes, Efeb, Efendi, Efialtes (general atenès), Efialtes (general macedoni), Efialtes (mitologia), Efialtes d'Atenes, Efialtes de Mèlida, Efraïm (historiador), Efraïm de Milasa, Efraïm de Querson, Egíal, Egíal (Paflagònia), Egícion, Egílipe, Egesta (filla d'Hípotes), Egeu (fill de Pandíon), Egialea, Egialeu, Egim, Egipi, Egipte, Egipte (fill de Belos), Egis, Egist, Egla, Egle, Egospòtamos, Einauta, Ejecció, Eketla, Ekklesia, Ekplexita, Ekpyrosis, El Pireu, El rapte d'Hèlena, El sopar dels erudits, El turmentador de si mateix, Elafebòlia, Elagàbal, Elatea, Elí (jutge), El·lòtia, Elbrús, Eleünt, Electra, Electra (filla d'Oceà), Electra (Plèiade), Electre, Electricitat, Electroestàtica, Elefantis, Elefants, Elefènor, Eleia, Eleusa (ciutat), Eleusínion, Eleusi, Eleusis (ciutat), Eleusis (districte), Eleusis (fill d'Hermes), Eleutèria, Eli Dionisi, Eli Herodià, Eli Promot, Eli Serapió, Eli Teó, Elià Mecci, Elià Tàctic, Elies Ècdic, Elies de Carax, Elies de Creta, Elies el Monjo, Elimea, Elir, Elisars, Elizebeth Friedman, Elkasai, Ellobius, Elone, Elpènor, Els cavallers (obra de teatre), Els Heràclides, Els ocells (obra de teatre), Els Quatre-cents, Els treballs i els dies, Emació (fill de Titonos), Embrió, Emfiteusi, Emilio Gino Segrè, Emona, Empatia, Emperador (insecte), Emperadrius romanes, Empiema, Empirisme, Emplectita, Empordà, Emporium (Roma), Empusa, Enantiòmer, Enareus, Enargita, Enàrete, Enòcoa, Enòfita, Encèlad, Encíclica, Endeis, Endofòbia, Endometriosi, Eneó, Enesidem, Enesidem de Leontins, Eneu, Engíion, Englantina roja, Enians, Enipeu, Enispa, Enneàgon, Enologia, Enopió, Enotera, Enotre, Enotris, Enquelans, Entalpia, Entelodon, Entomologia, Entoproctes, Enunt, Eoazhdarcho, Eocè, Eolambia caroljonesa, Eordets, Eos, Eosimias, Epafrodit (llibert d'August), Epafrodit (llibert de Neró), Epaminondes, Epanalepsi, Eparquia, Epèbol, Epícides d'Olint, Epícides Sindon, Epícrates d'Ambràcia, Epícrates d'Atenes, Epídosis, Epífora, Epífron, Epígenes d'Atenes, Epígenes de Bizanci, Epígenes de Cefísia, Epígenes de Sició, Epígon (escultor), Epígons, Epígons (poema), Epílic (poeta), Epílic d'Atenes, Epínic, Epíone, Epískiros, Epístenes, Epístrof, Epítet, Epítom, Epenet, Eperat, Epeu (fill d'Endimió), Epeu (fill de Panopeu), Epeunactes, Epi (Grècia), Epibates, Epicaris, Epicè, Epicles, Epictet (decorador), Epictet (metge), Epidaure Limera, Epidelion, Epifani d'Alexandria, Epifani de Constantinoble, Epifani Escolàstic, Epifani I de Constantinoble, Epifani III de Constància, Epigrafis, Epimèlides, Epimènides (historiador), Epimènides de Creta, Epimeteu (mitologia), Episteme, Epistemologia, Epistoleu, Epitades, Epitadeu, Epitàxia, Epiterses, Epocil, Equècrates (filòsof), Equècrates de Macedònia, Equècrates de Tessàlia, Equíon (fill d'Hermes), Equíon (pare de Penteu), Equecràtides, Equemea, Equemen, Equió, Equinoderms, Erasínides, Eratòstenes d'Atenes, Eratòstenes Escolàstic, Erídan, Erígone (filla d'Egist), Erítinos, Eròtia, Erdini, Erectèon, Erecteu, Eremoryzomys, Eremoryzomys polius, Eresos, Ergí (militar grec), Ergí (mitologia), Ergòtel d'Himera, Ergosfera, Erich Bessel-Hagen, Erici de Cízic, Erici de Tessàlia, Erictoni (fill d'Hefest), Erifanis, Erife, Erifile, Erigò, Erigi, Erinna (segle IV aC), Erinna (segle VI aC), Eriocalcita, Eris (filla de Nix), Erisícton (fill de Cècrops), Eritrea de Creta, Eritrina (arbre), Eritrita, Erixímac, Ermita, Eros (fill d'Ares), Eros (filosofia), Eros (metge), Erotes, Erotià, Erotisme, Ersa (mitologia grega), Ersilia Caetani Lovatelli, Eruga, Erugita, Eryops megacephalus, Escamandre (fill d'Oceà), Escatologia, Escatologia (fisiologia), Escàpcia (ciutat), Escílax d'Halicarnàs, Escítia Menor, Escòcia en temps de l'Imperi Romà, Escòpelos, Escil·la (ciutat), Escil·la (filla de Nisos), Escione, Escirònides, Esciró, Esciros, Escití, Escitens, Esclèries, Escolis, Escolopendromorfs, Escolos, Escolos (Calcídia), Escopelià, Escopes de Paros, Escordiscs, Escotussa, Escrió de Pèrgam, Escrió de Siracusa, Escut d'Atzeneta d'Albaida, Esdres, Esfalerita, Esfèriques (Teodosi de Bitínia), Esfòdries, Esfer, Esfigmòmetre, Esfinx, Església (institució), Església Apostòlica Armènia, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa Siríaca, Esió, Eslaus meridionals, Esmicre, Esotropia, Espai exterior, Espargàpises, Esparta, Esparta (mitologia), Espartolos, Esparts, Espatodea, Espàrtoc I, Espàrtoc II, Espàrtoc IV, Espèrties, Espòrades, Espeleologia, Espeo, Espermaceti, Esperqueu, Espina (ciutat), Espiridó de Tremithous, Espitridates (militar), Espitridates (sàtrapa), Espora (vegetal), Esqueneu, Esquenos, Essència, Estannoidita, Estasandre, Estaterià, Estatiels, Estatili Flac, Estauroteca, Estàfil, Estàter, Estàtira (esposa de Darios III), Estàtira del Pont, Estènel (fill d'Androgeu), Estènel (fill de Capaneu), Estènel (fill de Perseu), Estènel (poeta), Estèrope (filla de Cefeu), Estètica, Estela trilingüe de Letoon, Estenebea, Estenelau, Estenià, Estenosi, Estesàgores, Esteve (escriptor), Esteve (llibert), Esteve (poeta), Esteve d'Alexandria, Esteve d'Atenes, Esteve d'Edessa, Esteve de Perm, Esteve de Tral·les, Esteve Lecapè, Estibiocolusita, Estibiopal·ladinita, Estibivanita, Estilòbata, Estilià Zaützes, Estilicó, Estilpnomelana, Estimfal, Estimfal (mitologia), Estiris, Estix, Estoa, Estomi, Estraci (metge), Estratònic d'Atenes, Estratònic de Pèrgam, Estrató (retòric), Estrató d'Arados, Estrató d'Atenes, Estrató de Làmpsac, Estrató de Sardes, Estrató de Sidó, Estrató de Tir, Estratis, Estratocles, Estratoles, Estratonice (Calcídica), Estratonice (esposa d'Ariarates III de Capadòcia), Estratonice (esposa de Demetri II de Macedònia), Estratonice (esposa de Seleuc I Nicàtor), Estratonice (esposa de Seutes rei dels odrisis), Estratonice del Pont, Estratonicea, Estratos, Estrattis, Estràcia, Estrímon (déu), Estrepsirrins, Estret de Kertx, Estrimonis, Estrofi, Estrombíquides, Estronadelfita, Estronciomelana, Estrutes, Etàlides, Etímocles, Etearc, Eteònic, Etenna, Eteonos, Etiòpiques, Etil·la, Etimologia, Etiologia, Etna, Etna (mitologia), Etnarca, Etnogènesi, Etnologia, Etopeia, Etra, Etra (filla de Piteu), Etra (filla de Tetis), Etrusc (poeta), Etymologicum Magnum, Euante (satèl·lit), Eubúlides d'Atenes, Eubúlides de Cròpia, Eubea, Eubeu, Eubi de Tebes, Eubotes, Eucàmpides, Eucàrpia, Eucinodonts, Euclides, Euclides (arcont), Euclides (metge segle II aC), Euclides (metge segle V aC), Euclides (tirà), Euclides d'Atenes, Euclides d'Esparta, Eucrante, Eucràtides II de Bactriana, Eucrita, Eudàmides d'Esparta, Eudàmides I, Eudàmides II, Eudòcia de Frígia, Eudòcia de Lícia, Eudòxia (esposa de Justinià II), Eudòxia (muller de Lleó VI), Eudòxia Decapolita, Eudem (adroguer), Eudem (anatomista), Eudem (escriptor d'astronomia), Eudem (general), Eudem (historiador), Eudem (metge i conspirador), Eudem (metge), Eudem (sàtrapa), Eudemó d'Alexandria, Eudidimita, Eudimorphodon, Eudor, Eudor d'Alexandria, Eudora (nereida), Eufem (fill de Posidó), Euforb, Euforbe, Euforió (escultor), Euforió (metge), Euforió de Calcis, Euforió del Quersonès, Eufrates (filòsof), Eufrònides (escultor), Eufró d'Atenes, Eufró de Sició, Eufroni, Eugèsip, Eugeó, Eugenes, Eugeni (metge), Eugenià, Eulàlia Presas i Plana, Eulímene, Eumènides, Eumel (filòsof), Eumel (pintor), Eumel del Bòsfor, Eumolpe, Eunapi, Eunòmia (Hores), Euneu, Eunice (nereida), Eunom (metge), Eunom (mitologia), Eunom d'Atenes, Eupatra, Eupàtrides, Eupòmpides, Eupòria (satèl·lit), Eupiti, Euple, Eupolem (arquitecte), Eupolem (escriptor), Eupolem (general), Eupolem (historiador), Eupolem d'Etòlia (exèrcit etoli), Eupolem d'Etòlia (exèrcit romà), Eupolem d'Hipata, Eupomp, Eupompe, Eupulmonats, Euquènor, Euríal (Eneas), Euríal (fill de Mecisteu), Euríbat d'Efes, Euríbat de Lacònia, Euríbates, Euríclides, Eurícrates I, Eurídice (mitologia), Eurídice d'Atenes, Eurídice II de Macedònia, Eurídice IV de Macedònia, Euríel, Euríloc (cunyat d'Ulisses), Euríloc d'Esparta, Euríloc de Lúsies, Eurímac (Odissea), Eurínome (filla de Nisos), Eurípides (fill), Eurípides (nebot), Eurípides d'Atenes, Eurípides d'Etòlia, Eurípil (fill d'Astipalea), Eurípil (fill d'Evèmon), Eurípil (fill de Celeno), Eurípil (fill de Tèlef), Eurísaces, Eurístenes, Eurianax, Euribíades, Eurició (centaure), Eurició (fill d'Àctor), Eurició (pastor), Euriclea, Euricles (metge), Euricles d'Atenes, Euricles d'Esparta, Euridamant, Euridamia, Euridàmides, Eurifó, Eurigania, Eurileó (militar), Eurileó d'Esparta, Eurimedont (auriga), Eurimedont (fill d'Urà), Eurimedont (fill de Minos), Eurip, Euriptòlem (ambaixador), Euromos, Europa, Europa (filla d'Oceà), Euros (mitologia), Euryoryzomys, Eustaci (escriptor), Eustaci (metge), Eustaci d'Epifania, Eustochium, Eustoqui de Capadòcia, Eutícrates, Eutímides (pintor), Eutíquides, Euteleòstoms, Euticles, Eutidem (escriptor), Eutidem (filòsof), Eutidem d'Atenes, Eutidem de Quios, Eutidem de Sició, Eutidem II, Eutolmi (poeta), Euxè (escriptor), Euxè d'Heraclea, Euxènides (pintor), Euxènides d'Atenes, Eva, Evadne (filla d'Èpit), Evadne (filla d'Ifis), Evagri (escriptor segle IV), Evagri del Pont, Evalces, Evanòrides, Evandre, Evangeli, Evangeli Copte dels Egipcis, Evangeli de Bartomeu, Evangeli de Tomàs, Evangeli del Pseudo-Mateu, Evangeli dels ebionites, Evangeli segons Mateu, Evantes (pintor), Evarc, Evarne, Evàgora, Evàgores d'Ègion, Evàgores d'Esparta, Evèlpides, Evelpist, Eveni, Evenor (metge), Evenor (pintor), Evergetisme, Evetes, Evipe, Evode (gravador), Evode (poeta), Evodià, Exaliptre, Exèquies (pintor), Exèrcit il·liri, Exèrcit macedoni, Exèrcit traci, Exetastes, Exitèria, Exomis (roba), Exoterisme, Exotisme, Faó (llibert), Faó (metge), Fabili, Faesulae, Faetont, Faetusa, Faig mexicà, Fail·le de Crotona, Fail·le de Siracusa, Falana, Falange (militar), Falange obliqua, Falèron, Falí, Falces (mitologia), Falees, Faler d'Atenes, Família Brontë, Fanas de Pel·lene, Fanòdic, Fanòmac, Fandaqumiya, Fanerozoic, Fanes, Fanocles, Fantasma, Fantasos, Faracides, Fares (Beòcia), Fargesia dracocephala, Faris, Farmacognòsia, Farmacolita, Farmacopea, Farmacosiderita, Farmazincita, Farnabazos I, Farnaces (noble), Farnaces de Dascilios, Farnuques de Lícia, Fasians, Fasis (pintor), Fatsa, Faustinòpolis, Favorí (filòsof), Favorí d'Arle, Fàcion, Fàlanx, Fànies (poeta), Fàrmac, Fèax, Fèbides, Fèdim (poeta), Fèdim (tirà), Fèneos, Fènies, Fènix (fill d'Agenor), Fènix (fill d'Amíntor), Fènix de Colofó, Fènix de Tebes, Fídies el Jove, Fílac, Fílotes (filla de Nix), Fímbries, Fítia, Fòbia, Fòsfor, Fòsfor (fill d'Astreu), Feax, Febe (filla de Leucip), Fedó, Federico Krutwig Sagredo, Fedima, Fedra, Fegeu, Felip apòstol, Felip l'Evangelista, Fenàreta, Fengita, Fennec, Fenomenologia, Feocromocitoma, Ferènic, Ferentium, Feres (fill de Creteu), Feres (fill de Jàson), Ferores, Ferrocatoforita, Fescennium, Festa de l'Onso de la Mata, Festos (fill d'Hèracles), Fetge, Ficus macrophylla, Fidó (tirà), Fidó d'Argos, Fidó d'Atenes, Fidó de Corint, Fidip, Fila (filla de Poliorcetes), Fila d'Elimiotis, Fila III de Macedònia, Filadelfia (Cilícia), Filagri de l'Epir, Filagri de Rodes, Filant (fill d'Antíoc), Filant (rei d'Èfira), Filant (rei dels dríops), Filí d'Atenes, Filípides d'Atenes, Filòcares, Filòcrates (militar), Filòdice, Filòsof, Filòstrat (historiador), Filòstrat (orador), Filòstrat de Colonos, Filòstrat de l'Epir, Filòtim, Filó (escultor), Filó (metge), Filó Carpasi, Filó d'Atenes, Filó d'Enos, Filó de Bizanci, Filó de Mègara, Filó de Tars (diaca), Filó de Tars (metge), Filó de Tiana, Filó el Pitagòric, Fil·laci, Fil·lides, Fil·lis, Fileas d'Atenes, Fileci, Filemè, Filemó (actor), Filemó (gramàtic), Filemó d'Atenes, Filemó el Jove, Filemó el Vell, Filemó i Baucis, Filenis de Samos, Files, Filesi, Filetes (metge), Fili (mitologia), Filides, Filil·le, Filip (cap de la cavalleria), Filip (comandant dels elefants), Filip (fill d'Antígon), Filip (fill de Lisímac), Filip (general d'Antígon), Filip (germà de Perseu), Filip (governador de Sició), Filip (metge), Filip (militar), Filip (ministre), Filip (sàtrapa de l'Índia), Filip (sàtrapa de Sogdiana), Filip (sofista), Filip Abucara, Filip Còmic, Filip d'Amfípolis, Filip de Bizanci, Filip de Calcis, Filip de Crotona, Filip de Gortina, Filip de l'Alta Macedònia, Filip de l'Epir, Filip de Megalòpolis, Filip de Side, Filip de Tebes, Filip de Theangela, Filip el Jove, Filip el Megàric, Filip el Parodiador, Filip Epigramàtic, Filip Estudita, Filip Evangelista, Filip Gramàtic, Filip I de Macedònia, Filip II de Macedònia, Filip III Arrideu, Filip Isàngel, Filip IV de Macedònia, Filip Prevere, Filip Solitari, Filisc d'Abidos, Filisc d'Atenes, Filisc de Milet, Filisc de Rodes, Filist, Filistis, Filocles (almirall), Filocles (militar), Filocles (poeta), Filocles el Vell, Filologia clàssica, Filomelides, Filomena (heretge), Filonides (poeta), Filonides de Catana, Filonides de Dirràquium, Filopap, Filosofia, Filosofia de la música, Filostefà, Filostorgi, Filota, Filotes (general), Filotes (músic), Filotes (militar 319 aC), Filotes (militar 335 aC), Filotes (militar selèucida), Filotes (pare de Parmenió), Filotes (patge), Filoteu Cocci, Filoxè (heretge), Filoxè (poeta), Filoxè (sàtrapa), Filumè, Filumè (escultor), Fineu (fill de Belos), Fineu (pare de Pandíon), Fisi, Fitoplàncton, Flaccil·la, Flègies, Flegies, Fliünt, Fobètor, Fobos (mitologia), Foci de Constantinoble (nestorià), Focos, Folos, Fongs, Font (arquitectura), Font Hipocrene, Font Q, Forbant (bandit), Forbant (fill d'Argos), Forcis, Forcis (troià), Formes verbals no finites, Formiguer gorja-rogenc, Forn solar, Foroneu, Fortalesa de Gonio, Fortunatae insulae, Fosgenita, Fotosíntesi, Foxides, François Rabelais, Francès, France Prešeren, Francesc Cambó i Batlle, Francisco Fernández y González, Franklinfilita, Frasaortes, Frasi, Frataguna, Frínic (actor), Frínic (general), Frínic (poeta tràgic), Frònime, Fredolic, Freixe de flor, Frenologia, Friedrich Christian Diez, Frinó, Frine, Frinisc, Frontó (poeta), Frurs, Ftia (antiga Grècia), Ftia de l'Epir, Ftia de Tessàlia, Ftios, Ftiròfags, Fulgenci de Ruspe, Fustuari, Gaèlic escocès, Gaèlic irlandès, Gabes (Pèrsia), Gabiene, Gadates, Gai (retòric), Gai Acili Glabrió, Gai Sulpici Gal (cònsol 166 aC), Gaig de bardissa de Califòrnia, Gaig de bardissa de Florida, Gaig de bardissa de Mèxic, Gaig de bardissa de Woodhouse, Gaig de bardissa unicolor, Galactorrea, Galantis, Galató, Galatea (Acis), Galatea (Pigmalió), Galaxaura, Galícia, Galene, Galerix, Gallipoli (ciutat d'Itàlia), Gandhara, Gangani, Ganimedes (mitologia), Ganimedes (tutor d'Arsínoe), Ganna (profetessa), Ganofil·lita, Ganomalita, Garcilaso de la Vega, Gargano, Garrofer, Garsàuria, Gastrafetes, Gastròpodes, Gastronomia, Gaurades, Gavin Hamilton, Gaziura, Gàbals, Gàlates, Gènesi, Gèpides, Gírgola vermella, Gòlgota, Gòngil de Corint, Gòrdios I, Gòrgides, Gòrgies (cirurgià), Gòrgies (metge), Gòrgies d'Atenes, Gòrgies d'Esparta, Gòrgies de Macedònia, Gòrgones (mitologia), Gòrgopes, Gea, Gela, Gelanor, Geló II, Geles, Gelimer, Gen, Genauns, Genealogia de Jesús, Genetli, Genos, Gens Clàudia, Gentilici, Gentuni, Genyomyrus, Geoda, Geodèsia, Geografia d'Estrabó, Geologia, Georg von Peuerbach, George Andrew Reisner, Georgios Koletis, Gerana, Gerúsia, Gerbi, Gereu, Germanicòpolis de Bitínia, Germanis, Gerontologia, Gerontres, Gerostrat, Gerunium, Gessi (metge), Gesso, Getsemaní, Giacomo Leopardi, Giga-, Gigantomàquia, Gigea, Gil de Tàrent, Gilis, Gimnàs (antiga Grècia), Gimnèsies, Gimnospermes, Ginecònom, Gineceu, Gineceu (cambra), Giorgio Valla, Giovanni Giocondo, Giraffa, Girísens, Girolita, Giscó (ambaixador), Giscó (fill d'Amilcar), Giscó (oficial), Giscó (pare d'Amílcar), Giscó (pare d'Asdrubal), Giscó (polític), Giscó Estrità, Gisgó, Gitanos, Gitiades, Gitons, Giuseppa Eleonora Barbapiccola, Giuseppe Gasparo Mezzofanti, Glafira, Glauc (fill de Posidó), Glauc (metge segle I), Glauc (metge segle II aC), Glauc d'Alexandria, Glauc d'Argos, Glauc d'Atenes, Glauc d'Esparta, Glauc de Nicòpolis, Glauc de Quios, Glaucònoma, Glaucó (escriptor), Glaucó (germà de Plató), Glaucó (rapsodista), Glaucó d'Atenes, Glaucó de Tars, Glaucó de Teos, Glauce, Glaucip, Glàfires, Glàucides, Glàucies (metge), Glàucies (retòric), Glàucies d'Il·líria, Glíppia, Glòbul vermell, Glicó (escultor), Glicó (poeta), Glif, Glossolàlia, Gnatífers, Gnathonemus, Gnatostomats, Gnòpies, Gnem, Gneu, Gnosídic, Gnosi, Gnosticisme, Gobiotheriodon infinitus, Golf d'Escil·lècion, Golf de Tàrent, Golf Làtmic, Gonçal Anaya Santos, Gonialoe dinteri, Gonialoe sladeniana, Gonialoe variegata, Gonnos, Gonoessa, Gonostomàtids, Gorgó, Gorge (filla d'Eneu), Gorge (filla de Megareu), Gorgió, Gorgosaure, Gos, Govern, Graeis, Grafit (arqueologia), Gramàtica, Gramàtica del grec antic, Gramàtica del grec modern, Gran Cisma d'Orient, Granic (fill d'Oceà), Graptòlits, Graptopetalum, Graptopetalum amethystinum, Graptopetalum bartramii, Graptopetalum bellum, Graptopetalum filiferum, Graptopetalum fruticosum, Graptopetalum glassii, Graptopetalum grande, Graptopetalum macdougallii, Graptopetalum marginatum, Graptopetalum mendozae, Graptopetalum occidentale, Graptopetalum pachyphyllum, Graptopetalum paraguayense, Graptopetalum paraguayense subsp. bernalense, Graptopetalum pentandrum, Graptopetalum pusillum, Graptopetalum rusbyi, Graptopetalum saxifragoides, Graptopetalum saxifragoides var. fariniferum, Graptopetalum superbum, Grècia, GRC, Grea, Grec, Grec (desambiguació), Grec arcadoxipriota, Grec àtic, Grec dòric, Grec demòtic, Grec eòlic, Grec homèric, Grec jònic, Grec koiné, Grec nord-occidental, Grec xipriota, Grecànic, Grecs, Grees, Gregori (veterinari), Gregori Acindí, Gregori de Mitilene, Gregori I de Taron, Gregori Parde, Gregori Royo Bello, Grifita, Gril·le, Grinos, Griu, Groc, Groma, Grup 6 de la taula periòdica, Grup de l'esmectita, Grup de l'olivenita, Grup de la microlita, Guarino de Verona, Guerra a l'antiga Grècia, Guilgameix, Guineu teumèsia, Gundamund, Guneu, Hadeà, Hades, Hadropitec, Hagia Triada, Halèsion, Halcioneu, Halex, Halhul, Haliart (Beòcia), Haliàrtia, Halicirna, Halimede, Haliterses, Haloa, Halofília, Halogen, Halos, Halotriquita, Hamadríada, Hamaxobis, Hamaxoecs, Hamílcar (149 aC), Hamílcar (200 aC), Hamílcar (210 aC), Hamílcar (215 aC), Hamílcar (219 aC), Hamílcar (311 aC), Hamílcar (317 aC), Hamílcar (406 aC), Hamílcar (480 aC), Handwörterbuch der griechischen Sprache, Hannó (119 aC), Hannó el Blanc, Haploviricotina, Harmamaxa, Harmonia (filla de Geló II), Harmonia (mitologia), Harmost, Harpageia, Harpasa, Harpòcrates, Harpe, Harpocratió d'Argos, Harpocratió de Mendes, Harpocres, Harry Potter, Harry Potter i la pedra filosofal, Hastings Kamuzu Banda, Hatoon al-Fassi, Haworthiopsis limifolia var. glaucophylla, Hàlia (mitologia), Hàlia (nereida), Hàpax legòmenon, Hàrpal (ambaixador), Hàrpal (astrònom), Hàsdrubal el Cabrit, Hècale, Hècate, Hècuba (Eurípides), Hèdila, Hègies, Hèlena (pintora), Hèlios, Hèmera, Hèracles, Hèril, Hèrmies (escriptor), Hèrmies (heretge), Hèrmies d'Atarneu, Hèrmies de Cària, Hèrmies de Cúria, Hèrmies de Metimna, Hèstia, Hèsties, Híades, Híam, Hídria, Hímer, Hípica, Hípies (geòmetra), Hípies (mestre de Fídies), Hípies (tirà), Hípies de Delos, Hípies de Tassos, Hípotes, Híria de la Pulla, Hórreo gallec, Hebe (mitologia), Hebesfenomegacorona, Hecamede, Hecató, Hecateu d'Abdera, Hecatompos, Hecte, Hectemori, Hecto-, Hedera hibernica, Hedonisme, Hedus, Hefèstion (districte), Hefest, Hefestió (editor), Hefestió (escriptor), Hefestió (escultor), Hefestió de Pel·la, Hefestió de Tebes, Hegèloc d'Atenes, Hegèloc de Macedònia, Hegèsies (escultor), Hegèsies de Salamina, Hegemó (poeta epigramàtic), Hegemó d'Atenes, Hegemonia, Hegesàndrides, Hegesí (escriptor), Hegesípila, Hegesístrat d'Elis, Hegesístrat de Samos, Hegesístrat de Sigeu, Hegetor, Hegumen, Helè (veterinari), Hel·ladi (gramàtic), Hel·ladi de Cesarea, Hel·lanòdica, Hel·lèniques, Hel·le, Hel·len, Hel·lenòpolis, Hel·lenisme, Hel·lenització, Hel·lenotami, Helena (esposa de Constantí VIII), Helena de Troia, Helena Lecapè, Helenos, Heleu, Helió, Helicobacter pylori, Heliconi, Heliea, Heliodor (cirurgià), Heliodor (escriptor segle I aC), Heliodor (escriptor), Heliodor (escultor), Heliodor (filòsof), Heliodor (poeta segle I), Heliodor (poeta), Heliodor (regent), Heliodor (sofista), Heliodor de Constantinoble, Heliofil·lita, Heliotropi (mineral), Heliotropium, Heliozous, Helissont, Helixos, Helmintomorfs, Helos, Helvecons, Helvis, Hematofàgia, Hemítea, Hemó, Hemeròdrom, Hemerofília, Hemiasomatoagnòsia, Heminae, Hemiteó, Hemos (mitologia), Henòtic, Hendecàgon, Henioc, Heniocs, Henosi, Heptacometes, Heptadecàgon, Heptarquia anglosaxona, Heptatló, Heptàgon, Hera de Samos, Heraclea d'Atamània, Heraclea de Pàrtia, Heraclea de Síria, Heraclea Síntica, Heracleó d'Egipte, Heracli de Siracusa, Heraclià (usurpador), Heraclià de Calcedònia, Heraclit (escriptor), Heraclit (filòsof peripatètic), Heraclit (poeta), Heraclit d'Halicarnàs, Heraclit de Cime, Heraclit de Tir, Heraclones, Heròdic (historiador), Heròdic de Babilònia, Heròdot (metge pneumàtic), Heròdot (metge), Heròdot de Quios, Heròdot de Tars, Heròdot de Tebes, Heró d'Atenes, Heró de Bizanci, Herculi, Hercynia Silva, Herea (festival), Heres, Herma, Hermanubis, Hermas, Hermàgores d'Amfípolis, Hermòcrates (filòsof), Hermòcrates (metge), Hermòcrates de Iasos, Hermògenes (banquer), Hermògenes (filòsof), Hermògenes (metge d'Adrià), Hermògenes (metge), Hermògenes d'Acaia, Hermògenes de Citera, Hermògenes de Frígia, Hermògenes de Tars (historiador), Hermògenes de Tars (retòric), Hermògenes de Tricca, Hermògenes del Pont, Hermòtim (filòsof), Hermó (artista), Hermó d'Atenes, Hermea, Hermesianax de Xipre, Hermip d'Atenes, Hermipe (satèl·lit), Hermundurs, Herodes Àtic, Herodià (historiador), Herpetologia, Herse, Hesíone, Hesiqui (deixeble de Sant Hilari), Hesiqui de Constantinoble, Hesiqui de Salona, Hesiqui Egipci, Hesiqui Taquígraf, Heskîf, Hestieu de Tàrent, Hestieu del Pont, Hetera, Heterogenita, Heterolita, Heteromorfita, Heteromormyrus pauciradiatus, Heteromys catopterius, Heterosita, Heterotròfia, Heurística, Hexamílion, Hexàmetre, Hiacíntia, Hiacíntides, Hialotequita, Hiant, Hiarbes, Hièrocles (ministre), Hièrocles (procònsol), Hièrocles d'Alabanda, Hièrocles d'Hil·larima, Hièrocles de Cària, Hibla Inferior, Hibla Menor, Hibrees de Creta, Hibrees de Milasa, Hicesi (escriptor), Hicesi (metge), Hicetes de Leontins, Hicetes de Siracusa, Hidrogen, Hienes, Hieràpolis de Frígia, Hieràtic, Hieró (escriptor), Hieró d'Atenes, Hieró de Laodicea, Hieri, Hierofanta, Hierogàmia, Hieromènia, Hieromneme, Hieroteu (poeta), Hietos, Higiea (mitologia), Hikses, Hilari de Bitínia, Hilari de Frígia, Hilas, Hilària, Hil·los, Hile (Xipre), Hile de Lòcrida, Hileu, Hilor, Himalia (nimfa), Himera del sud, Himeri (general), Himeri de Nicomèdia, Himilcó, Himilcó (206 aC), Himilcó (214 aC), Himilcó (216 aC), Himilcó (senador), Himilcó el Navegant, Himilcó Famees, Hipana, Hiparí (pare de Dió), Hiparc (càrrec), Hiparc (poeta), Hiparc (tirà), Hiparc de Colarges, Hiparc de Tebes, Hipas, Hipasi, Hipàcia, Hipàgores, Hipàl·lage, Hipèrbol, Hipèrides, Hipòbot, Hipòclides, Hipòcrates, Hipòcrates (escriptor), Hipòcrates (general), Hipòcrates d'Esparta, Hipòcrates de Siracusa, Hipòcrates I, Hipòcrates III, Hipòcrates IV, Hipòcrates V, Hipòcrates VII, Hipòlit, Hipòlit (Eurípides), Hipòlit (fill de Ròpal), Hipòlita, Hipòloc (fill de Bel·lerofont), Hipòloc d'Atenes, Hipòloc de Tessàlia, Hipòmenes, Hipònax (gramàtic), Hipònic I, Hipònic II, Hipònic III, Hipònides, Hipònoe, Hipòstasi (filosofia), Hipòstrat (escriptor), Hipòstrat (filòsof), Hipòstrat (militar), Hipòtoe (nereida), Hipe, Hiperantes, Hiperbi, Hiperequi (militar), Hiperequi d'Alexandria, Hipermnestra, Hipermnestra (Filla de Testi), Hipertròfia mamària, Hipeu, Hipo, Hipocaust, Hipocle, Hipocles, Hipocoont, Hipocosmet, Hipodamia (muller de Pirítous), Hipopòtam, Hipotàlem, Hipoteca, Hipparí de Siracusa, Hippemolgis, Hippophae, Hippopotamyrus, Hippos, Hippotis, Hipsaltes, Hipsícrates (escriptor), Hipsícrates d'Amisos, Hipsípile, Hipseu (mitologia), Hipsicratea, Hircà II, Hirmine, Hirneto, Hirtacina, Hismó, Història, Història d'Itàlia, Història de Cartago, Història de Josep el fuster, Història de l'antic Egipte, Història de la ciència-ficció, Història de la Guerra del Peloponnès, Història de la psiquiatria, Història de la xocolata, Història de les Illes Balears, Història de les matemàtiques, Història de Mesopotàmia, Història de Sofia, Història de Tessalònica, Història de Tunísia, Història del budisme a l'India, Història del sionisme, Història del suec, Història del vi, Història del vol espacial, Història vertadera, Històries (Heròdot), Histieu, Historiografia, Hodòmetre, Hodegus, Hodopoei, Holmos, Holmos (Frígia), Holocaust, Holocè, Holocèfals, Homeopatia, Homer de Bizanci, Homilita, Homo ergaster, Homomallium, Homosexualitat, Homosexualitat a l'antiga Roma, Horapol·lo, Hores, Hormona, Horus (escriptor), Hossis, Hrihori Skovorodà, Humanitats, Hunayn ibn Ishaq, Hvar (ciutat), Hvar (illa), Hydruntum, Hygrophorus, Hylopetes, Hyperopisus, Hypochilus thorelli, Iacetans, Iaia de Cízic, Ialmen, Iambul, Iamphorina, Ianassa, Ianira, Ianisc, Iante, Iantinita, Iapígia, Iapigis, Iapigyum promontorium, Iapods, Iasió, Iaso (filla d'Asclepi), Iasos (fill d'Argos), Iastes, Iatis, Iatralipta, Iatrosofista, Iàrdan, Ió d'Efes, Ió de Quios, Ió de Tessalònica, Ibions, Ibis, Icari (fill d'Èbal), Icari (pare d'Erígone), Ichnusaïta, Ichthyostega, Icona, Icor, Icosàgon, Ictiosaures (ordre), Ida (nimfa), Idas, Idea (filla de Dàrdan), Idea (mare de Teucre), Ideu, Idia, Idomeneu (fill de Deucalió), Idres, Idrias, Iera, Ierne, Ifícrates el Jove, Ifínoe, Ifianassa, Ificià, Ifidamant, Ifigenia entre els taures, Ifis (filla de Teletusa), Ifis (heroi), Ignasi Iconòmac, Ilíada, Ilíone, Ilesi, Iliens, Iliki, Iliupersis, Illa de Salina, Illes Balears, Illes Equínades, Ilos, Ilos (fill de Dàrdan), Ilotes, Iluza, Impala, Imperi de Palmira, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, In hoc signo vinces, Inaros, Incaeromene, Incrions, Indicets, Indus, Inesita, Inferi, Ingauns, INRI, Inscripció del Dípilon, Intemelis, Interamna Lirinas, Interpretació dels somnis, Interrex, Introducció a la teoria de grups, Iodama, Iolau, Ione, Iotape, Iotape de Commagena, Iotape de Mèdia, Ioxos, Ipsos, Iqlim, Iren, Irenòpolis, Irene (Hores), Irene de Khazària, Irene Lecapena, Ireneu d'Alexandria, Ireneu Referendari, Irenomys tarsalis, Irlandès primitiu, Irlandesos, Ironia socràtica, Isaac Tzetzes, Isaïes de Xipre, Isaura, Isauris, Isòcrates, Isòcrates d'Apol·lònia, Isòpodes, Iscàgores, Isees, Iseu de Calcis, Isfora, Isichthys henryi, Isidor (escultor), Isidor d'Eges, Isidor de Milet el Jove, Isidor de Milet el Vell, Isis, Islamofòbia, Islandès, Islandesos, Ismènies (beotarca), Ismene (filla de l'Asop), Ismeni, Isoclasita, Isoglossa, Isoglossa centum-satem, Isondes, Isostàsia, Isquen, Isquis, Issos, Ister de Calatis, Ister de Cirene, Istme, Istros, Italiotes, Itàlia, Itàlia meridional, Itàlics, Itòria, Itis (mitologia), Itome, Itome (mitologia), Itome (Tessàlia), Itonos, Itrocrasita-(Y), Iuliobriga, Iutungs, Iverni, Ivindomyrus, Ivrea, Jacob Spon, Jaekelopterus, Jaguar, Jakub Wujek, Jan Kasprowicz, Janus Pannonius, Janusz Korczak, Jaume el Just (sant), Jaume el Major, Javan, Jàpet (mitologia), Jàson d'Argos, Jàson de Bizanci, Jàson de Cirene, Jàson de Nisa, Jònic, Jònic de Sardes, Jean Paul Getty, Jean-Baptiste Dugas-Montbel, Jean-Paul Sartre, Jerarquia, Jerarquia digital plesiòcrona, Jerònim (poeta tràgic), Jerònim (poeta), Jerònim d'Elis, Jerònim de Càrdia, Jerònim de Rodes, Jerònim de Siracusa, Jeroglífic, Jeroglífic egipci, Jesús al Nou Testament, Jesús de Natzaret, Jo, Claudi (novel·la), Joan Actuari, Joan Barbucal·le, Joan Carax, Joan Càrpat, Joan Ciparissiota, Joan Crexells i Vallhonrat, Joan Evangelista, Joan Italià, Joan l'Apòstol, Joan Leita i Graell, Joan Marí Cardona, Joan Mesué (el Vell), Joan XI de Constantinoble, Joaquim Icart i Leonila, João da Cruz e Sousa, Johan Ludvig Runeberg, Johann Wolfgang von Goethe, Johannes Placentius, John Chadwick, John Howard Van Amringe, John Locke, John Sturgeon Mackay, John Van Antwerp Fine Jr., John Wesley Powell, Jordi (administrador), Jordi (comandant), Jordi (príncep), Jordi (prefecte), Jordi (recaptador), Jordi (sebast), Jordi Branes, Jordi Brienni, Jordi Cocalàs, Jordi Crisococces, Jordi Cumne, Jordi Diereta, Jordi Dros, Jordi Gemist Pletó, Jordi Manganes, Jordi Nostong, Jordi Paquimeres, Jordi Probata, Jordi Sir, José Antonio Labordeta, Josef Schovanec, Josep d'Alexandria, Josep de Togores i Sanglada, Joseph Priestley, Judea romana, Judes (historiador), Judes Iscariot, Juli Poliè, Juliana Morell, Julià (orador), Julià de Cesarea, Julià l'Apòstata, Junco ullgroc, Jusquiam negre, Justinià I, Juvenàlia, Kadena, Kadrema, Kainike, Kainosita-(Y), Karl Richard Lepsius, Katharévussa, Kathy Acker, Kímolos, Kemer (Biga), Ken, Kentrolita, Khaya anthotheca, Khorzene, Kilo-, Kirman, Koliva, Korčula (ciutat), Kravgi gynaikon, Krios, L'Année épigraphique, Laòdice (filla de Cíniras), Laòdice (filla de Príam), Laòdice VI, Laònit, Laó, Laüs, Labarnas, Labeates, Labranda, Lacantis, Lacèstades, Lacó (fill de Làpat), Lacedemoni, Lacini, Ladó (fill d'Oceà), Ladó (fill de Tifó), Lade, Ladocea, Laevi, Lagària, Lagenorhynchus, Lagina, Lagomorfs, Lagores, Lagos (pare de Ptolemeu), Lais la Jove, Lalasis, Lambda d'Aquari, Lamedont, Lametion, Lamos, Lamotis, Lampècia, Lampedo, Lampos, Lamprocles d'Atenes, Lamprofil·lita, Lamus, Langaros, Lanice, Laocoont, Laodamant, Laodice (reina dels galadens), Laodice de Macedònia, Laodicea de Fenícia, Laodicea de Mèdia, Laodicea de Mesopotàmia, Laodicea del Líban, Laodicea del Licos, Laomedea, Lapatos, Lappa, Laquix, Larimna, Larnax, Lartolaiets, Las, Lasiurus (ratpenat), Lastenes (ministre selèucida), Lastenes d'Olint, Lastenes de Creta, Latòbics, Lató, Latona, Laverna, Laviniasene, Laz, Làbdac, Làcares (retòric), Làcares d'Atenes, Làcrates, Làcritos, Làmac, Làmpada, Làquesis, Làurion, Långban, Lèagre (mitologia), Lècana, Lècit (ciutat), Lèlex (fill de Posidó), Lèlex (pare de Policàon), Lèpid (historiador), Lèxic culte, Líbia (filla d'Èpaf), Lícia, Língons, Líparos, Lísies (ambaixador), Lísies (escultor), Lísies (sofista), Lísies d'Atenes, Lísies de Tars, Lítote, Lòcrida, Lògica, Lògica doxàstica, Lògica empírica, Leandis, Leandre de Milet, Learc, Learcos l'usurpador, Leàgore, Leòcares el Jove, Leòcares el Vell, Leòcrates, Leòcrit d'Atenes, Leònides (filòsof), Leònides (general), Leònides (metge), Leònides d'Alexandria, Leònides d'Alexandria (sant), Leònides d'Heraclea, Leònides de l'Epir, Leònides de Tàrent, Leònides I, Leònides II, Leòstenes (almirall), Lebadea, Lectura de viva veu, Leda, Leeis, Legat exterior, Legió (dimonis), Lemovices, Lenees, Lenin, Leofant, Leon (Sicília), Leonídia, Leontòfon, Leontiades (comandant), Leontiades de Tebes, Leontins, Leontisc d'Egipte, Leotíquides (rei), Leotròfides, Lepanthes acuminata, Lepanthes stenophylla, Lepidodendron, Leponcis, Leptó, Leptó (moneda), Leptines (astròleg), Leptines (general d'Agàtocles), Leptines de Síria, Leptines de Siracusa (germà de Dionís el Vell), Leptines de Siracusa (sogre de Hieró II), Leptines de Siracusa (tirà), Leptospira, Leptostracis, Lernea, Les bacants, Les Coèfores, Les Lleis, Les noces de Ceïx, Les tesmofòries, Les traquínies, Les vespes, Lesbonax (escriptor), Lesbonax (filòsof), Lespòdies, Lessa, Lete (filla d'Eris), Leteu (Creta), Letoon, Leucadi, Leucae, Leucanthemum, Leucària, Leucòtea, Leucòtoe, Leucó (escultor), Leucó (mitologia), Leucó del Bòsfor, Leuce, Leucip (fill de Perieres), Leucip (mitologia), Leucipe i Clitofont, Leucofris, Leucopetra, Leucosfenita, Leucotees Fanum, Leucs, Leuns, Levític, Levons, Lexovis, Liaoningogriphus quadripartitus, Libani, Libiquis, Liburns, Licaònia, Licaonis, Licas (fill d'Arcesialu), Licas (mitologia), Licastos, Licàon (fill d'Ares), Licàon (fill de Príam), Licí (militar), Licó (almirall), Licó d'Escarpea, Licó de Siracusa, Licea, Licea (Arcàdia), Licimni (fill d'Electrió), Licoleó, Licomedes (pare de Deidamia), Licomedes d'Atenes, Licomedes de Mantinea, Licomedes de Rodes, Licoreu, Licortes, Licos, Licos (fill de Dàscil), Licos (fill de Hirieu), Licos (fill de Pandíon), Licos (fill de Posidó), Licos de Bitínia, Licos de Fares, Licos de Macedònia, Lictos, Licurg (polític del segle VI aC), Lidíades de Megalòpolis (tirà), Lidi, Lidos, Ligdamis de Naxos, Ligdamis de Siracusa, Ligdos, Ligusticum mare, Lilibèon, Limó, Limbus, Limiros, Limnea, Limnea d'Histiaeotis, Limnes (Tessàlia), Limnorea, Limos, Lincos, Lindum, Lineal B, Lingüística comparativa, Lingua franca, Linos, Liocranium, Liocranium pleurostigma, Liocranium praepositum, Lipèfile, Lircos (fill de Foroneu), Liroconita, Lisanòrides, Lisandra, Lisandre, Lisànies de Cirene, Lisànies I d'Abilene, Lisícrates, Lisímac (tutor d'Àtal), Lisímac de Tràcia, Lisianassa, Lisicles d'Atenes, Lisis (poeta), Lisisc d'Atenes, Lisisc d'Etòlia, Lisisc de Macedònia, Lisisc de Siracusa, Lista, Litúrgia, Literatura, Literatura clàssica, Literatura grega antiga, Literatura medieval, Litierses, Litografia, Litosfera, Litosita, Litotomia, Litra, Llatí arcaic, Llúdria marina, Lleó, Lleó (ambaixador), Lleó (metge), Lleó (orador), Lleó (pintor), Lleó (polític), Lleó (prefecte), Lleó d'Alabanda, Lleó d'Atenes, Lleó d'Esparta, Lleó de Bizanci, Lleó de Metapont, Lleó de Nèmea, Llei d'Osthoff, Lleis de Gortina, Llenega negra, Llengües d'Itàlia, Llengües de l'Imperi Romà, Llengües indoeuropees, Llengües paleobalcàniques, Llengües paleohispàniques, Llengua copta, Llengua de bou (bolet), Llengua de bou rogenca, Llengua fenícia, Llengua morta, Llengua SOV, Lleonat, Lleonci d'Antioquia, Lleonci d'Arabissos, Lleonci Lasciu, Lleonci Mecànic, Lletania, Llevat de cervesa, Lli, Llibre d'Henoc, Llibre de Daniel, Llibre de la Saviesa, Llibre de Susanna, Llibre de Tobies, Llibre romà, Llibre sibil·lí, Llibres apòcrifs, Llibres de la Bíblia, Lliga Amficciònica, Lliga de Corint, Lliga Etòlia, Llista d'espècies del gènere Rosa, Llista d'unitats de longitud de l'antiga Grècia, Llista d'unitats de volum de l'antiga Grècia, Llista de ciutats d'Etrúria, Llista de codis SIL, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Llista de llengües del món, Llista de personatges de la mitologia egípcia, Llista dels principals llocs de l'antic Egipte, Llista dels reis de Babilònia, Llop marsupial, Llucià Pasifó, Loís Combas, Lobetans, Locros (fill de Fiscos), Locros (fill de Zeus), Logbasis, Loges, Logion, Logorrea, Logos, Lol·li Bas, Londinium, Lorima, Loros, Lotis, Loukkos, Luci Anneu Cornut, Luci d'Adrianòpolis, Luci d'Etrúria, Luci de Tars, Lucil·li (poeta), Lucil·li de Tarra, Lugdúnum, Lugdunum Batavorum, Lugionum, Lugis, Luna (Etrúria), Luperc de Beirut, Lusons, Lussonium, Lutròfor, Ma (deessa), Maacatites, Macabeus, Macal·la, Macares, Macari d'Alexandria, Macari d'Ancira, Macari d'Antioquia, Macari d'Esparta, Macari de Constantinoble, Macari de les Cel·les, Macari Deixeble, Macari Escriptor de Martiris, Macari Macres, Macari Magnes, Macaronèsia, Macària, Macària (filla d'Hèracles), Macèdon, Macó, Macedònic, Macedoni de Tessalònica, Macedoni Vicari d'Àfrica, Macel·la, Macris, Macris (nimfa), Macrobiòtica, Macrogradungula, Macrons, Macropodus ocellatus, Maedi, Magadates, Magarsa, Magas (príncep), Magdol, Magnòpolis, Magne (metge), Magne Arquiatre, Magne d'Efes, Magne de Filadelfia, Magne de Tars, Magnes (mitologia), Magus, Maièutica, Malac, Malacó, Malc de Judea, Malenconia, Malene, Mallerenga blava eurasiàtica, Mallorquí, Malví, Mamífers, Mamerc (fill de Numa Pompili), Mamerc de Catana, Mamertium, Manapis, Mandana de Mèdia, Mandane, Mandràgora, Mandrúpolis, Manes, Manetó, Mani, Manrals, Manticle, Mantiteu, Manto (filla de Tirèsias), Manuel Balasch i Recort, Manuel Calecas, Maquereu, Maqueteges, Mar d'Eritrea, Mar de Màrmara, Mar Egea, Mar Jònica, Mar Roja, Marafis, Marató (fill d'Epopeu), Marató (Grècia), Maratesi, Marí (metge), Maró, Marc (cèsar), Marc Artori, Marc Asceta, Marc Aureli, Marc d'Òtranto, Marc de Cerinea, Marc Diàdoc, Marc Metti Epafrodit, Marc Sedaci Severià, Marcel Sidetes, Marcianòpolis, Marcià (metge), Marcus Zuerius van Boxhorn, Marcusenius macrophthalmus, Mareotis, Mares (poble), Margarida d'Angulema, Margites, Marguerite Yourcenar, Maria (esposa de Constantí V), Maria (esposa de Lleó III), Maria Paredes Baulida, Maria, mare de Jesús, Mariamme, Mariamne I, Mariamne II, Mariandins, Marios, Markus Gabriel, Marmara Ereğlisi, Maronsa, Marsella, Marsiabes, Marvings, Mary Corinna Putnam Jacobi, Masada, Mascames, Masillosteus kelleri, Maspis, Massàgetes, Massàlia, Masseis, Massicites, Mastaura, Mastians, Mastigòfor, Mastodínia, Matemàtiques, Matemàtiques de l'antiga Grècia, Material auxètic, Maters, Matiana, Maties (apòstol), Matró de Pitana, Matrees, Maud Worcester Makemson, Mausol, Maximianòpolis de Tràcia, Mazandaran, Mazara, Mazares, Mazateronodon endemicus, Mazeis, Mazeu, Màditos, Màkhaira, Mània de Frígia, Mànties, Màrsies d'Alexandria, Màrsies de Filips, Màrsies de Pel·la, Mègacles (oficial de Pirros), Mègacles de Mitilene, Mègacles de Siracusa, Mèlia (nimfa), Mèlida, Mèlite, Mèlite (nereida), Mèmnon, Mènades, Mènal, Mènil (militar), Mèntor, Mèon (mitologia), Mèrmer, Mèrmnades, Mèrope (filla de Cípsel), Mèrope (helíade), Mèrope (Plèiade), Mèropis, Mèrops (espòs de Clímene), Mèrops (fill de Pandàreu), Mètode comparatiu, Mètope, Míddies (orador), Mídies, Mígdon, Míndar, Mírmex, Mírsinos, Míscel, Mísia (regió), Mísia Major, Mítec, Mònim de Macedònia, Mòric, Múnicos, Múnit, Meandri de Samos, Mebarsapes, Mecíon, Mecisteu, Meconopsis gakyidiana, Meden, Medeon, Medes, Medi (metge), Medicina a l'antiga Roma, Medicina de l'antiga Grècia, Medicina en l'antic Egipte, Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina), Medisme, Medma, Medos, Medosades, Medul·les, Mega-, Megabates, Megabazos, Megaciclita, Megalòpters, Megale Eoie, Megalees, Megalomania, Megalostrata, Megapentes, Megareu, Megàlit, Megera, Meges (cirurgià), Megil d'Esparta, Megistó, Meionita, Melampig, Melampodia, Melanèsia, Melancomes, Melandites, Melaneu, Melangea, Melanip, Melanipe, Melanocerita-(Ce), Melanop d'Atenes, Melanotal·lita, Melanotequita, Melanovanadita, Melanti, Melanto (filla de Deucalió), Melània, Melèsip, Melíades, Melínoe, Melòbosis, Meldes, Meleagre (militar), Meleagre (regent), Meleagris, Meleàgrides, Meleci d'Azimis, Meles d'Atenes, Melibea, Melibea (filla d'Oceà), Melibea (mitologia), Melicertes, Melieus, Melifanita, Melinòfags, Melisandre, Melissa, Melitó de Sardes, Melitea, Meliteu, Melmelada, Melobi, Mem, Memètica, Memnó d'Heraclea, Memnó de Tràcia, Menandre (general), Menandre (sàtrapa), Menandre d'Efes, Menandre de Laodicea (general), Menàlip, Menècrates (llibert), Menècrates d'Esmirna, Menècrates de Siracusa, Menèmac, Menòdot de Nicomèdia, Menòdot de Samos, Menó de Farsàlia (aliat d'Atenes), Menó de Farsàlia (general), Meneceu (fill de Creont), Meneci (fill d'Àctor), Meneci (fill de Jàpet), Meneci (pastor), Menecles d'Alabanda, Meneclides, Menelau, Menelau (príncep), Menelau d'Anea, Menelau d'Eges, Menelau de Macedònia, Menelea, Menes (llibert), Menes (sàtrapa), Menes d'Esparta, Menes de Bitínia, Menesecme, Menesteu (fill d'Ifícrates), Menesti, Menesto, Menestrat (escultor), Menestrat de l'Epir, Menexè, Menipe, Menologi, Mente, Mentors, Meotes, Mera (dona de Tegeates), Mera (filla de Pretos), Mera (gossa), Mera (nereida), Meraxes gigas, Meríones, Meris, Mero, Merocles, Meroz, Merycopotamus, Mesèmbria del Lissos, Mesó (actor), Mesoarqueà, Mesocèfal, Mesomedes, Mesoplodon, Mesopotàmia, Mesoproterozoic, Mesozous, Messa (Grècia), Messàpia, Messene (mitologia), Messies, Mestra (mitologia), Metabolisme, Metabus, Metacinabri, Metaclides, Metafase, Metafísica, Metagítnia, Metagenes, Metanira, Metanol, Metapa, Metapont (rei), Metauranopilita, Metaurum, Metaurus, Metàfora, Metàstasi, Metíoque i Menipa, Metó (astrònom), Metó de Tàrent, Metec, Meteoroide, Metis, Metis (filla d'Oceà), Metone (Pièria), Metròfanes (general), Metròfanes d'Eucàrpia, Metròfanes de Lebàdia, Metròpolis d'Acarnània, Metròpolis de Frígia (sud), Metròpolis de l'Hestieòtide, Metròpolis de Lídia, Metròpolis de Perrèbia, Metrobi, Mevània, Miño, Micènic, Micó de Siracusa, Micetozous, Michael George Francis Ventris, Mició (militar), Mició d'Atenes, Micologia, Micoremediació, Micro-, Microbiologia, Microclina, Micronèsia, Midaeium, Midó (pintor), Miecislau II Lambert, Mieza, Migdal-Gad, Migdònia de Macedònia, Migdònia de Mesopotàmia, Migdons, Miguel Candel Sanmartín, Miguel de Unamuno y Jugo, Milíada, Miló (assassí), Miló de Berea, Miló de Crotona, Miló de l'Epir, Milcíades el Jove, Milcíades el Vell, Miles (fill de Lèlex), Miles (Sicília), Miles (Tessàlia), Milet de Creta, Milman Parry, Mim, Mimas (mitologia), Mimesi, Mimnerm, Mimosa, Miníades, Mindos, Minos, Minucià d'Atenes, Minucià el Vell, Miocè, Mionès, Miopia, Miquel Anquíal, Miquel Balsamó, Miquel Cerulari, Miquel d'Efes, Miquel de Tessalònica, Miquel Pròquir, Miquel Prevere, Miquel Sofià, Mira (ciutat), Mirònides, Miró (general), Miriandros, Mirina, Mirina (mitologia), Mirmecofàgids, Mirmecomorfisme, Mirmidó, Mirtil (poeta), Mirtis d'Argos, Mirto (mitologia), Misè, Misó de Quenes, Miscel, Misis, Misologia, Misteris d'Eleusis, Mitologia, Mitra (banda), Mitra (mitologia), Mitrenes, Mitridates (gendre de Darios III), Mitridates (noble), Mitridates (príncep selèucida), Mitridates el Jove, Mitridates I, Mitridates II, Mitridates II de Commagena, Mitridates II del Bòsfor, Mitridates II del Pont, Mitridates III del Pont, Mitridates IV del Pont, Mitridates l'Eunuc, Mitridation, Mitridatis, Mitrobates, Mliana, Mnasalcas, Mnasíloc, Mnasítim, Mnàsip, Mnèmon, Mnèsarc (filòsof), Mnèsarc (pare de Pitàgores), Mnèsicles, Mnèster (llibert), Mnèster (mim), Mnemòsine, Mnemotècnia, Mnesífil, Mnesíloc, Mnesímac de Faselis, Mnesiteu, Modó, Model de Diàtesi–estrès, Modra, Molícrion, Molòssia, Moló (actor), Molibdè, Molibdofil·lita, Molibdomenita, Molon labé, Molorcos, Molotxna, Molpàdia, Molpàgores, Molpis (escriptor), Moly, Momo, Monaquisme cristià, Monarca, Monazita-(Ce), Monazita-(La), Monazita-(Nd), Monòlit, Monòpter (temple), Monestir, Monestir de Santa Caterina del Sinaí, Monestir del Pintor, Monestir dels Ibers, Monimolita, Monoècia, Monofenestrats, Monogàmia, Monografia, Monopoli, Monstre de Gila, Montserrat Franquesa Gòdia, Mopsos (fill d'Apol·lo), Mopsos (fill d'Àmpix), Mopsuèstia, Morc, Morea, Morfeu, Morgetes, Morimene, Mormo (mitologia), Mormyrus, Mort (mitologia), Moscos de Siracusa, Moscs, Mosinecs, Mosquió (cuiner), Mosquió (escriptor segle II), Mosquió (escriptor segle III aC), Mosquió (escultor), Mosquió (metge), Mosquió (poeta), Motone, Motor immòbil, Moviment, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Muníquia, Muníquia (festival), Munda (Bètica), Muntanyes del Taure, Muntanyes Pòntiques, Muriane, Musaranya elefant caragrisa, Muses, Museu, Museu (mitologia), Museu de la Pell d'Igualada, Mutines, Naarda, Naglfar (vaixell), Nagnatae, Nano-, Nanoarqueots, Narix, Narziss i Goldmund, Nau espacial, Naucides, Naucrària, Naumaqui, Naupli (fill de Posidó), Nausícrates, Nausítoe, Nausítous, Nausica, Nautes (amic d'Eneas), Naxos (mitologia), Naxos (Sicília), Nazianz, Nàiades (mitologia), Nàutils, Nèfele (nimfa), Nèlia, Nèmea, Nèrit, Nèrites, Nèstor (mitologia), Nícies (estrateg), Nícies (general), Nícies (militar), Nícies (pintor), Nícies de Gortina, Níctim, Níobe (filla de Foroneu), Nònacris, Nòtion, Númides, Núrsia, Neacomys aletheia, Neantes, Nearc d'Orcomen, Nearc de Tàrent, Neàpolis de la Còlquida, Neàpolis de Sardenya, Neàpolis de Zeugitana, Neòfit, Neó de Beòcia, Neó de Corint, Neó de Messènia, Neó de Tebes, Necrolemur, Necronomicon, Nectari de Constantinoble, Neda (riu), Neera (hetera), Neera (nimfa), Neerlandès, Nefalió, Nefelis, Neftis, Nemertes, Nemesi de Capadòcia, Neodermats, Neofró, Neolaos, Neolític, Neomeris, Neon, Neon Genesis Evangelion, Neoproterozoic, Neoptòlem (diàdoc), Neoptòlem (general), Neoptòlem (militar), Neoptòlem de Milet, Neoptòlem de Paros, Neopterigis, Neotocita, Nereides, Nertereanes, Nervis, Nesea, Nesiotes, Neso, Nessos, Nestane, Nestes, Nestos, Neto, Neuma, Neuròpters, Neuri, Nibelungs, Nicandre d'Alexandria, Nicandre d'Esparta, Nicandre d'Etòlia, Nicandre de Calcedònia, Nicandre de Claros, Nicarc (poeta), Nicarc d'Arcàdia, Nicareta de Nicomèdia, Nicàgores d'Atenes, Nicàgores de Messènia, Nicànor (assassí), Nicànor (elefantarca), Nicànor (escriptor), Nicànor (germà de Cassandre), Nicànor (militar), Nicànor (pare de Balacros), Nicànor d'Egipte, Nicànor d'Estagira, Nicànor de l'Epir, Nicànor de Macedònia, Nicànor l'Elefant, Nicèfor Cumnos, Nicèfor Urà, Nicòdem d'Heraclea, Nicòloc, Nicòmac (ambaixador), Nicòmac (escultor), Nicòmac (fill d'Aristòtil), Nicòmac (pare d'Aristòtil), Nicòmac (poeta còmic), Nicòmac (poeta), Nicòmac d'Alexandria, Nicòmac d'Atenes, Nicòmac de Tebes, Nicòpolis d'Egipte, Nicòpolis de l'Epir, Nicòstrat (autor tràgic), Nicòstrat (estrateg), Nicòstrat (metge), Nicòstrat (poeta), Nicòstrat d'Argos, Nicòstrat de Cilícia, Nicòstrat de Macedònia (militar), Nicòstrat de Rodes, Nicó (metge), Nicó (poeta), Nicó de Cilícia, Nicó de Pèrgam, Nicó Monjo, Nice (Tràcia), Nicea, Nicea de Corint, Nicea de Lòcrida, Nicenet, Nicerat (escriptor), Nicerat (poeta), Nicipe, Nicocles de Lacedemònia, Nicocles de Salamina (rei), Nicocles de Sició, Nicocles de Siracusa, Nicofanes (pintor), Nicofanes de Megalòpolis, Nicofró, Nicolae Paulescu, Nicolau (metge), Nicolau Copèrnic, Nicolau d'Atenes, Nicolau d'Etòlia, Nicolau Damascè, Nicolau de Mires, Nicolau Mirepsos, Nicolau Prepòsit, Nicolau Sofià, Nicolau Sofista, Nicomèdia, Nicomedes d'Esmirna, Nicomedes I, Nicomedes II Epífanes, Nicomedes IV Filopàtor, Nigromància, Nil, Nil (fill d'Oceà), Nil d'Ancira, Nil de Rodes, Nilòmetre, Nileu, Nimbacinus, Nimfèon, Nimfeu, Nimfis, Ninus (fundador de Nínive), Niobofil·lita, Nisa, Nisa (mitologia), Nisíades, Niseu, Nissa (filla de Mitridates), Nissa (germana de Mitridates), Nissa I, Nitre, Nitrogen, Nivell tròfic, Noli, Només sé que no sé res, Nombre dual, Nomenclatura binomial, Nomenclatura estel·lar, Nomina sacra, Nomofílac, Nomoteta, Nord, Noripterus, Norrè, Nosologia, Nostradamus, Notos, Nou Testament, Nous, Novellae, Numídia, Numeni (escriptor), Numeri Fabi Píctor, Numic, Numisià, Nycticebus, Nyu, Oasi, Obrimos, Obulensis, Ocèan, Ocípete, Ocírroe, Ocírroe (filla d'Oceà), Oceà, Ocel Lucà, Ocelum, Ocil, Ocimè, Ocne, Octavio Acquaviva, Octàedre, Oda a Afrodita, Odi (mitologia), Odigitriaïta, Odontocets, Odontoestomatologia, Oebares (militar), Oebares (sàtrapa), Oebares (servidor), Ofanto, Ofíon, Ofel·les, Ofelió (escultor), Ofelió (pintor), Ofiògenes, Ofidiofòbia, Ofili, Ofiocistoïdeus, Ofiolita, Ofioneu, Oileu, Olímpia, Olbasa, Olbiades, Olibri, Oligarquia, Oligocè, Olimp (escultor), Olimp (Mísia), Olimp (metge), Olimp de Frígia, Olimpia Fulvia Morata, Olimpió, Olinta, Olizó, Oloòsson, Olofernes (príncep), Oltac, Omfalió, Omies, Onagràcies, Onasimedes, Onàs, Onòmast, Onòmast d'Esmirna, Onestes, Onet, Onicòfors, Onil, Onomacles, Onomàcrit, Ontologia, Opera Nazionale Balilla, Opercle (botànica), Opis, Orèades, Oròpia, Oròspeda, Orbici, Orcistus, Oresquis, Orestíon, Orestes (metge), Orestes (poble), Orestes (prefecte), Orestes de Macedònia, Orestis, Oretans, Oretes, Orfisme, Organisme, Organització Internacional per a l'Estandardització, Orió (mitologia), Orió d'Alexandria, Orió de Tebes, Origen dels etruscs, Orites, Oritia (nereida), Ormènion, Ornitorrinc, Ornodopantes, Orodes d'Aghuània, Orofernes, Orontes IV, Orontobates de Mèdia, Oropos, Orsabaris, Ortòsia, Orte (Grècia), Ortiagó, Ortocèfal, Ortocèrides, Ortodòxia, Ortogneiss, Ortogonal, Ortografia, Ortonèctids, Ortopèdia (especialitat mèdica), Ortros, Oscofòria, Oscs, Oseriats, Osmeriformes, Ossa de Bisàltia, Ostanes, Osteoglossiformes, Osteopatia, Osteospermum, Oswald Spengler, Otanes (general), Otanes (noble), Otorrinolaringologia, Otrera, Oxatres (germà d'Artaxerxes II), Oxatres (germà de Darios III), Oxatres d'Heraclea, Oxatres de Paretacene, Oxímoron, Oxia Palus, Oxibis, Oxicefàlia, Oxigen, Oxintes, Oxintes (rei d'Atenes), Oxymormyrus, Oxyopes, Pacòmetre, Pacci Antíoc, Pachnolita, Pacoros d'Armènia, Pacte de Triparadisos, Pacties, Pactol, Paestum, Paflagonis, Pafos, Pafos (filla de Pigmalió), Pagirites, Pagondes d'Acaia, Pagondes de Tebes, Pakotitanops latidentatus, Palamedes, Palamedes (gramàtic), Palèfat d'Abidos, Palèmon (fill d'Ètol), Pal·lades, Pal·ladi (metge), Pal·ladi (poeta), Pal·lant (fill d'Evandre), Pal·lant (fill de Crios), Pal·lant (fill de Pandíon), Pal·las (filla de Tritó), Paleocè, Paleoproterozoic, Paleozoic, Paleros, Palica, Palicorum Lacus, Palimpsest (astronomia planetària), Palimpsest (geologia), Paloma, Pamfília, Pammenes d'Atenes, Pammenes d'Egipte, Pammenes de Tebes, Pamphylius Sinus, Pan (mitologia), Panacea (filla d'Asclepi), Panares, Panatenees, Pancraci, Pancrates (músic), Pancrates (poeta epigramàtic), Pancrates d'Arcàdia, Pancratista, Pandàreu, Pandèmia, Pandòsia (Epir), Pandia (mitologia grega), Pandora, Pandosia, Paneci de Leontins, Paneci de Rodes, Panegiris, Paneis, Panel·lènia, Pangea, Paniònia, Panotti, Panphagia, Panpsiquisme, Panspèrmia, Pantalassa, Pantaleó d'Etòlia, Pantaleó de Lídia, Pantaleó de Nicomèdia, Pantaleó de Thermus, Pantè d'Alexandria, Panteó de Roma, Panteisme, Panteleu, Pantialeus, Pantisocràcia, Pantites, Pantomim, Papini Estaci, Papir 127, Papir Carlsberg, Papirs d'Oxirinc, Papirs màgics grecs, Paques, Paquicefalosaures, Paquiderms, Paracelsiana, Paramelaconita, Paranatrolita, Paranoia, Pararealgar, Parasanga, Parasitisme, Paratsepinita-Ba, Paràfrasi, Parc Arqueològic de Neapolis, Parc Arqueològic de Posillipo, Parebi, Pariadres, Pariasaure, Paries, Paris de Troia, Parisades I, Parisades II, Parisades III, Parisatis, Parmastega, Parmènides, Parmenó, Parmenió (poeta), Parmenisc (gramàtic), Parmenisc de Metapontum, Parnassos, Parnàs (mitologia), Paronomàsia, Paropamisades, Parrasi, Parrasi (mitologia), Parresia, Partènope (sirena), Partenó, Parteni (camarlenc), Parteni (gramàtic), Partenis, Partenopeu, Partens, Parts, Pasàrgades, Pasícrates d'Esmirna, Pasímel, Pasítea, Pasees, Pasió de Mègara, Pasies, Pasipides, Pasqua (festivitat), Passaron, Patara, Patogen, Patognomònic, Patologia, Patriarca, Patrici Ararsi, Pau comuna, Pau d'Alexandria, Pau de Càl·lies, Pau de Tir, Pau el Persa, Pau el Silenciari, Pau el Sofista, Pau Orosi, Paulí de Milà, Paulí el Penitent, Pausànies (metge), Pausànies (pretendent), Pausànies d'Esparta, Pausànies d'Orèstia, Pausànies de Sicília, Pausístrat, Pautàlia, Paxos, Pàccia, Pàgases, Pàmfia, Pàmfil (escultor), Pàmfil (filòsof), Pàmfil (poeta), Pàmfil (retòric), Pàmfil d'Amfípolis, Pàmfil de Samos, Pàmfil de Sicília, Pàncratis, Pànope, Pàntou, Pàpies d'Afrodísia, Pàpies de Hieràpolis, Pàral, Pàralos, Pàrtenos, Pàusies, Pèdasa, Pèl·lion, Pèlias, Pèlops (metge), Pènia, Pèntil, Pèplum, Pèptid, Pèrdix, Pèrdix (germana de Dèdal), Pèrgam (mitologia), Pèricles el Jove, Pèteu, Píctons, Píer, Píndar, Pírasos, Pírous, Pítac de Mitilene, Pítia, Pòmpides, Pòtnies, Pótnia Theron, Peani, Peanion, Peant, Peà (mitologia), Peó, Pecilàs, Pedagogia, Pedasis, Pedònom, Pedofília, Pedra de Rosetta, Pefnos, Peges, Peion, Peito, Peix migratori, Peixos serra, Pelagònia, Pelagoni, Pelèiades, Pelòpides, Peleu, Pelignes, Pelike, Pelinna, Pelmatozous, Pelopea (filla de Pèlias), Pelopea (filla de Tiestes), Peltes, Pemans, Pena (mitologia), Penèleos, Peneu, Peneu (Tessàlia), Pentadecàgon, Pentagraf, Pentameró, Pentatòmids, Pentatló antic, Pentecònter, Pentecoste, Peparet, Pepuza, Perşembe, Períbol, Perífrasi, Perímetre, Període hel·lenístic, Període hel·lenístic d'Egipte, Període iber a Catalunya, Període romà als Països Catalans, Percote, Percy Jackson i els déus de l'Olimp, Perdicas (general), Perdicas II, Perdicas III, Pere de Nicomèdia, Perea, Perge, Periala, Periandre (metge), Periandre d'Ambràcia, Peribea (filla d'Alcàtou), Peribea (filla d'Eurimedont), Peribea (mare de Tideu), Periclimen (fill de Neleu), Periegesi, Perieres, Perifant, Perifetes, Perigune, Perilau de Macedònia, Periple de Pseudo-Escílax, Persecució dels cristians, Perses (mitologia), Perses (poeta), Perseu (pintor), Pet de llop, Peta-, Petèquia, Petó, Peter Brown (historiador), Petinosaure, Petra d'Aràbia, Petròglif, Petró, Petricor, Petroesfera, Petxenegs, Peu de llop, Peucestes de Macedònia, Peucins, Philia, Philippe Brunet, Philogelos, Phiomys, Phyllostachys, Phyllostachys viridiglaucescens, Pianèpsia, Piarensins, Pièria de Síria, Pièrides, Pió, Picè, Picentins, Piengites, Pierre Adolphe Piorry, Pietro Metastasio, Pigmalió (fill de Belos), Pigmeus, Pigres d'Halicarnàs, Pigres de Peònia, Pilas (mitologia), Pileu, Pili (barret), Pimpinella morada, Pinakes, Pinakiolita, Pinit, Pinnes, Pintura mitològica, Piptophyllum, Piquensis, Piracmonita, Piranoscopi, Pirargirita, Piràmide (arquitectura), Pirecmes, Pirene, Pirgoteles, Pirineus, Pirita, Piroaurita, Pirobelonita, Pirocroïta, Pirostilpnita, Pirra, Pirró d'Elis, Pirrocòrids, Pirros (escultor), Pirros II, Pirros III, Pirrotina, Pisandre d'Esparta, Pisandre de Camiros, Pisídia, Pisístrat (fill de Nèstor), Pisístrat d'Orcomen, Pisístrat de Beòcia, Pisístrat de Cízic, Pisó (tirà), Pisindelis, Pisutnes, Pita de l'Índia, Pitagorèon, Pitàgores (boxador), Pitòcrit, Pitó (artista), Pitó (mitologia), Pitó (sàtrapa de l'Índia), Pitó (sàtrapa de Mèdia), Pitó d'Abdera, Pitó de Catana, Piti, Pitiea, Pitireu, Pitis (mitologia), Pitocles d'Atenes, Pitocles de Samos, Pitodoris, Pitticita, Pizza, Placa tectònica, Placoderms, Plagionita, Planeta ctònic, Planetes (sèrie de televisió), Planudes, Platea (Grècia), Platicèfal, Platicefàlids, Platidèsmides, Platoni, Platybelodon, Plàncton, Plèione, Plístenes, Plòcam, Plecodus, Plectre, Pleies, Plesiosaures (ordre), Plethron, Pleurat (noble), Pleurat I, Pleurat III, Pleuró (mitologia), Plexaura, Plexaura (nereida), Plexip, Plintèria, Pliocè, Plistarc d'Esparta, Plistarc de Macedònia, Plistenet, Plotinòpolis, Ploto, Plumbofil·lita, Plutarc el Jove, Plutió, Plutoni (santuari), Plutos, Pneuma, Pnitàgores de Salamina, Poètica (disciplina), Pobles antics d'Itàlia, Podaliri, Podarces, Podocarpus nubigenus, Polacanthus, Políarc, Polícares, Polícrates (escultor), Polícrates d'Atenes, Polícrates de Samos, Polícrit de Mende, Polícrit de Mendes, Políedre, Polígon, Polígraf (autor), Polímnia, Polínome, Políptot, Política, Políxena, Pol·lià, Polemarc de Cízic, Polemarc de Tàrent, Polemarca, Polemó (escriptor), Polemó (geògraf), Polemó II, Polemocles, Poletes, Poliè de Làmpsac, Poliè el Macedoni, Polibi (llibert), Polibi de Megalòpolis, Polibiades, Polibotes, Policarm (escultor), Policarp Asceta, Policàon, Policles de Macedònia, Policles el Jove, Policles el Vell, Polide, Polidectes d'Esparta, Polidimita, Polidor (fill de Príam), Polidor d'Esparta, Polidor de Feres, Polidor de Rodes, Polidora (filla de Peleu), Poliedes, Polifem (fill d'Èlat), Polifides, Polifita, Polifonia, Polifonte (mitologia), Polifontes, Polifró, Polikhna, Polilitionita, Polimèstor, Polimeda, Polimela (filla d'Èol), Polimela (filla de Filant), Polimela (filla de Peleu), Polimnest (escultor), Polimnest d'Esparta, Polinèsia, Polinices, Polinucleòtid, Polipercont, Polipetes, Poliportes, Polirrènia, Politeisme, Politorium, Polixè, Polixènides, Polixen, Polixo (dona de Tlepòlem), Polixo (muller de Nicteu), Polixo (sacerdotessa), Polizel de Rodes, Pollimyrus, Polycarpon tetraphyllum, Polyploviricotina, Pomera, Pompo (mitologia), Pontomedusa, Pontoporea, Pontos (mitologia), Porífers, Porc formiguer, Pordoselene, Porfiri, Porfirió, Pornografia, Poros (mitologia), Portada/article agost 11, Portada/article agost 22, Portada/article agost 23, Portada/article desembre 6, Portada/article febrer 15, Portada/article febrer 25, Portada/article juliol 20, Portada/article juny 25, Portada/article juny 8, Portada/article maig 28, Portada/article març 28, Portada/article novembre 23, Portada/article octubre 1, Portada/article octubre 28, Portada/article setembre 1, Portes Síries, Ports púnics de Cartago, Portugal, Portus Lemanis, Posídip (epigramàtic), Posidoni, Posidoni (metge), Possis, Potamó d'Alexandria, Potamó de Mitilene, Potí d'Egipte, Potos (mitologia), Prasos, Prat de l'Asfòdel, Praxàgores d'Atenes, Praxídice (satèl·lit), Praxítea (esposa d'Erictoni), Praxítea (filla del Cefis), Praxidames, Praxies, Praxifanes, Praxil·la, Praxites, Praxo, Pràctica, Pràsies, Prètides, Pròclida, Pròcul (metge), Pròmac (fill de Partenopeu), Prònoe, Prònom de Tebes, Pròsquion, Pròstata, Pròtom, Pròtous, Prúsies II, Prehistòria, Prehistòria de Sibèria, Prehistòria del grec, Prenanthes, Prenom hebreu, Prepelau, Presbytis, Pretos, Pretutis, Priap, Priapos, Primera carta de Joan, Primera Guerra Púnica, Primers analítics, Principi d'Arquimedes, Prisma (geometria), Pritanis d'Esparta, Pritanis del Bòsfor, Privernum, Procariotes, Procòpia (consort de Miquel I), Procles d'Epidaure, Procles de Teutrània, Procris, Proctologia, Proeresi, Profase, Profeta, Prognosi, Programa del Diploma del Batxillerat Internacional, Projecte (economia), Promàtides, Prometafase, Propedèutica, Prosopagnòsia, Prostitució a l'antiga Grècia, Protàgores, Protògenes (agent), Protòlit, Protòstoms, Proteïna, Protees d'Atenes, Protees de Macedònia, Proteu, Proto, Protoceratòpsids, Protoesperanto, Protogrec, Protohistòria de la península Ibèrica, Protoindoeuropeu, Protoindoeuropeus, Protomedea, Prototeris, Protrigea, Província d'Artvin, Província de Rize, Provença, Proxeneta, Prusa, Prut, Psammodromus microdactylus, Psàmate (filla de Nereu), Psessis, Pseudo Plutarc, Pseudo-Escimne, Pseudobrookita, Pseudomonas, Psicòstasi, Psicofisiologia, Psique (mitologia), Psitaciformes, Psofis (mitologia), PSR B1257+12 c, Ptèria, Ptelèon (Èlida), Pteraichnus, Pterelau, Pteridòfits, Ptilium crista-castrensis, Ptolemaida de Cirene, Ptolemeu (cap de mercenaris), Ptolemeu (filòsof peripatètic), Ptolemeu (fill d'Aeropos), Ptolemeu (fill d'Èumenes), Ptolemeu (fill de Chrysennos), Ptolemeu (fill de Ptolemeu), Ptolemeu (fill de Sosibi), Ptolemeu (fill de Thraseas), Ptolemeu (general), Ptolemeu Ceraune, Ptolemeu d'Alexandria (ambaixador), Ptolemeu d'Ascaló, Ptolemeu de Calcis, Ptolemeu de Cària, Ptolemeu de Cirene, Ptolemeu de Citera, Ptolemeu de Commagena, Ptolemeu de Jònia, Ptolemeu de l'Epir, Ptolemeu de Tràcia, Ptolemeu de Xipre, Ptolemeu el metge, Ptolemeu IX Làtir, Ptolemeu Macron, Ptolemeu Pindarió, Ptolemeu Psempetesis, Ptolemeu VII Neofilopàtor, Ptolemeu VIII Evèrgetes II, Ptolemeu X Alexandre I, Ptolemeu, príncep de l'Epir, Ptychodus, Publi Herenni Dexip, Publi Hordeoni Lol·lià, Pudicítia, Pugilat, Pulmó, Pulquèria, Purisme (lingüística), Puteoli, Pyracantha coccinea, Pyrococcus furiosus, Pyrrhi Castra, Qoppa, Quades, Quars, Quèreas i Cal·lírroe, Quíone (filla de Bòreas), Quíone (filla de Dedalió), Quelidònia, Quelidonis, Quelona, Quenya, Queró d'Esparta, Queró de Megalòpolis, Queró de Pel·lene, Quercypsitta, Querees (escultor), Querees (historiador), Querees (polític), Querefont, Queremó (poeta), Queremó d'Alexandria, Queril de Iasos, Queril de Samos, Queris, Quersifró, Queruscs, Quiònides, Quió, Quilòmetre, Quiló de Lacedemònia, Quili, Quilonis, Quimera, Quimereu, Quint Fabi Píctor (historiador), Quint Meci, Quiomara, Quios, Quirat (unitat), Quirísof d'Esparta, Quirísop (escultor), Quiró, Quitònia, Qumran, Quod erat demonstrandum, Raó, Rabdofana-(Ce), Rabdofana-(La), Rabdofana-(Nd), Rabdofana-(Y), Racates, Raci, Radamantis, Radamsades, Rafidiòpters, Ramón Manuel Garriga i Nogués, Ramon Roca i Puig, Ramsès II, Ran (estel), Ras Teyonas, Rascos, Rascuporis II, Ratolí menjacucs de musell esvelt, Raymond Schwartz, Ràmfies, Ràuracs, Rèdons, Rèsaces, Rícion, Ríndacos, Ròdope (mitologia), Ròpal, Rea (mitologia), Rea (nom), Reacció anapleròtica, Realitat, Recos, Reduplicació, Reencarnació, Reforma ortogràfica, Reforma Ortogràfica de 1911, Refutacions sofístiques, Regió de Frígia, Regió de Líbia, Regió de Síria, Regió del Pont, Regnat de Cleòpatra, Regne de Cuix, Regne de Macedònia, Regne del Bòsfor, Rei Artús, Religió de l'antiga Grècia, René Theophile Hyacinthe Laënnec, Rene, Reo, Reometria, Repalassa, Repicatalons eurasiàtic, Representació de discursos sense sentit o d'escassa importància, Rescuporis IV, Retòrica, Rexènor, Rhabdoborita-(V), Rhabdoborita-(W), Rhapta, Rhipsalis, Rhobogdii, Rhodobryum, Rhynchocypris poljakowii, Riacià, Rifeh, Rinoceront de Java, Rinoceronts, Rintó, Rio (Grècia), Ripa, Riu Ceyhan, Riu Don, Riu Evarc, Riu Himera, Riu Lao, Riu Leteu, Riu Lucà, Riu Olt, Riu Síbaris, Rizosfera, Rizunt, Robert Scott (filòleg), Roca de Mònaco, Rode (nimfa), Rodea, Rodoestannita, Rodofó, Rodonita, Rodopis, Romanç d'Alexandre, Rosa Calzecchi Onesti, Rosa Mayreder, Rose Dieng-Kuntz, Rossinyol siberià, Rotacisme, Rufus Efesi, Rugis, Runicates, Rus de Kíev, Rusellae, Rutens, S, S llarga, Saó (mitologia), Sabalingis, Sabaria, Sabazi, Sabocs, Sacades, Sacarauls, Sacastene, Saccopodes, Sacriportus, Sadiates, Sadocos, Sagalassos, Sagílion, Sagras, Saharuni, Salamínia, Salamina, Salamina (mitologia), Salamina (Xipre), Salatares, Sal·lentins, Sale (Tràcia), Salganeos, Salm, Salmanassar V, Salomé (filla d'Herodes), Salomé Alexandra, Salomé II, Salpió, Salpinx, Saltiats, Salvatore Quasimodo, Sames d'Armènia, Sami de Macedònia, Sampsigeràmides, Samuel de Champlain, Sane (Acte), Sang, Sangaris, Sango, Sannirió, Sant Salvador de Cora, Santa Faç, Santíssima Trinitat, Santorí, Sants Cebrià i Justina, Sao, Sarcòfag, Sarcòpsid, Sarcolita, Sarcoma, Sarcopènia, Sarcopterigis, Sarepta, Sargarausene, Sarkinita, Sarmàtia, Sarpèdon (fill d'Europa), Sarpèdon (fill de Laodamia), Sarpedon, Sasima, Saspers, Satala, Satanàs, Satúrnia, Satrapia de Tràcia, Saurisquis, Sauropelta edwardsorum, Savars, Saxòfon, Sànscrit, Sàtir, Sàtir (explorador), Sàtir (filòsof), Sàtir (músic), Sàtir (metge), Sàtir (poeta), Sàtir (polític), Sàtir de Marató, Sàtir de Sicília, Sàtir de Tebes, Sàtir en repòs, Sàtir I, Sàtir II, Sàtir III, Sàtrapa, Sèmele, Sèmnons, Sèpies (Tessàlia), Sèquans, Sèrvia, Sículs, Sílbion, Símbol, Símil (actor), Símil (poeta), Símmies (militar), Símmies de Macedònia, Símmies de Rodes, Símptoma, Sínoris, Sírius, Sòcrates, Sòcrates (militar), Sòcrates (pintor), Sòcrates (poeta), Sòcrates de Tebes, Sòcrates Escolàstic, Sòdoma i Gomorra, Sòfax, Sòfil, Sòfocles, Sòfocles (orador), Sòfocles (poeta hel·lenístic), Sòfocles de Súnion, Sòfocles el Jove, Sòl·lion, Sòpater de Macedònia, Sòpater de Siracusa, Sòpolis (metge), Sòpolis (militar), Sòpolis (pintor), Sòstenes, Sòstenes de Macedònia, Sòstrat (gravador), Sòstrat d'Alexandria, Sòstrat de Fanagòria, Sòstrat de Macedònia, Sòstrat de Pel·lene, Sòstrat de Quios, Sòtades d'Atenes, Sòtades de Maronea, Scaphognathus, Scàndia, Sciritis, Scopulus, Seazzadactylus, Sebastòpolis del Pont, Sebastocràtor, Sedetans, Segal·launs, Segni, Segodunum (Aquitània), Segodunum (Germània), Segon de Tàrent, Segona Guerra Civil romana, Segons analítics, Seker, Selèucia ad Belum, Selèucia de Piera, Selí, Sel·làsia, Sele, Selene, Selenitis, Seleuc (poeta), Seleuc (príncep), Seleuc d'Alexandria, Seleuc del Bòsfor, Seleucis, Selgoves, Selli, Sells (mitologia), Sem (gramàtic), Semàntica, Sempre per excel·lir, Senet de l'Índia, Sentinum, Septuaginta, Sepultura, Serapió d'Alexandria, Serapió d'Atenes, Serbs, Sergi (gramàtic), Sergi de Zeugma, Sermile, Serríon, Serres, Servi Fabi Píctor, Set metalls, Setantis, Seutòpolis, Seutes I, Seutes II, Seutes III, Sever (metge), Sever d'Antioquia, Sever Iatrosofista, Sexantaprista, Sext de Queronea, Sext Empíric, Sexualitat a l'antiga Roma, Sferisterio, Siadres d'Esparta, Siagre, Siamang, Sibil·la, Sibirci, Sicans, Sicà, Siceliotes, Sició (mitologia), Sicilià, Sicinni, Sicle, Sicofanta, Side (Lacònia), Sidens, Siderazot, Sideròtil, Siderúrgia, Siderià, Sidero, Siderofil·lita, Sidoni (gramàtic), Sidons, Siedra, Siennesis de Xipre, Siennesis I, Siennesis II, Siennesis III, Sifonàpters, Sifonofòrides, Sigil·lografia, Sigins, Signe diacrític, Sigriane, Sigulons, Silè, Silè de Calàtia, Sil·labari xipriota, Sil·logi, Sil·los, Sileu, Silosó, Silurs, Simarist, Simònides (historiador), Simònides de Magnèsia, Simònides el genealogista, Simó apòstol, Simó d'Atenes, Simó de Magnèsia, Simó Sofista, Simó Treni, Sime (Dodecanès), Sime (mitologia), Simeó de Mesopotàmia, Simeó Logoteta, Simeó Metafrastes, Simeó Monjo, Simferòpol, Simoent, Simone Weil, Simos de Salamina, Simpòsium, Simplesita, Sinadelfita, Sinagoga, Sinó, Sinesi Escolàstic, Sinestèsia, Singenita, Singidunum, Sinis, Sinnada, Sinni, Sinope (mitologia), Sinquisita-(Ce), Sinquisita-(Nd), Sinquisita-(Y), Siraquens, Sirena, Sirenis, Siringe, Siris, Siris (mitologia), Sirne, Siropeons, Siros (mitologia), Sis, Sistema immunitari innat, Sit de coroneta blanca, Sit de coroneta daurada, Sit de Sierra Madre, Sit vulpí becgròs, Sitalces (militar), Sitalces de Tràcia, Sitònia, Sitofilaces, Sizígia (astronomia), Smerdis de Pèrsia, Smilodon, Snejnaia koroleva, Sobre el cel, Sobre la corona, Sobrenatural, Societat protoindoeuropea, Sofanet, Sofística, Sofia, Sofia (saviesa), Sofró, Sofronisc, Sogdiana, Sogdià de Pèrsia, Soides, Sol, Soló (artista), Solecisme, Solitari de l'illa de Rodrigues, Somatofílacs, Somnis (mitologia), Soos, Sorà d'Efes el Jove, Sorà d'Efes el Vell, Sorà de Mal·lus, Sos (artista), Sos de Pèrgam, Sosandre, Sosí, Sosícrates (general), Sosícrates (historiador), Sosícrates (poeta), Sosífanes, Sosígenes de Rodes, Sosístrat II de Siracusa, Sosibi (ministre), Sosibi d'Atenes, Sosibi d'Esparta, Sosibi de Tàrent, Sosip, Sosipatre (poeta), Sosis (artista), Sosis (polític), Sosis de Siracusa, Sotèric, Sotèrides, Sotió d'Alexandria (segle I), Sotió d'Alexandria (segle III aC), Sphenacodon, Stadion, Stavros Dimas, Stomatorhinus, Struthiomimus, Strychnos nux-vomica, Suagela, Sucellos, Sudines, Suec, Suetri, Sukarno, Sumac, Susanna, Susarió, Sutri, Suzeis, Sveinbjörn Egilsson, Synaptomys, T. S. Eliot, Taígete, Tabai, Taceat in ecclesia mulier, Tacià, Tacuinum sanitatis, Tafi (heroi grec), Tagliamento, Tagos, Tainiolita, Tal, Talarurus plicatospineus, Talassa, Talísia, Tal·leleu d'Eges, Talent, Tales de Sició, Taletes, Talia (musa), Talia (nereida), Talia (nimfa), Talismà, Talluza, Talos, Talpi, Taltibi, Tamopsis, Tanaites, Tanakh, Tapecomys primus, Tapsos, Tapurs, Taquió, Taquicàrdia, Tarbel·les, Tarcondimot I, Tarcondimot II, Tarcondimot III, Tarcont, Tarfe, Targèlia, Tarqueci, Tarra, Tarzan, Tasos (fill d'Agènor), Taulantis, Tauletes d'Heraclea, Taumant, Taumàcia, Taumàtrop, Taurèsium, Taurió, Taurisc (pintor), Taurisc de Cízic, Taurisc de Tral·les, Taurocatàpsia, Tauroescites, Tauromàquia, Tautologia (lògica), Taxiarca, Taxonomia, Tàlames, Tàlau, Tàlides, Tàmiris, Tàntal (fill de Tiestes), Tàntal (fill de Zeus), Tàpsac, Tàutal, Tàxiles (general), Tècmor, Tènages, Tèner, Tèssal, Tèstia, Tèstor, Tíana, Tímbrara, Tíndaris, Tíone (satèl·lit), Tíria, Tísia, Títan, Tòrax d'Esparta, Túnel d'Eupalí, Te de Java, Teanira, Teano (esposa de Metapont), Teano (Tràcia), Teàgenes (escriptor), Teànguela, Teàrides d'Acaia, Teàrides de Megalòpolis, Teàrides de Siracusa, Teòcosm, Teòcrates, Teòcrest (escriptor), Teòcrest el Jove, Teòcrest el Vell, Teòcrit (actor), Teòdota (consort de Constantí VI), Teòfan d'Atenes, Teòfane, Teòfanes continuat, Teòfanes Nonne, Teòfil (artista), Teòfil (historiador), Teòfil d'Atenes, Teòfil el Protoespatari, Teògenes d'Atenes (ambaixador), Teògenes d'Atenes (militar), Teònoe, Teòtim, Teó d'Alexandria (astrònom), Teó d'Alexandria (segle II aC), Teó d'Alexandria (segle IV), Teó d'Esmirna, Teó de Samos, Teó de Sidó, Tebe (mitologia), Tebes (Egipte), Tecmessa, Tecneci, Tecnocràcia, Tectònica, Tectònica de plaques, Tectòsages, Tecteu, Tectita, Teetet (poeta), Tegiri, Teisme, Tekhne Grammatiké, Telamó, Telamon, Telèclides, Telègon, Telèmac, Telèuties, Telòmer, Tel·líades, Tel·lis, Teleclea, Telefaassa, Teleologia, Telesarc, Telesàrquides, Telesó, Telesfor, Telesies (escultor), Telesies de Tebes, Telesis, Telestes (ballarí), Telestes (escultor), Telestes de Selinunt, Telfusa (filla de Ladó), Telfusa (nàiade), Telis, Tellene, Telofase, Telxínoe, Temen (fill de Pelasg), Temisó d'Erètria, Temisó de Laodicea, Temisó de Samos, Temisó de Xipre, Temistàgores, Temistògenes, Temisti, Temisto, Temisto (mitologia), Temnos, Temnospòndils, Tempe, Tempira, Temple d'Afrodita Urània, Temple d'Apol·lo (Figàlia), Temple d'Ares, Temple d'Eshmun, Tenes (Creta), Tenes (fill de Cicne), Teocle, Teocles (poeta), Teocles de Lacedemònia, Teodòrides, Teodòrides de Sició, Teodòsia (muller de Lleó V), Teodectes de Faselis, Teodectes el Jove, Teodicea, Teodor (metge segle I), Teodor (metge segle V), Teodor (pintor), Teodor Abucara, Teodor Actuari, Teodor Anagnostes, Teodor Ateu, Teodor Cetonita, Teodor Cutula, Teodor d'Alània, Teodor d'Alexandria (segle V), Teodor d'Alexandria (segle VI), Teodor d'Amàsia, Teodor d'Ancira, Teodor d'Antida, Teodor d'Antioquia (filòsof), Teodor d'Edessa, Teodor d'Heraclea, Teodor Dafnopates, Teodor de Bizanci, Teodor de Cària, Teodor de Cinòpolis, Teodor de Colofó, Teodor de Nixapur, Teodor de Samos (pintor), Teodor Decapolita, Teodor Gaza, Teodor Gramàtic, Teodor Grapte, Teodor I (Asclepi), Teodor II (Asclepi), Teodor Mal·li, Teodor Mosquió, Teodor Poeta Epigràmatic, Teodor Pròdrom (monjo), Teodora (filla de Constantí VII), Teodora de Khazària, Teodosi d'Alexandria, Teodosi II el Jove, Teodota, Teofania, Teofania (festival grec), Teofilacte Rangabé, Teognis (escriptor), Teognis d'Atenes, Teognost d'Alexandria (escriptor romà), Teolit, Teomèstor, Teomnest de Sardes, Teopomp d'Atenes, Teopomp d'Esparta, Teopomp de Colofó, Teor, Teoria de les laringals, Teoria geocèntrica, Teoria microbiana de la malaltia, Teoricon, Teos, Teosebia, Teoxènia, Teoxena de Siracusa, Tera-, Terambo, Teras, Teràpia, Terímac, Terímenes d'Esparta, Teres I, Teres II, Teril·le, Terituixmes, Termera, Termes romanes, Terminologia anatòmica, Tero, Tersandre, Tescelosaure, Teseia, Teseu, Tesi, Tesis (mitologia), Tespi, Tespis, Tesprot, Tesprotis, Tessalònica de Macedònia, Tessel·la, Tetidion, Tetragrama bíblic, Tetraodòntids, Tetrapodophis, Tetraroge, Tetraroge barbata, Tetraroge niger, Tetràpodes, Tetrísia, Teucre, Teumessos, Teurioquesmes, Teutiaple, Teutiburgium, Teutis, Teutons, Teutrant, Teutrània, Teutrone, Textura afanítica, Textura fanerítica, Thalassodromeus, Thaumasita, Therasiaïta, Thomas Little Heath, Thomas Muir, Tia (nimfa), Tiannice, Tiatira, Tiberens, Tiberiòpolis, Tibró d'Esparta, Tica, Tici (fill de Zeus), Ticinum, Tideu d'Atenes, Tideu de Quios, Tiestes, Tifó (mitologia), Tifernus Mons, Tigranes I d'Armènia, Tigranes II d'Armènia, Tigranes IV d'Armènia, Tigranes V d'Armènia, Tigranes VI d'Armènia, Tigranocerta, Tigris, Tilos, Timagènides, Timandra, Timarc (general), Timarc (sàtrapa), Timarc de Milet, Timarc de Rodes, Timarcha tenebricosa, Timasió, Timàgenes d'Alexandria, Timàgenes de Milet, Timàgores d'Atenes, Timàgores de Cízic, Timàgores de Rodes, Timàquides, Timàrquides, Timèsies, Timòcares, Timòcaris, Timòclia, Timòclides, Timòcrates (polític del segle V aC), Timòcrates (polític segle IV aC), Timòcrates d'Atenes, Timòcrates d'Esparta, Timòcrates de Rodes, Timòcrates de Siracusa, Timòfanes, Timòstenes, Timòstrat, Timó el Misantrop, Timbales, Timbró d'Esparta, Timesiteu, Timetes, Timetes (rei d'Atenes), Timeu de Crotona, Timeu de Paros, Timeu Matemàtic, Timeu Sofista, Timfea, Timica, Timnes, Timocles (poeta tràgic), Timocles d'Atenes, Timocles de Siracusa, Timolau de Corint, Timoleont, Timomac de Bizanci, Timonitis, Timoteu (escriptor), Timoteu (sacerdot), Timoteu de Gaza, Timoteu de Milet, Timoxè (militar), Timoxè d'Acaia, Timoxè de Corint, Tincalconita, Tindarió, Tindàreu, Tinge, Tinió de Siracusa, Tinis (grup humà), Tinta, Tiodamant, Tirambes, Tirania, Tirannió d'Amisos, Tirannió de Fenícia, Tiranosauroïdeus, Tirà, Tirebolu, Tiriaspes, Tiribazos, Tiro, Tiroide, Tirreu, Tirs (llibert), Tirteu, Tis, Tisamen (fill d'Orestes), Tisamen (fill de Tersandre), Tisífon, Tisífone, Tisbe (Beòcia), Tissagetes, Tit Pomponi Àtic, Titanomyrma, Titenídia, Titulus Crucis, Tlepòlem (sàtrapa), Tlos, Tmolos (mitologia), Toa (nereida), Toant (fill d'Andrèmon), Toant (fill de Dionís), Toó, Toga (vestit), Tolí, Tolos, Tom Hiddleston, Tomàs apòstol, Tomàs Epigramàtic, Tomàs Sucona i Vallès, Tomis, Tomisa, Tonià, Toosa, Topazi, Topografia, Topologia, Toponímia, Torà (llei jueva), Torine, Torone, Tortuga carei, Tortugues, Toxeu, Toxina, Toxodonts, Traens, Trague, Trajanòpolis de Frígia, Trajanòpolis de Tràcia, Tral·les, Tranipses, Transcripció dels jeroglífics, Transcripció dels romanistes, Transmissió dels textos clàssics grecs, Trapani, Traquis, Trasímac de Calcedó, Trasímedes, Trasó, Trasibul d'Elis, Trasibul de Milet, Trasideu d'Elis (eunuc), Trasideu d'Elis (polític), Trasimedes, Trausis, Tràgisc, Tràmbel, Tràsies, Tràsil d'Argos, Tràsil d'Atenes, Tràsil de Rodes, Trèbia, Trèvers, Trèvol d'aigua, Tríopas (helíade), Tròfil, Tròfim, Tròpic, Treva olímpica, Triàsic, Tribadisme, Tribal·lis, Tribú (metge), Triboluminescència, Tribus gregues, Trica (ciutat), Trica (nimfa), Tricasses, Tricastins, Tricònion, Tricotil·lomania, Trident, Tries (mitologia), Trifília, Trifó (artista), Trifó (metge), Trifó (poeta), Trifó d'Alexandria (arquitecte), Trifó d'Alexandria (gramàtic), Trifilita, Trigonita, Trigonometria, Trilobozous, Trimerita, Triodòntids, Tripodisc, Triportheus paranensis, Triptòlem, Trirrem, Tritó (mitologia), Triteuta, Trocmes, Troctolita, Trofoblast, Trofoni, Troia, Troile, Troilos, Trompera fràgil, Tronto, Tros, Trosmis, Tuberculosi, Tucídides (militar), Tucídides d'Alopece, Tucídides de Farsàlia, Tucles, Tugènides, Tul·li Làurea, Tungres, Tunicats, Turaion, Turan (mitologia), Turdetans, Turkanapitec, Turods, Ubis, Ucalegont, Ucraïna, Ulpià de Gaza, Um er-Rasas, Undulipodia, Unel·les, Unitat perifèrica d'Acaia, Unitat perifèrica d'Argòlida, Universitat de Marburg, Uranòpolis, Urania sloanus, Uranisme, Uranometria, Uranosferita, Uranospatita, Uròbor, Uta comú, Utis, Vagiennis, València (química), Valeri Harpocratió, Valis, Vangíons, Varasdat d'Armènia, Vardeis, Varquians, Víctima expiatòria, Vítia, Vediantis, Veios, Velimir Khlébnikov, Vellesa, Venicons, Venus Cal·lipígia, Vercelli, Vermelló, Verulamium, Vetulònia, Vexil·lologia, Vi a l'antiga Roma, Via Flamínia, Via Labicana, Via Làctia, Via Llatina, Via Prenestina, Via Sacra (Grècia), Via Salària, Via Valèria, Vicent Mariner, Vida extraterrestre, Vides paral·leles, Vincenzo Monti, Vindalum, Vindèlics, Vindelícia, Vindobona, Viquipèdia, Vis, Vispis, Vocal neutra, Volemys, Volscs, Volsinii, Volterra, Vorarefília, Willem van Moerbeke, William Bateson, William Jones (filòleg), William Smith (lexicògraf), Xant (poeta), Xant de Sardes, Xanticles, Xantipa, Xantoconita, Xantos (ciutat), Xaron (Canaan), Xènia de Roma, Xènies d'Elis, Xènies de Parràsia, Xenarc (escriptor), Xenarc (poeta), Xenarc d'Acaia, Xeníades, Xenòclides de Calcis, Xenòclides de Corint, Xenòcrates (escultor), Xenòcrates d'Afrodísies, Xenòcrates d'Efes, Xenòcrates de Calcedònia, Xenòcrates de Tebes, Xenòcrit de Rodes, Xenòdam, Xenòfant d'Atenes, Xenòfant de Rodes, Xenòfit, Xenó (militar selèucida), Xenó d'Ègion, Xenó de Patres, Xenó de Tebes, Xenió, Xenocles d'Atenes el Jove, Xenocles d'Atenes el Vell, Xenocles de Colargos, Xenofont, Xenofont (escultor), Xenofont d'Antioquia, Xenofont d'Ègion, Xenofont d'Efes, Xenofont de Làmpsac, Xerxes del Pont, Xifares, Xilografia, Xiloteca, Ximene, Xipre, Xiston, Xois, Xunem, Yarmuk, Yeşilırmak, Yocto-, Yosef Ben-Jochannan, Yotta-, Zab Inferior, Zacaries de Jerusalem, Zacaries Escolàstic, Zagreu, Zalmoxis, Zarates, Zariadris d'Armènia Sofene, Zàrax, Zèfir, Zòpir (artista), Zòpir d'Alexandria, Zòpir de Bizanci, Zòpir el Jove, Zòpir el Vell, Zòsim (governador), Zeiles, Zelos, Zenòdot d'Alexandria, Zenòdot de Mal·los, Zenòfanes, Zenó (historiador), Zenó (metge), Zenó (militar), Zenó de Cítion (orador), Zenó de Mindos, Zenó de Tars, Zeneu, Zenotemis, Zeofil·lita, Zetes, Zeugma, Zeuxip d'Heraclea, Zeuxis (artista), Zeuxis (filòsof), Zeuxis (general), Zeuxis (metge), Zeuxis d'Heraclea, Zeuxis de Tàrent, Zeuxo, Zigenses, Ziges, Zimirra, Zincomenita, Zipetes, Ziquis, Zoè Zaützes, Zoòlit, Zodíac, Zoil (artista), Zoil (metge), Zona pelàgica, Zone, Zonotrichia, Zoofília, Zoologia, Zooniverse, Zopirió, И, (2) Pal·les, 7Q5. Ampliar l'índex (7538 més) » « Shrink índex

A Greek-English Lexicon

A Greek–English Lexicon ("Un diccionari grec-anglès") és una obra lexicogràfica estàndard del grec antic.

Nou!!: Grec antic і A Greek-English Lexicon · Veure més »

Aèdon

Segons la mitologia grega, en un episodi recollit per Homer a lOdissea, Aèdon (grec antic: ἡ Ἀηδών -όνο&#962) era filla de Pandàreu, heroi cretenc, i de la seva dona Harmòtoe (grec antic: Ἁρμοθό&#951).

Nou!!: Grec antic і Aèdon · Veure més »

Aèrope

Aèrope (en grec antic Ἀερόπη, "cara brumosa"), va ser, segons la mitologia grega, filla de Catreu, fill de Minos i rei de Creta.

Nou!!: Grec antic і Aèrope · Veure més »

Abadia del Mont Saint-Michel

Labadia del Mont-Sant-Michel està situada a la localitat francesa de Mont-Saint-Michel,L'article específic dedicat a la geografia del lloc (el Mont Saint-Michel) apareix a l'article Mont Saint-Michel, el relatiu al municipi,a Le Mont-Saint-Michel, i el de la seva badia en l'article Badia del Mont Saint-Michel segons la nomenclatura oficial de l'INSEE). en el departament de Manche a la regió de Normandia. L'abadia està classificada com a monument històric francès, segons la llista de 1862. El lloc figura des de 1979 a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO al bé titulat «Mont Saint-Michel i la seva badia». Està gestionat pel Centre de Monuments Nacionals. Amb més de 1.355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels principals llocs culturals visitats a França.

Nou!!: Grec antic і Abadia del Mont Saint-Michel · Veure més »

Abant (fill de Melamp)

Abant (en grec antic Ἄβας) va ser, segons la mitologia grega, un heroi fill de Melamp, net d'Amitàon i besnet d'el rei d'Argos Abant.

Nou!!: Grec antic і Abant (fill de Melamp) · Veure més »

Abant (heroi)

Abant (en grec antic Ἄβας) fou un heroi grec, fill de Posidó i de la nimfa Aretusa, divinitat d'una font prop de Calcis.

Nou!!: Grec antic і Abant (heroi) · Veure més »

Abant (rei)

Abant (en grec antic) va ser el dotzè rei llegendari d'Argos, fill de Linceu i Hipermnestra i net de Dànau.

Nou!!: Grec antic і Abant (rei) · Veure més »

Abascantus

Abascantus o Abascant (en llatí Abascantus, en grec antic) era un metge nascut a Lugdúnum (Lió) que va viure probablement al i que va inventar un antídot contra la mossegada de serps i altres remeis.

Nou!!: Grec antic і Abascantus · Veure més »

Abd-ar-Rahman Badawí

Abd-ar-Rahman Badawí (Sharabas, Egipte, 17 de febrer de 1917 - el Caire, 25 de juliol de 2002) fou un existencialista, professor de filosofia, escriptor i poeta egipci.

Nou!!: Grec antic і Abd-ar-Rahman Badawí · Veure més »

Abdagases I

bombatxos en comptes de la roba típica dels partians. Monedes del rei Indo-Partià Abdagases, en les quals es creu que porta bombatxos i jaqueta creuada Abdagases (en grec antic Ἀβδαγάσης 'Abdagáses', en kharosthi 𐨀𐨬𐨡𐨒𐨮 A-va-da-ga-ṣa, 'Avadagaṣa') va ser un rei Indo-Part de la dinastia de Suren que va regnar a la part oriental de Pèrsia (Drangiana, Aracosia i Gandhara).

Nou!!: Grec antic і Abdagases I · Veure més »

Abdalònim

Abdalònim (en llatí Abdalonymus, en grec antic Ἀβδαλώνιμος 'Abdalónimos') va ser un jardiner descendent de reis, al que Alexandre el Gran va fer rei de Sidó l'any 332 aC.

Nou!!: Grec antic і Abdalònim · Veure més »

Abdera

Localització d'Abdera i les seves dues successives metròpolis, Clazòmenes i Teos. Abdera (en llatí Abdera, en grec antic Ἄβδηρα o Ἄβδηρον) era una ciutat de la costa sud de Tràcia a l'est del riu Nestos (Νέστος).

Nou!!: Grec antic і Abdera · Veure més »

Abdisar d'Armènia

Abdisar o Abdisares fou un rei orontida de la Sofene o Armènia Sofene conegut per monedes datades vers el 212-210 aC. El coneixement d'Abdisares, desconegut de les fonts occidentals, és únicament derivada de les seves monedes, en les quals el rei era representat a l'anvers en bust portant una tiara punxeguda i portant al revers la llegenda en grec « ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΒΔΙΣΣΑΡΟΥ » (Basileos Abdissarou).

Nou!!: Grec antic і Abdisar d'Armènia · Veure més »

Abes

Abes (en llatí Abae, en grec antic Ἄβαι) era una antiga ciutat de la Fòcida prop de la frontera de la Lòcrida Opúncia, suposadament fundada pel llegendari rei d'Argos Abant, fill de Linceu i d'Hipermnestra.

Nou!!: Grec antic і Abes · Veure més »

Abgar V d'Edessa

Abgar V d'Edessa, rei d'Osroene (4 aC-7 dC) i (13 dC-50 dC).

Nou!!: Grec antic і Abgar V d'Edessa · Veure més »

Abidè

Abidè o Abidenos (en llatí Abydenus, en grec antic, fou un historiador grec d'època desconeguda que va escriure una història d'Assíria, segons Ciril d'Alexandria, en dialecte jònic. Se sap que per la seva obra va utilitzar obres de Megastenes i Berós. Ciril d'Alexandria, Jordi Sincel·le i Eusebi de Cesarea van conservar diversos fragments de la seva obra, que resulta especialment valuosa per la seva cronologia. Un fragment important que aclareix alguns dubtes sobre la història assíria va ser descobert en una traducció armènia del Cronicó d'Eusebi.

Nou!!: Grec antic і Abidè · Veure més »

Abisares

Abisares o Abiares, o també Embisaros, (en grec antic Ἀβισάρης o Ἐμβίσαρος) va ser un rei indi de la zona de més enllà del riu Hidaspes, en un territori situat a les muntanyes.

Nou!!: Grec antic і Abisares · Veure més »

Abistamenes

Abistamenes (en llatí Abistamenes, en grec antic Αβισταμένης) va ser governador (sàtrapa) de Capadòcia nomenat per Alexandre el Gran, però no se sap res més del seu govern.

Nou!!: Grec antic і Abistamenes · Veure més »

Ablabi (historiador)

Ablabi (Ablavius) va ser un historiador romà en llengua grega que va escriure una història dels gots.

Nou!!: Grec antic і Ablabi (historiador) · Veure més »

Abradates

(en grec antic Ἀβραδάτας 'Abradátas') va ser un rei de Susa que va viure cap al.

Nou!!: Grec antic і Abradates · Veure més »

Abraxas

La paraula abraxas (o abrasax o abracax, del grec ἄβραξας) era un terme que es gravava en certes pedres antigues, anomenades pedres abraxas, i que les sectes gnòstiques solien utilitzar com a talismà.

Nou!!: Grec antic і Abraxas · Veure més »

Abrúpolis

Abrúpolis (en llatí Abrupolis, en grec antic Αβρουπόλις) fou un rei odrisi aliat dels romans que va combatre al seu costat contra el rei macedoni Perseu, fill de Filip V cap a l'any 179 aC, i va arrasar el país fins a Amfípolis, ocupant les mines d'or del mont Pangeu.

Nou!!: Grec antic і Abrúpolis · Veure més »

Abrosaure

L'abrosaure (Abrosaurus, 'llangardaix delicat', del grec antic) és un gènere de dinosaure sauròpode que va viure al Juràssic en el que avui en dia és Àsia.

Nou!!: Grec antic і Abrosaure · Veure més »

Acacal·lis (filla de Minos)

Acacal·lis (en grec antic Ἀκακαλλίς), va ser, segons la mitologia grega, una princesa de Creta, filla de Minos i de Pasífae.

Nou!!: Grec antic і Acacal·lis (filla de Minos) · Veure més »

Acacèsion

Acacèsion (en grec antic Ἀκακήσιον) era una ciutat de l'Arcàdia del districte de Parràsia, al peu d'un turó que portava el mateix nom.

Nou!!: Grec antic і Acacèsion · Veure més »

Acacos

Acacos (en grec antic Ἄκακος, inofensiu), segons la mitologia grega, era un fill de Licàon.

Nou!!: Grec antic і Acacos · Veure més »

Academ

Helena raptada per Teseu Academ (en grec: Ἀκάδημος) va ser un heroi grec mitològic de la ciutat d'Atenes, que va revelar a Càstor i Pòl·lux quan van envair l'Àtica per alliberar la seva germana petita Helena segrestada per Teseu, el lloc on aquest la tenia amagada, evitant així que els Dioscurs continuessin devastant el país.

Nou!!: Grec antic і Academ · Veure més »

Acaic

Acaic (llatí Achaicus, grec antic Achaikós fou un filòsof ètic grec d'època desconeguda, que va tenir un cert renom a Grècia. És esmentat per Diògenes Laerci i Climent d'Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Acaic · Veure més »

Acalantis

Acalantis (en grec antic Ἄκαλανθίς), va ser, segons la mitologia grega, una de les nou filles de Píer, rei de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Acalantis · Veure més »

Acanthus (gènere)

Ala d'àngel (''Acanthus mollis'') a Roma. Aquesta és l'espècie que predomina a Catalunya. Capitell corinti amb fulles d'acant Acanthus és un gènere de plantes amb flors de la família Acanthaceae.

Nou!!: Grec antic і Acanthus (gènere) · Veure més »

Acantocèfals

Els acantocèfals (Acanthocephala, gr. 'cap espinós') són un embrancament de cucs paràsits caracteritzats per la presència d'una probòscide evaginable recoberta d'espines.

Nou!!: Grec antic і Acantocèfals · Veure més »

Acasta

Acasta (en grec antic Ἀκάστη) va ser una de les Oceànides, les filles d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Acasta · Veure més »

Acates

Acates (en grec antic Ἀχάτης), va ser, segons la mitologia romana, un troià amic fidel d'Eneas, al que Virgili dona un paper a lEneida.

Nou!!: Grec antic і Acates · Veure més »

Acèsies

Acèsies (en llatí Acesias, en grec) fou un metge grec probablement del.

Nou!!: Grec antic і Acèsies · Veure més »

Acústica

Roda de l'acústica de Lindsay, que mostra camps dins l'acústica Font de so omnidireccional en una cambra anecoica. L’acústica és una branca de la física que s’ocupa de l'estudi de les ones mecàniques dels gasos, líquids i sòlids, inclosos temes com la vibració, el so, els ultrasons i els infrasons, que es propaguen a través de la matèria (tant sòlida com líquida o gasosa) (no es propaguen en el buit) per mitjà de models físics i matemàtics..

Nou!!: Grec antic і Acústica · Veure més »

Accent circumflex

Laccent circumflex (^) és un tipus de signe diacrític.

Nou!!: Grec antic і Accent circumflex · Veure més »

Accent diacrític

Els accents diacrítics formen una subcategoria dels signes diacrítics, que s'afegeixen a una lletra en l'escriptura de moltes llengües per alterar la pronúncia d'una paraula o per distingir-la entre paraules similars.

Nou!!: Grec antic і Accent diacrític · Veure més »

Accent protoindoeuropeu

L'accent protoindoeuropeu fa referència al sistema accentual de la llengua protoindoeuropea.

Nou!!: Grec antic і Accent protoindoeuropeu · Veure més »

Accentuació del grec antic

L'accentuació del grec antic es caracteritza per tenir tres accents: agut (´), greu (`) i circumflex (῀) que indiquen l'elevació de la veu de la vocal accentuada.

Nou!!: Grec antic і Accentuació del grec antic · Veure més »

Acels

Els acels (Acoela, gr. "sense cavitat") són un ordre d'acelomorfs que, amb unes 433 espècies, conté la majoria de les espècies d'aquest subfílum.

Nou!!: Grec antic і Acels · Veure més »

Acemeta

Acemeta en plural acemetes (en grec antic Άκοίμηται, que significa "aquells que no dormen") era el nom que rebia una orde cristiana ortodoxa que va fundar a l'Imperi Romà d'Orient Alexandre anomenat l'Acemeta als inicis del segle V, en un principi a la riba asiàtica del Bòsfor però que immediatament es va traslladar a Constantinoble.

Nou!!: Grec antic і Acemeta · Veure més »

Aceratos

Aceratos (en llatí Aceratus, en grec), va ser un gramàtic grec autor d'un epigrama sobre Hèctor inclòs a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Aceratos · Veure més »

Acerra (caixa)

Acerra (en grec antic λιβανωτρίς) era una caixa que s'usava en els sacrificis religiosos dels romans, segons diuen Virgili i Horaci.

Nou!!: Grec antic і Acerra (caixa) · Veure més »

Acesandre

Acesandre (en llatí Acesander, en grec antic Ἀκέσανδρος) fou un historiador grec que va escriure una història de Cirene, que citen Apol·loni de Rodes i de manera indirecta, uns escolis a Píndar.

Nou!!: Grec antic і Acesandre · Veure més »

Acestòrides (militar)

Acestòrides (en grec antic, "Akestorídes", en llatí Acestorides) fou un militar corinti que va ser nomenat comandant suprem dels siracusans l'any 317 aC i que va expulsar del poder Agàtocles.

Nou!!: Grec antic і Acestòrides (militar) · Veure més »

Acis

Segons Les metamorfosis d'Ovidi, Acis (en grec antic Ἄκις) era el déu del riu Acis, a tocar de l'Etna.

Nou!!: Grec antic і Acis · Veure més »

Acol·la

Acol·la (en grec antic Ἀχόλλα) o també Achilla i Achulla és un jaciment arqueològic de Tunísia al sud de la governació de Mahdia, delegació de Mellouleche, on estava situada l'antiga ciutat romana dAcholla, a la costa de la província anomenada Bizacena.

Nou!!: Grec antic і Acol·la · Veure més »

Acondrita

Les acondrites són meteorits rocosos, semblants a les roques ígnies, que representen un 7,1% dels que cauen a la Terra, i que es caracteritzen per haver patit processos de fusió i diferenciació al planeta o asteroide del qual procedeixen.

Nou!!: Grec antic і Acondrita · Veure més »

Acra Leuce

Acra Leuce (Ἂκρα Λευκῆ «Akra Leuké») és el nom d'una població que fou fundada per Hamílcar Barca el 231 aC i que s'ha identificat, encara que no irrefutablement, amb la ciutat ibero-romana de Lucentum, al peu de la Serra Grossa, a l'altra banda de la qual hi ha la moderna ciutat d'Alacant.

Nou!!: Grec antic і Acra Leuce · Veure més »

Acrísios

Acrísios o Acrisi (en grec Άκρίσιος, en llatí Ācrĭsĭus) va ser fill d'Abas, rei d'Argos, i d'Ocalia.

Nou!!: Grec antic і Acrísios · Veure més »

Acrònim

Un acrònim (del grec άκρος, 'punt més alt', i όνομα, 'nom') és una abreviació formada per lletres o segments de paraules que componen una frase, per exemple, la paraula informàtica (està formada a partir dinformació i dautomàtica).

Nou!!: Grec antic і Acrònim · Veure més »

Acròtat

Acròtat (en llatí Acrotatus, en grec antic Ἀκρότατος "Akrótatos") fou fill del rei Cleòmenes II d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Acròtat · Veure més »

Acròtat d'Esparta

Acròtat (en llatí Acrotatus en grec antic Ἀκρότατος "Akrótatos") fou rei d'Esparta, fill del rei d'Esparta Areos I, i net d'Acròtat fill de Cleòmenes II d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Acròtat d'Esparta · Veure més »

Acre (Etòlia)

Acre (en llatí Acrae, en grec antic Ἄκραι) era una ciutat d'Etòlia situada en un lloc indeterminat a la via que anava de Metapa a Conope, diu Polibi.

Nou!!: Grec antic і Acre (Etòlia) · Veure més »

Acrefeu

Acrefeu (en grec antic Ἀκραιφεύς transliterat Akraifeús) fou fill d'Apol·lo, i se li atribueix la fundació de la ciutat de Acrèfia a Beòcia.

Nou!!: Grec antic і Acrefeu · Veure més »

Acrefias

Beòcia. Acrefias és a l'est del llac Copais Acrefias, Acrefia, Acrefion o Acrefnion (en grec, Ἀκραιφίαι, Άκραίϕια, Ἀκραίφιον, Ἀκραίφνιον) és el nom d'una antiga ciutat grega de Beòcia.

Nou!!: Grec antic і Acrefias · Veure més »

Acrocantosaure

L'acrocantosaure (Acrocanthosaurus atokensis) és una espècie de dinosaure teròpode que visqué a Nord-amèrica durant els estatges Aptià i Albià (Cretaci inferior).

Nou!!: Grec antic і Acrocantosaure · Veure més »

Acrocorint

Acrocorint (en grec antic Ακροκόρινθος) és una elevació de roca a tocar de l'antiga ciutat de Corint, que antigament era l'acròpoli de la ciutat.

Nou!!: Grec antic і Acrocorint · Veure més »

Acrogèria

L'acrogèria (o síndrome de Gottron) és una malaltia de la pell caracteritzada per un envelliment prematur, més especialment en forma de pell fina i inusualment fràgil a les mans i als peus (extrems distals).

Nou!!: Grec antic і Acrogèria · Veure més »

Acta Sanctorum

Acta Sanctorum (IANUARIUS 1643) LActa Sanctorum, o actes dels sants, és una publicació començada el 1643 per Jean Bolland i continuada pels bol·landistes, dedicada a estudiar i a editar críticament les vides dels sants de l'antiguitat i de l'edat mitjana, per l'ordre dels dies de l'any en què és celebrada llur festa.

Nou!!: Grec antic і Acta Sanctorum · Veure més »

Actea

Actea (en grec antic Ἀκταίη) va ser, segons la mitologia grega, una nereida filla de Nereu i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Actea · Veure més »

Acteó

1.

Nou!!: Grec antic і Acteó · Veure més »

Actinopterigis

Els actinopterigis (Actinopterygii, gr. 'aletes radiades') són el clade dominant dels vertebrats, amb més de 27.000 espècies de peixos, distribuïdes per gairebé tots els ambients aquàtics marins, d'aigua dolça i salabrosos.

Nou!!: Grec antic і Actinopterigis · Veure més »

Actis

Actis (en grec antic Ἀκτίς) va ser, segons la mitologia grega, un dels Helíades, fill d'Hèlios i de la nimfa Rode.

Nou!!: Grec antic і Actis · Veure més »

Acumen

Acumen (en llatí Acumenus, en grec Ἀκουμενός) era un metge atenenc que va viure al i fou company de Sòcrates.

Nou!!: Grec antic і Acumen · Veure més »

Acxaf

Acxaf (en hebreu אַכְשָׁף en grec antic Άξείφ o Άκσάφ) va ser una ciutat reial dels cananeus al nord de Galilea.

Nou!!: Grec antic і Acxaf · Veure més »

Adalateri

Ladalateri (Adalatherium hui) és una espècie de mamífer extint de l'ordre dels gondwanateris que visqué durant el Cretaci superior, 66-72 milions d'anys enrere.

Nou!!: Grec antic і Adalateri · Veure més »

Adamàndios Koraís

Adamàndios Koraís - Ἀδαμάντιος Κοραῆς (grec), Adamance Coray - (27 d'abril de 1748, Esmirna, Imperi Otomà - 6 d'abril de 1833, París, França) fou un erudit grec, representant de l'esperit de les Llums i partícip decisiu de la consciència pre-revolucionària a Grècia.

Nou!!: Grec antic і Adamàndios Koraís · Veure més »

Adda

Situació del riu '''Adda''' LAdda (en llatí Addua, en grec antic Ἀδούας) és un riu del nord d'Itàlia afluent per l'esquerra del riu Po.

Nou!!: Grec antic і Adda · Veure més »

Adenina

Ladenina és una base nitrogenada que entre altres forma part com a grup funcional a l'ADN i l'ARN del grup de les purines que en el codi genètic es representa amb la lletra A majúscula.

Nou!!: Grec antic і Adenina · Veure més »

Adiafànids

Els adiafànids (Adiaphanida) són un grup constituït pels platihelmints fecàmpids, prolecitòfors i triclàdides.

Nou!!: Grec antic і Adiafànids · Veure més »

Adiatorix

Adiatorix (en llatí Adiatorix, en grec antic Ἀδιατόριξ) era el fill d'un dels tetrarques de Galàcia.

Nou!!: Grec antic і Adiatorix · Veure més »

Adiàfora

Adiàfora (plural d'adiàfor, en grec clàssic ἀδιάφορα, la negació de διάφορα, diferència, en el sentit de "no diferenciable", "indiferent") és el conjunt de realitats que queden fora del camp de l'ètica, les que no poden ser jutjades en si mateixes com a bones o dolentes, a diferència de la virtut (agathá) o el vici (kaká).

Nou!!: Grec antic і Adiàfora · Veure més »

Admete (filla d'Euristeu)

Admete o Admeta, (grec antic Ἀδμήτη), segons la mitologia grega és l'heroïna d'una llegenda de Samos.

Nou!!: Grec antic і Admete (filla d'Euristeu) · Veure més »

Adonis (mite)

''La mort d''''Adonis''''' de Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Adonis (en grec antic Άδωνις) fou un heroi, fill de Cínires, rei de Xipre, i de Mirra, que era filla de Cínires.

Nou!!: Grec antic і Adonis (mite) · Veure més »

Adranos

Adranos (en llatí Adranus, en grec antic Ἀδρανός) va ser un déu sicilià adorat a tota l'illa però especialment a Adrano, ciutat propera a l'Etna, segons diu Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Adranos · Veure més »

Adrast d'Afrodísias

Adrast d'Afrodísies (en llatí Adrastus, en grec antic "Adrastos"), fou un filòsof peripatètic grec que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Adrast d'Afrodísias · Veure més »

Adrast de Frígia

Adrast (en llatí Adrastus, en grec antic Ἄδραστος) era fill del rei de Frígia Gordi (Gordios), que va matar sense voler el seu germà, per la qual cosa el seu pare el va desterrar del regne i el va desheretar.

Nou!!: Grec antic і Adrast de Frígia · Veure més »

Adria

Adria és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la província de Rovigo.

Nou!!: Grec antic і Adria · Veure més »

Adrià (poeta)

Adrià (en llatí Adrianus, en grec antic Ἀδριανός) fou un poeta grec que va escriure un poema èpic sobre Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Adrià (poeta) · Veure més »

Adunat

Adunat (en grec antic ἀδύνατος) era el nom de cadascuna de les persones que, a l'estat atenenc, estaven subvencionades per l'estat per malaltia o defectes físics que els feien impossible desenvolupar cap activitat física per guanyar-se la vida.

Nou!!: Grec antic і Adunat · Veure més »

Aeci (filòsof)

Aeci (en llatí Aetius, en grec antic Ἀέτιος) va ser un filòsof peripatètic del segle II aC o potser del.

Nou!!: Grec antic і Aeci (filòsof) · Veure més »

Aeci (metge)

Aeci d'Amida (en llatí Aetius Amidenus, en grec antic) era un metge romà d'Orient probablement del, encara que ha estat situat també al IV i al V, ja que parla als seus escrits de Ciril, patriarca d'Alexandria, i de Petros Arquiater, metge del rei ostrogot Teodoric.

Nou!!: Grec antic і Aeci (metge) · Veure més »

Aeci l'impiu

Aeci l'impiu (en llatí Aetius,en grec antic Ἀέτιος) anomenat també Ateu perquè negava el Déu de la Revelació, (segons diuen Atanasi d'Alexandria, Sòcrates Escolàstic i Hèrmies Sozomen).

Nou!!: Grec antic і Aeci l'impiu · Veure més »

Aeci Sicani

Aeci Sicani o Aeci Sicule, en llatí Aetius Sicamius o Sicanius, en grec antic fou un escriptor sicilià clàssic que va escriure un tractat de medicina titulat De Melancholia, en grec:, atribuït generalment a Galè.

Nou!!: Grec antic і Aeci Sicani · Veure més »

Aegialomys

Aegialomys és un gènere de rosegador de la família dels cricètids que viu a les muntanyes i planes de l'oest de l'Equador continental, el Perú i les Illes Galápagos.

Nou!!: Grec antic і Aegialomys · Veure més »

Ael·lo

Ael·lo (en grec antic Ἀελλώ, "ràfega", "borrasca") va ser, segons la mitologia grega, una de les harpies, les filles de Taumant, un déu marí fill de Pontos, i de l'oceànide Electra.

Nou!!: Grec antic і Ael·lo · Veure més »

Aepycamelus

Aepycamelus és un gènere extint de camèlid, anteriorment anomenat Alticamelus, que visqué durant el Miocè (20,6 – 4,9 Ma).

Nou!!: Grec antic і Aepycamelus · Veure més »

Aetonyx

Aetonyx ('urpa d'àguila', del grec antic αετος/aëtos, 'àguila'; i ονυξ/onyx, 'urpa') fou el nom donat a unes restes fossilitzades d'un dinosaure del Juràssic inferior que va viure va uns 198 milions d'anys, durant l'Hettangià.

Nou!!: Grec antic і Aetonyx · Veure més »

Aextoxicon punctatum

Aextoxicon punctatum és una espècie de plantes amb flor nadiua de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Grec antic і Aextoxicon punctatum · Veure més »

Afareu

Segons la mitologia grega, Afareu (en grec antic Ἀφαρεύς) va ser un rei de Messènia, fill de Perieres i de Gorgòfone.

Nou!!: Grec antic і Afareu · Veure més »

Afareu (poeta)

Afareu (en grec Aphareus), va ser un poeta tràgic atenenc i orador.

Nou!!: Grec antic і Afareu (poeta) · Veure més »

Afeidas

Afeidas (en grec antic Ἀφείδας) fill d'Oxintes, va ser el catorzè rei llegendari d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Afeidas · Veure més »

Afrodit

Afrodit (en grec antic Ἀφρόδιτος), era una veritable Afrodita masculina.

Nou!!: Grec antic і Afrodit · Veure més »

Afta

llengua...prop de l'úvula herpes...al fre o tel de la llengua...a la geniva superior Una afta (del grec antic ἄφθη /, de ἄπτω /, cremar) és una úlcera superficial dolorosa de la mucosa bucal o d'un altre òrgan.

Nou!!: Grec antic і Afta · Veure més »

Aftoni d'Alexandria

Aftoni d'Alexandria (en llatí Aphthonius, en grec antic Ἀφθόνιος 'Aphthónios') va ser un bisbe maniqueu deixeble i comentarista de Mani, segons diuen Foci i Pere de Sicília.

Nou!!: Grec antic і Aftoni d'Alexandria · Veure més »

Agamèmnon

La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.

Nou!!: Grec antic і Agamèmnon · Veure més »

Agamede

En la mitologia grega, Agameda o Agamede (en grec antic Ἀγαμήδη) era una sàvia fetillera, filla primogènita d'Augias, rei de l'Èlide, i d'Epicaste.

Nou!!: Grec antic і Agamede · Veure més »

Aganipe

Aganipe (en grec antic Ἀγανίππη) és el nom d'una font i de la nimfa (una crenea) associada amb ella a la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Aganipe · Veure més »

Agapant

Els agapants (Agapanthus) són un gènere de plantes monocotiledònies de la família de les amaril·lidàcies dins de l'ordre de les asparagals.

Nou!!: Grec antic і Agapant · Veure més »

Agarista

Agarista (en llatí Agarista, en grec antic Αγαρίστη) va ser la filla de Clístenes, tirà de Sició al segle VI aC.

Nou!!: Grec antic і Agarista · Veure més »

Agatarc de Samos

Agatarc o Agatarcos de Samos (en llatí Agatharchus, en grec) fou un pintor grec natural de Samos i fill d'Eudem.

Nou!!: Grec antic і Agatarc de Samos · Veure més »

Agatarc de Siracusa

Agatarc o Agatarcos de Siracusa (en llatí Agatharchus, en grec antic Ἀγάθαρχος) fou un militar siracusà que va dirigir una flota de dotze naus que l'any 413 aC va visitar els ports aliats i va lluitar contra els atenencs.

Nou!!: Grec antic і Agatarc de Siracusa · Veure més »

Agatàgetos

Agatàgetos (en llatí Agathagetus, en grec antic) fou un polític de l'illa de Rodes que va prendre partit pels romans i va intentar convèncer el govern de l'illa d'aliar-se a Roma durant la guerra amb Perseu de Macedònia, vers el 171 aC, segons explica Polibi.

Nou!!: Grec antic і Agatàgetos · Veure més »

Agatàrquides

Agatàrquides (en llatí Agatharchides, en grec), o Agatarc (Agatharchus) fou un escriptor grec nascut a Cnidos.

Nou!!: Grec antic і Agatàrquides · Veure més »

Agatàrquides de Samos

Agartàquides de Samos (en llatí Agatarchides, en grec Άγαθαρχίδης) fou un escriptor grec que menciona Plutarc i diu que era autor d'una obra sobre Pèrsia i d'una altra titulada περὶ λίθων ("sobre les pedres").

Nou!!: Grec antic і Agatàrquides de Samos · Veure més »

Agatí

Agatí o Agàtinos (en llatí Agathinus, en grec) va ser un metge grec que va fundar una escola mèdica a la que es va donar el nom d'episintètics probablement una variant dels eclèctics.

Nou!!: Grec antic і Agatí · Veure més »

Agatòtic

Agatòtic (en llatí Agathotychus, en grec antic Ἀγαθότυχος) va ser un veterinari grec d'època desconeguda però que probablement va viure al i V. Alguns fragments dels seus escrits van ser traduïts al llatí i publicats a París el 1530, i després en grec el 1537.

Nou!!: Grec antic і Agatòtic · Veure més »

Agaterg

Agaterg (en grec antic i en plural ἀγαθοεργοί) era cadascun dels cinc membres de la guàrdia de 300 cavallers (ἱππεῖς) dels reis d'Esparta mobilitzats durant els períodes de guerra, que formava part dels cinc més vells que es retiraven cada any i que durant un any eren empleats en missions a l'exterior amb el nom d'agatergs, segons Heròdot.

Nou!!: Grec antic і Agaterg · Veure més »

Agatil d'Arcàdia

Agatil d'Arcàdia (en llatí Agathyllus, en grec antic Ἀγάθυλλος "Agáthyllos") fou un poeta elegíac grec, que menciona Dionís d'Halicarnàs en referència a la història d'Enees i la fundació de Roma.

Nou!!: Grec antic і Agatil d'Arcàdia · Veure més »

Agatoclea

Agatoclea (en llatí Agathoclea, en grec antic Ἀγαθόκλεια) fou l'amant del rei egipci Ptolemeu IV Filopàtor (221 aC-204 aC) i germana del seu ministre Agàtocles.

Nou!!: Grec antic і Agatoclea · Veure més »

Agatodèmon

Agatodèmon o Eudèmon (en grec: ἀγαθὸς δαίμων, Agatodèmon, en llatí: Agathodæmon) representa, en la mitologia grega, un daimon benèfic (o eudaimon) que acompanya durant tota la vida les persones i es manifesta quan cal.

Nou!!: Grec antic і Agatodèmon · Veure més »

Agatodèmon (gramàtic)

Agatodèmon (en llatí Agathodaemon, en grec antic Ἀγαθοδαίμων), fou un gramàtic grec nascut a Egipte.

Nou!!: Grec antic і Agatodèmon (gramàtic) · Veure més »

Agàsicles

Agàsicles, també Agèsicles o Egèsicles (en grec antic Ἀγασικλῆς (dòric), Ἀγησικλῆς o Ἠγησικλῆς (jònico-àtic); en Agasicles o Agesicles) va ser rei d'Esparta, el 14è de la línia dels euripòntides i contemporani de l'agíade Lleó.

Nou!!: Grec antic і Agàsicles · Veure més »

Agàsies (escultor)

Agàsies (en llatí Agasias, en grec antic) fou un escultor d'Efes fill de Menòfil (Menophilus).

Nou!!: Grec antic і Agàsies (escultor) · Veure més »

Agàsies d'Efes

Agàsies d'Efes (en llatí Agasias, en grec antic) fou un distingit escultor grec d'Efes, fill de Dositeu.

Nou!!: Grec antic і Agàsies d'Efes · Veure més »

Agàsies d'Estamfàlia

Agàsies d'Estimfàlia (en llatí Agasias, en grec antic Ἀγασίας "Agasías") fou un militar grec d'Estimfal, a l'Arcàdia, que Xenofont menciona sovint, i diu d'ell que era un valent i actiu oficial de l'Expedició dels deu mil.

Nou!!: Grec antic і Agàsies d'Estamfàlia · Veure més »

Agàstenes

Agàstenes (Grec antic: Ἀγασθένης), en la mitologia grega, fou fill d'Augies al que va succeir al tron al regne d'Èlida.

Nou!!: Grec antic і Agàstenes · Veure més »

Agàties

Agàties (en llatí Agathias, en grec) va ser un poeta retòric i historiador grec nascut a Mirina a Eòlia (a la vora del riu Pític) l'any 536 o potser el 537, i educat a Alexandria, on va estudiar literatura.

Nou!!: Grec antic і Agàties · Veure més »

Agàtocles de Milet

Agàtocles de Milet (en llatí Agathocles, en grec) fou un escriptor grec d'època desconeguda i segurament nascut a Milet, que va escriure un llibre sobre rius, segons Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Agàtocles de Milet · Veure més »

Agàtocles de Quios

Agàtocles de Quios (en llatí Agathocles, en grec) fou un escriptor grec que va escriure un llibre sobre agricultura segons diuen Varró i Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Agàtocles de Quios · Veure més »

Agàtocles de Tessàlia

Agàtocles (en llatí Agathocles, en grec) nascut a Tessàlia, que va obtenir el favor del rei macedoni Filip, amb el que va arribar a obtenir un alt rang.

Nou!!: Grec antic і Agàtocles de Tessàlia · Veure més »

Agàtocles de Tràcia

Agàtocles (en llatí Agathocles, en grec) fou fill de Lisímac de Tràcia, nascut d'una dona del poble traci dels odrisis de nom Maoris, o bé, i sembla més segur, de Nicea, filla d'Antípater.

Nou!!: Grec antic і Agàtocles de Tràcia · Veure més »

Agèlades

Agelades o Agèladas (en llatí Ageladas, en grec Άγελάδας) va ser un escultor grec nascut a Argos, segons diu Pausànias.

Nou!!: Grec antic і Agèlades · Veure més »

Agèloc

Agèloc (en grec antic Αγέλοχος) va ser un endeví grec del, que pertanyia a la branca espartana de la família dels Iàmides.

Nou!!: Grec antic і Agèloc · Veure més »

Agènor (fill d'Antènor)

Segons la mitologia grega, Agènor (en grec antic Άγήνωρ) va ser un heroi que ajudà en la defensa de la ciutat durant la mítica Guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Agènor (fill d'Antènor) · Veure més »

Agènor (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Agènor (en grec Ἀγήνωρ, en llatí Ăgēnōr) va ser un rei de Fenícia, fill de Posidó i de Líbia.

Nou!!: Grec antic і Agènor (fill de Posidó) · Veure més »

Agèsies

Agèsies (en grec Ἀγησίας Agesias) va ser un esportista i endeví grec nascut a Siracusa a la primera meitat del.

Nou!!: Grec antic і Agèsies · Veure més »

Agíades

Els agíades (en grec antic Ἀγιάδαι "Agiadai") foren els membres de la dinastia agíada que va governar Esparta juntament amb els euripòntides.

Nou!!: Grec antic і Agíades · Veure més »

Agela

Agela (en grec antic ἀγέλη) era una assemblea o reunió temporal d'homes joves que es feia a Creta.

Nou!!: Grec antic і Agela · Veure més »

Agelau (fill d'Heracles)

Agelau (en grec antic Ἀγέλαος) d'acord amb la mitologia grega, va ser un dels Heràclides, fill d'Heracles i d'Òmfale.

Nou!!: Grec antic і Agelau (fill d'Heracles) · Veure més »

Agelau (fill de Damàstor)

Agelau (en grec antic Ἀγέλαος), segons la mitologia grega, va ser un fill de Damàstor.

Nou!!: Grec antic і Agelau (fill de Damàstor) · Veure més »

Agesarc de Tritea

Agesarc de Tritea (en grec antic Αγήσαρχος) va ser un atleta nascut a Tritea, a la regió d'Acaia.

Nou!!: Grec antic і Agesarc de Tritea · Veure més »

Agesíloc

Agesíloc (en llatí Agesilochus o Hegesilochus, en grec antic) fou un polític rodi, cap dels magistrats (Prytanis) de l'illa quan va esclatar la guerra entre el rei macedoni Perseu i Roma el 171 aC.

Nou!!: Grec antic і Agesíloc · Veure més »

Agesianax

Agesianax (en grec antic) fou un poeta grec del que Plutarc en va preservar un bon fragment descriptiu sobre la lluna.

Nou!!: Grec antic і Agesianax · Veure més »

Agesilau I

Agesilau I (en llatí Agesilaus, en grec antic Ἀγησίλαος) va ser el sisè rei agíade d'Esparta (exclòs Aristodem).

Nou!!: Grec antic і Agesilau I · Veure més »

Agesilau II

Agesilau II, (en llatí Agesilaus, en grec antic Ἀγησίλαος) fill d'Arquidam II i d'Eupòlia (la segona dona d'Arquidam).

Nou!!: Grec antic і Agesilau II · Veure més »

Agirri

Agyrrhios, o potser Agirri (en llatí Agyrrhius, en grec antic Άγύρριος) va ser un polític i militat grec d'Àtica nascut al demos de Col·litos que va viure a finals del i a principis del.

Nou!!: Grec antic і Agirri · Veure més »

Agirt

Agirt (plural llatí agyrtae, en grec antic ἀγύρται)) és el nom d'un antic sacerdot a Grècia, i també d'un tipus de rodamón i xarlatà. Els agirts eren uns captaires errants i recol·lectors d'almoines que viatjaven per l'antiga Grècia, no tots amb caràcter religiós. Alguns demanaven diners i menjar pels seus déus, que portaven en imatge o estàtua. Altres es dedicaven a dir la bonaventura a través d'unes sorts que portaven en una capsa, i que agitaven abans de treure una resposta que de vegades era extreta per un nen. Les respostes estaven escrites en una petita placa de metall, amb frases de significat ambigu de les que se'n podia treure qualsevol explicació, segons Horaci. Altres portaven unes tauletes de fusta anomenades ἀγυρτικοὶ πίνακες ("argirtikoí pínakes" tauletes d'escriptura dels agirts) on hi havia versos escrits amb els que donaven oracles i feien endevinació. Uns altres eren pròpiament sacerdots mendicants, i portaven a coll o sobre bèsties de càrrega imatges de les seves divinitats i recollien almoines en nom seu. Segons l'enciclopèdia Suides estaven relacionats amb el culte a Isis, i Heròdot diu que també feien peticions en honor d'unes divinitats venerades a Delos, Opis i Arge, i especialment Cíbele, considerada la Mare dels déus. Oferien causar greus danys als enemics personals als que demanaven aquestes coses i en pagaven uns diners i el perdó dels déus d'ells i dels seus pares per les malifetes, a canvi d'unes quantitats determinades. La institució va arribar per algun temps a Itàlia en època incerta, segurament quan es va estendre el culte a Cíbele. Segons Ciceró no podien estar gaires dies en un mateix lloc i l'ofici no el podien exercir els ciutadans romans.

Nou!!: Grec antic і Agirt · Veure més »

Agis (gastrònom)

Agis (en llatí Agis, en grec) fou un escriptor grec que és esmentat per Ateneu con l'autor d'una obra sobre l'art de la cuina, anomenada ὀψαρτυτικά.

Nou!!: Grec antic і Agis (gastrònom) · Veure més »

Agis d'Argos

Agis d'Argos, en llatí Agis, en grec antic, fou un poeta grec nascut a Argos, contemporani d'Alexandre el Gran al que va acompanyar a la seva expedició de conquesta asiàtica.

Nou!!: Grec antic і Agis d'Argos · Veure més »

Agis II

Agis II (en grec antic Ἄγις) fou rei d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Agis II · Veure més »

Agis IV

Agis IV (en grec antic Ἄγις) fou rei d'Esparta, el fill gran d'Eudàmides II.

Nou!!: Grec antic і Agis IV · Veure més »

Aglaòfon

Aglaòfon (en llatí Aglaophon, en grec antic) fou un pintor grec del nascut a l'illa de Tasos, pare i mestre de Polignotos i d'Aristòfon, segons diuen Suides i Foci.

Nou!!: Grec antic і Aglaòfon · Veure més »

Agnaptos

Agnaptos (en llatí Agnaptus, en grec antic Ἀγνάπτος) fou un arquitecte grec que menciona Pausànies, i diu que va construir una estoa a l'Altis d'Olímpia conegut com a Pòrtic d'Agnaptos.

Nou!!: Grec antic і Agnaptos · Veure més »

Agnès (prenom)

Agnès és un prenom femení català d'origen grec antic.

Nou!!: Grec antic і Agnès (prenom) · Veure més »

Agonòteta

Agonòteta(en grec antic ἀγωνοθέτης, plural ἀγωνοθέται) era la persona que en els antics jocs grecs decidia les disputes i atorgava els premis, equivalent als moderns àrbitres.

Nou!!: Grec antic і Agonòteta · Veure més »

Agonista

Corba dosi-resposta de dos agonistes (DE50: Dosi eficaç al 50% de Resposta Biològica). El potent necessita menys dosi que l'altre per a arribar a l'eficàcia.En bioquímica, un agonista és aquella substància que és capaç d'unir-se a un receptor i provocar una resposta en la cèl·lula.

Nou!!: Grec antic і Agonista · Veure més »

Agoràcrit de Paros

Agoràcrit de Paros (en llatí Agoracritus, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Paros, que va viure al segle V aC.

Nou!!: Grec antic і Agoràcrit de Paros · Veure més »

Agraulos

Agraulos (en grec antic Άγραυλος), d'acord amb la mitologia grega, va ser una princesa àtica, filla d'Acteu, primer rei d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Agraulos · Veure més »

Agrínion

Agrínion o Agrínio (Αγρίνιο; en grec antic i en katharévussa: Ἀγρίνιον) és la ciutat més gran de la Unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, amb una població de 96.321 habitants.

Nou!!: Grec antic і Agrínion · Veure més »

Agrònom

Agrònom (en grec antic ἀγρονόμος) eren uns magistrats descrits per Aristòtil que actuaven a l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Agrònom · Veure més »

Agró d'Il·líria

Agró (en grec antic Ἄγρων), fill de Pleurat II, va ser rei d'Il·líria al.

Nou!!: Grec antic і Agró d'Il·líria · Veure més »

Agri (fill de Portàon)

Agri (en grec antic Ἄγριος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi, fill de Portàon (Porthaon), rei de Calidó, i d'Èurite, i germà d'Eneu, rei de Calidó (Etòlia) i altres llocs.

Nou!!: Grec antic і Agri (fill de Portàon) · Veure més »

Agrians

Els agrians (en grec antic Ἀγρίανες) eren una tribu dels peons, que vivien a les fonts del riu Estrímon.

Nou!!: Grec antic і Agrians · Veure més »

Agriònia

Agriònia (en grec antic Ἀγριώνια) va ser un festival que es feia a Orcomen a Beòcia en honor de Dionís.

Nou!!: Grec antic і Agriònia · Veure més »

Agripa (filòsof)

Agripa (en llatí Agrippa, en grec antic) va ser un filòsof escèptic romà, només conegut per ser posterior a Enesidem, el contemporani de Ciceró.

Nou!!: Grec antic і Agripa (filòsof) · Veure més »

Agripa Càstor

Agripa Càstor (en llatí Agrippa Castor, en grec) va ser un historiador romà que vivia als voltants de l'any 135.

Nou!!: Grec antic і Agripa Càstor · Veure més »

Agrippa (astrònom)

Agrippa (en grec: Ἀγρίππας; fl. 92) va ser un astrònom grec.

Nou!!: Grec antic і Agrippa (astrònom) · Veure més »

Agustín de Almazán

Agustín de Almazán (Madrid, s. XVI) va ser un metge, erudit, escriptor i traductor castellà.

Nou!!: Grec antic і Agustín de Almazán · Veure més »

Ahiteri

L'ahiteri (Ahytherium aureum) és una espècie extinta de mamífer pilós de la família dels megaloníquids que visqué a Sud-amèrica durant el Plistocè superior, fa entre 12.000 i 781.000 anys.

Nou!!: Grec antic і Ahiteri · Veure més »

Aixot III de Taron

Aixot III de Taron o Aixot III de Taron (en grec antic Ἀσώτιος, Asotiosen àrab Ashūṭ ibn Ghirghūr i Ibn Ṭurnīq, que va viure cap als anys 900 a 967) va ser el darrer governant independent del la regió del sud d'Armènia anomenada Taron des de potser el 923 o el 936 fins a la seva mort el 967.

Nou!!: Grec antic і Aixot III de Taron · Veure més »

Akhmet

Akhmet fill de Seirim (vers 655-732) fou l'autor d'un llibre en grec sobre la interpretació dels somnis titulat.

Nou!!: Grec antic і Akhmet · Veure més »

Al-Baridi

Al-Baridí fou una nisba que van portar tres germans famosos fills d'un cap de comunicacions de Bàssora conegut com al-Baridí.

Nou!!: Grec antic і Al-Baridi · Veure més »

Al-Biruní

Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.

Nou!!: Grec antic і Al-Biruní · Veure més »

Alabanda

Alabanda (en grec antic Ἀλάβανδα), també anomenada Antioquia dels Crisaorians, era una ciutat de Cària situada on és ara és la província d'Aydın.

Nou!!: Grec antic і Alabanda · Veure més »

Alabastre (ceràmica)

540 Lalabastre (del grec antic αλάβαστρον), en ceràmica, és una forma de vas grec.

Nou!!: Grec antic і Alabastre (ceràmica) · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Grec antic і Alacant · Veure més »

Alagònia

Alagònia (en llatí Alagonia, en grec antic Ἀλαγονία) era una antiga ciutat de Lacònia propera a la frontera de Messènia.

Nou!!: Grec antic і Alagònia · Veure més »

Alalcomen

Alalcomen (en grec antic Ἀλαλκομένιον) era una antiga ciutat de Beòcia situada al peu del mont Tilphossion una mica a l'est de Coronea i prop del llac Copais.

Nou!!: Grec antic і Alalcomen · Veure més »

Alèctor

Alèctor (en grec antic Ἀλέκτωρ) va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Argos, fill i successor d'Anaxàgoras i pare d'Ifis.

Nou!!: Grec antic і Alèctor · Veure més »

Alèia

Alèia (en grec antic Ἀλέαια) eren uns jocs que se celebraven cada any al festival en honor de la deessa Atena anomenada Alèia, que es feia a Tegea, a la rodalia d'un gran temple dedicat tanmateix a aquesta deïtat, on a més dels jocs se celebraven concursos que només es coneixen per la breu descripció que en fa Pausànies a partir de les inscripcions que es conservaven en aquell lloc a la seva època.

Nou!!: Grec antic і Alèia · Veure més »

Alízia

Alízia (en grec antic Ἀλυζια) era una ciutat situada a la costa oest d'Acarnània.

Nou!!: Grec antic і Alízia · Veure més »

Alónnissos

El port Patitiri d'Alónnissos Alónnissos (grec: Αλόννησος llatí: Halonnesus) també anomenat Halonnesos, és una illa de la mar Egea, a l'extrem sud de Magnèsia, a Tessàlia.

Nou!!: Grec antic і Alónnissos · Veure més »

Al·lèrgia

L'al·lèrgia és una resposta exagerada de l'organisme quan entra en contacte amb determinades substàncies provinents de l'exterior.

Nou!!: Grec antic і Al·lèrgia · Veure més »

Al·lòbroges

Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.

Nou!!: Grec antic і Al·lòbroges · Veure més »

Al·loclasita

Lal·loclasita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la löllingita.

Nou!!: Grec antic і Al·loclasita · Veure més »

Al·lodínia

L'al·lodínia és una sensació en la qual el dolor és causat per un estímul que normalment no el provocaria.

Nou!!: Grec antic і Al·lodínia · Veure més »

Al·loteris

Calavera de ''Ptilodus'' Els al·loteris (del grec Allotheria, 'altres bèsties') foren una branca reeixida de mamífers del Mesozoic.

Nou!!: Grec antic і Al·loteris · Veure més »

Alba Fucens

Amfiteatre d'Alba Fucens Alba Fucens o també Alba Fucensis (en grec antic Ἄλβα φούκεντις) va ser una ciutat i fortalesa d'Itàlia central, situada a la Via Valèria dalt d'un turó elevat, a 5 km del Lacus Fucinus i al peu del Mont Velino.

Nou!!: Grec antic і Alba Fucens · Veure més »

Albano Laziale

Albano Laziale és un municipi italià, situat a la regió de Laci i a la Ciutat metropolitana de Roma Capital.

Nou!!: Grec antic і Albano Laziale · Veure més »

Albercoc

Albercocs Albercoquer a Mauella L'albercoc és el fruit de l'albercoquer, un arbre de la família de les rosàcies.

Nou!!: Grec antic і Albercoc · Veure més »

Albertosaure

L'albertosaure (Albertosaurus, 'llangardaix d'Alberta' en grec) és un gènere de dinosaure teròpode tiranosàurid que visqué a l'oest de Nord-amèrica durant el període Cretaci superior, fa més de 70 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Albertosaure · Veure més »

Albireo

Albireo (Beta del Cigne / β Cygni) és la cinquena estrella més brillant de la constel·lació del Cigne (Cygnus).

Nou!!: Grec antic і Albireo · Veure més »

Alcatea

Alcatea (en llatí Alcathoea, en grec antic ἀλκαθοῖα) era el nom d'un festival en el que la part principal eren uns jocs que se celebraven a Mègara periòdicament en commemoració de l'heroi d'Èlide, Alcatous, fill de Pèlops que va matar un lleó, que abans havia mort a Evip, fill del rei Megareu, segons diu Píndar.

Nou!!: Grec antic і Alcatea · Veure més »

Alcàmenes de Lesbos

Alcàmenes (en llatí Alcamenes, en grec antic Ἀλκαμένης), fill d'Estenelides, va ser nomenat harmost per Agis II l'any 412 aC, quan els habitants de Lesbos es van voler revoltar contra Atenes.

Nou!!: Grec antic і Alcàmenes de Lesbos · Veure més »

Alcànder

Alcànder (en llatí Alcander, en grec antic Ἄλκανδρος) era un jove espartà que va atacar Licurg i li va treure un dels seus ulls quan els ciutadans es van oposar a les seves lleis.

Nou!!: Grec antic і Alcànder · Veure més »

Alcímenes d'Atenes

Alcímenes (en grec antic, Alkimenes) fou un poeta còmic atenenc, contemporani probablement d'Èsquil, que va viure a la meitat del segle V aC.

Nou!!: Grec antic і Alcímenes d'Atenes · Veure més »

Alcímenes de Mègara

Alcímenes (en grec antic, Alkimenes) fou un poeta tràgic grec, nascut a Mègara, que només es coneix perquè el menciona Suides.

Nou!!: Grec antic і Alcímenes de Mègara · Veure més »

Alcínous (rei)

A la mitologia grega, Alcínous (en grec Ἀλκίνοος Alkínoös, 'ment poderosa') va ser rei dels feacis, fill de Fèax (o de Nausítous, segons altres).

Nou!!: Grec antic і Alcínous (rei) · Veure més »

Alcíone (filla d'Èol)

Segons la mitologia grega, Alcíone (en grec antic Άλκυόνη), va ser una heroïna, filla d'Èol, el rei dels vents (o Èol, rei de Magnèsia, i d'Enàrete, segons altres).

Nou!!: Grec antic і Alcíone (filla d'Èol) · Veure més »

Alcístene

Alcístene (en llatí Alcisthene, en grec antic Αλκισθένη) va ser una pintora grega mencionada per Plini el Vell a la Naturalis Historia.

Nou!!: Grec antic і Alcístene · Veure més »

Alcó

Alcó (en llatí Alcon, en grec antic Ἄλκων) fou un escultor grec que menciona Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Alcó · Veure més »

Alceu (poeta còmic)

Alceu (en llatí Alcaeus, en grec antic Ἀλκαῖος) fou un poeta grec.

Nou!!: Grec antic і Alceu (poeta còmic) · Veure més »

Alceu de Messene

Alceu de Messene (en llatí Alcaeus, en grec) va ser un poeta grec fill de Demetri, i contemporani de Filip III de Macedònia, del que sembla que en va ser enemic, però també del general romà Flaminí.

Nou!!: Grec antic і Alceu de Messene · Veure més »

Alceu de Mitilene

Alceu de Mitilene (en grec antic "Alkaios" i en llatí Alcaeus) va ser un dels poetes inclosos pels estudiosos d'Alexandria en el cànon dels Nou poetes lírics.

Nou!!: Grec antic і Alceu de Mitilene · Veure més »

Alcibíades d'Esparta

Alcibíades (en llatí Alcibiades, en grec antic Ἀλκιβιάδης) fou un exiliat espartà que va poder tornar al seu país gràcies a la intervenció de la Lliga Aquea el 184 aC.

Nou!!: Grec antic і Alcibíades d'Esparta · Veure més »

Alcides

Alcides o Alcidas (en llatí Alcidas, en grec antic Ἀλκίδας) fou un militar espartà que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Alcides · Veure més »

Alcimac

Alcimac (en llatí Alcimachus, en grec antic Άλκίμαχος) fou un pintor grec esmentat per Plini el vell a la Naturalis Historia.

Nou!!: Grec antic і Alcimac · Veure més »

Alcimus (gran sacerdot)

Alcimus o Joaquim (en llatí Alcimos, Jacimus, en grec antic Ἄλκιμος o Ἰάκειμος) fou un gran sacerdot jueu que va defensar la causa dels selèucides.

Nou!!: Grec antic і Alcimus (gran sacerdot) · Veure més »

Alcioneu

s). Alcioneu (en grec antic Άλκυονεύς) va ser, segons la mitologia grega, un gegant, fill de Gea (la Terra) i d'Urà (el Cel).

Nou!!: Grec antic і Alcioneu · Veure més »

Alcman

Alcman (en grec antic), és el nom laconi del poeta que era anomenat pels atenencs Alcmeó.

Nou!!: Grec antic і Alcman · Veure més »

Alcmeònida (poema)

Alcmeònida (en grec antic Ἀλκμεωνίς, "Alkmeonis", o també Ἀλκμαιωνίς, "Alkmaiōnis") era una epopeia grega primerenca perduda que es considera que formava part del Cicle tebà, inclòs dins del Cicle èpic.

Nou!!: Grec antic і Alcmeònida (poema) · Veure més »

Alcmeó de Crotona

Alcmeó de Crotona en grec antic, fou fill d'Amfiaraos i Eurífile i germà d'Amfíloc.

Nou!!: Grec antic і Alcmeó de Crotona · Veure més »

Alcmena

En la mitologia grega Alcmena (en grec antic Άλκμήνη) era l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Hèracles.

Nou!!: Grec antic і Alcmena · Veure més »

Alcorà

LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.

Nou!!: Grec antic і Alcorà · Veure més »

Aldo Manuzio

Aldo Manuzio (Sermoneta o Bassiano, 1449 — Venècia, 5 de febrer de 1515) va ser un humanista i impressor italià, fundador de la Impremta Aldina.

Nou!!: Grec antic і Aldo Manuzio · Veure més »

Alecto (mitologia grega)

Alecto o Al·lecto (grec: Ἀληκτώ, "la implacable") és una de les tres fúries que segons la mitologia grega habitava el tàrtar.

Nou!!: Grec antic і Alecto (mitologia grega) · Veure més »

Alectríon (mitologia)

Alectríon(Grec antic: ἀλεκτρυών) significa "gall" en Grec Antic.

Nou!!: Grec antic і Alectríon (mitologia) · Veure més »

Aleix (nom)

Aleix és un nom propi d'home que té el seu origen grec i que significa «el defensor» o «el vencedor».

Nou!!: Grec antic і Aleix (nom) · Veure més »

Aleix Aristè

Aleix Aristè (en llatí Alexius Aristenus, en grec) fou ecònom de la gran església de Constantinoble el 1116.

Nou!!: Grec antic і Aleix Aristè · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Grec antic і Alemany · Veure més »

Alepisàurids

Els alepisàurids (Alepisauridae) són una família de peixos teleostis de l'ordre dels aulepiformes que inclou un únic gènere actual, Alepisaurus (gr. 'llangardaix sense escates').

Nou!!: Grec antic і Alepisàurids · Veure més »

Alessandro Lami

Alessandro Lami (Rosignano Marittimo, 27 de gener de 1949 - 8 de març de 2015) va ser un filòleg clàssic italià.

Nou!!: Grec antic і Alessandro Lami · Veure més »

Aletes

Aletes (grec antic Ἀλήτης), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hípotes.

Nou!!: Grec antic і Aletes · Veure més »

Aletes (fill d'Egist)

Aletes (grec clàssic Ἀλήτης), en la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Egist.

Nou!!: Grec antic і Aletes (fill d'Egist) · Veure més »

Alexander McGillivray

Alexander McGillivray (1750-1793) fou líder dels Creek durant la Revolució Americana i treballà per a establir una identitat nacional creek, així com un lideratge centralitzar per tal de resistir l'expansió nord-americana al territori creek.

Nou!!: Grec antic і Alexander McGillivray · Veure més »

Alexandra Aikhenvald

Alexandra Iurievna "Sasha" Aikhenvald (Eichenwald) (Moscou, 1 de setembre de 1957) és una lingüista russa australiana especialitzada en tipologia lingüística i la família de llengües arawak (incloent tariana) de la conca de l'Amazones brasilera.

Nou!!: Grec antic і Alexandra Aikhenvald · Veure més »

Alexandre (general)

Alexandre (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος) fou un general macedoni, comandant de la cavalleria d'Antígon Dosó en la guerra contra Cleòmenes III d'Esparta, segons diu Polibi.

Nou!!: Grec antic і Alexandre (general) · Veure més »

Alexandre (nom)

Alexandre és un nom masculí utilitzat com a nom de bateig a partir del Renaixement.

Nou!!: Grec antic і Alexandre (nom) · Veure més »

Alexandre Ametos

Alexandre Ametos (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος) fou un general macedoni, fill d'Ametos.

Nou!!: Grec antic і Alexandre Ametos · Veure més »

Alexandre d'Atenes

Alexandre d'Atenes (en llatí Alexander, en grec Ἀλέξανδρος) fou un poeta còmic de la nova comèdia fill d'Arístion, que apareix mencionat en una inscripció datada el 200 aC (145a Olimpíada).

Nou!!: Grec antic і Alexandre d'Atenes · Veure més »

Alexandre d'Atenes (pintor)

Alexandre d'Atenes (en llatí Alexander, en grec Ἀλέξανδρος) fou un pintor atenenc d'època incerta, del qual es conserva una pintura encàustica sobre una tauleta de marbre, que porta el seu nom.

Nou!!: Grec antic і Alexandre d'Atenes (pintor) · Veure més »

Alexandre d'Eges

Alexandre d'Eges (en llatí Alexander Aegaeus, en grec antic Ἀλέξανδρος Αἰγαῖος) fou un filòsof peripatètic grec que va florir a Roma al segle I. Era deixeble del cèlebre matemàtic Sosígenes, a qui Juli Cèsar va encarregar la correcció del calendari.

Nou!!: Grec antic і Alexandre d'Eges · Veure més »

Alexandre d'Etòlia

Alexandre d'Etòlia (en grec antic Ἀλέξανδρος) va ser un polític etoli.

Nou!!: Grec antic і Alexandre d'Etòlia · Veure més »

Alexandre de Berea

Alexandre de Berea (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος) fou un militar macedoni nascut a Berea que va sufocar la revolta de Demetri, fill de Filip III de Macedònia, a Heraclea l'any 179 aC, segons diu Titus Livi.

Nou!!: Grec antic і Alexandre de Berea · Veure més »

Alexandre de Feres

Alexandre de Feres (En llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος) fou tirà de la ciutat de Feres a Tessàlia.

Nou!!: Grec antic і Alexandre de Feres · Veure més »

Alexandre de Licòpolis

Alexandre de Licòpolis o Alexandre Licopòlites (en llatí Alexander Lycopolites, en grec Ἀλέξανδρος Λυκοπολίτης), va ser un religiós que portava l'epítet de Licòpolis, per què era originari d'aquesta ciutat d'Egipte o per què en va ser bisbe.

Nou!!: Grec antic і Alexandre de Licòpolis · Veure més »

Alexandre de Paphius

Alexandre de Paphius (en llatí Alexander, en grec Ἀλέξανδρος) fou un escriptor grec sobre temes de mitologia que va viure en una data incerta.

Nou!!: Grec antic і Alexandre de Paphius · Veure més »

Alexandre de Pèrgam

Alexandre de Pèrgam (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος) va ser un noble del regne de Pèrgam, a qui Àtal I va enviar com a ambaixador a Roma l'any 198 aC, per negociar la pau amb el senat romà, segons diu Polibi.

Nou!!: Grec antic і Alexandre de Pèrgam · Veure més »

Alexandre de Persis

Alexandre de Persis (en grec antic Αλέξανδρος) fou un sàtrapa selèucida.

Nou!!: Grec antic і Alexandre de Persis · Veure més »

Alexandre de Rodes

Alexandre de Rodes (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος) va ser un dirigent polític de Rodes, un dels caps del partit popular.

Nou!!: Grec antic і Alexandre de Rodes · Veure més »

Alexandre de Tricònion

Alexandre de Tricònion (en llatí Alexander Trichonius, en grec antic Ἀλέξανδρος) fou un dels comandants de la Lliga Etòlia els anys 219 i 218 aC.

Nou!!: Grec antic і Alexandre de Tricònion · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandre el paflagoni (general)

Alexandre el paflagoni (en grec antic Αλέξανδρος) era un general del rei Mitridates del Pont a qui Luci Licini Lucul·le va fer presoner i el va portar en el seguici del seu triomf a Roma.

Nou!!: Grec antic і Alexandre el paflagoni (general) · Veure més »

Alexandre el paflagoni (impostor)

Alexandre el Paflagoni (Alexander, en Ἀλέξανδρος;  dC) fou un impostor, endeví i mag que va fundar un conegut oracle a Abonuteicos, a la vora de l'Euxí, a Paflagònia, ciutat on havia nascut.

Nou!!: Grec antic і Alexandre el paflagoni (impostor) · Veure més »

Alexandre Etoli

Alexandre Etoli (en llatí Alexander Etolus, en grec antic Ἀλέξανδρος ὁ Αἰτωλός) fou un poeta i escriptor grec.

Nou!!: Grec antic і Alexandre Etoli · Veure més »

Alexandre Filaletes

Alexandre Filaletes (en llatí Alexander Philalethes, en grec antic Ἀλέξανδρος Φιλαλήθης) va ser un antic metge grec anomenat també Alexander Amator Veri (per Octavius Horatianus) i probablement era el mateix que Celi Aurelià anomena Alexander Laodicensis.

Nou!!: Grec antic і Alexandre Filaletes · Veure més »

Alexandre I Balas

Alexandre Balas, traduït com "el tro", "el llamp" o "el senyor", (en llatí Alexander Balas, en grec antic Αλέξανδρος Βάλας) fou rei selèucida de l'any 150 aC al 146 aC.

Nou!!: Grec antic і Alexandre I Balas · Veure més »

Alexandre I de l'Epir

Alexandre I de l'Epir (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος Α') fou rei de l'Epir, fill de Neoptòlem I de l'Epir i germà d'Olímpia la mare d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Alexandre I de l'Epir · Veure més »

Alexandre I de Macedònia

Alexandre I (en grec antic Αλέξανδρος) fou el desè rei de Macedònia, fill d'Amintes I de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Alexandre I de Macedònia · Veure més »

Alexandre II de l'Epir

Alexandre II (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος) fou rei de l'Epir.

Nou!!: Grec antic і Alexandre II de l'Epir · Veure més »

Alexandre II de Macedònia

Alexandre II (en grec antic Αλέξανδρος) fou el setzè rei de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Alexandre II de Macedònia · Veure més »

Alexandre II Zabinas

Alexandre II Zabinas (en grec antic Ἀλέξανδρoς Zαβίνας) va ser un usurpador del tron selèucida que va regnar del 126 aC al 122 aC.

Nou!!: Grec antic і Alexandre II Zabinas · Veure més »

Alexandre Isos

Alexandre Isos (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος Ἴσιος o Ἴσος) va ser comandant en cap dels etolis al començament del segle II aC.

Nou!!: Grec antic і Alexandre Isos · Veure més »

Alexandre IV de Macedònia

Alexandre IV (en grec antic Αλέξανδρος) fou rei de Macedònia del 323 aC al 310 aC.

Nou!!: Grec antic і Alexandre IV de Macedònia · Veure més »

Alexandre Lincestes

Alexandre Lincestes (en llatí Alexander, en grec antic Αλέξανδρος) fou un macedoni del districte de Lincestis, fill d'Aeropos, contemporani de Filip III Arrideu i d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Alexandre Lincestes · Veure més »

Alexandre Megalopòlites

Alexandre Megalopòlites o Alexandre de Megalòpolis (en grec antic Ἀλέξανδρος) fou un macedoni que es va establir a Megalòpolis a Arcàdia l'any 190 aC on va al·legar que era a descendent d'Alexandre el Gran i va anomenar als seus fills Filip i Alexandre.

Nou!!: Grec antic і Alexandre Megalopòlites · Veure més »

Alexandre Mindi

Alexandre Mindi o Alexandre de Mindos, en llatí Alexander Myndus, en grec antic Ἀλέξανδρος, fou un escriptor grec nascut a Mindos, a Cària, que va publicar sobre temes de zoologia, i va viure en data incerta (potser el). Els seus llibres, ara perduts, van ser molt apreciats antigament, ja que els autors es refereixen a ells amb molta freqüència.

Nou!!: Grec antic і Alexandre Mindi · Veure més »

Alexandre Numeni

Alexandre Numeni (en llatí Alexander Numenius, en grec Ἀλέξανδρος Νουμήνιος, o Νουμηνίου) va ser un retòric grec que vivia al regnat d'Adrià.

Nou!!: Grec antic і Alexandre Numeni · Veure més »

Alexandre Perseu

Alexandre Perseu (en grec antic Αλέξανδρος) era fill del rei Perseu de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Alexandre Perseu · Veure més »

Alexandre V de Macedònia

Alexandre V (en grec antic Ἀλέξανδρος) fou el tercer fill de Cassandre, rei de Macedònia, i de Tessalònica (germana d'Alexandre el Gran).

Nou!!: Grec antic і Alexandre V de Macedònia · Veure més »

Alexandria Paropamisos

Alexandria Paropamisos o Alexandria del Caucas (en grec antic Αλεξάνδρεια) era una ciutat fundada per Alexandre el Gran a les muntanyes del Paropamisos (Hindu Kush) al país dels paropamisades l'any 329 aC.

Nou!!: Grec antic і Alexandria Paropamisos · Veure més »

Alexandria Proftàsia

Alexandria Proftàsia (en grec antic Αλεξάνδρεια η Προφθασία) o també Alexandria de Drangiana (Δραγγιανή) va ser una de les més de setanta ciutats fundades o rebatejades per Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Alexandria Proftàsia · Veure més »

Alexírroe

Segons la mitologia grega, Alexírroe (en grec antic Αλεξιρρόη) va ser una nimfa, filla de Granic, un déu fluvial.

Nou!!: Grec antic і Alexírroe · Veure més »

Alexon

Alexon（en llatí Alexon, en grec antic Ἀλέξων) fou un aqueu que servia a la guarnició cartaginesa de Lilibèon quan era assetjada pels romans l'any 250 aC durant la Primera Guerra Púnica. Durant el setge, alguns dels gals mercenaris van planejar entregar la ciutat als romans, però Alexon, que ja una vegada havia salvat Agrigent d'un intent similar dels mercenaris, va alertar al comandant cartaginès Himilcó. També va ajudar a Himilcó a mantenir la pau entre els mercenaris i a aconseguir la seva fidelitat als cartaginesos, segons diu Polibi.

Nou!!: Grec antic і Alexon · Veure més »

Alfabet amhàric

L'alfabet amhàric, també anomenat etiòpic i gueez (alfabet gueez — ግዕዝ) és una abugida o alfabet sil·làbic, que principalment fou inventat per escriure el gueez en el Regne d'Axum.

Nou!!: Grec antic і Alfabet amhàric · Veure més »

Alfabet copte

Lalfabet copte és un alfabet utilitzat per escriure l'idioma copte.

Nou!!: Grec antic і Alfabet copte · Veure més »

Alfabet demòtic

L'alfabet demòtic (del grec antic: δημοτικός dēmotikós, 'popular') és l'escriptura que es feia servir a l'antic Egipte per a la cal·ligrafia demòtica, que seguí a l'escriptura hieràtica del nord utilitzada al Delta del Nil, com a darrera etapa d'escriptura.

Nou!!: Grec antic і Alfabet demòtic · Veure més »

Alfabet llatí

Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Grec antic і Alfabet llatí · Veure més »

Alfabet rus

L'alfabet rus modern és una variant de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Grec antic і Alfabet rus · Veure més »

Alfabet vithkuqi

L'escriptura Vithkuqi, també anomenada Büthakukye o Beitha Kukju després de la denominació que li va aplicar l'albanóleg alemany Johann Georg von Hahn, fou un alfabet inventat per escriure l'idioma albanès entre 1825 i 1845 per l'erudit albanès Naum Veqilharxhi.

Nou!!: Grec antic і Alfabet vithkuqi · Veure més »

Alfesibea (nimfa)

Alfesibea (en grec antic Άλφεσίβοια), va ser, en la mitologia grega, una nimfa d'Àsia de la qual es va enamorar Dionís.

Nou!!: Grec antic і Alfesibea (nimfa) · Veure més »

Alfeu (déu)

Aretusa i Alfeu, La Piscine, Roubaix. Segons la mitologia grega, Alfeu (en grec antic Ἀλφειός, Alfeiós) va ser un déu fluvial, fill d'Ocèan i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Alfeu (déu) · Veure més »

Alfeu Mitileneu

Alfeu Mitileneu (en llatí Alpheus Mytilenaeus, en grec) va ser un poeta grec nascut a Mitilene que va escriure una dotzena d'epigrames dels que hi ha inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Alfeu Mitileneu · Veure més »

Algolagnia

Il·lustració d'Édouard-Henri Avril Algolagnia és una paraula provinent del grec antic (ἄλγος, algos: dolor; λαγνεία, lagneia: plaer), que constitueix una de les definicions usuals en medicina per a referir-se a l'erotisme del dolor o el plaer sexual relacionat amb les sensacions doloroses.

Nou!!: Grec antic і Algolagnia · Veure més »

Aliates I

Aliates I (grec antic: Ἀλυάττης) fou rei de Lídia aproximadament entre el 618 aC i el 561 aC.

Nou!!: Grec antic і Aliates I · Veure més »

Aliates II

Aliates II (en llatí Alyattes, en grec antic Ἀλυάττης) era rei de Lídia.

Nou!!: Grec antic і Aliates II · Veure més »

Alinda

Alinda (en grec antic Ἄλινδα) era una ciutat de Cària a la vora de la moderna Karpuzlu (Aydın).

Nou!!: Grec antic і Alinda · Veure més »

Alipos

Alipos (en llatí Alypus, en grec antic Ἄλύπος) fou un escultor de l'antiga Grècia nascut a Sició.

Nou!!: Grec antic і Alipos · Veure més »

Alipta

Alipta (en llatí Aliptae, en grec antic ἀλεῖπται) eren unes persones especialitzades entre els antics grecs que ungien els cossos dels atletes abans i després dels exercicis a la palestra.

Nou!!: Grec antic і Alipta · Veure més »

Alistair (nom)

Alistair és un nom propi masculí.

Nou!!: Grec antic і Alistair (nom) · Veure més »

Almagest

Almagest (‘El més gran llibre’) és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el per Claudi Ptolemeu d'Alexandria, província romana d'Egipte.

Nou!!: Grec antic і Almagest · Veure més »

Aloeu

Aloeu (en grec antic Ἀλωεύς) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó i de Cànace.

Nou!!: Grec antic і Aloeu · Veure més »

Alpha Chi

Alpha Chi (ΑΧ) és una societat d'honor d'un college dels Estats Units d'Amèrica que concedeix una beca a estudiants universitaris en general.

Nou!!: Grec antic і Alpha Chi · Veure més »

Alpos

Alpos (en grec antic Άλπος) era, com explica la mitologia grega, un gegant sicilià que vivia a la muntanya del Pelor (avui la Punta del Far).

Nou!!: Grec antic і Alpos · Veure més »

Alps Marítims (província romana)

Els Alps Marítims (en llatí Alpes Maritimae, en grec antic Ἄλπεις παράλιοι 'situats vora el mar', o παραθαλάσσιοι 'costaners') eren una serralada anomenada així segurament des d'un període molt antic, que toca al mar Tirrè entre Marsella (Massàlia) i Gènova (Genua).

Nou!!: Grec antic і Alps Marítims (província romana) · Veure més »

Altèmenes

Altèmenes (en grec antic Ἀλθαιμένης), fill de Catreu, va ser un rei de Creta de la mitologia grega que abandonà la seva pàtria perquè un oracle li havia predit que mataria el seu pare.

Nou!!: Grec antic і Altèmenes · Veure més »

Altea (mitologia)

Altea cremant el tió D'acord amb la mitologia grega, Altea (en grec antic Άλθαία) va ser una heroïna, filla de Testi, heroi etoli.

Nou!!: Grec antic і Altea (mitologia) · Veure més »

Altirhinus kurzanovi

Altirhinus kurzanovi ("morro alt" en grec antic) és una espècie de dinosaure ornitòpode que va viure a principis del Cretaci.

Nou!!: Grec antic і Altirhinus kurzanovi · Veure més »

Alunogen

L'alunogen (del llatí alumen, alumbre, i del grec genos, origen) és un mineral de la classe dels sulfats, també anomenat davita.

Nou!!: Grec antic і Alunogen · Veure més »

Amadocos I

Amadocos (en llatí Amadocus, en grec antic Ἀμάδoκoς) fou rei dels Odrisis de Tràcia al.

Nou!!: Grec antic і Amadocos I · Veure més »

Amadocos II de Tràcia

Amadocos II (en llatí Amadocus, en grec antic Ἀμάδoκoς) fou rei dels Odrisis de Tràcia a Maroneia i el Quersonès del 359 aC al 351 aC.

Nou!!: Grec antic і Amadocos II de Tràcia · Veure més »

Amadocos III

Amadocos III (en grec antic Αμάδοκος, Amàdokos) era un dels prínceps odrisis de Tràcia que es disputaven el país contra el Regne de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Amadocos III · Veure més »

Amalasunta

Amalasunta, també coneguda com a Amalasuntha, Amalasuentha, Amalaswintha o Amalasuintha (c. 495 - 30 d'abril de 535), fou reina dels ostrogots.

Nou!!: Grec antic і Amalasunta · Veure més »

Amarant d'Alexandria

Amarant o Amarantos d'Alexandria (en grec) va ser un escriptor grec nascut a Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Amarant d'Alexandria · Veure més »

Amaranthus

L'amarant, blet, marxant o velluter (a les Balears) (Amaranthus), és un gènere de plantes angiospermes dins la família de les amarantàcies.

Nou!!: Grec antic і Amaranthus · Veure més »

Amaríntia

Amaríntia o Amarísia (en grec antic Ἀμαρύνθια o Ἀμαρύσια Amarynthia o Amarysia) era un festival dedicat a l'Àrtemis Amarintia o Amarisia celebrat a Amarint una ciutat d'Eubea.

Nou!!: Grec antic і Amaríntia · Veure més »

Amardis

Els amardis o mardis (en llatí amardi o mardi, en grec Ἀμαρδοί, Μαρδοί), van ser una nació o tribu asiàtica, propera als hircanis, segons Estrabó, i als harmatòtrofs, a la vora de la mar Càspia.

Nou!!: Grec antic і Amardis · Veure més »

Amastris d'Heracleia

Amastris o Amestris (en grec antic Ἄμαστρις o Ἄμηστρις) o també Amastrina (Ἀμαστρινή) era filla d'Oxatres, el germà gran de Darios III de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Amastris d'Heracleia · Veure més »

Amazing Grace

El final de la pàgina 53 dels ''Himnes d'Olney'', on es recull la primera versió del que després seria conegut com a "Amazing Grace". El càntic està col·locat sota l'epígraf «I. Chronicles. Hymn XLI. Faith's review and expectation. Chap. xvii. 16, 17.» I ja mostra la coneguda tornada «Amazing grace! (how sweet the sound) / That sav'd a wretch like em ! / I onze was lost, but now am found, / Was blind, but now I see.» "Amazing Grace" (Sublim Gràcia) és un himne cristià escrit pel clergue i poeta anglès John Newton (1725-1807) i publicat l'any 1779.

Nou!!: Grec antic і Amazing Grace · Veure més »

Amèries de Macedònia

Amèries de Macedònia (en llatí Amerias, en grec) fou un escriptor i gramàtic macedoni que va escriure una obra titulada, que parla del significat de les paraules, i una altra anomenada ("herbolari").

Nou!!: Grec antic і Amèries de Macedònia · Veure més »

Amílcar (339 aC)

Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) va ser un dels comandants del gran exèrcit cartaginès que va derrotar Timoleó en el pas del riu Crimissos l'any 339 aC.

Nou!!: Grec antic і Amílcar (339 aC) · Veure més »

Amòmet

Amòmet (en llatí Amometus, en grec antic) fou un escriptor grec de data indeterminada.

Nou!!: Grec antic і Amòmet · Veure més »

Amòrion

Amòrion (grec: Ἀμόριον, Amórion; àrab Ammuriyya, siríac Amurin) va ser una ciutat de Frígia fundada al.

Nou!!: Grec antic і Amòrion · Veure més »

Ambràcia

Ambràcia (en grec antic Ἀμβρακία) era una ciutat i regió de l'antiga Grècia, prop de la costa del golf d'Ambràcia, que va rebre el seu nom de la ciutat i a la riba del riu Arethon.

Nou!!: Grec antic і Ambràcia · Veure més »

Ambroise Paré

Ambroise Paré (Bourg-Hersent, Laval, 1509 – París, 20 de desembre del 1590) és considerat el pare de la cirurgia moderna.

Nou!!: Grec antic і Ambroise Paré · Veure més »

Ambrosia

''L'aliment dels déus a l'Olimp'' (1530), decorant un plat de majòlica. L'ambrosia (en grec ἀμβροσία) és, a la mitologia grega, un aliment dels déus de l'Olimp.

Nou!!: Grec antic і Ambrosia · Veure més »

Ameínies

Ameínies（en llatí Ameinias, en grec antic Ἀμεινίας) fou el germà petit del poeta Èsquil. Era del demos de Pal·lene, a l'Àtica, segons Heròdot, o del de Decèlia, segons Plutarc Ameínies es va distingir a la batalla de Salamina l'any 480 aC en ser el primer a atacar les naus perses, i també per la seva recerca d'Artemísia I de Cària. Segons Diodor de Sicília, ell i Èumenes va ser en aquesta ocasió els més valents de tots els atenesos. Claudi Elià diu que Ameínies va impedir la condemna del seu germà Èsquil per part de l'Areòpag.

Nou!!: Grec antic і Ameínies · Veure més »

Ameba

Ameba (Amoeba) és un protozou de la família Amoebidae.

Nou!!: Grec antic і Ameba · Veure més »

Amelesàgores

Amelesàgores (en llatí Amelesagoras, en grec antic) o també Melesàgores (Melesagoras) fou un historiador grec suposadament nascut a Calcedònia.

Nou!!: Grec antic і Amelesàgores · Veure més »

Amentes

Amentes (en grec Ἀμήντης "Amentes"), mencionat també com Amintas (Ἀμύντας "Amyntas"), fou un metge grec que va viure al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Amentes · Veure més »

Ameselum

Ameselum (en grec antic Ἀμήσελον) era una ciutat de Sicília esmentada només per Diodor de Sicília, situada entre Centuripa i Agurion, en una forta posició defensiva.

Nou!!: Grec antic і Ameselum · Veure més »

Amfíccion

Amfíccion (en grec antic Άμφικτύον, literalment: 'el que habita a l'entorn') va ser el nom que es va donar en la pràctica als que es reunien periòdicament en un lloc concret, generalment un santuari, per celebrar en comú un festival.

Nou!!: Grec antic і Amfíccion · Veure més »

Amfícrates (escultor)

Amfícrates (en llatí Amphicrates, en grec antic Ἀμφικράτης) fou un escultor grec probablement d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Amfícrates (escultor) · Veure més »

Amfícrates (rei)

Amfícrates (en llatí Amphicrates, en grec antic Ἀμφικράτης) va ser un primitiu rei de Samos que només es coneix per una menció que en fa Heròdot.

Nou!!: Grec antic і Amfícrates (rei) · Veure més »

Amfícrates (retòric)

Amfícrates (en grec Ἀμφικράτης) va ser un sofista i retòric William Woodthorpe Tarn grec d'Atenes, que va viure al segle I aC.

Nou!!: Grec antic і Amfícrates (retòric) · Veure més »

Amfíloc (mitologia)

Amfíloc (en grec antic, Amphílochos, en llatí Amfilochus) va ser un personatge de la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Amfíloc (mitologia) · Veure més »

Amfímac

Amfímac (en llatí Amphimachus, en grec antic Ἀμφίμαχος) fou un general macedoni que va participar en la conquesta de l'imperi Persa.

Nou!!: Grec antic і Amfímac · Veure més »

Amfímac (cari)

Amfímac (en grec antic Ἀμφίμαχος) va ser un general de Cària, que juntament amb el seu germà Nastes va participar en la Guerra de Troia com a aliat dels troians segons diu el Catàleg dels troians.

Nou!!: Grec antic і Amfímac (cari) · Veure més »

Amfímac (fill de Ctèat)

Amfímac (en grec antic Ἀμφίμαχος), cap dels epeus, que juntament amb el seu germà Talpi van ser dos dels quatre cabdills que van dirigir els contingents d'Èlida a la guerra de Troia, segons Homer narra al "Catàleg de les naus" al cant II de la Ilíada. Era també un dels pretendents d'Helena.

Nou!!: Grec antic і Amfímac (fill de Ctèat) · Veure més »

Amfínome

Amfínome (en grec antic Ἀμφινόμη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Amfínome · Veure més »

Amfíon

Segons la mitologia grega, Amfíon (grec antic: Ἀμφίων, gen.: Ἀμφίονος; llatí: Amphīōn -īŏnis) va ser un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.

Nou!!: Grec antic і Amfíon · Veure més »

Amfípodes

Els amfípodes (Amphipoda, gr. "ambdós peus") són un ordre de crustacis peracàrides molt ampli, amb més de 10.000 espècies.

Nou!!: Grec antic і Amfípodes · Veure més »

Amfístratos

Amfístratos o Amfístrat (en llatí Amphistratus, en grec antic "Amphístratos") fou un escultor grec que va florir cap el 324 aC.

Nou!!: Grec antic і Amfístratos · Veure més »

Amfítoe

Amfítoe (en grec antic Ἀμφιθόη) és una de les nereides citades per Homer.

Nou!!: Grec antic і Amfítoe · Veure més »

Amfòter (heroi)

D'acord amb la mitologia grega, Amfòter (en grec antic Ἀμφότερος) va ser un heroi, fill d'Alcmeó i de la nimfa Cal·lírroe.

Nou!!: Grec antic і Amfòter (heroi) · Veure més »

Amfòters

Amfòters (en llatí Amphoterus, en grec antic Ἀμφοτερός) era un militar macedoni que va acompanyar a Alexandre el Gran a Àsia.

Nou!!: Grec antic і Amfòters · Veure més »

Amfiarau

En la mitologia grega, Amfiarau o Amfiareu (en grec antic, Ἀμφιάρᾱος Amphiáraos o Ἀμφιάρεως Amphiáreōs “el doblement maleït” en llatí, Amphiarāus), era fill d'Ecles (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'Hipermnestra (Ὑπερμνήστρα), filla de Testi.

Nou!!: Grec antic і Amfiarau · Veure més »

Amfiària

Amfiària (en grec antic ἀμφιαράϊα) eren un jocs que se celebraven a Oropos a Grècia en honor de l'antic heroi Amfiarau.

Nou!!: Grec antic і Amfiària · Veure més »

Amfió

Amfió o potser, Amfíon (grec antic:; llatí Amphīon -īŏnis) fou un pintor grec del contemporani d'Apel·les de Colofó (332 aC).

Nou!!: Grec antic і Amfió · Veure més »

Amfió de Cnossos

Amfió de Cnossos o millor, Amfíon de Cnossos (en grec antic:; en llatí Amphīon -īŏnis) fill d'Acestor, fou un escultor grec nascut a Cnossos a Creta, deixeble de Ptòlic de Còrcira i mestre de Pisó de Calàuria.

Nou!!: Grec antic і Amfió de Cnossos · Veure més »

Amfibologia

Lamfibologia (del grec, compost per ἀμϕίβολία (amfibolia).

Nou!!: Grec antic і Amfibologia · Veure més »

Amficcíon

Amficcíon (en grec antic Ἀμφικτύων), va ser un rei de l'Àtica, el fill segon de Deucalió de Phtia i de Pirra.

Nou!!: Grec antic і Amficcíon · Veure més »

Amicles

Amicles (en llatí Amyclae, en grec Ἀμύκλαι) era una antiga ciutat de Lacònia situada a la riba dreta del riu Eurotes, i a 20 estadis del sud d'Esparta en una zona que destacava per l'abundància dels seus boscos i la seva fertilitat, segons Polibi.

Nou!!: Grec antic і Amicles · Veure més »

Amicles (rei d'Esparta)

Amicles o també Amiclas (en grec antic Αμύκλας) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Lacedèmon i d'Esparta, filla d'Eurotas.

Nou!!: Grec antic і Amicles (rei d'Esparta) · Veure més »

Amidó

Amidó (en grec antic Ἀμυδών) era una ciutat del Regne de Macedònia a la vora del riu Axios, de la que parla Homer, i diu que era la capital dels peons, una tribu conduïda per Pirecmes a la guerra de Troia, on segons el "Catàleg dels troians" a la Ilíada, van ser aliats del rei Príam.

Nou!!: Grec antic і Amidó · Veure més »

Amintes d'Alabanda

Amintes d'Alabanda (en grec antic Αμύντας) era el fill de l'oficial persa Bubares casat amb Gigea, germana d'Alexandre I de Macedònia i filla d'Amintes I. Va rebre el nom del seu avi, que governava Macedònia com a súbdit persa des del 511 aC.

Nou!!: Grec antic і Amintes d'Alabanda · Veure més »

Amintes de Galàcia

Amintes o Amintas (en grec antic Ἀμύντας, Amyntas) fou tetrarca de Galàcia i després rei de Galàcia i altres territoris.

Nou!!: Grec antic і Amintes de Galàcia · Veure més »

Amintes fill d'Andròmenes

Amintes o Amintas (en llatí Amyntas, en grec antic Ἀμύντας) fou un oficial de l'exèrcit macedoni sota Alexandre el Gran, fill d'Andròmenes.

Nou!!: Grec antic і Amintes fill d'Andròmenes · Veure més »

Amintes fill d'Antíoc

Amintes o Amintas (en llatí Amyntas, en grec antic Ἀμύντας), fill d'Antíoc, era un noble macedoni, probablement el mateix que l'any 338 aC va ser enviat com ambaixador a Beòcia per Filip II de Macedònia amb l'encàrrec d'impedir una aliança entre Tebes i Atenes.

Nou!!: Grec antic і Amintes fill d'Antíoc · Veure més »

Amintes I de Macedònia

Amintes o Amintas I (en llatí Amyntas, en grec antic Ἀμύντας) fou rei de Macedònia entre els anys 547 aC i 498 aC.

Nou!!: Grec antic і Amintes I de Macedònia · Veure més »

Amintes III de Macedònia

Amintes o Amintas III (en llatí Amyntas, en grec antic Ἀμύντας) fou rei de Macedònia cap a l'any 393 aC.

Nou!!: Grec antic і Amintes III de Macedònia · Veure més »

Amintes IV de Macedònia

Amintes o Amintas IV (en llatí Amyntas, en grec antic Ἀμύντας) fou fill de Perdicas III de Macedònia i net d'Amintes III de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Amintes IV de Macedònia · Veure més »

Amintià

Amintià o Amintianos (en llatí Amyntianus, en grec antic) fou un escriptor grec que va viure sota els últims emperadors Antonins.

Nou!!: Grec antic і Amintià · Veure més »

Amiris de Síbaris

Amiris de Síbaris (en llatí Amyris, en grec antic Ἄμυρις), anomenat "el savi", fou un destacat ciutadà de Síbaris de finals del i començaments del segle VI aC.

Nou!!: Grec antic і Amiris de Síbaris · Veure més »

Amitàon

Segons la mitologia grega, Amitàon (en grec antic Ἀμυθάων) va ser un heroi, fill de Creteu, rei de Iolcos, i de Tiro.

Nou!!: Grec antic і Amitàon · Veure més »

Amiternum

Amiternum o Amitermum (en grec antic Ἀμίτερνον) va ser una ciutat de la Sabínia, a la vora del riu Aternus, propera al naixement del riu, al nord-oest de Prifernum.

Nou!!: Grec antic і Amiternum · Veure més »

Amiton d'Eleutheres

Amiton d'Eleutheres (en llatí Amiton, en grec antic) fou un poeta cretenc que és considerat el primer que va cantar poemes d'amor acompanyat amb una lira.

Nou!!: Grec antic і Amiton d'Eleutheres · Veure més »

Ammià

Ammià (en llatí Ammianus, en grec) va ser un escriptor epigramatista d'Esmirna del.

Nou!!: Grec antic і Ammià · Veure més »

Ammonites (descendents d'Ammon)

Els ammonites foren una unió de tribus del Pròxim Orient del Mil·lenni II aC.

Nou!!: Grec antic і Ammonites (descendents d'Ammon) · Veure més »

Ammonits

Els ammonoïdeus (Ammonoidea) són una subclasse extinta de mol·luscs cefalòpodes coneguts popularment com a ammonits.

Nou!!: Grec antic і Ammonits · Veure més »

Amomfaretos

Amomfaretos (en llatí Amompharetus, en grec antic Ἀμομφάρετος) fou un comandant espartà que va refusar retirar les seves forces cap a una plana propera el dia abans de la batalla de Platea l'any 479 aC com li ordenava Pausànies, perquè considerava que aquest moviment podia ser considerat una fugida.

Nou!!: Grec antic і Amomfaretos · Veure més »

Amomum

Amomum és un gènere de plantes originàries de la Xina, el subcontinent indi, el sud-est asiàtic, Nova Guinea i Queensland.

Nou!!: Grec antic і Amomum · Veure més »

Amor

El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.

Nou!!: Grec antic і Amor · Veure més »

Amorfofal·lus

Lamorfofal·lus (Amorphophallus titanum), és una planta herbàcia tuberosa del gènere Amorphophallus amb la inflorescència sense branques més gran del món.

Nou!!: Grec antic і Amorfofal·lus · Veure més »

Amorges

Amorges (en grec antic Ἀμόργης) era un rei dels saces (sacae, branca dels escites) contemporani de Cir el Gran.

Nou!!: Grec antic і Amorges · Veure més »

Amorges (general)

Amorges (en grec antic Ἀμόργης) era un general persa del rei Darios I el Gran (521-486 aC).

Nou!!: Grec antic і Amorges (general) · Veure més »

Amorges de Cària (pretendent)

Amorges de Cària (en grec antic Ἀμόργης) era fill bastard del príncep aquemènida Pisutnes, sàtrapa de Lídia, i va encapçalar una revolta a Cària cap a l'any 414 aC, que continuava la revolta iniciada a Lídia pel seu pare contra el rei Darios II de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Amorges de Cària (pretendent) · Veure més »

Amphicoelias altus

Amphicoelias altus ('bicòncau', del grec amfi: 'als dos costats', i kelos: 'buit', 'còncau') és un gènere de dinosaure sauròpode va trobar a la zona estratigràfica 6 de la formació de Morrison.

Nou!!: Grec antic і Amphicoelias altus · Veure més »

Anacarsis

Anacarsis (en llatí Anacharsis, en grec Ἀνάχαρσις) fou un príncep escita, segon Heròdot fill de Gnurus i germà de Saulios, rei dels escites de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Anacarsis · Veure més »

Anacletèria

Anacletèria (en grec antic ἀνακλητήρια) era una solemnitat celebrada a l'antiga Grècia per la que un príncep hereu era proclamat rei.

Nou!!: Grec antic і Anacletèria · Veure més »

Anacolut

L'anacolut és una figura retòrica que consisteix en la manca de coherència sintàctica en la construcció d'un període.

Nou!!: Grec antic і Anacolut · Veure més »

Anacreont

Anacreont (en llatí Anacreon, en grec antic Ἀνακρέων) (circa 573 aC - circa 488 aC) fou un poeta líric grec nascut a Teos, Jònia.

Nou!!: Grec antic і Anacreont · Veure més »

Anactòrion

Anactòrion (en llatí Anactorium, en grec antic Ἀνακτόριος) era una ciutat inicialment dels agreis a l'Acarnània, al golf d'Ambràcia, entre Nicòpolis de l'Epir i Tireon (Thyreum), al sud-est d'Àccium.

Nou!!: Grec antic і Anactòrion · Veure més »

Anafase

Durant l'anafase de la mitosi cel·lular, els cromosomes es trenquen pel centròmer i les cromàtides germanes es desplacen cap als extrems oposats de la cèl·lula Anafase (del grec; ἀνά (ana), «amunt» + φάσις (fàsis), «etapa»; «etapa superior») és l'estadi de la meiosi o la mitosi posterior al procés de la metafase, quan les cromàtides germanes (durant la mitosi o la meiosi II) o els cromosomes homòlegs (durant la meiosi I) es desplacen cap als pols oposats de la cèl·lula, el final oposat del fus mitòtic, prop dels centres que organitzen els microtúbuls.

Nou!!: Grec antic і Anafase · Veure més »

Anafes (general)

Anafes (en llatí Anaphas, en grec antic Ἀναφᾶς) era un general persa del.

Nou!!: Grec antic і Anafes (general) · Veure més »

Anafes I

Anafes I (en llatí Anaphas, en grec antic Ἀναφᾶς) era un dels set nobles perses que van matar a l'usurpador Smerdis l'any 521 aC.

Nou!!: Grec antic і Anafes I · Veure més »

Anafes II

Anafes II (en grec antic Ἀναφᾶς) era sàtrapa de Capadòcia, probablement fill d'Anafes I, que va ser el noble Anafes coautor de la mort de l'usurpador Smerdis de Pèrsia junt amb sis altres nobles entre els quals hi havia Darios I el Gran.

Nou!!: Grec antic і Anafes II · Veure més »

Anagògia

Anagògia (en grec antic ἀναγώγια) era una festivitat celebrada a Erix a Sicília en honor d'Afrodita.

Nou!!: Grec antic і Anagògia · Veure més »

Anartes

Els anartes (en llatí Anartes o Anarti, en grec antic Ἄναρτοι) eren una tribu celta de la Dàcia esmentats per Claudi Ptolemeu, que estaven instal·lats a la frontera de Hercynia Silva.

Nou!!: Grec antic і Anartes · Veure més »

Anastasi de Sant Eutimi

Anastasi de Sant Eutimi (en llatí Anastasius st. Eothymium, en grec antic Ἀναστάσιος) va ser un religiós grec, abat del monestir de Sant Eutimi a Palestina l'any 714.

Nou!!: Grec antic і Anastasi de Sant Eutimi · Veure més »

Anastasi el Bibliotecari

Anastasi el Bibliotecari, religiós de l'Església Catòlica Romana, identificat també com a antipapa Anastasi III.

Nou!!: Grec antic і Anastasi el Bibliotecari · Veure més »

Anastasi el Sinaïta

Anastasi el Sinaïta (en llatí Anastasius Sinaita, en grec antic Ἀναστάσιος Σιναίτης) va ser un prevere i monjo grec de la muntanya del Sinaí, que és anomenat pels escriptors grecs posteriors com «el nou Moisès» (en grec: Μωσῆς νέος).

Nou!!: Grec antic і Anastasi el Sinaïta · Veure més »

Anastasi I d'Antioquia

Anastasi I d'Antioquia anomenat el "Sinaïta" (en llatí Anastasius, en grec antic Ἀναστάσιος) va ser nomenat patriarca d'Antioquia potser l'any 559 o el 561.

Nou!!: Grec antic і Anastasi I d'Antioquia · Veure més »

Anastasi II d'Antioquia

Anastasi II d'Antioquia anomenat el "Sinaïta" (en llatí Anastasius, en grec antic Ἀναστάσιος) va ser patriarca d'Antioquia l'any 599.

Nou!!: Grec antic і Anastasi II d'Antioquia · Veure més »

Anastasius

Anastasius, en grec antic Ἀναστάσιος, en llatí Anastasius, fou l'autor d'un epigrama de 18 línies, en llatí, dirigit a un tal Armatus, anomenat De Ratione Victus Salutaris post Incisam Venam et Emissum Sanguinem que es va publicar al Regimen Sanitatis Salernitanum (Anvers, 1557).

Nou!!: Grec antic і Anastasius · Veure més »

Anastilosi

Columnes de les Termes d'Antoní de Cartago després de l'anastilosi. Anastilosi al Teatre romà de Cartagena. El teatre de Sabrata Lanastilosi (del grec ἀνά "cap amunt" y στύλος "columna") és un terme arqueològic que designa la tècnica de reconstrucció d'un monument en ruïnes gràcies a l'estudi metòdic de l'ajustament dels diferents elements que componen la seva arquitectura.

Nou!!: Grec antic і Anastilosi · Veure més »

Anastomosi

L'anastomosi és, en botànica i zoologia, la unió d'uns elements anatòmics amb d'altres del mateix animal o de la mateixa planta.

Nou!!: Grec antic і Anastomosi · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Grec antic і Anatòlia · Veure més »

Anatema

Inscripció en llatí d'un anatema atribuït al papa Gregori XI. Anatema (del llatí, i aquest del grec, anathema, originalment “ofrena”) és un terme de significació ambigua que pren al Nou Testament el sentit d'una sentència per la que s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa.

Nou!!: Grec antic і Anatema · Veure més »

Anatoli de Beirut

Anatoli de Beirut (en llatí Anatolius, en grec) (? - 557, Constantinoble) va ser un professor de lleis de Beirut.

Nou!!: Grec antic і Anatoli de Beirut · Veure més »

Anatomia patològica

L'anatomia patològica o anatomopatologia és la part de la patologia que s'encarrega de l'estudi de les lesions cel·lulars, teixits, òrgans, de les seues conseqüències estructurals i funcionals i per tant de les repercussions en l'organisme.

Nou!!: Grec antic і Anatomia patològica · Veure més »

Anaxagòria

Anaxagòria (en grec antic ἀναχαγόρεια) era un dia de festa d'esbarjo que celebraven tots els joves de la ciutat de Làmpsac una vegada a l'any en compliment, segons es deia, d'un desig expressat per Anaxàgores que després de ser expulsat d'Atenes havia passat a Làmpsac la major part de la seva vida.

Nou!!: Grec antic і Anaxagòria · Veure més »

Anaxandra

Anaxandra (en grec antic, Ἀναξάνδρα; Sició, fl. 220 aC) va ser una artista i pintora de l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Anaxandra · Veure més »

Anaxandre

Anaxandre (en llatí Anaxander, en grec antic Ἀνάξανδρος) va ser el dotzè rei de la dinastia agíada d'Esparta, que va governar aproximadament entre els anys 640 aC i 615 aC.

Nou!!: Grec antic і Anaxandre · Veure més »

Anaxarc

Anaxarc o Anaxarcos, en grec antic Ἀναξάρχος, fou un filòsof grec d'Abdera de l'escola de Demòcrit que va viure a la segona meitat del.

Nou!!: Grec antic і Anaxarc · Veure més »

Anaxàgoras (rei d'Argos)

Anaxàgoras (en grec antic Ἀναξαγόρας) va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Argos fill de Megapentes, que al seu torn ho era de Pretos.

Nou!!: Grec antic і Anaxàgoras (rei d'Argos) · Veure més »

Anaxàndrides I

Anaxàndrides I (en llatí Anaxandrides, en grec antic Ἀναξανδρίδης) era fill de Teopomp, que va ser el novè rei euripòntida d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Anaxàndrides I · Veure més »

Anaxàndrides II

Anaxàndrides II (en llatí Anaxandrides, en grec antic Ἀναξανδρίδης) fou el 15è rei d'Esparta de la dinastia agíada, fill de Lleó, va regnar 560 al 520 aC.

Nou!!: Grec antic і Anaxàndrides II · Veure més »

Anaxàrete

Gravat de Virgil Solis - Ifis i Anaxàrete D'acord amb la mitologia grega, Anaxàrete (en grec antic Ἀναξαρέτη) va ser una donzella de Xipre que pertanyia a una família noble descendent de Telamó, fundador de Salamina en aquella illa.

Nou!!: Grec antic і Anaxàrete · Veure més »

Anaxícrates

Anaxícrates (en llatí Anaxicrates, en grec antic) fou un escriptor grec de data incerta.

Nou!!: Grec antic і Anaxícrates · Veure més »

Anaxibi

Anaxibi (en llatí Anaxibius, en grec antic Ἀναξίβιος) fou un navarc i harmost espartà que estava estacionat a Bizanci quan l'Expedició dels deu mil va arribar a Trapezus l'any 400 aC, després de la retirada que van emprendre en ser vençuts a la Batalla de Cunaxa.

Nou!!: Grec antic і Anaxibi · Veure més »

Anaxis

Anaxis (en grec antic Ἄναξις) fou un historiador beoci del segle IV aC, que va escriure una història de Grècia que acabava el 360 aC, un any abans de la pujada al tron macedoni de Filip II de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Anaxis · Veure més »

Anàbasi

LAnàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment 'marxa terra endins'), també coneguda com L'expedició dels deu mil o La retirada dels deu mil, és l'obra més coneguda de l'historiador atenenc Xenofont.

Nou!!: Grec antic і Anàbasi · Veure més »

Anàbasi (desambiguació)

En grec, el terme anàbasi (anàbasis) significa 'pujada' i, per extensió, 'expedició cap a l'interior d'un país'.

Nou!!: Grec antic і Anàbasi (desambiguació) · Veure més »

Anànios

Anànios (en llatí Ananius, en grec antic) fou un poeta iàmbic grec contemporani d'Hipponax (aproximadament sobre l'any 540 aC).

Nou!!: Grec antic і Anànios · Veure més »

Anàspids

Els anàspids (Anaspida, gr. 'sense escut') són una classe de vertebrats primitius sense mandíbules, dels quals deriven els vertebrats amb mandíbules (superclase Gnathostomata), i són clàssicament considerats com els avantpassats de les lampreas.

Nou!!: Grec antic і Anàspids · Veure més »

Anàstasi

Anàstasi de Sant Salvador de Cora, Constantinoble (1305-1320) Anàstasi (del grec "aναστασις") és un calc de la paraula grega que designa la Resurrecció de Crist.

Nou!!: Grec antic і Anàstasi · Veure més »

Anàtids

Els anàtids (Anatidae) (del llatí anas "ànec" i el grec ἰδ- id- "aspecte") constitueixen la família més important de l'ordre dels anseriformes.

Nou!!: Grec antic і Anàtids · Veure més »

Anèmia

El terme anèmia (en grec Ἀναιμία, que vol dir "sense sang") és una malaltia de la sang on hi ha una disminució de la concentració d'hemoglobina.

Nou!!: Grec antic і Anèmia · Veure més »

Anògon

En la mitologia grega, Anògon (en grec antic: Ἀνώγων, ονος significa 'manament, exhortació') era fill de Càstor, un dels Dioscurs, i d'Hilaïra, filla de Leucip de Messènia.

Nou!!: Grec antic і Anògon · Veure més »

Ancilosaure

L'ancilosaure (Ankylosaurus magniventris), de vegades conegut com a anquilosaure, és una espècie de dinosaure ornitisqui de la família dels ancilosàurids, l'única del gènere Ankylosaurus.

Nou!!: Grec antic і Ancilosaure · Veure més »

Ancira (Frígia)

Ancira (en llatí Ancyra, en grec antic Ἄγκυρα) era una ciutat grecoromana a la Frígia Epicteta.

Nou!!: Grec antic і Ancira (Frígia) · Veure més »

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Nou!!: Grec antic і Ancona · Veure més »

Andòcides

Andòcides (en llatí Andocides, en grec antic Ἀνδοκίδης) fou un dels deu oradors àtics dels que el Cànon Alexandrí en conserva les obres.

Nou!!: Grec antic і Andòcides · Veure més »

Anders Danielsen Lie

Anders Danielsen Lie (Oslo, 1 de gener de 1979) és un actor, músic i metge noruec.

Nou!!: Grec antic і Anders Danielsen Lie · Veure més »

Andizets

El andizets (grec antic: Ἀνδιζήτιοι, andizètioi, llatí: andizetii) eren una de les principals tribus de Pannònia, on ocupaven el territori al sud del riu Drave, segons Estrabó i Plini el Vell, que els anomena andizetes.

Nou!!: Grec antic і Andizets · Veure més »

Andosins

Els andosins (en grec Ἀνδοσίνοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus.

Nou!!: Grec antic і Andosins · Veure més »

Andranòdoros

Andranòdoros o Andranòdor (en llatí Handranodorus, en grec antic Ἀνδρανόδωρος) va ser un polític grec, tirà de Siracusa durant la Segona guerra púnica.

Nou!!: Grec antic і Andranòdoros · Veure més »

Andràgatos

Andràgatos (en llatí Andragathus, en grec antic Ἀνδράγαθος) fou un militar macedoni, al que Demetri Poliorcetes va encarregar el govern d'Amfípolis mentre ell anava a lluitar contra Pirros.

Nou!!: Grec antic і Andràgatos · Veure més »

Andròcides (metge)

Andròcides (en llatí Androcydes, en grec Ἀνδροκύδης) fou un metge grec que va viure en temps d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Andròcides (metge) · Veure més »

Andròcides de Cízic

Andròcides de Cízic (en llatí Androcydes, en grec antic Ἀνδροκύδης) fou un pintor grec nascut a Cízic, contemporani i rival de Zeuxis d'Heraclea, que va florir entre el 400 i el 377 aC, segons diu Plini el Vell a la Naturalis Historia.

Nou!!: Grec antic і Andròcides de Cízic · Veure més »

Andròclides

Andròclides (en llatí Androcleides, en grec antic Ἀνδροκλείδης) fou un polític tebà que va ser subornat per Timòcrates de Rodes, l'emissari de Tisafernes l'any 395 aC, per induir als tebans a fer la guerra a Esparta amb l'objectiu de què els perses es poguessin lliurar de l'espartà Agesilau que era a l'Àsia.

Nou!!: Grec antic і Andròclides · Veure més »

Andròmac (ambaixador)

Andròmac (en llatí Andromachus, en grec antic Ἀνδρόμαχος) era un polític greco-egipci.

Nou!!: Grec antic і Andròmac (ambaixador) · Veure més »

Andròmac (pare d'Aqueu)

Andròmac (en llatí Andromachus, en grec antic Ἀνδρόμαχος) fou un noble macedoni fill d'Aqueu (Achaeus).

Nou!!: Grec antic і Andròmac (pare d'Aqueu) · Veure més »

Andròmac d'Aspendos

Andròmac d'Aspendos (en llatí Andromachus, en grec antic Ἀνδρόμαχος) fou un militar grec al servei dels Ptolemeus.

Nou!!: Grec antic і Andròmac d'Aspendos · Veure més »

Andròmac d'Elis

Andròmac d'Elis (en llatí Andromachus, en grec antic Ἀνδρόμαχος) va ser un comandant d'Elis que l'any 364 aC, al front de les forces d'Èlide, va ser derrotat pels arcadis.

Nou!!: Grec antic і Andròmac d'Elis · Veure més »

Andròmac de Tauromenion

Andròmac de Tauromènion (en llatí Andromachus, en grec antic Ἀνδρόμαχος) fou tirà de Tauromenion (llatí Tauromenium) a la meitat del.

Nou!!: Grec antic і Andròmac de Tauromenion · Veure més »

Andròmac de Xipre

Andròmac de Xipre (en llatí Andromachus, en grec antic Ἀνδρόμαχος) fou un militar i almirall xipriota.

Nou!!: Grec antic і Andròmac de Xipre · Veure més »

Andròmac el jove

Andròmac el jove (en llatí Andromachus, en grec antic Ἀνδρόμαχος) anomenat així per distingir-lo del seu pare Andròmac el vell, era metge, i se suposa que també va ser metge de Neró, com el seu pare.

Nou!!: Grec antic і Andròmac el jove · Veure més »

Andròmac el vell

Andròmac el Vell (en llatí Andromachus, en grec antic Ἀνδρόμαχος) va ser un metge nascut a Creta, anomenat «el Vell» per distingir-lo del seu fill Andròmac el jove, que també era metge.

Nou!!: Grec antic і Andròmac el vell · Veure més »

Andròmaca

''Andròmaca en captivitat,'' de Frederic Leighton (''ca'' 1886). Segons la mitologia grega, Andròmaca (en grec antic Άνδρομάχη) era la filla d'Eeció i va ser esposa d'Hèctor de Troia.

Nou!!: Grec antic і Andròmaca · Veure més »

Andròmeda (mitologia)

Andròmeda (en grec antic Άνδρομέδη) era, segons la mitologia grega, la filla de Cefeu, rei d'Etiòpia, i de Cassiopea.

Nou!!: Grec antic і Andròmeda (mitologia) · Veure més »

Andròstenes d'Atenes

Andròstenes (en llatí Androsthenes, en grec antic Ἀνδρόσθενης) fou un escultor atenenc deixeble d'Eucadmos que va viure a la meitat del segle V aC.

Nou!!: Grec antic і Andròstenes d'Atenes · Veure més »

Andròstenes de Corint

Andròstenes de Corint (en llatí Androsthenes, en grec antic Ἀνδρόσθενης) fou un militar de la ciutat de Corint.

Nou!!: Grec antic і Andròstenes de Corint · Veure més »

Andròstenes de Tessàlia

Andròstenes de Tessàlia (en llatí Androsthenes, en grec antic Ἀνδρόσθενης) va ser un militar romà del.

Nou!!: Grec antic і Andròstenes de Tessàlia · Veure més »

Andreas (metge)

Andreas (en grec antic Ἀνδρέας) va ser un metge grec que va assistir al rei Ptolemeu IV Filopàtor (222-205 aC) i va caure assassinat mentre esperava al rei poc abans de la batalla de Ràfia l'any 217 aC per Teodot d'Etòlia, que va entrar secretament a la tenda amb l'objecte d'assassinar Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Andreas (metge) · Veure més »

Andreas Comes

Andreas Comes (en grec antic Ἀνδρέας) va ser un metge grec que duia aquest nom pel seu títol de Comes Archiatrorum.

Nou!!: Grec antic і Andreas Comes · Veure més »

Andreas d'Argos

Andreas d'Argos (en llatí Andreas, en grec antic Ἀνδρέας) va ser un escultor grec de data desconeguda, del que se sap que va fer una estàtua de Lisippos, un atleta eleà guanyador en el campionat de lluita, segons diu Pausànias, que va veure l'estàtua.

Nou!!: Grec antic і Andreas d'Argos · Veure més »

Andreas Vesal

Andreas Vesal o Andreas Vesalius (Brussel·les, Bèlgica, 31 de desembre de 1514 - illa de Zacint, República de Venècia, 15 d'octubre de 1564) fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI.

Nou!!: Grec antic і Andreas Vesal · Veure més »

Andreos

Segons la mitologia grega, Andreos (en grec antic Ἀνδρεύς) va ser el fill del déu-riu Peneu i va viure a Tessàlia.

Nou!!: Grec antic і Andreos · Veure més »

Andrewsarchus mongoliensis

Andrewsarchus mongoliensis (Andrews + el grec antic ἀρχός, 'governant'), fou un mamífer ungulat primitiu, de constitució robusta i semblant a un llop, que visqué durant l'Eocè, fa aproximadament entre 45 i 36 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Andrewsarchus mongoliensis · Veure més »

Androcentrisme

Déu com el centre del món, a partir del renaixement el centre era l'home, i aquesta idea no incloïa les dones. L'androcentrisme és el punt de vista segons el qual l'home és el centre i la mesura del món.

Nou!!: Grec antic і Androcentrisme · Veure més »

Androcles

Androcles (en llatí Androcles, en grec antic Ἀνδροκλῆς) va ser un demagog i orador atenenc.

Nou!!: Grec antic і Androcles · Veure més »

Androctonus

Androctonus és un gènere d'escorpins considerats d'entre els més perillosos del món.

Nou!!: Grec antic і Androctonus · Veure més »

Androgínia

Androgínia és un terme derivat del grec ἀνδρóγυνος (al seu torn format pels mots ἀνήρ 'home' i γυνή 'dona') i es refereix a la barreja de masculinitat i feminitat característica de la moda o a un hermafroditisme veritable.

Nou!!: Grec antic і Androgínia · Veure més »

Androgeònia

Androgeònia (en grec antic Ἀνδρογεώνια) era un festival amb jocs i altres celebracions que es feia una vegada a l'any al Ceràmic d'Atenes en honor de l'heroi Androgeu fill de Minos, que havia derrotat, segons la tradició a tots els seus adversaris en els jocs festius de la Panatenea i que després va ser assassinat pels seus rivals gelosos, segons diu Apol·lodor d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Androgeònia · Veure més »

Androgeu

D'acord amb la mitologia grega, Androgeu (en grec antic Ἀνδρόγεως) va ser un príncep cretenc, fill de Minos i de Pasífae.

Nou!!: Grec antic і Androgeu · Veure més »

Androlèpsia

Androlèpsia (en grec antic ἀνδροληψία o ἀνδρολήψιον) era un procediment legal d'Atenes i d'altres estats de l'antiga Grècia basat en les creences religioses de la "venjança per la sang" en cas d'homicidi.

Nou!!: Grec antic і Androlèpsia · Veure més »

Andromaque et Pyrrhus

Andròmaca i Pirros (Andromaque et Pyrrhus en francès) és una obra de Guérin (1810) exposada al Louvre.

Nou!!: Grec antic і Andromaque et Pyrrhus · Veure més »

Anecumene

Terra australis incognita'', anecumene fins als viatges de James Cook Es coneix com a anecumene (del grec ἀν-, 'no', i οἰκουμένη, 'habitat') les zones de la terra que antany van ser desconegudes per la cultura d'aquell moment o bé, en l'actualitat, on l'ésser humà no viu ni procrea de manera permanent.

Nou!!: Grec antic і Anecumene · Veure més »

Anemone

Tres varietats de color de la ''Anemone coronaria'' Les anemonesAl DECat de Joan Coromines s'hi diu: el DFa.

Nou!!: Grec antic і Anemone · Veure més »

Anemurium

Anemurium (en grec antic Ἀνεμούριον) era un antiga ciutat de Cilícia.

Nou!!: Grec antic і Anemurium · Veure més »

Aneroëstes

Aneroëstes o Aneroestus (en grec antic Ἀνηροέστης, Ἀνηρόεστος), mort el 225 aC, era el cabdill dels gesats (gaesati), un poble gal que vivia entre els Alps i el Roine.

Nou!!: Grec antic і Aneroëstes · Veure més »

Angelió

Angelió (en llatí Angelion, en grec antic) va ser un escultor grec que sempre es menciona juntament amb Tecteu (Τεκταῖος καὶ Ἀγγελιων).

Nou!!: Grec antic і Angelió · Veure més »

Angle

∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).

Nou!!: Grec antic і Angle · Veure més »

Anglish

Anglish és un tipus d'escriptura constreta en anglès, en la qual les paraules derivades del grec antic, llatí, i llengües romàniques es reemplacen amb paraules derivades de llengües germàniques.

Nou!!: Grec antic і Anglish · Veure més »

Anglofília

Placa de Paul Mellon, un anglòfil, a St George's, Bloomsbury Langlofília (del llatí Anglus, "anglès", i del grec antic φίλος - philos, "amic") és l'afecció a Anglaterra, als anglesos o a tot allò que és anglès.

Nou!!: Grec antic і Anglofília · Veure més »

Angrivaris

Els angrivaris (en llatí Angrivarii; en grec antic Ἀγγριουάριοι) eren una tribu germànica que vivia a la regió entre el Weser i l'Elba i tenien al sud als queruscs i al nord-est als longobards, segons diuen Tàcit i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Angrivaris · Veure més »

Anià (monjo)

Anià (en llatí Anianus, en grec antic Ἀνιανός) va ser un monjo egipci que va viure al i va escriure una Cronografia on seguia generalment a Eusebi, segons Jordi Sincel·le i de vegades corregia alguns errors.

Nou!!: Grec antic і Anià (monjo) · Veure més »

Animacitat

En lingüística, l'animacitat és un tret gramatical i/o semàntic del nom basat en el caràcter sensible o viu del referent del nom en un esquema taxonòmic donat.

Nou!!: Grec antic і Animacitat · Veure més »

Anios

Anios (en grec antic Ἄνιος) va ser un fill d'Apol·lo que regnava a Delos en temps de la guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Anios · Veure més »

Anisòpters

Els anisòpters (Anisoptera) són un infraordre d'insectes voladors de l'ordre dels odonats.

Nou!!: Grec antic і Anisòpters · Veure més »

Ankylorhiza

Ankylorhiza (que significa «arrels fusionades»; en referència al tipus de dentició que es veu a les balenes dentades primerenques) és un gènere extingit d'Odontocets que va viure al que avui són els Estats Units d'Amèrica durant l'època de l'Oligocè, fa entre 29 i 23,5 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Ankylorhiza · Veure més »

Anna Świderkówna

Anna Świderkówna o Anna Świderek (Varsòvia, 5 de desembre de 1925 - 16 d'agost de 2008) va ser una historiadora de la literatura polonesa, filòloga clàssica, papiròloga, estudiosa de la Bíblia i traductora: professora de la Universitat de Varsòvia i propagadora del coneixement sobre l'antiguitat clàssica i la Bíblia, durant més de trenta anys, va dirigir la càtedra de Papirologia (més tard Departament de Papirologia) de la Universitat de Varsòvia.

Nou!!: Grec antic і Anna Świderkówna · Veure més »

Anna Maria van Schurman

Anna Maria van Schurman (Colònia, 5 de novembre de 1607 - Wiuwert, Frísia, 4 de maig de 1678) va ser una pintora, gravadora, poeta i erudita germanoholandesa.

Nou!!: Grec antic і Anna Maria van Schurman · Veure més »

Anne Lister

Anne Lister (Halifax, West Yorkshire, 3 d'abril de 1791—Kutaisi, Geòrgia, 22 de setembre de 1840) fou una terratinent benestant de Yorkshire (Anglaterra), escriptora, alpinista i viatgera.

Nou!!: Grec antic і Anne Lister · Veure més »

Anomurs

''Paralithodes californiensis'' Els anomurs (Anomura gr. "cua anòmala") són un infraordre de crustacis decàpodes pleociemats que inclou els bernats ermitans com els representants més coneguts.

Nou!!: Grec antic і Anomurs · Veure més »

Anostracis

Els anostracis (Anostraca, gr. "sense closca") són un ordre de crustacis branquiòpodes, l'únic de la subclasse Sarsostraca.

Nou!!: Grec antic і Anostracis · Veure més »

Anquimòlios

Anquimòlios (en llatí Anchimolius, en grec antic Ἀγχιμόλιος) fill d'Aster, fou un militar espartà que va dirigir la primera expedició que Esparta va enviar per expulsar els Pisistràtides d'Atenes, però va ser derrotat i mort el 511 aC.

Nou!!: Grec antic і Anquimòlios · Veure més »

Anquises

Fugida de Troia, Schönbrunn Segons la mitologia grega, Anquises (en grec antic Άγχίσης), va ser l'últim rei de Dardània i el pare del mític heroi Eneas.

Nou!!: Grec antic і Anquises · Veure més »

Antae

Anta a l'Erectèon. Atenes Antae (en grec antic παραστάδες) eren originàriament els pilars d'una casa que es col·locaven just abans de la porta d'entrada segons diu Sext Pompeu Fest, generalment de forma quadrada (quadrae columnae).

Nou!!: Grec antic і Antae · Veure més »

Antagonista (bioquímica i farmacologia)

Antagonistes competitius En bioquímica i farmacologia, un antagonista (del llatí antagonista i aquest del grec, qui lluita en contra) és aquella molècula que no té cap resposta biològica a l'unir-se a un receptor però bloquegen la resposta dels agonistes sobre el teixit, òrgan o animal complet.

Nou!!: Grec antic і Antagonista (bioquímica i farmacologia) · Veure més »

Antandros

Antandros (en llatí Antandrus, en grec antic Ἄντανδρος) era una ciutat a la costa de la Tròade, prop del golf d'Adramitium, a la banda nord de la ciutat d'Edremit.

Nou!!: Grec antic і Antandros · Veure més »

Antares (estrella)

Antares (α Scorpii) és el quinzè estel més brillant del cel nocturn i l'objecte més brillant de la constel·lació de l'Escorpió; juntament amb Aldebaran, Spica i Regulus és un dels quatre estels més brillants situats a prop de l'eclíptica.

Nou!!: Grec antic і Antares (estrella) · Veure més »

Antàgores de Rodes

Antàgores de Rodes (en llatí Antagoras, en grec Ἀνταγόρας), va ser un poeta èpic grec que vivia a la segona meitat del segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Antàgores de Rodes · Veure més »

Antàlcides

Antàlcides (en llatí Antalcidas, en grec antic Ἀνταλκίδας) fou un polític espartà i diplomàtic dels més hàbils que mai havia tingut el seu país, un bon alumne de l'escola de Lisandre.

Nou!!: Grec antic і Antàlcides · Veure més »

Antànder

Antànder (en llatí Antander, en grec antic Ἄντανδρος) fou germà d'Agàtocles de Siracusa i va viure als segles IV aC i III aC.

Nou!!: Grec antic і Antànder · Veure més »

Antícrates

Antícrates（ en llatí Anticrates, en grec antic Ἀντικράτης) fou un espartà que segons Dioscòrides Pedaci va matar Epaminondes a la batalla de Mantinea. Els seus descendents van ser anomenats Μαχαιρίωνες ("Machairones"), perquè, segons Plutarc, havia mort Epaminondes amb una μαχαίρα, una espasa o un ganivet gran. Pausànies esmenta com a autor de la mort a un soldat de nom Makhaerion, i encara d'altres atribueixen aquesta mort a Gril·le el fill de Xenofont.

Nou!!: Grec antic і Antícrates · Veure més »

Antídot (pintor)

Antídot (en llatí Antidotus, en grec antic Ἀντίδοτος), fou un pintor encàustic grec deixeble de Eufranor d'Atenes i mestre de l'atenenc Nícies.

Nou!!: Grec antic і Antídot (pintor) · Veure més »

Antídot d'Atenes

Antídot d'Atenes (en llatí Antidotus, en grec antic Ἀντίδοτος) fou un poeta còmic atenenc del que no se'n sap res tret de què pertanyia a la comèdia mitjana.

Nou!!: Grec antic і Antídot d'Atenes · Veure més »

Antífanes (poeta epigramàtic)

Antífanes (en llatí Antiphanes, en grec) va ser un poeta epigramàtic grec.

Nou!!: Grec antic і Antífanes (poeta epigramàtic) · Veure més »

Antífanes Caristi

Antífanes Caristi (en llatí Antiphanes Carystius, en grec antic) fou un poeta tràgic grec.

Nou!!: Grec antic і Antífanes Caristi · Veure més »

Antífanes d'Atenes

Antífanes (en llatí Antiphanes, en grec antic) fou un poeta còmic atenenc que menciona Suides i diu que era posterior a Paneci (Panaetius).

Nou!!: Grec antic і Antífanes d'Atenes · Veure més »

Antífanes de Delos

Antífanes de Delos (en llatí Antiphanes, en grec antic) va ser un metge grec nascut a Delos que mencionen Celi Aurelià i Galé, i que va viure probablement al.

Nou!!: Grec antic і Antífanes de Delos · Veure més »

Antífates

Antífates massacrant els grecs Segons la mitologia grega, Antífates (en grec antic Ἀντιφάτης) va ser un rei dels lestrígons, una tribu de gegants citat a l'Odissea.

Nou!!: Grec antic і Antífates · Veure més »

Antígenes (general)

Antígenes（en llatí Antigenes, en grec antic Ἀντιγένης) fou un general d'Alexandre el Gran que ja havia servit abans sota Felip II de Macedònia i va perdre un ull al setge de Perint (340 aC). Després de la mort d'Alexandre, al 323 aC se li va concedir la satrapia de Susiana. Va ser un dels comandants dels Argiràspides, un cos d'elit de l'exèrcit macedoni. Amb les seves tropes va espiar els moviments d'Èumenes de Càrdia amb intenció de matar-lo, però a la fi va lluitar al seu costat. Després de la derrota d'Èumenes l'any 316 aC, Antígenes va ser capturat per Antígon, que el va cremar viu, segons diuen Plutarc i Diodor de Sicília.

Nou!!: Grec antic і Antígenes (general) · Veure més »

Antígenes (historiador)

Antígenes (en llatí Antigenes, en grec antic Ἀντιγένης) fou un escriptor i historiador grec no gaire posterior a Alexandre el Gran, que va escriure sobre una suposada visita de les amazones al conqueridor.

Nou!!: Grec antic і Antígenes (historiador) · Veure més »

Antígenes (metge del segle II)

Antígenes (en llatí Antigenes, en grec antic Ἀντιγένης) era un metge contemporani de Galè del, deixeble de Quintus i Marinus, que tenia una consulta molt lucrativa a Roma.

Nou!!: Grec antic і Antígenes (metge del segle II) · Veure més »

Antígon (escriptor)

Antígon（en llatí Antigonus, en grec antic Ἀντίγονος) fou un escriptor grec que va escriure sobre la història d'Itàlia. S'ha suposat que l'Antígon mencionat per Plutarc (Vides paral·leles: Ròmul, 17) és el mateix que l'historiador, però el personatge citat allí és un rei Antígon i no l'historiador.

Nou!!: Grec antic і Antígon (escriptor) · Veure més »

Antígon (escultor)

Antígon (en llatí Antigonus, en grec Ἀντίγονος) fou un escultor i escriptor grec que va representar a les seves obres les batalles d'Àtal I i Èumenes II, uns dels primers reis de Pèrgam que van lluitar contra els gàlates.

Nou!!: Grec antic і Antígon (escultor) · Veure més »

Antígon (metge)

Antígon (en grec antic Ἀντίγονος) va ser un metge i cirurgià militar grec mencionat per Galè, i que per tant havia de viure al o una mica abans.

Nou!!: Grec antic і Antígon (metge) · Veure més »

Antígon (politic)

Antígon (en llatí Antigonus, en grec antic Ἀντίγονος) fill d'Alexandre, fou un polític macedoni que va viure al segle II aC.

Nou!!: Grec antic і Antígon (politic) · Veure més »

Antígon d'Alexandria

Antígon d'Alexandria (en llatí Antigonus, en grec antic Ἀντίγονος) fou un escriptor i gramàtic grecoegipci a qui fa referència Erotià.

Nou!!: Grec antic і Antígon d'Alexandria · Veure més »

Antígon de Judea

Antígon de Judea (en llatí Antigonus, en grec Ἀντίγονος) fou rei de Judea, fill d'Aristòbul II i el darrer dels reis macabeus.

Nou!!: Grec antic і Antígon de Judea · Veure més »

Antígon de Macedònia

Antígon (en llatí Antigonus, en grec Ἀντίγονος) era fill d'Ekècrates, el germà d'Antígon Dosó.

Nou!!: Grec antic і Antígon de Macedònia · Veure més »

Antígon II Gònatas

Antígon II Gònatas (en grec Ἀντίγονος Γονατᾶς) fou rei de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Antígon II Gònatas · Veure més »

Antígon III Dosó

Antígon Dosó (en grec antic Ἀντίγονος Δώσων) fou rei de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Antígon III Dosó · Veure més »

Antígona (filla de Laòmedon)

Antígona (en grec antic Ἀντιγόνη), segons la mitologia grega, va ser una filla de Laomedó de Troia i germana de Príam de Troia.

Nou!!: Grec antic і Antígona (filla de Laòmedon) · Veure més »

Antígona (mare de Berenice I)

Antígona (en grec antic Ἀντιγόνη) era una dona noble de Macedònia, filla de Cassandre, el germà d'Antípater.

Nou!!: Grec antic і Antígona (mare de Berenice I) · Veure més »

Antígona (Sòfocles)

''Antígona davant el cadàver de Polinices'' (Nikiforos Lytras, 1865) Antígona (del grec: Ἀντι- 'en contra de' i γόνος 'raça, societat') és una tragèdia del dramaturg atenès Sòfocles, escrita, segons els estudiosos, cap al 442 aC.

Nou!!: Grec antic і Antígona (Sòfocles) · Veure més »

Antímac d'Heliòpolis

Antímac d'Heliòpolis (en llatí Antimachus, en grec antic Ἀντίμαχος) fou un poeta grecoegipci nascut a Heliòpolis que va escriure un poema anomenat Κοσμοποιΐα, sobre la creació de l'univers, format per 3.780 versos hexàmetres.

Nou!!: Grec antic і Antímac d'Heliòpolis · Veure més »

Antímac de Teos

Antímac de Teos (en llatí Antimachus, en grec antic Ἀντίμαχος) fou un poeta èpic grec, nascut a Teos.

Nou!!: Grec antic і Antímac de Teos · Veure més »

Antímac I

Antímac I (en grec antic Ἀντίμαχος Α΄) va ser un rei grec de Bactriana, amb un regnat generalment situat entre l'any 180 aC i el 170 aC.

Nou!!: Grec antic і Antímac I · Veure més »

Antínous (mitologia)

Antínous (en grec antic Άντίνοος), és el cabdill dels pretendents de Penèlope quan Odisseu està absent d'Ítaca, segons Homer a lOdissea.

Nou!!: Grec antic і Antínous (mitologia) · Veure més »

Antínous de Molòssia

Antínous (en grec Ἀντίνους) era un noble molós de l'Epir, amb relacions clientelars amb la dinastia de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Antínous de Molòssia · Veure més »

Antíoc (escultor)

Antíoc (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) fou un escultor atenenc el nom del qual apareix a una notable estàtua d'Atena que es trobava a la Vil·la Ludovisi de Roma.

Nou!!: Grec antic і Antíoc (escultor) · Veure més »

Antíoc (jurista)

Antíoc (en llatí Antiochus, en grec Ἀντίοχος) va ser un jurista romà que estava al capdavant de la comissió nomenada per compilar el codi de Teodosi.

Nou!!: Grec antic і Antíoc (jurista) · Veure més »

Antíoc (metge)

Antíoc (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) era un metge que segurament vivia a Roma al.

Nou!!: Grec antic і Antíoc (metge) · Veure més »

Antíoc d'Alexandria

Antíoc d'Alexandria (en llatí Antiochus, en grec Ἀντίοχος) fou un escriptor grec que va escriure una obra sobre els poetes grecs de l'antiga Comèdia grega, segons Ateneu de Naucratis.

Nou!!: Grec antic і Antíoc d'Alexandria · Veure més »

Antíoc d'Arcàdia

Antíoc d'Arcàdia (en llatí Antiochus, en grec Ἀντίοχος) fou un polític d'Arcàdia.

Nou!!: Grec antic і Antíoc d'Arcàdia · Veure més »

Antíoc d'Atenes

Antíoc d'Atenes (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) fou un militar atenenc al que Alcibíades, que era el seu amic, va deixar el comandament de la flota el 407 aC a Nòtion, amb estrictes instruccions de no enfrontar-se amb Lisandre.

Nou!!: Grec antic і Antíoc d'Atenes · Veure més »

Antíoc de Laodicea

Antíoc de Laodicea (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) fou un filòsof escèptic grec, deixeble de Zeuxis, esmentat per Diògenes Laerci, que no en diu res més que el nom i el del seu mestre.

Nou!!: Grec antic і Antíoc de Laodicea · Veure més »

Antíoc de Macedònia

Antíoc de Macedònia (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) fou el pare de Seleuc I Nicàtor.

Nou!!: Grec antic і Antíoc de Macedònia · Veure més »

Antíoc de Sebaste

Antíoc de Sebaste (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) va ser un metge de Sebaste, a Armènia, que vivia durant la persecució de Dioclecià (303-311) Era cristià i va morir en aquesta persecució després de ser torturat.

Nou!!: Grec antic і Antíoc de Sebaste · Veure més »

Antíoc de Siracusa

Antíoc de Siracusa (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) va ser un historiador sicilià, que Dionís d'Halicarnàs anomena "un historiador molt antic".

Nou!!: Grec antic і Antíoc de Siracusa · Veure més »

Antíoc Filomètor

Antíoc Filomètor (en grec antic Ἀντίοχος Φιλομήτωρ) va ser un metge o farmacèutic del.

Nou!!: Grec antic і Antíoc Filomètor · Veure més »

Antíoc II de Commagena

Antíoc II de Commagena (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) fou rei de Commagena.

Nou!!: Grec antic і Antíoc II de Commagena · Veure més »

Antíoc III de Commagena

Antíoc III de Commagena (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος) fou rei de Commagena.

Nou!!: Grec antic і Antíoc III de Commagena · Veure més »

Antíoc IV

Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.

Nou!!: Grec antic і Antíoc IV · Veure més »

Antíoc IX de Cízic

Antíoc IX de Cízic (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος Κυζικηνός) anomenat Εὐσεβής Eusebes (el pietós) fou rei selèucida del 114 aC al 96 aC, fill d'Antíoc VII Sidetes i de Cleòpatra Thea.

Nou!!: Grec antic і Antíoc IX de Cízic · Veure més »

Antíoc l'astrònom

Antíoc l'astrònom (en grec antic Ἀντίοχος, Antiochus) fou un astrònom i astròleg grec de data incerta, però es creu que va viure entre els anys 150 i 200 dC, ja que cita en els seus escrits a Claudi Ptolemeu i a Doroteu de Sidó.

Nou!!: Grec antic і Antíoc l'astrònom · Veure més »

Antíoc VI Dionisi

Antíoc VI Dionisi (en llatí Dyonisus, en grec antic Αντίοχος ο Διόνυσος) fou rei selèucida entre el 145 aC i el 142 aC.

Nou!!: Grec antic і Antíoc VI Dionisi · Veure més »

Antíoc VII Sidetes

Antíoc VII Sidetes (de Sidó) o Evergetes (en llatí Antiochus Sidetes, en grec antic Αντίοχος Ζ' Σιδήτης) fou rei selèucida del 138 aC al 129 aC.

Nou!!: Grec antic і Antíoc VII Sidetes · Veure més »

Antíoc XII Dionisi

Antíoc XII Dionís Epífanes, Filopator o Cal·línic (en llatí Antiochus Dionysus, en grec antic Ἀντίοχος Διόνυσος Ἐπιφανής Φιλοπάτωρ Καλλίνικος) fou rei selèucida del 87 aC al 84 aC.

Nou!!: Grec antic і Antíoc XII Dionisi · Veure més »

Antíope

Antíope (en grec antic Άντίοπη), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Èol.

Nou!!: Grec antic і Antíope · Veure més »

Antíope (filla de Nicteu)

Hans von Aachen Zeus i Antíope, amb Cupido Antíope (en grec antic Ἀντιόπη) és, en la mitologia grega, filla del tebà Nicteu.

Nou!!: Grec antic і Antíope (filla de Nicteu) · Veure més »

Antírrio

Antirrio (en grec modern Αντίρριο), també Antírrion, Antírhion, Antirion o Antirrhion (antiga grafia, del grec antic Ἀντίῤῥιον), en llatí: Antirrhium), és una ciutat de Grècia, situada al golf de Corint, prop de Naupacte. A la vora seu es troba el pont Rio-Antírrio.

Nou!!: Grec antic і Antírrio · Veure més »

Antístenes d'Esparta

Antístenes d'Esparta (en llatí Antisthenes, en grec antic Ἀντισθένης) fou un almirall (navarc) espartà a la guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Antístenes d'Esparta · Veure més »

Antístenes de Rodes

Antístenes de Rodes (en llatí Antisthenes, en grec antic) fou un historiador grec que va viure a l'entorn de l'any 200 aC.

Nou!!: Grec antic і Antístenes de Rodes · Veure més »

Antelis

Antelis (en grec antic: Ἀνθήλιοι δαίμονες, 'Anthèlioi daímones') era el nom donat a certes divinitats a l'antiga Roma.

Nou!!: Grec antic і Antelis · Veure més »

Antemúsia

Antemúsia (en llatí Anthemusia, en grec antic Ἀνθεμουσία) va ser un petit poble de Mesopotàmia annexionat a Síria amb centre a Batnes, al sud d'Edessa, governat per filarques.

Nou!!: Grec antic і Antemúsia · Veure més »

Antemi (prefecte del pretori)

Antemi (en llatí) va ser prefecte pretorià de l'Imperi d'Orient sota l'emperador Arcadi i l'home més important amb Teodosi II, ja que en va exercir la regència durant la minoria d'edat i després en va ser conseller.

Nou!!: Grec antic і Antemi (prefecte del pretori) · Veure més »

Antemi de Tral·les

Antemi de Tral·les (en llatí Anthemius, en grec antic Ἀνθέμιος) (Tral·les, Lídia, Imperi Romà d'Orient, 474 - Constantinoble, id., 533) fou un notable arquitecte, matemàtic i professor.

Nou!!: Grec antic і Antemi de Tral·les · Veure més »

Antesfòria

Antesfòria (en grec antic ἀνθεσφόρια) era un festival de les flors o de la primavera que se celebrava a Sicília en honor de Demèter i Persèfone per commemorar el llegendari retorn de Persèfone amb la seva mare al començament de la primavera.

Nou!!: Grec antic і Antesfòria · Veure més »

Antestèries

Eros infant estira d'un carretó de joguina. (''Walters Art Museum'') Les Antestèries (Anthestéria) eren un conjunt de tres dies festius relacionats amb Dionís que se celebraven anualment a Atenes en època clàssica.

Nou!!: Grec antic і Antestèries · Veure més »

Anthas

Anthas（en grec antic Ἀνθάς) era el fill de Posidó i Alcione, la filla d'Atles. Era germà d'Hiperes. Els dos germans van fundar dues ciutats anomenades Anthea i Hiperea, i van regnar sobre aquells territoris. Després les dues ciutats es van unir i van prendre el nom de Trezè, on Anthas va regnar. i és suposadament el constructor de la ciutat d'Antheia a Beòcia i també la d'Anthedon, però d'aquesta es diu també que va ser fundada per la nimfa Anthedon. Els descendents d'Anthas van fundar colònies a Cària: Halicarnàs i Mindos. Estrabó però, diu que Halicarnàs va ser fundada pel mateix Anthas. Esteve de Bizanci anomena als habitants d'Halicarnàs, "anthèadas", descendents d'Anthas.

Nou!!: Grec antic і Anthas · Veure més »

Anthoceros

Anthoceros és un gènere de plantes no vasculars de la família de les Anthocerotaceae.

Nou!!: Grec antic і Anthoceros · Veure més »

Antic macedoni

L'antic macedoni va ser la llengua dels antics macedonis.

Nou!!: Grec antic і Antic macedoni · Veure més »

Antic Testament

LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.

Nou!!: Grec antic і Antic Testament · Veure més »

Anticira

Anticira (en grec antic Αντίκυρα) era una antiga ciutat de la Fòcida, al sud del país, situada en una península (que Plini el Vell i Aulus Gel·li anomenen erròniament una illa), en una badia del golf de Corint.

Nou!!: Grec antic і Anticira · Veure més »

Anticlea (filla d'Autòlic)

Anticlea (en grec antic Άντίκλεια), va ser, segons la mitologia grega, filla d'Autòlic, "el més astut dels homes".

Nou!!: Grec antic і Anticlea (filla d'Autòlic) · Veure més »

Anticlea (filla de Díocles)

Anticlea (en grec antic Άντίκλεια), segons la mitologia grega, va ser una filla de Díocles, rei de Mègara.

Nou!!: Grec antic і Anticlea (filla de Díocles) · Veure més »

Anticlea (mare de Perifetes)

Segons la mitologia grega, Anticlea (en grec antic Άντίκλεια) va ser una amant d'Hefest, de la qual va néixer Perifetes.

Nou!!: Grec antic і Anticlea (mare de Perifetes) · Veure més »

Anticlides

Anticlides (en llatí Anticleides, en grec antic), fou un historiador grec nascut a Atenes, segons Ateneu de Naucratis, que va viure a la part final del després de l'època d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Anticlides · Veure més »

Antifont d'Atenes (poeta)

Antifont d'Atenes (en grec antic, Antiphon) va ser un expert en interpretació de somnis i de prodigis del.

Nou!!: Grec antic і Antifont d'Atenes (poeta) · Veure més »

Antifont de Siracusa

Antifont de Siracusa (en llatí Antiphon, en grec antic) fou un poeta tràgic que vivia a Siracusa el 406 aC.

Nou!!: Grec antic і Antifont de Siracusa · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Grec antic і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Grec antic і Antiga Roma · Veure més »

Antigènides

Antigènides (en llatí Antigenidas, en grec antic Ἀντιγενίδας) fou un músic grec nadiu de Tebes, fill del músic Sàtir de Tebes.

Nou!!: Grec antic і Antigènides · Veure més »

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Nou!!: Grec antic і Antiguitat tardana · Veure més »

Antiguitats judaiques

Antiguitats judaiques és una obra escrita en grec de l'historiador jueu Flavi Josep, escrita cap als anys 93 - 94.

Nou!!: Grec antic і Antiguitats judaiques · Veure més »

Antil

Antil (en llatí Antyllus (Antoniet), en grec antic Άντυλλος) va ser un important metge i cirurgià grec que vivia a Roma segurament abans de la fi del, ja que és esmentat per Oribasi i que probablement va viure més tard de la fi del, ja que Galè no en parla.

Nou!!: Grec antic і Antil · Veure més »

Antioquia ad Cragum

Antioquia ad Cragum (en grec antic Ἀντιόχεια επὶ Κράγω) o també Antioquia Petita (en llatí Antiochia Parva) era una fortalesa de Cilícia que Estrabó situa vora una roca anomenada Cragos (llatí Cragum) entre el riu Selinunt i el port de Charadrus o Karadran.

Nou!!: Grec antic і Antioquia ad Cragum · Veure més »

Antioquia de Cilícia

Antioquia de Cilícia (en grec antic Ἀντιόχεια πρὸς τὸν Πύραμον 'Antioquia vora el Piramos') era una ciutat de Cilícia que Esteve de Bizanci situa a la vora del riu Piramos.

Nou!!: Grec antic і Antioquia de Cilícia · Veure més »

Antioquia de Pisídia

Antioquia de Pisídia (en grec antic Ἀντιόχεια τῇ Πισιδίᾳ) era una ciutat de Pisídia a la part sud de les muntanyes entre Frígia i Pisídia.

Nou!!: Grec antic і Antioquia de Pisídia · Veure més »

Antioquia del Meandre

Antioquia del Meandre (en llatí Antiocheia ad Maendrum, en grec antic (Ἀντιόχεια πρὸς Μαιάνδρω), era una petita ciutat a la vora del riu Meandre a Cària, prop de la frontera amb Frígia. En aquesta ciutat hi havia un pont de pedra que creuava el riu, i el territori dels dos costats era molt fèrtil, però patia alguns terratrèmols, segons diu Estrabó. Hi va néixer el sofista Diotrefes, que va ser el mestre d'Hibrees de Milasa, el gran retòric. Plini el Vell diu que la ciutat estava envoltada pel riu Orsinus o Mosinus que desaiguava al Meandre. També diu que la ciutat la va fundar Antíoc I Sòter, segurament a través d'un sinecisme, (una unió de poblacions existents), entre dues ciutats que anomena Seminethos i Cranaos. Esteve de Bizanci diu que el seu nom original era Pitòpolis (Pythopolis) i que el nom nou li va donar per Seleuc I Nicàtor en honor de la seva mare Antioquis. Segons Titus Livi, el cònsol Gneu Manli Vulsó hi va acampar l'any 189 aC quan anava contra els gàlates.

Nou!!: Grec antic і Antioquia del Meandre · Veure més »

Antioquis (filla d'Antíoc III)

Antioquis (en llatí Antiochis, en grec antic Ἀντιοχίς) fou filla d'Antíoc III el gran i de Laodice.

Nou!!: Grec antic і Antioquis (filla d'Antíoc III) · Veure més »

Antioquis (germana d'Antíoc III)

Antioquis (en llatí Antiochis, en grec antic Ἀντιοχίς) fou una germana d'Antíoc III el gran, rei selèucida de Síria.

Nou!!: Grec antic і Antioquis (germana d'Antíoc III) · Veure més »

Antiquarium stabiano

LAntiquarium stabiano va ser un museu arqueològic situat a Castellammare di Stabia que va recollir una col·lecció d'unes 8.000 troballes del jaciment arqueològic de l'antiga ciutat de Stabiae.

Nou!!: Grec antic і Antiquarium stabiano · Veure més »

Antisèptic

Antisèptic (del grec αντί, contra, i σηπτικός, putrefacte) és aquella substància que inhibeix la proliferació de microorganismes i n'impedeix l'acció patògena sense perjudicar els organismes superiors.

Nou!!: Grec antic і Antisèptic · Veure més »

Antissa

Antissa (en llatí Antissa, en grec antic Άντισσα) era una ciutat de l'illa de Lesbos, a la punta oest, propera al cap Sigrios, segons diu Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Antissa · Veure més »

Antologia de Filip de Tessalònica

Antologia de Filip de Tessalònica (en grec) va ser una col·lecció d'epigrames destinada a conservar tota mena de poemes, feta per Filip de Tessalònica, a imitació de la Garlanda de Meleagre però centrada en escriptors grecs més recents.

Nou!!: Grec antic і Antologia de Filip de Tessalònica · Veure més »

Anton Maria Salvini

Anton Maria Salvini (en llatí Antonius Maria Salvinius, Florència, 12 de gener de 1653 – Florència, 17 de maig de 1729) va ser un hel·lenista italià.

Nou!!: Grec antic і Anton Maria Salvini · Veure més »

Antoní (filòsof)

Antoní (en grec Ἁντωνῖνος) va ser un filòsof neoplatònic del.

Nou!!: Grec antic і Antoní (filòsof) · Veure més »

Antoni Bergnes de las Casas

fou un filòleg, hel·lenista i editor català, rector de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Grec antic і Antoni Bergnes de las Casas · Veure més »

Antoni d'Argos

Antoni d'Argos, en llatí Antonius, en grec antic Άντώνιος, fou un poeta grec nascut a la ciutat d'Argos (tot i que portava un nom romà, Antonius).

Nou!!: Grec antic і Antoni d'Argos · Veure més »

Antos

Antos (en grec antic Ἄνθος "flor") era fill d'Autònous i d'Hipodàmia.

Nou!!: Grec antic і Antos · Veure més »

Antracita

Lantracita és el carbó de més alt contingut en carboni i amb menors impureses, sent també el de més alt preu.

Nou!!: Grec antic і Antracita · Veure més »

Antró

Antró (en grec antic Αντρών), és el nom d'una antiga ciutat de Tessàlia, al districte de Ftiotis, a l'entrada del golf Malíac al davant de la ciutat d'Oreos, a l'illa d'Eubea.

Nou!!: Grec antic і Antró · Veure més »

Antropocè

La Terra de nit, segons una simulació, durant l'antropocè. Antropocè és el nom d'una possible nova era geològica que s'ha proposat que comença o bé amb la revolució industrial iniciada el, o bé amb l'explosió de la primera bomba nuclear, el 16 de juliol del 1945 al desert de Nou Mèxic.

Nou!!: Grec antic і Antropocè · Veure més »

Antropometria

Il·lustració de la mesura d'un home (1932) Antropometria d'una dona (1986) L'antropometria (del grec antic ἄνθρωπος (ánthrōpos) 'humà' i μέτρον (métron) 'mesura') és la branca de l'antropologia que mesura les diferents parts del cos humà amb l'objectiu de determinar-ne les proporcions mútues, establint unes referències a partir de diversos punts fixos amb les quals estableix diversos índexs.

Nou!!: Grec antic і Antropometria · Veure més »

Anubió

Anubió (en grec antic Ἀνουβίων), va ser un astròleg, autor de tractats i poemes astrològics, dels quals se'n conserven alguns fragments.

Nou!!: Grec antic і Anubió · Veure més »

Anurs

Els anurs (Anura, 'sense cua' en grec; antigament coneguts com a Salientia, 'saltadors' en llatí) són un ordre d'amfibis, que inclou tots els animals coneguts vulgarment com a granotes i gripaus.

Nou!!: Grec antic і Anurs · Veure més »

Aorist

L'aorist (del grec: ἀόριστος / 'no limitat') és un temps verbal i un aspecte que es troba en certes llengües indoeuropees com el sànscrit, el serbi, el croat, el búlgar, el txec antic o el grec antic (i modern).

Nou!!: Grec antic і Aorist · Veure més »

Apama (reina selèucida)

Apama (en llatí Apama, en grec antic Ἀπάμα) fou una reina selèucida, esposa de Seleuc I Nicàtor, el fundador de la dinastia.

Nou!!: Grec antic і Apama (reina selèucida) · Veure més »

Apamea de Bitínia

Apamea de Bitínia o Apamea Mirlea (en grec antic Απάμεια Μύρλεια) era una ciutat de la Propòntida, a la costa sud del golf de Cios, i al nord-oest de Bursa, a Bitínia.

Nou!!: Grec antic і Apamea de Bitínia · Veure més »

Apamea de Frígia

Apamea de Frígia (en grec antic Ἀπάμεια) fou una ciutat a la riba d'un petit afluent del riu Meandre, a Frígia, fundada pel selèucida Antíoc I Soter, que li va donar el nom de la seva mare, Apama.

Nou!!: Grec antic і Apamea de Frígia · Veure més »

Apamea de l'Eufrates

Apamea de l'Eufrates (en llatí Apameia, en grec antic Ἀπάμεια) era una ciutat del regne d'Osroene situada a la riba de l'Eufrates, anomenada abans Til Barsip, a la part oposada a Seugma.

Nou!!: Grec antic і Apamea de l'Eufrates · Veure més »

Apamea de Pàrtia

Apamea de Pàrtia o també Apamea Rhagiana (en grec antic Απάμεια) era una ciutat fundada pels grecs després de les conquestes macedònies de Pàrtia, prop de la ciutat de Rhagae (Rayy).

Nou!!: Grec antic і Apamea de Pàrtia · Veure més »

Apamea del Tigris

Apamea del Tigris (en grec antic Απάμεια) era una ciutat de Mesopotàmia, que Esteve de Bizanci diu que es trobava al territori de Mesene, i tant ell com Plini el Vell situen a la riba del Tigris vora la seva confluència amb l'Eufrates, al punt d'unió amb el riu o canal de nom Sellas, de situació incerta.

Nou!!: Grec antic і Apamea del Tigris · Veure més »

Apamene

Apamene (en grec antic Ἀπαμηνή) era el nom de la regió de Síria, a la Vall de l'Orontes, que tenia com a centre la ciutat d'Apamea (o Apamea de Síria).

Nou!!: Grec antic і Apamene · Veure més »

Apatúria

Apatúria (en grec antic Ἀπατούρια) era una festa política que els atenesos tenien en comú amb tots els grecs jonis a excepció d'Efes i Colofó, segons Heròdot.

Nou!!: Grec antic і Apatúria · Veure més »

Apatheia

Segons els estoics i els cínics lapatheia (en grec antic ἀπάθεια) és la insensibilitat o absència d'afeccions, emocions, sentiments i passions.

Nou!!: Grec antic і Apatheia · Veure més »

Apatita

Apatita és el nom genèric que reben els minerals: clorapatita, fluorapatita i hidroxilapatita, i que s'empra també per als minerals del grup de l'apatita que no s'han diferenciat en espècies específiques a través dels mètodes d'anàlisi, i n'és aquest el nom usat comunament en el passat.

Nou!!: Grec antic і Apatita · Veure més »

Apatosaure

L'apatosaure (Apatosaurus, 'llangardaix enganyós' en grec) és un gènere de dinosaure sauròpode que visqué fa uns 140 milions d'anys, durant el període Juràssic.

Nou!!: Grec antic і Apatosaure · Veure més »

Apaturi d'Alabanda

Apaturi d'Alabanda (en llatí Apaturius, en grec antic Άπάτουριος) fou un pintor d'escenaris grec natural d'Alabanda.

Nou!!: Grec antic і Apaturi d'Alabanda · Veure més »

Apòstol

''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.

Nou!!: Grec antic і Apòstol · Veure més »

Apel·les (fill)

Apel·les (en llatí Apelles, en grec antic Άπελλής) era possiblement fill del cortesà i conseller de Filip V de Macedònia, Apel·les.

Nou!!: Grec antic і Apel·les (fill) · Veure més »

Apel·les (guardià)

Apel·les (en llatí Apelles, en grec antic Άπελλής) mort a Corint l'any 218 aC, fou un polític macedoni.

Nou!!: Grec antic і Apel·les (guardià) · Veure més »

Apel·les d'Ascaló

Apel·les d'Ascaló (en llatí Apelles, en grec) va ser el principal poeta tràgic en temps de l'emperador Cal·lígula, amb el qual el poeta va mantenir relacions íntimes.

Nou!!: Grec antic і Apel·les d'Ascaló · Veure més »

Aperàntia

Aperàntia (en llatí Aperantia, en grec antic Ἀπεραντία) era el nom d'una ciutat i d'un districte d'Etòlia que probablement formava part del territori dels agrei.

Nou!!: Grec antic і Aperàntia · Veure més »

Apesos

Apesos (en grec antic Άπαισός) era una ciutat a la costa de la Tròade a l'entrada de la Propòntida, entre Làmpsac i Pàrion.

Nou!!: Grec antic і Apesos · Veure més »

Apià

Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.

Nou!!: Grec antic і Apià · Veure més »

Apocalipsi

LApocalipsi de Joan o Llibre de les Revelacions és l'últim llibre del Nou Testament, escrit vers el 95 dC.

Nou!!: Grec antic і Apocalipsi · Veure més »

Apodíctic

Apodíctic (en grec antic, ἀποδεικτικός, 'demostrable') és en filosofia allò que es demostrable, que presenta un caràcter d'universalitat, de necessitat absoluta.

Nou!!: Grec antic і Apodíctic · Veure més »

Apodectes

Apodectes (en llatí Apodectae, en grec antic ἀποδέκται 'apodektai' literalment 'receptors', 'recaptadors') eren uns oficials públics a Atenes introduïts per Clístenes en substitució d'uns antics magistrats anomenats colàcretes.

Nou!!: Grec antic і Apodectes · Veure més »

Apogeu

Esquema de l'òrbita d'un cos al voltant de la Terra, on s'observa l'apogeu i el perigeu. L'apogeu és el punt de l'òrbita el·líptica d'un objecte (natural o artificial) al voltant de la Terra, en què aquest es troba a la màxima distància d'aquesta.

Nou!!: Grec antic і Apogeu · Veure més »

Apol·lònia (sud de Creta)

Apol·lònia (grec antic: Ἀπολλωνία) o Eleutera (Ἐλεύθερα) va ser una ciutat a la costa sud de Creta de situació incerta, esmentada per Esteve de Bizanci, que no s'ha de confondre amb Apol·lònia de Creta, situada al nord de Creta.

Nou!!: Grec antic і Apol·lònia (sud de Creta) · Veure més »

Apol·lònia d'Acte

Apol·lònia d'Acte (en grec Ἀπολλωνία) era una antiga ciutat de la península d'Acte a la Calcídia.

Nou!!: Grec antic і Apol·lònia d'Acte · Veure més »

Apol·lònia d'Etòlia

Apol·lònia (en llatí Apollonia, en grec antic Ἀπολλωνία, "Apollonía") era una ciutat etòlia situada a la frontera, prop de la ciutat de Naupacte.

Nou!!: Grec antic і Apol·lònia d'Etòlia · Veure més »

Apol·lònia de l'Euxí

Apol·lònia de l'Euxí (en grec antic Ἀπολλωνία) era una ciutat de Tràcia, al Pont Euxí, al sud de Mesèmbria i del riu Anquialos, que va ser una colònia de Milet.

Nou!!: Grec antic і Apol·lònia de l'Euxí · Veure més »

Apol·lònia de Sicília

Apol·lònia (en grec antic Ἀπολλωνία) era una ciutat del nord-est de Sicília, possiblement l'actual Pollina, prop de Cefalù.

Nou!!: Grec antic і Apol·lònia de Sicília · Veure més »

Apol·lònides (metge)

Apol·lònides (en grec antic Ἀπολλωνίδης) va ser un metge grec probablement del tal com ho diu Galè, que explica que va estar en desacord amb Arquígenes d'Apamea respecte del pols durant les hores de dormir.

Nou!!: Grec antic і Apol·lònides (metge) · Veure més »

Apol·lònides (poeta)

Apol·lònides (en grec antic Ἀπολλωνίδης) fou un poeta tràgic grec de la vida del qual no es coneix res i del que s'han conservat dos versos d'un dels seus drames mercès a Climent d'Alexandria i a Estobeu.

Nou!!: Grec antic і Apol·lònides (poeta) · Veure més »

Apol·lònides d'Argos

Apol·lònides (en llatí Apollonides, en grec antic Ἀπολλωνίδης) fou governador d'Argos elevat a aquest càrrec per Cassandre.

Nou!!: Grec antic і Apol·lònides d'Argos · Veure més »

Apol·lònides d'Útica

Apol·lònides d'Útica (en grec antic Ἀπολλωνίδης) va ser un filòsof estoic grecoromà.

Nou!!: Grec antic і Apol·lònides d'Útica · Veure més »

Apol·lònides d'Esparta

Apol·lònides d'Esparta (en llatí Apollonides, en grec Ἀπολλωνίδης), fou un funcionari espartà que el 181 aC va ser nomenat un dels tresorers encarregats de comprovar el sistema que per desviar diners públics havia estat organitzat durant un temps pel demagog Queró.

Nou!!: Grec antic і Apol·lònides d'Esparta · Veure més »

Apol·lònides d'Olint

Apol·lònides d'Olint (en llatí Apollonides, en grec Ἀπολλωνίδης), fou un general de la ciutat d'Olint.

Nou!!: Grec antic і Apol·lònides d'Olint · Veure més »

Apol·lònides de Beòcia

Apol·lònides de Beòcia (en llatí Apollonides, en grec Ἀπολλωνίδης), era un oficial de l'exèrcit de mercenaris grecs que van lluitar per Cir el Jove, al que va donar suport en les seves reivindicacions.

Nou!!: Grec antic і Apol·lònides de Beòcia · Veure més »

Apol·lònides de Càrdia

Apol·lònides de Càrdia (en llatí Apollonides, en grec Ἀπολλωνίδης), fou un macedoni que va rebre del rei Filip II de Macedònia el territori del Quersonès com a domini privat.

Nou!!: Grec antic і Apol·lònides de Càrdia · Veure més »

Apol·lònides de Quios

Apol·lònides de Quios (en llatí Apollonides, en grec Ἀπολλωνίδης) fou el cap del partit persa a l'illa de Quios durant l'expedició d'Alexandre el Gran a Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Apol·lònides de Quios · Veure més »

Apol·lònides de Sició

Apol·lònides de Sició (en llatí Apollonides, en grec Ἀπολλωνίδης), fou un dirigent de la Lliga Aquea el 186 aC quan es feia el gran congrés a Megalòpolis en el que el rei Èumenes II de Pèrgam buscava l'aliança amb la Lliga Aquea a la qual va donar una gran quantitat de diners en prova de bona voluntat i per assegurar-se el seu suport.

Nou!!: Grec antic і Apol·lònides de Sició · Veure més »

Apol·lònides de Siracusa

Apol·lònides de Siracusa (en llatí Apollonides, en grec Ἀπολλωνίδης), fou un dignatari de la ciutat de Siracusa a Sicília.

Nou!!: Grec antic і Apol·lònides de Siracusa · Veure més »

Apol·lònides Orapi

Apol·lònides Orapi (en llatí Apollonides Orapius o Horapius, en grec Ἀπολλωνίδης) fou un escriptor grec que va escriure un llibre sobre Egipte titulat Semenuthi (Σεμενουθί) i segurament altres llibres sobre temes històrics i religiosos dels egipcis.

Nou!!: Grec antic і Apol·lònides Orapi · Veure més »

Apol·lócrates

Apol·lócrates (en llatí Apollocrates, en grec antic Ἀπολλοκράτης) fou el fill gran de Dionís el Jove.

Nou!!: Grec antic і Apol·lócrates · Veure més »

Apol·linar (poeta)

Apol·linar (en llatí Apollinaris en grec Απολλινάριος) va ser un poeta grec autor de dos epigrames inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Apol·linar (poeta) · Veure més »

Apol·linar de Hieràpolis

Apol·linar de Hieràpolis, Claudi Apol·linar o Apol·linar l'Apol·logista (en llatí Apollinaris, en grec Ἀπολλινάριος) (Hieràpolis, primera meitat del s. II - ca. 180) va ser un apologista i bisbe de Hieràpolis de Frígia.

Nou!!: Grec antic і Apol·linar de Hieràpolis · Veure més »

Apol·lodor Èfil

Apol·lodor Èfil, en llatí Apollodorus Ephillus, en grec antic Ἀπολλόδωρος, fou un filòsof estoic esmentat per Diògenes Laerci que li atribueix dues obres, una anomenada Φυσική (Física) i l'altra Ήθιχή (Ètica).

Nou!!: Grec antic і Apol·lodor Èfil · Veure més »

Apol·lodor d'Amfípolis

Apol·lodor d'Amfípolis (en grec Ἀπολλόδωρος) va ser un dels generals d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Apol·lodor d'Amfípolis · Veure més »

Apol·lodor d'Atenes (pintor)

Apol·lodor d'Atenes (en llatí Apollodorus, en grec antic Ἀπολλόδωρος) fou un pintor grec nascut a Atenes que va florir al, aproximadament cap a l'any 480 aC.

Nou!!: Grec antic і Apol·lodor d'Atenes (pintor) · Veure més »

Apol·lodor d'Esmirna

Apol·lodor d'Esmirna (en grec Ἀπολλόδωρος) va ser un poeta epigramàtic grec del temps d'August i Tiberi (finals del segle I aC i començaments del) originari de la ciutat d'Esmirna.

Nou!!: Grec antic і Apol·lodor d'Esmirna · Veure més »

Apol·lodor de Cízic

Apol·lodor de Cízic (en llatí Apollodorus, en grec Άπολλόδωρος) va ser un grec que hauria viscut en una època anterior a Plató, que en el seu diàleg Ió el menciona com un dels militars que els atenencs havien situat diverses vegades al capdavant dels seus exèrcits.

Nou!!: Grec antic і Apol·lodor de Cízic · Veure més »

Apol·lodor de Cirene

Apol·lodor de Cirene (en llatí Apollodorus, en grec Άπολλόδωρος) va ser un gramàtic grec que sovint és mencionat per altres gramàtics, com ara per un escoliasta d'Eurípides, per Suides, per lEtymologicum Magnum o per Ateneu de Naucratis.

Nou!!: Grec antic і Apol·lodor de Cirene · Veure més »

Apol·lodor de Constantinoble

Apol·lodor de Constantinoble (en grec Ἀπολλόδωρος) va ser un jurista grecoromà membre de la comissió establerta per l'emperador Teodosi II per compilar el Codi Teodosià.

Nou!!: Grec antic і Apol·lodor de Constantinoble · Veure més »

Apol·lodor de Falèron

Apol·lodor de Falèron (en llatí Apollodorus, en grec Άπολλόδωρος) fou un grec natural de Falèron destacat i fervorós seguidor de Sòcrates, però incapaç d'entendre la saviesa del seu mestre, i es mostrava descontent amb els seus ensenyaments.

Nou!!: Grec antic і Apol·lodor de Falèron · Veure més »

Apol·lodor de Macedònia

Apol·lodor de Macedònia (en llatí Apollodorus, en grec Άπολλόδωρος) fou secretari del rei Filip V de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Apol·lodor de Macedònia · Veure més »

Apol·lodor de Susiana

Apol·lodor de Susiana (en llatí Apollodorus, en grec Άπολλόδωρος) fou governador de la satrapia de Susiana designat el 220 aC per Antíoc III el gran després de la revolta de Moló de Mèdia i el seu germà Alexandre de Persis que havien estat destituïts.

Nou!!: Grec antic і Apol·lodor de Susiana · Veure més »

Apol·lodor el boig

Apol·lodor el boig (en llatí Apollodorus, en grec antic Ἀπολλόδωρος fou un escultor grec que va fer diverses estàtues en bronze. Sovint feia l'estàtua i quan l'acabava la trencava a trossos per la qual cosa se li va donar el malnom de "el boig". Segons Plini el Vell, l'escultor Silanió el va representar com un boig, i segurament va ser el seu contemporani. Per tant va viure a la segona meitat del. Plini diu també que va fer estàtues de bronze de filòsofs.

Nou!!: Grec antic і Apol·lodor el boig · Veure més »

Apol·lon Màikov

, nom complet amb patronímic Apol·lon Nikolàievitx Màikov, Аполло́н Никола́евич Ма́йков, fou un poeta rus, membre corresponent de l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburg (1853) i conseller privat (des de 1888).

Nou!!: Grec antic і Apol·lon Màikov · Veure més »

Apol·loni (llibert)

Apol·loni (en grec Απολλώνιος) va ser un llibert de Cras al que sempre va ser molt lleial.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni (llibert) · Veure més »

Apol·loni (selèucida)

Apol·loni (en llatí Apollonius, en grec Άπολλώνιος) fou un polític selèucida, fill d'un notable anomenat també Apol·loni.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni (selèucida) · Veure més »

Apol·loni Archistrator

Apol·loni Archistrator (en grec antic Άπολλώνιος Ἀρχιστράτωρ) va ser un metge grec que va viure probablement a finals del o al.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni Archistrator · Veure més »

Apol·loni Biblas

Apol·loni Biblas (en llatí Apollonius Biblas, en grec Άπολλώνιος Βιβλᾶς) va ser un metge grec que va viure probablement al.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni Biblas · Veure més »

Apol·loni Cronos

Apol·loni Cronos (en llatí Apollonius, en grec Άπολλώνιος) fou un filòsof grec nascut a Iasos, a Cària.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni Cronos · Veure més »

Apol·loni d'Antioquia

Apol·loni d'Antioquia (en grec antic Άπολλώνιος Ἀντιοχεύς) va ser un metge grec pertanyent a la secta dels empírics, una de les sectes o corrents de la medicina grecoromana.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni d'Antioquia · Veure més »

Apol·loni d'Atenes (escultor)

Apol·loni d'Atenes (en grec antic Ἀπολλώνιος) va ser un escultor grec que va viure al segle I aC.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni d'Atenes (escultor) · Veure més »

Apol·loni de Cítion

Apol·loni Citiensis (en llatí Apollonius Citiensis, en grec antic Άπολλώνιος ό Κιτιεύς) era un metge nascut a Citium a Xipre.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni de Cítion · Veure més »

Apol·loni de Mindos

Apol·loni de Mindos (en grec antic Απολλώνιος, Apollṓnios) va ser un dels primers astròlegs grecs de l'època hel·lenística, nascut a Mindos.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni de Mindos · Veure més »

Apol·loni de Tars

Apol·loni de Tars (o Tarsensis) (en llatí Apollonius Tarsensis, en grec Άπολλώνιος ὁ Ταρσεύς) va ser un metge grec nascut a Tars, a Cilícia, probablement al o II.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni de Tars · Veure més »

Apol·loni de Tíana

miniatura Moneda amb l'efígie d'Apol·loni Apol·loni de Tíana (en grec antic Ἀπολλώνιος ὁ Τυανεύς Apollonios ho Tyaneus) va ser un filòsof pitagòric nascut a Tíana (Capadòcia) es creu tradicionalment que a finals del segle I aC, però probablement ja en el segle I dC.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni de Tíana · Veure més »

Apol·loni de Tir

Apol·loni de Tir, en llatí Apollonius, en grec antic Άπολλώνιος, fou un filòsof estoic que va viure durant el regnat de Ptolemeu XII Auletes, rei de l'any 80 al 58 aC i del 55 al 51 aC.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni de Tir · Veure més »

Apol·loni de Xipre

Apol·loni de Xipre (en grec Άπολλώνιος Κύπριος) va ser un metge originari de l'illa de Xipre pupil d'Olímpic de Milet i tutor de Julià d'Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni de Xipre · Veure més »

Apol·loni Empíric

Apol·loni Empíric (en grec Άπολλώνιος Ἐμπειρικός) va ser un metge d'Antioquia, fill d'Apol·loni d'Antioquia, membre de la secta dels empírics.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni Empíric · Veure més »

Apol·loni Herofileu

Apol·loni Herofileu (en llatí Apollonius Herophileius, en grec Άπολλώνιος Ἡροφίλειος), era probablement la mateixa persona coneguda també per Apol·loni Mus va ser un metge grec que va escriure una obra titulada Περὶ Εὐπορίστων De Facile Parabilibus, obra citada sovint per Galè i a la que Oribasi probablement s'hi refereix.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni Herofileu · Veure més »

Apol·loni Hipocràtic

Apol·loni Hipocràtic (en llatí Apollonius Hippocraticus, en grec Άπολλώνιος Ἱπποκράτειος) va ser un metge grec, que segons Galè va ser un deixeble d'Hipòcrates, i per això se suposa que va viure probablement al.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni Hipocràtic · Veure més »

Apol·loni Ofis

Apol·loni Ofis (en llatí Apollonius Ophis, en grec antic Άπολλώνιος ὁ Ὄφις), nascut a Ofis, (Regió del Pont) va ser un metge grec que va dir que Erotià va haver de fer un glossari de paraules difícils d'Hipòcrates usades per Baqueu de Tanagra.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni Ofis · Veure més »

Apol·loni Orgànic

Apol·loni Orgànic (en llatí Apollonius Organicus, en grec antic Άπολλώνιος Ὀργανικός) va ser un metge grec probablement del o potser anterior.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni Orgànic · Veure més »

Apol·loni Pergamenus

Apol·loni Pergamenus o Apol·loni de Pèrgam (en llatí Apollonius Pergamenus, en grec Άπολλώνιος Περγάμηνος) va ser un metge grec nascut a Pèrgam, a Mísia.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni Pergamenus · Veure més »

Apol·loni Pitaneu

Apol·loni Pitaneu (en llatí Apollonius Pinateus, en grec Άπολλώνιος) va ser un metge grec nascut a Pitane a Etòlia probablement del o potser d'abans.

Nou!!: Grec antic і Apol·loni Pitaneu · Veure més »

Aporia

Una aporia és una situació argumental en què s'arriba a un atzucac, com el d'afirmar i negar alhora el mateix enunciat.

Nou!!: Grec antic і Aporia · Veure més »

Apoteosi

Apoteosi (en grec antic ἀποθέωσις "apotheosis", en llatí consecratio) era el nom que rebia l'acte de col·locar als humans en la llista de déus, aconseguint la immortalitat.

Nou!!: Grec antic і Apoteosi · Veure més »

Apoxiòmenos

LApoxiòmenos (del grec ἀποξυόμενος, apoxyómenos, d'ἀποξύω, apoxýo, 'fregar, gratar') és una estàtua de marbre d'època romana que es troba als Museus Vaticans.

Nou!!: Grec antic і Apoxiòmenos · Veure més »

Apoxiomen de Lísip

LApoxiomen (en grec antic, 'el que es raspa') és una estàtua en marbre d'època romana que es troba en els museus Vaticans.

Nou!!: Grec antic і Apoxiomen de Lísip · Veure més »

Apríate

Apríate (en grec antic Άπριάτη, "la donzella sense rescat"), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna de Lesbos que va ser estimada per Tràmbel, fill de Telamó.

Nou!!: Grec antic і Apríate · Veure més »

Apseudes

Apseudes (en grec antic Ἀψευδής) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Apseudes · Veure més »

Apsirt

Segons la mitologia grega, Apsirt (en grec antic Ἄψυρτος) va ser un príncep de la Còlquida, fill d'Eetes i d'Idia.

Nou!!: Grec antic і Apsirt · Veure més »

Aquèmenes

Aquèmenes (en persa antic 𐏃𐎧𐎠𐎶𐎴𐎡𐏁, 'Haxāmaniš', en grec antic Ἀχαιμένης) va ser l'ancestre fundador de la Dinastia Aquemènida (Ἀχαιμενίδαι) de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Aquèmenes · Veure més »

Aquèmenes d'Egipte

Aquèmenes (en persa antic 𐏃𐎧𐎠𐎶𐎴𐎡𐏁 'Haxāmaniš', en grec antic Ἀχαιμένης) va ser un general persa nomenat sàtrapa d'Egipte en temps de la Dinastia XXVII, de l'any 484 aC fins a la seva mort el 460 aC.

Nou!!: Grec antic і Aquèmenes d'Egipte · Veure més »

Aqueu (fill d'Andròmac)

Aqueu (en grec antic Ἀχαιός, 'Akhaios') era un general fill d'Andròmac i més tard, quan es va revoltar, governador d'una part de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Grec antic і Aqueu (fill d'Andròmac) · Veure més »

Aqueu (fill de Seleuc)

Aqueu (en grec antic Ἀχαιός) va ser un noble grec macedoni que va florir al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Aqueu (fill de Seleuc) · Veure més »

Aqueu d'Erètria

Aqueu d'Erètria (en llatí Achaeus, en grec antic Ἀχαιός, 'Akhaios') va ser un poeta tràgic grec nascut l'any 484 aC.

Nou!!: Grec antic і Aqueu d'Erètria · Veure més »

Aquil·las l'egipci

Aquil·las l'egipci (en llatí Achillas, en grec antic Ἀχιλλᾶς) fou cap de la guàrdia del rei Ptolemeu XIII Filopàtor.

Nou!!: Grec antic і Aquil·las l'egipci · Veure més »

Aquil·les d'Atenes

Aquil·les d'Atenes (en llatí Achilles, en grec antic Ἀχιλλεύς "Achilleús"), fill de Lisó, fou el suposat introductor del costum a Atenes d'enviar persones a l'exili mitjançant el sistema de l'ostracisme.

Nou!!: Grec antic і Aquil·les d'Atenes · Veure més »

Aquileia

Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.

Nou!!: Grec antic і Aquileia · Veure més »

Arabi Escolàstic

Arabi Escolàstic, en llatí Arabius Scholasticus, en grec antic, fou un poeta grec, autor de set epigrames inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Arabi Escolàstic · Veure més »

Arabià

Arabià (en llatí Arabianus, en grec) va ser un escriptor cristià que va viure al voltant de l'any 196.

Nou!!: Grec antic і Arabià · Veure més »

Arabissos

Arabissos (en llatí Arabissus, en grec antic Ἀραβισσός) també anomenada Tripotamos va ser una antiga ciutat de Capadòcia.

Nou!!: Grec antic і Arabissos · Veure més »

Aracnofòbia

Per aquell qui pateix aracnofòbia, inclús una falsa aranya pot provocar un atac de pànic Laracnofòbia (del grec antic ἀράχνη, arákhnē, 'aranya' i φόβος, phóbos, 'por') és la por intensa i irracional (o fòbia) de les aranyes.

Nou!!: Grec antic і Aracnofòbia · Veure més »

Aracnologia

L'aracnologia (del grec: αραχνη, arachne, "aranya"; i λόγος, logos, "coneixement") és la branca de la zoologia que estudia els aràcnids.

Nou!!: Grec antic і Aracnologia · Veure més »

Aracos

Aracos (en llatí Aracus, en grec antic Ἄρακος) fou un militar i home d'estat espartà.

Nou!!: Grec antic і Aracos · Veure més »

Aranyes en la cultura popular

Imatge precolombina d'una aranya realitzada en una petxina en el jaciment arqueològic Great Mound a Spiro, Oklahoma. Al llarg de la història, són moltes les mostres de les aranyes en la cultura popular, ja sigui en propis relats històrics, mitològics, simbòlics etc.

Nou!!: Grec antic і Aranyes en la cultura popular · Veure més »

Araviscs

Els araviscs (en llatí Aravisci o Eravisci, en grec antic Ἀραβίσκοι) eren un poble de Pannònia, que vivien a la riba dreta del Danubi.

Nou!!: Grec antic і Araviscs · Veure més »

Arç blanc

L'arç blanc (Crataegus monogyna) o espinalb és un arbret o mata de la família de les rosàcies molt comú en el clima mediterrani.

Nou!!: Grec antic і Arç blanc · Veure més »

Aríon

Aríon (sovint adaptat erròniament com a Arió) és la forma catalana de dos noms que en grec antic resten ben diferenciats.

Nou!!: Grec antic і Aríon · Veure més »

Arístees d'Afrodísia

Arístees d'Afrodísia (en llatí Aristeas, en grec antic) era un escultor grec de Xipre que juntament amb Pàpies d'Afrodísia va fer dues estàtues de centaures en marbre gris, trobades a la vil·la Adriana a Tívoli el 1746, i que porten una inscripció que diu ΑΡΙΣΤΕΑΣ ΚΑΙ ΠΑΠΙΑΣ ΑΦΡΟΔΙΣΙΕΙΣ.

Nou!!: Grec antic і Arístees d'Afrodísia · Veure més »

Arístees d'Argos

Arístees d'Argos (en llatí Aristeas, en grec antic) fou un polític i dirigent d'Argos.

Nou!!: Grec antic і Arístees d'Argos · Veure més »

Arístees d'Estratonice

Arístees d'Estratonice (en llatí Aristeas, en grec antic Αριστέας) fou un esportista grec que va obtenir la victòria en els Jocs Olímpics a la lluita i al pancràtion, tot en el mateix dia, a l'olimpíada 198, any 13 dC.

Nou!!: Grec antic і Arístees d'Estratonice · Veure més »

Arístees de Proconnès

Arístees de Proconnès o Arísteas (en grec antic, Aristeas), va ser un poeta èpic grec nadiu de Proconnesos o Proconnès, fill de Caistrobi o Demòcares, i que segurament va viure al.

Nou!!: Grec antic і Arístees de Proconnès · Veure més »

Arístees de Quios

Arístees de Quios (en llatí Aristeas, en grec antic Αριστέας) fou un oficial grec nascut a Quios que va tenir una actuació destacada durant la retirada dels deu mil.

Nou!!: Grec antic і Arístees de Quios · Veure més »

Arístees de Xipre

Arístees o Aristeu (en llatí Aristeas o Aristaeus, en grec antic) fou un militar nadiu de Xipre al servei de Ptolemeu II Filadelf d'Egipte.

Nou!!: Grec antic і Arístees de Xipre · Veure més »

Arístocles de Cidònia

Arístocles de Cidònia (en llatí Aristocles, en grec antic Άριστοκλής) va ser un dels més antics escultors grecs que segurament va viure al segle VI aC, nascut a Cidònia, a Creta.

Nou!!: Grec antic і Arístocles de Cidònia · Veure més »

Arístocles de Pèrgam

Arístocles de Pèrgam (en grec Άριστοκλῆς) va ser un sofista i retòric grec que va viure en temps dels emperadors Trajà i Adrià.

Nou!!: Grec antic і Arístocles de Pèrgam · Veure més »

Arístocles de Sició

Arístocles de Sició el jove, (en llatí Aristocles, en grec antic Άριστοκλής) va ser un escultor grec nascut a Sició.

Nou!!: Grec antic і Arístocles de Sició · Veure més »

Arcadis

Els arcadis (en grec antic Αρκάδες) eren el poble que vivia a la regió d'Arcàdia a Grècia.

Nou!!: Grec antic і Arcadis · Veure més »

Arcadisme

Representació de l'Arcàdia imaginària, de Thomas Cole (1836) Pastore em um ambiente bucólico'', obra de estilo neoclássico do pintor Cesare Saccaggi de Tortona L'arcadisme (del grec Ἀρκαδία, Arcàdia, província de l'antiga Grècia) és un tipus poesia pastoral que es caracteritza per tenir un esquema simple, que descriu la bellesa de la vida senzilla prop de la natura.

Nou!!: Grec antic і Arcadisme · Veure més »

Arcanàctides

Arcanàctides o dinastia Arcanactida (en grec antic Αρχαιανακτίδαι) al Bòsfor, sorgida de la unió de diverses ciutats gregues probablement per defensar-se dels atacs d'algunes tribus escites cap a l'any 502 aC.

Nou!!: Grec antic і Arcanàctides · Veure més »

Arcas (epònim)

Arcas (en grec antic Ἀρκάς), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim dels arcadis.

Nou!!: Grec antic і Arcas (epònim) · Veure més »

Arcàdia (filla d'Arcadi)

Arcàdia, en llatí Arcadia, en grec antic Άρκάδια, va ser una dama romana que formava part de la Dinastia teodosiana.

Nou!!: Grec antic і Arcàdia (filla d'Arcadi) · Veure més »

Arcàgat

Arcàgat (en llatí Archagatus, en grec antic Ἀρχάγαθος "Arkhágatos") fou el fill del tirà Agàtocles de Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Arcàgat · Veure més »

Arcàgat el jove

Arcàgat el jove (en llatí Archagatus, en grec antic Ἀρχάγαθος "Arkhágatos") era fill d'Arcàgat i net d'Agàtocles de Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Arcàgat el jove · Veure més »

Arcàties

Arcàties (en llatí Arcathias, en grec antic Ἀρκαθίας) era un fill de Mitridates VI Eupator que juntament amb els generals Neoptòlem i Arquelau i deu mil cavallers va anar a l'Armènia Menor al començament de la guerra amb Roma l'any 88 aC.

Nou!!: Grec antic і Arcàties · Veure més »

Arcó d'Egira

Arcó d'Egira (en llatí Archon ad Aegeira, en grec antic Ἄρχων "Arkhon") fou un polític de la Lliga Aquea nadiu d'Egira, i un dels que va defensar la conducta de la Lliga en relació a Esparta davant el cònsol romà Quint Cecili Metel l'any 185 aC.

Nou!!: Grec antic і Arcó d'Egira · Veure més »

Arceofont

Arceofont (en grec antic Άρκεοφών) va ser, segons la mitologia grega, un home molt ric, fill de Minníridas, nascut a Salamina, a Xipre.

Nou!!: Grec antic і Arceofont · Veure més »

Arcesilau (escultor)

Arcesilau (en llatí Arcesilaus, en grec antic "Arkesílaos") fou un escultor del segle I aC que segons Plini el Vell va ser molt apreciat a Roma.

Nou!!: Grec antic і Arcesilau (escultor) · Veure més »

Arcesilau (poeta)

Arcesilau (en llatí Arcesilaus en grec antic "Arkesílaos") fou un poeta grec.

Nou!!: Grec antic і Arcesilau (poeta) · Veure més »

Arcesilau de Megalòpolis

Arcesilau de Megalòpolis (en llatí Arcesilaus, en grec antic "Arkesílaos") fou un dirigent de la ciutat de Megalòpolis, un dels que va dissuadir a la Lliga Aquea d'ajudar a Perseu de Macedònia en la seva guerra contra Roma el 170 aC.

Nou!!: Grec antic і Arcesilau de Megalòpolis · Veure més »

Arcesilau de Siracusa

Arcesilau (en llatí Archesilaus, en grec antic Ἀρκεσίλαος "Arkesílaos") fou l'assassí d'Arcàgat, fill d'Agàtocles de Siracusa, a Àfrica.

Nou!!: Grec antic і Arcesilau de Siracusa · Veure més »

Arcesilau III

Arcesilau III (en llatí Arcesilaus, en grec antic Ἀρκεσίλαος "Arkesílaos") fou rei de Cirene.

Nou!!: Grec antic і Arcesilau III · Veure més »

Arcesilau IV

Arcesilau IV (en llatí Arcesilaus, en grec antic Ἀρκεσίλαος "Arkesílaos"), anomenat "El guapo" (ὁ καλός) per Heràclides Pòntic, fou rei de Cirene fill i successor de Batos IV el bell.

Nou!!: Grec antic і Arcesilau IV · Veure més »

Arceuthobium oxycedri

Larceutobi (Arceuthobium oxycedri), és una espècie dioica de planta paràsita de la família de les santalàcies, la mateixa que la del vesc.

Nou!!: Grec antic і Arceuthobium oxycedri · Veure més »

Arcisi

Segons la mitologia grega, Arcisi (en grec antic Ἀρκείσιος, o Ἀρκέσιος) va ser un heroi grec, rei d'Ítaca, fill de Cèfal i de Procris, (però, d'acord amb altres mitologies, seria fill de Zeus o d'Hermes).

Nou!!: Grec antic і Arcisi · Veure més »

Arcont

Arcont (en grec antic, transliterat árkhon) va ser el nom que rebien els governants en diverses polis de l'antiga Grècia; a Atenes, en particular, els arconts van tenir un poder destacat fins a la reforma de Temístocles (487/86 aC.) i eren al mateix temps màxima autoritat tant en l'àmbit civil com en el militar.

Nou!!: Grec antic і Arcont · Veure més »

Arcont epònim

Arcont epònim (en grec antic ἄρχων ἐπώνυμος) era l'arcont atenenc principal dels nou arconts d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Arcont epònim · Veure més »

Arcosaures

Els arcosaures (Archosauria, que en grec vol dir 'rèptils dominants') són un grup de sauròpsids (rèptils) diàpsids que evolucionaren dels arcosauriformes durant l'Oleniokià (Triàsic inferior).

Nou!!: Grec antic і Arcosaures · Veure més »

Arcturus

Arcturus (Alfa del Bover / α Boötis) és el quart estel més brillant del cel nocturn, amb una magnitud visual de -0,04, després de Sírius (α Canis Majoris), Canopus (α Carinae) i Alpha Centauri (α Centauri).

Nou!!: Grec antic і Arcturus · Veure més »

Ardices de Corint

Ardices de Corint (en llatí Ardices, en grec antic Άρδίκες) fou un dels dos primers artistes de la pintura que van practicar el monograma.

Nou!!: Grec antic і Ardices de Corint · Veure més »

Ardis (general)

Ardis (en grec antic Ἃρδυς) fou un general selèucida que va dirigir l'ala dreta de l'exèrcit d'Antíoc III el gran a la batalla contra Moló de Mèdia l'any 220 aC que va posar fi a la seva revolta i la del seu germà Alexandre de Persis.

Nou!!: Grec antic і Ardis (general) · Veure més »

Ardis II

Ardis II (en grec antic Ἃρδυς) fou rei de Lídia successor del seu pare Giges, i va regnar de l'any 682 aC, fins al 633 aC.

Nou!!: Grec antic і Ardis II · Veure més »

Areòpag

L'Areòpag (en grec: Areios Pagos, Άρειος Πάγος; «el turó d'Ares») era la cort criminal d'Atenes i el lloc on es reunia el Consell.

Nou!!: Grec antic і Areòpag · Veure més »

Aregó

(en llatí Aregon, en grec antic) fou un pintor corinti que juntament amb Cleantes va ornamentar el temple d'Àrtemis Alfeiònia a la boca del riu Alfeios a l'Èlida.

Nou!!: Grec antic і Aregó · Veure més »

Arena (Grècia)

Arena (en grec antic Ἀρήνη) era una ciutat grega de molta antiguitat situada a Etòlia, a la frontera amb Messènia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Arena (Grècia) · Veure més »

Arete (mitologia)

A la mitologia grega, la reina Arete (en grec antic Ἀρήτη "Aréte", 'virtut' o 'aquella per la qual es prega'), filla de Rexènor era casada amb el seu oncle Alcínous, rei dels mítics feacis, famosos per les seves naus, a Esqueria.

Nou!!: Grec antic і Arete (mitologia) · Veure més »

Arete de Siracusa

Arete de Siracusa (en grec antic Ἀρέτη) fou una princesa siracusana filla de Dionís el vell i Aristòmaca.

Nou!!: Grec antic і Arete de Siracusa · Veure més »

Aretes de Cesarea

Arethes de Cesarea (en llatí Arethas en grec antic Άρέθας) (Patres, 860 - Cesarea de Capadòcia, 935) fou un sacerdot, teòleg i bibliògraf grec, que va ser arquebisbe de Cesarea a Capadòcia probablement a partir de l'any 901.

Nou!!: Grec antic і Aretes de Cesarea · Veure més »

Areteu

Areteu anomenat sovint el capadoci (en llatí Aretaeus, en grec antic) va ser un metge grec, un dels més famosos de tots els metges grecs antics, però no es coneix cap detall de la seva vida.

Nou!!: Grec antic і Areteu · Veure més »

Areu (desambiguació)

Areu (Ἀρεύς, Areus, derivat d'Ares, el déu de la guerra) és un nom propi grec que fa referència a.

Nou!!: Grec antic і Areu (desambiguació) · Veure més »

Arevacs

Els arevacs (en llatí Arevaci en grec antic Ἀρεουάκοι) eren la tribu més poderosa dels celtibers de la província Tarraconense.

Nou!!: Grec antic і Arevacs · Veure més »

Arexió d'Arcàdia

Arexió d'Arcàdia (en grec antic Αρεξίον) va ser un endeví grec natural de Parràsia, a l'Arcàdia, que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Arexió d'Arcàdia · Veure més »

Argí

Argí (grec antic: Ἄργυννος) va ser un eròmen d'Agamèmnon originari de Beòcia, descrit com a bell i jove.

Nou!!: Grec antic і Argí · Veure més »

Argíria

Largíria o síndrome d'argíria (procedent dargyros (ἄργυρος), argent en grec) és una malaltia produïda per l'exposició perllongada d'argent en forma de sals, o de metall.

Nou!!: Grec antic і Argíria · Veure més »

Argent

Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.

Nou!!: Grec antic і Argent · Veure més »

Argentodites coloniensis

Argentodites coloniensis és un possible mamífer multituberculat del Cretaci de l'Argentina.

Nou!!: Grec antic і Argentodites coloniensis · Veure més »

Argeu I

Argeu (en llatí Argaeus, en grec antic Ἀργαῖος) fou rei de Macedònia, fill i successor de Perdicas I. Segons Heròdot i Tucídides va ser el fundador de la Dinastia argèada, i Dexip dona al seu regnat una duració de 34 anys, però aparentment amb molt poca autoritat.

Nou!!: Grec antic і Argeu I · Veure més »

Argeu II

Argeu II (en llatí Argaeus, en grec antic Ἀργαῖος) fou rei de Macedònia cap als anys 393 aC i 392 aC.

Nou!!: Grec antic і Argeu II · Veure més »

Argia

Argia. BnF Argia (en grec antic Ἀργεία) va ser, segons la mitologia grega, una de les filles d'Adrast, rei de Sició i d'Argos i d'Amfítea.

Nou!!: Grec antic і Argia · Veure més »

Argileonis

Argileonis (en grec antic Αργιλεωνίς) va ser la mare de Bràsides d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Argileonis · Veure més »

Argilos

Argilos (en grec antic Ἄργιλος) era una ciutat de Macedònia al districte de Bisàltia entre Amfípolis i Bromiscos.

Nou!!: Grec antic і Argilos · Veure més »

Argiràspides

Argiràspides (en grec antic Ἀργυράσπιδες, de ἂργυρος, "plata", i ὰσπίς, "escut"), eren un cos d'infanteria de l'exèrcit macedoni format per Alexandre el Gran quan va inicial l'expedició a l'Índia.

Nou!!: Grec antic і Argiràspides · Veure més »

Argirins

Els argirins (en llatí: Argyrini, en grec antic Ἀργυρῖνοι) eren un poble epirota que vivia a les muntanyes Ceraunies.

Nou!!: Grec antic і Argirins · Veure més »

Argissa

Argissa (en grec antic Ἄργισσα) o també Argura Ἄργουρα) era una ciutat de la Pelasgiotis a Tessàlia, vora el riu Peneu i a poca distància de Larisa. Homer la menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on diu que els seus habitants van anar a la guerra de Troia comandats per Polipetes. Estrabó situa a Argissa a 40 estadis d'Atrax. La distància que la separava de Làrissa era tant petita que l'escoliasta a Apol·loni de Rodes va dir que Argissa i Làrissa eren la mateixa ciutat.

Nou!!: Grec antic і Argissa · Veure més »

Argiu

Argiu (en llatí Argeius en grec antic Άργεἴος) fou un dels diputats d'Èlide enviats a Pèrsia per cooperar amb Pelòpides l'any 367 aC per contrarestar l'ambaixada espartana i convèncer a Artaxerxes II de Pèrsia Memnon (404 aC–358 aC) de decantar-se pel partit tebà.

Nou!!: Grec antic і Argiu · Veure més »

Argonautica Orphica

Argonautica Orphica (plural), en grec Ὀρφέως Ἀργοναυτικά, és el títol d'un poema èpic de 1376 hexàmetres escrit en grec antic.

Nou!!: Grec antic і Argonautica Orphica · Veure més »

Argos (fill de Zeus)

Segons la mitologia grega, Argos (en grec antic Άργος) fou un heroi, fill de Zeus i de Níobe, una noia descendent d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Argos (fill de Zeus) · Veure més »

Argos d'Acaia

Argos (en llatí Argus, en grec antic Ἄργος) era una ciutat d'Acaia, coneguda també com a Argos Amfíloc (Ἄργος τὸ Ἀμφιλοχικόν) perquè era la capital dAmfilòquia, a la part oriental del golf d'Ambràcia, a la riba del riu Ínac.

Nou!!: Grec antic і Argos d'Acaia · Veure més »

Argos de Tessàlia

Argos de Tessàlia o també Argos Pelàsgica (en grec antic Ἄργος Πελασγικόν) que era el nom utilitzat per Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, s'ha considerat que designava una ciutat al territori de Tessàlia, una de les ciutats que governava Aquil·les.

Nou!!: Grec antic і Argos de Tessàlia · Veure més »

Argos Panopta

Io, identificable per les banyes, sota la vigilància d'Argos, per ordre d'Hera Segons la mitologia grega, Argos (en grec antic Άργος), també conegut com a Argos Panopta (Πανόπτης Panoptes; 'que ho veu tot', 'omnivident'), va ser un fill d'Arèstor (o d'Agènor, entre altres genealogies diverses) i germà de la nimfa Io.

Nou!!: Grec antic і Argos Panopta · Veure més »

Ariandes

Ariandes (en llatí Aryandes, en grec antic Ἀρυάνδης) fou sàtrapa (governador) persa d'Egipte després del 530 aC (segurament prop del 522 aC) fins després del 510 aC.

Nou!!: Grec antic і Ariandes · Veure més »

Ariaramneia

Ariaramneia va ser una ciutat de Capadòcia esmentada en una inscripció en grec i arameu on s'indica que era la seu d'un comandant militar del regne de Capadòcia al.

Nou!!: Grec antic і Ariaramneia · Veure més »

Ariaramnes de Capadòcia

Ariaramnes de Capadòcia (en grec antic Ἀριάμνης, 'Ariámnēs') era sàtrapa de Capadòcia en el, del qual només es coneix el nom i algun detall menor.

Nou!!: Grec antic і Ariaramnes de Capadòcia · Veure més »

Ariaramnes de Pèrsia

Ariaramnes (Pau dels Aris) va ser fill de Teispes, rei dels perses i d'Anxan, i germà de Cir I. Era també net d'Aquemenes el fundador de la dinastia Aquemènida.

Nou!!: Grec antic і Ariaramnes de Pèrsia · Veure més »

Ariaramnes I

Ariaramnes I (en grec antic Ἀριάμνης) era fill adoptiu i probablement nebot del primer sàtrapa o rei de Capadòcia Ariarates I. Que el nom era Ariaramnes s'ha pogut establir per les monedes.

Nou!!: Grec antic і Ariaramnes I · Veure més »

Ariaspes (Drangiana)

Els ariaspes (en llatí ariaspae, en grec antic Ἀριάσπι) van ser una tribu de Drangiana, que vivia a la part sud, tocant a Gedròsia.

Nou!!: Grec antic і Ariaspes (Drangiana) · Veure més »

Arieu

(en llatí Ariaeus, en grec antic Αριαι̂ος), també Arideu (Aridaeus, Αριδαι̂ος) fou un militar persa, que era lloctinent de Cir el jove, amb el comandament de les forces anomenades barbares (asiàtiques), que a la batalla de Cunaxa el 401 aC va dirigir l'ala esquerra de l'exèrcit rebel.

Nou!!: Grec antic і Arieu · Veure més »

Arimaspes

Els arimaspes (en grec antic Αριμασποί en llatí arimaspi) era un poble llegendari al nord de la Regió d'Escítia que vivia al peu de les Muntanyes Riphean, identificades segons com amb els Urals o els Carpats.

Nou!!: Grec antic і Arimaspes · Veure més »

Arimazes

Arimazes (en grec antic Αριμάζης) o Ariomazes (Αριομάζης) va ser un cabdill de la Sogdiana que l'any 328 aC tenia el domini d'una poderosa fortalesa anomenada "La Roca", fortalesa que va refusar d'entregar a Alexandre el Gran però finalment es va rendir, quan una força de macedonis va aconseguir de pujar al cim.

Nou!!: Grec antic і Arimazes · Veure més »

Ariobarzanes I del Pont

Ariobarzanes I (en grec antic Ἀριοβαρζάνης) va ser sàtrapa persa del Pont cap a l'any 440 aC fins potser el 410 aC.

Nou!!: Grec antic і Ariobarzanes I del Pont · Veure més »

Ariobarzanes II del Pont

Ariobarzanes II (en grec antic Ἀριoβαρζάνης) era un noble persa que va ser sàtrapa del Pont del 363 aC fins al 337 aC.

Nou!!: Grec antic і Ariobarzanes II del Pont · Veure més »

Ariobarzanes III del Pont

Ariobarzanes del Pont o Ariobarzanes III del Pont (en grec antic Ἀριoβαρζάνης) era rei del Pont.

Nou!!: Grec antic і Ariobarzanes III del Pont · Veure més »

Arios (desambiguació)

Arios o Areu (Ἄρειος, Àreios, derivat d'Ares, el déu de la guerra) és un nom propi grec que fa referència a.

Nou!!: Grec antic і Arios (desambiguació) · Veure més »

Arisbe

Arisbe (en grec antic Ἀρίσβη) era una ciutat de Mísia entre Percote i Abidos, a la riba del riu Seillis.

Nou!!: Grec antic і Arisbe · Veure més »

Arist (filòsof)

Arist (en llatí Aristos, en grec antic Ἄριστος) va ser un filòsof grec contemporani de Ciceró.

Nou!!: Grec antic і Arist (filòsof) · Veure més »

Aristanax

Aristanax (en grec) va ser un metge grec del que es desconeix la seva vida i el lloc de naixement.

Nou!!: Grec antic і Aristanax · Veure més »

Aristandre de Paros

Aristànder de Paros (en llatí Aristander, en grec antic Άρίστανδρος) fou un escultor de l'illa de Paros.

Nou!!: Grec antic і Aristandre de Paros · Veure més »

Aristandre de Telmessos

Aristandre (en grec antic) fou l'herald i endeví més famós d'Alexandre el Gran, nascut a Termessos, a Lícia.

Nou!!: Grec antic і Aristandre de Telmessos · Veure més »

Aristarc d'Alexandria

Aristarc d'Alexandria (en llatí Aristarchus, en grec "Arístarkhos") fou un escriptor grec d'Alexandria que va escriure un llibre sobre la interpretació dels somnis mencionat per Artemidor a la seva obra titulada.

Nou!!: Grec antic і Aristarc d'Alexandria · Veure més »

Aristarc d'Atenes

Aristarc (en llatí Aristarchus, en grec antic) va ser, juntament amb Pisandre, Antifont i Frínic, un dels caps principals del govern dels Quatre-cents a Atenes l'any 411 aC.

Nou!!: Grec antic і Aristarc d'Atenes · Veure més »

Aristarc d'Esparta

Aristarc (en llatí Aristarchus, en grec antic Αρίσταρχος"Arístarkhos") fou un espartà enviat per succeir a Cleandre (Cleander) com a harmost al front de la ciutat de Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Aristarc d'Esparta · Veure més »

Aristarc de Còlquida

Aristarc (en llatí Aristarchus, en grec antic), va ser un príncep de la regió de la Còlquida designat per ocupar el tron per Pompeu Magne al final de les Guerres Mitridàtiques, segons Appià a Ῥωμαϊκά (Ro̱maïká, Història de Roma).

Nou!!: Grec antic і Aristarc de Còlquida · Veure més »

Aristarc de Tars

Aristarc de Tars (en llatí Aristarchus, en grec "Arístarkhos") fou un metge grec, les receptes del qual són esmentades per Galè i Aeci (Aetius).

Nou!!: Grec antic і Aristarc de Tars · Veure més »

Aristarc el cronògraf

Aristarc el cronògraf (en llatí Aristarchus, en grec "Arístarkhos") fou un escriptor grec que va escriure una carta sobre la situació d'Atenes en el temps dels apòstols, i especialment sobre la vida de Dionís l'Areopagita.

Nou!!: Grec antic і Aristarc el cronògraf · Veure més »

Aristàgores d'Egipte

Aristàgores (en llatí Aristagoras en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras) fou un escriptor grec a Egipte que va viure en algun moment entre el segles IV i II aC.

Nou!!: Grec antic і Aristàgores d'Egipte · Veure més »

Aristàgores de Cízic

Aristàgores de Cízic (en llatí Aristagoras, en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou tirà de Cízic.

Nou!!: Grec antic і Aristàgores de Cízic · Veure més »

Aristàgores de Cime

Aristàgores de Cumes (en llatí Aristagoras en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou tirà de Cime, ciutat de l'Eòlida.

Nou!!: Grec antic і Aristàgores de Cime · Veure més »

Aristòclides (músic)

Aristòclides (en llatí Aristocleides, en grec antic Άριστοκλείδες) fou un famós músic grec que tocava la lira i que deia ser descendent de Terpandre.

Nou!!: Grec antic і Aristòclides (músic) · Veure més »

Aristòclides (pintor)

Aristòclides (en llatí Aristoclides, en grec antic Άριστοκλίδες) va ser un pintor grec que menciona Plini el Vell a la Naturalis Historia.

Nou!!: Grec antic і Aristòclides (pintor) · Veure més »

Aristòcrates (escriptor)

Aristòcrates (en llatí Aristocrates, en grec antic Άριστοκράτης) va ser un historiador espartà, fill d'Hiparc, que va escriure un llibre sobre els afers de Lacedemònia (Λακωνικά), del que Ateneu menciona el quart llibre, i Plutarc es refereix a tota l'obra, i també altres autors, com ara Esteve de Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Aristòcrates (escriptor) · Veure més »

Aristòcrates (general)

Aristòcrates (en llatí Aristocrates, en grec antic Άριστοκράτης) fou un general de Rodes en actiu l'any 154 aC.

Nou!!: Grec antic і Aristòcrates (general) · Veure més »

Aristòcrates d'Atenes

Aristòcrates (en llatí Aristocrates, en grec antic Ἀριστοκράτης) era un noble atenenc fill d'Escèl·lies, d'una família de gran influència segons diu Plató al Gòrgies, i membre del partit oligàrquic.

Nou!!: Grec antic і Aristòcrates d'Atenes · Veure més »

Aristòcrates d'Orcomen

Aristòcrates (en grec antic Αριστοκράτης) va ser un rei d'Orcomen a l'Arcàdia.

Nou!!: Grec antic і Aristòcrates d'Orcomen · Veure més »

Aristòcrit

Aristòcrit o Aristòcrit de Milet (en grec antic Αριστόκριτος ο Μιλήσιος) va ser un gramàtic i historiador grec nascut a Milet a qui mencionen Parteni i Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Aristòcrit · Veure més »

Aristòdic

Aristòdic (en llatí Aristodicus, en grec Άριστόδικος) va ser un poeta grec, autor d'uns epigrames de lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Aristòdic · Veure més »

Aristòfanes de Bizanci

Aristòfanes de Bizanci (en llatí Aristophanes, en grec antic Άριστοφάνης) fou un escriptor grec, fill d'Apel·les.

Nou!!: Grec antic і Aristòfanes de Bizanci · Veure més »

Aristòfon (poeta)

Aristòfon (en grec antic Ἀριστόφων) fou un poeta còmic grec del que no se sap res de la seva època ni de la seva vida.

Nou!!: Grec antic і Aristòfon (poeta) · Veure més »

Aristòfon d'Atenes

Aristòfon d'Atenes (en grec antic Ἀριστόφων), va ser Arcont epònim d'Atenes l'any 330 aC, segons diu Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Aristòfon d'Atenes · Veure més »

Aristòfon d'Azènia

Aristòfon d'Azènia (en grec antic Ἀριστόφων) fou un orador atenenc del demos d'Azènia, a l'Àtica, que va viure al final de la guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Aristòfon d'Azènia · Veure més »

Aristòfon de Colittos

Aristòfon de Colittos (en grec antic Ἀριστόφων) va ser un gran orador i polític atenenc natural del demos de Colittos i contemporani de Demòstenes.

Nou!!: Grec antic і Aristòfon de Colittos · Veure més »

Aristògenes d'Atenes

Aristògenes d'Atenes (en llatí Aristogenes, en grec antic Ἀριστογένης) va ser un militar atenenc que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Aristògenes d'Atenes · Veure més »

Aristòloc

Aristòloc (en llatí Aristolochus, en grec antic Άριστόλοχος) va ser un poeta tràgic grec que no es menciona enlloc, només a una col·lecció d'epístoles que antigament s'havien atribuït a Falaris, tirà d'Agrigent, on Falaris parla molt malament d'ell per haver-se atrevit a fer-li la competència escrivint una tragèdia.

Nou!!: Grec antic і Aristòloc · Veure més »

Aristòmac (escriptor)

Aristòmac (en grec antic Αριστόμαχος) va ser un escriptor grec de l'època hel·lenística que devia viure entre el i el segle I. Nascut a Soli, a Cilícia, segons Plini el Vell, es va dedicar a estudiar les abelles durant 58 anys.

Nou!!: Grec antic і Aristòmac (escriptor) · Veure més »

Aristòmac (escultor)

Aristòmac (en llatí Aristomachos, en grec antic Ἀριστόμαχος) fou un escultor grec nascut a la regió del riu Estrímon.

Nou!!: Grec antic і Aristòmac (escultor) · Veure més »

Aristòmac I d'Argos

Aristòmac I d'Argos (en grec antic Αριστόμαχος) fou tirà d'Argos al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Aristòmac I d'Argos · Veure més »

Aristòmac II d'Argos

Aristòmac II d'Argos (en grec antic Αριστόμαχος) fou tirà d'Argos al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Aristòmac II d'Argos · Veure més »

Aristòmaca de Siracusa

Aristòmaca (en llatí Aristomache, en grec antic Ἀριστομάχη) fou una princesa siracusana, filla d'Hipparí i germana del tirà Dió de Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Aristòmaca de Siracusa · Veure més »

Aristòmedes de Tebes

Aristomedes de Tebes (en grec antic Ἀριστομήδης) fou un escultor grec nascut a Tebes, contemporani de Píndar.

Nou!!: Grec antic і Aristòmedes de Tebes · Veure més »

Aristòmenes (actor)

Aristòmenes, en llatí Aristomenes, en grec antic Άριστομένης, fou un actor d'Atenes que representava obres de l'antiga comèdia àtica.

Nou!!: Grec antic і Aristòmenes (actor) · Veure més »

Aristòmenes (escriptor)

Aristòmenes (en grec antic Άριστομένης) fou un escriptor grec que va escriure sobre temes d'agricultura.

Nou!!: Grec antic і Aristòmenes (escriptor) · Veure més »

Aristòmenes (poeta)

Aristòmenes (en grec antic Ἀριστομένης) fou un poeta còmic d'Atenes de la vella comèdia.

Nou!!: Grec antic і Aristòmenes (poeta) · Veure més »

Aristòmenes de Messènia

Aristòmenes de Messènia o Aristòmenes d'Andània (en grec antic Ἀριστομένης), va ser un líder messeni de la segona guerra messènica (685 - 668 aC).

Nou!!: Grec antic і Aristòmenes de Messènia · Veure més »

Aristònim (poeta)

Aristònim (en llatí Aristonymus, en grec antic Άριστώνυμος) fou un poeta còmic grec contemporani d'Aristòfanes i d'Ameípsies que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Aristònim (poeta) · Veure més »

Aristòtil d'Argos

Aristòtil d'Argos (en llatí Aristoteles, en grec antic Ἀριστοτέλης) fou un filòsof megàric o dialèctic, segons Plutarc i Diògenes Laerci, i també un polític de la ciutat d'Argos que va florir cap al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Aristòtil d'Argos · Veure més »

Aristòtil d'Atenes

Aristòtil d'Atenes (en llatí Aristoteles, en grec antic Ἀριστοτέλης) fou un dels Trenta Tirans establerts com a govern d'Atenes el 404 aC.

Nou!!: Grec antic і Aristòtil d'Atenes · Veure més »

Aristòtil d'Atenes (orador)

Aristòtil d'Atenes (en grec antic Ἀριστοτέλης) fou un orador i home d'estat atenenc, del que es coneixen alguns discursos realitzats en judicis que menciona Diògenes Laerci, que diu que es distingien per la seva elegància.

Nou!!: Grec antic і Aristòtil d'Atenes (orador) · Veure més »

Aristòtil de Cirene

Aristòtil de Cirene (en grec antic Ἀριστοτέλης) fou un filòsof grec de l'Escola cirenaica, contemporani d'Estilpó, que menciona Diògenes Laerci i dona el nom d'una de les seves obres, Περὶ Ποιητικῆς (Sobre la poètica).

Nou!!: Grec antic і Aristòtil de Cirene · Veure més »

Aristòtim d'Elis

Aristòtim d'Elis (en llatí Aristotymus, en grec antic Άριστώτυμος) fou tirà d'Elis amb l'ajut d'Antígon II Gònates, rei de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Aristòtim d'Elis · Veure més »

Aristó (escultor)

Aristó (en grec Αρίστων) va ser un escultor grec que va esculpir juntament amb son germà Telestes (Telestas) l'estàtua colossal de Zeus que els kleitorians van dedicar al temple d'Olímpia amb les despulles de moltes ciutats capturades.

Nou!!: Grec antic і Aristó (escultor) · Veure més »

Aristó (metge)

Aristó (en grec antic Ἀρίστων) va ser un metge grec del que no es coneix res de la seva vida, però probablement va viure al segle V aC.

Nou!!: Grec antic і Aristó (metge) · Veure més »

Aristó (pintor)

Aristó (en grec Ἀρίστων) va ser un pintor grec, fill i deixeble d'Aristides de Tebes.

Nou!!: Grec antic і Aristó (pintor) · Veure més »

Aristó d'Alexandria

Aristó d'Alexandria (en grec Ἀρίστων ὁ Ἀλεξανδρεύς) va ser un filòsof peripatètic contemporani d'Estrabó, al, que va escriure una obra sobre el Nil.

Nou!!: Grec antic і Aristó d'Alexandria · Veure més »

Aristó d'Atenes

Aristó d'Atenes (en llatí Ariston, en grec antic Ἀρίστων), que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Aristó d'Atenes · Veure més »

Aristó d'Esparta

Aristó (en grec Ἀρίστων Ariston) va ser rei d'Esparta (560 aC-510 aC).

Nou!!: Grec antic і Aristó d'Esparta · Veure més »

Aristó d'Etòlia

Aristó d'Etòlia (en grec Ἀρίστων) va ser un estrateg de la Lliga Etòlia l'any 221 aC.

Nou!!: Grec antic і Aristó d'Etòlia · Veure més »

Aristó de Cirene

Aristó de Cirene (en grec Ἀρίστων) va ser un polític de Cirene, cap d'una insurrecció a la ciutat l'any 403 aC.

Nou!!: Grec antic і Aristó de Cirene · Veure més »

Aristó de Corint

Aristó de Corint (en grec Ἀρίστων) va ser un militar grec fill de Pírric.

Nou!!: Grec antic і Aristó de Corint · Veure més »

Aristó de Megalòpolis

Aristó de Megalòpolis (en grec Ἀρίστων) va ser un polític de la Lliga Aquea, natural de Megalòpolis, que l'any 170 aC va aconsellar a la Lliga de fer aliança amb els romans contra el rei Perseu de Macedònia i no es mantinguessin neutrals entre les dues parts en guerra.

Nou!!: Grec antic і Aristó de Megalòpolis · Veure més »

Aristó de Pel·la

Aristó de Pel·la (en grec Ἀρίστων) va ser un escriptor grec nascut a Pel·la (Palestina) que va viure en temps de l'emperador Adrià.

Nou!!: Grec antic і Aristó de Pel·la · Veure més »

Aristó de Quios

Aristó de Quios (en grec antic Ἀρίστων ὁ Χῖος) va ser un filòsof grec que va florir vers el 260 aC i fou contemporani d'Epicur, Àratos de Sició i Antígon II Gònates.

Nou!!: Grec antic і Aristó de Quios · Veure més »

Aristó de Rodes

Aristó de Rodes (en grec Ἀρίστων Ariston) va ser un ambaixador rodi que la primavera de 170 aC va ser enviat amb altres ambaixadors al cònsol Quint Marci Filip a Macedònia per renovar l'amistat amb Roma i per aclarir els càrrecs contra alguns rodis acusats de col·laborar amb l'enemic.

Nou!!: Grec antic і Aristó de Rodes · Veure més »

Aristó de Tir

Aristó de Tir (en grec Ἀρίστων) va ser un polític i militar cartaginès.

Nou!!: Grec antic і Aristó de Tir · Veure més »

Aristeu d'Esparta

Aristeu d'Esparta (en llatí Aristeus, en grec antic Αρισται̂ος "Aristaios") fou un comandant militar grec (espartà) que va participar en la guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Aristeu d'Esparta · Veure més »

Aristeu de Corint (almirall)

Aristeu (en llatí Aristeus en grec antic Αρισται̂ος "Aristaios") fou un comandant militar grec nascut a Corint, fill de Pèlic.

Nou!!: Grec antic і Aristeu de Corint (almirall) · Veure més »

Aristeu de Crotona

Aristeu de Crotona (en llatí Aristaeus, en grec antic Αρισται̂ος, 'Aristaios') fill de Damofont, va ser un matemàtic grec del.

Nou!!: Grec antic і Aristeu de Crotona · Veure més »

Aristió (cirurgià)

Aristió (en llatí Aristion, en grec antic) va ser un cirurgià grec que probablement pertanyia a l'escola mèdica d'Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Aristió (cirurgià) · Veure més »

Aristip II d'Argos

Aristip II d'Argos (en llatí Aristippus, en grec antic Αρίστιππος "Arístippos") fou tirà d'Argos després de l'assassinat d'Aristòmac I d'Argos, en temps d'Àratos de Sició (segle III aC).

Nou!!: Grec antic і Aristip II d'Argos · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Grec antic і Aristocràcia · Veure més »

Aristodem (escultor)

Aristodem (en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος) va ser un escultor grec que va viure després de l'època d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Aristodem (escultor) · Veure més »

Aristodem (pintor)

Aristodem (en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος) va ser un pintor grec, pare i mestre de Nicòmac de Tebes i d'Aristides de Tebes.

Nou!!: Grec antic і Aristodem (pintor) · Veure més »

Aristodem d'Atenes

Aristodem d'Atenes (en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος) va ser un actor tràgic atenenc del temps de Filip II de Macedònia i de Demòstenes.

Nou!!: Grec antic і Aristodem d'Atenes · Veure més »

Aristodem d'Elis

Aristodem d'Elis (en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος) va ser un escriptor grec mencionat per Harpocratió.

Nou!!: Grec antic і Aristodem d'Elis · Veure més »

Aristodem d'Esparta

Aristodem (en grec antic Ἀριστόδημος Aristodemos) va ser el mític fill d'Aristomac i net d'Aristodem, i un dels heràclides descendent d'Hèracles.

Nou!!: Grec antic і Aristodem d'Esparta · Veure més »

Aristodem de Cària

Aristodem de Cària (en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος) va ser un pintor grec nascut a Cària, contemporani de Filostrat de Colonos, amb el que estava connectat per llaços d'hospitalitat.

Nou!!: Grec antic і Aristodem de Cària · Veure més »

Aristodem de Megalòpolis

Aristodem de Megalòpolis (en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος) va ser tirà de Megalòpolis durant el regnat d'Antígon II Gònates, poc després de la formació de la Lliga Aquea.

Nou!!: Grec antic і Aristodem de Megalòpolis · Veure més »

Aristodem de Milet

(en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος) va ser un general i oficial grec del segle IV aC amic i adulador d'Antígon el borni rei d'Àsia, que l'any 315 aC el va enviar al Peloponès amb 1.000 talents amb ordres de mantenir relacions amistoses amb Polispercó i el seu fill Alexandre Polispercó, per reclutar un cos de mercenaris tan gran com li fos possible i fer la guerra a Cassandre.

Nou!!: Grec antic і Aristodem de Milet · Veure més »

Aristodem de Tebes

Aristodem de Tebes (en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος) va ser un escriptor i historiador grec que va escriure un treball històric, Θηβαϊκά, sobre la seva ciutat natal (Tebes) mencionat per diversos autors, i sembla que tractava de les antiguitats de la ciutat.

Nou!!: Grec antic і Aristodem de Tebes · Veure més »

Aristodem el covard

Aristodem (en llatí Aristodemus, en grec antic Ἀριστόδημος) fou un soldat espartà que estava malalt, un dels 300 enviats a la Batalla de les Termòpiles, juntament amb el seu amic Èurit.

Nou!!: Grec antic і Aristodem el covard · Veure més »

Aristodem el petit

Aristodem el petit, (en llatí Aristodemus, en grec Ἀριστόδημος ό μικρός) va ser un filòsof grec deixeble de Sòcrates que va viure al segles V i IV aC.

Nou!!: Grec antic і Aristodem el petit · Veure més »

Aristogitó d'Atenes

Aristogitó d'Atenes (en grec antic Ἀριστογείτων) fou un orador i polític atenenc adversari de Demòstenes i de Deinarc d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Aristogitó d'Atenes · Veure més »

Aristogitó de Tebes

Aristogitó de Tebes (en grec antic Ἀριστογείτων, en llatí Aristogeiton) fou un escultor grec de Tebes.

Nou!!: Grec antic і Aristogitó de Tebes · Veure més »

Aristolau

Aristolau (en llatí Aristolaus, en grec antic Ἀριστόλαος), fou un pintor gec, fill i deixeble de Pàusies probablement nascut a Sició, que va florir a l'Olimpíada 118, o sigui cap a l'any 308 aC.

Nou!!: Grec antic і Aristolau · Veure més »

Aristoxen (metge)

Aristoxen (en grec antic Ἀριστόξενος) va ser un metge grec, citat per Celi Aurelià, que era deixeble d'Alexandre Filaletes, i per tant hauria viscut al.

Nou!!: Grec antic і Aristoxen (metge) · Veure més »

Aristoxen de Cirene

Aristoxen de Cirene (en llatí Aristoxenus, en grec antic Άριστόξενος) fou un filòsof de l'escola cirenaica que es va distingir per la seva golafreria i a causa d'això se li aplicava el malnom de κωλήν.

Nou!!: Grec antic і Aristoxen de Cirene · Veure més »

Aristoxen de Selinunt

Aristoxen de Selinunt (en llatí Aristoxenus, en grec antic Άριστόξενος) fou un poeta grec, del que es diu que va ser el primer que va escriure en metres anapèstics.

Nou!!: Grec antic і Aristoxen de Selinunt · Veure més »

Aristrat de Sició

Aristrat (en llatí Aristratus, en grec antic Άρίστρατος) va ser va ser un tirà de l'antiga polis grega de Sició que va florir en els anys en què Filip II de Macedònia va establir la seva hegemonia sobre Grècia, probablement entre el 346 aC i el 337 aC.

Nou!!: Grec antic і Aristrat de Sició · Veure més »

Aritmètica

Laritmètica (del grec αριθμός.

Nou!!: Grec antic і Aritmètica · Veure més »

Aritmètica (llibre)

Portada de l'edició de 1621, traduïda del grec al llatí per Claude Gaspard Bachet de Méziriac. Aritmètica és un text en grec antic de matemàtica escrit per Diofant d'Alexandria al.

Nou!!: Grec antic і Aritmètica (llibre) · Veure més »

Arizelocichla

Arizelocichla és un gènere d'ocells de la família dels picnonòtids (Pycnonotidae) habitant dels boscos d'Àfrica subsahariana.

Nou!!: Grec antic і Arizelocichla · Veure més »

Armènides

Armènides (en llatí Armenidas o Armenides, en grec antic Ἀρμενίδας o Ἀρμενίδης) fou un escriptor grec que va escriure una obra sobre Tebes (Θηβαϊκα) a la que fan referència uns escolis a Apol·loni de Rodes i Esteve de Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Armènides · Veure més »

Armeni

Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

Nou!!: Grec antic і Armeni · Veure més »

Armeni (religiós)

Armeni (en grec antic Άρμενιος) va ser un religiós cristià que va escriure en grec un relat sobre el martiri de Crisant i Dària, dels que sembla que en va ser contemporani.

Nou!!: Grec antic і Armeni (religiós) · Veure més »

Arne

Arne (en grec antic Ἄρνη) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Èol.

Nou!!: Grec antic і Arne · Veure més »

Arne (Beòcia)

Arne (en grec antic Ἄρνη) era una antiga ciutat de Beòcia que menciona Homer, al "Catàleg de les naus" de la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Arne (Beòcia) · Veure més »

Arne (Tessàlia)

Arne (en grec antic Ἄρνη) era la ciutat principal dels beocis que vivien a l'antiga Tessàlia.

Nou!!: Grec antic і Arne (Tessàlia) · Veure més »

Arquèbul de Tebes

Arquèbul de Tebes (en llatí Archebulus, en grec antic) fou un poeta líric natural de Tebes a la Beòcia, que sembla que va viure als voltants de l'any 280 aC.

Nou!!: Grec antic і Arquèbul de Tebes · Veure més »

Arquèdic

Arquèdic (en llatí Archedicus, en grec antic) fou un poeta còmic atenenc de la nova comèdia, que va escriure a instàncies de Timeu de Tauromenion contra Demòcares el nebot de Demòstenes.

Nou!!: Grec antic і Arquèdic · Veure més »

Arquèmac d'Eubea

Arquemac (en llatí Archemachus, en grec antic "Arkhémakhos") fou un autor de l'antiga Grècia, conegut per una obra historiogràfica (que no s'ha conservat) sobre el seu país natal, l'illa d'Eubea; segons Estrabó, Ateneu de Nàucratis i Climent d'Alexandria tenia tres volums pel cap baix.

Nou!!: Grec antic і Arquèmac d'Eubea · Veure més »

Arquèstrat d'Atenes

Arquestrat d'Atenes (en llatí Archestratus, en grec antic Άρχέστρατος) era un membre de la Bulé o govern d'Atenes que durant el setge de la ciutat que va seguir a la batalla d'Egòspotams el 405 aC, va aconsellar acceptar els termes de la capitulació reclamats per Esparta, i com a càstig els atenencs el van enviar a la presó, segons explica Xenofont.

Nou!!: Grec antic і Arquèstrat d'Atenes · Veure més »

Arquígenes d'Apamea

Arquigenes d'Apamea (en grec Αρχιγένης) va ser un gran metge grec nascut a Apamea, fill de Filip.

Nou!!: Grec antic і Arquígenes d'Apamea · Veure més »

Arquíloc

Arquíloc (en grec antic Ἀρχίλοχος Arkhilokhos; en llatí Archilocus, c. 680 – c. 645 aC) va ser un poeta grec natural de l'illa de Paros.

Nou!!: Grec antic і Arquíloc · Veure més »

Arque (filosofia)

En la filosofia clàssica grega, l'arque (del grec ἀρχή / arkhé: origen, font) era el principi fonamental, que era l'origen i causa de totes les coses.

Nou!!: Grec antic і Arque (filosofia) · Veure més »

Arqueà

L'Arqueà (antigament Arqueozoic) és l'eó geològic que precedeix el Proterozoic, fa milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Arqueà · Veure més »

Arqueòpterix

Els arqueòpterixs (Archaeopteryx), de vegades coneguts pel seu nom alemany Urvögel ('ocells originals'), són un gènere de dinosaures semblants als ocells.

Nou!!: Grec antic і Arqueòpterix · Veure més »

Arquelau (fill de Temen)

Arquelau (en grec antic Ἀρχέλαος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Temen, descendent d'Hèracles.

Nou!!: Grec antic і Arquelau (fill de Temen) · Veure més »

Arquelau (geògraf)

Arquelau (en llatí Archelaus, en grec antic Ἀρχέλαος), va ser un geògraf de l'antiga Grècia que va escriure una obra on descrivia tots els països que Alexandre el Gran havia travessat, segons diu Diògenes Laerci.

Nou!!: Grec antic і Arquelau (geògraf) · Veure més »

Arquelau (general)

Arquelau (en llatí Archelaus, en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou un general de Mitridates VI Eupator, rei del Pont que el 88 aC va dirigir les campanyes contra els romans a l'Àsia Menor.

Nou!!: Grec antic і Arquelau (general) · Veure més »

Arquelau (poeta)

Arquelau (en llatí Archelaus, en grec antic Ἀρχέλαος), va ser un poeta grec autor d'un poema format per més de 300 versos iàmbics titulat titulat Περὶ τῆς ῾Ιερᾶς Τέχνης ("Perì tês Hierâs Tékhnēs", en llatí De Sacra Arte).

Nou!!: Grec antic і Arquelau (poeta) · Veure més »

Arquelau (sàtrapa)

Arquelau (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος 'Arkhélaos') va ser un general macedoni del, fill de Teodor.

Nou!!: Grec antic і Arquelau (sàtrapa) · Veure més »

Arquelau d'Esparta

Arquelau d'Esparta (en llatí Archelaus, en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") va ser el setè rei de la dinastia dels agíades d'Esparta, fill d'Agesilau I i contemporani de Carilau d'Esparta, l'altre rei de la dinastia euripòntida, junt amb el qual va conquerir Egis, a la frontera arcàdia, que segons alguns historiadors va ser conquerida després de revoltar-se, però que probablement era ocupada per primer cop.

Nou!!: Grec antic і Arquelau d'Esparta · Veure més »

Arquelau de Capadòcia

Arquelau (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos"), descendent (besnet) del general Arquelau i fill d'Arquelau II de Comana fou rei de la Capadòcia, designat pels romans el 36 aC.

Nou!!: Grec antic і Arquelau de Capadòcia · Veure més »

Arquelau de Carres

Arquelau de Carrha (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος «Arkhélaos») fou un bisbe de Carrha o Carres (actual Haran, a Turquia) a Mesopotàmia l'any 278.

Nou!!: Grec antic і Arquelau de Carres · Veure més »

Arquelau de Cesarea

Arquelau (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou un bisbe de Cesarea de Capadòcia.

Nou!!: Grec antic і Arquelau de Cesarea · Veure més »

Arquelau de Judea

Moneda d'Herodes Arquelau Arquelau de Judea (en llatí Archelaus, en grec antic Ἀρχέλαος) va ser fill d'Herodes el Gran i de Maltace, una dona samaritana.

Nou!!: Grec antic і Arquelau de Judea · Veure més »

Arquelau de Macedònia

Arquelau (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou fill il·legítim del rei Amintes III de Macedònia amb Gigea.

Nou!!: Grec antic і Arquelau de Macedònia · Veure més »

Arquelau de Quersonès

Arquelau de Quersonès, en llatí Archelaus Chersonesita, en grec antic fou un poeta grec d'Egipte, i es creu que era originari de la ciutat egípcia de Quersonès o Chersonesus.

Nou!!: Grec antic і Arquelau de Quersonès · Veure més »

Arquelau II de Comana

Arquelau II (en llatí Archelaus en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou rei del Pont i sacerdot del temple de Bel·lona a Comana.

Nou!!: Grec antic і Arquelau II de Comana · Veure més »

Arqueobacteris

Arbre filogenètic. Els arqueobacteris apareixen al centre en vermell. Els noms científics apareixen en cursiva. Els arqueobacteris o arqueus (Archaea) són un grup de microorganismes unicel·lulars.

Nou!!: Grec antic і Arqueobacteris · Veure més »

Arqueopterodactiloïdeus

Larqueopterodactiloïdeus (Archaeopterodactyloidea) (del grec; ἀρχαῖος (árkhaios), «antic» + Pterodactyloidea; «pterodactiloïde antic») és un clade extint de pterosaures pterodactiloïdes que van viure des de mitjans del Juràssic superior fins a finals del Cretaci inferior (des del Kimmeridgià fins a l'Albià) on es troba actualment Àfrica, Àsia i Europa.

Nou!!: Grec antic і Arqueopterodactiloïdeus · Veure més »

Arquerm

Arquerm (en llatí Archermus, en grec antic Ἄρχερμος) va ser un escultor de l'antiga Grècia que va viure a la meitat del segle VI aC.

Nou!!: Grec antic і Arquerm · Veure més »

Arquiatre

Larquiatre era el metge principal d'un monarca, que habitualment en tenia uns quants.

Nou!!: Grec antic і Arquiatre · Veure més »

Arquidam IV

Arquidam IV (en llatí Archidamus, en grec antic Ἀρχίδαμος) fou rei d'Esparta, el 23è dels europòntides.

Nou!!: Grec antic і Arquidam IV · Veure més »

Arquimel

Arquimel, en llatí Archimelus, en grec antic, fou un poeta grec, probablement nascut a Sicília, autor d'un llarg epigrama que descriu una nau gegantina que havia construït Hieró II de Siracusa aproximadament l'any 220 aC.

Nou!!: Grec antic і Arquimel · Veure més »

Arquip

Arquip o Arquippos (en llatí Archippus, en grec antic Ἄρχιππος "Arkhippos") fou un militar grec que juntament amb Andrònides es va presentar a Dieu (Dieos), cap dels aqueus, per oferir la pau de part de Roma l'any 146 aC.

Nou!!: Grec antic і Arquip · Veure més »

Arquip d'Atenes

Arquip d'Atenes o Arquippos d'Atenes (en llatí Archippus, en grec antic Ἄρχιππος "Arkhippos") fou un poeta còmic atenenc de la Vella comèdia, que va guanyar un premi l'any 415 aC, segons diu Suides.

Nou!!: Grec antic і Arquip d'Atenes · Veure més »

Arquiteòria

Arquiteòria (en grec antic ἀρχιθέωρια) era el nom amb què es coneixien les funcions del ἀρχιθέωρος ("architéoros", literalment ambaixador o enviat als Jocs sagrats), un servei que organitzaven els atenencs, consistent en l'obligació de proveir ambaixades sagrades (θέωρος) a les Dèlia, els Jocs Sagrats de Delos.

Nou!!: Grec antic і Arquiteòria · Veure més »

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Nou!!: Grec antic і Arquitectura · Veure més »

Arquitectura paleocristiana

V L'arquitectura paleocristiana, també anomenada arquitectura cristiana primitiva, és aquella que fou realitzada entre finals del —sota el mandat de Constantí I el Gran— i fins al —l'època de l'emperador Justinià I. Nasqué principalment per satisfer la necessitat de construcció d'estructures pròpies per a la religió cristiana.

Nou!!: Grec antic і Arquitectura paleocristiana · Veure més »

Arquitectura prehistòrica

Restes de construcció megalítica d'arc pla a Stonehenge El terme Arquitectura prehistòrica a les primeres construccions humanes documentades, que es poden situar en moments prehistòrics.

Nou!!: Grec antic і Arquitectura prehistòrica · Veure més »

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Nou!!: Grec antic і Arquitectura romana antiga · Veure més »

Arraquió de Figala

Arraquió de Figala (en grec antic: Αρριχίων ο Φιγαλεύς) (Figàlia, segle VI aC - Olímpia, 564 aC) fou un pancratista arcadi, que va obtenir victòries als 52, 53 i 54 Jocs Olímpics de l'antiguitat.

Nou!!: Grec antic і Arraquió de Figala · Veure més »

Arrefòria

Arrefòria (en llatí Arrhephoria en grec antic ἀρρηφόρια) era el nom que portava una festa que se celebrava a l'Àtica dedicada a la deessa Atena (deessa de la fertilitat).

Nou!!: Grec antic і Arrefòria · Veure més »

Arrià (poeta)

Arrià (en llatí Arrianus, en grec antic Ἀρριανός) va ser un poeta grec que segons Suides va fer una traducció grega en hexàmetres de les Geòrgiques de Virgili i va escriure un poema sobre Alexandre el Gran (Ἀλεξανδρίας) en 24 rapsòdies i un sobre Àtal de Pèrgam.

Nou!!: Grec antic і Arrià (poeta) · Veure més »

Arribes (somatofílac)

Arribes (Grec antic: Αρύββας) va ser un dels somatofílacs (guardaespatlles) d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Arribes (somatofílac) · Veure més »

Arrideu (diàdoc)

Arrideu (en grec antic Ἀρριδαῖoς) fou un general d'Alexandre el Gran, dels anomenats diàdocs, a qui s'encomanà la direcció de les exèquies del conqueridor, a Egipte.

Nou!!: Grec antic і Arrideu (diàdoc) · Veure més »

Arrideu de Macedònia

Arrideu (en grec antic Ἀρριδαῖος) és el nom d'un suposat rei de Macedònia durant el període d'anarquia del 279 aC.

Nou!!: Grec antic і Arrideu de Macedònia · Veure més »

Arrinoceratop

L'arrinoceratop (que significa 'cara sense banya al nas', del grec antic a-/α- 'no', rhis/ῥίς "nas" keras/κέρας 'banya', -ops/ὤψ 'cara') és un gènere de dinosaure inclòs en la família dels ceratòpsids.

Nou!!: Grec antic і Arrinoceratop · Veure més »

Arsaber

Arsaber, en grec antic Ἀρσαβήρ, de l'armeni Arshavir, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient que va intentar sense èxit apoderar-se del tron imperial l'any 808.

Nou!!: Grec antic і Arsaber · Veure més »

Arsaces I de Pàrtia

Arsaces I (en grec antic Ἀρσάκης; en part: 𐭀𐭓𐭔𐭊 Aršak; en persa antic: اشک Ašk) va ser el cap del grup nòmada dels Parnes, d'origen escita o dahan, que vivia a l'est de la mar Càspia i rei de Pàrtia entre els anys 250 aC i 247 aC (o potser entre el 250 aC i el 214 aC).

Nou!!: Grec antic і Arsaces I de Pàrtia · Veure més »

Arsames de Pèrsia

Arsames (Aršāma) va ser el fill i successor del rei dels perses Ariaramnes.

Nou!!: Grec antic і Arsames de Pèrsia · Veure més »

Arsamosata

Arsamosata (en grec antic Ἀρσαμόσατα, en armeni Արշամշատ, Aršamšat, Ašmušat, Šimšat) va ser una ciutat d'Armènia a la Sofene, vora el riu Eufrates, de fet a la branca mare sud de l'alt Eufrates, l'Arzànies (Arsanias) o Murat Suyu.

Nou!!: Grec antic і Arsamosata · Veure més »

Arsènic

L'arsènic és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és As i el nombre atòmic és 33.

Nou!!: Grec antic і Arsènic · Veure més »

Arsínoe de Cirene

Arsinoe de Cirene (en llatí Arsinoe, en grec antic Ἀρσινόη, "Arsinóe") coneguda també per Apama de Cirene (Apama, Ἀπάμα) fou la dona del rei Magas de Cirene.

Nou!!: Grec antic і Arsínoe de Cirene · Veure més »

Arsínoe de Macedònia

Arsínoe (en llatí Arsinoe, en grec antic Ἀρσινόη, "Arsinóe") era una dona macedònia concubina del rei Filip II de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Arsínoe de Macedònia · Veure més »

Arsínoe I

Arsínoe I (en llatí Arsinoe, en grec antic Ἀρσινόη, "Arsinóe") va néixer probablement l'any 308 aC i va morir el 274 aC.

Nou!!: Grec antic і Arsínoe I · Veure més »

Arseniopleïta

L'arseniopleïta és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany al grup de l'al·luaudita.

Nou!!: Grec antic і Arseniopleïta · Veure més »

Arsinoe (Cilícia)

Arsinoe (en grec antic Ἀρσινόη) era una antiga ciutat de la costa de Cilícia entre Anemurium i Celenderis; el lloc es troba prop de la moderna ciutat de Bozyazı, a la província de Mersin, a Turquia.

Nou!!: Grec antic і Arsinoe (Cilícia) · Veure més »

Arsinoe (Cirenaica)

Arsinoe (en grec antic Ἀρσινόη) era el nom d'una de les cinc ciutats de la Pentàpolis de Líbia a la Cirenaica, durant el govern dels Làgides.

Nou!!: Grec antic і Arsinoe (Cirenaica) · Veure més »

Arsinoe (Xipre)

Arsinoe (en grec antic Ἀρσινόη) era una antiga ciutat de l'est de l'illa de Xipre construïda damunt d'una ciutat encara més antiga que s'havia anomenat Marion (en grec Μάριον).

Nou!!: Grec antic і Arsinoe (Xipre) · Veure més »

Art iber

Dama d'Elx (Museu Arqueològic Nacional, Madrid) El terme art iber es refereix a l'estil artístic propi del poble iber, assentat a la península Ibèrica.

Nou!!: Grec antic і Art iber · Veure més »

Artabazos (príncep)

Artabazos (en grec antic Ἀρτάβαζος) va ser un suposat príncep aquemènida que deia ser parent de Cir II el Gran en el relat de la vida d'aquest rei que va fer Xenofont.

Nou!!: Grec antic і Artabazos (príncep) · Veure més »

Artabazos del Pont

Artabazos del Pont (en grec antic Αρτάβαζος) era un sàtrapa persa de la regió del Pont, que segurament va governat del 490 aC al 470 aC.

Nou!!: Grec antic і Artabazos del Pont · Veure més »

Artabazos I

Artabazos I (persa Artavazdâ, elamita Irdumasda, grec antic Ἀρτάβαζος) era un noble persa del que va exercir diversos càrrecs entre ells el de sàtrapa de Dascilios o Frígia Helespòntica.

Nou!!: Grec antic і Artabazos I · Veure més »

Artabazos II

Artabazos II (elamita Irdumasda, persa Artavazdâ, grec antic Αρτάβαζος) era un noble persa que va florir entre el 388 aC i el 325 aC). Va ser sàtrapa de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica. Va néixer prop del 388 aC del matrimoni del seu pare Farnabazos II amb la princesa Apama, filla d'Artaxerxes II de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Artabazos II · Veure més »

Artace

Artace (en grec antic: Ἀρτάκη) era una ciutat de Mísia, fundada com a colònia de Milet, prop de Cízic, segons Heròdot.

Nou!!: Grec antic і Artace · Veure més »

Artafernes (ambaixador)

Artafernes (en grec antic Ἀρταφέρνης) va ser un ambaixador persa que el rei Artaxerxes I de Pèrsia va enviar l'any 425 aC a Esparta.

Nou!!: Grec antic і Artafernes (ambaixador) · Veure més »

Artafernes (sàtrapa)

en grec antic Ἀρταφέρνης, era fill d'Histaspes i germà de Darios el Gran, sàtrapa de Lídia de la capital de Sardes i general persa.

Nou!!: Grec antic і Artafernes (sàtrapa) · Veure més »

Artaictes

Artaictes (en grec antic Ἀρταΰκτης) era un militar persa fill de Querasmis, que va dirigir als macrons i als mosinecs durant l'expedició de Xerxes I de Pèrsia a Grècia.

Nou!!: Grec antic і Artaictes · Veure més »

Artas de Messàpia

Artas (en grec antic Ἄρτας, segons Tucídides o Ἄρτος, segons Suides) va ser un príncep dels messapis en temps de la Guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Artas de Messàpia · Veure més »

Artaxes III d'Armènia

Artaxes III (en grec antic Άρταξίας) també conegut amb el nom de Zenó del Pont (en grec antic Ζήνων), va ser príncep del Pont i més tard rei d'Armènia de l'any 18 al 34, client dels romans.

Nou!!: Grec antic і Artaxes III d'Armènia · Veure més »

Artemísia II de Cària

Artemísia o Àrtemis II de Cària (en grec antic Ἀρτεμισία Artemisia) va ser una reina de Cària, germana, esposa i successora de Mausol.

Nou!!: Grec antic і Artemísia II de Cària · Veure més »

Artemó (escultor)

Artemó (en llatí Artemon, en grec antic Ἀρτέμων)) fou un escultor grec que va viure al, i que conjuntament amb Pitòdor va fer les estàtues i adornaments dels palaus dels emperadors al Palatí, segons diu Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Artemó (escultor) · Veure més »

Artemó (metge)

Artemó (en llatí Artemon, en grec antic Ἀρτέμων) va ser un metge grec que va viure al o abans, i que utilitzava remeis basats principalment en la superstició, tal com diu Plini el Vell a la Naturalis Historia.

Nou!!: Grec antic і Artemó (metge) · Veure més »

Artemó (pintor)

Artemó (en llatí Artemon, en grec antic Ἀρτέμων)) fou un pintor mencionat per Plini el Vell que dona la llista d'algunes de les seves obres. No es coneix el seu país ni la seva època però era probablement grec, i va viure possiblement el segle III aC. Plini diu que va pintar un quadre de la reina Estratonice.

Nou!!: Grec antic і Artemó (pintor) · Veure més »

Artemó (usurpador)

Artemó (en llatí Artemon, en grec antic Ἀρτέμων) fou un sirià d'ascendència reial que va viure durant i després del regnat d'Antíoc III el gran.

Nou!!: Grec antic і Artemó (usurpador) · Veure més »

Artemó d'Esparta

Artemó d'Esparta (en llatí Artemon, en grec antic Ἀρτέμων) fou un espartà que va construir els aparells militars que Pèricles va utilitzar a la guerra contra Samos el 441 aC, segons Plutarc i Diodor de Sicília.

Nou!!: Grec antic і Artemó d'Esparta · Veure més »

Artemó de Clazòmenes

Artemó de Clazòmenes (en llatí Artemon, en grec antic Ἀρτέμων) fou un escriptor grec nascut a Clazòmenes que menciona Claudi Elià (Hist. An.) com l'autor de ὅροι Κλαζομυένιοι ("Oroi Klazomenioi" Les muntanyes de Clazòmenes).

Nou!!: Grec antic і Artemó de Clazòmenes · Veure més »

Artemó de Magnèsia

Artemó de Magnèsia (en llatí Artemon, en grec antic Ἀρτέμων) fou un escriptor grec del que només se'n coneix una obra sobre les virtuts de les dones (περὶ τῶν κατ̓ ἀρετὴν γυναιξὶ πεπραγματευμένων διηγημάτων) de la que Sòpater de Pafos en va fer un extracte, segons diu Foci.

Nou!!: Grec antic і Artemó de Magnèsia · Veure més »

Artembares (noble)

Artembares (en grec antic Ἀρτεμβάρης) era un noble mede, que tenia un fill company de jocs de Cir II el Gran quan no se sabia que seria rei.

Nou!!: Grec antic і Artembares (noble) · Veure més »

Artemidor (metge)

Artemidor (en grec Άρτεμιδωρος, en llatí Artemidorus) va ser un metge grec esmentat per Celi Aurelià que va néixer a Side a Pamfília.

Nou!!: Grec antic і Artemidor (metge) · Veure més »

Artemidor Capit

Artemidor Capit (en llatí Artemidorus Capito, en grec Αρτεμίδωρος ό Καπίτων) va ser un metge i escriptor grec que va exercir a Roma durant el regnat de l'emperador Adrià (117-138).

Nou!!: Grec antic і Artemidor Capit · Veure més »

Artemidor d'Efes

Artemidor d'Efes (en llatí Artemidorus, en grec antic Αρτεμίδωρος) fou un geògraf grec que va viure a finals del segle II aC i a principis del I aC.

Nou!!: Grec antic і Artemidor d'Efes · Veure més »

Artemidor de Daldis

Artemidor Daldià (en llatí Artemidorus Daldianus, en grec antic Άρτεμίδωρος) fou un escriptor grec nadiu d'Efes, però es considerava de Daldis, a Lidia, pàtria de la seva mare.

Nou!!: Grec antic і Artemidor de Daldis · Veure més »

Artemidor de Tral·les

Artemidor de Tral·les (en llatí Artemidorus, en grec antic Άρτεμίδωρος) fou un esportista grec nascut a Tral·les, dedicat al pugilat, que va ser famós en la seva activitat.

Nou!!: Grec antic і Artemidor de Tral·les · Veure més »

Artocarpus

''Artocarpus odoratissimus'' ''Artocarpus heterophyllus'' ''Artocarpus integer'' Artocarpus és un gènere de plantes angiospermes de la família de les moràcies amb espècies natives del sud i del sud-est d'Àsia, el nord d'Austràlia i l'oest del Pacífic.

Nou!!: Grec antic і Artocarpus · Veure més »

Artròpodes

Els artròpodes (Arthropoda) són un embrancament d'invertebrats dotats d'un exoesquelet (esquelet extern), un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs.

Nou!!: Grec antic і Artròpodes · Veure més »

Arzawa

Arzawa era un antic regne o més aviat un conglomerat de territoris de l'Anatòlia occidental que arribava fins a la costa de la mar Egea, del que no se'n coneix la situació exacta, però el centre als darrers anys era Apasa, que podria ser a prop de la ciutat coneguda després amb el nom d'Efes o potser seria la mateixa.

Nou!!: Grec antic і Arzawa · Veure més »

Asandre del Bòsfor

Asandre (en llatí Asander, en grec antic Άσανδρoς) era un home d'alt rang que va arribar a ser rei del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Grec antic і Asandre del Bòsfor · Veure més »

Asaphestera platyris

Asaphestera platyris és una espècie extinta de sinàpsid que visqué durant el Carbonífer superior en allò que avui en dia és Nord-amèrica.

Nou!!: Grec antic і Asaphestera platyris · Veure més »

Asínaros

L'Asínaros (en llatí Asinarus o Assinarus, en grec antic Ἀσίναρος o Ἀσσίναρος) era un riu de la costa oriental de Sicília, que desaiguava a la mar de Sicília entre Abolla (prop de Siracusa) i Heloros, a la badia de Ballata di Noto, a uns 6 km al nord de la desembocadura del riu Heloros (modern Abisso).

Nou!!: Grec antic і Asínaros · Veure més »

Asbest

Asbest és el terme emprat per tal de designar els minerals amfíbols fibrosos i amb lluïssor sedosa que solen presentar coloracions blanques, grises o verdes, així com alguns minerals del grup de les serpentines que presenten característiques similars.

Nou!!: Grec antic і Asbest · Veure més »

Ascani

Eneas i Ascani. Museu Britànic Ascani (en grec antic Άσκάνιος), dit així segons la mitologia grega o Iulus, segons la mitologia romana, va ser el fundador i primer rei d'Alba Longa (1179 aC - 1141 aC) Era fill d'Enees, rei de Dardània, i la princesa troiana Creusa, filla de Príam (rei de Troia).

Nou!!: Grec antic і Ascani · Veure més »

Ascar

Ascar (en llatí Ascarus, en grec antic Ἄσκαρος) fou un escultor tebà que va fer una estàtua de bronze de Zeus que els tessalis van dedicar a la ciutat d'Olímpia.

Nou!!: Grec antic і Ascar · Veure més »

Ascatanques

Els ascatanques (en llatí ascatancae, en grec antic Ἀσκατάγκας) van ser un poble escita de la regió de les muntanyes anomenades Askatankas al Caucas nord.

Nou!!: Grec antic і Ascatanques · Veure més »

Ascàlab

Segons la mitologia grega, Ascàlab (en grec antic Άσκάλαβος), va ser un nen que va riure's de la deessa Demèter mentre aquesta prenia un got de licor dolç cobert amb farina torrada, ofert per Misme, la mare del nen, quan la dea, exhausta per la cerca constant de la seva filla Persèfone, necessitava refrescar els seus llavis.

Nou!!: Grec antic і Ascàlab · Veure més »

Ascàlaf (fill d'Ares)

D'acord amb la mitologia grega, Ascàlaf (en grec antic Ἀσκάλαφος) va ser un heroi, fill d'Ares i d'Astíoque, filla d'Àctor.

Nou!!: Grec antic і Ascàlaf (fill d'Ares) · Veure més »

Ascós

Pegàs i una quimera. Museu del Louvre, París Ascós o askós (del grec antic ἀσκός, 'bota, contenidor de vi fet de pell'; plural askoi) és un atuell de ceràmica de l'antiga Grècia utilitzat per servir petites quantitats de líquid, com per exemple oli.

Nou!!: Grec antic і Ascós · Veure més »

Ascetisme

Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.

Nou!!: Grec antic і Ascetisme · Veure més »

Asciburgium

Asciburgium o Asciburgia ('fort de brases') (en grec antic Ἀσκιβούργιον) va ser un establiment romà a la Germània Inferior prop del Rin.

Nou!!: Grec antic і Asciburgium · Veure més »

Ascites

En la medicina (gastroenterologia), l'ascites (també conegut -però poc emprat- com hidroperitoneu o més antigament com hidropesia abdominal) és una acumulació de líquid en la cavitat peritoneal.

Nou!!: Grec antic і Ascites · Veure més »

Asclepíades (poeta líric)

Asclepíades (en llatí Asclepiades, en grec antic Ἀσκληπιάδης) fou un poeta líric que va escriure uns versos característics que s'assemblen als coriàmbics i que eren coneguts per versos asclepíadics, però no se sap si els va inventar o es van dir així perquè els usava freqüentment.

Nou!!: Grec antic і Asclepíades (poeta líric) · Veure més »

Asclepíades (poeta)

Sota el nom dAsclepíades (en grec Ἀσκληπιάδης) apareixen a lAntologia grega fins a quaranta epigrames però segurament són de diversos autors, entre els quals es creu que hi ha Asclepíades de Samos i Asclepíades d'Adramitium i probablement la resta corresponen a diversos poetes del mateix nom.

Nou!!: Grec antic і Asclepíades (poeta) · Veure més »

Asclepíades Bitini

Asclepíades Bitini (en llatí Asclepiades, en grec antic Ἀσκληπιάδης) va ser un metge de Bitínia que va obtenir una gran popularitat a Roma al començament del, fama que va mantenir durant la seva vida i encara va transmetre als seus successors.

Nou!!: Grec antic і Asclepíades Bitini · Veure més »

Asclepíades d'Anazarbe

Asclepíades d'Anazarbe (en grec antic Άσκληπιάδες) fou un escriptor grec nascut a Anazarb, a Cilícia, mencionat per Esteve de Bizanci com a autor de moltes obres, però només n'assenyala específicament una d'elles, sobre rius (περὶ ποταμῶν).

Nou!!: Grec antic і Asclepíades d'Anazarbe · Veure més »

Asclepíades de Mírlia

Asclepíades de Mírlia, en llatí Asclepiades, en grec antic Ἀσκληπιάδης, fou un escriptor i historiador grec nascut a Mírlia a Bitínia, o potser a Nicea.

Nou!!: Grec antic і Asclepíades de Mírlia · Veure més »

Asclepíades de Tral·les

Asclepíades de Tral·les (en llatí Asclepiades, en grec antic Ἀσκληπιάδης) fou bisbe de Tral·les (Tralles) que va viure vers el 484.

Nou!!: Grec antic і Asclepíades de Tral·les · Veure més »

Asclepíades Farmació

Asclepíades Farmació (en llatí Asclepiades Pharmacion, en grec antic Ἀσκληπιάδης Φαρμακίων), també conegut com a Asclepíades el Jove (Asclepiades Juvenis) va ser un metge que probablement va viure al final del o començament del, ja que cita a Andròmac, Dioscòrides Pedaci, Escriboni Llarg i ell mateix és citat per Galè.

Nou!!: Grec antic і Asclepíades Farmació · Veure més »

Asclepíades Filofísic

Asclepíades Filofísic (en llatí Asclepiades Philophysicus en grec antic Ἀσκληπιάδης Φιλοφυσικός) va ser un metge que probablement va viure al, o poc abans.

Nou!!: Grec antic і Asclepíades Filofísic · Veure més »

Asclepi (metge)

Asclepi (en llatí Asclepius en grec antic Ἀσκλήπιος) va ser un metge grec que devia viure al tal com en parla Galè.

Nou!!: Grec antic і Asclepi (metge) · Veure més »

Asclepiòdot (escriptor)

Asclepiòdot, en llatí Asclepiodotus, en grec antic Άσκληπιόδοτος, fou un escriptor grec deixeble de Posidoni que segons Sèneca va escriure una obra titulada Quaestionum Naturalium causae.

Nou!!: Grec antic і Asclepiòdot (escriptor) · Veure més »

Asclepiòdot (general)

Asclepiòdot d'Heraclea (en llatí Asclepiodotus, en grec antic Ἀσκληπιόδοτος) fou un general macedoni que va actuar com a comandant dels mercenaris gals a l'exèrcit de Perseu de Macedònia a la Tercera Guerra Macedònica.

Nou!!: Grec antic і Asclepiòdot (general) · Veure més »

Asclepiòdot (historiador)

Asclepiòdot (en llatí Asclepiodotus, en grec antic Άσκληπιόδοτος) fou un historiador grec que sembla que va viure a l'època de Dioclecià i que va escriure una vida d'aquest emperador, segons diu Flavi Vopisc.

Nou!!: Grec antic і Asclepiòdot (historiador) · Veure més »

Asclepiòdot d'Alexandria

Asclepiòdot d'Alexandria (en grec Άσκληπιόδοτος) fou un escriptor i filòsof neoplatònic grec deixeble de Procle (Proclus) i mestre de Damasci (Damascius) que va viure a la segona meitat del.

Nou!!: Grec antic і Asclepiòdot d'Alexandria · Veure més »

Asclepigènia

Asclepigènia (en llatí Asclepigenia, en grec antic Ἀσκληπιγένεια) va ser una filòsofa neoplatònica i mística grega que va viure circa l'any 430 a l'any 485.

Nou!!: Grec antic і Asclepigènia · Veure més »

Ascra

Ascra (en grec antic Ἄσκρη) era una ciutat de Beòcia situada a la muntanya d'Helicó vora la ciutat de Tèspies, de la que la separaven 40 estadis de distància, segons diu Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Ascra · Veure més »

Asculum

Asculum (en llatí Asculum, Ausclum i Osculum en osc, i en grec antic Ἄσκλον, segons Plutarc) va ser una ciutat de la Pulla a uns 15 km al sud d'Herdònia i uns 50 al sud-oest de Canusium.

Nou!!: Grec antic і Asculum · Veure més »

Asi (mitologia)

Asi (en grec antic Ἄσιος), a la mitologia grega, va ser el nom de dos personatges que van lluitar a la Guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Asi (mitologia) · Veure més »

Asilisaure

L'asilisaure (Asilisaurus, 'ancestre dels llangardaixos' del suahili asili, 'ancestre' o 'fundació'; i del grec, σαυρος/sauros, 'llangardaix') és un gènere extint d'arcosaure silesàurid.

Nou!!: Grec antic і Asilisaure · Veure més »

Asini Quadrat (historiador)

Asini Quadrat (en llatí Asinius Quadratus), possiblement Gai Asini Quadrat, va ser un historiador romà en llengua grega que va viure a la meitat del, en temps dels emperadors Felip l'Àrab i Marc Juli Filip.

Nou!!: Grec antic і Asini Quadrat (historiador) · Veure més »

Asini Quadrat (poeta)

Asini Quadrat (en llatí Asinius Quadratus) va ser un poeta romà en llengua grega, autor d'un únic epigrama dels inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Asini Quadrat (poeta) · Veure més »

Asmodeu

Asmodeu, altrament Asmodai, és segons la Bíblia, un dels noms del dimoni.

Nou!!: Grec antic і Asmodeu · Veure més »

Asop (fill d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Asop (en grec antic Ἀσωπός, Asopos) va ser un déu fluvial, fill de Posidó i de Pero, o de Zeus i Eurínome, o, com tots els rius, d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Asop (fill d'Oceà) · Veure més »

Asopi

Asopi (en llatí Asopius, en grec antic Ἀσώπιος "Asòpios") fou un militar grec, fill de Formió d'Atenes i net d'Asopi, que va viure al, i va lluitar, com el seu pare, a la Guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Asopi · Veure més »

Asopos

Asopos (en grec antic Ἀσωπός) era una antiga ciutat de Lacònia.

Nou!!: Grec antic і Asopos · Veure més »

Aspasi (filòsof)

Aspasi (en llatí Aspasius, en grec antic Ἀσπάσιος) va ser un filòsof peripatètic romà que va viure als segles I i II.

Nou!!: Grec antic і Aspasi (filòsof) · Veure més »

Aspasi de Biblos

Aspasi de Biblos (en llatí Aspasius, en grec antic Ἀσπάσιος) fou un sofista grec, que segons Suides era contemporani dels sofistes Adrià i Aristides, i per tant devia viure en els regnats de Marc Aureli i Còmmode, cap a l'any 180.

Nou!!: Grec antic і Aspasi de Biblos · Veure més »

Aspàsia de Focea

Aspàsia de Focea (en grec antic Ἀσπασία) era una filla d'Hermòtim, que es va criar orfe de mare, ja que aquesta va morir durant el part.

Nou!!: Grec antic і Aspàsia de Focea · Veure més »

Aspàsia de Milet

'''Aspàsia de Milet''' (470 aC - 400 aC), amant de Pèricles Aspàsia de Milet (c. 470 aCD. Nails, The People of Plato, 58–59 - c. 400 aC,A.E. Taylor, Plato: The Man and his Work, 41 en grec: Ἀσπασία) fou una dona milèsia, deixebla del científic Anaxàgores, mestre de retòrica de Sòcrates i logògrafa.

Nou!!: Grec antic і Aspàsia de Milet · Veure més »

Aspendos

Aspendos (en llatí Aspendus, en grec antic Ἄσπενδος) era una ciutat de Pamfília a la riba del riu Eurimedon a uns 60 estadis de la seva desembocadura.

Nou!!: Grec antic і Aspendos · Veure més »

Aspidolita

L'aspidolita és un mineral de la classe dels silicats que forma part del grup de la mica trioctaedral.

Nou!!: Grec antic і Aspidolita · Veure més »

Aspiració (fonètica)

A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.

Nou!!: Grec antic і Aspiració (fonètica) · Veure més »

Aspledó

Aspledó (en grec antic Ασπληδών) era una deïtat grega que alguns deien que va ser fill de Posidó i la nimfa Mídia, altres el fan fill d'Orcomen, i altres fill de Presbó i Esterope.

Nou!!: Grec antic і Aspledó · Veure més »

Aspledon

Aspledon (en grec antic Ἀσπληδών) era una antiga ciutat de Beòcia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, situada a 20 estadis de distància d'Orcomen.

Nou!!: Grec antic і Aspledon · Veure més »

Aspromonte

Aspromonte és una cadena muntanyosa dels Apenins meridionals, situada al sud de Calàbria, a la província de Reggio Calàbria i limita a l'est amb el Mar Jònic, a l'oest pel Mar Tirrè, al sud de l'Estret de Messina i al nord pel riu Petrace i els rierols de Platì i de Careri.

Nou!!: Grec antic і Aspromonte · Veure més »

Assos

Assos (en llatí Assus, en grec antic Ἄσσος) era una ciutat de Mísia vora la Tròade, situada al golf d'Edremit, entre el cap Lectum i el d'Antandros.

Nou!!: Grec antic і Assos · Veure més »

Assuan

Assuan (antic egipci: Swenet) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Assuan al sud d'Egipte, a 150 km al sud de Luxor.

Nou!!: Grec antic і Assuan · Veure més »

Astabene

Astabene (en llatí Astabene, en grec antic Ἀσταβηνὴ 'Astabené') és el nom que portava als Imperis selèucida i Part un districte entre Hircània i Pàrtia amb 12 ciutats de les quals la principal era Asaac, o més probablement Arsàcia, capital dels parts no localitzada.

Nou!!: Grec antic і Astabene · Veure més »

Astarté

Representació d'Astarté Astarté o Astarte (en grec, Ἀστάρτη; en fenici, Aixtart) era una deïtat fenícia d'origen mesopotàmic.

Nou!!: Grec antic і Astarté · Veure més »

Astèria

Altar de Pèrgam, a Berlín. Astèria (en grec antic Άστερία), va ser una deessa grega, filla del tità Ceos i de Febe, germana de Leto.

Nou!!: Grec antic і Astèria · Veure més »

Astèrix

Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote.

Nou!!: Grec antic і Astèrix · Veure més »

Astíanax

Sébastien Bourdon - Odisseu descobreix Astíanax amagat a la tomba d'Hèctor D'acord amb la mitologia grega, Astíanax (en grec antic Άστυάναξ) va ser un príncep troià, fill d'Hèctor i d'Andròmaca.

Nou!!: Grec antic і Astíanax · Veure més »

Astíoc

Astioc (en llatí Astyochus, en grec antic Ἀστύοχος "Astyokhos") fou un navarc (almirall) espartà.

Nou!!: Grec antic і Astíoc · Veure més »

Asteri (Tessàlia)

Asteri (en grec antic Άστέριος o Ἀστερίων) va ser una antiga ciutat de Tessàlia que ja menciona Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada com una de les possessions d'Eurípil.

Nou!!: Grec antic і Asteri (Tessàlia) · Veure més »

Asterió (argonauta)

Asterió o Asteri (en grec antic Άστέριος o Ἀστερίων "estrellat" o relatiu a les estrelles") va ser, segons la mitologia grega, un heroi nascut a la ciutat de Pel·lene, fill d'Antígona, la filla de Feres.

Nou!!: Grec antic і Asterió (argonauta) · Veure més »

Asterixi

L'asterixi o tremolor hepàtic és un tremolor de la mà quan el canell està estès, de vegades es diu que s'assembla a un ocell bategant les seves ales.

Nou!!: Grec antic і Asterixi · Veure més »

Astiages (escriptor)

Astiages (en grec antic Ἀστυάγης), fou un escriptor i gramàtic grec autor d'un comentari sobre Cal·límac i altres tractats sobre temes gramaticals, segons Suides i Eudòxia Macrembolita.

Nou!!: Grec antic і Astiages (escriptor) · Veure més »

Astidamia

D'acord amb la mitologia grega, Astidamia (en grec antic Ἀστυδάμεια) va ser una filla d'Amíntor, rei dels dòlops.

Nou!!: Grec antic і Astidamia · Veure més »

Astil de Crotona

Astil de Crotona (en grec antic Ἄστυλος) va ser un esportista grec nascut a Crotona que va obtenir tres victòries seguides als Jocs Olímpics, al.

Nou!!: Grec antic і Astil de Crotona · Veure més »

Astimedes

Astimedes (en llatí Astimedes, en grec antic Ἀστυμήδης) fou un notable rodi que va viure al segle II aC.

Nou!!: Grec antic і Astimedes · Veure més »

Astinoms

Astinoms (en grec antic ἀστυνόμοι) eren uns funcionaris públics atenencs escollits anualment per les deu tribus, cinc per la ciutat d'Atenes i cinc pel Pireu.

Nou!!: Grec antic і Astinoms · Veure més »

Astipalea (filla de Fènix)

Astipalea (en llatí Astypalaea, en grec antic Ἀστυπάλαια) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Fènix i Perimede, una filla d'Eneu.

Nou!!: Grec antic і Astipalea (filla de Fènix) · Veure més »

Astorga

Astorga és un municipi i ciutat espanyola de la província de Lleó (Castella i Lleó), situada al sud-est de la capital, a una altitud de 868m sobre el nivell del mar.

Nou!!: Grec antic і Astorga · Veure més »

Astrea

s). Segons la mitologia grega, Astrea (en grec antic Άστραία) va ser una deessa, filla de Zeus i de Temis (la Justícia) i germana del Pudor (Pudicitia).

Nou!!: Grec antic і Astrea · Veure més »

Astreu

Astreu (en grec antic Ἀστραῖος "l'estrellat") va ser un tità, fill del tità Crios i d'Euríbia, filla de Pontos.

Nou!!: Grec antic і Astreu · Veure més »

Astrobiologia

Mart entre estrelles Lastrobiologia (del grec àstron.

Nou!!: Grec antic і Astrobiologia · Veure més »

Astrocianita-(Ce)

L'astrocianita-(Ce) és un mineral de la classe dels carbonats.

Nou!!: Grec antic і Astrocianita-(Ce) · Veure més »

Astrofil·lita

Lastrofil·lita és un mineral de la classe dels silicats (inosilicats).

Nou!!: Grec antic і Astrofil·lita · Veure més »

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Nou!!: Grec antic і Astronomia · Veure més »

Astrosismologia

Diferent modes d'oscil·lació penetren a diferents profunditats dins l'estel. LAstrosismologia (del Grec ἀστήρ, astēr, "estel"; σεισμός, seismos, "terratrèmol"; i-λογία, logia, parlar de) també coneguda com a sismologia estel·larBBC.

Nou!!: Grec antic і Astrosismologia · Veure més »

Atalanta de Beòcia

Atalanta (en grec antic Ἀταλάντη 'Atalantē') va ser un personatge de Beòcia que segons alguns autors, com per exemple Hesíode, era diferent de l'Atalanta filla de Iasos.

Nou!!: Grec antic і Atalanta de Beòcia · Veure més »

Atalante

Atalante (en grec antic Ἀταλάντη) era la germana de Perdicas d'Orèstia.

Nou!!: Grec antic і Atalante · Veure més »

Atamans

Els atamans (en llatí athamanes, en grec antic Ἀθαμάνες, "athamánes") eren un poble hel·lènic que Estrabó anomena bàrbars i els classifica entre els tessalis.

Nou!!: Grec antic і Atamans · Veure més »

Atamània

Atamània (en grec antic Ἀθαμανιά) era un districte al sud-est de la regió de l'Epir entre les muntanyes Pindos i el riu Aractos.

Nou!!: Grec antic і Atamània · Veure més »

Atanasi d'Alexandria

Atanasi d'Alexandria (en grec antic Άθανάσιος) fou un prevere de l'església d'Alexandria, fill d'Isidora, la germana de Ciril d'Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Atanasi d'Alexandria · Veure més »

Atanasi III

Atanasi III (en grec Ἀθανάσιος Γ') va ser patriarca de Constantinoble dues vegades, la primera l'any 1634, i l'altra el 1652.

Nou!!: Grec antic і Atanasi III · Veure més »

Ataràxia

Lataràxia (en grec antic ἀταραξία) és la disposició de l'ànima proposada pels epicuris, estoics i escèptics, gràcies a la qual assolim l'equilibri emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desigs i la fortalesa de l'ànima davant l'adversitat, i finalment la felicitat, que és la finalitat d'aquests tres corrents filosòfics.

Nou!!: Grec antic і Ataràxia · Veure més »

Atarneu

Atarneu (grec antic: Άταρνεύς) és una antiga polis de la regió d'Eòlida, situada a Mísia, a la costa oest d'Anatòlia.

Nou!!: Grec antic і Atarneu · Veure més »

Atènip

Atènip (en llatí Athenippus, en grec antic Άθήνιππος) va ser un metge grec (a jutjar pel seu nom) que devia viure en algun moment del o poc abans.

Nou!!: Grec antic і Atènip · Veure més »

Atímia

Atímia (en grec antic ἀτιμία, privat de l'honor) era la paraula grega que designava la privació de drets civils o de ciutadania, parcial o completa, temporal o perpetua.

Nou!!: Grec antic і Atímia · Veure més »

Ate (mitologia)

Ate (en grec antic Ἄτη: "error", "insensatesa", "engany"), va ser, segons la mitologia grega, una filla de Zeus.

Nou!!: Grec antic і Ate (mitologia) · Veure més »

Atelestita

L'atelestita és un mineral de la classe dels arsenats que pertany i dona nom al grup de l'atelestita.

Nou!!: Grec antic і Atelestita · Veure més »

Atena

Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.

Nou!!: Grec antic і Atena · Veure més »

Atena Àlea

Àlea (Grec antic) era un epítet de la deessa grega Atena, amb rellevància en la mitologia arcàdia, sota el qual era venerada a Àlea, Mantinea i Tègea.

Nou!!: Grec antic і Atena Àlea · Veure més »

Atena Pàrtenos

Atena Pàrtenos (en grec antic Παρθένος Ἀθηνᾶ, Atena la verge) és el nom de la majestuosa escultura criselefantina de la deessa grega Atena, obra de Fídies.

Nou!!: Grec antic і Atena Pàrtenos · Veure més »

Atenàgores (metge)

Atenàgores (en llatí Athenagoras, en grec Άθηναγόρας) fou un metge de l'antiga Grècia autor d'un tractat sobre el pols arterial i l'orina.

Nou!!: Grec antic і Atenàgores (metge) · Veure més »

Atenàgores d'Atenes

Atenàgores d'Atenes (en llatí Athenagoras, en grec antic Ἀθηναγόρας ὁ Ἀθηναῖος) va ser un filòsof i apologista grec del originari d'Atenes i convertit al cristianisme.

Nou!!: Grec antic і Atenàgores d'Atenes · Veure més »

Atenàgores de Milet

Atenàgores de Milet (en llatí Athenagoras, en grec antic Άθηναγόρας) fou un general grec, en actiu al segles IV i III aC.

Nou!!: Grec antic і Atenàgores de Milet · Veure més »

Atenàgores de Samos

Atenàgores de Samos (en llatí Athenagoras, en grec antic Άθηναγόρας) fou un polític de l'illa de Samos fill d'Arquetràstides.

Nou!!: Grec antic і Atenàgores de Samos · Veure més »

Atenàgores de Siracusa

Atenàgores de Siracusa (en llatí Athenagoras, en grec antic Άθηναγόρας) era un magistral de Siracusa, de qui Tucídides reprodueix un discurs que va fer en nom del partit democràtic expressant l'opinió col·lectiva en el moment que es van conèixer els preparatius d'Atenes per l'expedició a Sicília de l'any 415 aC, que van culminar amb el setge de Siracusa l'any 413 aC.

Nou!!: Grec antic і Atenàgores de Siracusa · Veure més »

Atenencs

Atenencs (en grec antic Ἀθηναῖος, en llatí Atheniensis), era el nom que es donava als habitants de la regió clàssica d'Àtica, els habitants de les planes d'Atenes que pertanyien al grup jònic.

Nou!!: Grec antic і Atenencs · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Grec antic і Atenes · Veure més »

Ateneu

L'Ateneu de València Un ateneu és un tipus d'associació cultural d'iniciativa privada que organitza xerrades, conferències, cursos o altres activitats d'interès per als seus associats amb l'objectiu de difondre la ciència i la cultura modernes.

Nou!!: Grec antic і Ateneu · Veure més »

Ateneu (escriptor)

Ateneu (en llatí Athenaeus, en grec antic Ἀθήναιος) fou un escriptor grec contemporani d'Arquimedes que va escriure una obra dirigida a Marcel (probablement Marc Claudi Marcel, el conqueridor de Siracusa).

Nou!!: Grec antic і Ateneu (escriptor) · Veure més »

Ateneu (filòsof)

Ateneu, en llatí Athenaeus, en grec antic Ἀθήναιος, fou un filòsof estoic que Porfiri menciona en la seva vida de Plotí.

Nou!!: Grec antic і Ateneu (filòsof) · Veure més »

Ateneu (general)

Ateneu (en llatí Athenaeus, en grec antic Ἀθήναιος) fou un general selèucida al servei d'Antíoc VII Sidetes o Evergetes (138 aC-129 aC) al que va acompanyar en una expedició contra els parts.

Nou!!: Grec antic і Ateneu (general) · Veure més »

Ateneu (metge)

Ateneu (en llatí Athenaeus, en grec antic Ἀθήναιος) va ser un metge grec que va fundar la secta del pneumàtics.

Nou!!: Grec antic і Ateneu (metge) · Veure més »

Ateneu (poeta)

Ateneu, en llatí Athenaeus, en grec antic Ἀθήναιος, fou un poeta epigramàtic grec mencionat per Diògenes Laerci del que potser n'era contemporani.

Nou!!: Grec antic і Ateneu (poeta) · Veure més »

Ateneu de Macedònia

Ateneu (en llatí Athenaeus, en grec antic Ἀθήναιος), que va viure al, fou un general macedoni, lloctinent d'Antígon el borni, enviat contra els nabateus l'any 312 aC amb una força de 4.600 soldats.

Nou!!: Grec antic і Ateneu de Macedònia · Veure més »

Ateneu de Selèucia

Ateneu de Selèucia (en grec antic Άθήναιος) fou un filòsof peripatètic grec esmentat per Estrabó que diu que era contemporani seu.

Nou!!: Grec antic і Ateneu de Selèucia · Veure més »

Atenió (metge)

Atenió (en llatí Athenion, en grec Ἀθηνίων) fou un metge grec esmentat per Sorà (Soranus) com a seguidor d'Erasístrat, i que per tant devia viure en algun moment entre el segle III aC i el.

Nou!!: Grec antic і Atenió (metge) · Veure més »

Atenió (pintor)

Atenió (en llatí Athenion, en grec antic Ἀθηνίων) fou un pintor grec nascut a Maronea a Tràcia, que va viure entre els segles IV i III aC.

Nou!!: Grec antic і Atenió (pintor) · Veure més »

Atenió (poeta)

Atenió (en llatí Athenion, en grec antic Ἀθηνίων) fou un poeta còmic grec que va viure entre els segles  aC i II aC.

Nou!!: Grec antic і Atenió (poeta) · Veure més »

Atenodor (metge)

Atenodor (en llatí Athenodorus, en grec antic Ἀθηνόδωρος) va ser un metge grec del o potser començaments del.

Nou!!: Grec antic і Atenodor (metge) · Veure més »

Atenodor Cananita

Atenodor Cananita, en llatí Athenodorus Cananites, en grec antic Άθηνόδωρος Κανανίτης, fou un filòsof estoic conegut per cananita per haver nascut el seu pare a la ciutat de Cana, a Cilícia.

Nou!!: Grec antic і Atenodor Cananita · Veure més »

Atenodor Cordilió

Atenodor Cordilió, en llatí Athenodorus Cordylio, en grec antic Αθηνόδωρος Κορδυλίων, fou un filòsof estoic, destacat durant la primera meitat del, nascut a Tars conegut també com a Atenodor de Tars.

Nou!!: Grec antic і Atenodor Cordilió · Veure més »

Atenodor de Teos

Atenodor de Teos (en llatí Athenodorus, en grec antic Άθηνόδωρος) fou un músic grec que tocava la cítara.

Nou!!: Grec antic і Atenodor de Teos · Veure més »

Atianes

Atianes (en grec antic Ατυάνας) fou un esportista grec nascut a Adramítion (Adramyttium) que va guanyar els llorers en la competició de pugilat als Jocs Olímpics de l'antiguitat l'any 72 aC.

Nou!!: Grec antic і Atianes · Veure més »

Atimbre

Atimbre (en llatí Athymbrus, en grec antic Ἀθυμβρός) fou un espartà llegendari que junt amb els seus germans Atimbrad (Ἀθύμβραδος) i Hidrel (Ἲδρηλος) va fundar tres ciutats a Cària que van rebre cadascuna el nom de cada un d'ells.

Nou!!: Grec antic і Atimbre · Veure més »

Atintània

Atintània (en llatí Antitania, en grec antic Ἀτιντανία) era un districte muntanyós d'Il·líria al nord del país dels molossos i a l'est de Paravea, per on flueix el riu Aóos (Αώος), a la part superior del seu curs.

Nou!!: Grec antic і Atintània · Veure més »

Atis de Meònia

Atis (en grec antic Ἄττις o Ἄττης) va ser un rei llegendari dels meonis.

Nou!!: Grec antic і Atis de Meònia · Veure més »

Atleta

Jim Thorpe als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 Un atleta (del grec antic, αθλος, athlos, que significa «competició») és una persona que té una capacitat física, força, agilitat, o resistència superior a la mitjana i, en conseqüència, és apte per a activitats físiques, especialment per a les competitives.

Nou!!: Grec antic і Atleta · Veure més »

Atmòlisi

L'atmòlisi (dec grec ατμις, vapor; λυειν, perdre) és un mètode per a la separació dels diversos components d'una mescla de gasos, mitjançant les diferents velocitats de difusió dels àtoms o molècules de cada un dels components de la mescla.

Nou!!: Grec antic і Atmòlisi · Veure més »

Atractosteus

Atractosteus és un gènere de peixos actinospterigis de l'ordre dels lepisosteiformes.

Nou!!: Grec antic і Atractosteus · Veure més »

Atreu

Atreu (Atreos, Atreus, en grec antic Ἀτρεύς) fou fill de Pèlops i Hipodamia, net de Tàntal i germà de Tiestes i Nicipe.

Nou!!: Grec antic і Atreu · Veure més »

Atrides

Atrides (en grec antic Άτρείδαι) era un patronímic derivat d'Atreu, que designava els seus fills i descendents.

Nou!!: Grec antic і Atrides · Veure més »

Atrilat

Atrilat (en llatí Athryilatus, en grec antic Αθρυίλατος) va ser un metge grec nascut a l'illa de Tasos que és introduït per Plutarc al Συμποσιακά com un dels oradors, i que per tant devia viure entre finals del i començaments del.

Nou!!: Grec antic і Atrilat · Veure més »

Attakolita

L'attakolita és un mineral de la classe dels fosfats.

Nou!!: Grec antic і Attakolita · Veure més »

Attalió

Attalió (en llatí Attalion, en grec antic Ἀτταλίων) va ser un metge grec que va escriure uns comentaris sobre els aforismes d'Hipòcrates, treball que s'ha perdut.

Nou!!: Grec antic і Attalió · Veure més »

Atticora

Atticora és un dels gèneres d'ocells, de la família dels hirundínids (Hirundinidae).

Nou!!: Grec antic і Atticora · Veure més »

Audoleon

Stater of Audoleon Audoleon o Audoleó (en grec antic Αὐδολέων or Αὐδωλέων) fou rei de Peònia.

Nou!!: Grec antic і Audoleon · Veure més »

Auge

Hèracles i Auge. Tresor de Rogozen Segons la mitologia grega, Auge (en grec antic Αύγη), va ser una sacerdotessa d'Atena, filla d'Àleu, rei de Tegea, a l'Arcàdia, i de Neera, filla de Pereu.

Nou!!: Grec antic і Auge · Veure més »

Augies (Lacònia)

Augies (en grec antic Αὐγειαί) era una antiga ciutat grega de Lacònia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Augies (Lacònia) · Veure més »

Augies (Lòcrida)

Augies (en grec antic Αυγείαι) era una antiga ciutat grega a la Lòcrida que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Augies (Lòcrida) · Veure més »

Augita

Laugita és un silicat descrit químicament com: (CaxMgyFez)(Mgy1Fez1)Si₂O₆.

Nou!!: Grec antic і Augita · Veure més »

Augment (lingüística)

A la lingüística, un augment és una síl·laba afegida a l'inici d'una paraula a certes llengües indoeuropees, en particular al grec, l'armeni i les llengües indoiranianes com ara el sànscrit, per formar el temps passat.

Nou!!: Grec antic і Augment (lingüística) · Veure més »

August Leskien

Johann Heinrich August Leskien (Kiel, 8 de juliol de 1840 - Leipzig, 20 de setembre de 1916) fou un indoeuropeista i eslavista alemany.

Nou!!: Grec antic і August Leskien · Veure més »

Aulos

Laulos (en grec antic αὐλός) és un instrument musical de vent de fusta.

Nou!!: Grec antic і Aulos · Veure més »

Aura (mitologia)

Aura Aura (en grec antic Αὔρα) és, en la mitologia grega, filla del tità Lelant i d'una frígia, Peribea.

Nou!!: Grec antic і Aura (mitologia) · Veure més »

Aureli Pacoros

Aureli Pacoros (en llatí Aurelius Pacorus) va ser rei d'Armènia en dates desconegudes a la primera meitat del.

Nou!!: Grec antic і Aureli Pacoros · Veure més »

Aurenja

Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Grec antic і Aurenja · Veure més »

Auruncs

Els auruncs o auruncis (en llatí aurunci, en grec antic Αὔρουγκοι), també coneguts pels grecs com ausonis o àusons, eren una tribu de la Campània que vivien a la ciutat d'Aurunca entre els campanis i els volscs.

Nou!!: Grec antic і Auruncs · Veure més »

Ausques

Els ausques (en llatí Ausci, en grec antic Αὔσκιοι) van ser una de les principals tribus aquitanes.

Nou!!: Grec antic і Ausques · Veure més »

Autarquia

L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per al seu autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.

Nou!!: Grec antic і Autarquia · Veure més »

Autòlic (areopagita)

Autòlic (en grec antic Αὐτόλυκος) va ser un areopagita acusat per l'orador Licurg per haver traslladat la seva dona d'Atenes després de la batalla de Queronea l'any 338 aC i va ser condemnat pels jutges.

Nou!!: Grec antic і Autòlic (areopagita) · Veure més »

Autòlic (fill d'Hermes)

Segons la mitologia grega, Autòlic (en grec antic Αὐτόλυκος, i en llatí Autolycus) va ser un heroi, fill d'Hermes i de Quíone, o també d'Estilbe, filla d'Eòsfor.

Nou!!: Grec antic і Autòlic (fill d'Hermes) · Veure més »

Autòlic (general)

Autòlic (en llatí Autolicus, en grec antic Αὐτόλυκος) era un general macedoni fill d'Agàtocles i germà de Lisímac de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Autòlic (general) · Veure més »

Autòlic de Pítana

''De sphaera quae movetur liber'', 1587 Autòlic de Pítana (en llatí Autolycus, en grec antic Αὐτόλυκος ὁ Πιταναῖος) va ser un matemàtic nascut a Pitane a Eòlia, el primer mestre del filòsof Arcesilau de Pítana.

Nou!!: Grec antic і Autòlic de Pítana · Veure més »

Autòlols

Els autòlols (en llatí autololes o autololae, en grec antic Αὐτολάλαι) eren un poble gètul situat a la costa occidental d'Àfrica "a l'interior de Líbia", segons Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Autòlols · Veure més »

Autònoe

Autònoe, (en grec antic Αὐτονόη) d'acord amb la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.

Nou!!: Grec antic і Autònoe · Veure més »

Autisme

L'autisme és un trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD) caracteritzat per problemes amb la interacció social i la comunicació, i per interessos limitats i conductes repetitives.

Nou!!: Grec antic і Autisme · Veure més »

Autocles (polític)

Autocles (en grec antic Aὐτοκλῆς) fou un polític atenenc fill d'Estrombíquides, que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Autocles (polític) · Veure més »

Autocràcia

Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona.

Nou!!: Grec antic і Autocràcia · Veure més »

Autocràtor

Autocràtor, en grec antic αὐτοκράτωρ, que es pot traduir per 'autogovernant' o 'únic governant', és un epítet grec que s'aplicava a la persona que exercia un poder absolut sense cap mena de restricció per part dels seus superiors.

Nou!!: Grec antic і Autocràtor · Veure més »

Autofradates (general)

Autofradates (en grec antic Aὐτoφραδάτης) era un general persa que es va distingir sota els reis Artaxerxes III de Pèrsia i Darios III de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Autofradates (general) · Veure més »

Autofradates (sàtrapa)

Autofradates (en grec antic Aὐτoφραδάτης, en lici Vatrafradata) era un alt càrrec de la Persia aquemènida, que apareix com a sàtrapa de Lídia (amb seu a Sardes) cap a l'any 391 aC fins a una data incerta abans del 350 aC.

Nou!!: Grec antic і Autofradates (sàtrapa) · Veure més »

Autofradates de Tapuri

Autofradates (en llatí Autophradates, en grec antic Αὐτοφραδάτης) va ser sàtrapa dels Tapurii (tapuris).

Nou!!: Grec antic і Autofradates de Tapuri · Veure més »

Automatització

L'automatització (el mot català «automatització» ve del grec antic auto, que significa "guiat per un mateix"), exerceix un paper cada vegada més important en l'economia mundial i en l'experiència diària.

Nou!!: Grec antic і Automatització · Veure més »

Autoperipatetikos

Autoperipatetikos és el nom amb el qual es coneix a una nina creada el 1862 per Enoch Rice Morrison.

Nou!!: Grec antic і Autoperipatetikos · Veure més »

Autopoesi

L'autopoesi (del grec αὐτo- (auto-) 'un mateix', i ποίησις (poiesis) 'creació, producció') és la capacitat que té un sistema d'autoreplicar-se i automantenir-se, amb activitats autoconservadores, com a resposta a les condicions externes.

Nou!!: Grec antic і Autopoesi · Veure més »

Autotrasplantament

El trasplantament autòleg o autotrasplantament (del grec αὐτος - autós, un mateix) és un trasplantament en el qual el receptor i el donant són el mateix individu.

Nou!!: Grec antic і Autotrasplantament · Veure més »

Axinita-(Fe)

L'axinita-(Fe) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de l'axinita.

Nou!!: Grec antic і Axinita-(Fe) · Veure més »

Axioma

Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.

Nou!!: Grec antic і Axioma · Veure més »

Axum

Axum és una ciutat del nord de la moderna Etiòpia, a la regió Tigre, que fou capital del Regne d'Axum o Aksum (-), sovint anomenat Etiòpia.

Nou!!: Grec antic і Axum · Veure més »

Aydıncık

Aydıncık és un districte de la província de Mersin, a Turquia.

Nou!!: Grec antic і Aydıncık · Veure més »

Azà

Azà (en grec antic Ἀζᾶν) va ser, segons la mitologia grega, un rei de l'Arcàdia, fill d'Arcas i d'una dona que no era mortal, sinó una hamadríada anomenada Crisopelia.

Nou!!: Grec antic і Azà · Veure més »

Azànites

Azànites (en llatí Azanites, en grec antic Ἀζανίτης) era un metge romà que va elaborar diverses fórmules mèdiques que van obtenir alguna celebritat, ja que tenien l'aprovació de Galè, Oribasi, Paule Egineta, Aeci i altres metges de l'època.

Nou!!: Grec antic і Azànites · Veure més »

Şebnem Korur Fincancı

Şebnem Korur Fincancı (Istanbul, 21 de març de 1959) és una metgessa, professora universitària i activista política turca.

Nou!!: Grec antic і Şebnem Korur Fincancı · Veure més »

Azemilc

Azemilc (en llatí Azemilcus, en grec antic Ἀζέμιλκος) va ser rei de Tir.

Nou!!: Grec antic і Azemilc · Veure més »

Azoic

Azoic és un terme utilitzat fins als anys 50 per descriure l'edat de roques que es formaren abans de l'aparició de la vida en les seqüències geològiques.

Nou!!: Grec antic і Azoic · Veure més »

Íam

D'acord amb la mitologia grega, Íam (en grec antic Ἴαμος, Íamos) fou un endeví, fill d'Apol·lo i d'Evadne, i el mític avantpassat de la casta sacerdotal dels Iàmides.

Nou!!: Grec antic і Íam · Veure més »

Ícar

A la mitologia grega, Ícar (en grec, Ίκαρος) era fill de Dèdal i d'una esclava de Minos, rei de Creta, anomenada Nàucrate.

Nou!!: Grec antic і Ícar · Veure més »

Ídmon

Ídmon (en grec antic, Ίδμων) era, segons la mitologia grega, un tintorer de Colofó, ciutat de Jònia.

Nou!!: Grec antic і Ídmon · Veure més »

Ídmon (fill d'Apol·lo)

Ídmon (grec antic Ἴδμων) va ser, en mitologia grega un argonauta i endeví, l'encarregat d'interpretar els presagis de l'expedició.

Nou!!: Grec antic і Ídmon (fill d'Apol·lo) · Veure més »

Íficle

Segons la mitologia grega, Íficle (en grec antic Ἴφικλος, Ífiklos) fou un heroi, fill de Fílac, rei de Ptiòtida, i de Clímene.

Nou!!: Grec antic і Íficle · Veure més »

Ífit (fill d'Èurit)

Ífit i Íole. Museu del Louvre E635 n3 D'acord amb la mitologia grega, Ífit (en grec antic Ἴφιτος, Ífitos), fou un heroi, fill d'Èurit, rei d'Ecàlia, i d'Antioquea.

Nou!!: Grec antic і Ífit (fill d'Èurit) · Veure més »

Ífit (fill de Nàubol)

Segons la mitologia grega, Ífit (en grec antic Ίφιτος) va ser un heroi, fill de Nàubol, rei de Fòcida.

Nou!!: Grec antic і Ífit (fill de Nàubol) · Veure més »

Ínac

D'acord amb la mitologia grega, Ínac (en grec antic Ἴναχος Ínakhos) va ser un déu fluvial de l'Argòlida, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Ínac · Veure més »

Íole

Íole amb una fletxa Íole (en grec antic Ἰόλη) segons la mitologia grega, va ser una heroïna, filla d'Èurit, rei d'Ecàlia, i d'Antioquea.

Nou!!: Grec antic і Íole · Veure més »

Ístmia

Ístmia (grec: Ισθμια) és un jaciment, antic santuari de Posidó, situat al nord-est del Peloponnès (Grècia), prop de l'istme de Corint, on en l'antiguitat es feien els Jocs Ístmics (grec: Ἰσθμιάδες - Isthmiades).

Nou!!: Grec antic і Ístmia · Veure més »

Ítac

Ítac (en grec antic Ἴθακος) és l'heroi grec epònim de l'illa d'Ítaca.

Nou!!: Grec antic і Ítac · Veure més »

Ítonos

Ítonos (en grec antic Ἴτωνος) o Itó (Ἴτων) era una ciutat de Tessàlia, al districte de Ftiotis que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on diu que formava part dels territoris governats per Protesilau.

Nou!!: Grec antic і Ítonos · Veure més »

«Ekbletomys hypenemus»

«Ekbletomys hypenemus» és un rosegador orizomini extintRay, 1962, taula 10.

Nou!!: Grec antic і «Ekbletomys hypenemus» · Veure més »

Èagre

ÈagreAquesta forma esdrúixola és la prioritzada en les obres habituals de referència, com ara el Diccionari Grec-Català o la traducció catalana del Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal, així com en traduccions catalanes de clàssics grecs.

Nou!!: Grec antic і Èagre · Veure més »

Èax

Èax (en grec antic Οίαξ), va ser, segons la mitologia grega, un dels tres fills de Naupli i de Clímene, la filla de Catreu.

Nou!!: Grec antic і Èax · Veure més »

Èbal (fill de Cinortes)

Segons la mitologia grega, Èbal (en grec antic Οίβαλος) va ser un rei d'Esparta, fill de Cinortes, segons Pausànias.

Nou!!: Grec antic і Èbal (fill de Cinortes) · Veure més »

Èbal (fill de Teló)

Segons la mitologia grega, Èbal (en grec antic Οίβαλος) va ser un heroi, fill de Teló i de la nimfa Sebetis.

Nou!!: Grec antic і Èbal (fill de Teló) · Veure més »

Ècdic

Ècdic (en llatí Ecdicus, en grec antic Ἔκδικος "Ekdikos") fou un navarc espartà que va ser enviat amb vuit vaixells el 391 aC per enderrocar al partit democràtic que tenia el poder a Rodes.

Nou!!: Grec antic і Ècdic · Veure més »

Ècnomos

Ècnomos (en grec antic Ἔκνομος 'Eknomos') és un turó de la costa sud de Sicília entre Agrigent i Gela, a la desembocadura del riu Himera (avui Salso).

Nou!!: Grec antic і Ècnomos · Veure més »

Èczema

Un èczema és una afecció dermatològica (de la pell), caracteritzada per una inflamació que presenta diverses lesions com: eritema, vesícules, pàpules i exsudació.

Nou!!: Grec antic і Èczema · Veure més »

Èfeta

Un èfeta (en grec antic ἐφέτης) a l'antiga Grècia era un membre d'un tribunal d'Atenes constituït per jutjar certs casos d'homicidi.

Nou!!: Grec antic і Èfeta · Veure més »

Èfira (nimfa)

Èfira (en grec antic Εφύρα) va ser una oceànide, una nimfa, filla de Tetis i d'Oceà.

Nou!!: Grec antic і Èfira (nimfa) · Veure més »

Èlia Anastàsia

Ino, en grec Ἰνὼ, anomenada després Èlia Anastàsia, en llatí Aelia Anastasia, va ser una emperadriu consort de l'emperador romà d'Orient Tiberi II, i Augusta des de l'any 578 fins a la seva mort.

Nou!!: Grec antic і Èlia Anastàsia · Veure més »

Èlia Eudòxia

Eudòxia, en llatí Eudoxia, o Èlia Eudòxia, Aelia Eudocia, en grec antic Αἰλία Εὐδοξία, fou una princesa romana d'Orient, filla del franc Bautó (mestre dels soldats de l'imperi), i esposa de l'emperador Arcadi amb el que es va casar amb la cooperació de l'eunuc Eutropi, el 27 d'abril del 395 i amb el que va tenir quatre filles, Flaccil·la (o Falcília), Pulquèria, Arcàdia, i Marina, i un fill, Teodosi (futur Teodosi II o Jove), a més d'uns altres dos embarassos que no van acabar.

Nou!!: Grec antic і Èlia Eudòxia · Veure més »

Èlim

Èlim (en grec antic Έλυμος), va ser segons la mitologia grega, un fill bastard d'Anquises.

Nou!!: Grec antic і Èlim · Veure més »

Èmfrur

Èmfrur (en grec antic ἔμφρουρος, literalment 'el que està de guàrdia') era el nom que es donava als ciutadans espartans i als periecs durant el període en què podien ser cridats en qualsevol moment per fer el servei militar, segons Xenofont.

Nou!!: Grec antic і Èmfrur · Veure més »

Ènnom

Ènnom (en grec antic Ἔννομος Ennomos), és el nom de diversos personatges de la guerra de Troia segons explica Homer a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Ènnom · Veure més »

Èol (fill d'Hípotes)

A la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος) va ser un heroi, fill d'Hípotes (o bé de Posidó i d'Arne, o de Melanipe, segons altres genealogies).

Nou!!: Grec antic і Èol (fill d'Hípotes) · Veure més »

Èol (fill d'Hel·lè)

Segons la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος; en llatí Aeolus) va ser un rei de Magnèsia del Meandre, fill d'Hel·len i Orseis i per tant, net de Deucalió i de Pirra.

Nou!!: Grec antic і Èol (fill d'Hel·lè) · Veure més »

Èon

Èon (en grec antic Οἶον), també anomenada Ion (Ἰόν) per Xenofont, era la ciutat principal del districte de Sciritis a Lacònia.

Nou!!: Grec antic і Èon · Veure més »

Èpit (fill d'Èlat)

Segons la mitologia grega, Èpit (en grec antic Αἴπυτος Aipotos) va ser un rei d'Arcàdia, fill d'Èlat i de Laòdice.

Nou!!: Grec antic і Èpit (fill d'Èlat) · Veure més »

Èpit (fill de Cresfontes)

Èpit (en grec antic Αἴπυτος Aipotos), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de l'heràclida Cresfontes, rei de Messènia i de Mèrope.

Nou!!: Grec antic і Èpit (fill de Cresfontes) · Veure més »

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').

Nou!!: Grec antic і Època arcaica · Veure més »

Èreb

Segons la mitologia grega, Èreb (en grec antic Ἔρεβος 'foscor', 'ombra') va ser una divinitat primordial, sorgida directament del Caos.

Nou!!: Grec antic і Èreb · Veure més »

Èrgies

Èrgies (en llatí Ergias, en grec antic Ἐργίας) fou un historiador grec nascut a Rodes que va escriure una obra sobre la seva illa.

Nou!!: Grec antic і Èrgies · Veure més »

Èrix

Èrix (en grec antic Έρυξ) és un heroi grec que va donar nom a la muntanya siciliana d'Erix, famosa pel santuari d'Afrodita que hi havia al seu cim.

Nou!!: Grec antic і Èrix · Veure més »

Èsquil

Èsquil Èsquil (en grec antic:, Aiskhúlos o Aiskhýlos, Eleusis, c. 525/524, Gela 456/455 aC) fou un dramaturg grec.

Nou!!: Grec antic і Èsquil · Veure més »

Èsquil d'Alexandria

Èsquil d'Alexandria, en llatí Aeschylus, en grec antic:, fou un poeta èpic grec que va viure abans del final del.

Nou!!: Grec antic і Èsquil d'Alexandria · Veure més »

Èsquil de Cnidos

Èsquil de Cnidos (en llatí Aeschylus, en grec antic: Aiskhúlos) va ser un famós orador d'origen grec, el més cèlebre de l'Àsia Menor del seu temps, procedent de Cnidos de Cària.

Nou!!: Grec antic і Èsquil de Cnidos · Veure més »

Èsquil de Rodes

Èsquil de Rodes (en llatí Aeschylus, en grec antic Αἰσχύλος "Aiskhúlos") fou un governador de l'illa de Rodes nomenat per Alexandre el Gran l'any 332 aC.

Nou!!: Grec antic і Èsquil de Rodes · Veure més »

Èsquines (metge)

Èsquines (en llatí Aeschines, en grec antic Αἰσχίνης) fou un metge grec que va viure a mitjans del.

Nou!!: Grec antic і Èsquines (metge) · Veure més »

Èsquines de Milet

Èsquines de Milet (en llatí Aeschines, en grec) va ser un orador contemporani de Ciceró que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Èsquines de Milet · Veure més »

Èsquines de Neàpolis

Èsquines de Neàpolis (en llatí Aeschines, en grec antic Αἰσχίνης) fou un filòsof peripatètic nascut a Neàpolis (avui Nàpols) que va dirigir l'acadèmia d'Atenes juntament amb Càrmides i Clitòmac cap a l'any el 109 aC, segons diu Ciceró.

Nou!!: Grec antic і Èsquines de Neàpolis · Veure més »

Ètica a Nicòmac

Rafael. S'hi observa Aristòtil sostenint la seva ''Ètica a Nicòmac'' LÈtica a Nicòmac, sovint anomenada simplement lÈtica (grec: Ta Ethika), és un tractat d'Aristòtil sobre la virtut i la moral que defineix l'ètica aristotèlica.

Nou!!: Grec antic і Ètica a Nicòmac · Veure més »

Èucrates (general)

Èucrates (en llatí Eucrates, en grec antic Εὐκράτης) fou un general atenenc que va operar a Tràcia cap a la darrera part del segle V aC.

Nou!!: Grec antic і Èucrates (general) · Veure més »

Èucrates (militar)

Èucrates (en llatí Eucrates, en grec antic Εὐκράτης) fou un militar atenenc germà del general Nícies.

Nou!!: Grec antic і Èucrates (militar) · Veure més »

Èucrates d'Atenes

Èucrates (en llatí Eucrates, en grec antic Εὐκράτης) fou un demagog atenenc que va ser dirigent de la ciutat en el temps de Cleó una mica abans que aquest.

Nou!!: Grec antic і Èucrates d'Atenes · Veure més »

Èudic

Èudic (en llatí Eudicus, en grec antic Εὔδικος) fou un militar i governant de Tessàlia, probablement membre de la família dels aleuades i com tota la família seguidor fidel de Filip II de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Èudic · Veure més »

Èumenes d'Amastris

Èumenes (en llatí Eumenes, en grec antic Εὐμένης) fou tirà de la ciutat d'Amastris a la costa de l'Euxí (Mar Negra) contemporani d'Antíoc I Sòter.

Nou!!: Grec antic і Èumenes d'Amastris · Veure més »

Èupolis

Èupolis (en llatí Eupolis, en grec antic Εὔπολις) fou un poeta còmic atenenc, fill de Sosípolis, que va pertànyer a la vella comèdia.

Nou!!: Grec antic і Èupolis · Veure més »

Èurit (fill d'Urà)

Segons la mitologia grega, Èurit (en grec antic Εὔρυτος) va ser un dels gegants, fill d'Urà i de Gea.

Nou!!: Grec antic і Èurit (fill d'Urà) · Veure més »

Èurit (fill de Posidó)

Èurit, (en grec antic Εὔρυτος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó i Molíone.

Nou!!: Grec antic і Èurit (fill de Posidó) · Veure més »

Èuties

Èuties (en llatí Euthias, en grec antic Εὐθίας) fou un orador atenenc del temps de Demòstenes que va llançar una acusació contra l'hetera Frine, però no en va obtenir la condemna.

Nou!!: Grec antic і Èuties · Veure més »

Òbol

Òbol (en grec antic ὀβελός, "obelós" i en àtic ὀβολός, "obolós", pl. ὀβολόι, «fermall», en llatí obolus) era la més petita de les quatre principals denominacions del pes i del diner entre els grecs.

Nou!!: Grec antic і Òbol · Veure més »

Ògig

Segons la mitologia grega, Ògig (en grec antic Ὤγυγος, Ogigos) va ser un rei de la Beòcia, fill de Posidó (tot i que alguns el fan fill de l'heroi Beot, que va donar nom a Beòcia) i d'Alistra.

Nou!!: Grec antic і Ògig · Veure més »

Òlbia (Ligúria)

Olbia - Ὀλβία en grec antic - era una ciutat de Ligúria suposadament entre Forum Julii (Fréjus) i Massàlia (Marsella).

Nou!!: Grec antic і Òlbia (Ligúria) · Veure més »

Òlbia (Sardenya)

Òlbia (antigament en català: Terranova, en sard Terranoa, en gal·lurès Tarranóa, en italià Olbia) és una ciutat de Sardenya de la província de Sàsser.

Nou!!: Grec antic і Òlbia (Sardenya) · Veure més »

Òlenos (Etòlia)

Òlenos (en llatí Olenus, en grec antic Ὤλενος) era una ciutat d'Etòlia situada entre els rius Aqueloos i Evenos.

Nou!!: Grec antic і Òlenos (Etòlia) · Veure més »

Òquim

Segons la mitologia grega, Òquim (en grec antic Ὄχιμος, Ókhimos) va ser un dels Helíades, un dels set fills d'Hèlios i de la nimfa Rode.

Nou!!: Grec antic і Òquim · Veure més »

Òrbita heliocèntrica

Una òrbita heliocèntrica és una òrbita al voltant del Sol.

Nou!!: Grec antic і Òrbita heliocèntrica · Veure més »

Çivril

Çivril és una vila i un districte de la província de Denizli, en la regió egea de Turquia.

Nou!!: Grec antic і Çivril · Veure més »

Àbac

Àbac xinès marcant el nombre 37.925 Làbac (del llatí abăcus, i grec άβαξ-ακος, que significa "taula") és una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles.

Nou!!: Grec antic і Àbac · Veure més »

Àccium

Àccium o Acci (en grec antic Ἄκτιον, Àction; en llatí Actĭum) era un promontori d'Acarnània a l'entrada del golf d'Arta, enfront del qual es van lliurar dues batalles.

Nou!!: Grec antic і Àccium · Veure més »

Àcid cianhídric

L'àcid cianhídric o cianur d'hidrogen, és un àcid de fórmula HCN.

Nou!!: Grec antic і Àcid cianhídric · Veure més »

Àctor de Fòcida

Àctor, (en grec antic Ἄκτωρ), va ser un fill d'Hipas, nascut a la Fòcida.

Nou!!: Grec antic і Àctor de Fòcida · Veure més »

Àgave (filla de Cadme)

Penteu, fill d'Agaue, és esquinçat per sa mare i la germana d'ella, Ino. Lecànide (λεκανί&#962) àtica amb figures vermelles, aprox. 450-425 a. Cr. (Louvre, París) Segons la mitologia grega, Àgave o Agave (grec antic: Ἀγαύη; llatí: Ăgāuē o Ăgău&#275) va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.

Nou!!: Grec antic і Àgave (filla de Cadme) · Veure més »

Àgave (nereida)

Àgave (en grec antic Ἀγαυή) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Àgave (nereida) · Veure més »

Àgies d'Argos

Àgies d'Argos (en llatí Agias, en grec) fou un escriptor grec.

Nou!!: Grec antic і Àgies d'Argos · Veure més »

Àgora

Stoà de l'antiga '''àgora''' de Tessalònica Làgora (del grec ἀγορά 'assemblea' i també 'mercat') era la plaça pública de les ciutats estat gregues (les polis).

Nou!!: Grec antic і Àgora · Veure més »

Àgrafa de Jesús

Els Àgrafa (en singular ἄγραφον agrafon, una paraula grega que significa "no escrit") són les dites de Jesús que no es troben als evangelis canònics.

Nou!!: Grec antic і Àgrafa de Jesús · Veure més »

Àlbics

Els àlbics (en llatí Albici, en grec antic Ἀλβιεῖς) van ser una confederació de pobles gals de la regió de Marsella (Massilia), esmentats per Juli Cèsar, que van lluitar al costat dels massaliotes contra la flota romana dirigida per Dècim Juni Brut Albí el 49 aC.

Nou!!: Grec antic і Àlbics · Veure més »

Àlcim Ecdidi Avit

Àlcim Ecdidi Avit (en llatí Alcimus Ecdidius Avitus, o Alcimus Ecdicius Avitus) va ser un escriptor i bisbe llatí del.

Nou!!: Grec antic і Àlcim Ecdidi Avit · Veure més »

Àlope (Tessàlia)

Àlope (en grec antic Αλόπη) era una antiga ciutat de Tessàlia al districte de Ftiotis que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Àlope (Tessàlia) · Veure més »

Àmfiro

Àmfiro (en grec antic Ἀμφιρὼ o Αμφιρω) va ser una oceànide, una de les 3.000 filles d'Oceà i de Tetis, tots dos titans.

Nou!!: Grec antic і Àmfiro · Veure més »

Àmfissa (mitologia)

Àmfissa (en llatí Amphissa, en grec antic Ἄμφισσα) era segons la mitologia grega, una filla de Macareu i neta d'Èol.

Nou!!: Grec antic і Àmfissa (mitologia) · Veure més »

Àmic

Àmic encadenat pels argonautes Àmic (en grec antic Ἄμυκος "el que dessagna"), va ser, segons la mitologia grega, un gegant fill de Posidó.

Nou!!: Grec antic і Àmic · Veure més »

Àmpel

Giorgio Sommer, (1834-1914) - n. 1806 - Bacco e Ampelo (Florència) Àmpel (en grec antic Ἄμπελος, "cep de vinya"), va ser, segons la mitologia grega, un jove sàtir, estimat de Dionís.

Nou!!: Grec antic і Àmpel · Veure més »

Ànap (Ambràcia)

Anapos (en llatí Anapus, en grec antic Ἄναπος) era un riu d'Ambràcia, afluent del riu Aquelos (llatí Achelous) al que desaiguava una mica al sud de la ciutat d'Estratos (llatí Stratos).

Nou!!: Grec antic і Ànap (Ambràcia) · Veure més »

Àngel

XIX Un àngel és una presència divina que entra en contacte amb els humans.

Nou!!: Grec antic і Àngel · Veure més »

Ànteros

Ànteros. Piccadilly Circus London D'acord amb la mitologia grega, Ànteros (en grec antic Αντερως) va ser una divinitat, fill d'Ares i d'Afrodita.

Nou!!: Grec antic і Ànteros · Veure més »

Àntif

Àntif (en grec antic Ἄντιφος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Tèssal rei de Cos, i per tant net d'Hèracles.

Nou!!: Grec antic і Àntif · Veure més »

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Nou!!: Grec antic і Àrab · Veure més »

Àrgios

Àrgios (en llatí Argius, en grec antic) fou un escultor deixeble de Policlet que va florir cap al 388 aC segons diu Plini el Vell a la Naturalis Historia.

Nou!!: Grec antic і Àrgios · Veure més »

Ària (Pèrsia)

Ària (en persa antic 'Haraiva', en avèstic 'Haraeuua' en grec antic Ἀρεία o Ἀρείων γῆ) va ser una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana, les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est, Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.

Nou!!: Grec antic і Ària (Pèrsia) · Veure més »

Àsea

Àsea (en grec antic Ἀσέα, gentilici Ἀσεάτης, català aseata) era una antiga ciutat d'Arcàdia del districte de Menàlia situada prop de la frontera amb Lacònia, a la via que anava de Megalòpolis a Pal·làntion i a Tègea.

Nou!!: Grec antic і Àsea · Veure més »

Àsia (filla d'Oceà)

Àsia (en grec antic Ἀσία), va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Àsia (filla d'Oceà) · Veure més »

Àsia (mitologia)

Àsia (en grec antic Άσία) en la mitologia grega era una filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Àsia (mitologia) · Veure més »

Àspalis

Àspalis (en grec antic Άσπαλίς), va ser, segons la mitologia grega, una noia de la ciutat de Melitea filla d'Argeu.

Nou!!: Grec antic і Àspalis · Veure més »

Àstat

L'àstat és l'element químic de símbol At i nombre atòmic 85.

Nou!!: Grec antic і Àstat · Veure més »

Àtal (metge)

Àtal o Àttal (en llatí Attalus, en grec antic Άτταλος) era un metge romà del, deixeble del metge Sorà (Soranus) i va pertànyer a l'escola metòdica, una de les escoles mèdiques més importants del món grecoromà.

Nou!!: Grec antic і Àtal (metge) · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Nou!!: Grec antic і Àtila · Veure més »

Àtropos

Àtropos (en grec antic Ἄτροπος 'Atropos') va ser una de les Moires, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, encara que altres genealogies les fan filles de Zeus i de Temis, i per tant germanes de les Hores.

Nou!!: Grec antic і Àtropos · Veure més »

Àuson

Àuson (en grec antic Αὒσον) va ser un fill d'Odisseu i potser de Calipso o de Circe.

Nou!!: Grec antic і Àuson · Veure més »

Babri

Babri o Bàbries (en llatí Babrius o Babrias, en grec), també anomenat Gàbries (Gabrias) va ser un poeta grec que va convertir les faules d'Isop en vers.

Nou!!: Grec antic і Babri · Veure més »

Bacteris

lang.

Nou!!: Grec antic і Bacteris · Veure més »

Bactrus

Bactrus (en llatí Bactrus, en grec antic Βάκτρος) era un riu de la Bactriana, que tenia situada a la seva riba la ciutat de Bactra.

Nou!!: Grec antic і Bactrus · Veure més »

Badres

Badres (en grec antic Βάδρης), o potser Bares (Βάρης) fou un persa a qui el sàtrapa Ariandes governador d'Egipte sota Cambises II de Pèrsia, va nomenar comandant de les forces navals que enviava contra la ciutat de Barca l'any 512 aC, per ajudar Feretime, la mare del rei de Cirene Arcesilau III que uns exiliats havien assassinat.

Nou!!: Grec antic і Badres · Veure més »

Baeopogon

Baeopogon és un dels gèneres d'ocells, de la família dels picnonòtids (Pycnonotidae).

Nou!!: Grec antic і Baeopogon · Veure més »

Bafi

Bafi (en llatí Baphius, en grec Βάφιος) fou un comentarista grec de l'època romana d'Orient de la Basilica, una obra jurídica recopilada Lleó VI el Filòsof que incorporava un gran nombre de lleis i constitucions (codis) anteriors.

Nou!!: Grec antic і Bafi · Veure més »

Bagadània

Bagadània (en llatí Bagadania, en grec antic Βαγαδανία) era una gran plana elevada de la Capadòcia a la base del Taure i sud-est de l'Argeos.

Nou!!: Grec antic і Bagadània · Veure més »

Bagras

Baghras (vista de la part oest) Bagras o Pagres (en llatí Pagrae, en grec antic Πάγπαι) era una ciutat de Síria al districte de Pièria prop de les Portes Síries, segons diu Ptolemeu, o al districte d'Antioquia prop de les Portes Amanides o Síries, segons precisa Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Bagras · Veure més »

Bagrat III de Taron

Bagrat III de Taron (en grec antic Πανκράτιος Ταρωνίτης 'Pankratios Taronites') va ser príncep de Taron de l'any 966 o 967 al 968.

Nou!!: Grec antic і Bagrat III de Taron · Veure més »

Balanea

Balanea o Baniyas, (en llatí Balanea, en grec antic Βαλαναία 'Balanaia', en àrab ياس Bāniyās) també anomenada Bulunyas o Leucas en època antiga, és una ciutat siriana al peu del turó Kalcat al-Markwab, a 55 km al sud de Latakia (antiga Laodicea) i a 35 km al nord de Tartus.

Nou!!: Grec antic і Balanea · Veure més »

Balbura

Balbura (en grec antic Βάλβουρα) era una ciutat de Lícia.

Nou!!: Grec antic і Balbura · Veure més »

Bali (cavall)

Bali (en grec antic Βαλίος), va ser un dels cavalls d'Aquil·les, nascut de Zèfir i de l'harpia Podarge.

Nou!!: Grec antic і Bali (cavall) · Veure més »

Banausos

Banausos (en grec antic βάναυσος, plural βάναυσοι, banausoi) és un pejoratiu aplicat a la classe de treballadors manuals de l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Banausos · Veure més »

Baquíada

Els Baquíades (en grec antic Βακχιάδαι "Bakkhiadai") eren un clan heràclida que tenia el seus orígens en Baquis, un rei de Corint del 926 aC al 891 aC, que va governar aquesta ciutat fins a l'abolició de la monarquia (cap al 748 aC) i després encara al front d'una oligarquia fins a la seva deposició per Cípsel el 657 aC.

Nou!!: Grec antic і Baquíada · Veure més »

Baqueu de Tanagra

Baqueu o Baqui, en llatí Baccheius o Bacchius, en grec antic, fou un escriptor de medicina grec i probablement també metge.

Nou!!: Grec antic і Baqueu de Tanagra · Veure més »

Baqueu el Vell

Baqueu el Vell (en llatí Baccheius, en grec antic Βακχείος ὁ γέρων) va ser l'autor d'un tractat curt de música en forma de catecisme anomenat εἰσαγωγή τέχνης μουσικῆς ('Eisagogé technos mousikes', Introducció a la tècnica musical) considerada una obra força clara, que exposava els principals temes i arguments sobre el ritme i l'harmonia.

Nou!!: Grec antic і Baqueu el Vell · Veure més »

Baquides

Baquides (en llatí Bacchides, en grec antic Βακχίδης) era un eunuc de Mitridates VI Eupator que després de la derrota del seu sobirà, aquest el va enviar a matar a les seves dones i germanes per evitar que caigueren en mans de Lucul·le l'any 71 aC, segons diu Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Baquides · Veure més »

Baquil

Baquil (en llatí Bacchylus, en grec antic Βακχύλος, excepte Eusebi de Cesarea que escriu Βακχύλλος) va ser bisbe de Corint, cap a la segona meitat del, durant els regnats de Còmmode i de Septimi Sever.

Nou!!: Grec antic і Baquil · Veure més »

Baquis (endeví)

Baquis o també Bakis (en grec antic Βάκις) va ser un cresmòleg (col·leccionista d'oracles) i endeví grec que va viure cap als segles VI-V aC.

Nou!!: Grec antic і Baquis (endeví) · Veure més »

Bar (unitat)

Un bar (símbol bar) és una unitat de pressió.

Nou!!: Grec antic і Bar (unitat) · Veure més »

Baríton

Baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor.

Nou!!: Grec antic і Baríton · Veure més »

Bardesanes

Bardesanes (Bar-Daisan) fou un escriptor, filòsof i astròleg sirià nascut a Edessa al, o a tot tardar als primers anys del (la Crònica d'Edessa escrita cap al, fixa el seu naixement el 154 i Epifani diu que fou amic d'Abgar bar Manu, que podria ser "Agbar" Manu VIII bar Manu (139-163 i 165-167) o bé Abgar VIII el gran (rei vers 167-214). Els seus pares eren pagans, però ell va convertir-se aviat al cristianisme. Segons algunes cròniques, va estudiar a Hieràpolis o potser a Apamea i segurament va anar a Babilònia on va seguir les ensenyances dels astròlegs caldeus. Als primers segles de l'imperi romà, aquesta ciutat tenia encara molt de prestigi. Es creu que el pare de Bardesanes també era astròleg, ja que aquesta disciplina, com la dels mags, passava de pares a fills. Educat com a cristià es va adherir a l'heretgia valentiniana de contingut gnòstic, però després la va abandonar i va fundar una secta pròpia (els disanites). Va escriure nombrosos poemes, recopilats pel seu fill Armoni però posteriorment perduts, que la gent cantava a les esglésies i pels carrers, però que algunes autoritats eclesiàstiques censuraven per no ser prou ortodoxes. També va escriure alguns llibres contra diverses sectes especialment contra la secta dels marcionites. Els seus treballs escrits en siríac, van ser traslladats al grec. Va escriure també sobre la persecució dels cristians, en època de Caracal·la o d'Heliogàbal. Se li atribueix un tractat astrològic, Sobre la conjunció dels planetes, on deia que el món tindria una durada de 6.000 anys. Les seves idees astrològiques i filosòfiques van ser recollides per Filip, un deixeble seu, que va escriure El llibre de les lleis dels països, i que s'ha conservat en un manuscrit del. En aquest llibre es recull la seva visió sobre els horòscops i la necessitat de sotmetre's al destí que indiquen els astres. Va tenir diversos deixebles entre els que sembla que es trobava el cèlebre Mani. La seva fama va durar alguns segles, i sobre ell es narraven nombroses llegendes.

Nou!!: Grec antic і Bardesanes · Veure més »

Bardil·lis

Bardil·lis (en llatí Bardylis o Bardyllis, en grec antic Βάρδυλις, Βάρδυλλις) va ser un cap o rei il·liri inicialment cap d'una colla de bandits que repartia equitativament el botí entre els seus homes, i que va acabar assolint el poder a gran part d'Il·líria.

Nou!!: Grec antic і Bardil·lis · Veure més »

Bardil·lis II

Bardil·lis II (en llatí Bardylis o Bardyllis, en grec antic Βάρδυλις, Βάρδυλλις) va ser un rei d'Il·líria possiblement fill de Clit i nét de Bardil·lis.

Nou!!: Grec antic і Bardil·lis II · Veure més »

Bari (Pulla)

Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.

Nou!!: Grec antic і Bari (Pulla) · Veure més »

Bariteri

El bariteri (Barytherium grave) és una espècie de proboscidi extint de la família dels baritèrids que visqué al nord d'Àfrica entre l'Eocè i l'Oligocè.

Nou!!: Grec antic і Bariteri · Veure més »

Barosaure

El barosaure (Barosaurus, 'llangardaix pesant' en grec antic, en referència al pes dels ossos del seu coll) fou un dinosaure sauròpode herbívor de coll i cua llargs de dimensions enormes, relacionats amb la forma més coneguda Diplodocus.

Nou!!: Grec antic і Barosaure · Veure més »

Barsentes

Barsentes (en llatí Barsaentes o Barzaentos, en grec antic Βαρσαέντης o Βαρζάεντος) va ser sàtrapa persa d'Aracòsia i Drangiana.

Nou!!: Grec antic і Barsentes · Veure més »

Barsine (dona d'Èumenes)

Barsine (en grec antic Βαρσίνη) era una filla d'Artabazos II sàtrapa de Dascilios i probablement d'una germana de Memnó i Mentor de Rodes.

Nou!!: Grec antic і Barsine (dona d'Èumenes) · Veure més »

Barsine (dona de Memnó de Rodes)

Barsine (en grec antic Βαρσίνη) era una filla d'Artabazos II, sàtrapa de Dascilios i dona de Memnó de Rodes.

Nou!!: Grec antic і Barsine (dona de Memnó de Rodes) · Veure més »

Barzanes

Barzanes (en grec antic Βαρζάνης) o Satibarzanes (Σατιβαρζάνης), va ser sàtrapa persa d'Ària sota Darios III de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Barzanes · Veure més »

Bas de Bitínia

Bas (en grec antic Βᾶς) fou rei de Bitínia durant cinquanta anys, del 377 aC al 326 aC.

Nou!!: Grec antic і Bas de Bitínia · Veure més »

Basalt

El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica -rica en silicats de magnesi i ferro (principalment plagiòclasi i piroxens i amb la presència possible d'olivina i foids), i de baix contingut en sílice-; també pot tenir vidre volcànic intersticial.

Nou!!: Grec antic і Basalt · Veure més »

Basili d'Ancira

Basili d'Ancira (en llatí Basilius, en grec antic Βασίλιος o Βασιλείος) va ser bisbe d'Ancira (Ancyra, actual Ankara) de l'any 336 al 360.

Nou!!: Grec antic і Basili d'Ancira · Veure més »

Basili de Cilícia

Basili de Cilícia (en llatí Basilius, en grec antic Βασίλιος) fou bisbe de Irenòpolis a Cilícia.

Nou!!: Grec antic і Basili de Cilícia · Veure més »

Basili de Selèucia

Basili de Selèucia (en llatí Basilius, en grec antic Βασίλιος o Βασιλείος) va ser bisbe de Selèucia d'Isàuria del 448 al 458.

Nou!!: Grec antic і Basili de Selèucia · Veure més »

Basili el Jove

Basili el Jove (mort a Constantinoble, 952) fou un anacoreta de la rodalia de Constantinoble.

Nou!!: Grec antic і Basili el Jove · Veure més »

Basili Onomàgul

Basili Onomàgul (en grec antic Βασίλειος Ὀνομάγουλος) va ser un usurpador del tron imperial romà d'Orient en temps de Lleó III Isàuric.

Nou!!: Grec antic і Basili Onomàgul · Veure més »

Basilica

La Basilica és una obra jurídica de Lleó VI el Filòsof que incorpora un gran nombre de lleis i constitucions (codis) anteriors.

Nou!!: Grec antic і Basilica · Veure més »

Basilides (bisbe)

Basilides (en llatí Basileides, en grec antic) fou un bisbe grec de la Pentàpolis Líbia, contemporani i amic de Dionís d'Alexandria al que va dirigir algunes cartes sobre el tema "en el moment de la resurrecció de nostre Senyor, a quina hora d'aquell dia el dejuni d'abans de Pasqua hauria de cessar".

Nou!!: Grec antic і Basilides (bisbe) · Veure més »

Basilides (gramàtic)

Basilides (en llatí Basileides, en grec antic) fou un gramàtic grec d'època no coneguda.

Nou!!: Grec antic і Basilides (gramàtic) · Veure més »

Basilides d'Escitòpolis

Basilides d'Escitòpolis (en llatí Basileides, en grec antic) fou un filòsof estoic grec.

Nou!!: Grec antic і Basilides d'Escitòpolis · Veure més »

Basilosaure

Els basilosaures (Basilosaurus, 'rèptil rei' en llatí) són un gènere de cetacis extints.

Nou!!: Grec antic і Basilosaure · Veure més »

Bastarnes

Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.

Nou!!: Grec antic і Bastarnes · Veure més »

Bastetans

Els bastetans (en llatí bastetani, bastitani i també bastuli, en grec antic Βαστητανοί, Βαστιτανοί, Βαστοῦλοι) eren un poble de la Hispània Bètica que, segons Estrabó, habitaven la costa sud entre Gibraltar i Barea (a l'est) i arribaven fins a l'Orospeda cap a l'interior.

Nou!!: Grec antic і Bastetans · Veure més »

Batalla de Cinoscèfales

La batalla de Cinoscèfales (en grec antic Μάχη τῶν Κυνὸς Κεφαλῶν) de l'any 197 aC va ser una de les batalles de la Segona Guerra Macedònica.

Nou!!: Grec antic і Batalla de Cinoscèfales · Veure més »

Batalla de Cinoscèfales (364 aC)

La Batalla de Cinoscèfales que es va desenvolupar en un lloc anomenat Cinoscèfales (en grec antic Κυνὸς κεφαλαί "Kynós Kephalai", literalment 'caps de gos') va ser una batalla ocorreguda l'any 364 aC entre les forces de Tebes manades per l'estrateg Pelòpides i l'exèrcit de Tessàlia dirigit per Alexandre de Feres.

Nou!!: Grec antic і Batalla de Cinoscèfales (364 aC) · Veure més »

Batalla de les Termòpiles (480 aC)

La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.

Nou!!: Grec antic і Batalla de les Termòpiles (480 aC) · Veure més »

Batalla de Marató

La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.

Nou!!: Grec antic і Batalla de Marató · Veure més »

Batalla del Pont Milvi

La batalla del Pont Milvi va ser l'enfrontament militar que va tenir lloc el 28 d'octubre de l'any 312, als afores de la ciutat de Roma, al pont Milvi, entre els exèrcits dels emperadors Constantí I i Maxenci.

Nou!!: Grec antic і Batalla del Pont Milvi · Veure més »

Batanaci

Batanaci (llatí Bathanatos, grec) va ser el cap dels escordiscs (cordistae) una tribu de gals que van envair Grècia junt amb Brennus i altres el 279 aC.

Nou!!: Grec antic і Batanaci · Veure més »

Bató (mitologia)

Bató (en grec antic Βάτων), va ser, segons la mitologia grega, el conductor del carro d'Amfiarau, l'heroi tebà.

Nou!!: Grec antic і Bató (mitologia) · Veure més »

Bató d'Atenes

Bató d'Atenes (en llatí Baton, en grec antic Βάτων, també escrit de manera incorrecta com Βάττος (Plutarc), Βάττων (Suides), Βάθων (Eudòxia)) fou un poeta còmic atenenc de la nova comèdia, que va florir a l'entorn de l'any 280 aC.

Nou!!: Grec antic і Bató d'Atenes · Veure més »

Bató de Sinope

Bató de Sinope (en llatí Baton, en grec antic) fou un retòric i historiador grec que va viure poc després d'Àrat de Sició cap a la meitat del segons Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Bató de Sinope · Veure més »

Batia

Batia (en grec antic Βάτεια), d'acord amb la mitologia grega, va ser filla de Teucre, cabdill dels teucris.

Nou!!: Grec antic і Batia · Veure més »

Batins

Els batins (en llatí Batini, en grec antic Βατεινοί) eren una tribu germànica que segons Claudi Ptolemeu vivia a les muntanyes dels Sudets.

Nou!!: Grec antic і Batins · Veure més »

Batos (mitologia)

Batos (en grec antic Βάττος) va ser, segons la mitologia grega, un vell pastor que vivia a la Serra de Menalos.

Nou!!: Grec antic і Batos (mitologia) · Veure més »

Batos II Eudamó

Batos II (en llatí Battus, en grec antic Βάττος) anomenat Eudamó (Εὖδαίμων "el pròsper" o "el feliç") fou fill d'Arcesilau I, i el tercer rei de la dinastia batiada a la Cirenaica i a Cirene.

Nou!!: Grec antic і Batos II Eudamó · Veure més »

Batos III

Batos III (en llatí Battus, en grec antic Βάττος), anomenat "El coix" (Χωλός), fou rei de Cirene.

Nou!!: Grec antic і Batos III · Veure més »

Batos IV el bell

Batos IV (en llatí Battus, en grec antic Βάττος), anomenat ο Καλός ("El bell", o potser "El just") per Heràclides Pòntic fou rei de Cirene potser l'any 512 aC o el 510 aC després d'uns cinc anys de república.

Nou!!: Grec antic і Batos IV el bell · Veure més »

Batxillerat

El batxillerat és l'etapa del sistema educatiu d'Espanya que s'inicia en acabar l'educació secundària (ESO).

Nou!!: Grec antic і Batxillerat · Veure més »

Baubo

Baubo (en grec antic Βαυβώ/ Baubố), en la tradició òrfica de la mitologia grega, és una figura femenina lligada als misteris d'Eleusis i a la història de Demèter i Core.

Nou!!: Grec antic і Baubo · Veure més »

Baucis

Baucis (en llatí Baucis, en grec antic) fou una poeta grega considerada deixeble de Safo.

Nou!!: Grec antic і Baucis · Veure més »

Bàdaca

Bàdaca (en grec antic Βάδακη) va ser una ciutat de Susiana on es va retirar Antígon després de ser derrotat per Èumenes.

Nou!!: Grec antic і Bàdaca · Veure més »

Bàlacros (militar)

Bàlacros (en llatí Balacros, en grec antic Bάλακρoς) fou un militar macedoni, fill d'Amintes, de l'exèrcit d'Alexandre el Gran, al.

Nou!!: Grec antic і Bàlacros (militar) · Veure més »

Bàlacros (sàtrapa)

Bàlacros (en llatí Balacros, en grec antic Bάλακρoς) fou un militar macedoni, fill de Nicanor.

Nou!!: Grec antic і Bàlacros (sàtrapa) · Veure més »

Bàlsam del Perú

El bàlsam del Perú, Myroxylon balsamum també conegut com a Toluifera balsamum L. i Myrospermum toluiferun (Myroxylon balsamum, Myroxylon del grec, fusta olorosa i balsamum, bàlsam) és un arbre gran que pot arribar a mesurar uns 30 metres d'alçada de la família de les fabàcies originari de centre Amèrica.

Nou!!: Grec antic і Bàlsam del Perú · Veure més »

Bàrbar

Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.

Nou!!: Grec antic і Bàrbar · Veure més »

Bèbrices

Els bèbrices (en llatí bebrici, en grec antic Βέβρυκες) eren un poble possiblement iber que vivia a ambdós costats de les muntanyes dels Pirineus, al nord d'Aragó i a la regió de Foix.

Nou!!: Grec antic і Bèbrices · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Grec antic і Bíblia · Veure més »

Bílhorod-Dnistrovski

Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s. XVI, sovint coneguda pel nom d'origen turc d'Аккерман o Akkerman) és una ciutat d'Ucraïna, a la dreta de l'estuari/ria del Dnièster, a prop de la mar Negra i de Moldàvia, a l'óblast d'Odessa a les regions històriques de Bessaràbia i Budjak.

Nou!!: Grec antic і Bílhorod-Dnistrovski · Veure més »

Bístons

Els bístons (en llatí bistones, en grec antic Βίστονες) eren un poble traci que ocupava el territori entre Abdera i Dicea, prop del llac Bistonis, segons Heròdot i Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Bístons · Veure més »

Bízie

Bízia (en grec antic Βιζύη) és l'antic nom de l'actual Vize, a Turquia.

Nou!!: Grec antic і Bízie · Veure més »

Bòreas

Segons la mitologia grega, Bòreas o Bòrees (en grec antic Βορέας), era la personificació del vent del nord i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

Nou!!: Grec antic і Bòreas · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Grec antic і Bòsfor · Veure més »

Búricos

Búricos (en grec antic: Βούριχος, 'Búrikhos', en llatí: Burichus) va ser un dels comandants de Demetri Poliorcetes durant el combat naval a la vora de Salamina de Xipre l'any 306 aC, diu Diodor de Sicília.

Nou!!: Grec antic і Búricos · Veure més »

Bedes

Bedes (en llatí Bedas, en grec antic Βοίδας) fou un escultor grec, fill i deixeble de Lísip de Sició i germà dels també escultors Daip i Eutícrates.

Nou!!: Grec antic і Bedes · Veure més »

Bedròmia

Bedròmia (en grec antic Βοηδρόμια "Boedrómia") era un festival que se celebrava a Atenes en honor d'Apol·lo Bedromi.

Nou!!: Grec antic і Bedròmia · Veure més »

Bel (mitologia)

Bel (en accadi 'Belu', en grec antic Βελος, en llatí Belus), una paraula que en llengua accàdia significa "senyor", va ser una divinitat de la mitologia sumèria, encara que el seu nom significava més aviat un títol que un personatge.

Nou!!: Grec antic і Bel (mitologia) · Veure més »

Bel·lerofont

Pegàs. D'acord amb la mitologia grega, Bel·lerofont (en grec antic Βελλεροφῶν), va ser un heroi grec, fill de Glaucos, rei de Corint, i d'Eurímede.

Nou!!: Grec antic і Bel·lerofont · Veure més »

Belemina

Belemina (en grec antic Βελεμίνα) o Belmina (Βέλμινα) o Belbina (Βελβίνα) era una ciutat del nord-oest de Lacònia, centre del districte de Belminatis (Βελμινᾶτι), segons Estrabó i Polibi.

Nou!!: Grec antic і Belemina · Veure més »

Belemnits

Els belemnits (Belemnoidea, gr. belemnon, "dard o fletxa") són un grup extint de mol·luscs cefalòpodes de la subclasse Coleoidea.

Nou!!: Grec antic і Belemnits · Veure més »

Belisama

En la mitologia celta, Belisama (en grec, Bηλησαμα) era una deessa adorada en la Gàl·lia.

Nou!!: Grec antic і Belisama · Veure més »

Belos (pare de Dido)

D'acord amb la mitologia grega, Belos (en grec antic Βῆλος), va ser, segons algunes genealogies, un rei de Tir, pare de Dido i de Pigmalió.

Nou!!: Grec antic і Belos (pare de Dido) · Veure més »

Beluga

La beluga, balena blanca o marsuí (Delphinapterus leucas) és una espècie de cetaci odontocet que viu a la regió àrtica i subàrtica.

Nou!!: Grec antic і Beluga · Veure més »

Benaurances

Segons la tradició cristiana, les benaurances són les dites més conegudes del Sermó de la muntanya que Jesús de Natzaret va pronunciar, d'acord amb els registres dels evangelis segons Mateu i segons Lluc.

Nou!!: Grec antic і Benaurances · Veure més »

Benet Perera

Benet Perera (Russafa, l'Horta de València, ca. 1535 - Roma, 6 de març de 1610), sovint citat com Pereira o Perer o, en llatí, Pererius, fou un jesuïta, lingüista, filòsof, exegeta i teòleg neoescolàstic valencià.

Nou!!: Grec antic і Benet Perera · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: Grec antic і Benito Mussolini · Veure més »

Beocis

Els beocis (en llatí boeoti, en grec antic Βοιωτός) eren una tribu dels eolis que habitaven la Beòcia.

Nou!!: Grec antic і Beocis · Veure més »

Beotarca

Beotarca (en grec antic Βοιωτάρχης, o Βοιώταρχος) era un membre dirigent de la Confederació o Lliga Beòcia organitzada per Tebes.

Nou!!: Grec antic і Beotarca · Veure més »

Bequeires

Els bequeires (en llatí: becheires, en grec antic Βέχειρες, Βέχειροι) eren un poble del Pont, emparentat amb els macrons, i que vivia a l'est d'aquesta tribu.

Nou!!: Grec antic і Bequeires · Veure més »

Berós

Berós (acadi; Bêl-re'ušunu), (Berosus) fou un sacerdot de Marduk i historiador a Babilònia al, quan la ciutat era sotmesa llavors a l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Grec antic і Berós · Veure més »

Berenice III

Berenice III o Berenice III Cleòpatra (en grec antic Βερενίκη) fou reina d'Egipte l'any 80 aC.

Nou!!: Grec antic і Berenice III · Veure més »

Berisades

Berisades (en grec antic Bερισαδης) fou rei dels odrisis de Tràcia que a la mort del seu pare el rei Cotis I (358 aC) va heretar els seus dominis conjuntament amb els seus germans Amadocos i Cersobleptes I. Va regnar poc temps i ja era mort el 352 aC.

Nou!!: Grec antic і Berisades · Veure més »

Besantí

Besantí (en llatí Besantinus, en grec) va ser un poeta grec de Rodes, del qual apareixen dos epigrames a lAntologia grega que el manuscrit conservat a la Biblioteca Vaticana li atribueix, però un dels quals és considerat tanmateix obra de Pal·les i l'altra obra de Teognis de Megara.

Nou!!: Grec antic і Besantí · Veure més »

Bessa

Bessa (en grec antic Βήσσα) era el nom de una antiga ciutat grega de la Lòcrida que Homer menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Bessa · Veure més »

Bessos de Bactriana

Bessos (en grec antic Βήσσος 'Bḗssos') va ser sàtrapa de Bactriana i rei de l'Imperi persa de l'any 330 aC al 329 aC.

Nou!!: Grec antic і Bessos de Bactriana · Veure més »

Bet Xearim

Bet Xearim és un parc nacional d'Israel que inclou nombroses restes arqueològiques d'una necròpolis jueva.

Nou!!: Grec antic і Bet Xearim · Veure més »

Betània

Betania (grec B'thanía (transliteració de l'hebreu Bêth-ânî "casa del pobre ") és una vila a la falda oriental del Mont de les Oliveres, a uns 2,5 km a l'est de Jerusalem, al camí cap a Jericó, on vivien Llàtzer, Marta i Maria, a qui Jesús visità en diverses ocasions i Simó el leprós, a la casa on Maria va ungir Jesús. L'ascensió de Jesús va passar no gaire lluny d'aquesta vila. El lloc s'anomena ara el-Azarîyeh en honor de Llàtzer.

Nou!!: Grec antic і Betània · Veure més »

Betònica (planta)

La betònica (Betonica officinalis; sin. Stachys officinalis) és una espècie de planta amb flors de la família de les lamiàcies, originària d'Europa, l'oest d'Àsia i el nord Àfrica, on creix en boscos, pastures i campinyes.

Nou!!: Grec antic і Betònica (planta) · Veure més »

Betil

Elagàbal, a Emesa, i el seu «betil». nuràgic de Tamuli (Macomer, Sardenya) Betil (llatí Baetylus, grec Βαίτνλος Báitylos, derivat de l'hebreu Beth-El que significa casa de déu) era una pedra objecte d'adoració a la regió de Llevant.

Nou!!: Grec antic і Betil · Veure més »

Bia (filla d'Estix)

Segons la mitologia grega, Bia (en grec antic Βία), que significa "la Violència", personifica aquesta abstracció.

Nou!!: Grec antic і Bia (filla d'Estix) · Veure més »

Bianor

Bianor (en grec) va ser un poeta grec de Bitínia.

Nou!!: Grec antic і Bianor · Veure més »

Biòtop

Biòtop de la selva tropical amazònica Representació simple d'un biòtop Un biòtop (paraula de nova creació en alemany, formada a partir dels mots grecs βíος bios, "vida" i τόπος topos, "lloc"), en biologia i ecologia, és una àrea de condicions ambientals uniformes que proveeix espai vital per a una sèrie concreta d'éssers vius o, el que és el mateix, és el lloc on viuen les espècies de flora i fauna.

Nou!!: Grec antic і Biòtop · Veure més »

Bió (poeta tràgic)

Bió (en llatí Bion, en grec antic) fou un poeta tràgic grec.

Nou!!: Grec antic і Bió (poeta tràgic) · Veure més »

Bió d'Abdera

Bió d'Abdera (en llatí Bion, en grec antic) fou un matemàtic i astrònom d'Abdera deixeble de Demòcrit.

Nou!!: Grec antic і Bió d'Abdera · Veure més »

Bió d'Esmirna

Bió d'Esmirna (en llatí Bion, en grec antic) fou un poeta grec nadiu de Flossa a la riba del riu Meles, prop d'Esmirna, segons Suides.

Nou!!: Grec antic і Bió d'Esmirna · Veure més »

Bió de Proconnès

Bió de Proconnès (en llatí Bion, en grec antic) fou un historiador grec contemporani de Ferècides de Siros, i que hauria viscut a l'entorn del 560 aC.

Nou!!: Grec antic і Bió de Proconnès · Veure més »

Bibliofàgia

miniatura La bibliofàgia és el fet de menjar llibres o documents manuscrits o impresos, per humans o altres animals.

Nou!!: Grec antic і Bibliofàgia · Veure més »

Bibliografia

Bibliografies a la Biblioteca Universitària de Graz La bibliografia (del grec bibliographia, literalment "escriptura de llibres") es pot referir a una disciplina o una llista ordenada de manera alfabètica o lògica dels llibres o altres documents sobre una matèria, d'un autor, d'una població o territori, o per altres criteris; o, fins i tot, a la tècnica de redacció dels repertoris bibliogràfics.

Nou!!: Grec antic і Bibliografia · Veure més »

Bibliografia web

Una bibliografia web (el sufix -grafia prové del verb del Grec antic γράφω gráphō, "escriure") és una llista de pàgines web sobre un mateix assumpte.

Nou!!: Grec antic і Bibliografia web · Veure més »

Biblioteca d'Alexandria

Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.

Nou!!: Grec antic і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »

Biblioteca del Congrés dels Estats Units

La Biblioteca del Congrés dels Estats Units (Library of Congress en anglès), situada a Washington DC, és la biblioteca nacional del país i arxiu administratiu del Congrés.

Nou!!: Grec antic і Biblioteca del Congrés dels Estats Units · Veure més »

Biblioteca diocesana de Tunis

La Biblioteca diocésaine de Tunis o Biblioteca de les ciències religioses de Tunis és una biblioteca ubicada a Tunis.

Nou!!: Grec antic і Biblioteca diocesana de Tunis · Veure més »

Biblioteca Marciana

La Biblioteca Nazionale Marciana o de Sant Marc, sant patró de la ciutat de Venècia, Itàlia, és una de les més antigues biblioteques dipositàries de manuscrits del país i manté una de les col·leccions de textos clàssics més grans del món.

Nou!!: Grec antic і Biblioteca Marciana · Veure més »

Biblioteca Nacional de França

La Biblioteca Nacional de França (en francès: Bibliothèque nationale de France) fundada el 1792, coneguda amb l'acrònim BnF i anomenada també Biblioteca Nacional de París, és una de les biblioteques més importants de França i del món.

Nou!!: Grec antic і Biblioteca Nacional de França · Veure més »

Biblos

Ruïnes del castell a Biblos Biblos (en llengua fenícia 𐤂𐤁𐤋 gubl; en grec, βύβλος bíblos; en àrab جبيل, jubayl, pronunciat localment jbeil) va ser un antic port fenici, famós pel comerç del papir provinent d'Egipte, que actualment es correspon amb la moderna ciutat de Jbeil, a la governació del Mont Líban, al nord de Beirut, al Líban.

Nou!!: Grec antic і Biblos · Veure més »

Bidei

Bidei (en grec antic βιδιαῖοι) era el nom d'uns magistrats espartans encarregats d'inspeccionar els exercicis gimnàstics del jovent.

Nou!!: Grec antic і Bidei · Veure més »

Biessis

Els biessis (grec antic: Βίεσσοι, Víessoi; llatí: Biessi) foren un poble de Sarmàcia a la part nord dels Carpats, a l'oest dels Tagris.

Nou!!: Grec antic і Biessis · Veure més »

Bilingüisme

Placa bilingüe del carrer Argenteria de Barcelona utilitzada per la Mancomunitat de Catalunya. Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme.

Nou!!: Grec antic і Bilingüisme · Veure més »

Bilohirsk

Bilohirsk (en ucraïnès Білогірськ; en tàtar de Crimea: Qarasuvbazar, Karasubazar; en rus: Белогорск, Belogorsk; grec antic: Mavron Kastron; nom que li donaren els genovesos: Maurocastro) és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna, ocupada per Rússia però considerada part íntegra d'Ucraïna per la comunitat internacional.

Nou!!: Grec antic і Bilohirsk · Veure més »

Biodiversitat

editor.

Nou!!: Grec antic і Biodiversitat · Veure més »

Biofotó

El biofotó (del grec βιο, que significa 'vida', i φωτο, 'llum') és un fotó d'origen biològic que no és el resultat dels productes d'una reacció enzimàtica específica.

Nou!!: Grec antic і Biofotó · Veure més »

Biografia

Una biografia és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) que consisteix en la narració de la vida d'algun personatge, escollit generalment per la seva activitat o el seu ressò públics.

Nou!!: Grec antic і Biografia · Veure més »

Biosemiòtica

La biosemiòtica (del grec βίος bios, "vida" i σημειωτικός sēmeiōtikos, "observador dels signes") és un camp de la semiòtica i la biologia que estudia la creació de significats prelingüístics, els processos d'interpretació biològica, la producció de signes i codis i els processos de comunicació dins de l'àmbit biològic.

Nou!!: Grec antic і Biosemiòtica · Veure més »

Bircenna

Bircenna (grec antic: Βιρκέννα, Birkenna) fou una princesa il·líria, filla del rei Bardil·lis II.

Nou!!: Grec antic і Bircenna · Veure més »

Birrem

Model a escala d'una '''''birrem''''' romana. Una birrem (grec antic: Βιήρης, llatí: birēmis), dirrem, driere, o diere (grec antic: διήρης dieres) era una nau de guerra, evolució de la galera, inventada probablement pels fenicis al.

Nou!!: Grec antic і Birrem · Veure més »

Birta

Birta (en llatí Birtha, en grec antic Βίθρα 'Bithra') era una ciutat situada a la riba de l'Eufrates en un revolt pronunciat.

Nou!!: Grec antic і Birta · Veure més »

Birtha

Birtha (en llatí Birtha, en grec antic Βίρθα) era una antiga fortalesa al riu Tigris, al sud de Mesopotàmia, que es deia que va ser construïda per Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Birtha · Veure més »

Bisaltes

Els bisaltes (en llatí bisaltae, en grec antic Βισάλτης) eren un poble traci que habitava la regió de Bisàltia, situada entre Macedònia i Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Bisaltes · Veure més »

Bisaltes (mitologia)

Bisaltes (en grec antic Βισάλτης) va ser, segons la mitologia grega, un heroi fill d'Hèlios i Gea.

Nou!!: Grec antic і Bisaltes (mitologia) · Veure més »

Bisante

Bisante (en llatí Bisanthe, en grec antic Βισάνθη) era una gran ciutat de Tràcia a la costa de la Propòntida, que havia estat fundada per colons de Samos, segons Heròdot i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Bisante · Veure més »

Bisàltia

Bisàltia (en llatí Bisaltia, en grec antic Βισαλτία) era un districte de Macedònia que anava des del riu Estrímon i el llac Cercinitis, a l'est, fins a Crestònia a l'oest, segons diu Heròdot.

Nou!!: Grec antic і Bisàltia · Veure més »

Bisbat d'Autun

Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.

Nou!!: Grec antic і Bisbat d'Autun · Veure més »

Bistonis

El Bistonis (en llatí Bistonis, en grec antic Βιστονὶς λίμνη) era un llac de Tràcia al país dels bistons (o bistonis) dels que va prendre el nom, segons diuen Estrabó i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Bistonis · Veure més »

Bitínia

Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Grec antic і Bitínia · Veure més »

Bitó

Bitó (en llatí Biton, en grec antic Βίτων) fou un escriptor grec.

Nou!!: Grec antic і Bitó · Veure més »

Bitinis

Els bitinis (en llatí Bitini, en grec antic Βιθυνοί) eren un poble d'origen traci que juntament amb els tinis van emigrar a Bitínia, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Grec antic і Bitinis · Veure més »

Bitis (príncep)

Bitis (en llatí Bithys, en grec antic Βίθυς) era un príncep dels odrisis de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Bitis (príncep) · Veure més »

Bizant (mitologia)

Bizant, (en grec antic Βύζας, Βύζαντας) segons la mitologia grega, és el fill de Posidó i de Ceròesa.

Nou!!: Grec antic і Bizant (mitologia) · Veure més »

Blasfèmia

La blasfèmia o flastomia és una expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d'adoració, de veneració o de culte religiós.

Nou!!: Grec antic і Blasfèmia · Veure més »

Blaundos

Blaundos (en llatí Blaundus, en grec Βλαῦνδος) era una ciutat de Frígia que va sorgir sota dominació romana.

Nou!!: Grec antic і Blaundos · Veure més »

Blèmies

Els blèmies (grec antic: Βλέμμυες, llatí: Blemmyae) eren pobles nòmades nadius de les regions muntanyoses del desert oriental d'Egipte i Núbia, guerrers i saquejadors de les caravanes egípcies i nubianes, constatats ja l'Imperi Mitjà.

Nou!!: Grec antic і Blèmies · Veure més »

Bles (poeta)

Bles (en llatí Blaesus, en grec Βλαίσος) va ser un poeta italià nascut a Caprae.

Nou!!: Grec antic і Bles (poeta) · Veure més »

Bles de Caprees

Bles de Caprees en llatí Blaesus, en grec antic Βλαἲσος, fou un poeta italià nascut a Capri (Capreae, Caprees) que va escriure una sèrie de poesies còmic-serioses (en grec σπουδογέλοιοι).

Nou!!: Grec antic і Bles de Caprees · Veure més »

Boees

Boees (en llatí Boeae, en grec antic Βοιαί) també anomenada Boia (Βοία) era una ciutat de Lacònia situada entre els promontoris de Malea i Onugnathos, a la badia anomenada Boiatikos Kolpos (Boeaticus Sinus).

Nou!!: Grec antic і Boees · Veure més »

Boet (escultor)

Boet (en llatí Boethus, en grec antic Βοηθός) fou un escultor i gravador grec de Calcedònia d'època indeterminada.

Nou!!: Grec antic і Boet (escultor) · Veure més »

Boet (filòsof epicuri)

Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un filòsof epicuri i geòmetra grec.

Nou!!: Grec antic і Boet (filòsof epicuri) · Veure més »

Boet (filòsof estoic)

Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un filòsof estoic grec.

Nou!!: Grec antic і Boet (filòsof estoic) · Veure més »

Boet (filòsof platònic)

Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un filòsof platònic i gramàtic grec que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Boet (filòsof platònic) · Veure més »

Boet (poeta)

Boet (en llatí Boethus, en grec) va ser un poeta grec autor d'un epigrama inclòs a lAntologia grega escrit com un elogi a Pílades de Cilícia, el famós pantomim del temps d'August, nascut a Tars.

Nou!!: Grec antic і Boet (poeta) · Veure més »

Boibe

Boibe (en llatí Boebe, en grec antic Βοίβη) era una ciutat del districte de Magnèsia a Tessàlia, que menciona Homer al «Catàleg de les naus» a la Ilíada, situada a la riba oriental del llac anomenat Βοιβηΐς λίμνη (Boebeis Lacus).

Nou!!: Grec antic і Boibe · Veure més »

Boio

Boio o Boeo (en grec antic Βοιώ) va ser una poeta nascuda a Delfos al segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Boio · Veure més »

Bois (poble celta)

Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.

Nou!!: Grec antic і Bois (poble celta) · Veure més »

Bolbene

Bolbene (grec antic: Βολβηνή, Bolbenè) fou un districte de la Gran Armènia esmentat per Ptolemeu, creat per l'emperador Justinià I dins l'Armènia quarta.

Nou!!: Grec antic і Bolbene · Veure més »

Bolet de tinta

El bolet de tinta (Coprinus comatus del grec koprós: fems; del llatí comatus: pelut), també anomenat pixacà barbut, és un bolet comestible de l'ordre dels agaricals.

Nou!!: Grec antic і Bolet de tinta · Veure més »

Bolgios

Bolgios (grec Βόλγιος, també Bolgius o Belgius) va ser el cap d'un dels grups de gals que van envair Macedònia i Il·líria l'any 280 aC.

Nou!!: Grec antic і Bolgios · Veure més »

Bolos de Mendes

Bolos de Mendes va ser un escriptor en llengua grega nascut a Mendes, a Egipte, i se'l considera l'introductor de l'ocultisme a Grècia.

Nou!!: Grec antic і Bolos de Mendes · Veure més »

Boncnes

Els boncnes (llatí Bonchnae, grec Βόγχναι) foren un poble de Mesopotàmia, veïns dels carrhes, que Esteve de Bizanci situa entre els rius Eufrates i Cirus, però com que no es coneix cap riu de nom Cirus, es pensa que es tractaria del Carrha.

Nou!!: Grec antic і Boncnes · Veure més »

Borèades

Un dels borèades en un gerro d'alabastre corinti de figures negres, 615-600 aC. Louvre, L27 Els Borèades (en grec antic: Βορεάδαι), d'acord amb la mitologia grega, era el nom amb què es coneixen els fills bessons de Bòreas, el vent del nord, i d'Oritia, la filla d'Erecteu.

Nou!!: Grec antic і Borèades · Veure més »

Boris Johnson

Alexander Boris de Pfeffel Johnson, més conegut com a Boris Johnson (Nova York, 19 de juny de 1964) és un polític britànic, líder del Partit Conservador i primer ministre del Regne Unit des del juliol de 2019 fins al 2022.

Nou!!: Grec antic і Boris Johnson · Veure més »

Boristenis

A la mitologia grega, Boristenis (en grec antic Βορυσθενίς, romanitzat Borysthenís) pot referir-se a dos individus diferents.

Nou!!: Grec antic і Boristenis · Veure més »

Bosqueta icterina

La bosqueta grossa o bosqueta icterina (Hippolais icterina), és un ocell passeriforme de la família Acrocephalidae del Vell Món.

Nou!!: Grec antic і Bosqueta icterina · Veure més »

Bostar (general)

Bostar (en grec antic Βώστωρ, segons Polibi o Βοδόστωρ, segons Diodor de Sicília) va ser un general cartaginès que unit a Amílcar i Àsdrubal, va dirigir les forces cartagineses enviades contra Marc Atili Règul quan aquest va envair l'Àfrica el 256 aC durant la Primera Guerra Púnica.

Nou!!: Grec antic і Bostar (general) · Veure més »

Boteires

Boteires (en llatí Boteiras, en grec antic Βοτείρας) fou un rei de Bitínia del qual no se sap gairebé res.

Nou!!: Grec antic і Boteires · Veure més »

Botris (metge)

Botris (en llatí Botrys, en grec antic) va ser un metge grec.

Nou!!: Grec antic і Botris (metge) · Veure més »

Boulengeromyrus

Boulengeromyrus knoepffleri (de George Albert Boulenger (1858-1937) i del grec myros, mascle de murènid) és una espècie monotípica de «peix elefant» en la família mormyridae.

Nou!!: Grec antic і Boulengeromyrus · Veure més »

Boxa

Combat de boxa. La boxa (de l'anglès boxing), també coneguda de vegades com a boxa anglesa o boxa irlandesa, és un esport de contacte en el qual dos combatents lluiten utilitzant únicament els seus punys recoberts amb guants encoixinats, colpejant el seu adversari de la cintura cap amunt, dins un quadrilàter o ring especialment dissenyat amb aquest objectiu, en breus seqüències de lluita anomenades assalts o rounds i d'acord amb un reglament precís.

Nou!!: Grec antic і Boxa · Veure més »

Bozcaada

El castell venecià de '''Bozcaada''' Bozcaada (turc), o Ténedos (Τένεδος en grec), és una illa a prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea.

Nou!!: Grec antic і Bozcaada · Veure més »

Brachalletes palmeri

Brachalletes palmeri és una espècie extinta de marsupial diprotodont, potser de la família dels diprotodòntids, que visqué a Austràlia durant el Pliocè.

Nou!!: Grec antic і Brachalletes palmeri · Veure més »

Bradisisme

El bradisisme (del grec, Βραδύς, bradýs -lent- i, seismós -sacsejada-) és un fenomen lligat al vulcanisme, bastant comú en l'àrea vesuviana, en especial en els Camps Flegreus (Nàpols), que precisament reben el seu nom del grec antic, Φλέγραιος, phlegraios (ardents).

Nou!!: Grec antic і Bradisisme · Veure més »

Brancos

Brancos (en grec antic Βράγχος), va ser fill d'un heroi de Delfos anomenat Esmicre que s'havia establert a Milet i s'havia casat en aquell país.

Nou!!: Grec antic і Brancos · Veure més »

Branquiòpodes

Els branquiòpodes (Branchiopoda, gr. 'brànquies als peus') són una classe de crustacis fonamentalment d'aigua dolça amb una forma semblant a una gamba petita.

Nou!!: Grec antic і Branquiòpodes · Veure més »

Braquiürs

Els braquiürs (Brachyura, gr. "cua curta") són un infraordre de crustacis decàpodes pleociemats, l'infraordre més ric en espècies; inclou la majoria del que hom coneix popularment com a crancs.

Nou!!: Grec antic і Braquiürs · Veure més »

Braquicèfal

Braquicèfal (del grec brachys, curt, i kephalé, cap) vol dir que hom té el crani curt des del front a la part posterior, mirant des de dalt.

Nou!!: Grec antic і Braquicèfal · Veure més »

Braquiosaure

El braquiosaure (Brachiosaurus, 'llangardaix braç' en grec) és un gènere de dinosaure sauròpode que visqué a Nord-amèrica i Àfrica al Juràssic superior, fa entre 156 i 140 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Braquiosaure · Veure més »

Brasídia

Brasídia o Brasidea (en grec antic βρασίδεια) era un festival que se celebrava anualment a Esparta, en honor del seu gran general Bràsides, el qual després de la seva mort el 422 aC havia rebut els honors d'heroi, segons explica Pausànies.

Nou!!: Grec antic і Brasídia · Veure més »

Bratislava

miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.

Nou!!: Grec antic і Bratislava · Veure més »

Braurònia

Braurònia (en grec antic βραυρώνια) era un festival celebrat en honor d'Àrtemis Braurònia a la ciutat àtica de Brauró segons Heròdot.

Nou!!: Grec antic і Braurònia · Veure més »

Brauró

Brauró (en grec antic Βραυρών) va ser una de les dotze ciutats més antigues de l'Àtica, però mai va arribar a ser un demos tot i que va existir molts anys.

Nou!!: Grec antic і Brauró · Veure més »

Brúcters

Els brúcters (en llatí Bructeri, en grec antic Βρούκτεροι; Brúkteroi) eren una tribu germànica de la regió del riu Amasia (Ems), esmentada per Estrabó entre les que Drus el Vell va sotmetre.

Nou!!: Grec antic і Brúcters · Veure més »

Bregentium

Bregentium o Bregetium (en llatí Bregentium, Bregaetio, Brigitio, Bregentio, Bregetium, en grec antic Βρέγαιτιον) va ser una de les ciutats principals de la província romana de Pannònia a la Baixa Pannònia.

Nou!!: Grec antic і Bregentium · Veure més »

Breucs

Els breucs (en llatí breuci, en grec antic Βρευκοῖ) eren un poble de la baixa Pannònia, segons diuen Estrabó i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Breucs · Veure més »

Breunes

Els breunes, breons o brions (en llatí Breuni, Breones o Briones; en grec Βρεῦνοι) foren una tribu alpina de Rètia, al nord del modern Tirol, a la regió de Mont Brenner.

Nou!!: Grec antic і Breunes · Veure més »

Briaxis

Briaxis (en llatí Bryaxis, en grec antic) fou un escultor atenenc en pedra i metall.

Nou!!: Grec antic і Briaxis · Veure més »

Briòfits en sentit ampli

''Marchantia'', una hepàtica Els briòfits en sentit ampli són les plantes terrestres (embriofitins) que no tenen un autèntic teixit vascular i que per tant s'anomenen plantes no vasculars.

Nou!!: Grec antic і Briòfits en sentit ampli · Veure més »

Bricínia

Bricínia (en grec antic: Βρικιννίαι, en llatí: Bricinniae) era una petita ciutat de Sicília que Tucídides esmenta com a fortalesa (ἔρυμα 'eruma') en territori de Leontins.

Nou!!: Grec antic і Bricínia · Veure més »

Briga (topònim)

Antigues poblacions amb l'arrel ''-briga'' (en blau) i ''-bri'' o derivats (en groc) a la península Ibèrica Briga és una arrel present a nombrosos topònims d'origen celta, documentats especialment a la Hispània preromana, amb el significat de ciutat, fortalesa o, més literalment, "lloc alt".

Nou!!: Grec antic і Briga (topònim) · Veure més »

Brigis

Els brigis (en grec antic Βρύγοι) (però els macedonis els anomenaven briges Βρίγες) eren un poble traci proper a Macedònia i al nord de Berea, a tocar amb el mont Bermios.

Nou!!: Grec antic і Brigis · Veure més »

Brisees

Brisees (en grec antic Βρυσειαί) era una antiga ciutat de Lacònia situada al sud-oest d'Esparta, al peu de les muntanyes de Taíget.

Nou!!: Grec antic і Brisees · Veure més »

Briseida

''Aquil·les i Briseida'', d'Agostino Carracci. En la mitologia grega Briseida (en grec Βρισηίς, Brisēis), que tenia per nom veritable Hipodamia, és una vídua troiana i filla de Brises que va ser raptada durant la Guerra de Troia per Aquil·les després de la mort dels seus tres germans i el seu marit, el rei Mines de Lirnessos.

Nou!!: Grec antic і Briseida · Veure més »

Brises

Brises (en grec antic Βρίσης), va ser, segons la mitologia grega, el pare de Briseida.

Nou!!: Grec antic і Brises · Veure més »

Britomartis

'''''L'ofegament de Britomartis''''', tapís dissenyat, probablement, per '''Jean Cousin el Vell'''. D'acord amb la mitologia grega, BritomartisTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Βριτόμαρτις.

Nou!!: Grec antic і Britomartis · Veure més »

Brom

El brom és l'element químic de símbol Br i nombre atòmic 35.

Nou!!: Grec antic і Brom · Veure més »

Broma (facècia)

Blocar a algú la porta amb guies telefòniques mentre aquest és en cambra és un exemple de broma Una broma és una manobra, parany o truc que es fa a algú a propòsit perquè se senti enganyat o victimitzat, normalment per humor.

Nou!!: Grec antic і Broma (facècia) · Veure més »

Bruci (historiador)

Bruci (en llatí Brutius, en grec) va ser un historiador i cronògraf grec potser del.

Nou!!: Grec antic і Bruci (historiador) · Veure més »

Bubares

Bubares (en grec antic Βουβάρης) va ser un militar persa, fill de Megabazos que va viure al segle VI aC.

Nou!!: Grec antic і Bubares · Veure més »

Buccina

Mosaic de l'any 200 amb dos '''''bucinatores''''' asseguts. Una buccina o també bucina (que es podria traduir per botzina) (en grec antic βυκάνη) és un instrument de vent en forma de corn que tocava un trompeter de l'antic exèrcit romà anomenat en llatí buccinator.

Nou!!: Grec antic і Buccina · Veure més »

Budis

Els budis (llatí budii, grec Βούδιοι) foren un poble de Mèdia esmentat per Heròdot junt amb els buses (Busae).

Nou!!: Grec antic і Budis · Veure més »

Budoros

Budoros (en grec antic Βούδορον) era un promontori a l'oest de l'illa de Salamina, a uns 5 km de Nisea, el port de Mègara.

Nou!!: Grec antic і Budoros · Veure més »

Buh Meridional

Mapa del Buh Meridional (en lituà) Mapa dels rius d'Ucraïna (en alemany) La confluència del riu Inhul amb el '''Buh Meridional''' a Mikolaiv, óblast de Mikolaiv, vista aèria des de 10 km. El Buh Meridional o Hípanis (ucraïnès: Півде́нний Буг, Pivdennyi Buh, a vegades Бог, Boh, o Півде́нний Бог, Pivdennyi Boh; turc: Aksu; grec antic: Hypanis) és un riu d'Ucraïna.

Nou!!: Grec antic і Buh Meridional · Veure més »

Bulis (ciutat)

Bulis (en llatí Bulis, en grec antic Βοῦλις) era una ciutat a la frontera entre la Fòcida i Beòcia, dalt d'un turó.

Nou!!: Grec antic і Bulis (ciutat) · Veure més »

Bulis d'Esparta

Bulis (en llatí Bulis, en grec antic Βοῠλις) fou un espartà de la noblesa, que es va oferir voluntàriament, junt amb un altre noble, Espèrties, per anar a la cort de Xerxes I de Pèrsia per rebre el càstig que reclamava l'heroi Talitíbios enfurismat perquè els espartans havien matat els heralds que Darios el Gran havia enviat a Esparta.

Nou!!: Grec antic і Bulis d'Esparta · Veure més »

Bupràsion

Bupràsion (en grec antic Βουπράσιον) era una ciutat situada a l'Èlida, a l'antiga Grècia, la capital dels epeus, que Homer menciona en diverses ocasions.

Nou!!: Grec antic і Bupràsion · Veure més »

Busiris (fill de Posidó)

Heracles i Busiris Segons la mitologia grega, Busiris (en grec antic Βούσιρις), fou un rei d'Egipte, fill de Posidó i de Lisianassa (o de Líbia, segons altres versions).

Nou!!: Grec antic і Busiris (fill de Posidó) · Veure més »

Bustrofedon

''Lleis de Gortina'' (Creta), escrit en '''bustrofedon''' Això és un exemple de text bustrofèdic escrit expressament per a aquest article de la Viquipèdia en català, talment com si fos grec arcaic, per exemple. Bustrofedon (del grec βουστροφηδόν, boustrophedon, 'volta dels bous') o escriptura bustrofèdica és una modalitat d'escriptura bidireccional en què cada línia comença al mateix costat que ha acabat l'anterior; així, les línies s'alternen de dreta a esquerra i d'esquerra a dreta, en direccions oposades, implicant també la inversió de les lletres.

Nou!!: Grec antic і Bustrofedon · Veure més »

Butes (fill de Bòreas)

Butes (en grec antic Βούτης), d'acord amb la mitologia grega, va ser un fill de Bòreas i germanastre de Licurg.

Nou!!: Grec antic і Butes (fill de Bòreas) · Veure més »

Butes (fill de Pandíon)

Segons la mitologia grega, Butes (en grec antic Βούτης), va ser un sacerdot atenenc, fill de Pandíon i de Zeuxipe.

Nou!!: Grec antic і Butes (fill de Pandíon) · Veure més »

Butes (poeta)

Butes (en llatí Butas, en grec antic) fou un poeta grec de data incerta que va escriure uns versos elegíacs sobre la història primitiva de Roma.

Nou!!: Grec antic і Butes (poeta) · Veure més »

Buxus colchica

Buxus colchica és una espècie d'angiosperma de la família Buxaceae pròpia d'Anatòlia i del Caucas.

Nou!!: Grec antic і Buxus colchica · Veure més »

Cabalis

Els cabalis (en llatí cabalis, en grec antic Καβαλίς, Καβαλλίς, Καβαλία) eren un poble de l'Àsia Menor que menciona Heròdot juntament amb els misis, els lidis, els lasonis i els higenis.

Nou!!: Grec antic і Cabalis · Veure més »

Cabazita

La cabazita o chabasita és el nom d'una sèrie de minerals: Cabazita-Ca, Cabazita-K, Cabazita-Mg, Cabazita-Na i Cabazita-Sr, pertanyents a la vegada al grup de les zeolites.

Nou!!: Grec antic і Cabazita · Veure més »

Cabàlia

Cabàlia (en llatí Cabalia, en grec antic Καβαλία) va ser un districte o territori de l'Àsia Menor poblat pels Cabalis.

Nou!!: Grec antic і Cabàlia · Veure més »

Cabíria

Cabíria (en grec antic καβείρια "Kabeíria") era un festival, que se celebrava a les ciutats on eren adorades les deïtats dels cabirs, unes divinitats dels pelasgs, especialment a Samotràcia, on hi tenien el temple més important, i també a Imbros, Lemnos, Tebes, Antedon, Pèrgam i Beirut.

Nou!!: Grec antic і Cabíria · Veure més »

Cabira

Cabira (en llatí Cabira en grec antic Κάβειρα) era una ciutat del Pont, a uns 150 estadis al sud de Magnòpolis i a la base de les muntanyes del Pariadres al lloc on s'ajuntaven els rius Iris i Licos.

Nou!!: Grec antic і Cabira · Veure més »

Cabiro

Cabiro (en grec antic Καβειρώ) va ser una nimfa, filla de Proteu i d'Anquínoe.

Nou!!: Grec antic і Cabiro · Veure més »

Cabirs

Els Cabirs (en grec antic Κάβειροι) van ser unes divinitats del foc, fills d'Hefest i de Cabiro.

Nou!!: Grec antic і Cabirs · Veure més »

Cacau

El cacau (Theobroma cacao del grec Theobroma, aliment dels déus, i cacau del Nàhuatl o asteca, cacahuatl, llavor d'origen diví) és un arbre de la família de les esterculiàcies propi de l'Amèrica tropical i actualment molt cultivat al tròpic.

Nou!!: Grec antic і Cacau · Veure més »

Cacofonia

La cacofonia és l'efecte sonor produït per la proximitat de sons o síl·labes que posseeixen igual pronunciació dins d'una o diverses paraules properes en el discurs, com succeeix per ex.

Nou!!: Grec antic і Cacofonia · Veure més »

Cacops woehri

Cacops woehri és una espècie d'amfibi de la família dels dissoròfids que visqué durant el Permià inferior (fa uns 285 milions d'anys) en allò que avui en dia és Oklahoma.

Nou!!: Grec antic і Cacops woehri · Veure més »

Cactus

Els cactus (Cactaceae) són una família de plantes de l'ordre de les cariofil·lals que conté unes 1.750 espècies conegudes repartides en aproximadament 127 gèneres.

Nou!!: Grec antic і Cactus · Veure més »

Cadastre

El cadastre o la recana (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.

Nou!!: Grec antic і Cadastre · Veure més »

Cadme

Cadme matant el dragó Segons la mitologia grega, Cadme (en grec antic Κάδμος), va ser un heroi, fill d'Agenor, rei de Fenícia, i de Telefaassa (o segons altres tradicions d'Argíope).

Nou!!: Grec antic і Cadme · Veure més »

Cadme de Milet

Cadme de Milet (en llatí Cadmos, en grec antic) fill de Pandió, fou amb tota probabilitat el més antic dels historiadors i logògrafs grecs.

Nou!!: Grec antic і Cadme de Milet · Veure més »

Cadme de Milet el Jove

Cadme de Milet el Jove (en llatí Cadmus, en grec antic) fou un historiador grec.

Nou!!: Grec antic і Cadme de Milet el Jove · Veure més »

Cadusis

Cadusis Els cadusis (en llatí cadusii, en grec Καδοὺσιοι) eren un poble que vivia a les muntanyes del sud-oest de la mar Càspia, en un territori anomenat Cadúsia que correspondria a un districte muntanyós de la Mèdia Atropatene al sud-oest de les ribes de la mar Càspia.

Nou!!: Grec antic і Cadusis · Veure més »

Caere

Caere (en llatí Caere, en grec antic Κἱρε, segons Claudi Ptolemeu o Καιρέα segons Estrabó) també anomenada Agilla (Ἄγυλλα) pels grecs, va ser una antiga ciutat d'Etrúria, a poca distància de la costa de la mar Tirrena, a la vora d'un riu anomenat Caeretanus Amnis, segons Plini el Vell, (avui Vaccina).

Nou!!: Grec antic і Caere · Veure més »

Caesaromagus

Caesaromagus (en grec antic Καισαρόμαγος) era la capital dels gals bel·lòvacs a la Gàl·lia Belga.

Nou!!: Grec antic і Caesaromagus · Veure més »

Cafarnaüm

Ruïnes de Cafarnaüm miniatura Cafarnaüm o Capernaum (hebreu כְּפַר נָחוּם, «poble de Nahum»), és un antic assentament situat a Galilea, a l'actual Israel, a la riba del mar de Galilea, també anomenat llac Tiberíedes o Kineret.

Nou!!: Grec antic і Cafarnaüm · Veure més »

Calacte

Calacte (en llatí, Calacte o Cale Acte, en grec antic Καλάκτα o Καλὴ Ἀκτὴ) era una ciutat de la costa nord de Sicília aproximadament a mig camí entre Tindaris i Cafalòdion.

Nou!!: Grec antic і Calacte · Veure més »

Cal·líades (escultor)

Cal·líades (en llatí Calliades, en grec antic Καλλιάδης) fou un escultor grec esmentat per Tacià del que només se sap que va fer una estàtua de l'hetera Neaera, segons diu també Plini el Vell a la Naturalis Historia.

Nou!!: Grec antic і Cal·líades (escultor) · Veure més »

Cal·líaros

Cal·líaros (en grec antic Καλλίαρος) era una antiga ciutat de la Lòcrida que Homer menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Cal·líaros · Veure més »

Cal·lícrates de Leòntion

Cal·lícrates de Leòntion (en llatí Callicrates, en grec antic Καλλικράτης) fou un grec de Leòntion a l'Acaia.

Nou!!: Grec antic і Cal·lícrates de Leòntion · Veure més »

Cal·lícritos

Cal·lícritos（en llatí Callicritus, en grec antic Καλλίκριτος) fou un tebà que va ser enviat com a ambaixador dels beocis al senat romà l'any 187 aC per protestar per la sol·licitud feta pel senat de fer tornar a Zeuxip de l'exili. La sentència del desterrament es va dictar contra ell per sacrilegi i per l'assassinat de Braquil·les i Cal·lícritos va defensar davant dels romans que era una sentència que no es podia anul·lar i que era absolutament legal. Finalment el senat romà va retirar la seva demanda. Segurament era el mateix Cal·lícritos que més tard es va oposar a la reunió de l'assemblea beòcia a la política del rei Perseu de Macedònia. Va tornar a Roma per alertar a la República contra els plans del rei macedoni i quan tornava a Tebes va morir assassinat per ordre del rei macedoni, segons diu Titus Livi.

Nou!!: Grec antic і Cal·lícritos · Veure més »

Cal·lígenes

Cal·lígenes (en llatí Calligenes, en grec Καλλιγένης) fou un metge del rei Filip V de Macedònia que el va atendre a la seva darrera malaltia a Amfípolis el 179 aC, i va aconsellar amagar la mort al poble fins a l'arribada del seu fill Perseu, al que ja havia alertat de la gravetat del pare, segons explica Titus Livi.

Nou!!: Grec antic і Cal·lígenes · Veure més »

Cal·límac (artista)

Cal·límac (en llatí Callimacus, en grec antic Καλλίμαχος) fou un artista grec a qui s'atribueix l'invent de la columna coríntia, segons diu Vitruvi.

Nou!!: Grec antic і Cal·límac (artista) · Veure més »

Cal·límac (general pòntic)

Cal·límac (en llatí Callimacus, en grec antic Καλλίμαχος) fou un general de Mitridates VI Eupator del Pont, expert en enginyeria, que va defensar la ciutat d'Amisos durant un temps considerable contra els romans el 71 aC.

Nou!!: Grec antic і Cal·límac (general pòntic) · Veure més »

Cal·límac (metge)

Cal·límac (en llatí Callimacus, en grec Καλλίμαχος) fou un metge grec deixeble d'Heròfil de Calcedònia que va viure al segle II aC.

Nou!!: Grec antic і Cal·límac (metge) · Veure més »

Cal·límac de Cirene

Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (grec antic: Καλλίμαχος, Kal·límakhos; nascut cap al 310 aC i mort cap al 240 aC) fou un poeta, erudit i bibliotecari alexandrí i un dels autors més destacats de la literatura grega antiga del període hel·lenístic.

Nou!!: Grec antic і Cal·límac de Cirene · Veure més »

Cal·líope

Cal·líope, 1869 Urània i Cal·líope Cal·líope és una de les muses de la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Cal·líope · Veure més »

Cal·lírroe (donzella calidònia)

Segons la mitologia grega, Cal·lírroe (en grec antic Καλλιρρόη) va ser una donzella calidònia que va donar nom a una font propera a Calidó.

Nou!!: Grec antic і Cal·lírroe (donzella calidònia) · Veure més »

Cal·lírroe (filla d'Escamandre)

Segons la mitologia grega, Cal·lírroe (en grec antic Καλλιρρόη) va ser una nimfa, filla del déu fluvial Escamandre.

Nou!!: Grec antic і Cal·lírroe (filla d'Escamandre) · Veure més »

Cal·lírroe (filla d'Oceà)

Cal·lírroe (en grec antic Καλλιρρόη), va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, filla d'Oceà i Tetis.

Nou!!: Grec antic і Cal·lírroe (filla d'Oceà) · Veure més »

Cal·lístenes d'Atenes

Cal·lístenes d'Atenes (en llatí Callisthenes, en grec antic Καλλισθένης) fou un orador atenenc.

Nou!!: Grec antic і Cal·lístenes d'Atenes · Veure més »

Cal·lístenes de Síbaris

Cal·lístenes de Síbaris (en llatí Callisthenes, en grec antic Καλλισθένης) va ser un historiador grec nascut a Síbaris.

Nou!!: Grec antic і Cal·lístenes de Síbaris · Veure més »

Cal·lístrat (actor)

Cal·lístrat (en llatí Callistratus, en grec antic Καλλίστρατος) va ser un actor còmic grec del temps d'Aristòfanes que va representar algunes comèdies d'aquest autor.

Nou!!: Grec antic і Cal·lístrat (actor) · Veure més »

Cal·lístrat (escultor)

Cal·lístrat (en llatí Callistratus, en grec antic Καλλίστρατος) fou un escultor grec de lloc de naixement incert, que va viure als voltants de l'any 160 aC, en un moment en què l'escultura va reviure després d'un període de decadència, segons diu Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Cal·lístrat (escultor) · Veure més »

Cal·lístrat (jurista)

Cal·lístrat (en llatí Callistratus, en grec Καλλίστρατος) va ser un jurista romà de finals del i del, com es desprèn dels passatges del Digest que el citen.

Nou!!: Grec antic і Cal·lístrat (jurista) · Veure més »

Cal·lístrat (músic)

Cal·lístrat (en llatí Callistratus, en grec antic Καλλίστρατος) fou un músic grec que va escriure una cançó sobre Harmodi el tiranicida que va matar a Hiparc, que sembla que va ser molt popular a l'antiguitat.

Nou!!: Grec antic і Cal·lístrat (músic) · Veure més »

Cal·lístrat (militar)

Cal·lístrat (en llatí Callistratus, en grec antic Καλλίστρατος) fou un militar atenenc fill d'Empedos.

Nou!!: Grec antic і Cal·lístrat (militar) · Veure més »

Cal·lístrat d'Atenes

Cal·lístrat (en llatí Callistratus, en grec antic Καλλίστρατος) fou un cavaller atenenc.

Nou!!: Grec antic і Cal·lístrat d'Atenes · Veure més »

Cal·lístrat del Pont

Cal·lístrat (en llatí Callistratus, en grec antic Καλλίστρατος) fou secretari privat del rei Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Grec antic і Cal·lístrat del Pont · Veure més »

Cal·liades d'Atenes

Cal·liades d'Atenes (en grec antic Καλλιάδης) va ser un atenenc esmentat per Heròdot, que diu que era arcont epònim d'Atenes al temps de l'ocupació de la ciutat per l'exèrcit persa (480 aC).

Nou!!: Grec antic і Cal·liades d'Atenes · Veure més »

Cal·lianassa

Cal·lianassa (en grec antic Καλλιάνασσα) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que Homer i Gai Juli Higí citen a les seves llistes de nereides.

Nou!!: Grec antic і Cal·lianassa · Veure més »

Cal·lianax

Cal·lianax (en llatí Callianax, en grec Καλλιάναξ) fou un metge grec que probablement va viure al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Cal·lianax · Veure més »

Cal·lianira

Cal·lianira (en grec antic Καλλιάνειρα) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que cita Homer a la llista de nereides que dona a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Cal·lianira · Veure més »

Cal·libi d'Esparta

Cal·libi d'Esparta (grec antic Kallibios, Καλλίβιος, llatí Callibius) fou el comandant espartà (harmost) de la guarnició lacedemònia que va ocupar Atenes a petició dels Trenta Tirans el 404 aC.

Nou!!: Grec antic і Cal·libi d'Esparta · Veure més »

Cal·libi de Tègea

Cal·libi de Tègea （Callibius, en grec antic Καλλίβιος «Kallíbios») era un dels caps del partit democràtic de Tègea l'any 370 aC. Es va presentar davant de l'assemblea de Tegea a demanar permís per unir a les ciutats arcàdies en una lliga i va defensar el seu punt de vista amb una crida a les armes. Va ser derrotat pel cap oligàrquic Estàsip i Proxè, el company de Cal·libi, va morir a la lluita, i els demòcrates es van haver de retirar fora de les muralles de la ciutat. Llavors va iniciar negociacions amb Estàsip, però en realitat esperava reforços que havien d'arribar de Mantinea. Quan aquests van arribar Estàsip i els seus es van refugiar al temple d'Artemisa a la ciutat. Cal·libi no va respectar el lloc sagrat i el va atacar i els va obligar a rendir-se. Els oligarques van caure presoners i van ser executats després d'un simulacre de judici. En parlen Xenofont i Pausànies.

Nou!!: Grec antic і Cal·libi de Tègea · Veure més »

Cal·licter

Cal·licter（en grec Καλλίκτηρ), de sobrenom Μαντίσιος, va ser un poeta grec autor de quatre epigrames inclosos a lAntologia grega (Anthol.

Nou!!: Grec antic і Cal·licter · Veure més »

Cal·limorf

Cal·limorf (en llatí Callimorphus, en grec antic Καλλίμορφος) va ser un metge militar grec que serví a les legions romanes i estava integrat a la legió VI, cohort dels contarii.

Nou!!: Grec antic і Cal·limorf · Veure més »

Cal·lines

Cal·lines（en llatí Callines, en grec antic Καλλίνης) fou un oficial veterà a la cavalleria del rei Alexandre el Gran, un dels Companys (τῆς ἵππουτῆς ἑταιρικής). Va tenir un paper rellevant en la reconciliació entre Alexandre i el seu exèrcit l'any 324 aC, com diu Flavi Arrià.

Nou!!: Grec antic і Cal·lines · Veure més »

Cal·lip (poeta)

Cal·lip (en llatí Callipus, en grec antic Κάλλιππος) fou un poeta còmic grec, al que només menciona Ateneu de Nàucratis, i el fa autor d'una comèdia de nom Παννυχίς (Pannychis).

Nou!!: Grec antic і Cal·lip (poeta) · Veure més »

Cal·lip d'Atenes (militar)

Cal·lip d'Atenes (en llatí Callippus, en grec antic Κάλλιππος), fill de Merocles, fou un valent comandant atenenc que es va destacar a la guerra contra els gals de Brennus el 279 aC.

Nou!!: Grec antic і Cal·lip d'Atenes (militar) · Veure més »

Cal·lip de Corint

Cal·lip, en llatí Callipus, en grec antic Κάλλιππος, fou un filòsof estoic nascut a Corint deixeble de Zenó, el fundador de l'escola estoica.

Nou!!: Grec antic і Cal·lip de Corint · Veure més »

Cal·listònic

Cal·listònic (en llatí Callistonicus, en grec antic Καλλιστόνικος) fou un escultor grec nascut a Tebes.

Nou!!: Grec antic і Cal·listònic · Veure més »

Cal·listo (mitologia)

Àrtemis i les nimfes descobreixen Cal·listo embarassada D'acord amb la mitologia grega, Cal·listo (en grec antic Καλλιστώ) va ser una nimfa del bosc, filla de Licàon o també de Nicteu.

Nou!!: Grec antic і Cal·listo (mitologia) · Veure més »

Cal·lixè d'Atenes

Cal·lixè d'Atenes (en grec antic Καλλίξενος "Kallíxenos", en llatí Callixenus) fou un polític atenenc que el 406 aC després de la batalla de les Arginuses, va impulsar un decret a través de la Bulé, contra els generals que havien sortit victoriosos però que van socórrer als nàufrags degut a una tempesta, que va impedir-ne el rescat i van morir ofegats.

Nou!!: Grec antic і Cal·lixè d'Atenes · Veure més »

Cal·lixè de Rodes

Cal·lixè de Rodes (en grec antic Καλλίξενος "Kallíxenos", en llatí Callixenus) fou un escriptor grec contemporani de Ptolemeu II Filadelf (284 aC-246 aC) autor de dues obres avui perdudes.

Nou!!: Grec antic і Cal·lixè de Rodes · Veure més »

Calcant

Calcant (a la dreta) conduint Ifigenia al sacrifici, fresc sobre guix de Pompeia, després del 62 d. C., Museu nacional arqueològic de Nàpols En mitologia grega, Calcant o Calcas (en grec antic Κάλχας / Kálkhas), és un endeví grec, de Micenes o potser de Mègara, que apareix en els relats de la guerra de Troia, sobretot en la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Calcant · Veure més »

Calcíope (filla d'Eetes)

Segons la mitologia grega, Calcíope (en grec antic Χαλκιόπη), va ser una filla d'Eetes, rei de la Còlquida.

Nou!!: Grec antic і Calcíope (filla d'Eetes) · Veure més »

Calcíope (filla d'Eurípil)

Segons la mitologia grega, Calcíope (en grec antic Χαλκιόπη) fou el nom d'una filla d'Eurípil, rei de l'illa de Cos.

Nou!!: Grec antic і Calcíope (filla d'Eurípil) · Veure més »

Calcíope (filla de Rexènor)

Segons la mitologia grega, Calcíope (en grec antic Χαλκιόπη) va ser una filla de Rexènor (o de Calcodont) i la segona esposa d'Egeu, rei d'Atenes, ja que la primera va ser Meta, filla d'Hoples.

Nou!!: Grec antic і Calcíope (filla de Rexènor) · Veure més »

Calcòstenes

Calcòstenes (en llatí Chalcostenes, en grec antic Χαλκώσθενες) va ser un escultor atenenc que treballava l'argila sense coure (opera cruda, segons diu Plini el Vell a la Naturalis Historia. Plini afirma que el nom de Ceràmic donat a un barri d'Atenes on hi havia tots els terrissaires, prové de l'ofici d'aquest Calcòstenes, cosa que no és certa, però que indicaria la gran antiguitat d'aquest escultor.

Nou!!: Grec antic і Calcòstenes · Veure més »

Calcedònia

Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Calcedònia · Veure més »

Calcioancilita-(Ce)

La calcioancilita-(Ce) és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de l'ancilita.

Nou!!: Grec antic і Calcioancilita-(Ce) · Veure més »

Calcioancilita-(Nd)

La calcioancilita-(Nd) és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de l'ancilita.

Nou!!: Grec antic і Calcioancilita-(Nd) · Veure més »

Calcis (Etòlia)

Calcis (en llatí Chalcis, en grec antic Χαλκίς), també anomenada Calceia (Χάλκεια) per Polibi i Hipocalcis (Ὑποχαλκίς per Estrabó) era una ciutat d'Etòlia situada a la costa, a poca distpancia a l'est de la desembocadura del riu Evenos i als peus d'una muntanya anomenada Hipocalcis.

Nou!!: Grec antic і Calcis (Etòlia) · Veure més »

Calcocianita

La calcocianita és un mineral de la classe dels sulfats.

Nou!!: Grec antic і Calcocianita · Veure més »

Calcodont

Calcodont (en grec antic Χαλκώδων), va ser, segons la mitologia grega, un heroi d'Eubea, fill d'Abant, l'epònim dels abants i pare de l'heroi Elefènor, que participà en la guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Calcodont · Veure més »

Calcofanita

La calcofanita és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al grup de la calcofanita.

Nou!!: Grec antic і Calcofanita · Veure més »

Calcofil·lita

Sense descripció.

Nou!!: Grec antic і Calcofil·lita · Veure més »

Calcogen

Calcogen és el nom que reben els elements químics del grup 16 de la taula periòdica, constituït per: oxigen (O), sofre (S), seleni (Se), tel·luri (Te), poloni (Po) i livermori (Lv).

Nou!!: Grec antic і Calcogen · Veure més »

Calcomenita

La calcomenita és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Grec antic і Calcomenita · Veure més »

Calcopirita

La calcopirita és el mineral de coure més àmpliament distribuït i una de les principals fonts d'aquest.

Nou!!: Grec antic і Calcopirita · Veure més »

Calcostibita

La calcostibita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany i dona nom al grup de la calcostibita.

Nou!!: Grec antic і Calcostibita · Veure més »

Caledons

Els caledons (llatí: Caledones o Caledonii; grec antic: Καληδῶνες, Kaledones) foren una confederació de tribus celtes de parla britònica que visqueren en allò que avui en dia és Escòcia durant l'edat de ferro i l'època romana.

Nou!!: Grec antic і Caledons · Veure més »

Calendari republicà francès

Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat el 5 d'octubre de 1793 per un decret de la Convenció Nacional i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer de l'era, dia de la proclamació de França com a república.

Nou!!: Grec antic і Calendari republicà francès · Veure més »

Cales (general)

Cales o Cal·les (en grec antic Κάλας, Κάλλας) fou un general de Cassandre que el va enviar amb un cos d'exèrcit contra Polispercó a Perrèbia, mentre ell mateix marxava a Macedònia per venjar-se d'Olímpies, l'any 317 aC.

Nou!!: Grec antic і Cales (general) · Veure més »

Calibis

Els Calibis en un mapa de viatge dels Argonautres, d'Abraham Ortelius, 1624 Els calibis o calibes (en grec antic Χάλυβες, Χάλυβοι) eren una de les tribus pòntiques d'arrel georgiana, a la part oriental del Pont, al sud-oest de la Còlquida.

Nou!!: Grec antic і Calibis · Veure més »

Calidó (fill d'Etol)

Calidó (en grec antic Καλυδών), segons la mitologia grega, va ser un heroi grecfill d'Etol, rei de l'Èlida, i de Prònoe.

Nou!!: Grec antic і Calidó (fill d'Etol) · Veure més »

Calidó (fill de Testi)

Segons la mitologia grega, Calidó (en grec antic Καλυδών) va ser un fill de Testi.

Nou!!: Grec antic і Calidó (fill de Testi) · Veure més »

Calidoscopi

Vista interior dels colors i formes d'un '''calidoscopi'''. Vista exterior del tub d'un '''calidoscopi'''. Un calidoscopi (del grec antic kalós bella éidos imatge scopéo observar) és un tub que conté tres miralls, que formen un prisma tetraèdric amb la seua part reflectora cap a l'interior, a l'extrem dels quals es troben dues làmines translúcides entre les quals hi ha diversos objectes de color i forma diferent, les imatges dels quals es veuen multiplicades simètricament en anar girant el tub mentre es mira per l'extrem oposat.

Nou!!: Grec antic і Calidoscopi · Veure més »

Calimmià

El Calimmià és el primer període geològic del Mesoproterozoic i durà entre fa 1.600 i 1.400 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Calimmià · Veure més »

Calipso (mitologia)

Ulisses i Calipso segons Jan Brueghel el Vell (1616) Calipso (en grec antic Καλυψώ, “la que dissimula”) és, segons algunes fonts, una oceànide, però segons Homer, una nimfa, filla d'Atles i Plèione, que vivia a la part occidental de la Mediterrània.

Nou!!: Grec antic і Calipso (mitologia) · Veure més »

Calliope

Calliope és un gènere d'ocells de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).

Nou!!: Grec antic і Calliope · Veure més »

Calmuc

El calmuc o calmuc-oirat és una llengua mongòlica parlada per 175.000 persones a Calmúquia (Federació Russa).

Nou!!: Grec antic і Calmuc · Veure més »

Calofil·làcies

Calophyllaceae és una família de plantes amb flors.

Nou!!: Grec antic і Calofil·làcies · Veure més »

Calophyllum

Calophyllum és un gènere de plantes amb flor de la família de les calofil·làcies.

Nou!!: Grec antic і Calophyllum · Veure més »

Calpurnià Crepereu

Calpurnià Crepereu o potser Crepereu Calpurnià (en llatí Calpurnianus Crepereius o Crepereius Calpurnianus, en grec Κρεπερηῖος Καλπουρνιανός) va ser un historiador romà, nascut a Pompeiòpolis.

Nou!!: Grec antic і Calpurnià Crepereu · Veure més »

Calucons

Els calucons (en llatí Calucones, en grec antic Καλούκωνες) eren una tribu dels leponcis de Rètia.

Nou!!: Grec antic і Calucons · Veure més »

Camarina

Camarina (en grec antic Καμὰρινα) era una famosa ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la boca del riu Hiparis (o Hipparis), a uns 35 km a l'est de Gela.

Nou!!: Grec antic і Camarina · Veure més »

Camauro

El Papa Benet XVI portant el camauro El camauro (del llatí camelaucum, i a l'hora del grec kamelauchion, que significa 'lligadura de pell de camell') és un casquet tradicionalment portat pel Papa de l'Església Catòlica.

Nou!!: Grec antic і Camauro · Veure més »

Camavis

Els camavis (en llatí Chamavi, en grec antic Καμαυοί, Καμαβοί, Χάμαβοι) eren un poble germànic, potser el mateix que els gambrivis que menciona Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Camavis · Veure més »

Cambaules

Cambaules (en grec Καμβαύλης) era el cabdill d'una host de gals.

Nou!!: Grec antic і Cambaules · Veure més »

Cambises I d'Anxan

Cambises I d'Anxan (en persa antic Kambujiya, en grec antic Καμβύσης) anomenat "el vell", va ser rei de la ciutat d'Anxan sota dependència del rei dels medes Astíages, entre l'any 580 aC i 559 aC aproximadament.

Nou!!: Grec antic і Cambises I d'Anxan · Veure més »

Camecèfal

És camecèfal (del grec chamay, terra, i kephalé, cap) el crani del qual l'índex vertico-transversal és inferior de 92 i l'índex vertico-longitudinal més petit de 72, respectivament.

Nou!!: Grec antic і Camecèfal · Veure més »

Cameleó (filòsof)

Camaleó (en llatí Chamaeleon, en grec antic Χαμαιλέων) va ser un filòsof peripatètic nascut a Heraclea Pòntica, deixeble d'Aristòtil.

Nou!!: Grec antic і Cameleó (filòsof) · Veure més »

Camell

Els camells o gamells (Camelus) són un gènere de mamífers quadrúpedes de la família dels camèlids, grup que també inclou les llames i els guanacs, entre d'altres.

Nou!!: Grec antic і Camell · Veure més »

Camforer

Il·lutració que mostra diferents parts del camforer El camforer (Cinnamomum camphora) és un arbre perenne de la família Lauraceae que també es coneix amb el nom d'arbre de la càmfora.

Nou!!: Grec antic і Camforer · Veure més »

Camic

Camic (en llatí Camicus, en grec antic Καμικός 'Kamikós') era una antiga ciutat de Sicília que, segons la tradició, va construir Dèdal per a Còcal, el rei dels sicans, que en va fer la residència reial i el lloc de dipòsit dels seus tresors.

Nou!!: Grec antic і Camic · Veure més »

Camir (fill de Cèrcaf)

Camir (en grec antic Κάμειρον) va ser un heroi de la mitologia grega, fill de Cèrcaf i Cidipa la filla d'Òquim, un dels helíades, que va ser rei de l'illa de Rodes.

Nou!!: Grec antic і Camir (fill de Cèrcaf) · Veure més »

Camiros

Camiros (en grec antic Κάμειρος) era una ciutat de l'illa de Rodes, a la costa nord-oest.

Nou!!: Grec antic і Camiros · Veure més »

Camisares de Cària

Camisares de Cària (en llatí Camissares, en grec antic Καμισσάρης), era el pare de Datames de Capadòcia.

Nou!!: Grec antic і Camisares de Cària · Veure més »

Cammanene

Cammanene (en grec antic Καμμανηνή) va ser una de les estratègies o districtes de la província de Capadòcia.

Nou!!: Grec antic і Cammanene · Veure més »

Campe

En la mitologia grega, Campe (en grec antic Κάμπη Kámpê, potser de κάμπος kámpos, ‘monstre marí') era la guardiana a qui Cronos va encarregar vigilar el Tàrtar, on havia empresonat els ciclops i els hecatonquirs.

Nou!!: Grec antic і Campe · Veure més »

Campinematàcies

Les campinematàcies (Campynemataceae) són una família de plantes amb flors monocotiledònies.

Nou!!: Grec antic і Campinematàcies · Veure més »

Camps Elisis

En la mitologia grega, els camps Elisis o simplement l'Elisi (en grec antic, Ἠλύσιον πεδίον / Êlýsion pedíon, de ἐνηλύσιον / enêlýsion, lloc tocat pel llamp), és el lloc de l'inframón on els herois i la gent virtuosa gaudeixen del descans després de la mort.

Nou!!: Grec antic і Camps Elisis · Veure més »

Campylomormyrus

Campylomormyrus (del grec kampylos, doblegat; mormyros, peix) és un gènere de peix elefant en la família Mormyridae. És endèmic d'Àfrica i està distribuït per diverses conques hidrogràfiques africanes com el Congo, Volta, Níger i Txad, entre altres.

Nou!!: Grec antic і Campylomormyrus · Veure més »

Canadaspis

Canadaspis (gr. escut del Canadà) és un gènere de crustacis malacostracis de la subclasse Phyllocarida.

Nou!!: Grec antic і Canadaspis · Veure més »

Canó

Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar un projectil a distància.

Nou!!: Grec antic і Canó · Veure més »

Candaules

Candaules (en llatí Kandaúles, en grec antic Κανδαύλης), també conegut entre els grecs com Mirsilos (Μυρσίλος), va ser el darrer rei de la branca Sandònida o Tolònida Lídia, de la família dels heraclides.

Nou!!: Grec antic і Candaules · Veure més »

Canopus

Canopus (Alfa de la Quilla / α Carinae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Quilla (Carina), a l'hemisferi sud.

Nou!!: Grec antic і Canopus · Veure més »

Canusi

Canusi o Ganusi (en llatí Canusius o Ganusius, en grec antic Γανούσιος) fou un historiador grec, aparentment contemporani de Juli Cèsar.

Nou!!: Grec antic і Canusi · Veure més »

Canya (planta)

Canya de sant Joan a Macarella (Menorca) La canya és la tija de diferents poàcies (antigament gramínies) lignificades.

Nou!!: Grec antic і Canya (planta) · Veure més »

Caos

Atractor de Lorenz, un sistema caòtic. Originàriament, el terme caos es refereix a la substància primordial a partir de la qual, segons la mitologia grega, va nàixer l'univers i prové del mot grec Χαος.

Nou!!: Grec antic і Caos · Veure més »

Caos (mitologia)

Segons la mitologia grega, el caos (en grec antic Χάος) era el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren totes les coses del món.

Nou!!: Grec antic і Caos (mitologia) · Veure més »

Cap de Màlea

El Cap de Màlea (en grec antic Μαλέα) era un cap de Lacònia, modernament anomenat Maliá i Maléas, que és el segon mes al sud de Grècia després del Cap de Tènaron (Taenarum), i és el més oriental dels tres caps del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Cap de Màlea · Veure més »

Cap Súnion

Temple de Posidó El cap Súnion (en grec, Aκρωτήριο Σούνιο, Akrotírio Súnio; en grec antic, Άκρον Σούνιον, Àkron Súnion; en llatí, Suni promontorium; en venecià, Capo Colonne; en català antic, cap de les Columnes) és un cap situat a 69 quilòmetres per carretera al SSE d'Atenes, a l'extrem sud de la península de l'Àtica, a Grècia.

Nou!!: Grec antic і Cap Súnion · Veure més »

Cap Skopià

El cap Skopià (grec: Άκρα Σκοπιά, Akra Skopià), antigament conegut com a Krithotè (grec antic: Κριθωτή), és un cap o promontori d'Acarnània, enfront del port de Forcis a l'illa d'Ítaca, al nord-oest d'Astacos.

Nou!!: Grec antic і Cap Skopià · Veure més »

Capadocis

Els capadocis (en grec antic Καππαδόκης) eren un poble indoeuropeu que vivia a la regió de Capadòcia a l'Àsia Menor.

Nou!!: Grec antic і Capadocis · Veure més »

Capibara

El capibaraConegut localment com a capivara (Brasil), capiguara (Bolívia), chigüire, chigüiro o fercho (Colòmbia i Veneçuela), carpincho (Argentina, Paraguai i Uruguai) o ronsoco (Perú).

Nou!!: Grec antic і Capibara · Veure més »

Capis (fill d'Assàrac)

Capis (en grec antic Κάπυς) va ser, en la mitologia grega un rei de Troia, fill d'Assàrac.

Nou!!: Grec antic і Capis (fill d'Assàrac) · Veure més »

Capitó (metge)

Capitó (en llatí Capito, en grec Καπίτων) va ser un metge romà o potser grec que probablement va viure al o II a la ciutat de Roma.

Nou!!: Grec antic і Capitó (metge) · Veure més »

Capitó de Lícia

Capitó de Lícia (en grec Καπίτων, en llatí Capito) va ser un historiador grec que menciona Suides.

Nou!!: Grec antic і Capitó de Lícia · Veure més »

Caracene

Caracene (grec antic: Χαρακηνή), va ser un regne fundat pels espaosins iranians situat al capdavant del golf Pèrsic, principalment a l'Iraq actual.

Nou!!: Grec antic і Caracene · Veure més »

Caranos (príncep)

Caranos (en llatí Caranus, en grec antic Κάρανος o Καρανός "Káranos" o "Karanós") va ser un fill de Filip II de Macedònia, fruit de la seva unió amb Cleòpatra de Macedònia i germanastre d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Caranos (príncep) · Veure més »

Caranos de Macedònia

Caranos (en llatí Caranus, en grec antic Κάρανος o Καρανός "Káranos" o "Karanós") fou un rei heràclida, (que podria ser un fill de Temen), va governar entre el 808 aC i el 778 aC fundador mític de la Dinastia argèada a finals del.

Nou!!: Grec antic і Caranos de Macedònia · Veure més »

Caratac

Caratac (llatí Caratacus, britònic *Caratācos, gal·lès mitjà Caratawc; gal·lès Caradog; bretó Karadeg; grec Καράτακος; variants llatina Caractacus i grega Καρτάκης) va ser un rei britó de la tribu dels catuvel·launs (tot i que també va liderar els silurs) que es va imposar com a cap suprem d'una coalició de caps britons que es va formar l'any 42.

Nou!!: Grec antic і Caratac · Veure més »

Caraxos

Caraxos (en llatí Charaxus, en grec antic Χάραξος) de Mitilene fill d'Escamandrònumos i germà de Safo va ser un poeta grec.

Nou!!: Grec antic і Caraxos · Veure més »

Caró de Làmpsac

Caró de Làmpsac (en llatí Charon, en grec antic Χάρων "Kháron"), fou un historiador i logògraf grec nascut a Làmpsac.

Nou!!: Grec antic і Caró de Làmpsac · Veure més »

Caró de Tebes

Caró (en llatí Charon, en grec antic Χάρων Kháron), era un distingit polític tebà que va conspirar juntament amb Pelòpides.

Nou!!: Grec antic і Caró de Tebes · Veure més »

Carcarodontosàurids

Els carcarodontosàurids (Carcharodontosauridae, "rèptils amb dents de tauró" en grec) foren un grup de dinosaures teròpodes carnívors.

Nou!!: Grec antic і Carcarodontosàurids · Veure més »

Carenitis

Carenitis (en llatí Caranitis o Carenitis, en grec antic Καρανῖτις o Καρηνῖτις) va ser una regió armènia de l'Àsia Menor oriental centrada a la ciutat de Karin, després anomenada Teodosiòpolis.

Nou!!: Grec antic і Carenitis · Veure més »

Cares (general)

Cares (en llatí Chares, en grec antic Χάρης "Khares") fou un general atenenc que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Cares (general) · Veure més »

Cares de Mitilene

Cares de Mitilene (en llatí Chares, en grec antic Χάρης ὁ Μυτιληναῖος) fou un oficial d'Alexandre el Gran que tenia com a feina introduir els ambaixadors estrangers al rei (εἰσαγγελεύς).

Nou!!: Grec antic і Cares de Mitilene · Veure més »

Carfíl·lides

Carfíl·lides (en llatí Carphyllides, en grec antic Καρφυλλίδης) era un poeta grec que va deixar dos elegants epigrames a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Carfíl·lides · Veure més »

Cariclo (filla d'Oceà)

D'acord amb la mitologia grega, Cariclo (en grec antic Χαρικλώ) va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis (però alguns la creuen filla d'Apol·lo).

Nou!!: Grec antic і Cariclo (filla d'Oceà) · Veure més »

Cariclo (filla de Cicreu)

Cariclo (en grec antic Χαρικλώ), segons la mitologia grega, va ser una filla de Cicreu, rei de Salamina.

Nou!!: Grec antic і Cariclo (filla de Cicreu) · Veure més »

Caridem (metge)

Caridem (en llatí Charidemus, en grec) fou un metge grec seguidor d'Erasístrat que va viure probablement al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Caridem (metge) · Veure més »

Caridem d'Atenes

Caridem d'Atenes (en llatí Charidemus, en grec antic Χαρίδημος) fou un polític atenenc que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Caridem d'Atenes · Veure més »

Carilau d'Esparta

Carilau o Caril·le (en llatí Charilaus o Charillus, en grec antic Χαρίλαος, Χάριλλος "Kharílaos, Khárillos"), fou rei d'Esparta al segle VIII aC (entre els anys 780 a 750 aC).

Nou!!: Grec antic і Carilau d'Esparta · Veure més »

Carilau de Paleòpolis

Carilau de Paleòpolis (en llatí Charilaus, en grec antic Χαρίλαος) fou un grec de la Magna Grècia, un dels principals dirigents de Paleòpolis, que juntament amb Nímfios (Nymphius) va entregar la ciutat a Quint Publi Filó, el procònsol romà, durant la segona guerra samnita l'any 323 aC, i va expulsar a la guarnició samnita, segons diu Titus Livi.

Nou!!: Grec antic і Carilau de Paleòpolis · Veure més »

Carilau de Samos

Carilau de Samos (en llatí Charilaus, en grec antic Χαρίλαος) fou un polític de Samos, germà del tirà Meandri de Samos.

Nou!!: Grec antic і Carilau de Samos · Veure més »

Cariocroïta

La cariocroïta és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Cariocroïta · Veure més »

Cariopilita

La cariopilita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la serpentina.

Nou!!: Grec antic і Cariopilita · Veure més »

Caris (deessa)

Caris (en llatí Charis, en grec antic Χάρις) era la deessa que personificava la gràcia i la bellesa, que els romans van traduir per Gratia (Gràcia).

Nou!!: Grec antic і Caris (deessa) · Veure més »

Carisma

El carisma es considera una qualitat de la personalitat que atreu els altres i els fa més receptius a les seves idees, és una barreja de caràcter, influència i habilitats socials.

Nou!!: Grec antic і Carisma · Veure més »

Caritó (metge)

Caritó (en llatí Chariton, en grec antic Χαρίτων) va ser un oculista grec del o potser una mica abans.

Nou!!: Grec antic і Caritó (metge) · Veure més »

Carixè

Carixè (en llatí Charixenus, en grec antic Χαρίξενος) o Carixenes (Charixenes, Χαριξένες) va ser un metge grec que va viure probablement al.

Nou!!: Grec antic і Carixè · Veure més »

Carixena

Carixena (en llatí Charixena, en grec antic Χαριξένα) fou una poeta lírica grega que mencionen Eustaci i Aristòfanes, que la descriu amb una expressió que els escolis tradueixen com a "ximple i boja".

Nou!!: Grec antic і Carixena · Veure més »

Carl Gustav Jacob Jacobi

Carl Gustav Jakob Jacobi (10 de desembre de 1804 a Potsdam, Prússia, actual Alemanya – 18 de febrer de 1851 a Berlín) va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Grec antic і Carl Gustav Jacob Jacobi · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Grec antic і Carlemany · Veure més »

Carminos d'Esparta

Carminos d'Esparta o Carmí d'Esparta (en llatí Charminus, en grec antic Χαρμῖνος "Kharmínos") fou un espartà que Tibró, el governador espartà de l'Àsia, va enviar amb la missió de convèncer els grecs de l'Expedició dels deu mil, que eren a Selímbria al servei del rei odrisi Seutes II, d'entrar al servei d'Esparta contra els perses l'any 399 aC, segons diuen Xenofont i Diodor de Sicília.

Nou!!: Grec antic і Carminos d'Esparta · Veure més »

Carmis

Carmis (en llatí Charmis, en grec antic Χάρμις), va ser un metge de Marsella, que va anar a Roma en temps de Neró on va adquirir gran fama i fortuna i va reviure la pràctica dels banys freds.

Nou!!: Grec antic і Carmis · Veure més »

Carnabont

Carnabont (en grec antic Καρναβών), va ser, segons la mitologia grega, un rei dels getes que va acollir amb hospitalitat Triptòlem quan aquest, seguint les instruccions de Demèter, recorria tots els indrets de la terra amb un carro tirat per dracs, i així donava a conèixer als homes el cultiu del blat.

Nou!!: Grec antic і Carnabont · Veure més »

Carnaval de Bielsa

El carnaval de Bielsa és la festa més important que se celebra al municipi de Bielsa (comarca aragonesa del Sobrarb, Osca).

Nou!!: Grec antic і Carnaval de Bielsa · Veure més »

Carnees

Les festes Carnees o, simplement, Carnees (del grec Κάρνεια, Kàrnia) eren una festivitat de l'antiga Esparta i d'altres ciutats dòriques, celebrat en honor de l'Apol·lo Carni (Apollo Carneios) nom sota el que Apol·lo era adorat en diversos llocs del Peloponès i alguns llocs de l'emigració dòrica.

Nou!!: Grec antic і Carnees · Veure més »

Carnos

Carnos, o també Carneu, (en grec antic Κάρνος), va ser, segons la mitologia grega, un endeví originari d'Acarnània.

Nou!!: Grec antic і Carnos · Veure més »

Carnuntum

Carnuntum (en grec antic Καρνοῦς) era una antiga i important ciutat celta del nord de Pannònia a la part sud del Danubi.

Nou!!: Grec antic і Carnuntum · Veure més »

Carondes

Carondes (en llatí Charondas, en grec antic Χαρώνδας "Kharóndas") fou un home d'estat i legislador de Catana que va donar lleis a les ciutats calcídides de Sicília i Itàlia (Zancle, Naxos, Leontins, Eubea, Miles, Himera, Cal·lípolis, i Rhègion).

Nou!!: Grec antic і Carondes · Veure més »

Carpel

Fulles carpel·lars formant un gineceu apocàrpic en ''Helleborus'' El carpel (del grec karpos, fruit) és l'òrgan femeni bàsic de la flor.

Nou!!: Grec antic і Carpel · Veure més »

Carpo (Hores)

D'acord amb la mitologia grega, Carpo (en grec antic Καρπώ) va ser una de les Hores.

Nou!!: Grec antic і Carpo (Hores) · Veure més »

Carpobrotus

Carpobrotus és un gènere de plantes amb fulles suculentes i grans flors.

Nou!!: Grec antic і Carpobrotus · Veure més »

Carps

Els carps (llatí: carpi o carpiani, grec antic Καρπιανοί) van ser un poble de Sarmàcia, que vivien al nord del Danubi, prop de la seva desembocadura, segons l'autor del Periple, que diu que es basa en les informacions d'Èfor de Cumes.

Nou!!: Grec antic і Carps · Veure més »

Carsignatus

Carsignatus (en grec antic Καρσίγνατος) era un príncep dels gàlates que governà una part de Galàcia.

Nou!!: Grec antic і Carsignatus · Veure més »

Carta celeste

Un mapa celestial del segle XVII, pel cartògraf holandès Frederik de Wit Una carta estel·lar, atles estel·lar o mapa d'estels és un plànol del cel nocturn.

Nou!!: Grec antic і Carta celeste · Veure més »

Cartal (almirall)

Cartal (en llatí Carthalo, en grec Καρθάλων Karthálon) va ser comandant de la flota cartaginesa a la Primera Guerra Púnica.

Nou!!: Grec antic і Cartal (almirall) · Veure més »

Cartal (comandant)

Cartal (en llatí Carthalo, en grec antic Καρθάλων) va ser el comandant de la cavalleria cartaginesa a l'exèrcit d'Anníbal l'any 217 aC.

Nou!!: Grec antic і Cartal (comandant) · Veure més »

Cartal (polític)

Cartal (en llatí Carthalo, en grec antic Καρθάλων) va ser un polític cartaginès, cap del partit popular de Cartago uns anys després de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Grec antic і Cartal (polític) · Veure més »

Carteia

Carteia (en llatí Carteia, en grec antic Καρτηα̈α) va ser una antiga ciutat del sud d'Hispània propera a Gibraltar.

Nou!!: Grec antic і Carteia · Veure més »

Cartes d'Esparta

Cartes d'Esparta (en llatí Chartas, en grec antic Χάρτας "Khártas") va ser un escultor d'Esparta, un dels mestres d'Èuquir de Corint juntament amb Siadres d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Cartes d'Esparta · Veure més »

Carudes

Els carudes (en llatí charudes, en grec antic Χαροῦδες) són una tribu germànica esmentada per Claudi Ptolemeu entre les que habitaven el Quersonès Címbric (Jutlàndia), i que són probablement el mateix poble que Suetoni menciona amb el nom de Carides.

Nou!!: Grec antic і Carudes · Veure més »

Caryinita

La caryinita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'al·luaudita.

Nou!!: Grec antic і Caryinita · Veure més »

Cas instrumental

El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.

Nou!!: Grec antic і Cas instrumental · Veure més »

Cas vocatiu

El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.

Nou!!: Grec antic і Cas vocatiu · Veure més »

Casc corinti

Casc corinti de bronze, vers l'any 500 aC Staatliche Antikensammlungen (inv. 4330) El casc corinti (en grec antic, κόρυς κορινθίη, i en grec κάσκα κορινθιακή) va ser un model de casc de bronze originat a l'antiga Grècia i que pren el seu nom de l'àrea de Corint.

Nou!!: Grec antic і Casc corinti · Veure més »

Caspis

Els caspis (llatí caspii, grec Κάσπιοι) foren una nació que vivia originàriament a la Mèdia, a la boca del Kur i a la rodalia d'una muntanya anomenada Mont Caspi.

Nou!!: Grec antic і Caspis · Veure més »

Cassandra

Àiax i Cassandra En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.

Nou!!: Grec antic і Cassandra · Veure més »

Cassandre de Corint

Cassandre de Corint (en llatí Cassander, en grec antic Κάσσανδρος) fou un mercader corinti que amb el seu compatriota Agatí, al front de quatre vaixells que formaven part de l'esquadra de Taurió, va entrar al port de Lèucada on va ser traïdorament agafat per pirates il·liris i enviat al rei Escerdílides que es queixava de què el rei Filip V de Macedònia no li havia pagat la suma promesa pels seus serveis a la guerra social, i havia enviat 15 naus per dedicar-se a la pirateria i compensar, segons diu Polibi.

Nou!!: Grec antic і Cassandre de Corint · Veure més »

Cassífone

D'acord amb la mitologia grega, Cassífone (en grec antic Κασσιφόνη), va ser una heroïna, filla d'Odisseu i de Circe, i germana de Telègon.

Nou!!: Grec antic і Cassífone · Veure més »

Cassi Dió

Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.

Nou!!: Grec antic і Cassi Dió · Veure més »

Cassiopea (mitologia)

Cassiopea representada com a constel·lació lligada a la cadira. Hyginus, ''Poeticon Astronomicon''. "U.S. Naval Observatory Library" Segons la mitologia grega, Cassiopea (Cassiepeia o Cassiopeia, Κασσιέπεια o Κασσιόπεια) era l'esposa de Cefeu, rei d'Etiòpia (l'Etiòpia mitològica no correspon amb el país actual i era probablement a les costes orientals del Mediterrani), i mare d'Andròmeda.

Nou!!: Grec antic і Cassiopea (mitologia) · Veure més »

Cassiotis

Cassiotis (en grec antic Κασσιῶτις) era un districte del nord de Síria durant l'imperi romà, més aviat una comarca natural que una divisió administrativa.

Nou!!: Grec antic і Cassiotis · Veure més »

Cassope

Cassope (en llatí Cassope, en grec antic Κασσώπη) era una ciutat de l'Epir.

Nou!!: Grec antic і Cassope · Veure més »

Castabala

Castabala (en grec antic Καστάβαλα) era una ciutat de la Tianitis (regió de Tíana) a Capadòcia, al nord-est de Calidna.

Nou!!: Grec antic і Castabala · Veure més »

Casuaris

Els casuaris (en llatí Casuarii, en grec antic Κασουάριοι) o catuaris (llatí Cattuarii) eren un poble germànic probablement emparentats amb els cats.

Nou!!: Grec antic і Casuaris · Veure més »

Catafracta

Catafracta part lluitant amb un lleó. Museu Britànic Un catafracta (del grec κατάφρακτος, 'katàfraktos') és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment la van utilitzar els romans durant l'època de l'Imperi i pels romans d'Orient fins a l'alta edat mitjana.

Nou!!: Grec antic і Catafracta · Veure més »

Cataplexia

La cataplexia (del grec antic καταπλήξις, por) consisteix en episodis sobtats i generalment breus de pèrdua bilateral del to muscular sense perdre la consciència.

Nou!!: Grec antic і Cataplexia · Veure més »

Catecisme

Còdex Manesse, fol. 292v, "El Mestre de Escola de Eßlingen" (''Der Schulmeister von Eßlingen'') Un catecisme (derivat del grec antic κατηχητικός “predicador”, provinent al seu torn de l'arrel κατηχέω, "ensenyar oralment") és un resum o exposició d'una doctrina.

Nou!!: Grec antic і Catecisme · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Grec antic і Catolicisme · Veure més »

Catoptrita

La catoptrita o katoptrita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Catoptrita · Veure més »

Catreu

Catreu (en grec antic Κατρεύς), va ser un rei de Creta, un dels quatre fills de Minos i de Pasífae.

Nou!!: Grec antic і Catreu · Veure més »

Cats (Germània)

Els cats o cates (en llatí Chatti o també Catti, en grec antic Χάττοι) eren una de les grans tribus de Germània, que van substituir en l'hegemonia del territori als queruscs, quan aquests van decaure en la seva influència.

Nou!!: Grec antic і Cats (Germània) · Veure més »

Cauci

Els cauci (grec Καῦκοι) eren un grup tribal de l'antiga Irlanda coneguts per un únic esment del geògraf Claudi Ptolemeu qui els situava en la regió dels comtats de Dublín i Wicklow.

Nou!!: Grec antic і Cauci · Veure més »

Caucs

Els caucs o xaucs (en llatí chauci o cauchi, o també cauci, en grec antic Καῦχοι, Καῦκοι), coneguts també com a curs (cursi), eren una tribu germànica que vivia a l'est dels frisis o frisons entre els rius Ems i Elba, limitant a l'orient amb els saxons, al nord-oest amb els longobards i al nord amb els angrivaris, i ocupaven el país d'Oldenburg i Hannover.

Nou!!: Grec antic і Caucs · Veure més »

Caulònia (antiga ciutat)

Ciutats de la Magna Grècia, amb la ubicació de Caulònia, que pertanyien a la zona de dialecte aqueu Mosaic del drac Temple de Caulònia Ruïna de casa grega Mapa del lloc de Caulònia Caulònia fou una colònia de la Magna Grècia, les restes de la qual es troben prop de Stilo, en la comuna de Monasterace, província de Reggio de Calàbria.

Nou!!: Grec antic і Caulònia (antiga ciutat) · Veure més »

Causa (medicina)

microorganismes com possible causa de malalties. En medicina, la causa d'una malaltia també s'anomena etiopatiogènia, etiologia o raó i origen d'una patologia.

Nou!!: Grec antic і Causa (medicina) · Veure més »

Cavarus

Cavarus (en grec antic Καύαρος) va ser el darrer rei dels gals establerts a Tràcia al territori de Tylis i que per uns anys van estar cobrant tribut a Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Cavarus · Veure més »

Cavtat

Cavtat (també coneguda en italià com a Ragusavecchia) és una ciutat de Croàcia, a 18 km a l'est de Dubrovnik, a la zupània de Dubrovnik-Neretva, amb 2.000 habitants, situat a la badia de Zupa.

Nou!!: Grec antic і Cavtat · Veure més »

Càlais

Els Borèades lliuren Fineu de les Harpies. Louvre G364 Càlais (en grec antic Κάλαϊς "el que bufa suaument"), va ser, segons la mitologia grega, un dels Borèades, fill de Bòreas, el déu del vent del nord, i d'Oritia, filla d'Erecteu.

Nou!!: Grec antic і Càlais · Veure més »

Càl·licles (metge)

Càl·licles (en grec Καλλικλῆς, "Kallikles", en llatí Callicles) fou un metge grec que va viure probablement al segle III o II aC.

Nou!!: Grec antic і Càl·licles (metge) · Veure més »

Càl·licles (pintor)

Càl·licles (en llatí Callicles, en grec Καλλικλῆς, Kal·likles) fou un pintor d'una època i d'un país incerts, probablement d'origen grec, que esmenta Plini el Vell a la seva Naturalis Historia.

Nou!!: Grec antic і Càl·licles (pintor) · Veure més »

Càl·licles de Mègara

Càl·licles de Mègara (en llatí Callicles, en grec "Kallikles") fou un escultor de Mègara que va viure al voltant de l'any 400 aC.

Nou!!: Grec antic і Càl·licles de Mègara · Veure més »

Càl·lies (comandant)

Càl·lies o Càl·lias（en llatí Callias, en grec antic Καλλίας) fill de Cal·líades, era un comandant atenenc. Va ser nomenat juntament amb quatre militars més, comandant del segon cos atenenc enviat contra Perdicas II de Macedònia i els rebels calcídics l'any 432 aC i va morir en una batalla contra Aristeu de Corint prop de Potidea, segons Tucídides. Probablement és el mateix Càl·lies alumne de Zenó d'Elea, que va comprar els seus llibres per 100 mines, i va obtenir un gran reconeixement (σοφὸς καὶ ἐλλόγιμος γέγονεν).

Nou!!: Grec antic і Càl·lies (comandant) · Veure més »

Càl·lies (iàmida)

Càl·lies o Càl·lias (en grec antic Καλλίας, Callias) va ser un endeví grec, membre de la família sagrada d'Elis dels Iàmides (descendents d'Íam), que s'havien instal·lat a Sicília cap al.

Nou!!: Grec antic і Càl·lies (iàmida) · Veure més »

Càl·lies (poeta)

Càl·lies o Càl·lias（en llatí Callias, en grec antic Καλλίας) va ser un poeta còmic fill de Lisímac, que portà el sobrenom de Schoenion perquè el seu pare era cisteller (σχοινοπλόκος). Va pertànyer a l'antiga comèdia àtica i Ateneu diu que va viure poc abans que Estratis que va començar la seva carrera el 412 aC. Va ser emulador de Cratí i se suposa que va començar a escriure abans del 424 aC. Podria ser la mateixa persona que Cal·líades. Es conserven alguns fragments de les seves comèdies i els títols de sis d'elles els dona Suides: Αἰγύπτιος, Ἀταλάντη, Κύκλωπες, Πεδῆται, Βάτραχοι, i Σχολάξοντες. Ateneu de Naucratis dona un títol, γραμματικὴ τραγῳδία, que podria ser d'aquest Càl·lies.

Nou!!: Grec antic і Càl·lies (poeta) · Veure més »

Càl·lies d'Argos

Càl·lies d'Argos o Càl·lias d'Argos, en llatí Callias, en grec antic Καλλίας, va ser un poeta grec natural d'Argos, del que només se sap que era l'autor d'un epigrama sobre Polícrit de Mendes, recollit a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Càl·lies d'Argos · Veure més »

Càl·lies d'Atenes

Càl·lies o Càl·lias（en llatí Callias, en grec antic Καλλίας) va ser un atenenc que per casar-se amb una germana de Cimó II de nom Elpinice, va pagar la multa de 50 talents que s'havia imposat a Milcíades el Jove, segons diu Plutarc. Sembla que no estava emparentat amb la rica família dels Càl·lies-Hipònic, però devia ser també molt ric per poder pagar 50 talents. Probablement tenia mines i que el seu fill (o net) va descobrir un mètode per preparar cinabri el 405 aC.

Nou!!: Grec antic і Càl·lies d'Atenes · Veure més »

Càl·lies de Siracusa

Càl·lies de Siracusa o Càl·lias de Siracusa en Callias, en Καλλίας va ser un historiador grec que va escriure una gran obra sobre la història de Sicília.

Nou!!: Grec antic і Càl·lies de Siracusa · Veure més »

Càlia

Càlia (en llatí Chalia, en grec antic Χαλία, 'Khalia') va ser una ciutat de Beòcia que menciona Teopomp de Quios.

Nou!!: Grec antic і Càlia · Veure més »

Càmpila d'Eudoxe

Gràfica de la càmpila d'Eudoxe La càmpila d'Èudox (Grec: καμπύλη, significa simplement "curvilini, corba") és una corba, amb una equació cartesiana: de la qual s'ha d'excloure la solució x.

Nou!!: Grec antic і Càmpila d'Eudoxe · Veure més »

Cànac de Sició el jove

Cànac de Sició el jove (en llatí Canachus, en grec antic Κάναχος "Kánakhos") fou un escultor nascut a Sició, probablement net de Cànac de Sició el vell, i de vegades confós amb ell.

Nou!!: Grec antic і Cànac de Sició el jove · Veure més »

Cànac de Sició el vell

Cànac de Sició (en llatí Canachus, en grec antic Κάναχος "Kánakhos") va ser un escultor grec nascut a Sició, del que no se'n sap amb certesa en quins anys va viure.

Nou!!: Grec antic і Cànac de Sició el vell · Veure més »

Cànace

Suïcidi de Cànace. BnF Segons la mitologia grega, Cànace (en grec antic Κανάκη) va ser una heroïna, filla d'Èol, rei de Magnèsia, i d'Enàrete.

Nou!!: Grec antic і Cànace · Veure més »

Càncer

El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).

Nou!!: Grec antic і Càncer · Veure més »

Càndal

Càndal (en grec antic Κάνδαλος) va ser, segons la mitologia grega, un dels helíades, fill d'Hèlios, el Sol, i de la nimfa Rode.

Nou!!: Grec antic і Càndal · Veure més »

Càndia

Càndia (Χάνδακας, actualment en desús), també anomenada Heràclion (adaptació del grec antic Ἡράκλιον) o Iràklio (transcripció del grec modern Ηράκλειο, ipa), és la principal ciutat i capital de l'illa de Creta, a Grècia, i de la unitat perifèrica d'Iràklio, antiga prefectura d'Iràklio, amb una població de 177,064 habitants i 211,370 a l'àrea metropolitana.

Nou!!: Grec antic і Càndia · Veure més »

Càndid (historiador)

Càndid (en llatí Candidus, en grec antic Κάνδιδος "Kándidos") fou un historiador grec que va viure en temps dels emperadors Còmmode i Septimi Sever a finals del segle II, i va escriure un llibre sobre l'Hexameron, els tractats teològics que descriuen l'obra de la creació del món en sis dies.

Nou!!: Grec antic і Càndid (historiador) · Veure més »

Càntar d'Atenes

Càntar d'Atenes (en llatí Cantharus, en grec antic Κάνθαρος "Kántharos") fou un poeta atenenc de la vella comèdia, probablement contemporani de Plató, el poeta còmic, mencionat per Suides i Eudòxia Macrembolita Es conserven alguns fragments d'una comèdia anomenada Symmachia i dues altres: Medea i Tereus.

Nou!!: Grec antic і Càntar d'Atenes · Veure més »

Càntar de Sició

Càntar de Sició (en llatí Cantharus, en grec antic Κάνθαρος "Kántharos") fou un escultor i gravador de Sició fill d'Aleix i deixeble d'Eutíquides.

Nou!!: Grec antic і Càntar de Sició · Veure més »

Càon

Càon (grec Χάων, genitiu: Χάονος) fou segons la mitologia grega un príncep troià, fill de Príam.

Nou!!: Grec antic і Càon · Veure més »

Càricles (metge)

Càricles (en llatí Charicles, en grec antic) va ser un destacat metge grec.

Nou!!: Grec antic і Càricles (metge) · Veure més »

Càricles d'Atenes

Càricles (en llatí Charicles, en grec antic Χαρικλῆς) fou un demagog atenenc fill d'Apol·lodor que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Càricles d'Atenes · Veure més »

Càries (Lacònia)

Càries (en llatí Caryae, en grec antic Κάρυαι) era una ciutat de Lacònia a la frontera amb Arcàdia.

Nou!!: Grec antic і Càries (Lacònia) · Veure més »

Càrops (mitologia)

Càrops (en grec antic Χάροψ Khárops) va ser, segons la mitologia grega, un traci que va avisar Dionís de les intencions que tenia Licurg contra el déu.

Nou!!: Grec antic і Càrops (mitologia) · Veure més »

Càrops el jove

Càrops el jove (en llatí Charops, en grec antic Χάροψ "Khárops"), fou net del cabdill epirota Càrops el vell.

Nou!!: Grec antic і Càrops el jove · Veure més »

Càrops el vell

Càrops (en llatí Charops, en grec antic Χάροψ "Khárops") fou un cabdill epirota que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Càrops el vell · Veure més »

Càstor de Fanagòria

Càstor (en llatí Castor, en grec antic Κάστωρ) fou un ciutadà notable de Fanagòria.

Nou!!: Grec antic і Càstor de Fanagòria · Veure més »

Càstulo

Càstulo (Castŭlo, en grec antic Κασταλών) va ser la ciutat principal dels Oretans, poble de la Tarraconense, i una de les principals ciutats del sud d'Hispània, a la frontera amb la Bètica, al curs superior del riu Betis, actual Guadalquivir.

Nou!!: Grec antic і Càstulo · Veure més »

Càucon

Càucon (en grec antic Καύκων), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill de Licàon, i per tant, de la raça dels pelasgs.

Nou!!: Grec antic і Càucon · Veure més »

Càucon (fill de Celeno)

D'acord amb la mitologia grega, Càucon (en grec antic Καύκων), va ser un heroi, considerat fill de Celeno i net de l'atenès Flios.

Nou!!: Grec antic і Càucon (fill de Celeno) · Veure més »

Cècrops II

Cècrops (en grec antic Κέκροψ, "Kékrops") va ser el setè rei llegendari o semi-llegendari d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Cècrops II · Veure més »

Cèfal d'Atenes

Cèfal d'Atenes (en llatí Cephalus, en grec antic Κέφαλος "Képhalos") fou un eminent orador atenenc i demagog, nascut al demos de Còlit, que va florir al temps i després de l'època dels Trenta Tirans, en l'enderrocament dels quals sembla que va tenir una part important.

Nou!!: Grec antic і Cèfal d'Atenes · Veure més »

Cèfal de Siracusa

Cèfal de Siracusa (en llatí Cephalus, en grec antic Κέφαλος "Képhalos") fou un polític grec fill de Lisànies, net de Cèfal, i pare de l'orador Lísies.

Nou!!: Grec antic і Cèfal de Siracusa · Veure més »

Cèfal Molós

Cèfal (en llati Cephalus, en grec antic Κέφαλος "Képhalos") fou un cap dels molossos de l'Epir que juntament a un altre cap de nom Antinous, es va veure abocat a prendre partit per Perseu de Macedònia, degut a les calúmnies de Carops (Charops).

Nou!!: Grec antic і Cèfal Molós · Veure més »

Cèrcaf

D'acord amb la mitologia grega, Cèrcaf (en grec antic Κέρκαφος) va ser un rei de Rodes, un dels set fills d'Hèlios i de Rode, els Helíades.

Nou!!: Grec antic і Cèrcaf · Veure més »

Cèrcides (ambaixador)

Cèrcides (en llatí Cercidas, en grec antic Κερκιδᾶς "Kerkidas") fou un ambaixador nadiu de Megalòpolis del segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Cèrcides (ambaixador) · Veure més »

Cèrcops (òrfic)

Cèrcops (en llatí Cercops, en grec antic Κέρκωψ) fou un poeta òrfic grec, que Climent d'Alexandria anomena pitagòric.

Nou!!: Grec antic і Cèrcops (òrfic) · Veure més »

Cèrcops de Milet

Cèrcops de Milet (en llatí Cercops, en grec antic Κέρκωψ) fou un poeta grec nascut a Milet, contemporani i rival d'Hesíode, que se suposa que hauria estat l'autor d'un poema èpic anomenat Αἰγίμιος (Aegimius Egimi), que també s'atribueix a Hesíode.

Nou!!: Grec antic і Cèrcops de Milet · Veure més »

Cíane

Cíane (en grec antic Κυάνη, nom que evoca el color blau de l'aigua de mar, i en llatí Cyane) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Líparos, un rei antic dels ausonis, els avantpassats dels italians.

Nou!!: Grec antic і Cíane · Veure més »

Cíatos

Cíatos o cíat, que es podria traduir per copa o vas, (en grec antic κύαθος) era una unitat de capacitat i de mesura d'àrids i líquids romana equivalent a una dotzena part del sextarius, sigui 0,045 litres, deu drachmae, dues ''conchae'' o quatre ligules.

Nou!!: Grec antic і Cíatos · Veure més »

Cíclades

Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.

Nou!!: Grec antic і Cíclades · Veure més »

Cídies (orador)

Cídies (en llatí Cydias, en grec antic Κυδίας "Kydías") fou un orador atenenc, contemporani de Demòstenes, de qui Aristòtil menciona el seu discurs tirulat περί τῆς Σάμουκλμρουχίας.

Nou!!: Grec antic і Cídies (orador) · Veure més »

Cíl·lar

Cíl·lar (en grec antic Κύλλαρος), va ser, segons la mitologia grega, un jove centaure d'una gran bellesa que va ser estimat per la centauressa Hilònome.

Nou!!: Grec antic і Cíl·lar · Veure més »

Cínires

Cínires i Mirra Segons la mitologia grega, Cínires o també Cíniras (en grec antic Κινύρας), va ser un rei de Xipre, el primer que hi va regnar, segons diu la tradició.

Nou!!: Grec antic і Cínires · Veure més »

Cípsela (Arcàdia)

Cípsela (en grec antic Κύψελα, Cypsela) fou una fortalesa del districte de Parràsia, a l'Arcàdia.

Nou!!: Grec antic і Cípsela (Arcàdia) · Veure més »

Cítric

Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 3 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les rutàcies.

Nou!!: Grec antic і Cítric · Veure més »

Cízic

Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.

Nou!!: Grec antic і Cízic · Veure més »

Cízic (heroi)

Cízic (en grec antic Κύζικος), va ser, segons la mitologia grega, un heroi de la Propòntida, a la costa asiàtica.

Nou!!: Grec antic і Cízic (heroi) · Veure més »

Còcal

Còcal (en grec antic Κώκαλος Cocalos) va ser, segons la mitologia grega, un rei de la ciutat de Kamikos, a Sicília.

Nou!!: Grec antic і Còcal · Veure més »

Còdex Vaticanus

Còdex Vaticanus El Còdex Vaticanus (Bibl. Vat., Vat. gr. 1209; Gregory-Aland no. B/03) és un dels més antics manuscrits conservats de la Bíblia, anterior al Còdex Sinaiticus, i probablement copiat, durant el.

Nou!!: Grec antic і Còdex Vaticanus · Veure més »

Còrax

Còrax (en llatí Corax, en grec antic Κόραξ, "Kórax") fou un sicilià que després de l'expulsió de Trasibul de Siracusa l'any 465 aC, va adquirir molta influència i poder degut als seus dots d'orador, i durant un temps considerable va ser la persona principal de la seva comunitat.

Nou!!: Grec antic і Còrax · Veure més »

Còricos

Còricos (en grec antic Κώρυκος, en llatí Corycus) era un promontori de Cilícia que formava part de la Cilícia Tràquea, a Anatòlia, segons diu Estrabó, que no menciona la fortalesa i la ciutat amb el mateix nom allà situades.

Nou!!: Grec antic і Còricos · Veure més »

Còrit (fill de Paris)

Segons la mitologia grega, Còrit (en grec antic Κόρυθος) va ser el fill del príncep Paris de Troia i la nimfa Enone.

Nou!!: Grec antic і Còrit (fill de Paris) · Veure més »

Còrit (fill de Zeus)

Segons la mitologia grega, Còrit (en grec antic Κόριθος) va ser un rei dels tirrens, fill de Zeus i d'Electra filla d'Atlas.

Nou!!: Grec antic і Còrit (fill de Zeus) · Veure més »

Còrnia

La còrnia és la part anterior de la corneosclera, Correspon exactament al 1/6 anterior de l'ull.

Nou!!: Grec antic і Còrnia · Veure més »

Còtila

Còtila (en llatí cotyla, en grec antic κοτύλη) era una mesura de capacitat romana; els romans li deien també heminae i era la meitat d'un sextarius (ξέστης).

Nou!!: Grec antic і Còtila · Veure més »

Cúbit (mesura)

Cúbit (en llatí cubitus) o pechys (en grec πήχυς) fou una antiga mesura de longitud grega equivalent a 44,36 centímetres.

Nou!!: Grec antic і Cúbit (mesura) · Veure més »

Cúspide (matemàtiques)

Una cúspide ordinària en la corba ''x''3–''y''².

Nou!!: Grec antic і Cúspide (matemàtiques) · Veure més »

Cecili d'Argos

Cecili d'Argos (en llatí Caecilius en grec antic Καικίλιος) fou un escriptor grec.

Nou!!: Grec antic і Cecili d'Argos · Veure més »

Cecilia Mangini

Cecilia Mangini (Mola di Bari, Pulla, Itàlia, 31 de juliol de 1927 - Roma, 21 de gener de 2021) va ser una directora de cinema italiana i documentalista compromesa, també guionista i fotògrafa.

Nou!!: Grec antic і Cecilia Mangini · Veure més »

Cecrifalea

Cecrifalea (en llatí Cecryphaleia, en grec antic Κεκρυφάλεια, Kekrifàleia) era una petita illa del golf Sarònic entre Egina i la costa d'Epidaure, prop de la qual els habitants d'Egina van ser derrotats pels corintis l'any 458 aC.

Nou!!: Grec antic і Cecrifalea · Veure més »

Cedalió

Cedalió (en grec antic Κηδαλίων) va ser, segons la mitologia grega, el mestre del déu Hefest a Lemnos, el que va ensenyar-lo a forjar i a treballar els metalls.

Nou!!: Grec antic і Cedalió · Veure més »

Cefalòpodes

sèpies comunes (''Sepia officinalis'') en aigües poc profundes. ''Benthoctopus'' sp. al mont submarí Davidson a 2.422 m de profunditat.Reconstrucció de ''Cameroceras'', de l'Ordovicià. ''Nautilus'', un fòssil vivent. ammonites. Un calamar gegant; l'exemplar capturat el 1954 mesurava 9,2 m. Ous de calamar. Calamars assecant-se al sol. Ració de pop. Els cefalòpodes (Cephalopoda, gr kefale, 'cap', i pus, 'peu') són una classe de mol·luscs que es caracteritzen per presentar un cap diferenciat i un conjunt de braços o tentacles modificats a partir del peu del mol·lusc ancestral.

Nou!!: Grec antic і Cefalòpodes · Veure més »

Cefeu (fill d'Àleu)

Cefeu (en grec antic Κηφεύς), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Àleu i de Neera.

Nou!!: Grec antic і Cefeu (fill d'Àleu) · Veure més »

Cefeu (fill de Belos)

El rei Cefeu i Cassiopea a un gravat del 1596 D'acord amb la mitologia grega, Cefeu (en grec antic Κηφεύς), va ser un rei d'Etiòpia, fill de Belos i d'Anquínoe.

Nou!!: Grec antic і Cefeu (fill de Belos) · Veure més »

Cefisòdot (general)

Cefisòdot (en llatí Cefisodotos, en grec antic Κηφισόδοτος "Kephisódotos") fou un dels tres generals (estrategs) que l'any 405 aC es van reunir amb les forces atenenques de Conó, Adimantos i Filocles.

Nou!!: Grec antic і Cefisòdot (general) · Veure més »

Cefisòdot (orador)

Cefisòdot (en llatí Cefisodotos, en grec antic Κηφισόδοτος "Kephisódotos") fou un general i orador atenenc, enviat amb Càl·lies III, Autocles i altres a negociar la pau amb Esparta l'any 371 aC, segons diu Xenofont.

Nou!!: Grec antic і Cefisòdot (orador) · Veure més »

Cefisòdot el jove

Cefisòdot el jove (en llatí Cephisodotos, en grec antic Κηφισόδοτος "Kephisódotos") fou un escultor atenenc fill del gran Praxíteles.

Nou!!: Grec antic і Cefisòdot el jove · Veure més »

Cefisòdot el vell

Cefisòdot el vell (en llatí Cefisodotos, en grec antic Κηφισόδοτος "Kephisódotos") fou un cèlebre escultor atenenc.

Nou!!: Grec antic і Cefisòdot el vell · Veure més »

Celadont

Figura de celadont en forma d'ànec, Museu Nacional de Corea. El celadontfa referència tant a un color com a un tipus de ceràmica únic a la Xina (en xinès: qingci青瓷, literalment "porcellana verda") i a l'Extrem Orient.

Nou!!: Grec antic і Celadont · Veure més »

Celeno (filla d'Híam)

D'acord amb la mitologia grega, Celeno (en grec Κελαινώ, "fosca") va ser una filla d'Híam, cabdill foceu, i de Melanto.

Nou!!: Grec antic і Celeno (filla d'Híam) · Veure més »

Celeno (Harpia)

D'acord amb la mitologia grega, Celeno (en grec Κελαινό, "fosca") va ser una de les Harpies.

Nou!!: Grec antic і Celeno (Harpia) · Veure més »

Celeno (Plèiade)

D'acord amb la mitologia grega, Celeno (en grec Κελαινό, "fosca") era una de les Plèiades, filla d'Atlas i de Plèione.

Nou!!: Grec antic і Celeno (Plèiade) · Veure més »

Celmis

Celmis (en grec antic Κέλμις), va ser, segons la mitologia grega una divinitat que està relacionada amb Zeus infant, segons la tradició de Creta.

Nou!!: Grec antic і Celmis · Veure més »

Cenabum

Cenabum o Genabum (en llatí Cenabum o Genabum, en grec antic Κἡναβον) era una ciutat del poble celta dels carnuts.

Nou!!: Grec antic і Cenabum · Veure més »

Cennis

Els cenni (en llatí Cenni, en grec antic Κέννοι) eren una tribu germànica que formava part de la confederació dels alamans esmentada per Dió Cassi.

Nou!!: Grec antic і Cennis · Veure més »

Cenoplumbomicrolita

La cenoplumbomicrolita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la microlita.

Nou!!: Grec antic і Cenoplumbomicrolita · Veure més »

Cenotafi

Un cenotafi (del llatí cenotaphium) és una tomba honorària buida erigida en memòria de persones que estan enterrades a un altre lloc, o de les quals no s'ha trobat el cos.

Nou!!: Grec antic і Cenotafi · Veure més »

Centaure (mitologia)

Un '''centaure''' i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli En la mitologia grega, els centaures (en grec antic Κένταυρος Kentauros, plural Κένταυροι Kentauroi) eren unes criatures meitat home, meitat cavall.

Nou!!: Grec antic і Centaure (mitologia) · Veure més »

Centúripes

Centúripes (del llatí Centurĭpae) o Centòripa (del grec Κεντόρῐπα) va ser una ciutat de l'interior de Sicília, situada al sud-oest de l'Etna i a uns 40 km al nord-oest de Catània, segons Estrabó, Claudi Ptolemeu i lItinerari d'Antoní.

Nou!!: Grec antic і Centúripes · Veure més »

Ceos (fill d'Urà)

En la mitologia grega, Ceos (en grec antic Κοῖος Koĩos, "intel·ligència") era el tità de la intel·ligència.

Nou!!: Grec antic і Ceos (fill d'Urà) · Veure més »

Ceratades

Ceratades (en llatí Coeratadas, en grec antic Κοιρατάδας) fou un militar tebà, comandant d'una força beòcia sota l'espartà Clearc, governador de Bizanci, quan la ciutat era assetjada pels atenencs l'any 408 aC.

Nou!!: Grec antic і Ceratades · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Nou!!: Grec antic і Ceràmica · Veure més »

Ceràmica grega

Signatura del famós pintor Sòfilos: ''Sófilos m'egrafsen'' (Sòfilos em va pintar) La '''ceràmica''' grega reuneix el conjunt de recipients i pintura de gots grecs. Nascuda al Pròxim Orient, assolí en l'antiga Grècia un alt nivell de qualitat artística, i deixà una important informació sobre la vida i la cultura dels antics grecs.

Nou!!: Grec antic і Ceràmica grega · Veure més »

Ceròesa

Ceròesa (en grec antic Κερόεσσα Keroessa), segons la mitologia grega, és filla de Io i de Zeus.

Nou!!: Grec antic і Ceròesa · Veure més »

Cercària

La cercària (del grec κέρκος (kérkos), «cua») és una forma larval dels trematodes paràsits que viu en un hoste intermedi (com per exemple un mol·lusc, que és el cas de diversos paràsits patògens per als humans).

Nou!!: Grec antic і Cercària · Veure més »

Cerceida

Cerceis o Cerceida (en grec antic Κερκηίς) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides, i la defineix com una nimfa «de caràcter amable».

Nou!!: Grec antic і Cerceida · Veure més »

Cerció

Cerció (en grec antic Κερκυών), va ser, segons la mitologia grega, un bandit eleusí, fill de Posidó o d'Hefest i d'una filla d'Amficcíon, o també fill de Brancos i de la nimfa Argio.

Nou!!: Grec antic і Cerció · Veure més »

Cercira

Cercira o també Corcira, (en grec antic Κέρκυρα) va ser una nimfa, una de les filles del déu-riu Asop i de Metope.

Nou!!: Grec antic і Cercira · Veure més »

Cercotrichas

Cercotrichas és un gènere d'ocells insectívors de mida mitjana, coneguts popularment com a cuaenlairats.

Nou!!: Grec antic і Cercotrichas · Veure més »

Cereali

Cereali, en llatí Cerealius, en grec antic Κερεάλιος, va ser un poeta grec d'època i lloc de naixement desconeguts.

Nou!!: Grec antic і Cereali · Veure més »

Ceretans

Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.

Nou!!: Grec antic і Ceretans · Veure més »

Cerinites

El Cerinites (en grec antic Κερυνίτης) és un riu d'Acaia que neix a les muntanyes de Cerínia, al terme municipal de Kalàvrita, i desaigua al golf de Corint, no lluny de la desembocadura del Selinunt, prop de l'antiga ciutat d'Hèlice.

Nou!!: Grec antic і Cerinites · Veure més »

Cerne

Cerne (en grec antic Κέρνη) era una illa d'Àfrica occidental descoberta pels cartaginesos durant el viatge anomenat Periple d'Hannó i convertida en una gran estació comercial cartaginesa per aquella zona d'Àfrica.

Nou!!: Grec antic і Cerne · Veure més »

Cersobleptes I

Cersobleptes I (en grec antic Κερσοβλέπτης) va ser rei dels odrisis.

Nou!!: Grec antic і Cersobleptes I · Veure més »

Cesarea de Bitínia

Cesarea de Bitínia (en llatí Caesareia, en grec antic Καισάρεια) era una ciutat de Bitínia que menciona Claudi Ptolemeu i li donà també el nom de Smyrdalea o Smyrdiana.

Nou!!: Grec antic і Cesarea de Bitínia · Veure més »

Cesari de Nazianz

Cesari de Nazianz (en llatí Caesarius, en grec antic) va ser un metge grec més conegut com a germà de Gregori de Nazianz el teòleg.

Nou!!: Grec antic і Cesari de Nazianz · Veure més »

Cesó

Cesó (Kaeso) és un praenomen romà que fou comú els primers anys de la República però força restringit a un petit nombre de famílies i finalment caigut en desús el.

Nou!!: Grec antic і Cesó · Veure més »

Cestrina

Cestrina (en llatí Cestrine, en grec antic Κεστρίνη) era un districte de l'Epir, al sud de Caònia, i separat de Tespròcia pel riu Tíamis.

Nou!!: Grec antic і Cestrina · Veure més »

Cetacis

Els cetacis (Cetacea) són un ordre de mamífers euteris completament adaptats a la vida aquàtica.

Nou!!: Grec antic і Cetacis · Veure més »

Ceto

Vas Corinti que representa Perseu, Andròmeda i Ceto Segons la mitologia grega, Ceto (en grec antic Κητώ) era una deessa marina, filla de Pontos, el Mar, concebut com a ésser masculí, i de Gea, la Terra.

Nou!!: Grec antic і Ceto · Veure més »

Ceto (nereida)

Ceto (en grec antic Κητώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Ceto (nereida) · Veure més »

Cetologia

Un investigador dispara un dard de biòpsia a una orca. El dard retirarà una petita part de la pell de la balena i rebotarà de la seva pell sense fer-li mal. La cetologia (dels mots grecs κητος ketos, "balena"; i λόγος logos, "coneixement") és la branca de la mastologia que estudia les aproximadament noranta espècies de cetacis.

Nou!!: Grec antic і Cetologia · Veure més »

Charles-François Lebrun

fou tercer cònsol i príncep-arxitresorer del Primer Imperi Francès.

Nou!!: Grec antic і Charles-François Lebrun · Veure més »

Checo Placerean

Checo Placerean (Francesco Placereani, Montenars, 30 de novembre de 1920 - Udine, 18 de novembre de 1986) fou un sacerdot, escriptor i activista friülès.

Nou!!: Grec antic і Checo Placerean · Veure més »

Chirostenotes

Chirostenotes ("mà estreta", del grec antic) és un gènere d'oviraptorosaure que va viure al Cretaci superior, fa uns 80 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Chirostenotes · Veure més »

Chloe

Chloe (en català, Cloe;, en grec: Χλόη), també lletrejat, en català, Cloe, Cloè o Cloé, és un prenom femení que significa "que floreix" o "fertilitat" en grec antic.

Nou!!: Grec antic і Chloe · Veure més »

Cianip

Cianip (en grec antic Κυάνιππος) va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Egialeu i per tant net d'Adrast.

Nou!!: Grec antic і Cianip · Veure més »

Cianocroïta

La cianocroïta és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la picromerita.

Nou!!: Grec antic і Cianocroïta · Veure més »

Cièrion

Cièrion (en grec antic Κιέριον) era una antiga ciutat de Tessàlia que segons Esteve de Bizanci es va construir en el lloc on hi havia hagut la ciutat d'Arne, citada per Homer, la ciutat principal dels beocis a Tessàlia des d'on van emigrar a Beòcia.

Nou!!: Grec antic і Cièrion · Veure més »

Cicló tropical

Ull de l'huracà Ivan vist des de l'Estació Espacial Internacional, Setembre 2004. NASA. Una altra imatge de l'huracà Ivan. En meteorologia, un cicló tropical (anomenat també huracà, cicló, tifó, tempesta tropical o depressió tropical depenent de la seva força i localització) és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h.

Nou!!: Grec antic і Cicló tropical · Veure més »

Cicliades

Cicliades (en llatí Cycliadas, en grec antic Κυκλιάδας "Kykliádas") fou un estrateg de la Lliga Aquea, càrrec que va exercir per primer cop el 208 aC any en què va unir les seves forces a les de Filip V de Macedònia, a la ciutat de Dime per envair Èlide.

Nou!!: Grec antic і Cicliades · Veure més »

Cicne (fill d'Apol·lo)

Representació de Cicne i Erie de Wilhelm Janson i Antonio Tempesta (1606) D'acord amb la mitologia grega, Cicne (en grec antic Κύκνος) va ser un heroi, fill d'Apol·lo i de Tíria, filla d'Amfínom.

Nou!!: Grec antic і Cicne (fill d'Apol·lo) · Veure més »

Cicne (fill de Posidó)

D'acord amb la mitologia grega, Cicne (en grec antic Κύκνος), va ser un heroi, fill de Posidó i de Càlice.

Nou!!: Grec antic і Cicne (fill de Posidó) · Veure més »

Cicne (pare de Tenes)

Cicne (en grec antic Κύκνος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó, però a diferència d'un altre Cicne, també fill de Posidó i mort per Aquil·les, aquest era fill d'Escamandròcide.

Nou!!: Grec antic і Cicne (pare de Tenes) · Veure més »

Cicreu

Cicreu (en grec antic Κυχρεύς) va ser un heroi, fill de Posidó i de Salamina, filla d'Asop.

Nou!!: Grec antic і Cicreu · Veure més »

Cidònia

Cidònia (en grec antic Κυδωνία, en llatí Cydonia) era una de les més antigues i més importants ciutats de Creta.

Nou!!: Grec antic і Cidònia · Veure més »

Cides

Cides (en llatí Cydas, en grec antic Κύδας) fou un comandant grec cretenc que al front de 500 homes de Gortina (Creta) es va unir a les forces de Tit Quint Flaminí a Tessàlia l'any 197 aC.

Nou!!: Grec antic і Cides · Veure més »

Cidne

El Cidne o Cidnos (en grec antic Κύδνος), va ser, segons la mitologia grega, un déu-riu fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.

Nou!!: Grec antic і Cidne · Veure més »

Cifos

Cifos (en grec antic Κύφος), era una ciutat de Perrèbia, a Tessàlia, que va portar 22 naus a la guerra de Troia, dirigides per Guneu, segons diu Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Cifos · Veure més »

Ciló (polític)

Ciló (en llatí Cylon, en grec antic Κύλων "Kílon") fou un noble atenenc que va guanyar un premi a la doble carrera (δίαυλος) als jocs olímpics del 640 aC, i es va casar amb la filla de Teàgenes el tirà de Mègara.

Nou!!: Grec antic і Ciló (polític) · Veure més »

Cil·la

Cil·la (en grec antic Κίλλα), va ser, segons la mitologia grega, una princesa troiana, filla de Laomedont i de la nimfa Estrimo.

Nou!!: Grec antic і Cil·la · Veure més »

Cil·lene (mitologia)

Cil·lene (en grec antic Κυλλήνη), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa d'Arcàdia, considerada tan aviat l'esposa com la mare de Licàon.

Nou!!: Grec antic і Cil·lene (mitologia) · Veure més »

Cil·leni

Cil·leni, en llatí Cyllenius, en grec antic Κυλλήνιος, fou un poeta grec autor de dos epigrames inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Cil·leni · Veure més »

Cimatolege

Cimatolege (en grec antic Κυματολήγη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que cita Hesíode quan dona una llista de nereides.

Nou!!: Grec antic і Cimatolege · Veure més »

Cimòdoce (nereida)

Cimòdoce (en grec antic Κυμοδόκη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis, que mencionen Homer, Hesíode i Gai Juli Higí en les llistes que donen de les nereides.

Nou!!: Grec antic і Cimòdoce (nereida) · Veure més »

Cimòtoe

Cimòtoe (en grec antic Κυμοθόη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Cimòtoe · Veure més »

Cimó I

Cimó I (en llatí Cimon, en grec antic) fou un atenenc fill d'Estesàgores (I) i germanastre de Milcíades el Vell.

Nou!!: Grec antic і Cimó I · Veure més »

Cimó II

L'''òstracon'' amb el nom de Cimó II, que va servir per enviar-lo a l'exili. Cimó II (en llatí Cimon, en grec antic Κίμων "Kímon") fou un general atenenc, fill de Milcíades II i d'Hegesípila.

Nou!!: Grec antic і Cimó II · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.

Nou!!: Grec antic і Cimmeris · Veure més »

Cimo

Cimo (en grec antic Κυμώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Cimo · Veure més »

Cimodoceàcies

Cymodoceaceae és una família de plantes amb flors monocotiledònies que només inclou espècies marines.

Nou!!: Grec antic і Cimodoceàcies · Veure més »

Cimopolea

A la mitologia grega Cimopolea o Cimopòlia (en grec antic Κυμοπολεια) era una nimfa filla de Posidó i Amfitrite.

Nou!!: Grec antic і Cimopolea · Veure més »

Cinabri

El cinabri és un mineral format per sulfur de mercuri (HgS) que rep el seu nom del grec kinnàbari, vermelló.

Nou!!: Grec antic і Cinabri · Veure més »

Cinana

Cinana o Cina o Cinna (en llatí Cynane, Cyna, en grec antic Κυνάνη, Κύνα, Κύννα), era una germanastra d'Alexandre el Gran, nascuda de Filip II de Macedònia i de la seva parella il·líria Audata.

Nou!!: Grec antic і Cinana · Veure més »

Cinèsies

Cinèsies (en llatí Cinesias, en grec antic Κινησίας "Kinesías") fou un poeta ditiràmbic atenenc.

Nou!!: Grec antic і Cinèsies · Veure més »

Cinet de Quios

Cinet de Quios (en llatí Cinaethus o Cynaethus, en grec antic Κίναιθος o Κύναιθος) fou un rapsoda que els antics suposaven autor d'un himne homèric a Apol·lo Es diu que hauria viscut cap a la 69a Olimpíada, aproximadament el 504 aC, i hauria estat el primer rapsoda dels poemes homèrics a Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Cinet de Quios · Veure més »

Cineta

Cineta (en grec antic Κύναιθα; gentilici Κυναιθεύς, català cineteu) era una antiga ciutat grega situada al nord d'Arcàdia.

Nou!!: Grec antic і Cineta · Veure més »

Cinetó de Lacedemònia

Cinetó de Lacedemònia (en llatí Cinethon, en grec antic Κιναίθων "Kinaíthon") fou un dels més fèrtils poetes cíclics d'origen espartà.

Nou!!: Grec antic і Cinetó de Lacedemònia · Veure més »

Cinisca

Cinisca (en llatí Cynisca en grec antic Κυνίσκα "Kiníska") va ser una princesa espartana, filla d'Arquidam II, rei d'Esparta, que va rebre el nom del seu avi Zeuxidam, que de renom era conegut com a Cínisc (Cyniscos o Cyniscus).

Nou!!: Grec antic і Cinisca · Veure més »

Cinodonts

Els cinodonts (Cynodontia, 'dents de gos' en grec) són un subordre de teràpsids que inclou els mamífers i els seus parents propers extints.

Nou!!: Grec antic і Cinodonts · Veure més »

Cinologia

Cinologia és un terme que s'utilitza a vegades per referir-se a l'estudi del relatiu als cànids i gossos domèstics.

Nou!!: Grec antic і Cinologia · Veure més »

Cinorrincs

Els cinorrincs (Kinorhyncha, del grec kīneō, 'moure' + rhynchos 'musell') són un embrancament de diminuts (1 mm or menys) invertebrats pseudocelomats marins que viuen en el fang i la sorra de les profunditats.

Nou!!: Grec antic і Cinorrincs · Veure més »

Cinortes

Cinortes (o Cinortas, en grec antic Κυνόρτης), va ser, segons la mitologia grega, fill d'Amicles, el fill de Lacedèmon fundador de la ciutat d'Amicles, i de Diomeda.

Nou!!: Grec antic і Cinortes · Veure més »

Cinoscèfales

Cinoscèfales (en llatí Cinoscephalae, en grec antic Κυνὸς κεφαλαί "Kynós Kephalai", literalment 'caps de gossos') era un lloc de Tessàlia en una zona muntanyosa, situat sota dos turons en forma de cap de gos, al sud del territori d'Escotussa al qual pertanyia, segons diu Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Cinoscèfales · Veure més »

Cinossema

Mapa de la batalla de Cinossema Cinossema (o Cynossema), (de l'antic grec, «Sepulcre de la gossa»), fou una ciutat del Quersonès Traci, a l'Hel·lespont Deu el seu nom al fet que, segons la llegenda, va ser allà el lloc de la metamorfosi i mort d'Hecuba, després de la Guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Cinossema · Veure més »

Cips de Melqart

Els Cips de Melqart o Cippi de Melqart és el nom de dos cips de marbre fenici, desenterrats a Malta en circumstàncies imprecises, i datats del s. II aC.

Nou!!: Grec antic і Cips de Melqart · Veure més »

Cir (arquitecte)

Cir (en llatí Cyrus, en grec Κύρος) fou un arquitecte grec que va viure a Roma en temps de Ciceró i que va morir el mateix dia que Publi Clodi l'any 52.

Nou!!: Grec antic і Cir (arquitecte) · Veure més »

Cir (metge)

Cir (en llatí Cyrus, en grec antic Κύρος) era un metge probablement d'origen grec que exercí a Roma al.

Nou!!: Grec antic і Cir (metge) · Veure més »

Cir d'Edessa

Cir d'Edessa (en llatí Cyrus, en grec antic Κύρος) va ser un metge grec nascut a Edessa a Osroene, les medicines del qual són esmentades per Aeci.

Nou!!: Grec antic і Cir d'Edessa · Veure més »

Cir de Làmpsac

Cir de Làmpsac (en llatí Cyrus, en grec Κύρος) fou un metge grec fill d'Apol·loni que va obtenir la dignitat d'Arquiatre.

Nou!!: Grec antic і Cir de Làmpsac · Veure més »

Cir I d'Anxan

Cir I (en persa antic Kuruš) va ser rei d'Anxan possiblement entre els anys 640 aC i 580 aC.

Nou!!: Grec antic і Cir I d'Anxan · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Grec antic і Cir II el Gran · Veure més »

Cir Teodor

Cir Teodor, en llatí Cyrus Theodorus, en grec antic Κῦρος Θεόδωρος, fou un poeta epigramàtic romà d'Orient.

Nou!!: Grec antic і Cir Teodor · Veure més »

Cirètia

Cirètia (en grec antic Χυρετίαι o Κυρετίαι) era una antiga ciutat de Tessàlia al districte de Perrèbia, mencionada amb freqüència durant les guerres macedòniques.

Nou!!: Grec antic і Cirètia · Veure més »

Cirsium

Cirsium és un gènere de plantes amb flor de la família Asteraceae. La paraula 'Cirsium' prové del grec antic kirsos que significa 'vena inflamada', car tradicionalment s'utilitzaven com a remei medicinal casolà contra la inflamació de les venes.

Nou!!: Grec antic і Cirsium · Veure més »

Cirtone

Cirtone (en grec antic Κυρτώνη), anomenada més tard Círtones (Κύρτωνες) va ser una antiga ciutat grega que va pertànyer en uns períodes a la Lòcrida i en altres a Beòcia.

Nou!!: Grec antic і Cirtone · Veure més »

Cirurgia

La cirurgia (del grec χειρουργιά - lit. "treball manual") és una pràctica terapèutica que implica manipulació i que pressuposa l'accés a l'interior de l'organisme a través de perforació o incisió a la pell.

Nou!!: Grec antic і Cirurgia · Veure més »

Cista (bossa)

Cista (en llatí Cista, en grec χίστη) era una petita bossa o cistella, generalment feta de vímet, en què es podia posar qualsevol cosa, a l'antiga Roma.

Nou!!: Grec antic і Cista (bossa) · Veure més »

Cistòfor (moneda)

Cistòfor (en grec antic κιστοφόρος) era una antiga moneda pròpia del Regne de Pèrgam, que va circular profusament per tota l'Àsia Menor quan els romans van conquerir el regne i van formar la província d'Àsia.

Nou!!: Grec antic і Cistòfor (moneda) · Veure més »

Citínion

Citínion (en grec antic Κυτίνιον 'Kytínion', en llatí Cytinium) era una de les quatre ciutats de la Tetràpolis Dòria.

Nou!!: Grec antic і Citínion · Veure més »

Citeró (mitologia)

Citeró (en grec antic Κιθαιρών), va ser, segons la mitologia grega, un rei de Platea que va donar nom a la muntanya de Citeró.

Nou!!: Grec antic і Citeró (mitologia) · Veure més »

Cithara

Apol·lo Citaredo (Apol·lo sostenint una cítara i vestint les túnices habituals dels kitharōdos, encapçalant les muses). Marbre, obra d'art romana, 2n segle CE Dona amb cítara (dreta) i sambuca (esquerra). Fresc romà de Pompeia, segle I dC (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols). La cithara (o llatinitzada kithara) va ser un instrument musical grec antic de la família dels llaüts de jou també coneguts com lires.

Nou!!: Grec antic і Cithara · Veure més »

Citissor

Citissor (en grec antic Κυτίσσωρος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, el fill que Frixos va tenir quan va arribar a la Còlquida, amb una filla del rei Eetes, que tan aviat és Calcíope com Iofassa.

Nou!!: Grec antic і Citissor · Veure més »

Citocina

Citocina IL-1 Les citocines (del grec cyto, "cèl·lula"; i kinos, "moviment") són un tipus de molècules senyalitzadores que, com les hormones i els neurotransmissors, són utilitzades àmpliament en la comunicació cel·lular.

Nou!!: Grec antic і Citocina · Veure més »

Citoros

Citoros (en grec antic Κύτωρος) era una ciutat grega de Paflagònia de la que parla Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, i la situa entre els territoris governats pel rei Pilemenes que va anar a ajudar a Príam a la guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Citoros · Veure més »

Ciutat ibèrica d'Ullastret

La ciutat ibèrica d'Ullastret, establerta al puig de Sant Andreu i, alhora, a l'illa d'En Reixac, dins el municipi d'Ullastret, al Baix Empordà, és el major nucli urbà de cultura ibèrica descobert fins ara a Catalunya.

Nou!!: Grec antic і Ciutat ibèrica d'Ullastret · Veure més »

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.

Nou!!: Grec antic і Civilització micènica · Veure més »

Civilització minoica

La civilització minoica fou una cultura prehel·lenística de l'edat del bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.

Nou!!: Grec antic і Civilització minoica · Veure més »

Clatrat

Combustió d'un clatrat Un clatrat (del grec klethra, «barres») és una substància química, format per una xarxa d'un tipus de molècula, que atrapa i conté un segon tipus de molècula.

Nou!!: Grec antic і Clatrat · Veure més »

Clau dicotòmica

La clau dicotòmica és un codi que es fa servir per classificar els éssers vius.

Nou!!: Grec antic і Clau dicotòmica · Veure més »

Claude Brixhe

Claude Brixhe (Serrouville, Meurthe i Mosel·la, 20 d'abril de 1933 – Ars-Laquenexy, Mosel·la, 2 de març de 2021) fou un hel·lenista francès, especialitzat en la historia de la llengua grega i en llengües de l'àmbit anatòlic, especialment el frigi i el pisidi.

Nou!!: Grec antic і Claude Brixhe · Veure més »

Claudi Apol·loni

Claudi Apol·loni (en llatí Claudius Apollonius, en grec Κλαύδιος Άπολλώνιος) va ser un metge d'origen grec que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Claudi Apol·loni · Veure més »

Claudi Claudià

Obres de Claudi Claudià. Claudi Claudià - Claudius Claudianus - (Alexandria, 370 — Roma, 405) va ser un poeta romà de la cort de l'emperador romà Honori.

Nou!!: Grec antic і Claudi Claudià · Veure més »

Claudi Elià

Claudi Elià, en llatí Claudius Ælianus, en grec antic, fou un escriptor i compilador romà nascut a Praeneste pel 175 i mort al voltant del 235.

Nou!!: Grec antic і Claudi Elià · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Nou!!: Grec antic і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Clèsonim

Clèsonim o també Clísonim, (en grec antic Κλησώνυμος o Κλυσώνυμος), va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Amfidamant d'Opunt, una ciutat de la Lòcrida.

Nou!!: Grec antic і Clèsonim · Veure més »

Clícides

Els Clícides (en grec antic Κλύτιδαι) van ser una genos o família d'endevins grecs originària d'Olímpia i rival de la família dels iàmides, i que també intervenien a l'oracle d'Olímpia.

Nou!!: Grec antic і Clícides · Veure més »

Clímene (nereida)

Clímene (en grec antic Κλυμένη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Clímene (nereida) · Veure més »

Clínies (germà d'Alcibíades)

Clínies (en llatí Cleinias, en grec antic Κλεινίας) fou germà petit del gran Alcibíades.

Nou!!: Grec antic і Clínies (germà d'Alcibíades) · Veure més »

Clínies d'Atenes

Clínies o Clínias (en llatí Cleinias, en grec antic Κλεινίας) va ser un personatge grec que va viure al de la nissaga dels alcmeònides.

Nou!!: Grec antic і Clínies d'Atenes · Veure més »

Clínies de Sició

Clínies (en llatí Cleinias, en grec antic Κλεινίας) fou el pare d'Àrat de Sició, i va viure al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Clínies de Sició · Veure més »

Clístenes

Clístenes (Grec) va ser un noble atenenc de la família dels Alcmeònides.

Nou!!: Grec antic і Clístenes · Veure més »

Clístenes (transvestit)

Clístenes (en llatí Cleisthenes, en grec antic Κλεισθένης) fou un atenenc, el primer transvestit del qual es tenen notícies.

Nou!!: Grec antic і Clístenes (transvestit) · Veure més »

Clístenes de Sició

Clístenes de Sició (en llatí Cleisthenes, en grec antic Κλεισθένης) fou fill d'Aristònim i tirà de Sició entre els anys 600 i 570 aC.

Nou!!: Grec antic і Clístenes de Sició · Veure més »

Clítor

Clítor (en grec antic Κλείτωρ, "Kleítor") va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Arcàdia, fill d'Azà i net d'Arcas.

Nou!!: Grec antic і Clítor · Veure més »

Clòia

Clòia (en grec antic χλοιά "Chloiá" o χλόεια "Chlóeia") era un festival que se celebrava a Atenes en honor de la deessa anomenada Demèter Chloe o simplement Chloe (herba naixent, gespa), un dels sobrenoms de Demèter, que tenia el seu temple prop de l'acròpoli a la ciutat d'Atenes, segons Pausànies i Ateneu de Nàucratis.

Nou!!: Grec antic і Clòia · Veure més »

Cleandre de Bizanci

Cleandre (en llatí Cleander, en grec antic Κλέανδρος "Kléandros") era governant (harmost) de Bizanci circa l'any 400 aC.

Nou!!: Grec antic і Cleandre de Bizanci · Veure més »

Cleandre de Bizanci (general)

Cleandre de Bizanci, (en llatí Cleander, en grec antic Κλέανδρος, Kléandros) fill de Polemòcrates, era un dels oficials d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Cleandre de Bizanci (general) · Veure més »

Cleanet d'Atenes

Cleanet (en llatí Cleaenetus, en grec antic Κλεαίνετος "Kleaínetos") fou el pare de Cleó el demagog atenenc, segons diu Tucídides.

Nou!!: Grec antic і Cleanet d'Atenes · Veure més »

Cleanor d'Orcomen

Cleanor d'Orcomen (en llatí Cleanor, en grec antic Κλεάνωρ, Kleànor) fou un arcadi que va formar part de l'Expedició dels deu mil, l'exèrcit mercenari reclutat per Cir el Jove.

Nou!!: Grec antic і Cleanor d'Orcomen · Veure més »

Cleantes (filòsof)

Cleantes, en llatí Cleanthes, en grec antic Κλεάνθης, fou un filòsof estoic, fill de Fànies, i natural d'Assos a la Troade, on va néixer vers el 300 aC.

Nou!!: Grec antic і Cleantes (filòsof) · Veure més »

Cleantes (metge)

Cleantes (en llatí Cleanthes, en grec antic Κλεάνθης) era el nom d'un llibert de Cató d'Utica, que també era el seu metge i va ser el que el va atendre en el moment de la seva mort a Útica l'any 46 aC.

Nou!!: Grec antic і Cleantes (metge) · Veure més »

Cleantes de Corint

Cleantes de Corint (en llatí Cleanthes, en grec antic "Kleánthes") fou un pintor grec nascut a Corint que Plini el Vell diu que va ser un dels inventors de l'art de la pintura i el mateix diu Atenàgores d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Cleantes de Corint · Veure més »

Clearc d'Atenes

Clearc d'Atenes (en llatí Clearchus, en grec antic Κλέαρχος "Kléarkos") fou un poeta atenenc d'època desconeguda que pertanyia a la Nova comèdia.

Nou!!: Grec antic і Clearc d'Atenes · Veure més »

Clearc d'Esparta

Clearc d'Esparta (en llatí Clearchus, en grec antic Κλέαρχος "Kléarkhos") fou un militar espartà fill de Ràmfies.

Nou!!: Grec antic і Clearc d'Esparta · Veure més »

Clearc d'Heraclea

Clearc d'Heraclea (en llatí Clearchus, en grec antic Κλέαρχος "Kléarkhos") fou un ciutadà notable i després governant d'Heraclea al Pont Euxí.

Nou!!: Grec antic і Clearc d'Heraclea · Veure més »

Cleòcrit

Cleòcrit (en llatí Cleocritus, en grec antic Κλεόκριτος) va ser un atenenc, herald dels Misteris d'Eleusis, que es va exiliar d'Atenes durant el govern dels Trenta Tirans i hi va tornar amb Trasibul.

Nou!!: Grec antic і Cleòcrit · Veure més »

Cleòdem (metge)

Cleòdem (en llatí Cleodemus, en grec antic Κλεόδημος) va ser un metge esmentat per Plutarc a la seva obra Septem Sapientum Convivium, que diu que utilitzava el vòmit amb més freqüència que cap altre i que havia portat aquest remei a una alta reputació.

Nou!!: Grec antic і Cleòdem (metge) · Veure més »

Cleòdem Malc

Cleòdem Malc (en llatí Cleodemus Malchus, en grec antic Κλεόδημος Μάλχος) fou un historiador grec de data incerta que va escriure una història dels jueus.

Nou!!: Grec antic і Cleòdem Malc · Veure més »

Cleòfant (metge del segle I aC)

Cleòfant (en llatí Cleophantus, en grec antic Κλεόφαντος) era un metge grec que va viure probablement al.

Nou!!: Grec antic і Cleòfant (metge del segle I aC) · Veure més »

Cleòfant (metge segle III aC)

Cleòfant (en llatí Cleophantus, en grec antic Κλεόφαντος) era un metge grec que va viure probablement a començaments del, ja que va ser mestre d'Antígenes（Ἀντιγένης) i Mnemó, segons Celi Aurelià i Galè. Va ser conegut entre els antics per usar el vi com a cura, i és citat per Plini el Vell diverses vegades.

Nou!!: Grec antic і Cleòfant (metge segle III aC) · Veure més »

Cleòfant (pintor)

Cleòfant (en llatí Cleophantus, en grec Κλεόφαντος Kleófantos) va ser un mític pintor grec, considerat un dels inventors de la pintura a Corint.

Nou!!: Grec antic і Cleòfant (pintor) · Veure més »

Cleòmac

Cleòmac (en llatí Cleomachus, en grec antic Κλεόμαχος) se suposa que va ser un poeta tràgic grec contemporani de Cratí d'Atenes, però hi ha dubtes en els passatges on Cratí en fa referència ja que el relaciona amb el poeta líric Gnesip, fill de Cleòmac de Magnèsia, segons comenta Ateneu de Nàucratis.

Nou!!: Grec antic і Cleòmac · Veure més »

Cleòmac de Magnèsia

Cleòmac de Magnèsia (en llatí Cleomachus, en grec antic Κλεόμαχος) fou un poeta líric grec que en un primer moment va ser boxejador.

Nou!!: Grec antic і Cleòmac de Magnèsia · Veure més »

Cleòmbrot d'Esparta

Cleòmbrot (en llatí Cleombrotus, en grec antic Κλεόμβροτος) va ser un militar espartà, regent d'Esparta després de la mort de Leònides a la Batalla de les Termòpiles, i durant la minoria d'edat de l'hereu Plistarc.

Nou!!: Grec antic і Cleòmbrot d'Esparta · Veure més »

Cleòmbrot I d'Esparta

Cleòmbrot I d'Esparta (en llatí Cleombrotus, en grec antic Κλεόμβροτος) va ser el 23è rei d'Esparta de la línia Agida.

Nou!!: Grec antic і Cleòmbrot I d'Esparta · Veure més »

Cleòmedes d'Atenes

Cleòmedes (en llatí Cleomedes, en grec antic Κλεομήδης) fou un militar atenenc, fill de Licòmedes, que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Cleòmedes d'Atenes · Veure més »

Cleòmenes (escriptor)

Cleòmenes (en llatí Cleomenes, en grec antic Κλεομένης "Kleoménes") fou un escriptor grec, comentarista d'Homer i d'Hesíode, segons Climent d'Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Cleòmenes (escriptor) · Veure més »

Cleòmenes (escultor)

Cleòmenes (en llatí Cleomenes, en grec antic Κλεομένης "Kleoménes") fou un escultor grec esmentat únicament per Plini el Vell, que fou autor d'un grup conegut per les Tespiàdes o Muses, que Gai Asini Pol·lió va col·locar als seus edificis a Roma, segurament a la biblioteca del turó Palatí.

Nou!!: Grec antic і Cleòmenes (escultor) · Veure més »

Cleòmenes (metge)

Cleòmenes (en llatí Cleomenes, en grec antic Κλεομένης) era un metge grec que Plutarc introdueix a la seva obra Sipmosion, on el fa descriure una malaltia anomenada bulímia, i les seves causes, al.

Nou!!: Grec antic і Cleòmenes (metge) · Veure més »

Cleòmenes el jove

Cleòmenes el jove (en llatí Cleomenes, en grec antic Κλεομένης "Kleoménes") fou un escultor probablement grec que va fer una estàtua molt admirada però sense gaire vida, coneguda amb el nom de Germànic sense gaire fonament, avui dia al Louvre.

Nou!!: Grec antic і Cleòmenes el jove · Veure més »

Cleòmenes II

Cleòmenes II (en llatí Cleomenes, en grec antic Κλεομένης "Kleoménes"), fou el 25è rei agida d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Cleòmenes II · Veure més »

Cleònic

Cleònic (en llatí Cleonicus, en grec antic Κλεόνικος "Kleónikos"), fou un militar etoli, natural de Naupacte, que va ser fet presoner pels aqueus el 217 aC, però com que era un πρόξενος (proxenos) dels aqueus no va ser venut com a esclau com els altres presoners i finalment va ser alliberat sense rescat, segons diu Polibi.

Nou!!: Grec antic і Cleònic · Veure més »

Cleònides

Cleònides (en llatí Cleonides, en grec antic Κλεωνίδης) va ser un teòric de la música grec que va viure al segle III, autor d'una obra sobre música titulada Εἰσαγωγή ἁρμονική (Introducció a l'Harmònic).

Nou!!: Grec antic і Cleònides · Veure més »

Cleònim (militar)

Cleònim, (en llatí Cleonymus, en grec antic Κλεώνυμος), fill de Esfòdries fou un militar espartà molt estimat per Arquidam.

Nou!!: Grec antic і Cleònim (militar) · Veure més »

Cleònim d'Atenes

Cleònim (en llatí Cleonymus, en grec antic Κλεώνυμος) fou un orador atenenc enemic d'Aristòfanes, que el considerava un pestilent, diminut, golós, perjuri i covard, com l'acusa a l'obra Els ocells.

Nou!!: Grec antic і Cleònim d'Atenes · Veure més »

Cleònim d'Esparta

Cleònim (en llatí Cleonymus, en grec antic Κλεώνυμος) fou fill de Cleòmenes II rei d'Esparta i oncle d'Àreu I. Va ser exclòs del tron a la mort del seu pare l'any 309 aC a causa del seu caràcter violent i tirànic.

Nou!!: Grec antic і Cleònim d'Esparta · Veure més »

Cleòpatra (filla d'Idas)

Segons la mitologia grega, Cleòpatra (en grec antic Κλεοπάτρα) va ser filla d'Idas, heroi messeni, i de Marpessa.

Nou!!: Grec antic і Cleòpatra (filla d'Idas) · Veure més »

Cleòpatra (filla de Bòreas)

Segons la mitologia grega, Cleòpatra (grec antic Κλεοπάτρα), fou filla de Bòreas i d'Oritia, i germana de Quíone i de Zetes i Càlais, els Borèades.

Nou!!: Grec antic і Cleòpatra (filla de Bòreas) · Veure més »

Cleòpatra (metgessa)

Cleòpatra (en llatí Cleopatra, en grec antic Κλεοπάτρα) era una dona grega que va ser l'autora del primer llibre sobre cosmètica (Κοσμητικόν o Κοσμητικά), que devia viure una mica abans o al mateix, ja que la seva obra va ser resumida per Critó.

Nou!!: Grec antic і Cleòpatra (metgessa) · Veure més »

Cleòpatra de Macedònia

Cleòpatra (en llatí Cleopatra, en grec antic Κλεοπάτρα) fou reina de Macedònia (337-336 aC).

Nou!!: Grec antic і Cleòpatra de Macedònia · Veure més »

Cleòpatra I

Cleòpatra I o Cleòpatra Sira (en llatí Cleopatra, en grec antic Κλεοπάτρα Σύρα), que va néixer circa el 215 aC i va morir circa el 176 aC, fou reina d'Egipte.

Nou!!: Grec antic і Cleòpatra I · Veure més »

Cleòpatra II

Cleòpatra II (en llatí Cleopatra, en grec antic Κλεοπάτρα, circa 185 aC - 116 aC) fou reina d'Egipte de la Dinastia Ptolemaica.

Nou!!: Grec antic і Cleòpatra II · Veure més »

Cleòpatra III

Cleòpatra III (en grec antic Κλεοπάτρα, 161 aC-101 aC) fou reina d'Egipte del 142 aC al 101 aC.

Nou!!: Grec antic і Cleòpatra III · Veure més »

Cleòpatra V (mare de Cleòpatra VII)

Cleòpatra V (en llatí Cleopatra, en grec antic Κλεοπάτρα) és el nom assignat a una princesa làgida en tot cas de línia bastarda, casada suposadament amb son possible germà Ptolemeu XII Auletes, i mare suposada de Berenice IV i probablement de Cleòpatra VII.

Nou!!: Grec antic і Cleòpatra V (mare de Cleòpatra VII) · Veure més »

Cleó (metge)

Cleó (en llatí Cleon, en grec antic Κλέων) era un oculista grec que va viure probablement al o abans.

Nou!!: Grec antic і Cleó (metge) · Veure més »

Cleó d'Atenes

Cleó (en llatí Cleon, en grec antic Κλέων "Kléon"), era fill de Cleanet.

Nou!!: Grec antic і Cleó d'Atenes · Veure més »

Cleó d'Halicarnàs

Cleó d'Halicarnàs (en llatí Cleon en grec antic Κλέων "Kléon") fou un retòric grec de la ciutat d'Halicarnàs que va viure al final del i al començament del.

Nou!!: Grec antic і Cleó d'Halicarnàs · Veure més »

Cleó de Curium

Cleó de Curium (en llatí Cleon en grec antic Κλέων "Kléon") fou un poeta grec autor d'un poema sobre l'expedició dels argonautes (Ἀργοναυτικά) del qual Apol·loni Rodi en va treure moltes parts per elaborar la seva obra.

Nou!!: Grec antic і Cleó de Curium · Veure més »

Cleó de Sició

Cleó de Sició (en llatí Cleon, en grec antic Κλέων "Kléon") era un escultor de Sició deixeble d'Antífanes d'Argos que ho va ser de Policlet.

Nou!!: Grec antic і Cleó de Sició · Veure més »

Cleó de Siracusa

Cleó de Siracusa (en llatí Cleon, en grec antic Κλέων, Klèon) fou un escriptor i geògraf grec, mencionat per Marcià d'Heraclea al seu Periplus.

Nou!!: Grec antic і Cleó de Siracusa · Veure més »

Clenees

Clenees (en llatí Chlaeneas, en grec antic Χλαινέας) fou un polític de la Lliga Etòlia i etoli de nació.

Nou!!: Grec antic і Clenees · Veure més »

Cleofó (orador)

Cleofó (en llatí Cleophon, en grec antic Κλεοφῶν) fou un demagog atenenc que segons Aristòfanes era d'origen traci.

Nou!!: Grec antic і Cleofó (orador) · Veure més »

Cleofó d'Atenes

Cleofó (en llatí Cleophon, en grec antic Κλεοφῶν) fou un poeta tràgic grec nascut a Atenes, que va escriure almenys deu drames, els noms dels quals enumera Suides: Acteó, Amfiarau, Aquil·les, Les Bacants, Dexamen, Erígone, Tiestes, Leucip, Mandrobulos, Persis, i Tèlef.

Nou!!: Grec antic і Cleofó d'Atenes · Veure més »

Cleomitades (metge)

Cleomitades (en grec Κλεομυτταδες kleomyttades) va formar part de la sisena generació de la família dels asclepíades.

Nou!!: Grec antic і Cleomitades (metge) · Veure més »

Cleostrat de Tenedos

Cleostrat de Tenedos (en llatí Cleostratus, en grec antic Κλεόστρατος) fou un astrònom grec nascut a Tenedos considerat per Censorí com l'inventor dels Octaëteris, o cicles de 8 anys que es feia servir abans del cicle metònic de dinou anys, invenció que en general va ser atribuïda a Eudoxos.

Nou!!: Grec antic і Cleostrat de Tenedos · Veure més »

Cleotera

Cleotera (en grec antic Κλεοθήρα) era, segons la mitologia grega, una de les filles de Pandàreu i Harmòtoe, germana d'Aèdon i Mèrope.

Nou!!: Grec antic і Cleotera · Veure més »

Cleruquia

Una cleruquia (en grec antic: κληρουχία, klēroukhia) assignava lots de terra cívica (κλῆρος, klēros, «cleros») als ciutadans-soldats (κληροῦχος, klerûkos, «clerucs») per sorteig.

Nou!!: Grec antic і Cleruquia · Veure més »

Clibanaris

Els Clibanarii (en llatí clibanarii, en grec κλιβανοφόροι Klibanoforoi, "els que porten forns", de la paraula grega κλίβανος klibanos que significa "forn de campament", i potser es deia en sentit irònic) eren una unitat militar de cavalleria pesant originàriament d'origen persa què fou també utilitzada per l'Imperi Romà i pel Romà d'Orient molt semblants a les catafractes, de fet, alguns historiadors diuen què eren una variant d'aquestes.

Nou!!: Grec antic і Clibanaris · Veure més »

Clici (fill d'Urà)

Segons la mitologia grega, Clici (en grec antic Κλυτίος) va ser un gegant, fill d'Urà i de Gea.

Nou!!: Grec antic і Clici (fill d'Urà) · Veure més »

Clidem

Clidem (en llatí Cleidemus, en grec Κλείδημος) fou un antic autor atenenc que va escriure sobre la història d'Àtica.

Nou!!: Grec antic і Clidem · Veure més »

Cligenes

Cligenes (en llatí Cleigenes, en grec antic Κλειγένης) fou un polític d'Acantos (Acanthus) enviat com a ambaixador a Esparta l'any 382 aC per obtenir l'ajut d'Esparta per Acantos i altres ciutats de la península Calcídica contra Olint.

Nou!!: Grec antic і Cligenes · Veure més »

Clima

Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.

Nou!!: Grec antic і Clima · Veure més »

Climent (esclau)

Climent, en llatí Clemens, en grec antic Κλήμης, fou un esclau de Pòstum Agripa que s'assemblava molt al seu amo.

Nou!!: Grec antic і Climent (esclau) · Veure més »

Climent XI

Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.

Nou!!: Grec antic і Climent XI · Veure més »

Clini

Clini exposat al Museu del Bardo (Tunísia) El clini (del grec antic κλίνη / klíne, i en plural klínai) és un tipus antic de moble, una espècie de divan o llit amb el capçal corb, que va ser utilitzat pels antics grecs durant els seus simpòsium i posteriorment pels etruscs i romans en els seus equivalents en la societat romana, els convivium.

Nou!!: Grec antic і Clini · Veure més »

Clinis

Clinis (en grec antic Κλεῖνις) va ser, segons la mitologia grega, un babiloni pietós i ric estimat per Apol·lo i Àrtemis.

Nou!!: Grec antic і Clinis · Veure més »

Clinoclasa

La clinoclasa és un mineral de la classe dels arsenats.

Nou!!: Grec antic і Clinoclasa · Veure més »

Clinoclor

El clinoclor és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats) i que pertany al grup de les clorites.

Nou!!: Grec antic і Clinoclor · Veure més »

Clio (musa)

Clio (en grec: Κλειώ, Kleiô, "aquella que els fa famosos", provinent de κλέω, Kléo, "lloar' o 'cantar") és una de les nou muses gregues, concretament la consagrada a la història.

Nou!!: Grec antic і Clio (musa) · Veure més »

Clit (general)

Clit (en llatí Cleitus, en grec antic Κλεῖτος o Κλειτός "Kleitos" o "Kleitós") fou un general macedoni de sobrenom (Λευκός "Leukos", el Blanc) per distingir-lo de Clit Meles o Clit el Negre.

Nou!!: Grec antic і Clit (general) · Veure més »

Clit de Milet

Clit de Milet (en llatí Clytus, en grec antic Κλύτος ὁ Μιλήσιος) fou un filòsof grec deixeble d'Aristòtil que va escriure un llibre sobre la història de la ciutat de Milet que menciona Ateneu de Nàucratis en dos passatges, i en un l'anomena Κλεῖτος, però sens dubte es refereix a la mateixa persona.

Nou!!: Grec antic і Clit de Milet · Veure més »

Clit Meles

Clit (en llatí Cleitus, en grec antic Κλεῖτος o Κλειτός "Kleitos o Kleitós") fou un general macedoni de sobrenom Meles (Μέλας, negre) Era fill de Dròpides, i germà de Lanice o Hel·lanice, la dida d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Clit Meles · Veure més »

Clitarc (escriptor)

Clitarc (en llatí Cleitarchus, en grec antic Κλείταρχος "Kleitarkhos") fou un escriptor grec que va escriure un tractat sobre paraules estrangeres (γλῶσσαι), obra que Ateneu menciona amb molta freqüència.

Nou!!: Grec antic і Clitarc (escriptor) · Veure més »

Clitarc (historiador)

Clitarc (en llatí Cleitarchus, en grec antic Κλείταρχος "Kleitarkhos") fou un historiador grec fill del també historiador Dinó, segons Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Clitarc (historiador) · Veure més »

Clite

Clite (en grec antic Κλείτη), va ser, segons la mitologia grega, una filla de l'endeví Mèrops, de Percote, a Misia.

Nou!!: Grec antic і Clite · Veure més »

Clitel·les

Clitel·les (en llatí Clitellae, en grec antic κανθήλια 'kanzelia' sàrries) eren les dues bosses que es posaven als dos costats del cavall, mula o ase, per portar objectes diversos.

Nou!!: Grec antic і Clitel·les · Veure més »

Clitemnestra

Louvre). Clitemnestra (grec: Κλυταιμνήστρα Klytaimnéstra) fou l'esposa d'Agamèmnon, rei de Micenes, amb el qual va tenir tres fills: Electra, Ifigenia i Orestes.

Nou!!: Grec antic і Clitemnestra · Veure més »

Clitofó

Clitofó (en llatí Cleitophon, en grec antic Κλειτοφῶν "Kelitophon") fou un escriptor rodi de data incerta, que va escriure diverses obres.

Nou!!: Grec antic і Clitofó · Veure més »

Clitofó (oligarca)

Clitofó o Clitofont (en llatí Cleitophon, en grec antic Κλειτόφων) va ser un estadista i oligarca atenenc que va viure al, i hauria mort a finals d'aquest segle o a inicis del segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Clitofó (oligarca) · Veure més »

Clodi (metge)

Clodi (en llatí Clodius, en grec antic Κλοδιός) era un metge grec que va viure al, ja que era deixeble d'Asclepíades Bitini.

Nou!!: Grec antic і Clodi (metge) · Veure més »

Clonació

Molts organismes, inclosos els tremolls, es reprodueixen per clonació, sovint creant grans grups d'organismes amb el mateix ADN. L'exemple que podem veure a la imatge és de l'espècie Populus tremuloides. Els clons o clonació és el procés de crear una còpia idèntica de quelcom.

Nou!!: Grec antic і Clonació · Veure més »

Clones

Clones (en llatí Clonas, en grec antic Κλονᾶς) fou un poeta elegíac i un dels més antic músics de Grècia.

Nou!!: Grec antic і Clones · Veure més »

Cloni

Cloni (en grec antic: Κλονίος, Kloníos), segons la mitologia grega, fou un dels herois aqueus, provinent de Beòcia, que prengué part a la guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Cloni · Veure més »

Cloris (filla d'Amfíon)

Melibea (en grec antic Μελίβοια, Melíboia), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Amfíon, rei de Tebes, i de Níobe, una filla de Tàntal.

Nou!!: Grec antic і Cloris (filla d'Amfíon) · Veure més »

Cloroxifita

La cloroxifita és un mineral de la classe dels halurs.

Nou!!: Grec antic і Cloroxifita · Veure més »

Cloto

Cloto (en grec antic Κλωθώ 'Clotho') va ser una de les Moires, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i pertanyien a la primera generació divina, encara que hi ha altres genealogies, una de les quals les fa filles de Zeus i de Temis, i per tant germanes de les Hores, i una altra deia que eren filles d'Ananké.

Nou!!: Grec antic і Cloto · Veure més »

Cnèmida

Cnèmida conservada al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. Les cnèmides (grec antic knêmis) eren un element de protecció de la tíbia que es feien servir durant l'Antiguitat a Grècia.

Nou!!: Grec antic і Cnèmida · Veure més »

Cnidaris

Els cnidaris (Cnidaria, del grec knide, «ortiga» i el llatí -arium, sufix que indica pertinença) són un embrancament que agrupa més 12.000 espècies actuals d'animals relativament simples, que viuen exclusivament en ambients aquàtics, majoritàriament marins.

Nou!!: Grec antic і Cnidaris · Veure més »

Cnossos

Cnossos (en grec antic, Κνωσός, Κνωσσός, Γνωσσός Knossós i Gnossós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no gaire lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.

Nou!!: Grec antic і Cnossos · Veure més »

Cnossos (geògraf)

Cnossos (en llatí Cnossus, en grec antic Κνωσσός) fou un autor grec d'una obra sobre la geografia d'Àsia titulat γεωγραφικά τῆς ασίας ("Geographika tes Asias"), que mencionen uns escolis a Apol·loni Rodi.

Nou!!: Grec antic і Cnossos (geògraf) · Veure més »

Coc (orador)

Coc (en llatí Coccus, en grec antic Κόκκος) fou un orador atenenc que segons Suides va ser deixeble d'Isòcrates d'Atenes i va escriure diversos discursos retòrics (λόγους ῥητορικούς).

Nou!!: Grec antic і Coc (orador) · Veure més »

Coccosteus

Coccosteus (gr. "llavors de l'os") es un gènere extint de peixos placoderms de l'ordre dels artrodirs.

Nou!!: Grec antic і Coccosteus · Veure més »

Cocit

El Cocit (en grec antic Κώκυτος), conegut com a "riu de les lamentacions", era un riu de l'inframón segons la mitologia grega, afluent de l'Aqueront.

Nou!!: Grec antic і Cocit · Veure més »

Codex Augiensis

El Codex Augiensis (Gregory-Aland no. Fp/010) és un manuscrit uncial del del Nou Testament.

Nou!!: Grec antic і Codex Augiensis · Veure més »

Codex Basilensis

El Codex Basilensis (A. N. III. 12; Gregory-Aland no. E/07) és un manuscrit uncial del del Nou Testament.

Nou!!: Grec antic і Codex Basilensis · Veure més »

Codex Boernerianus

El Codex Boernerianus (Gregory-Aland no. Gp/012), α 1028 (von Soden), és un manuscrit uncial del del Nou Testament.

Nou!!: Grec antic і Codex Boernerianus · Veure més »

Codex Boreelianus

Fragment del ''Codex Boreelianus'' El Codex Boreelianus (Gregory-Aland no. Fe/09) és un manuscrit uncial del del Nou Testament.

Nou!!: Grec antic і Codex Boreelianus · Veure més »

Codex Claromontanus

El Codex Claromontanus (Gregory-Aland no. Dp/06) és un manuscrit uncial del del Nou Testament.

Nou!!: Grec antic і Codex Claromontanus · Veure més »

Codex Coislinianus

El Codex Coislinianus (Gregory-Aland no. Hp/015), α 1022 (von Soden), és un manuscrit uncial del del Nou Testament.

Nou!!: Grec antic і Codex Coislinianus · Veure més »

Codex Cyprius

El Codex Cyprius (Gregory-Aland no. Ke/017) ε 71 (Soden), és un manuscrit uncial del del Nou Testament.

Nou!!: Grec antic і Codex Cyprius · Veure més »

Codex Freerianus

El Codex Freerianus (Gregory-Aland no. I/016), α 1041 (von Soden), és un manuscrit uncial del del Nou Testament.

Nou!!: Grec antic і Codex Freerianus · Veure més »

Codex Laudianus

El Codex Laudianus (Gregory-Aland no. Ea/08) és un manuscrit uncial del del Nou Testament.

Nou!!: Grec antic і Codex Laudianus · Veure més »

Codex Mosquensis I

El Codex Mosquensis (Gregory-Aland no. Kap/018) Απρ1 (Soden), és un manuscrit uncial del del Nou Testament.

Nou!!: Grec antic і Codex Mosquensis I · Veure més »

Codex Mutinensis

El Codex Mutinensis (Gregory-Aland no. Ha/014) α 6 (Soden), és un manuscrit uncial del del Nou Testament.

Nou!!: Grec antic і Codex Mutinensis · Veure més »

Codex Regius (Nou Testament)

El Codex Regius (Gregory-Aland no. L/019) és un manuscrit uncial del del Nou Testament.

Nou!!: Grec antic і Codex Regius (Nou Testament) · Veure més »

Codex Seidelianus I

El Codex Seidelianus I (Gregory-Aland no. Ge/011) ε 87 (Soden), és un manuscrit uncial del del Nou Testament.

Nou!!: Grec antic і Codex Seidelianus I · Veure més »

Codex Seidelianus II

El Codex Seidelianus II (Gregory-Aland no. He/013) ε 88 (Soden), és un manuscrit uncial del del Nou Testament.

Nou!!: Grec antic і Codex Seidelianus II · Veure més »

Coelodonta

Coelodonta (grec: dent buida) és un gènere extint de rinoceronts que visqueren a Euràsia fa entre 3,7 Ma i 10.000 anys, durant el Pliocè i el Plistocè.

Nou!!: Grec antic і Coelodonta · Veure més »

Colè

Colè (en grec antic Κόλαινος), va ser, segons la mitologia grega, un descendent d'Hermes.

Nou!!: Grec antic і Colè · Veure més »

Colós de Rodes

El Colós de Rodes (grec antic: Ὁ Ἥλιος Ῥόδιος, Ὁ Κολοσσὸς Ῥόδιος – ho Hélios Rhódios, ho Kolossòs Rhódios, llatí: Colossus Solis Rhodi o Solis Colossus Rhodi, grec modern: Κολοσσός της Ρόδου– Kolossós tis Rhódu) va ser una gegantina estàtua del déu Hèlios construïda a l'illa de Rodes en el per Cares de Lindos.

Nou!!: Grec antic і Colós de Rodes · Veure més »

Col·lut (heretge)

Còl·lut (en llatí Colluthus, en grec antic Κόλλουθος) fou un religiós considerat heretge que pertanyia a la secta monofisita.

Nou!!: Grec antic і Col·lut (heretge) · Veure més »

Col·lut d'Alexandria

Còl·lut (en llatí Colluthus, en grec antic Κόλλουθος) era un religiós considerat heretge que sembla que les seves opinions estaven gairebé d'acord amb els maniqueus.

Nou!!: Grec antic і Col·lut d'Alexandria · Veure més »

Coleu de Samos

Coleu de Samos (en grec antic Κωλαῖος "folre") va ser un comerciant, viatger i explorador nascut a Samos, que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Coleu de Samos · Veure més »

Coliflor (bolet)

La coliflor, peu de rata rosat o manetes de coliflor (Ramaria botrytis, del llatí ramus: branca; del grec botrîtys: nom d'una pedra preciosa en forma de raïm) és un bolet de la classe dels basidiomicets i comestible.

Nou!!: Grec antic і Coliflor (bolet) · Veure més »

Coll dels Belitres

Vista de Cervera de la Marenda des del coll El coll dels Belitres és una collada situada a 164,7 metres d'altitud al lloc on es troben el terme comunal de Cervera de la Marenda, del Rosselló, i el municipal de Portbou, de l'Alt Empordà.

Nou!!: Grec antic і Coll dels Belitres · Veure més »

Colofó (ciutat)

Colofó (en grec antic Κολοφών) era una antiga ciutat grega de Jònia a l'Àsia Menor, a la vora del riu Hales, fundada segons diu Estrabó, per Andremó, que tenia la tomba en entrar a la ciutat per la banda del riu Calaon.

Nou!!: Grec antic і Colofó (ciutat) · Veure més »

Colones

Colones (en llatí Colonae, en grec antic Κολωναί) era una ciutat de la Tròade o de Mísia situada a 150 estadis de Troia, i prop de la ciutat de Làmpsac, segons diu Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Colones · Veure més »

Colosses

s Colosses (en grec antic: Κολοσσαί, Kolossaí; en llatí: Colossae) era una antiga ciutat de Frígia travessada pel riu Licos, un afluent del Meandre.

Nou!!: Grec antic і Colosses · Veure més »

Colotes de Paros

Colotes de Paros （en llatí Colotes, en grec antic Κολώτης) fou un escultor nascut a l'illa de Paros, que va ajudar a Fídies en l'execució de l'estàtua de Zeus a Olímpia. Va deixar altres obres, principalment en or i vori, a Elis on sembla que va viure desterrat, segons Pausànies. Podria haver viscut cap a l'Olimpíada 84, és a dir als voltants de l'any 444 aC, i tant Estrabó com Plini el Vell el lloen per les seves estàtues de filòsofs.

Nou!!: Grec antic і Colotes de Paros · Veure més »

Colpocleisi

Colpocleisi (del grec antic κόλπος (kolpos), «buit», «ventre», «vagina» + κλείσiσ (kléisis), «tancament», «pany») és un procediment quirúrgic que implica el tancament de la vagina.

Nou!!: Grec antic і Colpocleisi · Veure més »

Colquis

Els colquis (en llatí colchis, en grec antic Κόλχος) eren els habitants de la Còlquida.

Nou!!: Grec antic і Colquis · Veure més »

Comana de Capadòcia

Comana de Capadòcia (en grec antic τὰ Κόμανα τῆς Καππαδοκίας) també anomenada Chryse (la Daurada) segons es llegeix a les Novellae de Justinià, per distingir-la de Comana del Pont, era una ciutat de Cataònia, un districte de Capadòcia a l'Antitaure en una vall fonda a la vora del riu Saros (actual riu Seyhan), segons diu Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Comana de Capadòcia · Veure més »

Comana del Pont

Comana del Pont (grec Κόμανα τὰ Ποντικά) fou una ciutat del Pont, inicialment part del Pont Gàlata (Pontus Galaticus) i després del Pont Polemoniac, i finalment a la província d'Armènia (a l'Armènia Secunda).

Nou!!: Grec antic і Comana del Pont · Veure més »

Comèdia

La comèdia (del llatí comoedĭa, aquest mot prové alhora del grec antic κωμῳδία, kōmōidía) és un dels gèneres clàssics del teatre, a partir del qual s'ha estès a d'altres arts escèniques com ara el cinema.

Nou!!: Grec antic і Comèdia · Veure més »

Cometa

Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Nou!!: Grec antic і Cometa · Veure més »

Cometes (fill d'Estènel)

D'acord amb la mitologia grega, Cometes (en grec antic Κομήτης) va ser un heroi, fill d'Estènel, rei d'Argos.

Nou!!: Grec antic і Cometes (fill d'Estènel) · Veure més »

Commagena

La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.

Nou!!: Grec antic і Commagena · Veure més »

Companys d'Alexandre el Gran

mosaic Els Companys (en grec antic ἑταῖροι, étairoi) constituïen la cavalleria d'elit de l'exèrcit d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Companys d'Alexandre el Gran · Veure més »

Complex intrusiu d'Ilímaussaq

Tugtupita, un dels minerals descoberts al complex intrusiu El complex intrusiu d'Ilimaussaq (Ilimmaasaq, en idioma local) és una gran intrusió estratificada alcalina situada a la costa sud-oest de Groenlàndia.

Nou!!: Grec antic і Complex intrusiu d'Ilímaussaq · Veure més »

Compsa

Compsa (en llatí Compsa, en grec antic Κῶμψα) va ser una ciutat dels hirpins, situada prop del naixement del riu Aufidus i propera als límits amb Lucània.

Nou!!: Grec antic і Compsa · Veure més »

Comtat de Durham

Durham és un comtat del nord-est d'Anglaterra.

Nou!!: Grec antic і Comtat de Durham · Veure més »

Conó (fill de Timoteu)

Conó (en llatí Conon, en grec antic Κόνων) fou un polític atenenc, fill de Timoteu i net de Conó l'almirall.

Nou!!: Grec antic і Conó (fill de Timoteu) · Veure més »

Concha

Concha (en llatí concha o conca, del grec de κόγχη konkhé, conchè) que en llatí significa mol·lusc, va ser una unitat de mesura de líquids romana i grega amb dos models: La petita concha que era la meitat d'un cyathus i la gran concha (equivalent a un oxybaphum) que era tres vegades més gran que la petita.

Nou!!: Grec antic і Concha · Veure més »

Concili ecumènic

Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.

Nou!!: Grec antic і Concili ecumènic · Veure més »

Concolità

Concolità (en llatí Concolitanus, en grec antic Κογκολίτανος) era un cabdill dels gesats gals que vivien als Alps prop del Roine.

Nou!!: Grec antic і Concolità · Veure més »

Conjugació gramatical

La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.

Nou!!: Grec antic і Conjugació gramatical · Veure més »

Conodonts

«Dents» de conodont del Carbonífer Inferior. Els conodonts (Conodonta, gr. 'dents còniques') són una classe extinta de cordats marins.

Nou!!: Grec antic і Conodonts · Veure més »

Cononeu

Cononeu (en llatí Cononeus, en grec antic Κονωνεύς) fou un grec de Tàrent que menciona Appià com la persona que va trair als romans l'any 213 aC i va entregar la ciutat a Anníbal.

Nou!!: Grec antic і Cononeu · Veure més »

Conope

Conope (en grec antic Κωνώπη) anomenada després Arsinoe (Ἀρσινόη) era una antiga ciutat d'Etòlia a la riba oriental de l'Aqueloos, prop de la moderna Angelokastro (Angelókastro o Anghelokastro) a la prefectura d'Etòlia-Acarnània.

Nou!!: Grec antic і Conope · Veure més »

Consonant sonorant

A la fonètica i la fonologia, una sonorant o ressonant és un fon que es produeix amb un flux d'aire continu i no turbulent al tracte vocal: es tracta dels modes d'articulació que són més freqüentment sonors a les llengües d'arrel del món.

Nou!!: Grec antic і Consonant sonorant · Veure més »

Consonant tènue

En lingüística, una consonant tènue és una obstruent, o sigui sorda, no aspirada, no palatizada i no glotalizada.

Nou!!: Grec antic і Consonant tènue · Veure més »

Constanța

Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.

Nou!!: Grec antic і Constanța · Veure més »

Constantí Cèfales

Constantí Cèfales (en llatí Constantinus Cephalas, en grec Κωνσταντῖνος ὁ Κεφαλᾶς) va ser un compilador grec romà d'Orient que va viure en el regnat de Constantí VII Porfirogènit.

Nou!!: Grec antic і Constantí Cèfales · Veure més »

Constantí Sícul

Constantí Sícul (en llatí Constantinus Siculus, en grec antic Κωνσταντῖνος ὁ Σικελός) va ser un filòsof o retòric grec, pel seu nom originari de Sicília, autor d'un epigrama inclòs a lAntologia grega que porta per títol Θρόνος ("Thronos", càtedra) del que es dedueix que es va dedicar a l'ensenyament.

Nou!!: Grec antic і Constantí Sícul · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Grec antic і Constantinoble · Veure més »

Constel·lació

Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.

Nou!!: Grec antic і Constel·lació · Veure més »

Constel·lació de la Popa

La Popa (Puppis) és una constel·lació de l'hemisferi sud.

Nou!!: Grec antic і Constel·lació de la Popa · Veure més »

Consuantes

Els consuantes (en llatí Consuantae, en grec antic Κονσουανται) eren una tribu dels vindèlics, a Vindelícia, a la regió de l'alt Lech, a la rodalia de Schwangau, esmentats per Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Consuantes · Veure més »

Contemplació cristiana

La contemplació cristiana, del llatí contemplatio (en grec θεωρία, theoria), fa referència a diverses pràctiques cristianes que tenen com a objectiu "mirar", "contemplar", "ser conscient de" Déu.

Nou!!: Grec antic і Contemplació cristiana · Veure més »

Continent

348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.

Nou!!: Grec antic і Continent · Veure més »

Copèpodes

Dibuixos de copèpodes per Ernst Haeckel (''Formes d'art de la natura'', 1904) Els copèpodes (Copepoda, gr. 'potes de rem') són una subclasse de crustacis de la classe Maxillopoda, de mida molt petita, generalment microscòpics, que es troben en aigua tant dolça com salada.

Nou!!: Grec antic і Copèpodes · Veure més »

Copes

Copes (en llatí Copae, en grec antic Κῶπαι) era una ciutat de Beòcia, que va formar part de la Lliga Beòcia.

Nou!!: Grec antic і Copes · Veure més »

Copreu

Segons la mitologia grega, Copreu (en grec antic Κοπρεύς) va ser un heroi, fill de Pèlops.

Nou!!: Grec antic і Copreu · Veure més »

Cora d'Antenor

La Cora d'Antenor (en grec antic: Κόρη τουΑντήνορος, Filla d'Antenoros) és una antiga estàtua grega representativa del període arcaic esculpida en marbre de Paros que es trobà entre les ruïnes de l'Acròpoli d'Atenes, molt prop del Moscòfor.

Nou!!: Grec antic і Cora d'Antenor · Veure més »

Corasmis

Els corasmis (en llatí chorasmii, en grec antic Χωράσμιοι) eren un poble de la Sogdiana esmentat per diversos autors antics.

Nou!!: Grec antic і Corasmis · Veure més »

Corègia

La corègia ('en grec antic χορηγία) era un servei ordinari que s'oferia a l'antiga Grècia, i consistia a proporcionar un cor (χορός "chorós", literalment grup de cantants i dansaires per a les representacions) convenientment entrenat per als festivals.

Nou!!: Grec antic і Corègia · Veure més »

Coròbates

Esquema del principi d'un coròbates. Un coròbates (en llatí chorobates, en grec antic χωροβάτης) era un instrument de l'antiga Roma per determinar els desnivells d'un aqüeducte i els nivells del terreny que havia de travessar.

Nou!!: Grec antic і Coròbates · Veure més »

Corball barbat

El corball barbat (Pogonias cromis) és un peix de la família dels esciènids.

Nou!!: Grec antic і Corball barbat · Veure més »

Corbiana

Corbiana (en llatí Corbiana, en grec antic Κορβιανή, 'Korbiané') era un dels tres districtes en què estava dividida la satrapia selèucida d'Elimaida.

Nou!!: Grec antic і Corbiana · Veure més »

Cordierita

Estructura cristal·lina de la cordierita La cordierita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Cordierita · Veure més »

Cordilita-(Ce)

La cordilita-(Ce) és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la cordilita.

Nou!!: Grec antic і Cordilita-(Ce) · Veure més »

Coreb (heroi)

Coreb (en grec antic Κόροιβος) va ser, segons la mitologia grega un heroi de l'Argòlida que va fundar la ciutat de Mègara.

Nou!!: Grec antic і Coreb (heroi) · Veure més »

Coreb (mitologia)

Coreb, o Corebos (en grec antic Κόροιβος) és el nom d'un príncep frigi, fill de Mígdon, que va oferir el seu ajut a Príam per lluitar contra els grecs si aquest li concedia la mà de la seva filla Cassandra.

Nou!!: Grec antic і Coreb (mitologia) · Veure més »

Corebos (arquitecte)

Corebos (en llatí Coroebus, en grec antic Κόροιβος 'Koroibos') va ser un arquitecte del temps de Pèricles, que va començar el temple de Demeter (Telesterion) a Eleusis, però va morir abans d'acabar la feina segons diu Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Corebos (arquitecte) · Veure més »

Corebos (esportista)

Corebos (en llatí Coroebus, en grec antic Κόροιβος "Kóroibos") va ser un esportista d'Elis que va obtenir una victòria a l'estadi olímpic l'any 776 aC als primers Jocs Olímpics de l'antiguitat que es van celebrar, en una prova de velocitat.

Nou!!: Grec antic і Corebos (esportista) · Veure més »

Corfú

Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.

Nou!!: Grec antic і Corfú · Veure més »

Coribàntica

Coribàntica (en grec antic κορυβαντικά) era un festival de misteris que se celebrava a Cnossos a Creta en memòria de Coribes (Corybas) que havia aconsellat a Zeus.

Nou!!: Grec antic і Coribàntica · Veure més »

Corici

Corici (en llatí Choricius, en grec antic Χορίκιος "Khoríkios") fou un retòric i sofista grec nascut a Gaza, deixeble de Procopi de Gaza, que va florir en temps de Justinià I, cap a l'any 520.

Nou!!: Grec antic і Corici · Veure més »

Corifeu

Un actor (de negre) parlant amb el corifeu (primer pla, de gris) que ha sortit eventualment del cor (asseguts, al fons) per a fer-ho El corifeu (en grec antic, κορυφαῖος o koryphaîos) o mestre del cor és el director del cor a les tragèdies i comèdies del teatre grec clàssic.

Nou!!: Grec antic і Corifeu · Veure més »

Corinnos

Corinnos (en grec antic Κόρίννος Korínnos; en llatí Corinnus) va ser un poeta èpic grec, esmentat per Suides, nadiu d'Ilium o Troia, que hauria viscut abans que Homer, i en la mateixa època de la guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Corinnos · Veure més »

Corint (heroi)

Segons la mitologia grega, Corint (en grec antic Κόρινθος) va ser un heroi, epònim de la ciutat de Corint, que era considerat pels corintis com un fill de Zeus.

Nou!!: Grec antic і Corint (heroi) · Veure més »

Coriondi

Els coriondi (grec Κοριονδοί) foren un poble de la costa oriental d'Irlanda (Ierne o Hibèrnia) esmentats pel geògraf Claudi Ptolemeu que els situa a la regió que correspon al modern Leinster.

Nou!!: Grec antic і Coriondi · Veure més »

Corn d'Or

El Corn d'Or (en turc: Haliç; en grec antic: Χρυσοκέρας, Khrisokeras) és un estuari i port natural que ha tingut molta influència sobre el desenvolupament de la ciutat d'Istanbul al llarg de tota la seva història.

Nou!!: Grec antic і Corn d'Or · Veure més »

Cornèlia Metel·la

Cornelia Metella (73 aC–48 aC) va ser la filla de Quint Cecili Metel Pius Escipió.

Nou!!: Grec antic і Cornèlia Metel·la · Veure més »

Corneli Alexandre Polihistor

Corneli Alexandre, en llatí Alexander Cornelius, en grec antic Ἀλέξανδρος Κορνήλιος, conegut també com a Alexandre Polihistor (Alexander Polyhistor, Πολυΐστωρ), fou un escriptor grec del, contemporani de Sul·la, nascut a Efes, segons l'enciclopèdia Suides, i deixeble de Crates de Tars.

Nou!!: Grec antic і Corneli Alexandre Polihistor · Veure més »

Cornos

Cornos (en grec antic Κόρνος) va ser una antiga ciutat de l'oest de Sardenya i capital de la part occidental de l'illa segons Titus Livi.

Nou!!: Grec antic і Cornos · Veure més »

Corocotta

Corocotta és un heroi local per als càntabres i la seva història es transmet oralment a les famílies càntabres des de les generacions més grans fins a les més joves.

Nou!!: Grec antic і Corocotta · Veure més »

Corodó

Rodó (en llatí Rhodon, en grec) va ser un escriptor grec cristià del anomenat a lHaeresium Indiculus com a Corodó (Corodon).

Nou!!: Grec antic і Corodó · Veure més »

Corografia

La corografia, o geografia corogràfica, (del grec χvρα, khŏros, 'país' o 'comarca') és la part de la geografia que estudia i descriu un país amb especial èmfasi en la toponímia, els trets físics característics, la història i l'activitat humana.

Nou!!: Grec antic і Corografia · Veure més »

Coronta

Coronta (en grec antic Κόροντα) era una petita ciutat a l'interior d'Acarnània entre Metròpolis i Eníades.

Nou!!: Grec antic і Coronta · Veure més »

Corpil·lis

Els corpil·lis o corpils (en llatí corpilli, en grec antic κορπίλλιες) eren una tribu tràcia que vivien a la riba del riu Hebros, segons Plini el Vell al districte de Corpiàlica (Κορπιαλική), diu Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Corpil·lis · Veure més »

Corsies

Corsies (en llatí Corsiae, en grec antic Κορσιαί) era una ciutat de Beòcia, un port situat al golf de Corint que menciona Escílax de Carianda.

Nou!!: Grec antic і Corsies · Veure més »

Corsis

Els corsis o corsins (en llatí corsi, en grec antic Κορσοί) eren un poble de Sardenya esmentat tant per Plini el Vell com per Claudi Ptolemeu entre les tribus de l'interior de l'illa.

Nou!!: Grec antic і Corsis · Veure més »

Corydoras

''Corydoras aeneus'' ''Corydoras'' sp. ''Corydoras panda'' Corydoras'' sp. ''Corydoras paleatus'' ''Corydoras pygmaeus'' ''Corydoras trilineatus'' ''Corydoras panda'' ''Corydoras sterbai'' ''Corydoras paleatus'' ''Corydoras melanotaenia'' ''Corydoras schwartzi'' Exemplar immadur de ''Corydoras panda'' ''Corydoras paleatus'' ''Corydoras panda'' Corydoras és un gènere de peixos gats cuirassats (subfamília Corydoradinae) d'aigua dolça de climes temperats o tropicals de l'Amèrica del Sud: des de l'est dels Andes fins a la costa atlàntica i des de l'Illa de Trinitat fins al riu de La Plata al nord de l'Argentina.

Nou!!: Grec antic і Corydoras · Veure més »

Cos (ciutat)

Cos (en grec antic Κῶς; modern: Κως) és el nom d'una ciutat grega de l'illa de Cos.

Nou!!: Grec antic і Cos (ciutat) · Veure més »

Cosmètica

Productes cosmètics. Dona asiàtica pintant-se els ulls davant l'espill. Imatge d'un ull de dona maquillat. Una Maiko japonesa. La cosmètica és l'art d'aplicar diversos productes per tenir cura, embellir o protegir la part exterior del cos humà, en especial la pell, les dents, les ungles o els cabells.

Nou!!: Grec antic і Cosmètica · Veure més »

Cosmètica a l'antic Egipte

''Mesdemet'' als ulls de Nefertiti Els egipcis de l'antiguitat utilitzaven nombrosos productes cosmètics, tant per motius medicinals, terapèutics i estètics, com per al benestar del cos, ja que era necessari mantenir-lo, preservar-lo i cuidar-lo per arribar a la casa de l'eternitat.

Nou!!: Grec antic і Cosmètica a l'antic Egipte · Veure més »

Cosmes (monjo)

Cosmes Monjo (en llatí Cosmas, en grec Κοσμᾶς) va ser un monjo i poeta autor d'un epigrama inclòs a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Cosmes (monjo) · Veure més »

Cosmi

Cosmi (en grec antic κόσμοι) eren els magistrats en cap de les ciutats a Creta abans de la dominació romana.

Nou!!: Grec antic і Cosmi · Veure més »

Cosmogonia

La cosmogonia és una teoria o doctrina que estudia l'origen i l'estructura de l'Univers des d'un punt de vista més aviat filosòfic o mitològic, contràriament a la cosmologia, que ho fa des d'un punt de vista més científic.

Nou!!: Grec antic і Cosmogonia · Veure més »

Cosmologia

La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.

Nou!!: Grec antic і Cosmologia · Veure més »

Cosmopolitisme

''Cosmopolitisme'', del grec ''cosmos'' Κόσμος (l'Univers) i ''polis'' Πόλις (ciutat), és un concepte que excedeix la idea d'un govern mundial El cosmopolitisme és la ideologia que postula que tots els éssers humans pertanyen a una sola comunitat, basada en una moral compartida.

Nou!!: Grec antic і Cosmopolitisme · Veure més »

Cossais

Cossais, cosseis o cosseins (en llatí Cossaei, grec Κοσσαῖοι) eren un poble guerrer que habitaven un districte muntanyós anomenat Cossaia (Κοσσαία) a la vora de la Susiana (al sud) i de la Mèdia (al nord).

Nou!!: Grec antic і Cossais · Veure més »

Costanzo Preve

Costanzo Preve (Valenza, 1943 – Torí, 2013) va ser un filòsof, assagista, ensenyant i politòleg italià.

Nou!!: Grec antic і Costanzo Preve · Veure més »

Cotítia

Cotítia o Cotítes (en grec antic κοτύττια, κόττυτες) era un festival originalment celebrat pels edonis de Tràcia en honor d'una deessa anomenada Cotis o Cotito.

Nou!!: Grec antic і Cotítia · Veure més »

Cotiora

Cotiora (en grec antic Κοτύωρα; etnònim Κοτυωρίτης, en català cotiorita) era una antiga colònia grega a la costa de l'Euxí (mar Negra), entre Sinope i Trebisonda, fundada per Sinope a l'entorn del al país dels tiberens.

Nou!!: Grec antic і Cotiora · Veure més »

Cotis d'Armènia

Cotis (en grec antic Κότυς) va ser rei de part de Tràcia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Cotis d'Armènia · Veure més »

Cotis I de Tràcia

Cotis I (en llatí Cotys, en grec antic Κότυς), era un rei de Tràcia amb seu a Seutòpolis.

Nou!!: Grec antic і Cotis I de Tràcia · Veure més »

Cotis III de Tràcia

Cotis III (en grec antic Κότυς) va ser rei de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Cotis III de Tràcia · Veure més »

Cotis III del Bòsfor

Cotis III del Bòsfor (en grec antic Τιβέριος Ἰούλιος Κότυς Γ') va ser rei del Bòsfor Cimmeri protegit dels romans.

Nou!!: Grec antic і Cotis III del Bòsfor · Veure més »

Cotito

Cotito o Cotis (en grec antic Κοτυττώ o Κότυς) va ser una deïtat de Tràcia que era venerada especialment pels edonis en un festival anomenat Cotítia que se celebrava a la nit i segons Estrabó tenia similituds amb els festivals dels cabirs i de la divinitat frígia Cíbele, on els participants adoptaven un comportament obscè i orgiàstic.

Nou!!: Grec antic і Cotito · Veure més »

Coure natiu

El coure és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany i dona nom al grup de minerals del coure.

Nou!!: Grec antic і Coure natiu · Veure més »

Cova Simanya

La cova Simanya és una cova del massís de Sant Llorenç del Munt situada al municipi de Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental.

Nou!!: Grec antic і Cova Simanya · Veure més »

Cove

Cove Un cove és un cistell portàtil relativament gran i més fondo que no pas ample.

Nou!!: Grec antic і Cove · Veure més »

Cragaleu

Cragaleu (en grec antic Κραγαλεύς), va ser, segons la mitologia grega, un heroi tessali fill de Dríops.

Nou!!: Grec antic і Cragaleu · Veure més »

Crannon

Crannon o Cranon (en llatí Crannon, Cranon, en grec antic Κρανών, Κραννών, el nom es troba de les dues maneres en les inscripcions) era una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a Tessàlia, al sud-oest de Larisa i a 100 estadis de Girton, segons Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Crannon · Veure més »

Cranto

Cranto (en grec antic Κραντώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Cranto · Veure més »

Cratí d'Atenes el jove

Cratí d'Atenes el jove (en llatí Cratinus, en grec antic Κρατῖνος "Kratinos") fou un poeta còmic atenenc de la comèdia mitjana contemporani del filòsof Plató.

Nou!!: Grec antic і Cratí d'Atenes el jove · Veure més »

Crató

altiplà continental Un crató (del grec κϱάτος, que significa força) és un sector àmpli de l'escorça terrestre, dins un continent, que s'ha mantingut relativament estable i que ha estat molt poc deformat epirogènicament durant un llarg període de la història geològica de la Terra.

Nou!!: Grec antic і Crató · Veure més »

Crates (músic)

Crates (en grec antic Κράτης) fou un músic grec d'època molt antiga, deixeble d'Olimp, al que s'atribueix la composició per a flauta anomenada νόμος Πολυκέφαλος, que també és atribuïda al mateix Olimp, segons diu Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Crates (músic) · Veure més »

Crates d'Atenes (poeta)

Crates d'Atenes (en grec antic Κράτης) va ser un poeta còmic grec de la vella comèdia.

Nou!!: Grec antic і Crates d'Atenes (poeta) · Veure més »

Crates de Tars

Crates de Tars (en grec antic Κράτης) fou un filòsof grec del.

Nou!!: Grec antic і Crates de Tars · Veure més »

Crates de Tral·les

Crates de Tral·les (en grec antic Κράτης), fou un orador i retòric de l'escola d'Isòcrates d'Atenes, originari de la ciutat de Tral·les (Tralles) a Cària, segons diu Diògenes Laerci.

Nou!!: Grec antic і Crates de Tral·les · Veure més »

Cratesípolis

Cratesípolis （en grec antic Κρατησίπολις) fou la dona d'Alexandre, fill de Polispercó. Es va destacar per la seva bellesa, intel·ligència i energia. Després de l'assassinat del seu marit a Sició l'any 314 aC va assolir el comandament de les seves forces entre les que era molt popular, i quan els habitants de la ciutat es van revoltar contra la guarnició esperant establir un govern independent i suposant que podrien derrotar fàcilment a una dona, va sufocar la sedició i va fer crucificar a trenta líders populars, declarant la seva fidelitat a Cassandre. L'any 308 aC Ptolemeu I Sòter la va convèncer per lliurar Corint i Sició, les darreres places que tenia Cassandre a Grècia a part d'Atenes, a Egipte. Com que les seves tropes no haurien estat d'acord a sotmetre's a Ptolemeu, Cratesípolis va introduir un cos militar egipci a Corint al·legant que eren reforços que havia enviat des de Sició. Finalment les dues ciutats van caure en mans de Ptolemeu i Cratesípolis es va retirar a Patres a Acaia. El 307 aC es va entrevistar a Patres amb Demetri Poliorcetes, en una trobada on cadascuna de les parts es va sentir atreta per la fama de l'altra. Plutarc diu que Demetri tenia moltes ganes de conèixer-la per la fama de la seva bellesa i va anar al seu encontre només amb uns quants homes armats lleugerament, i quan va arribar al lloc acordat els va acomiadar i va esperar tot sol. Alguns enemics que l'havien seguit van aprofitar l'ocasió i el van atacar, però va poder fugir d'una manera molt hàbil amb només una capa.

Nou!!: Grec antic і Cratesípolis · Veure més »

Cratesiclea

Cratesiclea (en grec antic Κρατησικλείας, "Kratesikleías") nascuda a Pèrsia, va ser una reina d'Esparta, esposa de Leònides II i mare de Cleòmenes III.

Nou!!: Grec antic і Cratesiclea · Veure més »

Cratevas

Cratevas(en llatí Cratevas, en grec antic Κρατεύας) va ser un herbolari grec (ῤιζοτόμος) que va viure al començament del.

Nou!!: Grec antic і Cratevas · Veure més »

Cratos

Cratos (en grec antic Κράτος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un tità, fill de Pal·lant i d'Estix.

Nou!!: Grec antic і Cratos · Veure més »

Crànau

Crànau (en grec antic Κραναός), va ser, segons la mitologia grega, un dels primers reis de l'Àtica.

Nou!!: Grec antic і Crànau · Veure més »

Cràter (escultor)

Cràter (en llatí Craterus, en grec antic Κρατερός "Kraterós") era un escultor que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Cràter (escultor) · Veure més »

Cràter (historiador)

Cràter (en llatí Craterus, en grec antic Κρατερός "Kraterós") fou germà d'Antígon II Gònates i pare d'Alexandre, príncep de Corint.

Nou!!: Grec antic і Cràter (historiador) · Veure més »

Cràter (metge)

Cràter (en llatí Craterus, en grec antic Κρατερός) era un metge grec que Ciceró menciona en algunes de les seves cartes, on diu que va assistir a la germana d'Àtic, Àtica, també anomenada Cecília o Pomponia, l'any 45 aC.

Nou!!: Grec antic і Cràter (metge) · Veure més »

Cràter de Macedònia

Cràter de Macedònia (en grec antic Κρατερός) també anomenat Cratevas (Κρατεύας Kratevas) va ser rei de Macedònia durant quatre dies l'any 399 aC.

Nou!!: Grec antic і Cràter de Macedònia · Veure més »

Cràtor

Cràtor (en llatí Crator, en grec Κράτωρ) va ser un llibert de Marc Aureli (Marcus Aurelius Verus) que va escriure una història de Roma fins al seu temps, en la qual dona el nom dels cònsols i altres magistrats republicans.

Nou!!: Grec antic і Cràtor · Veure més »

Crínis

Crínis (en grec antic Κρίνις Krínis) va ser un filòsof estoic grec esmentat per Diògenes Laerci.

Nou!!: Grec antic і Crínis · Veure més »

Críties (escultor)

Críties o Crítias (en llatí Critias, en grec antic "Kritías") fou un escultor atenenc d'estil arcaic que va iniciar la transició cap a l'Estil sever.

Nou!!: Grec antic і Críties (escultor) · Veure més »

Cròmia

Cròmia (en grec antic Χρομία) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Itonos, fill d'Amficcíon, i descendent de Deucalió.

Nou!!: Grec antic і Cròmia · Veure més »

Crònica de Lindos

La Crònica de Lindos és una inscripció en grec de l'any trobada a Lindos (Rodes), que mostra les dedicacions que es van fer al temple d'Atena de Lindos abans de la destrucció del temple original cap al.

Nou!!: Grec antic і Crònica de Lindos · Veure més »

Creòfil

Creòfil (en llatí Creophylus, en grec antic Κρεώφυλος "Kreóphilos") va ser un dels primers poetes èpics de Grècia, que la tradició feia contemporani d'Homer, amic seu i fins i tot el feia el seu gendre, segons Plató, Estrabó, Sext Empíric i Suides.

Nou!!: Grec antic і Creòfil · Veure més »

Creó

Creó (en llatí Creon, en grec antic Κρέων "Kréon") fou un retòric grec de data incerta que és mencionat per Suides almenys en tres passatges com a autor d'una obra sobre retòrica (ῥητορικά), del qual esmenta el primer llibre.

Nou!!: Grec antic і Creó · Veure més »

Creüsa (filla d'Erecteu)

Segons la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una filla d'Erecteu i de Praxítea.

Nou!!: Grec antic і Creüsa (filla d'Erecteu) · Veure més »

Creüsa (filla de Creont)

D'acord amb la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una filla de Creont, rei de Corint.

Nou!!: Grec antic і Creüsa (filla de Creont) · Veure més »

Creüsa (filla de Gea)

D'acord amb la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Gea.

Nou!!: Grec antic і Creüsa (filla de Gea) · Veure més »

Creüsa (filla de Príam)

XVI). Segons la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una princesa de Troia, filla de Príam i Hècuba, que estava casada amb l'heroi Enees, hereu del rei de Dardània Anquises.

Nou!!: Grec antic і Creüsa (filla de Príam) · Veure més »

Crenea

A la mitologia grega, les Crenees (en grec antic Κρηναῖαι) eren un tipus de nimfes nàiades associades a les fonts i als pous.

Nou!!: Grec antic і Crenea · Veure més »

Creontíades

D'acord amb la mitologia grega, Creontíades (en grec antic Κρεοντιάδης) va ser un fill d'Heracles i de Mègara, filla del tebà Creont.

Nou!!: Grec antic і Creontíades · Veure més »

Cres (mitologia)

Cres (en grec antic Κρής), va ser segons la mitologia grega un heroi fill de Zeus i d'una nimfa del mont Ida, a Creta.

Nou!!: Grec antic і Cres (mitologia) · Veure més »

Crest de Bizanci

Crest de Bizanci (en llatí Chrestus, en grec Χρῆστος) va ser un erudit, deixeble d'Herodes Àtic, que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Crest de Bizanci · Veure més »

Crestònia

Crestònia Crestònia —Κρηστωνία en grec antic, Crestonia en llatí— era un districte de Macedònia que limitava amb Migdònia pel nord.

Nou!!: Grec antic і Crestònia · Veure més »

Crestomatia

La crestomatia (del grec antic χρηστομάθεια, khrēstomátheia desig d'aprendre.

Nou!!: Grec antic і Crestomatia · Veure més »

Creteu

Segons la mitologia grega, Creteu (en grec antic Κρηθεύς) va ser un rei de Tessàlia, fill d'Èol i d'Enàrete.

Nou!!: Grec antic і Creteu · Veure més »

Creusis

Creusis (en grec antic Κρεῦσις) o Creusa (Κρέουσα) era una ciutat de Beòcia situada en una petita badia al golf de Corint, que els autors antics diuen que era el port de Tèspies.

Nou!!: Grec antic і Creusis · Veure més »

Crimís

Segons la mitologia grega, Crimís (o Crinís segons Virgili i Higí) (en grec antic Κριμισός) va ser un déu fluvial de Sicília.

Nou!!: Grec antic і Crimís · Veure més »

Crinàgores

Crinàgores (en llatí Crinagoras, en grec) va ser un epigramàtic grec autor de 50 epigrames inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Crinàgores · Veure més »

Crinó

Crinó (en llatí Crinon, en grec antic Κρίνων "Krínon") fou un militar macedoni, oficial de Filip V de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Crinó · Veure més »

Crines

Crines o Crinas (en grec antic Κρίνας en llatí Crinas) nascut el segle I dC, va ser un metge i astròleg nascut a Massàlia, que va exercir el seu ofici a Roma en el regnat de Neró a la segona meitat del.

Nou!!: Grec antic і Crines · Veure més »

Criogenià

El Criogenià és el segon període geològic de l'era Neoproterozoica.

Nou!!: Grec antic і Criogenià · Veure més »

Crios

En la mitologia grega, Crios (en grec antic: Κρεῖος Kriōs, ‘anyell', ‘amo') era el déu dels ramats, i potser dels saqueigs.

Nou!!: Grec antic і Crios · Veure més »

Criptea

Criptea (en grec antic κρυπτεία) era una prova de combat introduïda a Esparta se suposa que per les lleis de Licurg, de la que parlen diferents autors antics.

Nou!!: Grec antic і Criptea · Veure més »

Criptoanarquisme

El criptoanarquisme o ciberanarquisme és una ideologia política centrada en la protecció de la privadesa, la llibertat política i la llibertat econòmica, els seguidors de la qual utilitzen programari criptogràfic per a la confidencialitat i la seguretat mentre envien i reben informació a través de xarxes informàtiques.

Nou!!: Grec antic і Criptoanarquisme · Veure més »

Criptocalcita

La criptocalcita és un mineral de la classe dels sulfats.

Nou!!: Grec antic і Criptocalcita · Veure més »

Criptofil·lita

La criptofil·lita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Criptofil·lita · Veure més »

Criptografia

Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.

Nou!!: Grec antic і Criptografia · Veure més »

Criptomelana

La criptomelana és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la coronadita.

Nou!!: Grec antic і Criptomelana · Veure més »

Crisantes

Crisantes o Crisantas (en llatí Chrysantas, Khrysantas, en grec antic Χρυσάντας) era un mag persa, un noble (ὁμότιμος), servidor de Cir II el gran.

Nou!!: Grec antic і Crisantes · Veure més »

Crisòpolis

Crisòpolis (en grec antic, Χρυσόπολις Chrisopolis) era una antiga ciutat de la costa occidental de Bitínia, a la Propòntida, al Bòsfor traci, una mica al nord de Calcedònia, segons diu Esteve de Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Crisòpolis · Veure més »

Crisòtemis (filla de Carmànor)

Segons la mitologia grega, Crisòtemis (en grec antic Χρυσόθεμις) va ser una filla de Carmànor, sacerdot cretenc.

Nou!!: Grec antic і Crisòtemis (filla de Carmànor) · Veure més »

Crisòtil

El crisòtil o amiant blanc és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats).

Nou!!: Grec antic і Crisòtil · Veure més »

Criseida

Criseida (en grec antic Χρυσηίς), és, segons la mitologia grega, la filla del sacerdot d'Apol·lo anomenat Crises, de la ciutat de Crisa, a la Tròade.

Nou!!: Grec antic і Criseida · Veure més »

Criseida (oceànide)

Criseida (en grec antic Χρυσηίς) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Grec antic і Criseida (oceànide) · Veure més »

Criselefantí

Delfos. La cara, que es veu actualment ennegrida pel foc o pel temps, és d'ivori El criselefantí (del grec χρυσός, khrisós, 'or', i ελεφάντινος, elefàntinos, 'vori') és una tècnica escultòrica apareguda a Grècia a l'entorn del, que es caracteritzava per la utilització de plaques de vori (generalment, per a representar la carn del cos humà) i pa d'or (per a representar la roba, els cabells, les armes, els guarniments, etc.), muntats sobre una armadura de fusta que quedava totalment coberta.

Nou!!: Grec antic і Criselefantí · Veure més »

Criserm de Corint

Criserm de Corint (en llatí Chrysermus, en grec antic Χρύσερμος "Khrysermos") fou un escriptor grec de Corint d'època desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Criserm de Corint · Veure més »

Crises (pare de Criseida)

Crises (en grec antic Χρύσης), va ser, segons la mitologia grega, un sacerdot d'Apol·lo de la ciutat de Crisa, a la Tròada.

Nou!!: Grec antic і Crises (pare de Criseida) · Veure més »

Crisip (escriptor d'agricultura)

Crisip ('en llatí Chrysippus, en grec antic Κρύσιππος "Khrysippos") fou un escriptor grec sobre temes d'agricultura.

Nou!!: Grec antic і Crisip (escriptor d'agricultura) · Veure més »

Crisip (fill de Pèlops)

Crisip (en grec antic Χρὐσιππος Chrisippos), segons la mitologia grega, va ser un heroi famós per la seva bellesa, fill de Pèlops i de la nimfa Axíoque.

Nou!!: Grec antic і Crisip (fill de Pèlops) · Veure més »

Crisip de Bitínia

Crisip (en llatí Chrysippus, en grec antic Χρύσιππος) era un metge grec seguidor d'Asclepíades, que si era Asclepíades de Bitínia hauria viscut al.

Nou!!: Grec antic і Crisip de Bitínia · Veure més »

Crisip de Capadòcia

Crisip de Capadòcia (en llatí Chrysippus, en grec antic Χρυσίππος "Khrysippos") va ser un famós escriptor eclesiàstic grec del.

Nou!!: Grec antic і Crisip de Capadòcia · Veure més »

Crisip de Cilícia

Crisip de Cilícia (en llatí Chrysippus, en grec antic Χρύσιππος) va ser un metge grec que probablement era el tutor d'Ateneu (també nascut a Cilícia) segons diu Galè que el considera l'avi de la secta dels pneumàtics.

Nou!!: Grec antic і Crisip de Cilícia · Veure més »

Crisip de Cnidos

Crisip de Cnidos (en llatí Chrysippus, en grec antic Χρὐσιππος) era un metge grec del.

Nou!!: Grec antic і Crisip de Cnidos · Veure més »

Crisip de Tiana

Crisip de Tiana (en llatí Chrysippus, en grec antic Χρύσιππος "Khrysippos") fou un escriptor grec sobre gastronomia, o més concretament sobre l'art de fer pastissos i dolços.

Nou!!: Grec antic і Crisip de Tiana · Veure més »

Crisoberil

El crisoberil és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Grec antic і Crisoberil · Veure més »

Crisogó (cantant)

Crisogó (en llatí Chrysogonus, en grec antic Χρυσόγονος) va ser un famós cantant i flautista que vestia una túnica sagrada (πυθικὴ στογή) i que va viure en temps d'Alcibíades.

Nou!!: Grec antic і Crisogó (cantant) · Veure més »

Crisogó (conseller)

Crisogó (en llatí Chrysogonus, en grec antic Χρυσόγονος) fou el pare del poeta Sami de Macedònia Va ser amic íntim i conseller de Filip V de Macedònia (220 aC a 179 aC), que va rebre els seus consells tant en la guerra com en la pau.

Nou!!: Grec antic і Crisogó (conseller) · Veure més »

Crisopelia

Crisopelia (en grec antic Χρυσοπέλεια), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa hamadríada que vivia a l'Arcàdia, en un roure.

Nou!!: Grec antic і Crisopelia · Veure més »

Crisos

Crisos (en grec antic Κρῖσος) va ser un heroi grec, fundador de la ciutat de Crisa a Mísia.

Nou!!: Grec antic і Crisos · Veure més »

Crist

Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.

Nou!!: Grec antic і Crist · Veure més »

Cristòfol Lecapè

Cristòfol Lecapè, en grec antic Χριστόφορος Λακαπηνός, va ser el fill gran de l'emperador romà d'Orient Romà Lecapè i de la seva primera dona, Maria.

Nou!!: Grec antic і Cristòfol Lecapè · Veure més »

Cristòfor d'Alexandria

Cristòfor (en llatí Christophorus, en grec antic Χριστοφόρος) va ser patriarca d'Alexandria entre els anys 817 i 841, aproximadament.

Nou!!: Grec antic і Cristòfor d'Alexandria · Veure més »

Cristià

Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Grec antic і Cristià · Veure més »

Critó (metge segle II)

Critó (en llatí Criton, en grec antic Κρίτων) era un metge grec que va treballar a Roma al o II a la cort imperial, probablement sota Trajà.

Nou!!: Grec antic і Critó (metge segle II) · Veure més »

Critó d'Atenes (filòsof)

Critó d'Atenes en grec antic Κρίτων, fou un filòsof grec amic de Sòcrates en vida d'aquest, i se'l pot considerar un "oient" socràtic d'algun renom.

Nou!!: Grec antic і Critó d'Atenes (filòsof) · Veure més »

Critó d'Atenes (poeta)

Critó d'Atenes (en llatí Criton, en grec antic Κρίτων "Kríton") fou un poeta còmic grec de la nova comèdia, de molt poca notorietat.

Nou!!: Grec antic і Critó d'Atenes (poeta) · Veure més »

Critó d'Eges

Critó d'Eges (en llatí Criton, en grec antic Κρίτων "Kríton") fou un filòsof pitagòric grec.

Nou!!: Grec antic і Critó d'Eges · Veure més »

Critó de Piera

Critó de Piera (en llatí Criton, en grec antic Κρίτων "Kríton") fou un historiador grec nascut a Pièria, a Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Critó de Piera · Veure més »

Critodem (astròleg)

Critodem (en grec antic Κριτοδημος) va ser un astròleg grec del, considerat un dels primers astròlegs que hi va haver a Grècia.

Nou!!: Grec antic і Critodem (astròleg) · Veure més »

Crix

Crix (en llatí Crixus, en grec Κρίξος Krixos) va ser un esclau d'origen gal revoltat contra la República de Roma, que esdevingué un dels dos principals generals de l'exèrcit d'Espàrtac l'any 73 aC) en el curs de la Tercera Guerra Servil. Va participar en nombrosos combats fins que va ser derrotat a la batalla del Mont Gargà (Garganus) pel cònsol Luci Gel·li l'any 72 aC, en la qual va morir juntament amb dos terços del seu exèrcit, que constava de 30.000 homes. Com a represàlia, Espàrtac va sacrificar 300 romans captius als manes de Crix.

Nou!!: Grec antic і Crix · Veure més »

Crobizis

Els crobizis (en llatí Crobyzi, en grec antic Κρόβυζοι "Króbuzoi") eren un poble de Mèsia prop de la frontera de Tràcia, que mencionen Claudi Ptolemeu, Estrabó Heròdot i també Flavi Arrià al Periple del Pont Euxí.

Nou!!: Grec antic і Crobizis · Veure més »

Crocó (fill de Triptòlem)

Crocó (en grec antic Κρόκων), va ser, segons la mitologia grega, un antic rei de la regió d'Eleusis.

Nou!!: Grec antic і Crocó (fill de Triptòlem) · Veure més »

Crocees

Crocees o Krokeai (en grec antic Κροκέαι) era una petita ciutat de Lacònia situada a la via que anava d'Esparta a Gítion, i coneguda per les seves pedreres de marbre.

Nou!!: Grec antic і Crocees · Veure més »

Crocilea

Crocilea (en grec antic Κροκύλεια) era una illa de la mar Jònica, propera a Ítaca.

Nou!!: Grec antic і Crocilea · Veure més »

Crocos

Crocos (en grec antic Κρόκος) va ser, segons la mitologia grega, un jove enamorat de la nimfa Esmílace o (Esmílax), que el va rebutjar.

Nou!!: Grec antic і Crocos · Veure més »

Cromatòfor

Els cromatòfors del peix zebra permeten el mimetisme amb el rerefons en ser exposats a ambients foscos (a dalt) o lluminosos (a baix). Els cromatòfors són cèl·lules amb pigments a l'interior que reflecteixen la llum.

Nou!!: Grec antic і Cromatòfor · Veure més »

Cromatografia

La cromatografia, del grec χρῶμα chroma (color) i γράφειν graphein (escriure), és una tècnica de separació dels components d'una mescla.

Nou!!: Grec antic і Cromatografia · Veure més »

Cromfil·lita

La cromfil·lita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica.

Nou!!: Grec antic і Cromfil·lita · Veure més »

Cromna

Cromna (en grec antic Κρῶμνα) era una ciutat grega de Paflagònia de la que parla Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on formava part del territori governat pel rei Pilemenes.

Nou!!: Grec antic і Cromna · Veure més »

Cromne

Cromne (en grec antic Κρῶμνος) fou una ciutat d'Arcàdia, a la frontera de Messènia, i capital del districte de la Cromnítida.

Nou!!: Grec antic і Cromne · Veure més »

Cronògraf

Cronògraf. quars modern de la marca Seiko, el qual inclou la funció de cronògraf. El cronògraf és un rellotge o aparell que serveix per registrar gràficament el temps transcorregut durant períodes concrets.

Nou!!: Grec antic і Cronògraf · Veure més »

Croni

Croni (en llatí Cronius, en grec antic Κρόνιος) va ser un filòsof pitagòric, segons Porfiri i Eusebi de Cesarea.

Nou!!: Grec antic і Croni · Veure més »

Cronofòbia

La cronofòbia, també coneguda com a neurosi de la presó, es considera un trastorn d'ansietat que descriu la por que el temps i el temps avanci, que es veu habitualment en els presos.

Nou!!: Grec antic і Cronofòbia · Veure més »

Cronograma (inscripció)

''Se'''CU'''n'''D'''a '''DI'''e '''JU'''n'''II''' '''C'''onse'''C'''ra'''VI'''t '''D'''o'''U'''tre'''L'''o'''UX'''''. Cronograma sobre l'entrada de l'Església de la Mare de Déu de l'Anunciació de Spalbeek (Bèlgica) que expressa l'any 1890. Un cronograma és una frase o inscripció en què unes lletres específiques, interpretades com a numerals, mostren una data determinada quan es reordenen o es sumen els seus valors.

Nou!!: Grec antic і Cronograma (inscripció) · Veure més »

Cronologia

Cronologia (del grec χρονο 'cronos', temps i λογία 'logos', estudi) és la ciència que té com finalitat determinar les dates i l'ordre dels fets històrics; és disciplina auxiliar de la Història.

Nou!!: Grec antic і Cronologia · Veure més »

Cronos

En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.

Nou!!: Grec antic і Cronos · Veure més »

Cronos (el Temps)

Cronos esperant al cementiri monumental de Staglieno. A la mitologia grega, Cronos (en grec antic Χρόνος Khrónos, 'temps') era la personificació del temps, segons es diu a les obres filosòfiques presocràtiques.

Nou!!: Grec antic і Cronos (el Temps) · Veure més »

Crostumèria

Crostumèria (en llatí Crustumerium o Crustumeria o Crustumium, en grec antic Κρουστομέριον i Κρουστομερία) va ser una antiga ciutat del Laci a la vora de Sabínia, entre Fidenes i Eretum.

Nou!!: Grec antic і Crostumèria · Veure més »

Crotó

Crotó (en grec antic Κρότων) va ser, segons la mitologia grega, un heroi que vivia a les riberes de l'Èsar, al sud d'Itàlia.

Nou!!: Grec antic і Crotó · Veure més »

Ctèat

Ctèat (en grec antic Κτέατος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Posidó i Molíone.

Nou!!: Grec antic і Ctèat · Veure més »

Ctímene

Ctímene (en grec antic Κτιμένη), segons la mitologia grega, va ser filla de Laertes, rei d'Ítaca, i d'Anticlea.

Nou!!: Grec antic і Ctímene · Veure més »

Ctònic

En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.

Nou!!: Grec antic і Ctònic · Veure més »

Ctenòfors

Els ctenòfors (Ctenophora, gr. 'portadors de pintes') són un embrancament d'animals diblàstics caracteritzats per la presència d'unes cèl·lules especialitzades, els col·loblasts, que produeixen una substància enganxosa emprada per capturar les preses.

Nou!!: Grec antic і Ctenòfors · Veure més »

Ctesibi

rellotge hidràulic grec (Museu de l'Àgora, Atenes) Ctesibi d'Alexandria (Ctesíbios en grec antic Κτησίϐιος/Ktêsíbios) va ser un inventor i matemàtic nascut a Alexandria (Egipte ptolemaic) que va viure a la meitat del segle III aC, principalment en el regnat de Ptolemeu III Evergetes I (246-222 aC).

Nou!!: Grec antic і Ctesibi · Veure més »

Cues de jonc

Els cues de jonc o faetons (Phaethonidae) són una família d'ocells, tradicionalment situats als pelicaniformes, però actualment ubicats a un ordre propi, Phaethontiformes, formada per tres espècies englobades en un únic gènere: Phaeton.

Nou!!: Grec antic і Cues de jonc · Veure més »

Culte ptolemaic a Alexandre el Gran

El culte ptolemaic a Alexandre el Gran va ser un culte imperial a l'Egipte hel·lenístic dels segles III-I aC, promogut per la dinastia ptolemaica.

Nou!!: Grec antic і Culte ptolemaic a Alexandre el Gran · Veure més »

Cultisme

Un cultisme, mot culte o mot savi és un mot manllevat i adaptat d'una llengua morta sense seguir la cronologia de l'evolució lingüística.

Nou!!: Grec antic і Cultisme · Veure més »

Cultura de l'antiga Roma

Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).

Nou!!: Grec antic і Cultura de l'antiga Roma · Veure més »

Cunobel·lí

Moneda de Cunobel·lí. Cunobel·lí (en llatí Cynobellinus, derivat del grec antic Κυνοβελλίνος "Kynobellinos") va ser un dels reis dels britons i segurament dels trinovants de la província de Britània durant el regnat de Claudi.

Nou!!: Grec antic і Cunobel·lí · Veure més »

Cures

Cures (en llatí Cures, en grec antic Κύρης) va ser una antiga ciutat dels sabins situada a l'esquerra de la via Salària i a uns 5 km de la riba esquerra del Tíber i 40 km de Roma.

Nou!!: Grec antic і Cures · Veure més »

Curi (Grècia)

Curi o Kurios (en grec antic κύριος) que significa "senyor o "tutor", era a l'antiga Grècia, i especialment a Atenes, la persona que actuava com a tutor dels membres de la família que la llei presumia que eren incapaços d'obrar per si mateixos com ara els menors i els esclaus, i sobretot les dones de totes les edats.

Nou!!: Grec antic і Curi (Grècia) · Veure més »

Curos

El gran ''curos'' de Samos, el més gran que es conserva a Grècia (Museu Arqueològic de Samos). Un curos (plural curos del grec antic κοῦρος) és una estàtua d'un home jove, datada a partir del període arcaic de l'art grec (650-500 aC).

Nou!!: Grec antic і Curos · Veure més »

Cutília

Cutília o Cutílies (en llatí Cutiliae, en grec antic Κοτυλία) va ser una ciutat de la Sabínia entre Reate (de la que depenia) i Interocrea, a la vora d'un petit llac anomenat Cutiliae Lacus, segons Plini el Vell, o Lacus Cutiliensis segons Varró, on hi havia una petita illa flotant que el vent canviava d'emplaçament.

Nou!!: Grec antic і Cutília · Veure més »

Cytinus ruber

Cytinus ruber, magraneta o mangraneta és una espècie de planta paràsita catalogada a la família Cytinaceae.

Nou!!: Grec antic і Cytinus ruber · Veure més »

Dacis

Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.

Nou!!: Grec antic і Dacis · Veure més »

Dafnefòria

La dafnefòria (en grec antic Δαφνηφορία) va ser un festival que se celebrava cada nou anys a Tebes en honor de l'Apol·lo Ismeni, segons diu Pausànias.

Nou!!: Grec antic і Dafnefòria · Veure més »

Dafneu

Dafneu (en llatí Daphnaeus, en grec antic Δαφναῖος) fou un polític siracusà, un dels caps del partit popular a la ciutat després de la mort de Diocles cap a l'any 408 aC.

Nou!!: Grec antic і Dafneu · Veure més »

Dafnis i Cloe

Amors pastorals de Dafnis i Cloe, o simplement Dafnis i Cloe (en grec Δάφνις καὶ Χλόη, Daphnis kai Chloē), és l'única obra del novel·lista grec Longus (segle II), escrita a finals del.

Nou!!: Grec antic і Dafnis i Cloe · Veure més »

Dafnos d'Efes

Dafnos d'Efes (en llatí Daphnus, en grec antic Δάφνος) era un metge d'Efes, que és esmentat per Ateneu a la seva obra Deipnosophistae, on el presenta com a contemporani de Galè.

Nou!!: Grec antic і Dafnos d'Efes · Veure més »

Dahes

Els dahes (en llatí Dahae; en persa داه‍ان 'Dāhān'; en grec antic Δάοι, Δάαι, Δαι, Δάσαι 'Dáoi, Dáai, Dai, Dasai'; en sànscrit 'Dasa'; en xinès 大益 'Dayi') eren una tribu de les estepes de l'est de la mar Càspia.

Nou!!: Grec antic і Dahes · Veure més »

Dalmàtica

'''Dalmàtica''' blanca La dalmàtica (del llatí dalmatica, "brusa de llana de la Dalmàcia", i en grec antic δαλματική) és una vestimenta litúrgica dels diaques de l'església catòlica i l'església anglicana.

Nou!!: Grec antic і Dalmàtica · Veure més »

Damaget (poeta)

Damaget (en llatí Damagetus, en grec Δαμάγητος) va ser un poeta grec autor de tretze epigrames que inclou lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Damaget (poeta) · Veure més »

Damarètion

Münzkabinett de Berlín Damarètion (en grec antic Δαμαρέτειον νόμισμα) era un moneda de la ciutat de Siracusa, sobre la qual se'n discuteixen els orígens.

Nou!!: Grec antic і Damarètion · Veure més »

Damarc

Damarc (en grec Δάμαρχος) o Demenet (en grec Δεμαενετος) va ser, segons Varró, un personatge, potser més llegendari que històric, nascut a Parrasia, al sud de l'Arcàdia, que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Damarc · Veure més »

Damas de Tral·les

Damas de Tral·les（en llatí Damasus, en grec antic Δάμασος) va ser un famós orador de la ciutat de Tral·les a Cilícia que menciona Estrabó. Va rebre el renom de Scombrus (Σκομβρος) i segurament és el mateix Damos Scombros que menciona Sèneca, i possiblement també és el mateix que Sèneca anomena Damascetus en un altre lloc, però no se sap res sobre ell.

Nou!!: Grec antic і Damas de Tral·les · Veure més »

Damasip (militar)

Damasip (en llatí Damasippus, en grec antic Δαμάσιππος) fou un militar macedoni que després d'haver assassina al membres del synedrion o assemblea de Phacus, una ciutat macedònia, va fugir amb la seva dona i els seus fills.

Nou!!: Grec antic і Damasip (militar) · Veure més »

Damastes (historiador)

Damastes (en llatí Damastes, en grec antic Δαμάστης), nascut a Sigeon (Sigeum) fou un historiador grec, contemporani d'Heròdot i d'Hel·lànic de Mitilene, amb el se'l menciona sovint conjuntament.

Nou!!: Grec antic і Damastes (historiador) · Veure més »

Damastes (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Damastes, anomenat també Procust (en grec antic, Προκρούστης) i Polipèmon, fou un bandit que vivia al camí de Mègara a Atenes.

Nou!!: Grec antic і Damastes (mitologia) · Veure més »

Damòcrates

Damòcrates o Demòcrates (en llatí Damocrates o Democrates, en grec antic Δαμοκράτης o Δημοκράτης) conegut després com a Damòcrates Servili (Servilius) era un metge grec que va exercir a Roma a la meitat del.

Nou!!: Grec antic і Damòcrates · Veure més »

Damòcrit (historiador)

Damòcrit (en llatí Damocritus, en grec antic Δαμύκριτος) fou un historiador grec de data incerta que segons Suides va escriure dues obres, una sobre la formació dels exèrcits i una altra sobre els jueus, dels que deia que veneraven un cap d'ase i que cada set anys sacrificaven als seus déus algun estranger que hagués caigut a les seves mans.

Nou!!: Grec antic і Damòcrit (historiador) · Veure més »

Damòcrit de Calidó

Damòcrit de Calidó (en llatí Damocritus, en grec antic Δαμύκριτος) fou estrateg de la Lliga Etòlia l'any 200 aC, nascut a Calidó, a Etòlia.

Nou!!: Grec antic і Damòcrit de Calidó · Veure més »

Damòcrit de Sició

Damòcrit de Sició (en llatí Damocritus, en grec antic Δαμύκριτος) o també Demòcrit de Sició (Democritus, Δημόκριτος) fou un escultor nascut a Sició, deixeble de Pisó, que al seu torn ho va ser d'Amfió de Cnossos.

Nou!!: Grec antic і Damòcrit de Sició · Veure més »

Damòfil (filòsof)

Damòfil (en llatí Damophylus o Demophylus, en grec antic Δαμόφιλος o Δεμόφιλος) fou un sofista i poeta grec.

Nou!!: Grec antic і Damòfil (filòsof) · Veure més »

Damòfila

Damòfila (en llatí Damophyle, en grec antic Δαμοφύλη) fou una poeta lírica de Pamfília, que va tenir com a mestra Safo i en va ser companya, cap a l'any 611 aC.

Nou!!: Grec antic і Damòfila · Veure més »

Damòteles d'Esparta

Damòteles (en llatí Damoteles, en grec antic Δαμοτέλης) fou un militar espartà que va fer traïció al rei Cleòmenes III.

Nou!!: Grec antic і Damòteles d'Esparta · Veure més »

Damòteles d'Etòlia

Damòteles (en llatí Damoteles, en grec antic Δαμοτέλης) fou un ambaixador de la Lliga Etòlia.

Nou!!: Grec antic і Damòteles d'Etòlia · Veure més »

Damó (metge)

Damó o Damió (en llatí Damon o Damion en grec antic Δάμων o Δάμιων) era un metge grec esmentat com un dels autors estrangers que va servir de font a Plini el Vell a la seva Naturalis Historia, i que per tant devia viure al o una mica abans.

Nou!!: Grec antic і Damó (metge) · Veure més »

Damó de Bizanci

Damó de Bizanci en grec antic Δάμων, fou un escriptor grec que va escriure una obra sobre la seva ciutat natal (Bizanci) que és esmentada per Elià.

Nou!!: Grec antic і Damó de Bizanci · Veure més »

Damees de Cleitor

Damees (en llatí Dameas, en grec antic Δαμέας "Daméas") o Dàmies fou un escultor grec nascut a Cleitor a Arcàdia, deixeble de Policlet.

Nou!!: Grec antic і Damees de Cleitor · Veure més »

Damees de Crotona

Dàmees (en llatí Dameas, en grec antic Δαμέας "Daméas") o de vegades Dèmees fou un escultor grec nascut a Crotona que va fer una estàtua de bronze del seu conciutadà Miló, segons explica Pausànies (Descripció de Grècia VI, 14,2).

Nou!!: Grec antic і Damees de Crotona · Veure més »

Damet

Damet (en grec antic Δαμάιθος), va ser segons la mitologia grega un rei de Cària, país on va fer cap el metge Podaliri quan naufragà mentre tornava de la guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Damet · Veure més »

Damip (filòsof)

Damip (en llatí Damippus, en grec antic Δάμιππος) va ser un filòsof pitagòric grec.

Nou!!: Grec antic і Damip (filòsof) · Veure més »

Damip d'Esparta

Damip (en llatí Damippus, en grec antic Δάμιππος) va ser un espartà que vivia a la cort de Jerònim de Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Damip d'Esparta · Veure més »

Damis (filòsof)

Damis (en grec Δᾶμις, o Δάμις) va ser un filòsof epicuri que Llucià de Samosata descriu com a enemic de la religió i descuidat.

Nou!!: Grec antic і Damis (filòsof) · Veure més »

Damis (mitologia)

Damis (en grec antic Δάμυσος Dámisos), va ser segons la mitologia grega un gegant fill de Gea i de la sang d'Urà.

Nou!!: Grec antic і Damis (mitologia) · Veure més »

Damis d'Atenes

Damis d'Atenes (en grec antic Δᾶμις, o Δάμις) fill d'Icèsies fou un ambaixador atenenc enviat per senat per intercedir davant els romans en favor de la Lliga Etòlia l'any 189 aC.

Nou!!: Grec antic і Damis d'Atenes · Veure més »

Damis de Messènia

Damis (en grec antic Δᾶμις, o Δάμις) va ser un pretendent al tron de Messènia a la mort d'Eufes (Euphaës), però fou elegit Aristodem (vers 729 aC).

Nou!!: Grec antic і Damis de Messènia · Veure més »

Damis de Nínive

Damis (en grec antic Δᾶμις, o Δάμις) fou un escriptor assiri en llengua grega.

Nou!!: Grec antic і Damis de Nínive · Veure més »

Damostrat

Damostrat, en llatí Damostratus, en grec antic Δαμόστρατος, fou un poeta grec que apareix a lAntologia grega amb un epigrama titulat Δαμοστράτουἀνάθημα ταῖς νύμφαις.

Nou!!: Grec antic і Damostrat · Veure més »

Danaides

Escultura d'una '''danaide''', obra de Johannes Schilling a Dresden D'acord amb la mitologia grega, les danaides (en grec antic Δαναΐδες) van ser les cinquanta filles del rei Dànau que va tenir amb diferents dones i que el van acompanyar quan marxà d'Egipte per por dels cinquanta fills del seu germà Egipte, advertit per un oracle.

Nou!!: Grec antic і Danaides · Veure més »

Daorsis

Els daorsis o daorizis (en llatí daorsi o daorizi en grec antic Δαόριζοι) eren un poble d'Il·líria que segons Estrabó vivien a la vora del riu Naro.

Nou!!: Grec antic і Daorsis · Veure més »

Dares Frigi

Portada del ''Dares'' Dares Frigi és el suposat autor del llibre De excidio troiae historia (Història de la destrucció de Troia), traducció llatina del d'un original grec que narra la Guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Dares Frigi · Veure més »

Darini

Els darini (grec Δαρῖνοι) -el nom grec varia en alguns manuscrits: Darnii - eren un grup tribal de l'antiga Irlanda coneguts per un únic esment del geògraf Claudi Ptolemeu, que van habitar al sud del comtat d'Antrim i al nord del comtat de Down.

Nou!!: Grec antic і Darini · Veure més »

Darios del Pont

Darios del Pont (en grec antic Δαρεῖος, en llatí Darius) va ser l'últim rei del Pont de la dinastia Mitridàtica.

Nou!!: Grec antic і Darios del Pont · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Grec antic і Darios el Gran · Veure més »

Dassarètia

Dassarètia (en grec antic Δασσαρήτις) era el país dels dassarets (en llatí dassaretes, en grec Δασσαρήτιοι), un poble il·liri de la vall del llac Licnitis i les planes de l'actual Korçë.

Nou!!: Grec antic і Dassarètia · Veure més »

Datis (militar persa)

Datis (en grec antic Δᾶτις en irànic *Dātiya-, en elamita Da-ti-ya) fou un militar mede al servei de Pèrsia, enviat juntament amb Artafernes al front de les tropes que Darios I el Gran va enviar contra Erètria i Atenes i que finalment van ser derrotades a Marató el 490 aC.

Nou!!: Grec antic і Datis (militar persa) · Veure més »

Datis (poeta)

Datis (en llatí Datis, en grec antic Δᾶτις) fou un poeta tràgic grec que mencionen uns escolis a Aristòfanes, com un dels quatre fills de Carcí el vell, tot i que altres autors només parlen de tres fills.

Nou!!: Grec antic і Datis (poeta) · Veure més »

Daune (ancestre dels iapigis)

Daune (en llatí Daunus, en grec antic Δαῦνος o també Δαύνιος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Licàon d'Arcàdia, germà de Jàpige i Peuceci.

Nou!!: Grec antic і Daune (ancestre dels iapigis) · Veure més »

David Ben-Gurion

,, fou un líder sionista, sindicalista, periodista, polític i estadista israelià.

Nou!!: Grec antic і David Ben-Gurion · Veure més »

David Eugene Smith

va ser un intel·lectual estatunidenc, recordat pels seus treballs en pedagogia i història de la matemàtica.

Nou!!: Grec antic і David Eugene Smith · Veure més »

Dàctil (poesia)

El '''dàctil''' és com un dit, compost per una síl·laba llarga seguida de dues breus. El dàctil (del llatí dactylus, i aquest del grec clàssic δάκτυλος, dáktylos, «dit») En mètrica grecollatina, és un peu compost per una síl·laba llarga seguida de dues breus.

Nou!!: Grec antic і Dàctil (poesia) · Veure més »

Dànae

'''''Dànae''''' (obra de Ticià inspirada en ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi, on es representa el moment en què Zeus, sota la forma d'una pluja d'or, entra a la seua cambra). Segons la mitologia grega, Dànae (en grec Δανάη, en llatí Dănăē) era una princesa argòlida, filla del rei Acrisi i d'Eurídice, filla de Lacedèmon, rei d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Dànae · Veure més »

Dànau

Dànau (en grec antic Δαναός Danaós), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Belos (Belus) i d'Anquínoe (Anchinoë), i net de Posidó i de Líbia.

Nou!!: Grec antic і Dànau · Veure més »

Dàric

Dàric aquemènida. El dàric o estàter dàric (en grec antic στατὴρ δαρεικός) era una moneda persa aquemènida introduïda per Darios I el Gran.

Nou!!: Grec antic і Dàric · Veure més »

Dàscil

Segons la mitologia grega, Dàscil en grec antic Δάσκυλος) va ser un heroi, fill de Licos, rei dels mariandins, que habitaven al nord-est del Regne de Bitínia. Quan els argonautes van arribar al seu territori, Licos els va donar el seu fill perquè els acompanyés fins a les riberes del Termodont en agraïment a Pòl·lux per derrotar Àmic.

Nou!!: Grec antic і Dàscil · Veure més »

Dàtil de mar

El dàtil de mar (Lithophaga lithophaga, gr. 'que menja pedra') és una espècie de mol·lusc bivalve de la família Mytilidae.

Nou!!: Grec antic і Dàtil de mar · Veure més »

Dèdal de Bitínia

Dèdal de Bitínia (en llatí Daedalus, en grec antic Δαίδαλος "Daidalos") fou un escultor nascut a Bitínia, que va fer, entre d'altres, una estàtua de Zeus (el Zeus anomenat Stratius) a Nicomèdia, molt admirada al seu temps, segons Flavi Arrià i Dionís Periegetes.

Nou!!: Grec antic і Dèdal de Bitínia · Veure més »

Dèlion

Dèlion (en llatí Delium en grec antic Δήλιον, Dêlion) fou una ciutat grega famosa per tenir un important temple dedicat a Apol·lo.

Nou!!: Grec antic і Dèlion · Veure més »

Dèmocles d'Atenes

Dèmocles (en llatí Democles, en grec antic Δημοκλῆς) fou un orador atenenc contemporani de Demòcares, al que es va oposar.

Nou!!: Grec antic і Dèmocles d'Atenes · Veure més »

Dèmon

Un dèmon (en grec antic δαίμων -ονος daímōn) és un ésser supernatural o diví que apareix a la mitologia i la religió grega.

Nou!!: Grec antic і Dèmon · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Grec antic і Déu · Veure més »

Dídim d'Alexandria (metge)

Dídim d'Alexandria (en llatí Didymus, en grec antic Δίδυμος) va ser un metge grec possiblement del, ja que és mencionat per Aeci i per Alexandre de Tralles o de Tral·les, que l'anomena σοφώτατος (molt savi).

Nou!!: Grec antic і Dídim d'Alexandria (metge) · Veure més »

Dídima

Dídima (en grec antic Δίδυμα) era un santuari grec dedicat a Apol·lo a la costa de Jònia, prop de Milet, a la rodalia del port de Panormos.

Nou!!: Grec antic і Dídima · Veure més »

Dífil (actor)

Dífil (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un dramaturg grec que va representar una obra a Roma als Jocs Apol·linars de l'any 59 aC, en temps de Ciceró, en la que va ofendre greument a Pompeu quan van aparèixer les paraules "Nostra miseria tu es Magnus" i altres al·lusions, que l'audiència li va fer repetir.

Nou!!: Grec antic і Dífil (actor) · Veure més »

Dífil (escriptor)

Dífil (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un gramàtic i escriptor grec nascut a Laodicea de Frígia que va escriure un comentari sobre la Theriaca de Nicandre.

Nou!!: Grec antic і Dífil (escriptor) · Veure més »

Dífil (filòsof estoic)

Dífil (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un filòsof estoic que va rebre el renom de Labyrinthus.

Nou!!: Grec antic і Dífil (filòsof estoic) · Veure més »

Dífil (filòsof megàric)

Dífil (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un filòsof megàric nascut a Bosporus (Bòsfor) que era deixeble d'Eufant i d'Estilpó (Euphantus i Stilpo).

Nou!!: Grec antic і Dífil (filòsof megàric) · Veure més »

Dífil (poeta)

Dífil (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un poeta grec autor d'un poema titulat Θησηΐς, i d'alguns poemes en coriàmbics, segons diu Pindar.

Nou!!: Grec antic і Dífil (poeta) · Veure més »

Dífil d'Atenes

Dífil (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser el comandant de 33 vaixells atenencs que l'any 413 aC es van quedar a Naupacte al temps de l'expedició a Sicília, per impedir subministraments als siracusans.

Nou!!: Grec antic і Dífil d'Atenes · Veure més »

Dífil de Sinope

Dífil de Sinope (en llatí Diphilus, en grec Δίφιλος) va ser un poeta còmic atenenc de la nova comèdia, contemporani de Menandre d'Atenes i Filemó el Vell, nascut a Sinope.

Nou!!: Grec antic і Dífil de Sinope · Veure més »

Dífrides

Dífrides (en llatí Diphridas, en grec antic Διφρίδας) fou un militar espartà que va viure al i a principis del segle.

Nou!!: Grec antic і Dífrides · Veure més »

Dígraf

Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.

Nou!!: Grec antic і Dígraf · Veure més »

Dínies (historiador)

Dínies (en llatí Deinias, en grec antic Δεινίας) fou un historiador grec de data incerta que va escriure una obra històrica sobre l'Argòlida.

Nou!!: Grec antic і Dínies (historiador) · Veure més »

Dínies (orador)

Dínies (en llatí Deinias, en grec antic Δεινίας) fou un atenenc membre d'un club (γελωτοποιοί els graciosos, els que fan riure) d'homes enginyosos d'Atenes, anomenat "els seixanta", del qual n'era membre també l'orador Cal·limedó.

Nou!!: Grec antic і Dínies (orador) · Veure més »

Dínies (pintor)

Dínies (en llatí Deinias, en grec antic Δεινίας) fou un pintor grec.

Nou!!: Grec antic і Dínies (pintor) · Veure més »

Díptic

Louvre Un díptic (del grec díptykhos; de δι («di», 'dos') i -πτυχος («ptykhos», 'plec') és qualsevol objecte amb dues peces planes juntes per una frontissa. Aquestes formes eren bastant populars al món antic, petites taules que es cobrien amb cera a les cares interiors, per anotar enregistraments i per mesurar temps i direccions. A l'antiguitat tardana, els díptics de vori amb les cobertes treballades en baix relleu a les cares exteriors eren una forma d'art significativa: el díptic consular es feia per celebrar el nomenament d'un cònsol romà, però algunes, potser incloent-hi els díptics de poetes i muses de Monza, poden haver estat fets per l'ús privat. Alguns dels treballs més importants que han sobreviscut de la caiguda de l'Imperi Romà són algunes dotzenes de díptics conservats perquè s'havien fet servir com cobertes de llibre. El plafó de vori romà d'Orient més gran que ha sobreviscut (428 mm x 143 mm), és un full d'un díptic de la forma judicial de Justinià ca 525-50, que disposa d'un arcàngel. De l'edat mitjana moltes pintures sobre taula prenien la forma de díptic, com petites obres portàtils per a ús personal; els retaules grans tendien a ser fets en forma de tríptic, amb dos plafons exteriors que podrien ser tancats sobre la representació principal del central. També es desenvolupen altres formes de pintura multiplafó anomenats políptics.

Nou!!: Grec antic і Díptic · Veure més »

Dòlops

D'acord amb la mitologia grega, Dòlops (en grec antic Δόλοψ) va ser un heroi troià, fill de Lampos, citat per la Ilíada per la seva participació en la guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Dòlops · Veure més »

Dòrion

Dòrion (en llatí Dorium, en grec antic Δώριον) era una ciutat de Messènia, que Homer va cantar com el lloc on el bard Tàmiris va ser castigat amb la ceguesa perquè es vantà que era millor en el cant que les Muses.

Nou!!: Grec antic і Dòrion · Veure més »

De Aetna

Petri Bembi de Aetna ad Angelum Chabrielem liber, més conegut com a De Aetna, és el primer assaig escrit en llatí per Pietro Bembo, fou publicat el febrer de 1496 per Aldo Manuzio.

Nou!!: Grec antic і De Aetna · Veure més »

De figuris Veneris

De figuris Veneris (del llatí, «Sobre les figures de Venus»), o Apophoreta, és un llibre escrit pel filòsof alemany Friedrich Karl Forberg (1770-1848), publicat el 1824 a Alemanya en llatí i en grec.

Nou!!: Grec antic і De figuris Veneris · Veure més »

Dea Roma

Estàtua que representa la dea '''Roma''', a la font de la Piazza del Popolo de la capital italiana En la mitologia romana, Roma era una divinitat que personificava l'estat Romà, o una personificació en l'art de la ciutat de Roma (com es pot observar a la columna d'Antoní Pius).

Nou!!: Grec antic і Dea Roma · Veure més »

Deífob

Història Antiga fins a Cèsar. Representació de la proesa de Deífob. Segons la mitologia grega, Deífob (en grec antic Δηΐφοβος) fou un heroi, fill de Príam i d'Hècuba i el germà preferit d'Hèctor.

Nou!!: Grec antic і Deífob · Veure més »

Deífon

Deífon (en grec antic Δείφονος) nascut al a Apol·lònia, una ciutat de la costa d'Il·líria, va ser un endeví grec, fill d'Eveni.

Nou!!: Grec antic і Deífon · Veure més »

Deíon

Deíon (en grec antic Δηίων) o Deioneu (Δηιονεύς), segons la mitologia grega, va ser un rei de la Fòcida, fill d'Èol i d'Enàrete.

Nou!!: Grec antic і Deíon · Veure més »

Deípil

Deípil (en grec antic Δηίπυλος), va ser, segons la mitologia grega el fill de Polimèstor, rei de Tràcia, que s'havia casat amb Ilíone, la filla gran de Príam.

Nou!!: Grec antic і Deípil · Veure més »

Debucalització

La debucalització és un fenomen fonètic en què una consonant oral perd el seu lloc d'articulació per moure'l a la glotis (normalment,, o). La pronunciació d'una consonant com a és de vegades anomenada aspiració, però en fonètica, l'aspiració és l'explosió d'aire acompanyada d'una pausa.

Nou!!: Grec antic і Debucalització · Veure més »

Decarquia

Decarquia o decadarquia (en grec antic δεκαρχία o δεκαδαρχία) era el consell o govern dels deu.

Nou!!: Grec antic і Decarquia · Veure més »

Deciats

Els deciats (en llatí deciates o deceates, en grec antic Δεκιῆται, però Δεκεάτιοι per Claudi Ptolemeu) eren un dels pobles lígurs de la Gàl·lia Narbonesa, a l'oest del riu Var.

Nou!!: Grec antic і Deciats · Veure més »

Declinació del grec antic

criselefantina d'Atena Pàrtenos al Partenó) La declinació del grec antic és el conjunt de formes en què es declinen els substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en la llengua grega antiga.

Nou!!: Grec antic і Declinació del grec antic · Veure més »

Declinació del llatí

Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.

Nou!!: Grec antic і Declinació del llatí · Veure més »

Decret de Trezè

Decret de Temístocles, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, 13330 El Decret de Temístocles o Decret de Trezè és una inscripció en grec antic, trobada a Trezè el 1959, que dicta l'estratègia grega en les Guerres mèdiques, sent emès per l'assemblea atenesa sota el lideratge de Temístocles.

Nou!!: Grec antic і Decret de Trezè · Veure més »

Dedalió

Segons la mitologia grega, Dedalió (en grec antic Δαιδαλίων Daidalíon) va ser un heroi, fill de Fòsfor.

Nou!!: Grec antic і Dedalió · Veure més »

Defensor civitatis

Defensor civitatis, també anomenat defensor plebis, patronus plebis o vindex civitatis, era el nom llatí d'un funcionari municipal que va existir durant el Baix Imperi romà per defensar els drets dels habitants d'una civitas, una unitat administrativa que comprenia tota la regió o districte d'influència i incloïa tots els vici dins d'un radi determinat i també la ciutat principal.

Nou!!: Grec antic і Defensor civitatis · Veure més »

Deiòtar II

Deiòtar II (en grec antic Δηϊόταρος) va ser fill i successor de Deiòtar I, tetrarca i rei de Galàcia cap a l'any 40 aC.

Nou!!: Grec antic і Deiòtar II · Veure més »

Deifontes (mitologia)

Segons la mitologia grega, Deifontes (en grec antic Δηιφόντης), va ser un heroi, fill d'Antímac, i descendent d'Hèracles.

Nou!!: Grec antic і Deifontes (mitologia) · Veure més »

Deinarc de Corint

Deinarc de Corint (en llatí Deinarchus, en grec antic Δείναρχος) fou un orador nascut a Corint, contemporani de l'orador atenenc Deinarc, amb el que de vegades se'l confon.

Nou!!: Grec antic і Deinarc de Corint · Veure més »

Deinarc de Creta

Deinarc de Creta (en llatí Deinarchus, en grec antic Δείναρχος) fou un escriptor grec de l'illa de Creta que va escriure una col·lecció de llegendes cretenques.

Nou!!: Grec antic і Deinarc de Creta · Veure més »

Deinarc de Delos

Deinarc de Delos (en llatí Deinarchus, en grec antic) és un dels tres autors de nom Deinarc que cita Demetri de Magnèsia.

Nou!!: Grec antic і Deinarc de Delos · Veure més »

Deinocheirus

Deinocheirus (del grec antic, "mà terrible") és un gènere de dinosaure teròpode que va viure en el que avui en dia és Mongòlia, durant el Cretaci superior.

Nou!!: Grec antic і Deinocheirus · Veure més »

Deinosuchus

Deinosuchus és un gènere extint de crocodilians gegants de la superfamília dels al·ligatoroïdeus.

Nou!!: Grec antic і Deinosuchus · Veure més »

Delfínion

Delfínion (en llatí Delphinium, en grec antic Δελφίνιον) era una ciutat de l'Àtica o segons alguns autors de Beòcia, que feia de port a la ciutat d'Oropos (llatí Oropus).

Nou!!: Grec antic і Delfínion · Veure més »

Delfos (fill d'Apol·lo)

Segons la mitologia grega, Delfos (en grec antic Δέλφος) va ser un heroi que donà nom a la ciutat de Delfos, a la Fòcida, cèlebre pel santuari i l'oracle d'Apol·lo.

Nou!!: Grec antic і Delfos (fill d'Apol·lo) · Veure més »

Demades

Demades (en llatí Demades, en grec antic Δημάδης) fou un home d'estat i orador atenenc contemporani de Filip II de Macedònia, Alexandre el Gran i Antípater.

Nou!!: Grec antic і Demades · Veure més »

Demarat de Corint (baquíada)

Demarat de Corint (en grec Δημάρατος, en llatí Demaratus) va ser un mercader i noble de Corint, i membre de la dinastia dels Baquíades.

Nou!!: Grec antic і Demarat de Corint (baquíada) · Veure més »

Demarat de Corint (client de Filip II)

Demarat de Corint (en llatí Demaratus, en grec antic Δημάρατος) fou un corinti unit per llaços d'hospitalitat amb la família de Filip II de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Demarat de Corint (client de Filip II) · Veure més »

Demarat de Corint (escriptor)

Demarat de Corint (en llatí Demaratus, en grec antic Δημάρατος) fou un escriptor grec de Corint de data incerta, mencionat per Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Demarat de Corint (escriptor) · Veure més »

Demarc

Demarc (en llatí Demarchus, en grec antic Δήμαρχος) fill de Pídocos de Siracusa va ser un militar siracusà.

Nou!!: Grec antic і Demarc · Veure més »

Demètria

Demètria (en grec antic δημητρία) era un festival anyal que els atenencs van establir l'any 307 aC en honor de Demetri Poliorcetes que junt amb el seu pare Antígon el Borni van ser consagrats amb el títol de "déus salvadors".

Nou!!: Grec antic і Demètria · Veure més »

Demòcope Miril·la

Demòcope Miril·la (en llatí Democopus Myrilla, en grec antic Δημόκοπος Μύριλλα) va ser un arquitecte grec que va construir el teatre de Siracusa cap a l'any 420 aC.

Nou!!: Grec antic і Demòcope Miril·la · Veure més »

Demòcrates (filòsof epicuri)

Demòcrates (en llatí Democrates, en grec Δημοκράτης) va ser un filòsof epicuri grec que segons Plutarc va rebre l'encàrrec d'Epicur de copiar totes les seves obres.

Nou!!: Grec antic і Demòcrates (filòsof epicuri) · Veure més »

Demòcrates (filòsof pitagòric)

Demòcrates (en llatí Democrates, en grec antic Δημοκράτης "Demokrátes") fou un filòsof pitagòric grec del qual no es coneix res de la seva vida.

Nou!!: Grec antic і Demòcrates (filòsof pitagòric) · Veure més »

Demòcrates d'Afidna

Demòcrates d'Afidna (en llatí Democrates, en grec antic Δημοκράτης "Demokrátes") fou un orador atenenc nascut a Afidna a Àtica que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Demòcrates d'Afidna · Veure més »

Demòcrates de Tènedos

Demòcrates de Tenedos (en llatí Democrates, en grec antic Δημοκράτης "Demokrátes") fou un distingit esportista grec de l'illa de Tenedos, del que hi havia una estàtua a Olímpia segons esmenta Pausànies per commemorar la seva victòria en lluita, i diu que l'estàtua la va fer l'escultor Dionisicles.

Nou!!: Grec antic і Demòcrates de Tènedos · Veure més »

Demòdoc (Odissea)

Demòdoc, en llatí Demodocus, en grec antic Δημόδoκος), era un personatge de lOdissea, un aede que visitava sovint la cort d'Alcínou, rei dels feacis a l'illa d'Esqueria. Durant l'estada d'Odisseu a l'illa, Demòdoc va interpretar diversos cants. En una primera interpretació va explicar els desacords entre Odisseu i Aquil·les davant de Troia. Tothom admirà el cant excepte Odisseu, que es va posar a plorar en silenci, pel dolor que li provocava aquell record. Cada vegada que l'aede feia una pausa, Odisseu oferia una libació als déus, fins que al no poder amagar les llàgrimes va posar-se les estovalles damunt del cap. Només Alcínou ho va veure, i va suspendre la recitació per fer sortir a tothom a celebrar uns jocs atlètics. Quan van acabar, Demòdoc va recitar els amors entre Ares i Afrodita, i la venjança d'Hefest. Al finalitzar, Odisseu li va demanar que cantés una tercera història, i Demòdoc va explicar la construcció del cavall de Troia i el saqueig de la ciutat. Odisseu va tornar a plorar, fins que Alcínou li va preguntar qui era realment. Una tradició que transmet Pausànias diu que les Muses, que l'estimaven, el van fer tornar cec, però en canvi li van donar el do de commoure els cors de les persones amb el seu cant. a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 977 Pausànias també parta d'un altre Demòdoc, també aede, cosa que ha fet que es confonguessin, que Agamèmnon va deixar a la seva esposa Clitemnestra quan va marxar a la guerra de Troia amb l'encàrrec de que la vigilés i li donés bons consells. Però no va aconseguir protegir-la de la seducció d'Egist.

Nou!!: Grec antic і Demòdoc (Odissea) · Veure més »

Demòdoc d'Atenes

Demòdoc d'Atenes （en llatí Demodocus, en grec antic Δημόδοκος "Demódokos") fou un general atenenc que va dirigir la flota de l'Hel·lespont a la primavera del 424 aC i va reconquerir la ciutat d'Antanros. El menciona Tucídides. Una altra persona amb el mateix nom és citada per Polibi.

Nou!!: Grec antic і Demòdoc d'Atenes · Veure més »

Demòfil (filòsof)

Demòfil (en llatí Demophilus, en grec antic Δημόφιλος "Demóphilos"), fou un filòsof pitagòric grec del que no es coneix res de la seva vida.

Nou!!: Grec antic і Demòfil (filòsof) · Veure més »

Demòfil (historiador)

Demòfil (en llatí Demophilus, en grec antic Δημόφιλος "Demóphilos"), fill d'Èfor de Cumes, fou un historiador grec del temps d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Demòfil (historiador) · Veure més »

Demònice

Segons la mitologia grega, Demonice (en grec antic Δημονίκη) va ser filla d'Agènor, heroi etoli, i d'Epicasta.

Nou!!: Grec antic і Demònice · Veure més »

Demòstenes (escriptor)

Demòstenes (en llatí Demosthenes, en grec antic Δημοσθένης) fou un escriptor i gramàtic grec nascut a Tràcia que va escriure segons Suides un llibre sobre els poetes ditiràmbics (περὶ διθυραμβοποιῶν), una paràfrasi de la Ilíada d'Homer i de la Teogonia d'Hesíode, i un epítom de l'obra de Damaget d'Heraclea.

Nou!!: Grec antic і Demòstenes (escriptor) · Veure més »

Demòstenes (historiador)

Demòstenes (en llatí Demosthenes, en grec antic Δημοσθένης) va ser un historiador grec, nascut a Bitínia, que va escriure una història de la seva terra natal.

Nou!!: Grec antic і Demòstenes (historiador) · Veure més »

Demòstenes Filaletes

Demòstenes Filaletes (en llatí Demosthenes Philalethes, en grec antic Δημοσθένης ὁ Φιλαλήθης) era un metge grec deixeble d'Alexandre Filaletes, que va pertànyer a l'escola de medicina fundada per Heròfil de Calcedònia.

Nou!!: Grec antic і Demòstenes Filaletes · Veure més »

Demòstenes Massaliota

Demòstenes Massaliota o Demòstenes Massiliense (en llatí Demosthenes Massaliotes o Demosthenes Massiliensis, en grec antic Δημοσθένης Μασσαλιώτης) era un metge grec nadiu de Marsella (antiga Massàlia o Massília) autor de diverses fórmules preservades per Galè.

Nou!!: Grec antic і Demòstenes Massaliota · Veure més »

Demó (historiador)

Demó (en llatí Demon, en grec antic Δήμων "Démon") fou un historiador grec autor d'una obra titulada Atthis (Ἀτθίς), una història de l'Àtica en contesta a la qual Filòcor va escriure la seva història de l'Àtica.

Nou!!: Grec antic і Demó (historiador) · Veure més »

Demetri (arquitecte)

Demetri (en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος) fou un arquitecte grec que conjuntament amb Peoni d'Efes va acabar el gran temple d'Àrtemis a Efes que havia estat començar per Quersifró 220 anys abans.

Nou!!: Grec antic і Demetri (arquitecte) · Veure més »

Demetri (escriptor)

Demetri (en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος) fou un escriptor grec del que només se sap que fou l'autor de l'obra titulada περί τῶν κατ᾿ Α῎ιγυπτον.

Nou!!: Grec antic і Demetri (escriptor) · Veure més »

Demetri (filòsof platònic)

Demetri (en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος) fou un filòsof platònic grec egipci que va viure durant el regnat de Ptolemeu XII Auletes, cap a l'any 80 aC, segons diu Llucià de Samosata.

Nou!!: Grec antic і Demetri (filòsof platònic) · Veure més »

Demetri (fill d'Altèmenes)

Demetri (en llatí Demetrios, en grec antic Δημήτριος), fill d'Altèmenes, fou un militar macedoni, que va ser comandant d'un esquadró de cavalleria sota Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Demetri (fill d'Altèmenes) · Veure més »

Demetri (fill de Pitonax)

Demetri (en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος), fill de Pitonax (Pythonax) de malnom Fidó (Pheidon), era un militar macedoni, que va ser comanant d'un esquadró escollit de cavalleria anomenat ἑταιροι (Companys), sota Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Demetri (fill de Pitonax) · Veure més »

Demetri (pintor)

Demetri (en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος) fou un pintor grec d'època desconeguda, citat per Diògenes Laerci.

Nou!!: Grec antic і Demetri (pintor) · Veure més »

Demetri (poeta iàmbic)

Demetri (en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος) va ser un poeta iàmbic grec del que només se sap que Diògenes Laerci l'anomena πικρός ἀνήρ (home agut, o potser odiós).

Nou!!: Grec antic і Demetri (poeta iàmbic) · Veure més »

Demetri (somatofílac)

Demetri (en llatí Demetrius, en grec antic Δηµητριος), va ser un militar macedoni.

Nou!!: Grec antic і Demetri (somatofílac) · Veure més »

Demetri Arquiater

Demetri Arquiater (en llatí Demetrius Archiater, en grec antic Δημητριος) era un metge grec que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Demetri Arquiater · Veure més »

Demetri Cal·latià

Demetri Cal·latià (en llatí Demetrius Callatianus, en grec antic Δημήτριος Καλλατιανός) fou un grec l'autor d'una obra sobre geografia d'Europa i Àsia (περὶ Εὐρώπης καὶ Ἀσίας) en 20 llibres, citat sovint pels autors antics, segons Diògenes Laerci, Esteve de Bizanci i Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Demetri Cal·latià · Veure més »

Demetri Cidoni

Demetri Cidoni (en llatí Demetrius Cydonius, en grec antic Δημητριος) fou un escriptor romà d'Orient que va viure a Cidònia (Κυδώνη) a Creta, però era nadiu de Tessalònica o de Constantinoble.

Nou!!: Grec antic і Demetri Cidoni · Veure més »

Demetri Crisolores

Demetri Crisolores o Crisoloras (en llatí Demetrius Chrysoloras, en grec Δεμήτριος ὁ Χρυσολωρᾶς) fou un sacerdot grec de Tessalònica que destacà en les branques de teologia, filosofia, astronomia i política.

Nou!!: Grec antic і Demetri Crisolores · Veure més »

Demetri d'Adramítium

Demetri d'Adramítium, en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος, portava de renom Ixíon.

Nou!!: Grec antic і Demetri d'Adramítium · Veure més »

Demetri d'Atenes

Demetri d'Atenes (en llatí Demetrius, en grec antic Δημήτριος) fou un poeta èpic i còmic atenenc de la vella comèdia que vivia segurament al final del segle V aC.

Nou!!: Grec antic і Demetri d'Atenes · Veure més »

Demetri d'Escepsis

Demetri d'Escepsis (en llatí Demetrius Scepsis, en grec antic Δημητριος) fou un escriptor i gramàtic grec del temps d'Aristarc de Samos i Crates, segons diu Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Demetri d'Escepsis · Veure més »

Demetri d'Ilium

Demetri d'Ilion o Demetri d'Ilium (en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος) fou un historiador grec natural d'Ílium o Ílion, autor d'una història de Troia a la qual es refereixen Eustaci d'Epifania (ad Hom. Od. 11. p. 452) i Eudòxia.

Nou!!: Grec antic і Demetri d'Ilium · Veure més »

Demetri de Bitínia

Demetri de Bitínia, en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος, fou un poeta epigramàtic grec autor de dos epigrames inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Demetri de Bitínia · Veure més »

Demetri de Bizanci

Demetri de Bizanci (en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος) fou un historiador grec autor de dues obres esmentades per Diògenes Laerci, una sobre l'emigració dels gals d'Europa a Àsia en tretze llibres i una altra sobre Ptolemeu II Filadelf i Antíoc I Sòter i de la seva administració de Líbia.

Nou!!: Grec antic і Demetri de Bizanci · Veure més »

Demetri de Capadòcia

Demetri de Capadòcia (en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος) fou un príncep capadoci, fill del rei Ariarates V de Capadòcia.

Nou!!: Grec antic і Demetri de Capadòcia · Veure més »

Demetri de Faros

Demetri de Faros (en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος) fou un governant grec nascut a l'illa de Faros a la mar Adriàtica, on era un dels dirigents Es va posar al servei dels il·liris quan va esclatar la Primera Guerra Il·líria entre el Regne d'Il·líria i la república romana.

Nou!!: Grec antic і Demetri de Faros · Veure més »

Demetri de Magnèsia

Demetri de Magnèsia, en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος, fou un gramàtic grec contemporani de Ciceró i de Tit Pomponi Àtic.

Nou!!: Grec antic і Demetri de Magnèsia · Veure més »

Demetri el Bell

Demetri el Bell (en llatí Demetrius, en grec antic Δημήτριος ὁ καλός) era fill de Demetri Poliorcetes i de Ptolemais i net de Ptolemeu I Sòter.

Nou!!: Grec antic і Demetri el Bell · Veure més »

Demetri l'Estret

Demetri l'Estret (en llatí Demetrius, en grec antic Δημητριος ὁ λεπτος) era fill de Demetri Poliorcetes però nascut fora del matrimoni d'una dona il·líria amant del seu pare.

Nou!!: Grec antic і Demetri l'Estret · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.

Nou!!: Grec antic і Democràcia · Veure més »

Demografia

Àrea metropolitana de Tòquio cap a l'oest de la Torre de TòquioLa demografia (del grec demos, "poble") és l'estudi de les poblacions humanes, en especial de manera dinàmica; és a dir, que canvia en el temps i l'espai.

Nou!!: Grec antic і Demografia · Veure més »

Demos

Pinakia'', tauletes identificatives (nom, cognom, demos) emprades, per exemple, per triar un jurat. Museu de l'Àgora d'Atenes. A l'antiga Atenes, un demos o dem (del grec antic δῆμος) indicava, originalment, un districte o territori; per extensió, també una zona de terreny delimitat.

Nou!!: Grec antic і Demos · Veure més »

Demostrat (ambaixador)

Demostrat (en llatí Demostratus, en grec antic Δημόστρατος "Demóstratos"), fill d'Aristofó, fou un ambaixador atenenc, que va ser enviat pel govern d'Atenes a Esparta.

Nou!!: Grec antic і Demostrat (ambaixador) · Veure més »

Demostrat (escriptor)

Demostrat (en llatí Demostratus, en grec antic Δημόστρατος), va ser un senador romà que va escriure un llibre sobre pesca (ἁλιευτικά) en 26 volums, un d'endevinació aquàtica (περὶ γῆς ἐνύδρουμανρτικῆς), i diversos treballs sobre temes connectats amb la història.

Nou!!: Grec antic і Demostrat (escriptor) · Veure més »

Demostrat (orador)

Demostrat (en llatí Demostratus, en grec antic Δημόστρατος "Demóstratos") fou un orador i demagog atenenc a proposta del qual Alcibíades, Nícies i Làmac van ser nomenats comandants de l'expedició atenenca a Sicília que tan malament va acabar el 413 aC.

Nou!!: Grec antic і Demostrat (orador) · Veure més »

Demostrat (poeta)

Demostrat (en llatí Demostratus, en grec antic Δημόστρατος "Demóstratos"), fou un poeta grec en nom del qual Èupolis va presentar la comèdia Αὐτόλυκος (Autòlic), segons Ateneu de Nàucratis.

Nou!!: Grec antic і Demostrat (poeta) · Veure més »

Dendrita

Les dendrites (del grec δενδρίτης, "arbre") són prolongacions protoplasmàtiques ramificades, bastant curtes, de la cèl·lula nerviosa.

Nou!!: Grec antic і Dendrita · Veure més »

Dendrocronologia

Anells de creixement en un teix (''Taxus baccata''). La dendrocronologia (del grec antic δένδρον, dendron, 'arbre', χρόνος, khronos, 'temps' i λογία-, -logia, 'ciència'), és una tècnica que permet la datació (en anys) de restes carbonitzades de fusta i de mostres d'arbres vius a partir de l'anàlisi de creixement dels anells dels arbres.

Nou!!: Grec antic і Dendrocronologia · Veure més »

Denteletes

Els denteletes (en llatí Dentheletae, en grec antic Δενθηλῆται) eren un poble de Tràcia que ocupaven un territori anomenat Dentelècia, segons Claudi Ptolemeu, que sembla que limitava amb el poble dels maedi cap al sud-est.

Nou!!: Grec antic і Denteletes · Veure més »

Derbe

Derbe o Derbeia (en grec antic Δέρβη o Δέρβεια) era una ciutat de Licaònia, a la riba oest d'un llac, el nom del qual no es coneix.

Nou!!: Grec antic і Derbe · Veure més »

Dercil (escriptor)

Dercil o Dèrcil·le (en llatí Dercylus o Dercyllus, en grec antic Δερκύλος "Derkýlos" o Δέρκυλλος "Dérkyllos"), fou un escriptor grec molt antic del qual es desconeix l'època en què va viure, mencionat diverses vegades sempre en connexió amb Àgies (probablement un personatge diferent de l'Àgies autor de Νόστοι).

Nou!!: Grec antic і Dercil (escriptor) · Veure més »

Dercil (polític)

Dercil o Dèrcil·le (en llatí Dercylus o Dercyllus, en grec antic Δερκύλος o Δέρκυλλος "Derkýlos" o "Dérkyllos"), fou un polític atenenc, un dels deu ambaixadors que Atenes va enviar al rei Filip II de Macedònia l'any 347 aC i de la que formaven part Èsquines i Demòstenes.

Nou!!: Grec antic і Dercil (polític) · Veure més »

Dercil·lides

Dercil·lides (en llatí Dercyllidas, en grec antic Δερκυλλίδας "Derkyllídas") fou un militar espartà.

Nou!!: Grec antic і Dercil·lides · Veure més »

Dercil·lides (ambaixador)

Dercil·lides (en llatí Dercyllidas, en grec antic Δερκυλλίδας "Derkyllídas") fou un noble espartà que va ser enviat com a ambaixador a Pirros de l'Epir quan aquest va envair Esparta el 272 aC amb el propòsit de col·locar al tron a Cleònim.

Nou!!: Grec antic і Dercil·lides (ambaixador) · Veure més »

Dercil·lides (filòsof)

Dercil·lides (en llatí Dercyllidas, en grec antic Δερκυλλίδας "Derkyllídas") fou un filòsof grec, autor d'una obra voluminosa sobre la filosofia de Plató i també d'un comentari sobre el Timeu (Timaeus), cap dels quals s'ha conservat.

Nou!!: Grec antic і Dercil·lides (filòsof) · Veure més »

Derdes (cunyat de Filip II)

Derdes (en llatí Derdas, en grec antic Δέρδας) era un noble macedoni, probablement de la casa reial d'Elímia, germà de Fila.

Nou!!: Grec antic і Derdes (cunyat de Filip II) · Veure més »

Derdes (rebel)

Derdes (en llatí Derdas, en grec antic Δέρδας) fou un cap macedoni de la casa reial dels elimis, i segurament n'era el rei, que va donar suport a Filip, germà de Perdicas II (454 aC-413 aC), en la rebel·lió contra ell.

Nou!!: Grec antic і Derdes (rebel) · Veure més »

Derdes d'Elímia

Derdes (en llatí Derdas, en grec antic Δέρδας) fou un sobirà dels elimis d'Elímia o Elimea (Elymia o Elymeia), probablement de la mateixa família que un altre Derdes, cosí de Perdicas II contra el que es va rebel·lar.

Nou!!: Grec antic і Derdes d'Elímia · Veure més »

Dermàpters

Els dermàpters (Dermaptera, del grec, dermos, 'pell' i pteron, 'ala') són un ordre d'insectesneòpters de cos aplanat i allargat, que presenten un parell d'apèndixs amb forma de pinça al cap de l'abdomen.

Nou!!: Grec antic і Dermàpters · Veure més »

Dero

Dero (en grec antic Δηρώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Dero · Veure més »

Descens de Crist als inferns

salvació a les ànimes pel Descens als inferns. Fresc, de Fra Angelico, cap a 1430 En la teologia cristiana, el Descens de Crist als inferns (Descensus Christi ad Inferos) fa referència al període entre la crucifixió de Jesús i la seva resurrecció.

Nou!!: Grec antic і Descens de Crist als inferns · Veure més »

Desidates

Els desidiates o desidates (en llatí daesidiatae o desidatae, en grec antic Δαισιδιᾶται) eren una de les moltes tribus que vivien a Pannònia, segons Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Desidates · Veure més »

Despina

Despina o Despena (en llatí Despoena, en grec antic Δέσποινα) ("La senyora"), d'acord amb la mitologia grega, va ser filla de Posidó i de Demèter.

Nou!!: Grec antic і Despina · Veure més »

Dessarets

Els dessarets, en realitat dassarets, (en llatí dassaretae, en grec antic Δασσαρήτιοι o també Δασσαρῖται) eren un poble il·liri del que es coneix la seva posició, ja que ocupava la gran vall que incloïa el Llac d'Okhrida i les planes de Korçë, entre aquesta ciutat i Berat, a la regió de Dassarètia.

Nou!!: Grec antic і Dessarets · Veure més »

Desxiframent dels sistemes d'escriptura egipcis

Jean-François Champollion el 1823, amb la llista de signes fonètics jeroglífics. Retrat de Victorine-Angélique-Amélie Rumilly. Els sistemes d'escriptura utilitzats a l'antic Egipte foren desxifrats a principis del gràcies al treball de diversos acadèmics europeus, especialment Jean-François Champollion i Thomas Young.

Nou!!: Grec antic і Desxiframent dels sistemes d'escriptura egipcis · Veure més »

Detondes

Detondes (en llatí Daetondas, en grec antic Δαιτώνδας), va ser un escultor grec nascut a Sició que va esculpir l'estàtua de l'atleta d'Elis Teòtim a Olímpia, segons explica Pausànias.

Nou!!: Grec antic і Detondes · Veure més »

Deu manaments

editorial.

Nou!!: Grec antic і Deu manaments · Veure més »

Deucalió (fill de Minos)

Deucalió (en grec antic Δευκαλίων), va ser fill de Minos, rei de Creta, i de Pasífae, i germà de Catreu, Glauc i Androgeu.

Nou!!: Grec antic і Deucalió (fill de Minos) · Veure més »

Deuteròstoms

Els deuteròstoms (Deuterostomia, gr. 'segona boca') són un grup de metazous celomats amb simetria bilateral i segmentació radial i indeterminada que tenen l'obertura oral no derivada del blastòpor embrionari, sinó formada de manera secundària.

Nou!!: Grec antic і Deuteròstoms · Veure més »

Dexamene

Dexamene (en grec antic Δεξαμένη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Dexamene · Veure més »

Dexícrates

Dexícrates (en llatí Dexicrates, en grec antic Δεξικράτης) fou un poeta còmic atenenc de la nova comèdia que es podria situar al segle IV o III aC.

Nou!!: Grec antic і Dexícrates · Veure més »

Dexip (poeta)

Dexip (en llatí Dexippus, en grec "Déxippos") fou un poeta còmic atenenc del que no es coneix res sobre la seva vida privada ni de la seva època, però del que Suides esmenta una obra seva titulada i Eudòxia menciona altres quatre obres:.

Nou!!: Grec antic і Dexip (poeta) · Veure més »

Dexip d'Esparta

Dexip (en llatí Dexippus, en grec Δέξιππος "Déxippos") fou un militar nascut a Esparta.

Nou!!: Grec antic і Dexip d'Esparta · Veure més »

Diabetis mellitus

La diabetis mellitus o diabetis sacarina, sovint denominada simplement diabetis, és una síndrome de metabolisme alterat, produïda generalment per una combinació de causes hereditàries i ambientals, que resulta en un nivell de glucosa a la sang (glucèmia) anormalment elevat (hiperglucèmia).

Nou!!: Grec antic і Diabetis mellitus · Veure més »

Diable

Representació del Diable com es veu en el ''Còdex Gigas''. Diables - un detall del fresc del Monestir de RilaEl diable(en llatí Diabolus del grec διάβολος diàbolos, derivat del verb ''διαβάλλω'' « diabállô », que significa « el que divideix » o « el que desuneix » o fins i tot « el que destrueix ») és l'esperit que personifica el mal.

Nou!!: Grec antic і Diable · Veure més »

Diacopene

Diacopene (en grec antic Διακοπηνή, 'Diakopené') era un districte del Pont al nord de l'Àsia Menor, que Estrabó situa en una plana anomenada Xiliocomon, al costat de la Pimolisene i al nord d'Amàsia.

Nou!!: Grec antic і Diacopene · Veure més »

Diacrítics del grec

L'alfabet grec original no tenia cap signe diacrític, ja que durant segles només s'escrivia amb majúscules.

Nou!!: Grec antic і Diacrítics del grec · Veure més »

Diaforita

La diaforita és un mineral de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Grec antic і Diaforita · Veure més »

Diafragma (múscul)

El diafragma (del llatí diaphragma, i aquest del grec διάφραγμα: diá, "a través de", "diferència"; phrag, "separació"; -ma) és el múscul que com un envà, separa l'abdomen i el tòrax.

Nou!!: Grec antic і Diafragma (múscul) · Veure més »

Diagonal

Diagonals d'un cub de costats de longitud unitària. AC' (pintat en blau) és una diagonal espacial de longitud \sqrt 3, mentre que AC (pintat en vermell) és una diagonal de cara de longitud \sqrt 2. Una diagonal és una línia que uneix dos vèrtexs no consecutius d'un polígon o d'un políedre.

Nou!!: Grec antic і Diagonal · Veure més »

Diamant

El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.

Nou!!: Grec antic і Diamant · Veure més »

Diant (fill de Pèlops)

Diant, (en grec antic Δίας), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Pèlops i d'Hipodàmia.

Nou!!: Grec antic і Diant (fill de Pèlops) · Veure més »

Diapasó

Diapasó amb caixa de ressonància En música el terme diapasó pot tenir diferents significats.

Nou!!: Grec antic і Diapasó · Veure més »

Diàdocs

Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.

Nou!!: Grec antic і Diàdocs · Veure més »

Diàspor

El diàspor és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup del diàspor.

Nou!!: Grec antic і Diàspor · Veure més »

Diàspora

Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".

Nou!!: Grec antic і Diàspora · Veure més »

Dièneces

Dièneces (en grec antic Διηνέκης "Diēnékēs") va ser un militar espartà considerat el grec més destacat a la Batalla de les Termòpiles.

Nou!!: Grec antic і Dièneces · Veure més »

Diòcesi (Imperi Romà)

Diòcesi (en llatí diœcēsis, en grec antic διοίκησις dioíkēsis 'administració') era el nom d'una de les divisions administratives del Baix Imperi Romà, que es va fundar amb l'establiment de la Tetrarquia.

Nou!!: Grec antic і Diòcesi (Imperi Romà) · Veure més »

Diòclides d'Abdera

Diòclides d'Abdera (en llatí Diocleides, en grec antic Διοκλείδης) era un escriptor grec nascut a Abdera.

Nou!!: Grec antic і Diòclides d'Abdera · Veure més »

Diòclides d'Atenes

Diòclides (en llatí Diocleides, en grec antic Διοκλείδης) era un atenenc que en el moment en què el poble estava escandalitzat pel cas dels Hermocòpides, la mutilació de les herma, uns pilars quadrats que representaven al déu Hermes, l'any 415 aC, va declarar davant del consell que havia vist a uns 300 homes que es reunien al teatre, i a la llum de la lluna plena n'havia reconegut alguns, però no sabia el que hi anaven a fer.

Nou!!: Grec antic і Diòclides d'Atenes · Veure més »

Diòdot Trifó

Diòdot Trifó (en grec antic Διόδοτος Τρύφων) fou un rei selèucida, regent del 145 aC al 140 aC i rei del 140 aC al 138 aC.

Nou!!: Grec antic і Diòdot Trifó · Veure més »

Diòfanes (historiador)

Diòfanes, en llatí Diophanes, en grec antic Διοφάνης, fou un historiador grec que va escriure una història del Pont dividida en diversos llibres.

Nou!!: Grec antic і Diòfanes (historiador) · Veure més »

Diòfanes Mirineu

Diòfanes Mirineu, en llatí Diophanes Myrinaeus, en grec antic Διοφάνης, fou un poeta grec autor d'alguns epigrames secundaris inclosos a lAntologia grega, probablement del, que no correspon ni a Diòfanes de Mitilene mencionat per Plutarc i Ciceró com a mestre de Tiberi Grac, ni amb un altre Diòfanes de la mateixa època al que es refereix Marc Terenci Varró.

Nou!!: Grec antic і Diòfanes Mirineu · Veure més »

Diògenes (ambaixador capadoci)

Diògenes（en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης) fou un ambaixador del rei de Capadòcia Orofernes, que juntament amb Timoteu el rei va enviar a Roma l'any 157 aC, per portar una corona d'or i per renovar l'amistat i l'aliança amb la república romana. L'objectiu principal dels ambaixadors era sobretot donar suport a l'acusació contra el deposat rei de Capadòcia Ariarates V. Diògenes, amb l'ajut del seu lloctinent Milcíades, va aconseguir el seu propòsit, i amb mentides i calúmnies va obtenir la victòria ja que ningú a Roma no va sortir en defensa d'Ariarates, segons explica Polibi.

Nou!!: Grec antic і Diògenes (ambaixador capadoci) · Veure més »

Diògenes (escriptor)

Diògenes, en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης fou un escriptor grec autor d'una obra sobre Pèrsia del qual el primer llibre és citat per Climent d'Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Diògenes (escriptor) · Veure més »

Diògenes (escultor)

Diògenes (en llatí Diogenes, en grec antic) fou un escultor nascut a Atenes que va decorar el panteó d'Agripa amb algunes cariàtides que foren molt admirades al seu temps, i amb altres estàtues també molt apreciades, però que no estaven tant a la vista.

Nou!!: Grec antic і Diògenes (escultor) · Veure més »

Diògenes (metge)

Diògenes（en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης) era un metge grec que va viure durant o abans del. És mencionat per Cels que va preservar algunes de les seves fórmules mèdiques, com també ho va fer Aeci.

Nou!!: Grec antic і Diògenes (metge) · Veure més »

Diògenes (militar)

Diògenes (en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης) va ser un militar fill del general Arquelau, un dels generals principals del rei Mitridates VI Eupator del Pont.

Nou!!: Grec antic і Diògenes (militar) · Veure més »

Diògenes d'Abila

Diògenes d'Abila（en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης) fou un sofista fenici que mencionen Suides i Esteve de Bizanci. Es pensa que es podria tractar del filòsof peripatètic Diògenes que va viure en temps de Simplici i que va ser escolarca de l'Acadèmia platònica.

Nou!!: Grec antic і Diògenes d'Abila · Veure més »

Diògenes d'Acarnània

Diògenes d'Acarnània (en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης) fou un polític de la Lliga Etòlia.

Nou!!: Grec antic і Diògenes d'Acarnània · Veure més »

Diògenes de Babilònia

Diògenes de Babilònia o Diògenes Babiloni （en grec Διογένης) va ser un filòsof estoic nascut a Selèucia, que era a Babilònia, d'on li va venir el seu renom, aplicat per distingir-lo d'altres filòsofs anomenats Diògenes i especialment de Diògenes de Selèucia. Es va educar a Atenes amb Crisip de Soli, i va succeir a Zenó de Tars com a cap de l'escola estoica d'Atenes. Va participar en l'ambaixada enviada pels atenencs a Roma el 155 aC formada per tres filòsofs: ell mateix, Carnèades i Critolau. Aquests tres filòsofs durant la seva estada a Roma van pronunciar molts discursos, tant en privat com en públic, sobretot davant del senat. Diògenes va ser alabat per la seva audiència per la seva forma de parlar mòdica i temperada. Segons Llucià de Samosata va morir als 88 anys, cap el 151 aC. Ciceró va dir d'ell que era un gran estoic (magnus et gravis stoicus). Va deixar els següents escrits, tots els quals s'han perdut.

Nou!!: Grec antic і Diògenes de Babilònia · Veure més »

Diògenes de Cartago

Diògenes de Cartago (en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης) fou un general cartaginès que va succeir a Àsdrubal en el comandament de la fortalesa i ciutat de Neferis (Nepheris) que era el principal lloc per l'abastiment de Cartago, on va ser atacat per Escipió Africà el jove, que tanmateix va deixar encarregat del combat al seu lloctinent Leli i va marxar a Cartago.

Nou!!: Grec antic і Diògenes de Cartago · Veure més »

Diògenes de Rodes

Diògenes de Rodes (en llatí Diogenes, en grec Διογένης) va ser un gramàtic grec del, que dirimia plets a Rodes cada set dies.

Nou!!: Grec antic і Diògenes de Rodes · Veure més »

Diògenes de Sició

Diògenes de Sició (en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης) fou un filòsof grec que menciona Diògenes Laerci i diu que va escriure una obra sobre la regió del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Diògenes de Sició · Veure més »

Diògenes de Sinope

Diògenes de Sinop Diògenes de Sinope (en llatí: Diogenes, en grec: Διογένης ὁ Σινωπεύς), anomenat el cínic, nascut a Sinope entre el 391 i el 399 aC (o fins i tot fins al 412 aC) i mort a Corint el 323 aC, fou un filòsof cínic i un filòsof socràtic menor.

Nou!!: Grec antic і Diògenes de Sinope · Veure més »

Diògenes de Susiana

Diògenes de Susiana（en llatí Diogenes, en grec antic Διογένης) fou sàtrapa de Susiana durant el regnat d'Antíoc III el gran. Durant la revolta de Moló de Mèdia va defensar la ciutadella (arx) de Susa, mentre la ciutat mateixa era ocupada pel rebel. Moló va deixar un cos d'exèrcit assetjant a Diògenes i va retornar a Selèucia de Piera. Finalment quan la revolta va ser sufocada, Antíoc va recompensar a Diògenes amb el comandament de les forces militars establertes a Mèdia. L'any 209 aC quan Antíoc va perseguir al part Artaban I de Pàrtia cap a Hircània, Diògenes va rebre el nomenament de comandant de l'avantguarda, i es va distingir en tota la campanya. Els fets els narra Polibi.

Nou!!: Grec antic і Diògenes de Susiana · Veure més »

Diògenes Enomau

Diògenes Enomau（en llatí Diogenes Oenomaus, en grec antic Διογένης ο Οινόμαος) fou un poeta tràgic del que es diu que va començar a representar a Atenes les seves obres cap al 404 aC. De les seves tragèdies només es conserven algun títols, i Suides en fa una llista: Θυέστης (Tiestes), Ἀχιλλεύς (Aquil·les), Ἑλένη (Hèlena de Troia), Ἡρακλῆς (Hèracles), Μήδεια (Medea), Οίδίπους (Èdip), Χρύσιππος (Crisip) i Σεμέλη (Sèmele). Aquestos títols han estat atribuïts a Diògenes de Sinope per Diògenes Laerci. Altres autors els atribueixen a Filisc d'Egina i a Pasifon. Melanti menciona un Diògenes poeta tràgic i es queixa de la seva obscuritat, però sembla que no es tractaria de la mateixa persona. Claudi Elià també parla d'un Diògenes, que tampoc seria aquest ni Diògenes de Sinope.

Nou!!: Grec antic і Diògenes Enomau · Veure més »

Diògenes Laerci

Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.

Nou!!: Grec antic і Diògenes Laerci · Veure més »

Diòmil

Diòmil (en llatí Diomilus, en grec antic Διόμιλος) fou un militar d'Andros que per raons desconegudes es va refugiar a Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Diòmil · Veure més »

Diòpites (impostor)

Diòpites (en grec antic Διοπείθης, Diopeithes) va ser un astròleg, endeví i impostor grec que venia oracles a Atenes.

Nou!!: Grec antic і Diòpites (impostor) · Veure més »

Diòpites (legislador)

Diòpites (en llatí Diopeithes, en grec antic Διοπείθης) fou un legislador atenenc que menciona l'enciclopèdia Suides, i diu que va establir una llei per la qual seria condemnat qualsevol ciutadà d'Atenes que fes nit al Pireu, però un dia ell mateix es va saltar involuntàriament aquesta norma i va ser jutjat per la seva pròpia llei.

Nou!!: Grec antic і Diòpites (legislador) · Veure més »

Diòpites d'Atenes

Diòpites (en llatí Diopeithes, en grec antic Διοπείθης) fou un general atenenc pare del poeta Menandre d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Diòpites d'Atenes · Veure més »

Diòscor (metge)

Diòscor (en llatí Dioscorus, en grec antic Διόσκορος) va ser un metge grec que va viure en algun moment del, ja que Galè cita una de les seves fórmules mèdiques.

Nou!!: Grec antic і Diòscor (metge) · Veure més »

Diòscor de Tral·les

Diòscor (en llatí Dioscorus, en grec antic Διόσκορος) va ser un metge grec, probablement nascut a Tral·les (Tralles) a Lídia que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Diòscor de Tral·les · Veure més »

Diòtim (escriptor)

Diòtim, en llatí Diotimus, en grec antic Διότιμος, d'Olímpia, fou un compilador d'endevinalles (γρῖφοι) que és esmentat com un dels interlocutors a l'obra Deipnosophistae d'Ateneu com ό ἑταῖρος ἡμῶν (company de recol·lecció), i per tant devia viure al començament del.

Nou!!: Grec antic і Diòtim (escriptor) · Veure més »

Diòtim (filòsof)

Diòtim, en llatí Diotimus, en grec antic Διότιμος, fou un filòsof estoic que va acusar a Epicur d'immoralitat i va falsificar 50 cartes suposadament escrites per Epicur per demostrar la seva acusació.

Nou!!: Grec antic і Diòtim (filòsof) · Veure més »

Diòtim (poeta)

Diòtim (en llatí Diotimus, en grec antic Διότιμος) fou un poeta grec autor d'un poema anomenat Ἡρακλεία, en versos hexàmetres, sobre els treballs d'Hèrcules.

Nou!!: Grec antic і Diòtim (poeta) · Veure més »

Diòtim (poetes)

Diòtim, en llatí Diotimus, en grec antic Διότιμος, fou el nom d'un o diversos poetes grecs que tenen epigrames inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Diòtim (poetes) · Veure més »

Diòtim d'Adramítium

Diòtim (en llatí Diotimus, en grec antic Διότιμος) va ser un escriptor i gramàtic grec nascut a Adramítium (Mísia) i va exercir la seva professió a Gàrgara, a la Troade, un territori molt dur, que Àrat de Soli que sembla que era el seu contemporani, commemora en un epigrama.

Nou!!: Grec antic і Diòtim d'Adramítium · Veure més »

Diòtim d'Atenes

Diòtim (en llatí Diotimus, en grec antic Διότιμος) va ser un historiador atenenc que va escriure una història d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Diòtim d'Atenes · Veure més »

Diòtim de Tebes

Diòtim (en llatí Diotimus, en grec antic Διότιμος) va ser un metge grec nascut a Tebes que practicava remeis supersticiosos i absurds, citats per Plini el Vell a la Naturalis Historia.

Nou!!: Grec antic і Diòtim de Tebes · Veure més »

Dió (mitologia)

Dió (en grec antic Δίων) va ser segons la mitologia grega, un rei de Lacònia casat amb Amfítea, filla de Prònax.

Nou!!: Grec antic і Dió (mitologia) · Veure més »

Dió Crisòstom

Dió Crisòstom (en grec Δίων Χρυσόστομος Dion Chrysostomos) va ser un orador, escriptor, filòsof i historiador grecoromà.

Nou!!: Grec antic і Dió Crisòstom · Veure més »

Dió d'Halesa

Dió d'Halesa, en llatí Dion, en grec antic Δίων, fou un noble sicilià nascut a Halesa que, gràcies al favor de Quint Metel (probablement Quint Cecili Metel Pius Escipió), va obtenir la ciutadania romana i va agafar el nom de Quint Metel Dió.

Nou!!: Grec antic і Dió d'Halesa · Veure més »

Diürètic

Es denomina diürètic (del llatí diuretĭcus, i aquest del grec διουρητικός) a tota substància que en ser ingerida provoca una eliminació d'aigua i sodi en l'organisme, a través de l'orina.

Nou!!: Grec antic і Diürètic · Veure més »

Diüresi

Diüresi (del grec diourein, orinar) és la secreció d'orina.

Nou!!: Grec antic і Diüresi · Veure més »

Dibutades de Sició

Dibutades de Sició (en llatí Diboutades, en grec antic Διβουτάδης) va ser un escultor grec d'època arcaica.

Nou!!: Grec antic і Dibutades de Sició · Veure més »

Dicó

Dicó (en llatí Dicon, en grec antic Δίκων) fill de Cal·limbrot i nascut a Caulònia colònia aquea a Itàlia, va ser un atleta grec que va guanyar a la cursa a peu en els Jocs Pitis per cinc vegades, tres als Jocs Ístmics, quatre als Jocs Nemeus, i als Jocs Olímpics dues vegades a la categoria d'homes i una a la de nois joves.

Nou!!: Grec antic і Dicó · Veure més »

Diccionari Grec-Català

El Diccionari Grec-Català.

Nou!!: Grec antic і Diccionari Grec-Català · Veure més »

Diccionario Griego-Español

El Diccionario Griego-Español (DGE) és un diccionari bilingüe grec antic - castellà en procés d'elaboració al CSIC (Madrid) sota la direcció de Francisco R. Adrados i Juan Rodríguez Somolinos.

Nou!!: Grec antic і Diccionario Griego-Español · Veure més »

Dicearc d'Etòlia

Dicearc (en llatí Dicaearchus, en grec antic Δικαίαρχος "Dikaíarchos") fou un ambaixador i pirata etoli que va tenir una part activa a la Guerra de Creta en les lluites d'Etòlia contra els romans.

Nou!!: Grec antic і Dicearc d'Etòlia · Veure més »

Diceògenes

Diceògenes (en llatí Dicaeogenes, en grec antic Δικαιογένης "Dikaiogénes") fou un poeta tràgic i ditiràmbic grec, del que es desconeix la seva vida, però es coneixen alguns dels seus drames.

Nou!!: Grec antic і Diceògenes · Veure més »

Dicetes

Dicetes (en llatí Dicetas, en grec antic Δικέτας "Dikétas") fou un ambaixador tebà que va ser enviat pel govern de Tebes com ambaixador davant de Quint Marci Filip i als altres comissionats romans a Calcis (171 aC) per excusar la conducta de Tebes en aliar-se amb Perseu de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Dicetes · Veure més »

Dictínia

Dictínia (en grec antic δικτύννια) era un festival amb sacrificis que es feia a Cidònia a Creta en honor d'Àrtemis Δίκτυννα o Δικτύνναια ("Díktynna" o "Diktynnaia"), una paraula derivada de δίκτυον ("diktyon") una xarxa de caça o de pesca.

Nou!!: Grec antic і Dictínia · Veure més »

Dictionnaire grec-français

El Dictionnaire grec-français d'Anatole Bailly, sovint anomenat «el Bailly», és un diccionari grec antic-francès de referència, publicat el 1895 per primer cop.

Nou!!: Grec antic і Dictionnaire grec-français · Veure més »

Dictis

Dictis (en grec Δίκτυς, en llatí Dictys), va ser un heroi grec, fill de Magnes, rei de Sèrifos.

Nou!!: Grec antic і Dictis · Veure més »

Didracma

La didracma (en grec antic διδραχμή) era una antiga moneda grega en or o en plata, equivalent a 2 dracmes, i amb un pes de 8,62 grams.

Nou!!: Grec antic і Didracma · Veure més »

Diego Hurtado de Mendoza (poeta)

Diego Hurtado de Mendoza (Granada, 1505 - Madrid, 1575) fou un poeta i diplomàtic castellà.

Nou!!: Grec antic і Diego Hurtado de Mendoza (poeta) · Veure més »

Dieu

Dieu (en llatí Diaeus, en grec antic Δίαιος) fou un estrateg de la Lliga Aquea, nascut a Megalòpolis.

Nou!!: Grec antic і Dieu · Veure més »

Difros

fons blanc, del pintor de Pistoxenos, 460 aC Museu Arqueològic de Delfos. Difros (en grec Δίφρος) era, a l'Antiga Grècia, un tamboret sense respatller i amb quatre potes.

Nou!!: Grec antic і Difros · Veure més »

Digenita

La digenita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany i dona nom al grup calcocita-digenita.

Nou!!: Grec antic і Digenita · Veure més »

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Nou!!: Grec antic і Diglòssia · Veure més »

Diitrefes

Diitrefes (en llatí Diitrephes, en grec antic Διειτρέφης) fou un militar atenenc que va viure al, i va participar en la Guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Diitrefes · Veure més »

Dilofosaure

El dilofosaure (Dilophosaurus, "llangardaix de dues crestes" del grec dis/δίς, "dos"; lophos/λοφος, "cresta"; i sauros/σαυρος, "llangardaix") és un gènere de dinosaure teròpode que va viure entre el Sinemurià i el Pliensbaquià, http://www.thescelosaurus.com/neotheropoda.htm al Juràssic inferior.

Nou!!: Grec antic і Dilofosaure · Veure més »

Dimorfita

La dimorfita és un mineral de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Grec antic і Dimorfita · Veure més »

Dimorphodon

Dimorphodon (del grec, δι, «dos» + μορφη, «forma» + οδων, «dent»; «dues formes dentals») és un gènere de pterosaure de mida mitjana que visqué al Juràssic inferior on es troba actualment Anglaterra.

Nou!!: Grec antic і Dimorphodon · Veure més »

Dimos

Segons la mitologia grega, Dimos o Deimos (en grec antic Δειμος, 'terror') fou una divinitat que personificava del terror.

Nou!!: Grec antic і Dimos · Veure més »

Dinamita

Patent d'Alfred Nobel sobre la nitroglicerina (1864). La dinamita és un explosiu usat en la mineria, demolició, i altres aplicacions.

Nou!!: Grec antic і Dinamita · Veure més »

Dinastia Comnè

Comnè, en grec antic Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, llatí Comnenus i Comneni, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de Constantí el Gran o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del 1057 al 1185 i més endavant a través dels Gran Comnè (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'Imperi de Trebisonda des del 1204 al 1461.

Nou!!: Grec antic і Dinastia Comnè · Veure més »

Dinàmena

Dinàmena (en grec antic Δυναμένη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Dinàmena · Veure més »

Dinòcrates de Macedònia

Dinòcrates de Macedònia (en llatí Deinocrates, en grec antic Δεινοκράτης) fou un arquitecte macedoni del temps d'Alexandre el Gran conegut per reconstruir el temple d'Àrtemis a Efes després que Heròstrat d'Efes l'hagués cremat l'any 356 aC.

Nou!!: Grec antic і Dinòcrates de Macedònia · Veure més »

Dinòcrates de Messènia

Dinòcrates de Messènia (en llatí Deinocrates, en grec antic Δεινοκράτης) fou un polític messeni que va anar a Roma l'any 183 aC per justificar la revolta de Messènia contra la Lliga Aquea.

Nou!!: Grec antic і Dinòcrates de Messènia · Veure més »

Dinòmaca

Dinòmaca (en llatí Deinomacha, en grec antic Δεινομάχη) va ser una dama atenenca de la família dels alcmeònides que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Dinòmaca · Veure més »

Dinòmenes (escultor)

Dinòmenes (en llatí Deinomenes, en grec antic Δεινομένης) fou un escultor que va esculpir estàtues d'Io, filla d'Ínac, i de Cal·listo, filla de Licàon, que eren a l'Acròpoli d'Atenes en temps de Pausànies.

Nou!!: Grec antic і Dinòmenes (escultor) · Veure més »

Dinòmenes de Siracusa

Dinòmenes (en llatí Deinomenes, en grec antic Δεινομένης) fou un dels guàrdies personals de Jerònim de Siracusa, que es va incorporar a un complot contra la vida del seu cap.

Nou!!: Grec antic і Dinòmenes de Siracusa · Veure més »

Dinó (historiador)

Dinó (en llatí Deinon o Dinon, en grec antic Δείνων o Δίνων) fou el pare de Clitarc, l'historiador de l'expedició d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Dinó (historiador) · Veure més »

Dinó de Rodes

Dinó (en llatí Deinon, en grec antic Δείνων) fou un dels dirigents de Rodes que quan va esclatar la Tercera Guerra Macedònica l'any 171 aC entre Perseu de Macedònia i els romans, va proposar no fer cas a la petició que va fer per carta Gai Lucreci Gal als rodis perquè li enviessin vaixells auxiliars.

Nou!!: Grec antic і Dinó de Rodes · Veure més »

Dinocàrides

Els dinocàrides (Dinocarida, gr. 'gambes terribles') són una classe extinta de l'embrancament Lobopodia del Cambrià inicial i mitjà.

Nou!!: Grec antic і Dinocàrides · Veure més »

Dinoloc

Dinoloc (en llatí Deinolochus, en grec antic Δεινόλοχος) fou un poeta còmic de Siracusa o d'Agrigent fill o potser deixeble de Epicarm (Epicharmus).

Nou!!: Grec antic і Dinoloc · Veure més »

Dinosaures

Els dinosaures (Dinosauria) són un grup heterogeni de sauròpsids.

Nou!!: Grec antic і Dinosaures · Veure més »

Dinostrat

Dinostrat (en llatí Deinostratus, en grec antic Δεινόστρατος, Dinóstratos) fou un geòmetra grec que segons Procle era germà de Menecme, i contemporani i seguidor de Plató.

Nou!!: Grec antic і Dinostrat · Veure més »

Dioècia

El grèvol (''Ilex aquifolium'') és una planta dioica: (a dalt) brot amb flors del peu masculí; (dalt a la dreta) flor masculina augmentada que mostra estams amb pol·len i un estigma petit i estèril; (a sota) brot amb flors d'una planta femella; (sota a la dreta) flor femella augmentada que mostra l'estigma i uns estams petits sense pol·len i estèrils La dioècia (del grec: dues cases) és la disposició dels òrgans reproductors de les plantes anomenades dioiques en individus amb flors d'un sol sexe.

Nou!!: Grec antic і Dioècia · Veure més »

Dioc

Dioc (en llatí Deiochus, en grec antic Δηΐοχος) fou un historiador grec nascut a Proconnesos que va viure abans d'Heròdot, mencionat per Dionís d'Halicarnàs que diu que va ser un dels primers historiadors grecs.

Nou!!: Grec antic і Dioc · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Grec antic і Dioclecià · Veure més »

Diocles (escriptor)

Diocles (en llatí Diocles, en grec antic Διοκλῆς) fou un escriptor i gramàtic grec que va escriure sobre els poemes homèrics.

Nou!!: Grec antic і Diocles (escriptor) · Veure més »

Diocles (geòmetra)

Diocles (en grec antic Διοκλῆς) fou un geòmetra grec de data desconeguda que va escriure περὶ πύριων, una obra mencionada per Eutoci, que parla del seu mètode de dividir una esfera per un pla en un radi donat.

Nou!!: Grec antic і Diocles (geòmetra) · Veure més »

Diocles de Corint

Diocles de Corint (en grec antic Διοκλῆς ὁ Κορίνθιος) va ser un atleta grec nascut a Corint que va guanyar la carrera a l'estadi a la 13a Olimpíada o sigui, l'any 728 aC.

Nou!!: Grec antic і Diocles de Corint · Veure més »

Diocles de Magnèsia

Diocles de Magnèsia (en grec antic Διοκλῆς) fou un escriptor grec autor de l'obra titulada ἐπιδρομὴ τῶν φιλοσόφων, i d'un segon llibre sobre les vides d'alguns filòsofs (περὶ βίων φιλοσόφων), dels quals sembla que Diògenes Laerci es va servir per redactar la seva obra.

Nou!!: Grec antic і Diocles de Magnèsia · Veure més »

Diocles de Rodes

Diocles de Rodes (en grec antic Διοκλῆς) fou un escriptor grec que va escriure una obra sobre l'Etòlia (Αἰτωλικά) citada per Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Diocles de Rodes · Veure més »

Diocles de Síbaris

Diocles de Síbaris (en grec antic Διοκλῆς) fou un filòsof pitagòric nascut a Síbaris que va viure probablement al.

Nou!!: Grec antic і Diocles de Síbaris · Veure més »

Diodòntids

Els diodòntids (Diodontidae, gr. "dues dents") són una família de peixos teleostis de l'ordre dels tetraodontiformes.

Nou!!: Grec antic і Diodòntids · Veure més »

Diodor (metge)

Diodor (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) era un metge grec que va viure durant el o abans d'aquest segle, segons cita Plini el Vell a la Naturalis Historia.

Nou!!: Grec antic і Diodor (metge) · Veure més »

Diodor (orfebre)

Diodor (en llatí Diodorus, en grec antic) fou un orfebre i escultor de la plata.

Nou!!: Grec antic і Diodor (orfebre) · Veure més »

Diodor (tutor de Demetri)

Diodor (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou el tutor del rei selèucida Demetri I Soter.

Nou!!: Grec antic і Diodor (tutor de Demetri) · Veure més »

Diodor d'Adramítium

Diodor d'Adramítium (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un retòric, acadèmic i filòsof nascut a Adramítion, (Adramítium).

Nou!!: Grec antic і Diodor d'Adramítium · Veure més »

Diodor d'Alexandria

Diodor d'Alexandria o també Diodor Valeri, (en llatí Diodorus o Diodorus Valerius, en grec Διόδωρος) va ser un escriptor grec que va viure a la primera meitat del, conegut també per Valeri Pol·lió.

Nou!!: Grec antic і Diodor d'Alexandria · Veure més »

Diodor d'Amfípolis

Diodor d'Amfípolis (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un militar grec de l'exèrcit de Perseu de Macedònia, que era comandant d'Amfípolis vers el 169 aC.

Nou!!: Grec antic і Diodor d'Amfípolis · Veure més »

Diodor d'Ascaló

Diodor d'Ascaló (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un escriptor i gramàtic grec.

Nou!!: Grec antic і Diodor d'Ascaló · Veure més »

Diodor d'Aspendos

Diodor d'Aspendos (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un filòsof pitagòric grec que probablement va viure després de Plató i encara era viu vers la 104 Olimpíada, ja que estava en contacte amb Estratònic el músic que vivia a la cort de Ptolemeu I Sòter.

Nou!!: Grec antic і Diodor d'Aspendos · Veure més »

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.

Nou!!: Grec antic і Diodor de Sicília · Veure més »

Diodor de Sinope

Diodor de Sinope (en llatí Diodorus, en grec antic) fou un poeta còmic atenenc de la comèdia mitjana que va viure al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Diodor de Sinope · Veure més »

Diodor de Tars

Diodor de Tars (en llatí Diodorus, en grec Διόδωρος ο Ταρσεύς) va ser un escriptor grec mencionat per Ateneu, natural de la ciutat de Tars a Cilícia.

Nou!!: Grec antic і Diodor de Tars · Veure més »

Diodor de Tir

Diodor de Tir (en llatí Diodorus, en grec antic Διόδωρος) fou un filòsof peripatètic grec deixeble i seguidor de Critolau al que va succeir com a cap de l'escola peripatètica d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Diodor de Tir · Veure més »

Diodor Zonas

Diodor Zonas (en llatí Diodorus Zonas, en grec Διόδωρος Ζωνᾶς), també conegut com a Diodor el vell, va ser un retòric i epigramàtic grec nascut a Sardes.

Nou!!: Grec antic і Diodor Zonas · Veure més »

Diofant de Lacedemònia

Diofant de Lacedemònia (en llatí Diophantus, en grec antic Διόφαντος) fou un escriptor grec mencionat per Fabi Plancíades Fulgenci com a autor d'una obra sobre Antiguitats en 14 volums, i sobre l'adoració dels déus.

Nou!!: Grec antic і Diofant de Lacedemònia · Veure més »

Diofant de Siracusa

Diofant de Siracusa (en llatí Diophantus, en grec antic Διόφαντος) fou un filòsof pitagòric nascut a Siracusa que es creu que va escriure una obra sobre l'origen del món, mencionada per Teodoret.

Nou!!: Grec antic і Diofant de Siracusa · Veure més »

Diogas

Diogas (en grec antic Διόγας) va ser un metge iatralipta grec (metge que curava amb pomades o massatges) que va viure entre el i el.

Nou!!: Grec antic і Diogas · Veure més »

Diogenià d'Heraclea

Diogenià d'Heraclea, en llatí Diogenianus, en grec antic Διογενειανός, va ser un escriptor i gramàtic grec nascut a Heraclea Pòntica que va viure en temps d'Adrià.

Nou!!: Grec antic і Diogenià d'Heraclea · Veure més »

Diogenià de Cízic

Diogenià de Cízic, en llatí Diogenianus, en grec antic Διογενειανός, fou un gramàtic grec nasciut a Cízic esmentat per Plutarc, també anomenat Diògenes, segons Suides.

Nou!!: Grec antic і Diogenià de Cízic · Veure més »

Diognet (almirall)

Diognet (en llatí Diognetus, en grec antic Διόγνητος) fou un almirall d'Antíoc III el gran, al que es va encarregar de transportar a Selèucia a Laodice, la suposada esposa d'Antíoc i filla del rei Mitridates II del Pont (222 aC).

Nou!!: Grec antic і Diognet (almirall) · Veure més »

Diognet (escriptor)

Diognet (en llatí Diognetus, en grec antic Διόγνητος) fou un escriptor grec.

Nou!!: Grec antic і Diognet (escriptor) · Veure més »

Diomedó

Diomedó (en llatí Diomedon, en grec antic Διομέδων) fou un comandant atenenc durant la guerra del Peloponès, i va viure al.

Nou!!: Grec antic і Diomedó · Veure més »

Diomedes (escriptor sobre Homer)

Diòmedes (en llatí Diomedes, en grec Διομήδης) va ser un gramàtic i escriptor grec que va escriure un comentari sobre Dionisi Trax (Dionysius Thrax) del que es conserven alguns fragments.

Nou!!: Grec antic і Diomedes (escriptor sobre Homer) · Veure més »

Diomedes (escriptor)

Diòmedes, en llatí Diomedes, en grec antic Διομήδης, fou un gramàtic que visqué en època desconeguda, però anterior al.

Nou!!: Grec antic і Diomedes (escriptor) · Veure més »

Diomedes de Tràcia

Hèracles i les eugues de Diomedes Diomedes (en grec antic Διομήδης), segons la mitologia grega va ser un rei traci dels bístons, fill d'Ares i de Pirene.

Nou!!: Grec antic і Diomedes de Tràcia · Veure més »

Dionís l'Areopagita

Dionisi l'Areopagita, impròpiament anomenat Dionís l’Areopagina (en grec antic: Διονύσιος ὁ Ἀρεοπαγίτης, en llatí: Dionysius Areiopageita), va ser un erudit grec d'Atenes i jutge de l'Areòpag, esmentat per Suides com el més erudit dels grecs.

Nou!!: Grec antic і Dionís l'Areopagita · Veure més »

Dionisíaques

Mosaic romà de Tusculum representant el combat entre Dionís i els indis (primera meitat del segle VI). Les Dionisíaques (en grec antic Διονυσιακά Dionysiaká, també anomenades Basàricas, Βασσαρικά Bassariká) de l'egipci Nonnos de Panòpolis és el nom d'un poema escrit en hexàmetres dactílics, compost probablement entre 450 i 470, lloant el déu Dionís.

Nou!!: Grec antic і Dionisíaques · Veure més »

Dionisidor

Dionisidor (en llatí Dionysidorus, en grec antic Διονυσίδωρος) fou un escriptor i gramàtic grec-egipci d'Alexandria, de l'escola d'Aristarc de Samotràcia, que és esmentat a la Scholia veneciana sobre la Ilíada i probablement va escriure sobre els poemes homèrics.

Nou!!: Grec antic і Dionisidor · Veure més »

Diores

Diores (en llatí Diores, en grec antic Δίορες) fou un pintor grec que menciona Marc Terenci Varró juntament amb Micó (Micon) el contemporani de Polignot, per la qual cosa se suposa que van viure al mateix temps.

Nou!!: Grec antic і Diores · Veure més »

Dioscòrides (deixeble d'Isòcrates)

Dioscòrides, en llatí Dioscorides, en grec antic Διοσκορίδης, fou un escriptor grec deixeble d'Isòcrates d'Atenes, que va fer algunes interpolacions als poemes homèrics segons Ateneu que li atribueix també l'obra οἱ παῤ Ὁμήρῳ νόμοι.

Nou!!: Grec antic і Dioscòrides (deixeble d'Isòcrates) · Veure més »

Dioscòrides (filòsof)

Dioscòrides, en llatí Dioscorides, en grec antic Διοσκορίδης, fou un filòsof estoic grec, pare de Zenó de Tars.

Nou!!: Grec antic і Dioscòrides (filòsof) · Veure més »

Dioscòrides (poeta)

Dioscòrides (en llatí Dioscorides, en grec Διοσκορίδης) va ser un poeta grec autor de 39 epigrames inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Dioscòrides (poeta) · Veure més »

Dioscòrides Pedaci

Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.

Nou!!: Grec antic і Dioscòrides Pedaci · Veure més »

Dioscòrides Pigós

Dioscòrides Pigós (en llatí Dioscorides Phacas, en grec Διοσκορίδης Φακᾶς) va ser un metge grec seguidor d'Heròfil de Calcedònia (Herophilus) que va viure al segons Suides, que no obstant el confon amb Dioscòrides Pedaci d'Anazarbe.

Nou!!: Grec antic і Dioscòrides Pigós · Veure més »

Dioscúrides (gravador)

s atribuït a '''Dioscúrides''' o a algun dels seus deixebles. Dioscúrides (en llatí Dioscurides, en grec) va ser un gravador de joies del temps d'August.

Nou!!: Grec antic і Dioscúrides (gravador) · Veure més »

Dioscúrides de Samos

Dioscúrides de Samos o Dioscòrides de Samos (en grec antic Διοσκουρίδης) fou el creador de dos paviments mosaics trobats a Pompeia a l'anomenada vil·la de Ciceró.

Nou!!: Grec antic і Dioscúrides de Samos · Veure més »

Dioscori de Mira

Dioscori de Mira (en llatí Dioscorius, en grec antic, Διοσκόρος) era un mestre de gramàtica grec nascut a Mira (Myra) que va instruir les filles de l'emperador romà d'Orient Lleó I el Traci.

Nou!!: Grec antic і Dioscori de Mira · Veure més »

Dioscurs

Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).

Nou!!: Grec antic і Dioscurs · Veure més »

Diotima

Diòtima de Mantinea (en grec Διοτίμα) és un personatge que apareix en El convit de Plató i explica el concepte d'Eros, l'amor.

Nou!!: Grec antic і Diotima · Veure més »

Diotrefes d'Atenes

Diotrefes (en llatí Diotrephes, en grec antic Διοτρέφης) fou un militar atenenc enviat per l'oligarquia revolucionaria dels Quatre-cents l'any 411 aC per assolir el comandament dels estats subjectes a Atenes situats a Tràcia i establir governs addictes, segons Tucídides.

Nou!!: Grec antic і Diotrefes d'Atenes · Veure més »

Dioxip

Dioxip (en llatí Dioxippus, en grec antic Διώξιππος) fou un poeta còmic atenenc de la nova comèdia.

Nou!!: Grec antic і Dioxip · Veure més »

Diplodoc

Els diplodocs (Diplodocus) són un gènere de dinosaure sauròpode de la família dels diplodòcids, els fòssils dels quals foren descoberts per primer cop el 1877 per Samuel Wendell Williston.

Nou!!: Grec antic і Diplodoc · Veure més »

Diplopia

La diplopia o poliopia binocular (del gr. διπλόος, "doble", y ὄψ, ὀπός, "vista") és el terme que s'aplica a la visió doble, la percepció de dues imatges d'un únic objecte.

Nou!!: Grec antic і Diplopia · Veure més »

Dipnous

Els dipnous (Dipnoi, gr. 'dues respiracions') són una subclasse de peixos sarcopterigis proveïts d'un principi de pulmó derivat de la bufeta natatòria, per la qual cosa es coneixen com a peixos pulmonats.

Nou!!: Grec antic і Dipnous · Veure més »

Dipol elèctric

En física, un dipol (del grec antic, δίς (dis), «dues vegades»; πόλος (polos), «eix») és un fenomen electromagnètic que es produeix de dues maneres.

Nou!!: Grec antic і Dipol elèctric · Veure més »

Dipsacus sativus

El cardó de paraire o cardó (Dipsacus sativus) és una planta fanerògama pertanyent a la família de les caprifoliàcies.

Nou!!: Grec antic і Dipsacus sativus · Veure més »

Dipterocarpàcies

Les dipterocarpàcies (Dipterocarpaceae) són una família de plantes amb flors de l'ordre Malvaceae.

Nou!!: Grec antic і Dipterocarpàcies · Veure més »

Dirce

''Una '''Dirce''' cristiana'' (obra de Henryk Siemieradzki). Segons la mitologia grega, Dirce (en grec antic Δίρκη, en llatí Dirce) va ser l'esposa de Licos, rei de Tebes.

Nou!!: Grec antic і Dirce · Veure més »

Discrasita

La discrasita és un mineral d'argent de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Grec antic і Discrasita · Veure més »

Disestèsia

Disestèsia significa "sensació anormal".

Nou!!: Grec antic і Disestèsia · Veure més »

Dislàlia

La dislàlia és la dificultat permanent o transitòria per a la pronunciació correcta de determinats fonemes, causada per malformació o lesió de l'aparell exterior de la parla (llengua, llavis, dents, laringe).

Nou!!: Grec antic і Dislàlia · Veure més »

Disnòmia (satèl·lit)

Disnòmia, també conegut com a Eris I (designació provisional S/2005 (2003 UB313) 1), és l'única lluna coneguda d'Eris (el segon planeta nan més gros conegut en el sistema solar).

Nou!!: Grec antic і Disnòmia (satèl·lit) · Veure més »

Dispnea

Sistema respiratori complet La dispnea (del grec: dys- + pneu-/pno-) és una patologia consistent en la dificultat respiratòria o falta d'aire.

Nou!!: Grec antic і Dispnea · Veure més »

Dissakisita-(Ce)

La dissakisita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita.

Nou!!: Grec antic і Dissakisita-(Ce) · Veure més »

Diuquídes

Diuquídes (en llatí Dieuchidas, en grec antic Διευχίδας) de Mègara fou un historiador grec que va escriure una història de Mègara (Μεγαρικά) en cinc llibres almenys.

Nou!!: Grec antic і Diuquídes · Veure més »

Diuques

Diuques (en llatí Dieuches, en grec Διεύχης) fou un metge grec que va viure probablement al i pertanyia a l'Escola dogmàtica, segons diu Galè.

Nou!!: Grec antic і Diuques · Veure més »

Divina gràcia

Divina gràcia és un terme teològic present en diverses religions.

Nou!!: Grec antic і Divina gràcia · Veure més »

Divodurum Mediomatricorum

Divodurum Mediomatricorum (en grec antic Διουόδουρον) era el nom llatí de la ciutat de Metz, i capital dels mediomàtrics, un poble de la Gàl·lia Belga que posseïa un territori que arribava fins al Rin en temps de Juli Cèsar.

Nou!!: Grec antic і Divodurum Mediomatricorum · Veure més »

Dniéper

El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.

Nou!!: Grec antic і Dniéper · Veure més »

Doberes

Els doberes o dobers (en llatí doberes, en grec antic Δόβηρες) eren un poble de Tràcia que menciona Heròdot i diu que habitaven el territori al nord del mont Pangeu a la regió del llac Prasias, juntament amb els peons i els pieres.

Nou!!: Grec antic і Doberes · Veure més »

Doberos

Doberos (en llatí Doberus, en grec antic Δόβηρος) era una ciutat i un districte de Peònia a l'antiga Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Doberos · Veure més »

Docímia

Docímia (llatí Docimium, Docimia o Docimeium; grec Δοκίμια i Δοκίμειον)) va ser una ciutat de la Frígia Major, al nord-est de Sinnada, on hi havia unes famoses pedreres del marbre conegut per marbre de Sinnada o marbre docimític (docimites lapis), de color clar amb aigües porpra. La seva ubicació exacta ha estat discutida fins a èpoques recents, però sembla haver-hi acord que s'ubicaria a la moderna vila d'İscehisar, província d'Afyonkarahisar. Estrabó situa Docímia en algun lloc de Sinnada. Diu que la plana de Sinnada té uns 60 estadis de longitud, i més enllà hi ha Docímia. Li van explicar que hi havia una pedrera de marbre, d'on al principi s'extreien només petites peces. Però amb els treballs dels romans es van treure grans columnes d'una sola peça, que, a pesar del seu gran pes i grandària es portaven a Roma en vaixells. Estrabó diu també que eren d'una bellesa meravellosa, i que els colors vermells que feien estries en el marbre blanc s'atribuïen a les gotes de sang del déu moribund Atis.

Nou!!: Grec antic і Docímia · Veure més »

Docimàsia

Docimàsia (del grec antic: δοκιμασία / dokimasía) prové del verb δοκιμάζειν / dokimadsei, que significa «provar» o «assajar».

Nou!!: Grec antic і Docimàsia · Veure més »

Docimi

Dòcim o Docimi (en llatí Docimus o Docimius, en grec Δόκιμος o Δόκιμίος) va ser un jurista grecoromà al que s'atribueix una obra legal escrita en ordre alfabètic que Constantí Harmenòpulos menciona amb el títol de Τὸ μικρὸν κατὰ στοιχεῖον, i és coneguda normalment com a Synopsis Minor.

Nou!!: Grec antic і Docimi · Veure més »

Dodecafonisme

El dodecafonisme, del grec dodeka ('dotze') i fonos ('so'), també anomenat atonalisme organitzat, és una tècnica de composició en la qual es dona la mateixa importància a les dotze notes de l'escala cromàtica, a diferència d'altres sistemes en els quals hi ha una nota central i les altres compleixen relacions harmòniques o modals.

Nou!!: Grec antic і Dodecafonisme · Veure més »

Dodecanès

El Dodecanès (en grec Δωδεκάνησα, Dodekànisa, que significa 'dotze illes') és un arxipèlag de la mar Egea, pertanyent a Grècia, situat davant la costa sud-occidental de Turquia.

Nou!!: Grec antic і Dodecanès · Veure més »

Dodecàgon

En geometria, un dodecàgon és un polígon de dotze costats i, per tant, de dotze vèrtexs.

Nou!!: Grec antic і Dodecàgon · Veure més »

Dodona

Santuari de Dodona Dodona (en llatí Dodona, en grec antic Δωδώνη, de vegades Δωδών Dodón) era una ciutat de l'Epir a Tespròcia amb un oracle de Zeus, l'Oracle de Dodona, que era el més antic de Grècia.

Nou!!: Grec antic і Dodona · Veure més »

Dofí rostrat

El dofí rostrat (Steno bredanensis) és un dofí bastant gran que viu en aigües profundes càlides i tropicals d'arreu del món.

Nou!!: Grec antic і Dofí rostrat · Veure més »

Dolòpia

Dolòpia (en grec antic Δολοπία) era un territori a l'oest de Tessàlia, poblat pels dolops, una tribu epirota.

Nou!!: Grec antic і Dolòpia · Veure més »

Dolicocefàlia

Dolicocefàlia La dolicocefàlia (del grec dolichós, llarg, i kephalé, cap) és una característica anatòmica consistent en tenir el cap allargat, entenent per allargat la visió del crani des de la part superior, mesurada des de la part frontal (el front) a la part posterior.

Nou!!: Grec antic і Dolicocefàlia · Veure més »

Dolomene

Dolomene (en grec antic: Δολομηνή, 'Dolomené') era un districte del període selèucida i romà, a la regió d'Assíria, a la zona de la capital Nínive.

Nou!!: Grec antic і Dolomene · Veure més »

Doloncs

Els doloncs o dolonques (en llatí doloncae o dolonci, en grec antic Δόλογκοι)) eren una tribu tràcia, que segons sembla formava part del grup dels bitinis, diu Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Doloncs · Veure més »

Domeykodactylus

Domeykodactylus és un gènere extingit de pterosaures dsungariptèrids de la Formació Santa Ana del Cretaci inferior (Berriasià-Albià), trobat a la Quebrada de la Carreta a Antofagasta, Xile.

Nou!!: Grec antic і Domeykodactylus · Veure més »

Domne (escriptor)

Domne (en llatí Domnus, en grec Δόμνος) va ser un escriptor romà que va escriure un comentari sobre els Aforismes d'Hipòcrates.

Nou!!: Grec antic і Domne (escriptor) · Veure més »

Domne (metge jueu)

Domne (en llatí Domnus, en grec Δόμνος) va ser un metge jueu, tutor de Gessi, que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Domne (metge jueu) · Veure més »

Dones a Atenes

p.

Nou!!: Grec antic і Dones a Atenes · Veure més »

Dones a l'antiga Grècia

En les epopeies homèriques, l'antiga Grècia es descriu com una societat patriarcal.

Nou!!: Grec antic і Dones a l'antiga Grècia · Veure més »

Dones a la societat celta

Àrea actual de les llengües celtes La posició social de les dones celtes de l'antiguitat no es pot determinar amb certesa per la qualitat de les fonts.

Nou!!: Grec antic і Dones a la societat celta · Veure més »

Dora d'Ístria

Dora d'Ístria (Bucarest, Romania, 22 de gener de 1828– Florència, 17 de novembre de 1888) és el pseudònim de la duquessa Helena Koltsova-Massalskaya, també coneguda a Romania pel seu nom de naixement, Helena Ghica, que fou una intel·lectual i erudita, escriptora romàntica i activista feminista valaquiana de pares romanesos-albanesos.

Nou!!: Grec antic і Dora d'Ístria · Veure més »

Dorceu

Dorceu (en llatí Dorceus, en grec antic Δορκεύς) fill d'Hipocoont, va ser, segons la mitologia grega, un personatge de Lacedemònia que tenia un heròon a la vora d'Esparta, juntament amb el seu germà Sebros.

Nou!!: Grec antic і Dorceu · Veure més »

Dori (arma)

El dori (en grec antic δόρυ) era un tipus de llança.

Nou!!: Grec antic і Dori (arma) · Veure més »

Dorió (escriptor)

Dorió, en llatí Dorion, en grec antic Δωρίων, fou un gramàtic i crític grec que va viure en temps de l'emperador Adrià, al.

Nou!!: Grec antic і Dorió (escriptor) · Veure més »

Dorieu (poeta)

Doreu, en llatí Dorieus, en grec antic Δωριεύς, fou un poeta grec, autor d'un epigrama sobre Miló de Crotona que és conservat per Ateneu i inclòs a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Dorieu (poeta) · Veure més »

Dorieu d'Esparta

Doreu (en llatí Dorieus, en grec antic Δωριεύς) fou un príncep espartà, fill gran d'Anaxàndrides II i pare de Eurianax.

Nou!!: Grec antic і Dorieu d'Esparta · Veure més »

Dorilau de Comana

Dorilau (en llatí Dorylaus, en grec antic Δορύλαος) era un noble del regne del Pont que va créixer junt amb Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Grec antic і Dorilau de Comana · Veure més »

Doris (nereida)

Doris (en grec antic Δωρίς) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Doris (nereida) · Veure més »

Doros

Doros（Dorus, Δῶπος en grec antic) és l'heroi que donà nom als doris, un dels pobles de l'estirp hel·lènica. Dues llegendes diferents es relacionen amb aquest nom: la primera fa de Doros fill d'Hel·len amb la nimfa Orseis, per tant, net de Deucalió. És germà de Xutos i Èol, l'heroi epònim dels eolis, una altra gran branca dels hel·lens. En aquesta versió, Doros i els seus descendents, després d'haver viscut a la Ftiòtida, a Tessàlia, van emigrar a la regió de l'Olimp i l'Ossa, i després cap a la regió de Pindos, cap a l'interior, abans de tornar a marxar cap a l'Eta i finalment establir-se al Peloponès. Una altra versió fa de Doros fill d'Apol·lo i de Ftia i germà de Laòdoc i Polipetes. Els tres germans van ser assassinats per Etol, que els va prendre el seu reialme d'Etòlia, a la que donà nom, al nord del golf de Corint. Servi (Servius) diu que fou fill de Posidó i que va reunir el poble que va agafar el seu nom a la vora del mont Parnassos. Egimi va ser fill seu.

Nou!!: Grec antic і Doros · Veure més »

Doroteu (metge segle II aC)

Doroteu (en llatí Dorotheus, en grec antic Δωπόθεος) va ser un metge grec que va escriure l'obre titulada Ὑπομνήματα (Commentarii) mencionada per Flegó, que no es conserva.

Nou!!: Grec antic і Doroteu (metge segle II aC) · Veure més »

Doroteu (pintor)

Doroteu (en llatí Dorotheus, en grec antic Δωρόθεος) fou un pintor grec que va executar per a l'emperador Neró una còpia de l'Afrodita Anadyomene d'Apel·les de Colofó.

Nou!!: Grec antic і Doroteu (pintor) · Veure més »

Doroteu de Caldea

Doroteu de Caldea o Doroteu el Caldeu (en llatí Dorotheus, en grec antic Δωρόθεος) fou un escriptor grec que Plutarc menciona, i diu que era autor de l'obra περὶ λὶθων (Sobre les pedres), del que cita el segon llibre.

Nou!!: Grec antic і Doroteu de Caldea · Veure més »

Doroteu de Marcianòpolis

Doroteu de Marcianòpolis (en llatí Dorotheus, en grec antic Δωπόθεος) fou un bisbe grec que vivia vers el 431.

Nou!!: Grec antic і Doroteu de Marcianòpolis · Veure més »

Doroteu de Sidó

Doroteu de Sidó (en grec Δωπόθεος Dorotheos) va ser un poeta i astròleg grec que va escriure la major part de la seva obra en vers i sobre astrologia en un llibre titulat Pentabiblia o Pentateuc, o també Carmen astrologicum i del qual es conserva una altra obra sota el títol de ὰποτελέσματα (Apotelesmata).

Nou!!: Grec antic і Doroteu de Sidó · Veure més »

Dorygnathus

Dorygnathus (del grec; δορυ(dory), «llança» + γναθος (gnathos), «mandíbula»; «mandíbula amb forma de llança») va ser un gènere de pterosaure que va viure a Europa durant el període del Juràssic inferior (fa uns 180 milions d'anys) quan el mar era poc profund i va inundar gran part del continent.

Nou!!: Grec antic і Dorygnathus · Veure més »

Dosiades

Dosiades (en llatí Dosiadas, en grec Δωσιάδας) va ser un poeta grec nascut a Rodes, autor de dos enigmàtics poemes que consten a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Dosiades · Veure més »

Dositeu (historiador)

Dositeu (en llatí Dositheus, en grec antic Δωσίθεος) fou un historiador grec del qual es coneixen quatre obres.

Nou!!: Grec antic і Dositeu (historiador) · Veure més »

Dositeu de Colonos

Dositeu (en llatí Dositheus, en grec antic Δωσίθεος) fou un geòmetra grec nascut a Colonos al qual va dedicar Arquímedes algun dels seus llibres (sobre l'esfera i el cilindre i sobre les espirals).

Nou!!: Grec antic і Dositeu de Colonos · Veure més »

Dositeu Magister

Dositeu Magister (en llatí Dositheus Magister, en grec Δωσίθεος) va ser un mestre i escriptor grec.

Nou!!: Grec antic і Dositeu Magister · Veure més »

Dotan

Dotan (en grec antic Δοθαείμ) va ser una antiga ciutat cananea situada al nord de Siquem, a uns 100 km al nord d'Hebron on residia Jacob.

Nou!!: Grec antic і Dotan · Veure més »

Doto

Doto (en grec antic Δωτώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Doto · Veure més »

Dracaena

Dracaena (forma llatinitzada del grec antic δράκαινα - drakaina, "femella de drac") és un gènere de sauròpsids (rèptils) escatosos de la família Teiidae present a Amèrica del Sud, l'Equador, Colòmbia, el Perú i el Brasil.

Nou!!: Grec antic і Dracaena · Veure més »

Dracó (músic)

Dracó (en llatí Dracon, en grec antic Δράκων) fou un músic grec atenenc que va ser deixeble de Damó.

Nou!!: Grec antic і Dracó (músic) · Veure més »

Dracó d'Atenes

Dracó (en llatí Dracon, en grec antic Δράκων) fou l'autor del primer codi legal escrit d'Atenes anomenat Δεσμοί (Desmoi "llaços, cadenes"), per distingir-lo del νόμοί (Nomoi "llei, costum") de Soló.

Nou!!: Grec antic і Dracó d'Atenes · Veure més »

Dracó d'Estratonicea

Dracó, en llatí Dracon, en grec antic Δράκων, fou un gramàtic grec natural de Estratonicea, que va florir durant el regnat de l'emperador Adrià a la primera meitat del.

Nou!!: Grec antic і Dracó d'Estratonicea · Veure més »

Dracó de Pel·lene

Dracó (en llatí Dracon, en grec antic Δράκων) fou un militar de Pel·lene al que Dercil·lides va encomanar el govern de la ciutat d'Atarneu a Mísia que havia estat ocupada per un cos d'exiliats de Quios.

Nou!!: Grec antic і Dracó de Pel·lene · Veure més »

Dracó I

Dracó (en llatí Dracon, en grec Δράκων) fou el divuitè descendent d'Asclepi que va viure entre el i el.

Nou!!: Grec antic і Dracó I · Veure més »

Dracó II

Dracó II (en llatí Dracon, en grec Δράκων) fou segons Suides el fill de Tèssal i pare d'Hipòcrates probablement Hipòcrates IV.

Nou!!: Grec antic і Dracó II · Veure més »

Dracó III

Dracó III (en llatí Dracon, en grec Δράκων)) fou segons Suides fill d'Hipòcrates, probablement Hipòcrates IV. Va ser el metge personal de Roxana l'esposa d'Alexandre el Gran, a la part final del.

Nou!!: Grec antic і Dracó III · Veure més »

Dracena (planta)

La dracena (Dracaena, del grec antic - drakaina, 'drac femella') és un gènere de la família de les Asparagàcies que inclou més de cent d'espècies d'arbres i arbusts xeròfits, com la D. americana, D. arborea, D. cinnabari, D. draco, D. ombet, i D. tamaranae, creixen en zones àrides i semidesèrtiques.

Nou!!: Grec antic і Dracena (planta) · Veure més »

Dracontides

Dracontides (en llatí Dracontides, en grec antic Δρακοντίδης) fou un dels Trenta Tirans d'Atenes, un govern oligàrquic pro-espartà compost de trenta magistrats anomenats tirans, que succeí a la democràcia atenenca al final de la Guerra del Peloponès l'any 404 aC, segons diu Xenofont.

Nou!!: Grec antic і Dracontides · Veure més »

Draconyx

Draconyx (que significa «urpa de drac») és un gènere de dinosaures del Juràssic superior.

Nou!!: Grec antic і Draconyx · Veure més »

Drangiana

Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.

Nou!!: Grec antic і Drangiana · Veure més »

Dríada

'''Dríada''' d'Evelyn De Morgan. Una dríada és una nimfa del bosc unida a un arbre i que viu mentre aquest romangui viu.

Nou!!: Grec antic і Dríada · Veure més »

Driant

D'acord amb la mitologia grega, Driant (en grec antic Δρύας, gen. Δρύαντος) va ser un heroi, fill d'Ares.

Nou!!: Grec antic і Driant · Veure més »

Driant (fill de Licurg)

Driant (en grec antic Δρύας, gen. Δρύαντος), és un personatge de la mitologia grega, fill de Licurg, rei de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Driant (fill de Licurg) · Veure més »

Driles

Els driles (en llatí Drilae, en grec antic Δρῖλαι) eren un poble del Regne del Pont, prop de Trapezus (Trebisonda).

Nou!!: Grec antic і Driles · Veure més »

Drimys

Drimys és un gènere de plantes amb flor de la família de les winteràcies.

Nou!!: Grec antic і Drimys · Veure més »

Drinametos

Drinametos (en grec antic Δρυναίμετος, en llatí Drynaemetum) era una ciutat de Galàcia.

Nou!!: Grec antic і Drinametos · Veure més »

Driope

Driope transformada arbre. Johann Wilhelm Baur (1600-1640) Driope (en grec antic Δρυόπη, Dryope), era la filla única del rei Driops, o segons altres tradicions, d'Euritos.

Nou!!: Grec antic і Driope · Veure més »

Driops (mitologia)

Driops (en grec antic Δρύοψ Dryops) va ser un heroi grec i el mític fill del riu-deu Esperqueu.

Nou!!: Grec antic і Driops (mitologia) · Veure més »

Driosaure

lang.

Nou!!: Grec antic і Driosaure · Veure més »

Dromó (filòsof)

Dromó (en llatí Dromon, en grec antic Δρομῶν) fou un esclau del filòsof peripatètic Estrató de Làmpsac, que el va manumetre per la seva pròpia voluntat.

Nou!!: Grec antic і Dromó (filòsof) · Veure més »

Dromó (poeta)

Dromó (en llatí Dromon, en grec antic Δρομῶν) fou un poeta còmic atenenc de la comèdia mitjana que va escriure l'obra Ψάλτρια ("Psaltria", La tocadora d'arpa), de la que Ateneu de Nàucratis en va conservar dos fragments.

Nou!!: Grec antic і Dromó (poeta) · Veure més »

Dromeosàurids

Els dromeosàurids (Dromaeosauridae) constitueixen una família de dinosaures teròpodes similars als ocells.

Nou!!: Grec antic і Dromeosàurids · Veure més »

Dromeu d'Estimfal

Dromeu d'Estimfal (en llatí Dromeus, en grec antic Δρομεύς) fou un esportista grec que per dues vegades va obtenir una victòria als Jocs Olímpics, en la modalitat de dòlic, una carrera llarga a peu de longitud variable, però en anys desconeguts.

Nou!!: Grec antic і Dromeu d'Estimfal · Veure més »

Dromeu de Mantinea

Dromeu de Mantinea (en llatí Dromeus, en grec antic Δρομεύς) va ser un esportista grec nascut a Mantinea a Arcàdia, que va obtenir un triomf als Jocs Olímpics de l'antiguitat, guanyant la victòria al pancràtion a l'olimpíada 75 (480 aC).

Nou!!: Grec antic і Dromeu de Mantinea · Veure més »

Dromiquetes rei dels getes

Dromiquetes (en llatí Dromichaetes, en grec antic Δρομιχαίτης) va ser rei dels getes, contemporani de Lisímac de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Dromiquetes rei dels getes · Veure més »

Dsungaripterus

Dsungaripterus és un gènere de pterosaures dsungariptèrids amb una envergadura mitjana de 3 metres.

Nou!!: Grec antic і Dsungaripterus · Veure més »

Ducetius

Ducetius (en llatí Ducetius, en grec antic Δουκέτιος) fou rei dels sículs, una tribu nativa de l'interior de Sicília.

Nou!!: Grec antic і Ducetius · Veure més »

Dulgubnis

Els dulgubnis (en llatí Dulgubnii, en grec antic Δουλγούμνιοι) eren un poble germànic que segons Tàcit vivien al sud o sud-oest dels angrivaris, però segons Claudi Ptolemeu vivien a la riba dreta del Weser.

Nou!!: Grec antic і Dulgubnis · Veure més »

Dura Europos

Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.

Nou!!: Grec antic і Dura Europos · Veure més »

Durance

La Durença, Durance, Durença (segons la norma clàssica), o Durènço en provençal (segons la norma mistralenca) és un riu al sud-est de França, afluent del Roine, del qual és el segon afluent després del Saona pel que fa a la seva longitud i el tercer després del Saona i l'Isèra pel cabal.

Nou!!: Grec antic і Durance · Veure més »

Duris (pintor)

Duris (en grec antic Δοῦρις "Douris") va ser un ceramista i pintor de figures vermelles actiu entre els anys 500 aC i 460 aC.

Nou!!: Grec antic і Duris (pintor) · Veure més »

Duris de Samos

Duris de Samos (en grec antic Δοῦρις ὁ Σάμιος) fou un atleta, historiador i home d'estat grec natural de Samos.

Nou!!: Grec antic і Duris de Samos · Veure més »

Durrës

Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Nou!!: Grec antic і Durrës · Veure més »

E. R. Dodds

, nascut Eric Robertson Dodds, fou un filòleg clàssic irlandès.

Nou!!: Grec antic і E. R. Dodds · Veure més »

Eaces

Eaces (en llatí Aeaces, en grec antic Αἰάκης "Aiákes") fou fill de Silosó (Syloson) i net d'Eaces (el pare de Silosó i de Polícrates).

Nou!!: Grec antic і Eaces · Veure més »

Eantea

Eantea o Eante (en llatí Oeantheia o Oeanthe, en grec antic Οἰάνθεια) era una important ciutat de la Lòcrida Ozòlia a la part occidental del golf de Crissa o golf de Corint.

Nou!!: Grec antic і Eantea · Veure més »

Eàcides de l'Epir

Aecides o Eacides, (en llatí Aeacides, en grec antic Αἰακίδης "Aiakídes") fou rei de l'Epir del 322 aC fins al 317 aC i altre cop breument el 313 aC.

Nou!!: Grec antic і Eàcides de l'Epir · Veure més »

Eíone

Eíone (en grec antic Ἠιόνη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Eíone · Veure més »

Eòlia (illa)

Segons la mitologia grega, Eòlia (en grec antic Αἰολία; llatí Aeolia) era una illa sobre la qual regnava Èol i on mantenia tancats els vents.

Nou!!: Grec antic і Eòlia (illa) · Veure més »

Eòlice

Eòlice (en grec antic Οἰολύκη), també anomenada Deilice (Δειλύκη), era una nimfa de la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Eòlice · Veure més »

Eòrdia

Eòrdia (en llatí Eordaea o Eordaia, en grec antic Ἐορδία o Ἐορδαία) era un districte de l'alta Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Eòrdia · Veure més »

Eblani

Els eblani, eblanii o blanii (grec Ἐβλάνοι o Ἐβλάνιοι) -el nom grec varia en alguns manuscrits: Ebdani; Blani; Blanii - eren un grup tribal de l'antiga Irlanda coneguts per un únic esment a la Geographia de Claudi Ptolemeu, on esmenta que habitaven una regió de la costa oriental, al nord de Dublín.

Nou!!: Grec antic і Eblani · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: Grec antic і Ebre · Veure més »

Ecàlia

Ecàlia (en grec antic Οἰχαλία) era una ciutat de Tessàlia de la que parla Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Ecàlia · Veure més »

Ecònom

Ecònom (en grec οἰκονόμος, de οἰκος "oikos" "casa" i νόμος "nomos", "regla, llei", en llatí oeconomus, és una paraula del grec antic que significa "administrador o gestor de la llar". En època romana d'Orient el terme s'utilitzava per anomenar el directiu o tresorer d'una organització. En dret canònic, el terme designa l'individu encarregat de tenir cura dels béns temporals de l'Església en una diòcesi, i també al que s'encarrega de les propietats d'un monestir.

Nou!!: Grec antic і Ecònom · Veure més »

Ecdemita

Lecdemita és un mineral de la classe dels halurs.

Nou!!: Grec antic і Ecdemita · Veure més »

Ecfant de Siracusa

Ecfant (en grec antic Ἔκφαντος) va ser un astrònom i filòsof pitagòric grec del segle IV aC, nascut a Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Ecfant de Siracusa · Veure més »

Echembrote

Echembrote o Equembrot (en llatí Echembrotus, en grec antic Ἐχέμβροτος) va ser un poeta, músic i flautista (αὐλῳδός), natural de l'Arcàdia, que va viure els últims anys del.

Nou!!: Grec antic і Echembrote · Veure més »

Echinospartum

Echinospartum és un gènere de plantes amb flor de la tribu Genisteae de la família Fabaceae.

Nou!!: Grec antic і Echinospartum · Veure més »

Echium webbii

Echium webbii és una espècie de planta herbàcia de la família de les Boraginàcies.

Nou!!: Grec antic і Echium webbii · Veure més »

Eclipsi

Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.

Nou!!: Grec antic і Eclipsi · Veure més »

Ectasià

L'Ectasià és el segon període geològic de l'era Mesoproterozoica, i durà entre fa 1.400 i 1.200 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Ectasià · Veure més »

Edafosaure

Els edafosaures (Edaphosaurus) són un gènere extint de sinàpsids de la família dels edafosàurids que visqueren a Europa i Nord-amèrica des del Carbonífer superior fins al Permià inferior, fa entre 272,3 i 303,4 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Edafosaure · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Grec antic і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Edat d'or

''L'edat d'or'' segons Pietro da Cortona (1640) L'edat d'or (en grec antic χρύσεον γένος, en llatí aurea aetas o Saturnia regna "regne de Saturn") és el nom donat, a l'antiga Grècia i al món romà, al mite que defineix el període següent a la Creació de l'home i que s'associa amb la innocència i la felicitat, en una mena d'al·legoria amb la infància de la humanitat.

Nou!!: Grec antic і Edat d'or · Veure més »

Edònida

Edonis o Edònida (en grec antic Ἠδωνίς, Ἠδωνίδα) era un districte de Tràcia habitat pel poble dels edons, Era a l'esquerra del riu Estrímon des del llac Cercinitis fins al riu Nestos i entre el mont Orbelos al nord i el Prieres al sud.

Nou!!: Grec antic і Edònida · Veure més »

Edetans

Els edetans (en llatí edetani, en grec antic Ἠδητανοί) eren un poble iber d'Hispània, a la Tarraconense.

Nou!!: Grec antic і Edetans · Veure més »

Edicte sobre els preus màxims

Pergamonmuseum, Berlín. Una de les quatre parts de l'edicte (en grec) que figura en una peça de fusta reutilitzada com a marc d'una porta a l'església medieval de Sant Joan Crisòstom, a Geraki, Grècia. LEdicte sobre els preus màxims, també conegut com a Edicte sobre preus o Edicte de Dioclecià (en llatí, Edictum De Pretiis Rerum Venalium), va ser una norma promulgada l'any 301 per l'emperador romà Dioclecià que fixava els preus màxims per a més de 1300 productes, a més a més d'establir el cost de la mà d'obra per produir-los.

Nou!!: Grec antic і Edicte sobre els preus màxims · Veure més »

Edipòdia

LEdipòdia (en grec antic Οἰδιπόδεια) és un poema perdut del Cicle tebà que formava part del Cicle èpic (Επικὸς Κύκλος).

Nou!!: Grec antic і Edipòdia · Veure més »

Editorial Gredos

Editorial Gredos és una editorial en llengua castellana pertanyent des de 2006 al Grup RBA i amb seu a Barcelona.

Nou!!: Grec antic і Editorial Gredos · Veure més »

Editorial Ramon Sopena

LEditorial Ramon Sopena, fundada el 1894, perdurà durant més d'un segle, i fou coneguda sobretot pels seus famosos diccionaris, com el de llatí o grec, amb els quals van estudiar milions d'estudiants a l'Estat espanyol i a Llatinoamèrica durant diverses dècades.

Nou!!: Grec antic і Editorial Ramon Sopena · Veure més »

Edos (divinitat)

Edos (en grec Αἰδώς Aidṓs; literalment 'vergonya', 'pudor') en la mitologia grega era la deessa de la vergonya, la modèstia i la humilitat, essent alhora la deïtat que representava el sentiment de la dignitat humana, com una qualitat de reverència o vergonya que reprimeix els homes de fer el que és inapropiat.

Nou!!: Grec antic і Edos (divinitat) · Veure més »

Educació espartana

XIX de nois espartans fent exercici mentre unes noies en fan befa. Leducació espartana (grec àtic: ἀγωγή, agogè; grec dòric: ἀγωγά, agogà) fou el programa rigorós d'educació i entrenament imposat a tots els ciutadans d'Esparta de sexe masculí tret dels primogènits de les dinasties regnants dels agíades i els euripòntides.

Nou!!: Grec antic і Educació espartana · Veure més »

Eeció

Eeció (en grec antic Ήετίων), va ser, segons la mitologia grega, un rei de Tebes, a Mísia.

Nou!!: Grec antic і Eeció · Veure més »

Eetes

Jàson rebut pel Rei Eetes Eetes (grec antic Αἰήτης, llatí Aeetes), fou un rei mític fill d'Hèlios i de Perseis que inicialment havia rebut del seu pare el regne de Corint, però l'havia deixat pel de la Còlquida, país situat al peu del Caucas, vora el Mar Negre.

Nou!!: Grec antic і Eetes · Veure més »

Efeb

Efeb o efebus (en grec antic ἔφηβος) era el nom que s'aplicava als joves atenencs quan arribaven a l'edat de 18 anys i durava fins als 20 anys en què esdevenien homes i eren admesos en tots els drets i deures dels ciutadans excepte aquells que per llei no es podien exercir fins a edat més avançada.

Nou!!: Grec antic і Efeb · Veure més »

Efendi

Un effendi turc (1862) Efendi fou un títol otomà d'origen grec, que voldria dir ‘senyor’, ‘mestre’.

Nou!!: Grec antic і Efendi · Veure més »

Efialtes (general atenès)

Efialtes (en llatí Ephialtes, en grec antic Ἐφιάλτης) fou un general i polític atenenc, fill de Sofònides, o segons Diodor de Sicília fill de Simònides.

Nou!!: Grec antic і Efialtes (general atenès) · Veure més »

Efialtes (general macedoni)

Efialtes (en llatí Ephialtes, en grec antic Ἐφιάλτης) fou un general macedoni d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Efialtes (general macedoni) · Veure més »

Efialtes (mitologia)

Efialtes (en llatí Ephialtes, en grec antic Ἐφιάλτης), segons la mitologia grega, és el nom de dos gegants: 1.

Nou!!: Grec antic і Efialtes (mitologia) · Veure més »

Efialtes d'Atenes

Efialtes (en llatí Ephialtes, en grec antic Ἐφιάλτης) fou un orador atenenc, un dels que Alexandre el Gran en va exigir l'entrega l'any 335 aC després de la destrucció de Tebes.

Nou!!: Grec antic і Efialtes d'Atenes · Veure més »

Efialtes de Mèlida

Efialtes (en llatí Ephialtes, en grec antic Ἐφιάλτης) fou un pastor de Mèlida (Tessàlia, al sud-est de les Termòpiles), que va trair la seva pàtria amb l'esperança de rebre una recompensa dels perses.

Nou!!: Grec antic і Efialtes de Mèlida · Veure més »

Efraïm (historiador)

Efraïm (en llatí Ephraem, en grec antic Ἐφραὴμ) fou un cronògraf i historiador grec del començament del nascut a Constantinoble.

Nou!!: Grec antic і Efraïm (historiador) · Veure més »

Efraïm de Milasa

Efraïm (en llatí Ephraem, en grec antic Ἐφραὴμ) fou bisbe de Milasa (Mylasa) a Cària.

Nou!!: Grec antic і Efraïm de Milasa · Veure més »

Efraïm de Querson

Efraïm (en llatí Ephraem o Ephraim, en grec antic Ἐφραὴμ o Ἐφραὶμ) fou un religiós que va ser bisbe de Querson a Crimea.

Nou!!: Grec antic і Efraïm de Querson · Veure més »

Egíal

Egíal (en grec antic Αιγιαλός, que significa 'litoral', 'vora de la mar') era una ciutat grega que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Egíal · Veure més »

Egíal (Paflagònia)

Egíal (en grec antic Αἰγιαλός, que significa 'litoral', 'vora de la mar') era una ciutat grega situada a la costa de Paflagònia de la que parla Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on diu que formava part del territori governat pel rei Pilemenes.

Nou!!: Grec antic і Egíal (Paflagònia) · Veure més »

Egícion

Egícion (en grec antic: Αἱγἱτιον, 'Aigítion', en llatí Aegitium) era una ciutat d'Etòlia, a la frontera amb la Lòcrida, situada entre muntanyes a uns 80 estadis del mar.

Nou!!: Grec antic і Egícion · Veure més »

Egílipe

Egílipe (en grec antic Ἀιγίλιψ) era una illa a la mar Jònica, a l'antiga Grècia que Homer menciona al «Catàleg de les naus» a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Egílipe · Veure més »

Egesta (filla d'Hípotes)

Segons la mitologia grega, Egesta o també Segesta (en grec antic Αιγέστα) fou una filla d'Hípotes, heroi troià.

Nou!!: Grec antic і Egesta (filla d'Hípotes) · Veure més »

Egeu (fill de Pandíon)

440-430 aC). Segons la mitologia grega, Egeu (en grec antic Αἰγεύς) va ser un rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Pília.

Nou!!: Grec antic і Egeu (fill de Pandíon) · Veure més »

Egialea

Egialea (en grec antic Αἰγιάλεια), segons la mitologia grega, va ser una filla d'Adrast, rei d'Argos i d'Amfitea.

Nou!!: Grec antic і Egialea · Veure més »

Egialeu

D'acord amb la mitologia grega, Egialeu (en grec antic Αἰγιαλεύς) va ser un heroi, fill d'Adrast, rei d'Argos, i d'Amfítea.

Nou!!: Grec antic і Egialeu · Veure més »

Egim

Egim (en llatí Aegimos o Aegimus, en grec) fou un antic metge grec nadiu de Vèlia, a Lucània, esmentat per Galè, del que diu que va ser la primera persona que va escriure un tractat sobre el pols arterial.

Nou!!: Grec antic і Egim · Veure més »

Egipi

Egipi (en grec antic Αἰγυπιός) va ser segons la mitologia grega un fill d'Anteu i Bulis.

Nou!!: Grec antic і Egipi · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Grec antic і Egipte · Veure més »

Egipte (fill de Belos)

Egipte (en grec antic ΑἴγυπτοςAigyptos) va ser segons la mitologia grega un fill de Belos i Anquinoe o Aquiroe.

Nou!!: Grec antic і Egipte (fill de Belos) · Veure més »

Egis

Egis (en grec antic Αἴγυς) era una ciutat de Lacònia, prop de la frontera amb Arcàdia a l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Egis · Veure més »

Egist

Egist (en grec antic Αίγισθος Aigistos) va ser, segons la mitologia grega el fruit de les relacions incestuoses de Tiestes i de la seva filla, Pelopea.

Nou!!: Grec antic і Egist · Veure més »

Egla

Egla o Egle (en grec antic Αίγλη) va ser la filla més petita d'Asclepi i de Epíone.

Nou!!: Grec antic і Egla · Veure més »

Egle

D'acord amb la mitologia grega, Egle (en grec antic Αἴγλη) va ser una filla de Panopeu, heroi de la Fòcida.

Nou!!: Grec antic і Egle · Veure més »

Egospòtamos

Egospòtamos o Egospòtams (en llatí Aegospotami, en grec antic Αἰγὸς Ποταμοί)Mish, Frederick C., Editor en cap.

Nou!!: Grec antic і Egospòtamos · Veure més »

Einauta

Einauta (plural llatí Aeinautae plural grec Ἀειναῦται) del grec άει (sempre) i ναύτης (mariner) eren uns magistrats de la ciutat de Milet, els que havien obtingut el poder suprem després de la deposició dels darrers tirans anomenats Toes i Darnasenor.

Nou!!: Grec antic і Einauta · Veure més »

Ejecció

Faial, Açores. Les ejeccions, tefres o piroclasts (del grec πυρóκλαστος format de pyro — foc i klastos — fragment) són els fragments de roca sòlida expulsats a l'aire durant l'erupció d'un volcà.

Nou!!: Grec antic і Ejecció · Veure més »

Eketla

Eketla (en llatí Echetla, en grec antic Ἐχέτλα) va ser una ciutat fortalesa de Sicília a la frontera del territori de Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Eketla · Veure més »

Ekklesia

El Teatre de Dionís, al peu de l'Acròpoli d'Atenes. Un dels llocs de reunió de l'Ekklesia. Lecclesia o ekklesia (en grec antic: ἐκκλησία, en grec modern Εκκλησία, assemblea del poble) era la principal assemblea de la democràcia d'Atenes a l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Ekklesia · Veure més »

Ekplexita

Lekplexita és un mineral que pertany al grup de la valleriïte.

Nou!!: Grec antic і Ekplexita · Veure més »

Ekpyrosis

ekpyrosis és un concepte creat per la filosofia estoica.

Nou!!: Grec antic і Ekpyrosis · Veure més »

El Pireu

Vista del Pireu des del port El Pireu (en grec modern Πειραιά(ς), Pireà(s); en grec antic Πειραιεύς, Pireéfs) és una ciutat del sud-est de Grècia situada al nomós (departament) de l'Àtica, a la riba del golf Sarònic.

Nou!!: Grec antic і El Pireu · Veure més »

El rapte d'Hèlena

El rapte d’Hèlena (en grec antic Ἐλένης ἁρπαγή) narra el fet mitològic del rapte d'Hèlena de Troia a mans de Paris, príncep d'Ílion, acte que desencadenarà el conflicte de la Guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і El rapte d'Hèlena · Veure més »

El sopar dels erudits

El sopar dels erudits (títol original en grec, Deipnosophistaí: deipnon, 'sopar' i sophistai, 'sofistes') és una extensa obra de recerca literària i antiquària de l'escriptor hel·lenístic Ateneu de Nàucratis, escrita a Roma a principis del.

Nou!!: Grec antic і El sopar dels erudits · Veure més »

El turmentador de si mateix

El turmentador de si mateix (en llatí Heautontimorumenos, que, de fet, és un títol en llengua grega) és una comèdia de l'autor llatí Publi Terenci Àfer (Cartago, 195 aC- 159 aC).

Nou!!: Grec antic і El turmentador de si mateix · Veure més »

Elafebòlia

Elafebòlia (en grec antic ἐλαφηβόλια) era el festival més gran de la ciutat de Hiàmpolis a la Fòcida, que se celebrava cada any en honor d'Àrtemis suposadament en commemoració d'una victòria sobre els tessalis que havien assolat el país i bloquejat als focis a la ciutat.

Nou!!: Grec antic і Elafebòlia · Veure més »

Elagàbal

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.

Nou!!: Grec antic і Elagàbal · Veure més »

Elatea

Elatea (en llatí Elateia o Elatia, en grec antic Ἐλάτεια) era una ciutat de Fòcida, la més important del país després de Delfos.

Nou!!: Grec antic і Elatea · Veure més »

Elí (jutge)

Elí (en hebreu עלי, ʻEli, ʻĒlî, que significa Ascensió o Déu és el més alt; en grec antic, Ηλί, Ēli; en llatí Heli), va ser, segons el Llibre de Samuel, un Summe sacerdot hebreu i Jutge d'Israel, a la ciutat de Siló.

Nou!!: Grec antic і Elí (jutge) · Veure més »

El·lòtia

El·lòtia o Hel·lòtia (en grec antic ἐλλώτια o ἑλλώτια) era un festival amb carreres de torxes que se celebrava cada any a Corint en honor d'Atena venerada com a deessa del foc, segons Ateneu de Nàucratis i lEtymologicum Magnum.

Nou!!: Grec antic і El·lòtia · Veure més »

Elbrús

LElbrús és una muntanya situada al Caucas occidental, a la república russa de Kabardino-Balkària, a prop de la frontera amb Karatxai-Txerkèssia i Geòrgia.

Nou!!: Grec antic і Elbrús · Veure més »

Eleünt

Eleünt (grec Ἐλαιοûς Elaious o Ἐλεοûς Eleous, llatí Elaeus) fou una ciutat, la més al sud del Quersonès traci, a l'Hel·lespont, al nord del promontori de Mastúsia (Mastusium).

Nou!!: Grec antic і Eleünt · Veure més »

Electra

En la mitologia grega, Electra (en Ἠλέκτρα), és una heroïna filla d'Agamèmnon i Clitemnestra.

Nou!!: Grec antic і Electra · Veure més »

Electra (filla d'Oceà)

Tieck, Elektra, 1824 Segons la mitologia grega, Electra (en grec antic Ἠλέκτρα), també dita Ozomene (Ὀζομένη), va ser una oceànide, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Electra (filla d'Oceà) · Veure més »

Electra (Plèiade)

D'acord amb la mitologia grega, Electra (en grec antic Ἠλέκτρα), va ser una de les Plèiades, que eren les set filles d'Atles i Plèione i vivien a l'illa de Samotràcia Estimada per Zeus, va engendrar Dàrdan, que va anar de Samotràcia a Troia on va fundar la dinastia reial troiana.

Nou!!: Grec antic і Electra (Plèiade) · Veure més »

Electre

Lelectre és un mineral de la classe dels elements natius.

Nou!!: Grec antic і Electre · Veure més »

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Nou!!: Grec antic і Electricitat · Veure més »

Electroestàtica

l'adherència estàtica a la roba. L'electroestàtica és la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics produïts per distribucions de càrregues estàtiques (és a dir, que no canvien al llarg del temps).

Nou!!: Grec antic і Electroestàtica · Veure més »

Elefantis

Elefantis (en llatí Elephantis, en grec antic Ἐλεφαντίς) era probablement el pseudònim d'una poeta eròtica que mencionen Marc Valeri Marcial i Suetoni.

Nou!!: Grec antic і Elefantis · Veure més »

Elefants

Els elefants són grans mamífers terrestres de l'ordre dels proboscidis.

Nou!!: Grec antic і Elefants · Veure més »

Elefènor

Elefènor (en grec antic Ἐλεφήνωρ) va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Eubea, fill de Calcodont i net d'Abant, a qui havia succeït en el tron d'Eubea.

Nou!!: Grec antic і Elefènor · Veure més »

Eleia

Eleia (en grec antic Ἐληΐα) va ser una ciutat situada a l'oest de Singara (Sindjar).

Nou!!: Grec antic і Eleia · Veure més »

Eleusa (ciutat)

Eleusa (en grec antic Ἐλεοῦσσα) era una ciutat de la costa de la Cilícia Tràquea, situada en una illa que portava el mateix nom molt propera a la costa.

Nou!!: Grec antic і Eleusa (ciutat) · Veure més »

Eleusínion

L'Eleusínion (en grec antic Ελευσινίων) és un temple situat a la part sud de l'Acròpoli d'Atenes relacionat amb els cultes eleusinis a Demèter, deessa de l'agricultura i a Persèfone.

Nou!!: Grec antic і Eleusínion · Veure més »

Eleusi

Eleusi (en llatí Elaeusius, en grec antic Ἐλαιούσιος) va ser un metge grec que va viure probablement al o una mica abans, segons el cita Sorà, que l'anomena com un dels seguidors d'Asclepíades Bitini.

Nou!!: Grec antic і Eleusi · Veure més »

Eleusis (ciutat)

Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era una ciutat de l'Àtica situada en una altura a poca distància del mar, enfront de l'illa de Salamina.

Nou!!: Grec antic і Eleusis (ciutat) · Veure més »

Eleusis (districte)

Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era un demos o districte d'Àtica situada a uns 20 km d'Atenes, a la frontera entre l'Àtica i Mègara.

Nou!!: Grec antic і Eleusis (districte) · Veure més »

Eleusis (fill d'Hermes)

Segons la mitologia grega, Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) va ser un heroi epònim de la ciutat d'Eleusis, ciutat que fundà i consagrà a Demèter.

Nou!!: Grec antic і Eleusis (fill d'Hermes) · Veure més »

Eleutèria

Eleutèria (en llatí Eleutheria en grec antic Ἐλευθερία), que significa "Llibertat", era el nom general que es donava a diverses festes que se celebraven a l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Eleutèria · Veure més »

Eli Dionisi

Eli Dionisi (en llatí Aelius Dionysius en grec Αἴλιος Διονύσιος) va ser un retòric grec nascut a Halicarnàs que va viure al, en temps de l'emperador Adrià.

Nou!!: Grec antic і Eli Dionisi · Veure més »

Eli Herodià

Eli Herodià (en llatí Elius Herodianus, en grec Αἴλιος Ἡρωδιανός) va ser un dels més famosos escriptors i gramàtics de l'antiguitat, fill d'Apol·loni Díscol.

Nou!!: Grec antic і Eli Herodià · Veure més »

Eli Promot

Eli Promot (en llatí Aelius Promotus, en grec antic) va ser un metge grec d'Alexandria que hauria viscut després de l'època de Pompeu el Gran, probablement al encara que alguns historiadors el consideren més antic, excepte Johann Ludwig Choulant que el considera actiu després de la primera meitat del.

Nou!!: Grec antic і Eli Promot · Veure més »

Eli Serapió

Eli Serapió (en llatí Aelius Serapion o Sarapion, en grec antic Σεραπίων) va ser un distingit sofista i retòric d'Alexandria del temps d'Adrià.

Nou!!: Grec antic і Eli Serapió · Veure més »

Eli Teó

Eli Teó (en llatí Aelius Theon, en grec antic Αἴλιος Θέων) va ser un sofista i retòric grec nadiu d'Alexandria, que va viure als segles I i II, a l'època de Quintilià.

Nou!!: Grec antic і Eli Teó · Veure més »

Elià Mecci

Elià Mecci (en llatí Aelianus Meccius, en grec antic) era un metge romà que devia viure al, ja que Galè diu que va ser el primer dels seus mestres, al que menciona sempre amb molt de respecte.

Nou!!: Grec antic і Elià Mecci · Veure més »

Elià Tàctic

Elià Tàctic, en llatí Aelianus Tacticus, en grec antic, fou un escriptor grec que va viure a Roma, que no s'ha de confondre amb Claudi Elià.

Nou!!: Grec antic і Elià Tàctic · Veure més »

Elies Ècdic

Elies Ècdic (en llatí Elias Ecdicus, en grec Ἠλίας Ἔκδικος), fou un escriptor grec d'època desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Elies Ècdic · Veure més »

Elies de Carax

Elies de Carax, en llatí Elias, en grec antic Ἠλίας, fou el suposat autor d'un tractat de versificació en grec existent a la Biblioteca Marciana a Venècia i que va signat per Helias monjo de Charax.

Nou!!: Grec antic і Elies de Carax · Veure més »

Elies de Creta

Elies de Creta (en grec antic Ἠλίας) fou un escriptor grec al qual s'atribueixen diversos llibres.

Nou!!: Grec antic і Elies de Creta · Veure més »

Elies el Monjo

Elies el Monjo (en grec Ἠλίας) fou un monjo grec autor d'un discurs sobre la nativitat titulat προεόρτιον, que és esmentat per Lleó Al·laci (Leo Allatius) al seu De Symeconum Scriptis Diatriba (p. 101).

Nou!!: Grec antic і Elies el Monjo · Veure més »

Elimea

Elimea (o Elimeia segons Estrabó o Elimiotis segons Flavi Arrià) (en grec antic Ελίμεια) fou un districte del sud-oest de Macedònia limitat per Eòrdia i Piera o Pieira i arribava per l'oest fins al Pindos.

Nou!!: Grec antic і Elimea · Veure més »

Elir

Elir (en llatí Elyrus, en grec antic Έλυρος) va ser una ciutat del sud-oest de Creta, que Escílax de Carianda situa entre Cidònia i Lissos.

Nou!!: Grec antic і Elir · Veure més »

Elisars

Els elisars (en llatí Elisari, en grec Elisaroi) foren un poble d'Aràbia que vivia a la regió de Bab al-Mandeb a la mar Roja, entre els cassaniti al nord i els homerites a l'est.

Nou!!: Grec antic і Elisars · Veure més »

Elizebeth Friedman

, nascuda Elizebeth Smith, fou una criptoanalista estatunidenca.

Nou!!: Grec antic і Elizebeth Friedman · Veure més »

Elkasai

Elkasai (Έλκασαΐ) o Elkesai (Έλκεσαΐ) o Elxai (Ήλξαί) o Elkhasí (Ήλχασΐ) va ser un profeta i fundador de la secta judeocristiana dels elkasaïtes, que es va originar a l'est del riu Jordà i que es vinculava amb els corrents gnòstics i amb el sincretisme.

Nou!!: Grec antic і Elkasai · Veure més »

Ellobius

Ellobius és un gènere de rosegadors de la família dels cricètids.

Nou!!: Grec antic і Ellobius · Veure més »

Elone

Elone (en grec antic Ἠλώνη) era una ciutat de Perrèbia a l'antiga Tessàlia mencionada per Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, juntament amb Orte i Oloòsson.

Nou!!: Grec antic і Elone · Veure més »

Elpènor

A la mitologia grega, Elpènor (en grec antic), és un dels companys d'Ulisses en la seva tornada de Troia.

Nou!!: Grec antic і Elpènor · Veure més »

Els cavallers (obra de teatre)

Els cavallers (en grec antic: Ἱππεῖς) és una obra satírica d'Aristòfanes escrita en el 424 aC, consistent en una crítica desenfrenada a Cleó, un dels homes més poderosos de l'antiga Atenes.

Nou!!: Grec antic і Els cavallers (obra de teatre) · Veure més »

Els Heràclides

Hèracles amb Tèlef, un dels seus fills. s. I - II. Museu del Louvre, París Els heràclides (en grec antic Ηρακλείδαι) és una tragèdia de les anomenades patriòtiques, escrita per Eurípides.

Nou!!: Grec antic і Els Heràclides · Veure més »

Els ocells (obra de teatre)

Teatre de Dionís al peu de l'Acròpolis. S'hi representaven les comèdies aristofàniques Els ocells (en grec antic: Ὄρνιθες) és una comèdia escrita per Aristòfanes.

Nou!!: Grec antic і Els ocells (obra de teatre) · Veure més »

Els Quatre-cents

Consell dels Cinc-cents, on els polítics es posaven dempeus mentre parlaven. Al fons hi ha l'Acròpoli d'Atenes Els Quatre-cents (en grec antic οἱ τετρακόσιοι, hoi tetrakósioi) va ser una institució creada a Atenes després de la revolució oligàrquica de l'any 411 aC, durant la Guerra de Decèlia, darrera fase de la Guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Els Quatre-cents · Veure més »

Els treballs i els dies

Els treballs i els dies (en grec antic: Ἔργα καὶ Ἡμέραι, referit de vegades pel nom llatí Opera et Dies) és un poema d'uns 800 versos compost per Hesíode al voltant del 700 aC.

Nou!!: Grec antic і Els treballs i els dies · Veure més »

Emació (fill de Titonos)

Segons la mitologia grega, Emació (en grec antic Ἠμαθίων) va ser un rei d'Etiòpia, fill de Titonos i d'Eos.

Nou!!: Grec antic і Emació (fill de Titonos) · Veure més »

Embrió

Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.

Nou!!: Grec antic і Embrió · Veure més »

Emfiteusi

Lemfiteusi (del llatí emphyteusis, amb el mateix significat, derivat del grec ἐμφυτεύω, "empeltar", "plantar", i per extensió "introduir", "implantar", "establir a") és una figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble (perpètuament o a llarg termini) a canvi del pagament d'un tribut (anual o semestral) que s'anomena «cànon» o «cens».

Nou!!: Grec antic і Emfiteusi · Veure més »

Emilio Gino Segrè

Emilio Gino Segrè (Tívoli, Itàlia 1905 – Lafayette 1989) fou un físic italo-americà que, juntament amb Owen Chamberlain, va guanyar l'any 1959 el Premi Nobel de Física pel descobriment de l'antiprotó.

Nou!!: Grec antic і Emilio Gino Segrè · Veure més »

Emona

Emona (en llatí Emona o Haemona, en grec antic Μ̓́ωνα, Ἥμωνα) va ser una ciutat de Pannònia a la vora del riu Save.

Nou!!: Grec antic і Emona · Veure més »

Empatia

Mòdul al Museu de l'Empatia L'empatia (del grec antic ἐν, 'dins, a l'interior' i πάθoς, 'patiment', 'el que està succeint') és la participació efectiva i, en general, emotiva, d'una persona en una realitat aliena.

Nou!!: Grec antic і Empatia · Veure més »

Emperador (insecte)

Els emperadors (Anax) són un gènere d'odonats anisòpters de la família Aeshnidae.

Nou!!: Grec antic і Emperador (insecte) · Veure més »

Emperadrius romanes

Aquest és un llistat de les dones que van ser emperadrius romanes, és a dir, la esposa de l'emperador romà, el governant de l'Imperi Romà.

Nou!!: Grec antic і Emperadrius romanes · Veure més »

Empiema

Un empiema (del grec ἐμπύημα "abscés") és una acumulació de pus dins d'una cavitat anatòmica natural preexistent.

Nou!!: Grec antic і Empiema · Veure més »

Empirisme

John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.

Nou!!: Grec antic і Empirisme · Veure més »

Emplectita

Lemplectita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la calcostibita.

Nou!!: Grec antic і Emplectita · Veure més »

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Grec antic і Empordà · Veure més »

Emporium (Roma)

Restes de l''''Emporium'', sobre la riba esquerra del Tiber. Emporium era l'antic port fluvial de la ciutat de Roma, situat aproximadament entre l'Aventí i el Testaccio.

Nou!!: Grec antic і Emporium (Roma) · Veure més »

Empusa

Empusa (en grec antic Ἔμπουσα), era, segons la mitologia grega, un espectre del seguici de la deessa Hècate.

Nou!!: Grec antic і Empusa · Veure més »

Enantiòmer

Isòmers D- i L- de l'àcid làctic En química, un enantiòmer (del grec ἐνάντιος, 'invers', i μέρος, 'part' o 'porció') és un de dos estereoisòmers que són imatges especulars completes no superimposables l'una a l'altra, de la mateixa manera que dues mans són "iguals" però inverses.

Nou!!: Grec antic і Enantiòmer · Veure més »

Enareus

Segons Heròdot, els Enareus (en grec antic ἐναρής) van ser profetes o xamans escites als que va descriure com a hermafrodites o andrògins.

Nou!!: Grec antic і Enareus · Veure més »

Enargita

Lenargita (del grec enarges, evident) és un mineral de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Grec antic і Enargita · Veure més »

Enàrete

Segons la mitologia grega, Enàrete (en grec antic Ἐνάρετη), va ser filla de Deímac, rei de Trica, a Tessàlia.

Nou!!: Grec antic і Enàrete · Veure més »

Enòcoa

625‑600 aC, Musée du Louvre Una enòcoa (del grec antic οἰνοχόη, oinokhoe, derivat dοἶνος, oinos, 'vi', i χέω, kheo, 'abocar') era un recipient de ceràmica de l'antiga Grècia semblant a una gerra, utilitzat per servir el vi.

Nou!!: Grec antic і Enòcoa · Veure més »

Enòfita

Enòfita (en grec antic Οἰνόφυτα) era una petita ciutat de Beòcia on el 457 o 456 aC els atenencs comandats per Mirònides van derrotar els tebans i van obtenir el control de Beòcia.

Nou!!: Grec antic і Enòfita · Veure més »

Encèlad

Encèlad (en grec clàssic Ἐγκέλαδος, Enkelados; en llatí Enceladus) va ser un gegant, fill de Gea nascut de la sang d'Urà vessada per la castració d'aquest a mans de Cronos.

Nou!!: Grec antic і Encèlad · Veure més »

Encíclica

Benet XIV és considerat com a autor de la primera encíclica. A l'Església Catòlica, una encíclica és una carta oficial del papa feta pública i per la que exerceix el seu magisteri ordinari.

Nou!!: Grec antic і Encíclica · Veure més »

Endeis

Endeis (en grec antic Ένδαιος) va ser una heroïna, filla d'Esciró, heroi corinti, i de Cariclo.

Nou!!: Grec antic і Endeis · Veure més »

Endofòbia

L'endofòbia és un neologisme que s'entén com l'aversió o menyspreu als aspectes de la identitat cultural i/o característiques fenotípiques del propi grup ètnic, com també als individus de la mateixa nació, ja sigui sol per tenir la nacionalitat o els aspectes socioculturals de la idiosincràsia del país o regió al que pertany.

Nou!!: Grec antic і Endofòbia · Veure més »

Endometriosi

L'endometriosi (del grec: ἔνδον endon (interior); μήτρα mētra (matriu, úter); ωσις, osis (procés patològic); lit. procés patològic de l'interior de l'úter) és una condició en què cèl·lules semblants a les de l'endometri (la capa de teixit que normalment cobreix l'interior de l'úter) creixen fora de l'úter.

Nou!!: Grec antic і Endometriosi · Veure més »

Eneó

Eneó (en grec antic Οἰνεών) era una ciutat de la Lòcrida Ozòlia a l'est de Naupactos.

Nou!!: Grec antic і Eneó · Veure més »

Enesidem

Enesidem (en grec antic: Ainesidemos, en llatí: Aenesidemus) va ser un cèlebre filòsof escèptic nascut segons Diògenes Laerci a Cnossos a Creta i segons Foci a Eges.

Nou!!: Grec antic і Enesidem · Veure més »

Enesidem de Leontins

Enesidem (en llatí: Aenesidemus, en grec antic Αἰνησίδημος) era un militar, fill de Patecos de Gela, a Sicília.

Nou!!: Grec antic і Enesidem de Leontins · Veure més »

Eneu

Eneu (grec antic Οἰνεύς, llatí Oeneus), segons la mitologia grega va ser un rei de Calidó, fill de Portàon i d'Èurite.

Nou!!: Grec antic і Eneu · Veure més »

Engíion

Engíion o Èngíon (en llatí Enguium o Engyum, en grec antic Ἔγγυον) va ser una ciutat de l'interior de Sicília, cèlebre pel temple de la «Gran Mare» (Magna Mater).

Nou!!: Grec antic і Engíion · Veure més »

Englantina roja

Lenglantina roja (Rosa rubiginosa o Rosa eglanteria) és un arbust de la família de les rosàcies.

Nou!!: Grec antic і Englantina roja · Veure més »

Enians

Els enians (en grec antic Αινιἂνες) eren un poble de Tessàlia.

Nou!!: Grec antic і Enians · Veure més »

Enipeu

Segons la mitologia grega, Enipeu (en grec antic Ενιπεύς), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Enipeu · Veure més »

Enispa

Enispa (en grec antic Ἐνίσπη) era una antiga ciutat d'Arcàdia que Homer esmenta al «Catàleg de les naus» com una de les ciutats que van participar en la guerra de Troia en un contingent comandat pel rei Agapènor.

Nou!!: Grec antic і Enispa · Veure més »

Enneàgon

En geometria, un enneàgon, també anomenat nonàgon, és un polígon de nou costats i, per tant, de nou vèrtexs.

Nou!!: Grec antic і Enneàgon · Veure més »

Enologia

Lenologia (del grec οἶνος "vi" i λόγος "coneixement") és la ciència, tècnica i art de produir vi.

Nou!!: Grec antic і Enologia · Veure més »

Enopió

Enopió (grec antic Οἰνοπίων, El bevedor de vi; llatí Oenopion) fou segons la mitologia grega un rei de Quios, fill de Dionís i d'Ariadna (o d'Ariadna i de Teseu).

Nou!!: Grec antic і Enopió · Veure més »

Enotera

''Oenothera glazioviana'' Bella de nit; detall de les flors Enotera (Oenothera), és un gènere de plantes amb flors de la família de les onagràcies.

Nou!!: Grec antic і Enotera · Veure més »

Enotre

Enotre (en grec antic Οίνωτρος), va ser segons la mitologia grega un dels cinquanta fills de Licàon i de Cil·lene.

Nou!!: Grec antic і Enotre · Veure més »

Enotris

Els enotris (en grec antic Οἰνωτροί o Οἰνώτριοι) van ser els primers habitants d'Enòtria, una zona de límits indefinits que ocupava la part sud d'Itàlia en èpoques antigues.

Nou!!: Grec antic і Enotris · Veure més »

Enquelans

Els enquelans (en llatí Enchelanes, en grec antic Ἐγχελάνες) eren un poble d'Il·líria, a la costa oest del llac Licnitis als territoris de Dassarètia.

Nou!!: Grec antic і Enquelans · Veure més »

Entalpia

L'entalpia (simbolitzada H, també anomenada contingut calorífic; del grec thalpein, 'escalfar') és una mesura de l'energia d'un sistema termodinàmic.

Nou!!: Grec antic і Entalpia · Veure més »

Entelodon

Entelodon (grec: 'dent completa') és un gènere extint d'artiodàctils entelodonts que visqueren a Euràsia entre l'Eocè superior i l'Oligocè inferior.

Nou!!: Grec antic і Entelodon · Veure més »

Entomologia

L'entomologia (del grec éntomon, «insecte» i logos, «tractat, estudi») és la branca de la zoologia que estudia els insectes.

Nou!!: Grec antic і Entomologia · Veure més »

Entoproctes

Els entoproctes (Entoprocta, gr. "anus interior") constitueixen un fílum d'animals majoritàriament marins i sèssils de 0,1 mm a 7 mm.

Nou!!: Grec antic і Entoproctes · Veure més »

Enunt

Enunt (en llatí Oenus, en grec antic Οἰνοῦς οῦντος) era una ciutat de Lacònia cèlebre pel seu vi.

Nou!!: Grec antic і Enunt · Veure més »

Eoazhdarcho

Eoazhdarcho és un gènere de pterodactiloïdeus azhdarcoïdeus anomenat l'any 2005 pels paleontòlegs xinesos Lü Junchang i Ji Qiang.

Nou!!: Grec antic і Eoazhdarcho · Veure més »

Eocè

L'EocèEn els parlars orientals.

Nou!!: Grec antic і Eocè · Veure més »

Eolambia caroljonesa

Eolambia caroljonesa és una espècie de dinosaure iguanodont que va viure al Cretaci superior.

Nou!!: Grec antic і Eolambia caroljonesa · Veure més »

Eordets

Els eordets (en llatí eordeti en grec antic Ἐόρδετοι) eren un poble il·liri que vivia al sud dels partens.

Nou!!: Grec antic і Eordets · Veure més »

Eos

En la mitologia grega, Eos (en grec, ἡ Ἠώς -Ēṓs-, gen. Ἠοῦς ‘aurora') era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol.

Nou!!: Grec antic і Eos · Veure més »

Eosimias

Eosimias és un gènere extint de primats primitius, que fou descobert i descrit el 1999 a partir de fòssils de les fissures càrstiques de Shanghuang, al sud de la província xinesa de Jiangsu.

Nou!!: Grec antic і Eosimias · Veure més »

Epafrodit (llibert d'August)

Epafrodit (en llatí Epaphroditus, en grec Ἐπαφρόδιτος) fou un llibert d'August que el va enviar junt amb Gai Proculeu a la reina Cleòpatra per anunciar-li la seva sort.

Nou!!: Grec antic і Epafrodit (llibert d'August) · Veure més »

Epafrodit (llibert de Neró)

Epafrodit (en llatí Epaphroditus, en grec antic Ἐπαφρόδιτος) va ser un llibert i favorit de l'emperador Neró que el va tenir com a secretari.

Nou!!: Grec antic і Epafrodit (llibert de Neró) · Veure més »

Epaminondes

Antiga Grècia. Epaminondes o Epaminondas (en llatí Ĕpămīnōndas, en grec antic Ἐπαμεινώνδας, o Ἐπαμινώνδας) fou un home d'estat i general tebà fill de Polimnis (vers 418 aC-362 aC); era de noble família però pobre, i va ser instruït per Lisis de Tàrent, un filòsof pitagòric.

Nou!!: Grec antic і Epaminondes · Veure més »

Epanalepsi

Lepanalepsi (del grec ἐπανάληψις, repetició) és la repetició d'una paraula després d'un cert nombre de mots.

Nou!!: Grec antic і Epanalepsi · Veure més »

Eparquia

Una eparquia (del grec ἐπαρχία) és una circumscripció territorial sota l'autoritat d'un bisbe, en les Esglésies Catòliques Orientals, l'Església Ortodoxa i les Esglésies ortodoxes orientals.

Nou!!: Grec antic і Eparquia · Veure més »

Epèbol

Epèbol (en grec antic Επέβολος Epébolos) va ser un endeví cec originari de Messènia de la família dels Iàmides, que va viure a l'època de la primera guerra messènia, cap al.

Nou!!: Grec antic і Epèbol · Veure més »

Epícides d'Olint

Epícides d'Olint (en llatí Epicyides, en grec antic Ἐπικύδης) fou un general grec que va servir a les ordres d'Ofel·les de Cirene, i va fer presoner a Timbró d'Esparta a Tauqueria.

Nou!!: Grec antic і Epícides d'Olint · Veure més »

Epícides Sindon

Epícides Sindon (en llatí Epicyides Sindon, en grec antic Ἐπικύδης) va ser un militar siracusà del, lloctinent d'Epícides de Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Epícides Sindon · Veure més »

Epícrates d'Ambràcia

Epícrates d'Ambràcia (en llatí Epicrates, en grec antic Ἐπικράτης) fou un poeta còmic atenenc de la comèdia mitjana segons testimoni Ateneu de Naucratis, confirmat per fragments existents de les seves obres de teatre on ridiculitza Plató i els seus deixebles, especialment Espeusip.

Nou!!: Grec antic і Epícrates d'Ambràcia · Veure més »

Epícrates d'Atenes

Epícrates (en llatí Epicrates, en grec antic Ἐπικράτης) fou un polític atenenc que va prendre part en els afers públics després de la guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Epícrates d'Atenes · Veure més »

Epídosis

Epídosis (en grec antic ἐπιδόσεις) eren unes contribucions voluntàries en diners, armes o vaixells, que feien els ciutadans atenencs quan l'estat ho necessitava per causes extraordinàries, generalment per guerres o desgràcies.

Nou!!: Grec antic і Epídosis · Veure més »

Epífora

En medicina i veterinària, l'epífora (del grec ἐπιφορά, aflux) és l'existència de llagrimeig continu.

Nou!!: Grec antic і Epífora · Veure més »

Epífron

En la mitologia grega, Epífron o Epifró (grec antic: Ἐπίφρων) era fill d'Èreb i Nix, era el déu o esperit de la prudència, de la finesa, la delicadesa i la sagacitat.

Nou!!: Grec antic і Epífron · Veure més »

Epígenes d'Atenes

Epígenes d'Atenes (en llatí Epigenes, en grec antic Ἐπιγέτης) fou un poeta grec de la comèdia mitjana que hauria estat contemporani d'Antífanes d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Epígenes d'Atenes · Veure més »

Epígenes de Bizanci

Epígenes de Bizanci (en grec antic Ἐπιγέτης, Epigenes) va ser un astròleg i escriptor grec d'època incerta probablement, al.

Nou!!: Grec antic і Epígenes de Bizanci · Veure més »

Epígenes de Cefísia

Epígenes de Cefísia (en llatí Epigenes, en grec antic Ἐπιγέτης) fou un filòsof grec fill d'Antífon, nascut al demos àtic de Cefísia.

Nou!!: Grec antic і Epígenes de Cefísia · Veure més »

Epígenes de Sició

Epígenes de Sició (en llatí Epigenes, en grec antic Ἐπιγέτης) fou un poeta còmic grec que menciona Suides del que diu que era el més antic escriptor de tragèdies.

Nou!!: Grec antic і Epígenes de Sició · Veure més »

Epígon (escultor)

Epígon (en llatí Epigonus, en grec antic Ἐπίγονος) fou un escultor grec que va imitar a altres artistes.

Nou!!: Grec antic і Epígon (escultor) · Veure més »

Epígons

Els epígons (en grec antic Ἐπίγονοι) són els descendents dels set cabdills que van participar en la primera expedició contra Tebes.

Nou!!: Grec antic і Epígons · Veure més »

Epígons (poema)

Els Epígons (en grec antic Ἐπίγονοι, "Epigonoi", descendents) va ser una epopeia grega primerenca, una seqüela de la Tebaida, que formava part del Cicle tebà.

Nou!!: Grec antic і Epígons (poema) · Veure més »

Epílic (poeta)

Epílic (en llatí Epilycus, en grec antic Ἐπίλυκος) fou un poeta còmic atenenc, que podria ser el germà del poeta còmic Crates.

Nou!!: Grec antic і Epílic (poeta) · Veure més »

Epílic d'Atenes

Epílic d'Atenes (en llatí Epilycus, en grec antic Ἐπίλυκος) fou un poeta còmic atenenc de la vella comèdia del que es coneix l'obra Κωραλίσκος, mencionada per un antic gramàtic en relació amb Aristòfanes.

Nou!!: Grec antic і Epílic d'Atenes · Veure més »

Epínic

Epínic (en llatí Epinicus, en grec antic Ἐπίνικος) fou un poeta còmic atenenc de la nova comèdia del que es coneixen dues obres: Ὑποβαλλόμεναι (Hipoballomenai, divulgacions) i Μνησιπτόλεμος (Mnesiptólemos, Mnesiptòlem).

Nou!!: Grec antic і Epínic · Veure més »

Epíone

Epíone (en grec antic Ἠπιόνη), va ser, segons la mitologia grega, la companya d'Asclepi, i era considerada la seva esposa i la mare de les seves filles Iaso, Panacea, Egla i Aceso.

Nou!!: Grec antic і Epíone · Veure més »

Epískiros

date.

Nou!!: Grec antic і Epískiros · Veure més »

Epístenes

Epístenes (en llatí Episthenes, en grec antic Ἐπισθένης) fou un militar grec nascut a Amfípolis, que es va enrolar com a mercenari a l'Expedició dels deu mil i va dirigir els peltastes a la batalla de Cunaxa.

Nou!!: Grec antic і Epístenes · Veure més »

Epístrof

Epístrof (en grec antic Ἐπίστροφος) era el nom de diversos personatges de la mitologia grega que menciona Homer a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Epístrof · Veure més »

Epítet

Un epítet (del grec ἐπίθετον, 'adjectiu') és un adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa designada del substantiu.

Nou!!: Grec antic і Epítet · Veure més »

Epítom

XIV d'''Epitoma rei militaris'' Un epítom (del grec ἐπιτομή de ἐπιτέμνειν, epitemnein per 'escurçar') és una forma sumària o abreujada, una instància que representa una realitat més gran.

Nou!!: Grec antic і Epítom · Veure més »

Epenet

Epenet (en llatí Epaenetus, en grec antic Ἐπαίνετος) fou un escriptor grec que va escriure sobre cuina i és esmentat sovint per Ateneu.

Nou!!: Grec antic і Epenet · Veure més »

Eperat

Eperat (en llatí Eperatus, en grec antic Ἐπήρατος) fou un general aqueu, natural de Fares a Acaia que va viure al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Eperat · Veure més »

Epeu (fill d'Endimió)

D'acord amb la mitologia grega, Epeu (en grec antic Ἐπειός) va ser un rei de l'Èlida, un dels fills d'Endimió i germà de Peó i d'Etol.

Nou!!: Grec antic і Epeu (fill d'Endimió) · Veure més »

Epeu (fill de Panopeu)

Epeu (en grec antic Ἐπειός), segons la mitologia grega va ser un heroi grec, fill de Panopeu.

Nou!!: Grec antic і Epeu (fill de Panopeu) · Veure més »

Epeunactes

Epeunactes (en grec antic ἐπεύνακτοι o ἐπευνακταί) era el nom d'uns ciutadans d'Esparta que suposadament eren descendents d'esclaus i de dones espartanes.

Nou!!: Grec antic і Epeunactes · Veure més »

Epi (Grècia)

Epi (en grec antic Αἶπυ, Áipy) o Èpion (en grec antic Ἔπιον, Épion) era una ciutat de l'Èlida que ja anomena Homer al "Catàleg de les naus" com un dels territoris governats per Nèstor.

Nou!!: Grec antic і Epi (Grècia) · Veure més »

Epibates

Epibates (en grec antic ἐπιβάται)) eren els soldats o mariners encarregats de la defensa dels vaixells a la marina atenenca. Eren diferents dels mariners i dels soldats de terra embarcats a les mateixes naus, com ara els hoplites, els peltastes o la cavalleria, segons diu Xenofont. Es creu que a cada trirrem atenenca hi havia deu epibates, com es dedueix de textos de Tucídides, que diu que hi havia 300 epibates per trenta naus i 400 per a quaranta trirrems. En algunes expedicions, com a conseqüència de l'augment de soldats amb armes pesants, es reduïa el nombre de deu a set. Heròdot parla de quaranta epibates per defensar un vaixell, però això era abans de la modernització de les tàctiques navals, quan la lluita al mar depenia més de la defensa de la nau per part dels homes armats que de la perícia dels mariners. Els atenesos van millorar les tàctiques confiant més en la maniobrabilitat i les habilitats dels mariners abans que en la defensa de les naus. Els epibates normalment es reclutaven entre els components de la quarta classe de ciutadans, els tetes, a partir del cens organitzat per Soló, però en cas de necessitat o d'extraordinari perill també en formaven part els ciutadans de censos superiors, com els zeugites o altres, que es veien obligats a allistar-se com a epibates. Els autors romans l'aplicaven de vegades als mariners però el nom usual era classiari milites (soldats de la flota), encara que aquesta paraula també l'usaven per designar als remers.

Nou!!: Grec antic і Epibates · Veure més »

Epicaris

Epicaris (en llatí Epicharis, en grec Ἐπίχαρις) fou una lliberta romana de mala reputació que apareix implicada en la conspiració de Gai Calpurni Pisó contra Neró l'any 65 en la qual també va participar el filòsof Sèneca.

Nou!!: Grec antic і Epicaris · Veure més »

Epicè

Els substantius epicens (del grec ἐπίκοινος, 'comú') són aquells que designen éssers sexuats, que no tenen flexió de gènere i que poden designar indistintament individus d'ambdós sexes o de diferents gèneres socials.

Nou!!: Grec antic і Epicè · Veure més »

Epicles

Epicles (en llatí Epicles, en grec Ἐπικλῆς) va ser un gramàtic i escriptor de temes mèdics mencionat per Erotià.

Nou!!: Grec antic і Epicles · Veure més »

Epictet (decorador)

miniatura Epictet (en llatí Epictetus, en grec antic Ἐπίκτητος) fou un pintor grec de vasos ceràmics que va treballar al del que es coneixen uns 40 vasos pintats per ell, signats i ornats amb el que es coneix com a Ceràmica de figures vermelles que representaven generalment persones bevent.

Nou!!: Grec antic і Epictet (decorador) · Veure més »

Epictet (metge)

Epictet (en llatí Epictetus, en grec Ἐπίκτητος) va ser un metge grec, que menciona Simmac.

Nou!!: Grec antic і Epictet (metge) · Veure més »

Epidaure Limera

Epidaure Limera (en grec antic Ἐπίδαυρος ή Λιμηρά) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia al Peloponès, situada a l'inici d'una badia formada pel cap Kremidhi al nord, i el cap de Monembasia al sud.

Nou!!: Grec antic і Epidaure Limera · Veure més »

Epidelion

Epidelion (en grec antic Ἐπιδήλιον), que Estrabó anomena només Delion (Δήλιον), era un petit lloc a la costa oriental de Lacònia, segurament una població, situada als territoris de Boees a 100 estadis del cap de Malea i a 200 d'Epidaure Limera.

Nou!!: Grec antic і Epidelion · Veure més »

Epifani d'Alexandria

Epifani d'Alexandria, en llatí Epiphanius, en grec antic Ἐπιφάνιος, fou un escriptor grec egipci, fill del matemàtic Teó d'Esmirna, Theon, autor d'uns comentaris sobre Ptolemeu, dirigits al seu fill.

Nou!!: Grec antic і Epifani d'Alexandria · Veure més »

Epifani de Constantinoble

* Pel patriarca de Constantinoble d'aquest nom, vegeu: Epifani I de Constantinoble Epifani de Constantinoble (en llatí Epiphanius, en grec antic Ἐπιφάνιος), és el nom donat a la biografia d'Andreu apòstol (Σαλὸς) escrita per Nicèfor, a un jove de Constantinoble, company del sant, que descriu com un jove molt intel·ligent i amic del sant, finalment va ser elegit patriarca de Constantinoble amb un nom diferent, cosa que Andreu ja li havia predit.

Nou!!: Grec antic і Epifani de Constantinoble · Veure més »

Epifani Escolàstic

Epifani Escolàstic (en llatí Epiphanius Scholasticus, en grec antic Ἐπιφάνιος), fou un religiós grec (segons Sixt de Sena) o italià (segons Ceillier i Cave) del principi del.

Nou!!: Grec antic і Epifani Escolàstic · Veure més »

Epifani I de Constantinoble

Epifani I de Constantinoble (en llatí Epiphanius, en grec antic Ἐπιφάνιος), fou patriarca de Constantinoble escollit a la mort de Joan II el Capadoci, del qual era el seu sincel·le (el confident i company del patriarca i generalment destinat a ser el seu successor).

Nou!!: Grec antic і Epifani I de Constantinoble · Veure més »

Epifani III de Constància

Epifani III de Constància (en llatí Epiphanius, en grec antic Ἐπιφάνιος), fou bisbe de Constància (l'antiga Salamina de Xipre) i metropolità de Xipre.

Nou!!: Grec antic і Epifani III de Constància · Veure més »

Epigrafis

Epigrafis (en grec antic ἐπιγραφεῖς) eren uns magistrats atenencs que tenien diverses ocupacions.

Nou!!: Grec antic і Epigrafis · Veure més »

Epimèlides

A la mitologia grega, les epimèlides (en grec antic: Επιμηλιδες significa "els que cuiden els ramats") són les nimfes protectores dels pomers.

Nou!!: Grec antic і Epimèlides · Veure més »

Epimènides (historiador)

Epimènides (en llatí Epimenides, en grec antic Ἐπιμενίδης) fou un historiador grec que va escriure una Història de Rodes en dialecte dòric.

Nou!!: Grec antic і Epimènides (historiador) · Veure més »

Epimènides de Creta

Epimènides (en grec antic Epimenides) va ser un poeta i profeta de Creta nascut a Festos cap al, fill de Dosíades o Agesarces.

Nou!!: Grec antic і Epimènides de Creta · Veure més »

Epimeteu (mitologia)

Epimeteu (en grec antic Ἐπιμηθεύς) va ser, segons la mitologia grega, un tità, un dels quatre fills de Jàpet i de Clímene (o d'Àsia, filla d'Oceà).

Nou!!: Grec antic і Epimeteu (mitologia) · Veure més »

Episteme

En grec antic, episteme (ἐπιστήμη) significa coneixement o comprensió.

Nou!!: Grec antic і Episteme · Veure més »

Epistemologia

Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.

Nou!!: Grec antic і Epistemologia · Veure més »

Epistoleu

Epistoleu (en grec antic ἐπιστολεύς) era el segon oficial en rang a la marina espartana després de l'almirall (ναύαρχος, navarc), nomenat per si li passava alguna cosa al cap de la flota, segons diuen Xenofont i Juli Pòl·lux.

Nou!!: Grec antic і Epistoleu · Veure més »

Epitades

Epitades (en llatí Epitadas, en grec antic Ἐπιτάδας), fill de Molobros, fou un militar espartà, comandant dels 420 lacedemonis que van quedar bloquejats a l'illa Esfactèria el setè any de la guerra del Peloponès (425 aC).

Nou!!: Grec antic і Epitades · Veure més »

Epitadeu

Epitadeu (en grec antic Ἐπιτάδευς, Epitadeus) va ser un polític espartà.

Nou!!: Grec antic і Epitadeu · Veure més »

Epitàxia

Lepitàxia es refereix a un tipus de creixement cristal·lí o deposició material en el qual les noves capes es formen sobre un substrat cristal·lí, amb orientacions ben definides respecte a aquest.

Nou!!: Grec antic і Epitàxia · Veure més »

Epiterses

Epiterses, en llatí Epitherses, en grec antic Ἐπιθέρσης, fou un gramàtic grec nascut a Nicea que va escriure sobre autors àtics que conreaven el gènere còmic i el tràgic (περὶ Λέξεων Ἀττικῶν καί Κωμικῶν καὶ Τραγικῶν).

Nou!!: Grec antic і Epiterses · Veure més »

Epocil

Epocil (en llatí Epocillus, en grec antic Ἐπόκιλλος) fou un militar macedoni a qui Alexandre el Gran el va comissionar l'any 330 aC perquè es poses al front de la cavalleria tessàlia i altres grups aliats que desitgessin retornar al Regne de Macedònia i portar-los al menys fins a la costa, on s'esperava que Menes els passés fins a l'illa d'Eubea.

Nou!!: Grec antic і Epocil · Veure més »

Equècrates (filòsof)

Equècrates (en grec antic Ἐχεκράτης) va ser un filòsof grec de l'escola de Pitàgores, nascut a Fliunt segons Diògenes Laerci i contemporani de Plató, que l'esmenta en el llibre Fedó.

Nou!!: Grec antic і Equècrates (filòsof) · Veure més »

Equècrates de Macedònia

Equècrates (en llatí Echecrates, en grec antic Ἐχεκράτης) fou fill de Demetri el Bell de Cirene, que va tenir de la seva muller Olímpies de Larissa.

Nou!!: Grec antic і Equècrates de Macedònia · Veure més »

Equècrates de Tessàlia

Equècrates (en llatí Echecrates, en grec antic Ἐχεκράτης), nascut a Tessàlia, va ser una de les persones que els ministres de Ptolemeu IV Filopàtor, quan preparaven la guerra contra Antíoc III el gran (219 aC) van demanar de reclutar tropes, organitzar-les i preparar els subministraments.

Nou!!: Grec antic і Equècrates de Tessàlia · Veure més »

Equíon (fill d'Hermes)

Segons la mitologia grega, Equíon (en grec antic Έχίων), va ser un heroi, fill d'Hermes i d'Antianira.

Nou!!: Grec antic і Equíon (fill d'Hermes) · Veure més »

Equíon (pare de Penteu)

D'acord amb la mitologia grega, Equíon (grec antic Ἐχίων, home serp) va ser un dels cinc supervivents dels esparts de Tebes, nascuts de les dents del drac sembrades per Cadme durant la fundació de la ciutat.

Nou!!: Grec antic і Equíon (pare de Penteu) · Veure més »

Equecràtides

Equecràtides （en llatí Echecratides, en grec antic Ἐχεκρατίδης) fou un filòsof peripatètic que es menciona entre els deixebles d'Aristòtil. En parla únicament Esteve de Bizanci que diu que era natural de Metimna a Lesbos. Amb el nom d'Equecràtides hi ha diverses persones de les que no se'n sap més que les indicacions que en donen els passatges on se'n parla, citades per Tucídides, Pausànies, Claudi Elià, Llucià de Samòsata i Anyte de Tegea en un epigrama de lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Equecràtides · Veure més »

Equemea

Equemea i de vegades Etemea (en grec antic Ἐχέμεια i en llatí Ethemea) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa del seguici d'Àrtemis.

Nou!!: Grec antic і Equemea · Veure més »

Equemen

Equèmen (en llatí Echemenes, en grec antic Ἐχεμένης) fou un historiador grec.

Nou!!: Grec antic і Equemen · Veure més »

Equió

Equió (en grec Έχίων, en llatí Echion)) fou un pintor i escultor grec que alguns autors suposen que va viure a la 107 Olimpíada, cap al 352 aC, és a dir, a la meitat del. Va deixar diverses pintures destacades: Pater Liber, Tragèdia i Comèdia, Semíramis transformant-se en reina amb una dona gran que portava torxes al seu davant. En aquesta imatge es representava admirablement la modèstia de la núvia. Plini el Vell i Ciceró el col·loquen entre els grans pintors de Grècia, Apel·les de Colofó, Nicòmac de Tebes i Melanci. Llucià de Samòsata l'esmenta amb el nom dAetion (que seria una corrupció dEchion) quan diu que va pintar la boda d'Alexandre el Gran amb Roxana i fa una gran descripció de la pintura. El pintor manierista italià conegut com Il Sodoma va pintar un fresc a la Villa Farnesina inspirant-se en la descripció que en fa Llucià, encara que aquest pintor podria ser Etió, que va viure a l'època dels Antonins.

Nou!!: Grec antic і Equió · Veure més »

Equinoderms

Els equinoderms (Echinodermata, del grec ἐχῖνος echinos 'eriçó'; i δέρμα derma 'pell') són un embrancament d'animals deuteròstoms.

Nou!!: Grec antic і Equinoderms · Veure més »

Erasínides

Erasínides (en llatí Erasinides, en grec antic Ἐρασινίδης) va ser un estrateg (general) atenenc del.

Nou!!: Grec antic і Erasínides · Veure més »

Eratòstenes d'Atenes

Eratòstenes d'Atenes (en llatí Eratosthenes, en grec antic Ἐρατοσθένης) fou un dels Trenta Tirans d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Eratòstenes d'Atenes · Veure més »

Eratòstenes Escolàstic

Eratòstenes Escolàstic (en llatí Eratosthenes Scholasticus, en grec Ἐρατοσθένης ο σχολαστικός) va ser un poeta grec autor de quatre epigrames inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Eratòstenes Escolàstic · Veure més »

Erídan

Figura d'Erídan, del fris del Partenó. Museu Britànic Segons la mitologia grega, Erídan (en grec antic Ἠριδᾰνός, Eridanos), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Erídan · Veure més »

Erígone (filla d'Egist)

Erígone (en grec antic Ἠριγόνη), d'acord amb la mitologia grega, va ser una heroïna, filla d'Egist i de Clitemnestra i germana d'Aletes.

Nou!!: Grec antic і Erígone (filla d'Egist) · Veure més »

Erítinos

Erítinos (en grec antic Ἐρυθῖνοι) era una ciutat a la costa de Paflagònia que Homer menciona al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, li dona l'epítet d'elevada i diu que era una de les ciutats aliades de Príam a la guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Erítinos · Veure més »

Eròtia

Eròtia o Erotídia (en grec antic ἐρώτια o ἐρωτίδια) era el més solemne de tots els festivals que se celebraven a Tèspies, a la regió grega de Beòcia.

Nou!!: Grec antic і Eròtia · Veure més »

Erdini

Els erdini o erpeditani (llatí Erdinii o Erdini, grec Έρδινοι o Έρπεδιτανοι) foren un poble d'Irlanda esmentat en la Geographia de Claudi Ptolemeu com ocupants de la part occidental de l'illa, a la regió entre el comtat de Fermanagh i la badia de Donegal, prop dels vennicnii (que vivien al comtat de Donegal) i al nord dels nagnates (que vivien al Connacht).

Nou!!: Grec antic і Erdini · Veure més »

Erectèon

L'Erectèon (en grec antic: Έρέχθειον, Erékhtheion; en grec modern: Ερέχθειο, Erékhtio) és un temple grec consagrat a Erecteu, d'ordre jònic i situat a l'Acròpolis d'Atenes, al nord del Partenó.

Nou!!: Grec antic і Erectèon · Veure més »

Erecteu

L'Erectèon a Atenes Segons la mitologia grega, Erecteu (en grec antic Ἐρεχθεύς), va ser el primer rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Zeuxipe, i germà, per tant, de Butes, Procne i Filomela.

Nou!!: Grec antic і Erecteu · Veure més »

Eremoryzomys

Eremoryzomys és un gènere de rosegadors de la família dels cricètids.

Nou!!: Grec antic і Eremoryzomys · Veure més »

Eremoryzomys polius

Eremoryzomys polius és una espècie de rosegador dels orizominis que viu a la vall del Riu Marañón, al nord dels Andes peruans.

Nou!!: Grec antic і Eremoryzomys polius · Veure més »

Eresos

Eresos (en grec Ερεσός, en llatí Eresus) és el nom d'una ciutat de Lesbos, situada a un turó mirant a la mar a no gaire distància del cap Sígrion (Sigrium).

Nou!!: Grec antic і Eresos · Veure més »

Ergí (militar grec)

Ergi (en llatí Erginus, en grec antic Ἐργῖνος) fou un militar grec sirià.

Nou!!: Grec antic і Ergí (militar grec) · Veure més »

Ergí (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Ergí (en grec antic Έργίνος) va ser rei dels minies d'Orcomen, fill de Climen.

Nou!!: Grec antic і Ergí (mitologia) · Veure més »

Ergòtel d'Himera

Ergòtel d'Himera o Ergòteles (en grec antic Ἐργοτέλης) fill de Filànor, va ser un atleta grec, un corredor dels Jocs Olímpics, famós per haver guanyat sis vegades la carrera a peu anomenada dòlic, una cursa de llarga distància als Jocs panhel·lènics.

Nou!!: Grec antic і Ergòtel d'Himera · Veure més »

Ergosfera

Ergosfera envoltant l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre en rotació. L'ergosfera (també coneguda com a ergoesfera) és la regió exterior i propera a l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre en rotació.

Nou!!: Grec antic і Ergosfera · Veure més »

Erich Bessel-Hagen

va ser un matemàtic alemany.

Nou!!: Grec antic і Erich Bessel-Hagen · Veure més »

Erici de Cízic

Erici de Cízic (en llatí Erycius, en grec Eρύκιος ο Κυζικηνός) va ser un poeta grec nascut a Cízic, que té alguns epigrames seus recollits a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Erici de Cízic · Veure més »

Erici de Tessàlia

Erici de Tessàlia (en llatí Erycius, en grec Ἐρύκιος ο Θεσσαλός) va ser un poeta grec nascut a Tessàlia que té alguns epigrames seus inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Erici de Tessàlia · Veure més »

Erictoni (fill d'Hefest)

Gea ofereix Erictoni a Atena. A la dreta, Cècrops Erictoni, (en grec antic Ἐριχθόνιος), va ser un dels primers reis d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Erictoni (fill d'Hefest) · Veure més »

Erifanis

Erifanis (en llatí Eriphanis, en grec antic Ἠριφανίς) va ser una poeta grega que acompanyava les seves obres amb música, autora de poesia eròtica.

Nou!!: Grec antic і Erifanis · Veure més »

Erife

Erife (en llatí Eriphus, en grec antic, Ἔριφος "Eriphos") fou un poeta còmic atenenc de la comèdia mitjana que segons Ateneu de Naucratis va ser contemporani de Antífanes o va viure poc després que aquest al que li va copiar versos sencers.

Nou!!: Grec antic і Erife · Veure més »

Erifile

Erifile (en grec antic Ἐριφύλη) va ser segons la mitologia grega una heroïna, filla de Tàlau, rei d'Argos i germana d'Adrast.

Nou!!: Grec antic і Erifile · Veure més »

Erigò

Erigò (en llatí Erigonus, en grec antic Ήρίγονος) fou l'ajudant que li combinava els colors al pintor Nealces que amb el temps va aprendre tantes coses del seu mestre que va esdevenir mestre de pintura, i va ser ell qui va ensenyar al famós pintor Pasies, germà del modelador Egineta.

Nou!!: Grec antic і Erigò · Veure més »

Erigi

Erigi (en llatí Erigyius, en grec antic Ἐρίγυιος o Ἐριγύϊος) fou un militar macedoni, fill de Laricos i nascut a Mitilene.

Nou!!: Grec antic і Erigi · Veure més »

Erinna (segle IV aC)

Erinna (en llatí Erinna, en grec antic Ἤριννα) fou una poeta grega contemporània, segons Eusebi de Cesarea, de Demòstenes i de Filip II de Macedònia, a la 107a Olimpíada, cap a l'any 352 aC.

Nou!!: Grec antic і Erinna (segle IV aC) · Veure més »

Erinna (segle VI aC)

Erinna (en grec antic Ἤριννα) va ser una poeta grega contemporània i amiga de Safo i de Baucis (vers 612 aC), que va morir als 90 anys, encara que C. M. Bowra, basant-se en fonts antigues, indica que va morir verge als 19 i no als 90.

Nou!!: Grec antic і Erinna (segle VI aC) · Veure més »

Eriocalcita

Leriocalcita és un mineral de la classe dels halurs.

Nou!!: Grec antic і Eriocalcita · Veure més »

Eris (filla de Nix)

Eris (en grec antic Ἔρις) és el nom de la deessa grega de la discòrdia i la baralla segons la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Eris (filla de Nix) · Veure més »

Erisícton (fill de Cècrops)

Erisícton (en grec antic Έρυσίχθων), va ser, segons la mitologia grega, un heroi d'Atenes, fill de Cècrops i d'Agraulos.

Nou!!: Grec antic і Erisícton (fill de Cècrops) · Veure més »

Eritrea de Creta

Eritrea de Creta (en grec antic Ἐρυθραία i en llatí Erythraea) era una ciutat de Creta que menciona Florus juntament amb Cidònia i Cnossos entre les sotmeses per Quint Metel Crètic l'any 69 aC.

Nou!!: Grec antic і Eritrea de Creta · Veure més »

Eritrina (arbre)

Les flors brillants d'(Erythrina variegata) atreuen l'estornell asiàtic (''Gracupica contra''), Kolkata (Índia). ''Erythrina abyssinica'' a Funchal (Madeira) ''Erythrina speciosa'' en flor Brasil Fulles d'''Erythrina zeyheri'' ''Erythrina ×sykesii'' en flor, Auckland, New Zealand Erythrina és un gènere de plantes amb flor de la família Fabaceae.

Nou!!: Grec antic і Eritrina (arbre) · Veure més »

Eritrita

Leritrita o eritrina és un mineral de la classe dels arsenats.

Nou!!: Grec antic і Eritrita · Veure més »

Erixímac

Erixímac (en llatí Eryximacus, en grec Ἐρυξίμαχος) fou un metge grec que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Erixímac · Veure més »

Ermita

Ermita de Togores a Sabadell, Vallès Occidental Una ermita (del llatí eremita, aquest del grec ερημίτης que ve de ἔρημος, desert, paratge sense vegetació) és una capella amb el seu altar ubicada en un lloc allunyat de les poblacions i dedicada al culte religiós, antigament hi solia haver un ermità.

Nou!!: Grec antic і Ermita · Veure més »

Eros (fill d'Ares)

Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Eros (fill d'Ares) · Veure més »

Eros (filosofia)

Eros (/ˈɪrɒs/ o /ˈɛrɒs/; en grec antic: ἔρως érōs "amor" o "desig") és un dels quatre termes grecocristians antics que es poden traduir al català com "amor".

Nou!!: Grec antic і Eros (filosofia) · Veure més »

Eros (metge)

Eros (en llatí Eros, en grec antic Ἔρως) és el nom que es troba en almenys tres inscripcions llatines per referir-se a un o més metges, un dels quals suposadament va ser el metge de Júlia, la filla de l'emperador August.

Nou!!: Grec antic і Eros (metge) · Veure més »

Erotes

Els erotes, ἔρωτες en grec clàssic, a la mitologia grega són els acompanyants de la deessa Afrodita, equivalents als cupidos en mitologia romana.

Nou!!: Grec antic і Erotes · Veure més »

Erotià

Erotià, en llatí Erotianus, en grec antic Ἐρωτιανός, o també Herodianus, Ἠρωδιανός, fou un escriptor grec, i potser també metge, autor de l'obra Τῶν παῤ Ἱπποκράτει Λέξεων Συναγωγή (Vocum, quae apud Hippocratem sunt, Collectio, Recull de paraules que es troben a Hipòcrates).

Nou!!: Grec antic і Erotià · Veure més »

Erotisme

Fotografia eròtica del segle XIX Erotisme (del grec ἔρως - "desig") s'ocupa de tot el relacionat amb les relacions sexuals i no simplement amb l'acte físic sinó també amb totes les seves projeccions.

Nou!!: Grec antic і Erotisme · Veure més »

Ersa (mitologia grega)

En la mitologia grega, Ersa (en grec antic: Ἕρσα "rosada"), com el seu nom indica, era la deessa de la rosada i la seva humitat alimentava a les plantes del terra, que canviava segons el poder de la Lluna.

Nou!!: Grec antic і Ersa (mitologia grega) · Veure més »

Ersilia Caetani Lovatelli

Ersilia Caetani Lovatelli (Roma, 12 d'octubre de 1840 - 22 de desembre de 1925) fou una historiadora de l'art i arqueòloga italiana.

Nou!!: Grec antic і Ersilia Caetani Lovatelli · Veure més »

Eruga

Una eruga falses potes ''Papilio machaon'' Una eruga és la forma larvària d'un lepidòpter (un membre de l'ordre d'insectes que conté les papallones i les arnes).

Nou!!: Grec antic і Eruga · Veure més »

Erugita

Lerugita és un mineral de la classe dels fosfats.

Nou!!: Grec antic і Erugita · Veure més »

Eryops megacephalus

Eryops megacephalus ("cara tirada cap enfora de cap gran", en grec) és una espècie extinta d'amfibi semiaquàtic, trobat principalment a la formació d'Admiral (Permià inferior, fa uns 295 milions d'anys) del comtat d'Archer (Texas), però també se n'han trobat fòssils a Nou Mèxic i parts de l'est dels Estats Units.

Nou!!: Grec antic і Eryops megacephalus · Veure més »

Escamandre (fill d'Oceà)

Escamandre (en grec antic Σκάμανδρος), va ser, segons la mitologia grega, un déu fluvial fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Escamandre (fill d'Oceà) · Veure més »

Escatologia

El Judici Final, fresc de Michelangelo a la Capella Sixtina L'escatologia (del grec antic ἔσχατος darrer i λόγος paraula, estudi: 'estudi de la fi') tracta del destí del món, la vida després de la mort, el temps etern o les esperances de cada religió, és a dir, del conjunt de creences i coneixements que transcendeixen els límits temporals pròpiament humans.

Nou!!: Grec antic і Escatologia · Veure més »

Escatologia (fisiologia)

Figureta de persona cagant (caganer) Lescatologia és la part de la fisiologia dedicada a l'estudi dels excrements i les deixalles corporals com ara la matèria fecal, l'orina, la suor o la menstruació, entre altres.

Nou!!: Grec antic і Escatologia (fisiologia) · Veure més »

Escàpcia (ciutat)

Escàpcia (en llatí Scaptia, en grec antic Σκαπτήνιος) va ser una antiga ciutat de Latium que sembla haver desaparegut en temps molt primerencs.

Nou!!: Grec antic і Escàpcia (ciutat) · Veure més »

Escílax d'Halicarnàs

Escílax d'Halicarnàs (en llatí Scylax, en grec antic Σκύλαξ) fou un astrònom cari nascut a Halicarnàs, amic de Paneci de Rodes (Panetius).

Nou!!: Grec antic і Escílax d'Halicarnàs · Veure més »

Escítia Menor

Colonies gregues i ciutats de l'imperi a Escítia Escítia Menor (en llatí Scythia Minor, en grec antic Μικρά Σκυθία ' Mikrá Skythia') va ser una antiga regió situada al sud de la boca del Danubi que l'envoltava per l'oest i pel nord, a l'est de la costa de la mar Negra.

Nou!!: Grec antic і Escítia Menor · Veure més »

Escòcia en temps de l'Imperi Romà

II i es conserva al Museu Nacional d'Escòcia. La història dEscòcia en temps de l'Imperi Romà comprèn el període protohistòric durant el qual l'Imperi Romà interaccionà amb els territoris que avui en dia formen Escòcia.

Nou!!: Grec antic і Escòcia en temps de l'Imperi Romà · Veure més »

Escòpelos

Escòpelos (en grec Σκόπελος, Skópelos) és una illa grega de l'Egeu occidental, una de les Espòrades Septentrionals.

Nou!!: Grec antic і Escòpelos · Veure més »

Escil·la (ciutat)

Escil·la (en llatí Scyllaeum, en grec antic Σκύλλαιον), moderna Scilla, va ser una ciutat o fortalesa i també un cap a la costa oest del Bruttium a uns 22 km al nord de Rhegium, just a l'entrada de l'estret de Sicília.

Nou!!: Grec antic і Escil·la (ciutat) · Veure més »

Escil·la (filla de Nisos)

Escil·la i Nisos. Nicolas-André Monsiau Escil·la (en grec Σκύλλα), segons la mitologia grega, va ser una filla de Nisos, rei de Mègara.

Nou!!: Grec antic і Escil·la (filla de Nisos) · Veure més »

Escione

Escione (en llatí Scione, en grec antic Σκιώνη) era la ciutat més important de la Pal·lene a Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Escione · Veure més »

Escirònides

Escirònides (en llatí Scironides, en grec antic) va ser un militar atenenc que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Escirònides · Veure més »

Esciró

'''Esciró''' abatut per Teseu, vas de tipus àtic, 500–490 aC, Museu del Louvre (G 104). Esciró (en grec antic Skiron o Skeiron) va ser segons la mitologia grega un corinti fill de Pèlops, o potser de Posidó que s'havia establert en territori de Mègara en un lloc anomenat Roques Esciròniques, per on passava el camí que corria vora la costa.

Nou!!: Grec antic і Esciró · Veure més »

Esciros

Esciros (en llatí Scyros o Scyrus, en grec antic Σκῦρος) és una illa de la mar Egea, una de les Espòrades Septentrionals, a l'est d'Eubea.

Nou!!: Grec antic і Esciros · Veure més »

Escití

Escití, en llatí Scythinus, en grec antic, fou un poeta iàmbic grec nascut a Teos, que menciona Esteve de Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Escití · Veure més »

Escitens

Els escitens (grec antic: Σκυθινοί, Skithiní) eren un poble asiàtic assentat a la a regió de Kars, entre els rius Harpasos (a l'est), Asparos (a l'oest), i les muntanyes Calibes (al sud).

Nou!!: Grec antic і Escitens · Veure més »

Esclèries

Escires o Esclèries (en llatí Sciras o Sclerias, en grec antic Σκίρας, Σκληρίας) va ser un poeta de Tàrent, seguidor de Rintó (Rhinthon) en la seva peculiar mena de comèdia o tragèdia burlesca pròpia dels doris de la Magna Grècia i sobretot de Tàrent.

Nou!!: Grec antic і Esclèries · Veure més »

Escolis

Els escolis (en singular escoli, del grec antic σχόλιον, ‘comentari’, ‘interpretació’) són comentaris gramaticals, crítics o explicatius, originals o extrets de comentaris preexistents, que s'insereixen al marge del manuscrit d'un autor antic, com a gloses o explicacions.

Nou!!: Grec antic і Escolis · Veure més »

Escolopendromorfs

Els escolopendromorfs (Scolopendromorpha, gr. "amb forma d'escolopendra") són un ordre de miriàpodes quilòpodes que inclou les escolopendres i nombroses espècies de centcames o centpeus.

Nou!!: Grec antic і Escolopendromorfs · Veure més »

Escolos

Escolos (en grec, Σκώλος) és un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, referit a una de les ciutats de Beòcia de les que va sortir el contingent dels beocis que es dirigiren cap a Troia.

Nou!!: Grec antic і Escolos · Veure més »

Escolos (Calcídia)

Mapa de l'Antiga Macedònia amb la possible ubicació de Skolos, en la part central de la Península Calcídica. Escolos (en llatí Scolus, en grec antic Σῶκλος) era una ciutat de la península Calcídica prop d'Olint.

Nou!!: Grec antic і Escolos (Calcídia) · Veure més »

Escopelià

Escopelià (en llatí Scopelianus, en grec) va ser un sofista, retòric i poeta grec de Clazòmenes (Clazomenae), deixeble de Niquetes d'Esmirna que va viure a Esmirna.

Nou!!: Grec antic і Escopelià · Veure més »

Escopes de Paros

''Ares Ludovisi'', còpia d'una escultura d''''Escopes''' conservada al palau Altemps de Roma Escopes de Paros (en grec: Σκόπας, Skópas, en llatí: Scopas) (illa de Paros, abans del 395 aC - després del 350 aC) va ser un escultor i arquitecte grec d'època clàssica de l'escola àtica moderna, contemporani de Lisip i Praxíteles.

Nou!!: Grec antic і Escopes de Paros · Veure més »

Escordiscs

Els escordiscs (en llatí Scordisci, en grec antic Σκορδίσκοι) van ser una poderosa tribu celta (o segons altres il·líria o molt barrejats amb els il·liris) que vivien a la part sud de la Baixa Pannònia entre els rius Savus, Dravus i Danubi.

Nou!!: Grec antic і Escordiscs · Veure més »

Escotussa

Escotussa (en grec antic Σκοτοῦσσα o Σκοτοῦσα) era una antiga ciutat del districte de Pelasgiotis a Tessàlia, entre Feres i Farsàlia, prop de la frontera de Phthiotis.

Nou!!: Grec antic і Escotussa · Veure més »

Escrió de Pèrgam

Escrió de Pèrgam (en llatí Aeschrion, en grec antic Ἀισχρίων) va ser un metge grec nascut a Pèrgam al.

Nou!!: Grec antic і Escrió de Pèrgam · Veure més »

Escrió de Siracusa

Escrió de Siracusa, en llatí Aeschrion, en grec antic, fou un notable siracusà, que pel nom cal pensar que fou probablement d'origen grec.

Nou!!: Grec antic і Escrió de Siracusa · Veure més »

Escut d'Atzeneta d'Albaida

L'escut d'Atzeneta d'Albaida és un símbol representatiu oficial d'Atzeneta d'Albaida, municipi del País Valencià, a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Grec antic і Escut d'Atzeneta d'Albaida · Veure més »

Esdres

Esdres o Eszra (עֶזְרָא,;fl. 480–440 aC), també anomenat Esdres l'Escriba (עֶזְרָא הַסּוֹפֵר, transliterat "Ezrāʾ hasSōfēr"), i Esdres el Sacerdot al Llibre d'Esdres, va ser un escriba (sofer) i sacerdot (kohen) jueu. En grec-llatí Esdres es diu "Esdras" (grec: Ἔσδρας). Segons la Bíblia hebrea, era descendent de Sraya, l'últim Summe sacerdot que va servir al temple de Salomó, i un parent proper de Josuè, el primer gran sacerdot del Segon Temple. Va tornar de l'exili babilònic i va reintroduir la Torà a Jerusalem. Segons el Primer llibre d'Esdres, una traducció grega del llibre d'Esdres encara en ús a l'Església ortodoxa oriental, també era un gran sacerdot. La tradició rabínica sosté que era un membre ordinari del sacerdoci. Sobre el seu lloc d'enterrament s'han desenvolupat diverses tradicions. Una tradició diu que és enterrat a al-Uzayr prop de Bàssora (Iraq), mentre que una altra tradició al·lega que és enterrat a Tadif prop d'Alep, al nord de Síria. Segons Flavi Josep, Esdres va morir i va ser enterrat « d'una manera magnífica a Jerusalem ». El seu nom pot ser una abreviatura de עזריהו Azaryahu, "Jah ajuda". A la Septuaginta grega el nom es tradueix Ésdrās (Ἔσδρας), d'on prové el nom llatí Esdras. El Llibre d'Esdres descriu com va dirigir un grup d'exiliats de Judea que vivien a Babilònia a la seva ciutat natal de Jerusalem on es diu que va obligar a respectar la Torà. Es va descriure com exhortant el poble israelita a assegurar-se de seguir la Llei de la Torà per no casar-se amb persones de religions diferents, un conjunt de manaments descrits al Pentateuc.Liwak, Rüdiger; Schwemer, Anna Maria. "Ezra". Brill's New Pauly."Ezra". Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online Esdres, conegut com "Esdra l'escriba" en la literatura chazàlica, és una figura molt respectada en el judaisme. Se li atribueixen els llibres anomenats Llibre d'Esdres (comprenent el Llibre de Nehemies) i els llibres Primer de les Cròniques i Segon de les Cròniques, i els apòcrifs Apocalipsi d'Esdres.

Nou!!: Grec antic і Esdres · Veure més »

Esfalerita

L'esfalerita és un mineral de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Grec antic і Esfalerita · Veure més »

Esfèriques (Teodosi de Bitínia)

Les esfèriques (en grec antic Σφαιρικά) és un conjunt de 3 llibres escrits per Teodosi de Bitínia al segle II-I aC on es recullen les propietats de l'esfera que es coneixien aleshores.

Nou!!: Grec antic і Esfèriques (Teodosi de Bitínia) · Veure més »

Esfòdries

Esfòdries (en llatí Sphodrias, en grec antic Σφοδρίας) fou un polític i militar espartà.

Nou!!: Grec antic і Esfòdries · Veure més »

Esfer

Esfer, en llatí Sphaerus, en grec antic Σφαῖρος, anomenat, segurament pel país on va néixer, Βοσποριανός per Diògenes Laerci, o Βορυσθενιτης per Plutarc, fou un filòsof estoic.

Nou!!: Grec antic і Esfer · Veure més »

Esfigmòmetre

Esfigmòmetre mecànic amb manòmetre aneroid i fonendoscopi Un esfigmòmetre o esfigmomanòmetre també conegut com o tensiòmetre (i, popularment, com a aparell de la pressió), és un producte sanitari que s'utilitza per mesurar la pressió arterial, compost per un braçal inflable per col·lapsar i després alliberar l'artèria sota el braçal de manera controlada, i un manòmetre de mercuri o aneroide per mesurar la pressió i un mecanisme d'inflat que pot ser una petita bomba i una vàlvula accionades manualment o una bomba accionada elèctricament.

Nou!!: Grec antic і Esfigmòmetre · Veure més »

Esfinx

La Gran Esfinx de Gizeh. Lesfinx és una figura de la mitologia grega i egípcia.

Nou!!: Grec antic і Esfinx · Veure més »

Església (institució)

Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.

Nou!!: Grec antic і Església (institució) · Veure més »

Església Apostòlica Armènia

LEsglésia Apostòlica Armènia (Hay Aṙak’elakan Ekeġec’i), també anomenada Església Gregoriana Apostòlica Armènia, és una de les Esglésies ortodoxes orientals, i una de les comunitats cristianes més antigues de la història.

Nou!!: Grec antic і Església Apostòlica Armènia · Veure més »

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Nou!!: Grec antic і Església Ortodoxa · Veure més »

Església Ortodoxa Siríaca

L'Església Ortodoxa Siríaca és una de les esglésies ortodoxes orientals, que van rebutjar el Concili de Calcedònia el 451.

Nou!!: Grec antic і Església Ortodoxa Siríaca · Veure més »

Esió

Esió (en llatí Aesion, en grec antic "Aisíon") fou un orador atenenc contemporani de Demòstenes amb el que va ser educat, segons diu Suides.

Nou!!: Grec antic і Esió · Veure més »

Eslaus meridionals

Estats en què les llengües eslaves meridionals són oficials Els eslaus meridionals o sud-eslaus són la ramificació del sud dels pobles eslaus que viuen a la península Balcànica: Bulgària i els estats de l'antiga Iugoslàvia.

Nou!!: Grec antic і Eslaus meridionals · Veure més »

Esmicre

Esmicre (en grec antic Σμίκρος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Democle, un habitant de Delfos.

Nou!!: Grec antic і Esmicre · Veure més »

Esotropia

Lesotropia o estrabisme convergent és una forma d'estrabisme en què un o tots dos ulls giren cap a dins.

Nou!!: Grec antic і Esotropia · Veure més »

Espai exterior

Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.

Nou!!: Grec antic і Espai exterior · Veure més »

Espargàpises

Espargàpises (en llatí Spargapises, en grec antic Σπαργαπίσης) era el fill de la reina dels masagetes, Tomiris.

Nou!!: Grec antic і Espargàpises · Veure més »

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Nou!!: Grec antic і Esparta · Veure més »

Esparta (mitologia)

Segons la mitologia grega, Esparta (en grec antic Σπάρτα) va ser una heroïna, filla d'Eurotas, rei de Lacònia i de Cleta, i epònima de la ciutat d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Esparta (mitologia) · Veure més »

Espartolos

Espartolos (en llatí Spartolus, en grec antic Σπάρτωλος) fou una ciutat de la península Calcídica propera a Olint, segons Tucídides i Esteve de Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Espartolos · Veure més »

Esparts

D'acord amb la mitologia grega, els Esparts (en grec antic Σπαρτοί "els homes sembrats") van ser els que van néixer de les dents del drac mort per Cadme al lloc on més endavant s'aixecaria la ciutat de Tebes.

Nou!!: Grec antic і Esparts · Veure més »

Espatodea

Lespatodea (Spathodea campanulata) és l'única espècie del gènere monotípic Spathodea, inclòs a la família de les bignoniàcies (Bignoniaceae), dins del clade de les angiospermes.

Nou!!: Grec antic і Espatodea · Veure més »

Espàrtoc I

Espàrtoc I o Espàrtac I (en llatí Spartocus o Spartacus, en grec antic Σπάρτοκος A') va ser un rei del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Grec antic і Espàrtoc I · Veure més »

Espàrtoc II

Espàrtoc II o Espàrtac II (en llatí Spartocus o Spartacus, en grec antic Σπάρτοκος B') va ser un rei del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Grec antic і Espàrtoc II · Veure més »

Espàrtoc IV

Espàrtoc IV o Espàrtac IV (en llatí Spartocus o Spartacus, en grec antic Σπάρτοκος) va ser un rei del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Grec antic і Espàrtoc IV · Veure més »

Espèrties

Espèrties (en llatí Sperthias, en grec antic Σπερθίης) va ser un noble espartà, que es va oferir voluntàriament junt amb un altre noble, Bulis, per anar a la cort de Xerxes I de Pèrsia per rebre el càstig que reclamava Talitíbios, indignat perquè els espartans havien matat als enviats del rei Darios I el Gran de Pèrsia a Esparta.

Nou!!: Grec antic і Espèrties · Veure més »

Espòrades

Alguns Arxipèlags grecs, mostrant les Espòrades al nord-oest de la mar Egea Les Espòrades (en grec antic Σποράδες) és un grup d'illes de la mar Egea i la mar de Creta.

Nou!!: Grec antic і Espòrades · Veure més »

Espeleologia

L'espeleològia (del grec spelaion ('cova') i logo ('tractat')) és la ciència que estudia les coves, grutes o altres fenòmens càrstics, des de diferents punts de vista; formació, constitució, característiques físiques, formes de vida i evolució al llarg del temps.

Nou!!: Grec antic і Espeleologia · Veure més »

Espeo

Espeo (en grec antic Σπειώ) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Espeo · Veure més »

Espermaceti

Processament d'espermaceti El blanc de balena, la cera de catxalot o l'espermaceti (del grec sperma, 'llavor'; i cetus, 'balena') és una cera present a les cavitats encefàliques del catxalot (Physeter macrocephalus).

Nou!!: Grec antic і Espermaceti · Veure més »

Esperqueu

Esperqueu (en grec antic Σπερχειός, Sperkeios), va ser, segons la mitologia grega, un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.

Nou!!: Grec antic і Esperqueu · Veure més »

Espina (ciutat)

Espina (en llatí: Spina, en grec antic: Σπίνα) va ser una antiga ciutat d'Itàlia propera a la desembocadura del Padus dins dels límits de la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Grec antic і Espina (ciutat) · Veure més »

Espiridó de Tremithous

Espiridó de Tremithous, en grec Ἅγιος Σπυρίδων (Asha, Xipre, ca. 270 – Tremithous, Xipre, 348) fou un bisbe de Tremithous (Xipre).

Nou!!: Grec antic і Espiridó de Tremithous · Veure més »

Espitridates (militar)

Espitridates (en llatí Spithridates, en grec antic Σπιθριδάτης) era un militar de l'Imperi Aquemènida.

Nou!!: Grec antic і Espitridates (militar) · Veure més »

Espitridates (sàtrapa)

Espitridates (en llatí Spithridates, en grec antic Σπιθριδάτης) era un sàtrapa persa de Lídia i de Jònia sota el rei Darios III de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Espitridates (sàtrapa) · Veure més »

Espora (vegetal)

Els soredis sota les fulles de la falguera ''Polypodium vulgare'' contenen les espores En biologia, una espora és una estructura reproductiva que formen alguns vegetals per a dispersar-se pel medi i per a sobreviure a llargs períodes en condicions desfavorables sense algun o diversos factors (especialment l'aigua).

Nou!!: Grec antic і Espora (vegetal) · Veure més »

Esqueneu

Esqueneu (en grec antic Σχοινεύς) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Beòcia, fill d'Atamant i Temisto.

Nou!!: Grec antic і Esqueneu · Veure més »

Esquenos

Esquenos (en grec, Σχοίνος) és un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, referit a una de les ciutats de Beòcia de les que va sortir el contingent dels beocis que es dirigiren cap a Troia.

Nou!!: Grec antic і Esquenos · Veure més »

Essència

L'essència (del llatí essentia) és un concepte filosòfic que designa el conjunt d'atributs d'un objecte o substància que el fan ser el que és, i que posseeix per necessitat, ja que sense ells perd la seva identitat.

Nou!!: Grec antic і Essència · Veure més »

Estannoidita

Lestannoidita és un mineral de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Grec antic і Estannoidita · Veure més »

Estasandre

Estasandre (en llatí Stasander, en grec antic Στάσανδρος) va ser un militar i sàtrapa nascut a Xipre i al servei d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Estasandre · Veure més »

Estaterià

L'Estaterià és l'últim període geològic del Paleoproterozoic i durà entre fa 1.800 i fa 1.600 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Estaterià · Veure més »

Estatiels

Els estatiels (en llatí statielli, en grec antic Στατίελλοι) eren una tribu dels lígurs que vivien a les valls del nord dels Apenins als dos costats de la vall de Bormida.

Nou!!: Grec antic і Estatiels · Veure més »

Estatili Flac

Estatili Flac (en llatí Statilius Flaccus, en grec Στατύλλιος Φλάκκος) va ser un poeta romà autor d'uns epigrames inclosos a lAntologia grega, del que no en sabem res, a part que el seu nom indica que era romà.

Nou!!: Grec antic і Estatili Flac · Veure més »

Estauroteca

Museu Metropolitan d'Art. Grand Curtius. de Limburg an der Lahn. Una estauroteca (del grec antic staurós “ creu » i theke « contenidor ") o reliquiari del Lignum Crucis, és un cofre reliquiari dissenyat per contenir un tros de la Vera Creu sobre la qual Jesús de Natzaret va ser crucificat durant l'episodi de la Passió.

Nou!!: Grec antic і Estauroteca · Veure més »

Estàfil

Estàfil (en grec antic Στάφυλος Stafilos "el Raïm"), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, nascut de Dionís i d'Ariadna, després que Teseu l'abandonés a Naxos, encara que hi ha una tradició que el fa fill del mateix Teseu.

Nou!!: Grec antic і Estàfil · Veure més »

Estàter

Estàter d'or de Bactriana. Estàter (en grec antic στατὴρ) que es pot traduir per estàndard, era una mesura mestra de pes i de diner.

Nou!!: Grec antic і Estàter · Veure més »

Estàtira (esposa de Darios III)

Estàtira (en llatí Stateira, en grec antic Στάτειρα) era l'esposa i germana del rei aquemènida Darios III de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Estàtira (esposa de Darios III) · Veure més »

Estàtira del Pont

Estàtira (en llatí Stateira, en grec antic Στάτειρα) era la germana del rei Mitridates VI Eupator del Pont.

Nou!!: Grec antic і Estàtira del Pont · Veure més »

Estènel (fill d'Androgeu)

D'acord amb la mitologia grega, Estènel (en grec antic Σθένελος) va ser un heroi fill d'Androgeu i net de Minos.

Nou!!: Grec antic і Estènel (fill d'Androgeu) · Veure més »

Estènel (fill de Capaneu)

Segons la mitologia grega, Estènel (en grec antic Σθένελος) va ser un heroi, fill de Capaneu i d'Evadne.

Nou!!: Grec antic і Estènel (fill de Capaneu) · Veure més »

Estènel (fill de Perseu)

D'acord amb la mitologia grega, Estènel (en grec antic Σθένελος) va ser un rei de Micenes, fill de Perseu i d'Andròmeda.

Nou!!: Grec antic і Estènel (fill de Perseu) · Veure més »

Estènel (poeta)

Estènel (en llatí Sthenelus, en grec antic Σθένελος) fou un poeta tràgic grec contemporani d'Aristòfanes.

Nou!!: Grec antic і Estènel (poeta) · Veure més »

Estèrope (filla de Cefeu)

Estèrope (en grec antic Στερόπη), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Cefeu, rei de Tegea.

Nou!!: Grec antic і Estèrope (filla de Cefeu) · Veure més »

Estètica

L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.

Nou!!: Grec antic і Estètica · Veure més »

Estela trilingüe de Letoon

Estela trilingüe de Letoon, cara en lici L'estela trilingüe de Leto és una inscripció en tres idiomes: lici estàndard o lici A, grec i arameu, que cobreix les cares d'una estela de pedra de quatre costats descoberta el 1973 durant l'excavació del santuari anomenat Letoon (en honor de Leto) a Xanthos, antiga Lícia, a l'actual Turquia.

Nou!!: Grec antic і Estela trilingüe de Letoon · Veure més »

Estenebea

Estenebea (en grec antic Σθενέβοια) o Anteia (Ἄντεια) va ser una princesa lícia, filla del rei Iòbates.

Nou!!: Grec antic і Estenebea · Veure més »

Estenelau

Segons la mitologia grega, Estenelau (en grec antic Σθενέλας) va ser un rei d'Argos, fill de Crotop que pertany a l'estirp de Forbant i Tríopas.

Nou!!: Grec antic і Estenelau · Veure més »

Estenià

Estenià (del grec stenos, 'estret') és l'últim període geològic de l'era Mesoproterozoica, i durà entre fa 1.200 i 1.000 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Estenià · Veure més »

Estenosi

Estenosi ateromatosa a l'artèria coronària esquerra Una estenosi (del grec antic: στένωσις, "estrenyiment") és un estrenyiment anormal en un vas sanguini o d'un altre òrgan d'estructura tubular (com per exemple en la uretra, d'aquí l'estenosi uretral).

Nou!!: Grec antic і Estenosi · Veure més »

Estesàgores

Estesàgores (en llatí Stesagoras, en grec antic Στησαγόρας), fou un tirà grec.

Nou!!: Grec antic і Estesàgores · Veure més »

Esteve (escriptor)

Esteve (en llatí Stephanus, en grec), probablement nascut a Atenes, fou un escriptor grec comentarista d'Hipòcrates i Galè, i suposat deixeble de Teòfil el Protoespatari.

Nou!!: Grec antic і Esteve (escriptor) · Veure més »

Esteve (llibert)

Esteve (en llatí Stephanus, en grec) va ser un llibert de Lívia Drusil·la, l'esposa d'August, que va practicar l'art de treballar l'or.

Nou!!: Grec antic і Esteve (llibert) · Veure més »

Esteve (poeta)

Esteve (en llatí Stephanus, en grec antic) fou un poeta còmic atenenc de la nova comèdia, probablement fill d'Antífanes, del qual va exhibir alguna de les seves obres.

Nou!!: Grec antic і Esteve (poeta) · Veure més »

Esteve d'Alexandria

Esteve d'Alexandria (en llatí Stephanus, en grec) fou un alquimista grec d'Alexandria, que va escriure un tractat d'alquímia.

Nou!!: Grec antic і Esteve d'Alexandria · Veure més »

Esteve d'Atenes

Esteve d'Atenes (en llatí Stephanus, en grec antic) fou un orador atenenc, fill de Menecles d'Acarnes que va viure al segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Esteve d'Atenes · Veure més »

Esteve d'Edessa

Esteve d'Edessa (en llatí Stephanus, en grec antic Στέφανος) fou un destacat metge romà d'Orient nadiu d'Edessa a Síria, un dels més destacats del seu temps.

Nou!!: Grec antic і Esteve d'Edessa · Veure més »

Esteve de Perm

Esteve de Perm (Veliki Ústiug, Rússia, 1340 – Moscou, 1396) fou un missioner que predicà i evangelitzà els pobles komis, convertint-los al cristianisme i fundant el bisbat de Perm.

Nou!!: Grec antic і Esteve de Perm · Veure més »

Esteve de Tral·les

Esteve de Tral·les (en llatí Stephanus Trallianus, en grec antic Στέφανος) era el pare d'Alexandre de Tral·les.

Nou!!: Grec antic і Esteve de Tral·les · Veure més »

Esteve Lecapè

Esteve Lecapè, en grec antic Στέφανος Λακαπηνός, nascut l'any 910 i mort el 18 d'abril del 963, va ser el segon fill de Romà Lecapè i de Teodora.

Nou!!: Grec antic і Esteve Lecapè · Veure més »

Estibiocolusita

Lestibiocolusita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la germanita.

Nou!!: Grec antic і Estibiocolusita · Veure més »

Estibiopal·ladinita

Lestibiopal·ladinita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de l'arsenopal·ladinita.

Nou!!: Grec antic і Estibiopal·ladinita · Veure més »

Estibivanita

Lestibivanita és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Grec antic і Estibivanita · Veure més »

Estilòbata

Estilòbata, paraula provinent del grec στυλοβάτης (“base sobre la qual recolzen les columnes”), serveix per denominar en arquitectura al graó superior (o en el pla superior) sobre el qual descansa el temple grec; forma part de la crepidoma: una plataforma escalonada que eleva l'edifici per sobre de la cota del terreny per donar-li més presència.

Nou!!: Grec antic і Estilòbata · Veure més »

Estilià Zaützes

Estilià Zaützes, en grec antic Στυλιανὸς Ζαούτζης, va ser un estadista bizantí de finals del, primer ministre de l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof durant els primers anys del seu regnat.

Nou!!: Grec antic і Estilià Zaützes · Veure més »

Estilicó

Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.

Nou!!: Grec antic і Estilicó · Veure més »

Estilpnomelana

Lestilpnomelana és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de l'estilpnomelana.

Nou!!: Grec antic і Estilpnomelana · Veure més »

Estimfal

Estimfal o Estimfel (Στύμφαλος, jònico-àtic Στύμφηλος; en Stymphālus; gentilici Στυμφάλιος, en llatí Stymphālius o Stymphalicus, en català estimfali) era el nom d'una ciutat, un districte, un riu, un llac, i una muntanya al nord-est d'Arcàdia.

Nou!!: Grec antic і Estimfal · Veure més »

Estimfal (mitologia)

Estimfal (en grec antic Στύμφαλος) va ser segons la mitologia grega, un rei de l'Arcàdia, un dels cinc fills d'Èlat i de Laòdice, filla de Cíniras.

Nou!!: Grec antic і Estimfal (mitologia) · Veure més »

Estiris

Estiris (en llatí Stiris, en grec antic Στῖρις) era una ciutat de la Fòcida, situada a 120 estadis de Queronea vora la via que travessa les muntanyes que hi ha entre els dos llocs.

Nou!!: Grec antic і Estiris · Veure més »

Estix

Segons la mitologia grega, l'Estígia o Estix (del grec antic Στύξ, del verb στυγέω, 'odiar'), era una oceànide, la filla gran d'Oceà i Tetis, filla de Gea, segons explica Hesíode a la seva Teogonia; segons Gai Juli Higini va néixer d'Èreb i Nix (les tenebres i la nit).

Nou!!: Grec antic і Estix · Veure més »

Estoa

L'estoa d'Àtal, reconstruïda, a Atenes Estoa (del grec antic στοά, stoá), és la denominació que rep en l'arquitectura grega un pòrtic.

Nou!!: Grec antic і Estoa · Veure més »

Estomi

Estomi (en llatí Stomius, en grec antic) fou un escultor grec.

Nou!!: Grec antic і Estomi · Veure més »

Estraci (metge)

Estraci (en llatí Stratius, en grec) fou un metge grec.

Nou!!: Grec antic і Estraci (metge) · Veure més »

Estratònic d'Atenes

Estratònic d'Atenes (en llatí Stratonicus en grec antic Στρατόνικος) fou un músic atenenc que va viure al temps d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Estratònic d'Atenes · Veure més »

Estratònic de Pèrgam

Estratònic de Pèrgam (en llatí Stratonicus, en grec antic) va ser un metge nadiu de Pèrgam, deixeble de Sabí i un dels mestres de Galè vers l'any 148.

Nou!!: Grec antic і Estratònic de Pèrgam · Veure més »

Estrató (retòric)

Estrató (en llatí Straton, en grec) va ser un retòric grec.

Nou!!: Grec antic і Estrató (retòric) · Veure més »

Estrató d'Arados

Estrató (en llatí Straton, en grec antic) fill de Gerostrat, fou un príncep d'Arados a Fenícia.

Nou!!: Grec antic і Estrató d'Arados · Veure més »

Estrató d'Atenes

Estrató (en llatí Straton, en grec antic) fou un poeta còmic atenenc de la comèdia mitjana segons Suides, que menciona una comèdia seva titulada que és sens dubte la mateixa que de la que Ateneu en reprodueix un llarg fragment.

Nou!!: Grec antic і Estrató d'Atenes · Veure més »

Estrató de Làmpsac

Estrató de Làmpsac (en llatí Straton, en grec antic), nascut entre el 340 aC i el 330 aC i mort el 268 aC o potser el 269 aC, va ser un important filòsof peripatètic nadiu de Làmpsac, tutor de Ptolemeu II Filadelf.

Nou!!: Grec antic і Estrató de Làmpsac · Veure més »

Estrató de Sardes

Estrató (en llatí Straton, en grec) va ser un poeta epigramàtic grec nadiu de Sardes, que va compilar una antologia anomenada (La Musa dels nens), segons explica Constantí Cèfales a lAntologia palatina.

Nou!!: Grec antic і Estrató de Sardes · Veure més »

Estrató de Sidó

Estrató (en llatí Straton, en grec antic) fou un rei de Sidó a Fenícia que es va destacar pel luxe i la voluptuositat amb la qual va voler competir amb el seu contemporani el rei Nicocles de Salamina (a l'illa de Xipre), segons Ateneu de Naucratis.

Nou!!: Grec antic і Estrató de Sidó · Veure més »

Estrató de Tir

Estrató (en llatí Straton, en grec antic) fou un destacat ciutadà de Tir que en ocasió d'una revolta d'esclaus a la ciutat va ser salvat per la generositat del seu propi esclau.

Nou!!: Grec antic і Estrató de Tir · Veure més »

Estratis

Estratis o Estrattis (en llatí Stratis o Strattis, en grec antic Στράττις o Στράτις) fou un poeta còmic atenenc de la vella comèdia que va florir segons Suides després de Càl·lies cap a la 92a Olimpíada, l'any 412 aC i fins al 393 aC aproximadament si bé encara exhibia comèdies el 380 aC.

Nou!!: Grec antic і Estratis · Veure més »

Estratocles

Estratocles (en llatí Stratocles, en grec antic) fou un orador atenenc, fill d'Eutidem, contemporani de Demòstenes (meitat del) i amic de Licurg d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Estratocles · Veure més »

Estratoles

Estratoles (en llatí Stratolas, en grec antic Στρατόλας) era un polític de l'Èlide, un dels dirigents del partit oligàrquic.

Nou!!: Grec antic і Estratoles · Veure més »

Estratonice (Calcídica)

Estratonice (en llatí Stratonice, en grec antic Στρατονίκη) era una ciutat de la península Calcídica que Ptolemeu diu que estava situada al golf anomenat Singitos, però probablement és un error i estava situada a la costa del golf Estrimònic.

Nou!!: Grec antic і Estratonice (Calcídica) · Veure més »

Estratonice (esposa d'Ariarates III de Capadòcia)

Estratonice (en llatí Stratonice, en grec antic Στρατονίκη) era una princesa selèucida filla d'Antíoc II Theós i Laodice.

Nou!!: Grec antic і Estratonice (esposa d'Ariarates III de Capadòcia) · Veure més »

Estratonice (esposa de Demetri II de Macedònia)

Estratonice (en llatí Stratonice, en grec antic Στρατονίκη) fou una princesa selèucida filla d'Antíoc I Sòter i de Estratonice, i reina consort de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Estratonice (esposa de Demetri II de Macedònia) · Veure més »

Estratonice (esposa de Seleuc I Nicàtor)

Estratonice (en llatí Stratonice, en grec antic) fou una princesa filla de Demetri Poliorcetes i Fila, la filla d'Antípater.

Nou!!: Grec antic і Estratonice (esposa de Seleuc I Nicàtor) · Veure més »

Estratonice (esposa de Seutes rei dels odrisis)

Estratonice (en llatí Stratonice, en grec antic) fou un princesa macedònica, germana de Perdicas II, rei de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Estratonice (esposa de Seutes rei dels odrisis) · Veure més »

Estratonice del Pont

Estratonice (en llatí Stratonice, en grec antic Στρατονίκη) era una princesa del Pont i una de les nombroses esposes de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Grec antic і Estratonice del Pont · Veure més »

Estratonicea

Estratonicea (en llatí Stratonicea o Stratoniceia, en grec antic Στρατονίκεια o Στρατονίκη) era una de les principals ciutats de Cària al sud-oest de Milasa i al sud del riu Màrsies.

Nou!!: Grec antic і Estratonicea · Veure més »

Estratos

Estratos (en llatí Stratus, en grec antic Στράτος) era la principal ciutat d'Acarnània segons Tucídides, situada a l'interior del país en una fèrtil plana a la dreta del riu Aqueloos.

Nou!!: Grec antic і Estratos · Veure més »

Estrattis

Estrattis (en llatí Strattis, en grec antic) fou tirà de Quios en temps de Darios I el Gran i de Xerxes I de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Estrattis · Veure més »

Estràcia

Estràcia (en grec antic Στρατία) era una antiga ciutat d'Arcàdia que Homer esmenta al «Catàleg de les naus» com una de les ciutats que van participar en la guerra de Troia en un contingent comandat pel rei Agapènor.

Nou!!: Grec antic і Estràcia · Veure més »

Estrímon (déu)

D'acord amb la mitologia grega, Estrímon (en grec antic Στρυμών, Strimon), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.

Nou!!: Grec antic і Estrímon (déu) · Veure més »

Estrepsirrins

Els estrepsirrins (Strepsirrhini) (del grec στρέψις (strepsis), 'corbat' i rhis, 'nas') són un subordre dels primats, la principal característica dels quals és la presència de rinari, una àrea de pell nua i humida que envolta el nas.

Nou!!: Grec antic і Estrepsirrins · Veure més »

Estret de Kertx

L'estret de Kertx, antigament anomenat Bòsfor Cimmeri, connecta la mar Negre amb la mar d'Azov i separa les penínsules de Crimea (Ucraïna, ocupada per Rússia) a l'oest, i de Taman (Rússia) a l'est.

Nou!!: Grec antic і Estret de Kertx · Veure més »

Estrimonis

Estrimonis (en llatí Strymonii, en grec antic Στρυμόνιοι) eren, segons la tradició, uns bitinis que havien emigrat a Àsia des de les terres del riu Estrímon a Europa i segons Heròdot s'havien anomenat així quan van arribar.

Nou!!: Grec antic і Estrimonis · Veure més »

Estrofi

Estrofi (en grec antic Στρόφιος "el que és hàbil") va ser un rei de la Fòcida, fill de Crisos i d'Antifàcia, filla de Nàubol.

Nou!!: Grec antic і Estrofi · Veure més »

Estrombíquides

Estrombíquides (en llatí Strombichides,en grec antic), fill de Diòtim, fou un militar atenenc que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Estrombíquides · Veure més »

Estronadelfita

Lestronadelfita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'apatita.

Nou!!: Grec antic і Estronadelfita · Veure més »

Estronciomelana

Lestronciomelana és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la coronadita.

Nou!!: Grec antic і Estronciomelana · Veure més »

Estrutes

Estrutes (en llatí Struthas, en grec antic Στρούθας) era un sàtrapa persa, designat pel rei Artaxerxes II per substituir Tirabazos com a sàtrapa de Lídia el 391 aC o 392 aC.

Nou!!: Grec antic і Estrutes · Veure més »

Etàlides

Etàlides (en grec antic Αἰθαλίδης), va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Hermes i d'Eupolèmia, filla de Mirmídon.

Nou!!: Grec antic і Etàlides · Veure més »

Etímocles

Etímocles (en llatí Etymocles, en grec antic Ἐτυμοκλῆς) va ser un dels tres ambaixadors espartans enviats a Atenes que es trobaven per casualitat en aquesta ciutat quan Esfòdries va fer una incursió a l'Àtica l'any 378 aC.

Nou!!: Grec antic і Etímocles · Veure més »

Etearc

Etearc (en llatí Etearchus, en grec antic Ἐτέαρχος) fou un rei de la ciutat d'Axos a Creta.

Nou!!: Grec antic і Etearc · Veure més »

Eteònic

Eteònic (en llatí Eteonicus, en grec antic Ἐτεόνικος) fou un militar espartà que va viure al i va morir després de l'any 389 aC.

Nou!!: Grec antic і Eteònic · Veure més »

Etenna

Mapa de la zona d'Etenna al 1520. Etenna es troba al turons darrere de Side Etenna (grec antic: Ἔτεννα) fou una antiga ciutat d'Àsia Menor, considerada tradicionalment part de la província romana de Pamfília.

Nou!!: Grec antic і Etenna · Veure més »

Eteonos

Eteonos (en grec, Έτεωνός) és un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, referit a una de les ciutats de Beòcia de les que va sortir el contingent dels beocis que es dirigiren cap a Troia; i on se la qualifica de "molt muntanyosa".

Nou!!: Grec antic і Eteonos · Veure més »

Etiòpiques

Aethiopica (Αἰθιοπικά, "Etiòpiques", és a dir, "Històries d'Etiòpia") o Teàgenes i Cariclea és un romanç o novel·la en grec antic, escrita per Heliodor d'Èmesa, del qual és l'única obra coneguda.

Nou!!: Grec antic і Etiòpiques · Veure més »

Etil·la

Etil·la (en grec antic Αίθιλλα) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Laomedó.

Nou!!: Grec antic і Etil·la · Veure més »

Etimologia

L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).

Nou!!: Grec antic і Etimologia · Veure més »

Etiologia

L'''Eneida,'' mite nacional escrit per a justificar l'etiologia de l'Imperi Romà L'etiologia és l'estudi de la causalitat o l'origen (l'estudi de les causes i els orígens).

Nou!!: Grec antic і Etiologia · Veure més »

Etna

LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.

Nou!!: Grec antic і Etna · Veure més »

Etna (mitologia)

Segons la mitologia grega, Etna (en grec antic Αἴτνη) va ser una nimfa, filla d'Urà i de Gea.

Nou!!: Grec antic і Etna (mitologia) · Veure més »

Etnarca

Etnarca (ἐθνάρχης) es refereix generalment a un lideratge polític d'un grup ètnic comú o regne homogènia.

Nou!!: Grec antic і Etnarca · Veure més »

Etnogènesi

Etnogènesi (del grec antic εθνογένεσις, al seu torn format per ethnos + génesis) és el procés mitjançant el qual un grup d'éssers humans passa a ser considerat com a ètnicament diferent.

Nou!!: Grec antic і Etnogènesi · Veure més »

Etnologia

Col·lecció d'imatges que representen els objectes que poden encabir-se dins de l'estudi de la disciplina. Museu Valencià d'Etnologia Letnologia (del grec ethnos 'poble' i logos 'ciència', 'ciència dels pobles') és una ciència social que estudia les ètnies, els pobles i les seves cultures.

Nou!!: Grec antic і Etnologia · Veure més »

Etopeia

L'etopeia (del grec antic ἠθος, 'habitud', 'caràcter', i ποιεω, 'fer', 'formar') és la descripció de personatges des del punt de vista de la seva personalitat i no segons l'aparença física o prosopografia.

Nou!!: Grec antic і Etopeia · Veure més »

Etra

de fons blanc, ''c''. 470–460 ae Etra (grec antic Αἴθρα, 'cel lluminós'), en la mitologia grega, pot referir-se a dos personatges: la mare de Teseu o una de les Oceànides, filla d'Oceà i Tetis.

Nou!!: Grec antic і Etra · Veure més »

Etra (filla de Piteu)

Laurent de La Hyre - Teseu i Etra Etra (en grec antic Αἴθρα), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Piteu, rei de Trezè i neta de Pèlops.

Nou!!: Grec antic і Etra (filla de Piteu) · Veure més »

Etra (filla de Tetis)

Segons la mitologia grega, Etra (en grec antic Αἴθρα) va ser una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Etra (filla de Tetis) · Veure més »

Etrusc (poeta)

Etrusc, en llatí Etruscus, en grec antic Ἐτρουσκός, fou un poeta grec nascut a Messene, autor d'un epigrama inclòs a lAntologia grega i del que no es coneix res de la seva vida.

Nou!!: Grec antic і Etrusc (poeta) · Veure més »

Etymologicum Magnum

LEtimologicum Magnum (en grec antic Ἐτυμολογικὸν Μέγα; de vegades abreujat com EM) és el títol d'un lèxic compilat a Constantinoble per un lexicògraf desconegut cap al 1150.

Nou!!: Grec antic і Etymologicum Magnum · Veure més »

Euante (satèl·lit)

Euante (del grec antic Ευάνθη) també conegut com a Júpiter XXXIII, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.

Nou!!: Grec antic і Euante (satèl·lit) · Veure més »

Eubúlides d'Atenes

Eubúlides (en llatí Eubulides, en grec antic Εὐβουλίδης) fou un notable atenenc que va perdre una causa judicial en la que actuava com acusador, per culpa del testimoni d'un home anomenat Euxiteu (Euxitheus).

Nou!!: Grec antic і Eubúlides d'Atenes · Veure més »

Eubúlides de Cròpia

Eubúlides de Cròpia (en llatí Eubulides, en grec antic Εὐβουλίδης) fou un escultor atenenc de la demos de Cròpia, que va esculpir una gran ofrena votiva constituïda per un grup de tretze estàtues entre les quals Atena, Peònia, Zeus, Mnemòsine, les nou Muses, i Apol·lo, que la ciutat d'Atenes va oferir al temple de Dionís al Ceramicos.

Nou!!: Grec antic і Eubúlides de Cròpia · Veure més »

Eubea

Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.

Nou!!: Grec antic і Eubea · Veure més »

Eubeu

Eubeu (en llatí Euboeus, en grec antic Εὔβοιος) fou un escriptor grec nascut a Paros, que fou famós per les seves paròdies.

Nou!!: Grec antic і Eubeu · Veure més »

Eubi de Tebes

Eubi, en llatí Eubius, en grec antic, fou un escultor grec.

Nou!!: Grec antic і Eubi de Tebes · Veure més »

Eubotes

Eubotes (en llatí Eubotas, en grec antic Εὐβώτας) va ser un esportista grec nascut a Cirene que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Eubotes · Veure més »

Eucàmpides

Eucàmpides (en llatí Eucampidas, en grec antic Εὐκααμπίδας) o de vegades Eucàlpides (Eucalpidas Εὐκαλπίδας) fou un agent de Filip II de Macedònia, nascut a Menalos a Arcàdia, molt criticat per Demòstenes per ser un dels que, buscant el seu benefici privat, van ser instruments del rei de Macedònia per privar al seu país de llibertat.

Nou!!: Grec antic і Eucàmpides · Veure més »

Eucàrpia

Eucàrpia (en llatí Eucarpia, en grec antic Εὐκαρπία) era una antiga ciutat de Frígia situada no gaire lluny de les fonts del riu Meandre.

Nou!!: Grec antic і Eucàrpia · Veure més »

Eucinodonts

Els eucinodonts (Eucynodontia, gr. 'autèntiques dents de gos') són un infraordre de teràpsids que inclou els mamífers i el seus parentes més propers, els cinògnats.

Nou!!: Grec antic і Eucinodonts · Veure més »

Euclides

Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».

Nou!!: Grec antic і Euclides · Veure més »

Euclides (arcont)

Euclides (en llatí Eucleides, en grec antic Εὐκλείδης) va ser arcont epònim d'Atenes per l'any 403 aC.

Nou!!: Grec antic і Euclides (arcont) · Veure més »

Euclides (metge segle II aC)

Euclides (en llatí Eucleides, en grec antic Εὐκλείδης) va ser un metge grec autor d'un antídot contra el verí d'alguns animals, la composició del qual és conservada per Galè a la seva obra sobre Antídots (vol. 14, pàgina 162).

Nou!!: Grec antic і Euclides (metge segle II aC) · Veure més »

Euclides (metge segle V aC)

Euclides (en grec antic Εὐκλείδης) va ser un metge grec que hauria viscut entre el i el ja que apareix en una carta que li va dirigir suposadament Teano l'esposa de Pitàgoras.

Nou!!: Grec antic і Euclides (metge segle V aC) · Veure més »

Euclides (tirà)

Euclides (en llatí Eucleides, en grec antic Εὐκλείδης) va ser un dels Trenta Tirans d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Euclides (tirà) · Veure més »

Euclides d'Atenes

Euclides d'Atenes (en llatí Eucleides, en grec antic Εὐκλείδης) fou un escultor grec.

Nou!!: Grec antic і Euclides d'Atenes · Veure més »

Euclides d'Esparta

Euclides d'Esparta (en llatí Eucleides, en grec antic Εὐκλείδης), o Epíclides (Epicleidas, Ἐπικλείδας) va ser un príncep espartà, germà del rei Cleòmenes III.

Nou!!: Grec antic і Euclides d'Esparta · Veure més »

Eucrante

Eucrante (en grec antic Εὐκράντη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Eucrante · Veure més »

Eucràtides II de Bactriana

Eucràtides II de Bactriana (en llatí Eucratides, en grec antic Εὐκρατίδης, en persa اروکرت) fou rei de Bactriana.

Nou!!: Grec antic і Eucràtides II de Bactriana · Veure més »

Eucrita

Les eucrites són un grup de meteorits que pertanyen a la classe de les acondrites asteroidals.

Nou!!: Grec antic і Eucrita · Veure més »

Eudàmides d'Esparta

Eudàmides (en llatí Eudamidas, en grec antic Εὐδαμίδας) fou un militar espartà.

Nou!!: Grec antic і Eudàmides d'Esparta · Veure més »

Eudàmides I

Eudàmides I (en llatí Eudamidas, en grec antic Εὐδαμίδας) va ser rei d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Eudàmides I · Veure més »

Eudàmides II

Eudàmides II (en llatí Eudamidas en grec antic Εὐδαμίδας) fou rei d'Esparta al final del segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Eudàmides II · Veure més »

Eudòcia de Frígia

Eudòcia (en grec antic Εὐδοκία, en llatí Eudocia) és el nom d'una ciutat de l'Àsia Menor, a Frígia, al districte de Frígia Pacatiana, que menciona Hièrocles al Synecdemus.

Nou!!: Grec antic і Eudòcia de Frígia · Veure més »

Eudòcia de Lícia

Eudòcia (en grec antic Εὐδοκία, en llatí Eudocia) és el nom d'una ciutat de l'Àsia Menor, a Lícia.

Nou!!: Grec antic і Eudòcia de Lícia · Veure més »

Eudòxia (esposa de Justinià II)

Eudòxia, en grec Ευδοκία, va ser una emperadriu romana d'Orient, la primera esposa de l'emperador romà d'Orient Justinià II.

Nou!!: Grec antic і Eudòxia (esposa de Justinià II) · Veure més »

Eudòxia (muller de Lleó VI)

Eudòxia o Eudòxia Baiana, en grec antic Ευδοκία Βαϊανή, fou la tercera dona de l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof, fill de Basili I el Macedoni i d'Eudòxia.

Nou!!: Grec antic і Eudòxia (muller de Lleó VI) · Veure més »

Eudòxia Decapolita

Eudòxia Decapolita, en grec antic Εὐδοκία ἡ Δεκαπολίτισσα, va ser l'emperadriu consort de l'emperador romà d'Orient Miquel III l'Embriac, l'últim representant de la dinastia frígia.

Nou!!: Grec antic і Eudòxia Decapolita · Veure més »

Eudem (adroguer)

Eudem (en grec antic Εὔδημος) va ser un metge que va viure al o III aC que va compondre algunes medicines amb fórmules pròpies.

Nou!!: Grec antic і Eudem (adroguer) · Veure més »

Eudem (anatomista)

Eudem (en llatí Eudemus, en grec antic Εὔδημος) va ser un metge i anatomista grec que va viure probablement al, ja que Galè diu que era contemporani d'Heròfil de Calcedònia i Erasístrat.

Nou!!: Grec antic і Eudem (anatomista) · Veure més »

Eudem (escriptor d'astronomia)

Eudem (en llatí Eudemus, en grec antic Εὔδημος) fou un escriptor grec que va escriure sobre la història de l'astronomia i de la geometria.

Nou!!: Grec antic і Eudem (escriptor d'astronomia) · Veure més »

Eudem (general)

Eudem (en llatí Eudemus, en grec antic Εὔδημος) fou un general d'Alexandre el Gran a qui el rei va nomenar comandant de les tropes que va deixar a l'Índia, segons Flavi Arrià.

Nou!!: Grec antic і Eudem (general) · Veure més »

Eudem (historiador)

Eudem (en llatí Eudemus, en grec antic Εὔδημος) fou un historiador grec nadiu de Naxos o potser de Paros, que va viure abans de la guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Eudem (historiador) · Veure més »

Eudem (metge i conspirador)

Eudem (en llatí Eudemus, en grec antic Εὔδημος) era un metge que va exercir a Roma, amant de Livil·la, la dona de Drus Cèsar (fill de l'emperador Tiberi).

Nou!!: Grec antic і Eudem (metge i conspirador) · Veure més »

Eudem (metge)

Eudem (en llatí Eudemus, en grec) fou un metge grec o d'origen grec.

Nou!!: Grec antic і Eudem (metge) · Veure més »

Eudem (sàtrapa)

Eudem (en llatí Eudemus, en grec antic Εὔδημος) va ser un militar macedoni que va ser sàtrapa de Pàrtia.

Nou!!: Grec antic і Eudem (sàtrapa) · Veure més »

Eudemó d'Alexandria

Eudemó d'Alexandria (en llatí Eudaemon, en grec antic Εὐδαίμων) fou un esportista grec nascut a Alexandria que van obtenir un triomf als jocs olímpics.

Nou!!: Grec antic і Eudemó d'Alexandria · Veure més »

Eudidimita

Leudidimita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Eudidimita · Veure més »

Eudimorphodon

Eudimorphodon (del grec; ευ(eu), «veritable» + δι (di), «dos» + μορφή (morphé), «forma», ὀδούς (odoús), «dent»; «veritables dents de dues formes») és un gènere de pterosaures ramforincoïdeus de la família Campylognathoididae que va viure en l'actual Itàlia.

Nou!!: Grec antic і Eudimorphodon · Veure més »

Eudor

Eudor (en grec antic Εὔδωρος) va ser un heroi, fill d'Hermes i de Polimela, la filla de Filant.

Nou!!: Grec antic і Eudor · Veure més »

Eudor d'Alexandria

Eudor d'Alexandria (en grec antic Εὔδωρος ὁ Ἀλεξανδρεύς) va ser un filòsof grec del.

Nou!!: Grec antic і Eudor d'Alexandria · Veure més »

Eudora (nereida)

Eudora (en grec antic Εὐδώρη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Eudora (nereida) · Veure més »

Eufem (fill de Posidó)

D'acord amb la mitologia grega, Eufem (en grec antic Εύφημος), va ser un heroi, fill de Posidó i de la nimfa Europa, filla de Tici.

Nou!!: Grec antic і Eufem (fill de Posidó) · Veure més »

Euforb

Euforb (en grec antic Εὔφορβος), va ser, segons la mitologia grega, un heroi troià fill de Pàntou, un dels ancians de Troia companys de Príam, que formava part del consell d'ancians de la ciutat, com també Antènor i Ucalegont.

Nou!!: Grec antic і Euforb · Veure més »

Euforbe

Euforbe (en llatí Euphorbus, en grec antic) va ser un metge grec, que cap a finals del era el metge personal de Juba II rei de Numídia (31 aC a 25) i rei de Mauritània (25 aC a 23).

Nou!!: Grec antic і Euforbe · Veure més »

Euforió (escultor)

Euforió (en llatí Euphorion, en grec antic Εὐφορίων) fou un escultor grec i orfebre amb plata mencionat per Plini el Vell en la seva Naturalis Historia.

Nou!!: Grec antic і Euforió (escultor) · Veure més »

Euforió (metge)

Euforió (en llatí Euphorion, en grec antic Εὐφορίων) va ser un metge grec o potser un gramàtic, que va escriure un comentari sobre Hipòcrates en sis llibres.

Nou!!: Grec antic і Euforió (metge) · Veure més »

Euforió de Calcis

Euforió, en llatí Euphorion, en grec antic Εὐφορίων, fou un gramàtic i poeta gec nascut a Calcis a Eubea, fill de Polimnet, nascut segons Suides l'any 274 aC.

Nou!!: Grec antic і Euforió de Calcis · Veure més »

Euforió del Quersonès

Euforió del Quersonès (en llatí Euphorion, en grec antic Εὐφορίων) fou un poeta grec autor d'un tipus de poesia llicenciosa anomenat Πριάπεια (Priàpica).

Nou!!: Grec antic і Euforió del Quersonès · Veure més »

Eufrates (filòsof)

Eufrates, en llatí Euphrates, en grec antic Εὐφράτης, fou un destacat filòsof estoic grec del temps de l'emperador Adrià.

Nou!!: Grec antic і Eufrates (filòsof) · Veure més »

Eufrònides (escultor)

Eufrònides (en llatí Euphronides, en grec antic Εὐφρονίδης) fou un escultor grec, contemporani de l'escultor Lisip i d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Eufrònides (escultor) · Veure més »

Eufró d'Atenes

Eufró (en llatí Euphron, en grec antic Εὔφρων) fou un poeta còmic atenenc.

Nou!!: Grec antic і Eufró d'Atenes · Veure més »

Eufró de Sició

Eufró (en llatí Euphron, en grec antic Εὔφρων) fou un governant de Sició que va mantenir el poder durant el període en què Sició depenia d'Esparta, abans del 368 aC.

Nou!!: Grec antic і Eufró de Sició · Veure més »

Eufroni

Eufroni (en grec antic Εὐφρόνιος) va ser un terrissaire i pintor de ceràmica grega de figures vermelles que a viure a finals del segle VI aC i a la primera meitat de a Atenes.

Nou!!: Grec antic і Eufroni · Veure més »

Eugèsip

Eugèsip (en llatí Eugesippus, en grec antic Εὐγήσιππος) fou un geògraf grec que va viure sobre l'any 1040, però no es coneix res de la seva vida.

Nou!!: Grec antic і Eugèsip · Veure més »

Eugeó

Eugeó (en llatí Eugeon, en grec antic Εὐγέων o Εὐγαίων) va ser un historiador grec nadiu de l'illa de Samos.

Nou!!: Grec antic і Eugeó · Veure més »

Eugenes

Eugenes, en llatí Eugenes, en grec antic Εὐγένης, fou un poeta grec autor d'un epigrama inclòs a lAntologia grega sobre una estàtua d'Anacreont, que sembla una imitació d'un altre epigrama de Leònides de Tàrent sobre el mateix tema.

Nou!!: Grec antic і Eugenes · Veure més »

Eugeni (metge)

Eugeni (en llatí Eugenius en grec antic Ευγένιος) era un metge grec del qual només se sap que va viure al o potser una mica abans.

Nou!!: Grec antic і Eugeni (metge) · Veure més »

Eugenià

Eugenià (en llatí Eugenianus, en grec antic Εὐγενιανός) era un metge romà de la segona meitat del, contemporani i probablement amic i deixeble de Galè, amb el coincidia quan tots dos es trobaven a Roma.

Nou!!: Grec antic і Eugenià · Veure més »

Eulàlia Presas i Plana

Eulàlia Presas i Plana (Barcelona, 1914 - 2018) fou una professora i traductora catalana.

Nou!!: Grec antic і Eulàlia Presas i Plana · Veure més »

Eulímene

Eulímene (en grec antic Εὐλιμένη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Eulímene · Veure més »

Eumènides

Orestes'', per William-Adolphe Bouguereau Les eumènides (en grec antic Εὐμενίδες), o les erínies (grec Έρινύες) són, en la mitologia grega i romana unes divinitats violentes.

Nou!!: Grec antic і Eumènides · Veure més »

Eumel (filòsof)

Eumel (en llatí Eumelus, en grec antic Εὔμηλος) fou un filòsof peripatètic grec.

Nou!!: Grec antic і Eumel (filòsof) · Veure més »

Eumel (pintor)

Eumel (en llatí Eumelus, en grec antic Εὔμηλος) va ser un pintor grec molt alabat per la bellesa de les seves obres.

Nou!!: Grec antic і Eumel (pintor) · Veure més »

Eumel del Bòsfor

Eumel del Bòsfor o Eumelos del Bòsfor (en llatí Eumelus, en grec antic Εὔμηλος) fou un dels tres fills del rei Parísades I del Bòsfor Cimmeri (348 aC a 311 aC).

Nou!!: Grec antic і Eumel del Bòsfor · Veure més »

Eumolpe

Eumolpe (en grec antic Εὐμόλπη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Eumolpe · Veure més »

Eunapi

Eunapi (en llatí Eunapius, en grec Εὐνάριος) va ser un sofista i historiador grec que va néixer a Sardes l'any 347 i va viure fins al regnat de l'emperador Teodosi II.

Nou!!: Grec antic і Eunapi · Veure més »

Eunòmia (Hores)

Irene al centre. Obra conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Segons la mitologia grega, Eunòmia (en grec antic Εὐνομία "el bon ordre") va ser una de les Hores, filla de Zeus i Temis, i es considerava la deessa de l'ordre humà.

Nou!!: Grec antic і Eunòmia (Hores) · Veure més »

Euneu

Segons la mitologia grega, Euneu (en grec antic Εὔνηος) va ser un rei de Lemnos, fill de Jàson i d'Hipsípile.

Nou!!: Grec antic і Euneu · Veure més »

Eunice (nereida)

Eunice (en grec antic Εὐνίκη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Eunice (nereida) · Veure més »

Eunom (metge)

Eunom (en llatí Eunomus, en grec antic Εὔνομος) era un metge grec que devia viure al o una mica abans.

Nou!!: Grec antic і Eunom (metge) · Veure més »

Eunom (mitologia)

Eunom (en grec antic Εὔνομος), va ser, segons la mitologia grega, un noi de Calidó mort per Hèracles.

Nou!!: Grec antic і Eunom (mitologia) · Veure més »

Eunom d'Atenes

Eunom (en llatí Eunomus, en grec antic Εὔνομος "Eunomos") fou un almirall atenenc durant la Guerra de Corint que va ser enviat amb el comandament de 13 vaixells l'any 388 aC contra l'esparta Gòrgopes, vicealmirall de Hierax i dels eginetes.

Nou!!: Grec antic і Eunom d'Atenes · Veure més »

Eupatra

Eupatra (en grec antic Εὐπάτρα) va ser una princesa del Pont, filla de Mitridates VI Eupator (Eupator vol dir Gran pare).

Nou!!: Grec antic і Eupatra · Veure més »

Eupàtrides

Eupàtrides (en grec antic εὐπατρίδαι, 'els ben nascuts') és el nom amb què es coneixia des de molt antic una família aristocràtica a l'Àtica.

Nou!!: Grec antic і Eupàtrides · Veure més »

Eupòmpides

Eupòmpides (en llatí Eupompidas, en grec antic Εὐπομπίδας), fill de Dimarc, fou un militar grec, un dels caps que van combatre a Platea durant el setge de la ciutat pels espartans dirigits per Arquidam II l'any 429 aC-428 aC.

Nou!!: Grec antic і Eupòmpides · Veure més »

Eupòria (satèl·lit)

Eupòria (del grec antic Ευπορία) o Júpiter XXXIV és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.

Nou!!: Grec antic і Eupòria (satèl·lit) · Veure més »

Eupiti

Eupiti (en llatí Eupithius, en grec Εὐπίθιος) va ser un escriptor i poeta grec autor d'un epigrama que està inclòs a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Eupiti · Veure més »

Euple

Euple (en llatí Euplus, en grec Εὔπλους) va ser un gravador de joies d'origen i època desconeguts.

Nou!!: Grec antic і Euple · Veure més »

Eupolem (arquitecte)

Eupolem（en llatí Eupolemus, en grec antic Εὐπόλεμος "Eupólemos") fou un arquitecte grec nascut a Argos que va construir el gran Hereum (Temple d'Hera) de Micenes, després de la seva destrucció pel foc el 423 aC. L'estructura estava ornamentada amb escultures que representaven les guerres entre els deus i els gegants (Gigantomàquia) i la guerra de Troia. Pausànies fa una descripció completa de les obres d'art relacionades amb aquest temple.

Nou!!: Grec antic і Eupolem (arquitecte) · Veure més »

Eupolem (escriptor)

Eupolem （en llatí Eupolemus, en grec antic Εὐπόλεμος "Eupólemos") fou un escriptor grec sobre tàctiques i art militar, que és esmentat per Arrià i per Elià en la introducció dels seus propis llibres sobre tàctiques militars. No es coneix res de la seva vida.

Nou!!: Grec antic і Eupolem (escriptor) · Veure més »

Eupolem (general)

Eupolem （en llatí Eupolemus, en grec antic Εὐπόλεμος "Eupólemos") fou un militar macedoni, un dels generals de Cassandre al que aquest va enviar el 314 aC a envair Cària, però va ser sorprès i fet presoner per les forces del general Ptolemeu, nebot d'Antígon el borni. Segurament va ser alliberat tot seguit ja que l'any següent dirigia les forces que va deixar Cassandre a Grècia, i va fer operacions contra Antígon en direcció al nord.

Nou!!: Grec antic і Eupolem (general) · Veure més »

Eupolem (historiador)

Eupolem （en llatí Eupolemus, en grec antic Εὐπόλεμος "Eupólemos") fou un historiador grec que va viure segurament al. Va escriure diverses obres sobre la història dels jueus. Flavi Josep l'esmenta i sembla que no parla pas d'un jueu de religió. Els títols coneguts són.

Nou!!: Grec antic і Eupolem (historiador) · Veure més »

Eupolem d'Etòlia (exèrcit etoli)

Eupolem （en llatí Eupolemus, en grec antic Εὐπόλεμος "Eupólemos") fou un general etoli que va defensar Ambràcia contra l'exèrcit romà de Marc Fulvi Nobílior el 189 aC, segons diu Titus Livi (Ab Urbe Condita XXXVIII, 4, 10). Quan els etolis van obtenir la pau dels romans fou portat presoner a Roma junt al general en cap dels etolis Nicandre. Després desapareix de la història. Podria ser el mateix personatge que el general Eupolem, que va servir al costat dels romans amb el cònsol Luci Quinti Flaminí.

Nou!!: Grec antic і Eupolem d'Etòlia (exèrcit etoli) · Veure més »

Eupolem d'Etòlia (exèrcit romà)

Eupolem （en llatí Eupolemus, en grec antic Εὐπόλεμος "Eupólemos") fou un militar etoli, que va dirigir un dels cossos auxiliars etolis que van servir a l'exèrcit del cònsol romà Luci Quinti Flaminí en la guerra contra el rei Filip V de Macedònia. L'esmenta Polibi.

Nou!!: Grec antic і Eupolem d'Etòlia (exèrcit romà) · Veure més »

Eupolem d'Hipata

Eupolem （en llatí Eupolemus, en grec antic Εὐπόλεμος "Eupólemos") fou un polític d'Hipata a Tessàlia en el temps que aquesta ciutat era membre de la Lliga Etòlia. Era el líder d'un dels partits de la ciutat i va prometre als seus principals adversaris que podien tornar a la ciutat tranquil·lament i amb seguretat, i quan van tornar els va fer executar, segons explica Titus Livi. (Ab Urbe Condita XII, 25).

Nou!!: Grec antic і Eupolem d'Hipata · Veure més »

Eupomp

Eupomp (en llatí Eupompus, en grec antic Εὔπομπος) fou un destacat pintor grec nascut a Sició contemporani de Zeuxis d'Heraclea, Parrasi, i Timantes, i mestre de Pàmfil, que al seu torn va ser mestre d'Apel·les de Colofó.

Nou!!: Grec antic і Eupomp · Veure més »

Eupompe

Eupompe (en grec antic Εὐπόμπη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Eupompe · Veure més »

Eupulmonats

Els eupulmonats (Eupulmonata, gr. "pulmonats veritables") són un superordre de gastròpodes heterobranquis que inclou, entre d'altres, els caragols i llimacs terrestres.

Nou!!: Grec antic і Eupulmonats · Veure més »

Euquènor

Euquènor (en grec antic Εὐχήνωρ), segons la mitologia grega, va ser un heroi corinti, fill de l'endeví Poliïd.

Nou!!: Grec antic і Euquènor · Veure més »

Euríal (Eneas)

Euríal (en grec Εὐρύαλος) en la mitologia grega va ser un dels companys d'Eneas.

Nou!!: Grec antic і Euríal (Eneas) · Veure més »

Euríal (fill de Mecisteu)

Euríal (en grec antic Εὐρύαλος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Mecisteu que participà en l'expedició dels argonautes.

Nou!!: Grec antic і Euríal (fill de Mecisteu) · Veure més »

Euríbat d'Efes

Euríbat (en llatí Eurybatus, en grec antic Εὐρύβατος) fou un servidor grec del rei Cressos de Lídia, natural d'Efes, que va viure al segle VI aC.

Nou!!: Grec antic і Euríbat d'Efes · Veure més »

Euríbat de Lacònia

Euríbat (en llatí Eurybatus, en grec antic Εὐρύβατος) fou un esportista de Lacònia que va guanyar una de les primeres victòries en lluita a la divuitena olimpíada quan aquesta disciplina va ser introduïda per primer cop.

Nou!!: Grec antic і Euríbat de Lacònia · Veure més »

Euríbates

Euríbates (en llatí Eurybates, en grec antic Εὐρυβάτης), fou un militar d'Argos, comandant d'un cos de mil voluntaris enviats en ajut d'Egina en la guerra contra Atenes, just abans de la invasió persa (primera part del). Va desafiar a quatre atenencs a un combat singular, i en va matar a tres però va ser mort pel quart, Sofanes.

Nou!!: Grec antic і Euríbates · Veure més »

Euríclides

Euríclides (en llatí Eurycleidas, en grec antic Εὐρυκλείδας) fou un orador atenenc que juntament amb Mició (o Micó) tenia força influència entre el poble, i va utilitzar aquesta influència indignament, segons Polibi, ja que els atenencs es van inclinar, sota la seva guia, a adular als reis, per a aconseguir els seus favors, especialment el del rei Ptolemeu IV Filopàtor.

Nou!!: Grec antic і Euríclides · Veure més »

Eurícrates I

Eurícrates I (en llatí Eurycrates, en grec antic Εὐρυκράτης) fou l'onzè rei d'Esparta de la línia agíada.

Nou!!: Grec antic і Eurícrates I · Veure més »

Eurídice (mitologia)

Eurídice (en grec antic Εὐρυδίκη Eurydike) era, en la mitologia grega, una dríada de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Eurídice (mitologia) · Veure més »

Eurídice d'Atenes

Eurídice (en llatí Eurydice, en grec antic Εὐρυδίκη) fou una dama atenenca descendent del general Milcíades, segons Plutarc, que va viure cap al.

Nou!!: Grec antic і Eurídice d'Atenes · Veure més »

Eurídice II de Macedònia

Eurídice II de Macedònia (en llatí Eurydice, en grec antic Εὐρυδίκη) fou una princesa il·lírica que es va casar amb Filip III Arrideu i va ser la mare de Cinana i Cinna, segons diu Flavi Arrià.

Nou!!: Grec antic і Eurídice II de Macedònia · Veure més »

Eurídice IV de Macedònia

Eurídice IV de Macedònia (en llatí Eurydice, en grec antic Εὐρυδίκη) fou filla de Lisímac rei de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Eurídice IV de Macedònia · Veure més »

Euríel

Euríel (grec antic: Εὐρύηλος, Euríelos) era una fortalesa de Siracusa construïda pel tirà Dionís I i actualment situada al barri d'Epípoles.

Nou!!: Grec antic і Euríel · Veure més »

Euríloc (cunyat d'Ulisses)

Segons la mitologia grega, Euríloc (en grec antic Εὐρύλοχος) era el company i lloctinent d'Odisseu a lOdissea.

Nou!!: Grec antic і Euríloc (cunyat d'Ulisses) · Veure més »

Euríloc d'Esparta

Euríloc (en llatí Eurylochus, en grec antic Εὐρύλοχος) fou un militar espartà.

Nou!!: Grec antic і Euríloc d'Esparta · Veure més »

Euríloc de Lúsies

Euríloc (en llatí Eurylochus, en grec antic Εὐρύλοχος) fou un militar arcadi nascut a Lúsies (Lusiae) a Arcàdia, membre de l'expedició dels deu mil.

Nou!!: Grec antic і Euríloc de Lúsies · Veure més »

Eurímac (Odissea)

Eurímac (en grec antic Εὐρύμαχος) va ser segons lOdissea, un dels pretendents més destacats de Penèlope.

Nou!!: Grec antic і Eurímac (Odissea) · Veure més »

Eurínome (filla de Nisos)

D'acord amb la mitologia grega, Eurínome o Eurimede (en grec antic, Εὐρυνόμη Eurynome o Εὐρυμήδη Eurymede; en llatí, Eurynŏme o Eurymēdē) fou esposa de Glauc i mare de Bel·lerofont.

Nou!!: Grec antic і Eurínome (filla de Nisos) · Veure més »

Eurípides (fill)

Eurípides (en llatí Euripides, en grec antic Εὐριπίδης) va ser el més jove dels tres fills d'Eurípides, segons diu l'enciclopèdia bizantina Suides.

Nou!!: Grec antic і Eurípides (fill) · Veure més »

Eurípides (nebot)

Eurípides (en llatí Euripides, en grec antic Εὐριπίδης) fou un poeta grec nebot del gran Eurípides.

Nou!!: Grec antic і Eurípides (nebot) · Veure més »

Eurípides d'Atenes

Eurípides (en llatí Euripides, en grec antic Εὐριπίδης) fou un poeta tràgic atenenc, que Suides menciona, i diu que era anterior al més famós Eurípides.

Nou!!: Grec antic і Eurípides d'Atenes · Veure més »

Eurípides d'Etòlia

Eurípides (en llatí Euripides o Euripidas, en grec antic Ευριπίδης Εὐρίπδας) fou un militar etoli.

Nou!!: Grec antic і Eurípides d'Etòlia · Veure més »

Eurípil (fill d'Astipalea)

Segons la mitologia grega, Eurípil (en grec antic Εὐρύπυλος) va ser un rei de Cos, fill de Posidó i d'Astipalea.

Nou!!: Grec antic і Eurípil (fill d'Astipalea) · Veure més »

Eurípil (fill d'Evèmon)

Eurípil (en grec antic Εὐρύπυλος), definit per Homer com "l'egregi", era un capità aqueu provinent de Tessàlia, fill d'un tal Evèmon, que va participar en la Guerra de Troia amb quaranta naus, per donar suport als germans Agamèmnon i Menelau en contra de la gran ciutat de Troia a l'Àsia Menor.

Nou!!: Grec antic і Eurípil (fill d'Evèmon) · Veure més »

Eurípil (fill de Celeno)

D'acord amb la mitologia grega, Eurípil (en grec antic Εὐρύπυλος) va ser un rei de Cirene, fill de Posidó i de Celeno.

Nou!!: Grec antic і Eurípil (fill de Celeno) · Veure més »

Eurípil (fill de Tèlef)

Eurípil (en grec antic Εὐρύπυλος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Tèlef de Pèrgam i d'Astíoque.

Nou!!: Grec antic і Eurípil (fill de Tèlef) · Veure més »

Eurísaces

Eurísaces (en grec antic Εὐρυσάκης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi fill d'Àiax, el fill de Telamó, i de Tecmessa, filla del rei de Frígia Teleutant, que havia estat raptada per Àiax.

Nou!!: Grec antic і Eurísaces · Veure més »

Eurístenes

Eurístenes (en llatí Eurysthenes, en grec antic Εὐρυσθένης), va ser un rei espartà llegendari, germà bessó de Procles i fill d'Aristodem.

Nou!!: Grec antic і Eurístenes · Veure més »

Eurianax

Eurianax (en grec antic Εὐρυάναξ) fou un príncep espartà de la casa reial dels agíades, fill de Doreu d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Eurianax · Veure més »

Euribíades

Euribíades (en grec antic Εὐρυϐιάδης "Eurybiádês") va ser un general espartà del.

Nou!!: Grec antic і Euribíades · Veure més »

Eurició (centaure)

D'acord amb la mitologia grega, Eurició (en grec antic Εὐρυτίων) és el nom d'un dels centaures que, convidats a les noces de Pirítous, van voler raptar la núvia, Hipodamia, fet que provocà una lluita ferotge entre els làpites i els centaures.

Nou!!: Grec antic і Eurició (centaure) · Veure més »

Eurició (fill d'Àctor)

Segons la mitologia grega, Eurició (en grec antic Εὐρυτίων) va ser un heroi, fill d'Àctor, rei de Ftia.

Nou!!: Grec antic і Eurició (fill d'Àctor) · Veure més »

Eurició (pastor)

Segons la mitologia grega, Eurició (en grec antic Εὐρυτίων) va ser un pastor que custodiava els bous vermells de Gerió acompanyat del gos Ortre.

Nou!!: Grec antic і Eurició (pastor) · Veure més »

Euriclea

Euriclea reconeix Ulisses Euriclea (en grec antic Εὐρύκλεια) és un personatge de l'Odissea d'Homer.

Nou!!: Grec antic і Euriclea · Veure més »

Euricles (metge)

Euricles (en llatí Eurycles, en grec antic Εὐρυκλῆς) va ser un metge o potser un gramàtic grec que va viure al o una mica després, al que menciona Erotià.

Nou!!: Grec antic і Euricles (metge) · Veure més »

Euricles d'Atenes

Euricles d'Atenes (en grec antic Εὐρυκλῆς, Euryclès) va ser un famós ventríloc (Ενγαστριμυθος Engastrimythos) a qui s'atribueix la invenció d'aquesta art, aplicada amb freqüència a la necromància.

Nou!!: Grec antic і Euricles d'Atenes · Veure més »

Euricles d'Esparta

Euricles (en llatí Eurycles, en grec antic Εὐρυκλῆς) va ser un arquitecte espartà que va construir els magnífics banys de Corint i els va adornar amb esplèndids marbres.

Nou!!: Grec antic і Euricles d'Esparta · Veure més »

Euridamant

Euridamant (en grec antic Έυρίδαμας), va ser segons la mitologia grega un heroi fill d'Iros i Demonassa.

Nou!!: Grec antic і Euridamant · Veure més »

Euridamia

Euridamia (en grec Εὐρυδάμεια Euridámeia) va ser un personatge femení de la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Euridamia · Veure més »

Euridàmides

Euridàmides (en llatí Eurydamidas, en grec antic Εὐρυδαμίδας) fou rei d'Esparta (241 aC-228 aC), fill i successor d'Agis IV i de la dinastia dels euripòntides.

Nou!!: Grec antic і Euridàmides · Veure més »

Eurifó

Eurifó o Eurifont (en llatí Euriphon, en grec Εὐρυφῶν), fou un cèlebre metge de Cnidos a Cària que va néixer probablement a la meitat del segle V aC, ja que Sorà d'Efes el Jove diu que era un contemporani d'Hipòcrates, però més vell.

Nou!!: Grec antic і Eurifó · Veure més »

Eurigania

Eurigania (en grec antic Εὐρυγάνεια), de vegades Eurígane (Εὐρυγάνη) és el nom de l'esposa d'Èdip en les versions més antigues de la llegenda, que desconeixen l'incest amb Jocasta.

Nou!!: Grec antic і Eurigania · Veure més »

Eurileó (militar)

Eurileó (en llatí Euryleon, en grec antic Εὐρυλέων) fou un militar espartà que es va destacar a la primera guerra messènica.

Nou!!: Grec antic і Eurileó (militar) · Veure més »

Eurileó d'Esparta

Eurileó (en llatí Euryleon, en grec antic Εὐρυλέων) fou un colonitzador grec espartà, un dels companys de Doreu d'Esparta amb el que va anar a Sicília per establir una colònia, cap a la meitat del segle VI aC.

Nou!!: Grec antic і Eurileó d'Esparta · Veure més »

Eurimedont (auriga)

D'acord amb la mitologia grega, Eurimedont (grec antic Εὐρυμέδων), fill de Ptolemeu i net de Peiraios segons Homer, va ser l'auriga d'Agamèmnon.

Nou!!: Grec antic і Eurimedont (auriga) · Veure més »

Eurimedont (fill d'Urà)

Segons la mitologia grega, Eurimedont (en grec antic Εὐρυμέδων) va ser un gegant, fill d'Urà i de Gea.

Nou!!: Grec antic і Eurimedont (fill d'Urà) · Veure més »

Eurimedont (fill de Minos)

Eurimedont (en grec antic Εὐρυμέδων), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Minos i de Pària, i germà de Nefalió, Crises i Filolau.

Nou!!: Grec antic і Eurimedont (fill de Minos) · Veure més »

Eurip

L'Eurip (Εύριπος) és un estret que separa l'illa d'Eubea, a la Mar Egea, de la regió de Beòcia, a la Grècia continental.

Nou!!: Grec antic і Eurip · Veure més »

Euriptòlem (ambaixador)

Euriptòlem (en llatí Euryptolemus, en grec antic Εὐρυπτόλεμος) fou un ambaixador atenenc a la cort de Pèrsia, que menciona Xenofont.

Nou!!: Grec antic і Euriptòlem (ambaixador) · Veure més »

Euromos

Mapa d'algunes ciutats gregues de Cària i d'algunes illes del Dodecanés, en què s'aprecia la ubicació d'Euromos, al nord-oest de Milas Restes del temple de Zeus d'Euromos Inscripció al temple de Zeus d'Euromos Euromos (en grec antic, Εὔρωμος) era una ciutat grega de Cària les restes de la qual són a prop de la ciutat turca de Milas (antiga Milasa).

Nou!!: Grec antic і Euromos · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Grec antic і Europa · Veure més »

Europa (filla d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Europa (en grec antic Εὐρώπη Európe) va ser una de les oceànides, que personifiquen els rierols, les fonts i els cursos breus d'aigua.

Nou!!: Grec antic і Europa (filla d'Oceà) · Veure més »

Euros (mitologia)

Rosa dels vents, creada per Adamantios Koraïs al 1796. Els noms dels vuit vents estan escrits en grec. Segons la mitologia grega, Euros (en grec antic Εύρος) era la personificació del vent de l'est i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

Nou!!: Grec antic і Euros (mitologia) · Veure més »

Euryoryzomys

Euryoryzomys és un gènere de rosegador de la família dels cricètids que viu a la conca amazònica fins al Paraguai al sud.

Nou!!: Grec antic і Euryoryzomys · Veure més »

Eustaci (escriptor)

Eustaci (en llatí Eusthatius, en grec Εὐστάθιος) fou un escriptor o novel·lista eròtic esmentat també en alguns manuscrits com Eumaci (Eumathius).

Nou!!: Grec antic і Eustaci (escriptor) · Veure més »

Eustaci (metge)

Eustaci (en llatí Eusthatius, en grec Εὐστάθιος) era un metge grec que va viure a la segona meitat del.

Nou!!: Grec antic і Eustaci (metge) · Veure més »

Eustaci d'Epifania

Eustaci d'Epifania (en llatí Eusthatius, en grec Εὐστάθιος) fou un retòric i historiador grec d'Epifania a Síria del temps de l'emperador Anastasi (491-518).

Nou!!: Grec antic і Eustaci d'Epifania · Veure més »

Eustochium

Santa Eustòquio o Eustochium Julia (Roma, 368 – 28 de setembre de 419 o 420) va ser filla de santa Paula de Roma, fou venerada com a santa com una de les primeres mares del desert.

Nou!!: Grec antic і Eustochium · Veure més »

Eustoqui de Capadòcia

Eustoqui (en llatí Eustochius, en grec antic Εὐστόχιος) fou un orador i sofista nascut a Capadòcia, de llengua grega, que vivia en temps de l'emperador Constant.

Nou!!: Grec antic і Eustoqui de Capadòcia · Veure més »

Eutícrates

Eutícrates (en llatí Euthycrates, en grec antic Εὐθυκράτης) fou un escultor grec que Plini el Vell situa vers el 300 aC, a l'Olimpíada 120.

Nou!!: Grec antic і Eutícrates · Veure més »

Eutímides (pintor)

Eutímides (en llatí Euthymides, en grec antic Εὐθυμίδης) fou un decorador i pintor de vasos de ceràmica atenenc el nom del qual apareix sovint en objectes recuperats de vaixells enfonsats davant d'Àdria, al riu Po, i a Volci.

Nou!!: Grec antic і Eutímides (pintor) · Veure més »

Eutíquides

Dibuix de Tique realitzat per Eutíquides Eutíquides (en llatí Eutychides, en grec antic Εὐτυχίδης) fou un escultor grec en bronze i marbre, nascut a Sició a finals del, deixeble de Lisip, segons Pausànias.

Nou!!: Grec antic і Eutíquides · Veure més »

Euteleòstoms

Els euteleòstoms (Euteleostomi, gr. "teleòstoms verdaders") són un clade de vertebrats gnatostomats que es caracteritzen per la presència d'esquelet ossi.

Nou!!: Grec antic і Euteleòstoms · Veure més »

Euticles

Euticles (en llatí Euthycles, en grec antic Εὐθυκλῆς) fou un poeta còmic atenenc de la vella comèdia, del que l'enciclopèdia Suides menciona dues obres, Ἅσωτοι ἢ Ἐπιστολή i Ἀταλάντη.

Nou!!: Grec antic і Euticles · Veure més »

Eutidem (escriptor)

Eutidem (en llatí Euthydemus, en grec antic Εὐθύδημος) fou un escriptor grec de receptes de cuina, esmentat per Ateneu de Naucratis, que cita alguns versos seus sobre peixos salats, dits per Eutidem mateix en broma, com si fossin versos d'Hesíode.

Nou!!: Grec antic і Eutidem (escriptor) · Veure més »

Eutidem (filòsof)

Eutidem (en llatí Euthydemus, en grec antic Εὐθύδημος) fou un filòsof grec, fill de Diocles, i deixeble de Sòcrates.

Nou!!: Grec antic і Eutidem (filòsof) · Veure més »

Eutidem d'Atenes

Eutidem (en llatí Euthydemus, en grec antic Εὐθύδημος) fou un militar atenenc.

Nou!!: Grec antic і Eutidem d'Atenes · Veure més »

Eutidem de Quios

Eutidem de Quios (en llatí Euthydemus, en grec antic Εὐθύδημος) fou un sofista grec nascut a Quios que va emigrar amb el seu germà Dionisidor a Turis a Itàlia; desterrat d'aquesta ciutat va anar a Atenes on va viure molts anys.

Nou!!: Grec antic і Eutidem de Quios · Veure més »

Eutidem de Sició

Eutidem de Sició (en llatí Euthydemus, en grec antic Εὐθύδημος) fou un polític de Sició que va obtenir la tirania de la ciutat conjuntament a Timòclides.

Nou!!: Grec antic і Eutidem de Sició · Veure més »

Eutidem II

Eutidem de Bactriana (en grec antic Εὐθύδημος 'Euthýdēmos') va ser un rei de Bactriana possiblement entre els anys 180 aC i 170 aC.

Nou!!: Grec antic і Eutidem II · Veure més »

Eutolmi (poeta)

Eutolmi, en llatí Eutolmius, en grec antic Εὐτόλμιος fou un poeta grec autor de quatre epigrames inclosos a lAntologia grega, que és a l'únic lloc on se l'anomena, i on se li donen els títols dEscolàstic i Il·lustre.

Nou!!: Grec antic і Eutolmi (poeta) · Veure més »

Euxè (escriptor)

Euxè (en llatí Euxenus, en grec antic Εὔξενος) fou un escriptor grec mencionat només per Dionís d'Halicarnàs com un ποιητὴς ἀρχαῖος (antic poeta) que va escriure sobre les primeres tradicions italianes.

Nou!!: Grec antic і Euxè (escriptor) · Veure més »

Euxè d'Heraclea

Euxè (en llatí Euxenus, en grec antic Εὔξενος) va ser un filòsof pitagòric grec nascut a Heraclea, que fou mestre d'Apol·loni de Tíana.

Nou!!: Grec antic і Euxè d'Heraclea · Veure més »

Euxènides (pintor)

Euxènides (en llatí Euxenidas, en grec antic Εὐξενίδας) fou un pintor grec que va ser el mestre del famós Aristides de Tebes.

Nou!!: Grec antic і Euxènides (pintor) · Veure més »

Euxènides d'Atenes

Euxènides (en llatí Euxenides, en grec antic Εὐξενίδης) fou un poeta còmic atenenc contemporani d'Epicarm, que va viure cap a l'any 485 aC.

Nou!!: Grec antic і Euxènides d'Atenes · Veure més »

Eva

Segons el Gènesi, Eva fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors, però algun debat dins del judaisme també ha donat aquesta posició a Lilit.

Nou!!: Grec antic і Eva · Veure més »

Evadne (filla d'Èpit)

Segons la mitologia grega, Evadne (en grec antic Εὐάδνη) va ser una filla d'Èpit (altres genealogies n'atribueixen la paternitat a Posidó o Ares) i de Pítane.

Nou!!: Grec antic і Evadne (filla d'Èpit) · Veure més »

Evadne (filla d'Ifis)

Evadne (en grec antic Εὐάδνη, Euadne), segons la mitologia grega, fou filla d'Ifis, rei d'Argos.

Nou!!: Grec antic і Evadne (filla d'Ifis) · Veure més »

Evagri (escriptor segle IV)

Evagri, en llatí Evagrius, en grec antic Εὐάγριος, fou un escriptor eclesiàstic que va escriure una obra anomenada Altercatio inter Theophilum Christianum et Simeonem Judaeum, cèlebre al seu temps.

Nou!!: Grec antic і Evagri (escriptor segle IV) · Veure més »

Evagri del Pont

Evagri del Pont, en llatí Evagrius, en grec antic Εὐάγριος, fou un asceta i escriptor eclesiàstic georgià.

Nou!!: Grec antic і Evagri del Pont · Veure més »

Evalces

Evalces (en llatí Evalces, en grec antic Εὐάλκης) fou un escriptor grec al que es refereix Ateneu de Naucratis com a autor d'una obra sobre la ciutat d'Efes a la Jònia (Ἐφεσιακά).

Nou!!: Grec antic і Evalces · Veure més »

Evanòrides

Evanòrides (en llatí Evanoridas, en grec antic Εὐανορίδας) fou un esportista d'Elis.

Nou!!: Grec antic і Evanòrides · Veure més »

Evandre

Segons la mitologia grega, Evandre (en grec antic Εὔανδρος, home bo o home fort) va ser un heroi, originari de la ciutat de Pal·làntion.

Nou!!: Grec antic і Evandre · Veure més »

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Nou!!: Grec antic і Evangeli · Veure més »

Evangeli Copte dels Egipcis

LEvangeli Copte dels Egipcis és un títol convencional pres del segon títol que apareix a l'epíleg del manuscrit que porta per títol Llibre sagrat del gran Esperit invisible.

Nou!!: Grec antic і Evangeli Copte dels Egipcis · Veure més »

Evangeli de Bartomeu

LEvangeli de Bartomeu és un evangeli apòcrif que explica la passió i la resurrecció de Crist.

Nou!!: Grec antic і Evangeli de Bartomeu · Veure més »

Evangeli de Tomàs

LEvangeli de Tomàs, també anomenat Evangeli copte de Tomàs o Evangeli gnòstic de Tomàs, és un evangeli apòcrif que conté 114 dites atribuïdes a Jesús de Natzaret.

Nou!!: Grec antic і Evangeli de Tomàs · Veure més »

Evangeli del Pseudo-Mateu

LEvangeli del Pseudo-Mateu, anomenat també Evangeli de la infància de Mateu i Llibre sobre el naixement de la benaurada Maria i sobre la infància del Salvador és un evangeli apòcrif escrit probablement al segle II en llengua grega.

Nou!!: Grec antic і Evangeli del Pseudo-Mateu · Veure més »

Evangeli dels ebionites

L'Evangeli dels ebionites o Evangeli dels Dotze és el nom convencional donat pels estudiososCameron, 1982, pàg.

Nou!!: Grec antic і Evangeli dels ebionites · Veure més »

Evangeli segons Mateu

L'Evangeli segons Mateu és un dels evangelis canònics, és a dir, acceptats per l'Església catòlica com a transmissor de l'autèntica història de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Grec antic і Evangeli segons Mateu · Veure més »

Evantes (pintor)

Evantes (en llatí Evanthes, en grec antic Εὐανθής) fou un pintor grec de data desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Evantes (pintor) · Veure més »

Evarc

Evarc (en llatí Evarchus, en grec antic Εὔαρχος) fou tirà de la ciutat d'Astacos a l'Acarnània al començament de la guerra del Peloponès, l'any 431 aC.

Nou!!: Grec antic і Evarc · Veure més »

Evarne

Evarne (en grec antic Εὐάρνη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Evarne · Veure més »

Evàgora

Evàgora (en grec antic Εὐαγόρη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Evàgora · Veure més »

Evàgores d'Ègion

Evàgores d'Ègion (en llatí Evagoras, en grec antic Εὐαγόρας) fou un polític grec de la Lliga Aquea que va viure al segle II aC.

Nou!!: Grec antic і Evàgores d'Ègion · Veure més »

Evàgores d'Esparta

Evàgores d'Esparta (en llatí Evagoras, en grec antic Εὐαγόρας) va ser un esportista espartà del segle VI aC que va guanyar tres victòries a les carreres de carros als jocs olímpics amb els mateixos cavalls.

Nou!!: Grec antic і Evàgores d'Esparta · Veure més »

Evèlpides

Evèlpides (en llatí Evelpides, en grec antic Εὐελπίδης) era un famós oculista grec que va viure en temps de Cels, al començament de l'era cristiana.

Nou!!: Grec antic і Evèlpides · Veure més »

Evelpist

Evelpist (en llatí Evelpistus, en grec antic Εὐέλπιστος) era un eminent cirurgià que va exercir a l'antiga Roma.

Nou!!: Grec antic і Evelpist · Veure més »

Eveni

Eveni d'Apol·lònia (en grec antic Εὑήνιος) (Apol·lònia (Il·líria)) va ser un endeví grec de la generació immediatament anterior a les Guerres Mèdiques.

Nou!!: Grec antic і Eveni · Veure més »

Evenor (metge)

Evenor （en llatí Evenor, en grec antic Εὐήνωρ) era un cirurgià grec que sembla que va escriure sobre fractures i luxacions i que hauria viscut al, ja que el menciona Heràclides de Tàrent. Probablement és el mateix Evenor del que parla Plini a la seva Naturalis Historia, autor que segons diu Celi Aurelià va escriure un llibre anomenat Curationes.

Nou!!: Grec antic і Evenor (metge) · Veure més »

Evenor (pintor)

Evenor （en llatí Evenor, en grec antic Εὐήνωρ) fou un distingit pintor grec, pare i mestre de Parrasi (Parrhasius, Παρράσιος). L'esmenta Plini el Vell a la seva Naturalis Historia. Va viure durant el, i va florir el 420 aC.

Nou!!: Grec antic і Evenor (pintor) · Veure més »

Evergetisme

Estàtua eqüestre de M. Nonius Balbus, evergeta d'Herculà L'evergetisme consisteix, per a un notable, a fer gaudir la seva riquesa amb els seus conciutadans.

Nou!!: Grec antic і Evergetisme · Veure més »

Evetes

Evetes (en llatí Evetes, en grec antic Εὐέτης) fou un poeta còmic atenenc contemporani d'Epicarm, que va viure cap a l'any 485 aC.

Nou!!: Grec antic і Evetes · Veure més »

Evipe

Evipe (en grec antic Εὐίππη) va ser, segons la mitologia grega, la filla de Tirimmas, rei d'Epir.

Nou!!: Grec antic і Evipe · Veure més »

Evode (gravador)

Evode (en llatí Evodus, en grec Εὔοδος) va ser un gravador de pedres precioses i joies en temps de l'emperador Titus (80).

Nou!!: Grec antic і Evode (gravador) · Veure més »

Evode (poeta)

Evode (en llatí Evodus, en grec Εὔοδος) va ser un poeta grec autor de dos epigrames curts inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Evode (poeta) · Veure més »

Evodià

Evodià (en llatí Evodianus, en grec Εὐοδίανος) va ser un sofista grec d'Esmirna que va viure a la segona meitat del.

Nou!!: Grec antic і Evodià · Veure més »

Exaliptre

Per exaliptre (del grec ἐξάλιπτρον), es cataloguen diversos tipus de got de la ceràmica grega.

Nou!!: Grec antic і Exaliptre · Veure més »

Exèquies (pintor)

Exèquies (en llatí Execias, en grec antic Εξηκίας) va ser un antic pintor de ceràmica grega i terrissaire, que va treballar aproximadament de l'any 550 aC al 525 aC a Atenes.

Nou!!: Grec antic і Exèquies (pintor) · Veure més »

Exèrcit il·liri

Lexèrcit il·liri era l'exèrcit de la regió d'Il·líria i del sud d'Itàlia on va aparèixer al civilització iapígia.

Nou!!: Grec antic і Exèrcit il·liri · Veure més »

Exèrcit macedoni

Lexèrcit macedoni del Regne de Macedònia és considerat com un dels millors exèrcits de lleva de l'Antiguitat.

Nou!!: Grec antic і Exèrcit macedoni · Veure més »

Exèrcit traci

-. 516x516px La història de l'Exèrcit traci s'estén des del fins al a la regió definida pels historiadors grecs i llatins com Tràcia. Fa referència als conflictes armats de les tribus Tràcies i els seus regnes als Balcans.

Nou!!: Grec antic і Exèrcit traci · Veure més »

Exetastes

Exetastes (en grec antic ἐξετασταί) eren uns comissionats designats pel poble d'Atenes per realitzar determinades investigacions sobre afers que necessitaven la seva atenció.

Nou!!: Grec antic і Exetastes · Veure més »

Exitèria

Exitèria o Epexòdia (en grec antic ἐξιτήρια o ἐπεξόδια) era el nom que es donava als sacrificis que oferien els estrategs de l'antiga Grècia abans d'iniciar les seves expedicions.

Nou!!: Grec antic і Exitèria · Veure més »

Exomis (roba)

pili, un exomis i una clàmide Exomis (en llatí exomis, en grec antic ἐξωμίς) era una peça de roba portada generalment per esclaus o treballadors romans, consistent en una mena de túnica que es tancava només per l'espatlla esquerra i deixava al descobert l'espatlla dreta i part del pit, i així es distingia de la ἀμφιμάσχαλος ('amfimáskhalos') túnica de dues mànigues, que utilitzaven persones que es dedicaven altra mena de treballs.

Nou!!: Grec antic і Exomis (roba) · Veure més »

Exoterisme

L'exoterisme és el contrari de l'esoterisme.

Nou!!: Grec antic і Exoterisme · Veure més »

Exotisme

Propaganda amb exotisme inspirada en la cultura turca L'Exotisme (del grec antic exôtikos «estranger, extern») és una actitud cultural de gust per l'estranger.

Nou!!: Grec antic і Exotisme · Veure més »

Faó (llibert)

Faó (en llatí Phaon, en grec) fou un llibert de l'emperador Neró.

Nou!!: Grec antic і Faó (llibert) · Veure més »

Faó (metge)

Faó (en llatí Phaon, en grec) fou un antic metge grec, que hauria viscut al voltant del o una mica absns, ja que era contemporani o predecessor del gran metge Hipòcrates de Cos.

Nou!!: Grec antic і Faó (metge) · Veure més »

Fabili

Fabili o Fabil (en llatí Fabilius o Fabillus) va ser un gramàtic i mestre de literatura romà del que va ensenyar al futur emperador Maximí la llengua grega.

Nou!!: Grec antic і Fabili · Veure més »

Faesulae

Àrea arqueològica de '''Faesulae''', l'actual Fiesole, amb el teatre romà en primer terme Faesulae (en llatí Faesulae, en grec antic Φαισοῦλαι) va ser una antiga ciutat d'Etrúria situada en un turó a la vall de l'Arno, a uns 5 km de Florència.

Nou!!: Grec antic і Faesulae · Veure més »

Faetont

''La caiguda de '''Faetont''''', relleu en marbre de Simone Mosca, Museu Bode, Berlín Segons la mitologia grega, Faetont (en grec antic Φαέθων) o també Faetó, va ser un heroi, fill d'Hèlios, el Sol, i de l'oceànida Clímene (encara que Mèrops va ésser, posteriorment, el seu pare adoptiu).

Nou!!: Grec antic і Faetont · Veure més »

Faetusa

Faetusa (en grec antic Φαέθουσα "radiant") va ser, segons la mitologia grega, una de les helíades, una filla d'Hèlios, el Sol, i de la nimfa Neera.

Nou!!: Grec antic і Faetusa · Veure més »

Faig mexicà

Fagus mexicana, o faig mexicà, és una espècie endèmica del nord-est de Mèxic, des del sud-oest de Tamaulipas, sud d'Hidalgo i Nuevo León, San Luis Potosí, Veracruz i Puebla; restringida a altes altituds, de boscos nuvolosos, en muntanyes.

Nou!!: Grec antic і Faig mexicà · Veure més »

Fail·le de Crotona

Fail·le o Fail·los (en llatí Phayllus, en grec antic Φάϋλλος) fou un atleta i militar de Crotona que va obtenir tres vegades la victòria als Jocs Pitis.

Nou!!: Grec antic і Fail·le de Crotona · Veure més »

Fail·le de Siracusa

Fail·le o Fail·los (en llatí Phayllus, en grec antic Φάϋλλος) fou un militar siracusà.

Nou!!: Grec antic і Fail·le de Siracusa · Veure més »

Falana

Mapa de l'antiga Grècia i Macedònia, amb Falana a la riba del Peneu Falana o Falanna (en llatí Phalana o Phalanna, en grec antic Φάλαννα) era una ciutat de Perrèbia a Tessàlia, a la riba esquerra del Peneu, i al sud-oest de Gonnos.

Nou!!: Grec antic і Falana · Veure més »

Falange (militar)

s La falange (en grec antic φάλαγξ) és una formació rectangular de soldats d'infanteria pesant, fortament armats amb llances, piques i espases i protegits per un escut i altres elements de protecció, que avança amb una estructura compacta i que té la missió d'aniquilar la infanteria enemiga en produir-se el xoc.

Nou!!: Grec antic і Falange (militar) · Veure més »

Falange obliqua

Principi d'acció de la falange obliqua. La falange obliqua (en grec antic Λοξή φάλαγγα, loxè falange) va ser una tècnica de combat inventada pel general tebà Epaminondes.

Nou!!: Grec antic і Falange obliqua · Veure més »

Falèron

Falèron (en llatí Phalerum, en grec antic Φάληρον) era un demos de l'Àtica situat a uns 8 km d'Atenes, a la costa occidental.

Nou!!: Grec antic і Falèron · Veure més »

Falí

Falí (en llatí Phalinus, en grec antic Φαλι̂νος) fou un militar grec nadiu de l'illa de Zacint, que va estar al servei del sàtrapa persa Tisafernes, del que va tenir un marcat favor a causa dels seus notables coneixements militars.

Nou!!: Grec antic і Falí · Veure més »

Falces (mitologia)

Falces (en grec antic Φάλκης) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Temen, i per tant, un heràclida.

Nou!!: Grec antic і Falces (mitologia) · Veure més »

Falees

Falees (en llatí Phaleas o Phalleas, en grec antic Φαλέας, Φαλλέας ὁ Χαλκηδόνιος) fou un escriptor grec d'economia política que va viure al segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Falees · Veure més »

Faler d'Atenes

Faler (en grec antic Φάληρος) va ser, segons la mitologia grega, un heroi atenès, epònim del port de Falèron, al Pireu.

Nou!!: Grec antic і Faler d'Atenes · Veure més »

Família Brontë

Charlotte Brontë pintades pel seu germà Branwell (cap al 1834). Ell mateix s'havia representat entre les germanes. La família Brontë és una família d'autores literàries anglesa del, notorietat de la qual s'estén a les tres germanes, Charlotte (nascuda el 21 d'abril del 1816), Emily (30 de juliol del 1818) i Anne (gener del 1820), però també gràcies als seus poemes i novel·les.

Nou!!: Grec antic і Família Brontë · Veure més »

Fanas de Pel·lene

Fanas de Pel·lene (en grec antic Φάνας ο Πελληνεύς) va ser un esportista grec nascut a Pel·lene que segons Eusebi de Cesarea va guanyar la prova d'stadion a la 65a Olimpíada, l'any 512 aC.

Nou!!: Grec antic і Fanas de Pel·lene · Veure més »

Fanòdic

Fanòdic, en llatí Phanodicus, en grec antic, fou un escriptor grec de data incerta que va escriure una obra titulada, segons Apol·loni Rodi i Diògenes Laerci.

Nou!!: Grec antic і Fanòdic · Veure més »

Fanòmac

Fanòmac (en llatí Phanomachus, en grec antic) fou un estrateg atenenc, fill de Cal·límac.

Nou!!: Grec antic і Fanòmac · Veure més »

Fandaqumiya

Fandaqumiya (grec antic: Pentakomia) és una vila palestina de la governació de Jenin a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, al nord-oest de Nablus.

Nou!!: Grec antic і Fandaqumiya · Veure més »

Fanerozoic

El Fanerozoic és un dels eons en els quals es divideix el temps geològic.

Nou!!: Grec antic і Fanerozoic · Veure més »

Fanes

Fanes (en llatí Phanes, en grec antic Φάνης) fou un militar grec nascut a Halicarnàs i amb gran experiència militar, que va estar al servei del faraó Amosis II d'Egipte i del que es va separar per posar-se al servei de Cambises II de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Fanes · Veure més »

Fanocles

Fanocles (en llatí Phanocles, en grec antic fou un poeta elegíac grec, un dels millors. No se sap l'època en què va viure, però pel seu estil devia de ser possiblement contemporani d'Hermesianax de Colofó, Filetes de Cos i Cal·límac, és a dir, en temps de Filip II de Macedònia i Alexandre el Gran. Les seves poesies, d'acord amb la seva època, parlaven principalment de la descripció dels costums i l'esperit de l'antiga vida grega, sota la forma de narracions principalment de caràcter amatori. Els personatges eren trets de l'antiga mitologia. Plutarc l'anomena ἐρωτικὸς ἀνήρ (home eròtic), cosa que defineix la temàtica dels seus poemes. Climent d'Alexandria esmenta un poema seu de nom en llatí Cupidines, segons Lactanci, que tractava sobre pederàstia on es descriuen els avantatges i les desgràcies que comportava aquest tipus de relació a l'antiga Grècia. Estobeu va conservar un considerable fragment de l'inici d'aquest poema. Parla de l'amor d'Orfeu per Càlais i la venjança de les dones tràcies. Per altres referències (Lactanci), es coneix que celebrava els amors de Cicne per Faetont, de Dionís per Adonis (Plutarc), de Tàntal per Ganimedes (Pau Orosi) i d'Agamemnó per Arginnos (Climent d'Alexandria i Properci). El poema és una mena d'història tràgica d'aquesta pràctica.

Nou!!: Grec antic і Fanocles · Veure més »

Fantasma

Hamlet en presència del fantasma del seu pare. Els fantasmes (del grec φαντασμα, "aparició") o espectres en la mitologia popular de moltes cultures, són suposats esperits o ànimes descarnades que es manifesten entre els vius de manera perceptible (per exemple, tomant una aparença visible, produint sons o olors o desplaçant objectes.). La creença en fantasmes, testimoniada des dels primers textos escrits sumeris i egipcis, es troba estesa arreu en diverses versions.

Nou!!: Grec antic і Fantasma · Veure més »

Fantasos

A la mitologia grega, Fantasos (en grec antic Φαντασός "aparició") era un dels Somnis (o també oniroi), fill d'Hipnos i company dels seus germans Morfeu i Fobètor (o Ícelos).

Nou!!: Grec antic і Fantasos · Veure més »

Faracides

Faracides (en llatí Pharacidas, en grec antic Φαρακίδας) fou un navarc (almirall) espartà que va dirigir una flota de trenta vaixells enviada pels espartans en ajut de Dionís el Vell de Siracusa que estava assetjat pels cartaginesos dirigits per Himilcó l'any 396 aC.

Nou!!: Grec antic і Faracides · Veure més »

Fares (Beòcia)

Fares (en grec antic Φαραί) era una antiga ciutat de Beòcia, a Grècia.

Nou!!: Grec antic і Fares (Beòcia) · Veure més »

Fargesia dracocephala

La Fargesia dracocephala és una espècie de bambú, del gènere Fargesia de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisió dels magnoliofitins.

Nou!!: Grec antic і Fargesia dracocephala · Veure més »

Faris

Faris o Fares (en llatí Pharae, en grec antic Φαραί o Φηρή o Φηραί o Φεραί) és el nom clàssic d'una ciutat de la regió de Lacònia al Peloponès que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Faris · Veure més »

Farmacognòsia

La farmacognòsia (del grec, "φάρμακο", fàrmac i "γνώσης", coneixement) és la ciència que s'ocupa de l'estudi de les drogues i les substàncies medicamentoses d'origen natural: vegetal, microbià (fongs, bacteris) i animal.

Nou!!: Grec antic і Farmacognòsia · Veure més »

Farmacolita

La farmacolita (del grec pharmakon, droga, i lithos, pedra) és un mineral rar de calci de la classe dels arsenats.

Nou!!: Grec antic і Farmacolita · Veure més »

Farmacopea

Una farmacopea és un codi de medicaments oficial i obligatori.

Nou!!: Grec antic і Farmacopea · Veure més »

Farmacosiderita

La farmacosiderita és un mineral de la classe dels arsenats.

Nou!!: Grec antic і Farmacosiderita · Veure més »

Farmazincita

La farmazincita és un mineral de la classe dels fosfats.

Nou!!: Grec antic і Farmazincita · Veure més »

Farnabazos I

Farnabazos I (en llatí Pharnabazus, en grec antic Φαρνάβαζος) va ser fill d'Artabazos I, al que va succeir com a sàtrapa de Dascilios o Frígia Helespòntica.

Nou!!: Grec antic і Farnabazos I · Veure més »

Farnaces (noble)

Farnaces (en llatí Pharnaces, en grec antic Φαρνάκης) era un noble persa.

Nou!!: Grec antic і Farnaces (noble) · Veure més »

Farnaces de Dascilios

Farnaces (elamita Parnaka, grec antic Φαρνάκης) era sàtrapa d'una de les províncies d'Àsia Menor, diu Tucídides, probablement de la Frígia Helespòntica.

Nou!!: Grec antic і Farnaces de Dascilios · Veure més »

Farnuques de Lícia

Farnuques (en llatí Pharnuchus, en grec antic Φαρνοὺχης o Φαρνοὺχος) va ser un militar lici del.

Nou!!: Grec antic і Farnuques de Lícia · Veure més »

Fasians

Els fasians (en llatí Phasiani, en grec antic Φασιανοί) eren una tribu de la part oriental del Pont, a la vora del riu Fasis (Phasis) que donava nom al poble i al districte, la Φασιανὴ χώρα (Fasiané chóra", terra dels fasians), com l'anomena Xenofont.

Nou!!: Grec antic і Fasians · Veure més »

Fasis (pintor)

Fasis (en llatí Phasis, en grec antic) fou un pintor grec.

Nou!!: Grec antic і Fasis (pintor) · Veure més »

Fatsa

Fatsa és una vila i un districte de la província d'Ordu, a la Regió de la Mar Negra de Turquia.

Nou!!: Grec antic і Fatsa · Veure més »

Faustinòpolis

Faustinòpolis (en llatí Faustinopolis, en grec antic Φαυστινόπολις) era una ciutat del sud de Capadòcia a uns 20 km de Tíana.

Nou!!: Grec antic і Faustinòpolis · Veure més »

Favorí (filòsof)

Favorí (en llatí Favorinus, en grec antic Φαβωρῖνος) fou un filòsof grec, seguidor d'Aristòtil i de l'escola peripatètica.

Nou!!: Grec antic і Favorí (filòsof) · Veure més »

Favorí d'Arle

Favorí (en llatí Favorinus, en grec Φαβωρῖνος) va ser un filòsof i sofista del temps de l'emperador Adrià.

Nou!!: Grec antic і Favorí d'Arle · Veure més »

Fàcion

Fàcion (en llatí Phacium, en grec antic Φάκιον "Fákion") era una ciutat de Tessàlia al districte de Pelasgiotis, a la vora del Peneios.

Nou!!: Grec antic і Fàcion · Veure més »

Fàlanx

Fàlanx (en grec antic Φάλαγξ), va ser, segons la mitologia grega, un atenès germà d'Aracne.

Nou!!: Grec antic і Fàlanx · Veure més »

Fànies (poeta)

Fànies, en llatí Phanias, en grec antic fou un poeta epigramatista grec que té poemes inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Fànies (poeta) · Veure més »

Fàrmac

Comprimits En un sentit estricte, s'entén per fàrmac (del grec φάρμακο, droga), qualsevol substància biològicament activa, capaç de modificar el metabolisme de les cèl·lules sobre les quals fa efecte.

Nou!!: Grec antic і Fàrmac · Veure més »

Fèax

Fèax (en grec antic Φαίαξ Faíax) va ser un heroi, fill de Posidó i de Cercira, una nimfa filla d'Asop que el déu havia raptat.

Nou!!: Grec antic і Fèax · Veure més »

Fèbides

Febides (en llatí Phoebidas, en grec antic Φοιβίδας) fou un militar espartà que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Fèbides · Veure més »

Fèdim (poeta)

Fèdim (en llatí Phaedimus, en grec) va ser un poeta epigramàtic grec nadiu segons unes fonts de Bisante a Macedònia i segons altres de Cromma a Paflagònia.

Nou!!: Grec antic і Fèdim (poeta) · Veure més »

Fèdim (tirà)

Fèdim (en llatí Phaedimus, en grec antic) fou un dels Trenta tirans d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Fèdim (tirà) · Veure més »

Fèneos

Fèneos (en llatí Pheneus, en grec antic Φένεος Pheneos) era una ciutat del nord-est d'Arcàdia que tenia al nord Egira i Pal·lene, a l'est Estimfal, a l'oest Kleitor i al sud Cafiatis i Orcomen.

Nou!!: Grec antic і Fèneos · Veure més »

Fènies

Fànies o Fènies (en llatí Phanias o Phaenias, en grec antic Φανίας, Φαινίας), les dues formes del nom les dona Suides, fou un filòsof peripatètic nascut a Eresos a Lesbos, deixeble d'Aristòtil i contemporani i amic de Teofrast.

Nou!!: Grec antic і Fènies · Veure més »

Fènix (fill d'Agenor)

Fènix, fill d'Agenor Fènix (en grec antic Φοῖνιξ), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill del Rei de Sidó Agenor i de Telefaassa, i germà de Cilix, Cadme, Europa.

Nou!!: Grec antic і Fènix (fill d'Agenor) · Veure més »

Fènix (fill d'Amíntor)

Segons la mitologia grega, Fènix (en grec antic Φοῖνιξ Foinix), fou un heroi, fill d'Amíntor i de Cleobule (o d'Hipodamia, segons altres variants).

Nou!!: Grec antic і Fènix (fill d'Amíntor) · Veure més »

Fènix de Colofó

Fènix de Colofó (en llatí Phoenix, en grec antic Φοι̂νιξ) fou un poeta iàmbic grec nadiu de Colofó.

Nou!!: Grec antic і Fènix de Colofó · Veure més »

Fènix de Tebes

Fènix de Tebes (en llatí Phoenix, en grec antic Φοι̂νιξ) fou un militar de Tebes, cap de la revolta de la ciutat contra el rei Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Fènix de Tebes · Veure més »

Fídies el Jove

Fídies el Jove (en llatí Pheidias o Phidias, en grec antic) era el fill del gran escultor Fídies.

Nou!!: Grec antic і Fídies el Jove · Veure més »

Fílac

Fílac (en grec antic Φύλακος), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, de la Tessàlia, fill de Deíon i de Diomede, filla de Xutos, i descendent d'Èol i de Deucalió.

Nou!!: Grec antic і Fílac · Veure més »

Fílotes (filla de Nix)

En la mitologia grega, Fílotes (en grec antic Φιλότης, Filótes, "tendresa") era la personificació de la tendresa, i és considerada per Hesíode a la Teogonia una de les filles que Nix, la Nit, va engendrar per si mateixa.

Nou!!: Grec antic і Fílotes (filla de Nix) · Veure més »

Fímbries

Fímbries (en llatí fimbriae, en grec antic θύσανοι, que es podrien traduir per borles o serrells) eren unes decoracions a la tela.

Nou!!: Grec antic і Fímbries · Veure més »

Fítia

Fítia (en grec antic Φυτία o Φοιτεῖαι) era una ciutat de l'interior d'Acarnània situada a l'oest de la ciutat d'Estratos, i estava fortament fortificada.

Nou!!: Grec antic і Fítia · Veure més »

Fòbia

Una fòbia (derivat de Fobos, en grec antic Φόϐος, «pànic», fill d'Ares i Afrodita en la mitologia grega, la personificació de la por) és una paüra intensa i específica a objectes i situacions concretes, com ara als espais oberts (agorafòbia) o als llocs tancats (claustrofòbia).

Nou!!: Grec antic і Fòbia · Veure més »

Fòsfor

El fòsfor és l'element químic de símbol P i nombre atòmic 15.

Nou!!: Grec antic і Fòsfor · Veure més »

Fòsfor (fill d'Astreu)

Evelyn de Morgan - ''Fòsfor i Hèsper'', 1881 D'acord amb la mitologia grega, Fòsfor (en grec antic Φωσφόρος, "portador de la llum"), traduït al llatí com a (Lucífer) fou un déu, fill d'Astreu i d'Eos.

Nou!!: Grec antic і Fòsfor (fill d'Astreu) · Veure més »

Feax

Feax (en llatí Phaeax, en grec antic) fou un home d'estat i orador atenenc, de noble família, fill d'Erasístrat.

Nou!!: Grec antic і Feax · Veure més »

Febe (filla de Leucip)

Segons la mitologia grega, Febe (en grec antic Φοιβη) va ser una filla de Leucip i de Filòdice Era una de les Leucípides.

Nou!!: Grec antic і Febe (filla de Leucip) · Veure més »

Fedó

Fedó (Phaedon) o Quant a l'ànima (grec clàssic) és un diàleg platònic que parla de la immortalitat de l'ànima, ambientat en les darreres hores de vida de Sòcrates, en què apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d'Atenes (i en què, com conta el diàleg, no va assistir Plató), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta.

Nou!!: Grec antic і Fedó · Veure més »

Federico Krutwig Sagredo

Federico Krutwig Sagredo (Getxo, Biscaia, 15 de maig de 1921 - Bilbao, 15 de novembre de 1998) fou un escriptor, lingüista, intel·lectual i acadèmic basc.

Nou!!: Grec antic і Federico Krutwig Sagredo · Veure més »

Fedima

Fedima (en llatí Phaedima, en grec antic Φαιδίμη) fou una dama persa, filla d'Otanes.

Nou!!: Grec antic і Fedima · Veure més »

Fedra

Fedra (en grec antic Φαίδρα) és la filla de Minos i Pasífae, germana d'Ariadna.

Nou!!: Grec antic і Fedra · Veure més »

Fegeu

Segons la mitologia grega, Fegeu (en grec antic Φηγεύς) va ser un heroi grec, fill del déu-riu Ínac i de la nimfa Mèlia, i germà de Foroneu.

Nou!!: Grec antic і Fegeu · Veure més »

Felip apòstol

Felip (Betsaida, Galilea, - Hieràpolis de Frígia, Àsia Menor, c. 81) fou un deixeble de Joan el Baptista, i posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És considerat sant per totes les confessions cristianes.

Nou!!: Grec antic і Felip apòstol · Veure més »

Felip l'Evangelista

Felip l'Evangelista apareix diverses vegades en els Fets dels Apòstols. Va ser un dels Set triats per tenir cura dels pobres de la comunitat cristiana de Jerusalem.. Va predicar i va realitzar miracles a Samaria, i es va reunir i va batejar un eunuc etíop a Gaza, la qual tradicionalment marca l'inici de l'Església Ortodoxa Etíop. Més tard, va viure a Cesarea Marítima amb les seves quatre filles que profetitzaven, on va ser visitat per Pau.

Nou!!: Grec antic і Felip l'Evangelista · Veure més »

Fenàreta

Fenàreta (en grec antic, Φαιναρέτη) (fl.) és la mare del filòsof atenenc Sòcrates i del seu mig-germà Pàtrocle.

Nou!!: Grec antic і Fenàreta · Veure més »

Fengita

La fengita és una varietat dioctaèdrica de mica de composició K(AlMg)₂(OH)₂(SiAl)₄O10, similar a la moscovita però amb un contingut superior de magnesi.

Nou!!: Grec antic і Fengita · Veure més »

Fennec

El fennec (Vulpes zerda) és una espècie de mamífer carnívor de la família Canidae que habita el desert del Sàhara i Aràbia.

Nou!!: Grec antic і Fennec · Veure més »

Fenomenologia

Edmund Husserl (1859-1938). La fenomenologia (del grec antic φαινόμενoν, 'el que es mostra' i λογος, 'estudi') és una branca de la filosofia que tracta dels fenomens com a continguts de consciència.

Nou!!: Grec antic і Fenomenologia · Veure més »

Feocromocitoma

Els feocromocitomes són neoplàsies rares derivades de cèl·lules cromafins de la medul·la suprarenal.

Nou!!: Grec antic і Feocromocitoma · Veure més »

Ferènic

Ferènic (en llatí Pherenicus, en grec antic Φερένικος) fou un poeta èpic grec, nadiu de la ciutat d'Heraclea, de data incerta, que va escriure sobre metamorfosis i altres temes fabulosos i mitològics propis de l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Ferènic · Veure més »

Ferentium

Ferentium o Ferentinum (en grec antic Φερεντῖνον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, situada al nord de les muntanyes Cimínies, a uns 8 km del Tíber i a la mateixa distància de l'actual Viterbo.

Nou!!: Grec antic і Ferentium · Veure més »

Feres (fill de Creteu)

Feres (en grec antic Φέρης), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Creteu i de Tiro.

Nou!!: Grec antic і Feres (fill de Creteu) · Veure més »

Feres (fill de Jàson)

Segons la mitologia grega, Feres (en grec antic Φέρης) va ser un fill de Jàson i de Medea.

Nou!!: Grec antic і Feres (fill de Jàson) · Veure més »

Ferores

Ferores (en llatí Pheroras, en grec antic Φερώρας, circa 68 aC - circa 5 aC) nascut a Mareshah (Regne de Judà), va ser el fill petit d'Antípater i germà d'Herodes el Gran.

Nou!!: Grec antic і Ferores · Veure més »

Ferrocatoforita

La ferrocatoforita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel catoforita.

Nou!!: Grec antic і Ferrocatoforita · Veure més »

Fescennium

Fescennium o Fescenium (en grec antic Φασκένιον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, propera a Falerii.

Nou!!: Grec antic і Fescennium · Veure més »

Festa de l'Onso de la Mata

La festa de lOnso és una celebració festiva tradicional realitzada al poble de la Mata (comarca dels Ports, nord del País Valencià) en que es representa la caçera d'un os que ha baixat al poble a fer mal.

Nou!!: Grec antic і Festa de l'Onso de la Mata · Veure més »

Festos (fill d'Hèracles)

Festos (en grec antic Φαιστός) va ser segons la mitologia grega un fill d'Hèracles i rei de Sició.

Nou!!: Grec antic і Festos (fill d'Hèracles) · Veure més »

Fetge

El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.

Nou!!: Grec antic і Fetge · Veure més »

Ficus macrophylla

Ficus macrophylla és una figuera escanyadora; la germinació en sol ocórrer a la capçada d'un arbre hoste i el plançó viu com a epífit fins que les seues arrels toquen el terra.

Nou!!: Grec antic і Ficus macrophylla · Veure més »

Fidó (tirà)

en llatí Pheidon, en grec antic Φείδων, fou un dels Trenta Tirans establerts a Atenes el 404 aC després de la guerra del Peloponès, mencionat per Xenofont (Hel·lèniques, II, 3, 2).

Nou!!: Grec antic і Fidó (tirà) · Veure més »

Fidó d'Argos

Fidó (en llatí Pheidon, en grec antic Φείδων) va ser rei (basileu) d'Argos a finals del segle VIII aC i a inicis del.

Nou!!: Grec antic і Fidó d'Argos · Veure més »

Fidó d'Atenes

Fidó (en llatí Pheidon, en grec antic Φείδων) fou un ciutadà atenenc que va ser assassinat en un banquet que van donar a Atenes els Trenta Tirans l'any 404 aC.

Nou!!: Grec antic і Fidó d'Atenes · Veure més »

Fidó de Corint

Fidó (en llatí Pheidon, en grec antic Φείδων) fou un antic legislador corinti de data desconeguda, de qui Aristòtil, diu que va establir un nombre fix i immutable de ciutadans, nombre que no podia ser canviat; en la seva legislació, igualitària en nombre no se n'igualava la propietat.

Nou!!: Grec antic і Fidó de Corint · Veure més »

Fidip

Fidip (en grec antic Φείδιππος Feidippos), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tèssal, rei de Cos i per tant net d'Heracles.

Nou!!: Grec antic і Fidip · Veure més »

Fila (filla de Poliorcetes)

Fila (en llatí Phila, en grec antic Φίλα) fou una princesa del Regne de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Fila (filla de Poliorcetes) · Veure més »

Fila d'Elimiotis

Fila d'Elimiotis (en llatí Phila, en grec antic Φίλα τῆς Ἐλίμειας) fou una reina de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Fila d'Elimiotis · Veure més »

Fila III de Macedònia

Fila III de Macedònia (en llatí Phila, en grec antic Φίλα) fou reina de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Fila III de Macedònia · Veure més »

Filadelfia (Cilícia)

Filadelfia (en llatí Philadelphia, en grec antic Φιλαδέλφεια) era una ciutat de la Cilícia Aspre a la vora del riu Calicadnos, segons diuen Claudi Ptolemeu i Hièrocles, que la inclou entre les seus episcopals d'Isàuria.

Nou!!: Grec antic і Filadelfia (Cilícia) · Veure més »

Filagri de l'Epir

Filagri (en llatí Philagrius, en grec antic) era un metge grec nadiu de l'Epir que va viure després de Galè i abans que Oribasi, probablement al.

Nou!!: Grec antic і Filagri de l'Epir · Veure més »

Filagri de Rodes

Filagri (en llatí Philagrius, en grec antic Φιλάγριος) va ser un orador grec nadiu de Rodes, imitador d'Hipèrides.

Nou!!: Grec antic і Filagri de Rodes · Veure més »

Filant (fill d'Antíoc)

D'acord amb la mitologia grega, Filant (en grec antic Φύλας) va ser un rei d'Èfira, fill d'Antíoc, que al seu torn era net de Filant, rei dels driops.

Nou!!: Grec antic і Filant (fill d'Antíoc) · Veure més »

Filant (rei d'Èfira)

D'acord amb la mitologia grega, Filant (en grec antic Φύλας) va ser un rei d'Èfira, a la terra dels tesprotis.

Nou!!: Grec antic і Filant (rei d'Èfira) · Veure més »

Filant (rei dels dríops)

Segons la mitologia grega, Filant (en grec antic Φύλας) va ser un rei dels driops.

Nou!!: Grec antic і Filant (rei dels dríops) · Veure més »

Filí d'Atenes

Filí (grec:Φιλι̂νος; llatí: Philinus) fou un orador atenenc contemporani de Demòstenes i Licurg d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Filí d'Atenes · Veure més »

Filípides d'Atenes

Filípides (en llatí Philippides, en grec antic Φιλιππίδης.) fou un poeta còmic atenenc, fill de Filocles, considerat un dels sis principals poetes còmics de la nova comèdia.

Nou!!: Grec antic і Filípides d'Atenes · Veure més »

Filòcares

Filòcares (en llatí Philochares, en grec antic Φιλόχαρες) fou un destacat pintor grec, que menciona Plini el Vell i diu que va ser l'autor d'una de les dues pintures que August va posar a les muralles de la Cúria.

Nou!!: Grec antic і Filòcares · Veure més »

Filòcrates (militar)

Filòcrates (en llatí Philocrates, en grec antic) fill d'Efialtes, fou un militar atenenc que va viure al segles V i IV aC.

Nou!!: Grec antic і Filòcrates (militar) · Veure més »

Filòdice

Filòdice (en grec antic Φιλοδίκη), va ser, segons la mitologia grega, una nàiade, filla d'Ínac, un déu fluvial de l'Argòlida.

Nou!!: Grec antic і Filòdice · Veure més »

Filòsof

Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.

Nou!!: Grec antic і Filòsof · Veure més »

Filòstrat (historiador)

Filòstrat (en llatí Philostratus, en grec antic Φιλόστρατος) fou un historiador grec que menciona Flavi Josep (Antiguitats judaiques X, 11 § 2), que diu que va escriure uns relats sobre l'Índia i sobre Fenícia i una història del setge de la ciutat de Tir (Contra Apió, I, 20, p. 1343).

Nou!!: Grec antic і Filòstrat (historiador) · Veure més »

Filòstrat (orador)

Filòstrat (en llatí Philostratus, en grec) va ser un orador grec, i segons diu ell mateix era fill de Ver.

Nou!!: Grec antic і Filòstrat (orador) · Veure més »

Filòstrat de Colonos

Filòstrat de Colonos (en llatí Philostratus, en grec antic Φιλόστρατος) fou un orador grec del.

Nou!!: Grec antic і Filòstrat de Colonos · Veure més »

Filòstrat de l'Epir

Filòstrat de l'Epir (en llatí Philostratus, en grec antic Φιλόστρατος) fou un polític epirota del segle II aC.

Nou!!: Grec antic і Filòstrat de l'Epir · Veure més »

Filòtim

Filòtim (en llatí Philotimus, en grec) fou un eminent metge grec, deixeble de Praxàgores, segons Galè, (De Aliment. Facult. i. 12, vol. vi. p. 509), i company d'Heròfil de Calcedònia (Galè, De Meth. Med. i. 3, vol. x. p. 28).

Nou!!: Grec antic і Filòtim · Veure més »

Filó (escultor)

Filó (en llatí Philon, en grec antic Φίλων) fill d'Antípater, fou un escultor grec.

Nou!!: Grec antic і Filó (escultor) · Veure més »

Filó (metge)

Filó (en llatí Philon, en grec antic) va ser un metge grec, que formava part de l'escola metòdica, mencionat entre altres per Galè.

Nou!!: Grec antic і Filó (metge) · Veure més »

Filó Carpasi

Filó Carpasi o Filó Carpaci (en llatí Philon Carphatius o Philon Carpasius, en grec antic Φίλων) nascut a Carpaci, una illa al nord-est de Creta o més aviat a Carpàsia, una ciutat de Xipre, va ser un eclesiàstic grec bisbe de Carpàsia (d'aquí el seu nom), que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Filó Carpasi · Veure més »

Filó d'Atenes

Filó (en llatí Philon, en grec antic Φίλων) fou un polític atenenc que es va oposar a la llei que havia dictat Sòfocles de Súnion per la qual cap filòsof podria ensenyar filosofia a Grècia sense consentiment de la Bulé (βουλή), cosa que va provocar la fugida de Grècia de Teofrast i altres filòsofs.

Nou!!: Grec antic і Filó d'Atenes · Veure més »

Filó d'Enos

Filó (en llatí Philon, en grec antic) fou un mercenari grec nadiu d'Enos a Tessàlia, al servei d'Alexandre el Gran, que havia situat els mercenaris a l'alta Àsia.

Nou!!: Grec antic і Filó d'Enos · Veure més »

Filó de Bizanci

Filó de Bizanci (en grec antic: Φίλων ο Βυζάντιος) fou un famós enginyer grec contemporani de Ctesibi, probablement del segle II aC.

Nou!!: Grec antic і Filó de Bizanci · Veure més »

Filó de Mègara

Filó de Megara o Filó Dialèctic (en llatí Philon, en grec antic) fou un filòsof grec, deixeble de Diodor Cronos i amic de Zenó de Cítion, però una mica més vell, segons diu Diògenes Laerci.

Nou!!: Grec antic і Filó de Mègara · Veure més »

Filó de Tars (diaca)

Filó de Tars (en llatí Philon, en grec antic Φίλων) fou un diaca grec.

Nou!!: Grec antic і Filó de Tars (diaca) · Veure més »

Filó de Tars (metge)

Filó de Tars (en llatí Philon, en grec antic) era un metge grec nadiu de Tars a Cilícia, que va viure al segle I aC o fins i tot abans.

Nou!!: Grec antic і Filó de Tars (metge) · Veure més »

Filó de Tiana

Filó de Tiana (en llatí Philon Thyanensis, en grec antic) fou un destacat geòmetra grec especialitzat en les parts principals de l'antiga geometria, sobretot les línies corbes.

Nou!!: Grec antic і Filó de Tiana · Veure més »

Filó el Pitagòric

Filó el Pitagòric (en llatí Philon, en grec antic) fou un filòsof grec mencionat per Climent d'Alexandria i Hèrmies Sozomen, que segons antics autors podria ser el mateix personatge que Filó Jueu o potser Filó el Vell.

Nou!!: Grec antic і Filó el Pitagòric · Veure més »

Fil·laci

Fil·laci (en llatí Phillatius, en grec) va ser un gramàtic grec, probablement atenenc.

Nou!!: Grec antic і Fil·laci · Veure més »

Fil·lides

Fil·lides (en llatí Phyllidas, en grec antic Φυλλίδας) fou un polític tebà.

Nou!!: Grec antic і Fil·lides · Veure més »

Fil·lis

Fil·lis (en llatí Phillis, en grec antic Φίλλις) fou un escriptor sobre música nadiu de Delos, que portava el renom de μουσικός ("Mousikós", músic).

Nou!!: Grec antic і Fil·lis · Veure més »

Fileas d'Atenes

Fileas (en llatí Phileas, en grec antic Φιλέας) fou un geògraf grec nascut a Atenes que potser era contemporani d'Hecateu.

Nou!!: Grec antic і Fileas d'Atenes · Veure més »

Fileci

Fileci (en grec antic Φιλοίτιος), va ser un personatge de lOdissea, l'encarregat dels ramats d'Odisseu, juntament amb Eumeu i Melanti.

Nou!!: Grec antic і Fileci · Veure més »

Filemè

Filemè (en llatí Philemenus, en grec antic Φιλήμενος) fou un jove noble de Tàrent que va dirigir la conspiració per entregar als cartaginesos la ciutat l'any 212 aC.

Nou!!: Grec antic і Filemè · Veure més »

Filemó (actor)

Filemó (en llatí Philemon, en grec antic Φιλήμων) fou un actor grec probablement del segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Filemó (actor) · Veure més »

Filemó (gramàtic)

Filemó (en llatí Philemon, en grec) fou un escriptor i gramàtic romà d'Orient del, autor de l'obra (Lexicon technologikon) que ell mateix diu que el va escriure per complementar i substituir al lexicó del gramàtic Hiperequi d'Alexandria anomenat, escrit en vuit llibres.

Nou!!: Grec antic і Filemó (gramàtic) · Veure més »

Filemó d'Atenes

Filemó (en llatí Philemon, en grec antic Φιλήμων) fou un gramàtic i lingüista grec nadiu d'Atenes, autor d'una obra o obres sobre el dialecte àtic, citada sota els títols de Αττικαὶ λέξεις ("Atticai Lexeis" la forma àtica de parlar), ̓Αττικαὶ φωναί ("Attica Phonai" la forma àtica de dir), ̓Αττικὰ ὀνόματα ἢ γλω̂σσαι (Attica onómata é glossai" la pronúncia àtica i les paraules), περὶ ̓Αττικω̂ν ὀνομάτων ("Peri atticon onomaton" sobre les paraules àtiques).

Nou!!: Grec antic і Filemó d'Atenes · Veure més »

Filemó el Jove

Filemó (en llatí Philemon, en grec antic Φιλήμων) conegut per Filemó el Jove, fou un poeta grec de la nova comèdia, fill del gran Filemó el Vell que va viure al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Filemó el Jove · Veure més »

Filemó el Vell

Filemó (en llatí Philemon, en grec antic Φιλήμων) (circa 360 aC - circa 262 aC) fou un poeta còmic atenenc, el primer en ordre d'antiguitat i el segon en celebritat de tots els poetes còmics de la nova comèdia.

Nou!!: Grec antic і Filemó el Vell · Veure més »

Filemó i Baucis

Janus Genelli - Filemó i Baucis Filemó (en grec antic Φιλήμων) i Baucis (Βαυκίς), són dos personatges de la mitologia romana que apareixen a Les Metamorfosis d'Ovidi com a exemple d'hospitalitat.

Nou!!: Grec antic і Filemó i Baucis · Veure més »

Filenis de Samos

Filenis de Samos (llatí Philaenis, en grec) va ser aparentment una cortesana i escriptora grega dels segles IV i III d'abans de l'Era Comuna.

Nou!!: Grec antic і Filenis de Samos · Veure més »

Files

Files (en llatí Phyles, en grec antic Φύλης), fill de Polignot, va ser un escultor grec nadiu d'Halicarnàs.

Nou!!: Grec antic і Files · Veure més »

Filesi

Filesi (en llatí Philesius, en grec antic Φιλήσιος) fou un militar aqueu que va formar part de l'Expedició dels deu mil, l'exèrcit mercenari reclutat per Cir el Jove.

Nou!!: Grec antic і Filesi · Veure més »

Filetes (metge)

Filetes (en llatí Philetes, en grec) fou un metge grec que va viure probablement al.

Nou!!: Grec antic і Filetes (metge) · Veure més »

Fili (mitologia)

Fili (en grec antic Φύλιος) va ser, segons la mitologia grega, un jove etoli que apareix en una història d'amor tinguda amb Cigne, fill d'Apol·lo.

Nou!!: Grec antic і Fili (mitologia) · Veure més »

Filides

Filides (en llatí Phylidas o Philidas, en grec antic Φυλίδας, Φιλίδας) fou un militar etoli.

Nou!!: Grec antic і Filides · Veure més »

Filil·le

Filil·le o Filil·li (en llatí Philyllus i també Philyllius, en grec antic Φιλύλλιος) fou un poeta còmic atenenc contemporani de Diocles de Flios i Sannirió segons diu Suides.

Nou!!: Grec antic і Filil·le · Veure més »

Filip (cap de la cavalleria)

Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος), fill de Menelau, fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Filip (cap de la cavalleria) · Veure més »

Filip (comandant dels elefants)

Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος), era un militar i amic del rei selèucida Antíoc III el Gran.

Nou!!: Grec antic і Filip (comandant dels elefants) · Veure més »

Filip (fill d'Antígon)

Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος), fou un general macedoni, fill d'Antígon el Borni.

Nou!!: Grec antic і Filip (fill d'Antígon) · Veure més »

Filip (fill de Lisímac)

Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος), era un príncep de Tràcia, fill de Lisímac de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Filip (fill de Lisímac) · Veure més »

Filip (general d'Antígon)

Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος) fou un oficial macedoni que havia servit sota Alexandre el Gran, i va participar en totes les seves campanyes, i per tant era un home amb molta experiència.

Nou!!: Grec antic і Filip (general d'Antígon) · Veure més »

Filip (germà de Perseu)

Filip (en grec antic Φίλιππος "Phillipos")fou un príncep de Macedònia, fill de Filip V de Macedònia d'un darrer matrimoni i germanastre de Perseu de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Filip (germà de Perseu) · Veure més »

Filip (governador de Sició)

Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος), fou un militar macedoni al servei de Ptolemeu I Sòter.

Nou!!: Grec antic і Filip (governador de Sició) · Veure més »

Filip (metge)

Filip (en llatí Philippus, en grec) va ser un metge grec del, contemporani de Galè, membre de la secta dels empírics.

Nou!!: Grec antic і Filip (metge) · Veure més »

Filip (militar)

Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος), fill d'Amintes, fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran Va dirigir una de les divisions de la falange a la batalla del Grànic, segons Flavi Arrià.

Nou!!: Grec antic і Filip (militar) · Veure més »

Filip (ministre)

Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος) fou un dels ministres i amic del rei selèucida Antíoc IV Epífanes (174 aC-164 aC).

Nou!!: Grec antic і Filip (ministre) · Veure més »

Filip (sàtrapa de l'Índia)

Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος), fill de Macates, fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Filip (sàtrapa de l'Índia) · Veure més »

Filip (sàtrapa de Sogdiana)

Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος), fou un militar macedoni nomenat sàtrapa de Sogdiana per Alexandre el Gran l'any 327 aC.

Nou!!: Grec antic і Filip (sàtrapa de Sogdiana) · Veure més »

Filip (sofista)

Filip (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος) fou un sofista grec.

Nou!!: Grec antic і Filip (sofista) · Veure més »

Filip Abucara

Filip Abucara (en llatí Philippus Abucara o Abuvara, en grec) fou un dels escoliastes grecs de lEnehiridion del gramàtic grec Hefestió d'Alexandria, potser el compilador dels Escolis d'Hefestió que amb el nom de Filip es troben a la Biblioteca Reial de París.

Nou!!: Grec antic і Filip Abucara · Veure més »

Filip Còmic

Filip Còmic (en llatí Philippus Comicus, en grec) va ser un poeta còmic grec d'època desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Filip Còmic · Veure més »

Filip d'Amfípolis

Filip d'Amfípolis (en grec Φιλίππος) va ser un escriptor grec que va viure en data desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Filip d'Amfípolis · Veure més »

Filip de Bizanci

Filip de Bizanci, en llatí Philippus Byzantinus, en grec antic, fou un poeta grec, amb algun epigrama inclòs a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Filip de Bizanci · Veure més »

Filip de Calcis

Filip de Calcis (en llatí Philippus, en grec) va ser un historiador grec que va viure en data desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Filip de Calcis · Veure més »

Filip de Crotona

Filip de Crotona (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος) fill de Butàcides, fou un ciutadà noble de Crotona, vencedor olímpic, que es va casar amb la filla de Telis, tirà de Síbaris.

Nou!!: Grec antic і Filip de Crotona · Veure més »

Filip de Gortina

Filip de Gortina (en llatí Philippus, en grec antic) va ser un escriptor cristià del.

Nou!!: Grec antic і Filip de Gortina · Veure més »

Filip de l'Alta Macedònia

Filip de l'Alta Macedònia (en grec antic Φίλιππος) fou fill d'Alexandre I de Macedònia a la mort del qual el 454 aC va rebre una part del regne, l'Alta Macedònia, que el seu germà Perdicas li va respectar.

Nou!!: Grec antic і Filip de l'Alta Macedònia · Veure més »

Filip de l'Epir

Filip de l'Epir (en llatí Philippus, en grec) va ser un metge epirota que vivia a la cort d'Antígon el borni.

Nou!!: Grec antic і Filip de l'Epir · Veure més »

Filip de Megalòpolis

Filip de Megalòpolis (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος), era fill d'Alexandre de Megalòpolis, que pretenia ser descendent d'Alexandre el Gran i Filip li donava suport en les seves pretensions.

Nou!!: Grec antic і Filip de Megalòpolis · Veure més »

Filip de Side

Filip de Side (en llatí Philippus, en grec) va ser un escriptor grec cristià de la primera meitat del.

Nou!!: Grec antic і Filip de Side · Veure més »

Filip de Tebes

Filip de Tebes (en llatí Philippus, en grec antic Φίλιππος) fou un governant tebà.

Nou!!: Grec antic і Filip de Tebes · Veure més »

Filip de Theangela

Filip de Theangela (en llatí Philippus, en grec Φίλιππος ό Θεαγγελεύς) va ser un escriptor i historiador grec mencionat per Ateneu de Naucratis i Estrabó, que va escriure una Història de Cària titulada segons Ateneu i d'acord amb el segon.

Nou!!: Grec antic і Filip de Theangela · Veure més »

Filip el Jove

Filip el Jove, en llatí Philippus, en grec antic, fou un poeta grec del que algun epigrama seu apareix a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Filip el Jove · Veure més »

Filip el Megàric

Filip el megàric (en llatí Philippus Megaricus, en grec) va ser un filòsof megàric grec mencionat per Diògenes Laerci que dona un extracte de la seva obra.

Nou!!: Grec antic і Filip el Megàric · Veure més »

Filip el Parodiador

Filip el Parodiador (en llatí Philippus Parodus, en grec) va ser un escriptor de paròdies d'origen grec mencionat per Ateneu de Naucratis, que diu que en un fragment suposadament escrit pel parodiador Matró (Matron) hi ha una relació de parodiadors que van viure molt abans que ell.

Nou!!: Grec antic і Filip el Parodiador · Veure més »

Filip Epigramàtic

Filip Epigramàtic (en llatí Philippus Epigrammaticus, en grec) va ser el nom donat a dos poetes grecs, algun dels epigrames dels quals figuren a lAntologia grega on hi ha diversos epigrames sota el nom Philippus que corresponen una part a Filips identificats (com Filip el Macedoni i Filip de Tessalònica) i d'altres a alguns poetes no identificats, als que Fabricius esmenta individualment com Filip el Jove i Filip de Bizanci i als que anomena també Filip Epigramàtic.

Nou!!: Grec antic і Filip Epigramàtic · Veure més »

Filip Estudita

Filip Estudita (en llatí Philippus Studita, en grec) va ser un escriptor grec que va escriure una Història de Grècia segons s'esmenta al Catalogi librorum manuscriptorum Angliae et Hiberniae, vol.

Nou!!: Grec antic і Filip Estudita · Veure més »

Filip Evangelista

Filip Evangelista o l'Evangelista (en llatí Philippus, en grec) va ser un escriptor probablement grec o hel·lènic del o II autor d'un evangeli considerat apòcrif, citat per Epifani i referenciat per algunes sectes gnòstiques com a obra de l'apòstol Felip o del diaca Filip, i més probablement d'aquest segon que és anomenat al Nou Testament com a "evangelista".

Nou!!: Grec antic і Filip Evangelista · Veure més »

Filip Gramàtic

Filip Gramàtic o Filip Retòric o Filip Sofista (en llatí Philippus, en grec) va ser un escriptor i sofista grec.

Nou!!: Grec antic і Filip Gramàtic · Veure més »

Filip I de Macedònia

Filip I de Macedònia (en grec antic Φίλιππος) era rei de Macedònia potser des del 640 aC al 602 aC.

Nou!!: Grec antic і Filip I de Macedònia · Veure més »

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Nou!!: Grec antic і Filip II de Macedònia · Veure més »

Filip III Arrideu

Filip Arrideu o simplement Arrideu (en llatí Philippus Arrhidaeus, en grec antic Φίλιππος Γ΄ ὁ Ἀρριδαῖος) fou un germanastre d'Alexandre el Gran, fill de Filip II de Macedònia i d'una ballarina de nom Filinna de Larissa.

Nou!!: Grec antic і Filip III Arrideu · Veure més »

Filip Isàngel

Filip Isàngel (en llatí Philippus Isangelus, en grec) va ser un escriptor grec de data desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Filip Isàngel · Veure més »

Filip IV de Macedònia

Filip IV de Macedònia (en grec antic Φίλιππος Δʹ ὁ Μακεδών) fou rei de Macedònia l'any 297 aC.

Nou!!: Grec antic і Filip IV de Macedònia · Veure més »

Filip Prevere

Filip Prevere (en llatí Philippus Presbyter, en grec) va ser un religiós grec que va viure en temps dels emperadors Marcià i Avit a la meitat del.

Nou!!: Grec antic і Filip Prevere · Veure més »

Filip Solitari

Filip Solitari (en llatí Philippus Solitarius, en grec Φίλιππος) va ser un monjo grec contemporani de l'emperador Aleix I Comnè de la vida del qual no se sap res més que el que es pot obtenir de les introduccions de les seves obres.

Nou!!: Grec antic і Filip Solitari · Veure més »

Filisc d'Abidos

Filisc (en llatí Philiscus, en grec antic Φιλίσκος) fou un polític grec, ciutadà d'Abidos, que l'any 368 aC el sàtrapa Ariobarzanes va enviar a Grècia, per aconseguir la reconciliació entre tebans i espartans; anava proveït amb força diners i autoritzat pel rei persa Artaxerxes II.

Nou!!: Grec antic і Filisc d'Abidos · Veure més »

Filisc d'Atenes

Filisc d'Atenes (en llatí Philiscus, en grec antic Φιλίσκος) fou un poeta còmic atenenc de la comèdia mitjana, del que no se'n sap gairebé res de la seva vida.

Nou!!: Grec antic і Filisc d'Atenes · Veure més »

Filisc de Milet

Filisc de Milet (en llatí Philiscus, en grec antic Φιλίσκος) fou un orador i retòric grec nadiu de Milet, deixeble d'Isòcrates d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Filisc de Milet · Veure més »

Filisc de Rodes

Filisc de Rodes (en llatí Philiscus, en grec antic Φιλίσκος) fou un escultor grec que se suposa que va ser actiu al segle II aC.

Nou!!: Grec antic і Filisc de Rodes · Veure més »

Filist

Filist (en llatí Philistus, en grec antic Φίλιστος) (circa 435 aC-356 aC), fill d'Arcònides o Arcomènies, fou un dels més cèlebres historiadors de l'antiguitat, si bé cap de les seves obres s'ha conservat.

Nou!!: Grec antic і Filist · Veure més »

Filistis

Filistis (en llatí Philistis, en grec antic Φίλιστις) fou una reina de Siracusa coneguda només per les seves monedes, de molt bona factura, que s'han trobat en quantitat i on porta el títol de reina, i per una inscripció en lletres grans al teatre de Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Filistis · Veure més »

Filocles (almirall)

Filocles (en llatí Philocles, en grec antic) fou un almirall atenenc que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Filocles (almirall) · Veure més »

Filocles (militar)

Filocles (en llatí Philocles, en grec antic Φιλοκλη̂ς) fou un oficial militar i amic de Filip V de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Filocles (militar) · Veure més »

Filocles (poeta)

Filocles de vegades anomenat Filocles el Jove (en llatí Philocles, en grec antic) fou un poeta tràgic grec, fill d'Astidames el vell, besnet de Filocles el Vell i germà d'Astidames el jove.

Nou!!: Grec antic і Filocles (poeta) · Veure més »

Filocles el Vell

Filocles el Vell (en llatí Philocles, en grec antic Φιλοκλη̂ς), fill de Filòpites, fou un poeta tràgic grec nadiu d'Atenes, fill de la germana d'Èsquil.

Nou!!: Grec antic і Filocles el Vell · Veure més »

Filologia clàssica

La filologia clàssica és la branca de la filologia que s'ocupa de l'estudi de les llengües clàssiques, especialment del llatí i del grec antic i del textos que s'hi escrigueren.

Nou!!: Grec antic і Filologia clàssica · Veure més »

Filomelides

Filomelides (en grec antic Φιλομηλέιδης), va ser segons la mitologia grega, un rei de Lesbos que forçava els viatgers que arribaven a la seva illa a lluitar contra ell.

Nou!!: Grec antic і Filomelides · Veure més »

Filomena (heretge)

Filomena (en grec antic Φιλουμένα Philoumena) va ser una verge "posseïda" (pel dimoni, segons els seus adversaris) nascuda el segle II dC.

Nou!!: Grec antic і Filomena (heretge) · Veure més »

Filonides (poeta)

Filonides (en llatí Philonides, en grec antic Φιλωνίδης) fou un poeta atenenc de la vella comèdia, que va viure al segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Filonides (poeta) · Veure més »

Filonides de Catana

Filonides de Catana (en llatí Philonides, en grec antic) va ser un metge de Catana a Sicília, que segons Escriboni Llarg va ser mestre de Pacci Antíoc.

Nou!!: Grec antic і Filonides de Catana · Veure més »

Filonides de Dirràquium

Filonides de Dirràquium (en llatí Philonides, en grec antic) va ser un metge grec nadiu de Dirràquium a Il·líria que va ser deixeble d'Asclepíades de Bitínia al.

Nou!!: Grec antic і Filonides de Dirràquium · Veure més »

Filopap

Mausoleum de Philopappos Gai Juli Antíoc Epífanes (en grec antic Γαίος Ιούλιος Αντίοχος Επιφανής, s. II), conegut amb el títol de Filopap (Φιλόπαππος "que estima el seu avi"), va ser un príncep de la Commagena, net de l'últim rei d'aquest país, Antíoc IV.

Nou!!: Grec antic і Filopap · Veure més »

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Nou!!: Grec antic і Filosofia · Veure més »

Filosofia de la música

La filosofia de la música és l'estudi de les «qüestions fonamentals sobre la naturalesa de la música i la nostra experiència amb ella».

Nou!!: Grec antic і Filosofia de la música · Veure més »

Filostefà

Filostefà (en llatí Philostephanus, en grec antic Φιλοστέφανος) fou un escriptor grec de geografia i història que va treballar aAlexandria, nascut però a Cirene al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Filostefà · Veure més »

Filostorgi

Filostorgi (en llatí Philostorgius, en grec antic φιλοστόργιος) va ser un historiador eclesiàstic grec nadiu de Borissos a Capadòcia, fill de Carteri i Eulàmpia.

Nou!!: Grec antic і Filostorgi · Veure més »

Filota

Filota o Filotis (en llatí Philota o Philotis, en grec antic Φιλώτα, Φιλότις) fou una dona epirota, mare de Carops el jove, tirà de l'Epir.

Nou!!: Grec antic і Filota · Veure més »

Filotes (general)

Filotes (en llatí Philotas, en grec antic Φιλώτας) fou un general macedoni, fill de Parmenió, i un dels generals macedonis més distingits.

Nou!!: Grec antic і Filotes (general) · Veure més »

Filotes (músic)

Filotes (en llatí Philotas, en grec antic Φιλωτας) va ser un músic i poeta ditiràmbic atenenc que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Filotes (músic) · Veure més »

Filotes (militar 319 aC)

Filotes (en llatí Philotas, en grec antic Φιλώτας) fou un militar macedoni al servei d'Antígon el Borni a partir del 319 aC.

Nou!!: Grec antic і Filotes (militar 319 aC) · Veure més »

Filotes (militar 335 aC)

Filotes (en llatí Philotas, en grec antic Φιλώτας) fou un militar macedoni, que tenia el comandament de la guarnició de Cadmea a Tebes quan la ciutat es va revoltar contra el rei macedoni Alexandre el Gran l'any 335 aC.

Nou!!: Grec antic і Filotes (militar 335 aC) · Veure més »

Filotes (militar selèucida)

Filotes (en llatí Philotas, en grec antic Φιλώτας) fou un militar selèucida al servei d'Antíoc III el Gran.

Nou!!: Grec antic і Filotes (militar selèucida) · Veure més »

Filotes (pare de Parmenió)

Filotes (en llatí Philotas, en grec antic Φιλώτας) fou un general macedoni que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Filotes (pare de Parmenió) · Veure més »

Filotes (patge)

Filotes (en llatí Philotas, en grec antic Φιλώτας) fou un patge macedoni d'origen traci, fill de Carsis, al servei del rei Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Filotes (patge) · Veure més »

Filoteu Cocci

Filoteu Cocci (en llatí Philoteus Coccinus, en grec antic Φιλοθεύς) era patriarca de Constantinoble al.

Nou!!: Grec antic і Filoteu Cocci · Veure més »

Filoxè (heretge)

Filoxè (en llati Philoxenus, en grec antic) fou un heretge romà d'Orient.

Nou!!: Grec antic і Filoxè (heretge) · Veure més »

Filoxè (poeta)

Filoxè, en llatí Philoxenus, en grec antic, fou un poeta grec, autor d'un epigrama que consta a lAntologia grega, dedicat a Tlepòlem fill de Polícrit, que havia guanyat un premi olímpic l'any 256 aC el que permet situar la seva època vers la segona meitat del.

Nou!!: Grec antic і Filoxè (poeta) · Veure més »

Filoxè (sàtrapa)

Filoxè (en llatí Philoxenus, en grec antic) fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran, nomenat pel rei, a la seva tornada d'Egipte, com a superintendent de la recol·lecció dels tributs a les províncies del nord del Taure l'any 331 aC, segons diu Flavi Arrià.

Nou!!: Grec antic і Filoxè (sàtrapa) · Veure més »

Filumè

Filumè (en llatí Philumenus, en grec antic) va ser un metge grec mencionat per un escriptor anònim (Anecd. Graeca, París. vol. IV, p. 196) que el descriu com un dels més eminents de la seva professió.

Nou!!: Grec antic і Filumè · Veure més »

Filumè (escultor)

Filumè (en llatí Phileumenos, en grec antic) era un escultor grec el nom del qual va ser descobert per primer cop l'any 1808 en una inscripció al suport d'una estàtua de la Villa Albani a Itàlia, on hi ha una altra estàtua que és amb seguretat del mateix autor.

Nou!!: Grec antic і Filumè (escultor) · Veure més »

Fineu (fill de Belos)

Perseu converteix '''Fineu''' i els seus seguidors en pedra (Luca Giordano, segle XVII) Segons la mitologia grega, Fineu (en grec antic Фινεύς, Fineús) fou un príncep etíop, fill de Belos i d'Anquínoe.

Nou!!: Grec antic і Fineu (fill de Belos) · Veure més »

Fineu (pare de Pandíon)

Fineu (en grec antic Фινεύς Fineus) fou un rei de Tràcia segons la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Fineu (pare de Pandíon) · Veure més »

Fisi

A la mitologia grega, Fisi (en grec antic Φυσις Phusis, 'natura') era la deïtat primordial de la natura i un dels primers éssers a sorgir al principi dels temps.

Nou!!: Grec antic і Fisi · Veure més »

Fitoplàncton

Diatomees vistes amb un microscopi El fitoplàncton és el component autòtrof del plàncton.

Nou!!: Grec antic і Fitoplàncton · Veure més »

Flaccil·la

Flaccil·la o Flaccil·la Èlia, en llatí Flacilla o Flacilla Elia, en grec antic Πλάκιλλα o Φλάκκιλλα) fou la primera dona de Teodosi I el Gran. Se suposa, a partir d'un text obscur de Temisti, que era filla d'Antoni, cònsol el 382, però no és del tot segur i molts autors la fan originària de la Bètica on hauria tingut una germana que fou la mare de Nebridi (casat amb Salvina filla de Gildó el Moro l'any 388). Va tenir amb Teodosi almenys tres fills: Arcadi, nascut el 377, Honori, nascut el 384, els dos van ser emperadors, i Pulquèria, nascuda abans del 379 però en data desconeguda. Pulquèria va morir abans que Flaccil·la la mort de la qual se situa el 385 a Scotoamin a Tràcia. Gregori de Nissa va compondre un poema fúnebre per la mort de Pulquèria. Alguns autors diuen que Flaccil·la va tenir un altre fill, Gracià, però és desconegut. Tots els autors la consideren pietosa i caritativa i l'Església Ortodoxa la va canonitzar.

Nou!!: Grec antic і Flaccil·la · Veure més »

Flègies

Dante i Virgili'', vitrall vuitcentista del Museo Poldi Pezzoli de Milà. En la mitologia grega, Flègies (en grec antic Φλεγύας Flegias) era Rei dels Làpites, fill d'Ares i Crise, una de les dues filles d'Halmos.

Nou!!: Grec antic і Flègies · Veure més »

Flegies

Els flegies (en grec antic Φλεγύαι)) eren un poble provinent de Tràcia o de Tessàlia que menciona Estrabó. Van viure a Tessàlia, Fòcida i Beòcia. Homer els menciona com un dels pobles que va prendre part a la guerra de Troia. També diu que van voler envair Tebes, i que per això Amfíon va envoltar la ciutat de muralles. A Beòcia una ciutat portava el nom de Flegia, segons Pausànies i diu que va ser fundada per Flègies, on va reunir els millors soldats de Grècia. Els flegies, amb el temps es van separar dels seus veïns i van començar a saquejar-los, fins que finalment van marxar contra el Temple d'Apol·lo a Delfos. Els argiu van córrer a defensar-lo però Flègies va incendiar el temple. Apol·lo va apagar el foc i Flègies va ser castigat a restar eternament a l'Hades.

Nou!!: Grec antic і Flegies · Veure més »

Fliünt

Situació de Fliunt al sud-oest de Corint. Hebe, la deessa de la joventut, divinitat honrada a la polis de Fliunt. Fliünt o Fliunt (en llatí Phlius, en grec antic Φλιοῦς) era una ciutat de la part nord-oriental del Peloponès, amb un territori conegut com a Fliàsia (Φλιασία).

Nou!!: Grec antic і Fliünt · Veure més »

Fobètor

Fobètor (en grec antic Φοβητώρ «el que fa por») va ser, segons la mitologia grega, un dels Somnis, els fills d'Hipnos.

Nou!!: Grec antic і Fobètor · Veure més »

Fobos (mitologia)

Segons la mitologia grega, Fobos (en grec antic Φόϐος, ‘pànic ’) fou una divinitat que personificava la por i el terror.

Nou!!: Grec antic і Fobos (mitologia) · Veure més »

Foci de Constantinoble (nestorià)

Foci (en llatí Photius, en grec) fou un prevere grec del, un dels partidaris de l'heresiarca Nestori.

Nou!!: Grec antic і Foci de Constantinoble (nestorià) · Veure més »

Focos

Focos (en grec antic Φῶκος) fou un heroi grec, fill d'Èac i de Psàmate.

Nou!!: Grec antic і Focos · Veure més »

Folos

Folos (en grec antic Φόλος) és un centaure que vivia en una cova a Fòloe.

Nou!!: Grec antic і Folos · Veure més »

Fongs

Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.

Nou!!: Grec antic і Fongs · Veure més »

Font (arquitectura)

Font pública de columna d'una aixeta. Una font artificial o brollador forma part del mobiliari urbà o particular d'una casa, per exemple en un jardí.

Nou!!: Grec antic і Font (arquitectura) · Veure més »

Font Hipocrene

Romanino, Pegàs i les Muses 1540 La Font Hipocrene (en grec antic Ἱπποκρήνη, "la font del cavall") era una font situada a l'Helicó, prop del bosc sagrat de les muses.

Nou!!: Grec antic і Font Hipocrene · Veure més »

Font Q

Teoria de les dues fonts La Font Q és part de la Teoria de les dues fonts proposada per Christian Hermann Weisse i Christian Gottlob Wilke a mitjans del sobre les fonts dels evangelis sinòptics de Mateu i Lluc.

Nou!!: Grec antic і Font Q · Veure més »

Forbant (bandit)

D'acord amb la mitologia grega, Forbant (en grec antic Φόρβας, genitiu Φόρβαντος) va ser un bandit que vivia a Panopea, a la Fòcida.

Nou!!: Grec antic і Forbant (bandit) · Veure més »

Forbant (fill d'Argos)

Forbant (en grec antic Φόρβας, genitiu Φόρβαντος) segons la mitologia grega, va ser un heroi, fill d'Argos.

Nou!!: Grec antic і Forbant (fill d'Argos) · Veure més »

Forcis

Forcis (en grec antic Φόρκυς), és una divinitat marina que pertany a la primera generació de déus.

Nou!!: Grec antic і Forcis · Veure més »

Forcis (troià)

Forcis (en grec antic Φόρκυς) va ser, segons la mitologia grega, un cabdill de Frígia aliat del rei Príam, a la Guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Forcis (troià) · Veure més »

Formes verbals no finites

Les formes verbals no finites o no personals són les formes d'un verb que no tenen marques de temps, que permeten localitzar una situació respecte al moment de l’acte de parla.

Nou!!: Grec antic і Formes verbals no finites · Veure més »

Formiguer gorja-rogenc

El formiguer gorja-rogenc (Gymnopithys rufigula) és una espècie d'ocell de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae).

Nou!!: Grec antic і Formiguer gorja-rogenc · Veure més »

Forn solar

El forn solar situat aFont-romeu, Odelló i Vià a l'Alta Cerdanya pot aconseguir temperatures de fins a 3500 °C. Un forn solar és una estructura que usa energia solar concentrada per produir altes temperatures, usualment per a usos industrials.

Nou!!: Grec antic і Forn solar · Veure més »

Foroneu

Segons la mitologia grega, Foroneu (en grec antic Φορωνεύς), va ser, en les llegendes del Peloponès, el primer home, fill del déu-riu Ínac i d'una nimfa, Mèlia, nom que recorda el dels freixes.

Nou!!: Grec antic і Foroneu · Veure més »

Fortalesa de Gonio

La porta de la fortalesa de Gonio La fortalesa de Gonio (en georgià: გონიოს ციხე), anteriorment anomenada Apsarus o Apsaros (en grec antic, Ἄψαρος) i Apsyrtus o Apsyrtos (Ἄψυρτος), és una fortificació romana d'Adjària, Geòrgia, a la mar Negra, a 15 km al sud de Batum, a la desembocadura del riu Çoruh.

Nou!!: Grec antic і Fortalesa de Gonio · Veure més »

Fortunatae insulae

Fortunatae Insulae o Illes Afortunades, en grec antic αἱ τῶν Μακάρων νῆσοι, també anomenades Illes dels Benaventurats o Illes de la Benedicció, van ser en les llegendes clàssiques el meravellós paradís en el que, els mortals que ho mereixien, eren rebuts pels déus.

Nou!!: Grec antic і Fortunatae insulae · Veure més »

Fosgenita

La fosgenita és un mineral de plom i clor de la classe dels carbonats.

Nou!!: Grec antic і Fosgenita · Veure més »

Fotosíntesi

terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.

Nou!!: Grec antic і Fotosíntesi · Veure més »

Foxides

Foxides (en llatí Phoxidas, en grec antic) fou un militar grec, cap dels mercenaris al servei de Ptolemeu IV Filopàtor.

Nou!!: Grec antic і Foxides · Veure més »

François Rabelais

François Rabelais (Chinon, Indre i Loira, 1490 - París, 9 abril de 1553) va ser un escriptor francès.

Nou!!: Grec antic і François Rabelais · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Grec antic і Francès · Veure més »

France Prešeren

(en alemany Franz Preschern) va ser un poeta romàntic eslovè.

Nou!!: Grec antic і France Prešeren · Veure més »

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.

Nou!!: Grec antic і Francesc Cambó i Batlle · Veure més »

Francisco Fernández y González

Francisco Fernández y González (Albacete; 26 de setembre de 1833 - Madrid, 30 de juny de 1917) és un escriptor, filòleg, arabista, orientalista i historiador espanyol.

Nou!!: Grec antic і Francisco Fernández y González · Veure més »

Franklinfilita

La franklinfilita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'estilpnomelana.

Nou!!: Grec antic і Franklinfilita · Veure més »

Frasaortes

Frasaortes (en llatí Phrasaortes, en grec antic Φρασαόρτης) fill de Reomitres, va ser un magnat persa.

Nou!!: Grec antic і Frasaortes · Veure més »

Frasi

Frasi (en grec antic Φράσιος) va ser, segons la mitologia grega, un endeví nascut a Xipre.

Nou!!: Grec antic і Frasi · Veure més »

Frataguna

Frataguna (Phratagune) fou una reina de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Frataguna · Veure més »

Frínic (actor)

Frínic (en llatí Phrynicus, en grec) va ser un actor tràgic grec fill de Corocles.

Nou!!: Grec antic і Frínic (actor) · Veure més »

Frínic (general)

Frínic (en llatí Phrynicus, en grec antic) fou un estrateg atenenc, fill d'Estratònides.

Nou!!: Grec antic і Frínic (general) · Veure més »

Frínic (poeta tràgic)

Frínic (en llatí Phrynicus, en grec antic Φρύνιχος) fill de Polifradmó o segons d'altres, de Minires, va ser un dels poetes atenencs a qui s'atribueix la invenció de la tragèdia.

Nou!!: Grec antic і Frínic (poeta tràgic) · Veure més »

Frònime

Frònime (en grec antic Φρονίμη) va ser la mare de Batos, el fundador de la colònia de Cirene i el seu primer rei.

Nou!!: Grec antic і Frònime · Veure més »

Fredolic

El fredolic (Tricholoma terreum, del grec Tricholoma: marge pelut; del llatí: terreum: terrós, color de terra) és un bolet del grup dels fredolics vers, de l'ordre dels agaricals.

Nou!!: Grec antic і Fredolic · Veure més »

Freixe de flor

El freixe de flor (Fraxinus ornus) és un arbre caducifoli de capçada esfèrica que pot arribar fins als 15 metres d'alçària.

Nou!!: Grec antic і Freixe de flor · Veure més »

Frenologia

Un diagrama frenològic del s. XIX. La inscripció al coll diu "''Coneix-te a tu mateix''". La frenologia (del grec: φρήν, frēn, "ment"; i λόγος, logos, "coneixement") considera que el caràcter, els trets distintius de la personalitat i fins i tot les tendències criminals d'una persona poden ser estudiades en funció de la forma del cap, estudiant quines regions estan més desenvolupades.

Nou!!: Grec antic і Frenologia · Veure més »

Friedrich Christian Diez

Friedrich Christian Diez (Gießen, a Hesse-Darmstadt, 1794 - Bonn, 29 de maig de 1876) va ser un filòleg alemany.

Nou!!: Grec antic і Friedrich Christian Diez · Veure més »

Frinó

Frinó (en grec antic Φρύνων) era un general atenenc que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Frinó · Veure més »

Frine

''Frine davant l'Areòpag'' (1861), obra de Jean-Léon Gérôme, Hamburg Kunsthalle. Frine (en llatí Phryne, en grec) va ser una famosa hetera grega, filla d'Epicles i natural de Tèspies a Beòcia.

Nou!!: Grec antic і Frine · Veure més »

Frinisc

Frinisc (en llatí Phryniscus, en grec antic Φρυνίσκος) fou un militar aqueu que va formar part de l'Expedició dels deu mil, l'exèrcit mercenari reclutat per Cir el Jove.

Nou!!: Grec antic і Frinisc · Veure més »

Frontó (poeta)

Frontó, en llatí Phronton, en grec antic, fou un poeta grec.

Nou!!: Grec antic і Frontó (poeta) · Veure més »

Frurs

Els frurs (en llatí: Phruri) segons els anomena Plini el Vell, o els frinis (en grec antic Φρύνοι) segons Estrabó, eren un poble de l'Àsia central que vivia probablement a l'est de la Conca del Tarim, en un territori proper al dels seres i els tocaris.

Nou!!: Grec antic і Frurs · Veure més »

Ftia (antiga Grècia)

Ftia (en grec antic Φθία o Φθίη) era una antiga ciutat o potser un districte de l'antiga Tessàlia mencionada amb freqüència per Homer a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Ftia (antiga Grècia) · Veure més »

Ftia de l'Epir

Ftia (en llatí Phthia, en grec antic Φθία) fou la filla d'Alexandre II de l'Epir i reina de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Ftia de l'Epir · Veure més »

Ftia de Tessàlia

Ftia (en llatí Phthia, en grec antic Φθία) fou la filla de Menó de Farsàlia, hiparc de Tessàlia, i esposa d'Aecides de l'Epir, rei de l'Epir, amb el que va ser la mare de Pirros i de dues filles; Didàmia de l'Epir (esposa de Demetri Poliorcetes) i Troies.

Nou!!: Grec antic і Ftia de Tessàlia · Veure més »

Ftios

Ftios (en grec antic Φθίος) segons la mitologia grega és l'heroi epònim de la Ftiòtida, a Tessàlia.

Nou!!: Grec antic і Ftios · Veure més »

Ftiròfags

Els ftiròfags (en llatí Phthirophagi, en grec antic Φθειροφάγοι, literalment 'menjadors de polls') van ser un poble escita, anomenat així perquè eren i anaven molt bruts, segons diu Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Ftiròfags · Veure més »

Fulgenci de Ruspe

Fulgenci de Ruspe (Telepta, actualment Tunísia, ca. 468 - Ruspe, actualment Tunísia, 1 de gener de 533) fou un bisbe romà nord-africà i autor eclesiàstic.

Nou!!: Grec antic і Fulgenci de Ruspe · Veure més »

Fustuari

Fustuari (en llatí fustuarium, en grec antic ξυλοκοπία) anomenat també fusti percutere, era una pena capital, infligida als soldats romans pels delictes militars més greus, segons diu Polibi.

Nou!!: Grec antic і Fustuari · Veure més »

Gaèlic escocès

El gaèlic escocès o gaèlic, també anomenat gaèlic o Gàidhlig, i pronunciat (a diferència del gaèlic, o Gaeilge, parlat a Irlanda), és una llengua cèltica parlada a Escòcia, concretament, a les Terres Altes (en gaèlic escocès, A' Ghàidhealtachd), Strathclyde (en gaèlic escocès, Srath Chluaidh) i les Illes Hèbrides (en gaèlic escocès, Innse Gall); i també en algunes comunitats de Nova Escòcia (en gaèlic escocès, Alba Nuadh), sobretot a l'illa del Cap Bretó (en gaèlic escocès, Ceap Breatainn o Eilean Cheap Bhreatainn), al Canadà.

Nou!!: Grec antic і Gaèlic escocès · Veure més »

Gaèlic irlandès

El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.

Nou!!: Grec antic і Gaèlic irlandès · Veure més »

Gabes (Pèrsia)

Gabes (grec antic: Γάβαι, Gabe; llatí: Gabae) fou un dels palaus reials de Pèrsia, situat segons Estrabó a l'interior de Persis, prop de Pasàrgada.

Nou!!: Grec antic і Gabes (Pèrsia) · Veure més »

Gabiene

Gabiene o Gabiana (en grec antic Γαβιηνή) era un districte o eparquia d'Elimais a la satrapia de Susiana.

Nou!!: Grec antic і Gabiene · Veure més »

Gadates

Gadates o Gàdatas (en llatí Gadatas, en grec antic Γαδάτας) va ser un sàtrapa assiri revoltat a favor de Cir el Gran segons diu Xenofont a la Ciropèdia en revenja contra el rei d'Assíria (equivalent a Babilònia) que l'havia fet eunuc perquè una de les concubines reials s'hi havia fixat.

Nou!!: Grec antic і Gadates · Veure més »

Gai (retòric)

Gai (en llatí Gaius, en grec antic Γάϊος) fou un retòric grec de data incerta.

Nou!!: Grec antic і Gai (retòric) · Veure més »

Gai Acili Glabrió

Gai Acili Glabrió (en llatí Caius Acilius Glabrió) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Grec antic і Gai Acili Glabrió · Veure més »

Gai Sulpici Gal (cònsol 166 aC)

Gai Sulpici Gal (en llatí Caius Sulpicius C. F. C. N. Gallus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Gai Sulpici Gal (cònsol 166 aC) · Veure més »

Gaig de bardissa de Califòrnia

El gaig de bardissa de Califòrnia (Aphelocoma californica), és una espècie que pertany al gènere Aphelocoma nadiu de l'oest d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Grec antic і Gaig de bardissa de Califòrnia · Veure més »

Gaig de bardissa de Florida

El gaig de bardissa de Florida (Aphelocoma coerulescens) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids (Corvidae).

Nou!!: Grec antic і Gaig de bardissa de Florida · Veure més »

Gaig de bardissa de Mèxic

El gaig de bardissa de Mèxic (Aphelocoma wollweberi) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids (Corvidae) que habita boscos i matolls del centre d'Arizona, sud-oest de Nou Mèxic, nord de l'estat de Chihuahua, oest de Texas, nord de Coahuila, centre de Nuevo León i oest de Tamaulipas.

Nou!!: Grec antic і Gaig de bardissa de Mèxic · Veure més »

Gaig de bardissa de Woodhouse

El gaig de bardissa de Woodhouse (Aphelocoma woodhouseii) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids (Corvidae).

Nou!!: Grec antic і Gaig de bardissa de Woodhouse · Veure més »

Gaig de bardissa unicolor

El gaig de bardissa unicolor (Aphelocoma unicolor) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids (Corvidae).

Nou!!: Grec antic і Gaig de bardissa unicolor · Veure més »

Galactorrea

La galactorrea (del grec antic, γάλακτo gálakto, llet; ῥοία rhoía, flux) o lactorrea (del llatí, lacto, llet) és el flux espontani de llet de la mama, no associat amb el part o la lactància.

Nou!!: Grec antic і Galactorrea · Veure més »

Galantis

En la mitologia grega Galantis (en grec antic Γαλανθίς) (o Galintias Γαλινθιάς), filla del tebà Pretos, era una serventa pèl-roja d'Alcmena que la va assistir durant el naixement d'Hèracles.

Nou!!: Grec antic і Galantis · Veure més »

Galató

Galató (en llatí Galaton, en grec antic Γαλάτων) fou un pintor grec del qual destaca una pintura d'Homer vomitant, amb altres poetes al voltant que recullen el que llença.

Nou!!: Grec antic і Galató · Veure més »

Galatea (Acis)

''El triomf de Galatea'', de Raffaello Sanzio. A la mitologia grega, Galatea p. 69 (en grec antic Γαλάτεια Galateia, 'blanca com la llet') és una nereida de Sicília estimada pel ciclop Polifem.

Nou!!: Grec antic і Galatea (Acis) · Veure més »

Galatea (Pigmalió)

A la mitologia grega, Galatea p. 69 (en grec antic Γαλάτεια Galateia, 'blanca com la llet') és una estàtua que va rebre el do de la vida per l'amor que li professava el seu creador Pigmalió.

Nou!!: Grec antic і Galatea (Pigmalió) · Veure més »

Galaxaura

Galaxaura (en grec antic Γαλαξαύρη) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Grec antic і Galaxaura · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Grec antic і Galícia · Veure més »

Galene

Galene (en grec antic Γαλήνη) va ser segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Galene · Veure més »

Galerix

Galerix és un gènere extint de mamífers eulipotifles de la família dels erinacèids que visqueren al Vell Món entre l'Oligocè superior i el Pliocè.

Nou!!: Grec antic і Galerix · Veure més »

Gallipoli (ciutat d'Itàlia)

Gallipoli (pronunciat Gal·lípoli) és un municipi de la província de Lecce (regió de la Pulla italià).

Nou!!: Grec antic і Gallipoli (ciutat d'Itàlia) · Veure més »

Gandhara

Gandhāra (avesta: Vaēkərəta; persa antic: Para-upari-sena; bactrià: Paropamisadae, hel·lenitzat com Paropamisos; grec antic: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Tàxila al nord.

Nou!!: Grec antic і Gandhara · Veure més »

Gangani

Els gangani (grec Γαγγανοι), coneguts també com a concani, foren un poble de la costa occidental d'Irlanda (Ierne o Hibèrnia) esmentats pel geògraf Claudi Ptolemeu, qui els situa en el territori proper a la desembocadura del riu Shannon, entre els uterni al nord, els uellabori al sud, i els nagnatae.

Nou!!: Grec antic і Gangani · Veure més »

Ganimedes (mitologia)

Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γανυμήδης Ganymedes) va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.

Nou!!: Grec antic і Ganimedes (mitologia) · Veure més »

Ganimedes (tutor d'Arsínoe)

Ganimedes (en llatí Ganymedes, en grec antic Γανυμήδης) fou un eunuc de la cort egípcia, tutor d'Arsinoe IV, filla de Ptolemeu XII Auletes.

Nou!!: Grec antic і Ganimedes (tutor d'Arsínoe) · Veure més »

Ganna (profetessa)

Ganna (en grec antic Γάννα) va ser una profetessa germànica, de la tribu dels sèmnons que va viure al segle I dC.

Nou!!: Grec antic і Ganna (profetessa) · Veure més »

Ganofil·lita

La ganofil·lita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la ganofil·lita.

Nou!!: Grec antic і Ganofil·lita · Veure més »

Ganomalita

La ganomalita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Ganomalita · Veure més »

Garcilaso de la Vega

Garcilaso de la Vega (Toledo, 1501/1503? - Niça, 14 d'octubre de 1536) fou un escriptor i militar espanyol, considerat un dels poetes més importants en llengua castellana.

Nou!!: Grec antic і Garcilaso de la Vega · Veure més »

Gargano

El Gargano és un promontori de la costa oriental italiana, conegut amb el sobrenom de «l'esperó d'Itàlia».

Nou!!: Grec antic і Gargano · Veure més »

Garrofer

El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.

Nou!!: Grec antic і Garrofer · Veure més »

Garsàuria

Garsàuria, (en llatí Garsauria, en grec antic Γαρσάουρια) era una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia que va prendre el nom de la seva capital, la petita ciutat de Garsaura (en grec Γαρσάουρα), segons Estrabó, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Garsàuria · Veure més »

Gastrafetes

setge de Mòtia. El gastrafetes (en grec antic γαστραφέτης, literalment 'ventre arquejat') era una arma de no torsió, una ballesta portàtil, usada pels antics grecs.

Nou!!: Grec antic і Gastrafetes · Veure més »

Gastròpodes

Els gastròpodes o gasteròpodes (Gastropoda) constitueixen el grup més abundant i diversificat dels mol·luscs.

Nou!!: Grec antic і Gastròpodes · Veure més »

Gastronomia

Els aliments exquisits són un dels objectes d'estudi de la gastronomia. Exemples d'aliments d'origen vegetal. La gastronomia és l'art i tècnica de preparar els aliments per tal que siguin més nutritius, més agradables de menjar, així com més atractius i desitjables.

Nou!!: Grec antic і Gastronomia · Veure més »

Gaurades

Gaurades, en llatí Gauradas, en grec antic Γαυράδας, fou un poeta grec autor d'un epigrama inclòs a lAntologia grega, escrit en dialecte dòric.

Nou!!: Grec antic і Gaurades · Veure més »

Gavin Hamilton

Gavin Hamilton (1723-1798) fou un pintor escocès, arqueòleg i marxant d'art que treballà principalment a Itàlia, Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996.

Nou!!: Grec antic і Gavin Hamilton · Veure més »

Gaziura

Gaziura (en llatí Gaziura, en grec antic Γαζίουρα) era una ciutat del Pont, a la riba de l'Iris, prop del lloc on el riu gira cap al nord.

Nou!!: Grec antic і Gaziura · Veure més »

Gàbals

Els gàbals (en llatí Gabali o Gabales, en grec antic Γαβάλεις, segons Estrabó) van ser un poble gal, veí dels rutens a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al país muntanyós que en català s'anomena Gavaldà i en francès Gévaudan, derivat de Gabaldanum (Pagus Gabalicus), i que és l'actual departament de Lozère.

Nou!!: Grec antic і Gàbals · Veure més »

Gàlates

Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.

Nou!!: Grec antic і Gàlates · Veure més »

Gènesi

El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.

Nou!!: Grec antic і Gènesi · Veure més »

Gèpides

539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.

Nou!!: Grec antic і Gèpides · Veure més »

Gírgola vermella

La gírgola vermella o fals carlet rutilant (Tricholomopsis rutilans, del grec Tricholompsis, tricholoma: marge pelut; del llatí rutilans: vermellós) és un bolet comestible de l'ordre dels agaricals.

Nou!!: Grec antic і Gírgola vermella · Veure més »

Gòlgota

Gòlgota. Gòlgota o Calvari és el nom donat a la muntanya dels afores de Jerusalem on la tradició diu que Jesús fou crucificat.

Nou!!: Grec antic і Gòlgota · Veure més »

Gòngil de Corint

Gòngil (en llatí Gongylus, en grec antic Γογγύλος) fou un militar corinti, que el divuitè any de la Guerra del Peloponès, el 414 aC va anar amb un únic vaixell per ajudar a Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Gòngil de Corint · Veure més »

Gòrdios I

Gòrdios I o Gordi o també Gòrdias (llatí Gordius) (grec antic Γόρδιος o Γόρδιάς) va ser un rei de Frígia i pare del conegut rei Mides I. La seva fama deriva de l'anomenat nus gordià.

Nou!!: Grec antic і Gòrdios I · Veure més »

Gòrgides

Gòrgides (en llatí Gorgidas, en grec antic Γοργίδας) fou un noble tebà, company d'Epaminondes.

Nou!!: Grec antic і Gòrgides · Veure més »

Gòrgies (cirurgià)

Gòrgies (en llatí Gorgias, en grec antic Γοργίας) va ser un cirurgià grec d'Alexandria a Egipte, que Appuleu Cels menciona amb grans elogis.

Nou!!: Grec antic і Gòrgies (cirurgià) · Veure més »

Gòrgies (metge)

Gòrgies (en llatí Gorgias, en grec antic Γοργίας) era un metge romà segurament d'origen grec, que va exercir a Roma.

Nou!!: Grec antic і Gòrgies (metge) · Veure més »

Gòrgies d'Atenes

Gòrgies d'Atenes (en llatí Gorgias, en grec Γοργίας) va ser un orador del temps de Ciceró del qual va ser mestre de declamació a Atenes.

Nou!!: Grec antic і Gòrgies d'Atenes · Veure més »

Gòrgies d'Esparta

Gòrgies (en llatí Gorgias, en grec antic Γοργίας) fou un escultor espartà que va viure al temps de la vuitena olimpíada (432 aC).

Nou!!: Grec antic і Gòrgies d'Esparta · Veure més »

Gòrgies de Macedònia

Gòrgies (en llatí Gorgias, en grec antic Γοργίας) fou un dels oficials d'Alexandre el Gran que va acompanyar a Amintes fill d'Andròmenes quan aquest, que havia estat enviat al Regne de Macedònia per aixecar més tropes i cobrar impostos el 332 aC, el va reclutar.

Nou!!: Grec antic і Gòrgies de Macedònia · Veure més »

Gòrgones (mitologia)

s Estàtua d'una gòrgona (Museu Arqueològic de Parikia, Paros) Les gòrgones o gorgones (en grec antic, Γοργόνες), segons la mitologia grega, eren tres monstres marins: Esteno (o Èsteno), Euríale i Medusa.

Nou!!: Grec antic і Gòrgones (mitologia) · Veure més »

Gòrgopes

Gòrgopes (en llatí Gorgopas, en grec antic Γοργώπας) fou un militar espartà que va viure als segles V aC i IV aC.

Nou!!: Grec antic і Gòrgopes · Veure més »

Gea

Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.

Nou!!: Grec antic і Gea · Veure més »

Gela

Ubicació de Gela dins la província Gela (sicilià Gela) és un municipi de la província de Caltanissetta, a Sicília.

Nou!!: Grec antic і Gela · Veure més »

Gelanor

Segons la mitologia grega, Gelanor (grec antic Γελάνωρ) fou un rei d'Argos, fill d'Estenelau i el darrer rei del llinatge de Foroneu.

Nou!!: Grec antic і Gelanor · Veure més »

Geló II

Gelo II (en llatí Gelon, en grec antic Γέλων) fou fill del rei Hieró II de Siracusa i associat al tron d'aquesta ciutat juntament amb el seu pare del 240 aC al 216 aC, al que va premorir per poc temps.

Nou!!: Grec antic і Geló II · Veure més »

Geles

Els geles (en llatí gelae, en grec Γῆλαι o Γέλαι) eren un poble que vivia la vora de la mar Càspia, al districte avui anomenat Gilan un territori que segurament va prendre el nom d'aquest poble.

Nou!!: Grec antic і Geles · Veure més »

Gelimer

Gelimer (en grec antic Γελίμερ, 480 - 553) va ser el darrer rei dels vàndals (530-534).

Nou!!: Grec antic і Gelimer · Veure més »

Gen

Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.

Nou!!: Grec antic і Gen · Veure més »

Genauns

Els genauns (en llatí Genauni, en grec antic Γεναῦνοι "Genaunoi") eren un poble ferotge i guerrer de Rècia sotmès per Tiberi i Drus durant el regnat d'August.

Nou!!: Grec antic і Genauns · Veure més »

Genealogia de Jesús

s.XV) La genealogia de Jesús se cita en dos evangelis, el de Lluc i el de Mateu, i anomena la família de Jesús de Natzaret des de temps immemorials.

Nou!!: Grec antic і Genealogia de Jesús · Veure més »

Genetli

Genetli (en llatí Genethlius, en grec Γενέθλιος) va ser un retòric grec nascut a Patres (Patrae), a Palestina, que va viure entre el regnat de Filip l'àrab i Constantí I el Gran.

Nou!!: Grec antic і Genetli · Veure més »

Genos

Genos (en grec antic γένος, en plural gene, γένη, 'clan') és un terme de l'antiga Grècia per a petits grups parentals que s'identificaven a ells mateixos com una unitat.

Nou!!: Grec antic і Genos · Veure més »

Gens Clàudia

La Gens Clàudia va ser una família patrícia i plebea romana.

Nou!!: Grec antic і Gens Clàudia · Veure més »

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).

Nou!!: Grec antic і Gentilici · Veure més »

Gentuni

Els Gentuni o Gntuni o Gnuní (en grec antic Γυντουνίη, en armeni Գնթունի 'Gnt'uni') van ser una família de nakharark armenis amb possessions al districte de Nig, al nord-est de l'Airarat, en concret a Abaran, a la vall de Kazal.

Nou!!: Grec antic і Gentuni · Veure més »

Genyomyrus

El Genyomyrus donnyi (del grec geny, -yos, cara, -mandíbula; myros, mascle de murènid) és una espècie monotípica de «peix elefant» en la família mormyridae.

Nou!!: Grec antic і Genyomyrus · Veure més »

Geoda

Geoda d'ametista Una geoda és una estructura geològica que ocorre en certes roques volcàniques i sedimentàries.

Nou!!: Grec antic і Geoda · Veure més »

Geodèsia

La geodèsia és una branca de la geofísica que estudia la forma i les dimensions de la Terra i del camp de gravetat.

Nou!!: Grec antic і Geodèsia · Veure més »

Geografia d'Estrabó

La Geographica (Grec antic: Γεωγραφικά, Geōgraphiká) o Geografia és una enciclopèdia en disset volums dels coneixements geogràfics escrita en grec per Estrabó, un ciutadà educat d'ascendència grega de l'Imperi Romà.

Nou!!: Grec antic і Geografia d'Estrabó · Veure més »

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

Nou!!: Grec antic і Geologia · Veure més »

Georg von Peuerbach

Georg von Peuerbach (també Purbach, Peurbach o Purbachius) (Peuerbach, Sacre Imperi Romanogermànic, 30 de maig de 1423 − Viena, 8 d'abril de 1461), va ser un astrònom, matemàtic i constructor d'instruments científics d'ètnia germànica, inventor entre ells de la vara de Jacob.

Nou!!: Grec antic і Georg von Peuerbach · Veure més »

George Andrew Reisner

George Andrew Reisner (Indianapolis, Indiana, 5 de novembre de 1867 - Gizeh, Egipte, 6 de juny de 1942) fou un arqueòleg estatunidenc de l'antic Egipte.

Nou!!: Grec antic і George Andrew Reisner · Veure més »

Georgios Koletis

Georgios Koletis (en grec: Γεώργιος Κολέτης) va ser un ciclista grec que va prendre part en els Jocs Olímpics d'Atenes de 1896.

Nou!!: Grec antic і Georgios Koletis · Veure més »

Gerana

Gerana (en grec antic Γεράνα, Gerana, de γεράνος / gerános, grua), també anomenada Ènoe (Οἰνόη) va ser, segons la mitologia grega, una dona de la raça dels pigmeus.

Nou!!: Grec antic і Gerana · Veure més »

Gerúsia

Gerúsia (en grec antic γερουσία) era el consell d'ancians (γέροντες "gerontes"), l'equivalent al senat a la major part dels estats doris.

Nou!!: Grec antic і Gerúsia · Veure més »

Gerbi

Lamazic de Gerba, chelha de Gerba o gerbi (en amazic de Gerba: eddwi jjerbi), anomenat també tamazight, és una llengua amaziga del grup de les llengües zenetes orientals parlada a l'illa de Gerba, a Tunísia.

Nou!!: Grec antic і Gerbi · Veure més »

Gereu

Gereu (en llatí Geraeus, en grec antic Γήραιος) fou un poeta grec, natural de Cirene, autor d'un epigrama sobre el poeta Àrat o Aratos que figura a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Gereu · Veure més »

Germanicòpolis de Bitínia

Germanicòpolis de Bitínia (en llatí Germanicopolis, en grec antic Γερμανικόπολις) era una ciutat de Bitínia, propera a Prusa, que anteriorment, segons Plini el Vell, es deia Helgas o Booscoete (Βοὸς κοίτη, 'corral de bous').

Nou!!: Grec antic і Germanicòpolis de Bitínia · Veure més »

Germanis

Germanis (en llatí Germanii, en grec Γερμάνιοι 'Germanioi') van ser una de les tres tribus d'agricultors dels perses segons diu Heròdot.

Nou!!: Grec antic і Germanis · Veure més »

Gerontologia

La gerontologia (del grec γέρων, geron, "persona gran" i -λογία, -logia, "estudi de "), terme encunyat per primer cop el 1903 per Ilià Métxnikov, és la ciència que es dedica a estudiar els diversos aspectes de la vellesa i l'envelliment d'una població, com ara el psicològic, social, econòmic i fins i tot el cultural.

Nou!!: Grec antic і Gerontologia · Veure més »

Gerontres

Gerontres (en grec antic Γερόνθραι) era una antiga ciutat de Lacònia en una posició alta fent front a la plana de l'Eurotes.

Nou!!: Grec antic і Gerontres · Veure més »

Gerostrat

Gerostrat (en llatí Gerostratus, en grec antic Γηρόστρατος) va ser rei d'Arad o Arados a Fenícia.

Nou!!: Grec antic і Gerostrat · Veure més »

Gerunium

Gerunium (en grec antic Γερούνιον) era una petita ciutat o fortalesa de la Pulla propera a Larinum, en la qual Anníbal Barca va establir els seus campaments d'hivern després de la campanya contra Quint Fabi Màxim Berrugós l'any 217 aC.

Nou!!: Grec antic і Gerunium · Veure més »

Gessi (metge)

Gessi (en llatí Gessius, en grec Γέσσιος) era un eminent metge grec a qui Esteve de Bizanci anomena περιφανέστατος ἰατροσοφίστης (un metge conegut per tothom).

Nou!!: Grec antic і Gessi (metge) · Veure més »

Gesso

'''''Gesso''''' acrílic. El gesso (pronunciació original AFI) terme manllevat de l'italià en el món de les arts i de la cultura pictòrica, heretat d'un mot llatí sorgit del grec γύψος gypsos, que significa guix o escaiola, és una substància de color blanc que consisteix en una barreja d'un aglutinant amb guix, clarió, pigment, o alguna combinació d'aquests.

Nou!!: Grec antic і Gesso · Veure més »

Getsemaní

El jardí de Getsemaní El jardí de Getsemaní (grec Γεθσημανι, Gethsēmani hebreu:גת שמנים, de l'arameu גת שמנא, Gaṯ Šmānê, "molí d'oli"), fou on, segons el Nou Testament i la tradició cristiana, Jesús i els seus deixebles van anar després de la Santa Cena la nit abans de la crucifixió.

Nou!!: Grec antic і Getsemaní · Veure més »

Giacomo Leopardi

El comte Giacomo Leopardi, nascut Giacomo Taldegardo Francesco di Sales Saverio Pietro Leopardi (Recanati, 29 de juny del 1798–Nàpols, 14 de juny del 1837) va ser un poeta, filòsof, escriptor i filòleg italià.

Nou!!: Grec antic і Giacomo Leopardi · Veure més »

Giga-

Giga (símbol G) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 109, o 1.000.000.000.

Nou!!: Grec antic і Giga- · Veure més »

Gigantomàquia

Dionís lluitant contra el gegant Èurit. Louvre La Gigantomàquia (del grec antic γιγαντo-μαχια, literalment "guerra dels gegants") va ser, en mitologia grega, la història de la lluita entre els gegants i els déus, i la seva derrota.

Nou!!: Grec antic і Gigantomàquia · Veure més »

Gigea

Gigea (en llatí Gygaea, en grec antic Γυγαίη), era filla del rei Amintes I de Macedònia i germana del rei Alexandre I de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Gigea · Veure més »

Gil de Tàrent

Gil de Tàrent (en llatí Gillus o Gillos, en grec antic Γίλλος) fou un tarentí que va rescatar els nobles perses enviats per Darios I de Pèrsia en missió d'exploració amb el metge grec Demòcedes, metge de la cort grega que havia caigut presoner i després havia aconseguit fama i el favor del rei i la reina.

Nou!!: Grec antic і Gil de Tàrent · Veure més »

Gilis

Gilis o Gi·lis o Gilos (en llatí Gylis o Gyllis o Gylus, en grec antic Γῦλις, Γύλλις, Γύλος) fou un polemarc espartà que va lluitar sota Agesilau a la batalla de Coronea l'any 394 aC contra la confederació dels estats grecs.

Nou!!: Grec antic і Gilis · Veure més »

Gimnàs (antiga Grècia)

Gimnàs de Pompeia, vist des de dalt del mur de l'estadi. La depressió al centre-esquerra era plena d'aigua i servia per a pràctiques de natació. A la dreta (parcialment oculta darrera d'un arbre) es troba una línia de troncs d'arbres carbonitzats, restes dels arbres que hi havia a la palestra i que es van cremar a l'erupció volcànica de l'any 79. El gimnàs a l'antiga Grècia era una institució dedicada a la instrucció física i espiritual.

Nou!!: Grec antic і Gimnàs (antiga Grècia) · Veure més »

Gimnèsies

Les Gimnèsies o illes Gimnèsiques és el nom conjunt que els grecs donaven a Mallorca (la Gimnèsia Gran) i Menorca (la Gimnèsia Petita), amb els illots adjacents.

Nou!!: Grec antic і Gimnèsies · Veure més »

Gimnospermes

Les gimnospermes (Gymnospermae, gr. "llavor nua") són un grup de plantes vasculars amb llavor (espermatòfits) amb unes 1000 espècies actuals, entre les quals hi destaquen les coníferes, els ginkgos, les ciques i els pins. Van ser molt més diverses en temps passats, sobre tot entre el Devonià i el Juràssic, amb més de 3000 espècies fòssils.

Nou!!: Grec antic і Gimnospermes · Veure més »

Ginecònom

Ginecònom (en grec antic γυναικονόμοι) eren uns magistrats d'Atenes i d'altres estats de l'antiga Grècia que vigilaven la conducta de les dones atenenques i fins a cert pun també la dels homes i la dels joves.

Nou!!: Grec antic і Ginecònom · Veure més »

Gineceu

Gineceu d'una flor El gineceu és el conjunt d'òrgans femenins d'una flor i és el més intern dels verticils florals.

Nou!!: Grec antic і Gineceu · Veure més »

Gineceu (cambra)

Un gineceu (en grec antic γυναικεῖον literalment «cambra de les dones») o la gineconitis (γυναικωνῖτις, «habitacions de les dones») era una sala, habitació o apartament que posseïen les grans cases de l'antiga Grècia, per a ús exclusiu de les dones de la casa: dones, filles, servents.

Nou!!: Grec antic і Gineceu (cambra) · Veure més »

Giorgio Valla

Giorgio Valla (Piacenza (Itàlia), 1447 - Venècia, 1500) era un humanista i escriptor italià del Renaixement, sobretot conegut per a la seva enciclopèdia, De expetendis et fugiendis rebus (Sobre el que cal recercar i allò de què cal fugir), la primera a ser impresa.

Nou!!: Grec antic і Giorgio Valla · Veure més »

Giovanni Giocondo

Fra Giovanni Giocondo (Verona, c. 1433 – 1515) va ser un arquitecte, arqueòleg i estudiós de l'antiguitat clàssica italià.

Nou!!: Grec antic і Giovanni Giocondo · Veure més »

Giraffa

Giraffa és un gènere de mamífers artiodàctils africans, que actualment són els animals terrestres més alts existents i també els remugants més grossos.

Nou!!: Grec antic і Giraffa · Veure més »

Girísens

Els girísens (en llatí gyrisoeni, en grec antic Γυρισοίνοι) eren un poble iber de la Bètica, a Hispània, que vivien a la rodalia de Castulo.

Nou!!: Grec antic і Girísens · Veure més »

Girolita

La girolita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la girolita.

Nou!!: Grec antic і Girolita · Veure més »

Giscó (ambaixador)

Giscó (en llatí Gisco, en grec antic Γίσκων) va ser un dels tres ambaixadors que Anníbal va enviar a Filip V de Macedònia l'any 215 aC i que va ser fet presoner pels romans que van confiscar la seva documentació, segons Titus Livi.

Nou!!: Grec antic і Giscó (ambaixador) · Veure més »

Giscó (fill d'Amilcar)

Giscó (en llatí Gisco, en grec antic Γίσκων) va ser fill d'Amílcar (un dels molts personatges que s'anomenaven així).

Nou!!: Grec antic і Giscó (fill d'Amilcar) · Veure més »

Giscó (oficial)

Giscó (en llatí Gisco, en grec antic Γίσκων) va ser un oficial cartaginès al servei d'Anníbal.

Nou!!: Grec antic і Giscó (oficial) · Veure més »

Giscó (pare d'Amílcar)

Giscó (en llatí Gisco, en grec antic Γίσκων) va ser un militar cartaginès, fill d'Hannó i probablement pare d'Amílcar, el general que es va enfrontar amb Agàtocles de Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Giscó (pare d'Amílcar) · Veure més »

Giscó (pare d'Asdrubal)

Giscó (en llatí Gisco, en grec antic Γίσκων) va ser el pare d'Asdrubal que va ser general a Hispània juntament amb Asdrubal Barca i Magó Barca (fills d'Amílcar Barca), segons diuen Titus Livi i Polibi.

Nou!!: Grec antic і Giscó (pare d'Asdrubal) · Veure més »

Giscó (polític)

Giscó (en llatí Gisco, en grec antic Γίσκων) va ser un noble cartaginès que va parlar davant l'assemblea del poble a Cartago per oposar-se a les condicions de pau proposades per Publi Corneli Escipió Africà Major després de la batalla de Zama l'any 202 aC.

Nou!!: Grec antic і Giscó (polític) · Veure més »

Giscó Estrità

Giscó Estrità (en llatí Gisco Strytanus, en grec antic Γίσκων) va ser un ambaixador cartaginès.

Nou!!: Grec antic і Giscó Estrità · Veure més »

Gisgó

Giscó o Gisgó (en llatí Gisco o Gisgo, en grec antic Γίσκων o Γέσκων) fill d'Amilcar, el general mort a la batalla d'Himera (480 aC).

Nou!!: Grec antic і Gisgó · Veure més »

Gitanos

Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Nou!!: Grec antic і Gitanos · Veure més »

Gitiades

Gitiades (en llatí Gitiadas, en grec antic Γιτιάδας) va ser un arquitecte, escultor i poeta espartà.

Nou!!: Grec antic і Gitiades · Veure més »

Gitons

Gitons (llatí: Gythones; grec antic: Γύθωνες, Gíthones) foren un poble de Sarmàcia que vivia a l'oest del venedis, els quals suposadament vivien a la part oriental de Prúsia.

Nou!!: Grec antic і Gitons · Veure més »

Giuseppa Eleonora Barbapiccola

Giuseppa Eleonora Barbapiccola (Salern, circa 1700Paula Findlen, Rebecca Marie Messbarger, «Giuseppa Eleonora Barbapiccola», a Maria Gaetana Agnesi et alia. The Contest for Knowledge, University of Chicago Press, 2005 (pp. 37-66)-Nàpols, circa 1740) fou una filòsofa i traductora italiana, exponent intel·lectual de la Il·lustració italiana.

Nou!!: Grec antic і Giuseppa Eleonora Barbapiccola · Veure més »

Giuseppe Gasparo Mezzofanti

Giuseppe Gasparo Mezzofanti (Bolonya, 19 de setembre de 1774, † Roma, 15 de març de 1849) va ser un cardenal i lingüista italià.

Nou!!: Grec antic і Giuseppe Gasparo Mezzofanti · Veure més »

Glafira

Glafira (en llatí Glaphyra, en grec antic Γλαφύρα) fou una dona grega molt maca que segons Dió Cassi era una hetera o prostituta.

Nou!!: Grec antic і Glafira · Veure més »

Glauc (fill de Posidó)

Escil·la'', 1580-1582, Kunsthistorisches Museum (Viena) D'acord amb la mitologia grega, Glaucos — o Glauc— p. 80 (en grec antic Γλαῦκος Glaukos) va ser un pescador beoci, que, entre altres genealogies se'l fa fill de Posidó i una nàiade.

Nou!!: Grec antic і Glauc (fill de Posidó) · Veure més »

Glauc (metge segle I)

Glauc (en llatí Glaucus, en grec antic Glaukos) era un metge grec que va viure cap al final del.

Nou!!: Grec antic і Glauc (metge segle I) · Veure més »

Glauc (metge segle II aC)

Glauc (en llatí Glaucus, en grec antic Γλαῦκος) va ser un metge grec que va viure al i probablement en part del, que Asclepíades Farmació cita en diverses ocasions, tal com recull Galè.

Nou!!: Grec antic і Glauc (metge segle II aC) · Veure més »

Glauc d'Alexandria

Glauc d'Alexandria (en llatí Glaucus, en grec antic Γλαῦκος Glaukos) era un metge grec nascut a Alexandria, que sembla que va ser el que va informar a Quint Del·li (Quintus Dellius) del complot que Cleòpatra havia preparat contra ell, probablement l'any 31 aC.

Nou!!: Grec antic і Glauc d'Alexandria · Veure més »

Glauc d'Argos

Glauc d'Argos (en llatí Glaucus, en grec antic Γλαῦκος, Glaukos) fou un escultor que conjuntament amb Dionís va fer unes estàtues dedicades per Mícit a Olímpia.

Nou!!: Grec antic і Glauc d'Argos · Veure més »

Glauc d'Atenes

Glauc d'Atenes (en llatí Glaucus, en grec Glaukos Γλαῦκος) va ser un poeta grec, els epigrames del qual han estat sovint confosos amb els de Glauc de Nicòpolis.

Nou!!: Grec antic і Glauc d'Atenes · Veure més »

Glauc d'Esparta

Glauc (en llatí Glaucus, en grec antic Γλαῦκος "Glaukos") fill d'Epícides, va ser un espartà que tenia molta fama de just.

Nou!!: Grec antic і Glauc d'Esparta · Veure més »

Glauc de Nicòpolis

Glauc de Nicòpolis (en llatí Glaucus, en grec Γλαῦκος) va ser un poeta grec, els epigrames del qual han estat sovint confosos amb els de Glauc d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Glauc de Nicòpolis · Veure més »

Glauc de Quios

Glauc de Quios (en llatí Glaucus, en grec antic Γλαῦκος "Glaukos") fou un escultor grec natural de l'illa de Quios, destacat per ser l'inventor de l'art de soldar metall (κόλλησις).

Nou!!: Grec antic і Glauc de Quios · Veure més »

Glaucònoma

Glaucònoma (en grec antic Γλαυκονόμη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Glaucònoma · Veure més »

Glaucó (escriptor)

Glaucó (en llatí Glaucon, en grec antic Γλαύκων "Glaukon") fou un escriptor grec, que va escriure principalment sobre l'obra d'Homer.

Nou!!: Grec antic і Glaucó (escriptor) · Veure més »

Glaucó (germà de Plató)

Glaucó (en llatí Glaucon, en grec antic Γλαύκων) fou fill d'Aristó i germà de Plató.

Nou!!: Grec antic і Glaucó (germà de Plató) · Veure més »

Glaucó (rapsodista)

Glaucó (en llatí Glaucon, en grec Γλαύκων) va ser un escriptor grec, un gran rapsodista i expositor d'Homer.

Nou!!: Grec antic і Glaucó (rapsodista) · Veure més »

Glaucó d'Atenes

Glaucó (en llatí Glaucon, en grec antic Γλαύκων) fou un polític i militar atenenc que menciona Teles.

Nou!!: Grec antic і Glaucó d'Atenes · Veure més »

Glaucó de Tars

Glaucó de Tars (en llatí Glaucon, en grec antic Γλαύκων) fou un escriptor grec nadiu de Tars, que va escriure sobre Homer i va dirigir una escola literària sobre aquest autor.

Nou!!: Grec antic і Glaucó de Tars · Veure més »

Glaucó de Teos

Glaucó de Teos (en llatí Glaucon, en grec antic Γλαύκων) fou un gramàtic grec nadiu de Teos, que va escriure sobre l'art de recitar.

Nou!!: Grec antic і Glaucó de Teos · Veure més »

Glauce

Glauce (en grec antic Γλαύκη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Glauce · Veure més »

Glaucip

Glaucip (en llatí Glaucippus, en grec antic Γλαύκιππος) fou un retòric atenenc fill de l'orador Hipèrides.

Nou!!: Grec antic і Glaucip · Veure més »

Glàfires

Glàfires (en grec antic Γλαφυραί) era una ciutat de Tessàlia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada juntament amb les ciutats de Boibe i Iolkos.

Nou!!: Grec antic і Glàfires · Veure més »

Glàucides

Glàucides (en llatí Glaucides, en grec antic Γλαυκίδης) era un dels dirigents d'Abidos de Mísia, quan la ciutat va ser assetjada per Filip V de Macedònia l'any 200 aC.

Nou!!: Grec antic і Glàucides · Veure més »

Glàucies (metge)

Glàucies (en llatí Glaucias, en grec Γλαυκίας) fou un metge grec del grup dels empírics.

Nou!!: Grec antic і Glàucies (metge) · Veure més »

Glàucies (retòric)

Glàucies (en llatí Glaucias, en grec Γλαυκίας) va ser un retòric atenenc.

Nou!!: Grec antic і Glàucies (retòric) · Veure més »

Glàucies d'Il·líria

Glàucies (en llatí Glaucias, en grec antic Γλαυκίας) era un rei dels taulantis, una de les tribus d'Il·líria i amb poder sobre altres tribus menors.

Nou!!: Grec antic і Glàucies d'Il·líria · Veure més »

Glíppia

Glíppia o Glímpia (en llatí Glyppia o Glympia, en grec antic Γλυππία) era una antiga ciutat de Lacònia prop de la frontera amb Argòlida.

Nou!!: Grec antic і Glíppia · Veure més »

Glòbul vermell

Glòbuls vermells humans Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, 'vermell' i kytos, 'clot', actualment traduït com a 'cèl·lula') són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.

Nou!!: Grec antic і Glòbul vermell · Veure més »

Glicó (escultor)

L'''Hèrcules Farnese'', obra de '''Glicó''', en un gravat de Hendrick Goltzius de 1591 Glicó (en grec Γλύκων, Glykon) fou un escultor atenenc conegut per la seva estàtua de marbre colossal d'Hèracles que ha passat a la història amb el nom dHèrcules Farnese, trobada a les Termes de Caracal·la i conservada actualment al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Nou!!: Grec antic і Glicó (escultor) · Veure més »

Glicó (poeta)

Glicó (en llatí Glycon, en grec antic Γλύκων) fou un poeta líric grec del qual els metres glicònics prenen el nom.

Nou!!: Grec antic і Glicó (poeta) · Veure més »

Glif

Glifs astrològics utilitzats en astrologia occidental Un glif (del grec glýfō, γλύφω, 'esculpir' o 'tallar') és un signe gravat o, per extensió, pintat.

Nou!!: Grec antic і Glif · Veure més »

Glossolàlia

La glossolàlia (en grec clàssic γλωσσολαλία) és una activitat o pràctica en què la gent pronuncia paraules o sons semblants a la parla, sovint preses com a llengües desconegudes pel parlant, que consisteix en la invenció de paraules adjudicant-los un significat.

Nou!!: Grec antic і Glossolàlia · Veure més »

Gnatífers

Els gnatífers (Gnathifera, gr. "portadors de mandíbules") són un clade d'animals dintre del superfílum dels platizous, que inclou els embrancaments dels gnatostomúlids, micrognatozous, acantocèfals i rotífers, tots ells animals marins de forma semblant a la d'un cuc.

Nou!!: Grec antic і Gnatífers · Veure més »

Gnathonemus

Gnathonemus (del grec gnathos, mandíbula; nema, filament) és un gènere de peix elefant africà de la família Mormyridae, endèmic d'Angola, Congo, Burundi, Kenya, Tanzània, Camerun, Nigèria i Zàmbia.

Nou!!: Grec antic і Gnathonemus · Veure més »

Gnatostomats

Els gnatostomats (Gnathostomata, gr. "boca amb mandíbula") o vertebrats mandibulats són un clade de vertebrats proveïts de mandíbules articulades.

Nou!!: Grec antic і Gnatostomats · Veure més »

Gnòpies

Gnòpies (en llatí Cnopias, en grec antic Κνωπίας) fou un oficial macedoni natural d'Aloros, que va estar en servei actiu sota Demetri II i Antígon III Dosó i després va estar al servei del regent Agàtocles d'Egipte i del ministre Sosibi per compte de Ptolemeu IV Filopàtor com encarregat de supervisar l'adquisició d'armes i l'entrenament de les tropes per fer la guerra a Antíoc III el gran l'any 219 aC.

Nou!!: Grec antic і Gnòpies · Veure més »

Gnem

Gnem (en llatí Cnemus, en grec antic Κνῆμος) fou un almirall espartà (ναυάρχος navarc) el segon any de la guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Gnem · Veure més »

Gneu

Gneu (en llatí Gnaeus o potser Cneius, en grec), va ser un gravador de pedres precioses contemporani de Dioscòrides, del temps d'August.

Nou!!: Grec antic і Gneu · Veure més »

Gnosídic

Gnosídic (en llatí Gnosidicus, en grec Γνωσίδικος) fou un metge grec, el catorzè descendent d'Esculapi, fill de Nebros, germà de Crisos i pare d'Hipòcrates I, Podaliri II i Eneu.

Nou!!: Grec antic і Gnosídic · Veure més »

Gnosi

La gnosi (del grec γνῶσις gnōsis, 'coneixement') és la coneixença espiritual intuïtiva i perfecta, adquirida per mitjà d'una experimentació interna directa, i que proporciona una comprensió transcendental i aperceptiva.

Nou!!: Grec antic і Gnosi · Veure més »

Gnosticisme

Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.

Nou!!: Grec antic і Gnosticisme · Veure més »

Gobiotheriodon infinitus

Gobiotheriodon infinitus és una espècie extinta de mamífer que visqué a Àsia durant el Cretaci inferior, fa entre 109 i 122,5 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Gobiotheriodon infinitus · Veure més »

Golf d'Escil·lècion

El golf d'Escil·lècion o de Squillace (en llatí Scylleticus sinus, en grec antic Σκυλλητικὸς κόλπος) és un golf de Calàbria a Italià, a la costa oriental.

Nou!!: Grec antic і Golf d'Escil·lècion · Veure més »

Golf de Tàrent

El golf de Tàrent (en llatí Tarentinus sinus, en grec antic Ταραντῖνος κόλπος, en italià Golfo di Taranto) és un golf de la mar Jònica situat al sud d'Itàlia, entre la península Salentina i la península de Messàpia o Calàbria.

Nou!!: Grec antic і Golf de Tàrent · Veure més »

Golf Làtmic

El golf Làtmic i l'evolució del seu rebliment pels sediments del riu Meandre a l'antiguitat Golf Làtmic (en llatí Latmicus Sinus, en grec antic Λατμικὸς κόλπος), era una badia a la costa occidental de Cària, que derivava el seu nom de la muntanya de Latmos, que s'aixeca a la capçalera del golf.

Nou!!: Grec antic і Golf Làtmic · Veure més »

Gonçal Anaya Santos

Gonçal Anaya Santos (Burgos, 1914 - València, 11 de juny de 2008) fou un mestre, pedagog i catedràtic de filosofia vinculat a València que s'autodefinia com «un mestre de la República».

Nou!!: Grec antic і Gonçal Anaya Santos · Veure més »

Gonialoe dinteri

Gonialoe dinteri, és una espècie de planta amb flors de la família de les asfodelàcies (Asphodelaceae).

Nou!!: Grec antic і Gonialoe dinteri · Veure més »

Gonialoe sladeniana

Gonialoe sladeniana és una espècie de planta del gènere Gonialoe.

Nou!!: Grec antic і Gonialoe sladeniana · Veure més »

Gonialoe variegata

Gonialoe variegata, és una espècie de planta amb flor de la família de les asfodelàcies (Asphodelaceae), subfamília de les asfodelòidies (Asphodeloideae).

Nou!!: Grec antic і Gonialoe variegata · Veure més »

Gonnos

Gonnos (en llatí Gonni o Gonnus, en grec Γόννοι "Gónnoi" o Γόννος "Gónnos") era una antiga ciutat del districte de Perrèbia, a Tessàlia.

Nou!!: Grec antic і Gonnos · Veure més »

Gonoessa

Gonoessa (en grec antic Γονόεσσα) és el nom d'una antiga ciutat grega que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.1 No es coneix la seva localització exacta.

Nou!!: Grec antic і Gonoessa · Veure més »

Gonostomàtids

Els gonostomàtids (Gonostomatidae, gr. gonos (origen) + stoma (boca)) constitueixen una família de peixos teleostis pertanyent a l'ordre dels estomiformes que viuen als oceans Atlàntic, Índic, Pacífic, Àrtic i Antàrtic.

Nou!!: Grec antic і Gonostomàtids · Veure més »

Gorgó

Gorgó (en llatí Gorgon, en grec antic Γόργων) fou un historiador grec autor de l'obra Περί τῶν ᾿εν Ρόδῳ θυσιῶν (Sobre els sacrificis a Rodes), i d'uns escolis sobre Píndar.

Nou!!: Grec antic і Gorgó · Veure més »

Gorge (filla d'Eneu)

Segons la mitologia grega, Gorge (en grec antic Γόργη, Gorgué) fou una filla d'Eneu, rei de Calidó, i d'Altea i germana de Melèagre.

Nou!!: Grec antic і Gorge (filla d'Eneu) · Veure més »

Gorge (filla de Megareu)

Segons la mitologia grega, Gorge (en grec antic Γόργη, Gorgué) va ser una filla de Megareu, heroi beoci.

Nou!!: Grec antic і Gorge (filla de Megareu) · Veure més »

Gorgió

Gorgió (en llatí Gorgion, en grec antic Γοργίων) era, segons Xenofont, fill de Gòngil d'Erètria i d'Hel·les que va viure als segles V aC i IV aC.

Nou!!: Grec antic і Gorgió · Veure més »

Gorgosaure

El gorgosaure (Gorgosaurus, 'llangardaix ferotge' del grec antic γοργος/gorgos, 'ferotge' o 'terrible' i σαυρος/sauros, 'llangardaix') és un gènere de dinosaure teròpode tiranosàurid que va viure al que actualment és l'oest de Nord-amèrica durant el Cretaci superior, entre fa 77 i fa 74 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Gorgosaure · Veure més »

Gos

El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.

Nou!!: Grec antic і Gos · Veure més »

Govern

Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.

Nou!!: Grec antic і Govern · Veure més »

Graeis

Graeis (en llatí Graaei, en grec antic Γρααῖοι) eren una tribu emparentada amb els peons, que vivien a la vora del riu Estrímon.

Nou!!: Grec antic і Graeis · Veure més »

Grafit (arqueologia)

Un grafit (en plural, grafitis), en un context arqueològic, és una marca deliberada feta principalment mitjançant gravat sobre pedra, metall, guix, generalment en superfícies duradores.

Nou!!: Grec antic і Grafit (arqueologia) · Veure més »

Gramàtica

Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Nou!!: Grec antic і Gramàtica · Veure més »

Gramàtica del grec antic

El grec antic (en grec Ἑλληνικὴ γλῶσσα) és una de les principals llengües de l'antiguitat clàssica a la regió mediterrània, parlada especialment a la part oriental del Mediterrani, encara que amb importants enclavaments al Mediterrani occidental.

Nou!!: Grec antic і Gramàtica del grec antic · Veure més »

Gramàtica del grec modern

La gramàtica del grec modern estàndard, com es parla actualment a Grècia i Xipre, és bàsicament la del grec demòtic, encara que ha assimilat alguns elements de la katharévussa, la varietat arcaica i llibresca que imitava les formes del grec clàssic, que va ser la llengua oficial de l'estat grec durant la major part dels segles 19 i 20.

Nou!!: Grec antic і Gramàtica del grec modern · Veure més »

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Nou!!: Grec antic і Gran Cisma d'Orient · Veure més »

Granic (fill d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Granic (en grec antic Γρανικός), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.

Nou!!: Grec antic і Granic (fill d'Oceà) · Veure més »

Graptòlits

Els graptòlits (Graptolithina) són una classe d'hemicordats colonials fòssils coneguts principalment des del Cambrià superior fins al Carbonífer inferior (Mississipià).

Nou!!: Grec antic і Graptòlits · Veure més »

Graptopetalum

Graptopetalum és un gènere de plantes amb flors pertanyent a la família Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum · Veure més »

Graptopetalum amethystinum

Graptopetalum amethystinum és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum amethystinum · Veure més »

Graptopetalum bartramii

Graptopetalum bartramii és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum bartramii · Veure més »

Graptopetalum bellum

Flors Graptopetalum bellum és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum bellum · Veure més »

Graptopetalum filiferum

Graptopetalum filiferum Graptopetalum filiferum és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum filiferum · Veure més »

Graptopetalum fruticosum

Flor Graptopetalum fruticosum és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum fruticosum · Veure més »

Graptopetalum glassii

Graptopetalum glassii és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum glassii · Veure més »

Graptopetalum grande

Graptopetalum grande és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum grande · Veure més »

Graptopetalum macdougallii

Graptopetalum macdougallii Graptopetalum macdougallii és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum macdougallii · Veure més »

Graptopetalum marginatum

Graptopetalum marginatum és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum marginatum · Veure més »

Graptopetalum mendozae

Graptopetalum mendozae Amb flors Graptopetalum mendozae és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum mendozae · Veure més »

Graptopetalum occidentale

Graptopetalum occidentale és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum occidentale · Veure més »

Graptopetalum pachyphyllum

Flor Graptopetalum pachyphyllum és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum pachyphyllum · Veure més »

Graptopetalum paraguayense

Flor Graptopetalum paraguayense és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum paraguayense · Veure més »

Graptopetalum paraguayense subsp. bernalense

Graptopetalum paraguayense subsp.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum paraguayense subsp. bernalense · Veure més »

Graptopetalum pentandrum

Graptopetalum pentandrum és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum pentandrum · Veure més »

Graptopetalum pusillum

Graptopetalum pusillum és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum pusillum · Veure més »

Graptopetalum rusbyi

Graptopetalum rusbyi és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum rusbyi · Veure més »

Graptopetalum saxifragoides

Graptopetalum saxifragoides és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum saxifragoides · Veure més »

Graptopetalum saxifragoides var. fariniferum

Graptopetalum saxifragoides var.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum saxifragoides var. fariniferum · Veure més »

Graptopetalum superbum

Graptopetalum superbum Flor Graptopetalum superbum és una espècie de planta suculenta del gènere Graptopetalum, de la família de les Crassulaceae.

Nou!!: Grec antic і Graptopetalum superbum · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Grec antic і Grècia · Veure més »

GRC

* Policia Muntada del Canadà (del seu nom en francès Gendarmerie Royale du Canada), cos de policia del Canadà.

Nou!!: Grec antic і GRC · Veure més »

Grea

Grea (en grec, Γραία) és un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, referit a una de les ciutats de Beòcia de les que va sortir el contingent dels beocis que es dirigiren cap a Troia.

Nou!!: Grec antic і Grea · Veure més »

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Grec antic і Grec · Veure més »

Grec (desambiguació)

* Grec: relatiu a pertaneny a Grècia o a l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Grec (desambiguació) · Veure més »

Grec arcadoxipriota

blau''', subdialecte arcadiàFora de mapa:20: xipriota21: pamfilià Larcadoxipriota (o aqueu meridional) va ser un dialecte del grec antic parlat a l'Arcàdia (al Peloponès central) i a Xipre aproximadament entre els segles VII aC i IV aC.

Nou!!: Grec antic і Grec arcadoxipriota · Veure més »

Grec àtic

jònic, estretament relacionatEl grec àtic era el dialecte de prestigi del grec antic.

Nou!!: Grec antic і Grec àtic · Veure més »

Grec dòric

El grec dòric és un dialecte del grec antic.

Nou!!: Grec antic і Grec dòric · Veure més »

Grec demòtic

El grec demòtic (grec δημοτική, IPA o, llengua del poble) és la forma contemporània del grec.

Nou!!: Grec antic і Grec demòtic · Veure més »

Grec eòlic

verd''', subdialectes de l'eoli1: egeu o asiàtic2: lèsbic3: tessali4: beoci L'Eòlic o eoli (en grec antic Αἰολικός i Αἰόλιος) és un dialecte de la llengua grega que engloba un grup de varietats parlades a Lesbos, Beòcia, Tessàlia, l'Eòlida i altres parts de Grècia.

Nou!!: Grec antic і Grec eòlic · Veure més »

Grec homèric

El grec homèric és la forma de grec antic que va usar Homer a la Ilíada i l'Odissea.

Nou!!: Grec antic і Grec homèric · Veure més »

Grec jònic

El jònic (Ἰώνιος, Iônios) era un dialecte del grup dialectal àtic-jònic del grec antic.

Nou!!: Grec antic і Grec jònic · Veure més »

Grec koiné

El grec koiné (o bé) és la forma popular de grec antic que va emergir en l'antiguitat postclàssica (aproximadament del 300 aC al 300 dC), i marca el tercer període de la història de la llengua grega.

Nou!!: Grec antic і Grec koiné · Veure més »

Grec nord-occidental

taronja fosc''', domini del grec dòric, relacionat i a cops identificat amb el nord-occidental.7. Laconi/heracli8. Argiu9. Corinti10. Megari11. Dialecte de Kos12. Dialecte de Thera i Cirene13. Rodi14. CretencEl grec nord-occidental és un antic dialecte del grec molt relacionat amb el dòric (tant que a cops no se'n fa cap distinció).

Nou!!: Grec antic і Grec nord-occidental · Veure més »

Grec xipriota

El grec xipriota (grec, kipriakí diálektos Κυπριακή διάλεκτος o kipriakà Κυπριακά) és un dialecte de la llengua grega parlat per unes 750.000 persones a Xipre, i per uns centenars de milers més a l'estranger.

Nou!!: Grec antic і Grec xipriota · Veure més »

Grecànic

XX, Vermell: difusió actual El grecànic és el dialecte de la llengua grecoitàlica que es parla a Calàbria.

Nou!!: Grec antic і Grecànic · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Grec antic і Grecs · Veure més »

Grees

''Perseu retorna l'ull a les Grees'', per Johann Heinrich Füssli. Les Grees (en grec antic Γραῖαι Graĩai, «dones velles») eren divinitats preolímpiques, tres germanes (algunes versions en compten dues) filles de Forcis, un dels aspectes de l'ancià home del mar (halios geron) i Ceto, essent de vegades considerades divinitats marines, personificacions de l'escuma del mar.

Nou!!: Grec antic і Grees · Veure més »

Gregori (veterinari)

Gregori (en llatí Gregorius, en grec antic Γρηγόριος) va ser un cirurgià i veterinari grec probablement del o V que va escriure algunes obres sobre veterinària conservades a la col·lecció de llibres d'aquest tema publicat en llatí per Ioannes Ruellius l'any 1530 i en grec per Simon Grynaeus el 1537.

Nou!!: Grec antic і Gregori (veterinari) · Veure més »

Gregori Acindí

Gregori Acindí (en llatí Gregorius Acindynus, en grec) fou un monjo grec que es va destacar en la controvèrsia amb els Hesicastes o monjos «quietistes» (que defensaven la «quietud» interior) del Mont Atos.

Nou!!: Grec antic і Gregori Acindí · Veure més »

Gregori de Mitilene

Gregori de Mitilene (en llatí Gregorius, en grec Γρηγόριος) fou un escriptor eclesiàstic romà d'Orient, d'època desconeguda, que va escriure una homilia, In Jesu Passionem, publicada per Jacob Gretser (en versió llatina) a la seva col·lecció De Cruce.

Nou!!: Grec antic і Gregori de Mitilene · Veure més »

Gregori I de Taron

al-Mútadid (r. 892–902) Lleó VI, el Savi (r. 886–912) Gregori I de Taron (en armeni: Գրիգոր; en grec antic: Κρικορίκιος/Γρηγόριος ὁ Ταρωνίτης transliterat.: Krikoríkios/Grigórios o Taronitis) va ser un noble armeni de la família bagràtida dels segles  i i governant de la regió de Taron, al sud d'Armènia, del 898 fins a la seva mort el 923/936.

Nou!!: Grec antic і Gregori I de Taron · Veure més »

Gregori Parde

Gregori Parde o Jordi Parde (en llatí Gregorius o Georgius Pardus, en grec) fou arquebisbe de Corint i per això en alguns manuscrits se l'anomena Gregori Corinti o Jordi Corinti; els noms Corithus o Corutus o Corytos que apareixen alguna vegada, són errors dels copistes.

Nou!!: Grec antic і Gregori Parde · Veure més »

Gregori Royo Bello

és un escriptor i professor de secundària aragonés que residix al municipi valencià d'Oliva.

Nou!!: Grec antic і Gregori Royo Bello · Veure més »

Grifita

La grifita és un mineral de la classe dels fosfats.

Nou!!: Grec antic і Grifita · Veure més »

Gril·le

Gril·le (en llatí Gryllus, en grec antic Τρύλλος) fou el fill gran de Xenofont.

Nou!!: Grec antic і Gril·le · Veure més »

Grinos

Grinos (en grec antic Γρῦνος) és, en la mitologia grega, el fill d'Eurípil i el net de Tèlef.

Nou!!: Grec antic і Grinos · Veure més »

Griu

El griu o grifó és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d'ocell rapaç gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut.

Nou!!: Grec antic і Griu · Veure més »

Groc

El groc és el color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm.

Nou!!: Grec antic і Groc · Veure més »

Groma

miniaturaUna groma reconstruïda à Àustria La groma era un aparell d'anivellament utilitzat pels agrimensors de la Roma antiga.

Nou!!: Grec antic і Groma · Veure més »

Grup 6 de la taula periòdica

Un element del grup 6 és un element situat dins de la taula periòdica en el grup 6 que comprèn els elements.

Nou!!: Grec antic і Grup 6 de la taula periòdica · Veure més »

Grup de l'esmectita

El grup de l'esmectita és un grup de minerals argilosos d'estructura monoclínica.

Nou!!: Grec antic і Grup de l'esmectita · Veure més »

Grup de l'olivenita

El grup de l'olivenita és un grup de minerals amb fórmula química molt similar.

Nou!!: Grec antic і Grup de l'olivenita · Veure més »

Grup de la microlita

El grup de la microlita és un grup de minerals òxids amb l'element tal·li dominant que pertanyen al supergrup del piroclor.

Nou!!: Grec antic і Grup de la microlita · Veure més »

Guarino de Verona

'''Guarino de Verona''', presentant la traducció de la ''Geografia'' d'Estrabó Guarino de Verona o Veronese (1370 - 14 de desembre de 1460) va ser una figura primerenca del Renaixement italià.

Nou!!: Grec antic і Guarino de Verona · Veure més »

Guerra a l'antiga Grècia

Hoplites grecs La guerra a l'antiga Grècia es refereix a la guerra entre les polis gregues (les ciutats estat de l'antiga Grècia), entre la revolució hoplita del i l'emergència de l'Imperi macedoni al.

Nou!!: Grec antic і Guerra a l'antiga Grècia · Veure més »

Guilgameix

Guilgameix o Gilgameix (𒄑𒂅, Gilgameš o Gilgamesh) o Bilgameix (𒄑𒉈𒂵𒈩) en els texts més antics, va ser el cinquè rei sumeri de la primera dinastia d'Uruk, segons una llista de reis sumeris trobada a Xuruppak (el seu nom està escrit amb el determinatiu dingir, donat als déus).

Nou!!: Grec antic і Guilgameix · Veure més »

Guineu teumèsia

La Guineu teumèsia (en grec antic Αλωπεξ Τευμησιος) va ser, segons la mitologia grega, una criatura fantàstica relacionada amb el Cicle tebà.

Nou!!: Grec antic і Guineu teumèsia · Veure més »

Gundamund

Denari de Gundamund, Ceca de Cartago Gundamund (en llatí Gundamund, en grec antic Γουνδαμοῦνδος) fill de Genzó, i net de Genseric, va serrei dels vàndals d'Àfrica.

Nou!!: Grec antic і Gundamund · Veure més »

Guneu

Guneu (en grec antic Γουνεὐς), va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Òcit.

Nou!!: Grec antic і Guneu · Veure més »

Hadeà

L'Hadeà, Catarqueà, Prearqueà o Priscoà és l'eó que precedeix l'Arqueà.

Nou!!: Grec antic і Hadeà · Veure més »

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Nou!!: Grec antic і Hades · Veure més »

Hadropitec

L'hadropitec (Hadropithecus stenognathus) és un gènere extint de lèmurs de mida mitjana que visqueren a Madagascar.

Nou!!: Grec antic і Hadropitec · Veure més »

Hagia Triada

Hagia Triada, també Aghia Triada (en grec antic Αγία Τριάδα 'Santíssima Trinitat') és un lloc de Creta de la prefectura d'Iràklio, a l'oest de Festos, on s'han trobat restes d'un establiment i diverses tombes.

Nou!!: Grec antic і Hagia Triada · Veure més »

Halèsion

Halèsion (en grec antic Ἁλήσιον πεδίον "la plana salada") era una comarca del sud-oest de la Troade, al sud del riu Satinoeis, segons Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Halèsion · Veure més »

Halcioneu

Halcioneu (en llatí Halcyoneus, en grec antic Ἀλκυονεύς "Alkuoneús") fou un príncep del Regne de Macedònia, fill d'Antígon II Gònates.

Nou!!: Grec antic і Halcioneu · Veure més »

Halex

Halex (en llatí Halex o Alex, en grec antic Ἅληξ) és el nom d'un rierol que segons Estrabó marcava el límit entre els territoris de Locri i Rhegium.

Nou!!: Grec antic і Halex · Veure més »

Halhul

Halhul és una ciutat palestina de la governació d'Hebron, a Cisjordània, situada a 5 quilòmetres al nord d'Hebron.

Nou!!: Grec antic і Halhul · Veure més »

Haliart (Beòcia)

Situació d'Haliart a Beòcia Haliart (en grec, Άίαρτος, Άλίαρτος) era una antiga ciutat de Beòcia i una de les ciutats de la Lliga Beòcia.

Nou!!: Grec antic і Haliart (Beòcia) · Veure més »

Haliàrtia

Haliàrtia (en grec antic Ἁλιαρτία) era el territori de la ciutat d'Haliartos, situat a una fèrtil plana regada per nombrosos rierols que desaiguaven al llac Copais, conegut de vegades com maresma Haliartana, segons diu Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Haliàrtia · Veure més »

Halicirna

Halicirna (en llatí Halicyrna, en grec antic Ἁλίκυρνα) era una ciutat d'Etòlia descrita per Estrabó, que la situa a 30 estadis per sota de Calidó en direcció al mar.

Nou!!: Grec antic і Halicirna · Veure més »

Halimede

Halimede (en grec antic Ἁλιμήδη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Halimede · Veure més »

Haliterses

Haliterses (en grec antic Ἁλιθέρσης) és un endeví d'Ítaca, fill de Mastor, del qual ens en parla Homer a lOdissea.

Nou!!: Grec antic і Haliterses · Veure més »

Haloa

Aethers at Haloa festival dancing around a giant phallus (Oedipus Painter, 480 BC) Haloa en grec antic Ἁλῶα) era un festival de la collita celebrat a l'Àtica i principalment a Eleusis i Atenes en honor de Demèter i Dionís, inventors de l'arada i protectors dels fruits de la terra. Es feia una vegada a l'any després de les collites. Només s'oferien els fruits com a sacrifici, en part com a reconeixement de l'abundància de la collita i en part per demanar una bona collita per l'any següent. Demòstenes diu que no es podia oferir en aquesta festa cap sacrifici que comportés sang, i només la sacerdotessa podia oferir els fruits. El festival també s'anomenava θαλύσια ("zalysia" ofrenes de les primícies), segons Hesiqui d'Alexandria i συγκομιστήρια ("synkomisteria", misteris de la recollida). No es coneix exactament el dia d'aquesta celebració ni la durada que tenia.

Nou!!: Grec antic і Haloa · Veure més »

Halofília

Un cas extrem d'halofília és l'arqueobacteri ''Haloferax volcanii'' que viu a la mar Morta, lloc gairebé vuit vegades més salat que els oceans (275 g/l de ClNa) L'halofília (del grec halos, 'sal' i filo, 'amant de', 'amant de la sal') és la tendència o necessitat d'alguns organismes de viure en ambients amb concentracions elevades de sals.

Nou!!: Grec antic і Halofília · Veure més »

Halogen

Els halògens són els elements del grup 17 de la taula periòdica i que tenen configuració electrònica ns² np⁵, i són: fluor (F), clor (Cl), brom (Br), iode (I), àstat (At) i tennes (Ts).

Nou!!: Grec antic і Halogen · Veure més »

Halos

Halos o Alos (en llatí Halus o Alus, en grec antic Ἅλος o Ἄλος) era una antiga ciutat de Tessàlia al districte de Ftiotis que menciona Homer al "Catàleg de les naus", a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Halos · Veure més »

Halotriquita

L'halotriquita és un mineral de la classe dels sulfats.

Nou!!: Grec antic і Halotriquita · Veure més »

Hamadríada

J. W.Waterhouse - ''A Hamadryad'' (1895) Les hamadríades (en grec Ἁμαδρυάδες, Hamadriádes) són nimfes dels boscos de la mitologia grega que viuen als arbres.

Nou!!: Grec antic і Hamadríada · Veure més »

Hamaxobis

Els hamaxobis (llatí: Hamaxobii; grec antic: Ἁμαξόβιοι, Hamaxóbioi) foren un poble de Sarmàcia a l'est de l'Escítia alana, que vivien prop del Volga.

Nou!!: Grec antic і Hamaxobis · Veure més »

Hamaxoecs

Hamaxoecs (en llatí Hamaxoeci, en grec antic Ἁμάξοικοι, que significa 'viure al carro') o hamaxobians era el nom que els antic donaven a uns grups d'hordes nòmades que recorrien el nord-est d'Europa.

Nou!!: Grec antic і Hamaxoecs · Veure més »

Hamílcar (149 aC)

Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) va ser un dels cinc ambaixadors cartaginesos enviats a Roma en començar la Tercera Guerra Púnica l'any 149 aC.

Nou!!: Grec antic і Hamílcar (149 aC) · Veure més »

Hamílcar (200 aC)

Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) va ser un general cartaginès, que després de la derrota d'Asdrúbal a la batalla del Metaure (207 aC) va romandre a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Grec antic і Hamílcar (200 aC) · Veure més »

Hamílcar (210 aC)

Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) va ser un almirall cartaginès que va dirigir la flota d'observació que els cartaginesos van enviar durant la Segona Guerra Púnica per vigilar els moviments romans a Sicília.

Nou!!: Grec antic і Hamílcar (210 aC) · Veure més »

Hamílcar (215 aC)

Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) era fill de Bomilcar, que probablement era el militar i polític Bomilcar, va ser un general cartaginès que operava a Hispània l'any 215 aC juntament amb Hàsdrubal i Magó Barca els dos fills d'Hamílcar Barca.

Nou!!: Grec antic і Hamílcar (215 aC) · Veure més »

Hamílcar (219 aC)

Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) fill de Giscó, va ser un militar cartaginès que l'any 219 aC era governador de l'illa de Malta.

Nou!!: Grec antic і Hamílcar (219 aC) · Veure més »

Hamílcar (311 aC)

Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) fill de Giscó va ser un militar cartaginès nomenat cap a l'any 312 aC substitut d'Hamílcar en el govern de la Sicília cartaginesa.

Nou!!: Grec antic і Hamílcar (311 aC) · Veure més »

Hamílcar (317 aC)

Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) va ser un militar cartaginès que governava les possessions del seu país a Sicília quan va pujar al poder Agàtocles de Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Hamílcar (317 aC) · Veure més »

Hamílcar (406 aC)

Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ)va ser un militar cartaginès.

Nou!!: Grec antic і Hamílcar (406 aC) · Veure més »

Hamílcar (480 aC)

Hamílcar (en llatí Hamilcar, en grec antic Ἀμίλχαρ) va ser un general cartaginès, mort durant la batalla d'Himera l'any 480 aC, un dels episodis de la gran expedició grega a Sicília.

Nou!!: Grec antic і Hamílcar (480 aC) · Veure més »

Handwörterbuch der griechischen Sprache

Portada de l'edició revisada per Rost i Palm (1841). El Handwörterbuch der griechischen Sprache ("Diccionari manual de la llengua grega") és un diccionari grec antic - alemany redactat pel filòleg clàssic Franz Passow (1786–1833).

Nou!!: Grec antic і Handwörterbuch der griechischen Sprache · Veure més »

Hannó (119 aC)

Hannó, de renom Gillas o Tigillas (en grec antic Γίλλας, o Τιγίλλαρ), fou un ambaixador de Cartago envia al cònsol Censorí poc abans del començament de la Tercera Guerra Púnica l'any 119 aC.

Nou!!: Grec antic і Hannó (119 aC) · Veure més »

Hannó el Blanc

Hannó el Blanc (en grec antic Λεῦκορ) fou un oficial cartaginès que va estar sota comandament d'Himilcó Famees durant la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Grec antic і Hannó el Blanc · Veure més »

Haploviricotina

Haploviricotina és un subfílum de virus del fílum Negarnaviricota.

Nou!!: Grec antic і Haploviricotina · Veure més »

Harmamaxa

L'harmamaxa, del grec antic ἁρμαμάξα era un cotxe cobert.

Nou!!: Grec antic і Harmamaxa · Veure més »

Harmonia (filla de Geló II)

Harmonia o Harmònia (en grec antic: Ἁρμονία; en llatí: Harmŏnĭa) va ser una princesa siciliana filla de Geló II i neta de Hieró II de Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Harmonia (filla de Geló II) · Veure més »

Harmonia (mitologia)

En la mitologia grega, segons les versions de Samotràcia, Harmonia o Harmònia (en grec antic: Ἁρμονία; en llatí: Harmŏnĭa) és filla de Zeus i Electra, una de les filles d'Atlas, i per tant era germana de Còrit, Dàrdan i Jasió.

Nou!!: Grec antic і Harmonia (mitologia) · Veure més »

Harmost

Harmost (en llatí harmostus, en grec antic ἁρμοστής, literalment "conciliador") era el nom dels governadors que els espartans, després de la guerra del Peloponès, deixaven a les ciutats (Polis) conquerides, en part per garantir la submissió i en part per abolir el sistema democràtic; actuaven de fet com a tirans o reis, als quals alguns autors els assimilen.

Nou!!: Grec antic і Harmost · Veure més »

Harpageia

Harpageia (en grec antic Ἁρπαγεῖα) va ser el nom d'un districte entre Priapos o Cízic, a la boca del riu Granic a Mísia.

Nou!!: Grec antic і Harpageia · Veure més »

Harpasa

Harpasa (en llatí Harpasa, en grec antic Ἅρπασα) era una ciutat de Cària, a la vora del riu Harpasos, propera a la seva unió amb el riu Meandre.

Nou!!: Grec antic і Harpasa · Veure més »

Harpòcrates

Harpócrates com a Horus nen Harpòcrates (en grec antic: Ἁρποκράτης) és el nom grec amb el qual és coneguda la deïtat egípcia Horpajard o Harpajered, nom del déu Horus a Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Harpòcrates · Veure més »

Harpe

Lharpe (grec antic: ἅρπη) era un tipus d'espasa o de falç; una espasa amb una protrusió de falç en una vora prop de l'extrem de la fulla.

Nou!!: Grec antic і Harpe · Veure més »

Harpocratió d'Argos

Harpocratió d'Argos (en llatí Harpocration, en grec antic Ἁρποκρατίων) fou un filòsof platònic grec nascut a Argos.

Nou!!: Grec antic і Harpocratió d'Argos · Veure més »

Harpocratió de Mendes

Harpocratió de Mendes (en llatí Harpocration, en grec antic Ἁρποκρατίων) fou un escriptor grec esmentat per Ateneu de Naucratis que va escriure un llibre sobre cuina (sobre pastissos) anomenat Περὶ Πλακούντων.

Nou!!: Grec antic і Harpocratió de Mendes · Veure més »

Harpocres

Harpocres (en llatí Harpocras, en grec antic Ἁρπόκρας) va ser un metge iatralipta (que cura amb ungüents) que va tractar Plini el jove amb molta dedicació cap a principis del.

Nou!!: Grec antic і Harpocres · Veure més »

Harry Potter

Harry Potter és una saga de set novel·les escrites per l'autora anglesa Joanne Kathleen Rowling que narren les aventures del jove mag Harry Potter, juntament amb els seus millors amics Ron Weasley i Hermione Granger.

Nou!!: Grec antic і Harry Potter · Veure més »

Harry Potter i la pedra filosofal

Harry Potter i la pedra filosofal (títol original en excepte als Estats Units, on es va titular Harry Potter and the Sorcerer's Stone), és el primer llibre de la sèrie literària Harry Potter, escrit per l'autora britànica J. K. Rowling el 1997, que va suposar, a més, el debut de Rowling com a escriptora professional.

Nou!!: Grec antic і Harry Potter i la pedra filosofal · Veure més »

Hastings Kamuzu Banda

Cerimònia d'obertura del Mausoleu de Hastings Banda el 14 de maig de 2006. va ser el líder del Congrés Africà de Nyasalàndia el 1958, durant la Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia.

Nou!!: Grec antic і Hastings Kamuzu Banda · Veure més »

Hatoon al-Fassi

Hatoon Ajwad al-Fassi (en àrab, Yeda, 1964) és una sufragista, activista pels drets de la dona.

Nou!!: Grec antic і Hatoon al-Fassi · Veure més »

Haworthiopsis limifolia var. glaucophylla

Hawortthiopsis limifolia var.

Nou!!: Grec antic і Haworthiopsis limifolia var. glaucophylla · Veure més »

Hàlia (mitologia)

Hàlia (en grec antic Άλια) és, en la mitologia grega, una nereida o una nimfa germana dels Telquines i filla de Pontos i Thalassa.

Nou!!: Grec antic і Hàlia (mitologia) · Veure més »

Hàlia (nereida)

Hàlia (en grec antic Ἁλία o Ἁλίη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Hàlia (nereida) · Veure més »

Hàpax legòmenon

Gràfic en escala logarítmica de freqüència dels mots a l'original anglès de ''Moby Dick''. El 44% de les paraules que s'hi usen són hàpax legòmenon (en vermell) i el 17% són dis legòmena (en blau). La Llei de Zipf preveu que aquesta mena de gràfics traçaran una línia recta decreixent. Un hàpax o hàpax legòmenon és una paraula o forma lingüística que apareix documentada només una sola vegada en un context determinat: en el registre escrit d'una llengua, en els treballs d'un autor o en un text únic.

Nou!!: Grec antic і Hàpax legòmenon · Veure més »

Hàrpal (ambaixador)

Hàrpal (en llatí Harpalus, en grec antic Ἅρπαλος) fou el cap dels ambaixadors enviats per Perseu de Macedònia a Roma el 172 aC per contestar a les queixes del rei Èumenes II de Pèrgam.

Nou!!: Grec antic і Hàrpal (ambaixador) · Veure més »

Hàrpal (astrònom)

Hàrpal (en llatí Harpalus, en grec antic Ἅρπαλος) fou un astrònom grec que mencionen Censorí i Fest Aviè, i diuen que va ser l'introductor de loctaëteris, una alteració de la manera d'intercalació practicat al calendari de Cleostrat.

Nou!!: Grec antic і Hàrpal (astrònom) · Veure més »

Hàsdrubal el Cabrit

Hàsdrubal anomenat el Cabrit (en llatí Haedus, en grec antic Ἔριφος) va ser un dels caps dels cartaginesos del grup favorable a la pau amb Roma, cap al final de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Grec antic і Hàsdrubal el Cabrit · Veure més »

Hècale

Hècale (en grec antic Ἑκάλη) va ser, segons la mitologia grega, una dona vella que va acollir Teseu quan aquest anava a Marató per lluitar contra el brau de Creta.

Nou!!: Grec antic і Hècale · Veure més »

Hècate

Segons la mitologia grega, Hècate (en grec antic Ἑκάτη; en llatí, Hĕcătē) va ser una deessa lunar, filla de Perseis i d'Astèria, segons ho explica Hesíode.

Nou!!: Grec antic і Hècate · Veure més »

Hècuba (Eurípides)

Hècuba o Hècabe (en grec antic Ἑκάϐη) és una tragèdia escrita per Eurípides el 424 aC.

Nou!!: Grec antic і Hècuba (Eurípides) · Veure més »

Hèdila

Hèdila (en llatí Hedyle, en grec) va ser una poeta grega elegíaca, filla de Mosquines d'Atenes i mare d'Hèdil.

Nou!!: Grec antic і Hèdila · Veure més »

Hègies

Hègies (en llatí Hegias, en grec antic) fou un escultor grec que sempre es menciona juntament o amb relació a Hegèsies.

Nou!!: Grec antic і Hègies · Veure més »

Hèlena (pintora)

Hèlena（en llatí, Hĕlĕna, ae; en grec antic, Ἑλένη) filla de Timó d'Egipte, va ser una pintora grega que va viure al, en temps d'Alexandre el Gran. Va pintar la batalla d'Issos en els moments en què va passar, l'any 333 aC. En temps de Vespasià la pintura es va col·locar al Temple de la Pau a l'antiga Roma, segons Foci. A Pompeia es va trobar un mosaic que alguns estudiosos suposen que podria ser una còpia del quadre, però es discuteix a quina batalla fa referència el mosaic. El que és indubtable és que descriu una de les batalles d'Alexandre i que un dels personatges representa a Darios III de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Hèlena (pintora) · Veure més »

Hèlios

Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Hèlios · Veure més »

Hèmera

Segons la mitologia grega, Hèmera (en grec antic Ἡμέρα) va ser, com explica Hesíode, una divinitat primordial, filla de l'Èreb (la Foscor) i de Nix (la Nit), i germana d'Èter (el Cel superior).

Nou!!: Grec antic і Hèmera · Veure més »

Hèracles

En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

Nou!!: Grec antic і Hèracles · Veure més »

Hèril

Hèril (en llatí Herillus, en grec antic) va ser un filòsof estoic romà nascut a Cartago, deixeble de Zenó de Cítion.

Nou!!: Grec antic і Hèril · Veure més »

Hèrmies (escriptor)

Hèrmies (en llatí Hermeias o Hermias, en grec va ser un escriptor grec cristià que sembla que va viure al i era contemporani de Tacià. No es coneixen detalls de la seva biografia, però consta una obra amb el seu nom, en la qual ridiculitza als filòsofs grecs i adverteix als seus amics i parents contra els errors dels filòsofs pagans. L'autor reuneix les opinions d'aquests filòsofs sobre la natura, el món, Déu, la seva naturalesa i relació amb el món, l'ànima humana, i assenyala les seves limitacions i incoherències, demostrant la seva inutilitat per respondre a les qüestions fonamentals. La seva obra mostra un talent i enginy considerables, i és important per la història de l'antiga filosofia. El llibre es dividia en 19 capítols.

Nou!!: Grec antic і Hèrmies (escriptor) · Veure més »

Hèrmies (heretge)

Hèrmies (en llatí Hermeias o Hermias, en grec antic Ἑρμείας o Ἑρμίας) fou un eclesiàstic que menciona Agustí d'Hipona (De Haeres. 59) com el fundador de la secta herètica dels henneians o seleucians, al.

Nou!!: Grec antic і Hèrmies (heretge) · Veure més »

Hèrmies d'Atarneu

Hèrmies d'Atarneu (en llatí Hermeias o Hermias, en grec antic Ἑρμείας o Ἑρμίας) fou tirà de les ciutats d'Atarneu i Assus a Mísia, cèlebre per ser amic i patró d'Aristòtil.

Nou!!: Grec antic і Hèrmies d'Atarneu · Veure més »

Hèrmies de Cària

Hèrmies de Cària (en llatí Hermeias o Hermias, en grec antic Ἑρμείας o Ἑρμίας) fou un funcionari d'origen cari que va arribar a favorit de Seleuc III Ceraune (o Soter) (225 aC-223 aC) i se li va encarregar portar els afers polítics de Síria com a regent mentre el rei va anar en expedició al Taure, expedició en el curs de la qual va morir (223 aC).

Nou!!: Grec antic і Hèrmies de Cària · Veure més »

Hèrmies de Cúria

Hèrmies de Cúria (en llatí Hermeias o Hermias, en grec antic fou un poeta iàmbic grec nadiu de Cúria a Xipre. Fou contemporani d'Alexandre el Gran. Solament alguns fragments de la seva producció s'han conservat mercès a Ateneu de Naucratis.

Nou!!: Grec antic і Hèrmies de Cúria · Veure més »

Hèrmies de Metimna

Hèrmies de Metimna (en llatí Hermeias o Hermias, en grec antic) fou un historiador gec nadiu de Metimna, a Lesbos, que va escriure una història de Sicília.

Nou!!: Grec antic і Hèrmies de Metimna · Veure més »

Hèstia

Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.

Nou!!: Grec antic і Hèstia · Veure més »

Hèsties

Hèsties (en llatí Hestiaea, en grec antic) fou una intel·ligent dama alexandrina que es va dedicar a la literatura.

Nou!!: Grec antic і Hèsties · Veure més »

Híades

Boucher, 1734 D'acord amb la mitologia grega, les Híades (en grec antic Ὑάδες, "que plogui"), foren nimfes, filles d'Atlas i d'Etra (però algunes versions les fan filles de Plèione, com les seues germanes les Plèiades).

Nou!!: Grec antic і Híades · Veure més »

Híam

Híam (en grec antic Ὕαμος) fou un heroi grec, fill de LicoreuDiccionario de mitología clásica (en castellà), C. Falcón, E. Fernández-Galiano y R. López Melero, Alianza Editorial i net d'Apol·lo.

Nou!!: Grec antic і Híam · Veure més »

Hídria

Hídria Apúlia amb figures vermelles, d'entre 360-350 abans de Crist (conservada al Museu Britànic) A la Grècia antiga, una hídria (del grec antic: υδρία) (de vegades anomenat calpis de κάλπις, tot i que era diferent) era un vas tancat que tenia tres nanses, dues laterals per a transportar-la, i la tercera darrere per a vessar l'aigua que contenia.

Nou!!: Grec antic і Hídria · Veure més »

Hímer

Eros, Iaso i Astèria En la mitologia grega, Hímer o Himeros (en grec antic Ίμερος Himeros, "desig") era la personificació de la luxúria i el desig sexual.

Nou!!: Grec antic і Hímer · Veure més »

Hípica

Amazona competint a una prova de salts d'obstacles, una de les disciplines de l'hípica. L'hípica (del grec antic ἵππος (AFI), cavall) és la pràctica competitiva de l'equitació.

Nou!!: Grec antic і Hípica · Veure més »

Hípies (geòmetra)

Hípies (en llatí Hippias, en grec antic) fou un mecànic i geòmetra grec, contemporani de Llucià de Samosata, que va escriure un llibre amb una detallada descripció d'un bany que havia construït ell mateix.

Nou!!: Grec antic і Hípies (geòmetra) · Veure més »

Hípies (mestre de Fídies)

Hípies (en llatí Hippias, en grec antic fou un escultor grec de certa importància, famós especialment perquè va ser, segons Dió Crisòstom, el mestre de Fídies. (Orat. IV. vol. 2. p. 282, ed. Reiske).

Nou!!: Grec antic і Hípies (mestre de Fídies) · Veure més »

Hípies (tirà)

Hípies o Hípias (en grec antic Ἱππίας) va ser tirà d'Atenes de l'any 527 aC al 510 aC, quan Cleòmenes I d'Esparta va envair Atenes i va obligar Hípies a marxar.

Nou!!: Grec antic і Hípies (tirà) · Veure més »

Hípies de Delos

Hípies de Delos (en llatí Hippias, en grec antic fou un gramàtic grec probablement posterior al seu homònim Hípies de Tassos. Se'l menciona com a autor d'una obra, una espècie de diccionari geogràfic titulat en un escoli a Apol·loni de Rodes i també en parlen Eudòxia Macrembolita i Eustaci de Tessalònica.

Nou!!: Grec antic і Hípies de Delos · Veure més »

Hípies de Tassos

Hípies de Tassos (en llatí Hippias, en grec antic fou un dels més antics gramàtics grecs que es va ocupar d'explicar alguns dels més obscurs passatges dels poemes de l'obra d'Homer. En parla Aristòtil, (Poètica. 25) i Lísies. La seva època no es pot assegurar però és anterior al.

Nou!!: Grec antic і Hípies de Tassos · Veure més »

Hípotes

Segons la mitologia grega, Hípotes (en grec antic Ἱππότης) era un dels Heràclides, descendent d'un dels fills d'Hèracles, Antíoc, que l'heroi va tenir amb Meda, la filla de Filant, rei dels driops.

Nou!!: Grec antic і Hípotes · Veure més »

Híria de la Pulla

Probablement Híria estigui sota les aigües del llac de Varano, visible en aquesta imatge. Híria de la Pulla (en grec antic Ύρια; en llatí Hyria o Uria) fou una ciutat de la Pulla, a la costa de la mar Adriàtica, al nord del cap de Gargano, a la badia anomenada Urias Sinus.

Nou!!: Grec antic і Híria de la Pulla · Veure més »

Hórreo gallec

Hórreo de pedra sobre columnes i solera de canteria a Pontevedra. Hórreo de fusta sota columnas de granit a Allariz. Lhórreo gallec és un tipus específic d'hórreo de Galícia, una construcció d'ús agrícola destinada a assecar, guarir i guardar el blat de moro i altres cereals abans de desgranar-los i moldre'ls.

Nou!!: Grec antic і Hórreo gallec · Veure més »

Hebe (mitologia)

Hebe (en grec antic Ἥβη), també anomenada Febe, és una antiga deessa, filla de Zeus i Hera.

Nou!!: Grec antic і Hebe (mitologia) · Veure més »

Hebesfenomegacorona

En geometria, la ebesfenomegacorona és un dels 92 políedres de Johnson.

Nou!!: Grec antic і Hebesfenomegacorona · Veure més »

Hecamede

Fènix), Museu del Louvre. Segons la Ilíada, Hecamede (en grec antic Ἑκαμήδη) va ser una filla d'Arsínous, capturada per Aquil·les a l'illa de Ténedos quan es dirigia a la guerra de Troia, i lliurada com a captiva al rei Nèstor.

Nou!!: Grec antic і Hecamede · Veure més »

Hecató

Hecató, en llatí Hecaton, en grec antic Ἑκάτων, fou un filòsof estoic grec nascut a Rodes.

Nou!!: Grec antic і Hecató · Veure més »

Hecateu d'Abdera

Hecateu d'Abdera (en llatí Hecataeus, en grec antic Ἑκαταῖος ὁ Ἀβδηρίτης) fou historiador i filòsof escèptic que va escriure durant el.

Nou!!: Grec antic і Hecateu d'Abdera · Veure més »

Hecatompos

Hecatompos o Hecatomnos (en llatí Hecatomnus, en grec antic Ἑκατόμνος) va ser un dinasta de Cària (circa el 395 aC-377 aC) fill d'Hisàldom (Hyssaldomus), governant local de Milasa, que va ser nomenat sàtrapa pel rei Artaxerxes III de Pèrsia amb el comandament de les forces navals que probablement per mediació de Evàgores I de Salamina de Xipre, havien de donar suport als atenencs, i que va participar amb Farnabazos II a la batalla de Cnidos l'any 394 aC.

Nou!!: Grec antic і Hecatompos · Veure més »

Hecte

Hecte o hecteus (en grec antic ἕκτη, ἑκτεύς) i la seva meitat hemiecte o hemiecteu (ἡμίεκτον, ἡμιεκτέον), era un terme usat per indicar unes mesures de líquids i unes divisions monetàries en el sistema mètric grec, i són interessants com a exemple de les divisions de base duodecimal.

Nou!!: Grec antic і Hecte · Veure més »

Hectemori

Hectemori (en grec antic ἑκτημόριοι) era el nom que es donava una classe de conreadors de la terra d'Atenes abans del temps del legislador Soló.

Nou!!: Grec antic і Hectemori · Veure més »

Hecto-

Hecto (símbol h) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10², o 100.

Nou!!: Grec antic і Hecto- · Veure més »

Hedera hibernica

''Hedera hibernica'' amb fruits Parasitada per ''Orobanche hederae'' En un mur Hedera hibernica és una espècie d'heura de la família de les Araliàcies.

Nou!!: Grec antic і Hedera hibernica · Veure més »

Hedonisme

Lhedonisme és un corrent filosòfic i ètic que veu en el plaer una font de felicitat, un sentit de la pròpia existència i un criteri moral.

Nou!!: Grec antic і Hedonisme · Veure més »

Hedus

Els hedus (llatí Aedui, Haedui o Hedui) foren un poble gal originat en una branca dels sèquans dels que estaven separats a l'est pel riu Arar (Saona).

Nou!!: Grec antic і Hedus · Veure més »

Hefèstion (districte)

Hefèstion (en llatí Hephaestion, en grec antic Ἠφαίστιον) era un districte prop de Faselis, al sud de Lícia que rebia el seu nom segons Ctèsies, perquè el foc sorgia constantment del seu terra tou.

Nou!!: Grec antic і Hefèstion (districte) · Veure més »

Hefest

En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.

Nou!!: Grec antic і Hefest · Veure més »

Hefestió (editor)

Hefestió (en llatí Hephaestion, en grec antic Ἡφαιστίων), fou un grec que sembla que feia negoci publicant llibres d'altres persones sota el seu propi nom.

Nou!!: Grec antic і Hefestió (editor) · Veure més »

Hefestió (escriptor)

Hefestió, en llatí Hephaestion, en grec antic, fou un gramàtic grec que va viure a l'època dels Antonins.

Nou!!: Grec antic і Hefestió (escriptor) · Veure més »

Hefestió (escultor)

Hefestió (en llatí Hephaestion, en grec antic), fou un escultor grec fill de Miró, però del que no se sap si era fill del gran escultor Miró o d'una persona del mateix nom.

Nou!!: Grec antic і Hefestió (escultor) · Veure més »

Hefestió de Pel·la

Darrere d'Alexandre el Gran apareix Hefestió assenyalant el rei amb el dit. ''La família de Darius III davant Alexandre el Gran'', obra de Joost Susterman i conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Hefestió (en llatí Hephaestion, en grec antic Ἡφαιστίων), fill d'Amintor de Pel·la, fou un macedoni de Pel·la amic i amant d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Hefestió de Pel·la · Veure més »

Hefestió de Tebes

Hefestió (en grec antic Ἡφαιστίων Hephaistíon) va ser un astròleg de finals del segle IV dC originari de Tebes (Egipte).

Nou!!: Grec antic і Hefestió de Tebes · Veure més »

Hegèloc d'Atenes

Hegèloc (en llatí Hegelochus, en grec antic) fou un comandant atenenc que va dirigir les forces de la seva ciutat per protegir els camps dels mantineans contra la cavalleria tebana i tessàlia quan Epaminondes va atacar Mantinea el 362 aC.

Nou!!: Grec antic і Hegèloc d'Atenes · Veure més »

Hegèloc de Macedònia

Hegèloc (en llatí Hegelochus, en grec antic) fou un oficial d'Alexandre el Gran, fill d'Hipostrat.

Nou!!: Grec antic і Hegèloc de Macedònia · Veure més »

Hegèsies (escultor)

Hegèsies (en llatí Hegesias, en grec antic) va ser un escultor grec que sempre es menciona juntament o amb relació amb Hègies, amb el qual de vegades s'identifica.

Nou!!: Grec antic і Hegèsies (escultor) · Veure més »

Hegèsies de Salamina

Hegèsies de Salamina (en llatí Hegesias, en grec antic), anomenat Hegesinus per Foci, va ser un poeta grec nascut a Salamina al que s'atribueix l'autoria dels Cants Cipris que iniciaven el Cicle Troià en el que s'anomena el Cicle èpic, obra que d'altra banda s'atribueix també, potser amb més fonament, a Estasí (Stasinus), segons diu Ateneu de Naucratis.

Nou!!: Grec antic і Hegèsies de Salamina · Veure més »

Hegemó (poeta epigramàtic)

Hegemó （en grec antic) fou un poeta epigramàtic grec del qual un epigrama es conserva a lAntologia grega, però del que no se sap res de la seva vida o època (Anth.

Nou!!: Grec antic і Hegemó (poeta epigramàtic) · Veure més »

Hegemó d'Atenes

Hegemó （en llatí Hegemon, en grec antic) fou un orador atenenc del temps de Demòstenes i un dels que van ser subornats pel rei Filip II de Macedònia per sonar suport al Regne de Macedònia. Aristogitó el va acusar i finalment va compartir la sort de Foció i va ser condemnat a mort. Segons Sirià era un d'aquells oradors que van aconseguir un bon nivell d'oratòria només per la pràctica, sense haver estudiat retòrica. En parla en el mateix sentit Eli Harpocratió.

Nou!!: Grec antic і Hegemó d'Atenes · Veure més »

Hegemonia

Lhegemonia és la supremacia que una població, una nació o bloc de nacions pot tenir, gràcies al seu major poder econòmic, militar, tecnològic o polític, o/a una combinació d'aquests, i que exerceix sobre altres poblacions, malgrat que aquestes no la desitgin.

Nou!!: Grec antic і Hegemonia · Veure més »

Hegesàndrides

Hegesàndrides o Agesàndrides (en llatí Hegesandridas o Agesandridas, en grec antic Ἡγησανδμιδας o Ἀγησανδριδας) va ser un navarc (almirall) espartà, fill d'un Hegesandre que probablement era membre de la última ambaixada espartana enviada a Atenes abans de la guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Hegesàndrides · Veure més »

Hegesí (escriptor)

Hegesí (en llatí Hegesinus, en grec antic), fou un escriptor grec de data incerta autor d'un poema sobre l'Àtica anomenat de caràcter llegendari.

Nou!!: Grec antic і Hegesí (escriptor) · Veure més »

Hegesípila

Hegesípila (en llatí Hegesipyla, en grec antic va ser una filla d'Oloros, rei de Tràcia i esposa de Milcíades el Jove, segons diu Heròdot. Va tenir dos fill, un amb Milcíades, de nom Cimó II, i un altre de nom Oloros en honor del seu avi que probablement va néixer d'un segon matrimoni de Hegesípila després de la mort de Milcíades. Aquest segon Oloros era el pare de Tucídides l'historiador.

Nou!!: Grec antic і Hegesípila · Veure més »

Hegesístrat d'Elis

Hegesístrat d'Elis (en grec antic, Hegesístratos) va viure cap al, i va ser un endeví grec de la família dels Tel·líades, i a més un herald d'Elis, la seva ciutat.

Nou!!: Grec antic і Hegesístrat d'Elis · Veure més »

Hegesístrat de Samos

Hegesístrat de Samos (en llatí Hegesistratus, en grec antic Ἡγησίστρατος) fou un militar de Samos que va ser enviat pel govern de l'illa al rei espartà Leotíquides, amb el comandament de la flota organitzada a Delos per demanar-li ajut pels jonis revoltats contra Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Hegesístrat de Samos · Veure més »

Hegesístrat de Sigeu

Hegesístrat de Sigeu (en llatí Hegesistratus, en grec antic) va ser un fill de Pisístrat i d'una dona argiva.

Nou!!: Grec antic і Hegesístrat de Sigeu · Veure més »

Hegetor

Hegetor（en llatí Hegetor, en grec) fou un cirurgià que probablement vivia a Alexandria a finals del segle II aC o principis del segle I aC. Galè l'esmenta com a contemporani d'altres metges d'Alexandria de la mateixa època. Va viure abans d'Apol·loni de Cítion, que el cita i contradiu algunes de les seves opinions. Fou deixeble d'Heròfil de Calcedònia. Va escriure una obra titulada,De Causis, que no es conserva. Alguns erudits opinen que aquesta obra va ser escrita per Heròfil, i que el seu nom, Ἡγήτωρ (dirigent, conductor), no era un nom propi, sinó només un títol honorífic que se li aplicava.

Nou!!: Grec antic і Hegetor · Veure més »

Hegumen

Un hegumen o higumen és el superior d'un monestir ortodox.

Nou!!: Grec antic і Hegumen · Veure més »

Helè (veterinari)

Helè (en llatí Helenus, en grec antic Ἔλενος) era un cirurgià veterinari romà que va viure vers el o V i va deixar diversos escrits sobre la seva feina, escrits dels que només se'n conserven fragments publicats a la col·lecció d'escriptors de veterinària publicada en llatí per Joannes Ruellius a París el 1503 i en grec per Simon Grynaeus a Basilea el 1537.

Nou!!: Grec antic і Helè (veterinari) · Veure més »

Hel·ladi (gramàtic)

Hel·ladi, en llatí Helladius, en grec antic, anomenat Besantinoüs, Besantinus o Bisantinus, fou un gramàtic egipci que va viure al començament del sota els emperadors Licini I i Maximí Daia.

Nou!!: Grec antic і Hel·ladi (gramàtic) · Veure més »

Hel·ladi de Cesarea

Hel·ladi de Cesarea (en llatí Helladius, en grec antic Ἑλλάδιος) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia, successor de Basili el Gran, l'any 378.

Nou!!: Grec antic і Hel·ladi de Cesarea · Veure més »

Hel·lanòdica

Hel·lanòdica (plural hel·lanòdiques) o hel·lanodice (plural hel·lanodices) era el nom de cadascun dels jutges esportius en els Jocs Olímpics de l'antiguitat.

Nou!!: Grec antic і Hel·lanòdica · Veure més »

Hel·lèniques

Hel·lèniques (en grec: Ἑλληνικά), és una important obra de l'escriptor Xenofont (428 aC - 355 aC) i una de les principals fonts d'informació dels últims set anys de la Guerra del Peloponès no coberts per l'historiador grec Tucídides, i també sobre el després de la guerra.

Nou!!: Grec antic і Hel·lèniques · Veure més »

Hel·le

Segons la mitologia grega, Hel·le (en grec antic Έλλη) va ser una heroïna, filla d'Atamant, rei d'Orcomen, i de Nèfele.

Nou!!: Grec antic і Hel·le · Veure més »

Hel·len

Hel·len (en grec antic Ἕλλην Hellen) va ser l'heroi considerat l'avantpassat comú de tots els grecs, ja que ells mateixos s'anomenen hel·lens.

Nou!!: Grec antic і Hel·len · Veure més »

Hel·lenòpolis

Hel·lenòpolis (en llatí Hellenopolis, en grec antic Ἑλληνόπολις) era una ciutat de la costa de la Propòntida, a la Regió de Bitínia, al sud del golf d'Astacos i prop del petit riu anomenat Draco.

Nou!!: Grec antic і Hel·lenòpolis · Veure més »

Hel·lenisme

L'hel·lenisme és l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament.

Nou!!: Grec antic і Hel·lenisme · Veure més »

Hel·lenització

Imperi d'Alexandre el Gran cap a 323 aC Lhel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Hel·lenització · Veure més »

Hel·lenotami

Hel·lenotami (en grec antic Ἑλληνοταμίαι) equivalent a tresorers, eren uns magistrats d'Atenes a l'antiga Grècia nomenats per rebre les contribucions dels estats aliats.

Nou!!: Grec antic і Hel·lenotami · Veure més »

Helena (esposa de Constantí VIII)

Helena, en grec antic Ελένη, ca ser una emperadriu consort esposa de l'emperador romà d'Orient Constantí VIII.

Nou!!: Grec antic і Helena (esposa de Constantí VIII) · Veure més »

Helena de Troia

''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.

Nou!!: Grec antic і Helena de Troia · Veure més »

Helena Lecapè

Helena Lecapè, en grec antic Ἑλένη Λεκαπηνή, (Constantinoble 911 - 961) va ser una emperadriu consort de l'emperador romà d'Orient Constantí VII.

Nou!!: Grec antic і Helena Lecapè · Veure més »

Helenos

Helè o Helenos (en llatí Helenus, en grec antic Έλενος "Helenos") fou un príncep epirota fill del rei Pirros, i de la reina Lanassa, filla d'Agàtocles de Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Helenos · Veure més »

Heleu

Heleu (en grec antic Ἕλειος Heleios) fou un heroi grec, el fill petit de Perseu i d'Andròmeda.

Nou!!: Grec antic і Heleu · Veure més »

Helió

Helió (en llatí Helion, en grec), va ser un funcionari romà de l'imperi oriental que va exercir com a magister officiorum, del 414 al 417, i del 424 al 427, sota Teodosi II.

Nou!!: Grec antic і Helió · Veure més »

Helicobacter pylori

Helicobacter pylori és un eubacteri gramnegatiu microaeròfil que viu en diverses parts de l'estómac i el duodè.

Nou!!: Grec antic і Helicobacter pylori · Veure més »

Heliconi

Heliconi (en llatí Heliconius, en grec) va ser un historiador grecoromà que va viure al i va morir no abans del 395, ja que la seva obra, una crònica des d'Adam a Teodosi I el Gran, va arribar fins aquest any.

Nou!!: Grec antic і Heliconi · Veure més »

Heliea

L'Heliea (en grec antic: Ήλιαία, en grec: Ηλιαία) era el tribunal suprem de l'antiga Atenes.

Nou!!: Grec antic і Heliea · Veure més »

Heliodor (cirurgià)

Heliodor (en llatí Heliodoros, en grec antic) va ser un cirurgià grec probablement contemporani de Juvenal que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Heliodor (cirurgià) · Veure més »

Heliodor (escriptor segle I aC)

Heliodor, en llatí Heliodoros, en grec antic, fou un escriptor grec autor d'una obra en vers coneguda amb el títol (allò que es guarda a la mà) esmentada per Hefestió, Rufí i d'altres.

Nou!!: Grec antic і Heliodor (escriptor segle I aC) · Veure més »

Heliodor (escriptor)

Heliodor (en llatí Heliodorus, en grec) va ser un gramàtic i escriptor grec autor d'uns comentaris sobre Homer, obra mencionada per Eustaci d'Epifania i altres experts en Homer, i també per Apol·loni d'Afrodísies i Hesiqui de Milet.

Nou!!: Grec antic і Heliodor (escriptor) · Veure més »

Heliodor (escultor)

Heliodor (en llatí Heliodoros, en grec antic) fou un escultor grec autor d'estàtues en bronze i marbre, esmentat per Plini el Vell entre els artistes que van fer "athletas et armatos et venatores sacrificantesque".

Nou!!: Grec antic і Heliodor (escultor) · Veure més »

Heliodor (filòsof)

Heliodor, en llatí Heliodoros, en grec antic, fou un filòsof estoic grec que durant el regnat de Neró es va convertir en un dels famosos delatores.

Nou!!: Grec antic і Heliodor (filòsof) · Veure més »

Heliodor (poeta segle I)

Heliodor, en llatí Heliodoros, en grec antic, fou un poeta grec autor d'un poema conegut amb el títol (Contemplació d'Itàlia), del qual Estobeu n'ha preservat sis versos.

Nou!!: Grec antic і Heliodor (poeta segle I) · Veure més »

Heliodor (poeta)

Heliodor (en llatí Heliodorus, en grec antic) fou un poeta grec autor d'un poema conegut amb el títol de Πρωτεσίλαος (Protesilau), que menciona Esteve de Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Heliodor (poeta) · Veure més »

Heliodor (regent)

Heliodor (en llatí Heliodoros, en grec antic) fou el tresorer de Seleuc IV Filopàtor (187 aC-175 aC) que va assassinar al rei intentant governar com a regent de Demetri el jove (Demetri I Soter) que es trobava com a ostatge a Roma.

Nou!!: Grec antic і Heliodor (regent) · Veure més »

Heliodor (sofista)

Heliodor (en llatí Heliodorus, en grec) va ser un sofista àrab que va viure en temps de l'emperador Caracal·la del que es va guanyar el favor d'una manera peculiar, i després de la mort d'aquest emperador fou prefecte d'una illa que no s'esmenta.

Nou!!: Grec antic і Heliodor (sofista) · Veure més »

Heliodor de Constantinoble

Heliodor (en llatí Heliodoros, en grec antic) va ser prefectus urbi de Constantinoble l'any 432.

Nou!!: Grec antic і Heliodor de Constantinoble · Veure més »

Heliofil·lita

Lheliofil·lita és una espècie mineral desacreditada de la classe dels halurs.

Nou!!: Grec antic і Heliofil·lita · Veure més »

Heliotropi (mineral)

Lheliotropi és una varietat de calcedònia, una barreja criptocristal·lina de quars i moganita polimòrfica monoclínica.

Nou!!: Grec antic і Heliotropi (mineral) · Veure més »

Heliotropium

Heliotropium és un gènere de plantes amb flor dins la família les boraginàcies (Boraginaceae).

Nou!!: Grec antic і Heliotropium · Veure més »

Heliozous

Els heliozous (Heliozoa, gr. "animals Sol") són un fílum de protozous amb pseudopodis rígids suportats per microtúbuls (axopodis) que irradien dels seu cosesfèric cosa que els dona nom.

Nou!!: Grec antic і Heliozous · Veure més »

Helissont

Helissont (en grec antic Ἑλισσών) era una ciutat d'Arcàdia del districte de Menàlia, vora la serra de Mènal, situada al districte de Mantinea.

Nou!!: Grec antic і Helissont · Veure més »

Helixos

Helixos o Hèlix (en llatí Helixus, en grec antic Ἕλιξος) fou un militar nascut a Mègara.

Nou!!: Grec antic і Helixos · Veure més »

Helmintomorfs

Els helmintomorfs (Helminthomorpha, gr. "amb forma de cuc") són una infraclasse àmplia i diversa de diplòpodes de la subclasse Chilognatha.

Nou!!: Grec antic і Helmintomorfs · Veure més »

Helos

Helos (en grec antic Ἕλος) era una ciutat de Lacònia situada a l'est de la desembocadura del riu Eurotes, prop de la mar, a una plana que per una maresma quedava separada de la costa; Polibi diu que era a la part més fèrtil de Lacònia.

Nou!!: Grec antic і Helos · Veure més »

Helvecons

Els helvecons (en llatí helveconae, en grec antic Αἰλουαίωνες) eren un poble germànic que habitava al nord de l'Europa Oriental, a l'oest del Vístula, entre els rugis (rugii) i els burgundis (burgundiones).

Nou!!: Grec antic і Helvecons · Veure més »

Helvis

Els helvis (en llatí: Helvii, en grec antic Ἐλουοί segons Estrabó) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonense, veïns dels arverns.

Nou!!: Grec antic і Helvis · Veure més »

Hematofàgia

Un exemple d'hematòfag paràsit, la xinxa domèstica xuclant sang Hematòfags ocasionals: Papallones xuclant sang d'un mitjó Hematofagia és el terme que s'utilitza en referència a un animal que s'alimenta de sang, del grec antic hemato.

Nou!!: Grec antic і Hematofàgia · Veure més »

Hemítea

Hemítea (en grec antic Ήμιθέα), va ser, segons la mitologia grega, una filla del rei Cicne, de la Tròade, i germana de Tenes, l'heroi epònim de Tenedos.

Nou!!: Grec antic і Hemítea · Veure més »

Hemó

Segons la mitologia grega, Hemó (en grec antic Αἵμων, Aimon), va ser un príncep tebà, fill de Creont i d'Eurídice.

Nou!!: Grec antic і Hemó · Veure més »

Hemeròdrom

Hemeròdrom o Hemeroscop (en grec antic ἡμεροδρόμοι, «corredors», en plural llatí Hemerodromi, Hemeroscopi) era el nom dels missatgers als diversos estats grecs entrenats per poder mantenir-se corrent durant tot un dia, i sovint portaven les notícies dels esdeveniments principals, segons Heròdot i Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Hemeròdrom · Veure més »

Hemerofília

esparver amb la seva presa, al centre de Bochum Els animals o plantes hemeròfils (del grec hemeros, 'culte'; i filos, 'amic') són organismes que treuen profit dels canvis provocats pels éssers humans en el seu entorn.

Nou!!: Grec antic і Hemerofília · Veure més »

Hemiasomatoagnòsia

L'hemiasomatoagnòsia o hemisomatognòsia és un terme mèdic que s'empra per descriure la situació d'un pacient que presenta un desconeixement o desatenció d'una part del seu cos, generalment la meitat dreta o esquerra d'aquest.

Nou!!: Grec antic і Hemiasomatoagnòsia · Veure més »

Heminae

Heminae (en grec antic ἡμίνα) era una unitat de mesura de líquids romana equivalent a 0,274 litres.

Nou!!: Grec antic і Heminae · Veure més »

Hemiteó

Hemiteó (en llatí Hemitheon, en grec antic Ἡμιθέων) fou un escriptor de poemes sibarita (nascut a Síbaris a la Magna Grècia) que va escriure una obra poètica obscena.

Nou!!: Grec antic і Hemiteó · Veure més »

Hemos (mitologia)

Hemos (en grec antic Αἷμος) va ser, segons la mitologia grega, un dels fills de Bòreas i d'Oritia, i per tant, germà dels Borèades Càlais i Zetes.

Nou!!: Grec antic і Hemos (mitologia) · Veure més »

Henòtic

L'Henòtic (henōtikón) (en llatí Henoticon, en grec antic ἑνοτικόν) va ser un document religiós publicat l'any 482 per l'emperador romà d'Orient Zenó.

Nou!!: Grec antic і Henòtic · Veure més »

Hendecàgon

En geometria, un hendecàgon és un polígon d'onze costats i, per tant, d'onze vèrtexs.

Nou!!: Grec antic і Hendecàgon · Veure més »

Henioc

Henioc (en llatí Heniochus, en grec antic Ἡνίοχος.

Nou!!: Grec antic і Henioc · Veure més »

Heniocs

Els Heniocs al mapa del viatge dels Argonautes d'Abraham Ortelius. 1624 Els heniocs o henioques (en llatí Heniochi, en grec antic Ἡνίοχοι) eren un poble de la Còlquida, a l'est del Pont del que ja parla Hel·lànic de Mitilene.

Nou!!: Grec antic і Heniocs · Veure més »

Henosi

Henosi (grec antic, ἕνωσις) és la paraula grega clàssica per «unitat mística», «unió» o «unitat».

Nou!!: Grec antic і Henosi · Veure més »

Heptacometes

Els heptacometes (en llatí: heptacometae, en grec antic Ἐπτακομῆται) eren una tribu bàrbara dels mosinecs, a la costa oriental del Pont, que habitaven la regió de Mont Scoedises.

Nou!!: Grec antic і Heptacometes · Veure més »

Heptadecàgon

Heptadecàgon regular. En geometria, un heptadecàgon és un polígon de disset costats i, per tant, de disset vèrtexs.

Nou!!: Grec antic і Heptadecàgon · Veure més »

Heptarquia anglosaxona

illa de la Gran Bretanya vers l'any 800 L'Heptarquia anglosaxona (del grec επτά, hepta, 'set', i αρχία, arkhia, 'poder', 'autoritat') és el nom donat al període de la història britànica comprès entre els anys 475 i 827, caracteritzat per l'existència d'un conjunt de set regnes establerts pels pobles angles, saxons i juts que des del van envair la part meridional de l'illa de la Gran Bretanya, quan ja feia gairebé 70 anys que aquest territori havia estat abandonat per les legions romanes.

Nou!!: Grec antic і Heptarquia anglosaxona · Veure més »

Heptatló

LHeptatló és una competició combinada de set proves d'atletisme que es realitzen en dos dies consecutius per un mateix atleta.

Nou!!: Grec antic і Heptatló · Veure més »

Heptàgon

Heptàgon regular En geometria, un heptàgon és un polígon amb set costats i set angles.

Nou!!: Grec antic і Heptàgon · Veure més »

Hera de Samos

Hera de Samos Hera de Samos és una koré de marbre d'1,92 metres d'alçada que va ser esculpida cap a l'any 570-560 aC i que actualment està exposada al museu del Louvre.

Nou!!: Grec antic і Hera de Samos · Veure més »

Heraclea d'Atamània

Heraclea d'Atamània (en llatí Heracleia, en grec antic Ἡράκλεια) era una ciutat fortificada i fortalesa d'Atamània, a l'Epir, el lloc exacte de la qual es desconeix.

Nou!!: Grec antic і Heraclea d'Atamània · Veure més »

Heraclea de Pàrtia

Heraclea de Pàrtia (en llatí Heracleia Parthiae, en grec antic Ἡράκλεια) era una ciutat que menciona Estrabó i la situa, juntament amb Apamea, en la direcció de Rhagae.

Nou!!: Grec antic і Heraclea de Pàrtia · Veure més »

Heraclea de Síria

Heraclea de Síria (en grec antic Ἡράκλεια) era una ciutat de la costa del nord de Síria, al nord de Laodicea ad Mare, que podria correspondre a l'actual Medinet Borja.

Nou!!: Grec antic і Heraclea de Síria · Veure més »

Heraclea Síntica

Heraclea Síntica (en llatí Heracleia Síntica, en grec antic Ἡράκλεια Σιντική) era una ciutat grega de Tràcia incorporada al Regne de Macedònia, la principal ciutat del districte de Sintice, a la riba dreta del riu Estrímon.

Nou!!: Grec antic і Heraclea Síntica · Veure més »

Heracleó d'Egipte

Heracleó (en llatí Heracleon, en grec) va ser un gramàtic grec nascut en algun lloc d'Egipte, que és mencionat a Suides i també per Esteve de Bizanci, Harpocratió i Eustaci d'Epifania.

Nou!!: Grec antic і Heracleó d'Egipte · Veure més »

Heracli de Siracusa

Heracli (en llatí Heraclius, en grec antic) era fill de Hieró.

Nou!!: Grec antic і Heracli de Siracusa · Veure més »

Heraclià (usurpador)

Heraclià (en llatí Heraclianus, en grec) va ser un usurpador del tron imperial romà del.

Nou!!: Grec antic і Heraclià (usurpador) · Veure més »

Heraclià de Calcedònia

Heraclià (en llatí Heraclianus, en grec antic Ἠρακλειανός) va ser un escriptor eclesiàstic i bisbe de Calcedònia, en data incerta.

Nou!!: Grec antic і Heraclià de Calcedònia · Veure més »

Heraclit (escriptor)

Heraclit (en grec antic) fou un escriptor i mitògraf grec autor de l'obra (Històries increïbles).

Nou!!: Grec antic і Heraclit (escriptor) · Veure més »

Heraclit (filòsof peripatètic)

Heraclit (en llatí Heracleitus, en grec antic) fou un filòsof peripatètic grec, que menciona Plutarc (Adversus Colotem. p. 1115), i diu que va ser l'autor d'una obra que portava el títol de Ζωροάστρης (Zoroastres).

Nou!!: Grec antic і Heraclit (filòsof peripatètic) · Veure més »

Heraclit (poeta)

Heraclit (en llatí Heracleitus, en grec antic) fou un poeta còmic grec que va escriure la comèdia (Acolliment dels hostes) que menciona Ateneu de Naucratis.

Nou!!: Grec antic і Heraclit (poeta) · Veure més »

Heraclit d'Halicarnàs

Heraclit d'Halicarnàs, en llatí Heracleitus, en grec antic, fou un poeta elegíac grec natural d'Halicarnàs, contemporani i amic de Cal·límac, que va escriure sobre ell un epigrama conservat per Diògenes Laerci.

Nou!!: Grec antic і Heraclit d'Halicarnàs · Veure més »

Heraclit de Cime

Heraclit (en llatí Heracleitus, en grec antic) o potser Heraclides, fou un militar etoli nascut a Cime, a l'Eòlida.

Nou!!: Grec antic і Heraclit de Cime · Veure més »

Heraclit de Tir

Heraclit de Tir (en llatí Heracleitus, en grec antic) fou un filòsof acadèmic grec nascut a Tir, a Fenícia.

Nou!!: Grec antic і Heraclit de Tir · Veure més »

Heraclones

Heracli, més conegut pel diminutiu Heraclones (en grec:, Heraclionas) fou un emperador romà d'Orient.

Nou!!: Grec antic і Heraclones · Veure més »

Heròdic (historiador)

Heròdic (en llatí Herodicus, en grec antic) fou un historiador grec que va viure en temps de Pèricles i era contemporani de Trasímac de Calcedònia i de Polus d'Agrigent.

Nou!!: Grec antic і Heròdic (historiador) · Veure més »

Heròdic de Babilònia

Heròdic de Babilònia (en llatí Herodicus, en grec) va ser un poeta en grec que va escriure un important epigrama atacant als gramàtics de l'escola d'Aristarc, epigrama que és citat per Ateneu de Naucratis i forma part de lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Heròdic de Babilònia · Veure més »

Heròdot (metge pneumàtic)

Heròdot (en llatí Herodotus, en grec antic) va ser un metge grec, deixeble potser d'Ateneu però més probablement d'Agàtinos, que va pertànyer a la secta dels pneumàtics.

Nou!!: Grec antic і Heròdot (metge pneumàtic) · Veure més »

Heròdot (metge)

Heròdot (en llatí Herodotus, en grec antic) fou un metge grec, esmentat per Galè (De Probis et Pravis Alimentornum Succis c. 4. vol. vi. p. 775; Medendi Methodus. vii. 6. vol. x. p. 474) juntament amb Eurifó com un dels metges que recomanava la llet humana en casos de debilitat extrema.

Nou!!: Grec antic і Heròdot (metge) · Veure més »

Heròdot de Quios

Heròdot de Quios (en llatí Herodotus, en grec antic), fill de Basílides, fou un ambaixador grec de Quios, que després de la batalla de Salamina va anar a Egina per fer una crida als grecs per alliberar Jònia.

Nou!!: Grec antic і Heròdot de Quios · Veure més »

Heròdot de Tars

Heròdot (en llatí Herodotus, en grec antic) era un metge grec, fill d'Arieu, nascut a Tars (o a Filadèlfia).

Nou!!: Grec antic і Heròdot de Tars · Veure més »

Heròdot de Tebes

Heròdot de Tebes (en llatí Herodotus, en grec antic) fill d'Apsòdor, fou un atleta grec, que va guanyar als jocs heràclics, als jocs ístmics i altres.

Nou!!: Grec antic і Heròdot de Tebes · Veure més »

Heró d'Atenes

Heró d'Atenes (en llatí Heron, en grec antic) fou un retòric grec nascut a Atenes i fill de Cotis.

Nou!!: Grec antic і Heró d'Atenes · Veure més »

Heró de Bizanci

Heró de Bizanci o Heró el Jove (en llatí Heron, en grec antic Ἥρων) anomenat així per distingir-lo d'Heró d'Alexandria, fou un geòmetra grec que se suposa que va viure sota l'emperador Heracli (610-641).

Nou!!: Grec antic і Heró de Bizanci · Veure més »

Herculi

Herculi (en llatí Herculius, en grec antic) va ser prefecte del pretori d'Il·líria de l'any 408 al 412.

Nou!!: Grec antic і Herculi · Veure més »

Hercynia Silva

Hercynia Silva o Hercynius Saltus (en grec antic Ἑρκυνία ὕλη, Ἑρκύνιον ὄρος) que es podria traduir com el bosc o la regió d'Hercínia, va ser un territori muntanyós i boscós de Germània.

Nou!!: Grec antic і Hercynia Silva · Veure més »

Herea (festival)

Herea (en grec antic Ἥραια) és el nom dels festivals que es feien en honor d'Hera en diverses ciutats de l'antiga Grècia on el culte d'aquesta deïtat havia estat introduït.

Nou!!: Grec antic і Herea (festival) · Veure més »

Heres

Heres (en llatí Heras, en grec antic) va ser un metge de Capadòcia que va viure després d'Heràclides de Tàrent i abans d'Andròmac, segons diu Galè, probablement al.

Nou!!: Grec antic і Heres · Veure més »

Herma

Demóstenes. A lantiga Grècia, un herma (en grec antic ἕρμα, plural ἕρμαι hermai) era un pilar quadrat o rectangular de pedra, terracota o bronze, un estípit, sobre el que es col·locava un bust, normalment el del déu Hermes, habitualment amb barba, signe de força física, i la base s'adornava amb un fal·lus en erecció, símbol de masculinitat i de disposició a les armes.

Nou!!: Grec antic і Herma · Veure més »

Hermanubis

Hermanubis (grec antic: Ἑρμανοῦβις; romanitzat Hermanoubis) és un déu greco-egipci que condueix les ànimes dels morts a l'inframón.

Nou!!: Grec antic і Hermanubis · Veure més »

Hermas

Hermas (en llatí Hermas, en grec), va ser un deixeble de l'apòstol Pau i és considerat un dels pares apostòlics.

Nou!!: Grec antic і Hermas · Veure més »

Hermàgores d'Amfípolis

Hermàgores d'Amfípolis, en llatí Hermagoras, en grec antic, fou un filòsof estoic grec, deixeble de Perseu, l'esclau i després llibert de Zenó que va viure cap al a la cort d'Antígon II Gònates.

Nou!!: Grec antic і Hermàgores d'Amfípolis · Veure més »

Hermòcrates (filòsof)

Hermòcrates (en llatí Hermocrates, en grec antic Ἑρμοκράτης) fou un filòsof grec, deixeble de Sòcrates.

Nou!!: Grec antic і Hermòcrates (filòsof) · Veure més »

Hermòcrates (metge)

Hermòcrates (en llatí Hermocrates, en grec antic) va ser un metge d'origen grec esmentat per Marc Valeri Marcial en els seus epigrames.

Nou!!: Grec antic і Hermòcrates (metge) · Veure més »

Hermòcrates de Iasos

Hermòcrates de Iasos (en llatí Hermocrates, en grec antic Ἑρμοκράτης) fou un escriptor grec nadiu de Iasos, la fama del qual deriva únicament de què fou un dels mestres de Cal·límac, el retòric més distingit del seu temps.

Nou!!: Grec antic і Hermòcrates de Iasos · Veure més »

Hermògenes (banquer)

Hermògenes (en llatí Hermogenes, en grec antic) era un important banquer romà que Ciceró menciona en una carta a Tit Pomponi Àtic de l'any 45 aC, al que diu que li deu diners.

Nou!!: Grec antic і Hermògenes (banquer) · Veure més »

Hermògenes (filòsof)

Hermògenes (en llatí Hermogenes, en grec antic), fill d'Hipònic i germà del ric Càl·lies, fou un filòsof grec, que Plató va introduir en el seu diàleg Cràtil com un dels interlocutors, on sostenia que totes les paraules d'un idioma significaven el que les persones acordaven entre elles.

Nou!!: Grec antic і Hermògenes (filòsof) · Veure més »

Hermògenes (metge d'Adrià)

Hermògenes (en llatí Hermogenes, en grec antic) era un metge grec que va ser nomenat metge i assistent de l'emperador Adrià quan aquest ja era emperador, i va exercir aquestes funcions fins al dia de la mort d'Adrià l'any 138.

Nou!!: Grec antic і Hermògenes (metge d'Adrià) · Veure més »

Hermògenes (metge)

Hermògenes (en llatí Hermogenes, en grec antic) era un metge gec que apareix esmentat en un epigrama de Lucil·li publicat a lAntologia grega, i en un altre epigrama del mateix recull atribuït a Nicarc, el que pressuposa que va gaudir d'una fama considerable al seu temps, que seria coincident amb el d'aquestos autors.

Nou!!: Grec antic і Hermògenes (metge) · Veure més »

Hermògenes d'Acaia

Hermògenes (en llatí Hermogenes, en grec antic) va ser un magistrat romà que fou prefecte d'Acaia.

Nou!!: Grec antic і Hermògenes d'Acaia · Veure més »

Hermògenes de Citera

Hermògenes de Citera (en llatí Hermogenes, en grec antic) fou un escultor grec natural de l'illa de Citera, que segons Pausànies va fer una estàtua d'Afrodita que va estar exposada a Corint (Descripció de Grècia II, 2.7).

Nou!!: Grec antic і Hermògenes de Citera · Veure més »

Hermògenes de Frígia

Hermògenes de Frígia (en llatí Hermogenes, en grec antic) fou un historiador grec autor d'una història de Frígia en la qual també s'esmenta els jueus, segons diuen uns escolis a Apol·loni de Rodes, Flavi Josep (Contra Apió I, 23) i Plutarc (De Fluv. 17).

Nou!!: Grec antic і Hermògenes de Frígia · Veure més »

Hermògenes de Tars (historiador)

Hermògenes de Tars (en llatí Hermogenes, en grec antic) fou un historiador grec nadiu de Tars a Cilícia, del temps de l'emperador Domicià, el qual el va fer matar per culpa d'algunes expressions que va incloure en un llibre d'història i que l'emperador va considerar que anaven dirigides contra ell.

Nou!!: Grec antic і Hermògenes de Tars (historiador) · Veure més »

Hermògenes de Tars (retòric)

Hermògenes de Tars (en llatí Hermogenes, en grec Ἑρμογένης) va ser un dels més cèlebres retòrics grecs, nadiu de Tars, fill de Calip, que va viure en temps de l'emperador Marc Aureli (161-180).

Nou!!: Grec antic і Hermògenes de Tars (retòric) · Veure més »

Hermògenes de Tricca

Hermògenes (en llatí Hermogenes, en grec antic) va ser un dels seguidors i admiradors d'Erasístrat, esmenta per Galè (De Simplic. Medicam. Temper. ac Facult. 1.29, vol. 11. p. 432), probablement el mateix metge que apareix en una inscripció trobada a Esmirna que diu que era fill de Caridem i que va escriure gran nombre d'obres mèdiques i històriques.

Nou!!: Grec antic і Hermògenes de Tricca · Veure més »

Hermògenes del Pont

Hermògenes del Pont (en llatí Hermogenes, en grec antic) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Grec antic і Hermògenes del Pont · Veure més »

Hermòtim (filòsof)

Hermòtim (en llatí Hermotimus, en grec antic Ἑρμότιμος) fou un filòsof grec, fill de Menècrates En parla Llucià de Samosata que el fa un dels oradors d'un dels seus diàlegs titulat Ἑρμότιμος, ἢ περὶ αἱρέσεων ("Hermotimos e peri aireseon" Hermòtim o el convenciment).

Nou!!: Grec antic і Hermòtim (filòsof) · Veure més »

Hermó (artista)

Hermó (en llatí Hermon, en grec antic) fou un suposat artista grec, que va inventar una espècie de màscares, i a partir del seu nom foren conegudes com a Hermònies, segons diu lEtymologicum Magnum.

Nou!!: Grec antic і Hermó (artista) · Veure més »

Hermó d'Atenes

Hermó (en llatí Hermon, en grec antic) fou un militar atenenc.

Nou!!: Grec antic і Hermó d'Atenes · Veure més »

Hermea

Hermea (en grec antic Ἕρμαια) era un festival dedicat a Hermes que es feia a diverses parts de l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Hermea · Veure més »

Hermesianax de Xipre

Hermesianax de Xipre (en grec antic) fou un historiador natural de l'illa de Xipre, que va escriure una història titulada, sobre la Regió de Frígia que és esmentada per Plutarc (De Fluv. 2, 24, 12).

Nou!!: Grec antic і Hermesianax de Xipre · Veure més »

Hermip d'Atenes

Hermip d'Atenes (en llatí Hermippus, en grec antic) fou un poeta còmic atenenc de la vella comèdia fill de Lisis i germà del poeta còmic Mirtil.

Nou!!: Grec antic і Hermip d'Atenes · Veure més »

Hermipe (satèl·lit)

Hermipe (del grec antic Ερμίππη), o Júpiter XXX, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.

Nou!!: Grec antic і Hermipe (satèl·lit) · Veure més »

Hermundurs

Els hermundurs o hermundures (llatí: Hermunduri, en grec antic Έρμουνδούροι) eren un poble germànic que pertanyia al grup dels sueus, i habitaven la regió de l'actual Turíngia, limitant al nord amb els queruscs i els semnons, al nord-oest amb els longobards, a l'oest amb els cats, al sud amb els marcomans i a l'est amb els helvecons.

Nou!!: Grec antic і Hermundurs · Veure més »

Herodes Àtic

Herodes Àtic (en llatí Atticus Herodes, en grec Ἡρώδης ὁ Ἀττικός) va ser el més important retòric grec del.

Nou!!: Grec antic і Herodes Àtic · Veure més »

Herodià (historiador)

Herodià (en llatí Herodianus, en grec) va ser un historiador romà d'origen grec, que va viure durant un temps considerable a la ciutat de Roma, però sense ocupar cap càrrec públic.

Nou!!: Grec antic і Herodià (historiador) · Veure més »

Herpetologia

L'herpetologia (del grec ἑρπετον "animal o ésser que repta" i λογος "estudi, coneixement") és la branca de la zoologia que estudia els tetràpodes poiquiloterms (rèptils i amfibis), incloent-hi la seva taxonomia, ecologia, comportament, fisiologia, anatomia i paleontologia.

Nou!!: Grec antic і Herpetologia · Veure més »

Herse

Jasper van der Laanen Aglauros, Pàndrosos i Herse Herse (en grec antic Ἕρση), segons la mitologia grega, fou una princesa atenenca, filla de Cècrops i d'Agraulos.

Nou!!: Grec antic і Herse · Veure més »

Hesíone

Segons la mitologia grega, Hesíone (en grec Hesión) fou una princesa troiana a qui l'heroi Hèracles va salvar la vida i posteriorment va segrestar i endur cap a Salamina.

Nou!!: Grec antic і Hesíone · Veure més »

Hesiqui (deixeble de Sant Hilari)

Hesiqui (en llatí Hesychius, en grec antic Ἡσύχιος) fou un devot deixeble d'Hilari.

Nou!!: Grec antic і Hesiqui (deixeble de Sant Hilari) · Veure més »

Hesiqui de Constantinoble

Hesiqui de Constantinoble (en llatí Hesychius, en grec) fou un escriptor grec de data desconeguda però probablement de la meitat del, que va escriure l'obra.

Nou!!: Grec antic і Hesiqui de Constantinoble · Veure més »

Hesiqui de Salona

Hesiqui (en llatí Hesychius, en grec antic Ἡσύχιος) fou bisbe de Salona a Dalmàcia, que va florir al començament del i va mantenir una intensa amistat amb Agustí d'Hipona i amb Joan Crisòstom.

Nou!!: Grec antic і Hesiqui de Salona · Veure més »

Hesiqui Egipci

Hesiqui Egipci (en llatí Hesychius Aegyptus, en grec antic Ἡσύχιος) fou un bisbe d'Egipte que va patir martiri durant l'anomenada persecució de Dioclecià i els seus successors, cap als anys 310 o 311.

Nou!!: Grec antic і Hesiqui Egipci · Veure més »

Hesiqui Taquígraf

Hesiqui Taquígraf (en llatí Hesychius Tachygraphus, en grec antic) fou un escriptor grec que, segons Jordi Codí, va viure en temps de Constantí I el Gran a començaments del.

Nou!!: Grec antic і Hesiqui Taquígraf · Veure més »

Heskîf

Heskîf (en turc i oficialment: Hasankeyf, en grec antic Kiphas; en llatí: Cepha; en arameu i àrab: Hisn Kayfa; en kurd: Heskîf) és una ciutat i districte de Turquia a la vora del Tigris a la província de Batman.

Nou!!: Grec antic і Heskîf · Veure més »

Hestieu de Tàrent

Hestieu (en llatí Hestiaeus, en grec antic Έστιαἷος) era un filòsof grec nascut a Tàrent a la Magna Grècia.

Nou!!: Grec antic і Hestieu de Tàrent · Veure més »

Hestieu del Pont

Hestieu, en llatí Hestiaeus, en grec antic Έστιαἷος, fou un filòsof grec nascut al Pont, que és esmentat únicament per Ateneu de Naucratis.

Nou!!: Grec antic і Hestieu del Pont · Veure més »

Hetera

L'hetaira Taís d'Atenes A l'antiga Grècia una hetera o hetaira (en grec ἑταίρα hetaíra, literalment ‘companya’) era una dona que oferia companyia intel·lectual i sexual a canvi de diners.

Nou!!: Grec antic і Hetera · Veure més »

Heterogenita

Lheterogenita és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Grec antic і Heterogenita · Veure més »

Heterolita

Lheterolita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'hausmannita.

Nou!!: Grec antic і Heterolita · Veure més »

Heteromorfita

Lheteromorfita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la plagionita.

Nou!!: Grec antic і Heteromorfita · Veure més »

Heteromormyrus pauciradiatus

Heteromormyrus pauciradiatus (del grec hetero, altre + mormyros, peix) és un peix d'aigua dolça africà, una espècie monotípica de «peix elefant» en la família mormyridae.

Nou!!: Grec antic і Heteromormyrus pauciradiatus · Veure més »

Heteromys catopterius

Heteromys catopterius és una espècie de rosegador de la família dels heteròmids.

Nou!!: Grec antic і Heteromys catopterius · Veure més »

Heterosita

Lheterosita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la trifilita.

Nou!!: Grec antic і Heterosita · Veure més »

Heterotròfia

Lheterotròfia (del grec heteron.

Nou!!: Grec antic і Heterotròfia · Veure més »

Heurística

Lheurística és una forma de treball per resoldre problemes, aprendre, o fer descobriments que utilitza mètodes pràctics que no garanteixen una solució òptima o perfecta, però que són suficients per als objectius immediats.

Nou!!: Grec antic і Heurística · Veure més »

Hexamílion

Posició geogràfica de l'Hexamílion miniatura L'Hexamílion (en grec antic: Εξαμίλιον τείχος 'muralla de sis milles') és una muralla situada en l'istme de Corint (Grècia) i va ser construïda per l'emperador romà d'Orient Teodosi II per poder fer front a les invasions bàrbares dels segles  i, encara que ja hi havia hagut intents per construir-la des de l'època micènica.

Nou!!: Grec antic і Hexamílion · Veure més »

Hexàmetre

Un hexàmetre (del llatí hexamětrus, que ve del grec έξάμετρος) és un vers format per sis peus dàctils, cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga i dues de breus.

Nou!!: Grec antic і Hexàmetre · Veure més »

Hiacíntia

Hiacíntia (en grec antic Ὑακίνθια) era un gran festival nacional celebrat cada any a Amicles per als ciutadans d'aquesta ciutat i els espartans.

Nou!!: Grec antic і Hiacíntia · Veure més »

Hiacíntides

Les Hiacíntides (en grec antic Ύακινθίδες) van ser, segons la mitologia grega, unes princeses atenenques filles d'Erecteu i de Praxítea.

Nou!!: Grec antic і Hiacíntides · Veure més »

Hialotequita

La hialotequita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Hialotequita · Veure més »

Hiant

Segons la mitologia grega, Hiant (grec antic Ὕιας Hías) fou un heroi grec, fill d'Atlas i de Plèione.

Nou!!: Grec antic і Hiant · Veure més »

Hiarbes

Hiarbes o Hiarbas, i també Iarbas (en llatí Hiarbas, en grec antic Ἱάρβας) va ser rei de Numídia potser de l'any 84 aC al 82 aC.

Nou!!: Grec antic і Hiarbes · Veure més »

Hièrocles (ministre)

Hièrocles (en llatí Hierocles, en grec), va ser un esclau d'origen cari que es va convertir en conductor de carros i com a tal va atreure l'atenció de l'emperador Elagàbal.

Nou!!: Grec antic і Hièrocles (ministre) · Veure més »

Hièrocles (procònsol)

Hièrocles (en llatí Hierocles, en grec), va ser un procònsol romà primer de Bitínia i després d'Alexandria en temps de l'emperador Dioclecià (284 a 305).

Nou!!: Grec antic і Hièrocles (procònsol) · Veure més »

Hièrocles d'Alabanda

Hièrocles d'Alabanda (en llatí Hierocles, en grec), va ser un retòric grec nadiu d'Alabanda a Cària germà d'un orador notable de nom Menecles.

Nou!!: Grec antic і Hièrocles d'Alabanda · Veure més »

Hièrocles d'Hil·larima

Hièrocles d'Hil·larima, en llatí Hierocles, en grec antic, fou un filòsof grec que segons Esteve de Bizanci era atleta de jove, nascut a Hyllarima a Cària.

Nou!!: Grec antic і Hièrocles d'Hil·larima · Veure més »

Hièrocles de Cària

Hièrocles de Cària (en llatí Hierocles en grec antic Ἱεροκλῆς), era un cari cap de mercenaris que va formar part de la guarnició dels forts d'Atenes sota Demetri Poliorcetes.

Nou!!: Grec antic і Hièrocles de Cària · Veure més »

Hibla Inferior

Hibla Inferior (en grec antic Ὕβλα ἡ ἐλάττων 'Hybla é élátton' segons Esteve de Bizanci) també coneguda per Hera o Heraea (grec Ἥρα, Ἡραία) era una antiga una ciutat de Sicília molt menys coneguda que les altres ciutats amb el mateix nom.

Nou!!: Grec antic і Hibla Inferior · Veure més »

Hibla Menor

Hibla Menor o Megara Hibla (en grec antic Ὕβλα ἡ μικρὰ segons Esteve de Bizanci o Ὕβλα ἡ Γερεάτις segons Pausànias) era una antiga ciutat de Sicília que estava estretament relacionada amb la colònia que Mègara havia establert a l'illa, Mègara Hiblea, i potser era era la mateixa.

Nou!!: Grec antic і Hibla Menor · Veure més »

Hibrees de Creta

Hibrees de Creta o potser Híbries, (en llatí Hibrias, en grec antic) fou un poeta líric grec nascut a l'illa de Creta.

Nou!!: Grec antic і Hibrees de Creta · Veure més »

Hibrees de Milasa

Hibrees de Milasa (en llatí Hybreas, en grec) va ser un gran orador nadiu de Milasa a Cària.

Nou!!: Grec antic і Hibrees de Milasa · Veure més »

Hicesi (escriptor)

Hicesi (en llatí Hicesius, en grec antic), fou un escriptor grec mencionat per Climent d'Alexandria com a autor d'un llibre sobre misteris religiosos en el qual incidentalment descriu alguns ritus de la religió dels escites.

Nou!!: Grec antic і Hicesi (escriptor) · Veure més »

Hicesi (metge)

Hicesi (en llatí Hicesius, en grec antic), va ser un metge grec que va viure probablement al final del.

Nou!!: Grec antic і Hicesi (metge) · Veure més »

Hicetes de Leontins

Hicetes de Leontins (en llatí Hicetas, en grec antic Ἱκέτας o Ἱκέτης) fou un governant grec nascut a Siracusa, contemporani de Dionís el Jove, i de Timoleó de Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Hicetes de Leontins · Veure més »

Hicetes de Siracusa

Hicetes de Siracusa (en llatí Hicetas, en grec antic) fou un governant grec nascut a Siracusa i tirà d'aquesta ciutat entre el govern d'Agàtocles i el de Pirros de l'Epir.

Nou!!: Grec antic і Hicetes de Siracusa · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Grec antic і Hidrogen · Veure més »

Hienes

Les hienes (Hyaenidae) són mamífers carnívors terrestres mitjanament grans que habiten Àfrica, Aràbia, Àsia i al subcontinent indi, i pertanyen a la família Hyaenidae, la qual està formada per quatre espècies: el pròteles, la hiena bruna, la hiena tacada i la hiena ratllada.

Nou!!: Grec antic і Hienes · Veure més »

Hieràpolis de Frígia

Hieràpolis (en grec antic Ἱεράπολις, 'ciutat sagrada') és una antiga ciutat grecoromana de Frígia, a la província de Denizli (Turquia).

Nou!!: Grec antic і Hieràpolis de Frígia · Veure més »

Hieràtic

Escriptura hieràtica: el Papir Ebers Lescriptura hieràtica és un tipus de grafia formal que va sorgir quan els escribes de l'antic Egipte van voler augmentar la velocitat d'escriptura, simplificant els jeroglífics.

Nou!!: Grec antic і Hieràtic · Veure més »

Hieró (escriptor)

Hieró (en llatí Hieron, en grec) fou un escriptor grec sobre temes de veterinària, de data desconeguda, entre el i el.

Nou!!: Grec antic і Hieró (escriptor) · Veure més »

Hieró d'Atenes

Hieró d'Atenes (en llatí Hieron, en grec antic Ἱέρων) fou un polític atenenc, un dels Trenta Tirans establerts a Atenes el 404 aC.

Nou!!: Grec antic і Hieró d'Atenes · Veure més »

Hieró de Laodicea

Hieró de Laodicea (en llatí Hieron, en grec antic Ἱέρων) fou un ric ciutadà de Laodicea de Frígia, distingit per la seva riquesa, que va fer importants donatius a la seva ciutat natal amb els quals es van construir nombroses edificacions.

Nou!!: Grec antic і Hieró de Laodicea · Veure més »

Hieri

Hieri (en llatí Hierius, en grec antic) va ser un retòric grec natural d'Atenes mencionat per Agustí d'Hipona a les seves Confessiones (4.14) i que també menciona Suides (s. v.), però per altra banda és absolutament desconegut.

Nou!!: Grec antic і Hieri · Veure més »

Hierofanta

Un hierofanta en les religions gregues i romanes és un sacerdot, especialment el que inicia en les misteris sagrats.

Nou!!: Grec antic і Hierofanta · Veure més »

Hierogàmia

group.

Nou!!: Grec antic і Hierogàmia · Veure més »

Hieromènia

Hieromènia (en grec antic ἱερομηνία), que significa "temporada sagrada", era el nom del període del mes on començaven les festes sagrades de l'antiga Grècia i els estats estaven obligats a suspendre totes les accions hostils i bèl·liques.

Nou!!: Grec antic і Hieromènia · Veure més »

Hieromneme

A la mitologia grega, Hieromneme (grec antic Ἱερομνήμη, Hieromnēme) era una nàiade filla del déu-riu Simois.

Nou!!: Grec antic і Hieromneme · Veure més »

Hieroteu (poeta)

Hieroteu, en llatí Hierotheus, en grec antic, fou un poeta grec autor d'un poema format per 233 línies bàrbares iàmbiques, sobre alquímia, titulat, i en llatí De Divina et Sacra Arte.

Nou!!: Grec antic і Hieroteu (poeta) · Veure més »

Hietos

Hietos (en grec antic Ὕηττος) era una ciutat de Beòcia que es deia que l'havia fundat un argiu de nom Hietos (o Hiet), el primer home que en va matar un altre quan va trobar la seva dona cometent adulteri, i va ser desterrat a Beòcia.

Nou!!: Grec antic і Hietos · Veure més »

Higiea (mitologia)

Higiea i Asclepi Higiea (en grec antic Ὑγίεια, "salut") en la mitologia grega és la personificació de la salut.

Nou!!: Grec antic і Higiea (mitologia) · Veure més »

Hikses

Segon Període Intermedi d'Egipte Els hikses (en grec antic Ὑκσώς, Ὑξώς) van ser un poble asiàtic, probablement semita, que va governar Egipte des d'aproximadament l'any 1750 aC fins al 1550 aC.

Nou!!: Grec antic і Hikses · Veure més »

Hilari de Bitínia

Hilari de Bitínia (en llatí Hilarius, en grec) fou un pintor i filòsof grec que va viure durant el regnat de l'emperador Valent (364-379).

Nou!!: Grec antic і Hilari de Bitínia · Veure més »

Hilari de Frígia

Hilari de Frígia (en grec antic,, Hilários) va ser un endeví i intèrpret d'oracles que, juntament amb el seu col·lega Patrici és citat per l'historiador Ammià Marcel·lí.

Nou!!: Grec antic і Hilari de Frígia · Veure més »

Hilas

s. Hilas (en grec antic Ὕλας), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tiodamant, rei dels driops, i de Menòdice.

Nou!!: Grec antic і Hilas · Veure més »

Hilària

Mediolanum, datada cap al 200–400 de l'era cristiana, actualment al Museu arqueològic de Milà. Hilària o les Hilàries (en llatí Hilaria, en grec antic ἱλαρός, les dues paraules amb el significat d'alegria) va ser el nom donat originalment a qualsevol dia de festa o celebració.

Nou!!: Grec antic і Hilària · Veure més »

Hil·los

Hil·los (en grec antic Ὕλλος), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hèracles i de Deianira, nascut a la ciutat de Calidó, a Etòlia.

Nou!!: Grec antic і Hil·los · Veure més »

Hile (Xipre)

Hile (grec antic: Ὕλη, Ile; llatí: Hyle) fou una ciutat de Xipre esmentada per Esteve de Bizanci, que diu que s'hi adorava Apol·lo i que hi era anomenat Apol·lo Hileta o Hilata.

Nou!!: Grec antic і Hile (Xipre) · Veure més »

Hile de Lòcrida

Hile (en grec antic Ὕλη, en llatí Hyle) era una ciutat de la Lòcrida Ozòlia que menciona Esteve de Bizanci, i que potser hauria donat nom al riu Hylaethos (Hilaethus).

Nou!!: Grec antic і Hile de Lòcrida · Veure més »

Hileu

Hileu (en grec antic Ὑλαιος), va ser segons la mitologia grega, un dels centaures d'Arcàdia que va provar de raptar Atalanta.

Nou!!: Grec antic і Hileu · Veure més »

Hilor

Hilor o Hilors (en grec antic ὑλωροί, ὑληωροί) eren uns oficials de l'antiga Grècia que tenien encarregada la vigilància dels boscos, segons diu Hesiqui de Milet.

Nou!!: Grec antic і Hilor · Veure més »

Himalia (nimfa)

Himalia (en grec antic Ἱμαλία), la Molinera, és una nimfa de Rodes, que va ser fecundada per Zeus quan aquest va prendre la forma de pluja, després de la victòria contra els Titans.

Nou!!: Grec antic і Himalia (nimfa) · Veure més »

Himera del sud

Himera del sud (en grec antic Ἱμέρας 'Himéras') era el més important dels dos rius de Sicília anomenats Himera.

Nou!!: Grec antic і Himera del sud · Veure més »

Himeri (general)

Himeri (en llatí Himerius, en grec antic Ἱμέριος) va ser un general d'origen traci que va servir a l'exèrcit romà d'Orient de l'emperador Justinià I. Apareix esmentat a les lluites que es van produir a Àfrica contra els vàndals i més tard apareix a Rhegium a Itàlia, segons diu l'historiador Procopi.

Nou!!: Grec antic і Himeri (general) · Veure més »

Himeri de Nicomèdia

Himeri de Nicomèdia (en llatí Himerius, en grec antic Ἱμέριος) va ser un religiós grec, nomenat bisbe de Nicomèdia l'any 432 quan el bisbe Nestori va ser deposat d'aquesta seu per disposició de l'emperador Maximià.

Nou!!: Grec antic і Himeri de Nicomèdia · Veure més »

Himilcó

Himilcó (en llatí Himilco, en grec antic Ἱμίλκων) va ser un nom corrent cartaginès.

Nou!!: Grec antic і Himilcó · Veure més »

Himilcó (206 aC)

Himilcó (en llatí Himilco, en grec antic Ἱμίλκων) va ser un general cartaginès que va dirigir la guarnició púnica de Castulo (Hispània) l'any 206 aC.

Nou!!: Grec antic і Himilcó (206 aC) · Veure més »

Himilcó (214 aC)

Himilcó (en llatí Himilco, en grec antic Ἱμίλκων) va ser un general cartaginès que va dirigir les forces a Sicília durant la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Grec antic і Himilcó (214 aC) · Veure més »

Himilcó (216 aC)

Himilcó (en llatí Himilco, en grec antic Ἱμίλκων) va ser un militar cartaginès, oficial a l'exèrcit d'Anníbal, que va conquerir la ciutat de Petèlia al Bruttium l'any 216 aC després d'un setge d'uns quants mesos en els quals els assetjats van patir severament de fam, segons diu Titus Livi.

Nou!!: Grec antic і Himilcó (216 aC) · Veure més »

Himilcó (senador)

Himilcó (en llatí Himilco, en grec antic Ἱμίλκων) va ser un senador cartaginès que menciona Titus Livi.

Nou!!: Grec antic і Himilcó (senador) · Veure més »

Himilcó el Navegant

Himilcó (en llatí Himilco, en grec antic Ἱμίλκων) va ser un navegant cartaginès que Plini el Vell diu que va dirigir un viatge de descobriment des de Gades cap al nord, per la costa occidental d'Europa al mateix temps que Hannó el Navegant feia el seu viatge al sud.

Nou!!: Grec antic і Himilcó el Navegant · Veure més »

Himilcó Famees

Himilcó Famees (en llatí Himilco Phameas o Phamaeas, en grec antic Ἱμίλκων Φαμαίας o Φαμέας) va ser un general cartaginès que va dirigir la cavalleria cartaginesa a la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Grec antic і Himilcó Famees · Veure més »

Hipana

Hipana (grec: Ὕπανα, "Hípana") o Hipania (grec: Ὑπάνεια, "Hipáneia") era una ciutat a l'interior de Trifília, a l'Èlide, que es va rendir a Filip V de Macedònia durant la guerra social.

Nou!!: Grec antic і Hipana · Veure més »

Hiparí (pare de Dió)

Hipparí (en llatí Hipparinus, en grec antic Ἱππαρῖνος) fou un siracusà pare de Dió de Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Hiparí (pare de Dió) · Veure més »

Hiparc (càrrec)

Hiparc (en llatí Hipparchus, en grec antic ἵππαρχος) era un grau militar de l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Hiparc (càrrec) · Veure més »

Hiparc (poeta)

Hiparc (en llatí Hipparchus, en grec antic Ἵππαρχος), fou un poeta còmic atenenc que Suides situa a la vella comèdia, però segons el que afegeix, que els seus drames tractaven sobre matrimonis i a partir dels títols existents de les seves obres, Ἀνασωζόμενοι, Παννυχίς, Θαἷς, i Ζωγράφος, és evident que Hiparc era més aviat de la nova comèdia.

Nou!!: Grec antic і Hiparc (poeta) · Veure més »

Hiparc (tirà)

Hiparc d'Atenes (en llatí Hiparchus, en grec antic Ἱππάρχος) (Atenes ? - 514 aC) va ser un atenenc de la família dels Pisistràtides, fill menor del tirà Pisístrat que en morir va deixar el poder als seus dos fills: Hípies, el primogènit, i Hiparc.

Nou!!: Grec antic і Hiparc (tirà) · Veure més »

Hiparc de Colarges

Hiparc de Colarges (en llatí Hipparchus, en grec antic), era un membre de la dinastia dels Pisistràtides, nascut a Colarges a Àtica, parent llunyà d'Hiparc fill de Pisístrat.

Nou!!: Grec antic і Hiparc de Colarges · Veure més »

Hiparc de Tebes

Hiparc (en llatí Hipparchus, en grec antic Ἵππαρχος) fou un filòsof grec pitagòric originari de Tebes, contemporani de Lisis, el mestre d'Epaminondes, circa el 380 aC.

Nou!!: Grec antic і Hiparc de Tebes · Veure més »

Hipas

Segons la mitologia grega, Hipas (en grec antic Ἴππασος), va ser un heroi, fill de Ceix, rei de Traquínia.

Nou!!: Grec antic і Hipas · Veure més »

Hipasi

Hippasi (en llatí Hippasius, en grec) fou un cirurgià i veterinari grec del o que va escriure algunes obres sobre cirurgia veterinària de les que només es conserven alguns fragments, que es troben a la col·lecció d'escriptors d'aquest tema publicats en llatí per Joannes Ruellius a París el 1530, i en grec per Simon Grynaeus a Basilea el 1537.

Nou!!: Grec antic і Hipasi · Veure més »

Hipàcia

Hipàcia (grec antic: Ὑπατία, Hipatia; nascuda cap al 350-370 i morta el 415) fou una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte.

Nou!!: Grec antic і Hipàcia · Veure més »

Hipàgores

Hipàgores (en llatí Hippagoras, en grec antic) fou un escriptor grec, esmentat per Ateneu de Naucratis (Deipnosophistae XIV. p. 1630 A) que va escriure un tractat titulat.

Nou!!: Grec antic і Hipàgores · Veure més »

Hipàl·lage

La hipàl·lage (del grec clàssic υπαλλαγή, 'substitució') és una figura retòrica que consisteix a desplaçar del lloc propi un adjectiu, de manera que el poeta el situa al costat d'un altre substantiu present en el context immediat.

Nou!!: Grec antic і Hipàl·lage · Veure més »

Hipèrbol

Hipèrbol (en llatí Hyperbolus, en grec antic) fou un polític i demagog atenenc fill d'Antífanes o potser de Cremes i germà de Caró, que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Hipèrbol · Veure més »

Hipèrides

Hipèrides (en llatí Hyperides, en grec antic Ὑπερείδης o Ὑπερίδης) fou un famós orador atenenc del fill de Glaucip, nascut a la demos de Còl·litos.

Nou!!: Grec antic і Hipèrides · Veure més »

Hipòbot

Hipòbot (en llatí Hippobotus, en grec antic) fou un escriptor grec mencionat sovint per Diògenes Laerci.

Nou!!: Grec antic і Hipòbot · Veure més »

Hipòclides

Hipòclides（en grec antic Hippoclides), fill de Tisansdre, va ser un atenenc descendent dels Cipsèlides, que tenien per origen Cípsel de Corint. Era un noble atenenc que el 566-565 aC. va ser arcont epònim. Durant el seu mandat es va construir l'Estàtua d'Atena Prómakhos a Atenes amb motiu del festival de les Panatenees. De jove va anar a la cort de Clístenes com un dels pretendents de la seva filla Agarista. Com que era ric i d'aspecte agraciat, Clístenes estava disposat a donar-li preferència. Al final de les competicions només quedaven ell i Megacles. Heròdot explica que durant un Simpòsium on també hi participava Clístenes, es va emborratxar i va ballar damunt d'una taula unes danses espartanes que imitaven marxes militars i unes altres d'atenenques, i, amb el cap sobre la taula, va aixecar les cames seguint la música de la flauta. Això es va considerar indecent i es va descartar la boda amb Agarista. Hipòclides, quan ho va saber, va dir: οὐ φροντὶς 'Ιπποκλείδῃ, (a Hipòclides no l'importa això). El militar anglès T. E. Lawrence tenia la frase οὐ φροντίς escrita damunt de la seva porta.

Nou!!: Grec antic і Hipòclides · Veure més »

Hipòcrates

Hipòcrates (Hipokrates; nascut cap al 460 aC i mort cap al 370 aC) fou un metge grec del segle de Pèricles (Grècia clàssica).

Nou!!: Grec antic і Hipòcrates · Veure més »

Hipòcrates (escriptor)

Hipòcrates (en llatí Hippocrates, en grec) fou un escriptor grec que va escriure sobre temes de veterinària, i que se suposa que hauria viscut a la meitat del.

Nou!!: Grec antic і Hipòcrates (escriptor) · Veure més »

Hipòcrates (general)

Hipòcrates (en llatí Hippocrates, en grec antic) fill d'Arifró, era un militar atenenc elegit estrateg juntament amb Demòstenes en el vuitè any de la guerra del Peloponès, el 424 aC.

Nou!!: Grec antic і Hipòcrates (general) · Veure més »

Hipòcrates d'Esparta

Hipòcrates d'Esparta (en llatí Hippocrates, en grec antic) fou un militar espartà que es menciona per primer cop quan va ser enviat amb Epícles a Eubea per incorporar-se a la flota d'Hegesàndrides, després de la derrota de Míndar a Cinossema l'any 411 aC.

Nou!!: Grec antic і Hipòcrates d'Esparta · Veure més »

Hipòcrates de Siracusa

Hipòcrates (en llatí Hippocrates, en grec antic) fou un militar cartaginès però grec per part de pare i nascut a Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Hipòcrates de Siracusa · Veure més »

Hipòcrates I

Hipòcrates I (en llatí Hippocrates, en grec) fou el quinzè descendent d'Asclepi i formava part, per tant, de la família dels Asclepíades.

Nou!!: Grec antic і Hipòcrates I · Veure més »

Hipòcrates III

Hipòcrates III (en llatí Hippocrates, en grec) fou el dinovè membre de la família dels Asclepíades que va viure probablement al segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Hipòcrates III · Veure més »

Hipòcrates IV

Hipòcrates IV (en llatí Hippocrates, en grec) va ser, segons Galè, fill de Dracó I i net del gran metge Hipòcrates.

Nou!!: Grec antic і Hipòcrates IV · Veure més »

Hipòcrates V

Hipòcrates V (en llatí Hippocrates, en grec) fou un metge del llinatge dels Asclepíades, esmentat per Suides.

Nou!!: Grec antic і Hipòcrates V · Veure més »

Hipòcrates VII

Hipòcrates VII (en llatí Hippocrates, en grec) fou un metge de la dinastia dels Asclepíades, esmentat per Suides.

Nou!!: Grec antic і Hipòcrates VII · Veure més »

Hipòlit

''La mort d'Hipòlit'', de Lawrence Alma-Tadema (1836–1912). A la mitologia grega, Hipòlit (en grec antic Ἱππόλυτος / Hippólutos, d'ἵππος / híppos, 'cavall' i de λύειν / lúein, 'desfermar' o 'deslligar', i que significa 'el desfermador de cavalls'), va ser fill de l'heroi tebà Teseu i de la seva muller Hipòlita, reina de les amazones, o, en una altra versió del mite, fill d'Antíope, germana d'Hipòlita.

Nou!!: Grec antic і Hipòlit · Veure més »

Hipòlit (Eurípides)

Jean-Baptiste Lemoyne el Vell (1715) Hipòlit (en grec antic: Ἱππόλυτος στεφανοφόρος) és una tragèdia clàssica grega d'Eurípides, basada en el mite d'Hipòlit, fill de Teseu.

Nou!!: Grec antic і Hipòlit (Eurípides) · Veure més »

Hipòlit (fill de Ròpal)

Hipòlit (en grec antic Ἱππόλυτος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Ròpal i net de Festos.

Nou!!: Grec antic і Hipòlit (fill de Ròpal) · Veure més »

Hipòlita

Hipòlita, en grec antic Ἱππολύτη, segons la mitologia grega fou reina de les amazones, identificada sovint amb Antíope.

Nou!!: Grec antic і Hipòlita · Veure més »

Hipòloc (fill de Bel·lerofont)

Hipòloc (en grec antic Ίππόλοχος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec d'origen lici, fill de Bel·lerofont i de Filònoe.

Nou!!: Grec antic і Hipòloc (fill de Bel·lerofont) · Veure més »

Hipòloc d'Atenes

Hipòloc (en llatí Hippolochus, en grec antic) fou un dels Trenta Tirans que van governar a Atenes breument el 404/403 aC, després de la guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Hipòloc d'Atenes · Veure més »

Hipòloc de Tessàlia

Hipòloc (en llatí Hippolochus, en grec antic Ἱππόλοχος) fou un militar tessali que va dirigir un cos de cavalleria al servei de Ptolemeu IV Filopàtor (222-205 aC).

Nou!!: Grec antic і Hipòloc de Tessàlia · Veure més »

Hipòmenes

Hipòmenes, (en grec antic Ἰππομένης) segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Megareu, cabdill d'Onquest, i de Mèrope.

Nou!!: Grec antic і Hipòmenes · Veure més »

Hipònax (gramàtic)

Hiponax d'Efes (en llatí Hipponax, en grec antic) fou un escriptor i gramàtic grec d'època desconeguda, que és esmentat per Ateneu com l'autor d'una col·lecció de sinònims que s'ha perdut (Deipnosophistae 11. 480f).

Nou!!: Grec antic і Hipònax (gramàtic) · Veure més »

Hipònic I

Hipònic I (en llatí Hipponicus, en grec antic Ἱππόνικος) fou un destacat ciutadà atenenc.

Nou!!: Grec antic і Hipònic I · Veure més »

Hipònic II

Hipònic II (en llatí Hipponicus, en grec antic Ἱππόνικος) de sobrenom Ammon era fill de Càl·lies I i formava part de la família Càl·lies-Hipònic.

Nou!!: Grec antic і Hipònic II · Veure més »

Hipònic III

Hipònic III (en llatí Hipponicus, en grec antic Ἱππόνικος) era un militar atenenc fill de Càl·lies II i d'Elpinice, filla de Milcíades el Jove.

Nou!!: Grec antic і Hipònic III · Veure més »

Hipònides

Hipònides (en llatí Hipponoidas, en grec antic Ἱππονοίδας) fou un militar espartà oficial del rei Agis II i va combatre a la batalla de Mantinea contra els argius i els seus aliats l'any 418 aC.

Nou!!: Grec antic і Hipònides · Veure més »

Hipònoe

Hipònoe (en grec antic Ἱππονόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Hipònoe · Veure més »

Hipòstasi (filosofia)

Hipòstasi en filosofia és el fet d'atribuir a paraules o pensaments la qualitat de substància sinó d'existència física que no necessàriament tenen.

Nou!!: Grec antic і Hipòstasi (filosofia) · Veure més »

Hipòstrat (escriptor)

Hipòstrat (en llatí Hippostratus, en grec antic) fou un escriptor que es menciona en uns escolis a Píndar com a ("un genealogista de la gent de Sicília").

Nou!!: Grec antic і Hipòstrat (escriptor) · Veure més »

Hipòstrat (filòsof)

Hipòstrat (en llatí Hippostratus, en grec antic) fou un filòsof pitagòric grec nadiu de Crotona a la Magna Grècia.

Nou!!: Grec antic і Hipòstrat (filòsof) · Veure més »

Hipòstrat (militar)

Hipòstrat (en llatí Hippostratus, en grec antic) fou un militar macedoni que va servir sota Antígon el borni.

Nou!!: Grec antic і Hipòstrat (militar) · Veure més »

Hipòtoe (nereida)

Hipòtoe (en grec antic Ἱπποθόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Hipòtoe (nereida) · Veure més »

Hipe

Hipe (en grec antic Ἵππη) va ser, segons la mitologia grega, una filla del centaure Quiró.

Nou!!: Grec antic і Hipe · Veure més »

Hiperantes

Hiperantes (en grec) fou un príncep persa, fill del rei Darios I el Gran de Pèrsia i de Frataguna, filla d'Artanes.

Nou!!: Grec antic і Hiperantes · Veure més »

Hiperbi

Hiperbi (en llatí Hyperbius, en grec antic Ὑπέρβιος) fou un artista grec natural de la ciutat de Corint al que s'atribueix l'invent de les rajoles per construir muralles, juntament amb Agroles i Eurial.

Nou!!: Grec antic і Hiperbi · Veure més »

Hiperequi (militar)

Hiperequi (en llatí Hyperechius, en grec) fou un oficial romà d'origen grec que va dirigir un cos de forces enviat per Procopi, revoltat i proclamat emperador el 366, per oposar-se a Valent.

Nou!!: Grec antic і Hiperequi (militar) · Veure més »

Hiperequi d'Alexandria

Hiperequi (en llatí Hyperechius, en grec Ὑπερέχιος) fou un escriptor i gramàtic grec d'Alexandria a Egipte que va viure en temps de l'emperador Marcià (450-457) i que va escriure alguns llibres sobre temes gramaticals que són esmentats a Suides.

Nou!!: Grec antic і Hiperequi d'Alexandria · Veure més »

Hipermnestra

Hipermnestra (en grec antic Ὑπερμνήστρα), en la mitologia grega, va ser una de les danaides, casada amb Linceu, fill d'Egipte.

Nou!!: Grec antic і Hipermnestra · Veure més »

Hipermnestra (Filla de Testi)

Hipermnestra (en grec antic Ὑπερμνήστρα), segons la mitologia grega, era una heroïna, filla de Testi.

Nou!!: Grec antic і Hipermnestra (Filla de Testi) · Veure més »

Hipertròfia mamària

La hipertròfia mamària o hipermàstia, és una afecció mèdica rara dels teixits connectius de la mama en la qual els pits es fan excessivament grans.

Nou!!: Grec antic і Hipertròfia mamària · Veure més »

Hipeu

Hipeu (en llatí Hippeus, en grec antic) fou un pintor grec que va treballar a Atenes.

Nou!!: Grec antic і Hipeu · Veure més »

Hipo

Hipo o Hippo (en grec antic Ἱππών) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Grec antic і Hipo · Veure més »

Hipocaust

'''Hipocaust''' a Xanten (Alemanya) Un hipocaust (del llatí hypocaustum, i aquest del grec ὑπόκαυστον hypókauston) és una cambra subterrània utilitzada per escalfar la cambra de sobre, emprada a l'època romana, sobretot a les termes.

Nou!!: Grec antic і Hipocaust · Veure més »

Hipocle

Hipocle (en llatí Hippoclus, en grec antic Ἵπποκλος) fou un governant grec, tirà de Làmpsac.

Nou!!: Grec antic і Hipocle · Veure més »

Hipocles

Hipocles (en llatí Hippocles, en grec antic) fill de Menip, fou un estrateg atenenc.

Nou!!: Grec antic і Hipocles · Veure més »

Hipocoont

Segons la mitologia grega, Hipocoont (en grec antic Ἱπποκόων, "el cavaller") fou un rei d'Esparta, fill d'Èbal i d'una nimfa anomenada Bàcia.

Nou!!: Grec antic і Hipocoont · Veure més »

Hipocosmet

Hipocosmet (en grec antic ὑποκοσμηταί), llatí hypocosmetae) era un antic ofici grec que apareix sovint a les inscripcions trobades especialment a Atenes, i que es desenvolupava a l'època de l'Imperi Romà. Era l'ajudant del κοσμητής ("kosmetés") que en aquella època era l'oficial principal que regulava els exercicis al gimnàs.

Nou!!: Grec antic і Hipocosmet · Veure més »

Hipodamia (muller de Pirítous)

Segons la mitologia grega, Hipodamia (en grec antic Ἱπποδάμεια Hipodámeia) era el nom de la filla de Butes (o d'Adrast) que va ser l'esposa de Pirítous, rei dels làpites.

Nou!!: Grec antic і Hipodamia (muller de Pirítous) · Veure més »

Hipopòtam

L'hipopòtam (Hippopotamus amphibius) és un mamífer semiaquàtic de grans dimensions i dieta majoritàriament herbívora que viu a l'Àfrica subsahariana.

Nou!!: Grec antic і Hipopòtam · Veure més »

Hipotàlem

L'hipotàlem (del grec ὑπό, sota, i θάλαμος, tàlem) és una porció del cervell que conté una petita quantitat de nuclis amb funcions ben diverses.

Nou!!: Grec antic і Hipotàlem · Veure més »

Hipoteca

Una hipoteca és un dret real de garantia, la forma més comuna de finançar la compra d'un primer habitatge.

Nou!!: Grec antic і Hipoteca · Veure més »

Hipparí de Siracusa

Hipparí (en llatí Hipparinus, en grec antic Ἱππαρῖνος) fou un siracusà fill de Dionís el Vell de Siracusa i d'Aristòmaca.

Nou!!: Grec antic і Hipparí de Siracusa · Veure més »

Hippemolgis

Els hippemolgis (en grec antic), són un conjunt de tribus mítiques d'origen escita, esmentades a la Ilíada d'Homer.

Nou!!: Grec antic і Hippemolgis · Veure més »

Hippophae

Hippophae és un gènere de plantes amb flors de l'ordre Rosales.

Nou!!: Grec antic і Hippophae · Veure més »

Hippopotamyrus

Hippopotamyrus (del grec hippopotamus, cavall de riu + myros, mascle de murènid) és un gènere de peixos de la família Mormyridae endèmica del continent Africà que, en funció de la seva morfologia, pot agrupar-se dins dels denominats «lluços del riu Nil» juntament amb el Brienomyrus, Mormyrops, Marcusenius, Petrocephalus y Pollimyrus.

Nou!!: Grec antic і Hippopotamyrus · Veure més »

Hippos

Mapa de la Decàpolis (ciutats en vermell). Hippos Hippos (en llatí Hippus, en grec antic Ἵππος 'cavall') era una ciutat de la Decàpolis de Palestina, a uns 30 estadis a l'est del llac de Tiberíades.

Nou!!: Grec antic і Hippos · Veure més »

Hippotis

Hippotis (en grec antic Ἱππόται) era una antiga polis (ciutat estat) de Beòcia.

Nou!!: Grec antic і Hippotis · Veure més »

Hipsaltes

Els hipsaltes (en llatí Hypsaltae, en grec antic Ύψαλταί) eren una de les tribus de Tràcia que menciona Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Hipsaltes · Veure més »

Hipsícrates (escriptor)

Hipsícrates (en llatí Hypsicrates, en grec) va ser un escriptor i gramàtic romà contemporani de Marc Terenci Varró.

Nou!!: Grec antic і Hipsícrates (escriptor) · Veure més »

Hipsícrates d'Amisos

Hipsícrates d'Amisos (en llatí Hypsicrates, en grec) va ser un historiador grec nadiu d'Amisos al Pont.

Nou!!: Grec antic і Hipsícrates d'Amisos · Veure més »

Hipsípile

Hipsípile salva a Toant Segons la mitologia grega, Hipsípile (en grec antic Ὑψιπύλη), fou una reina de Lemnos, filla de Toant i de Mirina.

Nou!!: Grec antic і Hipsípile · Veure més »

Hipseu (mitologia)

Hipseu (en grec antic Ὑψεύς) va ser, segons la mitologia grega, un rei dels làpites, fill del déu-riu Peneu i de la nàiade Creüsa.

Nou!!: Grec antic і Hipseu (mitologia) · Veure més »

Hipsicratea

Hipsicratea (en grec antic Ὑψικράτεια) va ser una de les concubines i posteriorment esposa de Mitridates VI Eupator, amb qui va governar el Regne del Pont i a qui acompanyà a l'exili.

Nou!!: Grec antic і Hipsicratea · Veure més »

Hircà II

Hircà II (en llatí Hyrcanus, en grec antic Ὑρκανός) (s.II aC - 30 aC) va ser gran sacerdot, rei dels jueus i etnarca.

Nou!!: Grec antic і Hircà II · Veure més »

Hirmine

Hirmine (en grec antic Ὑρμίνη) era una ciutat de l'Èlida situada vora la costa, de la que Homer diu que era una de les ciutats dels epeus.

Nou!!: Grec antic і Hirmine · Veure més »

Hirneto

Hirneto (en grec antic Ὑρνηθώ), segons la mitologia grega era filla de Temen, rei d'Argos, i descendent d'Hèracles.

Nou!!: Grec antic і Hirneto · Veure més »

Hirtacina

Irtakina o Yrtakina (en grec antic Υρτακίνα) va ser una ciutat al sud-oest de l'illa grega de Creta, que segons Claudi Ptolemeu i Esteve de Bizanci estava situada al sud-est de Polirrènia i a l'oest de Lappa.

Nou!!: Grec antic і Hirtacina · Veure més »

Hismó

Hismó (en grec antic Ὕσμων) va ser un atleta de l'antiga Grècia nascut a Elis.

Nou!!: Grec antic і Hismó · Veure més »

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Grec antic і Història · Veure més »

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Nou!!: Grec antic і Història d'Itàlia · Veure més »

Història de Cartago

Extensió del territori cartaginès abans de la Primera Guerra Púnica. L'estudi de la història de Cartago es considera sovint problemàtic.

Nou!!: Grec antic і Història de Cartago · Veure més »

Història de Josep el fuster

La Història de Josep el fuster és un text apòcrif que ens ha arribat en llengua copta (en els dialectes bohàiric i sahídic) i en llengua àrab, encara que probablement va ser redactat inicialment en grec entre els segles IV i VI.

Nou!!: Grec antic і Història de Josep el fuster · Veure més »

Història de l'antic Egipte

La història de l'antic Egipte es divideix en diverses èpoques, des del període predinàstic fins al govern del període hel·lenístic.

Nou!!: Grec antic і Història de l'antic Egipte · Veure més »

Història de la ciència-ficció

''Science Fiction League'' va ser una de les primeres associacions de fans de ciència-ficció creada el 1934 per Hugo Gernsback al qual se li atribueix la popularitzacio del terme ciència-ficció. La història de la ciència-ficció ens parla de l'evolució d'un gènere literari de ficció especulativa que sol tractar els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, com ara ciència i tecnologia avançades, exploració espacial, viatges en el temps, universos paral·lels i vida extraterrestre.

Nou!!: Grec antic і Història de la ciència-ficció · Veure més »

Història de la Guerra del Peloponnès

Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.

Nou!!: Grec antic і Història de la Guerra del Peloponnès · Veure més »

Història de la psiquiatria

''La boja Meg'' (Dulle Griet) de Pieter Brueghel el Vell. 1562, Museu Mayer van der Bergh d'Anvers. La psiquiatria (grec, psyche: ànima, iatréia: curació) és una especialitat de la medicina dedicada a l'estudi, prevenció i tractament de les malalties mentals i els trastorns del comportament.

Nou!!: Grec antic і Història de la psiquiatria · Veure més »

Història de la xocolata

Grans de cacau, entesos com a moneda a les cultures de Mesoamèrica La història de la xocolata és la descripció seqüenciada d'esdeveniments sobre com s'ha propagat al llarg del món la xocolata des de la domesticació d'un arbre anomenat cacau (Theobroma cacao) originari de Mesoamèrica La seva elaboració procedeix del processament de la fruita del theobroma cacao.

Nou!!: Grec antic і Història de la xocolata · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Grec antic і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de les matemàtiques

La història de les matemàtiques relata l'evolució dels descobriments matemàtics al llarg de la història.

Nou!!: Grec antic і Història de les matemàtiques · Veure més »

Història de Mesopotàmia

La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Grec antic і Història de Mesopotàmia · Veure més »

Història de Sofia

Imatge aèria de Sofia La història de Sofia es remunta a uns segles aC i arriba fins al dia d'avui, i això la converteix en una de les ciutats més antigues d'Europa que encara subsisteix.

Nou!!: Grec antic і Història de Sofia · Veure més »

Història de Tessalònica

La Torre Blanca, un dels símbols de Tessalònica La història de Tessalònica o Salònica (en grec modern i antic, Θεσσαλονίκη, Thessaloníki; en judeocastellà, סלוניקה; en turc, Selânik; i en búlgar, Sólun) es refereix a la història de la segona ciutat en grandària de Grècia.

Nou!!: Grec antic і Història de Tessalònica · Veure més »

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Nou!!: Grec antic і Història de Tunísia · Veure més »

Història del budisme a l'India

Gran Stupa de Sanchi, situada a Sanchi, Madhya Pradesh, és un santuari budista a l'Índia. consulta.

Nou!!: Grec antic і Història del budisme a l'India · Veure més »

Història del sionisme

El sionisme és una ideologia política nacionalista, que va aparèixer a finals del, i que defensa la idea que el Poble jueu ha de tenir un Estat propi.

Nou!!: Grec antic і Història del sionisme · Veure més »

Història del suec

La història del suec és el progrés que portà de l'antic nòrdic medieval al suec actual.

Nou!!: Grec antic і Història del suec · Veure més »

Història del vi

El déu "Bacus" (segons els romans) o "Dionís" (segons els grecs). Pintat per Diego Velázquez La història del vi s'ha entrellaçat amb la història d'altres activitats humanes com l'agricultura, la gastronomia, les activitats lúdiques de les civilitzacions, així com de la humanitat mateixa.

Nou!!: Grec antic і Història del vi · Veure més »

Història del vol espacial

L'astronauta Piers Sellers durant la tercera activitat extravehicular de la missió STS-121 La història del vol espacial comprèn els intents de l'ésser humà d'explorar l'univers i els objectes celestes del sistema solar mitjançant l'enviament de dispositius robòtics (satèl·lits, sondes i robots) o naus espacials controlades pels equips humans a l'espai.

Nou!!: Grec antic і Història del vol espacial · Veure més »

Història vertadera

La Història vertadera (en grec antic: Ἀληθοῦς ἱστορίας λόγος ά καὶ) és una novel·la de Llucià del considerada el precedent clàssic de la literatura fantàstica i de la ciència-ficció.

Nou!!: Grec antic і Història vertadera · Veure més »

Històries (Heròdot)

Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.

Nou!!: Grec antic і Històries (Heròdot) · Veure més »

Histieu

Histieu (en llatí Histiaeus, en grec antic Ἱστιαῖος), mort l'any 494 aC, fou tirà de Milet.

Nou!!: Grec antic і Histieu · Veure més »

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Nou!!: Grec antic і Historiografia · Veure més »

Hodòmetre

Un hodòmetre mecànic amb el mesurador de recorregut per sota. Un hodòmetre (del grec ὁδός hodós "camí" i μέτρον metron "mesura") és un instrument de mesura que calcula la distància total o parcial recorreguda per un cos (generalment per un vehicle) a la unitat de longitud en la qual ha estat configurat (metres, milles).

Nou!!: Grec antic і Hodòmetre · Veure més »

Hodegus

Hodegus (en grec antic ὁδηγὸς) que vol dir "Guia" va ser una obra escrita contra els acèfals i altres heretges que reconeixien només una naturalesa en la persona de Crist.

Nou!!: Grec antic і Hodegus · Veure més »

Hodopoei

Hodopoei (en grec antic ὁδοποιοί) era el nom que tenien uns oficials públics d'Atenes encarregats del manteniment de les vies i camins.

Nou!!: Grec antic і Hodopoei · Veure més »

Holmos

Holmos (en llatí Holmi, en grec antic Ὅλμοι) era una ciutat de la costa de Cilícia a la Cilícia Tràquea, al sud-oest de Selèucia d'Isàuria.

Nou!!: Grec antic і Holmos · Veure més »

Holmos (Frígia)

Holmos (en llatí Holmi, en grec antic Ὅλμοι) era una ciutat de Frígia a la via entre Apamea i Iconi a l'entrada del pas del Taure.

Nou!!: Grec antic і Holmos (Frígia) · Veure més »

Holocaust

L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.

Nou!!: Grec antic і Holocaust · Veure més »

Holocè

LHolocèEn els parlars orientals.

Nou!!: Grec antic і Holocè · Veure més »

Holocèfals

Els holocéfals (Holocephali, gr. "que és tot cap") són una subclasse de peixos cartilaginosos (Chondrichthyes).

Nou!!: Grec antic і Holocèfals · Veure més »

Homeopatia

XIX. L'homeopatia (de l'alemany Homöopathie, i al seu torn del grec ὁμοῖος, homoios, «similar», i πάθεια, pátheia, «malaltia», «patiment») és un sistema de medicina alternativa considerat una pseudoteràpia basada en una pseudociència que empra preparats sense ingredients químicament actius.

Nou!!: Grec antic і Homeopatia · Veure més »

Homer de Bizanci

Homer de Bizanci (en llatí Homerus Byzantinus, en grec antic) va ser un gramàtic i poeta tràgic grec nadiu de Bizanci, que va viure en temps de Ptolemeu II Filadelf (cap a l'any 280 aC).

Nou!!: Grec antic і Homer de Bizanci · Veure més »

Homilita

La homilita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la gadolinita-datolita.

Nou!!: Grec antic і Homilita · Veure més »

Homo ergaster

Homo ergaster és una espècie extinta d'homínid que visqué fa entre 1,8 i 1,4 milions d'anys (les dates varien segons els autors, mètodes de datació, etc.). Per a algunes autoritats, és considerat com a variant dHomo erectus.

Nou!!: Grec antic і Homo ergaster · Veure més »

Homomallium

Homomallium és un gènere de molses de la família de les hipnàcies.

Nou!!: Grec antic і Homomallium · Veure més »

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Nou!!: Grec antic і Homosexualitat · Veure més »

Homosexualitat a l'antiga Roma

Detall de la copa Warren d'un jove sent penetrat per un home. Les fonts històriques disponibles sobre la pràctica de lhomosexualitat a l'antiga Roma, les seves actituds i l'acceptació del fet són abundants.

Nou!!: Grec antic і Homosexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Horapol·lo

Horapol·lo (en llatí Horapollo, en grec) va ser un escriptor i gramàtic grec, segons Suides molt destacat, originari de Phaenebythis a Egipte, que va ensenyar a Alexandria i després a Constantinoble en el regnat de Teodosi I el Gran (finals del i començaments del). Hauria escrit uns comentaris sobre Sòfocles, Alceu i Homer i un llibre titulat sobre els llocs consagrats als déus.

Nou!!: Grec antic і Horapol·lo · Veure més »

Hores

Les Hores (en grec antic ῟Ωραι Hōrai ‟els temps, les estacions”, llatinitzat Horae) són en la mitologia grega les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.

Nou!!: Grec antic і Hores · Veure més »

Hormona

L'oxitocina és una hormona Una hormona és principalment una substància que en els éssers vius pluricel·lulars regula i coordina l'activitat conjunta de les cèl·lules.

Nou!!: Grec antic і Hormona · Veure més »

Horus (escriptor)

Horus, en llatí Horus, en grec antic Ὦρος, fou un escriptor i gramàtic d'Alexandria a Egipte, esmentat per Suides.

Nou!!: Grec antic і Horus (escriptor) · Veure més »

Hossis

Els hossis o ossis (en llatí hossii o ossi, en grec antic Ὅσσιοι) eren un poble de la Sarmàcia europea que menciona Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Hossis · Veure més »

Hrihori Skovorodà

, nom complet amb patronímic Hryhórii Sàvitx Skorovodà (Григорій Савич Сковорода; Gregorius Sabbae filius Skovoroda), fou un destacat filòsof místic ucraînès, teòleg, poeta, pedagog i possiblement compositor de música litúrgica.

Nou!!: Grec antic і Hrihori Skovorodà · Veure més »

Humanitats

Les humanitats són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina.

Nou!!: Grec antic і Humanitats · Veure més »

Hunayn ibn Ishaq

Abu-Zayd Hunayn ibn Ishaq al-Ibadí, més conegut com a Hunayn ibn Ishaq al-Ibadí o, simplement, com a Hunayn ibn Ishaq, conegut a Occident i en llatí com a Johannitius (al-Hira, 809 - Bagdad, 873) fou un famós i influent savi assiri o àrab, metge i científic, conegut per la seva tasca en traduir obres mèdiques i científiques del grec antic a l'àrab durant l'edat d'or de l'islam.

Nou!!: Grec antic і Hunayn ibn Ishaq · Veure més »

Hvar (ciutat)

Hvar (en dialecte local: Hvor o For, en grec: Pharos, en llatí: Pharia, en italià: Lesina) és un municipi que dona nom a una illa de Dalmàcia, a Croàcia, situat al costat oposat de l'illa de Stari Grad.

Nou!!: Grec antic і Hvar (ciutat) · Veure més »

Hvar (illa)

Hvar (en dialecte čakavski: Hvor o bé For, en grec Pharos o bé Φάρος, en llatí Pharia, en italià Lesina) és una illa dàlmata situada al mar Adriàtic i que pertany al Comtat de Split-Dalmàcia de Croàcia.

Nou!!: Grec antic і Hvar (illa) · Veure més »

Hydruntum

Hydruntum, rarament Hydrus, (en grec antic Ὑδροῦς,Ὑδρούντιος) era una ciutat de l'antiga Calàbria a la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Grec antic і Hydruntum · Veure més »

Hygrophorus

Hygrophorus és un gènere d'agaràcies de la família de les higroforàcies.

Nou!!: Grec antic і Hygrophorus · Veure més »

Hylopetes

Hylopetes ('volador del bosc', en grec) és un gènere d'esquirols originaris del sud d'Àsia.

Nou!!: Grec antic і Hylopetes · Veure més »

Hyperopisus

Hyperopisus bebe (del grec Hyper, excés; pisus, humitat) és una espècie de peix de la família mormyridae endèmica d'Egipte, Etiòpia i Sudan.

Nou!!: Grec antic і Hyperopisus · Veure més »

Hypochilus thorelli

Teranyina de ''Hypochilus sp.'' Hypochilus thorelli és una espècie d'aranyes araneomorfes de la família dels hipoquílids (Hypochilidae).

Nou!!: Grec antic і Hypochilus thorelli · Veure més »

Iacetans

Els iacetans o jacetans (en llatí iaccetani, en grec antic Ἰακκετανοί) eren la més important de les petites tribus d'ibers situades al sud dels Pirineus, a la Tarraconensis.

Nou!!: Grec antic і Iacetans · Veure més »

Iaia de Cízic

Iaia de Cízic (en llatí Iaia, en grec Ιάια της Κυζίκου) (Cízic, Mísia, fl. c. 100 a.C.), posteriorment també coneguda com a Màrcia Severa, va ser una pintora de l'antiga Roma d'origen grec, considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell, juntament amb les pintores Irene, Calipso, Timareta, Aristareta i Olímpia.

Nou!!: Grec antic і Iaia de Cízic · Veure més »

Ialmen

Segons la mitologia grega, Ialmen (en grec antic Ἰάλμενος, Iálmenos), fou un heroi, fill d'Ares i d'Astíoque, filla d'Àctor.

Nou!!: Grec antic і Ialmen · Veure més »

Iambul

Iambul (en llatí Iambulus, en grec antic) fou un escriptor grec conegut per haver escrit un llibre sobre les estranyes formes i figures dels habitants de l'Índia, segons diu Joan Tzetzes.

Nou!!: Grec antic і Iambul · Veure més »

Iamphorina

Iamphorina era la capital dels medis (maedi) de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Iamphorina · Veure més »

Ianassa

Ianassa (en grec antic Ἰάνασσα) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Ianassa · Veure més »

Ianira

Ianira (en grec antic Ἰάνειρά) és, a la mitologia grega el nom de dos personatges femenins.

Nou!!: Grec antic і Ianira · Veure més »

Ianisc

Ianisc (en grec antic Ἰανίσκος) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Sició.

Nou!!: Grec antic і Ianisc · Veure més »

Iante

Iante (en grec antic Ἰάνθη), va ser segons la mitologia grega, una de les oceànides, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Iante · Veure més »

Iantinita

La iantinita és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Grec antic і Iantinita · Veure més »

Iapígia

Iapígia (en llatí Iapigia, en grec antic Ἰαπυγία) va ser el nom que els grecs van donar al sud-est d'Itàlia a la vora de la mar Adriàtica.

Nou!!: Grec antic і Iapígia · Veure més »

Iapigis

Els iapigis (en llatí Ĭāpyges, en grec antic Ἰάπυγες) eren un poble probablement d'origen il·liri, que habitava la part sud d'Itàlia i van donar nom al país (Iapígia).

Nou!!: Grec antic і Iapigis · Veure més »

Iapigyum promontorium

Vista del cap des del Santuari de Santa Maria de Finibus Terrae Iapigyum promontorium (en grec antic Ἄκρα Ἰαπυγία 'Akra Iapygia') és el nom romà del modern cap de Santa Maria de Leuca, que forma la punta sud-est d'Itàlia i separa el golf de Tàrent de la mar Adriàtica.

Nou!!: Grec antic і Iapigyum promontorium · Veure més »

Iapods

Iapods o Iapids (en llatí iapodes o iapydes, en grec antic Ἰάποδες o Ἰάπυδες) era una tribu del poble il·liri que vivia al nord de Dalmàcia i a l'est de Libúrnia.

Nou!!: Grec antic і Iapods · Veure més »

Iasió

Segons la mitologia grega, Iasió (en grec antic Ἰασίων), (o Jasió) fou un heroi, fill de Zeus i de la nimfa Electra.

Nou!!: Grec antic і Iasió · Veure més »

Iaso (filla d'Asclepi)

Iaso (en grec antic Ιασώ, "la curació") era en la mitologia grega, filla d'Asclepi, el déu de la salut, i germana d'Higiea (la salut) i de Panacea (que ho cura tot), i tenia per germans Macàon i Podaliri.

Nou!!: Grec antic і Iaso (filla d'Asclepi) · Veure més »

Iasos (fill d'Argos)

D'acord amb la mitologia grega, Iasos (en grec antic Ϊασος), fou un rei d'Argos, fill d'Argos i d'Ismene (però alguns el consideren fill de Tríopas).

Nou!!: Grec antic і Iasos (fill d'Argos) · Veure més »

Iastes

Els iastes (en llatí: iastae, en grec antic Ἰᾶσται) eren una tribu dels escites esmentada per Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Iastes · Veure més »

Iatis

Els iatis (llatí: Iatii; grec antic: Ἰάτιοι, Iàtioi) foren un poble que vivia al nord de Sogdiana i és esmentat per Plini el Vell (VI 16 s 18) i per Claudi Ptolemeu (VI 12 § 4).

Nou!!: Grec antic і Iatis · Veure més »

Iatralipta

Iatralipta (en grec antic Ἰατραλειπτής, en llatí iatralipta o iatroaliptes) era el nom donat a l'antiga Grècia i a l'antiga Roma als metges que practicaven la ciència anomenada ἰατραλειπτική ("iatraleiptiké") que significava literalment "metge que cura mitjançant la fricció o la unció", segons diu Plini el Vell a la Naturalis Historia.

Nou!!: Grec antic і Iatralipta · Veure més »

Iatrosofista

Iatrosofista (en grec antic ἰατροσοφιστής) era un antic títol mèdic que es donava a l'antiga Grècia i a l'antiga Roma a aquells metges que a més a més d'exercir la seva feina com a tals, ensenyaven l'exercici i els secrets de la medicina a altres.

Nou!!: Grec antic і Iatrosofista · Veure més »

Iàrdan

Segons la mitologia grega, Iàrdan (grec antic Ιάρδανος, Iárdanos), va ser un rei de Lídia, pare d'Òmfale.

Nou!!: Grec antic і Iàrdan · Veure més »

Ió d'Efes

Ió d'Efes (en llatí Ion, en grec antic) fou un rapsode del temps de Sòcrates, que no s'ha de confondre amb Ió de Quios.

Nou!!: Grec antic і Ió d'Efes · Veure més »

Ió de Quios

Ió de Quios, en llatí Ion, en grec antic Ἴων, fou un dels cinc poetes atenencs tràgics del cànon i també va compondre també altra mena de poesies, obres en prosa d'història i filosofia.

Nou!!: Grec antic і Ió de Quios · Veure més »

Ió de Tessalònica

Ió de Tessalònica (en llatí Ion, en grec antic) fou un militar al servei de Perseu de Macedònia i comandant juntament amb Timanor de les forces d'infanteria lleugera durant la batalla de Tessàlia en què els romans van ser derrotats l'any 171 aC a la Tercera Guerra Macedònica.

Nou!!: Grec antic і Ió de Tessalònica · Veure més »

Ibions

Els ibions o vibions (en grec antic: Ἰβιώνες o Οὐιβιώνες, en llatí ibiones o vibiones) eren un poble eslau de la Sarmàcia europea, que menciona Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Ibions · Veure més »

Ibis

Els ibis són un grup d'aus de potes llargues de la família dels tresquiornítids (Threskiornitidae) que habiten en aiguamolls, boscos i planes.

Nou!!: Grec antic і Ibis · Veure més »

Icari (fill d'Èbal)

Segons la mitologia grega, Icari (en grec antic Ἰκάριος Icarios) va ser un heroi, fill d'Èbal, rei d'Esparta, i de Gorgòfone.

Nou!!: Grec antic і Icari (fill d'Èbal) · Veure més »

Icari (pare d'Erígone)

Dionís i Icari BM B153 D'acord amb la mitologia grega, Icari (en grec antic Ἰκάριος) fou un ciutadà d'Atenes, pare d'Erígone.

Nou!!: Grec antic і Icari (pare d'Erígone) · Veure més »

Ichnusaïta

La ichnusaïta és un mineral de la classe dels sulfats.

Nou!!: Grec antic і Ichnusaïta · Veure més »

Ichthyostega

Ichthyostega ('sostre de peix' en grec) es un dels primers gèneres de tetràpodes.

Nou!!: Grec antic і Ichthyostega · Veure més »

Icona

Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.

Nou!!: Grec antic і Icona · Veure més »

Icor

En la mitologia grega, l'icor (en grec antic: ἰχώρ ikhốr) era el mineral present en l'enrarida i incolora sang dels déus, o la pròpia sang.

Nou!!: Grec antic і Icor · Veure més »

Icosàgon

En geometria, un icosàgon és un polígon de vint costats i, per tant, de vint vèrtexs.

Nou!!: Grec antic і Icosàgon · Veure més »

Ictiosaures (ordre)

Els ictiosaures (Ichthyosauria, del grec 'rèptils peix') són un ordre de sauròpsids (rèptils), marins i vivípars, que probablement van sorgir a finals del període Permià i s'extingiren a finals del Cretaci.

Nou!!: Grec antic і Ictiosaures (ordre) · Veure més »

Ida (nimfa)

Ida (en grec antic Ἴδη), era, en la mitologia grega, una nimfa filla de Melisseu, rei de Creta i germana d'Adrastea.

Nou!!: Grec antic і Ida (nimfa) · Veure més »

Idas

Idas raptant Marpessa D'acord amb la mitologia grega, Idas (en grec antic Ἴδας), va ser un heroi, "el més fort i el més atrevit dels homes", segons la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Idas · Veure més »

Idea (filla de Dàrdan)

D'acord amb la mitologia grega, Idea (en grec antic Ἰδαία, Idaia), va ser la segona esposa de Fineu, rei de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Idea (filla de Dàrdan) · Veure més »

Idea (mare de Teucre)

D'acord amb la mitologia grega, Idea (en grec antic Ἰδαία, Idaia), fou una nimfa que es va unir al déu fluvial Escamandre quan aquest va emigrar cap a Anatòlia.

Nou!!: Grec antic і Idea (mare de Teucre) · Veure més »

Ideu

Ideu (en llatí Idaeus, en grec antic Ἰδαῖος) fou un pintor grec que va acompanyar a Agesilau en la seva expedició a l'Àsia Menor vers el 396 aC.

Nou!!: Grec antic і Ideu · Veure més »

Idia

Idia (en grec antic Ἱδυῖα), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Idia · Veure més »

Idomeneu (fill de Deucalió)

Segons la mitologia grega, Idomeneu (en grec antic Ἰδομενεύς), va ser un rei de Creta, fill de Deucalió i net de Minos.

Nou!!: Grec antic і Idomeneu (fill de Deucalió) · Veure més »

Idres

Els idres (en llatí: Idrae, en grec antic: Ἴδραι, Idre) eren un poble de la Sarmàcia europea esmentat per Claudi Ptolemeu, que no dona prou dades per establir la seva posició més enllà de la seva proximitat als ibions.

Nou!!: Grec antic і Idres · Veure més »

Idrias

Idrias (en llatí Idrias, en grec antic Ἰδριάς) era una ciutat de Cària (Àsia Menor) abans anomenada Chrysaoris.

Nou!!: Grec antic і Idrias · Veure més »

Iera

Iera (en grec antic Ἴαιρα) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Iera · Veure més »

Ierne

Ierne o Ierna (en grec Ἰέρνη) és el nom antic d'Irlanda, anterior a Hibèrnia.

Nou!!: Grec antic і Ierne · Veure més »

Ifícrates el Jove

Ifícrates el Jove (en llatí Iphicrates, en grec antic) era un polític atenenc, fill del general Ifícrates el Vell.

Nou!!: Grec antic і Ifícrates el Jove · Veure més »

Ifínoe

D'acord amb la mitologia grega, Ifínoe (en grec antic Ἰφινόη), va ser una de les Prètides, filla del rei de Tirint, Pretos.

Nou!!: Grec antic і Ifínoe · Veure més »

Ifianassa

Ifianassa (en grec antic Ίφιάνασσα), segons la mitologia grega va ser una de les Prètides, filla de Pretos, rei d'Argos i d'Estenebea.

Nou!!: Grec antic і Ifianassa · Veure més »

Ificià

Ificià (en llatí Iphicianus, en grec antic) era un metge romà que Galè menciona quatre vegades, però amb petites diferències de nom cada vegada (. Ificià és la forma adoptada per Fabricius i sembla la més correcta, però Émile Littré en la seva edició d'Hipòcrates va utilitzar la forma Φηκιανός. Va ser deixeble de Quint i un dels tutors de Galè a la meitat del. Era seguidor de la filosofia estoica i va comentar una part o potser la totalitat de les obres d'Hipòcrates.

Nou!!: Grec antic і Ificià · Veure més »

Ifidamant

Segons la mitologia grega, Ifidamant (en grec antic Ιϕιδαμας, Ifidamas) fou un heroi troià, fill d'Antènor i de Teano, filla del rei de Tràcia Cisseu.

Nou!!: Grec antic і Ifidamant · Veure més »

Ifigenia entre els taures

Ifigenia entre els taures o Ifigenia a Tàurida (en grec antic, Ιφιγένεια εν Ταύροις) és el títol d’una tragèdia d'Eurípides datada l’any 414 a.C.

Nou!!: Grec antic і Ifigenia entre els taures · Veure més »

Ifis (filla de Teletusa)

Bauer - Ifis i Isis D'acord amb la mitologia grega, Ifis (en grec antic Ἶφις) va ser una noia de Creta, filla de Ligdos i de Teletusa.

Nou!!: Grec antic і Ifis (filla de Teletusa) · Veure més »

Ifis (heroi)

Segons la mitologia grega, Ifis (en grec antic Ἶφις) va ser un heroi, fill d'Estènel i de Nicipe, i germà d'Euristeu.

Nou!!: Grec antic і Ifis (heroi) · Veure més »

Ignasi Iconòmac

Ignasi Iconòmac (en llatí Ignatius Iconomachus, en grec) (segles VIII-IX) fou un escriptor iconoclasta romà d'Orient que va escriure contra el culte de les imatges sagrades.

Nou!!: Grec antic і Ignasi Iconòmac · Veure més »

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Nou!!: Grec antic і Ilíada · Veure més »

Ilíone

Ilíone (en grec antic Ἰλιόνη), va ser, segons la mitologia grega, la filla gran de Príam i d'Hècuba, i estava casada amb Polimèstor, rei del Quersonès, a Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Ilíone · Veure més »

Ilesi

Ilesi (en grec, Ειλέσιον) és un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, referit a una de les ciutats de Beòcia de les que va sortir el contingent dels beocis que es dirigiren cap a Troia.

Nou!!: Grec antic і Ilesi · Veure més »

Iliens

Els iliens (en llatí Ilienses, en grec antic Ἰλιεῖς) eren un poble de l'interior de Sardenya, que semblen ser una de les tribus muntanyenques més importants.

Nou!!: Grec antic і Iliens · Veure més »

Iliki

El llac d'Iliki (en grec: Λίμνη τουΥλίκη; en grec antic: Ὑλικὴ Hylike, llatinitzat com a Hylica) és un gran llac natural de Beòcia, al centre de Grècia.

Nou!!: Grec antic і Iliki · Veure més »

Iliupersis

La Iliupersis o La presa d'Ílion (del grec antic Ἰλίουπέρσις, 'el saqueig de Troia') és un poema èpic de la literatura grega arcaica actualment perdut, que forma part del cicle èpic.

Nou!!: Grec antic і Iliupersis · Veure més »

Illa de Salina

'''Salina''' vista des de Lipari El port de Santa Marina Salina és la segona illa més important de l'arxipèlag Eòlic, tant per superfície (26,8 km²) com per població (2.300 habitants), després de Lipari, que es troba al sud-est.

Nou!!: Grec antic і Illa de Salina · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Grec antic і Illes Balears · Veure més »

Illes Equínades

Les illes Equínades (en grec antic αἱ Ἐχινάδες νῆσοι segons Heròdot, Tucídides i Estrabó) o illes Equines (αἱ Ἐχῖναι νῆσοι, segons Homer) són un grup de nombroses illes, un arxipèlag, a la costa d'Acarnània a la mar Jònica.

Nou!!: Grec antic і Illes Equínades · Veure més »

Ilos

Segons la mitologia grega, Ilos (en grec antic Ἶλος), era fill de Tros i de la nimfa Cal·lírroe, i va ser el fundador de la ciutat d'Ilion (Troia) a la regió de Troade, que portava el nom del seu pare, Tros.

Nou!!: Grec antic і Ilos · Veure més »

Ilos (fill de Dàrdan)

Segons la mitologia grega, Ilos (en grec antic Ἶλος), era un dels quatre fills i l'hereu de Dàrdan, rei de Dardània, i la seva esposa Batia, filla de Teucre.

Nou!!: Grec antic і Ilos (fill de Dàrdan) · Veure més »

Ilotes

Els ilotes o hilotes (en grec antic Εἵλωτες Heílōtes, en llatí Hilotae) eren els membres de la classe social inferior a Esparta.

Nou!!: Grec antic і Ilotes · Veure més »

Iluza

Iluza (en grec antic Ἴλουζα, Íluza) era una ciutat de la Frígia Pacatiana que només es menciona per escriptors molt tardans.

Nou!!: Grec antic і Iluza · Veure més »

Impala

Els impales o pal·les (Aepyceros melampus) són una espècie d'antílop africà.

Nou!!: Grec antic і Impala · Veure més »

Imperi de Palmira

Zenòbia mirant per última vegada Palmira LImperi de Palmira o Imperi Palmirenc va ser un efímer estat de l'Orient Pròxim escindit de l'Imperi Romà, format a partir de la revolta del regne de Palmira, un regne nabateu sotmès a Roma, l'any 260 amb la suposada intenció de dominar els dos que el flanquejaven, el romà i el sassànida i a partir de la crisi del segle III.

Nou!!: Grec antic і Imperi de Palmira · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Grec antic і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Grec antic і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

In hoc signo vinces

Detall de ''La visió de la Creu'', pel taller de Rafael, descrivint la visió de la creu i la llegenda grega "Ἐν τούτῳ νίκα" al cel, abans de la batalla del Pont Milvi. portuguesa del 1721 del regnat de João V. Kallergis brothers. In hoc signo vinces (llatí clàssic:; llatí eclesiàstic) és una frase llatina que significa 'En aquest signe venceràs'.

Nou!!: Grec antic і In hoc signo vinces · Veure més »

Inaros

Inaros (en grec antic Ἰνάρως o Ἴναρος) fill de Psammític, va ser rei o cap dels grups libis a l'oest d'Egipte.

Nou!!: Grec antic і Inaros · Veure més »

Incaeromene

Incaeromene és un gènere monotípic d'arnes de la família Crambidae descrit per David E. Gaskin el 1986.

Nou!!: Grec antic і Incaeromene · Veure més »

Incrions

Els incrions (en llatí incriones, en grec antic Ἰγκρίωνες) eren una tribu germànica dels sigambris que només menciona Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Incrions · Veure més »

Indicets

Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.

Nou!!: Grec antic і Indicets · Veure més »

Indus

El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्‍धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.

Nou!!: Grec antic і Indus · Veure més »

Inesita

La inesita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Inesita · Veure més »

Inferi

''La boca de l'Orc'', als jardins de Bomarzo, representació de l'entrada al món subterrani on habitaven els ''di inferi''. Inferi fou el nom emprat pels romans per referir-se als déus de l'inframón enfront dels déus celestials (Superi).

Nou!!: Grec antic і Inferi · Veure més »

Ingauns

Els ingauns (en llatí ingauni, en grec antic Ἰγγαυνοι) eren una tribu lígur que vivia a la zona de costa dels Alps marítims i a les muntanyes properes, a l'oest del golf de Gènova.

Nou!!: Grec antic і Ingauns · Veure més »

INRI

INRI són les sigles de la frase llatina, la qual es tradueix al català com: "Jesús de Natzaret, Rei dels Jueus".

Nou!!: Grec antic і INRI · Veure més »

Inscripció del Dípilon

...(h)ος νῦν ὀρχεστôν πάντον ἀταλό(τατα)...... ἀταλότατα παίζει, τô τόδε... La inscripció del Dípilon (en llatí, Inscriptio Dipylonensis) és un text curt escrit en un pitxer de ceràmica datat del ca.

Nou!!: Grec antic і Inscripció del Dípilon · Veure més »

Intemelis

Els intemelis (en llatí intemelii, en grec antic Ἰντεμέλιοι) eren un poble marítim de Ligúria a l'oest dels ingauns, al peu dels Alps marítims.

Nou!!: Grec antic і Intemelis · Veure més »

Interamna Lirinas

Interamna Lirinas (en grec antic Ἰντέραμνα) va ser una colònia romana a la riba nord del riu Liris, a la vora de la desembocadura d'un petit riu que passava per Aquinum i a uns 10 km d'aquesta ciutat i 11 de Casinum.

Nou!!: Grec antic і Interamna Lirinas · Veure més »

Interpretació dels somnis

La interpretació dels somnis és la tècnica d'assignar significat als diversos components, elements i imatges que apareixen en els somnis.

Nou!!: Grec antic і Interpretació dels somnis · Veure més »

Interrex

Interrex (pels escriptors grecs μεσοβασιλεύς) va ser una magistratura romana.

Nou!!: Grec antic і Interrex · Veure més »

Introducció a la teoria de grups

Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.

Nou!!: Grec antic і Introducció a la teoria de grups · Veure més »

Iodama

Iodama (en grec antic Ἰοδάμα), segons la mitologia grega, és filla de l'atenenc Itonos, i per tant neta d'Amficcíon, de l'estirp de Deucalió.

Nou!!: Grec antic і Iodama · Veure més »

Iolau

Iolau (en grec antic Ἰόλαος, Iolaos) fou un heroi, fill d'Íficles i d'Automedusa, la filla d'Alcàtou.

Nou!!: Grec antic і Iolau · Veure més »

Ione

Ione (en grec antic Ἰόνη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Ione · Veure més »

Iotape

Iotape (en llatí Iotape, en grec antic Ἰωτάπη) era una ciutat de Cilícia, al districte anomenat Selenitis (sud-oest de Cilícia), no llunyana de la ciutat de Selinos.

Nou!!: Grec antic і Iotape · Veure més »

Iotape de Commagena

Iotape (en llatí Iotape, en grec antic Ἰωτάπη) era filla d'Antíoc III de Commagena i va ser l'esposa del rei Antíoc IV de Commagena.

Nou!!: Grec antic і Iotape de Commagena · Veure més »

Iotape de Mèdia

Iotape de Mèdia (en llatí Iotape, en grec antic Ἰωτάπη) va ser una princesa de la Mèdia Atropatene, filla del rei Artavasdes I de Mèdia.

Nou!!: Grec antic і Iotape de Mèdia · Veure més »

Ioxos

Ioxos (en grec antic Ίωξος) va ser, segons la mitologia grega, un net de Teseu i fill de Melanip i de Perigune, la filla del bandit Sinis.

Nou!!: Grec antic і Ioxos · Veure més »

Ipsos

Ipsos (en llatí Ipsus, en grec antic Ἴψους o Ἴψος) va ser una ciutat de Frígia propera a Synnada.

Nou!!: Grec antic і Ipsos · Veure més »

Iqlim

Iqlim —, pl.

Nou!!: Grec antic і Iqlim · Veure més »

Iren

Iren (en grec antic ἴρην o εἴρην) era el nom que es donava a Esparta als joves quan tenien entre 20 i 30 anys.

Nou!!: Grec antic і Iren · Veure més »

Irenòpolis

Irenòpolis (en llatí Irenopolis, en grec antic Εἰρηνούπολις) era una ciutat del districte de Lacantis, al nord-est de Cilícia, no lluny del riu Calicadnos.

Nou!!: Grec antic і Irenòpolis · Veure més »

Irene (Hores)

Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat, obra atribuïda al taller de Rubens. Pintura conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Irene (en llatí Irene, en grec antic Εἰρήνη) fou una de les Hores, deessa de la pau.

Nou!!: Grec antic і Irene (Hores) · Veure més »

Irene de Khazària

Irene de Khazària, nascuda amb el nom de Tzitzak (en turc Çiçek), que va morir cap al 750, va ser una princesa khàzar, filla del kagan Bihar.

Nou!!: Grec antic і Irene de Khazària · Veure més »

Irene Lecapena

Irene Lecapena, nascuda amb el nom de Maria, en búlgar Ирина Лакапина, en grec antic Μαρία/Ειρήνη Λακαπηνή, que va morir aproximadament l'any 966, va ser emperadriu consort del Tsar Pere I de Bulgària.

Nou!!: Grec antic і Irene Lecapena · Veure més »

Ireneu d'Alexandria

Ireneu d'Alexandria, en llatí Irenaeus, en grec antic, fou un escriptor alexandrí de començaments del conegut també amb el seu nom llatí de Minuci Pacat.

Nou!!: Grec antic і Ireneu d'Alexandria · Veure més »

Ireneu Referendari

Ireneu Referendari, en llatí Irenaeus Referendarius, en grec antic Έιρηναίος, fou un poeta grec autor de tres epigrames d'amor inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Ireneu Referendari · Veure més »

Irenomys tarsalis

Irenomys tarsalis és una espècie de rosegador de la família dels cricètids que viu a Xile i l'oest de l'Argentina.

Nou!!: Grec antic і Irenomys tarsalis · Veure més »

Irlandès primitiu

L'irlandès primitiu, paleoirlandès o irlandès arcaic (en irlandès, Gaeilge Ársa), és la forma coneguda més antiga de l'irlandès i, per tant, de les llengües goidèliques, coneguda només a partir de fragments, en gran part noms personals, gravats en pedra en alfabet ogham a Irlanda i a la Gran Bretanya occidental des dels voltants del fins als segles VII o.

Nou!!: Grec antic і Irlandès primitiu · Veure més »

Irlandesos

Els irlandesos (gaèlic irlandès Muintir na hÉireann o na hÉireannaigh; escocès de l'Ulster: Airish fowk) són un grup ètnic originari d'Irlanda, una illa del nord-oest d'Europa.

Nou!!: Grec antic і Irlandesos · Veure més »

Ironia socràtica

Bust de Sòcrates La ironia socràtica consisteix, per al filòsof, en fingir ignorància per exposar la debilitat de la posició d'una altra persona i fer-li conscient.

Nou!!: Grec antic і Ironia socràtica · Veure més »

Isaac Tzetzes

Isaac Tzetzes, en grec antic Ἰσαάκιος Τζέτζης, fou un escriptor grec del, germà de Joan Tzetzes.

Nou!!: Grec antic і Isaac Tzetzes · Veure més »

Isaïes de Xipre

Isaïes de Xipre o Esaïes de Xipre (en llatí Esaias o Isaias, en grec Ἠσαΐας) fou un escriptor religiós romà d'Orient que va viure probablement durant el regnat de Joan VII Paleòleg vers el 1430.

Nou!!: Grec antic і Isaïes de Xipre · Veure més »

Isaura

Isaura (en llatí Isaura, en grec antic Ἴσαυρα) era una ciutat de l'Àsia Menor, capital d'Isàuria i situada al sud-oest del país.

Nou!!: Grec antic і Isaura · Veure més »

Isauris

Els isauris (en llatí isauri o isaurica gens, en grec antic Ἰσαυρεύς) eren un poble que vivia a la regió d'Isàuria i es creia que eren parents dels pisidis encara que se'ls considerava licaons.

Nou!!: Grec antic і Isauris · Veure més »

Isòcrates

Isòcrates d'Atenes (en llatí Isocrates, en grec antic) nascut a Atenes el 436 aC i mort a la mateixa ciutat el 338 aC, fou un famós orador, logògraf i retòric grec, fill de Teodor.

Nou!!: Grec antic і Isòcrates · Veure més »

Isòcrates d'Apol·lònia

Isòcrates d'Apol·lònia (en llatí Isocrates, en grec antic) fou un orador deixeble d'Isòcrates d'Atenes que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Isòcrates d'Apol·lònia · Veure més »

Isòpodes

''Anilocra capenis'' (Cymothoidae) parasitant un peix (''Pterogymnus laniarius'') ''Armadillidium vulgare'' un típic porquet de Sant Antoni Els isòpodes (Isopoda, gr. "peus iguals") són un ordre de crustacis del superordre Peracarida.

Nou!!: Grec antic і Isòpodes · Veure més »

Iscàgores

Iscàgores (en llatí Ischagoras, en grec antic) fou un militar espartà.

Nou!!: Grec antic і Iscàgores · Veure més »

Isees

Isees (en llatí Iseas, en grec antic Ἰσέας) fou tirà de Cerinea a Acaia en el primer període d'ascens de la Lliga Aquea.

Nou!!: Grec antic і Isees · Veure més »

Iseu de Calcis

Iseu de Calcis (en llatí Isaeus, en grec antic) fill de Diàgores fou un dels deu oradors àtics, considerat així pel cànon alexandrí.

Nou!!: Grec antic і Iseu de Calcis · Veure més »

Isfora

Isfora o eisfora (en grec antic εἰσφορά, literalment contribució o tribut) era un impost extraordinari sobre la propietat que es recaptava a Atenes només en temps de guerra, pagat tant pels ciutadans com pels estrangers (metecs) i votat a l'ekklesia o assemblea cada vegada que es necessitava.

Nou!!: Grec antic і Isfora · Veure més »

Isichthys henryi

Isichthys henryi (del grec isos, igual + ichtys, peix) és un peix d'aigua dolça africà, una espècie monotípica de «peix elefant» en la família mormyridae.

Nou!!: Grec antic і Isichthys henryi · Veure més »

Isidor (escultor)

Isidor (en llatí Isidorus, en grec antic) fou un escultor grec d'època desconeguda i país incert.

Nou!!: Grec antic і Isidor (escultor) · Veure més »

Isidor d'Eges

Isidor d'Eges, en llatí Isidorus, en grec antic, fou un poeta epigramàtic grec nadiu d'Eges (Aegae), del qual figuren cinc epigrames a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Isidor d'Eges · Veure més »

Isidor de Milet el Jove

Isidor de Milet el Jove (en llatí Isidorus, en grec antic) fou un eminent arquitecte de la ciutat de Milet que va viure a la meitat del.

Nou!!: Grec antic і Isidor de Milet el Jove · Veure més »

Isidor de Milet el Vell

Isidor de Milet el Vell (en llatí Isidorus, en grec antic) fou un arquitecte i professor natural de la ciutat de Milet, que va viure al començament del, en temps de l'emperador Justinià I. Malgrat que va desenvolupar durant pràcticament tota la seva vida la tasca de professor de matemàtiques i física a Alexandria i Constantinoble, Isidor de Milet és més recordat per la seva obra com a arquitecte, especialment la construcció de Santa Sofia de Constantinoble a partir de l'any 532.

Nou!!: Grec antic і Isidor de Milet el Vell · Veure més »

Isis

Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.

Nou!!: Grec antic і Isis · Veure més »

Islamofòbia

Manifestació de Pegida a Alemanya el 2015 La islamofòbia consisteix en un prejudici negatiu categòric contra els musulmans, contra l'islam globalment o contra una part de la fe musulmana.

Nou!!: Grec antic і Islamofòbia · Veure més »

Islandès

Lislandès o islandés (íslenska, fins a la reforma de l'ortografia del 1973: íslenzka) és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia.

Nou!!: Grec antic і Islandès · Veure més »

Islandesos

Els islandesos són els membres d'un grup ètnic germànic i d'una nació que són nadius d'Islàndia i els seus descendents que s'hi identifiquen.

Nou!!: Grec antic і Islandesos · Veure més »

Ismènies (beotarca)

Ismènies (en llatí Ismenias, en grec antic Ἰσμενίας) fou un polític tebà del segle II aC.

Nou!!: Grec antic і Ismènies (beotarca) · Veure més »

Ismene (filla de l'Asop)

D'acord amb la mitologia grega, Ismene (en grec antic Ἰσμήνη) va ser una nimfa, filla del déu-riu Asop i de la nàiade Mètope.

Nou!!: Grec antic і Ismene (filla de l'Asop) · Veure més »

Ismeni

Ismeni (en grec antic Ἰσμηνός, Ismenós), va ser un heroi tebà, fill d'Apol·lo i de la nimfa Mèlia.

Nou!!: Grec antic і Ismeni · Veure més »

Isoclasita

La isoclasita és un mineral de la classe dels fosfats.

Nou!!: Grec antic і Isoclasita · Veure més »

Isoglossa

Les isoglosses principals del pallarès. Una isoglossa (paraula bastida a partir del prefix grec iso- "igualtat" i de "llengua") és una línia imaginària que assenyala el límit entre la presència i l'absència d'un tret lingüístic concret –ja sigui de tipus fonològic, lèxic o d'alguna altra mena– i que separa dues àrees dialectals.

Nou!!: Grec antic і Isoglossa · Veure més »

Isoglossa centum-satem

Srubna) La divisió centum-satem és una isoglossa de la família indoeuropea de llengües, que explica l'evolució de les tres sèries de consonants dorsals reconstruïdes en el protoindoeuropeu (PIE), *kʷ (labiovelars), *k (velars), i *ḱ; (palatovelars).

Nou!!: Grec antic і Isoglossa centum-satem · Veure més »

Isondes

Els isondes (en llatí: Isondae, en grec antic: Ἰσόνδαι) van ser un poble del Caucas esmentat per Claudi Ptolemeu que els situa a la Sarmàtia asiàtica.

Nou!!: Grec antic і Isondes · Veure més »

Isostàsia

Isostàsia (del grec ίσος, 'igual', i στασις, 'estabilitat') és un terme utilitzat en geologia que fa referència a l'estat d'equilibri gravitacional entre la litosfera i l'astenosfera terrestres, en el sentit que les plaques tectòniques "suren" amb una elevació determinada en funció del seu gruix i de la seva densitat.

Nou!!: Grec antic і Isostàsia · Veure més »

Isquen

Isquen (en grec antic Ίσχενος) va ser un habitant d'Olímpia, fill de Gigant, un fill d'Hermes i de Hierea.

Nou!!: Grec antic і Isquen · Veure més »

Isquis

Isquis (en grec antic Ἰσχύς, Ischys) va ser un heroi arcadi, fill d'Èlat i net d'Arcas.

Nou!!: Grec antic і Isquis · Veure més »

Issos

Issos (en llatí: Issus, en grec antic Ἰσσός) va ser una ciutat de Cilícia al golf que portava el seu nom (golf d'Issos, llatí Issus sinus, grec Ἰσσικὸς κόλπος 'Issikos kolpos') conegut també amb el nom de golf de Miriandros pel nom de Miriandros una ciutat que hi havia.

Nou!!: Grec antic і Issos · Veure més »

Ister de Calatis

Ister o Istre (en llatí Ister o Istrus, en grec antic) fou un escriptor grec nascut a Calatis a l'Euxí.

Nou!!: Grec antic і Ister de Calatis · Veure més »

Ister de Cirene

Ister o Istre (en llatí Ister o Istrus, en grec antic Ἴστρος) fou un historiador grec l'origen del qual és incert, ja que se'l fa nascut a Cirene, a algun lloc del Regne de Macedònia o a Pafos, a l'illa de Xipre.

Nou!!: Grec antic і Ister de Cirene · Veure més »

Istme

Istme que connecta les parts nord i sud de l'illa Bruny, a Tasmània, Austràlia. Un istme (del grec ισθμός, isthmos) és un tros estret de terra que connecta dues àrees més grans a través d'una extensió d'aigua per la qual d'altra manera estan separades.

Nou!!: Grec antic і Istme · Veure més »

Istros

Istros (en llatí Istrus, en grec antic Ἴστρος) era una ciutat de Creta que Artemidor d'Ascaló també va anomenat Istrona, segons diu Esteve de Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Istros · Veure més »

Italiotes

Els italiotes (en grec antic Ὶταλιῶται, Italiōtai) van ser un poble preromà grecoparlant que vivia a la península Itàlica.

Nou!!: Grec antic і Italiotes · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Grec antic і Itàlia · Veure més »

Itàlia meridional

La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.

Nou!!: Grec antic і Itàlia meridional · Veure més »

Itàlics

-. Els itàlics són els antics pobladors de la península Itàlica, descendents dels protoindoeuropeus prehistòrics.

Nou!!: Grec antic і Itàlics · Veure més »

Itòria

Itòria (en grec antic Ἰθωρία, en llatí Ithoria) era una ciutat d'Etòlia, prop del riu Aqueloos, i a poca distància al sud de Conope.

Nou!!: Grec antic і Itòria · Veure més »

Itis (mitologia)

Procne i Filomela ensenyen el cap d'Itis a Tereu. Rubens Segons la mitologia grega, Itis (en grec antic Ίτυς), va ser un fill de Tereu, rei de Tràcia i de Procne, filla del rei d'Atenes Pandíon.

Nou!!: Grec antic і Itis (mitologia) · Veure més »

Itome

Itome (en grec antic Ἰθώμη) era el nom que rebia una població fortificada de Messènia situada sobre la muntanya del mateix nom, on els messenis van resistir durant molt de temps els atacs dels lacedemonis durant la Primera guerra messènica.

Nou!!: Grec antic і Itome · Veure més »

Itome (mitologia)

Itome (en grec antic Ἰθώμη) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa de la muntanya homònima a Messènia.

Nou!!: Grec antic і Itome (mitologia) · Veure més »

Itome (Tessàlia)

Itome (en grec antic Ἰθώμη) era una antiga ciutat de Tessàlia al districte d'Hestieòtide.

Nou!!: Grec antic і Itome (Tessàlia) · Veure més »

Itonos

Itonos (en grec antic Ἴτωνος) va ser un heroi, fill d'Amficcíon, rei de l'Àtica, i de l'estirp de Deucalió.

Nou!!: Grec antic і Itonos · Veure més »

Itrocrasita-(Y)

Litrocrasita-(Y) és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'euxenita.

Nou!!: Grec antic і Itrocrasita-(Y) · Veure més »

Iuliobriga

Casa de los Morillos Iuliobriga (en grec antic Ἰουλιόβριγα) era la principal ciutat dels càntabres de la Tarraconense.

Nou!!: Grec antic і Iuliobriga · Veure més »

Iutungs

Memorial dels Iutungs a Augsburg. Els iutungs (en llatí iuthungi, en grec antic ᾿ιούθουγγοι) eren un poble germànic que vivia a la vora del Danubi.

Nou!!: Grec antic і Iutungs · Veure més »

Iverni

Els iverni (grec Ἰούερνοι, Iouernoi) eren un grup tribal de l'antiga Irlanda que foren esmenats per primer cop en la Geographia de Claudi Ptolemeu que habitaren a l'extrem sud-oest de l'illa.

Nou!!: Grec antic і Iverni · Veure més »

Ivindomyrus

Ivindomyrus opdenboschi (del grec Ivindo, del riu Ivindo; myros, mascle de murènid) és una espècie monotípica de «peix elefant» en la família mormyridae.

Nou!!: Grec antic і Ivindomyrus · Veure més »

Ivrea

Ivrea (piemontès Ivrèja) és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, a la ciutat metropolitana de Torí.

Nou!!: Grec antic і Ivrea · Veure més »

Jacob Spon

va ser un metge, arqueòleg i erudit francès.

Nou!!: Grec antic і Jacob Spon · Veure més »

Jaekelopterus

Jaekelopterus és un gènere d'euriptèrides depredadors, un grup d'artròpodes aquàtics extingits.

Nou!!: Grec antic і Jaekelopterus · Veure més »

Jaguar

El jaguar (Panthera onca) és una espècie de gran fèlid i l'únic representant vivent del gènere Panthera de les Amèriques.

Nou!!: Grec antic і Jaguar · Veure més »

Jakub Wujek

Jakub Wujek (1541 – 27 d'abril de 1597) fou un sacerdot jessuïta i escriptor religiós polonès famós per haver traduït la Bíblia al polonès.

Nou!!: Grec antic і Jakub Wujek · Veure més »

Jan Kasprowicz

Jan Kasprowicz (nascut el 12 de desembre de 1860 a Szymbórz, mort l'1 d'agost de 1926 a Zakopane) fou un poeta, dramaturg, crític literari i traductor polonès; fou també un representant principal del moviment de la Jove Polònia.

Nou!!: Grec antic і Jan Kasprowicz · Veure més »

Janus Pannonius

Estàtua de Janus Pannonius. Janus Pannonius (en hongarès János Csezmiecei, en croat Ivan Česmički) (1434-1472) fou un humanista, poeta, diplomàtic i sacerdot croatohongarès.

Nou!!: Grec antic і Janus Pannonius · Veure més »

Janusz Korczak

Henryk Goldszmit, més conegut amb el seu pseudònim «Janusz Korczak» (Varsòvia (aleshores a Rússia) 22 de juliol del 1878 (o 1879) – camp d'extermini de Treblinka (Polònia, aleshores annexada pel Tercer Reich), enllà del 5 d'agost del 1942) era un pediatre, escriptor i pedagog polonès.

Nou!!: Grec antic і Janusz Korczak · Veure més »

Jaume el Just (sant)

Jaume conegut com a Jaume el Just o Jaume, germà del Senyor (Natzaret?, ? - Jerusalem, 62 dC) fou, segons el Nou Testament, un dels germans de Jesús de Natzaret i el líder de la comunitat cristiana de Jerusalem després de la partida dels apòstols de Jesús. Cal no confondre Jaume el Just amb els apòstols Jaume el Menor i Jaume el Major. Hegesip, cap al 180, l'anomena Jaume el Just a més de referir-s'hi com «Jaume, el germà del Senyor». És venerat com a sant per diferents confessions cristianes.

Nou!!: Grec antic і Jaume el Just (sant) · Veure més »

Jaume el Major

Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Grec antic і Jaume el Major · Veure més »

Javan

Segons el llibre del Gènesi, capítol desè, Javan és el fill de Gómer i pare d'Elixà, Tarsís, els quitites i els rodanites.

Nou!!: Grec antic і Javan · Veure més »

Jàpet (mitologia)

En la mitologia grega, Jàpet (en grec antic Ίαπετός Iapetós), era un Tità fill d'Urà i Gea.

Nou!!: Grec antic і Jàpet (mitologia) · Veure més »

Jàson d'Argos

Jàson d'Argos (en llatí Jason, en grec antic) fou un historiador grec que segons diu l'enciclopèdia Suides era més jove que Plutarc, per tant va viure en temps de l'emperador Adrià.

Nou!!: Grec antic і Jàson d'Argos · Veure més »

Jàson de Bizanci

Jàson de Bizanci (en llatí Jason, en grec antic) fou un escriptor grec molt poc conegut.

Nou!!: Grec antic і Jàson de Bizanci · Veure més »

Jàson de Cirene

Jàson de Cirene (en llatí Jason, en grec antic) fou un escriptor en grec de religió i ètnia jueva que va escriure una història dels macabeus i de les guerres dels jueus contra Antíoc IV Epífanes (174 aC-164 aC) i el seu fill Antíoc V Eupator (164 aC-162 aC).

Nou!!: Grec antic і Jàson de Cirene · Veure més »

Jàson de Nisa

Jàson de Nisa (en llatí Jason, en grec antic) (segle I aC) fou un filòsof estoic grec nascut a Nisa (Nysa), fill de Menècrates i per part de mare net de Posidoni, que va ser el seu mestre i al que va succeir.

Nou!!: Grec antic і Jàson de Nisa · Veure més »

Jònic

L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).

Nou!!: Grec antic і Jònic · Veure més »

Jònic de Sardes

Jònic de Sardes (en llatí Ionicus, en grec antic Ἰωνικός) era un metge de Sardes a Lídia, fill d'un metge que havia adquirit un cert prestigi.

Nou!!: Grec antic і Jònic de Sardes · Veure més »

Jean Paul Getty

Jean Paul Getty (Minneapolis, Minnesota, 15 de desembre, 1892 – 6 de juny de 1976) va ser un empresari estatunidenc, fundador de la companyia Getty Oil i patriarca de la família Getty.

Nou!!: Grec antic і Jean Paul Getty · Veure més »

Jean-Baptiste Dugas-Montbel

Jean-Baptiste Dugas-Montbel (Sant-Chamond Loire, 11 de març de 1776 - París, 30 de novembre de 1834) fou un hel·lenista i polític francès, conegut per les seves traduccions de les obres d'Homer.

Nou!!: Grec antic і Jean-Baptiste Dugas-Montbel · Veure més »

Jean-Paul Sartre

Jean-Paul Charles Aymard Sartre, més conegut com a Jean-Paul Sartre, (París, 21 de juny de 1905 - 15 d'abril de 1980) fou un filòsof, professor universitari, crític literari i escriptor (teatre, novel·la, periodisme) francès, considerat una figura destacada de la filosofia i el marxisme francesos del segle XX.

Nou!!: Grec antic і Jean-Paul Sartre · Veure més »

Jerarquia

Esquema que representa una jerarquia a la qual els elements ''c'' depenen directament de ''s'', els ''h'' de ''d'', i tots els elements depenen de ''f'', que és l'únic lliure. Una jerarquia és una ordenació d'elements en què hi ha superiors i subordinats distribuïts en almenys dos estrats, capes o fases diferenciats.

Nou!!: Grec antic і Jerarquia · Veure més »

Jerarquia digital plesiòcrona

La jerarquia digital plesiòcrona, coneguda com a PDH (Plesiochronous Digital Hierarchy) és una tecnologia utilitzada a les telecomunicacions, tradicionalment en telefonia, que permet enviar dades sobre un mateix medi (ja sigui cable coaxial, ràdio o microones) utilitzant tècniques de multiplexació per divisió de temps i equips digitals de transmissió.

Nou!!: Grec antic і Jerarquia digital plesiòcrona · Veure més »

Jerònim (poeta tràgic)

Jerònim (en llatí Hieronimus, en grec antic) fill de Xenòfanes, fou un poeta tràgic i ditiràmbic grec.

Nou!!: Grec antic і Jerònim (poeta tràgic) · Veure més »

Jerònim (poeta)

Jerònim (en llatí Hieronimus, en grec antic) fou un poeta grec autor d'una obra sobre poetes de la qual el cinquè llibre és mencionat per Ateneu de Naucratis, que també esmenta una altra obra de nom, de la que en queden fragments.

Nou!!: Grec antic і Jerònim (poeta) · Veure més »

Jerònim d'Elis

Jerònim d'Elis (en llatí Hieronymus, en grec antic) fou un oficial (lochagos) a l'exèrcit dels deu mil, que és esmentat per Xenofont com un dels que va prendre part activa a la discussió que va seguir a la mort de Clearc i altres generals, i en altres ocasions durant la retirada.

Nou!!: Grec antic і Jerònim d'Elis · Veure més »

Jerònim de Càrdia

Jerònim de Cardia (en llatí Hieronimus, en grec antic) fou un historiador grec dels segles IV aC i III aC (entre els anys 350 aC i 270 aC), esmentat sovint com una de les principals autoritats per a la història de l'època que va seguir a la mort d'Alexandre el Gran, ja que ell mateix va participar en molts dels fets.

Nou!!: Grec antic і Jerònim de Càrdia · Veure més »

Jerònim de Rodes

Jerònim de Rodes (en llatí Hieronimus, en grec antic) fou un filòsof peripatètic grec (encara que Ciceró li qüestiona aquesta condició) deixeble d'Aristòtil i contemporani d'Arcesilau de Pítana, que va viure cap al final del i al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Jerònim de Rodes · Veure més »

Jerònim de Siracusa

Jerònim de Siracusa (en llatí Hieronimus, en grec antic) fou rei de Siracusa el 215 aC i fins al 214 aC.

Nou!!: Grec antic і Jerònim de Siracusa · Veure més »

Jeroglífic

Jeroglífics en un mur del temple de Kom Ombo Un jeroglífic (paraula composta firmada pels vocables grecs ἱερός, hierós, 'sagrat' i γλύφειν, glúphein, 'cisellar' o 'escriure') és un sistema d'escriptura en el qual els conceptes estan representats mitjançant dibuixos o signes gràfics.

Nou!!: Grec antic і Jeroglífic · Veure més »

Jeroglífic egipci

Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.

Nou!!: Grec antic і Jeroglífic egipci · Veure més »

Jesús al Nou Testament

L'adoració dels pastors, per Bronzino III de l'Evangeli segons Lluc que es discuteix Els quatre evangelis canònics (Mateu, Marc, Lluc, i Joan) són les principals fonts de la biografia de Jesús de Natzaret, però hi ha altres parts del Nou Testament, com les Epístoles Paulines, que probablement foren escrites dècades abans que els evangelis i que també inclouen episodis de la seva vida, com el Sant Sopar a. Els i es refereixen als principis del ministeri de Jesús i l'anunci que en va fer Joan el Baptista abans del seu ministeri.

Nou!!: Grec antic і Jesús al Nou Testament · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: Grec antic і Jesús de Natzaret · Veure més »

Jo, Claudi (novel·la)

Jo, Claudi (en anglès I Claudius) és una novel·la del 1934 de l'escriptor britànic Robert Graves i una de les grans supervendes literàries del.

Nou!!: Grec antic і Jo, Claudi (novel·la) · Veure més »

Joan Actuari

Joannes (Joan) va ser un metge grec que va rebre el renom dActuari (en llatí: Actuarios, en grec: Ἀκτουάριος) nom pel que va ser més conegut.

Nou!!: Grec antic і Joan Actuari · Veure més »

Joan Barbucal·le

Joan Barbucal·le, en llatí Joannes Barbucallus, en grec antic Ἰωάννης Βαρβουκάλλος, fou un poeta hispanoromà autor d'onze epigrames que estan inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Joan Barbucal·le · Veure més »

Joan Carax

Joan Carax (en llatí Joannes Charax, en grec antic) fou un gramàtic grec d'època desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Joan Carax · Veure més »

Joan Càrpat

Joan Càrpat (en llatí Joannes Carpathius, en grec), fou un bisbe de l'illa de Kàrpathos.

Nou!!: Grec antic і Joan Càrpat · Veure més »

Joan Ciparissiota

Joan Ciparissiota (en llatí Joannes Cyparissiota, en grec), anomenat Sapiens o el Savi, fou un escriptor romà d'Orient de la segona meitat del.

Nou!!: Grec antic і Joan Ciparissiota · Veure més »

Joan Crexells i Vallhonrat

Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona, 5 de març de 1896 - Barcelona, 13 de desembre del 1926) fou un filòsof, escriptor i intel·lectual català.

Nou!!: Grec antic і Joan Crexells i Vallhonrat · Veure més »

Joan Evangelista

Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi. L'autoria d'aquestes obres ha estat molt debatuda (i ho ha estat d'ençà de ben bé l'any 200 dC), i ni tan sols es va acordar que l'anomenat "Evangeli de Joan" fos escrit per un individu de nom "Joan" (Ἰωάννης o יוחנן) No obstant això, la noció de "Joan l'Evangelista" existeix, i en general es considera com la mateixa persona que l'apòstol Joan.

Nou!!: Grec antic і Joan Evangelista · Veure més »

Joan Italià

Joan Italià (en llatí Joannes Italus, en grec), fou un filòsof i heretge que va viure fins al regnat d'Aleix I Comnè (1081-1118).

Nou!!: Grec antic і Joan Italià · Veure més »

Joan l'Apòstol

Joan l'Apòstol - ܝܘܚܢܢ ܫܠܝܚܐ Yohanan Shliha en arameu; יוחנן בן זבדי Yohanan Ben Zavdai- 6 dC - c. 100) va ser un dels Dotze Apòstols de Jesús d'acord amb el Nou Testament. Era el fill de Zebedeu i Maria Salomé. El seu germà era Jaume, que era un altre dels Dotze Apòstols. La tradició cristiana sosté que ell va sobreviure als apòstols restants i que fou l'únic que no va morir com un màrtir. Els Pares de l'Església el consideraren la mateixa persona que Joan Evangelista, Joan de Patmos, i el Deixeble Estimat. La tradició de moltes denominacions cristianes sosté que és l'autor de diversos llibres del Nou Testament.

Nou!!: Grec antic і Joan l'Apòstol · Veure més »

Joan Leita i Graell

Joan Leita (Barcelona, 1936 - Berga, 2012) va ser un filòsof, teòleg i traductor català.

Nou!!: Grec antic і Joan Leita i Graell · Veure més »

Joan Marí Cardona

Joan Marí Cardona (Sant Rafel de sa Creu, 1925 — Eivissa, 2002) fou un religiós i historiador eivissenc.

Nou!!: Grec antic і Joan Marí Cardona · Veure més »

Joan Mesué (el Vell)

Joan Mesué el Vell o, segons el seu nom àrab, Yuhanna ibn Massawayh (Gundixapur, 777 – Samarra, 857) fou un famós metge d'expressió àrab durant l'edat d'or de l'islam.

Nou!!: Grec antic і Joan Mesué (el Vell) · Veure més »

Joan XI de Constantinoble

Joan Vec o Joan Bec o Joan XI de Constantinoble (en llatí Joannes Veccus o Joannes Beccus, en grec antic Bekkos o Bekos Βέκκος, Βέκος, o Βέκων) va ser un eclesiàstic romà d'Orient que ser conegut cap a la part final del.

Nou!!: Grec antic і Joan XI de Constantinoble · Veure més »

Joaquim Icart i Leonila

Joaquim Icart i Leonila (Tarragona 1910 - 4 de novembre de 1997) fou un escriptor i erudit català.

Nou!!: Grec antic і Joaquim Icart i Leonila · Veure més »

João da Cruz e Sousa

va ser un poeta brasiler.

Nou!!: Grec antic і João da Cruz e Sousa · Veure més »

Johan Ludvig Runeberg

Johan Ludvig Runeberg (5 de febrer de 1804 – 6 de maig de 1877) va ser un poeta finlandès de parla sueca, considerat el poeta nacional de Finlàndia.

Nou!!: Grec antic і Johan Ludvig Runeberg · Veure més »

Johann Wolfgang von Goethe

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

Nou!!: Grec antic і Johann Wolfgang von Goethe · Veure més »

Johannes Placentius

, també anomenat Petrus Placentius, fou un frare dominic i poeta alemany.

Nou!!: Grec antic і Johannes Placentius · Veure més »

John Chadwick

John Chadwick (21 de maig de 1920 - 24 de novembre de 1998) va ser un lingüista i professor de llengües clàssiques anglès.

Nou!!: Grec antic і John Chadwick · Veure més »

John Howard Van Amringe

John Howard Van Amringe, o Van Am com era sovint anomenat, (1835-1891) va ser un matemàtic nord-americà, que va ser fundador i primer president de l'American Mathematical Society.

Nou!!: Grec antic і John Howard Van Amringe · Veure més »

John Locke

fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Nou!!: Grec antic і John Locke · Veure més »

John Sturgeon Mackay

Casa on va viure el matemàtic (porta negra) a Edimburg. John Sturgeon Mackay (1843-1914) va ser un matemàtic escocès que va ser el primer president de la Societat Matemàtica d'Edimburg.

Nou!!: Grec antic і John Sturgeon Mackay · Veure més »

John Van Antwerp Fine Jr.

John Van Antwerp Fine Jr. (1939) és un historiador i autor estatunidenc.

Nou!!: Grec antic і John Van Antwerp Fine Jr. · Veure més »

John Wesley Powell

John Wesley Powell el 1869 John Wesley Powell (Mount Morris, Nova York 1834 - Haven, Maine 1902) fou un soldat, geòleg i explorador nord-americà, famós per organitzar l'expedició del 1869 pels rius Green (Utah) i Colorado, que fou la primera a travessar el Gran Canyó.

Nou!!: Grec antic і John Wesley Powell · Veure més »

Jordi (administrador)

Jordi (en llatí Georgius, en grec antic Γεώργιος) va ser un oficial romà d'Orient que Teòfanes Isàuric esmenta com κουράτωρ τῶν Μαρίνης, ('administrador de les terres i rendes de Marina') de Justinià I. Va ser acusat per l'antic prefecte Eugeni de voler portar al tron a Teodor, el fill de Pere Patrici el Mestre; aquesta acusació la va confirmar el prefecte Eteri d'Antioquia i Geronci de Constantinoble, però quan va anar a judici no se'n van trobar proves; llavors es va castigar a l'acusador Eugeni.

Nou!!: Grec antic і Jordi (administrador) · Veure més »

Jordi (comandant)

Jordi (en llatí Georgius, en grec antic Γεώργιος) va ser un oficial romà d'Orient que tenia el càrrec de turmarc (que comandava una turma) o comandant d'una divisió de tropes al Tema dels Armeníacs durant la sisena campanya d'Heracli contra els perses, l'anty 626 o el 627, segons diu Teofilacte Simocates.

Nou!!: Grec antic і Jordi (comandant) · Veure més »

Jordi (príncep)

Jordi (en llatí Georgius, en grec antic Γεώργιος) va ser un príncep romà d'Orient, germà de l'emperador Miquel IV el Paflagoni.

Nou!!: Grec antic і Jordi (príncep) · Veure més »

Jordi (prefecte)

Jordi (en llatí Georgius, en grec antic Γεώργιος) va ser un oficial romà d'Orient que tenia el càrrec de Praefectus Militarium Tabularum, en el regnat de Teòfil, que va regnar de l'any 829 al 842.

Nou!!: Grec antic і Jordi (prefecte) · Veure més »

Jordi (recaptador)

Jordi (en llatí Georgius, en grec antic Γεώργιος) va ser un oficial romà d'Orient que ocupava el càrrec de recaptador de les rendes de la part oriental de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Grec antic і Jordi (recaptador) · Veure més »

Jordi (sebast)

Jordi (en llatí Georgius, en grec antic Γεώργιος) va ser un oficial romà d'Orient que portava el títol de sebast.

Nou!!: Grec antic і Jordi (sebast) · Veure més »

Jordi Branes

Jordi Branes (en llatí Georgius Branas, en grec antic Γεώργιος Βρανᾶς) va ser un oficial militar romà d'Orient que juntament amb el seu germà Demetri Branes va participar de forma destacada en l'expedició que va enviar l'emperador Manuel I Comnè contra els hongaresos l'any 1165.

Nou!!: Grec antic і Jordi Branes · Veure més »

Jordi Brienni

Jordi Brienni (en llatí Georgius Bryennius, en grec antic Γεώργιος Βρυέννιος) va ser un oficial romà d'Orient, governador de les fortaleses de Stenimachus i Tzapaena, durant el regnat de l'emperador Andrònic II Paleòleg el vell.

Nou!!: Grec antic і Jordi Brienni · Veure més »

Jordi Cocalàs

Jordi Cocalàs (en llatí Georgius Cocalas, en grec antic Γεώργιος Κωκαλᾶς) va ser un dels principals caps militars del bàndol de Joan V Paleòleg en el període de la guerra civil (1341-1347) entre aquest emperador i Joan VI Cantacuzè.

Nou!!: Grec antic і Jordi Cocalàs · Veure més »

Jordi Crisococces

Georgius Chrysococces o Jordi Crisococces (en grec antic Γεώργιος ό Χρυσοκόκκης) va ser un físic grec del que va escriure uns valuosos llibres sobre astronomia i matemàtiques.

Nou!!: Grec antic і Jordi Crisococces · Veure més »

Jordi Cumne

Jordi Cumne (en llatí Georgius Chumnus, en grec antic Γεώργιος Χοῦμνος) va ser un oficial romà d'Orient (ὁ ἐπὶ τῆς τραπέζης) a la cort de Joan V Paleòleg, quan l'emperador era menor d'edat.

Nou!!: Grec antic і Jordi Cumne · Veure més »

Jordi Diereta

Jordi Diereta (en llatí Georgius Diaereta, en grec antic Γεώργιος Διαιρέτης) fou un monjo d'Alexandria de data incerta, que va publicar una obra anomenada Σχόλια εἰς τὸ Περὶ Εὑρεσεως Ἑρμογένους, en llatí Commentarius ad Hermogenis Libros de Incentione.

Nou!!: Grec antic і Jordi Diereta · Veure més »

Jordi Dros

Jordi Dros (en llatí Georgius Drosus, en grec antic Γεώργιος Δρόσος) va ser un oficial romà d'Orient.

Nou!!: Grec antic і Jordi Dros · Veure més »

Jordi Gemist Pletó

Jordi Gemist Pletó, (en llatí Georgius Gemistus, en grec antic Γεώργιος ὁ Γεμιστός), o també Jordi Pletó (Georgius Pletho, ὁ Πλήθων) va ser un escriptor romà d'Orient que va viure durant una part del i a la primera meitat del.

Nou!!: Grec antic і Jordi Gemist Pletó · Veure més »

Jordi Manganes

Jordi Manganes o Jordi Mancanes (en llatí Georgius Manganes o Goergius Mancanes, en grec antic Γεώργιος Μαγγάνης o Μαγκάνης) va ser un dels secretaris de l'emperador Aleix I Comnè quan aquest estava assetjant Constantinoble l'any 1081, en la lluita contra el seu rival Nicèfor III Botaniates.

Nou!!: Grec antic і Jordi Manganes · Veure més »

Jordi Nostong

Jordi Nostong (en llatí Georgius Nostongus, en grec antic Γεώργιος Νοστόγγος) va ser un noble romà d'Orient.

Nou!!: Grec antic і Jordi Nostong · Veure més »

Jordi Paquimeres

Jordi Paquimeres (en llatí Georgius Pachymeres, en grec antic Γεώργιος ὁ Παχυμερής 'Geórgios ho Pakhimerís') (Nicea 1242- Constantinoble ca. 1310) va ser un filòsof, matemàtic, historiador i un dels darrers i més importants escriptors de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Grec antic і Jordi Paquimeres · Veure més »

Jordi Probata

Jordi Probata (en llatí Georgius Probata, en grec antic Γεώργιος Προβατᾶς) va ser un oficial romà d'Orient a qui l'emperador Miquel IV el paflagoni va enviar com a ambaixador a l'emir sarraí de Sicília l'any 1035, per ajustar un tractat de pau.

Nou!!: Grec antic і Jordi Probata · Veure més »

Jordi Sir

Jordi Sir (en llatí Georgius Syrus, en grec antic Γεώργιος Συρος) va ser un oficial romà d'Orient a qui l'emperador Justinià II va enviar amb uns quants vaixells i uns 300 soldats, a la ciutat de Quersonès, al Quersonès Tàuric, ciutat on els habitants s'havien revoltat, l'any 711.

Nou!!: Grec antic і Jordi Sir · Veure més »

José Antonio Labordeta

fou un escriptor saragossà, conegut simplement com a Labordeta en la seua faceta de cantautor i, popularment, com el Abuelo («l'Avi»): guardonat l'any 1991 amb la medalla Juan de Lanuza, va ser diputat a les corts d'Aragó i al Congrés dels Diputats per Chunta Aragonesista entre 1999 i 2008.

Nou!!: Grec antic і José Antonio Labordeta · Veure més »

Josef Schovanec

, dels pares txecs, és un filòsof, escriptor, i viatger francès, autista i activista per la dignitat dels autistes.

Nou!!: Grec antic і Josef Schovanec · Veure més »

Josep d'Alexandria

Josep d'Alexandria (en llatí Josephus, en grec antic Ἰώσηπος o Ἰώσηππος) fou ardiaca d'Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Josep d'Alexandria · Veure més »

Josep de Togores i Sanglada

, fill d'Antoni de Togores i Nét (1740-1805) i Joana Sanglada i Rossinyol (1739-1775), novè comte d'Aiamans i baró de Lloseta, fou un escriptor, polític i militar mallorquí, adscrit al Despotisme Il·lustrat i al liberalisme moderat.

Nou!!: Grec antic і Josep de Togores i Sanglada · Veure més »

Joseph Priestley

Joseph Priestley (nascut a Birstall, West Yorkshire, Anglaterra, el 13 de març de 1733 i traspassat el 6 de febrer de 1804 a Northumberland, Pennsilvània, EUA), fou un teòleg, religiós, filòsof, educador i destacat químic anglès.

Nou!!: Grec antic і Joseph Priestley · Veure més »

Judea romana

La província de Judea en el segle I Judea (hebreu: יהודה, Yehuda, "Lloança de Déu"; grec: Ιουδαία; llatí: Iudaea) fou una divisió administrativa romana sota l'autoritat d'un prefecte (militar) o procurador (civil) depenent del governador de la província de Síria.

Nou!!: Grec antic і Judea romana · Veure més »

Judes (historiador)

Judes (en llatí Judas, en grec antic) fou un historiador i teòleg grec, que hauria viscut en temps d'Alexandre Sever (222-235).

Nou!!: Grec antic і Judes (historiador) · Veure més »

Judes Iscariot

Segons el Nou Testament, Judes o Judas (? - Jerusalem, 30?) conegut posteriorment com a Judes/Judas Iscariot (en arameu Yəhûdāh Κ-qəriyyôd i en grec Ιούδας Ισκάριωθ Ioudas Iskariōt) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret, a qui traí per trenta monedes.

Nou!!: Grec antic і Judes Iscariot · Veure més »

Juli Poliè

Juli Poliè (en llatí Julius Polyaenus, en grec Ιούλιος Πολύαινος) va ser un poeta grec autor de quatre epigrames inclosos a l'antologia grega, en un dels quals se l'esmenta com Poliè de Sardes, i als altres tres com Juli Poliè.

Nou!!: Grec antic і Juli Poliè · Veure més »

Juliana Morell

fou una priora dominica teòloga, traductora i escriptora.

Nou!!: Grec antic і Juliana Morell · Veure més »

Julià (orador)

Julià (en llatí Julianus, en grec)) va ser un orador i gramàtic grec del. Era amic i contemporani d'Aule Gel·li, que parla d'ell i diu que era un mestre públic d'oratòria i l'elogia per la seva eloqüència i pel seu coneixement de l'antiga literatura. Es va dedicar també als estudis de gramàtica que va col·leccionar en els seus Commentarii, obra que s'ha perdut.

Nou!!: Grec antic і Julià (orador) · Veure més »

Julià de Cesarea

Julià de Cesarea (en llatí Julianus, en grec) va ser un retòric i sofista grec natural de Cesarea de Capadòcia, contemporani d'Edesi i deixeble de Màxim d'Efes, al.

Nou!!: Grec antic і Julià de Cesarea · Veure més »

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Nou!!: Grec antic і Julià l'Apòstata · Veure més »

Junco ullgroc

El junco ullgroc o jonc d'ulls grocs(Junco phaeonotus) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) que es distribueix en terres altes de Mèxic, Guatemala i del sud dels Estats Units.

Nou!!: Grec antic і Junco ullgroc · Veure més »

Jusquiam negre

''Hyoscyamus niger'' El jusquiam negre, herba queixalera o gotets (Hyoscyamus niger, del grec hys, 'porc' i kyamos, 'fava') és una planta herbàcia, amb una olor desagradable, de la família de les solanàcies, present a zones extenses de l'Europa central, Àfrica septentrional, Àsia occidental i, fins i tot, al Pakistan.

Nou!!: Grec antic і Jusquiam negre · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Grec antic і Justinià I · Veure més »

Juvenàlia

Juvenàlia o Jocs Juvenals (en llatí Ludi Juvenales, en grec Ἱουβενάλια ὥσπερ τινὰ νεανισκεύματα) van ser un jocs escènics instituïts per Neró l'any 59 en commemoració d'haver-se afaitat per primer cop quan tenia 22 anys, cosa que simbolitzava el seu pas de l'adolescència a la joventut.

Nou!!: Grec antic і Juvenàlia · Veure més »

Kadena

Kadena (en llatí Cadena, en grec antic Κάδηνα) era una ciutat de Capadòcia esmentada per Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Kadena · Veure més »

Kadrema

Kadrema (en llatí Cadrema, en grec antic Κάδρεμα) era una ciutat de Lícia, colònia d'Òlbia.

Nou!!: Grec antic і Kadrema · Veure més »

Kainike

Kainike (en llatí Caenica, en grec antic Καινική) va ser un districte de Tràcia segons la divisió que en va fer Roma.

Nou!!: Grec antic і Kainike · Veure més »

Kainosita-(Y)

La kainosita-(Y) és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Kainosita-(Y) · Veure més »

Karl Richard Lepsius

necròpolis tebana. Dibuix de Lepsius Karl Richard Lepsius (Naumburg an der Saale, Saxònia-Anhalt, 1810 - Berlín, 1884), lingüista i bibliotecari prussià, fou a més un dels primers egiptòlegs i també va ser un dels primers a marcar les directrius i la metodologia d'aquesta ciència.

Nou!!: Grec antic і Karl Richard Lepsius · Veure més »

Katharévussa

El katharévussa (grec: Καθαρεύουσα, AFI), literalment 'llengua pura', és una variant de la llengua grega concebuda al per l'intel·lectual i revolucionari Adamàndios Koraís (1748–1833).

Nou!!: Grec antic і Katharévussa · Veure més »

Kathy Acker

Karen Lehman (Nova York, 18 d'abril de 1947 - Tijuana, 30 de novembre de 1997), més coneguda com Kathy Acker, va ser una novel·lista experimental, dramaturga, assagista i escriptora postmoderna estatunidenca, coneguda per la seva escriptura idiosincràtica i transgressora que tracta temes com el trauma infantil, la sexualitat i la rebel·lió.

Nou!!: Grec antic і Kathy Acker · Veure més »

Kímolos

Kímolos o Cimolos (Κίμωλος; antigament també Argentiera o Argentària, Αρζαντιέρα, Arzandiera) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Grec antic і Kímolos · Veure més »

Kemer (Biga)

Kemer és un poble de Turquia situat al districte de Biga i la província de Çanakkale.

Nou!!: Grec antic і Kemer (Biga) · Veure més »

Ken

Ken, Quena o Quenes (en llatí Cen, en grec antic Χήν) va ser una ciutat i polis probablement de Tessàlia on Plató diu que va néixer Misó, considerat un dels set savis de Grècia, segons explica Diògenes Laerci.

Nou!!: Grec antic і Ken · Veure més »

Kentrolita

La kentrolita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Kentrolita · Veure més »

Khaya anthotheca

Khaya anthotheca és el nom científic d'una espècie d'arbre de la família de les meliàcies.

Nou!!: Grec antic і Khaya anthotheca · Veure més »

Khorzene

Khorzene o Khorzanene (armeni: Khordzeanq, grec antic: Χορσάνη, Khorsane) fou una regió de l'oest d'Armènia, limitada al nord per la Keltzene, el Mananali i el Muzur (districte adjacent al Daranaliq); a l'est pel Mardali i l'Ashmuniq; a l'oest pel Palnatoun o Palnatuniq (adjacent a la Balabitene); i al sud per l'Astiatene.

Nou!!: Grec antic і Khorzene · Veure més »

Kilo-

Kilo-, o quilo-, (símbol k) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 103, o 1000.

Nou!!: Grec antic і Kilo- · Veure més »

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Grec antic і Kirman · Veure més »

Koliva

Koliva, també escrita kollyva, kollyba o colivă, és un plat a base de blat bullit que es serveix litúrgicament a l'Església Ortodoxa Oriental per commemorar els difunts.

Nou!!: Grec antic і Koliva · Veure més »

Korčula (ciutat)

Korčula (en italià Curzola, en llatí Corcyra Nigra, en grec Korkyra Melaina, i en eslau antic Krkar) és un municipi que dona nom a una illa del mar Adriàtic, al comtat de Dubrovnik-Neretva a Croàcia.

Nou!!: Grec antic і Korčula (ciutat) · Veure més »

Kravgi gynaikon

Kravgi gynaikon (Κραυγή Γυναικών, lit. "Crit de dones"), comercialitzada en el mercat anglosaxó com A Dream of Passion, és una pel·lícula dramàtica grega del 1978 dirigida per Jules Dassin.

Nou!!: Grec antic і Kravgi gynaikon · Veure més »

Krios

Krios o Crios (en llatí Crius, en grec antic Κρῖος) era fill de Polícrit i un dels principals homes d'Egina.

Nou!!: Grec antic і Krios · Veure més »

L'Année épigraphique

L'Année épigraphique (AE) (del francès, Any epigràfic) és una publicació anual francesa creada el 1888 per René Cagnat, llavors titular de la càtedra d'epigrafia i antiguitats romana al Collège de France, i per Jean-Guillaume Feignon, com assistent epigràfic.

Nou!!: Grec antic і L'Année épigraphique · Veure més »

Laòdice (filla de Cíniras)

Laòdice (en grec antic Λαοδίκη, Laodike), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Cíniras, rei de Xipre.

Nou!!: Grec antic і Laòdice (filla de Cíniras) · Veure més »

Laòdice (filla de Príam)

Laòdice (en grec antic Λαοδίκη, Laodike), segons la mitologia grega, va ser una princesa troiana, "la més bella de les filles" de Príam i d'Hècuba.

Nou!!: Grec antic і Laòdice (filla de Príam) · Veure més »

Laòdice VI

Laodice (en llatí Laodice en grec antic Λαοδίκη) va ser una princesa selèucida, filla d'Antíoc IV Epífanes i de Laodice IV Va acompanyar al ministre Heràclides a Roma, quan aquest va decidir presentar les reclamacions al tron de l'usurpador Alexandre Balas, potser un impostor que es feia passar per fill d'Antíoc IV i que després va ser rei (154 aC-147 aC) en contra de Demetri I Soter que en aquell moment ocupava el tron de Síria.

Nou!!: Grec antic і Laòdice VI · Veure més »

Laònit

Laònit (en grec antic Λαόνυτος) va ser, segons la mitologia grega un fill d'Èdip i de Jocasta.

Nou!!: Grec antic і Laònit · Veure més »

Laó

Laó (en llatí Laon, en grec antic fou un poeta còmic atenenc de data incerta, ja que no s'ha pogut establir clarament si va pertànyer a la vella comèdia o a la comèdia mitjana. Tampoc se sap res de la seva vida. L'esmenta Estobeu i de la seva obra només es conserva una línia preservada per Dicearc de Messana.

Nou!!: Grec antic і Laó · Veure més »

Laüs

Laüs (en grec antic Λᾶος) era una ciutat de la costa oest de Lucània a la boca del riu del mateix nom que feia de frontera entre Lucània i Bruttium.

Nou!!: Grec antic і Laüs · Veure més »

Labarnas

Labarnas, de vegades Tabarnas, era un títol reial dels reis hitites.

Nou!!: Grec antic і Labarnas · Veure més »

Labeates

Terres dels labeates entorn del ''Lacus Labeatis'' Els labeates (llatí: Labeatae; grec antic, Λαβεᾶται, Laveate) foren un poble il·liri que vivien a la costa adriàtica del sud d'Il·líria, entre els estats actuals d'Albània i Montenegro, entorn del Llac Skadar.

Nou!!: Grec antic і Labeates · Veure més »

Labranda

Labranda o també Labraunda (en llatí Labranda, en grec antic Λάβρανδα 'Lábranda' o Λάβραυνδα 'Lábraunda') era una ciutat de l'oest de Cària, situada a uns 60 estadis de Milasa, ciutat de la que depenia, i a la que estava unida per una carretera anomenada "Sagrada".

Nou!!: Grec antic і Labranda · Veure més »

Lacantis

Lacantis (en grec antic Λακανiτις) és el nom d'un districte de Cilícia, a la regió de Tars, entre els rius Cidnos (Cydnus) i Sarosa (Sarus).

Nou!!: Grec antic і Lacantis · Veure més »

Lacèstades

Lacèstades (en grec antic Λακεστάδης) va ser, segons la mitologia grega, un rei de la ciutat de Sició.

Nou!!: Grec antic і Lacèstades · Veure més »

Lacó (fill de Làpat)

Lacó (en grec antic Λακων, Lacon), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Làpat, rei del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Lacó (fill de Làpat) · Veure més »

Lacedemoni

Lacedemoni (en llatí Lacedaemonius, en grec antic) fill de Cimó, fou un militar atenenc.

Nou!!: Grec antic і Lacedemoni · Veure més »

Lacini

Temple d'Hera Lacinia al cap de Lacinium. Gravat francès del segle XVIII Lacini (en grec antic Λακίνιος), segons la mitologia grega, va ser l'heroi epònim del cap de Lacinium, al territori de la colònia grega de Crotona, al sud d'Itàlia.

Nou!!: Grec antic і Lacini · Veure més »

Ladó (fill d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Ladó (en grec antic Λάδων), fou un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Ladó (fill d'Oceà) · Veure més »

Ladó (fill de Tifó)

Hèracles i Ladó. Terracota. D'acord amb la mitologia grega, Ladó (grec antic Λάδων, Ládon) fou un monstre, fill de Tifó i d'Equidna (o de Forcis i de Ceto, segons altres versions).

Nou!!: Grec antic і Ladó (fill de Tifó) · Veure més »

Lade

Lade (en grec antic Λάδη) és el nom de la més gran d'un grup d'illes al golf Làtmic (Sinus Latmicus), prop de Milet, enfront de la desembocadura del riu Meandre.

Nou!!: Grec antic і Lade · Veure més »

Ladocea

Ladocea (en grec antic Λαδόκεια) fou un indret del districte arcadi de Menàlia, que després de la fundació de Megalòpolis va passar a dependre d'aquesta ciutat.

Nou!!: Grec antic і Ladocea · Veure més »

Laevi

Els laevi o laï (en llatí Laevi o Levi, en grec Λάοι) van ser una tribu de gals o celto-lígurs de la Cisalpina que vivien vora Ticinum, prop del naixement del riu Padus (Po).

Nou!!: Grec antic і Laevi · Veure més »

Lagària

Lagària (en llatí Lagaria, en grec antic Λαγαρία) va ser una petita ciutat de guarnició a Lucània situada entre Túrios i el riu Síbaris, fundada segons la llegenda per una colònia de Focea dirigida per Epeu, el constructor del cavall de fusta a la Guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Lagària · Veure més »

Lagenorhynchus

Lagenorhynchus és un gènere de cetacis, que tradicionalment s'ha considerat que inclou sis espècies.

Nou!!: Grec antic і Lagenorhynchus · Veure més »

Lagina

Lagina (en llatí Lagina, en grec antic τὰ Λάγινα) era una ciutat del territori d'Estratonicea, a Cària, que tenia un magnífic temple d'Hècate on es feia un gran festival anyal, segons explica Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Lagina · Veure més »

Lagomorfs

Els lagomorfs (Lagomorpha) són un ordre de mamífers, que inclou dues famílies: Leporidae (llebres i conills) i Ochotonidae (piques).

Nou!!: Grec antic і Lagomorfs · Veure més »

Lagores

Lagores (en llatí Lagoras, en grec antic Λαγόρας "Lagóras") fou un soldat mercenari cretenc.

Nou!!: Grec antic і Lagores · Veure més »

Lagos (pare de Ptolemeu)

Lagos (en llatí Lagus, en grec antic Λάγος) era el pare o suposat pare de Ptolemeu I Sòter, el fundador dels làgides o dinastia ptolemaica egípcia.

Nou!!: Grec antic і Lagos (pare de Ptolemeu) · Veure més »

Lais la Jove

Lais la Jove (en grec antic Λαίς) fou la filla de Timandra, que havia estat amant d'Alcibíades.

Nou!!: Grec antic і Lais la Jove · Veure més »

Lalasis

Lalasis (en grec antic Λαλασίς, encara que Claudi Ptolemeu l'anomena Δαλασίς 'Dalasis') era un districte de Cilícia situat al damunt del districte de Selenitis, que s'estenia probablement des de les muntanyes del Taure en direcció nord.

Nou!!: Grec antic і Lalasis · Veure més »

Lambda d'Aquari

Lambda d'Aquari (λ Aquarii) és una estrella de la constel·lació d'Aquari.

Nou!!: Grec antic і Lambda d'Aquari · Veure més »

Lamedont

Lamedont (en grec antic Λαμέδων) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Sició, descendent d'Egialeu.

Nou!!: Grec antic і Lamedont · Veure més »

Lametion

Lametion (en llatí Lametium, en grec antic Λαμητῖον) era possiblement una colònia de Crotona que només menciona Esteve de Bizanci sota l'autoritat d'Hecateu, i diu que era a uns 5 km de la desembocadura del riu Lametos (Λάμητος) (modern Lamato) que li donava nom.

Nou!!: Grec antic і Lametion · Veure més »

Lamos

Lamos (en grec antic Λάμος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Heracles i d'Òmfale.

Nou!!: Grec antic і Lamos · Veure més »

Lamotis

Lamotis (en grec antic Λαμῶτις) era un antic districte a la costa oriental de la Cilícia Aspra, situat entre els rius Calicadne i Lamus.

Nou!!: Grec antic і Lamotis · Veure més »

Lampècia

Lampècia i Helios Lampècia (en grec antic Λαμπετιη Lampetie "brillant"), és, en mitologia grega una filla del Sol.

Nou!!: Grec antic і Lampècia · Veure més »

Lampedo

Lampedo (en grec 'llanterna ardent'; també Lampeto) és una reina amazona esmentada a la historiografia romana.

Nou!!: Grec antic і Lampedo · Veure més »

Lampos

Segons la mitologia grega, Lampos (en grec antic Λάμπος) va ser un heroi troià, fill de Laomedont i d'Estrimo, i germà de Príam, segons ens diu la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Lampos · Veure més »

Lamprocles d'Atenes

Lamprocles (en llatí Lamprocles, en grec antic) fou un poeta ditiràmbic i músic atenenc del segle VI aC i potser principis del segle V aC.

Nou!!: Grec antic і Lamprocles d'Atenes · Veure més »

Lamprofil·lita

La lamprofil·lita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Lamprofil·lita · Veure més »

Lamus

Lamus (en grec antic Λάμος) era una ciutat de Cilícia, situada a la desembocadura del riu Lamus.

Nou!!: Grec antic і Lamus · Veure més »

Langaros

Langaros (en llatí Langarus, en grec antic Λάγγαρος) era rei dels agrians cap a la meitat del segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Langaros · Veure més »

Lanice

Lanice o Hel·lanice (en grec antic Λανίκη) fou la dida d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Lanice · Veure més »

Laocoont

Laocoont, (en grec antic Λᾱοκόων), segons la mitologia grega, fou un sacerdot d'Apol·lo Timbri troià, fill d'Antènor.

Nou!!: Grec antic і Laocoont · Veure més »

Laodamant

Segons la mitologia grega, Laodamant (en grec antic Λαοδάμας, Laodamas), fou un rei de Tebes, fill d'Etèocles.

Nou!!: Grec antic і Laodamant · Veure més »

Laodice (reina dels galadens)

Laodice (en llatí Laodice, en grec antic Λαοδίκη) fou reina del poble dels galadens.

Nou!!: Grec antic і Laodice (reina dels galadens) · Veure més »

Laodice de Macedònia

Laodice (en llatí Laodice, en grec antic Λαοδίκη της Μακεδονίας "Laodíke tes Makedonías") era l'esposa d'Antíoc, un dels generals distingits del rei Filip II de Macedònia, i mare de Seleuc I Nicàtor fundador de la dinastia selèucida.

Nou!!: Grec antic і Laodice de Macedònia · Veure més »

Laodicea de Fenícia

Laodicea de Fenícia (en grec antic Λαοδικεια ή τουΦοινίκη) o també Laodicea de Canaan és el nom que va agafar la ciutat de Beirut quan la van reconstruir després de ser destruïda l'any 140 aC en les lluites entre Diòdot Trifó i Antíoc VII Sidetes (o Evergetes) pel tron de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Grec antic і Laodicea de Fenícia · Veure més »

Laodicea de Mèdia

Laodicea de Mèdia (en grec antic Λαοδίκεια) era una ciutat de Mèdia fundada per Seleuc I Nicàtor que li va donar el nom en honor de la seva mare Laodice, com va fer en quatre ciutats més.

Nou!!: Grec antic і Laodicea de Mèdia · Veure més »

Laodicea de Mesopotàmia

Laodicea de Mesopotàmia (en grec antic Λαοδίκεια) és una ciutat esmentada per Plini el Vell que la situa a Mesopotàmia junt amb Selèucia del Tigris i Artemita d'Apol·linatis.

Nou!!: Grec antic і Laodicea de Mesopotàmia · Veure més »

Laodicea del Líban

Laodicea del Líban (en llatí Laodiceia ad Libanum, en grec antic Λαοδίκεια ἡ πρὸς Λιβάνῳ) era una ciutat de Síria que esmenta Estrabó a la vora de l'Orontes, prop del seu naixement, a l'inici del Districte de Marsyas.

Nou!!: Grec antic і Laodicea del Líban · Veure més »

Laodicea del Licos

Ruïnes de Laodicea del Licos Laodicea del Licos (en llatí Laodiceia ad Lycum, en grec antic Λαοδίκεια πρὸς τῷ Λυκῶ; també Laodicea de Frígia, Λαοδίκεια ἡ ἐν Φρυγία) va ser una ciutat de la Frígia occidental prop del riu Licos (turc Çürük Su), afluent del Gran Meandre, en un turó entre dues valls dels rius Asopus i Caprus, afluents del Licos.

Nou!!: Grec antic і Laodicea del Licos · Veure més »

Laomedea

Laomedea (en grec antic Λαομέδεια) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Laomedea · Veure més »

Lapatos

Lapatos (en llatí Lapathus o Lapethus, en grec Λάπαθος) fou una ciutat del nord de Xipre, enfront de la costa de Cilícia (de la ciutat de Nagidos) i a la vora del riu del mateix nom.

Nou!!: Grec antic і Lapatos · Veure més »

Lappa

Restes de l'antiga Lappa Lappa o Lampa (en grec antic Λάππα, Λάμπα) va ser una ciutat interior de Creta amb un districte que arribava a la costa on hi havia la ciutat i el port de Fènix.

Nou!!: Grec antic і Lappa · Veure més »

Laquix

Laquix (en hebreu, לכיש en grec antic Λαχίς en llatí Lachis) és un consell regional del districte del Sud d'Israel, proper a Gat.

Nou!!: Grec antic і Laquix · Veure més »

Larimna

Larimna (en llatí Larymna, en grec antic Λάρυμνα) era el nom de dues ciutats de Beòcia vora el riu Cefís, Larimna Superior i Larimna Inferior, segons diu Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Larimna · Veure més »

Larnax

El larnax i la corona d'or de Filip II de Macedònia. Museu de Vergina. Larnax minoic amb decoració de pops. Akademisches Kunstmuseum de Bonn. Un larnax (plural larnakes; grec antic: λάρναξ, λάρνακε&#962) era un tipus de petit taüt tancat com ara una caixa o cofre de cendres, que sovint s'utilitzava com a contenidor de restes humanes de l'antic Regne de Macedònia, ja sigui amb un cos -plegat sobre si mateix- o de les cendres després de la cremació.

Nou!!: Grec antic і Larnax · Veure més »

Lartolaiets

Els lartolaiets o lartolaietes (en grec, Λαρτολαιηταί) foren un poble ibèric de la part nord-oriental de la Tarraconensis.

Nou!!: Grec antic і Lartolaiets · Veure més »

Las

Las o Laas (en grec antic Λᾶς Λάας) era una de les ciutats més antigues de Lacònia, situada a la costa oest del golf de Lacònia.

Nou!!: Grec antic і Las · Veure més »

Lasiurus (ratpenat)

Lasiurus (grec: 'cua peluda') és un gènere de ratpenats de la família dels vespertiliònids, que conté algunes de les espècies de ratpenats més destacables de Nord-amèrica, incloent-hi i. És l'únic gènere de la tribu Lasiurini, inclosa dins la subfamilia dels vespertilionins.

Nou!!: Grec antic і Lasiurus (ratpenat) · Veure més »

Lastenes (ministre selèucida)

Lastenes (en llatí Lasthenes, en grec antic Λασθένης "Lasthénes") fou un cap mercenari cretenc que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Lastenes (ministre selèucida) · Veure més »

Lastenes d'Olint

Lastenes d'Olint (en llatí Lasthenes, en grec antic Λασθένης "Lasthénes") fou un militar grec.

Nou!!: Grec antic і Lastenes d'Olint · Veure més »

Lastenes de Creta

Lastenes de Creta (en llatí Lasthenes, en grec antic Λασθένης "Lasthénes") fou un dirigent cretenc que va prendre part activa en convèncer els illencs de resistir l'atac de Marc Antoni Crètic l'any 73 aC.

Nou!!: Grec antic і Lastenes de Creta · Veure més »

Latòbics

Els latòbics (en llatí Latobici o Latovici, en grec antic Λατόβικοι) eren un poble celta del sud-oest de Pannònia, la regió del riu Savus (Sava), segons diu Plini el Vell a la Naturalis Historia.

Nou!!: Grec antic і Latòbics · Veure més »

Lató

Lató (en grec antic Λατώ) va ser una ciutat antiga de Creta, segons Esteve de Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Lató · Veure més »

Latona

Segons la mitologia romana, Latona va ser el nom llatí de la deessa grega Leto, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe i germana d'Astèria.

Nou!!: Grec antic і Latona · Veure més »

Laverna

Laverna a la mitologia romana, va ser la deïtat protectora dels lladres i els impostors.

Nou!!: Grec antic і Laverna · Veure més »

Laviniasene

Laviniasene o Lavinianesine (en grec antic Λαουιανσηνή segons Estrabó, o Λαουινιανή segons Claudi Ptolemeu) era un dels quatre districtes o estratègies en què estava dividida la Capadòcia sota domini romà.

Nou!!: Grec antic і Laviniasene · Veure més »

Laz

El laz (ლაზური ნენა, lazuri nena; georgià ლაზური ენა, lazuri ena, o ჭანური ენა, č'anuri ena, també chanuri ena) és una llengua caucàsica que es parla al voltant de la mar Negra.

Nou!!: Grec antic і Laz · Veure més »

Làbdac

Segons la mitologia grega, Làbdac (en grec antic Λάβδακος, Lábdakos), fou un rei de Tebes, fill de Polidor i net de Cadme.

Nou!!: Grec antic і Làbdac · Veure més »

Làcares (retòric)

Làcares (en llatí Lachares, en grec) va ser un retòric atenenc del, sota els emperadors Marcià i Lleó I. Va ser deixeble d'Heracleó d'Egipte i va instruir a moltes eminències del seu temps com ara Nicolau de Mires, Asteri, Procle, Superià, Dioscòrides, germà d'Hipparc i Nicolau, i d'altres.

Nou!!: Grec antic і Làcares (retòric) · Veure més »

Làcares d'Atenes

Làcares (en llatí Lachares, en grec) va ser un dels més influents demagogs de la ciutat d'Atenes, després del restabliment de la democràcia per Demetri Poliorcetes.

Nou!!: Grec antic і Làcares d'Atenes · Veure més »

Làcrates

Làcrates (en llatí Lacrates, en grec antic Λακράτης) fou un general tebà del segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Làcrates · Veure més »

Làcritos

Làcritos (en llatí Lacritus, en grec antic) fou un sofista nascut a Faselis.

Nou!!: Grec antic і Làcritos · Veure més »

Làmac

Làmac (en llatí Lamachus, en grec antic) fill de Xenòfanes, fou un militar grec que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Làmac · Veure més »

Làmpada

Làmpada d'incandescència o bombeta Làmpada o llum de querosè Una làmpada (del llatí lampas, i aquest al seu torn del grec λαμπάς lampás, torxa) és qualsevol aparell destinat a produir llum.

Nou!!: Grec antic і Làmpada · Veure més »

Làquesis

Làquesis (en grec antic Λάχεσις 'Lachesis') va ser segons la mitologia grega, la segona de les Moires, filles de Nix, la Nit, encara que altres genealogies les fan filles de Zeus i de Temis, i per tant germanes de les Hores.

Nou!!: Grec antic і Làquesis · Veure més »

Làurion

Làurion (en grec antic Λαὐρειον i també Λαύριον, en llatí Laurium) eren unes muntanyes que s'aixecaven a l'Àtica, al sud de la regió, una mica al nord del cap Súnion, que tenien mines de plata.

Nou!!: Grec antic і Làurion · Veure més »

Långban

Alt forn a Långban Långban és una localitat minera que es troba al districte de Bergslagen, a Värmland, una província de Suècia.

Nou!!: Grec antic і Långban · Veure més »

Lèagre (mitologia)

Lèagre (en grec antic Λεάγρος) va ser, segons la mitologia grega, un aliat de l'heràclida Temen.

Nou!!: Grec antic і Lèagre (mitologia) · Veure més »

Lècana

Una lècana (del grec antic λεκάνη), lekáne o lekané anomenen un tipus de plat de l'antiga ceràmica grega, amb nanses amples, horitzontals i enfrontades, i proveït d'una tapadora rematada per un anell gruixut que serveix de subjecció.

Nou!!: Grec antic і Lècana · Veure més »

Lècit (ciutat)

Lècit (en grec antic Λἠκυθος, en llatí Lecythus) era una ciutat a la península de Sitònia (Sithonia) a la Calcídia, no lluny de Torone, amb un temple d'Atena.

Nou!!: Grec antic і Lècit (ciutat) · Veure més »

Lèlex (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Lèlex (en grec antic Λέλεξ) fou un heroi, fill de Posidó i de Líbia, segons s'explica a les llegendes megarenques.

Nou!!: Grec antic і Lèlex (fill de Posidó) · Veure més »

Lèlex (pare de Policàon)

D'acord amb la mitologia grega, Lèlex (en grec antic Λέλεξ), va ser el primer rei de Lacedemònia, nascut directament de Gea.

Nou!!: Grec antic і Lèlex (pare de Policàon) · Veure més »

Lèpid (historiador)

Lèpid (en llatí Lepidus) va ser un escriptor romà que va viure en data desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Lèpid (historiador) · Veure més »

Lèxic culte

El lèxic culte és un tipus de registre que engloba mots definits com a cultes per raons evolutives o tècniques.

Nou!!: Grec antic і Lèxic culte · Veure més »

Líbia (filla d'Èpaf)

D'acord amb la mitologia grega, Líbia (en grec antic Λιβύη, Libié) va ser una nimfa filla d'Èpaf, rei d'Egipte, i de Memfis.

Nou!!: Grec antic і Líbia (filla d'Èpaf) · Veure més »

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Nou!!: Grec antic і Lícia · Veure més »

Língons

Els língons (en llatí Lingones, en grec antic Λίγγονες) van ser un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Grec antic і Língons · Veure més »

Líparos

Líparos (en grec antic Λίπαρος), va ser, segons la mitologia grega un dels fills d'Ausoni, un rei mític d'Ausònia, a Itàlia.

Nou!!: Grec antic і Líparos · Veure més »

Lísies (ambaixador)

Lísies (en llatí Lysias, en grec antic "Lisías") fou un ambaixador selèucida.

Nou!!: Grec antic і Lísies (ambaixador) · Veure més »

Lísies (escultor)

Lísies (en llatí Lysias, en grec antic "Lysías") fou un escultor del temps d'August.

Nou!!: Grec antic і Lísies (escultor) · Veure més »

Lísies (sofista)

Lísies (en llatí Lysias, en grec antic) fou un sofista grec que va viure segurament al segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Lísies (sofista) · Veure més »

Lísies d'Atenes

Lísies d'Atenes (en llatí Lysias, en grec antic) fou un general atenenc.

Nou!!: Grec antic і Lísies d'Atenes · Veure més »

Lísies de Tars

Lísies de Tars (en llatí Lysias, en grec) va ser un filòsof grec nadiu de la ciutat de Tars a Cilícia.

Nou!!: Grec antic і Lísies de Tars · Veure més »

Lítote

La lítote o atenuació és un recurs literari en què es nega el contrari d'allò que es vol afirmar.

Nou!!: Grec antic і Lítote · Veure més »

Lòcrida

La Lòcrida (en grec antic Λοκρίς) era una regió del centre de Grècia entre el Golf de Corint i l'estret d'Eubea.

Nou!!: Grec antic і Lòcrida · Veure més »

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Nou!!: Grec antic і Lògica · Veure més »

Lògica doxàstica

La lògica doxàstica (del grec antic δόξα, doxa, "creença") és una lògica modal que s'ocupa del raonament sobre les creences.

Nou!!: Grec antic і Lògica doxàstica · Veure més »

Lògica empírica

La lògica empírica és la base del raonament empíric i per tant del mètode empíric.

Nou!!: Grec antic і Lògica empírica · Veure més »

Leandis

Leandis (en grec antic Λεανδίς) era una ciutat de la part oriental de Cataònia a uns 30 km de Cocusus, en un pas de les muntanyes del Taure a la via d'Anazarbus, segons diu Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Leandis · Veure més »

Leandre de Milet

Leandre de Milet (en llatí Leander o Leandrius, en grec antic) fou un historiador grec.

Nou!!: Grec antic і Leandre de Milet · Veure més »

Learc

Learc (en grec antic Λέαρχος, Learkhos), d'acord amb la mitologia grega, fou un fill d'Atamant, rei d'Orcomen, i d'Ino, i germà de Melicertes.

Nou!!: Grec antic і Learc · Veure més »

Learcos l'usurpador

Learcos l'usurpador (en grec antic Λέαρχος, Learkhos) fou rei de Cirene durant un temps, cap a l'any 544 aC.

Nou!!: Grec antic і Learcos l'usurpador · Veure més »

Leàgore

Leàgore (en grec antic Ληαγόρη) Hipòtoe (en grec antic Ἱπποθόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Leàgore · Veure més »

Leòcares el Jove

Leòcares el Jove (en llatí Leochares, en grec antic) fou un escultor atenenc segurament descendent del gran Leòcares, però d'un període força posterior, probablement del segle I aC.

Nou!!: Grec antic і Leòcares el Jove · Veure més »

Leòcares el Vell

Leòcares (en llatí Leochares, en grec antic) fou un escultor grec, un dels màxims representants de l'escola tardana atenenca dirigida per Escopes de Paros i Praxíteles.

Nou!!: Grec antic і Leòcares el Vell · Veure més »

Leòcrates

Leòcrates (en llatí Leocrates, en grec antic) fill de Stroebus (Στροίβος), era el comandant dels atenencs a la gran batalla naval d'Egina de l'any 457 aC.

Nou!!: Grec antic і Leòcrates · Veure més »

Leòcrit d'Atenes

Leòcrit (en llatí Leocritus, en grec antic), fill de Protarc, fou un destacat militar atenenc que es va distingir molt en l'atac al Museu d'Atenes, dirigit per Olimpiòdor, quan els atenencs van expulsar la guarnició macedònia instal·lada en aquell lloc per Demetri Poliorcetes, el 287 aC.

Nou!!: Grec antic і Leòcrit d'Atenes · Veure més »

Leònides (filòsof)

Leònides, en llatí Leonidas, en grec antic, fou un antic filòsof estoic grec natural de l'illa de Rodes probablement del.

Nou!!: Grec antic і Leònides (filòsof) · Veure més »

Leònides (general)

Leònides (en llatí Leonidas, en grec antic Λεωνίδας) fou un general d'Antígon el borni que l'any 320 aC es va enfrontar a una revolta de 3000 soldats macedonis a Licaònia, i va aconseguir dominar la rebel·lió amb un estratagema que Poliè no detalla.

Nou!!: Grec antic і Leònides (general) · Veure més »

Leònides (metge)

Leònides (en llatí Leonidas, en grec antic) va ser un antic metge grec nadiu d'Alexandria que va pertànyer al grup anomenat dels episintètics.

Nou!!: Grec antic і Leònides (metge) · Veure més »

Leònides d'Alexandria

Leònides d'Alexandria (en llatí Leonidas, en grec) va ser un poeta grec de la meitat del.

Nou!!: Grec antic і Leònides d'Alexandria · Veure més »

Leònides d'Alexandria (sant)

Orígenes, fill de Leònides Leònides d'Alexandria (grec: Λεωνίδης) va ser un màrtir i sant cristià que va viure al i va morir circa 202 d.C. La festivitat de Leònides se celebra el 22 d'abril.

Nou!!: Grec antic і Leònides d'Alexandria (sant) · Veure més »

Leònides d'Heraclea

Leònides d'Heraclea o Lleó d'Heraclea (en llatí Leonidas, en grec antic Λεωνίδας) fou un jove noble de Heraclea del Pont que va ser un dels que va donar mort al tirà Clearc el 353 aC, juntament amb altres conspiradors, encapçalats per Quió fill de Matris (que era parent del tirà).

Nou!!: Grec antic і Leònides d'Heraclea · Veure més »

Leònides de l'Epir

Leònides de l'Epìr (en llatí Leonidas, en grec antic Λεωνίδας) fou un parent de la reina Olímpies de Macedònia la mare d'Alexandre el Gran, i per tant un epirota.

Nou!!: Grec antic і Leònides de l'Epir · Veure més »

Leònides de Tàrent

Leònides de Tàrent (en llatí Leonidas, en grec) va ser un poeta grec d'època desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Leònides de Tàrent · Veure més »

Leònides I

Leònides o Leònidas (en grec:; "fill del lleó", "semblant a un lleó", en llatí Leonidas) fou un rei d'Esparta, el dissetè de la dinastia Agíada, suposadament descendent d'Hèracles, fill d'Anaxàndrides II i la seva primera muller, i suposat germà bessó d'un príncep conegut per Cleombrot.

Nou!!: Grec antic і Leònides I · Veure més »

Leònides II

Leònides II (en llatí Leonidas, en grec antic Λεωνίδας), fou rei d'Esparta del 254 aC al 235 aC.

Nou!!: Grec antic і Leònides II · Veure més »

Leòstenes (almirall)

Leòstenes (en llatí Leosthenes, en grec antic) fou un almirall atenenc que va dirigir la flota i l'exèrcit d'Atenes a les Cíclades el 361 aC.

Nou!!: Grec antic і Leòstenes (almirall) · Veure més »

Lebadea

Lebadea o Lebaida (en grec antic Λεβάδεια) era una ciutat de Beòcia a la part occidental del país prop de la frontera, que Estrabó situa entre el mont Helicó i Queronea.

Nou!!: Grec antic і Lebadea · Veure més »

Lectura de viva veu

XII. La lectura de viva veu és el fet de llegir en veu alta, el contrari de la lectura silenciosa.

Nou!!: Grec antic і Lectura de viva veu · Veure més »

Leda

s del quadre perdut de Miquel Àngel. Ulpiano Checa. Leda (en grec Λήδα, en llatí Lēda), segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi, rei d'Etòlia, i esposa de Tindàreu, rei d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Leda · Veure més »

Leeis

Els leeis (en llatí laeaei, en grec antic Λαιαῖοι) eren una tribu dels peons de Macedònia, que al vivien al costat dels agrians, una altra tribu dels peons al llarg del curs del riu Estrímon, a la vora occidental de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Leeis · Veure més »

Legat exterior

Els legats exteriors en el sentit d'ambaixadors estrangers, era el nom que a l'antiga Roma es donava als enviats d'un altre estat.

Nou!!: Grec antic і Legat exterior · Veure més »

Legió (dimonis)

Jesús guarint l'home de Gàdara. Manuscrit il·luminat medieval «Legió» és un grup de dimonis citats a la Bíblia cristiana.

Nou!!: Grec antic і Legió (dimonis) · Veure més »

Lemovices

Els lemovices (en llatí Lemovici o Lemovices, en grec antic Λεμόβικες o Λεμουίκοι) van ser un poble gal veí dels arverns, que vivien a l'est, dels bitúrigs cubs i dels pictons que vivien al nord, i dels santons que vivien a l'oest.

Nou!!: Grec antic і Lemovices · Veure més »

Lenees

A l'antiga Atenes, les Lenees (en grec antic Λήναια) eren unes festes en honor de Dionís Leneu.

Nou!!: Grec antic і Lenees · Veure més »

Lenin

Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.

Nou!!: Grec antic і Lenin · Veure més »

Leofant

Leofant (en grec antic Λέοφαντος) va ser un savi i un filòsof de l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Leofant · Veure més »

Leon (Sicília)

Leon (en llatí Leon, en grec antic Λέων) era una petita ciutat de la costa oriental de Sicília, prop de Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Leon (Sicília) · Veure més »

Leonídia

Leonídia (en grec antic λεωνιδεῖα) eren unes solemnitats celebrades cada any a Esparta en honor de Leònides I que amb els seus 300 espartans va morir com un heroi a la Batalla de les Termòpiles.

Nou!!: Grec antic і Leonídia · Veure més »

Leontòfon

Leontòfon (en grec antic Λεοντοφόνος) va ser, segons la mitologia grega, un heroi fill d'Odisseu.

Nou!!: Grec antic і Leontòfon · Veure més »

Leontiades (comandant)

Leontiades (en llatí Leontiades, en grec antic Λεοντιάδης) era un tebà de família noble que va comandar a la batalla de les Termòpiles les forces tebanes que combatien amb l'exèrcit grec.

Nou!!: Grec antic і Leontiades (comandant) · Veure més »

Leontiades de Tebes

Leontiades (en llatí Leontiades, en grec antic Λεοντιάδης) va ser un polític de Tebes que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Leontiades de Tebes · Veure més »

Leontins

Leontins (en llatí Leontini, en grec antic Λεοντῖνοι) actualment Lentini, era una ciutat de Sicília entre Siracusa i Catana (Catània) a uns 12 km de la costa, prop d'un llac anomenat actualment Lago di Lentini.

Nou!!: Grec antic і Leontins · Veure més »

Leontisc d'Egipte

Leontisc (en llatí Leontiscus, en grec antic Λεοντίσκος) era un fill de Ptolemeu I Sòter i de la famosa cortesana Thais.

Nou!!: Grec antic і Leontisc d'Egipte · Veure més »

Leotíquides (rei)

Leotíquides (en llatí Leotychides, en grec antic Λεωτυχίδης, o Λευτυχίδης) (545 aC - 469 aC) fou un rei espartà de la casa dels euripòntides, que va regnar del 491 aC al 469 aC aproximadament Va pujar al tron en ser deposat Demarat, amb el suport de Cleòmenes I i de l'oracle de Delfos.

Nou!!: Grec antic і Leotíquides (rei) · Veure més »

Leotròfides

Leotròfides (en llatí Leotrophides, en grec antic fou un poeta ditiràmbic atenenc de finals del segle V aC. Va ser un dels poetes ridiculitzats per Aristòfanes (Els ocells 1405, 6). La seva figura així com la seva poesia el feien objectiu dels poetes còmics. A més d'Aristòfanes el mencionen Suides i Ateneu (Scholia in Aristophanes. l. c.; Suidas. s. v.; Deipnosophistae. 12. 551a. b).

Nou!!: Grec antic і Leotròfides · Veure més »

Lepanthes acuminata

Lepanthes acuminata és una espècie d'orquídia epífita originària de Mèxic fins al nord de Veneçuela.

Nou!!: Grec antic і Lepanthes acuminata · Veure més »

Lepanthes stenophylla

Lepanthes stenophylla és una espècie d'orquídia epífita originària de Mèxic (Chiapas) a Veneçuela.

Nou!!: Grec antic і Lepanthes stenophylla · Veure més »

Lepidodendron

Lepidodendron (gr. "arbre amb escates", per la forma del seu tronc) és un gènere fòssil de plantes vasculars sense llavors que va viure al període Carbonífer (fa 360 a 286 milions d'anys), fins quan va ser substituït per les gimnospermes.

Nou!!: Grec antic і Lepidodendron · Veure més »

Leponcis

Els leponcis (en llatí Lepontii, en grec antic Ληπόντιοι) eren un poble celta alpí que habitava les valls del sud dels Alps a la regió del Llac de Como i Llac Maggiore.

Nou!!: Grec antic і Leponcis · Veure més »

Leptó

En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.

Nou!!: Grec antic і Leptó · Veure més »

Leptó (moneda)

5 leptons de 1869 (anvers) 5 leptons de 1869 (revers) Un leptó (grec antic i katharévussa λεπτόν, grec modern λεπτό; pl. λεπτά, leptà; «prim, fi») és el nom donat en grec a les fraccions de certes divises emprades al món grec antic i que s'ha seguit emprant en les monedes gregues contemporànies: el fènix, la dracma moderna i l'euro.

Nou!!: Grec antic і Leptó (moneda) · Veure més »

Leptines (astròleg)

Leptines (en grec antic Λεπτίνης), va ser un astròleg probablement d'origen sirià que va viure entre els segles IV i III aC.

Nou!!: Grec antic і Leptines (astròleg) · Veure més »

Leptines (general d'Agàtocles)

Leptines (en grec antic Λεπτίνης) fou un general al servei d'Agàtocles de Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Leptines (general d'Agàtocles) · Veure més »

Leptines de Síria

Leptines de Síria (en grec antic Λεπτίνης) fou un grec sirià, que va assassinar a la ciutat de Laodicea, per pròpia mà, Gneu Octavi, el cap dels diputats romans enviats a supervisar els afers de Síria l'any 162 aC.

Nou!!: Grec antic і Leptines de Síria · Veure més »

Leptines de Siracusa (germà de Dionís el Vell)

Leptines de Siracusa (en grec antic Λεπτίνης) fill d'Hermòcrates i germà de Dionís el Vell, va ser un militar siracusà que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Leptines de Siracusa (germà de Dionís el Vell) · Veure més »

Leptines de Siracusa (sogre de Hieró II)

Leptines de Siracusa (en grec antic Λεπτίνης) fou un notable ciutadà de Siracusa, amb una filla que es va casar amb Hieró, que més tard va ser rei de Siracusa amb el nom de Hieró II.

Nou!!: Grec antic і Leptines de Siracusa (sogre de Hieró II) · Veure més »

Leptines de Siracusa (tirà)

Leptines de Siracusa (en grec antic Λεπτίνης) fou un militar i polític siracusà que es va unir a Cal·lip per expulsar a la guarnició de Dionís el Jove de Rhègion l'any 351 aC.

Nou!!: Grec antic і Leptines de Siracusa (tirà) · Veure més »

Leptospira

Leptospira (del grec leptos: prim; i del llatí spira: espiral) és un gènere de bacteris de l'ordre de les espiroquetals, que inclou un petit nombre d'espècies patògenes i sapròfits.

Nou!!: Grec antic і Leptospira · Veure més »

Leptostracis

Els leptostracis (Leptostraca) (del grec antic, λεπτόν «prim, fi, lleuger»; i ὄστρακον «closca, petxina») són un ordre de petits crustacis malacostracis marins.

Nou!!: Grec antic і Leptostracis · Veure més »

Lernea

Lernea (en grec antic Λέρναια) eren uns misteris celebrats a Lerna a l'Argòlida en honor de Demèter.

Nou!!: Grec antic і Lernea · Veure més »

Les bacants

miniatura Les bacants (en grec antic: Βάκχαι; en llatí: Bacchæ) és una tragèdia àtica de l'escriptor grec Eurípides, escrita l'any 406 aC.

Nou!!: Grec antic і Les bacants · Veure més »

Les Coèfores

Clitemnestra després de matar Agamèmnon Les coèfores (en grec antic, Χοηφόροι) és una tragèdia escrita per Èsquil durant el.

Nou!!: Grec antic і Les Coèfores · Veure més »

Les Lleis

Les lleis (en grec antic: Νομοι) és un diàleg de Plató pertanyent a la seva època de maduresa.

Nou!!: Grec antic і Les Lleis · Veure més »

Les noces de Ceïx

Les noces de Ceix (en grec antic: Κήυκος γάμος, Kḗykos gámos) és un poema perdut en la seva major part realitzat en hexàmetre de grec antic que va ser atribuït a Hesíode des de l'antiguitat.

Nou!!: Grec antic і Les noces de Ceïx · Veure més »

Les tesmofòries

Les tesmofòries (en grec Θεσμοφοριάζουσαι les qui celebren les Tesmofòries, de Θεσμóφορια les festes a honor de Demèter) és una comèdia escrita per Aristòfanes.

Nou!!: Grec antic і Les tesmofòries · Veure més »

Les traquínies

Licas entregant a Hèracles la túnica enverinada, gravat de Sebald Beham (1500-1550) Les traquínies (en grec antic: Τραχίνιαι, Trachìniai) és una tragèdia escrita pel dramaturg atenenc Sòfocles.

Nou!!: Grec antic і Les traquínies · Veure més »

Les vespes

Les vespes (en grec antic: Σφήκες) és una comèdia del dramaturg grec Aristòfanes.

Nou!!: Grec antic і Les vespes · Veure més »

Lesbonax (escriptor)

Lesbonax (en llatí Lesbonax, en grec antic) fou un escriptor grec d'època desconeguda, però no anterior al.

Nou!!: Grec antic і Lesbonax (escriptor) · Veure més »

Lesbonax (filòsof)

Lesbònax (en grec), fill de Potamó de Mitilene, va ser un filòsof i sofista grec que va viure en temps de l'emperador August.

Nou!!: Grec antic і Lesbonax (filòsof) · Veure més »

Lespòdies

Lespòdies (en llatí Laespodias, en grec antic) fou un dels tres comandants atenencs que amb una força de trenta vaixells es van unir als argius per assolar la costa lacedemònia l'any 414 aC.

Nou!!: Grec antic і Lespòdies · Veure més »

Lessa

Lessa (grec Λῆσσα) fou una població de l'antiga Grècia situada al districte de l'Argòlida, a la frontera amb Epidaure, al peu de les muntanyes Aracnèon.

Nou!!: Grec antic і Lessa · Veure més »

Lete (filla d'Eris)

Wilhelm Wandschneider - Lete. 1908 Segons la mitologia grega, Lete (en grec antic Λήθη, Lethe), fou una divinitat, filla d'Eris, la Discòrdia, i segons una tradició, mare de les Càrites.

Nou!!: Grec antic і Lete (filla d'Eris) · Veure més »

Leteu (Creta)

Leteu (en grec antic Ληθαῖος) és l'antic nom d'un riu important de Creta, que corria per la plana de Gortina.

Nou!!: Grec antic і Leteu (Creta) · Veure més »

Letoon

El Letoon (Λητῶον en grec antic), de vegades llatinitzat com Letoum, va ser un santuari dedicat a Leto, prop de l'antiga ciutat de Xanthos, a Lícia.

Nou!!: Grec antic і Letoon · Veure més »

Leucadi

Leucadi (en grec antic Λευκάδιος) va ser, segons una tradició transmesa per Estrabó, un fill d'Icari i germà d'Alizeu i de Penèlope, casada amb Odisseu.

Nou!!: Grec antic і Leucadi · Veure més »

Leucae

Leucae o Leuce (en grec antic Λεῦκαι, Λεύκη) era una petita ciutat de Jònia prop de Focea que estava situada, segons Plini el vell, "in promontorio quod insula fuit", (en un turó que havia estat una illa).

Nou!!: Grec antic і Leucae · Veure més »

Leucanthemum

Leucanthemum és un gènere de plantes de la família de les asteràcies (Asteraceae).

Nou!!: Grec antic і Leucanthemum · Veure més »

Leucària

Leucària (en grec Λευκαρία), és un personatge de la mitologia romana, esposa del rei Ital i mare d'Ausoni, l'heroi epònim d'Ausònia (que era l'antic nom d'Itàlia).

Nou!!: Grec antic і Leucària · Veure més »

Leucòtea

Odisseu i Leucòtea, per Alessandro Allori Leucòtea (en grec antic Λευκοθέα, Leucothéa) és el nom d'una deessa marina de la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Leucòtea · Veure més »

Leucòtoe

D'acord amb la mitologia grega, Leucòtoe (en grec antic Λευκοθόη) va ser una heroïna, filla d'Òrcam i d'Eurínome.

Nou!!: Grec antic і Leucòtoe · Veure més »

Leucó (escultor)

Leucó (en llatí Leucon, en grec antic) fou un escultor que va viure en data desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Leucó (escultor) · Veure més »

Leucó (mitologia)

Leucó (en grec antic Λεύκων) va ser, segons la mitologia grega, un dels fills que va tenir Atamant amb la seva tercera esposa, Temisto.

Nou!!: Grec antic і Leucó (mitologia) · Veure més »

Leucó del Bòsfor

Leucó del Bòsfor (en llatí Leucon, en grec antic) fou un poderós rei del Regne del Bòsfor o Bòsfor Cimmeri que va governar durant quaranta anys, del 393 aC al 353 aC.

Nou!!: Grec antic і Leucó del Bòsfor · Veure més »

Leuce

Leuce (en grec antic Λευκή, "la Blanca"), és, a la mitologia grega, la més bella de les nimfes, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Leuce · Veure més »

Leucip (fill de Perieres)

''El rapte de les filles de Leucip'', de Rubens Segons la mitologia grega, Leucip (en grec antic Λεύκιππος, Leukippos), fou un rei de Messènia, fill de Perieres i de Gorgòfone, una de les filles de Perseu.

Nou!!: Grec antic і Leucip (fill de Perieres) · Veure més »

Leucip (mitologia)

Leucip (en grec antic Λεύκιππος) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Galatea, filla d'Eurici, i Lampros, fill de Pandíon.

Nou!!: Grec antic і Leucip (mitologia) · Veure més »

Leucipe i Clitofont

Leucipe i Clitofont o Les Aventures de Leucipe i Clitofont (en grec), escrita per Aquil·les Taci, és una de les cinc novel·les gregues conservades.

Nou!!: Grec antic і Leucipe i Clitofont · Veure més »

Leucofris

Leucofris (en llatí Leucophrys, en grec antic Λευκόφρυς) era una ciutat de Cària a la plana del riu Meandre, a la riba d'un llac o llacuna d'aigua calenta potable, segons indica Xenofont.

Nou!!: Grec antic і Leucofris · Veure més »

Leucopetra

Leucopetra (en grec antic Λευκοπέτρα) era un promontori del Bruttium, que forma la punta sud-oest d'Itàlia, que mirava cap a Sicília i es considerava generalment com la part final de la serra dels Apenins.

Nou!!: Grec antic і Leucopetra · Veure més »

Leucosfenita

La leucosfenita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Leucosfenita · Veure més »

Leucotees Fanum

Leucotees Fanum (en llatí Leucothees Fanum, en grec antic Λευκοθέας ἱερόν) era un temple i un oracle al territori dels Moscs a la Còlquida, dedicat a Leucòtea, una deessa marina.

Nou!!: Grec antic і Leucotees Fanum · Veure més »

Leucs

Els leucs (llatí Leuci) foren un poble gal entre els mediomàtrics al nord i els lingons al sud.

Nou!!: Grec antic і Leucs · Veure més »

Leuns

Els leuns (en llatí Leuni, en grec antic Λεῦνοι) eren una tribu dels vindèlics que Claudi Ptolemeu situa entre els runicates i els consuantes, segurament a la regió que formen actualment els Alps de Salzburg a la part sud-est de Baviera a la frontera amb Àustria.

Nou!!: Grec antic і Leuns · Veure més »

Levític

El Levític és el tercer llibre de la Tanakh i de la Bíblia.

Nou!!: Grec antic і Levític · Veure més »

Levons

Els levons (en llatí Levoni, en grec antic, Λευῶνοι, Leuónoi) eren un poble o una tribu esmentada per Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Levons · Veure més »

Lexovis

Els lexovis (en llatí: Lexovii, en grec antic Ληξόβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia que vivien a l'oest de la desembocadura del Sena (territori de Lisieux i potser a Bayeux on vivien els baiocasses).

Nou!!: Grec antic і Lexovis · Veure més »

Liaoningogriphus quadripartitus

Liaoningogriphus quadripartitus és una espècie de crustaci que visqué durant el Cretaci inferior en allò que avui en dia és la Xina.

Nou!!: Grec antic і Liaoningogriphus quadripartitus · Veure més »

Libani

Libani (en llatí Libanius, en grec Λιβάνιος) va ser el més distingit entre els sofistes i retòrics grecs del.

Nou!!: Grec antic і Libani · Veure més »

Libiquis

Els libiquis (en llatí Libicii o Libici, en grec antic Λεβέκιοι) eren un poble gal o celto-lígur de la Gàl·lia Cispadana que vivia també a la Gàl·lia Transpadana, a la regió del riu Sesia a la rodalia de Vercellae.

Nou!!: Grec antic і Libiquis · Veure més »

Liburns

Els liburns (en llatí Liburni, en grec antic Λιβυρνοί) eren un poble de la part nord d'Il·líria que ocupava el districte de Libúrnia ((Λιβυρνὶς χώρα), segons Escílax de Carianda o Λιβουρνία (Liburnia), segons Claudi Ptolemeu. Els liburns eren un poble molt antic que juntament amb els sículs havien ocupat la costa oposada al Picè. La seva capital era Truentum (Trieste), segons Plini el Vell. Se suposa que eren una ètnia dels pelasgs. S'havia estès molt, i aquest poble ocupava Issa, Melita i altres illes, i havia poblat Còrcira, segons Estrabó, abans de què hi arribessin els grecs. Sembla que havien arribat, cap al nord, fins a la Nòrica, on se sap que hi havia població il·lírica. Estrabó els distingeix dels breunes i dels genauns, que també eren pobles il·lírics. Virgili sembla que anomena als vènets, liburns, i diu que el seu país era el lloc on va arribar Antènor des de Troia. Van ser expulsats dels territoris que ocupaven entre Panònia i el país dels vènets pels invasors gals i van quedar reduir a un districte petit que va agafar el nom de Libúrnia. Es van dedicar a la pirateria, i per les seves incursions feien servir les "naves Liburnicae", els lembus, amb una vela llatina molt gran que després els romans van adoptar en la seva lluita contra Cartago, i a la Segona guerra macedònica van substituir les grans naus que fins llavors s'havien utilitzat. Libúrnia es va incorporar després a Il·líria, i aquesta regió com a província romana es va dir també Dalmàcia. La seva capital, Iadera va ser una colònia romana. Altres ciutats dels liburns eren Scardona (cap d'un convent jurídic) segons Plini el Vell que reunia els habitants de catorze pobles, Alvona, Flanona, Tarsatica, Senia, Lopsica, Ortopula, Vegium, Argyruntum, Corinium, Aenona, i Civitas Pasini. L'any 634 l'emperador romà d'Orient Heracli va invitar als corbats (chorvates o khrobati) que vivien al nord dels Carpats (al sud de Polònia) per ocupar la regió com a vassalls bizantins. Els nouvinguts van adoptar el cristianisme al segle VII.

Nou!!: Grec antic і Liburns · Veure més »

Licaònia

Licaònia (en llatí Lycaonia, en grec antic Λυκαονία) va ser una regió d'Àsia Menor, al sud-est de Frígia i a la part occidental de Capadòcia.

Nou!!: Grec antic і Licaònia · Veure més »

Licaonis

Els licaonis o licaons (en llatí licaoni, en grec antic Λυκαόνιος) era el nom que rebien els habitants de la regió de Licaònia.

Nou!!: Grec antic і Licaonis · Veure més »

Licas (fill d'Arcesialu)

Licas (en llatí Lichas, en grec antic Λίχας) fill d'Arcesilau fou un espartà que va ser proxenos de l'estat d'Argos.

Nou!!: Grec antic і Licas (fill d'Arcesialu) · Veure més »

Licas (mitologia)

Licas donant la camisa de Nessos a Hèracles, Hans Sebald Beham (1542–1548) D'acord amb la mitologia grega, Licas (en grec antic Λίχας), va ser l'heroi que va acompanyar Hèracles fins a la seva mort al cim de l'Eta.

Nou!!: Grec antic і Licas (mitologia) · Veure més »

Licastos

Licastos (en llatí Lycastus, en grec antic Λύκαστος) era una ciutat de Creta que Homer menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Licastos · Veure més »

Licàon (fill d'Ares)

Segons la mitologia grega, Licàon (en grec antic Λυκάων) fou un heroi, fill d'Ares i de Pirene, i per tant, germà de Diomedes el traci i de Cicne.

Nou!!: Grec antic і Licàon (fill d'Ares) · Veure més »

Licàon (fill de Príam)

Licàon (en grec antic Λυκάων), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Príam i de Laòtoe.

Nou!!: Grec antic і Licàon (fill de Príam) · Veure més »

Licí (militar)

Licí (en llatí Lycinus, en grec antic Λύκινος) fou un grec italià de la Magna Grècia, exiliat de la seva ciutat natal que va entrar al servei d'Antígon II Gònates, rei de Macedònia, que el va nomenar comandant de la guarnició d'Atenes l'any 263 aC, quan va acabar la Guerra de Cremònides, una coalició de les polis gregues conta la dominació de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Licí (militar) · Veure més »

Licó (almirall)

Licó (en llatí Lycon, en grec antic Λύκων) fou un almirall macedoni al servei d'Antígon el Borni.

Nou!!: Grec antic і Licó (almirall) · Veure més »

Licó d'Escarpea

Licó d'Escarpea (en llatí Lycon, en grec antic Λύκων) fou un actor còmic grec que va viure al segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Licó d'Escarpea · Veure més »

Licó de Siracusa

Licó de Siracusa (en llatí Lycon, en grec antic Λύκων) fou un militar siracusà.

Nou!!: Grec antic і Licó de Siracusa · Veure més »

Licea

Les Licees (en grec antic Λύκαια, «Lykaia») era un festival que se celebrava a Arcàdia en honor de Zeus Licàon al mont Liceu.

Nou!!: Grec antic і Licea · Veure més »

Licea (Arcàdia)

Licea (en grec antic Λύκαία) era una ciutat d'Arcàdia pròxima al riu Alfeu, a la seva unió amb el Lúsios o Gortinos, al peu de les muntanyes del Liqueu.

Nou!!: Grec antic і Licea (Arcàdia) · Veure més »

Licimni (fill d'Electrió)

Licimni (en grec antic Λικύμνιος, Likimnios) segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Electrió, rei de Micenes i un dels fills de Perseu, i d'una esclava frígia anomenada Mèdia.

Nou!!: Grec antic і Licimni (fill d'Electrió) · Veure més »

Licoleó

Licoleó (en llatí Lycoleon, en grec antic) fou un orador atenenc deixeble d'Isòcrates d'Atenes que només menciona Aristòtil i reprodueix un fragment d'un discurs titulat.

Nou!!: Grec antic і Licoleó · Veure més »

Licomedes (pare de Deidamia)

Aquil·les a la cort de Licomedes. Museu del Louvre Ma2120 Segons la mitologia grega, Licomedes (en grec antic Λυκομήδης), va ser rei dels dolops a l'illa d'Esciros, pare de Deidamia.

Nou!!: Grec antic і Licomedes (pare de Deidamia) · Veure més »

Licomedes d'Atenes

Licomedes d'Atenes (en llatí Lycomedes, en grec antic), fill d'Escrees, fou un militar atenenc, el primer que va capturar un vaixell persa a la batalla d'Artemísion l'any 480 aC quan Xerxes va envair Grècia, per la qual cosa el govern li va concedir un premi al valor.

Nou!!: Grec antic і Licomedes d'Atenes · Veure més »

Licomedes de Mantinea

Licomedes de Mantinea (en llatí Lycomedes, en grec antic Λυκομήδης) fou un militar i home d'estat arcadi.

Nou!!: Grec antic і Licomedes de Mantinea · Veure més »

Licomedes de Rodes

Licomedes de Rodes (en llatí Lycomedes, en grec antic Λυκομήδης) fou un militar rodi nomenat comandant de la guarnició persa que van establir a Mitilene Autofradates i el jove Farnabazos II l'any 333 aC, per defensar la zona contra els macedonis.

Nou!!: Grec antic і Licomedes de Rodes · Veure més »

Licoreu

Segons la mitologia grega, Licoreu (en grec antic Λυκωρεύς) va ser un heroi, fill d'Apol·lo i de Corícia, una nimfa que havia donat el seu nom a una cova situada al Parnàs, a sobre de Delfos.

Nou!!: Grec antic і Licoreu · Veure més »

Licortes

Licortes (en llatí Lycortas, en grec antic Λυκόρτας) fou un home d'estat de la Lliga Aquea, nadiu de Megalòpolis.

Nou!!: Grec antic і Licortes · Veure més »

Licos

* Geografia: Licos (en llatí Lycus, en grec Lycos o Λύκος) és el nom de diversos rius de l'Àsia Menor, Mesopotàmia, Síria, Xipre i Sarmàcia.

Nou!!: Grec antic і Licos · Veure més »

Licos (fill de Dàscil)

Segons la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop"), va ser un rei dels mariandins, a Bitínia, fill de Dàscil, i net de Tàntal.

Nou!!: Grec antic і Licos (fill de Dàscil) · Veure més »

Licos (fill de Hirieu)

Segons la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop"), fou un rei de Tebes, fill d'Hirieu i de Clònia, i, en la versió més freqüent, oncle d'Antíope, per ser germà de Nicteu.

Nou!!: Grec antic і Licos (fill de Hirieu) · Veure més »

Licos (fill de Pandíon)

D'acord amb la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop), va ser un heroi, fill de Pandíon i de Pília i germà d'Egeu.

Nou!!: Grec antic і Licos (fill de Pandíon) · Veure més »

Licos (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop") va ser un heroi, fill de Posidó i de Celeno.

Nou!!: Grec antic і Licos (fill de Posidó) · Veure més »

Licos de Bitínia

Licos de Bitínia (en llatí Lycus, en grec antic Λύκος) era un riu de Bitínia que naixia a l'est del país i corria cap a l'oest per desaiguar a la mar Negra al sud d'Heraclea Pòntica, a uns 20 estadis de la ciutat, en un lloc anomenat Campus Lycaeus.

Nou!!: Grec antic і Licos de Bitínia · Veure més »

Licos de Fares

Licos de Fares (en llatí Lycus, en grec antic) fou un general de la Lliga Aquea, natural de Fares a Acaia, lloctinent d'Àrat de Sició el 217 aC.

Nou!!: Grec antic і Licos de Fares · Veure més »

Licos de Macedònia

Licos de Macedònia (en llatí Lycus, en grec antic) va ser un metge grec nascut a Macedònia a la primera meitat del.

Nou!!: Grec antic і Licos de Macedònia · Veure més »

Lictos

Lictos o Littos (en llatí Lyctus o Lyttus, en grec antic Λύκτος o Λύττος) era una de les principals ciutats de Creta.

Nou!!: Grec antic і Lictos · Veure més »

Licurg (polític del segle VI aC)

Licurg (en llatí Lycurgus, en grec antic), fill d'Aristòlides, fou un polític atenenc, que va viure al segle VI aC.

Nou!!: Grec antic і Licurg (polític del segle VI aC) · Veure més »

Lidíades de Megalòpolis (tirà)

Lidíades de Megalòpolis (en llatí Lydiades, en grec antic Λυδιάδης o potser Λυσιάδης "Lysiádes") fou tirà de Megalòpolis.

Nou!!: Grec antic і Lidíades de Megalòpolis (tirà) · Veure més »

Lidi

El lidi és una llengua indoeuropea morta de la branca de les llengües anatòliques que es parlava a Lídia, a la part oest de la península anatòlica (actualment Turquia), segons les dates de les inscripcions, entre els segles VIII i III a.C..

Nou!!: Grec antic і Lidi · Veure més »

Lidos

Lidos (en grec antic Λυδός) va ser, segons la mitologia grega, un rei dels meonis, fill d'Atis, que al seu torn era fill de Manes.

Nou!!: Grec antic і Lidos · Veure més »

Ligdamis de Naxos

Ligdamis de Naxos (en llatí Lygdamis en grec antic Λύγδαμις "Lígdamis") fou un polític de l'illa de Naxos, cap del partit popular i fort opositor a l'oligarquia a la que va derrotar i va aconseguir tot el poder.

Nou!!: Grec antic і Ligdamis de Naxos · Veure més »

Ligdamis de Siracusa

Ligdamis de Siracusa (en llatí Lygdamis en grec antic Λύγδαμις "Lígdamis") fou un esportista siracusà que va guanyar el premi al pancràtion, als Jocs Olímpics de la 33a olimpíada i se li va erigir un monument a prop de Lautúmies a Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Ligdamis de Siracusa · Veure més »

Ligdos

D'acord amb la mitologia grega, Ligdos (en grec antic Λιγδος) va ser un ciutadà de Cnosos, a l'illa de Creta.

Nou!!: Grec antic і Ligdos · Veure més »

Ligusticum mare

Ligusticum mare (en grec antic το Λιγυστικὸν πέλαγος) va ser l'antic nom que es donava a la part de la Mediterrània que limitava amb la costa de Ligúria i es trobava al nord de la mar Tirrena.

Nou!!: Grec antic і Ligusticum mare · Veure més »

Lilibèon

Lilibèon (grec antic: Λιλύβαιον, Lilíbaion), de vegades Lilibeu (llatí: Lilybaeum), la moderna Marsala, va ser una ciutat de Sicília situada al cap del mateix nom, a l'extrem oest de Sicília (avui Cap Boèo), un dels tres cap que van donar a Sicília el nom de Trinàcria.

Nou!!: Grec antic і Lilibèon · Veure més »

Limó

Limó (en grec antic Λειμών) va ser, segons la mitologia grega, un fill del rei Tegeates i de Mera.

Nou!!: Grec antic і Limó · Veure més »

Limbus

Limbus (en llatí limbus, plural limbi, en grec antic παρυφή) era la vora d'una túnica o d'una bufanda romana, sobretot la del vestit d'una dona, segons Virgili i Servi Maure Honorat.

Nou!!: Grec antic і Limbus · Veure més »

Limiros

Limiros (en llatí Limyrus, en grec antic Λίμυρος) és un riu de la costa sud de Lícia que rebia com a tributari a lAricandos (modern Fineka), i era navegable fins a la ciutat de Limira.

Nou!!: Grec antic і Limiros · Veure més »

Limnea

Limnea (en llatí Limnaea, en grec antic Λιμναία) segurament la moderna Kervasará, era una ciutat d'Acarnània al sud-est del golf d'Ambràcia, a la frontera d'Acarnània i Argos d'Acaia.

Nou!!: Grec antic і Limnea · Veure més »

Limnea d'Histiaeotis

Limnea d'Histiaeotis (en llatí Limnaea, en grec antic Λιμναία) era una ciutat de Tessàlia, situada al districte d'Hestieòtide que van ocupar els romans l'any 191 aC.

Nou!!: Grec antic і Limnea d'Histiaeotis · Veure més »

Limnes (Tessàlia)

Limnes o Limnea (en llatí Limnaea, en grec antic Λιμναία) era una ciutat de Tessàlia situada al nord del país en el districte d'Hestieòtide.

Nou!!: Grec antic і Limnes (Tessàlia) · Veure més »

Limnorea

Limnorea (en grec antic Λιμνώρεια) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Limnorea · Veure més »

Limos

Limos (en grec antic λιμός), és la deessa de la fam en la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Limos · Veure més »

Lincos

Lincos (en grec antic Λύγκος) va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Escítia (o de Sicília si creiem a Higí).

Nou!!: Grec antic і Lincos · Veure més »

Lindum

Lindum (en llatí Colonia Domitiana Lindensium, en grec antic Λίνδον) era una ciutat de Britània que Claudi Ptolemeu situa al país dels coritans.

Nou!!: Grec antic і Lindum · Veure més »

Lineal B

El lineal B és un sistema d'escriptura que es va fer servir per a escriure en grec (o micènic) durant l'època micènica de l'any 1600 aC fins al 1100 aC, aproximadament, i va ser el primer pas dels inicis de l'escriptura a Grècia.

Nou!!: Grec antic і Lineal B · Veure més »

Lingüística comparativa

La lingüística comparativa és la part de la lingüística que estudia les relacions entre les llengües i l'evolució interna de cadascuna d'acord amb una tècnica de comparació de les etapes de l'evolució d'una mateixa àrea lingüística i de comparació entre les llengües semblants.

Nou!!: Grec antic і Lingüística comparativa · Veure més »

Lingua franca

La lingua franca o sabir ('saber') fou un pidgin usat com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjan segle XIX.

Nou!!: Grec antic і Lingua franca · Veure més »

Linos

Linos (grec: Λινος) és un personatge de la mitologia grega, fill d'Apol·lo i d'una musa (Urània, Terpsícore, o altres segons les versions).

Nou!!: Grec antic і Linos · Veure més »

Liocranium

Liocranium és un gènere de peixos pertanyent a la família dels tetrarògids i a l'ordre dels escorpeniformes.

Nou!!: Grec antic і Liocranium · Veure més »

Liocranium pleurostigma

Liocranium pleurostigma és una espècie de peix pertanyent a la família dels tetrarògids i a l'ordre dels escorpeniformes.

Nou!!: Grec antic і Liocranium pleurostigma · Veure més »

Liocranium praepositum

Liocranium praepositum és una espècie de peix pertanyent a la família dels tetrarògids i a l'ordre dels escorpeniformes.

Nou!!: Grec antic і Liocranium praepositum · Veure més »

Lipèfile

Lipèfile (en grec antic Λειπεφίλη) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Iolau, nebot d'Hèracles, i de Mègara.

Nou!!: Grec antic і Lipèfile · Veure més »

Lircos (fill de Foroneu)

Lircos (en grec antic Λύρκος), va ser, segons la mitologia grega, fill de Foroneu, rei d'Argos.

Nou!!: Grec antic і Lircos (fill de Foroneu) · Veure més »

Liroconita

La liroconita és un mineral de la classe dels arsenats.

Nou!!: Grec antic і Liroconita · Veure més »

Lisanòrides

Lisanòrides (en llatí Lysanoridas, en grec antic Λυσανορίδας) fou un militar espartà que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Lisanòrides · Veure més »

Lisandra

Lisandra (en grec antic Λύσανδρα) era filla de Ptolemeu I Sòter i Eurídice.

Nou!!: Grec antic і Lisandra · Veure més »

Lisandre

Lisandre (en llatí Lysander, en grec antic Λύσανδρος) fill d'Aristòclit o Aristòcrit, i de família heràclida segons uns, i ciutadà després de ser esclau, segons altres, fou un general espartà, el més gran de tots els militars espartans, que va vèncer als atenesos i va posar fi a la Guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Lisandre · Veure més »

Lisànies de Cirene

Lisànies de Cirene (en llatí Lysanias, en grec antic) fou un gramàtic grec nadiu de Cirene.

Nou!!: Grec antic і Lisànies de Cirene · Veure més »

Lisànies I d'Abilene

Lisànies I d'Abilene (en llatí Lysanias, en grec antic) va ser tetrarca d'Abilene, Traconitis i Iturea, fill i successor de Ptolemeu de Calcis vers l'any 40 aC.

Nou!!: Grec antic і Lisànies I d'Abilene · Veure més »

Lisícrates

Lisícrates (en llatí Lysicrates, en grec antic) fou un escultor atenenc.

Nou!!: Grec antic і Lisícrates · Veure més »

Lisímac (tutor d'Àtal)

Lisímac (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) fou un filòsof grec que esmenta Ateneu de Naucratis com un dels tutors del rei Àtal de Pèrgam.

Nou!!: Grec antic і Lisímac (tutor d'Àtal) · Veure més »

Lisímac de Tràcia

Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Lisímac de Tràcia · Veure més »

Lisianassa

Lisianassa (en grec antic Λυσιάνασσα) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Lisianassa · Veure més »

Lisicles d'Atenes

Lisicles d'Atenes (en llatí Lysicles, en grec antic) possiblement fill d'Abrònic, fou un militar atenenc que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Lisicles d'Atenes · Veure més »

Lisis (poeta)

Lisis (en llatí Lysis, en grec antic) fou un poeta grec.

Nou!!: Grec antic і Lisis (poeta) · Veure més »

Lisisc d'Atenes

Lisisc (en llatí Lyciscus, en grec antic) fou un orador i demagog atenenc del.

Nou!!: Grec antic і Lisisc d'Atenes · Veure més »

Lisisc d'Etòlia

Lisisc (en llatí Lyciscus, en grec antic) fou un polític etoli, partidari de Roma durant la Tercera Guerra Macedònica.

Nou!!: Grec antic і Lisisc d'Etòlia · Veure més »

Lisisc de Macedònia

Lisisc (en llatí Lyciscus, en grec antic) fou un oficial de Cassandre de Macedònia del segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Lisisc de Macedònia · Veure més »

Lisisc de Siracusa

Lisisc (en llatí Lyciscus, en grec antic) fou un oficial d'Agàtocles de Siracusa, que el va tenir en alta consideració pels seus talents militars.

Nou!!: Grec antic і Lisisc de Siracusa · Veure més »

Lista

Lista (en grec antic Λίστα) va ser una antiga ciutat del centre de la península Itàlica que segons Varró era la metròpoli dels aborígens quan aquestos encara vivien a les valls muntanyoses de la regió de Reate.

Nou!!: Grec antic і Lista · Veure més »

Litúrgia

200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.

Nou!!: Grec antic і Litúrgia · Veure més »

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Nou!!: Grec antic і Literatura · Veure més »

Literatura clàssica

La literatura clàssica avui dia es considera aquella escrita en grec antic o en llatí i que forma part del cànon occidental.

Nou!!: Grec antic і Literatura clàssica · Veure més »

Literatura grega antiga

grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.

Nou!!: Grec antic і Literatura grega antiga · Veure més »

Literatura medieval

El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.

Nou!!: Grec antic і Literatura medieval · Veure més »

Litierses

Litierses (en grec antic Λιτυέρσης), va ser, segons la mitologia grega, un fill del rei Mides.

Nou!!: Grec antic і Litierses · Veure més »

Litografia

Pedra litogràfica per a imprimir el mapa de Múnic. La litografia (del grec λίθος, lithos, pedra i γράφειν, graphein, escriure) és una tècnica o mètode d'impressió sobre superfície plana, desenvolupada entre 1870 i 1880, que es basa en la repulsió (no solubilitat) entre l'oli i l'aigua.

Nou!!: Grec antic і Litografia · Veure més »

Litosfera

Col·lisió tectònica de dues plaques continentals. La litosfera (del grec λίθος, "pedra" i σφαίρα, "esfera") és la capa superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa.

Nou!!: Grec antic і Litosfera · Veure més »

Litosita

La litosita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Litosita · Veure més »

Litotomia

La litotomia (del grec λίθος lithos, pedra i τέμνω otomia, tallar, que significa «secció de la pedra») http://remacle.org/bloodwolf/erudits/Hippocrate/serment.htm#4 al web «L'antiquité grecque et latine» http://remacle.org, consultat l'11 de desembre del 2015 és un terme mèdic que descriu una antiga intervenció quirúrgica amb la qual hom tallava i dividia la pedra a la bufeta mitjançant el litòtom.

Nou!!: Grec antic і Litotomia · Veure més »

Litra

Litra (en grec antic λίτρα) era una unitat grega de pes i monetària que corresponia, encara que no n'era equivalent, entre els grecs de Sicília, a la lliura romana i que s'utilitzava per pesar diversos materials, fins i tot el coure.

Nou!!: Grec antic і Litra · Veure més »

Llatí arcaic

La denominació Llatí arcaic, emprada des del, es refereix al període d'evolució del llatí anterior a la formació del Llatí clàssic, que se situa a principis del.

Nou!!: Grec antic і Llatí arcaic · Veure més »

Llúdria marina

La llúdria marina (Enhydra lutris) és un mamífer marí originari de les costes septentrionals i orientals del nord de l'oceà Pacífic.

Nou!!: Grec antic і Llúdria marina · Veure més »

Lleó

El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.

Nou!!: Grec antic і Lleó · Veure més »

Lleó (ambaixador)

Lleó (en llatí Leo o Leon, en grec antic) fou un dels tres ambaixadors enviats per Esparta per dissuadir als atenencs de la seva aliança amb Argos el 420 aC.

Nou!!: Grec antic і Lleó (ambaixador) · Veure més »

Lleó (metge)

Lleó (en llatí Leo o Leon, en grec antic) fou un metge anomenat (filòsof i metge).

Nou!!: Grec antic і Lleó (metge) · Veure més »

Lleó (orador)

Lleó (en llatí Leo o Leon, en grec antic) fou un orador i ambaixador atenenc que junt amb Timàgores va ser enviat l'any 367 aC a la cort persa, on també hi van anar al mateix temps ambaixadors de Tebes, Esparta i altres estats grecs.

Nou!!: Grec antic і Lleó (orador) · Veure més »

Lleó (pintor)

Lleó (en llatí Leo o Leon, en grec antic) fou un pintor grec de fets i època desconeguts.

Nou!!: Grec antic і Lleó (pintor) · Veure més »

Lleó (polític)

Lleó (en llatí Leo o Leon, en grec antic) fou un polític atenenc del partit favorable a Roma.

Nou!!: Grec antic і Lleó (polític) · Veure més »

Lleó (prefecte)

Lleó (en llatí Leo o Leon, en grec antic) era un prefecte del pretori a l'Imperi Romà d'Orient sota l'emperador Anastasi I Dicor.

Nou!!: Grec antic і Lleó (prefecte) · Veure més »

Lleó d'Alabanda

Lleó d'Alabanda (en llatí Leo o Leon, en grec antic Λεών), fou un historiador i retòric grec d'Alabanda a Cària de data desconeguda, però amb molta probabilitat de la segona meitat del.

Nou!!: Grec antic і Lleó d'Alabanda · Veure més »

Lleó d'Atenes

Lleó d'Atenes (en llatí Leo o Leon, en grec antic) fou un militar atenenc que va ser enviat amb deu vaixells el 412 aC per col·laborar amb l'esquadró de Diomedó durant la guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Lleó d'Atenes · Veure més »

Lleó d'Esparta

Lleó d'Esparta (en llatí Leo o Leon, en grec antic Λέων), fill d'Eurícrates II, va ser el 14è rei de la dinastia dels agíades d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Lleó d'Esparta · Veure més »

Lleó de Bizanci

Lleó de Bizanci (en llatí Leo o Leon, en grec antic Λεών), fou un historiador i retòric grec de Bizanci que vivia al en temps de Filip II de Macedònia i potser del seu fill Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Lleó de Bizanci · Veure més »

Lleó de Metapont

Lleó de Metapont (en llatí Leo o Leon Metapontus, en grec antic) fou un filòsof pitagòric grec natural de Metapontum.

Nou!!: Grec antic і Lleó de Metapont · Veure més »

Lleó de Nèmea

s). Segons la mitologia grega, el Lleó de Nèmea (en grec antic ὁ λέων τῆς Νεμέας; en llatí Leo Nemaeus) fou una fera que infonia terror als camps de Nèmea, a l'Argòlida.

Nou!!: Grec antic і Lleó de Nèmea · Veure més »

Llei d'Osthoff

La llei d'Osthoff és un fenomen fonètic indoeuropeu que estableix que les vocals llargues s'escurcen quan van seguides d'una consonant ressonant (en protoindoeuropeu (PIE): *m, *n, *l, *r, *y, *w), seguida al seu torn per una altra consonant (és a dir, en un entorn de síl·laba tancada).

Nou!!: Grec antic і Llei d'Osthoff · Veure més »

Lleis de Gortina

Les lleis de Gortina són un codi legal arcaic, grec, el més extens que es coneix ara com ara.

Nou!!: Grec antic і Lleis de Gortina · Veure més »

Llenega negra

La llenega, llenega negra o mocosa (Hygrophorus latitabundus, del grec antic higrós: 'humit', phorós: 'portador'; del llatí latitabundus: 'molt amagat') és un bolet de la família de les higroforàcies.

Nou!!: Grec antic і Llenega negra · Veure més »

Llengües d'Itàlia

grec '''(GC)''' Les llengües d'Itàlia són els idiomes que es parlen a Itàlia i que a banda de l'italià són o han estat les llengües maternes de certs estrats socials.

Nou!!: Grec antic і Llengües d'Itàlia · Veure més »

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.

Nou!!: Grec antic і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Grec antic і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengües paleobalcàniques

Les llengües paleobalcàniques van ser les llengües indoeuropees parlades als Balcans en temps antics.

Nou!!: Grec antic і Llengües paleobalcàniques · Veure més »

Llengües paleohispàniques

Llengües paleohispàniquesLes llengües paleohispàniques, també conegudes com a llengües preromanes de la península Ibèrica, són les llengües indígenes que es parlaven a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant.

Nou!!: Grec antic і Llengües paleohispàniques · Veure més »

Llengua copta

El copte és una família de dialectes molt relacionats entre sí, descendents de la llengua egípcia antiga i parlats històricament pels coptes d'Egipte.

Nou!!: Grec antic і Llengua copta · Veure més »

Llengua de bou (bolet)

La llengua de bou, picornell pelut (Hydnum repandum, del grec hydon: un tipus de tubercle) o picornell de pi (a Mallorca) és un bolet comestible de l'ordre dels cantarel·lals.

Nou!!: Grec antic і Llengua de bou (bolet) · Veure més »

Llengua de bou rogenca

La llengua de bou rogenca (Hydnum rufescens, del grec hydon: un tipus de tubercle; del llatí rufescens: que es torna rogenca) és una llengua de bou comestible de l'ordre dels cantarel·lals.

Nou!!: Grec antic і Llengua de bou rogenca · Veure més »

Llengua fenícia

La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.

Nou!!: Grec antic і Llengua fenícia · Veure més »

Llengua morta

elamita, que actualment són llengües mortes Una llengua morta és una llengua extingida que no es parla en cap comunitat en concret i no és la llengua materna de cap individu, sinó que roman només com a testimoni del passat o en documents escrits.

Nou!!: Grec antic і Llengua morta · Veure més »

Llengua SOV

Una llengua SOV, o Subjecte Objecte Verb, és aquella que, en frases transitives, disposa per defecte els constituents en l'ordre subjecte, complement directe, verb.

Nou!!: Grec antic і Llengua SOV · Veure més »

Lleonat

Lleonat o Leonat o Leonnat (en llatí Leonnatus, en grec antic Λεοννάτος "Leonnátos") fou un macedoni de Pel·la, un dels generals d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Lleonat · Veure més »

Lleonci d'Antioquia

Lleonci d'Antioquia (en llatí Leontius, en grec antic Λεόντιος) fou un religiós grec del, nascut a Frígia, deixeble del màrtir Llucià.

Nou!!: Grec antic і Lleonci d'Antioquia · Veure més »

Lleonci d'Arabissos

Lleonci d'Arabissos (en llatí Leontius, en grec antic Λεόντιος) fou un bisbe d'Arabissos a Capadòcia d'època incerta.

Nou!!: Grec antic і Lleonci d'Arabissos · Veure més »

Lleonci Lasciu

Lleonci Lasciu (en llatí Leontius, en grec antic Λεόντιος) fou un mestre de gramàtica de Bordeus.

Nou!!: Grec antic і Lleonci Lasciu · Veure més »

Lleonci Mecànic

Lleonci Mecànic (en llatí Leontius, en grec antic Λεόντιος) fou un matemàtic grec del que no es coneix l'època exacta.

Nou!!: Grec antic і Lleonci Mecànic · Veure més »

Lletania

Una lletania, en el culte cristià i algunes formes de culte judaic, és una forma d'oració utilitzat en els serveis i les processons, i que consisteix en una sèrie de peticions.

Nou!!: Grec antic і Lletania · Veure més »

Llevat de cervesa

El llevat de cervesa (Saccharomyces cerevisiae) és un llevat del grup dels ascomicets.

Nou!!: Grec antic і Llevat de cervesa · Veure més »

Lli

Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.

Nou!!: Grec antic і Lli · Veure més »

Llibre d'Henoc

El Llibre d'Henoc o Llibre d'Enoc (abreujat 1Enoc) és un llibre apòcrif pseudoepigràfic, intertestamentari, que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop, però que no és acceptat com a canònic per les altres esglésies cristianes.

Nou!!: Grec antic і Llibre d'Henoc · Veure més »

Llibre de Daniel

El profeta Daniel a la Capella Sixtina. El Llibre de Daniel és un llibre bíblic de l'Antic Testament i de la Tanakh o Bíblia Hebrea.

Nou!!: Grec antic і Llibre de Daniel · Veure més »

Llibre de la Saviesa

El llibre de la Saviesa o llibre de la Saviesa de Salomó és un llibre atribuït tradicionalment al rei Salomó que forma part de l'Antic Testament de la Bíblia catòlica i de l'ortodoxa, on se'l considera part dels Llibres sapiencials, després del Càntic dels Càntics i abans de la Siràcida.

Nou!!: Grec antic і Llibre de la Saviesa · Veure més »

Llibre de Susanna

El Llibre de Susanna (en hebreu: שׁוֹשַׁנָּה, "lliri"; grec: Σουσαννα) és un relat afegit al Llibre de Daniel, en la Septuaginta i a la versió de Teodoció, antigues traduccions de l'Antic Testament al grec.

Nou!!: Grec antic і Llibre de Susanna · Veure més »

Llibre de Tobies

El llibre de Tobies o llibre de Tobit (grec: τωβιτ, hebreu טוביה Tobiah "Yahvé és el meu Déu") és una narració antiga d'origen jueu, inclosa en el còdex de la Septuaginta.

Nou!!: Grec antic і Llibre de Tobies · Veure més »

Llibre romà

El llibre romà o els llibres que es conserven dels romans, són documents que es conserven (o es coneixen fragmentàriament) que formaven part de la cultura romana i que van influir en les cultures posteriors.

Nou!!: Grec antic і Llibre romà · Veure més »

Llibre sibil·lí

Delfos'' Un llibre sibil·lí era un llibre profètic de l'antiga Roma, un recull de respostes oraculars escrits en grec que es conservaven al temple de Júpiter Capitolí, i van ser transferits en temps d'August al temple d'Apol·lo Palatí.

Nou!!: Grec antic і Llibre sibil·lí · Veure més »

Llibres apòcrifs

isbn.

Nou!!: Grec antic і Llibres apòcrifs · Veure més »

Llibres de la Bíblia

Els Llibres de la Bíblia van ser escrits per diversos personatges de la història, tant hebrea a l'Antic Testament com grecocristiana al Nou Testament.

Nou!!: Grec antic і Llibres de la Bíblia · Veure més »

Lliga Amficciònica

Una amficcionia o lliga amficciònica (del grec antic ἀμφικτυονεῖα, 'lliga de veïns') era una confederació de polis o pobles, inicialment amb una finalitat religiosa, i posteriorment també de naturalesa política.

Nou!!: Grec antic і Lliga Amficciònica · Veure més »

Lliga de Corint

La Lliga de Corint o Lliga dels Hel·lens fa referència a diverses confederacions de ciutats i estats grecs sota el domini del Regne de Macedònia entre el i el aC.

Nou!!: Grec antic і Lliga de Corint · Veure més »

Lliga Etòlia

La Lliga Etòlia (en grec antic Κοινὸν τῶν Αἰτωλῶν) va ser una federació de ciutats de la regió d'Etòlia a l'antiga Grècia, formada a principis del, probablement a causa de l'oposició al Regne de Macedònia i a la constitució de la Lliga Aquea.

Nou!!: Grec antic і Lliga Etòlia · Veure més »

Llista d'espècies del gènere Rosa

El nombre real d'espècies de roses és objecte de discussions.

Nou!!: Grec antic і Llista d'espècies del gènere Rosa · Veure més »

Llista d'unitats de longitud de l'antiga Grècia

Aquesta és una llista de les unitats de longitud de l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Llista d'unitats de longitud de l'antiga Grècia · Veure més »

Llista d'unitats de volum de l'antiga Grècia

Aquesta és una llista de les unitats de volum utilitzades a l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Llista d'unitats de volum de l'antiga Grècia · Veure més »

Llista de ciutats d'Etrúria

Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:; Ameria: Ameria és considerada la ciutat més antiga d'Úmbria.

Nou!!: Grec antic і Llista de ciutats d'Etrúria · Veure més »

Llista de codis SIL

Els codis SIL són combinacions de tres lletres que permeten identificar les llengües actuals que existeixen arreu del món.

Nou!!: Grec antic і Llista de codis SIL · Veure més »

Llista de jaciments arqueològics de Catalunya

Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.

Nou!!: Grec antic і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya · Veure més »

Llista de llengües del món

La llista de llengües del món es basa en el codi ISO 639-3.

Nou!!: Grec antic і Llista de llengües del món · Veure més »

Llista de personatges de la mitologia egípcia

La mitologia egípcia és la pròpia de la religió que es va practicar durant mil·lennis a l'antic Egipte i que va subsistir fins a l'arribada del cristianisme.

Nou!!: Grec antic і Llista de personatges de la mitologia egípcia · Veure més »

Llista dels principals llocs de l'antic Egipte

Llista dels principals llocs de l'antic Egipte segons el nom més conegut, generalment en grec.

Nou!!: Grec antic і Llista dels principals llocs de l'antic Egipte · Veure més »

Llista dels reis de Babilònia

Aquest article recull, en forma de llistes, tots els reis de Babilònia, ordenats cronològicament per dinasties en la forma en què s'ha trobat en tauletes escrites amb escriptura cuneïforme.

Nou!!: Grec antic і Llista dels reis de Babilònia · Veure més »

Llop marsupial

El llop marsupial (Thylacinus cynocephalus) és un marsupial carnívor extint que habitava el continent australià i les illes de Tasmània i Nova Guinea.

Nou!!: Grec antic і Llop marsupial · Veure més »

Llucià Pasifó

Llucià Pasifó (en llatí Lucianus Pasiphon, en grec antic) fou un escriptor grec.

Nou!!: Grec antic і Llucià Pasifó · Veure més »

Loís Combas

Loís Combas (Bedarius, 30 de maig de 1925 - Cenhac, Llenguadoc, 22 de setembre de 2006) més conegut com a Joan de Cantalausa, nom amb el qual signava les seves obres, fou un sacerdot catòlic, professor, escriptor, lingüista i gran defensor de la llengua i cultura occitanes.

Nou!!: Grec antic і Loís Combas · Veure més »

Lobetans

Els lobetans (en llatí Lobetani, en grec antic Λωβητανοί) eren un poble del nord-est de la Tarraconense, a l'oest del País Valencià o a l'est d'Aragó.

Nou!!: Grec antic і Lobetans · Veure més »

Locros (fill de Fiscos)

Segons la mitologia grega, Locros (en grec antic Λοκρός), va ser un rei dels leleges, fill de Fiscos (o d'Amficcíon, segons altres genealogies).

Nou!!: Grec antic і Locros (fill de Fiscos) · Veure més »

Locros (fill de Zeus)

Segons la mitologia grega, Locros (en grec antic Λοκρός), va ser un heroi, fill de Zeus i de Mera, la filla del rei d'Argos, Pretos.

Nou!!: Grec antic і Locros (fill de Zeus) · Veure més »

Logbasis

Logbasis (en llatí Logbasis, en grec antic Λόγβασις) fou un personatge de Selge a Pisídia que va viure al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Logbasis · Veure més »

Loges

Els loges o luges (en llatí: logi o lugi, en grec antic Λόγοι o Λοῦγοι) eren un poble celta de Britània esmentat per Claudi Ptolemeu, que vivien al sud dels smertes (smertae) i a l'oest del cornovis (cornovii) i ocuparien una part de Dornoch, Cromarty (Cromartyshire), i els Murray Firths.

Nou!!: Grec antic і Loges · Veure més »

Logion

''Papyrus Oxyrhynchus 654'' en el que figuren alguns ''logia'' de Jesús Un logion (en grec : λόγιον), en plural logia (λόγια), és, a l'antiga Grècia, una paraula d'inspiració divina o sagrada.

Nou!!: Grec antic і Logion · Veure més »

Logorrea

En la psicologia, la logorrea (del grec antic: λόγος / logos «paraula», i ῥέω / rheo «fluir») és un trastorn de la parla que provoca una excessiva necessitat de parlar, que de vegades pot conduir a la incoherència i a la repetició.

Nou!!: Grec antic і Logorrea · Veure més »

Logos

Logos (en grec antic λóγος) significa 'estudi', 'argumentació', 'tractat' o 'discurs'.

Nou!!: Grec antic і Logos · Veure més »

Lol·li Bas

Lol·li Bas (en llatí Lollius Bassus, en grec Λόλλιος Βάσσος) va ser un poeta grec.

Nou!!: Grec antic і Lol·li Bas · Veure més »

Londinium

Model de Londinium entre 85 i 90, al Museu de Londres, mostrant el primer pont construït sobre el Tàmesi Antoninià de Carausi, encunyat a Londinium Londinium (en llatí Londinium i també Lundinium, en grec antic Λονδίνιον) va ser una ciutat fundada pels romans a mitjan al territori ocupat per l'actual Londres, capital d'Anglaterra.

Nou!!: Grec antic і Londinium · Veure més »

Lorima

Lorima (en llatí Loryma, en grec antic Λόρυμα) era una plaça fortificada de Cària, amb un port, propera al cap de Cinossema, a l'oest del Quersonès rodi, a unes 20 milles romanes (30 km) de l'illa de Rodes, segons diuen Esteve de Bizanci, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Lorima · Veure més »

Loros

Nicèfor III i Maria d'Alània Loros (en grec antic λῶρος) era el nom d'una peça de vestir llarga, estreta i brodada que es portava embolicada al voltant del tors i queia sobre la mà esquerra.

Nou!!: Grec antic і Loros · Veure més »

Lotis

Lotis (en grec antic Λωτίς), segons la mitologia grega, va ser una nimfa estimada per Príap.

Nou!!: Grec antic і Lotis · Veure més »

Loukkos

El riu Loukkos, Lucus o Luco (en àrab, واد لوكوس Wād Lūkūs; en llatí, Lucus; del grec Λύκος Loukkos) té una longitud aproximada de 100 km, neix al Rif (Marroc) i transcorre per la plana del Garb fins que finalment desemboca a l'Atlàntic, a Larraix.

Nou!!: Grec antic і Loukkos · Veure més »

Luci Anneu Cornut

Luci Anneu Cornut (en llatí Lucius Annaeus Cornutus, en grec Ἀνναῖος Κορνοῦτος) va ser un filòsof romà, comentarista d'Aristòtil.

Nou!!: Grec antic і Luci Anneu Cornut · Veure més »

Luci d'Adrianòpolis

Luci d'Adrianòpolis (en llatí Lucius, en grec Λούκιος) va ser un bisbe d'Adrianòpolis del, probable successor d'Eutropi.

Nou!!: Grec antic і Luci d'Adrianòpolis · Veure més »

Luci d'Etrúria

Luci d'Etrúria (en llatí Lucius, en grec) va ser un filòsof romà, que Plutarc menciona.

Nou!!: Grec antic і Luci d'Etrúria · Veure més »

Luci de Tars

Luci de Tars (en llatí Lucius, en grec antic) era un metge grec natural de Tars a Cilícia, al que Galè, menciona, i que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Luci de Tars · Veure més »

Lucil·li (poeta)

Lucil·li (en llatí Lucillus, en grec o de vegades Λουκίλλος) va ser un poeta grec que va viure en temps de Neró a la meitat del, i que va rebre diners d'aquest emperador.

Nou!!: Grec antic і Lucil·li (poeta) · Veure més »

Lucil·li de Tarra

Lucil·li de Tarra (en llatí Lucillus, en grec antic va ser un escriptor grec de Tarrha a Creta, que va escriure una obra sobre la ciutat de Tessalònica. Aquesta obra és mencionada per Esteve de Bizanci. Va escriure també un comentari sobre Les Argonàutiques d'Apol·loni Rodi, i una col·lecció de proverbis, als que fan referència Zenobi, Joan Tzetzes, Miquel Apostoli i Stefanos. La seva època exacta no s'ha pogut determinar.

Nou!!: Grec antic і Lucil·li de Tarra · Veure més »

Lugdúnum

Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).

Nou!!: Grec antic і Lugdúnum · Veure més »

Lugdunum Batavorum

Lugdunum Batavorum (en grec antic Λουγόδεινον, segons Claudi Ptolemeu) és el nom llatí de la moderna Leiden a l'actual província de l'Holanda Meridional als Països Baixos.

Nou!!: Grec antic і Lugdunum Batavorum · Veure més »

Lugionum

Lugionum (en llatí Lugionum, en grec antic Λουγίωνον), va se una ciutat de la Pannònia Inferior, capital d'un districte, segons Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Lugionum · Veure més »

Lugis

Extensió de la zona dels lugis (en verd) Els lugis o ligis (en llatí lugii, ligii o lygii, en grec antic Λούγιοι, Λούιοι, Λύγιοι) era el nom genèric de diverses petites tribus del nord-est de Germània, totes elles de probable origen sueu, segons Estrabó, Claudi Ptolemeu i Tàcit.

Nou!!: Grec antic і Lugis · Veure més »

Luna (Etrúria)

Luna (en grec antic Λούνα o Σελήνης πόλις) va ser una ciutat d'Etrúria, a l'esquerra del riu Macra a poca distància de la seva desembocadura i per tant prop de Ligúria.

Nou!!: Grec antic і Luna (Etrúria) · Veure més »

Luperc de Beirut

Luperc de Beirut, en llatí Lupercus, en grec antic Λούπερκος, fou un expert gramàtic grec de Berytus (Beirut) que va viure sota l'emperador romà Claudi II el Gòtic o potser una mica abans, sota l'emperador Gal·liè que va regnar del 253 al 268.

Nou!!: Grec antic і Luperc de Beirut · Veure més »

Lusons

Els lusons (en llatí Lusones, en grec antic Λούσωνες) formaven la més petita de les tribus en les que eren dividits els celtibers.

Nou!!: Grec antic і Lusons · Veure més »

Lussonium

Lussonium (en llatí Lussonium, en grec antic Λουσσόνιον) també anomenada Lossunium va ser una ciutat de la baixa Pannònia a la part occidental del Danubi.

Nou!!: Grec antic і Lussonium · Veure més »

Lutròfor

''c''. 680 aC, Museu del Louvre Un lutròfor (en grec antic: λουτροφόρος; en grec modern: λουτρόν/loutron y φέρω/pherō, vas per a 'portar l'aigua del bany') és un tipus de vas de ceràmica grega caracteritzat per tenir un coll allargat amb dues nanses.

Nou!!: Grec antic і Lutròfor · Veure més »

Ma (deessa)

Ma (en grec antic Μᾶ) era una deessa venerada sobretot a Comana, a Capadòcia.

Nou!!: Grec antic і Ma (deessa) · Veure més »

Maacatites

Els maacatites (grec antic: Μαχαδί) eren un poble de l'est del Jordà, entre Bashan i el mont Hermon, veïns dels geshurites.

Nou!!: Grec antic і Maacatites · Veure més »

Macabeus

Fresc a St. Pankratius de Wiggensbach, per Franz Joseph Hermann: ''Martiri dels Macabeus'', 1771 Macabeus (o Maccabeus, en llatí Maccabaei, en grec, Makkabaioi) era el nom amb què són generalment coneguts els governants jueus dels segles II i I aC, descendents de Judes Macabeu, que va obtenir aquest renom per les seves glorioses victòries (Macabeu vol dir 'Martell' en el sentit de ‘vencedor’, de l'hebreu makkab).

Nou!!: Grec antic і Macabeus · Veure més »

Macal·la

Macal·la (en llatí Macalla, en grec antic Μάκαλλα) va ser una antiga ciutat del Bruttium al territori de Crotona, on, segons Licofró, hi havia el sepulcre de Filoctetes, a qui els habitants rendien honors.

Nou!!: Grec antic і Macal·la · Veure més »

Macares

Macares (en llatí Machares, en grec antic Μαχάρης) va ser un príncep del Pont i rei del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Grec antic і Macares · Veure més »

Macari d'Alexandria

Monestir de Scetes, al desert de Nítria Macari d'Alexandria (en llatí Macarius, en grec antic Μακάδριος Ἀλεξανδρεύς) també Macari Polític (Μακάδριος Πολιτικός) o Macari el Jove (Alexandria, ca. 293 - Desert de Nítria, 395) va ser un eclesiàstic egipci.

Nou!!: Grec antic і Macari d'Alexandria · Veure més »

Macari d'Ancira

Macari d'Ancira (en llatí Macarius, en grec antic Μακάριος) va ser un arquebisbe grec, metropolità d'Ancira (Ancyra) a la primera part del.

Nou!!: Grec antic і Macari d'Ancira · Veure més »

Macari d'Antioquia

Macari d'Antioquia (en llatí Macarius, en grec antic Μακάδριος) va ser patriarca d'Antioquia al.

Nou!!: Grec antic і Macari d'Antioquia · Veure més »

Macari d'Esparta

Macari d'Esparta (en llatí Macarius, en grec antic Μακάριος) fou un militar espartà que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Macari d'Esparta · Veure més »

Macari de Constantinoble

Macari I de Constantinoble (en llatí Macarius, en grec antic Μακάριος) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1376 al 1379 i per segona vegada del 1390 al 1391.

Nou!!: Grec antic і Macari de Constantinoble · Veure més »

Macari de les Cel·les

Macari de les Cel·les o Macari el Jove (en llatí Macarius, en grec antic Μακάδριος) anomenat per Sozomen Macari prevere de les Cel·les, va ser un pastor egipci.

Nou!!: Grec antic і Macari de les Cel·les · Veure més »

Macari Deixeble

Macari Deixeble o Macari de Pispir (en llatí Macarius, en grec antic Μακάδριος) va ser deixeble d'Antoni Abat.

Nou!!: Grec antic і Macari Deixeble · Veure més »

Macari Escriptor de Martiris

Macari Escriptor de Martiris (en llatí Macarius, en grec) va ser un escriptor grec.

Nou!!: Grec antic і Macari Escriptor de Martiris · Veure més »

Macari Macres

Macari Macres o Macari Macra o Macari Macre (en llatí Macarius Macres, Macra o Macrus, en grec antic Μακάδριος Μακρῆς ὁ Μακρός) va ser un monjo grec del Mont Atos que va viure al, íntim amic de Jordi Esfrantzes que el va patrocinar perquè fos nomenat hegumen (abat) del monestir del Totpoderós (τοῦ Παντοκράτορος) a Constantinoble.

Nou!!: Grec antic і Macari Macres · Veure més »

Macari Magnes

Macari Magnes o Macari Magnetes (en llatí Macarius, en grec) va ser un escriptor grec.

Nou!!: Grec antic і Macari Magnes · Veure més »

Macaronèsia

La Macaronèsia és una regió biogeogràfica formada pels arxipèlags de l'Atlàntic central pròxim a la Mediterrània.

Nou!!: Grec antic і Macaronèsia · Veure més »

Macària

Macària (en llatí Macaria, en grec antic Μακαρία) que vol dir 'illa benaurada', és el nom poètic clàssic d'algunes illes com Xipre, Lesbos i Rodes, i també el nom propi d'una illa al sud del golf Pèrsic i al nord del golf d'Adule.

Nou!!: Grec antic і Macària · Veure més »

Macària (filla d'Hèracles)

Segons la mitologia grega, Macària (en grec antic Μακαρία "la Benaurada"), va ser una heroïna, l'única filla d'Hèracles, entre els molts fills que se li atribueixen.

Nou!!: Grec antic і Macària (filla d'Hèracles) · Veure més »

Macèdon

Macèdon (en grec antic Μακεδών), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Macèdon · Veure més »

Macó

Macó, en llatí Machon, en grec antic, fou un poeta còmic grec natura de Corint o de Sició, però que va florir a Alexandria, on va donar opinions al gramàtic Aristòfanes de Bizanci sobre els continguts de la comèdia.

Nou!!: Grec antic і Macó · Veure més »

Macedònic

El macedònic o macedoni (македонски јазик, makedonski jazik, ) és una llengua que pertany al grup meridional-oriental de llengües eslaves, parlada per prop d'1,5 milions de persones, principalment a Macedònia del Nord, on és una de les dues llengües oficials.

Nou!!: Grec antic і Macedònic · Veure més »

Macedoni de Tessalònica

Macedoni de Tessalònica (en llatí Macedonius, en grec) va ser un poeta romà d'Orient amb alguna de les seves obres incloses a lAntologia grega, que recull quaranta-tres epigrames que li corresponen.

Nou!!: Grec antic і Macedoni de Tessalònica · Veure més »

Macedoni Vicari d'Àfrica

Macedoni Vicari d'Àfrica (en llatí Macedonius Vicarius Africae, en grec) va ser un magistrat romà, vicari d'Àfrica al començament del.

Nou!!: Grec antic і Macedoni Vicari d'Àfrica · Veure més »

Macel·la

Macel·la (en llatí Macella o Magella, en grec antic Μάκελλα) va ser una ciutat del nord-oest de Sicília esmentada per Polibi.

Nou!!: Grec antic і Macel·la · Veure més »

Macris

Macris (en grec antic Μάκρις) fou una dona odrísia, probablement de la dinastia de prínceps dels odrisis, que es va casar amb Lisímac de Tràcia amb el que va ser la mare de Agàtocles de Tràcia i Alexandre de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Macris · Veure més »

Macris (nimfa)

Segons la mitologia grega, Macris (en grec antic Μάκρις), va ser una nimfa, filla d'Aristeu.

Nou!!: Grec antic і Macris (nimfa) · Veure més »

Macrobiòtica

La macrobiòtica (del grec μακρός, "gran" i βίος, "vida") és un ensenyament creat pel pensador japonès Georges Ohsawa (1893-1966) i difós a continuació per diversos dels seus estudiants.

Nou!!: Grec antic і Macrobiòtica · Veure més »

Macrogradungula

Macrogradungula és un gènere monotípic d'aranyes araneomorfes de la família dels gradungúlids (Gradungulidae).

Nou!!: Grec antic і Macrogradungula · Veure més »

Macrons

Els macrons (en llatí macrones, en grec antic Μάκρωνες), eren una poderosa tribu de la part oriental del Pont a les muntanyes Moschoci.

Nou!!: Grec antic і Macrons · Veure més »

Macropodus ocellatus

miniatura Macropodus ocellatus és una espècie de peix pertanyent a la família dels osfronèmids i a l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Grec antic і Macropodus ocellatus · Veure més »

Maedi

Els maedi (en grec antic Μαιδοί o Μαῖδοι) eren un poble poderós de l'oest de Tràcia, que vivia prop de les fonts de l'Axius (Vardar) i del Margus (Morava), i al sud de les estivacions del Scomius.

Nou!!: Grec antic і Maedi · Veure més »

Magadates

Magadates (en grec antic Μαγαδάτης) va ser un general de Tigranes II d'Armènia.

Nou!!: Grec antic і Magadates · Veure més »

Magarsa

miniatura Magarsa o Magarsus o Megarsus (en grec antic Μάγαρσα, Μάγαρσος, Μέγαρσος) era una ciutat situada a l'est de Cilícia sobre un turó proper a la desembocadura del riu Piramos (Pyramus), segons diu Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Magarsa · Veure més »

Magas (príncep)

Magas (en grec antic Μάγας) fou un príncep de Cirene, fill de Ptolemeu Evergetes II de Cirene (Ptolemeu III Evergetes I d'Egipte) i de Berenice II, i per tant, per aquesta, net del rei Magas de Cirene (308 aC a 258 aC).

Nou!!: Grec antic і Magas (príncep) · Veure més »

Magdol

Magdol (grec antic: Μάγδολον, Màgdolon; llatí: Magdolum) fou una ciutat del Baix Egipte, a uns 20 km al sud de Pelúsion.

Nou!!: Grec antic і Magdol · Veure més »

Magnòpolis

Magnòpolis (en llatí Magnopolis, en grec antic Μαγνόπολις) era una ciutat del Pont a la confluència entre els rius Licos i Iris.

Nou!!: Grec antic і Magnòpolis · Veure més »

Magne (metge)

Magne (en llatí Magnus, en grec antic) era un metge grec que va viure després de Temisó de Laodicea i al mateix temps que Arquígenes o una mica abans, a la segona meitat del.

Nou!!: Grec antic і Magne (metge) · Veure més »

Magne Arquiatre

Magne Arquiatre (en llatí Magnus, en grec antic) era un metge grec que va escriure sobre antídots, així anomenat perquè va arribar a la dignitat d'arquiatre (archiater).

Nou!!: Grec antic і Magne Arquiatre · Veure més »

Magne d'Efes

Magne d'Efes (en llatí Magnus, en grec antic) era un metge grec nadiu d'Efes, que Celi Aurelià menciona com a autor d'un escrit sobre la hidrofòbia.

Nou!!: Grec antic і Magne d'Efes · Veure més »

Magne de Filadelfia

Magne de Filadelfia (en llatí Magnus, en grec antic) era un metge grec nadiu de Filadelfia a Lídia.

Nou!!: Grec antic і Magne de Filadelfia · Veure més »

Magne de Tars

Magne de Tars (en llatí Magnus, en grec antic) va ser un metge grec nadiu de Tars a Cilícia que hauria viscut al començament del.

Nou!!: Grec antic і Magne de Tars · Veure més »

Magnes (mitologia)

Segons la mitologia grega, Magnes (en grec antic Μάγνης), va ser un heroi, fill d'Èol i d'Enàrete.

Nou!!: Grec antic і Magnes (mitologia) · Veure més »

Magus

El terme ''magus'' va evolucionar adquirint diferents accepcions, una d'elles la de «home savi», emprada als evangelis. Magus (plural magī) és un terme trobat en textos llatins, però que sembla que és de procedència oriental (persa) i era emprat per designar alguns sacerdots del zoroastrisme.

Nou!!: Grec antic і Magus · Veure més »

Maièutica

La maièutica (del grec maieutikos, 'parir') és el mètode socràtic de caràcter inductiu basat en la dialèctica.

Nou!!: Grec antic і Maièutica · Veure més »

Malac

Malac (en llatí Malacus, en grec antic "Malakós") fou un historiador grec autor d'una obra titulada, que és esmentada per Ateneu de Naucratis.

Nou!!: Grec antic і Malac · Veure més »

Malacó

Malacó (en llatí Malacon, en grec antic Μαλάκων) va ser un soldat selèucida, nadiu d'Heraclea del Pont, al servei de Seleuc I Nicàtor que va matar a Lisímac de Tràcia d'un cop de llança a la batalla de Curopedion l'any 281 aC, segons diu Memnó d'Heraclea.

Nou!!: Grec antic і Malacó · Veure més »

Malc de Judea

Malc (en llatí Malchus en grec Μάλχος) va ser un dels líders jueus quan Gai Cassi Longí era governador de Síria l'any 43 aC.

Nou!!: Grec antic і Malc de Judea · Veure més »

Malenconia

La malenconia, melancolia o melangia (del grec clàssic, «negre» i, «bilis»), un concepte que sovint es pot confondre amb la depressió (del llatí depressus, «abatiment»), és un dels trastorns psiquiàtrics més antics dels quals es té constància.

Nou!!: Grec antic і Malenconia · Veure més »

Malene

Malene (en grec antic Μαλήνη), era una ciutat no identificada prop d'Atarneos, que menciona Heròdot, on Histieu, tirà de Milet, va ser derrotat pels perses abans del 494 aC després d'un llarg combat, però finalment la cavalleria persa va carregar contra els grecs, i el seu exèrcit es va desbandar.

Nou!!: Grec antic і Malene · Veure més »

Mallerenga blava eurasiàtica

La mallerenga blava eurasiàtica, mallerenga blava, ferreret, ferrerolet, ferrerico blau o primavera blava (Cyanistes caeruleus o Parus caeruleus) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids que habita tota mena d'arbredes, encara que no tant les de coníferes.

Nou!!: Grec antic і Mallerenga blava eurasiàtica · Veure més »

Mallorquí

El mallorquí és el subdialecte del balear parlat a l'illa de Mallorca, que fa part del dialecte balear i del bloc oriental del català.

Nou!!: Grec antic і Mallorquí · Veure més »

Malví

El malví, altea o malva blanca (Althaea officinalis del grec althaia, 'curació'), és una espècie de planta de la família malvàcia present en la major part del litoral d'Europa (exceptuant la zona més septentrional), al nord-oest d'Àfrica i al sud d'Àsia, sobretot en zones humides a la vora del mar.

Nou!!: Grec antic і Malví · Veure més »

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.

Nou!!: Grec antic і Mamífers · Veure més »

Mamerc (fill de Numa Pompili)

Mamerc (en llatí Mamercus, en grec antic Μάμερκος) va ser, segons una tradició, un dels fills del rei Numa Pompili que va portar aquest nom en record de Mamerc, fill de Pitàgores.

Nou!!: Grec antic і Mamerc (fill de Numa Pompili) · Veure més »

Mamerc de Catana

Mamerc (en llatí Mamercus, en grec antic Μάμερκος) fou tirà de Catana, càrrec que ocupava quan Timoleó va desembarcar a Sicília l'any 344 aC.

Nou!!: Grec antic і Mamerc de Catana · Veure més »

Mamertium

Mamertium (en grec antic Μαμέρτιον) era una ciutat de l'interior de la península de Bruttium.

Nou!!: Grec antic і Mamertium · Veure més »

Manapis

Els manapis (en llatí: Manapii, en grec antic Μανάπιοι) van ser un poble que habitava la costa est d'Irlanda, i tenien per capital la ciutat de Manapia (Μαναπία), segons diu Claudi Ptolemeu, la moderna Dublín.

Nou!!: Grec antic і Manapis · Veure més »

Mandana de Mèdia

Mandana (en grec antic Μανδάνη) era una princesa de Mèdia filla del rei Astíages, segons diuen Heròdot i Xenofont.

Nou!!: Grec antic і Mandana de Mèdia · Veure més »

Mandane

Mandane (en llatí Mandane, en grec antic Μανδάνη) era una ciutat de la costa de Cilícia entre Celenderis i el Cap Pisidium.

Nou!!: Grec antic і Mandane · Veure més »

Mandràgora

Arrels de mandràgora s Hortus sanitatis de Johannes de Cuba. Fruits de ''Mandragora officinarum'' Mandràgora (Mandragora) és un gènere de plantes amb flor dins la família de les solanàcies.

Nou!!: Grec antic і Mandràgora · Veure més »

Mandrúpolis

Mandrúpolis o Mandròpolis (en llatí Mandrupolis, en grec antic Μανδρούπολις o Μανδρόπολις) era una ciutat de Mísia segons Hièrocles, anomenada actualment Menduria o Mendreghora, al peu de les muntanyes Temnus.

Nou!!: Grec antic і Mandrúpolis · Veure més »

Manes

III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.

Nou!!: Grec antic і Manes · Veure més »

Manetó

Manetó (en grec Μανεθών o Μανεθώς) va ser un historiador egipci del segle III aC, nascut a Sebennitos, al delta del Nil, i, segons Suides, sacerdot a Heliòpolis.

Nou!!: Grec antic і Manetó · Veure més »

Mani

Mani (vers el 216 a Mardinu - 277, Gundixapur, Imperi Sassànida) va ser un profeta i predicador de l'antiga Pèrsia d'origen part, fundador del maniqueisme. La seva doctrina gnòstica i sincrètica (barreja dels ensenyaments cristià, mazdeista i budista), va assolir una gran difusió, encara que avui dia s'hagi extingit. I si bé els seus escrits s'han perdut, el seu ensenyament s'ha conservat parcialment en manuscrits coptes procedents d'Egipte i en texts més tardans del maniqueisme que es va desenvolupar posteriorment a la Xina. Després del 762 fou la religió adoptada pels uigurs. Els musulmans els anomenen Mananiyya, i al mateix Mani li donen el nom de Mani ibn Fatik o Fattik.

Nou!!: Grec antic і Mani · Veure més »

Manrals

Els manrals (en llatí Manrali, en grec antic Μάνραλοι) eren un poble que vivia a la costa de la Còlquida.

Nou!!: Grec antic і Manrals · Veure més »

Manticle

Manticle (en grec antic Μάντικλος Mántiklos) va ser un endeví grec originari de Messènia que visqué cap als segles VI-V aC.

Nou!!: Grec antic і Manticle · Veure més »

Mantiteu

Mantiteu (en llatí Mantitheus, en grec antic) fou un militar atenenc que segons Xenofont va ser fet presoner a Cària, probablement durant l'expedició fracassada de Melesandre per Cària i Lícia datada el 430 aC que descriu Tucídides, encara que no l'anomena.

Nou!!: Grec antic і Mantiteu · Veure més »

Manto (filla de Tirèsias)

Manto Segons la mitologia grega, Manto (en grec antic Μαντώ), el nom de la qual evoca la idea de l'endevinació, va ser una profetessa, filla de Tirèsias.

Nou!!: Grec antic і Manto (filla de Tirèsias) · Veure més »

Manuel Balasch i Recort

Manuel Balasch i Recort (Cornellà de Llobregat, 13 de maig de 1928 - ibídem, 13 de febrer de 2009) fou un eclesiàstic i hel·lenista català.

Nou!!: Grec antic і Manuel Balasch i Recort · Veure més »

Manuel Calecas

Manuel Calecas (en grec Μανουὴλ Καλήκας) fou un parent del patriarca Joannes Calecas, i se suposa que va viure al voltant de 1360 ja que va combatre les doctrines de Gregori Palamàs.

Nou!!: Grec antic і Manuel Calecas · Veure més »

Maquereu

Maquereu "l'home del ganivet" (en grec antic Μαχαιρεύς) va ser, segons la mitologia grega, un sacerdot de Delfos, fill de Detas.

Nou!!: Grec antic і Maquereu · Veure més »

Maqueteges

Els maqueteges (en llatí Machaetegi, en grec antic Μαχαιτηγοί, Makhetegi) eren un poble de la Scythia Intra Imaum, que vivien prop dels iastes (Iastae) i són esmentats per Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Maqueteges · Veure més »

Mar d'Eritrea

La Mar Eritrea (Erythraeum Mare o Rubrum Mare, manlleu i calc del grec antic Ἐρυθρά Θάλασσα, Erythrá Thálassa, literalment 'mar vermella') fou el nom clàssic donat a la part de l'oceà Índic situada al sud de la mar Roja, més enllà de l'estret de Bab al-Mandab, coneguda actualment com el golf d'Aden.

Nou!!: Grec antic і Mar d'Eritrea · Veure més »

Mar de Màrmara

La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Nou!!: Grec antic і Mar de Màrmara · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Grec antic і Mar Egea · Veure més »

Mar Jònica

La mar Jònica, Jònia o simplement Jònic (Ἰόνιος; antigament Mar del Grec) és una zona de la mar Mediterrània situada entre la península Itàlica meridional (la Calàbria, la Basilicata i la Pulla) i Sicília, a l'oest, i Albània i Grècia a l'est, al sud del canal d'Òtranto, que la uneix amb la mar Adriàtica.

Nou!!: Grec antic і Mar Jònica · Veure més »

Mar Roja

La mar Roja o el mar Roig (‘el mar Roig’, o, ‘mar d'al-Qúlzum (l'actual ciutat de Suez)’, o, ‘mar d'Etiòpia’) és un golf o braç de mar de l'oceà Índic entre l'Àfrica i Àsia.

Nou!!: Grec antic і Mar Roja · Veure més »

Marafis

Els marafis (en llatí Maraphii, en grec antic Μαράφιοι, 'Maráfoi') formaven una de les tres tribus més importants en què es dividien el perses, segons Heròdot, i dominaven, juntament amb les altres dues, els pasàrgades (Pasagardae) i els maspis (Maspii), a les altres tribus perses.

Nou!!: Grec antic і Marafis · Veure més »

Marató (fill d'Epopeu)

Marató (llatí Marathon, grec antic Μαραθών) va ser un heroi, fill d'Epopeu, rei de Sició segons la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Marató (fill d'Epopeu) · Veure més »

Marató (Grècia)

Marató (en llatí Marathon, en grec antic Μαραθών) era una petita plana del nord-est de l'Àtica on hi havia quatre ciutats: Marató, Probalinthos (Προβάλινθος), Tricorythos (Τρικόρυθος) i Oenoe (Οἰνόη) que formaven un dels 12 antics districtes de l'Àtica abans de la reorganització de Teseu, i que per les quatre ciutats s'anomenava Tetràpolis.

Nou!!: Grec antic і Marató (Grècia) · Veure més »

Maratesi

Maratesi o Maratèsion (en llatí Marathessium, en grec antic Μαρθήσιον) era una ciutat de Jònia, al sud d'Efes, prop de la frontera amb Cària.

Nou!!: Grec antic і Maratesi · Veure més »

Marí (metge)

Marí (en llatí Marinus, en grec antic) era un metge i anatomista romà que va viure en part del i part del, ja que Quint, el tutor de Galè va ser un dels seus alumnes.

Nou!!: Grec antic і Marí (metge) · Veure més »

Maró

Segons la mitologia grega, Maró (en grec antic Μάρων, Máron) era un sacerdot, fill d'Evantes.

Nou!!: Grec antic і Maró · Veure més »

Marc (cèsar)

Marc (en llatí Marcus, en grec antic Μάρκος) va ser el fill de l'emperador Basilisc, que va accedir al tron després que una revolta obligués l'emperador Zenó a abandonar Constantinoble.

Nou!!: Grec antic і Marc (cèsar) · Veure més »

Marc Artori

Marc Artori (en llatí Marcus Artorius en grec Άρτώριος) era un metge de Roma, seguidor d'Asclepíades.

Nou!!: Grec antic і Marc Artori · Veure més »

Marc Asceta

Marc Asceta (en llatí Marcus, en grec antic Μάρκος) va ser un asceta grec, natura d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Marc Asceta · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Grec antic і Marc Aureli · Veure més »

Marc d'Òtranto

Marc d'Òtranto (en llatí Marcus Hydruntis Episcopus o Marcus Idruntis Episcopus, en grec antic ἐπίσκοπος Ἱδροῦντος), va ser bisbe d'Òtranto probablement al.

Nou!!: Grec antic і Marc d'Òtranto · Veure més »

Marc de Cerinea

Marc de Cerinea (en llatí Marcus, en grec antic Μάρκος) fou un polític aqueu del segle III aC, ciutadà de Cerinea (Acaia).

Nou!!: Grec antic і Marc de Cerinea · Veure més »

Marc Diàdoc

Marc Diàdoc (en llatí Marcus Diadochus, en grec antic Μάρκος) va ser un escriptor eclesiàstic grec d'època incerta (possiblement del o del). Se l'identifica de vegades amb Diàdoc, bisbe de Fòtice (Photice) a l'Epir que va ser l'autor d'un tractat sobre la vida ascètica que Foci menciona i descriu breument, però que segurament és un personatge diferent que va viure probablement al i no s'anomenava Marc.

Nou!!: Grec antic і Marc Diàdoc · Veure més »

Marc Metti Epafrodit

Marc Metti Epafrodit (en llatí Marcus Mettius Epaphroditus, en grec antic Ἐπαϕρόδιτος) va ser un escriptor grec nascut a Queronea deixeble d'Àrquies d'Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Marc Metti Epafrodit · Veure més »

Marc Sedaci Severià

Marc Sedaci Severià (en llatí: Marcus Sedatius C. f. Severianus Iulius Acer Metillius Nepos Rufinus Ti. Rutilianus Censor; Grec antic: Μ. Σηδάτιος Σεουηριανὸς; nascut vers el 105- i mort a la fi del 161 o principis del 162) va ser un senador, cònsol, i general romà durant el, originàriament de la Gàl·lia.

Nou!!: Grec antic і Marc Sedaci Severià · Veure més »

Marcel Sidetes

Marcel Sidetes o Marcel de Side, en llatí Marcellus Sidetes, en grec antic Μάρκελλος Σιδήτης, fou un poeta grec natural de Side a Pamfília, que va néixer a la part final del i va viure al en els regnats de Trajà, Adrià i Antoní Pius.

Nou!!: Grec antic і Marcel Sidetes · Veure més »

Marcianòpolis

Medusa a Devnya, al Museu dels Mosaics Marcianòpolis (en llatí Marcianopolis, en grec antic Μαρκιανούπολις) va ser una ciutat de Mèsia a menys de 30 km dOdessus (actual Varna).

Nou!!: Grec antic і Marcianòpolis · Veure més »

Marcià (metge)

Marcià (en llatí Marcianus, en grec antic) era un metge de Roma, que va gaudir de gran reputació com anatomista i va viure al.

Nou!!: Grec antic і Marcià (metge) · Veure més »

Marcus Zuerius van Boxhorn

Marcus Zuerius van Boxhorn (Bergen op Zoom, 28 d'agost de 1612 - 3 d'octubre de 1653), fou un erudit neerlandès.

Nou!!: Grec antic і Marcus Zuerius van Boxhorn · Veure més »

Marcusenius macrophthalmus

Marcusenius macrophthalmus és una espècie de peix pertanyent a la família dels mormírids i a l'ordre dels osteoglossiformes.

Nou!!: Grec antic і Marcusenius macrophthalmus · Veure més »

Mareotis

Mareotis o Mareia (en grec antic Μαρεῶτις o Μαρεία λίμνη) era un llac situat a la part nord del delta del Nil, modern Birket-el-Mariut, paral·lel a la mar Mediterrània de la que estava separada per una estreta llengua de terra arenosa.

Nou!!: Grec antic і Mareotis · Veure més »

Mares (poble)

Els mares (en llatí mares, en grec antic Μᾶρες) eren una tribu que vivia a la costa del Pont, veïns de mosinecs, segons diu Hecateu.

Nou!!: Grec antic і Mares (poble) · Veure més »

Margarida d'Angulema

Margarida d'Angulema també anomenada Margarida de Navarra, Margarida d'Orleans i Margarida d'Alençon (Angulema 11 d'abril de 1492 - Odos, França 21 de desembre de 1549), fou duquessa consort d'Alençon (1509-1525) i reina consort de Navarra (1527-1549).

Nou!!: Grec antic і Margarida d'Angulema · Veure més »

Margites

Margites (en grec antic Μαργίτης) era el protagonista d'un poema còmic èpic, obra que la majoria d'autors antics consideraven escrita per Homer.

Nou!!: Grec antic і Margites · Veure més »

Marguerite Yourcenar

Marguerite Yourcenar era el pseudònim de la novel·lista francesa Marguerite Cleenewerck de Crayencour (Brussel·les, Bèlgica, 1903 - Northeast Harbor, a Mount Desert Island, Maine, EUA, 1987).

Nou!!: Grec antic і Marguerite Yourcenar · Veure més »

Maria (esposa de Constantí V)

Maria, en grec antic Μαρία, (morta el 751), va ser una emperadriu romana d'Orient, la segona esposa de l'emperador romà d'Orient Constantí V.

Nou!!: Grec antic і Maria (esposa de Constantí V) · Veure més »

Maria (esposa de Lleó III)

Maria, en grec antic Μαρία, (morta després del 718) va ser una emperadriu romana d'Orient esposa de l'emperador romà d'Orient Lleó III Isàuric.

Nou!!: Grec antic і Maria (esposa de Lleó III) · Veure més »

Maria Paredes Baulida

Maria Paredes Baulida (Girona, 1956) és una filòloga clàssica catalana«».

Nou!!: Grec antic і Maria Paredes Baulida · Veure més »

Maria, mare de Jesús

va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.

Nou!!: Grec antic і Maria, mare de Jesús · Veure més »

Mariamme

Mariamme (en grec antic Μαριάμμη) va ser una ciutat de Síria, que depenia d'Arwad.

Nou!!: Grec antic і Mariamme · Veure més »

Mariamne I

Mariamne I (en grec antic Μαριάμμη) va ser filla d'Alexandre Asmoneu, fill d'Aristòbul II, i d'Alexandra la filla d'Hircà II.

Nou!!: Grec antic і Mariamne I · Veure més »

Mariamne II

Mariamne II (en grec antic Μαριάμνη o Μαριάμμη) va ser la filla del sacerdot jueu Simó Boet.

Nou!!: Grec antic і Mariamne II · Veure més »

Mariandins

Els mariandins (en llatí Mariandyni, en grec antic Μαριανδυνοί, Μαριανδηνοί, o Μαρυανδυνοί) eren un poble antic i conegut que vivien al nord-est de Bitínia entre els rius Sangarios i Billaeus, a l'est de la tribu anomenada tini o bitini.

Nou!!: Grec antic і Mariandins · Veure més »

Marios

Marios (en grec antic Μαρίος) era una ciutat de Lacònia que en temps de Pausànias formava part de l'Eleutero-Lacònia.

Nou!!: Grec antic і Marios · Veure més »

Markus Gabriel

Markus Gabriel (Remagen, 6 d'abril de 1980) és un filòsof alemany i professor de la Universitat de Bonn.

Nou!!: Grec antic і Markus Gabriel · Veure més »

Marmara Ereğlisi

Marmara Ereğlisi (literalment "Ereğli de la Màrmara") és una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara.

Nou!!: Grec antic і Marmara Ereğlisi · Veure més »

Maronsa

Maronsa (en grec antic Μάρωνσα) era una petita ciutat de Mesopotàmia, la darrera a la que va arribar Julià l'Apòstata amb el seu exèrcit, just abans del combat en el qual va morir.

Nou!!: Grec antic і Maronsa · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Grec antic і Marsella · Veure més »

Marsiabes

Marsiabes (en llatí Marsyabae, en grec antic Μαρσυαβαί) va ser una ciutat dels ramanites (rhamanitae) de l'Aràbia Feliç, un lloc mencionat per Estrabó com el punt més llunyà al qual va arribar l'expedició del prefecte Eli Gal (Aelius Gallus) que la va assetjar, però es va haver de retirar al cap de sis dies per manca d'aigua.

Nou!!: Grec antic і Marsiabes · Veure més »

Marvings

Els marvings o marvingis (en llatí marvingi, en grec antic Μαρουίγγοι) eren un poble germànic que vivia a l'est de les muntanyes Abnoba, entre els sueus i el Danubi, segons diu Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Marvings · Veure més »

Mary Corinna Putnam Jacobi

Mary Corinna Putnam (també coneguda com a Mary Putnam; Londres, 31 d'agost de 1842 – Nova York, 10 de juny de 1906) va ser una metgessa, escriptora, i sufragista nord-americana.

Nou!!: Grec antic і Mary Corinna Putnam Jacobi · Veure més »

Masada

Masada o Massada (del grec antic Μασάδα o llatí Masada; en hebreu מצדה,, derivat de מצודה, metsudà, "fortalesa") és una antiga fortificació al Districte sud d'Israel, situat dalt d'un altiplà de roca aïllada (similar a una taula) a l'extrem oriental del desert de Judea, amb vistes al Mar Mort.

Nou!!: Grec antic і Masada · Veure més »

Mascames

Mascames (en grec antic Μασκάμης) va ser un sàtrapa persa, fill de Megadostes o Megalostes.

Nou!!: Grec antic і Mascames · Veure més »

Masillosteus kelleri

Masillosteus kelleri és una espècie de peix lepisosteid de l'ordre dels lepisosteiformes.

Nou!!: Grec antic і Masillosteus kelleri · Veure més »

Maspis

Els maspis (en llatí maspii, en grec antic Μάσπιοι) van ser una de les tres tribus més importants dels perses segons diu Heròdot.

Nou!!: Grec antic і Maspis · Veure més »

Massàgetes

Els masagetes o massagetes (en llatí Massagetae, en grec antic Μασσαγέται) eren una confederació nòmada molt poderosa que habitava les estepes d'Àsia central, a la zona nord-est de la mar Càspia i al sud-est del mar d'Aral.

Nou!!: Grec antic і Massàgetes · Veure més »

Massàlia

Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.

Nou!!: Grec antic і Massàlia · Veure més »

Masseis

Els masseis (en llatí massaei, en grec antic Μασσαῖοι) eren un poble d'Escítia que Claudi Ptolemeu situa a l'extrem nord d'Escítia, prop de les muntanyes dels alans o a la part nord de la cadena dels Urals.

Nou!!: Grec antic і Masseis · Veure més »

Massicites

Massicites, (en llatí Massicytes) o Massicitos (en grec antic Μασσίκυτος) era una serralada que travessava l'oest de Lídia i anava de nord a sud des de Nisa (prop de les muntanyes del Taure) i que discorria en paral·lel al riu Xanthos, encara que al sud girava una mica cap a l'est, segons diuen Claudi Ptolemeu, Plini el Vell i Quint d'Esmirna.

Nou!!: Grec antic і Massicites · Veure més »

Mastaura

Mastaura (en llatí Mastaura, en grec antic Μάσταυρα) era una ciutat de Cària, al peu del puig Messogis, a la vora del riu Crisaoras, entre Tralles i Tripolis, segons Estrabó i Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Mastaura · Veure més »

Mastians

Els mastians (en llatí Mastiani, en grec antic Μαστιανοί) eren un poble de la costa sud d'Hispània a l'est de les columnes d'Hèrcules, als que pertanyia la ciutat de Màstia (Mastia, Μαστία), associada generalment a l'actual Cartagena.

Nou!!: Grec antic і Mastians · Veure més »

Mastigòfor

Mastigòfor o Mastigònom (en grec antic μαστιγοφόροι o μαστιγονόμοι) era el nom que es donava als oficials inferiors de la policia als estats grecs, que portaven a terme principalment els càstigs corporals dictats pels alts magistrats.

Nou!!: Grec antic і Mastigòfor · Veure més »

Mastodínia

La mastàlgia o mastodínia (del grec, masto- (mama) i algos (dolor), dolor de mama), és el símptoma mèdic de les molèsties a la mama.

Nou!!: Grec antic і Mastodínia · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Grec antic і Matemàtiques · Veure més »

Matemàtiques de l'antiga Grècia

Una il·lustració de la prova d'Euclides del Teorema de Pitàgores. Matemàtiques de l'antiga Grècia, tal com és utilitzat el terme en aquest article, fa referència a les matemàtiques escrites en grec antic, desenvolupades des del segle VII aC al al voltant de les ribes de la Mediterrània Oriental.

Nou!!: Grec antic і Matemàtiques de l'antiga Grècia · Veure més »

Material auxètic

miniatura Un material auxètic (del grec auxein, 'expandir') és un material amb coeficient de Poisson negatiu.

Nou!!: Grec antic і Material auxètic · Veure més »

Maters

Els maters (en llatí: Materi, en grec antic: Ματῆροι o Ματῆνοι) eren un poble de la Sarmàcia asiàtica, a l'est del Volga.

Nou!!: Grec antic і Maters · Veure més »

Matiana

Matiana (en llatí Matiana, en grec antic Ματιανή o Ματιηνή) era un districte de Mèdia al sud-oest de la Mèdia Atropatene.

Nou!!: Grec antic і Matiana · Veure més »

Maties (apòstol)

Maties o Macià —en grec antic Ματθίας; en llatí Matthias— (Judea, s. I-Jerusalem?, Còlquida?, Etiòpia?, 80?), segons els Fets dels Apòstols, fou l'escollit per substituir Judes Iscariot com a membre dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Grec antic і Maties (apòstol) · Veure més »

Matró de Pitana

Matró de Pitana (en llatí Matron, en grec antic) fou un famós escriptor de paròdies sobre Homer, natural de Pitana.

Nou!!: Grec antic і Matró de Pitana · Veure més »

Matrees

Matrees (en llatí Matreas, en grec antic) anomenat, el Mentider o l'Impostor, fou un escriptor grec autor de nombrosos enigmes, algun dels quals és esmentat per Ateneu i per Suides.

Nou!!: Grec antic і Matrees · Veure més »

Maud Worcester Makemson

Maud Worcester Makemson (Center Harbor, Nou Hampshire, 16 de setembre de 1891 - Weatherford, Texas, 25 de desembre de 1977) fou una especialista en arqueoastronomia.

Nou!!: Grec antic і Maud Worcester Makemson · Veure més »

Mausol

Mausol (en llatí Mausolus o Maussolus, en grec antic Μαύσωλος o Μαύσσωλος "Maúsolos" o "Maússolos") fou rei o dinasta de Cària.

Nou!!: Grec antic і Mausol · Veure més »

Maximianòpolis de Tràcia

Maximianòpolis (en llatí Maximaniopolis, en grec antic Μαξιμιανούπολις) també anomenada Mosinòpolis (Μοσυνόπολις) a partir del, era una ciutat de Tràcia abans anomenada Impara o Pyrsoalis, propera a Ròdope i al llac Bistonis.

Nou!!: Grec antic і Maximianòpolis de Tràcia · Veure més »

Mazandaran

Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.

Nou!!: Grec antic і Mazandaran · Veure més »

Mazara

Mazara (en llatí Mazara, en grec antic Μάζαρα) moderna Mazzara, va ser una ciutat situada al sud-oest de Sicília a la desembocadura del riu del mateix nom entre Selinunt i Lilibèon.

Nou!!: Grec antic і Mazara · Veure més »

Mazares

Mazares (en llatí Mazares, en grec antic Μαζάρης) era un militar mede al que Cir II el Gran de Pèrsia va enviar a Lídia l'any 546 aC per aplicar els suggeriments que Cressos havia fet a Cir de convertir els lidis en efeminats i evitar que portessin armes, segons Heròdot.

Nou!!: Grec antic і Mazares · Veure més »

Mazateronodon endemicus

Mazateronodon endemicus és una espècie extinta de primat que visqué durant l'Eocè en allò que avui en dia és la regió de Sòria.

Nou!!: Grec antic і Mazateronodon endemicus · Veure més »

Mazeis

Els mazeis (en llatí: Mazaei, en grec antic Μαζαῖοι, "Mazaioi") eren una tribu de Pannònia, que ocupaven la part sud del territori, a la frontera amb Dalmàcia, i per això Dió Cassi els anomena dàlmates.

Nou!!: Grec antic і Mazeis · Veure més »

Mazeu

Mazeu (en llatí Mazaeus, en grec antic Μαζαῖος) era un sàtrapa i militar persa.

Nou!!: Grec antic і Mazeu · Veure més »

Màditos

Màditos (en llatí Madytus, en grec antic Μαδυτός) va ser una important ciutat del Quersonès traci, a l'Hel·lespont, enfront d'Abidos.

Nou!!: Grec antic і Màditos · Veure més »

Màkhaira

Espases antigues, fig. 1-3: xiphos, fig. 4: '''màkhaira'''. Armes ibèriques: una ''falcata'' (a dalt) i un fragment d'un soliferreum. Màkhaira (en grec μάχαιρα) era un terme emprat en l'antiga Grècia per referir-se a qualsevol arma de tall, ja fos ganivet o espasa.

Nou!!: Grec antic і Màkhaira · Veure més »

Mània de Frígia

Mània (en llatí Mania, en grec antic Μανία) fou una dona frígia, casada amb Zenis, un grec de Dardània i sàtrapa (sota Farnabazos II, i més probablement un tirà) d'un districte de la Frígia Hel·lespòntica.

Nou!!: Grec antic і Mània de Frígia · Veure més »

Mànties

Mànties (en llatí Mantias, en grec) fou un metge grec que va ser tutor o mestre d'Heràclides de Tàrent i un dels seguidors dels ensenyaments d'Heròfil de Calcedònia.

Nou!!: Grec antic і Mànties · Veure més »

Màrsies d'Alexandria

Màrsies (en llatí Marsyas, en grec antic) era el general dels alexandrins quan es van revoltar contra Ptolemeu VIII Evergetes II Fiscó.

Nou!!: Grec antic і Màrsies d'Alexandria · Veure més »

Màrsies de Filips

Màrsies de Filips (en llatí Marsyas, en grec antic) fou un escriptor grec conegut generalment com el Jove (ὁ νεώτερος), sovint confós amb Màrsies de Pel·la.

Nou!!: Grec antic і Màrsies de Filips · Veure més »

Màrsies de Pel·la

Màrsies de Pel·la (en llatí Marsyas, en grec antic) fou un escriptor grec nadiu de Pel·la (Macedònia), contemporani d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Màrsies de Pel·la · Veure més »

Mègacles (oficial de Pirros)

Mègacles (en grec antic Μεγακλῆς) fou un oficial de Pirros de l'Epir, al que va acompanyar en la seva expedició a Itàlia l'any 280 aC.

Nou!!: Grec antic і Mègacles (oficial de Pirros) · Veure més »

Mègacles de Mitilene

Mègacles de Mitilene (en grec antic Μεγακλῆς) fou un líder polític de la ciutat de Mitilene a l'illa de Lesbos.

Nou!!: Grec antic і Mègacles de Mitilene · Veure més »

Mègacles de Siracusa

Mègacles de Siracusa (en grec antic Μεγακλῆς) fou fill de Dió de Siracusa, i gendre de Dionís I el Vell.

Nou!!: Grec antic і Mègacles de Siracusa · Veure més »

Mèlia (nimfa)

Segons la mitologia grega, Mèlia (en grec antic Μελία), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Mèlia (nimfa) · Veure més »

Mèlida

Mèlida (en grec antic Μαλὶς γῆ) era un petit territori, un districte del sud de Tessàlia, situat al sud-est de les Termòpiles.

Nou!!: Grec antic і Mèlida · Veure més »

Mèlite

Mèlite (en grec antic Μελίτη) va ser, segons la mitologia grega, una nàiade filla del déu-riu Egeu.

Nou!!: Grec antic і Mèlite · Veure més »

Mèlite (nereida)

Mèlite (en grec antic Μελίτη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Mèlite (nereida) · Veure més »

Mèmnon

Mèmnon, gravat de Bernard Picart.Segons la mitologia grega, Mèmnon p. 65 (grec antic: Μέμνων -έμνονος. Llatí: Mĕmnōn -ŏnĭs) va ser un rei d'Etiòpia, fill de Titonos i d'Eos.

Nou!!: Grec antic і Mèmnon · Veure més »

Mènades

s, Museo del Prado, Madrid En la mitologia grega, les mènades (en singular, mènada; del grec Μαινάς, Μαινάδες) són éssers femenins divins estretament relacionats amb el déu Dionís, déu originari de Tràcia i Frígia.

Nou!!: Grec antic і Mènades · Veure més »

Mènal

Mènal (en grec antic Μαίναλος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Licàon.

Nou!!: Grec antic і Mènal · Veure més »

Mènil (militar)

Mènil (en llatí Menyllus, en grec antic Μένυλλος) fou un militar macedoni que el regent de Macedònia Antípater va nomenar comandant de la guarnició establerta a Muníquia després de la guerra de Làmia l'any 322 aC.

Nou!!: Grec antic і Mènil (militar) · Veure més »

Mèntor

Mèntor i Telèmac Mèntor (en grec antic Μέντωρ), és un personatge de lOdissea, amic d'Odisseu.

Nou!!: Grec antic і Mèntor · Veure més »

Mèon (mitologia)

Mèon (en grec antic Μαίων) va ser, segons la mitologia grega, un tebà fill d'Hemó i net de Creont.

Nou!!: Grec antic і Mèon (mitologia) · Veure més »

Mèrmer

Mèrmer (en grec antic Μέρμερος) va ser, segons la mitologia grega, un dels dos fills de Jàson i Medea.

Nou!!: Grec antic і Mèrmer · Veure més »

Mèrmnades

Els mèrmnades (en llatí Mermnadae, en grec antic Μερμνάδαι) van ser una dinastia que va governar el Regne de Lídia des d'una data incerta entre el 720 aC i el 715 aC fins a la conquesta persa, que va tenir lloc cap a l'any 546 aC.

Nou!!: Grec antic і Mèrmnades · Veure més »

Mèrope (filla de Cípsel)

Segons la mitologia grega, Mèrope (en grec antic Μερόπη), era la filla de Cípsel, rei d'Arcàdia.

Nou!!: Grec antic і Mèrope (filla de Cípsel) · Veure més »

Mèrope (helíade)

Mèrope (en grec antic Μερόπη) va ser, segons la mitologia grega, una de les helíades, les filles d'Hèlios, el Sol, i de la nimfa Clímene.

Nou!!: Grec antic і Mèrope (helíade) · Veure més »

Mèrope (Plèiade)

D'acord amb la mitologia grega, Mèrope (en grec antic Μερόπη), va ser una de les Plèiades, filla d'Atles i Plèione.

Nou!!: Grec antic і Mèrope (Plèiade) · Veure més »

Mèropis

Mèropis (en grec antic Μεροπίς) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Eumel, un fill de Mèrops.

Nou!!: Grec antic і Mèropis · Veure més »

Mèrops (espòs de Clímene)

D'acord amb la mitologia grega, Mèrops (en grec antic Μέροψ) va ser un rei d'Etiòpia.

Nou!!: Grec antic і Mèrops (espòs de Clímene) · Veure més »

Mèrops (fill de Pandàreu)

Segons la mitologia grega, Mèrops (en grec antic Μέροψ) va ser un metge i endeví, fill de Pandàreu.

Nou!!: Grec antic і Mèrops (fill de Pandàreu) · Veure més »

Mètode comparatiu

El mètode comparatiu en lingüística, és una tècnica per estudiar el desenvolupament de les llengües realitzant una comparació característica per característica de dues o més llengües amb descendència comuna d'un avantpassat compartit i després extrapolant cap enrere per inferir les propietats d'aquest avantpassat.

Nou!!: Grec antic і Mètode comparatiu · Veure més »

Mètope

Mètope (en grec antic Μετώπη) va ser, segons la mitologia grega, una nàiade filla del déu-riu Ladó.

Nou!!: Grec antic і Mètope · Veure més »

Míddies (orador)

Míddies (en grec Mειδίας Meidias) va ser un atenenc influent i molt ric que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Míddies (orador) · Veure més »

Mídies

Mídies (en llatí Meidias, en grec antic Μειδίας) fou un tirà grec nadiu d'Escepsis, gendre de Mània, que era sàtrapa de la Frígia Hel·lespòntica.

Nou!!: Grec antic і Mídies · Veure més »

Mígdon

Mígdon (en grec antic Μύγδων) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Frígia.

Nou!!: Grec antic і Mígdon · Veure més »

Míndar

Míndar (en llatí Mindarus, en grec antic Μίνδαρος "Míndaros") fou un almirall espartà que va manar la flota durant la Guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Míndar · Veure més »

Mírmex

Mírmex (en grec antic Μύρμηξ) va ser, segons la mitologia grega, una jove atenesa que degut als seus bons costums i a la seva habilitat manual va guanyar-se l'amor de la deessa Atena.

Nou!!: Grec antic і Mírmex · Veure més »

Mírsinos

Mírsinos (en grec antic Μύρσινος) era una ciutat de l'Èlida que menciona Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, com una de les ciutats dels epeus.

Nou!!: Grec antic і Mírsinos · Veure més »

Míscel

Segons la mitologia grega, Míscel (en grec antic Μύσκελος, Miskelos), va ser un ciutadà d'Argos, descendent de Crotó.

Nou!!: Grec antic і Míscel · Veure més »

Mísia (regió)

La regió de Mísia (en grec antic Μυσία) era un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica.

Nou!!: Grec antic і Mísia (regió) · Veure més »

Mísia Major

Mísia Major (en llatí Mysia Major, en grec antic Μυσία η μεγάλη) era un dels districtes que formaven la regió de Mísia, que formava la part sud a l'interior del país, i una part de la costa entre Troade i Aeolis (Eòlia) fins a la badia d'Adramitium.

Nou!!: Grec antic і Mísia Major · Veure més »

Mítec

Mítec (en llatí Mithaecus, en grec antic) fou un escriptor grec.

Nou!!: Grec antic і Mítec · Veure més »

Mònim de Macedònia

Mònim (en llatí Monimus, en grec antic Μόνιμος "Mónimos") fill de Fitió, fou un oficial macedoni que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Mònim de Macedònia · Veure més »

Mòric

Mòric (en llatí Morychus, en grec antic) fou un poeta tràgic contemporani d'Aristòfanes que destacava sobretot per la seva golafreria i pel seu efeminament.

Nou!!: Grec antic і Mòric · Veure més »

Múnicos

Múnicos (en grec antic Μούνιχος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Driant.

Nou!!: Grec antic і Múnicos · Veure més »

Múnit

Múnit (en grec antic Μούνιτος), va ser, segons la mitologia grega, un fill nascut dels amors furtius de Laòdice "la més bella de les filles de Príam" i d'Acamant, un dels fills de Teseu.

Nou!!: Grec antic і Múnit · Veure més »

Meandri de Samos

Meandri (en llatí Maeandrius, en grec antic Μαιάνδριος) fou un lloctinent de Polícrates, tirà de Samos, i després ell mateix tirà.

Nou!!: Grec antic і Meandri de Samos · Veure més »

Mebarsapes

Mebarsapes (en grec antic, Μηβαρσάπης; en iranià, Mehrasp) va ser rei d'Adiabene al començament del.

Nou!!: Grec antic і Mebarsapes · Veure més »

Mecíon

Mecíon (en grec antic Μητίων), va ser, segons la mitologia grega, un heroi grec.

Nou!!: Grec antic і Mecíon · Veure més »

Mecisteu

Mecisteu (en grec antic Μηκιστεύς), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Tàlau i de Lisímaca.

Nou!!: Grec antic і Mecisteu · Veure més »

Meconopsis gakyidiana

Meconopsis gakyidiana és una planta del gènere Meconopsis i de la família Papaveraceae.

Nou!!: Grec antic і Meconopsis gakyidiana · Veure més »

Meden

Meden (grec antic: Μηδέν, Medèn) fou una ciutat de Numídia situada a la comarca de les muntanyes Papua.

Nou!!: Grec antic і Meden · Veure més »

Medeon

Medeon (en grec antic Μεδεών) o Medion (Μεδίων) era una ciutat de l'interior d'Acarnània a la via entre Estratos i Fítia fins a Limnea al golf d'Ambràcia.

Nou!!: Grec antic і Medeon · Veure més »

Medes

V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Grec antic і Medes · Veure més »

Medi (metge)

Medi (en llatí Medius, en grec) fou un metge grec deixeble de Crisip de Cnidos, que va viure el i segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Medi (metge) · Veure més »

Medicina a l'antiga Roma

La medicina a l'antiga Roma combinava diverses tècniques utilitzant diferents eines.

Nou!!: Grec antic і Medicina a l'antiga Roma · Veure més »

Medicina de l'antiga Grècia

480-470 aC, Museu del Louvre. figures vermelles de Sòsies, v. 500 aC, Altes Museum (F 2278). La medicina de l'antiga Grècia era una compilació de teories i de pràctiques que s'ampliaven constantment a través de noves ideologies i assaigs.

Nou!!: Grec antic і Medicina de l'antiga Grècia · Veure més »

Medicina en l'antic Egipte

El Papir Edwin Smith antic document de la medicina egípcia, que inclou el diagnòstic i tractament de les lesions. Instrumental mèdic, gravat al temple de Kom Ombo. La medicina a l'antic Egipte és una de les més antigues documentades.

Nou!!: Grec antic і Medicina en l'antic Egipte · Veure més »

Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina)

Mediolànum (en grec antic Μεδιόλανον o Μεδιολάνιον) va ser la ciutat principal dels ínsubres a la Gàl·lia Cisalpina, i durant molt de temps la capital d'aquella regió.

Nou!!: Grec antic і Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina) · Veure més »

Medisme

Històries'', VII, 136. El terme medisme (en grec: μηδισμός) s'utilitzava en l'antiga Grècia per a referir-se a l'actitud dels grecs favorables als perses o disposats a acceptar la seua supremacia.

Nou!!: Grec antic і Medisme · Veure més »

Medma

Medma o Mesma (en grec antic Μέδμη o Μέδμα o Μέσμα) era una ciutat grega del sud d'Itàlia o Magna Grècia, a la península de Bruttium, entre Hipponion i la desembocadura del Metaure.

Nou!!: Grec antic і Medma · Veure més »

Medos

Segons la mitologia grega, Medos (en grec antic Μηδος), va ser un heroi, fill d'Egeu i de Medea, però de vegades se'l considera fill d'un rei de l'interior d'Àsia, amb el que es va casar Medea després de ser desterrada d'Atenes, a causa del retorn de Teseu.

Nou!!: Grec antic і Medos · Veure més »

Medosades

Medosades (en grec antic) fou un ambaixador traci.

Nou!!: Grec antic і Medosades · Veure més »

Medul·les

Els medul·les (en llatí Medulli, en grec antic Μεδούαλλοι) van ser un poble gal alpí esmentat a una inscripció a un arc a Susa (Torí) i al Trofeu dels Alps.

Nou!!: Grec antic і Medul·les · Veure més »

Mega-

Mega (símbol M) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10⁶, o 1.000.000.

Nou!!: Grec antic і Mega- · Veure més »

Megabates

Megabates (en grec antic Μεγαβάτης) era un príncep aquemènida, cosí de Darios I el Gran i d'Artafernes.

Nou!!: Grec antic і Megabates · Veure més »

Megabazos

Megabazos (en llatí Megabazus, en grec antic Μεγάβαζος) va ser sàtrapa de Dascilios sota l'imperi dels aquemènides, nomenat cap a l'any 520 aC.

Nou!!: Grec antic і Megabazos · Veure més »

Megaciclita

La megaciclita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Megaciclita · Veure més »

Megalòpters

''Chauliodes rastricornis'' (Corydalidae) ''Sialis'' sp., adult (Sialidae) Els megalòpters (Megaloptera, del grec, megále, "gran" i ptéron, "ala") són un ordre d'insectes endopterigots amb ales grans i abundant venació de caràcter primitiu; les seves larves són aquàtiques, essent les més grans entre els insectes.

Nou!!: Grec antic і Megalòpters · Veure més »

Megale Eoie

Megale Eoie (en grec antic: Μεγάλαι Ἠοῖαι), és un poema èpic i grec perdut en la seva major part, que va ser atribuït popularment encara que no universalment a Hesíode des de l'antiguitat.

Nou!!: Grec antic і Megale Eoie · Veure més »

Megalees

Megalees (en llatí Megaleas, en grec antic Μεγαλέας) fou secretari en cap del rei Antígon III Dosó de Macedònia, el qual després va imposar en el mateix càrrec al seu successor Filip V de Macedònia l'any 220 aC.

Nou!!: Grec antic і Megalees · Veure més »

Megalomania

Megalomania (del Grec μεγαλομανία) és una condició psicopatològica caracteritzada per fantasies delirants de riquesa, poder, genialitat o omnipotència - normalment anomenades genèricament com a deliris de grandesa.

Nou!!: Grec antic і Megalomania · Veure més »

Megalostrata

Megalostrata (en llatí Megalostrata, en grec antic) va ser una poeta espartana, estimada per Alcman.

Nou!!: Grec antic і Megalostrata · Veure més »

Megapentes

Megapentes (en grec antic Μεγαπένθης, Megapenthes), va ser un heroi, fill de Pretos, rei de Tirint, i d'Estenebea, que el rei havia tingut en l'època de la bogeria de les seves filles.

Nou!!: Grec antic і Megapentes · Veure més »

Megareu

Megareu (en grec antic Μεγαρεύς), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill de Posidó (o d'Egeu, o fins i tot d'Apol·lo, segons altres variants) i d'Ènope, que era filla d'Epopeu.

Nou!!: Grec antic і Megareu · Veure més »

Megàlit

Cáceres, Espanya). Els megàlits, del grec μέγασ, Megas (gran) i λίθοσ, lithos (pedra), són construccions caracteritzades per l'ús d'enormes pedres escassament desbastades.

Nou!!: Grec antic і Megàlit · Veure més »

Megera

Megera (Grec antic: Μέγαιρα, "la gelosa") és una de les tres fúries que segons la mitologia grega habitava el Tàrtar.

Nou!!: Grec antic і Megera · Veure més »

Meges (cirurgià)

Meges (en llatí Meges, en grec antic) va ser un eminent cirurgià natural de Sidó a Fenícia, segons diu Galè.

Nou!!: Grec antic і Meges (cirurgià) · Veure més »

Megil d'Esparta

Megil (en llatí Megillus, en grec antic Μέγιλλος) fou un polític espartà, un dels tres comissionats per ratificar la curta treva amb Tisafernes en nom d'Agesilau II, que havia creuat a Àsia l'any 396 aC.

Nou!!: Grec antic і Megil d'Esparta · Veure més »

Megistó

Megistó (en llatí Megistonus o Megistonous, en grec antic Μεγιστόνους) fou un notable espartà que es va casar amb Cratesiclea, la mare de Cleòmenes III, de la que en va ser el segon marit.

Nou!!: Grec antic і Megistó · Veure més »

Meionita

La meionita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'escapolita.

Nou!!: Grec antic і Meionita · Veure més »

Melampig

Melampig (en grec antic Μελαμπύγος) "l'home del cul negre" va ser, segons la mitologia grega, un home misteriós contra el que la mare dels Cercops, Teia, va prevenir els seus fills.

Nou!!: Grec antic і Melampig · Veure més »

Melampodia

Melampodia (en grec antic: Μελαμποδία) és un poema èpic i màntic grec perdut en la seva major part, que va ser atribuït a Hesíode des de l'antiguitat.

Nou!!: Grec antic і Melampodia · Veure més »

Melanèsia

La Melanèsia (mot provinent del grec, μέλας 'negre' i νῆσος 'illa') és una regió que s'estén des del Pacífic occidental fins al mar d'Arafura, al nord i al nord-est d'Austràlia.

Nou!!: Grec antic і Melanèsia · Veure més »

Melancomes

Melancomes (en llatí Melancomas, en grec antic) fou un ambaixador selèucida natural d'Efes.

Nou!!: Grec antic і Melancomes · Veure més »

Melandites

Els melandites (en llatí Melanditae, en grec antic Μελανδῖται) eren un poble de Tràcia que només el menciona Xenofont (Anàbasi, 7.2.32).

Nou!!: Grec antic і Melandites · Veure més »

Melaneu

Segons la mitologia grega, Melaneu (Melaneus, en grec antic), va ser un heroi, fill d'Apol·lo.

Nou!!: Grec antic і Melaneu · Veure més »

Melangea

Melangeia (en grec antic Μελαγγεῖα) era un indret de l'antiga Arcàdia del districte de Mantinea.

Nou!!: Grec antic і Melangea · Veure més »

Melanip

Melanip (en grec antic Μελάνιππος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi de Tebes, fill d'Àstac.

Nou!!: Grec antic і Melanip · Veure més »

Melanipe

Melanipe (en grec antic Μελανίππη), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna, filla d'Èol, rei de Magnèsia.

Nou!!: Grec antic і Melanipe · Veure més »

Melanocerita-(Ce)

La melanocerita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Melanocerita-(Ce) · Veure més »

Melanop d'Atenes

Melanop d'Atenes (en llatí Melanopus, en grec antic Μελάνωπος), fill de Laques, el general atenenc, va ser un dels tres ambaixadors, junt amb Glàucies i Androció, enviat a Mausol de Cària per advertir-lo contra l'intent d'annexió de les illes de la costa oriental de Cària a la mar Egea.

Nou!!: Grec antic і Melanop d'Atenes · Veure més »

Melanotal·lita

La melanotal·lita és un mineral de la classe dels halurs.

Nou!!: Grec antic і Melanotal·lita · Veure més »

Melanotequita

La melanotequita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Melanotequita · Veure més »

Melanovanadita

La melanovanadita és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Grec antic і Melanovanadita · Veure més »

Melanti

Melanti o Melanci (en llatí Melanthius, en grec antic) fou un poeta tràgic atenenc de certa distinció en el seu temps, del que poques coses són conegudes.

Nou!!: Grec antic і Melanti · Veure més »

Melanto (filla de Deucalió)

Segons la mitologia grega, Melanto (en grec antic Μελανθώ), va ser una heroïna, filla de Deucalió i de Pirra.

Nou!!: Grec antic і Melanto (filla de Deucalió) · Veure més »

Melània

Melània (en llatí Melania, en grec antic Μελανία) era una ciutat de la costa de Cilícia una mica a l'oest de Celenderis segons diu Estrabó, potser al lloc de la moderna Kizliman.

Nou!!: Grec antic і Melània · Veure més »

Melèsip

Melèsip (en llatí Melesippus, en grec antic Μελήσιππος) un espartà fill de Diàcrit, va ser un dels tres ambaixadors enviats a Atenes l'any 432 aC just al començament de la guerra del Peloponès, amb la petició final d'Esparta per la restauració de la independència de tots els estats grecs.

Nou!!: Grec antic і Melèsip · Veure més »

Melíades

Segons la mitologia grega, les Melíades (en grec antic Μελιάδες), eren les nimfes dels freixes.

Nou!!: Grec antic і Melíades · Veure més »

Melínoe

Melínoe (en grec antic, Μηλινόη) és una antiga deessa grega de les ofrenes als morts i filla d'Hades i Persèfone, o de Zeus i Persèfone.

Nou!!: Grec antic і Melínoe · Veure més »

Melòbosis

Melòbosis (en grec antic Μηλόβοσίς) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Grec antic і Melòbosis · Veure més »

Meldes

Els meldes (en llatí Meldi, en grec antic Μέλδαι) eren un poble de la Gàl·lia Cèltica o Lugdunense, que tenia per capital Iatinum.

Nou!!: Grec antic і Meldes · Veure més »

Meleagre (militar)

Meleagre (en llatí Meleager, en grec antic Μελέαγρος) fou un ilarca o comandant d'esquadró de cavalleria de l'exèrcit d'Alexandre el Gran a la Batalla d'Arbela.

Nou!!: Grec antic і Meleagre (militar) · Veure més »

Meleagre (regent)

Meleagre (en llatí Meleager, en grec antic Μελέαγρος) fill de Neoptòlem, fou efímer regent del Regne de Macedònia el 323 aC.

Nou!!: Grec antic і Meleagre (regent) · Veure més »

Meleagris

Ou de gall dindi salvatge (''Meleagris gallopavo'') Meleagris és el nom de l'únic gènere de la subfamília dels meleagridins (Meleagridinae), que forma part de la família dels fasiànids (Phasianidae), a l'ordre dels gal·liformes (Galliformes).

Nou!!: Grec antic і Meleagris · Veure més »

Meleàgrides

Les Meleàgrides (en grec antic Μελεαγρίδες), van ser, segons la mitologia grega, unes donzelles que van ser transformades en pintades, o en perdius.

Nou!!: Grec antic і Meleàgrides · Veure més »

Meleci d'Azimis

Meleci d'Azimis (en llatí Meletius, en grec) va ser un escriptor grec.

Nou!!: Grec antic і Meleci d'Azimis · Veure més »

Meles d'Atenes

Meles d'Atenes (en llatí Meles, en grec antic Μέλης) fou el pare del poeta ditiràmbic Cinèsies i ell mateix era poeta ditiràmbic d'importància secundària.

Nou!!: Grec antic і Meles d'Atenes · Veure més »

Melibea

Melibea (en llatí Meliboea, en grec antic Μελίβοια) era una ciutat de Tessàlia al districte de Magnèsia, que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada i diu que era un dels llocs governats per Filoctetes.

Nou!!: Grec antic і Melibea · Veure més »

Melibea (filla d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Melibea (en grec antic Μελίβοια, Meliboia) va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Melibea (filla d'Oceà) · Veure més »

Melibea (mitologia)

Melibea (en grec antic Μελίβοια, Meliboia) va ser una jove efèsia protagonista d'una història d'amor.

Nou!!: Grec antic і Melibea (mitologia) · Veure més »

Melicertes

Ino i Melicertes, Pierre Granier Segons la mitologia grega, Melicertes (en grec antic Μελικέρτης), era un fill d'Atamant, rei d'Orcomen, i d'Ino.

Nou!!: Grec antic і Melicertes · Veure més »

Melieus

Els melieus (en grec antic Μαλιεύς) eren els habitants del districte de Mèlida a Tessàlia, però encara que n'eren tributaris, eren els antics hel·lens, els primers pobladors.

Nou!!: Grec antic і Melieus · Veure més »

Melifanita

La melifanita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Melifanita · Veure més »

Melinòfags

Els melinòfags (en llatí Melinophagi, en grec antic Μελινοφάγοι) eren un poble de Tràcia a la costa de l'Euxí, prop de Salmidesos, del que parla Xenofont.

Nou!!: Grec antic і Melinòfags · Veure més »

Melisandre

Melisandre (en llatí Melisander, en grec antic) fou un escriptor grec nadiu de la ciutat de Milet.

Nou!!: Grec antic і Melisandre · Veure més »

Melissa

* La tarongina, tarongí (Mallorca), arangí o melissa (Melissa officinalis L.), és una espècie de la família de les lamiàcies.

Nou!!: Grec antic і Melissa · Veure més »

Melitó de Sardes

Melitó, en llatí Melito, en grec antic Μελίτων, mort a Sardes cap al 190, fou un escriptor cristià eminent que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Melitó de Sardes · Veure més »

Melitea

Melitea (en llatí Melitaea o Meliteia, en grec antic Μελιταία o Μελίτεια) era una antiga ciutat del districte de Ftiotis a Tessàlia, situada a 10 estadis de distància de la ciutat d'Hel·las i propera al riu Enipeu, segons Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Melitea · Veure més »

Meliteu

Meliteu, (en grec antic Μελιτεύς), segons la mitologia grega, és un heroi, fill de Zeus, el Déu suprem i d'un nimfa anomenada Otreis.

Nou!!: Grec antic і Meliteu · Veure més »

Melmelada

Melmelada de taronja en un pot de vidre. La melmelada és una conserva de fruita.

Nou!!: Grec antic і Melmelada · Veure més »

Melobi

Melobi (en llatí Melobius, en grec antic) fou un dels Trenta Tirans d'Atenes, un govern oligàrquic pro-espartà compost de trenta magistrats anomenats tirans, que succeí a la democràcia atenenca al final de la Guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Melobi · Veure més »

Mem

Richard Dawkins va encunyar el terme "meme" al seu llibre de 1976 titulat El gen egoista. Un mem és, segons les teories sobre la transmissió de la cultura a les noves generacions, la unitat mínima de transmissió de l'herència cultural.

Nou!!: Grec antic і Mem · Veure més »

Memètica

La memètica és el conjunt d'elaboracions teòriques relatives a la teoria de mems, en tant que unitats d'informació cultural (com ara pensaments, idees, pràctiques, rituals, hàbits, cançons...) que es repliquen i es transmeten d'una ment a una altra.

Nou!!: Grec antic і Memètica · Veure més »

Memnó d'Heraclea

Memnó (en grec), possiblement va viure al.

Nou!!: Grec antic і Memnó d'Heraclea · Veure més »

Memnó de Tràcia

Memnó de Tràcia (en llatí Memnon, en grec antic) fou un general macedoni.

Nou!!: Grec antic і Memnó de Tràcia · Veure més »

Menandre (general)

Menandre (en llatí Menander, en grec antic) fou un general atenenc que va participar en l'expedició de Sicília.

Nou!!: Grec antic і Menandre (general) · Veure més »

Menandre (sàtrapa)

Menandre (en llatí Menander, en grec antic) fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran, un dels anomenats (Companys), que dirigien la cavalleria d'elit de l'exèrcit macedoni, però ell va dirigir una companyia de mercenaris.

Nou!!: Grec antic і Menandre (sàtrapa) · Veure més »

Menandre d'Efes

Menandre d'Efes (en llatí Menander, en grec antic) fou un historiador grec nadiu d'Efes que va escriure les actes del reis entre els grecs i els bàrbars (τὰς ἐφ᾽ ἑκάστουτῶν Βασιλέων πράξεις παρὰ τοῖς Ἕλλησι καὶ Βαρβάροις γενομένας).

Nou!!: Grec antic і Menandre d'Efes · Veure més »

Menandre de Laodicea (general)

Menandre de Laodicea (en llatí Menander, en grec antic) fou un general de cavalleria al servei de Mitridates VI Eupator del Pont, que va participar en diverses campanyes d'aquest rei.

Nou!!: Grec antic і Menandre de Laodicea (general) · Veure més »

Menàlip

Menàlip (en llatí Menalippus, en grec) va ser un arquitecte grec, probablement nadiu d'Atenes, que en cooperació amb els arquitectes romans Gai i Marc Estal·li va ser contractat pel rei Ariobarzanes II de Capadòcia, per restaurar l'Odèon de Pèricles, destruït en la guerra contra Mitridates VI Eupator l'any 86 aC.

Nou!!: Grec antic і Menàlip · Veure més »

Menècrates (llibert)

Menècrates (en llatí Menecrates, en grec antic) era un llibert de Sext Pompeu.

Nou!!: Grec antic і Menècrates (llibert) · Veure més »

Menècrates d'Esmirna

Menècrates d'Esmirna, en llatí Menecrates, en grec antic, fou un poeta grec, autor de dos epigrames inclosos a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Menècrates d'Esmirna · Veure més »

Menècrates de Siracusa

Menècrates (en grec antic, Menekrátes) va néixer a Siracusa al.

Nou!!: Grec antic і Menècrates de Siracusa · Veure més »

Menèmac

Menèmac (en llatí Menemachus, en grec antic) era un metge grec nascut en una de les ciutats de nom Afrodísies, però no se sap en quina de les d'aquest nom.

Nou!!: Grec antic і Menèmac · Veure més »

Menòdot de Nicomèdia

Menòdot de Nicomèdia (en llatí Menodotus, en grec antic Μενόδοτος) va ser un metge grec nascut a Nicomèdia, a Bitínia.

Nou!!: Grec antic і Menòdot de Nicomèdia · Veure més »

Menòdot de Samos

Menòdot de Samos (en llatí Menodotus, en grec antic "Menódotos") fou un historiador grec nascut a l'illa de Samos.

Nou!!: Grec antic і Menòdot de Samos · Veure més »

Menó de Farsàlia (aliat d'Atenes)

Menó de Farsàlia (en llatí Menon, en grec antic Μένων) fou un ciutadà de Farsàlia a Tessàlia que va ajudar els atenencs contra la ciutat d'Eion (potser el 424 aC) amb 12 talents i 200 cavallers, reclutats per ell mateix entre els seus propis penestes.

Nou!!: Grec antic і Menó de Farsàlia (aliat d'Atenes) · Veure més »

Menó de Farsàlia (general)

Menó de Farsàlia (en llatí Menon, en grec antic Μένων) fou un ciutadà de gran influència i reputació, nascut a Farsàlia, a Tessàlia que va prendre part a la guerra de Làmia i va dirigir la cavalleria tessàlia en la batalla contra els macedonis en la qual va morir Lleonat.

Nou!!: Grec antic і Menó de Farsàlia (general) · Veure més »

Meneceu (fill de Creont)

D'acord amb la mitologia grega, Meneceu (en grec antic Μενοικεύς), va ser un heroi, fill de Creont, rei de Tebes, i d'Eurídice.

Nou!!: Grec antic і Meneceu (fill de Creont) · Veure més »

Meneci (fill d'Àctor)

Meneci (en grec antic Μενοίτιος, Menoítios), va ser un heroi grec, pare de Pàtrocle i fill d'Àctor i d'Egina.

Nou!!: Grec antic і Meneci (fill d'Àctor) · Veure més »

Meneci (fill de Jàpet)

Meneci (en grec antic Μενοίτιος, Menoítios), Va ser un tità, fill de Jàpet i de Clímene, i germà d'Atles, Prometeu i Epimeteu.

Nou!!: Grec antic і Meneci (fill de Jàpet) · Veure més »

Meneci (pastor)

D'acord amb la mitologia grega, Meneci (en grec antic Μενοίτιος) va ser un pastor infernal, encarregat de tenir cura dels ramats d'Hades.

Nou!!: Grec antic і Meneci (pastor) · Veure més »

Menecles d'Alabanda

Menecles d'Alabanda (en llatí Menecles, en grec) va ser un retòric grec de la ciutat d'Alabanda a Cària, que va viure a la primera meitat del, poc abans de l'època de Ciceró.

Nou!!: Grec antic і Menecles d'Alabanda · Veure més »

Meneclides

Meneclides (en llatí Menecleidas, en grec antic Μενεκλείδας) fou un orador tebà, un dels que es va unir a Pelòpides per expulsar els espartans de Tebes i del govern oligàrquic l'any 379 aC.

Nou!!: Grec antic і Meneclides · Veure més »

Menelau

Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.

Nou!!: Grec antic і Menelau · Veure més »

Menelau (príncep)

Menelau (en llatí Menelaus, en grec antic Μενέλαος) era el nom d'un fill del rei Amintes II de Macedònia amb la seva dona Gigea, segons diu Justí.

Nou!!: Grec antic і Menelau (príncep) · Veure més »

Menelau d'Anea

Menelau d'Anea (en llatí Menelaus, en grec antic Μενέλαος) fou un filòsof grec natural d'Anea (Anaea) a Cària.

Nou!!: Grec antic і Menelau d'Anea · Veure més »

Menelau d'Eges

Menelau d'Eges, en llatí Menelaus, en grec antic, fou un poeta èpic grec nadiu d'Eges.

Nou!!: Grec antic і Menelau d'Eges · Veure més »

Menelau de Macedònia

Menelau (en llatí Menelaus, en grec antic Μενέλαος) fou el pare del rei Amintes II de Macedònia i per tant l'avi de Filip II de Macedònia i besavi d'Alexandre el Gran, segons Justí i Claudi Elià.

Nou!!: Grec antic і Menelau de Macedònia · Veure més »

Menelea

Menelea (en grec antic μενελάεια) era un festival que es feia a Lacònia, a Terapne, en honor de Menelau i Helena que suposadament estaven enterrats allí.

Nou!!: Grec antic і Menelea · Veure més »

Menes (llibert)

Menes (en llatí Menas, en grec antic) va ser un llibert de Pompeu Magne i de Sext Pompeu.

Nou!!: Grec antic і Menes (llibert) · Veure més »

Menes (sàtrapa)

Menes (en grec antic Μένης), fill de Dionisi, fou un militar macedoni nascut a Pel·la, al servei d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Menes (sàtrapa) · Veure més »

Menes d'Esparta

Menes (en llatí Menas, en grec antic Μηνᾶς) fou un polític espartà.

Nou!!: Grec antic і Menes d'Esparta · Veure més »

Menes de Bitínia

Menes (en llatí Menas, en grec antic Μηνᾶς) fou un polític de Bitínia.

Nou!!: Grec antic і Menes de Bitínia · Veure més »

Menesecme

Menesecme (en llatí Menesaechmus, en grec antic) fou un orador atenenc, inveterat enemic de l'orador Licurg al que va acusar d'impietat.

Nou!!: Grec antic і Menesecme · Veure més »

Menesteu (fill d'Ifícrates)

Menesteu (en llatí Menestheus, en grec antic) (377 aC- abans del 325 aC) fill d'Ifícrates el famós general atenenc i d'una princesa odrísia filla de Cotis I, rei dels odrisis de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Menesteu (fill d'Ifícrates) · Veure més »

Menesti

Menesti (en grec antic Μενέσθιος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Polidora, filla de Peleu, i del déu-riu Esperqueu.

Nou!!: Grec antic і Menesti · Veure més »

Menesto

Menesto (en grec antic Μενεσθώ) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Grec antic і Menesto · Veure més »

Menestrat (escultor)

Menestrat (en llatí Menestratus, en grec antic Μένεστρατος) fou un escultor grec d'època incerta.

Nou!!: Grec antic і Menestrat (escultor) · Veure més »

Menestrat de l'Epir

Menestrat de l'Epir o Menestes de l'Epir (en llatí Menestratus o Menestas, en grec antic Μένεστρατος, Μενέστας) fou un polític grec.

Nou!!: Grec antic і Menestrat de l'Epir · Veure més »

Menexè

Menexè o Menexen (en grec antic Μενέξενоς) va ser un dels tres fills de Sòcrates i Xantipa.

Nou!!: Grec antic і Menexè · Veure més »

Menipe

Menipe (en grec antic Μενίππη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Menipe · Veure més »

Menologi

El Menologi (en llatí menologium, en grec μηνολόγιον, menológion), és un recull de textos litúrgics i hagiogràfics utilitzats a l'Església Ortodoxa i a les Esglésies Catòliques Orientals que segueixen el ritus de Constantinoble.

Nou!!: Grec antic і Menologi · Veure més »

Mente

Mente o Menta (en grec antic Μένθη), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa de l’inframón, associada al riu Cocit.

Nou!!: Grec antic і Mente · Veure més »

Mentors

Els mentors (en llatí mentores, en grec antic Μέντορες) eren una tribu il·lírica de Libúrnia que vivia a la costa adriàtica davant de la qual hi havia tres illes anomenades Mentòrides que probablement corresponen a Pago, Osero i Arbe.

Nou!!: Grec antic і Mentors · Veure més »

Meotes

Meotes (en grec antic Μαιῶται) era el nom genèric donat pels autors clàssics al poble que vivia a la regió de la mar d'Azov, que en època clàssica es deia Palus Maeotis.

Nou!!: Grec antic і Meotes · Veure més »

Mera (dona de Tegeates)

Mera (en grec antic Μαῖρα, Maira), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna arcàdia filla d'Atles i esposa del rei Tegeates, un dels fills de Licàon.

Nou!!: Grec antic і Mera (dona de Tegeates) · Veure més »

Mera (filla de Pretos)

D'acord amb la mitologia grega, Mera (en grec antic Μαῖρα, Maira), va ser filla de Pretos, rei d'Argos, i d'Antea.

Nou!!: Grec antic і Mera (filla de Pretos) · Veure més »

Mera (gossa)

D'acord amb la mitologia grega, Mera (en grec antic Μαῖρα, Maira), va ser la gossa de l'heroi Icari, introductor de la vinya a l'Àtica, que va morir destrossat pels camperols borratxos.

Nou!!: Grec antic і Mera (gossa) · Veure més »

Mera (nereida)

Mera (en grec antic Μαῖρα) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Mera (nereida) · Veure més »

Meraxes gigas

El Meraxes gigas és l'única espècie del gènere extint Meraxes, un dinosaure teròpode carcarodontosàurid, que va viure a mitjan període cretàcic, entre 95 a 93 milions d'anys enrere, durant el Cenomanià, en l'actual Amèrica del Sud.

Nou!!: Grec antic і Meraxes gigas · Veure més »

Meríones

Menelau i Meríones porten el cos de Pàtrocle en un carro Segons la mitologia grega, Meríones (en grec antic Μηριόνης), va ser un heroi cretenc, fill de Molos, que era un fill bastard de Deucalió de Creta, i de Melfis.

Nou!!: Grec antic і Meríones · Veure més »

Meris

Meris, en llatí Moeris, en grec antic, normalment anomenat Meris Aticista, fou un destacat gramàtic grec del que no se'n sap res més que va ser autor de l'obra que Foci anomena simplement.

Nou!!: Grec antic і Meris · Veure més »

Mero

Mero o Miro (en llatí Mero o Myro, en grec antic) fou una poetessa del període hel·lenístic nascuda a Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Mero · Veure més »

Merocles

Merocles (en llatí Moerocles, en grec antic) fou un orador atenenc del segle IV aC, nascut a l'illa de Salamina.

Nou!!: Grec antic і Merocles · Veure més »

Meroz

Meroz (hebreu: מֵרוֹז; grec: Μερώζ) fou una ciutat de Palestina esmentada als llibre dels Jutges, situada a la vora d'un camp de batalla, dins el territori de la tribu Aser.

Nou!!: Grec antic і Meroz · Veure més »

Merycopotamus

Merycopotamus és un gènere extint de mamífers artiodàctils de la família dels antracotèrids que visqueren a Àsia durant el Miocè mitjà i superior.

Nou!!: Grec antic і Merycopotamus · Veure més »

Mesèmbria del Lissos

Mesèmbria del Lissos (en llatí Mesembria ad Lissus, en grec antic Μεσημβρία) era una ciutat grega de la costa sud de Tràcia vora la mar Egea, a la boca del riu Lissos (Lissus).

Nou!!: Grec antic і Mesèmbria del Lissos · Veure més »

Mesó (actor)

Mesó (en llatí Maeson, en grec antic Μαίσων) fou un actor còmic grec natural de Mègara especialista en la vella comèdia megàrica; va inventar la mascara de l'esclau i del cuiner i les bromes d'aquestos personatges eren conegudes com a σκώμματα μαισωνικά ("Scommata Maisonica", les burles de Mesó), segons Ateneu de Nàucratis i Eustaci de Tessalònica.

Nou!!: Grec antic і Mesó (actor) · Veure més »

Mesoarqueà

El Mesoarqueà és l'era geològica que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Mesoarqueà · Veure més »

Mesocèfal

Mesocèfal (del prefix meso, al mig, i el grec antic Kephalé, cap) vol dir que hom té un cap mitjà, prenent com a comparatius els braquicèfals i els dolicocèfals.

Nou!!: Grec antic і Mesocèfal · Veure més »

Mesomedes

Mesomedes (en grec) va ser un poeta líric i epigramàtic grec que va viure sota Adrià i els seus immediats successors Antonins.

Nou!!: Grec antic і Mesomedes · Veure més »

Mesoplodon

Mesoplodon és un gènere de zífids que conté una quinzena d'espècies, sent el gènere més gran de l'ordre dels cetacis.

Nou!!: Grec antic і Mesoplodon · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Grec antic і Mesopotàmia · Veure més »

Mesoproterozoic

El Mesoproterozoic.

Nou!!: Grec antic і Mesoproterozoic · Veure més »

Mesozous

Els mesozous (Mesozoa, gr. "animals intermedis") són animals invertebrats marins paràsits similars a cucs.

Nou!!: Grec antic і Mesozous · Veure més »

Messa (Grècia)

Messa (en grec antic Μέσση) era una de les nou ciutats de Lacònia que enumera Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, i li dona l'epítet de πολυτρήρων ("politréron", abundant en coloms).

Nou!!: Grec antic і Messa (Grècia) · Veure més »

Messàpia

Messàpia (en llatí Messapia, en grec antic Μεσσαπία) va ser el nom donat pels grecs a la península que forma l'extrem sud-est d'Itàlia, que els romans anomenaven Calàbria.

Nou!!: Grec antic і Messàpia · Veure més »

Messene (mitologia)

Messene (en grec antic Μεσσήνη), va ser, en mitologia grega, una filla de Tríopas, rei d'Argos, i neta de Forbant.

Nou!!: Grec antic і Messene (mitologia) · Veure més »

Messies

En el judaisme, el messies (משיח, "l'ungit"; en hebreu estàndard) és un descendent del Rei David, que refarà la nació d'Israel i restaurarà el regne de David, tot portant la pau al món.

Nou!!: Grec antic і Messies · Veure més »

Mestra (mitologia)

Bauer Mestra venuda per Erisícton Mestra (en grec antic Μήστρα), va ser, en mitologia grega, la filla d'Erisícton, un rei de Tessàlia que va destruir un bosc consagrat a Demèter.

Nou!!: Grec antic і Mestra (mitologia) · Veure més »

Metabolisme

Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.

Nou!!: Grec antic і Metabolisme · Veure més »

Metabus

Metabus Metabus (en grec antic Μέταβος), va ser, segons lEneida, un rei dels volscs d'origen etrusc.

Nou!!: Grec antic і Metabus · Veure més »

Metacinabri

El metacinabri és un mineral de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Grec antic і Metacinabri · Veure més »

Metaclides

Metaclides (en grec Metacleides) va ser un filòsof peripatètic grec.

Nou!!: Grec antic і Metaclides · Veure més »

Metafase

La metafase de la mitosi cel·lular es caracteritzen per la disposició dels cromosomes al pla equatorial de la cèl·lula Metafase (del grec; μετά (metá), «després» + φάσις (phásis) «fase»; «següent fase») és una etapa de la mitosi i de la meiosi en el cicle cel·lular de les cèl·lules eucariota, en la qual els cromosomes es troben en el segon estadi més condensats i enrotllats (es troben més condensats en l'anafase).

Nou!!: Grec antic і Metafase · Veure més »

Metafísica

La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.

Nou!!: Grec antic і Metafísica · Veure més »

Metagítnia

Metagítnia (en grec antic μεταγείτνια) era un festival celebrat a la demos àtica de Melite, en honor de l'Apol·lo Metagitni, durant el mes de Metagitnion.

Nou!!: Grec antic і Metagítnia · Veure més »

Metagenes

Metagenes (en llatí Metagenes, en grec antic Μεταγένης) fou un poeta còmic atenenc de la vella comèdia, contemporani d'Aristòfanes, Frínic i Plató.

Nou!!: Grec antic і Metagenes · Veure més »

Metanira

Demèter i Metanira Metanira (en grec antic Μετάνειρα, Metaneira), va ser, segons la mitologia grega, l'esposa del rei Celeu, d'Eleusis.

Nou!!: Grec antic і Metanira · Veure més »

Metanol

El metanol, també conegut com a alcohol metílic, alcohol de cremar o alcohol de fusta, és un compost químic amb la fórmula química CH₃OH.

Nou!!: Grec antic і Metanol · Veure més »

Metapa

Metapa (en llatí Metapa, en grec antic Μέταπα) era una ciutat d'Etòlia situada a la riba nord del llac Triconis, a l'entrada d'un pas estret i a 60 estadis de la ciutat de Terme.

Nou!!: Grec antic і Metapa · Veure més »

Metapont (rei)

Metapont (en grec antic Μετάποντος) va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de la ciutat de Metapont, a la Magna Grècia.

Nou!!: Grec antic і Metapont (rei) · Veure més »

Metauranopilita

La metauranopilita és un mineral de la classe dels sulfats.

Nou!!: Grec antic і Metauranopilita · Veure més »

Metaurum

Metaurum (en grec antic Μέταυρος) era una ciutat de la costa oest del Bruttium a la desembocadura del riu Metaurus.

Nou!!: Grec antic і Metaurum · Veure més »

Metaurus

Metaurus (en llatí Metaurus, en grec antic Μέταυρος) era un riu de Bruttium que desaiguava a la mar Tirrena i corria entre Medma i el promontori d'Escil·les.

Nou!!: Grec antic і Metaurus · Veure més »

Metàfora

La metàfora (del grec metaphorá, 'translació, metàfora') és un recurs literari.

Nou!!: Grec antic і Metàfora · Veure més »

Metàstasi

Metàstasi (grec: desplaçament, μετά.

Nou!!: Grec antic і Metàstasi · Veure més »

Metíoque i Menipa

Metíoque (en grec antic Μητιόχη) i Menipa (Μενίππη) van ser, segons la mitologia grega, dues filles del gegant Orió.

Nou!!: Grec antic і Metíoque i Menipa · Veure més »

Metó (astrònom)

Metó d'Atenes (en grec antic Méton) fou un matemàtic, astrònom, astròleg, geòmetra, i enginyer grec que va viure a Atenes al segle V aC.

Nou!!: Grec antic і Metó (astrònom) · Veure més »

Metó de Tàrent

Metó (en llatí Meton, en grec antic Μέτων) fou un ciutadà de Tàrent que quan es va proposar cridar a Pirros de l'Epir per demanar-li ajuda en la lluita contra els romans, (281 aC) va entrar a l'assemblea del poble amb un vestit de festa i cantant i dansant acompanyat d'un flautista, com si vingués d'un banquet.

Nou!!: Grec antic і Metó de Tàrent · Veure més »

Metec

Metec (en grec antic μέτοικος) era el nom que es donava als residents estrangers a Atenes i a d'altres estats grecs, especialment en les ciutats dedicades al comerç.

Nou!!: Grec antic і Metec · Veure més »

Meteoroide

meteor i meteorit. Il·lustració animada de les diferents fases en què un meteoroide entra a l'atmosfera i és visible com un meteor i afecta la superfície de la Terra en forma de meteorit Un meteoroide (del llatí meteōrus, i aquest del grec, 'elevat en l'aire') és un fragment de roca relativament petit, entre 100 µm i 10 m, segons la Royal Astronomical Society (altres fonts estableixen límits diferents), que es troba en l'espai.

Nou!!: Grec antic і Meteoroide · Veure més »

Metis

* Metis (filla d'Oceà), nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Metis · Veure més »

Metis (filla d'Oceà)

Metis com al·legoria de la prudència; Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Metis (en grec antic Μῆτις), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Metis (filla d'Oceà) · Veure més »

Metone (Pièria)

Metone (en grec antic Μεθώνη) era una ciutat de la regió de Pièria de Tràcia a Macedònia, al golf Termaic, esmentada al Periple d'Escílax de Carianda.

Nou!!: Grec antic і Metone (Pièria) · Veure més »

Metròfanes (general)

Metròfanes (en llatí Metrophanes, en grec antic) fou un general de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Grec antic і Metròfanes (general) · Veure més »

Metròfanes d'Eucàrpia

Metròfanes d'Eucàrpia (en llatí Metrophanes, en grec antic) fou un escriptor i retòric grec nascut a Eucàrpia a Frígia que va escriure dos tractats sobre retòrica:, segons Esteve de Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Metròfanes d'Eucàrpia · Veure més »

Metròfanes de Lebàdia

Metròfanes de Lebàdia, en llatí Metrophanes, en grec antic Μητροφάνης, fou un escriptor grec natural de Lebàdia (o Levàdia) a Beòcia, fill del retòric Cornelià.

Nou!!: Grec antic і Metròfanes de Lebàdia · Veure més »

Metròpolis d'Acarnània

Metròpolis d'Acarnània (en grec antic Μητρόπολις) era una ciutat de l'interior d'Acarnània al sud d'Estratos en la via cap a Conope, a Etòlia.

Nou!!: Grec antic і Metròpolis d'Acarnània · Veure més »

Metròpolis de Frígia (sud)

Metròpolis de Frígia (en grec antic Μητρόπολις) era una ciutat situada al sud de Frígia, al convent jurídic d'Apamea.

Nou!!: Grec antic і Metròpolis de Frígia (sud) · Veure més »

Metròpolis de l'Hestieòtide

Metròpolis de l'Hestieòtide (en grec antic Μητρόπολις) era una ciutat de Tessàlia, al districte d'Hestieòtide.

Nou!!: Grec antic і Metròpolis de l'Hestieòtide · Veure més »

Metròpolis de Lídia

Metròpolis de Lídia (en grec antic Μητρόπολις, també coneguda com a Metròpolis de Jònia) era una ciutat de Lídia, situada a la plana del riu Caïstre, prop de l'actual Torbalı, al camí entre Esmirna i Efes, a una distància de 120 estadis d'Efes i 180 d'Esmirna i segons Estrabó i Plini el Vell, les terres de vora la ciutat produïen un vi molt apreciat.

Nou!!: Grec antic і Metròpolis de Lídia · Veure més »

Metròpolis de Perrèbia

Metròpolis de Perrèbia (en grec antic Μητρόπολις) era una ciutat de Tessàlia al districte de Perrèbia, que Esteve de Bizanci anomena simplement "una ciutat de Tessàlia".

Nou!!: Grec antic і Metròpolis de Perrèbia · Veure més »

Metrobi

Metrobi (en llatí Metrobius, en grec antic) va ser un dels nombrosos escriptors grecs sobre temes de cuina.

Nou!!: Grec antic і Metrobi · Veure més »

Mevània

Mevània (en llatí Mevania, en grec antic Μηουανία) va ser una ciutat d'Úmbria situada a la via Flamínia entre Carsulae i Fulginum, a la vora del riu Tinia, en una vall fèrtil que s'estenia des de Spoletium fins al riu Tíber.

Nou!!: Grec antic і Mevània · Veure més »

Miño

El Miño (o Minho en portuguès) és un riu del nord-oest de la península Ibèrica que circula per l'interior de Galícia i en els seus darrers quilòmetres fa de frontera entre Espanya i Portugal per acabar desembocant a l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Grec antic і Miño · Veure més »

Micènic

El micènic és la forma de grec més antiga documentada.

Nou!!: Grec antic і Micènic · Veure més »

Micó de Siracusa

Micó de Siracusa (en grec antic Μίκων) fill de Nicerat, fou un escultor siracusà.

Nou!!: Grec antic і Micó de Siracusa · Veure més »

Micetozous

Els micetozous o mixomicots (Mycetozoa, gr. "animals-fong" o Myxomycota, gr. "fongs-moc") són un grup peculiar de protists del fílum Amoebozoa, que hom anomena comunament floridures o fongs mucilaginosos, malgrat que no són fongs i que estan més emparentats amb les amebes típiques.

Nou!!: Grec antic і Micetozous · Veure més »

Michael George Francis Ventris

Michael George Francis Ventris (12 de juliol del 1922 – 6 de setembre del 1956) fou un arquitecte i estudiós de l'època clàssica anglès que, juntament amb John Chadwick, aconseguí desxifrar l'escriptura lineal B. Ventris fou educat a Suïssa i al Stowe School.

Nou!!: Grec antic і Michael George Francis Ventris · Veure més »

Mició (militar)

Mició (en grec antic Μικίων) fou un oficial macedoni.

Nou!!: Grec antic і Mició (militar) · Veure més »

Mició d'Atenes

Mició (en llatí Micion, en grec antic) fou un orador i demagog atenenc que juntament amb Euríclides tenia la direcció política dels afers d'Atenes cap a l'any 216 aC.

Nou!!: Grec antic і Mició d'Atenes · Veure més »

Micologia

Dibuixos de diferents bolets. La micologia (del grec, mýkes "fong, bolet" + lógos "tractat"), és la ciència que estudia els fongs, les seves propietats genètiques i bioquímiques, la seva taxonomia, i la seva utilitat per l'home com a font de medicaments (vegeu penicil·lina) i aliment (cervesa, vi, formatge, bolets), així com els seus perills, com ara emmetzinaments o infeccions.

Nou!!: Grec antic і Micologia · Veure més »

Micoremediació

Auriana La micoremediació (neologisme grecollatí del grec antic μύκης mukēs que significa "fong" i el sufix llatí -remedium, que significa "remei" o "restabliment de l'equilibri") és una forma de bioremediació en la que s'utilitzen mètodes de remediació basats en fongs per descontaminar el medi ambient.

Nou!!: Grec antic і Micoremediació · Veure més »

Micro-

Micro- (símbol μ) és un prefix del Sistema Internacional que indica la milionèsima part d'una unitat, o un factor de 10-6, o 1/1.000.000.

Nou!!: Grec antic і Micro- · Veure més »

Microbiologia

Cultius de microorganismes. La microbiologia (del grec "μικρός".

Nou!!: Grec antic і Microbiologia · Veure més »

Microclina

La microclina és un mineral del grup dels feldespats.

Nou!!: Grec antic і Microclina · Veure més »

Micronèsia

La Micronèsia (del grec μικρόν.

Nou!!: Grec antic і Micronèsia · Veure més »

Midaeium

Midaeium o Midaium (en grec antic Μιδάειον) era una ciutat del nord-est de Frígia a la vora del riu Batis, al camí entre Dorilèon i Pessinus.

Nou!!: Grec antic і Midaeium · Veure més »

Midó (pintor)

Midó (en llatí Mydon, en grec antic Μύδον) fou un pintor grec nadiu de Soli a Cilícia.

Nou!!: Grec antic і Midó (pintor) · Veure més »

Miecislau II Lambert

Miecislau II Lambert (990 - 1034), (en polonès: Mieszko II Lambert), va ser duc i rei de Polònia.

Nou!!: Grec antic і Miecislau II Lambert · Veure més »

Mieza

Mieza (en grec antic Μίεζα) era una ciutat de Macedònia, probablement situada a la rodalia de Berea com diu Claudi Ptolemeu, encara que la seva situació exacta es desconeix.

Nou!!: Grec antic і Mieza · Veure més »

Migdal-Gad

Migdal-Gad (grec antic: Μαγαδαλγάδ, Magadalgad) fou una ciutat de la tribu de Judà.

Nou!!: Grec antic і Migdal-Gad · Veure més »

Migdònia de Macedònia

Migdònia de Macedònia (en llatí Mygdonia, en grec antic Μυγδονία) era un districte del Regne de Macedònia que abraçava les planes a l'entorn de Tessalònica i les valls del Klisalí i del Besíkia, estenent-se a l'est fins al riu Axios (Axius), incloent el llac Bolbe (actual Volvi) a l'est.

Nou!!: Grec antic і Migdònia de Macedònia · Veure més »

Migdònia de Mesopotàmia

Migdònia de Mesopotàmia (en llatí Mygdonia, en grec antic Μυγδονία) era un districte de la part nord-est de Mesopotàmia, a la regió després anomenada Sindjar, que s'estenia per la vora de Zeugma, al sud-est de la Commagena i a l'oest de l'Adiabene.

Nou!!: Grec antic і Migdònia de Mesopotàmia · Veure més »

Migdons

Els migdons (en llatí Mygdones, en grec antic Μύγδονες) eren un poble de Bitínia, a la vora del riu Odrisses a la costa de la Propòntida, estenent-se cap a Mísia a la regió del llac Dascilitis.

Nou!!: Grec antic і Migdons · Veure més »

Miguel Candel Sanmartín

és un filòsof, professor universitari i traductor català.

Nou!!: Grec antic і Miguel Candel Sanmartín · Veure més »

Miguel de Unamuno y Jugo

Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de desembre de 1936), escriptor i filòsof espanyol.

Nou!!: Grec antic і Miguel de Unamuno y Jugo · Veure més »

Milíada

Milíada, (en llatí Milyas, en grec antic Μιλυάς -άδος) era el nom antic i original del que després es va anomenar Lícia segons Heròdot.

Nou!!: Grec antic і Milíada · Veure més »

Miló (assassí)

Miló (en llatí Milon, en grec antic Μίλων) fou un assassí epirota que va matar la reina Didàmia, la filla de Pirros II a l'altar d'Àrtemis, on s'havia refugiat quan la revolució va enderrocar a la dinastia dels aecides que regnava al país.

Nou!!: Grec antic і Miló (assassí) · Veure més »

Miló de Berea

Miló de Berea (en grec antic Μίλων) fou un oficial macedoni nascut a Berea.

Nou!!: Grec antic і Miló de Berea · Veure més »

Miló de Crotona

''Miló de Crotona'', escultura de Pierre Puget (París, Museu del Louvre). Miló de Crotona (en llatí Milon, en grec antic Μίλων), fill de Diòtim, fou un atleta grec famós per la seva extraordinària força.

Nou!!: Grec antic і Miló de Crotona · Veure més »

Miló de l'Epir

Miló de l'Epir (en llatí Milon, en grec antic Μίλων) fou un general al servei del rei Pirros de l'Epir.

Nou!!: Grec antic і Miló de l'Epir · Veure més »

Milcíades el Jove

Milcíades el Jove (en llatí Miltiades, en grec antic) (al voltant de l'any 550 aC - 489 aC) va ser un general i polític atenenc, arcont epònim d'Atenes l'any 524 aC, governant del Quersonès traci i estrateg a la batalla de Marató l'any 490 aC.

Nou!!: Grec antic і Milcíades el Jove · Veure més »

Milcíades el Vell

Milcíades el Vell (en llatí Miltiades, en grec antic) fill de Cípsel, va ser un home de considerable distinció a Atenes en temps dels pisistràtides i membre d'una família noble atenenca d'immensa fortuna, els Filaides.

Nou!!: Grec antic і Milcíades el Vell · Veure més »

Miles (fill de Lèlex)

Miles (en grec antic Μύλης), segons la mitologia grega, va ser un heroi lacedemoni.

Nou!!: Grec antic і Miles (fill de Lèlex) · Veure més »

Miles (Sicília)

Mapa d'algunes ciutats de l'antiga Sicíia. Miles era situada al nord-est de l'illa. Miles (en llatí Mylae, en grec antic Μυλαί) moderna Milazzo, va ser una ciutat de la costa nord de Sicília a uns 50 km del cap Pelorus i a uns 30 de Tindaris.

Nou!!: Grec antic і Miles (Sicília) · Veure més »

Miles (Tessàlia)

Miles (en grec antic Μυλαί) era una antiga ciutat (polis) de Perrèbia, a Tessàlia.

Nou!!: Grec antic і Miles (Tessàlia) · Veure més »

Milet de Creta

Milet (en grec antic Μίλητος) era una ciutat de l'illa de Creta que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Milet de Creta · Veure més »

Milman Parry

Milman Parry (Oakland, 23 de juny de 1902 - Los Angeles, 3 de desembre de 1935) va ser un filòleg clàssic estatunidenc d'expressió francesa, creador de la teoria de la composició oral formular de les epopeies antigues.

Nou!!: Grec antic і Milman Parry · Veure més »

Mim

Marcel Marceau Rowan Atkinson El mim (del grec μῖμος mīmos, 'imitador', 'actor') és una tècnica d'actuació, dins de les arts escèniques, que utilitza el gest, en concret la mímica, i no fa servir el llenguatge parlat.

Nou!!: Grec antic і Mim · Veure més »

Mimas (mitologia)

Mimes, Mimas o Mimant (en grec antic Μίμας) va ser, segons la mitologia grega, un dels gegants que es va rebel·lar contra els déus.

Nou!!: Grec antic і Mimas (mitologia) · Veure més »

Mimesi

La mimesi (del grec clàssic μίμησις mīmēsis; μιμεῖσθαι mīmeisthai, 'imitar'; de μῖμος, mīmos, 'actor') és el concepte grec d'imitació, pel qual l'art copia o representa la natura (la vida), en la què l'acció és representada en lloc de ser narrada.

Nou!!: Grec antic і Mimesi · Veure més »

Mimnerm

Mimnerm (en llatí Mimnermus, en grec) va ser un famós poeta elegíac grec.

Nou!!: Grec antic і Mimnerm · Veure més »

Mimosa

Mimosa és un gènere de plantes amb flor de la subfamília Mimoseae.

Nou!!: Grec antic і Mimosa · Veure més »

Miníades

Segons la mitologia grega, les Miníades (en grec antic Μινυάδες), van ser les tres filles de Mínias, rei d'Orcomen, anomenades Alcàtoe (o Alcítoe), Leucipe i Leucònoe.

Nou!!: Grec antic і Miníades · Veure més »

Mindos

Ruïnes, suposadament de la ciutat de '''Mindos''', davant de Gümüşlük Mindos (en llatí Myndus, en grec antic Μύνδος) era una colònia dels doris de Trezè a la costa de Cària, a la més al nord de les tres penínsules dòriques, a no gaire distància al nord-oest d'Halicarnàs.

Nou!!: Grec antic і Mindos · Veure més »

Minos

Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.

Nou!!: Grec antic і Minos · Veure més »

Minucià d'Atenes

Minucià d'Atenes (en llatí Minucianus, en grec), fill de Nicàgores, va ser un retòric grec que va viure en el regnat de Gal·liè (260-281).

Nou!!: Grec antic і Minucià d'Atenes · Veure més »

Minucià el Vell

Minucià el Vell (en llatí Minucianus, en grec Minoukianós) va ser un retòric grec contemporani del famós Hermògenes de Tars, als voltants de l'any 170.

Nou!!: Grec antic і Minucià el Vell · Veure més »

Miocè

El MiocèEn els parlars orientals.

Nou!!: Grec antic і Miocè · Veure més »

Mionès

Mionès o Mionessos (en llatí Myonnesus, en grec antic Μυόννησος o Μυόνησος) era un promontori de la costa de Jònia, al sud-oest de Lebedos, a la part nord de la badia d'Efes.

Nou!!: Grec antic і Mionès · Veure més »

Miopia

La miopia, (del grec μύω, "contraure (els ulls)", i ὄψ, "ull"), és una ametropia en la qual hi ha una bona visió dels objectes propers, però no dels objectes llunyans.

Nou!!: Grec antic і Miopia · Veure més »

Miquel Anquíal

Miquel Anquíal (en llatí Anchialus, en grec antic Ἀγχίαλος) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1170 al 1177 i màxim opositor a la unió de les esglésies grega i romana.

Nou!!: Grec antic і Miquel Anquíal · Veure més »

Miquel Balsamó

Miquel Balsamó (en llatí Michael Balsamon, en grec antic Μιχαήλ) va ser un eclesiàstic grec nadiu de Constantinoble.

Nou!!: Grec antic і Miquel Balsamó · Veure més »

Miquel Cerulari

Miquel Cerulari (en grec antic Μιχαήλ Κηρουλάριος), patriarca de Constantinoble de l'any 1043 al 1058, va consumar el cisma d'Orient.

Nou!!: Grec antic і Miquel Cerulari · Veure més »

Miquel d'Efes

Miquel d'Efes o Miquel Efesi (en llatí Michael, en grec antic) fou arquebisbe d'Efes al.

Nou!!: Grec antic і Miquel d'Efes · Veure més »

Miquel de Tessalònica

Miquel de Tessalònica (en grec antic Μιχαήλ, en llatí Michael Thessalonicensis) va ser un eclesiàstic grec de l'època romana d'Orient que va tenir els càrrecs de magister rhetorum i magnae ecclesiae protecdicus.

Nou!!: Grec antic і Miquel de Tessalònica · Veure més »

Miquel Pròquir

Miquel Pròquir (en llatí Michael Prochirus, en grec) fou un escriptor grec de l'època romana d'Orient que va viure en data desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Miquel Pròquir · Veure més »

Miquel Prevere

Miquel Prevere (en grec antic Μιχαήλ) va ser un eclesiàstic romà d'Orient que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Miquel Prevere · Veure més »

Miquel Sofià

Miquel Sofià (en llatí Michael Sophianus, en grec) fou un gramàtic i escriptor grec romà d'Orient que va escriure sobre el tractat De anima, d'Aristòtil.

Nou!!: Grec antic і Miquel Sofià · Veure més »

Mira (ciutat)

rupestres de Mira Mira (en grec antic: τά Μύρα, en plural) és una antiga ciutat de Lícia, situada a 1,5 km al nord de l'actual ciutat de Demre, a la província d'Antalya (Turquia).

Nou!!: Grec antic і Mira (ciutat) · Veure més »

Mirònides

Mirònides (en llatí Myronides, en grec antic fou un famós general atenenc que va viure des del final del segle VI aC o d'inicis del, fins a després de l'any 455 aC. El 457 aC els corintis van envair Mègara amb la idea d'aixecar el setge d'Egina desviant una part de les tropes atenenques que estaven assetjant l'illa. Els atenencs a més a més tenien un altre exèrcit a Egipte, però no van moure cap soldat de cap dels dos llocs sinó que van reclutar als molt joves o als més vells que havien restat a Atenes amb els quals van marxar, a les ordres de Mironides, cap a territori de Mègara. Van obtenir una victòria, encara que no decisiva, però que va forçar la retirada dels corintis. La ciutat els va reprotxar la retirada i van retornar; els atenencs van fer una sortida des de Mègara i en una batalla sagnant que va seguir, van derrotar completament als corintis. Els que es retiraven van quedar tancats per una gran séquia i rodejats, i pràcticament tots van morir a mans dels atenencs. El 456 aC, 62 dies després de la batalla de Tanagra, Mirònides va dirigir un exèrcit atenenc a Beòcia i van derrotar els beocis a Enòfita, victòria que va fer als atenencs amos de Fòcida i tota Beòcia excepte Tebes, si bé fins i tot en aquesta ciutat es va establir temporalment la democràcia. Després de la victòria, Mironides va marxar contra els locris opuntis, als quals va exigir un centenar d'ostatges. Acabada aquesta acció, segons Diodor de Sicília, va entrar a Tessàlia per castigar la deserció dels tessalis cap al camp espartà a la batalla de Tanagra. Va atacar Farsàlia però va ser rebutjat i va haver de tornar a Atenes. És possible que Mirònides fos el pare d'Arquinos, l'home d'estat atenenc i un dels principals actors en l'enderrocament dels Trenta Tirans el 403 aC. Demòstenes parla d'un fill d'Arquinos de nom Mironides el que reforça aquesta suposició, pel costum grec d'anomenar els nens amb el nom del seu avi.

Nou!!: Grec antic і Mirònides · Veure més »

Miró (general)

Miró (en llatí Myron, en grec antic fou un dels generals de Mitridates VI Eupator enviat per aquest, juntament amb el general Menèmac al front d'un poderós exèrcit amb infanteria i cavalleria, contra els romans, en el curs de la campanya contra Luci Licini Lucul·le. Els dos generals pòntics juntament amb el seu exèrcit, van ser derrotats totalment pel romà, segons explica Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Miró (general) · Veure més »

Miriandros

Miriandros (en llatí Miryandrus, en grec antic Μυρίανδρος 'Mūríandros') era una ciutat comercial (ἐμπόριον) d'origen fenici, situada al golf d'Alexandreta, a la Cilicia Campestris, molt propera a Alexandria d'Issos, de la que estava una mica al sud-oest.

Nou!!: Grec antic і Miriandros · Veure més »

Mirina

-, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Mirina (en llatí Myrina, ço és, <My̆rīna>, en grec antic Μυρίνα) era una ciutat d'Eòlia a la costa de Mísia, a uns 40 estadis al sud-oest de Grineion (Gryneium), segons Heròdot.

Nou!!: Grec antic і Mirina · Veure més »

Mirina (mitologia)

Mirina (en grec antic Μυρίνα), va ser, segons la mitologia grega, una amazona que, anant al capdavant d'aquest poble va aconseguir victòries importants.

Nou!!: Grec antic і Mirina (mitologia) · Veure més »

Mirmecofàgids

Els mirmecofàgids (Myrmecophagidae) són una família de vermilingües, el nom de la qual deriva dels mots grecs antics myrmeco, 'formiga'; i phagos, 'menjador'.

Nou!!: Grec antic і Mirmecofàgids · Veure més »

Mirmecomorfisme

grill (''Macroxiphus'' sp.) un ortòpter que s'assembla a una formiga El mirmecomorfisme (gr.: "forma de formiga") o mimetisme de formigues és un tipus de mimetisme mitjançant el qual certs aràcnids o insectes que no són formigues, adopten característiques que fan que s'assemblin a elles.

Nou!!: Grec antic і Mirmecomorfisme · Veure més »

Mirmidó

Mirmidó (en llatí Myrmidon, en grec antic Μυρμιδών) fou un militar atenenc que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Mirmidó · Veure més »

Mirtil (poeta)

Mirtil (en llatí Myrtyllus, en grec antic) fou un poeta còmic grec, germà d'Hermip d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Mirtil (poeta) · Veure més »

Mirtis d'Argos

Mirtis (en llatí Myrtis, en grec antic Μύρτις) fou un polític d'Argos que va viure al segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Mirtis d'Argos · Veure més »

Mirto (mitologia)

Mirto (en grec antic Μυρτώ) va ser, segons la mitologia grega, una heroïna filla de Meneci, i per tant, germana de Pàtrocle.

Nou!!: Grec antic і Mirto (mitologia) · Veure més »

Misè

Els companys d'Eneas construeixen la tomba de Misè Misè o Misenum (en grec antic Μισηνός, Misenos), va ser, segons la mitologia grega, un company d'Hèctor, que quan va morir l'heroi va formar part del contingent que marxà amb Eneas a l'exili, en qualitat de trompeter.

Nou!!: Grec antic і Misè · Veure més »

Misó de Quenes

Misó (en grec Myson) va ser un savi grec nadiu de Quenes o Quen (Cenae o Cen) una ciutat de Lacònia segons diuen Diògenes Laerci, basant-se en Sosícrates, i Esteve de Bizanci o a la zona del mont Oeta segons les opinions de Pausànias.

Nou!!: Grec antic і Misó de Quenes · Veure més »

Miscel

Miscel (en llatí Myscellus, en grec antic Μύσκελλος o Μύσκελος) fou un colonitzador grec natural de Ripes (una de les dotze divisions de l'Acaia), del que Ovidi diu que era un heràclida i fill d'un argiu de nom Alemon.

Nou!!: Grec antic і Miscel · Veure més »

Misis

Els misis (en llatí mysi, en grec antic Μυσοί) foren un poble de Mísia, una regió situada a l'Àsia Menor.

Nou!!: Grec antic і Misis · Veure més »

Misologia

Misologia (del grec μισέω, miséō 'odiar', i λογία, logía 'tractat') és un mot filosòfic introduït per Plató amb el qual descrivia el rebuig envers els raonaments.

Nou!!: Grec antic і Misologia · Veure més »

Misteris d'Eleusis

Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.

Nou!!: Grec antic і Misteris d'Eleusis · Veure més »

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.

Nou!!: Grec antic і Mitologia · Veure més »

Mitra (banda)

Una mitra (en llatí mitra, en grec antic μίτρα) a l'antiga Roma era una banda de tela o una faixa que tenia diferents finalitats.

Nou!!: Grec antic і Mitra (banda) · Veure més »

Mitra (mitologia)

Mitra o Mitras (en persa, میترا Mithra; en grec, Mithras) fou el déu del sol i la llum entre els perses.

Nou!!: Grec antic і Mitra (mitologia) · Veure més »

Mitrenes

Mitrenes (Mithrenes) també Mitranes (Mithranes) en armeni; en grec Mιθρένης o Mιθρίνης, va ser sàtrapa d'Armènia entre 331 i 317 aC.

Nou!!: Grec antic і Mitrenes · Veure més »

Mitridates (gendre de Darios III)

Mitridates (en llatí Mithridates, en grec antic Μιθριδάτης) fou un noble persa.

Nou!!: Grec antic і Mitridates (gendre de Darios III) · Veure més »

Mitridates (noble)

Mitridates (en llatí Mithridates, en grec antic Μιθριδάτης) fou un noble persa que va acompanyar a Cir el Jove en la seva expedició contra Artaxerxes II de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Mitridates (noble) · Veure més »

Mitridates (príncep selèucida)

Mitridates (en llatí Mithridates, en grec antic Μιθριδάτης) fou un príncep selèucida, fill d'Antíoc III el Gran.

Nou!!: Grec antic і Mitridates (príncep selèucida) · Veure més »

Mitridates el Jove

Mitridates el Jove (en grec antic Mιθριδάτης) era un príncep del Pont, fill de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Grec antic і Mitridates el Jove · Veure més »

Mitridates I

Mitridates I (en grec antic Mιθριδάτης) va ser sàtrapa del Pont.

Nou!!: Grec antic і Mitridates I · Veure més »

Mitridates II

Mitridates II (en grec antic Mιθριδάτης) era sàtrapa del Pont.

Nou!!: Grec antic і Mitridates II · Veure més »

Mitridates II de Commagena

Mitridates II Filohel·len (en grec antic Μιθριδάτης Φιλέλλην) va ser rei de Commagena circa l'any 35 aC i fins al 31 aC.

Nou!!: Grec antic і Mitridates II de Commagena · Veure més »

Mitridates II del Bòsfor

Mitridates II del Bòsfor de vegades Claudi Mitridates II, (en llatí Tiberius Julius Mithridates Philogermanicus Philopatris, en grec antic Τιβέριος Ιούλιος Μιθριδάτης Φιλογερμανικος Φιλοπατρíς) va ser rei del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Grec antic і Mitridates II del Bòsfor · Veure més »

Mitridates II del Pont

Mitridates II del Pont, conegut també per Mitridates IV (en grec antic Mιθριδάτης) era rei del Pont circa el 250 o el 240 aC al 220 o 210 aC.

Nou!!: Grec antic і Mitridates II del Pont · Veure més »

Mitridates III del Pont

Tetradrachm di Mithridates III of Pontus Mitridates III del Pont també conegut com Mitridates V, (en grec antic Mιθριδάτης) va ser un rei del Pont força desconegut que va regnar durant un període incert, potser de l'any 220 aC o 210 aC fins al 185 aC.

Nou!!: Grec antic і Mitridates III del Pont · Veure més »

Mitridates IV del Pont

Mitridates IV del Pont Filopàtor Filadelf, també anomenat Mitridates VI (en grec antic Mιθριδάτης Φιλoπάτωρ Φιλάδελφoς; mort cap a l'any 150 aC) era rei del Pont.

Nou!!: Grec antic і Mitridates IV del Pont · Veure més »

Mitridates l'Eunuc

Mitridates l'Eunuc (en llatí Mithridates, en grec antic Μιθριδάτης) fou un eunuc del servei personal del rei Xerxes I de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Mitridates l'Eunuc · Veure més »

Mitridation

Mitridation (en grec antic Μιθριδάτιον) era una fortalesa dels trocmes, una tribu celta, situada a la frontera entre Galàcia i el Pont.

Nou!!: Grec antic і Mitridation · Veure més »

Mitridatis

Mitridatis (en llatí Mithridatis, en grec antic Μιθριδάτις) era una filla de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Grec antic і Mitridatis · Veure més »

Mitrobates

Mitrobates (en llatí Mitrobates, en grec antic Μιτροβάτης) fou sàtrapa persa de Dascilios ap a l'any 525 aC.

Nou!!: Grec antic і Mitrobates · Veure més »

Mliana

Miliana, Mliana o Melyana és una ciutat d'Algèria de la Província d'Ain Defla, a 91 km al sud-oest d'Alger.

Nou!!: Grec antic і Mliana · Veure més »

Mnasalcas

Mnasalcas, en llatí Mnasalcas, en grec antic fou un poeta epigramàtic grec nadiu d'un llogaret al territori de Sició anomenat Platacae.

Nou!!: Grec antic і Mnasalcas · Veure més »

Mnasíloc

Mnasíloc (en llatí Mnasilochus, en grec antic Μνασίλοχος) fou un dirigent dels acarnanis.

Nou!!: Grec antic і Mnasíloc · Veure més »

Mnasítim

Mnasítim (en llatí Mnasitimus, en grec antic) fou un artista i escultor de l'illa de Rodes conegut per inscripcions descobertes al a l'acròpoli de Lindos, en una de les quals hi diu que Mnasítim, fill de Telesó va fer una estàtua de bronze d'Onòmast, a Lindos, i que Mnasítim i Telesó van fer una estàtua de bronze de Cal·lícrates de Leòntion.

Nou!!: Grec antic і Mnasítim · Veure més »

Mnàsip

Mnàsip (en llatí Mnasippus, en grec antic Μνάσιππος) fou un general espartà que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Mnàsip · Veure més »

Mnèmon

Mnèmon (en grec antic Μνήμων, «el qui recorda» o «el qui fa recordar») va ser, segons la mitologia grega, un servent d'Aquil·les.

Nou!!: Grec antic і Mnèmon · Veure més »

Mnèsarc (filòsof)

Mnèsarc, en llatí Mnesarchus, en grec antic, fou un filòsof estoic grec deixeble de Paneci o Paneti.

Nou!!: Grec antic і Mnèsarc (filòsof) · Veure més »

Mnèsarc (pare de Pitàgores)

Mnèsarc (en llatí Mnesarchus, en grec antic Μνήσαρχος "Mnésarkhos"), fill de Eufró o Eutifró, va ser el pare de Pitàgores.

Nou!!: Grec antic і Mnèsarc (pare de Pitàgores) · Veure més »

Mnèsicles

Mnèsicles (en llatí Mnesicles, en grec antic) fou un dels grans artistes atenencs del temps de Pèricles.

Nou!!: Grec antic і Mnèsicles · Veure més »

Mnèster (llibert)

Mnèster (en llatí Mnester, en grec) fou un llibert d'Agripina Menor, la mare de Neró.

Nou!!: Grec antic і Mnèster (llibert) · Veure més »

Mnèster (mim)

Mnèster (en llatí Mnester, en grec) va ser un cèlebre mim romà del temps de Calígula i Claudi.

Nou!!: Grec antic і Mnèster (mim) · Veure més »

Mnemòsine

Mnemòsine (grec antic Μνημοσύνη), en la mitologia grega, era la deessa de la memòria.

Nou!!: Grec antic і Mnemòsine · Veure més »

Mnemotècnia

La mnemotècnia o art mnemònica és l'art de millorar la memòria mitjançant exercicis apropiats i un conjunt de mètodes que faciliten la tasca de recordar texts.

Nou!!: Grec antic і Mnemotècnia · Veure més »

Mnesífil

Mnesífil (en llatí Mnesiphilus, en grec antic) fou un orador i polític atenenc.

Nou!!: Grec antic і Mnesífil · Veure més »

Mnesíloc

Mnesíloc (en llatí Mnesilochus, en grec antic) fou un dels Trenta Tirans d'Atenes, un govern oligàrquic pro-espartà compost de trenta magistrats anomenats tirans, que succeí a la democràcia atenenca al final de la Guerra del Peloponès, l'any 404 aC.

Nou!!: Grec antic і Mnesíloc · Veure més »

Mnesímac de Faselis

Mnesímac de Faselis (en llatí Mnesimachus, en grec antic) fou un historiador grec nadiu de Faselis.

Nou!!: Grec antic і Mnesímac de Faselis · Veure més »

Mnesiteu

Mnesiteu (en llatí Mnesitheus, en grec) fou un metge grec nadiu d'Atenes que va viure probablement al.

Nou!!: Grec antic і Mnesiteu · Veure més »

Modó

Fortalesa veneciana i otomana del port de Modona Modó (del venecià Modon; en Μεθώνη: Methône segons la pronúncia clàssica i Methóni segons la moderna), coneguda també com a Modona (d'una variant grega Μοθώνη, ja esmentada per Pausànies) és una ciutat de l'extrem sud-oest de Messènia, al Peloponnès, amb un excel·lent port enfront l'illa de Sapienza, de l'arxipèlag de les Enusses.

Nou!!: Grec antic і Modó · Veure més »

Model de Diàtesi–estrès

Esquema del model diàtesi-estrès El model diàtesi-estrès, també conegut com a model de vulnerabilitat-estrès, és una teoria psicològica que intenta explicar un trastorn, o la seva trajectòria, com a resultat d'una interacció entre una condició individual que predisposa, la diàtesi i l'estrès provocat per experiències vitals.

Nou!!: Grec antic і Model de Diàtesi–estrès · Veure més »

Modra

Modra (en llatí Modra, en grec antic Μόδρα) era una petita ciutat que segons Estrabó estava situada a la Frígia Epicteta a les fonts del riu Gallus a la frontera amb Bitínia.

Nou!!: Grec antic і Modra · Veure més »

Molícrion

Molícrion o Molicrea (en grec antic Μολύκρειον, Μολύκρεια) era una ciutat d'Etòlia situada prop de la costa i a poca distància del cap Antirrhium (Ῥίον τὸ Μολυκρικόν), segons Tucídides.

Nou!!: Grec antic і Molícrion · Veure més »

Molòssia

Regnes de l'Epir Molòssia (en grec antic Μολοσσια) era el país dels molossos situat al nord-est de Grècia, que més tard va formar part del Epir.

Nou!!: Grec antic і Molòssia · Veure més »

Moló (actor)

Moló (en llatí Molon, en grec antic Μόλων) fou un actor tràgic grec del temps d'Aristòfanes.

Nou!!: Grec antic і Moló (actor) · Veure més »

Molibdè

El molibdèEn els parlars orientals.

Nou!!: Grec antic і Molibdè · Veure més »

Molibdofil·lita

La molibdofil·lita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Molibdofil·lita · Veure més »

Molibdomenita

La molibdomenita és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Grec antic і Molibdomenita · Veure més »

Molon labé

La frase Molon labé (en grec ΜΟΛΩΝ ΛΑΒΕ, Μολὼν λαβέ), el significat de la qual és 'Vine i agafa-les', és una expressió clàssica de desafiament que, segons Plutarc, Leònides I va pronunciar abans de la Batalla de les Termòpiles i davant la demanda de l'exèrcit aquemènida que els grecs deposessin les seves armes.

Nou!!: Grec antic і Molon labé · Veure més »

Molorcos

Molorcos (en grec antic Μόλορχος) va ser, segons la mitologia grega, un pastor, habitant de la ciutat de Cleones, a l'Argòlida, que va hostatjar a Hèracles quan aquest heroi va anar a matar el Lleó de Nemea que infonia terror als camps dels voltants de Nemea.

Nou!!: Grec antic і Molorcos · Veure més »

Molotxna

Imatge satèl·lit de la mar d'Azov i la península de Crimea on es pot apreciar lleument el traçat del Molotxna i el seu líman, al centre-esquerra, a la costa nord de la mar d'Azov. En aquesta imatge hivernal només es pot apreciar el líman del Molotxna congelat, que és el líman més gran dels tres que s'hi veuen a la costa nord ucraïnesa de la mar d'Azov. Mapa del 1852 de la colònia mennonita del Molotxna Un altre mapa, aquest del 1912, de l'assentament mennonita del Molotxa El riu Molotxna (ucraïnès: Моло́чна, transcrit: Molotxna, que vol dir "lletosa", o sigui "riu lletós"; grec antic: Γέρρος ποταμός, Gerros) es troba a Ucraïna, a l'óblast o província de Zaporíjia.

Nou!!: Grec antic і Molotxna · Veure més »

Molpàdia

Molpàdia (en grec antic Μολπαδία) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Estàfil, un fill de Dionís i d'Ariadna.

Nou!!: Grec antic і Molpàdia · Veure més »

Molpàgores

Molpàgores (en llatí Molpagoras, en grec antic) fou un orador i demagog de la ciutat de Cios a la costa de Bitínia.

Nou!!: Grec antic і Molpàgores · Veure més »

Molpis (escriptor)

Molpis (en grec) fou un escriptor i geògraf grec.

Nou!!: Grec antic і Molpis (escriptor) · Veure més »

Moly

Moly (en grec antic: μῶλυ, môly) és una herba màgica de la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Moly · Veure més »

Momo

En la mitologia grega, Momo o Momos (en grec Μωμος Mômos, «burla», «culpa»; en llatí Momus) era la personificació del sarcasme, les burles i l'agudesa irònica.

Nou!!: Grec antic і Momo · Veure més »

Monaquisme cristià

XVII), Institut d'Art de Dayton El monaquisme cristià és la pràctica religiosa dels cristians que segueixen un estil de vida ascètic i generalment apartada dedicat al culte cristià.

Nou!!: Grec antic і Monaquisme cristià · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Grec antic і Monarca · Veure més »

Monazita-(Ce)

La monazita-(Ce) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la monazita.

Nou!!: Grec antic і Monazita-(Ce) · Veure més »

Monazita-(La)

La monazita-(La) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la monazita.

Nou!!: Grec antic і Monazita-(La) · Veure més »

Monazita-(Nd)

La monazita-(Nd) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la monazita.

Nou!!: Grec antic і Monazita-(Nd) · Veure més »

Monòlit

Un monòlit és un monument de pedra o una formació geològica d'una sola peça.

Nou!!: Grec antic і Monòlit · Veure més »

Monòpter (temple)

En arquitectura, un temple monòpter (del grec antic: ὁ μονόπτερος, «d'una sola ala»; derivat de μόνος, «únic» i τὸ πτερόν, «ala») és una edificació senzilla constituïda per una columnata circular que suporta un sostre sense cap mur.

Nou!!: Grec antic і Monòpter (temple) · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Grec antic і Monestir · Veure més »

Monestir de Santa Caterina del Sinaí

El monestir de Santa Caterina del Sinaí (en grec), també conegut com a monestir de la Transfiguració o monestir de l'Esbarzer ardent, està situat a Egipte, a la boca d'una gorja de difícil accés, al peu del mont Sinaí.

Nou!!: Grec antic і Monestir de Santa Caterina del Sinaí · Veure més »

Monestir del Pintor

El monestir del Pintor (en búlgar: Зографски манастир, Zografski manastir; en grec: Μονή Ζωγράφου, Moní Zografu) és un monestir ortodox búlgar del Mont Atos.

Nou!!: Grec antic і Monestir del Pintor · Veure més »

Monestir dels Ibers

El monestir dels Ibers (en grec: Μονή Ιβήρων, Moní Ivíron; en georgià: ივერთა მონასტერი) és el tercer en la jerarquia dels monestirs ortodoxos del Mont Atos.

Nou!!: Grec antic і Monestir dels Ibers · Veure més »

Monimolita

La monimolita és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Grec antic і Monimolita · Veure més »

Monoècia

El vern és una planta '''monoica'''. A la dreta es mostren aments masculins madurs i a l'esquerra les inflorescències femenines de l'any anterior La monoècia (del grec: 'una sola casa') és la disposició dels òrgans de reproducció de les plantes en llocs separats, però en el mateix peu de l'individu.

Nou!!: Grec antic і Monoècia · Veure més »

Monofenestrats

Els monofenestrats (Monofenestrata) (del grec; μόνος (monós), «un / una» + del llatí; fenestra, «finestra; finestra antorbitària»; «una finestra antorbitària») són un grup de pterosaures no identificats que inclou la família Wukongopteridae i el subordre Pterodactyloidea.

Nou!!: Grec antic і Monofenestrats · Veure més »

Monogàmia

La monogàmia (del grec "μονός" monos, que significa "únic"; i "γάμος", gamos, que significa "matrimoni" o "unió") és un model de relació afectivo-sexual basat en un ideal d'exclusivitat sexual entre dues persones i per a tota la vida.

Nou!!: Grec antic і Monogàmia · Veure més »

Monografia

Una monografia (del grec clàssic, "un escriptor" o "escrit únic") és un treball d'escriptura sobre tema concret.

Nou!!: Grec antic і Monografia · Veure més »

Monopoli

fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.

Nou!!: Grec antic і Monopoli · Veure més »

Monstre de Gila

El monstre de Gila (Heloderma suspectum, dheloderma, "amb escates" i suspectum, "sospitós", el nom comú es refereix al riu Gila d'Arizona) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família Helodermatidae que viu als deserts de Mèxic i al sud-oest dels Estats Units d'Amèrica, essent un dels pocs llangardaixos espècie verinosos.

Nou!!: Grec antic і Monstre de Gila · Veure més »

Montserrat Franquesa Gòdia

va ser una traductora, professora, neohel·lenista i esperantista catalana; llicenciada en filologia clàssica i en filologia germànica, i doctora en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Grec antic і Montserrat Franquesa Gòdia · Veure més »

Mopsos (fill d'Apol·lo)

D'acord amb la mitologia grega, Mopsos (en grec Μόψος), va ser un endeví, fill d'Apol·lo (o de Raci) i de Manto.

Nou!!: Grec antic і Mopsos (fill d'Apol·lo) · Veure més »

Mopsos (fill d'Àmpix)

Segons la mitologia grega, Mopsos (en grec Μόψος), va ser un endeví del poble dels làpites, fill d'Àmpix i de Cloris i net de Pèlias.

Nou!!: Grec antic і Mopsos (fill d'Àmpix) · Veure més »

Mopsuèstia

Mopsuèstia (grec medieval: Mamista, Manistra;;;;; francès antic: Mamistra) fou una gran ciutat de l'Imperi Romà a la part oriental de Cilícia a la riba del riu Piramos (Pyramus), prop de la costa a una plana anomenada Ἀλήιον πεδίον, al camí de Tars a Issos.

Nou!!: Grec antic і Mopsuèstia · Veure més »

Morc

Morc o Morcus (en llatí Morcus, en grec antic Μόρκος) fou un oficial militar il·liri que l'any 168 aC va ser enviat pel seu rei, Gentius, a recollir els diners i els ostatges que li entregava Perseu de Macedònia a canvi de la seva ajuda en la guerra contra Roma.

Nou!!: Grec antic і Morc · Veure més »

Morea

Mapa del Peloponès medieval amb les seves principals localitats La Morea (en grec) va ser el nom de la península del Peloponès al sud de Grècia durant l'edat mitjana i el període modern primerenc.

Nou!!: Grec antic і Morea · Veure més »

Morfeu

Morfeu per F.Tolstoy (1852) Morfeu p. 21 (en grec antic Μορφεύς) és el déu grec dels somnis.

Nou!!: Grec antic і Morfeu · Veure més »

Morgetes

Morgetes (en grec antic Μόργητες) eren un antic poble del sud d'Itàlia, que ja no existia en temps històrics però del que parlen diversos escriptors antics, que deien que van ser els primers habitants d'aquella part de la península Itàlica, i els posen en relació amb els enotris, els itàlics i els sículs.

Nou!!: Grec antic і Morgetes · Veure més »

Morimene

Morimene (en grec antic Μοριμενή) va ser un districte del nord-oest de Capadòcia, als dos costats del riu Halis, que segons Estrabó i Plini el Vell era considerat només terra de pastura, on no hi havia arbres fruiters i abundava en ases salvatges.

Nou!!: Grec antic і Morimene · Veure més »

Mormo (mitologia)

Mormo (en grec antic Μορμώ), va ser, segons la mitologia grega, un geni femení amb què s'espantava els nens si no feien bondat.

Nou!!: Grec antic і Mormo (mitologia) · Veure més »

Mormyrus

Mormyrus és un gènere de peix elefant africà de la família dels mormírids.

Nou!!: Grec antic і Mormyrus · Veure més »

Mort (mitologia)

suaire i agarrant una dalla, a la Catedral de Trèveris, Alemanya. ''La gran segadora'', quadre de Nikolai TÉ. Tarkhov. La mort s'ha representat com una figura antropomorfa o com un personatge fictici en moltes mitologies i cultures populars.

Nou!!: Grec antic і Mort (mitologia) · Veure més »

Moscos de Siracusa

Moscos de Siracusa (en llatí Moschus, en grec antic Μόσχος) nascut a Siracusa, Sicília fou un gramàtic i poeta pastoral grec.

Nou!!: Grec antic і Moscos de Siracusa · Veure més »

Moscs

Els moscs (en llatí moschi, en grec antic Μόσχοι) eren un poble de Còlquida veïns dels tiberens, mosinecs, macrons i mardes (o amardis), que van formar part de la satrapia XIX de l'Imperi Persa, que s'estenia per la banda sud-est del Pont Euxí fins a les muntanyes armènies.

Nou!!: Grec antic і Moscs · Veure més »

Mosinecs

Els mosinecs (en llatí mosynoeci, mossynoeci, mosyni o mossyni, en grec antic Μοσύνοικοι, Μοσσύνοικοι, μοσσυνοί, Μοσσυνοί), també anomenats moxinecs, eren una de les tribus pòntiques d'arrel georgiana, a la part oriental del Pont, al sud-oest de la Còlquida, sotmesos per Artaxes I d'Armènia cap a la meitat del.

Nou!!: Grec antic і Mosinecs · Veure més »

Mosquió (cuiner)

Mosquió (en llatí Moschion, en grec antic) fou un notable cuiner grec que va agafar la seva màxima fama quan fou contractat per Demetri de Falèron, sota el qual va reunir una important fortuna.

Nou!!: Grec antic і Mosquió (cuiner) · Veure més »

Mosquió (escriptor segle II)

Mosquió, en llatí Moschion, en grec antic, fou un escriptor grec.

Nou!!: Grec antic і Mosquió (escriptor segle II) · Veure més »

Mosquió (escriptor segle III aC)

Mosquió (en llatí Moschion, en grec antic) fou un escriptor grec que va escriure una obra sobre la construcció d'un gran vaixell encarregat pel rei Hieró II de Siracusa, sota la direcció del famós enginyer Arquimedes.

Nou!!: Grec antic і Mosquió (escriptor segle III aC) · Veure més »

Mosquió (escultor)

Mosquió (en llatí Moschion, en grec antic), fill d'Adames, fou un escultor atenenc.

Nou!!: Grec antic і Mosquió (escultor) · Veure més »

Mosquió (metge)

Mosquió (en llatí Moschion, en grec antic) era un metge grec que mencionen Sorà, Andròmac i Asclepíades Farmació, i del que Galè en recull notícies.

Nou!!: Grec antic і Mosquió (metge) · Veure més »

Mosquió (poeta)

Mosquió (en llatí Moschion, en grec antic Μοσχίων) va ser un poeta tràgic i còmic grec mencionat més d'una vegada per Estobeu.

Nou!!: Grec antic і Mosquió (poeta) · Veure més »

Motone

Motone (en grec antic Μοθώνη), és filla d'Eneu, segons explica una llegenda local de Messènia.

Nou!!: Grec antic і Motone · Veure més »

Motor immòbil

El motor immòbil (en grec antic: ὃ οὐ κινούμενον κινεῖ, romanitzat: ho ou kinoúmenon kineî, lit. 'allò que es mou sense moure's') o primer motor (llatí: primum movens) és un concepte avançat per Aristòtil com a causa primària (o primera causa no causada) o "motor" de tot el moviment de l'univers.

Nou!!: Grec antic і Motor immòbil · Veure més »

Moviment

Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).

Nou!!: Grec antic і Moviment · Veure més »

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.

Nou!!: Grec antic і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »

Muníquia

Muníquia (en llatí Munychia, en grec antic Μουνιχία), era el nom d'un turó i d'un port fortificat de l'Àtica, que juntament amb el Pireu i Falèron constituïa la zona portuària d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Muníquia · Veure més »

Muníquia (festival)

Muníquia (en grec antic μουνύχια) era un festival grec celebrat a Àtica a Muníquia en honor d'Àrtemis Muníquia com a deessa de la lluna plena que llueix de nit.

Nou!!: Grec antic і Muníquia (festival) · Veure més »

Munda (Bètica)

Munda (en grec antic Μούνδα) va ser una antiga ciutat d'Hispània, a la Bètica.

Nou!!: Grec antic і Munda (Bètica) · Veure més »

Muntanyes del Taure

El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.

Nou!!: Grec antic і Muntanyes del Taure · Veure més »

Muntanyes Pòntiques

Les Muntanyes Pòntiques o Alps Pòntics (en turc: Kuzey Anadolu Dağları, que significa Muntanyes del Nord d'Anatòlia) formen una serralada al nord d'Anatòlia, Turquia.

Nou!!: Grec antic і Muntanyes Pòntiques · Veure més »

Muriane

Muriane (en grec antic Μουριανή) va ser un dels quatre districtes de Cataònia a la Capadòcia, a l'oest de la Laviniasene i al sud-oest de Melitene.

Nou!!: Grec antic і Muriane · Veure més »

Musaranya elefant caragrisa

La musaranya elefant caragrisa (Rhynchocyon udzungwensis) és una espècie de mamífer macroscelideu de la família de les musaranyes elefant (Macroscelididae).

Nou!!: Grec antic і Musaranya elefant caragrisa · Veure més »

Muses

Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.

Nou!!: Grec antic і Muses · Veure més »

Museu

Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.

Nou!!: Grec antic і Museu · Veure més »

Museu (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Museu (en grec antic Μουσαῖος Mousaios) va ser un poeta, sacerdot, endeví i músic grec, fill d'Eumolp i de Selene.

Nou!!: Grec antic і Museu (mitologia) · Veure més »

Museu de la Pell d'Igualada

El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens l'any 1954.

Nou!!: Grec antic і Museu de la Pell d'Igualada · Veure més »

Mutines

Mutines (en llatí Mutines, en grec antic Μουτίνας o Μυττόνας, segons Polibi) va ser un militar libi amazic de cultura fenícia-cartaginesa, nadiu d'Hipponium.

Nou!!: Grec antic і Mutines · Veure més »

Naarda

Naarda o Nearda (en grec antic Ναάρδα o Νεάρδα) era un lloc de Mesopotàmia, una petita ciutat, propera a Sippar.

Nou!!: Grec antic і Naarda · Veure més »

Naglfar (vaixell)

Jörmungand. D'un segell de Anker Eli Petersen de l'any 2003 per la Postverk Føroya (serveis postals de les illes Fèroe). El Naglfar (en nòrdic antic Vaixell d'ungla) és el vaixell de la mort de la mitologia nòrdica.

Nou!!: Grec antic і Naglfar (vaixell) · Veure més »

Nagnatae

Els nagnatae o magnatae (grec Ναγναται o Μαγναται) eren un poble cèltic que vivia a l'illa d'Irlanda (Ierne o Hibèrnia).

Nou!!: Grec antic і Nagnatae · Veure més »

Nano-

Nano (símbol n) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-9, o 1/1.000.000.000 o 0,000 000 001.

Nou!!: Grec antic і Nano- · Veure més »

Nanoarqueots

En taxonomia, els nanoarqueots (Nanoarchaeota) ("antic nan" en grec antic) són un fílum d'arqueobacteris.

Nou!!: Grec antic і Nanoarqueots · Veure més »

Narix

Nàrix (en llatí Narycus o Naryx o Narycium; en grec antic Νάρυκος o Νάρυξ) era una ciutat de la Lòcrida Opúncia que tenia la fama de ser el lloc de naixement d'Àiax el Petit, fill d'Oileu, rei de la Lòcrida, segons diu Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Narix · Veure més »

Narziss i Goldmund

Narziss i Goldmund és el títol de la traducció catalana de la novel·la Narziß und Goldmund que Hermann Hesse va publicar el 1930.

Nou!!: Grec antic і Narziss i Goldmund · Veure més »

Nau espacial

Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un vehicle que està dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'espai.

Nou!!: Grec antic і Nau espacial · Veure més »

Naucides

Naucides (en grec antic Ναυκύδης) fill de Motó, fou un escultor d'Argos del segle.

Nou!!: Grec antic і Naucides · Veure més »

Naucrària

Naucrària (en grec antic ναυκραρία), és el nom d'una subdivisió dels habitants de l'Àtica que es va fer en els primers temps, amb la finalitat de pagar tributs per les despeses militars.

Nou!!: Grec antic і Naucrària · Veure més »

Naumaqui

Naumaqui (en llatí Naumachius, en grec antic) fou un poeta gnòmic grec d'època desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Naumaqui · Veure més »

Naupli (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Naupli (en grec antic Ναύπλιος), va ser un heroi, fill de Posidó i d'Amimone, una de les cinquanta filles de Dànau.

Nou!!: Grec antic і Naupli (fill de Posidó) · Veure més »

Nausícrates

Nausícrates (en llatí Nausicrates, en grec antic Ναυσικράτης) fou un poeta còmic grec difícil de datar, i que alguns situen a la comèdia mitjana.

Nou!!: Grec antic і Nausícrates · Veure més »

Nausítoe

Nausítoe (en grec antic Ναυσιθόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Nausítoe · Veure més »

Nausítous

Nausítous (en grec Ναυσίθοος), va ser un rei dels feacis, fill de Posidó i de Peribea, filla del rei Eurimedont, que regnava sobre un poble de gegants.

Nou!!: Grec antic і Nausítous · Veure més »

Nausica

'''Odisseu i Nausica''' — de Charles Gleyre En la mitologia grega, Nausica (en grec: Ναυσικάα) és filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Areté.

Nou!!: Grec antic і Nausica · Veure més »

Nautes (amic d'Eneas)

Nautes (en grec antic Ναύτης), va ser, segons explica lEneida de Virgili, un ancià de Troia que acompanyà Eneas quan va marxar de la ciutat conquerida pels grecs.

Nou!!: Grec antic і Nautes (amic d'Eneas) · Veure més »

Naxos (mitologia)

Segons la mitologia grega, Naxos (en grec antic Νάξος), va ser un heroi, epònim de l'illa de Naxos, la més gran de les Cíclades.

Nou!!: Grec antic і Naxos (mitologia) · Veure més »

Naxos (Sicília)

Naxos (en llatí Naxus, en grec antic Νάξος) era una antiga ciutat de Sicília a la costa est de l'illa entre Catana i Messana.

Nou!!: Grec antic і Naxos (Sicília) · Veure més »

Nazianz

Nazianz (en grec antic Ναζιανζός, 'Nazianzós') era una ciutat al sud-oest de Capadòcia, situada al districte de Garsàuria, a 24 milles romanes al sud-est d'Arquelais.

Nou!!: Grec antic і Nazianz · Veure més »

Nàiades (mitologia)

En la mitologia grega, les nàiades (en singular, nàiada o nàiade, del grec Ναϊάς, Ναϊάδες) són unes divinitats menors, categoritzades com a nimfes, que personificaven l'aigua de brolladors, llacs i fonts.

Nou!!: Grec antic і Nàiades (mitologia) · Veure més »

Nàutils

Els nautílids (gr. ναυτίλος, nautilos, 'navegant') són una família de mol·luscs cefalòpodes de l'ordre dels nautílides, coneguts popularment com a nàutils.

Nou!!: Grec antic і Nàutils · Veure més »

Nèfele (nimfa)

Segons la mitologia grega, Nèfele (en grec antic Νεφέλη "núvol"), va ser una nimfa filla d'Oceà.

Nou!!: Grec antic і Nèfele (nimfa) · Veure més »

Nèlia

Nèlia (en grec antic Νηλία) era una ciutat de Magnèsia, a Tessàlia que estava situada entre Demètries i Iolkos.

Nou!!: Grec antic і Nèlia · Veure més »

Nèmea

Nèmea o Nemea(en grec antic Νεμέα, en llatí Nĕmĕa, ae) és el nom d'una vall del territori de Cleones on Hèracles va matar el Lleó de Nèmea i on se celebraven els Jocs Nemeus cada dos anys.

Nou!!: Grec antic і Nèmea · Veure més »

Nèrit

Nèrit o Nèriton (en grec antic Νήριτον, és una illa o una ciutat en una illa que Homer menciona al «Catàleg de les naus» a la Ilíada. Diu que era propera a Ítaca i una de les possessions d'Odisseu. Hi ha una certa confusió, ja que Nèriton és també una muntanya d'Ítaca molt boscosa segons diu Homer a l'Odissea. Virgili a lEneida parla de Nèrit com una illa propera a Ítaca, la pàtria d'Ulisses.

Nou!!: Grec antic і Nèrit · Veure més »

Nèrites

Nèrites (en grec antic Νηρίτης), va ser, segons la mitologia grega, l'únic fill mascle de Nereu i de Doris.

Nou!!: Grec antic і Nèrites · Veure més »

Nèstor (mitologia)

Nèstor (en grec antic Νέστωρ) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Pilos, a Messènia, fill de Neleu i de Cloris.

Nou!!: Grec antic і Nèstor (mitologia) · Veure més »

Nícies (estrateg)

Nícies (en llatí Nicias, en grec antic " Nikías") va ser un estrateg de la Lliga Aquea l'any 207 aC.

Nou!!: Grec antic і Nícies (estrateg) · Veure més »

Nícies (general)

Nícies (en llatí Nicias, en grec antic "Nikías") fou un general al servei dels ptolemeus egipcis.

Nou!!: Grec antic і Nícies (general) · Veure més »

Nícies (militar)

Nícies (en llatí Nicias, en grec antic "Nikías") fou un oficial macedoni al servei del rei Perseu de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Nícies (militar) · Veure més »

Nícies (pintor)

Nícies (en llatí Nicias, en grec antic "Nikías") fou un famós pintor atenenc, fill de Nicomedes i deixeble d'Antídot.

Nou!!: Grec antic і Nícies (pintor) · Veure més »

Nícies de Gortina

Nícies de Gortina (en llatí Nicias, en grec antic "Nikías") fou un dirigent de Gortina que va estar connectat amb Atenes per llaços de proxènia.

Nou!!: Grec antic і Nícies de Gortina · Veure més »

Níctim

Níctim (en grec antic Νύκτιμος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Licàon, rei d'Arcàdia.

Nou!!: Grec antic і Níctim · Veure més »

Níobe (filla de Foroneu)

Segons la mitologia grega, Níobe (en grec antic Νιόβη) va ser una filla de Foroneu, rei d'Argos, i de Telèdice.

Nou!!: Grec antic і Níobe (filla de Foroneu) · Veure més »

Nònacris

Nònacris (en grec antic Νώνακρις) era una antiga ciutat d'Arcàdia, al districte de la Feneàtida, al nord-oest de la ciutat de Fèneos.

Nou!!: Grec antic і Nònacris · Veure més »

Nòtion

Nòtion (en llatí Notium, en grec antic Νότιον) era una antiga ciutat de l'Eòlida, que segons Heròdot era el port o la ciutat baixa de Colofó, de la que estava situada a poca distància.

Nou!!: Grec antic і Nòtion · Veure més »

Númides

Mapa de Numidia cap al 220 a. C., que mostra els regnes de Sifax i Gaia (pare de Masinissa). Els númides eren unes tribus seminòmades amazigues que vivien a Numídia, a Algèria a l'est de Constantina i a part de Tunísia i Marroc.

Nou!!: Grec antic і Númides · Veure més »

Núrsia

Núrsia (en llatí Nursia, en grec antic Νουρσία) va ser una ciutat dels sabins a la part alta de la vall del Nar, al peu dels Apenins, a les muntanyes conegudes actualment com els Monti della Sibilla.

Nou!!: Grec antic і Núrsia · Veure més »

Neacomys aletheia

Neacomys aletheia és una espècie de rosegador de la família dels cricètids.

Nou!!: Grec antic і Neacomys aletheia · Veure més »

Neantes

Neantes (en llatí Neantes, en grec antic) fou un historiador grec nascut a Cízic, a la Propòntida, que vivia a la meitat del.

Nou!!: Grec antic і Neantes · Veure més »

Nearc d'Orcomen

Nearc (en llatí Nearchus, en grec antic Νέαρχος) va ser un governant de la ciutat grega d'Orcomen a l'Arcàdia.

Nou!!: Grec antic і Nearc d'Orcomen · Veure més »

Nearc de Tàrent

Nearc de Tàrent (en llatí Nearchus, en grec) fou un notable de la ciutat de Tàrent que es va adherir a la causa romana durant la Segona Guerra Púnica, en contra del que van fer la majoria dels seus conciutadans, favorables a l'Imperi Cartaginès.

Nou!!: Grec antic і Nearc de Tàrent · Veure més »

Neàpolis de la Còlquida

Neàpolis (en grec antic Νεάπολις) era una ciutat de la Còlquida, al Caucas, situada al sud de Dioscurias, i al nord de Fasis (Phasis) a la vora del riu Chobos o Chorsos, segons diuen el Periple de Pseudo-Escílax i Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Neàpolis de la Còlquida · Veure més »

Neàpolis de Sardenya

Neàpolis (en llatí Neapolis, en grec antic Νεάπολις, en sard Nabui) era una ciutat de Sardenya, una de les principals de l'illa a la costa oest, quasi a l'extrem sud d'aquesta costa.

Nou!!: Grec antic і Neàpolis de Sardenya · Veure més »

Neàpolis de Zeugitana

Neàpolis (en grec antic Νεάπολις) era una ciutat de Zeugitana amb un port, segons Escílax de Carianda.

Nou!!: Grec antic і Neàpolis de Zeugitana · Veure més »

Neòfit

Neòfit (en llatí Neophytus, en grec) fou un escriptor grec que vivia a Xipre i probablement hi havia nascut.

Nou!!: Grec antic і Neòfit · Veure més »

Neó de Beòcia

Neó (en llatí Neon, en grec antic Νέων) fou un dirigent militar i polític beoci, partidari del Regne de Macedònia al seu país durant el regnat d'Antígon III Dosó al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Neó de Beòcia · Veure més »

Neó de Corint

Neó (en llatí Neon, en grec antic Νέων) fou un oficial corinti del segle IV aC, que va acompanyar a Timoleó de Siracusa en la seva expedició a Sicília.

Nou!!: Grec antic і Neó de Corint · Veure més »

Neó de Messènia

Neó (en llatí Neon, en grec antic Νέων), fill de Filiàdes i germà de Trasíbul, fou un grec del govern de Messènia del segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Neó de Messènia · Veure més »

Neó de Tebes

Neó (en llatí Neon, en grec antic Νέων) fou un tebà, probablement net del dirigent beoci del mateix nom de l'època d'Antígon III Dosó.

Nou!!: Grec antic і Neó de Tebes · Veure més »

Necrolemur

Necrolemur és un gènere extint de primats de la família dels omòmids que visqueren a Europa durant l'Eocè.

Nou!!: Grec antic і Necrolemur · Veure més »

Necronomicon

El Necronomicon (en grec, νεκρονομικόv) és un llibre de coneixement màgic nascut de la imaginació de l'escriptor estatunidenc Howard Phillips Lovecraft (1890-1937), un dels mestres de la literatura de terror i ciència-ficció.

Nou!!: Grec antic і Necronomicon · Veure més »

Nectari de Constantinoble

Nectari (en llatí Nectarius, en grec antic Νεκτάριος) (Tars, Cilícia, mitjan - Constantinoble, 27 de setembre del 397) va ser patriarca de Constantinoble, successor en el càrrec de Gregori de Nazianz i predecessor de Joan Crisòstom.

Nou!!: Grec antic і Nectari de Constantinoble · Veure més »

Neda (riu)

Neda (en grec antic Νέδα) era un riu del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Neda (riu) · Veure més »

Neera (hetera)

Neera (en grec antic Νέαιρα/ Néaira) fou una hetera del segle IV a.C. Va ser un personatge clau en una sèrie de judicis la documentació dels quals constitueix un retrat excel·lent de les condicions de vida d'una dona a la societat de la polis grega.

Nou!!: Grec antic і Neera (hetera) · Veure més »

Neera (nimfa)

Neera, del grec antic Νέαιρα, de νέος, la jove, la fresca, en llatí Neaera, d'acord amb la mitologia grega era una nimfa que va tenir relacions amb Hèlios.

Nou!!: Grec antic і Neera (nimfa) · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Grec antic і Neerlandès · Veure més »

Nefalió

Nefalió (en grec antic Νηφαλίων) d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Minos i de la nimfa Pària.

Nou!!: Grec antic і Nefalió · Veure més »

Nefelis

Nefelis (en llatí Nephelis, en grec antic Νεφελίς) era una ciutat de la costa de Cilícia entre Antioquia i Anemurium.

Nou!!: Grec antic і Nefelis · Veure més »

Neftis

Neftis (nom grec; en llengua egípcia, Nebet-Het o Nebt-het, que significa 'senyora de la casa (d'Horus) és una deessa de l'antic Egipte i de l'antiga Grècia. Era filla de Nut i Geb i la muller de Seth, amb qui fou la mare d'Anubis (altres versions indiquen que engendrà Anubis amb Osiris). Era la germana d'Isis, amb qui se la representava sovint, ja que simbolitzaven fets oposats. Simbolitza la foscor, la part invisible, la nit, la mort el riu i l'aigua (per això deïtat aquàtica). El seu nom, a més, es feia servir com a títol per a la dona més bella d'una casa. Icònicament se la presenta com una dona amb el jeroglífic del seu nom com a corona, Neb-Hut (una cistella i una casa) i alguns cops com un estel, falcó o un altre ocell. De vegades duu unes banyes amb el disc solar. En l'art egipci se la representava amb els cabells iguals o semblants a les benes utilitzades per a embolicar els cadàvers. Se la venerava a Diòspolis Parva; també a Komir, al costat d'Anukis, i a Sepermeru, al costat de Seth. Categoria:Deesses de la mitologia egípcia.

Nou!!: Grec antic і Neftis · Veure més »

Nemertes

Nemertes (en grec antic Νημερτής) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Nemertes · Veure més »

Nemesi de Capadòcia

Nemesi (en llatí Nemesius, en grec antic) era un amic de Gregori de Nazianz nadiu de Capadòcia, un home cultivat que va ser advocat i més tard prefecte.

Nou!!: Grec antic і Nemesi de Capadòcia · Veure més »

Neodermats

Els neodermats (Neodermata, gr. "pell nova") constitueixen un clade monofilètic de platihelmints paràsits que inclou diversos representants d'importància mèdica pels humans, com Schistosoma, causant de la esquistosomosi, o la tènia.

Nou!!: Grec antic і Neodermats · Veure més »

Neofró

Neofró o Neofó (en llatí Neophron o Neophon, en grec antic fou un escriptor tràgic grec. Suides l'anomena de les dues maneres i Diògenes Laerci només com Neophron i diu que era nadiu de Sició, d'una època desconeguda, però que s'ha pogut fixar al segle V aC. En uns escolis a la Medea d'Eurípides hi consten alguns fragments i també Estobeu en reprodueix unes quinze línies. Suides diu que va escriure 120 tragèdies, que se li va atribuir la Medea d'Eurípides i que va ser el primer que va introduir a l'escenari el Παιδαγωγός (preceptor d'un nen) i els interrogatoris dels esclaus mitjançant la tortura. Tanmateix assegura que estava implicat amb la caiguda de Cal·lístenes d'Olint i fou executat per ordre d'Alexandre el Gran, però, per altres indicacions que dona, això seria cronològicament impossible, ja que el situa al temps d'Eurípides que havia viscut molt abans d'Alexandre, i probablement Suides el confon amb Nearc d'Elea, l'escriptor tràgic que fou amic de Cal·lístenes i va ser executat per Alexandre. Per tant sembla que l'època d'Eurípides, segurament una mica abans, al segle V aC, és la datació correcta, i que Eurípides hauria pogut agafar alguns personatges de Neofró per les seves trames, però no el seu estil. També parla d'ell Diògenes Laerci.

Nou!!: Grec antic і Neofró · Veure més »

Neolaos

Neolaos (en llatí Neolaus, en grec antic Νεώλαος) fou un militar selèucida, germà dels sàtrapes Moló de Mèdia i Alexandre de Persis, que va ajudar els seus germans en la revolta que van organitzar contra el rei selèucida Antíoc III el Gran.

Nou!!: Grec antic і Neolaos · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Grec antic і Neolític · Veure més »

Neomeris

Neomeris (en grec antic Νεόμηρις) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Neomeris · Veure més »

Neon

Neon (en grec antic Νεών) va ser una antiga ciutat de Fòcida construïda segons la llegenda després de la guerra de Troia, situada al peu del puig Titorea a les muntanyes del Parnàs.

Nou!!: Grec antic і Neon · Veure més »

Neon Genesis Evangelion

és una sèrie d'anime i manga.

Nou!!: Grec antic і Neon Genesis Evangelion · Veure més »

Neoproterozoic

El Neoproterozoic és la tercera i última de les subdivisions (eres) de l'eó Proterozoic, i durà entre fa 1.000 i 542 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Neoproterozoic · Veure més »

Neoptòlem (diàdoc)

Neoptòlem (en llatí Neoptolemus, en grec antic Νεοπτόλεμος "Neoptólemos") fou un oficial macedoni d'Alexandre el Gran, i segons Flavi Arrìa membre de la dinastia epirota dels Aecides i per tant emparentat amb els reis de l'Epir.

Nou!!: Grec antic і Neoptòlem (diàdoc) · Veure més »

Neoptòlem (general)

Neoptòlem (en llatí Neoptolemus, en grec antic) fou un dels generals de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Grec antic і Neoptòlem (general) · Veure més »

Neoptòlem (militar)

Neoptòlem (en llatí Neoptolemus, en grec antic) fou un oficial militar macedoni que va participar en la conquesta de l'Àsia Menor, i va resultar mort durant el setge de la ciutat d'Halicarnàs, a Cària, el 333 aC.

Nou!!: Grec antic і Neoptòlem (militar) · Veure més »

Neoptòlem de Milet

Neoptòlem de Milet (en llatí Neoptolemus, en grec antic) fou un escriptor grec nadiu de Milet.

Nou!!: Grec antic і Neoptòlem de Milet · Veure més »

Neoptòlem de Paros

Neoptòlem de Paros (en llatí Neoptolemus, en grec antic Νεοπτόλεμος) va ser un escriptor grec nadiu de Paros, el més eminent dels que portaven aquest nom.

Nou!!: Grec antic і Neoptòlem de Paros · Veure més »

Neopterigis

Els neopterigis (Neopterygii, gr. "aletes noves") són un grup de peixos actinopterigis.

Nou!!: Grec antic і Neopterigis · Veure més »

Neotocita

La neotocita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Neotocita · Veure més »

Nereides

Andròmeda a la roca, segons una pintura de Théodore Chassériau En la mitologia grega, les nereides p. 13 (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris.

Nou!!: Grec antic і Nereides · Veure més »

Nertereanes

Els nertereanes (en llatí nertereanes, en grec antic Νερτερέανες) eren un petit poble germànic.

Nou!!: Grec antic і Nertereanes · Veure més »

Nervis

Els nervis (en llatí Nervii, en grec antic Νερούιοι o Νερβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia Belga que segons Ptolemeu tenien la capital a Bagacum (Bavay) i Cambrai era dins el seu territori.

Nou!!: Grec antic і Nervis · Veure més »

Nesea

Nesea (en grec antic Νησαία o Νησαίη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Nesea · Veure més »

Nesiotes

Nesiotes (en llatí Nesiotes, en grec antic Νησιώτης) fou un escultor grec segurament nascut a Atenes.

Nou!!: Grec antic і Nesiotes · Veure més »

Neso

Neso (en grec antic Νησώ) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Neso · Veure més »

Nessos

Nessos (en grec antic Νέσσος), va ser, segons la mitologia grega, un centaure, fill, com la resta dels centaures d'Ixíon i de Nèfele.

Nou!!: Grec antic і Nessos · Veure més »

Nestane

Nestane (en grec antic Νεστάνη) era una antiga vila de l'Arcàdia.

Nou!!: Grec antic і Nestane · Veure més »

Nestes

Els nestes (en llatí nesti o nestaei, en grec antic Νέστοι, Νεσταῖοι) eren un poble d'Il·líria que vivia a la vora del riu Nesti, que s'ha identificat amb l'actual riu Kerka.

Nou!!: Grec antic і Nestes · Veure més »

Nestos

El Nestos a Grècia El Nestos o Mesta (en grec antic Νέστος, o també Νέσσος; en búlgar Места; en turc Kara Su) és un riu que neix a les muntanyes de Rila a Bulgària i desguassa a Grècia a la mar Egea.

Nou!!: Grec antic і Nestos · Veure més »

Neto

El Neto és un riu d'Itàlia a la Calàbria, el segon més important de la regió.

Nou!!: Grec antic і Neto · Veure més »

Neuma

Fragment d'un manuscrit medieval amb notació neumàtica aquitana adiastemàtica Un neuma és un signe de la notació musical emprat a l'edat mitjana.

Nou!!: Grec antic і Neuma · Veure més »

Neuròpters

Els neuròpters (Neuroptera, del grec nêuron, 'nervi' i pteron 'ala', 'ales amb nervis') són un ordre d'insectes endopterigots (amb metamorfosi completa).

Nou!!: Grec antic і Neuròpters · Veure més »

Neuri

Els Neuri (llatí neuri, grec Νευροί neuroi) van ser un poble del nord d'Europa que Heròdot situa entre Polònia i Lituània a la regió del riu Bug.

Nou!!: Grec antic і Neuri · Veure més »

Nibelungs

Pàgina del ''Cant dels Nibelungs'' Els Nibelungs, el nom dels quals significa "poble de la boira" o "del submón" són gnoms de les llegendes germàniques.

Nou!!: Grec antic і Nibelungs · Veure més »

Nicandre d'Alexandria

Nicandre d'Alexandria (en llatí Nicander, en grec antic) fou un filòsof peripatètic grec.

Nou!!: Grec antic і Nicandre d'Alexandria · Veure més »

Nicandre d'Esparta

Nicandre d'Esparta (en llatí Nicander, en grec antic Νίκανδρος) va ser rei d'Esparta, el vuitè de la línia dels Pròclides, fill de Carilau d'Esparta i pare de Teopomp d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Nicandre d'Esparta · Veure més »

Nicandre d'Etòlia

Nicandre d'Etòlia (en llatí Nicander, en grec antic) fou un polític de la Lliga Etòlia, que quan els seus conciutadans van organitzar la coalició contra Roma, fou enviat com ambaixador a Filip V de Macedònia (193 aC) per animar-lo a unir-se a la Lliga, però no va tenir èxit, segons explica Titus Livi.

Nou!!: Grec antic і Nicandre d'Etòlia · Veure més »

Nicandre de Calcedònia

Nicandre de Calcedònia (en llatí Nicander, en grec antic) fou un escriptor i historiador grec.

Nou!!: Grec antic і Nicandre de Calcedònia · Veure més »

Nicandre de Claros

Nicandre de Claros (en llatí Nicander, en grec Νίκανδρος Níkandros), fill de Damneu, va ser un poeta grec autor de dos poemes que es conserven i d'altres que s'han perdut.

Nou!!: Grec antic і Nicandre de Claros · Veure més »

Nicarc (poeta)

Nicarc (en llatí Nicarchus, en grec) va ser un poeta epigramàtic grec que sense proves suficients s'ha suposat que era nadiu de Samos; per l'ús d'un mot llatí en un dels seus epigrames se suposa que vivia a Roma.

Nou!!: Grec antic і Nicarc (poeta) · Veure més »

Nicarc d'Arcàdia

Nicarc (en llatí Nicarchus, en grec antic Νίκαρχος "Níkarchos") fou un militar originari d'Arcàdia.

Nou!!: Grec antic і Nicarc d'Arcàdia · Veure més »

Nicareta de Nicomèdia

Nicareta de Nicomèdia (en grec antic Νικαρέτη, 'Nikaréte') (Nicomèdia de Bitínia, - Constantinoble, ca. 440) va ser una dona cristiana, eremita.

Nou!!: Grec antic і Nicareta de Nicomèdia · Veure més »

Nicàgores d'Atenes

Nicàgores d'Atenes (en llatí Nicagoras, en grec) va ser un sofista atenenc que va viure en temps de l'emperador Felip l'Àrab.

Nou!!: Grec antic і Nicàgores d'Atenes · Veure més »

Nicàgores de Messènia

Nicàgores de Messènia (en llatí Nicagoras, en grec antic Νικαγόρας "Nikagóras") fou un notable messeni connectat per llaços d'hospitalitat amb Arquidam V d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Nicàgores de Messènia · Veure més »

Nicànor (assassí)

Nicànor (en grec) va ser un grec nascut a Celesíria assassí de Seleuc III Ceraune conjuntament amb un gal anomenat Apaturius.

Nou!!: Grec antic і Nicànor (assassí) · Veure més »

Nicànor (elefantarca)

Nicànor (en grec antic) fou un amic de Demetri I Soter amb el que va ser retingut com a ostatge a Roma i en va ser un dels companys de fugida, segons diu Polibi.

Nou!!: Grec antic і Nicànor (elefantarca) · Veure més »

Nicànor (escriptor)

Nicànor (en grec antic) fou un escriptor grec que menciona Esteve de Bizanci, al que afegeix el nom de Λέανδρος ("Léandros").

Nou!!: Grec antic і Nicànor (escriptor) · Veure més »

Nicànor (germà de Cassandre)

Nicànor (en grec) era fill d'Antípater, el regent de Macedònia, i per tant germà de Cassandre de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Nicànor (germà de Cassandre) · Veure més »

Nicànor (militar)

Nicànor (en grec) fill de Parmenió, va ser un destacat oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Nicànor (militar) · Veure més »

Nicànor (pare de Balacros)

Nicànor (en grec) va ser un oficial macedoni, pare de Bàlacros que va ser nomenat per Alexandre el Gran sàtrapa de Cilícia.

Nou!!: Grec antic і Nicànor (pare de Balacros) · Veure més »

Nicànor d'Egipte

Nicànor (en grec) va ser amic i general de Ptolemeu I Sòter d'Egipte.

Nou!!: Grec antic і Nicànor d'Egipte · Veure més »

Nicànor d'Estagira

Nicànor d'Estagira (en grec) va ser un militar macedoni originari d'Estageira.

Nou!!: Grec antic і Nicànor d'Estagira · Veure més »

Nicànor de l'Epir

Nicànor de l'Epir (en llatí Nicanor, en grec antic Νικάνωρ), fill de Mirtó, fou un polític epirota.

Nou!!: Grec antic і Nicànor de l'Epir · Veure més »

Nicànor de Macedònia

Nicànor (en grec) va ser un militar macedoni que va servir a Cassandre de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Nicànor de Macedònia · Veure més »

Nicànor l'Elefant

Nicànor l'Elefant (en grec) va ser un general macedoni.

Nou!!: Grec antic і Nicànor l'Elefant · Veure més »

Nicèfor Cumnos

Nicèfor Cumnos (en llatí Nicephorus Chumnus, en grec Νικηφόρος Χοῦμνος) fou un filòsof i home d'estat romà d'Orient del i començaments del nascut probablement a Constantinoble pertanyia sens dubte a una de les famílies més nobles de l'imperi.

Nou!!: Grec antic і Nicèfor Cumnos · Veure més »

Nicèfor Urà

Nicèfor Urà (en llatí Nicephorus Uranus o Oranus, en grec) fou un escriptor romà d'Orient.

Nou!!: Grec antic і Nicèfor Urà · Veure més »

Nicòdem d'Heraclea

Nicòdem d'Heraclea, en llatí Nicodemus, en grec antic, fou un poeta grec.

Nou!!: Grec antic і Nicòdem d'Heraclea · Veure més »

Nicòloc

Nicòloc (en llatí Nicolochus, en grec antic Νικόλοχος "Nikólokhos") fou un navarc (almirall) espartà, nascut al i mort després del 374 aC.

Nou!!: Grec antic і Nicòloc · Veure més »

Nicòmac (ambaixador)

Nicòmac (en llatí Nicomachus, en grec antic) fou un ambaixador selèucida natural de Rodes.

Nou!!: Grec antic і Nicòmac (ambaixador) · Veure més »

Nicòmac (escultor)

Nicòmac (en llatí Nicomachus, en grec antic "Nikómakhos") fou un escultor grec el nom del qual va aparèixer en una base de marbre descobert al a Atenes.

Nou!!: Grec antic і Nicòmac (escultor) · Veure més »

Nicòmac (fill d'Aristòtil)

Nicòmac (en llatí Nicomachus, en grec antic) va ser un fill d'Aristòtil i de l'esclava de Píties d'Assos, Herpil·lis.

Nou!!: Grec antic і Nicòmac (fill d'Aristòtil) · Veure més »

Nicòmac (pare d'Aristòtil)

Nicòmac (en llatí Nicomachus, en grec Nikómakhos) fou el pare d'Aristòtil.

Nou!!: Grec antic і Nicòmac (pare d'Aristòtil) · Veure més »

Nicòmac (poeta còmic)

Nicòmac (en llatí Nicomachus, en grec antic) fou un poeta còmic grec contemporani de Ferècrates, cap a l'any 420 aC.

Nou!!: Grec antic і Nicòmac (poeta còmic) · Veure més »

Nicòmac (poeta)

Nicòmac (en llatí Nicomachus, en grec antic) fou un poeta grec de la nova comèdia.

Nou!!: Grec antic і Nicòmac (poeta) · Veure més »

Nicòmac d'Alexandria

Nicòmac d'Alexandria (en llatí Nicomachus, en grec antic "Nikómakhos") fou un poeta tràgic nascut a Alexandria Troas o Alexandria de la Tròade segons l'enciclopèdia Suides.

Nou!!: Grec antic і Nicòmac d'Alexandria · Veure més »

Nicòmac d'Atenes

Nicòmac (en llatí Nicomachus, en grec antic "Nikómakhos") fou un escrivà o escriba (γραμματεύς) atenenc que va arribar a ciutadà des d'un origen servil, segons un discurs de Lísies contra ell.

Nou!!: Grec antic і Nicòmac d'Atenes · Veure més »

Nicòmac de Tebes

Nicòmac de Tebes (en llatí Nicomachus, en grec antic "Nikómakhos") fou un pintor grec molt distingit, que segons Plini el Vell havia nascut a Tebes, a Beòcia.

Nou!!: Grec antic і Nicòmac de Tebes · Veure més »

Nicòpolis d'Egipte

Nicòpolis (en llatí Nicopolis, en grec antic Νικόπολις) era una ciutat d'Egipte fundada per August l'any 24 aC, prop d'Alexandria, a uns quilòmetres a l'oest a la vora del canal que connectava amb el Canop, un braç del Nil, al mateix lloc on havia obtingut la darrera victòria sobre els partidaris de Marc Antoni.

Nou!!: Grec antic і Nicòpolis d'Egipte · Veure més »

Nicòpolis de l'Epir

Nicòpolis (en llatí Nicopolis ad Actium o Actia Nicopolis, en grec antic Νικόπολις) era una ciutat de l'Epir construïda per August en commemoració de la victòria d'Àccium l'any 31 aC.

Nou!!: Grec antic і Nicòpolis de l'Epir · Veure més »

Nicòstrat (autor tràgic)

Nicòstrat ('en grec Nikóstratos) va ser un actor tràgic grec, que va viure al segle V aC, i va florir als voltants de l'any 420 aC.

Nou!!: Grec antic і Nicòstrat (autor tràgic) · Veure més »

Nicòstrat (estrateg)

Nicòstrat (en grec Nikóstratos) va ser estrateg de la Lliga Aquea l'any 197 aC.

Nou!!: Grec antic і Nicòstrat (estrateg) · Veure més »

Nicòstrat (metge)

Nicòstrat (en llatí Nicostratos, en grec antic) va ser un metge del que parla Antífanes el Jove, i diu que a la seva mort va deixar una gran quantitat de diners a una cortesana que va agafar el nom dAnticyra (Ἀντίκυρα, la que va trobar).

Nou!!: Grec antic і Nicòstrat (metge) · Veure més »

Nicòstrat (poeta)

Nicòstrat (en llatí Nicostratus, en grec antic) fou un poeta dramàtic grec, que menciona Diògenes Laerci, i diu que portava el renom de (Clitemnestra).

Nou!!: Grec antic і Nicòstrat (poeta) · Veure més »

Nicòstrat d'Argos

Nicòstrat d'Argos (en llatí Nicostratos, en grec antic "Nikóstratos") fou un argiu destacat per la seva força i coratge i distingit, també per la seva prudència i discreció tant en consell com en batalla.

Nou!!: Grec antic і Nicòstrat d'Argos · Veure més »

Nicòstrat de Cilícia

Nicòstrat de Cilícia (en grec Nikóstratos) va ser un esportista nascut a Cilícia de família distingida.

Nou!!: Grec antic і Nicòstrat de Cilícia · Veure més »

Nicòstrat de Macedònia (militar)

Nicòstrat (en llatí Nicostratus, en grec antic) fou un oficial macedoni de l'exèrcit d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Nicòstrat de Macedònia (militar) · Veure més »

Nicòstrat de Rodes

Nicòstrat de Rodes (en grec Nikóstratos) va ser un almirall rodi que va viure als segles III i II aC.

Nou!!: Grec antic і Nicòstrat de Rodes · Veure més »

Nicó (metge)

Nicó (en llatí Nicon, en grec) va ser un metge grec que Ciceró menciona l'any 45 aC, del qual diu que va ser el tutor de Sext Fadi (Sextus Fadius), i que havia escrit el llibre intitulat en grec, i en llatí anomenat De Edacitate.

Nou!!: Grec antic і Nicó (metge) · Veure més »

Nicó (poeta)

Nicó, en llatí Nicon, en grec antic, fou un poeta còmic grec de la nova comèdia.

Nou!!: Grec antic і Nicó (poeta) · Veure més »

Nicó de Cilícia

Nicó (en llatí Nicon, en grec antic Νίκων "Níkon") fou un dels caps dels pirates de Cilícia.

Nou!!: Grec antic і Nicó de Cilícia · Veure més »

Nicó de Pèrgam

Nicó de Pèrgam (en llatí Nicon en grec antic Νίκων "Níkon") fou un arquitecte i geòmetra nadiu de Pèrgam, pare del metge Galè, segons diuen Suides i Joan Tzetzes.

Nou!!: Grec antic і Nicó de Pèrgam · Veure més »

Nicó Monjo

Nicó Monjo (en llatí Nicon, en grec) fou un monjo de Rhaethus a Palestina que vivia en el regnat de Constantí X Ducas vers el 1060.

Nou!!: Grec antic і Nicó Monjo · Veure més »

Nice (Tràcia)

Nice o Nicea (en llatí Nicae o Nicaea, en grec antic Νίκη o Νίκαια) era una ciutat de Tràcia no llunyana d'Adrianòpolis.

Nou!!: Grec antic і Nice (Tràcia) · Veure més »

Nicea

Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.

Nou!!: Grec antic і Nicea · Veure més »

Nicea de Corint

Nicea (en llatí Nicaea en grec antic Νικαία "Nikaía") fou la dona del tirà Alexandre de Corint durant el regnat d'Antígon II Gònates.

Nou!!: Grec antic і Nicea de Corint · Veure més »

Nicea de Lòcrida

Nicea (en grec antic Νίκαια) era una fortalesa de la Lòcrida Epicnèmida, propera a la costa i al pas de les Termòpiles.

Nou!!: Grec antic і Nicea de Lòcrida · Veure més »

Nicenet

Nicenet, en llatí Nicaenetus, en grec antic, fou un poeta epigramàtic grec, possiblement nadiu d'Abdera però establert a l'illa de Samos.

Nou!!: Grec antic і Nicenet · Veure més »

Nicerat (escriptor)

Nicerat, en llatí Niceratus, en grec antic, fou un escriptor grec que va escriure sobre plantes.

Nou!!: Grec antic і Nicerat (escriptor) · Veure més »

Nicerat (poeta)

Nicerat, en llatí Niceratus, en grec antic, fou un poeta grec.

Nou!!: Grec antic і Nicerat (poeta) · Veure més »

Nicipe

Segons la mitologia grega, Nicipe (en grec antic Νικίππη) va ser una filla de Pèlops i d'Hipodamia.

Nou!!: Grec antic і Nicipe · Veure més »

Nicocles de Lacedemònia

Nicocles de Lacedemònia, en llatí Nicocles, en grec antic, fou el mestre grec de gramàtica de l'emperador Julià l'Apòstata.

Nou!!: Grec antic і Nicocles de Lacedemònia · Veure més »

Nicocles de Salamina (rei)

Nicocles de Salamina (en llatí Nicocles, en grec antic Νικοκλῆς) fou rei de Salamina de Xipre i va regnar a l'entorn del 374 aC fins prop del 360 aC, sota sobirania persa.

Nou!!: Grec antic і Nicocles de Salamina (rei) · Veure més »

Nicocles de Sició

Nicocles de Sició (en llatí Nicocles, en grec antic Νικοκλῆς) fou tirà de la polis grega de Sició.

Nou!!: Grec antic і Nicocles de Sició · Veure més »

Nicocles de Siracusa

Nicocles de Siracusa (en llatí Nicocles, en grec antic Νικοκλῆς "Nikoklés") fou un destacat ciutadà de Siracusa i sogre de Hieró I. La seva filla es va casar amb Hieró I i va ser la mare de Dinòmenes.

Nou!!: Grec antic і Nicocles de Siracusa · Veure més »

Nicofanes (pintor)

Nicofanes (en llatí Nicophanes, en grec antic) fou un pintor grec.

Nou!!: Grec antic і Nicofanes (pintor) · Veure més »

Nicofanes de Megalòpolis

Nicofanes de Megalòpolis (en llatí Nicophanes, Nikophánes, en grec antic) fou un dirigent de la ciutat arcàdia de Megalòpolis.

Nou!!: Grec antic і Nicofanes de Megalòpolis · Veure més »

Nicofró

Nicofró (segons Suides) o Nicofó (en llatí Nicophon o Nicophron, en grec antic Νικοφῶν "Nikophon", o Νικόφρων "Nikóphron"), fill de Teró, fou un poeta grec de la comèdia mitjana, però alguns pensen, (Ateneu de Nàucratis) que pertanyia a la vella comèdia). Era contemporani d'Aristòfanes al final de la seva carrera. Aristòfanes va presentar la seva obra Πλοῦτος Plutus i va competir pel premi amb quatre altres autors. Nicofró hi va presentar Ἄδωνις (Adonis), obra de la que no en queden fragments i que no apareix mencionada per cap més autor. Suides parla de Ἐξ ᾄδουἀνιών (Arribant a l'Hades), que també cita Eudòxia Macrembolita. A més d'aquestes va escriure quatre obres de teatre sobre les que hi ha més autors que en parlen.

Nou!!: Grec antic і Nicofró · Veure més »

Nicolae Paulescu

Nicolae Constantin Paulescu (pronunciació en romanès: ; 30 d'octubre de 1869 (OS) - 17 de juliol de 1931) va ser un fisiòleg, professor de medicina i polític romanès, conegut especialment per la seva tasca sobre la diabetis, inclosa la patent de pancreïna (un extracte pancreàtic que conté insulina).

Nou!!: Grec antic і Nicolae Paulescu · Veure més »

Nicolau (metge)

Nicolau (en llatí Nicolaus, en grec antic) va ser un metge grec que Galè menciona, i es creu que va viure al o abans.

Nou!!: Grec antic і Nicolau (metge) · Veure més »

Nicolau Copèrnic

fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Nou!!: Grec antic і Nicolau Copèrnic · Veure més »

Nicolau d'Atenes

Nicolau d'Atenes (en llatí Nicolaus, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Atenes.

Nou!!: Grec antic і Nicolau d'Atenes · Veure més »

Nicolau d'Etòlia

Nicolau d'Etòlia (en llatí Nicolaus, en grec antic Νικόλαος "Nikólaos") fou un general etoli al servei de Ptolemeu IV Filopàtor, rei d'Egipte.

Nou!!: Grec antic і Nicolau d'Etòlia · Veure més »

Nicolau Damascè

Nicolau Damascè (en llatí Nicolaus Damascenus, en grec antic Νικόλαος Δαμασκηνός) fou un historiador multidisciplinari i filòsof grec sirià de la segona meitat del, amic d'Herodes el Gran i d'August.

Nou!!: Grec antic і Nicolau Damascè · Veure més »

Nicolau de Mires

Nicolau de Mires (en llatí Nicolaus, en grec) va ser un sofista grec de l'època romana d'Orient nadiu de Mires a Cilícia, deixeble de Lacares.

Nou!!: Grec antic і Nicolau de Mires · Veure més »

Nicolau Mirepsos

Nicolau Mirepsos (en llatí Nicolaus Myrepsus, en grec antic o el fabricant de pomades) va ser un metge i escriptor grec autor d'un treball notable sobre farmàcia que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Nicolau Mirepsos · Veure més »

Nicolau Prepòsit

Nicolau Prepòsit (en llatí Nicolaus Praepositus en grec antic Νικόλαος "Nikólaos") fou un metge italià que va dirigir la famosa escola de medicina de Salern a la segona meitat del.

Nou!!: Grec antic і Nicolau Prepòsit · Veure més »

Nicolau Sofià

Nicolau Sofià (en grec antic Νικόλαος Σοφιανός, Nikòlaos Sofianòs; en llatí Nicolaus Sophianus) va ser un mestre grec que va ensenyar a Roma tot i que no tenia un gran coneixement del llatí.

Nou!!: Grec antic і Nicolau Sofià · Veure més »

Nicolau Sofista

Nicolau Sofista (en llatí Nicolaus, en grec) va ser un sofista grec romà d'Orient que va viure durant el regnat de l'emperador romà d'Orient Flavi Valeri Lleó i de l'emperador Anastasi, és a dir al.

Nou!!: Grec antic і Nicolau Sofista · Veure més »

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.

Nou!!: Grec antic і Nicomèdia · Veure més »

Nicomedes d'Esmirna

Nicomedes d'Esmirna (en llatí Nicomedes, en grec Nikomédes) va ser un metge i poeta grec.

Nou!!: Grec antic і Nicomedes d'Esmirna · Veure més »

Nicomedes I

Nicomedes I (en llatí Nicomedes, en grec antic Νικομήδης "Nikomédes") fou rei de Bitínia del 278 aC al 246 aC.

Nou!!: Grec antic і Nicomedes I · Veure més »

Nicomedes II Epífanes

Tetradracma de Nicomedes II. Museu de Prehistòria de València. Nicomedes II Epífanes (en llatí Nicomedes en grec antic Νικομήδης "Nikomédes") fou rei de Bitínia del 149 aC al 128 aC.

Nou!!: Grec antic і Nicomedes II Epífanes · Veure més »

Nicomedes IV Filopàtor

Nicomedes IV Filopàtor (en llatí Nicomedes en grec antic Νικομήδης "Nikomédes") fou rei de Bitínia del 91 aC al 74 aC.

Nou!!: Grec antic і Nicomedes IV Filopàtor · Veure més »

Nigromància

Samuel per a complaure la petició del rei Saül. La nigromància o necromància (del grec nekromanteía, ciència o evocació dels morts) és una branca de la màgia, considerada generalment negra, que consisteix en l'endevinació mitjançant la consulta als morts i als seus esperits o cadàvers.

Nou!!: Grec antic і Nigromància · Veure més »

Nil

Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.

Nou!!: Grec antic і Nil · Veure més »

Nil (fill d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Nil (en grec antic Νεῖλος, llatí Nilus), va ser una divinitat fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.

Nou!!: Grec antic і Nil (fill d'Oceà) · Veure més »

Nil d'Ancira

Nil d'Ancira, també Nil Asceta o Nil Asceta i Monjo (en llatí Nilus o Nilus Asceta et Monachus, en grec antic Νεῖλος "Neilos"), fou un sant grec que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Nil d'Ancira · Veure més »

Nil de Rodes

Nil de Rodes (en llatí Nilus, en grec antic Νεῖλος "Neilos")) fou un bisbe o arquebisbe de Rodes, i era metropolità cap a l'any 1360. No era nadiu de Rodes sinó que es diu que havia nascut a l'illa de Quios. Va escriure diverses obres de les quals la principal va ser una curta història dels nou concilis ecumènics celebrats fins a la seva època, publicada a París el 1615 com apèndix del Nomocanon de Foci. Va escriure també algunes obres sobre gramàtica.

Nou!!: Grec antic і Nil de Rodes · Veure més »

Nilòmetre

Nilòmetre d'Elefantina.El nilòmetre (del grec Nilometer, mesura del riu Nil) és un sistema d'amidament de la crescuda del riu Nil, basat en els vasos comunicants.

Nou!!: Grec antic і Nilòmetre · Veure més »

Nileu

Nileu (en llatí Nileus, en grec) va ser un metge grec.

Nou!!: Grec antic і Nileu · Veure més »

Nimbacinus

Nimbacinus és un gènere extint de marsupials carnívors.

Nou!!: Grec antic і Nimbacinus · Veure més »

Nimfèon

Nimfèon (Νύμφαιον Nýmphaion en grec, Nymphaeum en llatí) va ser un important nucli comercial del Regne del Bòsfor, situat a la riba del Bòsfor Cimmeri, a vora 17 quilòmetres al sud de Panticapea, a Tàurica.

Nou!!: Grec antic і Nimfèon · Veure més »

Nimfeu

El '''nimfeu''' de Gerasa, a Jordània Un nimfeu (del llatí nymphaeum, i aquest del grec νυμφαίων, nymfaíon) era un monument de l'antiga Grècia i de Roma dedicat a les nimfes, especialment a les de les fonts (les nàiades).

Nou!!: Grec antic і Nimfeu · Veure més »

Nimfis

Nimfis (en llatí Nymphis, en grec antic) fill de Xenàgores, fou un historiador grec nadiu d'Heraclea del Pont.

Nou!!: Grec antic і Nimfis · Veure més »

Ninus (fundador de Nínive)

Ninus Rex Ninus, o també Ninos, (en grec antic Νίνος), va ser el mític fundador de la ciutat de Nínive, a l'imperi assiri.

Nou!!: Grec antic і Ninus (fundador de Nínive) · Veure més »

Niobofil·lita

La niobofil·lita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'astrofil·lita.

Nou!!: Grec antic і Niobofil·lita · Veure més »

Nisa

Nisa (en llatí Nysa o Nyssa, en grec antic Νύσα o Νύσσα) era una ciutat de Cària al vessant sud de les muntanyes Messogis, al nord del riu Meandre, aproximadament a mig camí entre Tralles i Antioquia.

Nou!!: Grec antic і Nisa · Veure més »

Nisa (mitologia)

Museu d'Art Kimbell Nisa (en grec antic, Νῦσα, ης; en llatí, Nȳsa, ae) és el nom de la nimfa que va tenir cura de Dionís a la cova de la muntanya mítica homònima de Nisa, al costat de les seves germanes Ciseida, Èrato, Èrife, Bròmia i Polímnia.

Nou!!: Grec antic і Nisa (mitologia) · Veure més »

Nisíades

En la mitologia grega, les Nisíades (en grec antic Νυσιάδες Nysiades) eren les nimfes de la Muntanya Nisa que van tenir cura i van criar d'infant al déu Dionís.

Nou!!: Grec antic і Nisíades · Veure més »

Niseu

Niseu (en llatí Nysaeus en grec antic Νυσαῖος "Nisaios") fou el fill de Dionís I el Vell de Siracusa amb la seva dona Aristòmaca, la filla d'Hiparí, segons diu Diodor de Sicília.

Nou!!: Grec antic і Niseu · Veure més »

Nissa (filla de Mitridates)

Nisa o Nissa (en llatí Nysa o Nyssa, en grec antic Νύσα o Νύσσα) era una princesa del Pont, filla de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Grec antic і Nissa (filla de Mitridates) · Veure més »

Nissa (germana de Mitridates)

Nisa o Nissa (en llatí Nysa o Nyssa, en grec antic Νύσα o Νύσσα) era una princesa del Pont, germana de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Grec antic і Nissa (germana de Mitridates) · Veure més »

Nissa I

Nisa I o Nissa I (en llatí Nysa o Nyssa, en grec antic Νύσα o Νύσσα) era una princesa de Capadòcia, a Anatòlia.

Nou!!: Grec antic і Nissa I · Veure més »

Nitre

El nitre o salnitre és la forma mineral del nitrat de potassi, un compost químic de fórmula KNO₃.

Nou!!: Grec antic і Nitre · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Grec antic і Nitrogen · Veure més »

Nivell tròfic

algues i el fitoplàncton del llac són els productors primaris. Agafen nutrients del sòl o de l’aigua i fabriquen els seus propis aliments mitjançant la fotosíntesi, utilitzant l'energia del sol. El nivell tròfic d’un organisme és la posició que ocupa en una xarxa tròfica.

Nou!!: Grec antic і Nivell tròfic · Veure més »

Noli

bótes (probablement de vi) Edició de 1914 del ''Llibre del Consolat de Mar'', editat per Ernest Moliné i Brasés En navegació, noli és el preu acordat pel lloguer total o parcial d'un vaixell.

Nou!!: Grec antic і Noli · Veure més »

Només sé que no sé res

«Només sé que no sé res» (en grec clàssic ἓν οἶδα ὅτι οὐδὲν οἶδα, hèn oîda hóti oudèn oîda; en llatí scio me nihil scire o scio me nescire) és una frase molt coneguda que deriva del fet relatat pel filòsof grec Plató a Sòcrates.

Nou!!: Grec antic і Només sé que no sé res · Veure més »

Nombre dual

En morfologia lingüística el nombre dual (o simplement dual), és una de les possibles formes del nombre gramatical, que expressa la quantitat 2.

Nou!!: Grec antic і Nombre dual · Veure més »

Nomenclatura binomial

En biologia, la nomenclatura binomial és una convenció estandarditzada per anomenar les diferents espècies, el vuitè rang principal emprat en taxonomia.

Nou!!: Grec antic і Nomenclatura binomial · Veure més »

Nomenclatura estel·lar

La nomenclatura estel·lar és competència de la Unió Astronòmica Internacional (UAI), l'autoritat internacional reconeguda per assignar noms a les estrelles i altres objectes astronòmics.

Nou!!: Grec antic і Nomenclatura estel·lar · Veure més »

Nomina sacra

IHS o JHS Cristograma del cristianisme occidental Nòmina sacra, és una locució llatina, plural de nomen sacrum que significa «noms sagrats».

Nou!!: Grec antic і Nomina sacra · Veure més »

Nomofílac

Nomofílac o nomòfilax (plural llatí nomophy̆lăces, plural grec νομοφύλακες eren uns magistrats o persones d'alta autoritat que tenien el deure de controlar que no es proposés res que anés contra la constitució i de que ningú actués contra ella, segons Xenofont i Ciceró. També havien de garantir la custòdia segura de les lleis i dels registres escrits. Tenien doncs l'obligació de mantenir l'ordre establert de les coses i evitar innovadors canvis legislatius precipitats. Es troben oficials d'aquest tipus a Abdera, Milasa, Calcedònia i Corcira, però de vegades prenia un nom diferent, νομοδεῖκται ("nomodeíktai") a Andània i θεσμοφύλακες ("zesmophylaktes") a Elis. A Esparta hi havia cinc nomòfilax i un γραμματοφύλαξ ("grammatophilax") o guardià dels registres, de manera que de vegades es pensa que eren sis.

Nou!!: Grec antic і Nomofílac · Veure més »

Nomoteta

Nomoteta (en grec antic νομοθέτης) era, a l'antiga Grècia un membre d'una comissió atenenca que votava les lleis.

Nou!!: Grec antic і Nomoteta · Veure més »

Nord

El nord o septentrió és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic.

Nou!!: Grec antic і Nord · Veure més »

Noripterus

Noripterus (que significa «ala del llac»; del mongol nuur («llac») i del grec antic πτερόν, pteron («ala»)) és un pterosaure del gènere de pterodactiloïdeus dsungariptèrids de la formació Lianmuqin del Cretaci inferior que habitava a la zona de l'actual conca de Jungària de Xinjiang (Xina).

Nou!!: Grec antic і Noripterus · Veure més »

Norrè

El norrè (o nòrdic antic segons el terme de la germanística avui dia qüestionat)era la llengua germànica parlada pels pobles d’ascendència germànica septentrional (els habitants d'Escandinàvia, Jutlàndia, les illes veïnes i les seves colònies d'ultramar des dels inicis de l'època vikinga fins a l'any 1300 aproximadament).

Nou!!: Grec antic і Norrè · Veure més »

Nosologia

La nosologia (del grec antic νόσος, malaltia, i λογία, col·lecta, recaptació) és la branca de la medicina que tracta de les malalties en general i les classifica des del punt de vista explicatiu.

Nou!!: Grec antic і Nosologia · Veure més »

Nostradamus

Michel de Nostredame, conegut habitualment com a Nostradamus (Sant Romieg de Provença, 14 de desembre de 1503 – Selon de Provença, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat del nom original occità Miquèl de Nòstra Dama, https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0046420.xmlLa llatinització correcta de "Nòstra Dama" o "Nostredame" seria Domina nostra o Nostra domina.

Nou!!: Grec antic і Nostradamus · Veure més »

Notos

Segons la mitologia grega, Notos (en grec antic Νότος), era la personificació del vent del sud i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

Nou!!: Grec antic і Notos · Veure més »

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Nou!!: Grec antic і Nou Testament · Veure més »

Nous

Nous (en grec antic νοῦς, ‘intel·lecte’ o ‘intel·ligència’) és un concepte de la filosofia clàssica que qualifica la facultat necessària de la ment humana per a comprendre la realitat.

Nou!!: Grec antic і Nous · Veure més »

Novellae

Novellae (en grec:, en llatí) són un conjunt de lleis, algunes escrites en llatí i altres en grec, que constitueixen un dels quatre grups del Corpus Juris Civilis que són: la Digesta, les Institutiones, el Codex Constitutionum i les Novellae.

Nou!!: Grec antic і Novellae · Veure més »

Numídia

Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.

Nou!!: Grec antic і Numídia · Veure més »

Numeni (escriptor)

Numeni, en llatí Numenius, en grec antic, fou un escriptor de temes mèdics romà, esmentat per Appuleu Cels i per Aeci, que li dona per error el nom de Numius.

Nou!!: Grec antic і Numeni (escriptor) · Veure més »

Numeri Fabi Píctor

Numeri Fabi Píctor (en Numeri Fabius Pictor) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Grec antic і Numeri Fabi Píctor · Veure més »

Numic

Numic o Numici (en llatí Numicus o Numicius, en grec Νουμικίος) era un riu de l'antic Laci que desembocava al mar Tirrè entre les ciutats de Lavínium i Ardea, segons Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Numic · Veure més »

Numisià

Numisià (en llatí Numisianus, en grec antic, però la forma més freqüent és la primera) va ser un destacat metge de Corint al que va anar a escoltar Galè, expressament, al tomb de l'any 150 aC.

Nou!!: Grec antic і Numisià · Veure més »

Nycticebus

Nycticebus és un gènere de primats pertanyent al subordre dels estrepsirrins.

Nou!!: Grec antic і Nycticebus · Veure més »

Nyu

Els nyus (Connochaetes) són un gènere d'antílops.

Nou!!: Grec antic і Nyu · Veure més »

Oasi

Oasi a Líbia. Un oasi és una àrea de vegetació isolada en un desert, que normalment circumda una font d'aigua subterrània que pot emergir o no a la superfície.

Nou!!: Grec antic і Oasi · Veure més »

Obrimos

Obrimos (en llatí Obrimus, en grec antic), o també Ombrimos (Ombrimus) fou un retòric grec, nascut probablement en algun lloc de l'Àsia.

Nou!!: Grec antic і Obrimos · Veure més »

Obulensis

Els obulensis (en llatí Obulensii i en grec antic Ὄβουλήνσιοι) eren un poble que vivia a la Mèsia Inferior, a la part sud de la desembocadura del riu Danubi, segons diu Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Obulensis · Veure més »

Ocèan

En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.

Nou!!: Grec antic і Ocèan · Veure més »

Ocípete

Ocípete (en grec antic Ωκυπέτη "que vola ràpid") va ser, segons la mitologia grega, una de les harpies, les filles de Taumant, un déu marí fill de Pontos, i de l'oceànide Electra.

Nou!!: Grec antic і Ocípete · Veure més »

Ocírroe

Ocírroe i Zeus Segons la mitologia grega, Ocírroe (en grec antic Ὠκυρρόη, "corrent ràpida"), va ser una endevina, filla de Quiró i de la nimfa Cariclo.

Nou!!: Grec antic і Ocírroe · Veure més »

Ocírroe (filla d'Oceà)

Ocírroe (en grec antic Ὠκυρόη), va ser segons la mitologia grega, una oceànide, filla d'Oceà i Tetis.

Nou!!: Grec antic і Ocírroe (filla d'Oceà) · Veure més »

Oceà

Un oceà o, en alguerès, ocèan (del grec Ωκεανός, Okeanós, el nom del déu mitològic Ocèan/Oceà) és una gran massa d'aigua salada que, completament, cobreix prop del 71% de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres quadrats).

Nou!!: Grec antic і Oceà · Veure més »

Ocel Lucà

Ocel Lucà (en llatí Ocellus Lucanus, en grec Οκελλος Λευκανός) va ser un filòsof pitagòric romà, natural de la Lucània, que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Ocel Lucà · Veure més »

Ocelum

Ocelum (en grec antic Ὤκελον segons Estrabó) era una ciutat de la Gàl·lia Transpadana, que menciona Juli Cèsar i diu que era l'última ciutat d'aquesta província ("citerioris provinciae extremum"), i allà va haver de lluitar amb tribus gal·les independents, els els ceutrons, graiòcels i caturiges que ocupaven els passos dels Alps.

Nou!!: Grec antic і Ocelum · Veure més »

Ocil

Ocel o Ocil (en llatí Ocellus o Ocyllus, en grec antic Ὦκελλος, Ὦκυλλος) fou un ambaixador espartà.

Nou!!: Grec antic і Ocil · Veure més »

Ocimè

Ocimè o ocimé és un grup d'hidrocarburs isomèrics format pel α-cis-ocimè i els estereoisòmers β-cis-ocimè i el β-trans-ocimè.

Nou!!: Grec antic і Ocimè · Veure més »

Ocne

Ocne (en grec antic Ὄκνος, Ocnos), va ser, segons la mitologia grega, un personatge simbòlic que es representava, a l'Hades, trenant una corda amb joncs, que una burra s'anava menjant.

Nou!!: Grec antic і Ocne · Veure més »

Octavio Acquaviva

nom abreujat de Ottavio Acquaviva d'Aragó, va ser un cardenal i arquebisbe italià.

Nou!!: Grec antic і Octavio Acquaviva · Veure més »

Octàedre

Octàedre regular Octàedre no regular (cúpula triangular) Un octàedre o octaedre (ambdues variants són acceptades); del llatí octaedros, i del grec oktáedros) és un poliedre compost de vuit cares, sis vèrtexs i dotze arestes. Un octàedre regular és un sòlid platònic compost de vuit cares, cada una de les quals és un triangle equilàter quatre de les quals es troben en cada vèrtex. L'octàedre regular és una classe especial d'antiprisma triangular i de bipiràmide quadrada.

Nou!!: Grec antic і Octàedre · Veure més »

Oda a Afrodita

LHimne en honor d'Afrodita, també anomenat Invocació a Afrodita o Oda a Afrodita, és el poema millor conservat de la poetessa lírica grega Safo de Lesbos.

Nou!!: Grec antic і Oda a Afrodita · Veure més »

Odi (mitologia)

Odi (en grec antic Ὀδίος o Ὀδίον) va ser un aliat de Príam a la Guerra de Troia, cap dels halizons juntament amb el seu germà Epístrof.

Nou!!: Grec antic і Odi (mitologia) · Veure més »

Odigitriaïta

Lodigitriaïta és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Odigitriaïta · Veure més »

Odontocets

Els odontocets (Odontoceti, del grec odontos, 'dent', i ketos; 'monstre marí') són un ordre de cetacis que es diferencien dels misticets per tenir dentadura, un sol orifici nasal, un crani asimètric i un front voluminós a causa de la presència de l'òrgan utilitzat en l'ecolocalització.

Nou!!: Grec antic і Odontocets · Veure més »

Odontoestomatologia

Lodontoestomatologia és l'estudi de la boca i de les dents.

Nou!!: Grec antic і Odontoestomatologia · Veure més »

Oebares (militar)

Oebares (en grec antic Οἰβάρης) era un oficial persa de Cir II el Gran.

Nou!!: Grec antic і Oebares (militar) · Veure més »

Oebares (sàtrapa)

Oebares (en grec antic Οἰβάρης) era un sàtrapa persa de la Frígia Hel·lespòntica.

Nou!!: Grec antic і Oebares (sàtrapa) · Veure més »

Oebares (servidor)

Oebares (en grec antic Οἰβάρης) era un servidor de Darios I el Gran.

Nou!!: Grec antic і Oebares (servidor) · Veure més »

Ofanto

LOfanto és un riu del sud d'Itàlia.

Nou!!: Grec antic і Ofanto · Veure més »

Ofíon

Ofíon (en grec antic Όφίων "la serp"), va ser, segons la mitologia grega, un tità que governà el món amb la seva parella femenina Eurínome, filla d'Oceà.

Nou!!: Grec antic і Ofíon · Veure més »

Ofel·les

Ofel·las o Ofel·les (en llatí Ophellas, en grec antic ̓Οφέλλας) era un macedoni governant de Cirene del 322 aC al 308 aC.

Nou!!: Grec antic і Ofel·les · Veure més »

Ofelió (escultor)

Ofelió (en llatí Ophelion, en grec antic, fill d'Aristònides, fou un escultor grec d'època desconeguda. Només és conegut perquè va fer una estàtua de Sext Pompeu que actualment es troba al Museu del Louvre, signada amb el seu nom.

Nou!!: Grec antic і Ofelió (escultor) · Veure més »

Ofelió (pintor)

Ofelió (en llatí Ophelion, en grec antic) fou un pintor grec d'època desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Ofelió (pintor) · Veure més »

Ofiògenes

Els ofiògenes (Ὀφιογενεῖς) van ser una família grega originària de Pàrion, a Mísia, per bé que Plini els situa a l'illa de Xipre.

Nou!!: Grec antic і Ofiògenes · Veure més »

Ofidiofòbia

L'ofidiofòbia és el temor patològic a les serps.

Nou!!: Grec antic і Ofidiofòbia · Veure més »

Ofili

Ofili (en llatí Ofilius en grec ο Όφίλλιος) va ser un jurista romà mencionat per Sext Pomponi amb el nom de Gai Aule Ofili, però almenys el praenomen Gai sembla un error del copista.

Nou!!: Grec antic і Ofili · Veure més »

Ofiocistoïdeus

Els ofiocistoïdeus (Ophiocistoidea, gr. ophis, "serp" i kystos, "caixa") són una classe d'equinoderms del subembrancament Echinozoa coneguts només pels seus fòssils.

Nou!!: Grec antic і Ofiocistoïdeus · Veure més »

Ofiolita

Estructura simplificada d'un complex ofiolític:1. Cambra axial de magma2. Sediments pelàgicds3. Basalt ''pillow'' (textura de coixí)4. Dics basàltics laminats5. Gabre intrusiu bandat6. Acumulació de dunita/peridotita Seqüència estratigràfica idealitzada d'una peridotita Una ofiolita és una porció d'escorça oceànica i el mantell superior subjacent que s'ha aixecat i exposat sobre el nivell del mar.

Nou!!: Grec antic і Ofiolita · Veure més »

Ofioneu

Ofioneu (en grec antic Οφιονεύς) va ser un endeví grec que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Ofioneu · Veure més »

Oileu

Segons la mitologia grega, Oileu (en grec antic Ὂιλεύς) va ser un rei de la ciutat d'Opunt, fill d'Hodèdoc i de Laònome.

Nou!!: Grec antic і Oileu · Veure més »

Olímpia

Olímpia (en llatí Olympia, en grec antic Ολυμπία) era un temple i un bosc sagrat (anomenat altis) dedicats al déu Zeus (Zeus Olímpic), a poca distància de Pisa, a l'Èlide.

Nou!!: Grec antic і Olímpia · Veure més »

Olbasa

Olbasa (en grec antic Ὄλβασα) era una ciutat de la Cilicia Aspera i després va formar part d'Isàuria.

Nou!!: Grec antic і Olbasa · Veure més »

Olbiades

Olbiades (en grec antic) fou un pintor grec, autor d'una notable pintura situada en un lloc preferent de la casa del senat del Cinc-cents al Ceràmic d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Olbiades · Veure més »

Olibri

Anici Olibri (en llatí:, en grec) fou un dels emperadors romans d'Occident de l'any 472.

Nou!!: Grec antic і Olibri · Veure més »

Oligarquia

Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).

Nou!!: Grec antic і Oligarquia · Veure més »

Oligocè

LOligocè és l'època geològica que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Oligocè · Veure més »

Olimp (escultor)

Olimp (en llatí Olympus, en grec antic) fou un escultor grec la ciutat del qual es desconeix.

Nou!!: Grec antic і Olimp (escultor) · Veure més »

Olimp (Mísia)

Olimp (en grec antic Ὄλυμπος) era el nom d'unes muntanyes de Mísia que s'estenien fins al riu Sangari i separaven Frígia de Bitínia.

Nou!!: Grec antic і Olimp (Mísia) · Veure més »

Olimp (metge)

Olimp (en llatí Olympus, en grec antic) era un metge grec.

Nou!!: Grec antic і Olimp (metge) · Veure més »

Olimp de Frígia

Olimp de Frígia (en llatí Olympus, en grec antic) fou un músic històric grec que potser pertanyia a una família de músics, ja que era un suposat descendent del mític Olimp el Vell.

Nou!!: Grec antic і Olimp de Frígia · Veure més »

Olimpia Fulvia Morata

Olimpia Fulvia Morata (Ferrara, 1526 – Heidelberg, 26 d'octubre de 1555) fou una humanista italiana protestant que va escriure nombroses obres relacionades amb la religió i el pensament.

Nou!!: Grec antic і Olimpia Fulvia Morata · Veure més »

Olimpió

Olimpió (en llatí Olympion, en grec antic ̓Ολυμπίων) fou un polític il·liri del segle II aC.

Nou!!: Grec antic і Olimpió · Veure més »

Olinta

Olinta (d'origen grec el significat del qual és figa Immadura) és un nom de pila usat a Itàlia i en països de parla portuguesa.

Nou!!: Grec antic і Olinta · Veure més »

Olizó

Olizó (en grec antic Ὀλιζών) era una antiga ciutat i polis de Magnèsia, a Tessàlia.

Nou!!: Grec antic і Olizó · Veure més »

Oloòsson

Oloòsson (en grec antic Ὀλοοσσών) era una ciutat de Perrèbia, a Tessàlia, que menciona Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Oloòsson · Veure més »

Olofernes (príncep)

Olofernes o Orofernes (en llatí Olophernes o Orophernes, en grec antic ̓Ολοφερνης, ̓Οποφέρνης, ̓Οπ̓π̔οφέρνης) era un príncep de Capadòcia, fill del rei Ariamnes I i germà del rei Ariarates I, el primer rei independent de Capadòcia i pare del rei Ariaramnes I. Molt apreciat pel seu germà Ariarates I, el va nomenar pels més importants llocs del regne.

Nou!!: Grec antic і Olofernes (príncep) · Veure més »

Oltac

Oltac (en llatí Olthacus, en grec antic) era un cap de la tribu escita dels dandars que va servir com a general a l'exèrcit de Mitridates VI Eupator i va gaudir del favor d'aquest rei.

Nou!!: Grec antic і Oltac · Veure més »

Omfalió

Omfalió (en llatí Omphalion, en grec antic) fou un pintor que originalment era l'esclau i després llibert i deixeble de Nícies, el fill de Nicomedes.

Nou!!: Grec antic і Omfalió · Veure més »

Omies

Omies (en llatí Omias, en grec antic Ωμίας "Omías") fou un polític espartà, cap dels deu comissionats enviats a Filip V de Macedònia quan aquesta era a Tegea l'any 220 aC, per donar garanties de la fidelitat del país després que un tumult a Esparta havia provocat l'assassinat de l'èfor Adimant i altres membres del partit favorable als macedonis, ja que la culpa de la rebel·lió va ser atribuïda pels comissionats al mateix Adimant.

Nou!!: Grec antic і Omies · Veure més »

Onagràcies

Flors de la fúcsia. ''Ludwigia peruviana'' Les onagràcies (Onagraceae), són una família de plantes amb flors de l'ordre de les mirtals.

Nou!!: Grec antic і Onagràcies · Veure més »

Onasimedes

Onasimedes (en llatí Onasimedes, en grec antic) fou un escultor grec.

Nou!!: Grec antic і Onasimedes · Veure més »

Onàs

Onàs (en llatí Onasus, en grec antic) fou un escriptor grec.

Nou!!: Grec antic і Onàs · Veure més »

Onòmast

Onòmast (en llatí Onomastus, en grec antic ̓Ονόμαστος "Onómastos") fou un militar macedoni al servei confidencial de Filip V de Macedònia, que el va nomenar governador de la costa de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Onòmast · Veure més »

Onòmast d'Esmirna

Onòmast (en grec antic Ὀνόμαστος) va ser un atleta de l'antiga Grècia nascut a Esmirna que va guanyar en la competició de pugilat a la 23a Olimpíada, l'any 688 aC, quan es va introduir aquest esport als Jocs Olímpics.

Nou!!: Grec antic і Onòmast d'Esmirna · Veure més »

Onestes

Onestes o Onestos (en llatí Onestes o Onestus, en grec va ser un poeta grec. Alguns epigrames d'aquest poeta es troben a lAntologia grega. Probablement van existir dos poetes amb el mateix nom però no hi ha prou informació per determinar-ho ni per establir fets de les seves vides o època. Els epigrames parlen del vi, de la música i de l'amor.

Nou!!: Grec antic і Onestes · Veure més »

Onet

Onet (en llatí Onaethus, en grec antic) fou un escultor grec.

Nou!!: Grec antic і Onet · Veure més »

Onicòfors

Els onicòfors (Onycophora, gr. 'portadors d'urpes') constitueixen un embrancament d'animals terrestres d'aspecte envellutat, semblants a les erugues, l'existència dels quals està registrada des del Cambrià.

Nou!!: Grec antic і Onicòfors · Veure més »

Onil

Onil és una població del País Valencià situat a la comarca de l'Alcoià, concretament a la subcomarca de la Foia de Castalla.

Nou!!: Grec antic і Onil · Veure més »

Onomacles

Onomacles (en llatí Onomacles, en grec antic) fou un comandant atenenc que va dirigir, juntament amb Frínic i Escirònides, als atenenc i argius en contra de Milet l'any 412 aC, ciutat que tenia el suport del general espartà Calcideu i del sàtrapa persa Tissafernes.

Nou!!: Grec antic і Onomacles · Veure més »

Onomàcrit

Onomàcrit (en grec antic Onomácritos) va ser un poeta i crestòmata grec nascut a Atenes, que va viure al, i va ser autor de la més antiga poesia religiosa grega conservada.

Nou!!: Grec antic і Onomàcrit · Veure més »

Ontologia

Lontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.

Nou!!: Grec antic і Ontologia · Veure més »

Opera Nazionale Balilla

LOpera nazionale Balilla per l'assistenza e per l'educazione fisica e morale della gioventù (més coneguda com Opera nazionale Balilla, ONB) (en català, Obra nacional Balilla per a l'assistència i l'educació física i moral dels joves) va ser una organització juvenil italiana vigent entre 1926 i 1937, any en què va ser integrada dins de la Gioventù Italiana del Littorio (GIL), secció juvenil del Partit Nacional Feixista.

Nou!!: Grec antic і Opera Nazionale Balilla · Veure més »

Opercle (botànica)

Opercle vermell d′''Eucalyptus erythrocorys'' En botànica, un opercle o també caliptra (del grec antic καλύπτρα) és una estructura semblant a un casquet en algunes plantes amb flors, molses i fongs.

Nou!!: Grec antic і Opercle (botànica) · Veure més »

Opis

Opis (en accadi Upî o Upija, en grec antic Ὦπις) va ser una ciutat de Mesopotàmia (Babilònia) esmentada per Heròdot que diu que era a la vora del Tigris.

Nou!!: Grec antic і Opis · Veure més »

Orèades

Representació pictòrica d'unes orèades, segle XIX Les orèades (en grec antic Ὀρεάδες), orestíades o orodemníades van ésser nimfes que protegeixen les muntanyes, d'acord amb la mitologia grega, i acompanyaven Àrtemis (o Diana).

Nou!!: Grec antic і Orèades · Veure més »

Oròpia

Oròpia (en grec antic ἡ Ὠρωπία) era un districte de frontera entre l'Àtica i la terra de Tanagra, que en principi pertanyia a Beòcia i després va passar a mans dels atenencs.

Nou!!: Grec antic і Oròpia · Veure més »

Oròspeda

Oròspeda (en llatí Orospeda, en grec antic Ὀρόσπεδα, que Claudi Ptolemeu anomena Ortospeda Ὠρτόσπεδα) va ser una serralada muntanyosa d'Hispània Tarraconense que correspon a la moderna Sierra del Mundo fins a la Serra de Ronda.

Nou!!: Grec antic і Oròspeda · Veure més »

Orbici

Orbici (en llatí Orbicius, en grec) fou un escriptor romà d'Orient del.

Nou!!: Grec antic і Orbici · Veure més »

Orcistus

Orcistus (llatí Orcistus, grec antic Ὀρκιστός/Orkistós) fou una ciutat del nord-est de Frígia prop del límit amb Galàcia.

Nou!!: Grec antic і Orcistus · Veure més »

Oresquis

Oresquis (en llatí orescii, en grec antic Ὀρρήσκιοι "orreskioi") van ser un poble de Macedònia o de Tràcia conegut només per les seves monedes.

Nou!!: Grec antic і Oresquis · Veure més »

Orestíon

Orestíon (en grec Ὀρέσθειον) o Orestàsion (en grec Ὀρεσθάσιον) era una ciutat d'Arcàdia situada a la dreta de la via que anava de Megalòpolis a Pal·làntion i Tègea.

Nou!!: Grec antic і Orestíon · Veure més »

Orestes (metge)

Orestes (en grec antic Ορέστης) fou un metge grec cristià de Tiana a Capadòcia, anomenat també Arestes, que va patir martiri en l'anomenada persecució de Dioclecià l'any 303 o 304.

Nou!!: Grec antic і Orestes (metge) · Veure més »

Orestes (poble)

Orestes (en llatí orestae, en grec antic Ὀρέσται "orestai") van ser un poble probablement epirota que menciona Tucídides.

Nou!!: Grec antic і Orestes (poble) · Veure més »

Orestes (prefecte)

Orestes (en llatí Orestes, en grec antic Όρέστης) va ser prefecte de la diòcesi d'Egipte durant el desè consolat de Flavi Honori i durant el període en què Ciril d'Alexandria era el Patriarca d'Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Orestes (prefecte) · Veure més »

Orestes de Macedònia

Orestes de Macedònia (en grec antic Ὀρέστης ὁ Μακεδών) fou rei de Macedònia, fill i successor d'Arquelau I que havia mort assassinat.

Nou!!: Grec antic і Orestes de Macedònia · Veure més »

Orestis

El Pindos Orestis o Orèstias (en llatí Orestis, en grec antic Ὀρεστίς o Ὀρεστίας) era el nom d'un districte de Macedònia habitat pels orestes.

Nou!!: Grec antic і Orestis · Veure més »

Oretans

Els oretans (en llatí Oretani, en grec antic Ὠρητανοί) eren un poble iber del sud d'Hispània que vivien a l'est de la Bètica fins a Cartago Nova i al nord fins més enllà del riu Anas (actual Guadiana).

Nou!!: Grec antic і Oretans · Veure més »

Oretes

Oretes (en grec antic ̓Οροίτης) era un notable persa nomenat circa l'any 540 aC com a sàtrapa de Lídia per Cir II el gran de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Oretes · Veure més »

Orfisme

Orfeu toca la lira entre els tracis Lorfisme (en grec antic Ὀρφικά 'orfiká') va ser un moviment religiós mistèric de l'antiga Grècia, que es remunta almenys al o. La seva fundació es va atribuir al mític poeta i músic Orfeu (fill de la musa Cal·líope), que en els seus himnes (Himnes òrfics) narra el nucli mític de la creença.

Nou!!: Grec antic і Orfisme · Veure més »

Organisme

μm. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micorriza ericoid Un organisme (sovint anomenat ésser viu) és, en biologia, un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa.

Nou!!: Grec antic і Organisme · Veure més »

Organització Internacional per a l'Estandardització

L'Organització Internacional per a l'Estandardització (International Organization for Standardization en anglès, coneguda com a ISO pel prefix grec que significa igual) és una organització no governamental que es compon per diferents representants d'organismes de normalització de més de 150 països.

Nou!!: Grec antic і Organització Internacional per a l'Estandardització · Veure més »

Orió (mitologia)

Orió (en grec antic: Ὠρίων ó Ωαρίων) era un gegant de la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Orió (mitologia) · Veure més »

Orió d'Alexandria

Orió, en llatí Orion, en grec antic, fou el nom d'un gramàtic grec esmentat pel Suides que diu que havia nascut a Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Orió d'Alexandria · Veure més »

Orió de Tebes

Orió, en llatí Orion, en grec antic Ὠρίων, fou el nom d'un escriptor grec mencionat per Suides.

Nou!!: Grec antic і Orió de Tebes · Veure més »

Origen dels etruscs

Un mapa que mostra l'extensió d'Etrúria i la civilització etrusca. El mapa inclou les 12 ciutats de la lliga etrusca i les ciutats etrusques més notables. Hi ha dues hipòtesis principals respecte als orígens de la civilització etrusca en la primera Edat del ferro: desenvolupament autòcton in situ fora de la cultura de Villanova, o colonització d'Itàlia des del Pròxim Orient.

Nou!!: Grec antic і Origen dels etruscs · Veure més »

Orites

Orites (grec oreitai, llatí Oritae) foren un poble de la costa de Gedròsia que va trobar Alexandre el Gran al seu retorn des de l'Índia cap a Pèrsia el 326 aC.

Nou!!: Grec antic і Orites · Veure més »

Oritia (nereida)

Oritia (en grec antic Ὠρείθυια) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Oritia (nereida) · Veure més »

Ormènion

Ormènion (en llatí Ormenium, en grec antic Ὀρμένιον) era una ciutat de Tessàlia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada, juntament amb la Font Hiperea i Astèrion, i diu que pertanyien a Eurípil.

Nou!!: Grec antic і Ormènion · Veure més »

Ornitorrinc

Lornitorrinc (Ornithorhynchus anatinus) és un mamífer semiaquàtic ovípar endèmic de l'est d'Austràlia, incloent-hi l'illa de Tasmània.

Nou!!: Grec antic і Ornitorrinc · Veure més »

Ornodopantes

Ornodopantes (en llatí Ornodopantes, en grec antic Ορνοδοπάντης) va ser un sàtrapa o governador part.

Nou!!: Grec antic і Ornodopantes · Veure més »

Orodes d'Aghuània

Orodes d'Aghuània, (en grec antic Ὀρώδης) va ser un rei dels aghuans o albanesos del Caucas.

Nou!!: Grec antic і Orodes d'Aghuània · Veure més »

Orofernes

Orofernes, també Olofernes i Holofernes (en llatí Olophernes o Orophernes, en grec antic ̓Ολοφερνης, ̓Οροφέρνης, ̓Ορροφέρνης) va ser rei usurpador de Capadòcia de l'any 158 aC al 157 aC.

Nou!!: Grec antic і Orofernes · Veure més »

Orontes IV

Orontes IV (en grec antic Ορόντης 'Oróntes') va ser sàtrapa o rei d'Armènia segurament del 212 aC al 200 aC.

Nou!!: Grec antic і Orontes IV · Veure més »

Orontobates de Mèdia

Orontobates (en grec antic Οροντοβάτης) era un noble mede a qui Antígon el Borni va nomenar sàtrapa de Mèdia.

Nou!!: Grec antic і Orontobates de Mèdia · Veure més »

Oropos

Oropos (en llatí Oropus, en grec antic Ὠρωπός) era una ciutat a la frontera entre Beòcia i l'Àtica, capital del districte d'Oròpia (Ὠρωπία).

Nou!!: Grec antic і Oropos · Veure més »

Orsabaris

Orsabaris (en grec antic Ορσάβαρις) va ser filla de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Grec antic і Orsabaris · Veure més »

Ortòsia

Ortòsia (en llatí Orthosia, en grec antic Ὀρθωσία) era una ciutat de Síria a l'antic territori de Fenícia, que esmenten Estrabó i Claudi Ptolemeu, propera al riu Eleutheros, entre Simira i Trípoli.

Nou!!: Grec antic і Ortòsia · Veure més »

Orte (Grècia)

Orte (en grec antic Ὄρθη) era una antiga ciutat de Perrèbia a Tessàlia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on formava part dels territoris governats per Polipetes.

Nou!!: Grec antic і Orte (Grècia) · Veure més »

Ortiagó

Ortiagó (en grec antic, Ortiágon) era un dels tres tetrarques que governaven a la regió de Galàcia quan aquest país va ser envaït pels romans sota el comandament de Gneu Manli Vulsó l'any 189 aC.

Nou!!: Grec antic і Ortiagó · Veure més »

Ortocèfal

Ortocèfál (del grec orthós, recte, i kephalé, cap) és quan els índexs vertico-transversal i vertico-longitudinal d'un crani, són de 92 a 98 i de 72 a 74,9 o 75, respectivament.

Nou!!: Grec antic і Ortocèfal · Veure més »

Ortocèrides

Els ortocèrides (Orthocerida, gr. "banya recta") són un ordre extint de mol·luscs cefalòpodes que foren molt abundants en els mars del Paleozoic.

Nou!!: Grec antic і Ortocèrides · Veure més »

Ortodòxia

Lortodòxia (del grec antic ὀρθός - Orthos, 'correcte' - i δόξα - doxa, literalment 'opinió recta i veritable') és la doctrina o ideologia que és sostinguda i defensada per la major part d'una societat, especialment en el terreny religiós, en contraposició a l'heterodòxia, o doctrina sostinguda per un grup menor o grups menors que no comparteixen aquesta doctrina o es mostren dissidents d'aquesta.

Nou!!: Grec antic і Ortodòxia · Veure més »

Ortogneiss

milonititzat. Un ortogneis és una roca metamòrfica d'origen magmàtic.

Nou!!: Grec antic і Ortogneiss · Veure més »

Ortogonal

En matemàtiques, el terme ortogonal, és una generalització del concepte geomètric perpendicular.

Nou!!: Grec antic і Ortogonal · Veure més »

Ortografia

L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.

Nou!!: Grec antic і Ortografia · Veure més »

Ortonèctids

Els ortonèctids (Orthonectida, gr. 'que nada recte') constitueixen un embrancament petit i mal conegut de paràsits d'animals marins (mol·luscs i equinoderms entre altres), que es troben entre els organismes multicel·lulars més simples.

Nou!!: Grec antic і Ortonèctids · Veure més »

Ortopèdia (especialitat mèdica)

Treball de cirurgia ortopèdica Amb raigs X L'ortopèdia (grec: ὀρθός, ortho, "redreçar" o "alinear") és una especialitat mèdica dedicada a corregir o evitar les deformitats o traumes del sistema musculo-esquelètic del cos humà, per mitjà de cirurgia (cirurgia ortopèdica), aparells (anomenats ortesis) o exercicis corporals.

Nou!!: Grec antic і Ortopèdia (especialitat mèdica) · Veure més »

Ortros

Segons la mitologia grega, Ortros o Ortre (grec antic Ὄρθρος, Ὄρθος, llatí Orthrus, Orthus) va ser un gos fill de Tifó i d'Equidna, germà de Cèrber, i pare, amb Quimera, de l'esfinx i del lleó de Nèmea.

Nou!!: Grec antic і Ortros · Veure més »

Oscofòria

Oscofòria (en grec ὀσχοφόρια o ὠσχοφόρια) era un antic festival àtic, una festa de la verema que es feia en honor de Dionís i d'Atena, els que donaven el vi i l'oli, i al mateix temps honorava a Teseu i a Ariadna, segons Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Oscofòria · Veure més »

Oscs

sículs Els oscs (en llatí, osci o opici, en grec Ὀπικοί, opikoi) van ser una nació de la Itàlia central que va dominar bona part de la península.

Nou!!: Grec antic і Oscs · Veure més »

Oseriats

Oseriats (en llatí Oseriates, en grec antic ᾿οσερίατες) eren un poble il·liri de Pannònia que vivia a la vora del riu Dravus (Drava).

Nou!!: Grec antic і Oseriats · Veure més »

Osmeriformes

Els osmeriformes (Osmeriformes) són un ordre de peixos de la classe dels actinopterigis.

Nou!!: Grec antic і Osmeriformes · Veure més »

Ossa de Bisàltia

Ossa (en llatí Ossa, en grec antic Ὄσσα) era una ciutat dels bisaltes, una de les principals d'aquest poble abans de l'annexió de Bisàltia a Macedònia ja que posseïa una moneda pròpia.

Nou!!: Grec antic і Ossa de Bisàltia · Veure més »

Ostanes

Ostanes (en grec Ὀστάνης), o també Hostanes va ser un sacerdot, teòleg i mag persa que va acompanyar al rei Xerxes en la campanya contra els grecs a la segona guerra mèdica.

Nou!!: Grec antic і Ostanes · Veure més »

Osteoglossiformes

Els osteoglossiformes (Osteoglossiformes, gr. llengua amb ossos), són un ordre relativament primitiu dels peixos amb teleostis que conté dos subordres, Notopteroidei i Osteoglossoidei.

Nou!!: Grec antic і Osteoglossiformes · Veure més »

Osteopatia

L'osteopatia o medicina osteopàtica és una pseudociència desenvolupada per Andrew Taylor Still (EUA, 1828-1917) basada en la teoria que totes les malalties són causades per una pèrdua de la integritat estructural.

Nou!!: Grec antic і Osteopatia · Veure més »

Osteospermum

Osteospermum és un gènere que pertany a la tribu Calenduleae de la família Asteraceae.

Nou!!: Grec antic і Osteospermum · Veure més »

Oswald Spengler

Oswald Arnold Gottfried Spengler (Blankenburg am Harz, Saxònia-Anhalt, 1880 - Múnic, 1936) fou un historiador i filòsof alemany.

Nou!!: Grec antic і Oswald Spengler · Veure més »

Otanes (general)

Otanes (en grec antic ̓Οτάνης) fill de Sisamnines, fou un noble persa.

Nou!!: Grec antic і Otanes (general) · Veure més »

Otanes (noble)

Otanes (en llatí Otanes, en grec antic ̓Οτάνης) fill de Farnaspes, fou un noble persa molt ric.

Nou!!: Grec antic і Otanes (noble) · Veure més »

Otorrinolaringologia

Otorrinolaringologia L'otorrinolaringologia és l'especialitat mèdica que estudia i treballa sobre l'orella, el nas i la gola.

Nou!!: Grec antic і Otorrinolaringologia · Veure més »

Otrera

Otrera (en grec antic Ὀτρηρή ràpida, àgil) va ser, segons la mitologia grega, una reina de les amazones.

Nou!!: Grec antic і Otrera · Veure més »

Oxatres (germà d'Artaxerxes II)

Oxatres (en llatí Oxathres, en grec antic Οξαρτης) fou un príncep aquemènida, germà petit d'Artaxerxes II de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Oxatres (germà d'Artaxerxes II) · Veure més »

Oxatres (germà de Darios III)

Oxatres (en llatí Oxathres, en grec antic Οξαρτης) fou un príncep persa, germà de Darios III de Pèrsia Codomà, l'últim rei aquemènida de l'Imperi Persa.

Nou!!: Grec antic і Oxatres (germà de Darios III) · Veure més »

Oxatres d'Heraclea

Oxatres (en llatí Oxathres, en grec antic Οξάθρης) o Oxiatres (Oxyathres, Οξυάθρης) fou fill del tirà Dionís d'Heraclea del Pont i de la princesa Amastris, filla d'Oxatres, germà de Darios III de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Oxatres d'Heraclea · Veure més »

Oxatres de Paretacene

Oxatres (en llatí Oxathres, en grec antic Οξατρης) fou un noble persa, fill d'Abulites el sàtrapa de Susiana sota Darios III de Pèrsia; com a fill del sàtrapa va dirigir el contingent de Susiana que va lluitar pel rei a la batalla d'Arbela l'any 331 aC.

Nou!!: Grec antic і Oxatres de Paretacene · Veure més »

Oxímoron

L'oxímoron és un procediment gramatical i una figura retòrica que consisteix en la juxtaposició de dos conceptes que tenen significats contradictoris per conferir un caràcter inesperat a l'expressió d'una idea.

Nou!!: Grec antic і Oxímoron · Veure més »

Oxia Palus

Oxia Palus (grec antic: Ὠξειανὴ λίμνη, Oxiane Limne) fou un llac format per dos rius: lAraxates (Iaxartes) i el Dymas.

Nou!!: Grec antic і Oxia Palus · Veure més »

Oxibis

Els oxibis (en llatí Oxybii, en grec antic Ὀξύβιοι) eren un poble lígur, que vivia a la costa de la Gàl·lia Narbonense, sense que es pugui precisar exactament.

Nou!!: Grec antic і Oxibis · Veure més »

Oxicefàlia

L'oxicefàlia, també anomenada de vegades acrocefàlia (del grec akros, alt, i kephalé, cap) o hipsocefàlia (del grec hypsos, alt, i kephalé, cap), és una anomalia congènita del crani, en la qual la part superior del cap assumeix una forma cònica o punxeguda.

Nou!!: Grec antic і Oxicefàlia · Veure més »

Oxigen

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.

Nou!!: Grec antic і Oxigen · Veure més »

Oxintes

Oxintes (en llatí Oxyntas, en grec antic Οξύντας) va ser un príncep de Numídia, fill de Jugurta.

Nou!!: Grec antic і Oxintes · Veure més »

Oxintes (rei d'Atenes)

Oxintes (en grec antic Οξύντης), va ser el tretzè rei mític d'Atenes, fill de Demofont i Fil·lis, i per tant net de Teseu.

Nou!!: Grec antic і Oxintes (rei d'Atenes) · Veure més »

Oxymormyrus

Oxymormyrus (del grec oxys, afilat; mormyros, peix) és un gènere de peix elefant africà de la família mormyridae, descrit per primera vegada en 1874 per Pieter Bleeker per a l'espècie oxymormyrus zanclirostris, que Albert Günther classifica com el seu tipus. En 1898, Boulenger la va annexar al gènere Mormyrops, mentre que alguns autors investigadors, en virtut de l'escassa evidència monofílica, la consideren com a part de la sinonímia dels Mormyrops, en contradicció amb l'evidència molecular.

Nou!!: Grec antic і Oxymormyrus · Veure més »

Oxyopes

Oxyopes és un gènere d'aranyes araneomorfes de la família dels oxiòpids (Oxyopidae).

Nou!!: Grec antic і Oxyopes · Veure més »

Pacòmetre

Detector Diogenes_TIR Un pacòmetre, mesurador de recobriment o pachòmetre a l'argot d'enginyeria civil (derivat de pachometer, del grec antic παχος pachos, 'gruix', i μέτρον metron, 'mesura'), o paquímetre emprat en oftalmologia (derivat de pachymeter, del grec antic παχύς pachys, 'gruixut', i μέτρον metron, 'mesura'), és un dispositiu utilitzat per determinar el gruix d'un vidre, d'un paper, o d'una estructura de formigó armat.

Nou!!: Grec antic і Pacòmetre · Veure més »

Pacci Antíoc

Pacci o Pacci Antíoc (en llatí Paccius Antiochus, en grec antic) era un metge romà del començament de l'era cristiana, deixeble de Filonides de Catana i va viure probablement a la ciutat de Roma.

Nou!!: Grec antic і Pacci Antíoc · Veure més »

Pachnolita

La pachnolita és un mineral de la classe dels halurs.

Nou!!: Grec antic і Pachnolita · Veure més »

Pacoros d'Armènia

Pacoros o Pakoros, Pocoros o Bakur, (en armeni Բակուր, en grec antic Πάκορος) va ser rei d'Armènia de l'any 161 al 163.

Nou!!: Grec antic і Pacoros d'Armènia · Veure més »

Pacte de Triparadisos

El pacte de Triparadisos (en grec antic Τριπαράδεισος Triparádeisos, en llatí Triparadisus) va ser un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) l'any 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.

Nou!!: Grec antic і Pacte de Triparadisos · Veure més »

Pacties

Pacties (en llatí Pactyas, en grec antic Πακτύας) era un funcionari persa però nadiu de Lídia.

Nou!!: Grec antic і Pacties · Veure més »

Pactol

Pactol (en grec antic Πακτωλός, Pactolos), va ser un déu fluvial de la mitologia grega fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Pactol · Veure més »

Paestum

Temple d'Atena, abans conegut com a ''temple de Ceres'' Paestum, o Pèstum, (en llatí Paestum, en grec antic Παῖστον) va ser una antiga ciutat de la Lucània prop de la mar Tirrena, a uns 7 km al sud de la desembocadura del Silarus.

Nou!!: Grec antic і Paestum · Veure més »

Paflagonis

Els paflagonis (en grec antic Παφλαγόνες) eren un poble que va viure a la Paflagònia, al nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Grec antic і Paflagonis · Veure més »

Pafos

Pafos (llatí Paphus, grec Πάφος) és una ciutat del sud-oest de Xipre.

Nou!!: Grec antic і Pafos · Veure més »

Pafos (filla de Pigmalió)

D'acord amb la mitologia grega, Pafos (en grec antic Παφος), fou una heroïna, filla de Pigmalió, rei de Xipre, i de la seua estàtua animada, Galatea.

Nou!!: Grec antic і Pafos (filla de Pigmalió) · Veure més »

Pagirites

Els pagirites (en llatí: pagyritae, en grec antic Παγυρῖται) eren un poble de la Sarmàcia europea esmentat per Ptolemeu del que no se'n pot determinar el territori.

Nou!!: Grec antic і Pagirites · Veure més »

Pagondes d'Acaia

Pagondes (en llatí Pagondas, en grec antic Παγώνδας) fou un legislador aqueu esmentat per Teodoret (Graecarum Affectionum Curatio lib. IX), però del que res no es coneix.

Nou!!: Grec antic і Pagondes d'Acaia · Veure més »

Pagondes de Tebes

Pagondes (en llatí Pagondas, en grec antic Παγώνδας) fou un destacat esportista grec nadiu de Tebes a Beòcia.

Nou!!: Grec antic і Pagondes de Tebes · Veure més »

Pakotitanops latidentatus

Pakotitanops latidentatus és una espècie extinta de mamífer perissodàctil de la família dels brontotèrids que visqué al subcontinent indi durant l'Eocè mitjà.

Nou!!: Grec antic і Pakotitanops latidentatus · Veure més »

Palamedes

Palamedes (en grec antic Παλαμήδης) era, segons la mitologia grega, un príncep grec que va participar en la Guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Palamedes · Veure més »

Palamedes (gramàtic)

Palamedes, en llatí Palamedes, en grec antic, fou un gramàtic grec contemporani d'Ateneu de Naucratis, que el presenta com un dels interlocutors a la seva obra El banquet dels savis.

Nou!!: Grec antic і Palamedes (gramàtic) · Veure més »

Palèfat d'Abidos

Palèfat d'Abidos (en llatí Palaephatus, en grec antic Παλαίφατος) fou un historiador grec (ἱστορικός) que va viure en temps d'Alexandre el Gran al.

Nou!!: Grec antic і Palèfat d'Abidos · Veure més »

Palèmon (fill d'Ètol)

Segons la mitologia grega, Palèmon (en grec antic Παλαίμων, Palaimon, "el Lluitador"), va ser un heroi, fill d'Etol, rei de l'Èlida (o també d'Hefest).

Nou!!: Grec antic і Palèmon (fill d'Ètol) · Veure més »

Pal·lades

Pal·lades, en llatí Palladas, en grec antic, fou un poeta grec autor de gran nombre d'epigrames que consten a lAntologia grega, que alguns erudits consideren els millors de la col·lecció, però altres no comparteixen aquesta posició i els creuen inútils.

Nou!!: Grec antic і Pal·lades · Veure més »

Pal·ladi (metge)

Pal·ladi (en llatí Palladius, en grec Παλλάδιος) fou un escriptor grec sobre temes mèdics del que alguns escrits encara es conserven.

Nou!!: Grec antic і Pal·ladi (metge) · Veure més »

Pal·ladi (poeta)

Pal·ladi, en llatí Palladius, en grec antic Παλλάδιος, va ser un poeta menor romà, de vegades confós amb Rutili Taure Emilià Pal·ladi, escriptor d'agricultura i amb el retòric Pal·ladi de Methone o també amb un retòric gal de nom Pal·ladi.

Nou!!: Grec antic і Pal·ladi (poeta) · Veure més »

Pal·lant (fill d'Evandre)

Pal·lant (en grec antic Πάλλας, Pal·las) va ser, segons l'Eneida de Virgili, un heroi troià company d'Eneas.

Nou!!: Grec antic і Pal·lant (fill d'Evandre) · Veure més »

Pal·lant (fill de Crios)

Segons la mitologia grega, Pal·lant (en grec antic Παλλάς), va ser un tità, fill de Crios i d'Euríbia.

Nou!!: Grec antic і Pal·lant (fill de Crios) · Veure més »

Pal·lant (fill de Pandíon)

D'acord amb la mitologia grega, Pal·lant (en grec antic Πάλλας, Pal·las), va ser un rei de Trezè, i el fill petit de Pandíon i de Pília.

Nou!!: Grec antic і Pal·lant (fill de Pandíon) · Veure més »

Pal·las (filla de Tritó)

En la mitologia grega, Pal·las (en grec antic: Παλλάς) era la filla de Tritó, fill de Posidó i missatger dels mars.

Nou!!: Grec antic і Pal·las (filla de Tritó) · Veure més »

Paleocè

El PaleocèEn els parlars orientals.

Nou!!: Grec antic і Paleocè · Veure més »

Paleoproterozoic

El Paleoproterozoic és la primera de les tres subdivisions (eres) de l'eó Proterozoic, i que durà entre fa 2.500 i 1.600 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Paleoproterozoic · Veure més »

Paleozoic

El Paleozoic és l'era geològica que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Paleozoic · Veure més »

Paleros

Paleros (en grec antic Πάλαιρος) era una ciutat situada a la costa occidental d'Acarnània a la mar Jònica.

Nou!!: Grec antic і Paleros · Veure més »

Palica

Palica (en llatí Palica, en grec antic Παλική) era una ciutat de Sicília que va fundar l'any 453 aC el rei sícul Ducetius a la vora del Palicorum Lacus on va traslladar als habitants de Menaenum i altres viles veïnes.

Nou!!: Grec antic і Palica · Veure més »

Palicorum Lacus

Palicorum Lacus (en grec antic ἡ τῶν Παλίκων λίμνη 'é ton Palikôn limnê') era un petit llac volcànic de Sicília proper a la moderna Palagonia (poc més de 20 km a l'oest de Leontins).

Nou!!: Grec antic і Palicorum Lacus · Veure més »

Palimpsest (astronomia planetària)

obra.

Nou!!: Grec antic і Palimpsest (astronomia planetària) · Veure més »

Palimpsest (geologia)

En geologia, un palimpsest és una característica geogràfica composta per estructures superposades creades en diferents moments.

Nou!!: Grec antic і Palimpsest (geologia) · Veure més »

Paloma

L'apagallums (Macrolepiota procera), també anomenat cogomella, paloma, bolet del frare, cama-seques, capell del senyor, coloma, cogombre, farinosa, maneta, pamperol, pampinella o pimpinella (farinosa), paraigua o paraigües, pentinella ronyosa, pota d'ase i senyal d'alzina, és un bolet comestible de l'ordre dels agaricals.

Nou!!: Grec antic і Paloma · Veure més »

Pamfília

Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.

Nou!!: Grec antic і Pamfília · Veure més »

Pammenes d'Atenes

Pammenes (en grec) va ser un retòric atenenc.

Nou!!: Grec antic і Pammenes d'Atenes · Veure més »

Pammenes d'Egipte

Pammenes d'Egipte (en grec antic Παμμένης) (segle I dC) va ser un astròleg famós desterrat a Sardenya en temps de Neró.

Nou!!: Grec antic і Pammenes d'Egipte · Veure més »

Pammenes de Tebes

Pammenes (en grec antic Παμμένης) fou un general tebà.

Nou!!: Grec antic і Pammenes de Tebes · Veure més »

Pamphylius Sinus

Pamphylius Sinus, o també Pamphylium Mare (en grec antic Παμφύλιος κόλπος o Παμφύλιον πέλαγος) era i és una gran badia de la costa sud-oest d'Anatòlia que adopta la forma corbada de les costes de Lícia, Cilícia i Pamfília.

Nou!!: Grec antic і Pamphylius Sinus · Veure més »

Pan (mitologia)

El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πά&#957), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.

Nou!!: Grec antic і Pan (mitologia) · Veure més »

Panacea (filla d'Asclepi)

Panacea (en grec antic Πανάκεια Panákeia, "que ho cura tot") és, en mitologia grega, la deessa que simbolitza la guarició universal gràcies a les plantes.

Nou!!: Grec antic і Panacea (filla d'Asclepi) · Veure més »

Panares

Panares (en grec antic Πανάρης) fou un cap cretenc del segle I aC, dirigent de la resistència nacional contra l'ocupació romana, juntament amb Lastenes.

Nou!!: Grec antic і Panares · Veure més »

Panatenees

Representació de les Panatenees en un vas grec Les Panatenees (en grec antic τὰ Παναθήναια) era el més gran festival de l'Àtica en honor d'Atena Pòlias, protectora de la ciutat.

Nou!!: Grec antic і Panatenees · Veure més »

Pancraci

El pancraci (del grec παγκράτιον, "pankràtion", παν "pan", tot, i κράτος "kratos", força, en llatí Pancratium) és una violenta forma de lluita que va aparèixer el 648 aC, a la 33 olimpíada, com a combinació de la lluita i el pugilat.

Nou!!: Grec antic і Pancraci · Veure més »

Pancrates (músic)

Pancrates o Pancraci, en llatí Pancrates o Pancratius, en grec antic, fou un poeta o músic grec, eminent segons sembla en el seu art, mencionat per Plutarc, que diu que imitava l'estil de Píndar i Simònides de Ceos, buscant una aparença antiga en les seves obres.

Nou!!: Grec antic і Pancrates (músic) · Veure més »

Pancrates (poeta epigramàtic)

Pancrates o Pancraci, en llatí Pancrates o Pancratius, en grec antic, fou un poeta epigramàtic grec que apareix a la Garlanda de Meleagre, i tanmateix tres dels seus epigrames figuren a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Pancrates (poeta epigramàtic) · Veure més »

Pancrates d'Arcàdia

Pancrates o Pancraci, en llatí Pancrates o Pancratius,en grec antic, fou un poeta grec nadiu d'Arcàdia, autor d'un poema sobre la pesca, un considerable fragment del qual fou conservat per Ateneu de Naucratis.

Nou!!: Grec antic і Pancrates d'Arcàdia · Veure més »

Pancratista

Pancratista (en grec antic παγκρατιασταὶ) era el nom que portaven els practicants del pancraci.

Nou!!: Grec antic і Pancratista · Veure més »

Pandàreu

''Les filles de '''Pandàreu''''' (obra de Johann Heinrich Füssli, ca. 1795). Pandàreu (en grec antic Πανδάρεως), va ser, segons la mitologia grega, un personatge relacionat amb mites obscurs que semblen procedents de Creta o de l'Àsia Menor.

Nou!!: Grec antic і Pandàreu · Veure més »

Pandèmia

Centre de control de pandèmies Una pandèmia (del grec πᾶν (pan), "tot", i δῆμος (demos), "poble") és una epidèmia o afectació per una malaltia a persones o animals al llarg d'una àrea geogràficament extensa, sigui un continent o fins i tot el món sencer.

Nou!!: Grec antic і Pandèmia · Veure més »

Pandòsia (Epir)

Pandòsia (en llatí Pandosia, en grec antic Πανδοσία) era una antiga colònia d'Elis i ciutat dels cassopeis al districte dels Tesprotis, a l'Epir a la vora del riu Aqueront (Acheron).

Nou!!: Grec antic і Pandòsia (Epir) · Veure més »

Pandia (mitologia grega)

En la mitologia grega, Pàndia, (en grec antic: Πανδία significa "la que dona brillantor a tot") era una filla de Zeus producte d'una infidelitat amb Selene, deessa de la lluna.

Nou!!: Grec antic і Pandia (mitologia grega) · Veure més »

Pandora

''Pandora'', pintura de Jules Joseph Lefebvre, 1882 Pandora (en grec antic Πανδώρα, etimològicament "la que tot ho dona") és un personatge de la mitologia grega, conegut per haver portat tots els mals a la humanitat.

Nou!!: Grec antic і Pandora · Veure més »

Pandosia

Epir Pandosia o Pando (en grec antic Πανδοσία) va ser una antiga ciutat grega, a l'Epir.

Nou!!: Grec antic і Pandosia · Veure més »

Paneci de Leontins

Paneci o Paneti de Leontins (en llatí Panaetius, en grec antic Παναίτιος "Panaítios") fou tirà de Leontins.

Nou!!: Grec antic і Paneci de Leontins · Veure més »

Paneci de Rodes

Paneci de Rodes o Paneti, en llatí Panaetius, en grec antic (vers 185 aC-109 aC) fill de Nicàgores, fou un gramàtic grec que va néixer a Rodes, deixeble del gramàtic Crates, que ensenyava a Pèrgam.

Nou!!: Grec antic і Paneci de Rodes · Veure més »

Panegiris

Panegiris del grec antic πανηγυρις, Panegyris significa literalment «assemblea de tot el poble per a una festa solemne, tal una fira, espectacle, jocs o un sacrifici».

Nou!!: Grec antic і Panegiris · Veure més »

Paneis

Els paneis (en llatí panaei, en grec antic Παναῖοι) eren un poble de Tràcia que Tucídides diu que vivien més enllà de l'Estrímon cap al nord.

Nou!!: Grec antic і Paneis · Veure més »

Panel·lènia

Panel·lènia (en grec antic πανελλήνια) era un festival o més probablement un panegiris de tots els grecs, que es creu que va ser instituït per l'emperador Adrià al, amb la idea de reviure l'esperit nacional del grecs, cosa que al seu temps ja era irrealitzable, segons diu Filòstrat d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Panel·lènia · Veure més »

Pangea

Pangea (del grec antic pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Pangea · Veure més »

Paniònia

Paniònia (en grec antic πανιώνια) era el gran panegiris nacional dels jonis que es feia al mont Mycale, prop de Priene entre Efes i Milet, on el seu déu nacional, Posidó Heliconi tenia el santuari anomenat Paniònion, segons diuen Heròdot i Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Paniònia · Veure més »

Panotti

Els panotti (també coneguts amb el nom de phanesii, panotii i panotioi) (del grec: πᾶν, pan (tot) + οὖς, oûs (orella), «tot orelles») eren una raça mítica descrita com gent amb grans orelles que cobrien tot el seu cos.

Nou!!: Grec antic і Panotti · Veure més »

Panphagia

Ossos preservats del crani de ''Panphagia protos'' (PVSJ 874) Panphagia (del grec clàssic pan, "tot", i phagein, "menjar", fa referència a la seva dieta omnívora inferida) és un gènere de dinosaure sauropodomorf.

Nou!!: Grec antic і Panphagia · Veure més »

Panpsiquisme

Absolut, d'alguna manera un precursor del panpsiquisme modern En filosofia de la ment, el panpsiquisme és l'opinió que la ment o un aspecte semblant a la ment és una característica fonamental i ubiqua de la realitat.

Nou!!: Grec antic і Panpsiquisme · Veure més »

Panspèrmia

PanspèrmiaLa panspèrmia és la teoria segons la qual l'aparició de la vida a la Terra és d'origen extraterrestre.

Nou!!: Grec antic і Panspèrmia · Veure més »

Pantalassa

L'oceà que envolta Pangea és Panthalassa Pantalassa (en grec antic, 'tots els mars'), conegut també com a oceà Pantalàssic, fou el vast oceà global que envoltà el supercontinent de Pangea durant el Paleozoic i el Mesozoic primerenc.

Nou!!: Grec antic і Pantalassa · Veure més »

Pantaleó d'Etòlia

Pantaleó (en llatí Pantaleon, en grec antic Πανταλέων) fou un cap polític etoli, autor principal del tractat d'aliança formalitzat entre la Lliga Etòlia i la Lliga Aquea, aquesta darrera dirigida per Àrat de Sició, l'any 239 aC segons diu Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Pantaleó d'Etòlia · Veure més »

Pantaleó de Lídia

Pantaleó (en llatí Pantaleon, en grec antic Πανταλέων) fou fill d'Aliates II rei de Lídia i d'una dona jònica, i va viure al segle VI aC.

Nou!!: Grec antic і Pantaleó de Lídia · Veure més »

Pantaleó de Nicomèdia

Pantaleó, Pantoleó o Panteleemó (en llatí Pantaleon o Pantoleon o Panteleemon, en grec antic) va ser un metge de Nicomèdia a Bitínia del.

Nou!!: Grec antic і Pantaleó de Nicomèdia · Veure més »

Pantaleó de Thermus

Pantaleó (en llatí Pantaleon, en grec antic Πανταλέων) fou un polític etoli, probablement net de Pantaleó d'Etòlia i fill d'Arquedam d'Etòlia que va viure al segle II aC.

Nou!!: Grec antic і Pantaleó de Thermus · Veure més »

Pantè d'Alexandria

Pantè, en llatí Pantaenus, en grec antic - (Alexandria o Sicília, - Alexandria, 211 post.) fou un filòsof i teòleg grec, apologista cristià i preceptor de Climent d'Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Pantè d'Alexandria · Veure més »

Panteó de Roma

El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).

Nou!!: Grec antic і Panteó de Roma · Veure més »

Panteisme

El panteisme (en grec: pan, "tot" i theos, "déu": literalment "Déu és tot" i "tot és Déu") és una doctrina filosòfica segons la qual l'Univers, la naturalesa i Déu són equivalents.

Nou!!: Grec antic і Panteisme · Veure més »

Panteleu

Panteleu (en llatí Panteleus, en grec antic) fou un poeta grec.

Nou!!: Grec antic і Panteleu · Veure més »

Pantialeus

Els pantialeus (llatí: Panthialaei; grec antic: Πανθιαλαῖοι, Panthialèoi) foren una antiga tribu de Persis esmentada per Heròdot, que indica que es dedicaven a l'agricultura sense donar-ne cap altre detall.

Nou!!: Grec antic і Pantialeus · Veure més »

Pantisocràcia

La Pantisocràcia (del grec πᾶν i ἰσοκρατία que significa "govern igual o anivellat per / per a tots" és una forma de govern teoritzada pels escriptors romàntics Samuel Taylor Coleridge i Robert Southey vers el 1794. Es tracta d'un govern utòpic, imaginat per fugir de la -segons els autors- corrupta societat europea de l'època i per fundar petites comunitats aïllades dirigides sota aquest sistema. El mot "pantisocràcia" s'origina de les arrels gregues de pantos- i isocratia, això és tothom i poder d'iguals. S'ajusta a la significació que Coleridge i Southey volien donar a les seves comunitats. Concebien un "govern d'iguals", en el qual totes les persones tinguessin plena igualtat. Es tractava d'un projecte d'igualitarisme radical, marcat per les concepcions anarquistes primerenques de William Godwin, que donava suport a projectes de petites comunitats autogestionades a Amèrica, on es creia possible d'edificar una nova societat sense els vicis de la vella civilització occidental europea. Tot i que Coleridge i Southey planificaren la fundació d'una comunitat als Estats Units d'Amèrica, mai s'arribà a dur a terme. La *pantisocracia) va ser un esquema utòpic ideat en 1794 per, entre altres, els poetes Samuel Taylor *Coleridge i Robert *Southey per a una comunitat igualitària.

Nou!!: Grec antic і Pantisocràcia · Veure més »

Pantites

Pantites (en llatí Pantites, en grec antic Παντίτης) fou un soldat d'Esparta, concretament un dels enviats a la batalla de les Termòpiles.

Nou!!: Grec antic і Pantites · Veure més »

Pantomim

El pantomim (en llatí Pantomimus, en grec antic παντόμιμος) va ser una mena d'actor, propi de l'antiga Roma que interpretava una mena de peça dramàtica on es representava una història a través de la dansa i del moviment rítmic d'un sol ballarí.

Nou!!: Grec antic і Pantomim · Veure més »

Papini Estaci

Estaci, Virgili i Dante al costat de les flames de la setena terrassa al purgatori (''Divina comèdia'', Cant 25). Publi Papini Estaci (Publius Papinius Statius), més conegut com a Papini Estaci o, simplement, Estaci, fou un poeta romà nascut a Nàpols vers l'any 45 dC.

Nou!!: Grec antic і Papini Estaci · Veure més »

Papir 127

El papir 127 (amb la numeració Gregory-Aland) és una còpia d'una petita part del Nou Testament en grec antic.

Nou!!: Grec antic і Papir 127 · Veure més »

Papir Carlsberg

El papir Carlsberg és un papir egipci de temàtica mèdica.

Nou!!: Grec antic і Papir Carlsberg · Veure més »

Papirs d'Oxirinc

Elements'' de Euclides Els Papirs d'Oxirinc (Oxyrhynchus papyri) són un grup nombrós de manuscrits descoberts pels arqueòlegs en una antiga zona a prop d'Oxirinc (Oxyrhynchus,, actual el-Bahnasa), a Egipte.

Nou!!: Grec antic і Papirs d'Oxirinc · Veure més »

Papirs màgics grecs

Els Papirs màgics grecs (comunament abreujat com PGM, del títol en llatí Papyri Graecae Magicae) és un terme col·lectiu per a una col·lecció de textos, escrits la majoria en grec antic (però també en copte, egipci demòtic, etc.), trobats en els deserts d'Egipte, que tracten sobre el sincretisme màgic-religiós de l'Egipte grecoromà i la seva àrea circumdant.

Nou!!: Grec antic і Papirs màgics grecs · Veure més »

Paques

Paques (en llatí Paches, en grec antic) fou un general atenenc fill d'un home anomenat Epicur o, segons Diodor de Sicília, d'Epicler.

Nou!!: Grec antic і Paques · Veure més »

Paquicefalosaures

Els paquicefalosaures (Pachycephalosauria, «llangardaixos amb el cap gruixut», del grec antic) formen un clade de dinosaures ornitisquis.

Nou!!: Grec antic і Paquicefalosaures · Veure més »

Paquiderms

L'elefant africà de sabana és un exemple de paquiderm Els paquiderms (Pachydermata, del grec antic παχύς pachys, 'gruixut', i δερμα derma, 'pell') són un ordre obsolet de mamífers descrit per Gottlieb Storr, Georges Cuvier i altres, que antany fou reconegut per molts sistemàtics.

Nou!!: Grec antic і Paquiderms · Veure més »

Paracelsiana

La paracelsiana és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del feldespat.

Nou!!: Grec antic і Paracelsiana · Veure més »

Paramelaconita

La paramelaconita és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Grec antic і Paramelaconita · Veure més »

Paranatrolita

La paranatrolita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la natrolita.

Nou!!: Grec antic і Paranatrolita · Veure més »

Paranoia

La paranoia (del grec antic παράνοια, bogeria, de para, fora i nous ment) és un procés distorsionat del pensament caracteritzat per una ansietat o por excessives, sovint fins al punt de la irracionalitat i el deliri.

Nou!!: Grec antic і Paranoia · Veure més »

Pararealgar

El pararealgar és un mineral de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Grec antic і Pararealgar · Veure més »

Parasanga

Parasanga (en grec παρασάγγης) fou una mesura persa de longitud esmentada sovint pels escriptors grecs.

Nou!!: Grec antic і Parasanga · Veure més »

Parasitisme

Un paràsit del peix, l'isòpodes ''Cymothoa exigua'', que substitueix la llengua d’un ''Lithognathus'' El parasitisme és una relació simbiòtica entre espècies, on un organisme, el paràsit, viu dins o dins d'un altre organisme, l'hoste, causant-li algun mal, i s'adapta estructuralment a aquesta forma de vida.

Nou!!: Grec antic і Parasitisme · Veure més »

Paratsepinita-Ba

La paratsepinita-Ba és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la paratsepinita.

Nou!!: Grec antic і Paratsepinita-Ba · Veure més »

Paràfrasi

Una paràfrasi és una figura lingüística en la qual es dona una versió més o menys lliure d'un text, amb altres paraules, per a fer-lo més fàcil d'entendre.

Nou!!: Grec antic і Paràfrasi · Veure més »

Parc Arqueològic de Neapolis

Orella de Dionís El Parc Arqueològic de Neàpolis (Parco archeologico della Neapolis) és un jaciment arqueològic situat a Siracusa, Sicília.

Nou!!: Grec antic і Parc Arqueològic de Neapolis · Veure més »

Parc Arqueològic de Posillipo

El Parc Arqueologicoambiental de Posillipo (o del Pausilypon) és una àrea arqueològica de la ciutat de Nàpols, a Itàlia.

Nou!!: Grec antic і Parc Arqueològic de Posillipo · Veure més »

Parebi

Parebi (en grec antic Παραίβιος) va ser, segons la mitologia grega, un habitant de la regió del Bòsfor Traci, al costat del regne de Fineu.

Nou!!: Grec antic і Parebi · Veure més »

Pariadres

Pariadres (en llatí Paryadres, en grec antic Παρυάδρης) eren unes muntanyes del Pont, connectades amb les muntanyes del Taure i del Caucas, segons Estrabó i Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Pariadres · Veure més »

Pariasaure

Els pariasaures (Pareiasaurus, 'llangardaix galta' en grec) són un gènere extint d'anàpsids prehistòrics que visqueren al Permià.

Nou!!: Grec antic і Pariasaure · Veure més »

Paries

Paries (en grec antic τοῖχος) era el nom llatí de les parets de les cases a l'antiga Roma (del que deriva parets) en contraposició dels murus (τεῖχος), la muralla d'una ciutat, i de maceries (τείχιον), la paret que tancava un petit recinte, com ara un pati o un jardí.

Nou!!: Grec antic і Paries · Veure més »

Paris de Troia

Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.

Nou!!: Grec antic і Paris de Troia · Veure més »

Parisades I

Parisades o Perisades (en llatí Paerisades, en grec antic Παιρισάδης) va ser un rei del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Grec antic і Parisades I · Veure més »

Parisades II

Parisades II (en llatí Paerisades, en grec antic Παιρισάδης, 'Pairisades') va ser rei del Bòsfor Cimmeri a mitjans del.

Nou!!: Grec antic і Parisades II · Veure més »

Parisades III

Parisades III (grec antic: Παιρισάδης, 'Parisades') va ser rei del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Grec antic і Parisades III · Veure més »

Parisatis

Parisatis (en persa antic Parušyātiš, en grec antic Παρύσατις) va ser filla il·legítima d'Artaxerxes I de Pèrsia Longimà, i després reina de la Pèrsia Aquemènida.

Nou!!: Grec antic і Parisatis · Veure més »

Parmastega

Parmastega és un gènere extingit de tetràpodes del Devonià, datat a l'era Famenniana més primerenca (fa uns 372 milions d'anys), en contrast amb els fòssils posteriors coneguts del Famennià tardà (fa 365-359 milions d'anys).

Nou!!: Grec antic і Parmastega · Veure més »

Parmènides

Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Parmènides · Veure més »

Parmenó

Parmenó (en llatí Parmenon, en grec antic) fou un poeta coliàmbic grec nascut a Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Parmenó · Veure més »

Parmenió (poeta)

Parmenió, en llatí Parmenion, en grec antic, fou un poeta epigramàtic grec natural de Macedònia, els versos del qual estan inclosos en la col·lecció de Filip de Tessalònica, i que probablement va viure al final del segle I aC.

Nou!!: Grec antic і Parmenió (poeta) · Veure més »

Parmenisc (gramàtic)

Parmenisc (en llatí Parmeniscus, en grec antic) fou un gramàtic i comentarista grec.

Nou!!: Grec antic і Parmenisc (gramàtic) · Veure més »

Parmenisc de Metapontum

Parmenisc de Metapontum (en llatí Parmeniscus, en grec antic) fou un filòsof pitagòric grec nadiu de Metapontum que va viure segurament cap a la meitat del segle V aC.

Nou!!: Grec antic і Parmenisc de Metapontum · Veure més »

Parnassos

Parnassos (en llatí Parnassus, en grec antic Παρνασσός), en català també Parnàs, era una ciutat de la part nord de Capadòcia a la dreta del riu Halis, propera a una muntanya anomenada així mateix Parnassos, al camí entre Ancyra i Arquelais, segons diu Polibi.

Nou!!: Grec antic і Parnassos · Veure més »

Parnàs (mitologia)

Parnàs (en grec antic Παρνασσός) va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de la muntanya del Parnàs, que estava consagrada a Apol·lo.

Nou!!: Grec antic і Parnàs (mitologia) · Veure més »

Paronomàsia

La paronomàsia (del llatí paronomasia, del grec clàssic παρονομασία) és una figura retòrica que consisteix en la proximitat de dos o més mots parònims, és a dir, amb una semblança només formal (un fonema o síl·laba), o en l'ús del mateix mot en dos sentits diferents.

Nou!!: Grec antic і Paronomàsia · Veure més »

Paropamisades

Els paropamisades (en llatí paropamisadae, en grec antic Παροπαμισάδαι) era el nom col·lectiu d'un grup de petites tribus que vivien a les muntanyes Paropamisus (Hindu Kush).

Nou!!: Grec antic і Paropamisades · Veure més »

Parrasi

Parrasi (en llatí Parrhasius, en grec antic) fou un destacat pintor grec nadiu d'Efes, fill i deixeble d'Evenor, segons diu Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Parrasi · Veure més »

Parrasi (mitologia)

Parrasi (en grec antic Παρράσιος) va ser, segons la mitologia grega, un heroi arcadi, fill de Licàon o també fill de Zeus, i pare d'Arcas, el que va donar nom a l'Arcàdia.

Nou!!: Grec antic і Parrasi (mitologia) · Veure més »

Parresia

En la retòrica clàssica la parresia era una manera de «parlar amb franquesa o d'excusar-se per parlar així».

Nou!!: Grec antic і Parresia · Veure més »

Partènope (sirena)

Partènope (del grec: Παρθενόμη) era una de les sirenes, la tomba de la qual, segons la mitologia grega es podia trobar a Nàpols, ciutat que rebia el seu nom antigament.

Nou!!: Grec antic і Partènope (sirena) · Veure més »

Partenó

El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.

Nou!!: Grec antic і Partenó · Veure més »

Parteni (camarlenc)

Parteni (en llatí Parthenius, en grec) era el cap de camarlencs (cubiculo praepositus) de Domicià.

Nou!!: Grec antic і Parteni (camarlenc) · Veure més »

Parteni (gramàtic)

Parteni, en llatí Parthenius, en grec antic, fou un gramàtic grec, deixeble del gramàtic alexandrí Dionís, que va viure al, segons l'enciclopèdia Suides.

Nou!!: Grec antic і Parteni (gramàtic) · Veure més »

Partenis

Els partenis (grec antic οἱ Παρθενίαι, Hoi Partheníai, literalment «fills de noies joves no casades» eren a la ciutat estat d'Esparta a l'antiga Grècia una classe de la població de rang inferior, els quals, segons Antíoc de Siracusa van partir per a fundar la ciutat de Tarent a la Magna Grècia, a la regió actual de la Pulla, a Itàlia. Es tracta, doncs, dels joves nascuts fora de matrimoni durant la primera guerra messènica i que donen nom a la revolta dels partenis (708-706 aC), segons la tradició recollida per Estrabó i altres antics historiadors grecs. Diodor de Sicília diu que també s'anomenaven epeunactes. Estrabó cita Antíoc de Siracusa que hauria escrit: «Antíoc diu que durant la guerra messènica els espartiates que no van participar en la guerra van ser declarats esclaus que es deien ilotes. Els nens nascuts durant l'expedició es deien partenis i no tenien cap dret civil. Els no toleraven aquesta discriminació. Com eren molts van complotar contra els ciutadans lliures.» El complot va ser descobert, van perdonats i després d'un oracle van ser enviats per crear la colònia de Tarent, sota l'égidi de Fàlant d'Esparta, on els cretencs i els bàrbars que s'hi van establir abans, les van donar la benvinguda. Segons una altra tradició reportat per Dionís d'Halicarnàs els espartans haurien jurar de no tornar cap a casa abans d'obtenir la victòria. Com que la guerra es prolongava, això causava problemes demogràfiques i els guerrers haurien enviat cap a casa tots els joves, que encara no eren lligat pel jurament de tornar a casa i procrear-se quan més possible amb les joves. Una tercera versió vol que es tracta de la progenitura de les espartanes que durant la guerra van fornicar amb els seus esclaus.

Nou!!: Grec antic і Partenis · Veure més »

Partenopeu

Partenopeu (en grec Παρθενοπαῖоς, Parthenopaios), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi, fill d'Hipòmenes (o, segons altres, de Melèagre) i d'Atalanta.

Nou!!: Grec antic і Partenopeu · Veure més »

Partens

Els partens (en llatí partheni o parthini, en grec antic Παρθηνοί, Παρθινοί) eren un poble d'Il·líria al nord d'Epidamnus, veïns dels taulantis (taulantii).

Nou!!: Grec antic і Partens · Veure més »

Parts

Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.

Nou!!: Grec antic і Parts · Veure més »

Pasàrgades

Els pasàrgades (en llatí Pasargadae, en grec antic Πασαργάδαι, 'Pasargadai') eren una de les tres tribus dels perses que dominaven totes les altres tribus, segons diu Heròdot, qui afegeix que d'ells en va sortir la dinastia dels aquemènides.

Nou!!: Grec antic і Pasàrgades · Veure més »

Pasícrates d'Esmirna

Pasícrates (en llatí Pasicrates, en grec antic), fill de Caprió i net de Pasícrates, va ser un metge grec destacat per l'acurada preparació que feia dels aparells quirúrgics.

Nou!!: Grec antic і Pasícrates d'Esmirna · Veure més »

Pasímel

Pasímel (en llatí Pasimelus, en grec antic Πασίμηλος) fou un polític de Corint, del partit oligàrquic.

Nou!!: Grec antic і Pasímel · Veure més »

Pasítea

Pasítea (en grec antic Πασιθέη) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Pasítea · Veure més »

Pasees

Pasees (en grec antic Πασέας) va ser tirà de la polis grega de Sició, al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Pasees · Veure més »

Pasió de Mègara

Pasió de Megara (en llatí Pasion, en grec antic Πασίων) era un militar grec nascut a Megara que va estar al servei de Cir el Jove i sota les seves ordres va assetjar Milet que seguia lleial a Tisafernes.

Nou!!: Grec antic і Pasió de Mègara · Veure més »

Pasies

Pasies (en llatí Pasias, en grec antic Πασίας) fou un destacat pintor grec, germà d'un modelador de certa fama de nom Egineta, i deixeble d'Erigò.

Nou!!: Grec antic і Pasies · Veure més »

Pasipides

Pasipides (en llatí Pasippidas en grec antic Πασιππίδας) fou un militar espartà.

Nou!!: Grec antic і Pasipides · Veure més »

Pasqua (festivitat)

La Pasqua és un terme religiós que procedeix del llatí páscae, i aquest prové del grec paskha format a partir de l'hebreu pésakh (que significa "pas").

Nou!!: Grec antic і Pasqua (festivitat) · Veure més »

Passaron

Passaron (en grec antic Πασσαρών) era la ciutat capital dels molossos de l'Epir, on vivien els reis i on es feien les assemblees amb el poble per prestar juraments mutus de governar segons les lleis i d'obeir-les i defensar el regne, segons diu Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Passaron · Veure més »

Patara

Patara (en grec antic Πάταρα) era una ciutat comercial del sud-oest de Lícia, amb un bon port i no molt lluny, a uns 60 estadis, de la desembocadura del riu Xanthos (al sud-est d'aquesta desembocadura).

Nou!!: Grec antic і Patara · Veure més »

Patogen

Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent patogen, agent infecciós o també germen, és un agent biològic que pot causar malalties o alteracions al seu hoste.

Nou!!: Grec antic і Patogen · Veure més »

Patognomònic

Patognomònic és un terme, utilitzat sovint en medicina, que significa "característica d'una malaltia determinada".

Nou!!: Grec antic і Patognomònic · Veure més »

Patologia

La patologia (del grec antic) és la part de la medicina encarregada de l'estudi de les malalties en el seu més ampli sentit, és a dir, com a processos o estats anormals de causes conegudes o desconegudes.

Nou!!: Grec antic і Patologia · Veure més »

Patriarca

Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.

Nou!!: Grec antic і Patriarca · Veure més »

Patrici Ararsi

Patrici Ararsi (en llatí Patricius Ararsius, en grec) va ser un escriptor cristià.

Nou!!: Grec antic і Patrici Ararsi · Veure més »

Pau comuna

) La pau comuna (grec antic: κοινὴ εἰρήνη, kené irene) és el nom que els grecs donaven a una pau, semblant als tractats de pau internacionals ratificats per totes les polis participants, és a dir, totes les ciutats estat de Grècia. Aquests tractats no els proposaren els grecs, encara que s'hi adheriren, sinó el seu poderós veí, el rei persa conegut com el Gran rei.

Nou!!: Grec antic і Pau comuna · Veure més »

Pau d'Alexandria

Pau d'Alexandria (en grec antic Paulos) va ser un escriptor grec d'astrologia que va viure a la darrera part del, segurament nascut a Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Pau d'Alexandria · Veure més »

Pau de Càl·lies

La Pau de Càl·lies o Pau de Càl·lias (Ειρήνη τουΚαλλίουen grec) és un tractat firmat al voltant de l'any 449 aC entre la Lliga de Delos (liderada per Atenes) i l'Imperi Persa que va posar fi a les Guerres Mèdiques.

Nou!!: Grec antic і Pau de Càl·lies · Veure més »

Pau de Tir

Pau de Tir (en llatí Paulus, en grec antic Παυ̂λος) fou un sofista o retòric grec nascut a la ciutat fenícia de Tir, que va viure al temps de l'emperador Adrià.

Nou!!: Grec antic і Pau de Tir · Veure més »

Pau el Persa

Pau el Persa (en llatí Paulus, en grec antic) fou un deixeble de Nestori i diaca de l'església de Constantinoble encara que nascut a Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Pau el Persa · Veure més »

Pau el Silenciari

Pau el Silenciari (en llatí Paulus Silentiarius, en grec) va ser un poeta romà d'Orient a qui Vossius i altres autors anomenen incorrectament Paulus Cyrus Florus.

Nou!!: Grec antic і Pau el Silenciari · Veure més »

Pau el Sofista

Pau el Sofista (en llatí Paulus Sophista, en grec) va ser un sofista grec nadiu de Licòpolis a Egipte.

Nou!!: Grec antic і Pau el Sofista · Veure més »

Pau Orosi

s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).

Nou!!: Grec antic і Pau Orosi · Veure més »

Paulí de Milà

Paulí de Milà, en llatí Paulinus Mediolanensis, en grec antic) fou el secretari del bisbe Ambròs de Milà. A la mort del sant va esdevenir diaca i va anar a Àfrica on a petició de Agustí d'Hipona va escriure una biografia del seu antic cap. A Àfrica va entrar en contacte amb Celesti, que difonia les doctrines de Pelagi, i del que va procurar la seva condemna com a heretge per un concili que es va reunir el 212; les actes del concili, de fet un sínode, foren preservades per Marius Mercator. El 217 i 218 apareix oposant-se a l'apel·lació contra la condemna de Celesti. Isidor de Sevilla diu que fou ordenat prevere però no se sap res més. Va deixar escrit.

Nou!!: Grec antic і Paulí de Milà · Veure més »

Paulí el Penitent

Paulí de Pel·la o Paulí el Penitent, en llatí Paulinus o Paulinus Poenitens, en grec antic, (Pel·la, Macedònia vers 376-?) fou un escriptor eclesiàstic romà, fill de Hesperi, prefecte del pretori romà i procònsol d'Àfrica, i net del poeta Ausoni.

Nou!!: Grec antic і Paulí el Penitent · Veure més »

Pausànies (metge)

Pausànies o Pausànias (en llatí Pausanias, en grec) fou un metge grec que va atendre a Cràter d'Orèstia, un dels generals d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Pausànies (metge) · Veure més »

Pausànies (pretendent)

Pausànies o Pausànias (en llatí Pausanias, en grec antic Παυσανίας) va ser un pretendent al tron de Macedònia, que segons Èsquines d'Atenes era de la família reial.

Nou!!: Grec antic і Pausànies (pretendent) · Veure més »

Pausànies d'Esparta

Pausànies d'Esparta o Pausànias (en llatí Pausanias, en grec antic Παυσανίας), fill de Pleistoànax i net de Pausànies, regent d'Esparta, va ser rei d'Esparta del 444 aC al 395 aC de la línia dels Agíades.

Nou!!: Grec antic і Pausànies d'Esparta · Veure més »

Pausànies d'Orèstia

Pausànies o Pausànias d'Orèstia o Pausànies d'Orestis (en llatí Pausanias, en grec antic Παυσανίας) fou un militar macedoni, de la casa reial dels orestes, que va ser un dels somatofílacs (guàrdia personal) de Filip II de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Pausànies d'Orèstia · Veure més »

Pausànies de Sicília

Pausànies o Pausànias de Sicília (en llatí Pausanias, en grec) fou un metge nadiu de l'illa de Sicília, de la família dels Asclepíades, fill d'Anquit.

Nou!!: Grec antic і Pausànies de Sicília · Veure més »

Pausístrat

Pausístrat (en llatí Pausistratus, en grec antic Παυσίστρατος) fou un militar rodi, nomenat comandant en cap de les forces d'aquella república l'any 197 aC.

Nou!!: Grec antic і Pausístrat · Veure més »

Pautàlia

Pautàlia (en llatí Pautalia, en grec antic Παυταλία) era una ciutat del districte de Dentèlica (Denthelia) a Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Pautàlia · Veure més »

Paxos

El port de Gaios Paxos (en grec: Παξός, pronunciat Paxós) és la més petita de les illes Jòniques (en grec Ιόνια Νησιά, Iónia Nisià).

Nou!!: Grec antic і Paxos · Veure més »

Pàccia

Pàccia (grec antic: Πακτύη) va ser una ciutat de l'antiga Grècia situada al Quersonès Traci.

Nou!!: Grec antic і Pàccia · Veure més »

Pàgases

Pàgases (en llatí Pagasae, en grec antic Παγασαί Pagasai) era una ciutat de Magnèsia a Tessàlia situada al nord del golf Pagàsic (Παγασητικὸς κόλπος, Pagasaeus Sinus).

Nou!!: Grec antic і Pàgases · Veure més »

Pàmfia

Pàmfia en llatí Pamphia, en grec antic Παμφία) era una ciutat d'Etòlia. Estava situada a la via que unia Metapa i Terme, a uns 30 estadis de cadascuna. L'any 218 aC Filip V de Macedònia la va incendiar, quan, segons Polibi, va organitzar la primera invasió a Etòlia i va anar a conquerir Terme. Després de passar per Metapa, va cremar la ciutat de Pàmfia.

Nou!!: Grec antic і Pàmfia · Veure més »

Pàmfil (escultor)

Pàmfil (en llatí Pamphilus, en grec antic) fou un escultor grec.

Nou!!: Grec antic і Pàmfil (escultor) · Veure més »

Pàmfil (filòsof)

Pàmfil (en llatí Pamphilus, en grec antic Πάμφιλος) fou un escriptor i filòsof grec nadiu d'Amfípolis, Sició o Nicòpolis, de renom Φιλοπράγματος (Filoprágmatos").

Nou!!: Grec antic і Pàmfil (filòsof) · Veure més »

Pàmfil (poeta)

Pàmfil, en llatí Pamphilus, en grec antic, fou un poeta epigramàtic grec nascut a una ciutat desconeguda que apareix a la Garlanda de Meleagre, i del qual hi ha, a més a més, dos epigrames a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Pàmfil (poeta) · Veure més »

Pàmfil (retòric)

Pàmfil (en llatí Pamphilus, en grec antic) fou un retòric i escriptor grec esmentat per Aristòtil juntament amb Cal·lip.

Nou!!: Grec antic і Pàmfil (retòric) · Veure més »

Pàmfil d'Amfípolis

Pàmfil (en llatí Pamphilus, en grec antic) fou un pintor grec nadiu d'Amfípolis, un dels principals pintors grecs de l'antiguitat, que va florir entre les olimpíades 97 a 107 (del 390 aC al 350 aC).

Nou!!: Grec antic і Pàmfil d'Amfípolis · Veure més »

Pàmfil de Samos

Pàmfil (en llatí Pamphilus, en grec antic) fou un filòsof grec deixeble de Plató, que és recordat només perquè Epicur a la seva joventut, el va escoltar a l'illa de Samos on vivia i d'on segurament era nadiu.

Nou!!: Grec antic і Pàmfil de Samos · Veure més »

Pàmfil de Sicília

Pàmfil (en llatí Pamphilus, en grec antic) fou un sofista o gramàtic de Sicília.

Nou!!: Grec antic і Pàmfil de Sicília · Veure més »

Pàncratis

Pàncratis (en grec antic Παγκρατις), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Aloeu i d'Ifimèdia, i germana dels Aloïdes.

Nou!!: Grec antic і Pàncratis · Veure més »

Pànope

Pànope (en grec antic Πανόπη) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Pànope · Veure més »

Pàntou

Pàntou (en grec antic Πάνθοος, Pánthoos), va ser, segons la mitologia grega, un dels ancians troians companys de Príam, com ho eren Antènor, Antímac, Ucalegont i Timetes, que es reunien vora les portes Escees a Troia per aconsellar al rei sobre els afers de la guerra.

Nou!!: Grec antic і Pàntou · Veure més »

Pàpies d'Afrodísia

Pàpies d'Afrodísia (en llatí Papias, en grec antic Πάπιας) fou un escultor xipriota que juntament amb Arístees d'Afrodísia va fer dues estàtues de centaures en marbre gris, trobades a la Vil·la Adriana a Tívoli el 1746.

Nou!!: Grec antic і Pàpies d'Afrodísia · Veure més »

Pàpies de Hieràpolis

Pàpies (en llatí Papias, en grec) va ser un escriptor cristià nascut als voltants de l'any 70 i mort el 155.

Nou!!: Grec antic і Pàpies de Hieràpolis · Veure més »

Pàral

Pàral (en llatí Paralus, en grec antic Πάραλος) fou el més jove dels dos fills legítims de Pèricles.

Nou!!: Grec antic і Pàral · Veure més »

Pàralos

La Pàralos i la Salamínia foren dues trieres (trirrems gregues) sagrades (hierai triereis) de la ciutat d'Atenes en època clàssica de Pèricles i altres.

Nou!!: Grec antic і Pàralos · Veure més »

Pàrtenos

Pàrtenos (en grec antic Παρθένος) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Estàfil, un fill de Dionís i d'Ariadna, i de Crisòtemis, filla de Carmànor.

Nou!!: Grec antic і Pàrtenos · Veure més »

Pàusies

Pàusies (en llatí Pausias, en grec antic) fou un dels més destacats pintors grecs de la millor escola i del millor període de l'art grec.

Nou!!: Grec antic і Pàusies · Veure més »

Pèdasa

Pedasa o Pedasum (en llatí Pedasa o Pedasum, en grec antic Πήδασα) era una antiga ciutat de Cària al districte de Pedasis on els perses van patir una gran derrota durant la revolta de Jònia, segons Heròdot.

Nou!!: Grec antic і Pèdasa · Veure més »

Pèl·lion

Pèl·lion (en llatí Pelium, en grec antic Πήλιον, Πέλλιον) era una ciutat de la Dassarètia, a la frontera amb Macedònia, que controlava el pas que portava a aquesta país.

Nou!!: Grec antic і Pèl·lion · Veure més »

Pèlias

''Jàson donant a '''Pèlias''' el Velló d'Or'' (ca. 340 aC-330 aC, Museu del Louvre, París, França). Segons la mitologia grega, Pèlias (en grec antic Πελίας), va ser un heroi, fill, junt amb el seu germà bessó Neleu, de Posidó i de Tiro (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó va prendre la forma).

Nou!!: Grec antic і Pèlias · Veure més »

Pèlops (metge)

Pèlops (en llatí Pelops, en grec antic) era un metge d'Esmirna a Lídia que va viure al i es va fer cèlebre pel seu coneixement de l'anatomia humana.

Nou!!: Grec antic і Pèlops (metge) · Veure més »

Pènia

Pènia (en grec antic Πενία), era, segons la mitologia grega, la personificació de la Pobresa i la necessitat.

Nou!!: Grec antic і Pènia · Veure més »

Pèntil

Segons la mitologia grega, Pèntil (en grec antic Πένθιλος, Péntilos), va ser un heroi, un fill il·legítim que Erígone, la filla d'Egist, donà a Orestes.

Nou!!: Grec antic і Pèntil · Veure més »

Pèplum

- (Museu del Louvre) Com posar-se un pareo a manera de pèplum El peple (del grec πέπλος, peplos) o pèplum (del llatí peplum), també conegut com túnica dòrica, era una capa de l'antiguitat clàssica, sobretot la grega, més llarga que la clàmide i que el pal·li, que encara que era més llarga que la clàmide, era més gruixuda i ampla.

Nou!!: Grec antic і Pèplum · Veure més »

Pèptid

Oligopèptid (Tetrapèptid) Els pèptids (del grec πεπτος, 'digerible') són un tipus de molècules formades per la unió de diversos aminoàcids mitjançant enllaços peptídics, o enllaç triple amb una conjugació d'ADN (àcid desoxiribonucleic) Els pèptids, igual que les proteïnes, estan presents en la natura i són responsables per un gran nombre de funcions, moltes de les quals encara no es coneixen.

Nou!!: Grec antic і Pèptid · Veure més »

Pèrdix

Pèrdix (en grec antic Πέρδιξ), fill de Pèrdix, germana de Dèdal, l'havien fet aprenent al costat del seu oncle, i ja el superava en habilitat i invents.

Nou!!: Grec antic і Pèrdix · Veure més »

Pèrdix (germana de Dèdal)

Pèrdix (en grec antic Πέρδιξ) era una germana de Dèdal, i com ell, filla d'Eupàlam, o de Mecíon.

Nou!!: Grec antic і Pèrdix (germana de Dèdal) · Veure més »

Pèrgam (mitologia)

Segons la mitologia grega, Pèrgam (en grec antic Πέργαμος, Pergamos), va ser un dels fills de Neoptòlem, rei de l'Epir, i la seva concubina Andròmaca.

Nou!!: Grec antic і Pèrgam (mitologia) · Veure més »

Pèricles el Jove

Pèricles (en llatí Pericles, en grec antic) va ser un general (estrateg) fill de Pèricles, el gran home d'estat atenenc, i de la seva dona Aspàsia de Milet.

Nou!!: Grec antic і Pèricles el Jove · Veure més »

Pèteu

Pèteu (en llatí Peteus o Peteos en grec antic Πετεώς o Πετεώο o Πέτην) va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Orneu, fill d'Erecteu.

Nou!!: Grec antic і Pèteu · Veure més »

Píctons

Els píctons (en llatí Pictones, en grec antic Πίκτονες) i més tard anomenats pictaus (Pictavi) van ser un poble gal que vivia al sud del Loire a la costa de l'Atlàntic.

Nou!!: Grec antic і Píctons · Veure més »

Píer

Píer (en grec antic Πίερος), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de la ciutat de Pièria, a Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Píer · Veure més »

Píndar

Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.

Nou!!: Grec antic і Píndar · Veure més »

Pírasos

Pírasos (en grec antic Πύρασος) era una ciutat de Tessàlia, al districte de Ftiotis que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, on diu que formava part dels territoris governats per Protesilau.

Nou!!: Grec antic і Pírasos · Veure més »

Pírous

Pírous (en grec antic Πείροος "Peiroos") va ser, segons la mitologia grega, un cabdill dels tracis que a la Guerra de Troia es va aliar amb el rei Príam.

Nou!!: Grec antic і Pírous · Veure més »

Pítac de Mitilene

Pítac de Mitilene (en llatí Pittacus, en grec) va ser un literat grec considerat un dels set savis de Grècia.

Nou!!: Grec antic і Pítac de Mitilene · Veure més »

Pítia

A la religió de l'antiga Grècia la Pítia (en grec antic Πυθία), que també s'anomenava Pitonissa, era l'oracle del temple d'Apol·lo a Delfos.

Nou!!: Grec antic і Pítia · Veure més »

Pòmpides

Pòmpides (en llatí Pompidas, en grec antic Πομπίδης) fou un polític tebà, dirigent del partit favorable a Roma.

Nou!!: Grec antic і Pòmpides · Veure més »

Pòtnies

Pòtnies (en grec antic Πότνιαι) va ser una ciutat de Beòcia situada a la via que anava de Tebes a Platea.

Nou!!: Grec antic і Pòtnies · Veure més »

Pótnia Theron

Dona asseguda de Çatalhöyük amb dos lleons als seus costats; creada durant el neolític (cap al 6000-5500 aC.), a Çatalhöyük, es troba al Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia, a Ankara (Turquia) Pótnia Therôn (en Πότνια Θηρῶν, 'senyora dels animals') és un epítet de la deessa Àrtemis usat per Homer en la Ilíada, i també que ha estat aplicat modernament a representacions de deesses de la civilització minoica i a altres deesses olímpiques quan aquestes apareixen representades amb animals.

Nou!!: Grec antic і Pótnia Theron · Veure més »

Peani

Peani (en llatí Paeanius, en grec) va ser l'autor d'una traducció al grec del llibre Breviarium ab Urbe condita escrit per Eutropi.

Nou!!: Grec antic і Peani · Veure més »

Peanion

Peanion (en llatí Paeanium, en grec antic Παιάνιον) era una ciutat d'Etòlia propera al riu Aqueloos, una mica al sud d'Itòria i al nord d'Eníades, que es trobava a l'altra banda del riu.

Nou!!: Grec antic і Peanion · Veure més »

Peant

Segons la mitologia grega, Peant (en grec antic Ποίας, Poias) fou un heroi, fill de Tàumac, cabdill de Magnèsia.

Nou!!: Grec antic і Peant · Veure més »

Peà (mitologia)

Peà (en grec antic Παιάν), segons la mitologia grega és, en els cultes de l'època clàssica un epítet ritual aplicat a Apol·lo "guaridor".

Nou!!: Grec antic і Peà (mitologia) · Veure més »

Peó

D'acord amb la mitologia grega, Peó (en grec antic Παιών) va ser un heroi, fill d'Endimió, rei de l'Èlide.

Nou!!: Grec antic і Peó · Veure més »

Pecilàs

Pikilassos o Poikilassos (en grec antic Ποικιλασσός) va ser una ciutat situada a l'oest de l'illa grega de Creta, al cap de Tripiti al final de la Gorja de Tripiti, entre Súgia i Hàgia Rumeli.

Nou!!: Grec antic і Pecilàs · Veure més »

Pedagogia

Guixant a una pissarra La pedagogia és el conjunt de sabers sobre l'educació.

Nou!!: Grec antic і Pedagogia · Veure més »

Pedasis

Pedasis (en grec antic Πηδασίς) és el nom d'un districte de Cària poblat pels leleges que tenia per capital la ciutat de Pedasa.

Nou!!: Grec antic і Pedasis · Veure més »

Pedònom

El pedònom (en grec antic παιδονόμος) era un magistrat d'Esparta i en alguns altres estats d'origen dòric, que tenia encarregada la direcció general de l'educació dels joves, encara que sembla que no anava més enllà de la preocupació per l'entrenament físic.

Nou!!: Grec antic і Pedònom · Veure més »

Pedofília

La pedofília és la preferència sexual d'un adult vers impúbers.

Nou!!: Grec antic і Pedofília · Veure més »

Pedra de Rosetta

La '''pedra de Rosetta''' resolgué un problema lingüístic particularment difícil La pedra de Rosetta és una pedra de granodiorita (sovint identificada erròniament com a basalt) de 112 cm d'alçada, 76 cm d'amplada i uns 28 cm de gruix mentre que el seu pes és d'aproximadament 760 kg.

Nou!!: Grec antic і Pedra de Rosetta · Veure més »

Pefnos

Pefnos (en grec antic Πέφνος), o també Pefnon (Πεφνόν) era una antiga ciutat de Lacònia a la costa est del golf de Messènia a 20 estadis de Talames.

Nou!!: Grec antic і Pefnos · Veure més »

Peges

Mapa de l'Istmr de Corint on s'aprecia la ubicació de Peges Peges o Pages (en llatí Pegae o Pagae, en grec antic Πηγαί o Παγαί) fou una ciutat de Megaris al golf de Corint.

Nou!!: Grec antic і Peges · Veure més »

Peion

Peion (en llatí Peium, en grec antic Πήιον, Péion) era una fortalesa del gals tolistobogis a Galàcia, que el rei Deiotarus I feia servir com a lloc de dipòsit del tresor reial.

Nou!!: Grec antic і Peion · Veure més »

Peito

Peito (en grec antic Πειθώ, que significa 'persuasió') va ser segons Hesíode una de les Oceànides, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Grec antic і Peito · Veure més »

Peix migratori

El salmó és un peix migratori Un peix migratori o peix diàdrom (del grec antic διά diá «a través» i δρομάς, dromas córrer) és aquell peix que migra cap a un altre tipus de massa d'aigua.

Nou!!: Grec antic і Peix migratori · Veure més »

Peixos serra

Els prístids (Pristidae, gr. πριστήρ, pristēr, que significa "serra") són una família de peixos cartilaginosos, l'única de l'ordre Pristiformes, del superordre dels batoïdeus, coneguts popularment com a peixos serra, que no s'han de confondre amb el taurons serra (ordre Pristiophoriformes) als quals se semblen per un notable cas de convergència evolutiva.

Nou!!: Grec antic і Peixos serra · Veure més »

Pelagònia

Pelagònia (en grec antic Πελαγονíα, en llatí Pelagonia) era la ciutat principal dels pelagons (Πελαγόνες), d'arrel epirota, i capital del districte quart de Macedònia, prop de la frontera amb Il·líria.

Nou!!: Grec antic і Pelagònia · Veure més »

Pelagoni

Pelagoni, en llatí Pelagonius (Saloninus), en grec antic Πελαγόνιος, va ser un escriptor del, remarcable per la seva obra de veterinària en llatí.

Nou!!: Grec antic і Pelagoni · Veure més »

Pelèiades

Les Pelèiades (en grec αἱ πελειάδες les colomes) eren les profetesses de l'Oracle de Dodona a l'Èpir, i sacerdotesses de Dione, filla de Nereu i companya de Zeus.

Nou!!: Grec antic і Pelèiades · Veure més »

Pelòpides

Pelòpides o Pelòpidas (en llatí Pĕlŏpĭdas, en grec antic Πελοπίδας) fou un general i home d'estat tebà, fill d'Hippocle, descendent d'una família noble.

Nou!!: Grec antic і Pelòpides · Veure més »

Peleu

'''Peleu''', Aquil·les i Quiró (circa 500 aC, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Peleu (en grec Πηλεύς Pêleús) segons la mitologia grega, fou un heroi grec que fou pare d'Aquil·les.

Nou!!: Grec antic і Peleu · Veure més »

Pelignes

Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins.

Nou!!: Grec antic і Pelignes · Veure més »

Pelike

figures vermelles d'Apúlia. ''Dona amb un jove'', c. 370 aC. Museu Britànic Pelike (en grec antic: πελίκη /pelíke, i en plural: pelikai, «copa») és un recipient de ceràmica grega, amb la boca ampla i de perfil continu i amb el diàmetre màxim del cos a la zona del peu, a la qual s'uneix sense tija (una de manera similar àmfora tipus C).

Nou!!: Grec antic і Pelike · Veure més »

Pelinna

Pelinna (en llatí Pelinna, i també Pelinnaeum, en grec antic Πέλιννα o Πελινναῖον) era una ciutat de Tessàlia al districte d'Hestieòtide una mica per sobre de la riba esquerra del riu Peneios, segons diu Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Pelinna · Veure més »

Pelmatozous

Els pelmatozous (Pelmatozoa, gr. pélma -atos, ‘planta del peu’, i zỗon, ‘animal') són un antic subfílum d'equinoderms, ara considerat parafilètic i en desús.

Nou!!: Grec antic і Pelmatozous · Veure més »

Pelopea (filla de Pèlias)

Segons la mitologia grega, Pelopea (en grec antic Πελόπεια) va ser una filla de Pèlias, rei de Iolcos.

Nou!!: Grec antic і Pelopea (filla de Pèlias) · Veure més »

Pelopea (filla de Tiestes)

Segons la mitologia grega, Pelopea (en grec antic Πελόπεια), és el nom de la mare d'Egist, fill que va tenir involuntàriament, fruit d'una unió incestuosa amb el seu pare, Tiestes.

Nou!!: Grec antic і Pelopea (filla de Tiestes) · Veure més »

Peltes

Peltes (en llatí Peltae, en grec antic Πέλται 'Péltai') era una ciutat important de Frígia, a la vora del riu Meandre, que segons Xenofont estava situada a una distància de 10 parasangues de Celenos o Apamea de Frígia.

Nou!!: Grec antic і Peltes · Veure més »

Pemans

Els pemans (llatí Paemani o Faemani) foren un poble dels belgae instal·lat al Massís de les Ardenes al, possiblement a l'actual regió valona de la Famenne, que encara recolliria el seu nom.

Nou!!: Grec antic і Pemans · Veure més »

Pena (mitologia)

Pena (en grec antic Ποινή), va ser segons la mitologia grega una personificació de la venjança o del càstig.

Nou!!: Grec antic і Pena (mitologia) · Veure més »

Penèleos

Penèleos (en grec antic Πηνέλεως), va ser, segons la mitologia grega, un heroi beoci que figura entre els pretendents d'Helena.

Nou!!: Grec antic і Penèleos · Veure més »

Peneu

Peneu consolat per altres déus-rius per la pèrdua de la seva filla Dafne Segons la mitologia grega, Peneu (en grec antic Πηνειός, Peneios), era un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Peneu · Veure més »

Peneu (Tessàlia)

El Peneu (en Πηνειός, pronunciat Piniós en grec modern i Pēneiós en grec clàssic) és un riu de la regió grega de Tessàlia.

Nou!!: Grec antic і Peneu (Tessàlia) · Veure més »

Pentadecàgon

En geometria, un pentadecàgon o quindecàgon és un polígon de quinze costats i, per tant, de quinze vèrtexs.

Nou!!: Grec antic і Pentadecàgon · Veure més »

Pentagraf

Pentagraf (del grec antic πέντε, pénte, 'cinc' i, gráphō, 'escric') és una combinació de cinc lletres, utilitzades per representar un so (fonema) o una combinació de sons, que no corresponen al so d'algunes lletres.

Nou!!: Grec antic і Pentagraf · Veure més »

Pentameró

El Pentameró (del grec πέντε, 'cinc'; i ἡμέρα, 'dia'), el nom original del qual en napolità és El cunto de li cunti overo el trattenemiento de peccerille (El conte dels contes, o el entreteniment dels petits), és una col·lecció de contes de fades populars, elaborada pel poeta i cortesà italià Giambattista Basile (ca. 1570-1632), comte de Torrone, escrita en napolità i publicada de manera pòstuma a Nàpols en cinc toms, del 1634 al 1636, amb el pseudònim anagramàtic de Gian Alesio Abbattutis.

Nou!!: Grec antic і Pentameró · Veure més »

Pentatòmids

Els pentatòmids (Pentatomidae) són una família d'hemípter heteròpters de l'infraordre Pentatomomorpha.

Nou!!: Grec antic і Pentatòmids · Veure més »

Pentatló antic

El pentatló o pentàtlon (en grec antic πένταθλον péntathlon) fou una disciplina atlètica dels Jocs Olímpics i altres Jocs Panhel·lènics que es disputaven a l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Pentatló antic · Veure més »

Pentecònter

BNF Un pentecònter (grec antic πεντηκόντορος) era un vaixell de guerra amb 50 remers (d'aquí el seu nom), a part d'un timoner i potser altres marins.

Nou!!: Grec antic і Pentecònter · Veure més »

Pentecoste

Pentecoste (en grec antic πεντηκοστή) era una taxa duanera del dos per cent que es cobrava probablement per totes les importacions i exportacions a Atenes, segons Valeri Harpocratió.

Nou!!: Grec antic і Pentecoste · Veure més »

Peparet

Segons la mitologia grega, Peparet (en grec antic Πεπάρηθος) era un heroi, fill de Dionís i Ariadna.

Nou!!: Grec antic і Peparet · Veure més »

Pepuza

Pepuza (en llatí Pepuza, en grec antic Πέπουζα) va ser una ciutat de l'oest de Frígia que és esmentada tardanament.

Nou!!: Grec antic і Pepuza · Veure més »

Perşembe

Perşembe (en turc, antigament Boon en grec o Vona en llatí) és una vila i un districte de la província d'Ordu (Turquia), situada a l'est del Cap Vona, a la costa del mar Negre.

Nou!!: Grec antic і Perşembe · Veure més »

Períbol

Un períbol (en grec antic γύρω βόλος, períbolos, i en llatí tardà peribolu) és un recinte sagrat al voltant dels temples antics.

Nou!!: Grec antic і Períbol · Veure més »

Perífrasi

La perífrasi és una figura de retòrica amb la qual el significat d'una paraula o d'una frase ve expressat mitjançant la descripció de la seva relació amb uns altres elements: així s'obté una sèrie diversa de paraules o de frases, en general més llarga.

Nou!!: Grec antic і Perífrasi · Veure més »

Perímetre

El perímetre és la distància al voltant d'una figura bidimensional, o la mesura de la distància al voltant d'un objecte (la llargada del seu contorn). El perímetre d'un objecte o figura geomètrica és la longitud del seu contorn.

Nou!!: Grec antic і Perímetre · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Nou!!: Grec antic і Període hel·lenístic · Veure més »

Període hel·lenístic d'Egipte

El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.

Nou!!: Grec antic і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »

Període iber a Catalunya

El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.

Nou!!: Grec antic і Període iber a Catalunya · Veure més »

Període romà als Països Catalans

Segona divisió provincial de la Hispània romana; els Països Catalans estan compresos dins la ''Tarraconensis''. El període romà als Països Catalans durà set segles.

Nou!!: Grec antic і Període romà als Països Catalans · Veure més »

Percote

Percote (en grec antic Περκώτη) era una ciutat de Mísia a l'Hel·lespont, al nord-est de Troia, no llunyana d'Abidos, ni de Làmpsac, probablement a la desembocadura del riu Percotes.

Nou!!: Grec antic і Percote · Veure més »

Percy Jackson i els déus de l'Olimp

Percy Jackson i els déus de l'Olimp és una sèrie de llibres juvenils, publicada en versió original anglesa com a Percy Jackson & the Olympians per l'escriptor dels Estats Units Rick Riordan.

Nou!!: Grec antic і Percy Jackson i els déus de l'Olimp · Veure més »

Perdicas (general)

Perdicas (en llatí Perdiccas, en grec antic Περδίκκας) va ser un general macedoni, un dels lloctinents d'Èumenes de Càrdia l'any 321 aC en la guerra contra Antígon el Borni.

Nou!!: Grec antic і Perdicas (general) · Veure més »

Perdicas II

Perdicas II (en llatí Perdiccas, en grec antic Περδίκκας) fou rei de Macedònia, fill i successor d'Alexandre I de Macedònia vers el 454 aC encara que les diverses notícies dels autors antics donen marge per establir altres dates.

Nou!!: Grec antic і Perdicas II · Veure més »

Perdicas III

Perdicas (en llatí Perdiccas, en grec antic Περδίκκας) fou rei de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Perdicas III · Veure més »

Pere de Nicomèdia

Pere de Nicomèdia (en llatí Petrus, en grec antic Πέτρος) va ser un eclesiàstic de l'Imperi Romà d'Orient que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Pere de Nicomèdia · Veure més »

Perea

Perea i el seu entorn en el segle I Perea (en llatí Peraea, en grec antic Περαία) és el nom donat pels israelites a la regió a l'est del Jordà entre el llac Tiberíades i la mar Morta.

Nou!!: Grec antic і Perea · Veure més »

Perge

Àgora Perge (en grec antic Πέργη) era una important ciutat de Pamfília, a uns 10 km de la costa i a 5 km a l'oest del riu Kestros (avui Aksu).

Nou!!: Grec antic і Perge · Veure més »

Periala

Periala (en grec antic Περίαλλα) va ser una pítia de l'Oracle de Delfos en una data entre finals del i inicis del segle V aC.

Nou!!: Grec antic і Periala · Veure més »

Periandre (metge)

Periandre (en llatí Periander, en grec) fou un metge grec del.

Nou!!: Grec antic і Periandre (metge) · Veure més »

Periandre d'Ambràcia

Periandre (en llatí Periander, en grec antic Περίανδρος) fou tirà d'Ambràcia a la segona meitat del segle VII aC.

Nou!!: Grec antic і Periandre d'Ambràcia · Veure més »

Peribea (filla d'Alcàtou)

D'acord amb la mitologia grega, Peribea (en grec antic Περίβοια, Periboia) va ser una filla d'Alcàtou, rei de Mègara.

Nou!!: Grec antic і Peribea (filla d'Alcàtou) · Veure més »

Peribea (filla d'Eurimedont)

Segons la mitologia grega, Peribea (en grec antic Περίβοια, Periboia) va ser una filla d'Eurimedont, cabdill de Paros.

Nou!!: Grec antic і Peribea (filla d'Eurimedont) · Veure més »

Peribea (mare de Tideu)

Peribea (en grec antic Περίβοια, Periboia), va ser, segons la mitologia grega, la filla d'Hipònous, rei d'Olenus i esposa d'Eneu, i per tant, mare de Tideu.

Nou!!: Grec antic і Peribea (mare de Tideu) · Veure més »

Periclimen (fill de Neleu)

D'acord amb la mitologia grega, Periclimen (en grec antic Περικλύμενος, Periclímenos), va ser un heroi grec, fill de Neleu i de Cloris.

Nou!!: Grec antic і Periclimen (fill de Neleu) · Veure més »

Periegesi

Periegesi és una paraula d'origen grec, περιήγησις ('periégesis') que significa «descripció detallada» segons el Diccionari Grec-Català.

Nou!!: Grec antic і Periegesi · Veure més »

Perieres

Segons la mitologia grega, Perieres (en grec antic Περιήρης), va ser un rei de Messènia.

Nou!!: Grec antic і Perieres · Veure més »

Perifant

Perifant (en grec antic Περίφας), va ser, segons la mitologia grega, un rei molt antic de l'Àtica, anterior a Cècrops, i conegut per la seva pietat i la seva justícia.

Nou!!: Grec antic і Perifant · Veure més »

Perifetes

Perifetes (en grec antic Περιφήτης), va ser, d'acord amb la mitologia grega, un bandit, fill d'Hefest i d'Anticlea.

Nou!!: Grec antic і Perifetes · Veure més »

Perigune

Perigune (en grec antic Περιγούνη), va ser, segons la mitologia grega, una filla de Sinis, el bandit que assaltava els viatgers prop de Corint.

Nou!!: Grec antic і Perigune · Veure més »

Perilau de Macedònia

Perilau (en llatí Perilaus, en grec antic Περίλαος) era un príncep de Macedònia, fill d'Antípater, el més jove dels seus fills, i germà de Cassandre de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Perilau de Macedònia · Veure més »

Periple de Pseudo-Escílax

El Periple de Pseudo-Escílax és una obra en grec antic, datada a finals del segle IV o principis del III C., que descriu un periple al voltant del Mar Mediterrani, incloent la mar Negra i les costes d'Àfrica més enllà de les Columnes d'Hèrcules.

Nou!!: Grec antic і Periple de Pseudo-Escílax · Veure més »

Persecució dels cristians

''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.

Nou!!: Grec antic і Persecució dels cristians · Veure més »

Perses (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Perses (en grec antic Πέρσης) va ser un tità, fill de Crios i d'Euríbia.

Nou!!: Grec antic і Perses (mitologia) · Veure més »

Perses (poeta)

Perses, en llatí Perses, en grec antic, fou un poeta epigramàtic grec.

Nou!!: Grec antic і Perses (poeta) · Veure més »

Perseu (pintor)

Perseu (en llatí Perseus, en grec antic) fou un pintor grec.

Nou!!: Grec antic і Perseu (pintor) · Veure més »

Pet de llop

El pet de llop o pet de ca (Lycoperdon perlatum del grec Lycos: llop; pérdon: pet; del llatí perlatus: emperlat) és un bolet comestible de l'ordre de les licoperdals (de la família dels Agaricaceae o Lycoperdaceae, segons els autors).

Nou!!: Grec antic і Pet de llop · Veure més »

Peta-

Peta (símbol P) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 1015, o 1.000.000.000.000.000.

Nou!!: Grec antic і Peta- · Veure més »

Petèquia

Les petèquies (del grec πιττάκια, "emplastre"), són petits punts de sang cutanis.

Nou!!: Grec antic і Petèquia · Veure més »

Petó

Festival de l'Orgull d'Edmonton. El petó, bes o besada és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona, tot i que alguns primats també presenten aquest costum.

Nou!!: Grec antic і Petó · Veure més »

Peter Brown (historiador)

Peter Robert Lamont Brown (Dublín, Irlanda, 26 de juliol de 1935) és un historiador especialista de la història romana i de l'Antiguitat tardana.

Nou!!: Grec antic і Peter Brown (historiador) · Veure més »

Petinosaure

El petinosaure (Peteinosaurus zambellii) va ser un dels pterosaures més petits (60 cm d'envergadura) i primerencs de la gran família dels Pterosauria (del grec, πτερος (pteros), «ala» + σαῦρος (sauros), «rèptil» o «llangardaix»).

Nou!!: Grec antic і Petinosaure · Veure més »

Petra d'Aràbia

Petra (del grec, ‘pedra’) fou una ciutat d'Aràbia en la moderna Jordània.

Nou!!: Grec antic і Petra d'Aràbia · Veure més »

Petròglif

Petròglifs a la ''Newspaper Rock,'' al Canyonlands National Park, al sud de Moab, al sud-est d'Utah Incisió rupestre anomenada ''Meercatze'' per l'arqueòleg Leo Frobenius, lleones rampants a Wadi Methkandoush, Líbia Un petròglif és una imatge creada mitjançant la retirada de part de la superfície d'una roca per incisions, talla, escultura i abrasió.

Nou!!: Grec antic і Petròglif · Veure més »

Petró

Petró (en llatí Petron, en grec) o Petrones (Petronas, Πετρονάς) fou un metge grec nascut a l'illa d'Egina que va viure després d'Hipòcrates però abans d'Heròfil de Calcedònia i Erasístrat de Sició i probablement sobre la meitat del.

Nou!!: Grec antic і Petró · Veure més »

Petricor

Pluja sobre un camí de Cornualla, Anglaterra. Petricor és el nom que rep l'olor que provoca la pluja en caure en els sòls eixuts.

Nou!!: Grec antic і Petricor · Veure més »

Petroesfera

Aquesta bola de pedra tallada (petroesfera) va ser trobada a la granja ''Jock's Thorn'' a Kilmaurs, Escòcia. Esferes de pedra de Costa Rica Blocs de Moeraki (Nova Zelanda). No poden ser considerades com petroesferes per ser d'origen completament natural. En arqueologia, una petroesfera (del grec petros, que significa 'pedra', i sphaira, que significa 'bola' o 'esfera') és el nom de qualsevol objecte artificial esfèric de qualsevol grandària fabricada en pedra.

Nou!!: Grec antic і Petroesfera · Veure més »

Petxenegs

Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.

Nou!!: Grec antic і Petxenegs · Veure més »

Peu de llop

El peu de llop (Lycopus europaeus del grec lýkos, llop i podos, peus, planta pilosa que la seva forma recorda un peu de llop) és una planta de la família de les labiades present a bona part d'Europa i Àsia en zones humides.

Nou!!: Grec antic і Peu de llop · Veure més »

Peucestes de Macedònia

Peucestes (en llatí Peucestas, en grec antic Πέστας) fou un militar macedoni fill de Macartat, que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Peucestes de Macedònia · Veure més »

Peucins

Els peucins (llatí: Peucini; grec antic: Πευκῖνοι) eren una branca del poble germànic dels bastarnes, que vivien a l'illa de Peuce, una illa del Danubi, segons diu Tàcit a Germània.

Nou!!: Grec antic і Peucins · Veure més »

Philia

Philia (en grec antic φιλία / philía) és la paraula grega per expressar amistat o camaraderia.

Nou!!: Grec antic і Philia · Veure més »

Philippe Brunet

Philippe Brunet, nascut el 23 de juny de 1960, és un hel·lenista i un dramaturg francès.

Nou!!: Grec antic і Philippe Brunet · Veure més »

Philogelos

El Philogelos (en grec antic Φιλόγελως, ‘amant del riure’) és la recopilació d'acudits més antiga conservada.

Nou!!: Grec antic і Philogelos · Veure més »

Phiomys

Phiomys és un gènere de rosegador extint que visqué al nord i l'est d'Àfrica entre l'Eocè i el Miocè.

Nou!!: Grec antic і Phiomys · Veure més »

Phyllostachys

Phyllostacys és un gènere de bambús de la família de les poàcies i de la subfamília de les bambusòidies.

Nou!!: Grec antic і Phyllostachys · Veure més »

Phyllostachys viridiglaucescens

Phyllostachys viridiglaucescens és una espècie de plantes monocotiledònies de la família de les Poàcies, subfamília de les Bambusòidies, originària de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Grec antic і Phyllostachys viridiglaucescens · Veure més »

Pianèpsia

Pianèpsia o Pianòpsia (en grec antic πυανέψια, πυανόψια) era un festival celebrat cada any a Atenes el dia 7 del mes de Pyanepsion.

Nou!!: Grec antic і Pianèpsia · Veure més »

Piarensins

Els piarensis (en llatí piarensii, en grec antic Πιαρήνσιοι) eren un poble de la Mèsia Inferior, que vivien a la zona de la frontera amb Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Piarensins · Veure més »

Pièria de Síria

Pièria (en llatí Pieria, en grec antic Πιερία) era un districte de Síria.

Nou!!: Grec antic і Pièria de Síria · Veure més »

Pièrides

Les Pièrides (en grec antic Πιερίδες), eren les filles de Píer, fill de Macèdon.

Nou!!: Grec antic і Pièrides · Veure més »

Pió

En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−.

Nou!!: Grec antic і Pió · Veure més »

Picè

Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.

Nou!!: Grec antic і Picè · Veure més »

Picentins

sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.

Nou!!: Grec antic і Picentins · Veure més »

Piengites

Els piengites (en llatí: piengitae, en grec antic: Πιεγγῖται, pienguite) eren un poble de la Sarmàcia europea, que vivien suposadament al riu Piena, afluent del Prípiat, prop de Pinsk (Rússia).

Nou!!: Grec antic і Piengites · Veure més »

Pierre Adolphe Piorry

Pierre Adolphe Piorry (Poitiers, 31 de desembre del 1794 - París, 29 de maig del 1879) fou un metge francès.

Nou!!: Grec antic і Pierre Adolphe Piorry · Veure més »

Pietro Metastasio

Pietro Antonio Domenico Trapassi, més conegut pel seu pseudònim Pietro Metastasio o simplement Metastasio (3 de gener de 1698 – 12 d'abril de 1782), fou un escriptor i poeta italià molt conegut pel gran nombre de llibrets que va escriure per a les òperes del seu temps.

Nou!!: Grec antic і Pietro Metastasio · Veure més »

Pigmalió (fill de Belos)

Segons la mitologia grega, Pigmalió (en grec antic Πυγμαλίων) va ser un rei de Tir, en la Fenícia, fill de Belos (o de Mutos, segons altres genealogies) i germà de la famosa Elissa, més coneguda amb el nom de Dido a qui la tradició atribueix la fundació de Cartago, prop de Tunísia, i encara més cèlebre pels seus desgraciats amors amb el príncep troià Enees, tan sentidament narrats per Virgili en la seva Eneida.

Nou!!: Grec antic і Pigmalió (fill de Belos) · Veure més »

Pigmeus

Pigmeus africans amb un explorador europeu. Els pigmeus (del grec πυγμαιος, pygmaios, 'de mida petita') són una sèrie de grups humans caçadors-recol·lectors que viuen a les selves equatorials africanes i que es caracteritzen per la seva baixa alçada: els homes fan menys d'1,5 metres de mitjana.

Nou!!: Grec antic і Pigmeus · Veure més »

Pigres d'Halicarnàs

Pigres d'Halicarnàs (en llatí Pigres, en grec antic) fou un poeta cari, però que escrivia en grec, nadiu d'Halicarnàs.

Nou!!: Grec antic і Pigres d'Halicarnàs · Veure més »

Pigres de Peònia

Pigres de Peònia (en grec antic) fou un noble peoni que amb el seu germà Mànties i la seva germana va anar a Sardes, on era Darios I el Gran, esperant que amb el seu suport obtindria la tirania sobre Peònia.

Nou!!: Grec antic і Pigres de Peònia · Veure més »

Pilas (mitologia)

Pilas (en grec antic Πύλας), segons la mitologia grega, va ser un rei de Mègara, fill de Clesó i net de Lèlex.

Nou!!: Grec antic і Pilas (mitologia) · Veure més »

Pileu

Pileu (en grec antic Πύλαιος) era, segons la mitologia grega, fill de Letos, un descendent de Pelasg, del que deriva l'epònim "pelasgs".

Nou!!: Grec antic і Pileu · Veure més »

Pili (barret)

El '''pili''' identifica particularment els Dioscurs (aquí en una estàtua colossal de l'antiguitat tardana al Capitoli de Roma) El pili (del llatí pileus, pilleus o pilleum) era, a l'antiga Grècia (on era anomenat πῖλος, pilos) i a l'antiga Roma, una lligadura de feltre, en part similar a un fes.

Nou!!: Grec antic і Pili (barret) · Veure més »

Pimpinella morada

La pimpinella morada (Clytocibe nuda o Lepista nuda, del grec Lepista, lepasté: vas ample de terrissa amb forma de bolet; del llatí nuda: nua) és un fong de l'ordre de les agaricals.

Nou!!: Grec antic і Pimpinella morada · Veure més »

Pinakes

Biblioteca d'Alexandria Pinakes (en grec antic Πίνακες "taules") és el nom amb el qual es coneix un dels primers catàlegs de llibres, elaborat per Cal·límac de Cirene.

Nou!!: Grec antic і Pinakes · Veure més »

Pinakiolita

La pinakiolita és un mineral de la classe dels borats, que pertany i dona nom al grup de la pinakiolita.

Nou!!: Grec antic і Pinakiolita · Veure més »

Pinit

Pinit, en llatí Pinytus, en grec antic, fou un poeta epigramàtic grec autor d'un epitafi sobre Safo, que consta a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Pinit · Veure més »

Pinnes

Pinnes, Pinneu o Pineu (en llatí Pinnes, Pinneus, en grec antic Πίννης) va ser príncep d'Il·líria, fill d'Agró i de la seva dona Triteuta.

Nou!!: Grec antic і Pinnes · Veure més »

Pintura mitològica

La pintura mitològica és un gènere pictòric, subgènere de la pintura d'història, el tema artístic de la qual són personatges o escenes de la mitologia, però sense finalitat religiosa, sinó com a pintura profana.

Nou!!: Grec antic і Pintura mitològica · Veure més »

Piptophyllum

Piptophyllum és un gènere monotípic de plantes de la subfamília de les cloridòidies, família de les poàcies.

Nou!!: Grec antic і Piptophyllum · Veure més »

Piquensis

Els piquensis (en llatí picensii, en grec antic Πικήνσιοι) eren un poble establert a la part nord-est de la Mèsia Superior, a la riba del Timarus.

Nou!!: Grec antic і Piquensis · Veure més »

Piracmonita

La piracmonita o pyracmonita és un mineral de la classe dels sulfats.

Nou!!: Grec antic і Piracmonita · Veure més »

Piranoscopi

''' piranoscopi ''': mostra dels principals components de l'instrument: unitat d'ignició, dipòsit de combustible, vàlvula solenoide principal i vas d'aire comprimit. Dimensions: el diàmetre del dipòsit ronda els 5 cm, l'altura supera els 2 m. Consumeix al voltant de 3 litres de combustible per cada deflagració. Un piranoscopi és un instrument per mostrar grans flames controlades.

Nou!!: Grec antic і Piranoscopi · Veure més »

Pirargirita

La pirargirita és un mineral de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Grec antic і Pirargirita · Veure més »

Piràmide (arquitectura)

Piràmide de Khefren En arquitectura, una piràmide (del grec πυραμίς, -ίδος, i, a través del llatí pyrămis, -ĭdis) és una construcció monumental en forma piramidal que normalment té una base quadrangular.

Nou!!: Grec antic і Piràmide (arquitectura) · Veure més »

Pirecmes

Pirecmes (en grec antic Πυραίχμης) va ser, segons la mitologia grega, un dels dos caps del contingent de peons (els habitants de Peònia) que van anar a la guerra de Troia per ajudar el rei Príam.

Nou!!: Grec antic і Pirecmes · Veure més »

Pirene

Pirene (en grec Πυρήνη, en llatí Pyrene) va ser, en la mitologia grecoromana, una jove filla del rei Bèbrix, que regnava a l'època d'Hèracles sobre les poblacions de la regió de Narbona.

Nou!!: Grec antic і Pirene · Veure més »

Pirgoteles

Pirgoteles (en llatí Pyrgoteles, en grec antic Πυργοτέλης) fou un artista grec.

Nou!!: Grec antic і Pirgoteles · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Grec antic і Pirineus · Veure més »

Pirita

La pirita és un mineral molt comú de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Grec antic і Pirita · Veure més »

Piroaurita

La piroaurita és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la hidrotalcita.

Nou!!: Grec antic і Piroaurita · Veure més »

Pirobelonita

La pirobelonita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'adelita-descloizita.

Nou!!: Grec antic і Pirobelonita · Veure més »

Pirocroïta

La pirocroïta és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la brucita.

Nou!!: Grec antic і Pirocroïta · Veure més »

Pirostilpnita

La pirostilpnita és un mineral que pertany al grup proustita, de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Grec antic і Pirostilpnita · Veure més »

Pirra

Pirra (en grec antic Πύρρα "La pel-roja") va ser, segons la mitologia grega, una heroïna, filla d'Epimeteu i de Pandora.

Nou!!: Grec antic і Pirra · Veure més »

Pirró d'Elis

Πύρρων Pirró d'Elis (en llatí: Pyrrion i en grec) (360 aC - 270 aC) fou un filòsof grec, creador de l'escepticisme com a corrent filosòfic (corrent ja suggerit parcialment per alguns sofistes i megàrics), natural d'Elis, ciutat provincial al nord-oest del Peloponès, a Grècia; fill de Pleistarc i d'una família pobre, fou el primer filòsof escèptic que va fer del dubte el problema central de tota la seva filosofia (tot i que alguns sofistes abans que ell ja practicaven un dubte radical en la seva filosofia).

Nou!!: Grec antic і Pirró d'Elis · Veure més »

Pirrocòrids

''Pyrrhocoris apterus'', una espècie molt freqüent a Catalunya. Els pirrocòrids (Pyrrhocoridae, gr. "xinxa de foc", pels colors vermells que moltes espècies tenen) són una família d'hemípters heteròpters de l'infraordre Pentatomomorpha, amb més de 300 espècies a tot el món.

Nou!!: Grec antic і Pirrocòrids · Veure més »

Pirros (escultor)

Pirros (en llatí Pyrrhus, en grec antic) fou un escultor grec que Plini el Vell menciona, i diu que feia estàtues de bronze especialment d'Higiea (filla d'Asclepi) i Minerva.

Nou!!: Grec antic і Pirros (escultor) · Veure més »

Pirros II

Pirros II (en llatí Pyrrhus, en grec antic Πύῤῥος) fou fill del rei Alexandre II de l'Epir i la seva dona i germanastra Olímpies o Olimpíada (amb la que va tenir un altre fill, Ptolemeu, i una filla, Ftia).

Nou!!: Grec antic і Pirros II · Veure més »

Pirros III

Pirros III (en llatí Pyrrhus, en grec antic Πύῤῥος) fou rei de l'Epir.

Nou!!: Grec antic і Pirros III · Veure més »

Pirrotina

La pirrotina o pirrotita és un mineral de la classe dels sulfurs.

Nou!!: Grec antic і Pirrotina · Veure més »

Pisandre d'Esparta

Pisandre (en llatí Peisander, en grec antic) fou un noble espartà, cunyat d'Agesilau II.

Nou!!: Grec antic і Pisandre d'Esparta · Veure més »

Pisandre de Camiros

Pisandre de Camiros (en llatí Peisander, en grec) va ser un poeta nadiu de Camiros a Rodes, fill de Pisó i Aristacma.

Nou!!: Grec antic і Pisandre de Camiros · Veure més »

Pisídia

Pisídia o Psídia (en llatí Psidia o Pisidia, en grec antic Πισιδία) va ser una regió de l'Àsia Menor situada cap al sud-sud-oest.

Nou!!: Grec antic і Pisídia · Veure més »

Pisístrat (fill de Nèstor)

Pisístrat (en grec antic Πεισίστρατος, Peisístratos) va ser, segons la mitologia grega, un heroi grec, fill de Nèstor.

Nou!!: Grec antic і Pisístrat (fill de Nèstor) · Veure més »

Pisístrat d'Orcomen

Pisístrat d'Orcomen (en llatí Peisistratus, en grec antic Πεισι ́στρατος) fou rei d'Orcomen en temps de la guerra del Peloponès al final del segle V aC.

Nou!!: Grec antic і Pisístrat d'Orcomen · Veure més »

Pisístrat de Beòcia

Pisístrat de Beòcia (en llatí Peisistratus, en grec antic Πεισι ́στρατος) fou un home d'estat tebà que va abraçar el partit romà en el període de la lluita entre Roma i Filip V de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Pisístrat de Beòcia · Veure més »

Pisístrat de Cízic

Pisístrat de Cízic (en llatí Peisistratus, en grec antic Πεισι ́στρατος) fou un polític i militar de Cízic al.

Nou!!: Grec antic і Pisístrat de Cízic · Veure més »

Pisó (tirà)

Pisó (en llatí Peison, en grec antic) fou un dels Trenta Tirans, un govern oligàrquic pro-espartà compost de trenta magistrats anomenats tirans, que succeí a la democràcia atenenca al final de la Guerra del Peloponès, establerts a Atenes l'any 404 aC.

Nou!!: Grec antic і Pisó (tirà) · Veure més »

Pisindelis

Pisindelis (en grec antic Πισίνδηλις) va ser un tirà de Cària i de la seva capital Halicarnàs sota l'Imperi Aquemènida.

Nou!!: Grec antic і Pisindelis · Veure més »

Pisutnes

Pisutnes (en persa Pišišyaothna, en grec antic Πισσούθνης) va ser un sàtrapa persa de Lídia circa el 440 aC al 415 aC.

Nou!!: Grec antic і Pisutnes · Veure més »

Pita de l'Índia

La pita de l'Índia (Pitta brachyura) és un ocell passeriforme originari del subcontinent indi.

Nou!!: Grec antic і Pita de l'Índia · Veure més »

Pitagorèon

El Pitagorèon (en grec Πυθαγόρειον) és el port antic de l'illa de Samos.

Nou!!: Grec antic і Pitagorèon · Veure més »

Pitàgores (boxador)

Pitàgores (en grec antic Πυθαγόρας) va ser un atleta de l'antiga Grècia nascut a Samos, que va viure a finals del segle VI aC i a principis del.

Nou!!: Grec antic і Pitàgores (boxador) · Veure més »

Pitòcrit

Pitòcrit (en llatí Pythocritus, en grec antic Πυθόκριτος) fou un flautista nadiu de Sició famós per haver guanyat diversos concursos musicals als jocs pitis, que havien estat instituïts per la Lliga Amfictiònica l'any 590 aC.

Nou!!: Grec antic і Pitòcrit · Veure més »

Pitó (artista)

Pitó (en llatí Python, en grec antic Πύθων) fou un artista grec autor de diverses obres, cílix i gerros pintats, de figures vermelles.

Nou!!: Grec antic і Pitó (artista) · Veure més »

Pitó (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, la serp gegantina i nascuda directament de Gea fou anomenada Pitó (en grec antic Πύθων).

Nou!!: Grec antic і Pitó (mitologia) · Veure més »

Pitó (sàtrapa de l'Índia)

Pitó (en llatí Pithon, apareix en grec com Πίθων, Πείθων, i Πύθων), fill d'Agenor, fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Pitó (sàtrapa de l'Índia) · Veure més »

Pitó (sàtrapa de Mèdia)

Pitó (en llatí Pithon, apareix en grec com Πίθων, Πείθων, i Πύθων), fill de Cratees o Crateues, fou un oficial macedoni nadiu d'Eòrdia, al servei d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Pitó (sàtrapa de Mèdia) · Veure més »

Pitó d'Abdera

Pitó d'Abdera (en llatí Python, en grec antic fou un dels dirigents de la ciutat d'Abdera. Va entregar la ciutat a Èumenes II de Pèrgam en un acte de traïció. Una vegada ho va haver fet, va tenir seriosos remordiments potser per no obtenir el resultat esperat, i finalment el fet va ser indirectament la causa de la seva mort.

Nou!!: Grec antic і Pitó d'Abdera · Veure més »

Pitó de Catana

Pitó de Catana (en llatí Python, en grec antic fou un poeta dramàtic grec del temps d'Alexandre el Gran. Va acompanyar a Alexandre en la seva campanya a l'Àsia i va entretenir l'exèrcit amb drames satírics quan, a la vora de l'Hidaspes, celebraven la festa de la Dionísia. En aquella obra es ridiculitzava a Harpal i als atenencs. Ateneu de Naucratis el menciona diverses vegades, i n'ha conservat una vintena de línies. L'obra portava el títol de, paraula sobre la qual es discuteix el seu significat.

Nou!!: Grec antic і Pitó de Catana · Veure més »

Piti

Piti (en llatí Pythius, en grec, anomenat per Plutarc, va ser un lidi molt ric, fill d'Artis, que va viure en temps de la invasió persa d'Anatòlia al. La seva riquesa provenia de les mines d'or de Celenes (Celaenae) a Frígia, i d'aquesta regió n'era a més a més el governador. Tot el país es dedicava a la cerca de l'or i els camps es van abandonar. Una llegenda que transmet Plutarc, diu que la seva dona havia encarregar unes representacions en or de fruites i altres tipus d'aliments i un dia per sopar li va posar al davant com a únic menjar aquestes peces. El dia que Xerxes I de Pèrsia va arribar a Celenes, Piti li va oferir un banquet a ell i a la resta dels oficials de l'exèrcit. Li va oferir també diners per sufragar la seva campanya, que consistien en l'exorbitant quantitat de 2.000 talents de plata, i 7.000 dàrics d'or. El rei no ho va acceptar i li va garantir els llaços d'hospitalitat. Els seus cinc fill van acompanyar Xerxes quan va marxar. Un eclipsi va alarmar a Piti que es va presentar al campament del rei i li va demanar que deixés al fill gran endarrere, però el rei es va ofendre i va fer matar el fill gran i el va tallar en dos meitats, deixant-ne una a cada costat del camí; les tropes van passar entre els dos trossos. Els altres fills van morir en diferents batalles. Piti va quedar sol i va viure la resta de la seva vida, ric però ple de pena.

Nou!!: Grec antic і Piti · Veure més »

Pitiea

Pitiea (en grec antic Πιτύεια), era una ciutat de Mísia, a la costa de la Propòntida, entre les ciutats de Pàrion i Priapos.

Nou!!: Grec antic і Pitiea · Veure més »

Pitireu

Pitireu (en grec antic Πιτυρεύς), va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Epidaure, al Peloponès, descendent d'Ió.

Nou!!: Grec antic і Pitireu · Veure més »

Pitis (mitologia)

Pan i Pitis Pitis, (en grec antic Πίτυς), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa que formava part del grup de les Orèades, estimada per Pan.

Nou!!: Grec antic і Pitis (mitologia) · Veure més »

Pitocles d'Atenes

Pitocles d'Atenes (en llatí Pythocles, en grec antic) va ser un orador atenenc.

Nou!!: Grec antic і Pitocles d'Atenes · Veure més »

Pitocles de Samos

Pitocles de Samos (en llatí Pythocles, en grec antic Πυθοκλη̂ς) fou un escriptor grec nascut a Samos d'època desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Pitocles de Samos · Veure més »

Pitodoris

Pitodoris (en llatí Pythodoris, en grec antic Πυθοδωρίς) fou reina del Pont.

Nou!!: Grec antic і Pitodoris · Veure més »

Pitticita

La pitticita és un mineral de la classe dels fosfats.

Nou!!: Grec antic і Pitticita · Veure més »

Pizza

La pizza és un plat típic de la cuina casolana napolitana, consistent en una base de pa (normalment rodona) elaborada amb farina de blat, llevat, aigua i sal (de vegades oli d'oliva) amb salsa de tomàquet i formatge (normalment mozzarella) pel damunt.

Nou!!: Grec antic і Pizza · Veure més »

Placa tectònica

Les plaques tectòniques que configuren l'escorça terrestre. Plaques tectòniques (superfícies conservades) Una placa tectònica (del grec τέκτων, 'constructor') és un fragment de la litosfera que té certa activitat constructiva, destructiva, mobilitat, tensions i deformacions.

Nou!!: Grec antic і Placa tectònica · Veure més »

Placoderms

Els placoderms (Placodermi, gr. "pell amb plaques") són una classe extinta de vertebrats gnatostomats.

Nou!!: Grec antic і Placoderms · Veure més »

Plagionita

La plagionita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany i dona nom al grup de la plagionita.

Nou!!: Grec antic і Plagionita · Veure més »

Planeta ctònic

Concepció artística de COROT-7b. Concepció artística d'HD 209458 b transitant la seva estrella. Un planeta ctònic és un gegant gasós que ha perdut la seva atmosfera d'heli i hidrogen a causa de la proximitat amb l'estel que orbita.

Nou!!: Grec antic і Planeta ctònic · Veure més »

Planetes (sèrie de televisió)

(o en grec antic Πλανήτης) és una sèrie d'anime japonesa dirigida per Gorō Taniguchi i produïda per Sunrise.

Nou!!: Grec antic і Planetes (sèrie de televisió) · Veure més »

Planudes

Planudes (en llatí Planudes, en grec) també anomenat Planudes Màxim, va ser un monjo i erudit constantinopolità de l'època romana d'Orient.

Nou!!: Grec antic і Planudes · Veure més »

Platea (Grècia)

Platea o Platees (en llatí Plataea o Plataeae, en grec antic Πλάταια o Πλαταιαί) fou una antiga ciutat de Beòcia separada de Tebes pel riu Asop.

Nou!!: Grec antic і Platea (Grècia) · Veure més »

Platicèfal

Platicèfal (del grec platys, ample, i kephalé, cap) vol dir que el crani és de poca alçada, mirant-lo frontalment, entre la mandíbula superior i la part superior del front.

Nou!!: Grec antic і Platicèfal · Veure més »

Platicefàlids

Els platicefàlids (Platycephalidae, gr. "cap ample") són una família de peixos teleostis de l'ordre Scorpaeniformes, distribuïts pels oceans Índic i Pacífic, per bé que algunes espècies han estat capturada a l'est del Mediterrani, se suposa que provinents del canal de Suez).

Nou!!: Grec antic і Platicefàlids · Veure més »

Platidèsmides

Els platidèsmides (Platydesmida, gr. platy, "pla" i desmos,"enllaç") són un ordre de diplòpodes quilognats del clade Colobognatha.

Nou!!: Grec antic і Platidèsmides · Veure més »

Platoni

Platoni (en llatí Platonius, en grec antic) fou un gramàtic grec.

Nou!!: Grec antic і Platoni · Veure més »

Platybelodon

Platybelodon (del grec, 'ullal aplanat') és un gènere d'un gran mamífer herbívor emarentat amb els elefants (ordre Proboscidea).

Nou!!: Grec antic і Platybelodon · Veure més »

Plàncton

Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.

Nou!!: Grec antic і Plàncton · Veure més »

Plèione

D'acord amb la mitologia grega, Plèione (en grec antic Πληιόνη), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Plèione · Veure més »

Plístenes

Plístenes (en grec antic Πλεισθένης), figura, segons la mitologia grega, entre la genealogia dels atrides i dels pelòpides, els descendents de Pèlops, però el seu paper és molt divergent segons les tradicions.

Nou!!: Grec antic і Plístenes · Veure més »

Plòcam

Plòcam (en llatí Plocamus, en grec antic Πλόκαμος) fou un escultor grec conegut perquè el seu nom apareix inscrit en un grup de dues estàtues, un Baccus recolzat damunt d'Àmpel, que porta la inscripció: en un costat, i a l'altre que és de data posterior.

Nou!!: Grec antic і Plòcam · Veure més »

Plecodus

Plecodus és un gènere de peixos pertanyent a la família dels cíclids i a l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Grec antic і Plecodus · Veure més »

Plectre

Tres plectres per utilitzar amb guitarra El plectre és una petita eina plana que s’utilitza per rascar un instrument de corda.

Nou!!: Grec antic і Plectre · Veure més »

Pleies

Pleies o Palea (en grec antic Πλεῖαι, Παλαιὰ) és el nom d'una antiga ciutat de Lacònia que segons Pausànias es trobava en el camí que anava d'Acries a Gerontres.

Nou!!: Grec antic і Pleies · Veure més »

Plesiosaures (ordre)

Els plesiosaures (Plesiosauria) són un ordre extingit de grans rèptils aquàtics piscívors que aparegueren al període Triàsic superior i van prosperar fins a l'extinció K-Pg a finals del Cretaci.

Nou!!: Grec antic і Plesiosaures (ordre) · Veure més »

Plethron

Plethron (en grec antic πλέθρον, en Homer πέλεθρον) era una antiga mesura de superfície grega.

Nou!!: Grec antic і Plethron · Veure més »

Pleurat (noble)

Pleurat (en llatí Pleuratus, en grec antic Πλεύρατος) fou un noble il·liri, que per alguna raó es va exiliar a la cort de Perseu de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Pleurat (noble) · Veure més »

Pleurat I

Pleurat I (en grec antic Πλεύρατος, Pléuratos) va ser un rei il·liri que va governar la tribu dels taulantis a la meitat del.

Nou!!: Grec antic і Pleurat I · Veure més »

Pleurat III

Pleurat III (en llatí Pleuratus, en grec antic Πλεύρατος) fou un rei il·liri, fill i successor d'Escerdílides, que va governar des d'aproximadament el 205 aC fins al 180 aC.

Nou!!: Grec antic і Pleurat III · Veure més »

Pleuró (mitologia)

Segons la mitologia grega, Pleuró (en grec antic Πλευρών), va ser un fill d'Etol, rei d'Etòlia, i de Prònoe, i germà de Calidó.

Nou!!: Grec antic і Pleuró (mitologia) · Veure més »

Plexaura

Plexaura (en grec antic Πληξαύρη) va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Grec antic і Plexaura · Veure més »

Plexaura (nereida)

Plexaura (en grec antic Πληξαύρη) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Plexaura (nereida) · Veure més »

Plexip

Segons la mitologia grega, Plexip (en grec antic Πλήξιππος, Plexippos), va ser un heroi, fill de Testi.

Nou!!: Grec antic і Plexip · Veure més »

Plintèria

Plintèria (en grec antic πλυντήρια) era un festival celebrat a Atenes cada any el 22 de Thargelion (que correspondria al mes de maig), en honor d'Atena, encara que alguns autors, com ara Plutarc, diuen que durava diversos dies, del 21 al 25.

Nou!!: Grec antic і Plintèria · Veure més »

Pliocè

El Pliocè és una època geològica que s'estén des de fa 5,3 milions d'anys fins fa 2,588 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Pliocè · Veure més »

Plistarc d'Esparta

Plistarc o Pleistarc (en llatí Pleistarchus, en grec antic Πλείσταρχος) va ser rei d'Esparta de la línia Agída.

Nou!!: Grec antic і Plistarc d'Esparta · Veure més »

Plistarc de Macedònia

Plistarc o Pleistarc (en llatí Pleistarchus, en grec antic Πλείσταρχος) fou fill d'Antípater i germà de Cassandre de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Plistarc de Macedònia · Veure més »

Plistenet

Plistenet (en llatí Pleistaenetus, en grec antic) fou un pintor atenenc, germà de Fídies.

Nou!!: Grec antic і Plistenet · Veure més »

Plotinòpolis

Plotinòpolis (en llatí Plotinopolis, en grec antic Πλωτινόπολις) era una ciutat de Tràcia a la via entre Trajanòpolis i Adrianòpolis.

Nou!!: Grec antic і Plotinòpolis · Veure més »

Ploto

Ploto (en grec antic Πλωτώ) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Ploto · Veure més »

Plumbofil·lita

La plumbofil·lita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Plumbofil·lita · Veure més »

Plutarc el Jove

Plutarc el Jove, en llatí Plutarchus, en grec antic, fou el fill del famós Plutarc de Queronea.

Nou!!: Grec antic і Plutarc el Jove · Veure més »

Plutió

Plutió (en grec) va ser un retòric grec.

Nou!!: Grec antic і Plutió · Veure més »

Plutoni (santuari)

Persèfone i Plutó en un pínax de Locri, Museu Nacional de la Magna Grècia El xiquet diví Plutos, s. I Eleusis Plutoni de Hieràpolis anomenat ''Porta de Plutó'' Un plutoni (del grec antic, Πλουτώνιον, ploutonion, literalment "lloc de Plutó", o del llatí plutonium) és un santuari especialment dedicat al déu grec i romà Plutó (en grec antic, Πλούτων, Ploutōn i en llatí, ''Pluto''), més conegut pel seu nom antic, Hades.

Nou!!: Grec antic і Plutoni (santuari) · Veure més »

Plutos

s, segons l'original esculpit entre el 374 aC i el 370 aC). Plutos (en grec antic Πλοῦτος; en llatí Plutus), era en la mitologia grega transmesa per Hesíode, fill de Jasió i de Demèter.

Nou!!: Grec antic і Plutos · Veure més »

Pneuma

Pneuma (en grec πνεῦμα) és un mot del grec antic que significa 'respiració', i que en contexts religiosos passa a significar 'esperit' (spiritus en llatí); concepte equivalent o diferenciat, segons el cas, al d' 'ànima' (ψυχή en grec, anima en llatí) i en qualsevol cas diferenciat o àdhuc oposat al de 'cos' (σὠμα en grec, corpus en llatí).

Nou!!: Grec antic і Pneuma · Veure més »

Pnitàgores de Salamina

Pnitàgores o Pintàgores (en llatí Pnytagoras, en grec antic Πνυταγόρας) fou rei de Salamina de Xipre, on segurament va succeir en el tron a Nicocles.

Nou!!: Grec antic і Pnitàgores de Salamina · Veure més »

Poètica (disciplina)

La poètica és l'estudi i teorització de l'estil literari o narratologia de qualsevol creació artística, en qualsevol gènere.

Nou!!: Grec antic і Poètica (disciplina) · Veure més »

Pobles antics d'Itàlia

Els pobles antics d'Itàlia, anomenats genèricament itàlics, són els diferents pobles, tribus i ètnies que habitaren en la prehistòria la península '''Itàlica'''.

Nou!!: Grec antic і Pobles antics d'Itàlia · Veure més »

Podaliri

Podaliri (en grec antic Ποδαλείριος, Podaleirios), va ser un heroi grec, fill del déu metge Asclepi i de Lampècia, o d'Epíone, segons altres genealogies.

Nou!!: Grec antic і Podaliri · Veure més »

Podarces

Segons la mitologia grega, Podarces (en grec antic Ποδάρκης), va ser un heroi, fill d'Íficle.

Nou!!: Grec antic і Podarces · Veure més »

Podocarpus nubigenus

Podocarpus nubigenus és una espècie de conífera de la família Podocarpaceae originària del sud-oest de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Grec antic і Podocarpus nubigenus · Veure més »

Polacanthus

Polacanthus («moltes espines», del grec antic πολυ- poly- «molt» i ακανθα, acantha «espina») és un gènere de dinosaure ancilosàurid blindat que va viure al Cretaci inferior, fa entre 132 i 112 milions d'anys, en el que avui en dia és l'oest d'Europa.

Nou!!: Grec antic і Polacanthus · Veure més »

Políarc

Políarc (en llatí Polyarchus, en grec antic) era un metge grec que menciona Appuleu Cels i que va viure probablement al o al final del segle I aC.

Nou!!: Grec antic і Políarc · Veure més »

Polícares

Polícares (en llatí Polychares, en grec antic Πολυχάρης) fou un atleta grec de Messènia.

Nou!!: Grec antic і Polícares · Veure més »

Polícrates (escultor)

Polícrates (en llatí Polycrates, en grec antic) fou un escultor grec dels que Plini el Vell esmenta com un dels que van fer athletas et armatos et venatores sacrificantesque (Naturalis Historia XXXIV, 8. s. 19. § 34).

Nou!!: Grec antic і Polícrates (escultor) · Veure més »

Polícrates d'Atenes

Polícrates d'Atenes (en llatí Polycrates, en grec antic Πολυκράτης) fou un sofista i retòric grec contemporani de Sòcrates i Isòcrates.

Nou!!: Grec antic і Polícrates d'Atenes · Veure més »

Polícrates de Samos

Polícrates de Samos (en llatí Polycrates, en grec antic) fou tirà de Samos.

Nou!!: Grec antic і Polícrates de Samos · Veure més »

Polícrit de Mende

Polícrit de Mende (en llatí Polycritus, en grec) fou un metge grec de la cort del rei Artaxerxes II de Pèrsia Memnó, al.

Nou!!: Grec antic і Polícrit de Mende · Veure més »

Polícrit de Mendes

Polícrit de Mendes (en llatí Polycritus, en grec antic Πολύκριτος) fou un historiador grec nadiu de Mendae a Sicília que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Polícrit de Mendes · Veure més »

Políedre

Un políedre és un cos geomètric, la superfície del qual es compon d'una quantitat finita de polígons plans.

Nou!!: Grec antic і Políedre · Veure més »

Polígon

Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).

Nou!!: Grec antic і Polígon · Veure més »

Polígraf (autor)

Louis-Michel van Lloo, 1767 Polígraf (del grec antic (πολυγράφος) polugraphos : poly : molts i graphos : escriptura) és un autor que ha escrit sobre matèries diferents.

Nou!!: Grec antic і Polígraf (autor) · Veure més »

Polímnia

Polímnia (en grec antic Πολυμνία, "la dels molts himnes"), va ser una de les nou muses, filla, com les seves vuit germanes, de Zeus i Mnemòsine.

Nou!!: Grec antic і Polímnia · Veure més »

Polínome

Polínome (en grec antic Πολυνόμη 'd'abundants pastures') va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Polínome · Veure més »

Políptot

El políptot o políptoton és una figura retòrica que consisteix a fer servir una mateixa paraula amb diferents morfemes flexius.

Nou!!: Grec antic і Políptot · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Nou!!: Grec antic і Política · Veure més »

Políxena

Políxena (en grec antic Πολυξένη) era, segons la mitologia grega, una de les filles de Príam i Hècuba.

Nou!!: Grec antic і Políxena · Veure més »

Pol·lià

Pol·lià (en llatí Pollianus, en grec) va ser un poeta epigramàtic grec.

Nou!!: Grec antic і Pol·lià · Veure més »

Polemarc de Cízic

Polemarc de Cízic (en llatí Polemarchus, en grec antic Πολέμαρχος "Polémarkhos") fou un astrònom grec nadiu de Cízic, famós deixeble de l'astrònom Èudox de Cnidos del que va rebre instrucció a la ciutat de Cízic.

Nou!!: Grec antic і Polemarc de Cízic · Veure més »

Polemarc de Tàrent

Polemarc de Tàrent (en llatí Polemarchus, en grec antic Πολέμαρχος) era un filòsof grec possiblement nadiu de Tàrent que apareix a la llista de filòsofs pitagòrics de Iàmblic de Calcis.

Nou!!: Grec antic і Polemarc de Tàrent · Veure més »

Polemarca

Polemarca (en grec antic πολέμαρχος) era un magistrat de l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Polemarca · Veure més »

Polemó (escriptor)

Polemó, en llatí Polemon, en grec antic, fou un escriptor grec, autor d'un llibre breu en llengua grega sobre fisiognomia que encara es conserva.

Nou!!: Grec antic і Polemó (escriptor) · Veure més »

Polemó (geògraf)

Polemó, en llatí Polemon, en grec antic, fill d'Evegetes, fou un filòsof i geògraf grec, ciutadà atenenc, però que hauria nascut en un altre lloc (s'esmenten Ílion, Samos i Sició).

Nou!!: Grec antic і Polemó (geògraf) · Veure més »

Polemó II

Polemó II (en llatí Marcus Antonius Polemon Pythodoros, en grec antic Μάρκος Ἀντώνιος Πολέμων Πυθόδωρος) fou rei del Pont i del Bòsfor.

Nou!!: Grec antic і Polemó II · Veure més »

Polemocles

Polemocles (en llatí Polemocles, en grec antic Πολεμοκλη̂ς) fou un almirall rodi.

Nou!!: Grec antic і Polemocles · Veure més »

Poletes

Poletes (en grec antic πωληταί) era un cos de deu magistrats atenencs adscrits a l'erari públic, encarregats de les concessions de terres públiques i explotacions mineres i d'administrar les taxes procedents de duanes, confiscacions i altres.

Nou!!: Grec antic і Poletes · Veure més »

Poliè de Làmpsac

Poliè de Làmpsac, en llatí Polyaenus, en grec antic, fill d'Atenòdor, fou un matemàtic grec, amic d'Epicur, que va adoptar el sistema filosòfic d'aquest.

Nou!!: Grec antic і Poliè de Làmpsac · Veure més »

Poliè el Macedoni

Poliè el Macedoni, en llatí Polyaenus, en grec antic, fou un escriptor grec autor d'una obra sobre estratègies de guerra que s'ha conservat en la major part.

Nou!!: Grec antic і Poliè el Macedoni · Veure més »

Polibi (llibert)

Polibi (en llatí Polybius, en grec) va ser un llibert de l'emperador Claudi, i company d'estudis de l'emperador.

Nou!!: Grec antic і Polibi (llibert) · Veure més »

Polibi de Megalòpolis

Polibi de Megalòpolis (en llatí Polybius, en grec Πολύβιος) fou un militar arcadi de la Lliga Aquea.

Nou!!: Grec antic і Polibi de Megalòpolis · Veure més »

Polibiades

Polibiades (en llatí Polybiades, en grec antic Πολυβιάδης) fou un general espartà.

Nou!!: Grec antic і Polibiades · Veure més »

Polibotes

475-470 aC., descoberta a Vulci, Etrúria). Polibotes (en grec antic Πολυβώτης), va ser, segons la mitologia grega, un gegant, fill d'Urà i de Gea.

Nou!!: Grec antic і Polibotes · Veure més »

Policarm (escultor)

Policarm (en llatí Polycharmus, en grec antic) fou un escultor grec.

Nou!!: Grec antic і Policarm (escultor) · Veure més »

Policarp Asceta

Policarp Asceta (en llatí Polycarpus, en grec) fou un escriptor grec de l'època romana d'Orient.

Nou!!: Grec antic і Policarp Asceta · Veure més »

Policàon

Policàon (en grec antic Πολυκάων), va ser, segons la mitologia grega, el fill petit de Lèlex i de Peridea.

Nou!!: Grec antic і Policàon · Veure més »

Policles de Macedònia

Policles (en llatí Polycles, en grec antic) fou un general macedoni al que Antípater (regent de Macedònia) va encarregar el comandament de Tessàlia mentre ell mateix anava a Àsia en suport de Cràter d'Orèstia (321 aC).

Nou!!: Grec antic і Policles de Macedònia · Veure més »

Policles el Jove

Policles el Jove (en llatí Polycles, en grec antic) va ser un escultor grec que menciona Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Policles el Jove · Veure més »

Policles el Vell

Policles el Vell (en llatí Polycles, en grec antic) fou un escultor grec mencionat per Plini el Vell que diu que va florir a l'olimpíada 102, és a dir el 370 aC.

Nou!!: Grec antic і Policles el Vell · Veure més »

Polide

Polide o també Poliïd (en llatí Polyidus, en grec antic Πολύειδος, Πολύϊδος, Πολυί̈δας, Πολυείδης, encara que la forma més habitual és Πολύϊδος) fou un poeta ditiràmbic grec del període on el ditirambe era més freqüent a Atenes, on va néixer.

Nou!!: Grec antic і Polide · Veure més »

Polidectes d'Esparta

Polidectes (en llatí Polydectes, en grec antic Πολυδέκτης) va ser el sisè rei d'Esparta de la línia Pròclida.

Nou!!: Grec antic і Polidectes d'Esparta · Veure més »

Polidimita

La polidimita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la linneïta.

Nou!!: Grec antic і Polidimita · Veure més »

Polidor (fill de Príam)

Hècuba troba el seu fill Polidor Segons la mitologia grega, Polidor (en grec antic Πολύδωρος), va ser un príncep troià, fill de Príam.

Nou!!: Grec antic і Polidor (fill de Príam) · Veure més »

Polidor d'Esparta

Polidor d'Esparta (en llatí Polydorus, en grec antic) va ser el desè rei d'Esparta de la línia dels Agíades, fill d'Alcàmenes d'Esparta i pare d'Eurícrates I que va ser el seu successor.

Nou!!: Grec antic і Polidor d'Esparta · Veure més »

Polidor de Feres

Polidor de Feres (en llatí Polydorus, en grec antic Πολύδωρος) fou tirà de Feres, i tagos de Tessàlia al segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Polidor de Feres · Veure més »

Polidor de Rodes

Polidor de Rodes (en llatí Polydorus, en grec antic) fou un destacat escultor grec nadiu de l'illa de Rodes.

Nou!!: Grec antic і Polidor de Rodes · Veure més »

Polidora (filla de Peleu)

Polidora (en grec antic Πολυδώρα) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Peleu i d'Antígona, la filla d'Eurició.

Nou!!: Grec antic і Polidora (filla de Peleu) · Veure més »

Poliedes

Poliedes (en llatí Polyeides, en grec antic) era un metge grec que va viure al segle I aC o una mica abans, ja que Appuleu Cels el menciona i també Andròmac, segons diu Galè.

Nou!!: Grec antic і Poliedes · Veure més »

Polifem (fill d'Èlat)

Polifem (en grec antic Πολύφημος), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Èlat, rei dels làpites, i d'Higia.

Nou!!: Grec antic і Polifem (fill d'Èlat) · Veure més »

Polifides

Segons la mitologia grega, Polifides (en grec antic Πολυφείδης), va ser un endeví, fill de Manci, i per tant, descendent de Melamp.

Nou!!: Grec antic і Polifides · Veure més »

Polifita

La polifita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la lamprofil·lita.

Nou!!: Grec antic і Polifita · Veure més »

Polifonia

veus La polifonia (del grec antic πολύ, poly, «molt» i φωνή, phonè, «veu») és una composició musical consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interaccionen amb simultaneïtat.

Nou!!: Grec antic і Polifonia · Veure més »

Polifonte (mitologia)

Polifonte (en grec antic Πολυφόντη), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Hipònou, un traci que s'havia casat amb Trassa, filla d'Ares i de Terenia, la filla del déu-riu Estrímon.

Nou!!: Grec antic і Polifonte (mitologia) · Veure més »

Polifontes

Polifontes (en grec antic Πολυφόντης), va ser, segons la mitologia grega, un heràclida que arribà a ser rei de Messènia.

Nou!!: Grec antic і Polifontes · Veure més »

Polifró

Polifró (en llatí Polyphron, en grec antic Πολύφρων) fou tirà de Feres.

Nou!!: Grec antic і Polifró · Veure més »

Polikhna

Polikhna (en llatí Polichna, en grec antic Πολίχνα) o Polikhne (Polichne, Πολίχνη) era una ciutat de Creta, veïna de Cidònia.

Nou!!: Grec antic і Polikhna · Veure més »

Polilitionita

La polilitionita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica trioctaedral.

Nou!!: Grec antic і Polilitionita · Veure més »

Polimèstor

Bauer - Polimèstor matant Polidor Segons la mitologia grega, Polimèstor p. 64 o Polimnèstor (en grec antic Πολυμ(ν)ήστωρ), va ser un rei del Quersonès, a Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Polimèstor · Veure més »

Polimeda

Polimeda (en grec antic Πολυμήδη) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Autòlic i Mestra.

Nou!!: Grec antic і Polimeda · Veure més »

Polimela (filla d'Èol)

D'acord amb la mitologia grega, Polimela (en grec antic Πολυμήλα), va ser una filla d'Èol, rei dels vents.

Nou!!: Grec antic і Polimela (filla d'Èol) · Veure més »

Polimela (filla de Filant)

D'acord amb la mitologia grega, Polimela (en grec antic Πολυμήλη), va ser una filla de Filant.

Nou!!: Grec antic і Polimela (filla de Filant) · Veure més »

Polimela (filla de Peleu)

Segons la mitologia grega, Polimela (en grec antic Πολυμήλη), va ser una filla de Peleu i d'Antígona.

Nou!!: Grec antic і Polimela (filla de Peleu) · Veure més »

Polimnest (escultor)

Polimnest (en llatí Polymnestus, en grec antic) fou un escultor grec conegut per una inscripció en la base d'una estàtua a l'Acròpoli d'Atenes, descoberta per Ross el 1840 i que va restaurar així:.

Nou!!: Grec antic і Polimnest (escultor) · Veure més »

Polimnest d'Esparta

Polimnest d'Esparta (en llatí Polymnestus, en grec antic) fill de Meles de Colofó, va ser un poeta èpic, elegíac i líric, i un músic grec.

Nou!!: Grec antic і Polimnest d'Esparta · Veure més »

Polinèsia

Mapa del triangle de la Polinèsia Polinèsia francesa) La Polinèsia (mot derivat del grec polí.

Nou!!: Grec antic і Polinèsia · Veure més »

Polinices

Antígona i el cadàver de '''Polinices'''. Polinices (en grec antic Πολυνείκης, Polineikes), va ser un heroi, fill d'Èdip i de Iocasta.

Nou!!: Grec antic і Polinices · Veure més »

Polinucleòtid

Exemple de polinucleòtid (ADN) Polinucleòtid és una molècula orgànica del polímer compost per monòmers de nucleòtids units covalentment en règim de servitud en una cadena.

Nou!!: Grec antic і Polinucleòtid · Veure més »

Polipercont

Polipercont o Polispercont (en llatí Polyperchon, ontis, en grec antic Πολυπέρχων, -ωντος) (394-303 aC) fou un general macedoni que va servir durant els regnats de Filip II de Macedònia i Alexandre Magne.

Nou!!: Grec antic і Polipercont · Veure més »

Polipetes

Polipetes (en grec antic Πολυποίτης), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Pirítous, rei dels làpites, i d'Hipodamia.

Nou!!: Grec antic і Polipetes · Veure més »

Poliportes

Poliportes (en grec antic Πολιπόρθης) o també Ptoliportes (Πτολιπόρθης) (les dues veus són equivalents) va ser, segons la mitologia grega, un fill d'Odisseu i Penèlope nascut quan aquest heroi va tornar de la guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Poliportes · Veure més »

Polirrènia

Polirrènia (en llatí Polyrrhenia, en grec Πολυρρηνία) era una ciutat del nord-oest de Creta.

Nou!!: Grec antic і Polirrènia · Veure més »

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Nou!!: Grec antic і Politeisme · Veure més »

Politorium

Politorium (en llatí Politorium, en grec antic Πολιτώριον) va ser una antiga ciutat del Latium, que va ser destruïda a la primera època de la història romana.

Nou!!: Grec antic і Politorium · Veure més »

Polixè

Polixè (en llatí Polyxenus, en grec antic Πολύξενος) fou un noble siracusà que tenia una germana que es va casar amb Hermòcrates de Siracusa (el pare de Dionís el Vell).

Nou!!: Grec antic і Polixè · Veure més »

Polixènides

Polixènides (en llatí Polyxenidas, en grec antic Πολυξενίδας) fou un militar rodi.

Nou!!: Grec antic і Polixènides · Veure més »

Polixen

Polixen (en grec antic Πολύξενος), va ser segons la mitologia grega, un dels nets d'Augias, per part del seu pare Agàstenes.

Nou!!: Grec antic і Polixen · Veure més »

Polixo (dona de Tlepòlem)

Polixo (en grec antic Πολυξώ), va ser, segons la mitologia grega, l'esposa de Tlepòlem, rei de Rodes i fill d'Hèracles, mort davant de Troia.

Nou!!: Grec antic і Polixo (dona de Tlepòlem) · Veure més »

Polixo (muller de Nicteu)

Segons la mitologia grega, Polixo (en grec antic Πολυξώ) fou la muller de Nicteu i la mare d'Antíope.

Nou!!: Grec antic і Polixo (muller de Nicteu) · Veure més »

Polixo (sacerdotessa)

Segons la mitologia grega, Polixo (en grec antic Πολυξώ) va ser una sacerdotessa d'Apol·lo.

Nou!!: Grec antic і Polixo (sacerdotessa) · Veure més »

Polizel de Rodes

Polizel de Rodes (en llatí Polyzelus, en grec antic Πολύζηλος) fou un historiador grec de data incerta, nadiu de Rodes.

Nou!!: Grec antic і Polizel de Rodes · Veure més »

Pollimyrus

Pollimyrus (de Max Poll (1908-1991) i del grec myros, mascle de murènid) és un gènere de peix elefant africà de la família mormyridae endèmic d'Angola, Benín, Camerun, Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Libèria, Mali, Nigèria i Togo.

Nou!!: Grec antic і Pollimyrus · Veure més »

Polycarpon tetraphyllum

Polycarpon tetraphyllum és una espècie de planta herbàcia pertanyent a la família de les cariofil·làcies.

Nou!!: Grec antic і Polycarpon tetraphyllum · Veure més »

Polyploviricotina

Polyploviricotina és un subfílum de virus del fílum Negarnaviricota.

Nou!!: Grec antic і Polyploviricotina · Veure més »

Pomera

La pomera o amb el seu nom científic Malus és un gènere d'arbres i arbusts que floreixen de la família de les rosàcies que conté entre 42 i 55 espècies a més de tota una sèrie d'híbrids de vegades difícils de distingir.

Nou!!: Grec antic і Pomera · Veure més »

Pompo (mitologia)

Pompo (grec antic: Πόμπω) va ser, segons la llegenda llatina hel·lenitzada, una filla de Numa Pompili, el segon rei de Roma.

Nou!!: Grec antic і Pompo (mitologia) · Veure més »

Pontomedusa

Pontomedusa (en grec antic Ποντομέδουσα) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Pontomedusa · Veure més »

Pontoporea

Pontoporea (en grec antic Ποντοπόρεια) va ser una de les nereides citades per Hesíode a la Teogonia.

Nou!!: Grec antic і Pontoporea · Veure més »

Pontos (mitologia)

Pontos en un mosaic romà antic, Tunisia Pontos (en grec antic Πόντος, ‘mar’; en llatí Pontus-ȏs: el Pont), o Pont era, a la mitologia grega, un antic déu del mar preolímpic, fill de Gea, la Terra, i germà d'Urà.

Nou!!: Grec antic і Pontos (mitologia) · Veure més »

Porífers

Els porífers (Porifera) o esponges són un clade d'animals basals.

Nou!!: Grec antic і Porífers · Veure més »

Porc formiguer

El porc formiguer o oricterop (Orycteropus afer) és un mamífer de mida mitjana oriünd de l'Àfrica subsahariana, on viu en sabanes, herbassars i zones boscoses.

Nou!!: Grec antic і Porc formiguer · Veure més »

Pordoselene

Pordoselene (en grec antic Πορδοσελήνη) era la principal de les Cent Illes, un grup de petites illes entre Lesbos i la costa continental asiàtica.

Nou!!: Grec antic і Pordoselene · Veure més »

Porfiri

Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.

Nou!!: Grec antic і Porfiri · Veure més »

Porfirió

s). Porfirió (en grec antic Πορφυρίων), va ser un gegant, fill d'Urà i de Gea.

Nou!!: Grec antic і Porfirió · Veure més »

Pornografia

El terme pornografia, o porno en la seva forma abreujada, fa referència a tot aquell material que representa actes sexuals o actes eròtics que tenen la finalitat de provocar l'excitació sexual del receptor.

Nou!!: Grec antic і Pornografia · Veure més »

Poros (mitologia)

Poros (en grec antic Πόρος "camí", "sender", o també "recurs"), era, segons la mitologia grega, la personificació de l'oportunitat i els mitjans per a aconseguir alguna cosa.

Nou!!: Grec antic і Poros (mitologia) · Veure més »

Portada/article agost 11

Categoria:Articles del dia d'agost de la portada 600k.

Nou!!: Grec antic і Portada/article agost 11 · Veure més »

Portada/article agost 22

Categoria:Articles del dia d'agost de la portada 600k.

Nou!!: Grec antic і Portada/article agost 22 · Veure més »

Portada/article agost 23

Categoria:Articles del dia d'agost de la portada 600k.

Nou!!: Grec antic і Portada/article agost 23 · Veure més »

Portada/article desembre 6

Categoria:Articles del dia de desembre de la portada 600k.

Nou!!: Grec antic і Portada/article desembre 6 · Veure més »

Portada/article febrer 15

Categoria:Articles del dia de febrer de la portada 600k.

Nou!!: Grec antic і Portada/article febrer 15 · Veure més »

Portada/article febrer 25

Categoria:Articles del dia de febrer de la portada 600k.

Nou!!: Grec antic і Portada/article febrer 25 · Veure més »

Portada/article juliol 20

Categoria:Articles del dia de juliol de la portada 600k.

Nou!!: Grec antic і Portada/article juliol 20 · Veure més »

Portada/article juny 25

Categoria:Articles del dia de juny de la portada 600k.

Nou!!: Grec antic і Portada/article juny 25 · Veure més »

Portada/article juny 8

Categoria:Articles del dia de juny de la portada 600k.

Nou!!: Grec antic і Portada/article juny 8 · Veure més »

Portada/article maig 28

Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.

Nou!!: Grec antic і Portada/article maig 28 · Veure més »

Portada/article març 28

Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.

Nou!!: Grec antic і Portada/article març 28 · Veure més »

Portada/article novembre 23

Categoria:Articles del dia de novembre de la portada 600k.

Nou!!: Grec antic і Portada/article novembre 23 · Veure més »

Portada/article octubre 1

Categoria:Articles del dia d'octubre de la portada 600k.

Nou!!: Grec antic і Portada/article octubre 1 · Veure més »

Portada/article octubre 28

Categoria:Articles del dia d'octubre de la portada 600k.

Nou!!: Grec antic і Portada/article octubre 28 · Veure més »

Portada/article setembre 1

Categoria:Articles del dia de setembre de la portada 600k.

Nou!!: Grec antic і Portada/article setembre 1 · Veure més »

Portes Síries

Portes Síries (en llatí Syriae Portae, en grec antic Συρίαι πύλαι) també anomenades Portes d'Amanos (en grec Ἀμανίδες Πύλαι, en llatí Portae Amani), era un pas entre les muntanyes d'Amanos i la badia d'Issos que permetia el pas de Cilícia a Síria.

Nou!!: Grec antic і Portes Síries · Veure més »

Ports púnics de Cartago

Localització dels ports púnics. Els ports púnics de Cartago, a la moderna Cartago, són avui dia dues llacunes de contorns imprecisos; la més petita era el port comercial rectangular i la més gran, circular, quasi tancada a la part de la costa, era el port de la marina cartaginesa, i al mig de la llacuna hi havia el palau de l'almirall.

Nou!!: Grec antic і Ports púnics de Cartago · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Grec antic і Portugal · Veure més »

Portus Lemanis

Portus Lemanis (en grec antic Καινὸς λιμήν) era un dels principals ports de la província romana de Britània.

Nou!!: Grec antic і Portus Lemanis · Veure més »

Posídip (epigramàtic)

Posídip (en llatí Poseidippus o Posidippus, en grec) va ser un poeta epigramàtic grec conegut amb el malnom.

Nou!!: Grec antic і Posídip (epigramàtic) · Veure més »

Posidoni

Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.

Nou!!: Grec antic і Posidoni · Veure més »

Posidoni (metge)

Posidoni (en llatí Poseidonius, en grec antic) va ser un metge grec autor de diverses obres sobre medicina de les que només en resten algun fragments reproduïts per Arquígenes.

Nou!!: Grec antic і Posidoni (metge) · Veure més »

Possis

Possis (en llatí Possis, en grec antic) fou un escriptor grec.

Nou!!: Grec antic і Possis · Veure més »

Potamó d'Alexandria

Potamó d'Alexandria (en llatí Potamon, en grec antic) fou un filòsof grec d'Alexandria D'aquest filòsof se'n te notícia a partir de Diògenes Laerci, Porfiri i Suides.

Nou!!: Grec antic і Potamó d'Alexandria · Veure més »

Potamó de Mitilene

Potamó de Mitilene (en grec Ποτάμων), fill del retòric Lesbonax, va ser un retòric grec del temps de l'emperador Tiberi, del que era amic.

Nou!!: Grec antic і Potamó de Mitilene · Veure més »

Potí d'Egipte

Potí (en llatí Pothinus, en grec antic Ποθίνος o Ποθει̂νος) fou un eunuc, tutor i regent de Ptolemeu XIII Filopàtor.

Nou!!: Grec antic і Potí d'Egipte · Veure més »

Potos (mitologia)

Potos (en grec antic Πόθος), va ser, segons la mitologia grega, la personificació del Desig amorós.

Nou!!: Grec antic і Potos (mitologia) · Veure més »

Prasos

Prasos (en llatí Praesus o Prasus, en grec antic Πραῖσος o Πρᾶσος) era una ciutat de Creta.

Nou!!: Grec antic і Prasos · Veure més »

Prat de l'Asfòdel

El Prat de l'Asfòdel (en grec antic ἀσφοδελὸς λειμών asphodelòs leimṓn) és una secció de l'Hades (inframon grec) de la mitologia grega on anaven a parar les ànimes mortals per viure-hi després de la mort.

Nou!!: Grec antic і Prat de l'Asfòdel · Veure més »

Praxàgores d'Atenes

Praxàgores d'Atenes (en llatí Praxagoras, en grec antic) fou un historiador atenenc que va viure després del temps de Constantí I el Gran, probablement sota els seus fills, al.

Nou!!: Grec antic і Praxàgores d'Atenes · Veure més »

Praxídice (satèl·lit)

Praxídice (en grec antic Πραξιδίκη) o Júpiter XXVII, és un satèl·lit irregular i retrògrad de Júpiter.

Nou!!: Grec antic і Praxídice (satèl·lit) · Veure més »

Praxítea (esposa d'Erictoni)

D'acord amb la mitologia grega, Praxítea (en grec Πραξιθέα) va ser una nimfa, esposa d'Erictoni, que li va donar un fill, Pandíon.

Nou!!: Grec antic і Praxítea (esposa d'Erictoni) · Veure més »

Praxítea (filla del Cefis)

Segons la mitologia grega, Praxítea (en grec Πραξιθέα), va ser una nimfa, filla del déu-riu Cefís o, segons altres, de Fràsim i Diogènia, que era filla de Cefís.

Nou!!: Grec antic і Praxítea (filla del Cefis) · Veure més »

Praxidames

Praxidames (en llatí Praxidamas, en grec antic) fou un escriptor de poesia o més probablement de música, d'origen grec.

Nou!!: Grec antic і Praxidames · Veure més »

Praxies

Praxies (en llatí Praxias, en grec antic Πραξίας) fou un escultor atenenc del temps de Fídies, però de l'escola més arcaica de Calamis.

Nou!!: Grec antic і Praxies · Veure més »

Praxifanes

Praxifanes (en llatí Praxiphanes, en grec antic Πραξιφάνης) fou un filòsof peripatètic nadiu bé de Mitilene, a Lesbos, segons Climent d'Alexandria o bé de Rodes, diu Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Praxifanes · Veure més »

Praxil·la

Praxil·la (en llatí Praxilla, en grec antic) fou un poeta lírica grega, nascuda a Sició, que va florir a l'Olimpíada 82, cap al 450 aC.

Nou!!: Grec antic і Praxil·la · Veure més »

Praxites

Praxites (en llatí Praxitas, en grec antic Πραξίτας) fou un militar espartà.

Nou!!: Grec antic і Praxites · Veure més »

Praxo

Praxo (en grec antic Πράξο) fou una dama grega d'alt rang que vivia a Delfos, connectada per llaços d'hospitalitat amb Perseu de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Praxo · Veure més »

Pràctica

La pràctica o praxi (πρᾱξις, en grec antic) és una manera de procedir a l'acció o una acció concreta i particular.

Nou!!: Grec antic і Pràctica · Veure més »

Pràsies

Pràsies (en llatí Prasiae o Brasiae, en grec antic Πρασιαί o Βρασιαί) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia que Pausànies descriu com la més allunyada de les ciutats d'Eleutero-Lacònia en aquesta part del país, i a uns 200 estadis per mar de Cifant.

Nou!!: Grec antic і Pràsies · Veure més »

Prètides

Les Prètides (en grec antic Προιτίδες), segons la mitologia grega, van ser les filles de Pretos, rei d'Argos (o de Tirint), i d'Estenebea.

Nou!!: Grec antic і Prètides · Veure més »

Pròclida

Pròclida fou una de les dues nissagues espartanes, fundada per Procles (en grec antic Προκλη̂ς), fill d'Aristodem d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Pròclida · Veure més »

Pròcul (metge)

Pròcul (en llatí Proculus o també Proclus en grec Πρόκλος) va ser un metge que probablement va néixer a Rhegium, a Calàbria.

Nou!!: Grec antic і Pròcul (metge) · Veure més »

Pròmac (fill de Partenopeu)

Pròmac (en grec antic Πρόμαχος) va ser un heroi grec, fill de Partenopeu.

Nou!!: Grec antic і Pròmac (fill de Partenopeu) · Veure més »

Prònoe

Prònoe (en grec antic Προνόη) va ser una de les nereides citades per Hesíode a la Teogonia.

Nou!!: Grec antic і Prònoe · Veure més »

Prònom de Tebes

Prònom de Tebes (en llatí Pronomus, en grec antic Πρόνομος) fill de Oiniades, nadiu de Tebes, fou un dels més destacats músics grecs tocadors d'aulos del temps de la guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Prònom de Tebes · Veure més »

Pròsquion

Pròsquion (en llatí Proschium, en grec antic Πρόσνιον) era una ciutat d'Etòlia situada entre els rius Aqueloos i Evenos.

Nou!!: Grec antic і Pròsquion · Veure més »

Pròstata

La pròstata (del grec προστάτης prostates, literalment 'protector', 'guardià') és una glàndula exocrina tubuloalveolar de l'aparell reproductor masculí, exclusiva dels mamífers.

Nou!!: Grec antic і Pròstata · Veure més »

Pròtom

MAN, Madrid). Pròtom o protomé (en grec antic: προτομή, protomé, «part anterior», «bust») és la representació en alt relleu d'un animal real o imaginari, d'un monstre o d'una persona.

Nou!!: Grec antic і Pròtom · Veure més »

Pròtous

Pròtous (en grec antic Πρόθοος), va ser, segons la mitologia grega, un cabdill dels magnesis davant de Troia.

Nou!!: Grec antic і Pròtous · Veure més »

Prúsies II

Prúsies II (en llatí Prusias, en grec antic Προυσίας) fou rei de Bitínia possiblement de l'any 180 aC al 149 aC conegut com a Κυνηγός "Kynegos" (Caçador).

Nou!!: Grec antic і Prúsies II · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Grec antic і Prehistòria · Veure més »

Prehistòria de Sibèria

La prehistòria de Sibèria ve determinada per cultures arqueològicament diferents.

Nou!!: Grec antic і Prehistòria de Sibèria · Veure més »

Prehistòria del grec

Famós començament de la ''Ilíada'' d'Homer en què es canta la còlera d'Aquil·les, fill de Peleu La prehistòria del grec es refereix al període transcorregut entre els inicis de la diferenciació del protoindoeuropeu fins als primers testimoniatges escrits en grec antic; la darrera fase de la prehistòria del grec coincideix amb el procés d'hel·lenització de Grècia.

Nou!!: Grec antic і Prehistòria del grec · Veure més »

Prenanthes

Prenanthes és un gènere de plantes de la família de les asteràcies.

Nou!!: Grec antic і Prenanthes · Veure més »

Prenom hebreu

El prenom hebreu és el nom propi usat per designar una persona a les societats antigues que s'obtenia habilitant un nom comú, un adjectiu o una expressió al·lusius a alguna característica de la persona a qui s'aplicava, o bé al que es desitjava que fos el nen o la nena quan fos gran, perquè el nom se li imposa quan encara és petit.

Nou!!: Grec antic і Prenom hebreu · Veure més »

Prepelau

Prepelau (en llatí Prepelaus, en grec antic Πρεπέλαος) fou un general de Cassandre de Macedònia que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Prepelau · Veure més »

Presbytis

Presbytis és un gènere de micos del sud-est asiàtic que pertanyen a la subfamília dels colobins.

Nou!!: Grec antic і Presbytis · Veure més »

Pretos

Pretos (en grec antic Προῖτος Proitos) va ser rei de Tirint (o d'Argos), fill d'Abant i d'Aglaia, la filla de Mantineu.

Nou!!: Grec antic і Pretos · Veure més »

Pretutis

Els pretutis (en llatí praetutii en grec antic Πραιτούττιοι o Πραιτεττιανός) eren un poble d'Itàlia central, que ocupaven un districte al Picenum, entre el riu Vomanus al sud, i el riu Albula al nord, riu que no s'ha pogut identificar amb certesa, i en aquest lloc el text de Plini el Vell, que és el que en parla, està corrupte.

Nou!!: Grec antic і Pretutis · Veure més »

Priap

Fresc de '''Priap''', a la casa dels Vettii de Pompeia, Pompeia. Priap (en grec antic Πρίαπος) és una divinitat grega que simbolitza l'instint sexual i la força generativa masculina i també de la fecunditat de la natura.

Nou!!: Grec antic і Priap · Veure més »

Priapos

Priapos (en llatí Priapus, en grec antic Πρίαπος) era una ciutat d'Eòlia, a Mísia, a la part de la Propòntida, prop de la muntanya Pytius.

Nou!!: Grec antic і Priapos · Veure més »

Primera carta de Joan

La Primera carta de Joan és un llibre del Nou Testament, i la quarta epístola general o catòlica.

Nou!!: Grec antic і Primera carta de Joan · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.

Nou!!: Grec antic і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Primers analítics

Primers analítics (en grec antic Ἀναλυτικῶν προτέρων, en llatí Analytica priora, abreujat An. Pr) és un text del filòsof grec Aristòtil d'Estagira. Consta de dos llibres (I: 71a - 89b, II: 90a - 100b) i no hi ha dubtes sobre l'autenticitat de l'obra.

Nou!!: Grec antic і Primers analítics · Veure més »

Principi d'Arquimedes

Exemple del principi d'Arquimedes El principi d'Arquimedes, enunciat pel físic grec Arquimedes de Siracusa, és un dels principis més importants de la física i un dels fonamentals en estàtica de fluids.

Nou!!: Grec antic і Principi d'Arquimedes · Veure més »

Prisma (geometria)

Un prisma és un poliedre que té dues cares iguals i paral·leles (les bases) i cert nombre de cares laterals que són paral·lelograms.

Nou!!: Grec antic і Prisma (geometria) · Veure més »

Pritanis d'Esparta

Pritanis (en llatí Prytanis, en grec antic Πρύτανις) va ser rei d'Esparta de la línia pròclida, i segons Pausànias era fill d'Euripó i el cinquè rei de la dinastia.

Nou!!: Grec antic і Pritanis d'Esparta · Veure més »

Pritanis del Bòsfor

Pritanis (en llatí Prytanis, en grec antic Πρύτανις) va ser un dels fills de Parisades I del Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Grec antic і Pritanis del Bòsfor · Veure més »

Privernum

Privernum (en grec antic Πριούερνον) era una antiga ciutat que pertanyia als volscs i més tard es va incloure amb tot el seu territori al Latium.

Nou!!: Grec antic і Privernum · Veure més »

Procariotes

Arbre filogenètic. Els procariotes són els dos arbres de l'esquerra. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els procariotes (del grec pros.

Nou!!: Grec antic і Procariotes · Veure més »

Procòpia (consort de Miquel I)

Procòpia, en grec antic Προκοπία, nascuda cap al 770 i morta després del 813, va ser una emperadriu consort de l'emperador romà d'Orient Miquel I Rangabé.

Nou!!: Grec antic і Procòpia (consort de Miquel I) · Veure més »

Procles d'Epidaure

Procles d'Epidaure (en llatí Procles, en grec antic Προκλη̂ς) fou tirà d'Epidaure, pare de Lisis o Melissa l'esposa de Periandre, tirà de Corint.

Nou!!: Grec antic і Procles d'Epidaure · Veure més »

Procles de Teutrània

Procles (en llatí Procles, en grec antic Προκλη̂ς) fou un descendent de Demarat d'Esparta, que juntament amb Eurístenes, que aparentment era el seu germà, va heretar un domini a l'Àsia Menor, Eliserne i Teutrània.

Nou!!: Grec antic і Procles de Teutrània · Veure més »

Procris

D'acord amb la mitologia grega, Procris (en grec antic Πρόκρις) va ser una princesa atenenca, filla d'Erecteu, tot i que hi ha una variant de la tradició que la considera filla de Cècrops.

Nou!!: Grec antic і Procris · Veure més »

Proctologia

La proctologia (del grec antic πρωκτός/prôktós "anus" i λογία/lògia "estudi") és una especialitat de la gastroenterologia i de la cirurgia digestiva que estudia la patologia de les malalties de l'anus i el recte.

Nou!!: Grec antic і Proctologia · Veure més »

Proeresi

Proeresi (llatí Proaeresius, armeni Պարույր, Parouyr, grec Προαιρέσιος c. 276 – c. 368), va ser un destacat retòric roma d'origen armeni, nascut a Armènia vers el 276, de família ben relacionada però pobre.

Nou!!: Grec antic і Proeresi · Veure més »

Profase

llengua.

Nou!!: Grec antic і Profase · Veure més »

Profeta

Un profeta (del grec antic: προφήτης transliterat: profétés) és una persona que ha tingut una trobada amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre allò que passarà en el futur.

Nou!!: Grec antic і Profeta · Veure més »

Prognosi

Prognosi (del grec antic πρόγνωσις, grec modern πρόγνωση; literalment, preveure) és un terme mèdic que indica la predicció d'un metge de com progressarà un pacient, i si aquest té oportunitat de recuperar-se.

Nou!!: Grec antic і Prognosi · Veure més »

Programa del Diploma del Batxillerat Internacional

El Programa del Diploma del Batxillerat Internacional (abreviat PDBI, o IBDP en anglès), administrat per l'Organització del Batxillerat Internacional (OBI), és un programa educatiu de dos anys de durada orientat a estudiants d'entre 16 i 19 anys, que proveu una qualificació d'accés a l'educació superior reconegut per nombroses universitats i governs de tot el món.

Nou!!: Grec antic і Programa del Diploma del Batxillerat Internacional · Veure més »

Projecte (economia)

Un projecte és una empresa temporal assumida per crear un producte o un servei.

Nou!!: Grec antic і Projecte (economia) · Veure més »

Promàtides

Promàtides, en llatí Promathides, en grec antic, fou un poeta i escriptor grec nascut probablement a Heracleia de Lucània.

Nou!!: Grec antic і Promàtides · Veure més »

Prometafase

Durant la prometafase de la mitosi cel·lular es dissol la membrana nuclear i es crea el fus acromàtic. Els microtúbuls del cinetocor invaeixen el nucli i s'enganxen als cinetòcors dels cromosomes, i els microtúbuls interpolars s'empenyen els uns contra els altres, separant els centrosomes Prometafase (del grec; πρό (pró), «abans» + metafase; «abans de la metafase») és una etapa de la mitosi i de la meiosi en el cicle cel·lular de les cèl·lules eucariota que té lloc després de la profase i abans de la metafase.

Nou!!: Grec antic і Prometafase · Veure més »

Propedèutica

La propedèutica (del grec πρó (prò), que significa 'abans' i παιδευτικóς (paideutikós), 'referit a l'ensenyament' (sent paidós: 'nen')) és el conjunt de sabers i disciplines que cal conèixer per preparar l'estudi d'una matèria, ciència o disciplina.

Nou!!: Grec antic і Propedèutica · Veure més »

Prosopagnòsia

Prosopagnòsia (del grec πρόσωπον: cara, i ἀγνωσία: desconeixement) és la interrupció selectiva de la percepció de cares, tant d'hom mateix com de la dels altres, que poden ser vistos però no reconeguts com a propis d'una certa persona, segons el que va definir el metge Joachim Bodamer el 1947.

Nou!!: Grec antic і Prosopagnòsia · Veure més »

Prostitució a l'antiga Grècia

aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.

Nou!!: Grec antic і Prostitució a l'antiga Grècia · Veure més »

Protàgores

Protàgores d'Abdera (Πρωταγόρας en grec, vora el 486 aC-411 aC) fou un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia, nadiu d'Abdera, segons diversos testimonis (només Èupolis el considera nadiu de Tios).

Nou!!: Grec antic і Protàgores · Veure més »

Protògenes (agent)

Protògenes (en llatí Protogenes, en grec antic) fou un agent de l'emperador Calígula.

Nou!!: Grec antic і Protògenes (agent) · Veure més »

Protòlit

orogènia herciniana (varisca) del Devonià. Els protòlits (del grec proto -primer- i lithos -roca-) són aquelles roques que eren presents abans d'un metamorfisme; és a dir són les roques originals, no metamorfitzades a partir de les quals es formen les roques metamòrfiques o les milonites.

Nou!!: Grec antic і Protòlit · Veure més »

Protòstoms

Els protòstoms (Protostomia, gr.: 'primera boca') són un tàxon d'animals que, juntament amb els deuteròstoms, componen els bilaterals, animals amb simetria bilateral.

Nou!!: Grec antic і Protòstoms · Veure més »

Proteïna

Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.

Nou!!: Grec antic і Proteïna · Veure més »

Protees d'Atenes

Protees (en llatí Proteas, en grec antic) fou un general (estrateg) atenenc del temps de la guerra del Peloponès, fill d'Epicles.

Nou!!: Grec antic і Protees d'Atenes · Veure més »

Protees de Macedònia

Protees (en llatí Proteas, en grec antic), fill d'Andrònic, fou un militar macedoni del.

Nou!!: Grec antic і Protees de Macedònia · Veure més »

Proteu

Proteu, (grec antic: Πρωτεύ&#962) d'acord amb la mitologia grega, fou un déu marí, fill d'Oceà i de Tetis (però també se'l fa fill de Posidó).

Nou!!: Grec antic і Proteu · Veure més »

Proto

Proto (en grec antic Πρωτώ) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Proto · Veure més »

Protoceratòpsids

Els protoceratòpsids (Protoceratopsidae, "primera cara banyuda", del grec antic) constitueixen una família de dinosaures ceratops.

Nou!!: Grec antic і Protoceratòpsids · Veure més »

Protoesperanto

Protoesperanto (o pra-Esperanto en esperanto) és el terme actual per definir qualsevol de les anteriors etapes de desenvolupament de la llengua construïda per Ludwik Lejzer Zamenhof prèvies a la publicació de l'Unua Libro el 1887.

Nou!!: Grec antic і Protoesperanto · Veure més »

Protogrec

El protogrec és el suposat ancestre comú dels dialectes del grec, incloent-hi el micènic, els dialectes clàssics àtic-jònic, eòlics, dòric i nord-occidental, així com la koiné i el grec modern.

Nou!!: Grec antic і Protogrec · Veure més »

Protohistòria de la península Ibèrica

300 aehttp://arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm Pobles de la península Ibèrica Protohistòria de la península Ibèrica és la denominació historiogràfica del període inicial de la història antiga de la península Ibèrica, del final de la prehistòria de la península Ibèrica, o de la transició entre ambdues èpoques.

Nou!!: Grec antic і Protohistòria de la península Ibèrica · Veure més »

Protoindoeuropeu

El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.

Nou!!: Grec antic і Protoindoeuropeu · Veure més »

Protoindoeuropeus

Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.

Nou!!: Grec antic і Protoindoeuropeus · Veure més »

Protomedea

Protomedea (en grec antic Πρωτομέδεια) Prònoe (en grec antic Προνόη) va ser una de les nereides citades per Hesíode a la llista que dona a la Teogonia.

Nou!!: Grec antic і Protomedea · Veure més »

Prototeris

Els prototeris (Prototheria, 'primeres bèsties' en grec) són la subclasse de mamífers a la qual pertanyen els monotremes.

Nou!!: Grec antic і Prototeris · Veure més »

Protrigea

Protrigea (en grec antic προτρύγαια) era un festival grec probablement relacionat amb la verema, que se celebrava en honor de Dionís anomenat Protriges, i de Posidó en diferents llocs de Grècia i de l'Àsia menor, segons Claudi Elià.

Nou!!: Grec antic і Protrigea · Veure més »

Província d'Artvin

Paisatge d'Artvin Artvin és una de les 81 províncies en què està dividida Turquia, administrada per un governador designat pel govern central.

Nou!!: Grec antic і Província d'Artvin · Veure més »

Província de Rize

Rize és una província de Turquia situada a la part nord-est del país, costa oriental de la mar Negra, entre Trebisonda i Artvin.

Nou!!: Grec antic і Província de Rize · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Grec antic і Provença · Veure més »

Proxeneta

XIX d'una jove prostituta esclavitzada amb el seu proxeneta. Un proxeneta és aquell qui treu rendiment econòmic de la prostitució d'altri.

Nou!!: Grec antic і Proxeneta · Veure més »

Prusa

Prusa (en grec antic Προῦσα), generalment amb l'afegit de ἐπὶ o πρὸς τῷ Ὀλύμπῳ (Prusa prop Olympus o Prusa sota Olympus), per distingir-lo d'un altre lloc del mateix nom, era una ciutat de Mísia a la part nord de les muntanyes de l'Olimp, (actualment Ulu Dağ) situades en aquella regió.

Nou!!: Grec antic і Prusa · Veure més »

Prut

El riu Prut (ucraïnès: Прут, Prut; romanès: Prut; noms en l'antiguitat, en grec antic: Pyretos, Porata, Piuret), amb una llargada de 953 km, neix als Carpats, a la serralada dels Txornohora d'Ucraïna, prop de la seva muntanya més alta, Hoverla o Horà (Muntanya, Mont) Hoverla (entre els óblasts d'Ivano-Frankivsk i Transcarpàcia), des d'on flueix cap a l'est, i des d'ací fa la majoria del recorregut següent cap al sud-est.

Nou!!: Grec antic і Prut · Veure més »

Psammodromus microdactylus

Psammodromus microdactylus és una espècie de saure de la família dels lacèrtids, endèmica del Marroc.

Nou!!: Grec antic і Psammodromus microdactylus · Veure més »

Psàmate (filla de Nereu)

Segons la mitologia grega, Psàmate (en grec antic, Ψάμαθη) va ser una nereida, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Psàmate (filla de Nereu) · Veure més »

Psessis

Els psessis (en llatí: psessii, en grec antic: Ψήσσιοι, o Ψησσοί) eren un poble de la Sarmàcia asiàtica, situat per Claudi Ptolemeu entre el Palus Maeotis i les muntanyes Hippici, al nord del Caucas, després del poble dels siraquens.

Nou!!: Grec antic і Psessis · Veure més »

Pseudo Plutarc

Pseudo Plutarc és el nom convencional donat actualment a un o diversos autors de diverses obres que en l'antiguitat van ser atribuïdes a Plutarc, però que se sap ara que no va ser aquest qui les va escriure.

Nou!!: Grec antic і Pseudo Plutarc · Veure més »

Pseudo-Escimne

Pseudo-Escimne és el nom que donà August Meineke a l'autor del Circuit de la Terra (Περίοδος γῆς), alternativament conegut amb el nom de Iambes al Rei Nicomedes, una obra de geografia en grec escrita en trímetres iàmbics.

Nou!!: Grec antic і Pseudo-Escimne · Veure més »

Pseudobrookita

La pseudobrookita és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Grec antic і Pseudobrookita · Veure més »

Pseudomonas

Pseudomonas és un gènere de bacils rectes o lleugerament corbats, gramnegatius, oxidasa positius, aeròbics estrictes encara que en alguns casos poden utilitzar el nitrat com acceptor d'electrons.

Nou!!: Grec antic і Pseudomonas · Veure més »

Psicòstasi

''Llibre dels morts'' d'Ani, 1275 aC La psicòstasi (del grec antic ψυχή psicos "ànima" i στάσις stasis "estabilitat, suport, pes") és un terme que significa pesar les ànimes i es refereix al judici dels morts.

Nou!!: Grec antic і Psicòstasi · Veure més »

Psicofisiologia

Psicofisiologia (del Grec, psȳkhē, "alè, vida, ànima";, physis, "naturalesa, origen"; i, -lògia) és la branca de la psicologia relacionada amb les bases fisiològiques dels processos psicològics.

Nou!!: Grec antic і Psicofisiologia · Veure més »

Psique (mitologia)

''El rapte de Psique'' de William-Adolphe Bouguereau Psique (en grec Ψυχή) és el nom de lànima.

Nou!!: Grec antic і Psique (mitologia) · Veure més »

Psitaciformes

Els psitaciformes (Psittaciformes) són un ordre d'ocells zigodàctils (és a dir, tenen quatre dits a les potes, dos dels quals són orientats cap endavant i els altres dos cap endarrere) que comprèn 353 espècies repartides en dues famílies.

Nou!!: Grec antic і Psitaciformes · Veure més »

Psofis (mitologia)

Psofis (en grec antic Ψωφίς) va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Èrix, rei dels sicans.

Nou!!: Grec antic і Psofis (mitologia) · Veure més »

PSR B1257+12 c

PSR B1257+12 c, anomenat Poltergeist i inicialment conegut com a PSR B1257+12 B, és un exoplaneta que orbita el púlsar PSR B1257+12, situat al voltant d'una distància de la Terra de 710 ± 40 parsecs o 2 300 anys llum, en direcció de la constel·lació de la Verge.

Nou!!: Grec antic і PSR B1257+12 c · Veure més »

Ptèria

Ptèria (en llatí Pteria, en grec antic Πτερία) era el nom d'una ciutat i un districte de Capadòcia que només menciona Heròdot.

Nou!!: Grec antic і Ptèria · Veure més »

Ptelèon (Èlida)

Ptelèon (en grec antic Πτελεόν) era una ciutat de Trifília, a l'Èlida que pertanyia als dominis de Nèstor, i que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Ptelèon (Èlida) · Veure més »

Pteraichnus

Pteraichnus (en grec: "empremta alada") és un icnogènere que ha estat atribuït a pterosaures.

Nou!!: Grec antic і Pteraichnus · Veure més »

Pterelau

D'acord amb la mitologia grega, Pterelau (en grec Πτερέλαος), va ser un heroi pertanyent a l'estirp de Perseu.

Nou!!: Grec antic і Pterelau · Veure més »

Pteridòfits

Els pteridòfits (Pteridophyta, gr. "pterídos", ala, ploma i "phytón", planta) són les plantes vasculars (amb xilema i floema) que es dispersen per espores.

Nou!!: Grec antic і Pteridòfits · Veure més »

Ptilium crista-castrensis

Ptilium crista-castrensis és una molsa de distribució cosmopolita de la família de les Hipnàcies, autòctona de Catalunya i present també a gran part de l'Hemisferi Nord.

Nou!!: Grec antic і Ptilium crista-castrensis · Veure més »

Ptolemaida de Cirene

Ptolemaida de Cirene (en grec antic: Πτολεμαῒς ἡ Κυρηναία) va ser una filòsofa i teòrica de l'harmonia musical, autora de Πυθαγορικὴ τῆς μουσικῆς στοιχείωσις («Principis pitagòrics de Música»).

Nou!!: Grec antic і Ptolemaida de Cirene · Veure més »

Ptolemeu (cap de mercenaris)

Ptolemeu (en grec antic Πτολεμαῖος) fou un oficial macedoni que dirigia una força de mercenaris tracis.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu (cap de mercenaris) · Veure més »

Ptolemeu (filòsof peripatètic)

Ptolemeu (en llatí Ptolemaeus, en grec Πτολεμαίος) fou un sofista i filòsof peripatètic d'origen grec, del començament del.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu (filòsof peripatètic) · Veure més »

Ptolemeu (fill d'Aeropos)

Ptolemeu (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαίος) fill d'Aeropos, era un oficial sirià al servei del rei selèucida Antíoc III el gran, que es va destacar durant la batalla de Panion el 198 aC, segons diu Polibi.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu (fill d'Aeropos) · Veure més »

Ptolemeu (fill d'Èumenes)

Ptolemeu (en grec antic Πτολεμαῖος) fill d'Èumenes era un oficial egipci al servei del rei Ptolemeu V Epífanes que l'any 197 aC va comandar les tropes encarregades d'arrestar al famós general Escopes, heroi de la guerra amb Síria, que havia intentat una revolta.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu (fill d'Èumenes) · Veure més »

Ptolemeu (fill de Chrysennos)

Ptolemeu (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαίος) fill de Chrysennos era un alt oficial egipci al servei de Ptolemeu IV Filopàtor.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu (fill de Chrysennos) · Veure més »

Ptolemeu (fill de Ptolemeu)

Ptolemeu (en grec antic Πτολεμαῖος) fill de Ptolemeu fou un oficial macedoni nomenat per Antípater com un dels somatophylaces (membre de la guàrdia personal) del rei titular Filip III Arrideu l'any 321 aC.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu (fill de Ptolemeu) · Veure més »

Ptolemeu (fill de Sosibi)

Ptolemeu (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαίος) era fill de Sosibi, el ministre principal de Ptolemeu IV Filopàtor.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu (fill de Sosibi) · Veure més »

Ptolemeu (fill de Thraseas)

Ptolemeu (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαίος) fill de Thraseas era un cap dels mercenaris grecs al servei de Ptolemeu VI Filomètor.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu (fill de Thraseas) · Veure més »

Ptolemeu (general)

Ptolemeu (en grec antic Πτολεμαῖος) era un general de l'exèrcit de Filip V de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu (general) · Veure més »

Ptolemeu Ceraune

Ptolemeu Ceraune (en grec antic Πτολεμαῖος Κεραυνός, circa 320-278 aC) fou rei de Macedònia probablement de l'any 280 aC al 278 aC.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu Ceraune · Veure més »

Ptolemeu d'Alexandria (ambaixador)

Ptolemeu d'Alexandria (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαίος) era un retòric d'Alexandria que Ptolemeu VIII Evergetes II va enviar com a ambaixador a Antíoc IV Epifanes quan aquest assetjava Alexandria l'any 170 aC.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu d'Alexandria (ambaixador) · Veure més »

Ptolemeu d'Ascaló

Ptolemeu d'Ascaló (en llatí Ptolemaeus, en grec Πτολεμαίος) fou un escriptor i gramàtic grec nascut a Ascaló a la Celesíria, que va ser mestre a Roma.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu d'Ascaló · Veure més »

Ptolemeu de Calcis

Ptolemeu de Calcis (en grec antic Πτολεμαῖος) fou fill de Mennaeus i tetrarca d'Iturea o Calcis (a les monedes porta el títol de tetrarca de Calcis) aproximadament de l'any 85 aC al 40 aC.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu de Calcis · Veure més »

Ptolemeu de Cària

Ptolemeu de Cària (en grec antic Πτολεμαῖος) va ser un militar macedoni fill de Filip, un alt oficial de l'exèrcit.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu de Cària · Veure més »

Ptolemeu de Cirene

Ptolemeu de Cirene (en llatí Ptolemaeus, en Grec antic Πτολεμαίος) fou un filòsof escèptic grec del.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu de Cirene · Veure més »

Ptolemeu de Citera

Ptolemeu de Citera, en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαίος, fou un poeta èpic grec del nascut a Citera, que segons Suides hauria escrit almenys un poema sobre les virtuts d'una planta anomenada psalacantha.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu de Citera · Veure més »

Ptolemeu de Commagena

Ptolemeu de Commagena (en grec antic Πτολεμαῖος) va ser un príncep arsàcida (part) emparentat amb els selèucides (probablement casat amb una princesa selèucida).

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu de Commagena · Veure més »

Ptolemeu de Jònia

Ptolemeu de Jònia o Ptolemeu d'Efes o Ptolemeu Andròmac (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαίος) era un fill bastard de Ptolemeu II Filadelf d'Egipte.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu de Jònia · Veure més »

Ptolemeu de l'Epir

Ptolemeu de l'Epir (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαῖος), fou rei de l'Epir des aproximadament el 248 aC fins potser el 235 aC.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu de l'Epir · Veure més »

Ptolemeu de Tràcia

Ptolemeu de Tràcia(en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαίος) era fill de Lisímac, rei de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu de Tràcia · Veure més »

Ptolemeu de Xipre

Ptolemeu de Xipre (en grec antic Πτολεμαῖος) anomenat Νόθος ("Nothos") que vol dir bastard (mort l'any 58 aC) fou rei de Xipre del 80 aC al 58 aC.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu de Xipre · Veure més »

Ptolemeu el metge

Ptolemeu el metge (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαῖος) va ser un metge i cirurgià grec del segle I aC.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu el metge · Veure més »

Ptolemeu IX Làtir

Ptolemeu IX Làtir, o Ptolemeu IX Soter II o Ptolemeu IX Filomètor II o Ptolemeu IX Filadelf II (en grec antic Πτολεμαῖος Σωτήρ) circa 142 aC-80 aC, de la Dinastia ptolemaica, fou rei d'Egipte i de Xipre.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu IX Làtir · Veure més »

Ptolemeu Macron

Ptolemeu Macron (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαίος) fou un oficial egipci que va ser nomenat governador de Xipre durant la minoria de Ptolemeu VI Filomètor (180-176 aC).

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu Macron · Veure més »

Ptolemeu Pindarió

Ptolemeu Pindarió (en llatí Ptolemaeus, en grec Πτολεμαίος) nascut a Alexandria fou fill d'Oroandros, i deixeble d'Aristarc.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu Pindarió · Veure més »

Ptolemeu Psempetesis

Ptolemeu Psempetesis (en llatí Ptolemaeus, en grec antic Πτολεμαίος) fou un oficial egipci nomenat per Ptolemeu VIII Evergetes II governador de Cirene mentre anava a Roma l'any 162 aC a queixar-se personalment de son germà Ptolemeu VI Filomètor.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu Psempetesis · Veure més »

Ptolemeu VII Neofilopàtor

Ptolemeu VII Neofilopàtor o Eupàtor (en grec antic Πτολεμαῖος Νέος Φιλοπάτωρ) que devia néixer cap a l'any 161 aC i va morir el 144 aC) fou rei d'Egipte del 145 aC al 144 aC. Formava part de la Dinastia ptolemaica. Era fill de Ptolemeu VI Filomètor i de Cleòpatra II. Alguns historiadors pensen que poc abans de morir el seu pare Ptolemeu VI Filomètor el va associar al govern quan va complir 16 anys. En tot cas a la mort del seu pare l'any 145 aC va ser proclamat rei i la seva mare Cleòpatra II es va cuidar de la regència. Ptolemeu Evergetes (II) de Cirene conegut per Fiscó, tenia molts partidaris a la cort, però no va aconseguir apartar del govern a Cleòpatra, amb la qual finalment es va casar. Ptolemeu VII va ser assassinat el mateix dia del casament, després de menys d'un any de regnat (setembre 145 a mitjans del 144 aC) i Evergetes proclamat rei (Ptolemeu VIII Evergetes II). Com que no hi documents contemporanis d'aquest rei, la seva figura ha donat lloc a controvèrsia. Primer per la numeració (VII quan el seu oncle, que ja havia estat rei, ha de portar el VIII) i després per la seva pròpia identitat, ja que alguns pensen que no va ser l'efímer successor del pare sinó que es tractaria de Ptolemeu Memfita, fill de Ptolemeu VIII Evergetes II i de Cleòpatra II, assassinat per ordre del seu pare, o bé algun altre familiar regent, ja que tots es deien Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu VII Neofilopàtor · Veure més »

Ptolemeu VIII Evèrgetes II

Ptolemeu VIII Evèrgetes II (en grec antic Πτολεμαῖος Εὐεργέτης) conegut també com a Ptolemeu Fiscó (Πτολεμαῖος Φύσκων), circa 182 aC-116 aC, fou rei de la Dinastia ptolemaica d'Egipte proclamat a Alexandria el 170 aC i formalment corregent el 169 aC, rei únic del 164 aC al 163 aC, rei de Cirene del 163 aC al 144 aC i rei d'Egipte del 144 aC al 116 aC.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu VIII Evèrgetes II · Veure més »

Ptolemeu X Alexandre I

Ptolemeu X Alexandre I (en grec antic Πτολεμαῖος Αλέξανδρος) circa el 140 aC al 88 aC fou rei d'Egipte del 107 aC al 88 aC.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu X Alexandre I · Veure més »

Ptolemeu, príncep de l'Epir

Ptolemeu, príncep de l'Epir (en grec antic Πτολεμαῖος "Ptolemâios") nascut a l'Epir l'any 295 aC i mort a Argos el 272 aC, va ser fill de Pirros rei de l'Epir i de la seva dona Antígona, fillastra de Ptolemeu I Soter, que probablement va morir al moment del part.

Nou!!: Grec antic і Ptolemeu, príncep de l'Epir · Veure més »

Ptychodus

Ptychodus (del grec ptyche.

Nou!!: Grec antic і Ptychodus · Veure més »

Publi Herenni Dexip

Publi Herenni Dexip (en llatí Publius Herennius Dexippus, en grec Δέξιππος) fou un retòric i historiador grec, fill de Ptolemeu, nascut a la demos àtica d'Herms.

Nou!!: Grec antic і Publi Herenni Dexip · Veure més »

Publi Hordeoni Lol·lià

Publi Hordeoni Lol·lià, conegut simplement com a Lol·lià (en llatí Publius Hordeonius Lollianus, en grec antic Πόπλιος Ὁρδεώνιος Λολλιανός) fou un famós sofista i retòric grec del temps d'Adrià i Antoní Pius, al segle II.

Nou!!: Grec antic і Publi Hordeoni Lol·lià · Veure més »

Pudicítia

Pudicítia (en llatí Pudicitia, en grec) va ser una deïtat romana personificació de la modèstia.

Nou!!: Grec antic і Pudicítia · Veure més »

Pugilat

minoics boxejant, la primera prova conservada de l'ús de guants (1500 aC) El pugilat (grec antic: πὐξ o πυγμαχία) o boxa grega antiga és un esport que data com a mínim del 1500 aC i que es practicava a les polis gregues en diversos contextos socials.

Nou!!: Grec antic і Pugilat · Veure més »

Pulmó

Imatge dels pulmons obtinguda amb una tomografia axial computeritzada (TAC) El pulmó (del llatí pulmo) és l'òrgan essencial de l'aparell respiratori en molts animals que respiren aire, incloent la majoria dels tetràpodes, uns pocs peixos i alguns caragols.

Nou!!: Grec antic і Pulmó · Veure més »

Pulquèria

Pulquèria, en llatí Pulcheria, en grec antic, (399-453) fou emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient del 414 al 453.

Nou!!: Grec antic і Pulquèria · Veure més »

Purisme (lingüística)

Un purisme en lingüística és una paraula, considerada com pròpia a la llengua, proposada com a alternativa per una paraula considerada estrangera, que sigui un manlleu lingüístic o un barbarisme per tal de mantenir la puresa de la llengua.

Nou!!: Grec antic і Purisme (lingüística) · Veure més »

Puteoli

Puteoli (en grec antic Ποτίολοι) era una ciutat de la costa de Campània a la part nord del Sinus Cumanus (l'actual Golf de Nàpols) i a l'est de la badia anomenada Sinus Baianus.

Nou!!: Grec antic і Puteoli · Veure més »

Pyracantha coccinea

Pyracanta coccinea, vulgarment conegut com a piracant, espí, espinaler o pometes del diable és una espècie d'arbut espinós semicaducifoli de la família de les rosàcies.

Nou!!: Grec antic і Pyracantha coccinea · Veure més »

Pyrococcus furiosus

Pyrococcus furiosus és una espècie extremòfila d'arqueobacteri.

Nou!!: Grec antic і Pyrococcus furiosus · Veure més »

Pyrrhi Castra

Pyrrhi Castra (en grec antic Πύρρουχάραξ) era una fortalesa situada al nord de Lacònia a la unió entre el riu Oenos i lEurotas.

Nou!!: Grec antic і Pyrrhi Castra · Veure més »

Qoppa

La qoppa (en grec i més tard) va ser una lletra de l'alfabet grec que servia per a escriure el so, al·lòfon velaritzat de.

Nou!!: Grec antic і Qoppa · Veure més »

Quades

Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.

Nou!!: Grec antic і Quades · Veure més »

Quars

El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.

Nou!!: Grec antic і Quars · Veure més »

Quèreas i Cal·lírroe

Quèreas i Cal·lírroe, també conegut com a Les aventures de Quèreas i Cal·lírroe (en grec antic Τῶν Περὶ Χαιρέαν Καὶ Καλλιρρόην) és una novel·la grega de vuit volums escrita per Caritó d’Afrodísias a l’època hel·lenística.

Nou!!: Grec antic і Quèreas i Cal·lírroe · Veure més »

Quíone (filla de Bòreas)

Segons la mitologia grega, Quíone (en grec antic Χιονη, "neu") va ser una filla de Bòreas (de qui, de vegades, també es deia que era esposa), el vent del Nord (també considerat déu de l'hivern) i d'Oritia, la senyora de les tempestes a la muntanya.

Nou!!: Grec antic і Quíone (filla de Bòreas) · Veure més »

Quíone (filla de Dedalió)

D'acord amb la mitologia grega, Quíone p. 12 (en grec antic Χιονη, "neu") va ser una filla del rei Dedalió.

Nou!!: Grec antic і Quíone (filla de Dedalió) · Veure més »

Quelidònia

Quelidònia (en grec antic χελιδόνια) era un costum observat a l'illa de Rodes al mes de Boedromion quan retornaven les orenetes, en grec χελιδών ("chelidón").

Nou!!: Grec antic і Quelidònia · Veure més »

Quelidonis

Quelidonis (en llatí Chelidonis, en grec antic Χελιδονίς) fou una dona espartana de gran bellesa i sang reial, filla de Leotíquides.

Nou!!: Grec antic і Quelidonis · Veure més »

Quelona

Quelona (del grec Χελώνη), segons la mitologia grega, és el nom de la tortuga.

Nou!!: Grec antic і Quelona · Veure més »

Quenya

Text en quenya, escrit en l'alfabet tengwar i en l'alfabet llatí El quenya (pronunciat: kwéɲə) és un idioma creat per J. R. R. Tolkien en el context de la seva obra literària referida a la Terra Mitjana (El Senyor dels Anells, El hòbbit, etc.). En aquest marc, el quenya és la llengua pròpia dels elfs que varen arribar a Vàlinor, els Calaquendi.

Nou!!: Grec antic і Quenya · Veure més »

Queró d'Esparta

Queró o Caró (en llatí Chaeron o Charon, en grec Χαίρων o Χαρων) fou un polític espartà, favorable al tirà Nabis.

Nou!!: Grec antic і Queró d'Esparta · Veure més »

Queró de Megalòpolis

Queró (en llatí Chaeron, en grec antic Χαίρων) fou un ciutadà de Megalòpolis al que, poc abans de néixer Alexandre el Gran, el rei Filip II de Macedònia va enviar a consultar l'oracle de Delfos sobre la serp que el rei havia vist a la cambra de la seva dona (mare d'Alexandre) Olímpies, segons diu Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Queró de Megalòpolis · Veure més »

Queró de Pel·lene

Queró de Pel·lene (en grec antic Χαίρων) va ser un lluitador i tirà grec de Pel·lene, antiga Acaia.

Nou!!: Grec antic і Queró de Pel·lene · Veure més »

Quercypsitta

Quercypsitta és un gènere d'ocells extint de finals de l'Eocè (c.37-34 milions d'anys) fosforites del Carcí de França.

Nou!!: Grec antic і Quercypsitta · Veure més »

Querees (escultor)

Querees (en llatí Chaereas, en grec antic Χαιρέας) fou un escultor grec que treballava amb bronze, i que, segons explica Plini el Vell a la Naturalis Historia, va fer estàtues d'Alexandre el Gran i del seu pare Filip II de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Querees (escultor) · Veure més »

Querees (historiador)

Querees (en llatí Chaereas, en grec Χαιρέας) va ser un historiador romà.

Nou!!: Grec antic і Querees (historiador) · Veure més »

Querees (polític)

Querees (en llatí Chaereas, en grec antic Χαιρέας) era un polític atenenc fill d'Arquèstrat, enviat per la gent de Samos a Atenes per comunicar la derrota oligàrquica a l'illa (411 aC), desconeixent que a Atenes la democràcia ja havia estat enderrocada i substituïda pel govern oligàrquic dels Quatre-cents.

Nou!!: Grec antic і Querees (polític) · Veure més »

Querefont

Querefont (en llatí Chaerephon, en grec antic Χαιρεφῶν) fou un filòsof atenenc del demos d'Esfet (Sphettus), deixeble i amic de Sòcrates.

Nou!!: Grec antic і Querefont · Veure més »

Queremó (poeta)

Queremó (en llatí Chaeremon, en grec antic Χαιρήμων) fou un poeta tràgic grec, a l'estil de Queril d'Atenes, molt reconegut al seu temps que va viure en una època incerta però segurament posterior a Aristòfanes, ja que aquest autor no el menciona i probablement devia viure al tomb de l'any 380 aC.

Nou!!: Grec antic і Queremó (poeta) · Veure més »

Queremó d'Alexandria

Queremó d'Alexandria (en grec antic Χαιρήμων Kerémon) va ser un astròleg, escriptor, historiadori filòsof estoic, cap de la biblioteca d'Alexandria o almenys de la part situada al temple de Serapis, durant el.

Nou!!: Grec antic і Queremó d'Alexandria · Veure més »

Queril de Iasos

Queril de Iasos (en llatí Choerilus, en grec antic Χοίρλλος) fou un poeta èpic grec procedent de Iasos que va viatjar a l'Àsia amb Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Queril de Iasos · Veure més »

Queril de Samos

Queril de Samos (en llatí Choerilus, en grec antic Χοίρλλος) fou un poeta èpic grec que va florir cap al final del.

Nou!!: Grec antic і Queril de Samos · Veure més »

Queris

Queris, en llatí Chaeris, en grec antic Χαίρις, fou un escriptor grecoromà, pare d'Apol·loni, també escriptor.

Nou!!: Grec antic і Queris · Veure més »

Quersifró

Quersifró (en llatí Chersiphron, en grec antic Χερσίφρων), que Vitruvi i Plini el Vell escriuen Ctesifó (Ctesiphon) va ser un arquitecte de Cnossos a Creta, que juntament amb el seu fill Metàgenes, va començar a erigir el temple d'Àrtemis a Efes, una de les set meravelles del món, que es va iniciar aproximadament l'any 600 aC.

Nou!!: Grec antic і Quersifró · Veure més »

Queruscs

Els queruscs (cherusci en llatí, Χέρουσκοι en grec antic) eren un poble germànic, veïns dels quades, que habitaven el territori entre el Weser (Visurgis) i l'Elba (Albis).

Nou!!: Grec antic і Queruscs · Veure més »

Quiònides

Quiònides (en llatí Chionides, en grec antic Χιωνίδης o Χιονίδης) fou un poeta còmic atenenc de la vella comèdia, contemporani de Magnes, que Suides situa al capdavant dels poetes d'aquest grup i diu que va florir vuit anys abans de les guerres mèdiques, és a dir, l'any 487 aC, però altres autors el situen cap a l'any 460 aC, basant-se en una cita d'Ateneu de Nàucratis que menciona un fragment del ΠτωΧοί de Quiònides on critica al poeta líric Gnesip, un contemporani de Cratí d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Quiònides · Veure més »

Quió

Quió (en llatí Chion, en grec antic Χίων), fill de Matris, era d'una noble família d'Heraclea Pòntica, i deixeble de Plató.

Nou!!: Grec antic і Quió · Veure més »

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Nou!!: Grec antic і Quilòmetre · Veure més »

Quiló de Lacedemònia

Quiló en grec antic Χείλων o Χίλων, fou considerat un dels set savis de Grècia.

Nou!!: Grec antic і Quiló de Lacedemònia · Veure més »

Quili

Quili, en llatí Chilius, en grec antic Χίλιος, fou un poeta grec amic de Ciceró que el menciona juntament amb Àrquies.

Nou!!: Grec antic і Quili · Veure més »

Quilonis

Quilonis (en llatí Cheilonis, en grec antic Χιλονίς "Chilonis") fou una princesa espartana, filla de Leònides II i Cratesiclea i esposa de Cleombrot II.

Nou!!: Grec antic і Quilonis · Veure més »

Quimera

"Quimera d'Arezzo". Estàtua de bronze etrusca. En la mitologia grega, Quimera (en grec, Χιμαιρα Khimaira) era un monstre que tenia forma de lleó, amb un cap de cabra enmig del dors i cua de serp o potes de drac, i que treia foc per la boca.

Nou!!: Grec antic і Quimera · Veure més »

Quimereu

Quimereu (en grec antic Χιμαιρεύς), segons la mitologia grega, va ser un fill del gegant Prometeu i de la filla d'Atlas, Celeno.

Nou!!: Grec antic і Quimereu · Veure més »

Quint Fabi Píctor (historiador)

Quint Fabi Píctor (en Quinctus Fabius Pictor) va ser un historiador romà en llengua grega.

Nou!!: Grec antic і Quint Fabi Píctor (historiador) · Veure més »

Quint Meci

Quint Meci (en llatí Quintus Maecius, en grec) va ser un poeta romà però que escrivia en grec.

Nou!!: Grec antic і Quint Meci · Veure més »

Quiomara

Quiomara (en grec antic Χιομάρα, Chiomara) va ser reina de Galàcia.

Nou!!: Grec antic і Quiomara · Veure més »

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: Grec antic і Quios · Veure més »

Quirat (unitat)

En joieria, el quirat és una unitat de massa utilitzada per a les gemmes que equival a 1/140 d'unça, a 1/2240 de lliura, o a 202,83 mil·ligrams.

Nou!!: Grec antic і Quirat (unitat) · Veure més »

Quirísof d'Esparta

Quirísof (en llatí Cheirisophus, en grec antic Χειρίσοφος) va ser un militar espartà.

Nou!!: Grec antic і Quirísof d'Esparta · Veure més »

Quirísop (escultor)

Quirísop (en llatí Cheirisophus, en grec antic Χειρίσοφος) fou un escultor grec que treballava amb fusta i possiblement amb pedra.

Nou!!: Grec antic і Quirísop (escultor) · Veure més »

Quiró

Quiró (en grec antic Χείρων Khíron, 'l'inferior' dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Quiró · Veure més »

Quitònia

Quitònia (en grec antic χιτώνια) era un festival celebrat a la ciutat àtica de Quitone en honor d'Àrtemis anomenada Quitona per la seva vestimenta de caçadora, el quitó, o potser pel nom de la ciutat.

Nou!!: Grec antic і Quitònia · Veure més »

Qumran

Qumran. Coves de Qumran. Qumran és una vall situada al desert de Judea, a les costes occidentals de la mar Morta, a prop de l'assentament jueu del quibuts de Kàlia.

Nou!!: Grec antic і Qumran · Veure més »

Quod erat demonstrandum

Quod erat demonstrandum o la seva abreviació Q.E.D. és una locució llatina que significa: "tal com volíem veure", "tal com es volia demostrar".

Nou!!: Grec antic і Quod erat demonstrandum · Veure més »

Raó

La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.

Nou!!: Grec antic і Raó · Veure més »

Rabdofana-(Ce)

La rabdofana-(Ce) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la rabdofana.

Nou!!: Grec antic і Rabdofana-(Ce) · Veure més »

Rabdofana-(La)

La rabdofana-(La) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la rabdofana.

Nou!!: Grec antic і Rabdofana-(La) · Veure més »

Rabdofana-(Nd)

La rabdofana-(Nd) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la rabdofana.

Nou!!: Grec antic і Rabdofana-(Nd) · Veure més »

Rabdofana-(Y)

La rabdofana-(Y) és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la rabdofana.

Nou!!: Grec antic і Rabdofana-(Y) · Veure més »

Racates

Els racates (en llatí rhacatae, en grec antic Ῥακάται) eren una tribu germànica esmentada per Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Racates · Veure més »

Raci

Segons la mitologia grega, Raci (en grec 'ΡάΚιος) és un cretenc, fill de Lebes, que es va casar amb Manto, i li va donar un fill: l'endeví Mopsos.

Nou!!: Grec antic і Raci · Veure més »

Radamantis

Radamantis o Radamant (en grec Ῥαδάμανθυς, en llatí Rhădămanthus), en la mitologia grega, és un déu heroi, fill de Zeus i Europa.

Nou!!: Grec antic і Radamantis · Veure més »

Radamsades

Radamsades o Tiberi Juli Radamsades (en grec antic Τιβέριος Ἰούλιος Ραδαμσάδης) va ser rei del Bòsfor potser de l'any 308 o 309 al 318 o el 322.

Nou!!: Grec antic і Radamsades · Veure més »

Rafidiòpters

Els rafidiòpters (Raphidioptera o Rhaphidioptera, del grec, rhaphe, "costura" i ptéron, "ala") són un ordre d'insectes endopterigots (holometàbols), amb ales transparents i venació reticulada a ambdós parells d'ales; els adults es caracteritzen pel seu protòrax allargat.

Nou!!: Grec antic і Rafidiòpters · Veure més »

Ramón Manuel Garriga i Nogués

Ramón Manuel Garriga i Nogués (Vic, 01 de gener de 1835 – Barcelona, 22 de febrer de 1906) fou un catedràtic, filòleg i hel·lenista català, rector de la Universitat de Barcelona entre 1900 i 1901.

Nou!!: Grec antic і Ramón Manuel Garriga i Nogués · Veure més »

Ramon Roca i Puig

Ramon Roca i Puig (Algerri, Noguera 1906 - Montserrat, Bages, 29 de juny de 2001) fou un papiròleg, hel·lenista i sacerdot català.

Nou!!: Grec antic і Ramon Roca i Puig · Veure més »

Ramsès II

conegut per R (en grec antic era conegut com a, Ὀσυμανδύας Osymandýas), fou el tercer faraó de la dinastia XIX d'Egipte.

Nou!!: Grec antic і Ramsès II · Veure més »

Ran (estel)

Ran (Èpsilon d'Eridà / ε Eridani) és una estrella de la constel·lació d'Eridà, a una declinació de 9,46° sud de l'equador celeste.

Nou!!: Grec antic і Ran (estel) · Veure més »

Ras Teyonas

Ras Teyonas és un cap de Líbia a l'oest de Cirenaica, que forma la part oriental del gran Sirte.

Nou!!: Grec antic і Ras Teyonas · Veure més »

Rascos

Rascos o Rascus (en llatí Rhascus, en grec antic Ράσκος) era un dels dos caps odrisis de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Rascos · Veure més »

Rascuporis II

Rascuporis II (en llatí Rhascuporis, en grec antic Ῥασκούπορις) era un dels dos caps dels odrisis de Tràcia que regnà a Seutòpolis o Sautes.

Nou!!: Grec antic і Rascuporis II · Veure més »

Ratolí menjacucs de musell esvelt

El ratolí menjacucs de musell esvelt (Apomys gracilirostris) és un rosegador del gènere Apomys que només s'ha trobat al Mont Halcon, a l'illa filipina de Mindoro.

Nou!!: Grec antic і Ratolí menjacucs de musell esvelt · Veure més »

Raymond Schwartz

Raymond Schwartz (8 d'abril de 1894 – 14 de maig de 1973) va ser un banquer i escriptor en Esperanto francès.

Nou!!: Grec antic і Raymond Schwartz · Veure més »

Ràmfies

Ràmfies (en llatí Rhamphias, en grec antic Ῥαμφίας), potser el pare de Clearc d'Esparta, va ser un ambaixador espartà, un dels tres ambaixadors enviats a Atenes l'any 432 aC amb les peticions d'Esparta, que exigien la independència de la totalitat dels estats grecs.

Nou!!: Grec antic і Ràmfies · Veure més »

Ràuracs

Els ràuracs (en llatí Rauraci o Raurici, en grec antic Ῥαυρικοί) van ser un poble gal de la regió de Basilea.

Nou!!: Grec antic і Ràuracs · Veure més »

Rèdons

Els rèdons (en llatí Riedones o Redones, Rhedones, en grec antic Ῥήδονες o Ῥηΐδονες) eren un poble gal de la Lugdunense esmentat per Claudi Ptolemeu, qui diu que vivien a l'oest dels sènons a la vora del riu Liger i la seva capital era Condate (Rennes).

Nou!!: Grec antic і Rèdons · Veure més »

Rèsaces

Rèsaces (en grec antic Ῥοισάκης) era un militar persa, germà d'Espitridates, sàtrapa de Lídia i de Jònia, amb qui potser hauria compartit el govern, segons diu Diodor de Sicília.

Nou!!: Grec antic і Rèsaces · Veure més »

Rícion

Rícion (en grec antic Ῥύτιον) era una ciutat de l'illa de Creta que Homer menciona al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, juntament amb Festos, a les que anomena ciutats ben poblades.

Nou!!: Grec antic і Rícion · Veure més »

Ríndacos

El Ríndacos (en llatí Rhyndacus, en grec antic Ῥυνδακός) era un riu important de l'Hel·lespont que naixia a les muntanyes de l'Olimp a Mísia o Frígia Epicteta, prop d'Azani.

Nou!!: Grec antic і Ríndacos · Veure més »

Ròdope (mitologia)

Ròdope (en grec antic Ῥοδόπη) va ser, segons la mitologia grega, una filla del déu-riu Estrímon.

Nou!!: Grec antic і Ròdope (mitologia) · Veure més »

Ròpal

Ròpal (en grec antic Ῥόπαλος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Festos, que era fill al seu torn d'Hèracles.

Nou!!: Grec antic і Ròpal · Veure més »

Rea (mitologia)

En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.

Nou!!: Grec antic і Rea (mitologia) · Veure més »

Rea (nom)

Rea (en grec antic: Ῥέα, català) és un prenom femení d'origen grec Era el nom de Rea, un Tità en mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Rea (nom) · Veure més »

Reacció anapleròtica

Les reaccions anapleròtiques són aquelles que proporcionen intermediaris del cicle dels àcids tricarboxil·lics (TCA, de l'anglès) o cicle de l'àcid cítric o cicle de Krebs.

Nou!!: Grec antic і Reacció anapleròtica · Veure més »

Realitat

La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.

Nou!!: Grec antic і Realitat · Veure més »

Recos

Rec (en llatí Rhoecus, en grec antic) fill de Filees o Fileu de Samos, va ser un arquitecte i escultor del període més primerenc de la història de l'art grega.

Nou!!: Grec antic і Recos · Veure més »

Reduplicació

0-19-925591-1 La reduplicació és un procediment morfològic utilitzat en moltes llengües, especialment en la flexió, consistent en què una paraula completa o una part de la mateixa es repeteixi creant una nova forma amb un significat lleugerament diferent.

Nou!!: Grec antic і Reduplicació · Veure més »

Reencarnació

l'art hindú. karmes. La reencarnació, també coneguda com a renaixement, transmigració o en els textos d'inspiració de l'Antiga Grècia metempsicosi, és el concepte filosòfic o religiós segons el qual l'essència no física d'un ésser viu comença una nova vida en una forma física o cos diferent després de la mort biològica.

Nou!!: Grec antic і Reencarnació · Veure més »

Reforma ortogràfica

Una reforma ortogràfica és un tipus de planificació lingüística que té per objectiu provocar un canvi major en l'ortografia d'una llengua.

Nou!!: Grec antic і Reforma ortogràfica · Veure més »

Reforma Ortogràfica de 1911

La Reforma Ortogràfica de 1911 fou la primera iniciativa de normalització i simplificació de l'ortografia de la llengua portuguesa.

Nou!!: Grec antic і Reforma Ortogràfica de 1911 · Veure més »

Refutacions sofístiques

Louvre) Refutacions sofístiques (grec: Περὶ σοφιστικῶν ἐλέγχωνen; lat.: De sophisticis elenchis) abreujat com Soph.) és un text d'Aristòtil que forma part de lÒrganon aristotèlic i tracta sobre les fal·làcies. Aristòtil identifica tretze fal·làcies diferents, que classifica en dos grups: les que depenen del llenguatge i les que no. En el primer grup inclou els arguments que es poden invalidar o no segons un d'aquests sis factors.

Nou!!: Grec antic і Refutacions sofístiques · Veure més »

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.

Nou!!: Grec antic і Regió de Frígia · Veure més »

Regió de Líbia

L'antiga regió de Líbia (en llatí Libia, en grec Λιβύη), era el nom que s'aplicava pels primers geògrafs a la zona del nord d'Àfrica situada entre Egipte i Etiòpia d'un costat i l'Atlàntic de l'altra.

Nou!!: Grec antic і Regió de Líbia · Veure més »

Regió de Síria

La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.

Nou!!: Grec antic і Regió de Síria · Veure més »

Regió del Pont

La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.

Nou!!: Grec antic і Regió del Pont · Veure més »

Regnat de Cleòpatra

pp.

Nou!!: Grec antic і Regnat de Cleòpatra · Veure més »

Regne de Cuix

El Regne de Cuix (sovint apareix com a Kuš, Kuix o fins i tot Kush) fou un antic regne africà situat a la confluència del Nil Blau, el Nil Blanc i el riu Atbara, en el territori que és ara la República del Sudan.

Nou!!: Grec antic і Regne de Cuix · Veure més »

Regne de Macedònia

El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Grec antic і Regne de Macedònia · Veure més »

Regne del Bòsfor

El Regne del Bòsfor o Regne del Bòsfor Cimmeri o Cimmèric (en grec antic Βασίλειον τοῦ Κιμμερικοῦ Βοσπόρου) va ser un estat sorgit de la unió de diverses polis gregues, encapçalades per la ciutat de Panticapèon, la capital, amb Eupatòria, Fanagòria, Feodòssia i Tanais, per fer front als escites o cimmeris, que dominaven l'interior i algunes zones del Caucas nord.

Nou!!: Grec antic і Regne del Bòsfor · Veure més »

Rei Artús

El Rei Artús o Artur fou un líder brità dels segles  i, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya (entenent per aquesta denominació tant la continental com la insular) davant dels VI.

Nou!!: Grec antic і Rei Artús · Veure més »

Religió de l'antiga Grècia

Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Religió de l'antiga Grècia · Veure més »

René Theophile Hyacinthe Laënnec

René-Théophile-Marie-Hyacinthe Laennec, o Laënec, més conegut amb el nom de René Laennec, (Quimper, 17 de febrer de 1781 - Ploaré, 13 d'agost de 1826), fou un metge i científic bretó, inventor de l'estetoscopi.

Nou!!: Grec antic і René Theophile Hyacinthe Laënnec · Veure més »

Rene

Rene (en grec antic Ῥήνη) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa del mont Cilene, al Peloponès, una orèada.

Nou!!: Grec antic і Rene · Veure més »

Reo

Reo (en grec antic Ῥοὶω, Rhoeo «la Magrana»), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Estàfil i neta de Dionís.

Nou!!: Grec antic і Reo · Veure més »

Reometria

Reometria (del grec ῥέος - rheos, ''n'', significant "corrent") és la ciència que descriu tant els mètodes de mesura com els instruments que permeten obtenir dades reològiques d'un material (vegeu reologia).

Nou!!: Grec antic і Reometria · Veure més »

Repalassa

''Arctium lappa'' La repalassa, bardana, catxurrera, cuspinera, gaferot, gafet, llapa, llaparassa, llapassa o llapassera (Arctium lappa), és una espècie de planta angiosperma arbustiva que pertany al gènere Arctium dins la família de les asteràcies.

Nou!!: Grec antic і Repalassa · Veure més »

Repicatalons eurasiàtic

Repicatalons fotografiat a Finlàndia. Repicatalons Repicatalons mascle fotografiat a Polònia. Enregistrament sonor del cant de l'hortolà de canyar. El repicatalons, piula de canyers o piula (Emberiza schoeniclus), anomenat hortolà de canyet o hortolà de canyar a les Balears, és un ocell de l'ordre dels passeriformes, comú i nidificant als Països Catalans.

Nou!!: Grec antic і Repicatalons eurasiàtic · Veure més »

Representació de discursos sense sentit o d'escassa importància

La representació de discursos sense sentit o d'escassa importància és element de la comunicació humana.

Nou!!: Grec antic і Representació de discursos sense sentit o d'escassa importància · Veure més »

Rescuporis IV

Rescuporis IV, de nom complet Tiberius Julius Rhescuporis Philocaesar Philoromaios Eusebes (en grec antic Τιβέριος Ἰούλιος Ῥησκούπορις Φιλόκαισαρ Φιλορώμαίος Eυσεbής) va ser rei del Bòsfor.

Nou!!: Grec antic і Rescuporis IV · Veure més »

Retòrica

La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.

Nou!!: Grec antic і Retòrica · Veure més »

Rexènor

Rexènor (en grec antic Ῥηξήνωρ) va ser un heroi grec, fill de Nausítous (rei dels feacis).

Nou!!: Grec antic і Rexènor · Veure més »

Rhabdoborita-(V)

La rhabdoborita-(V) és un mineral de la classe dels borats que pertany al grup de la rhabdoborita.

Nou!!: Grec antic і Rhabdoborita-(V) · Veure més »

Rhabdoborita-(W)

La rhabdoborita-(W) és un mineral de la classe dels borats que pertany al grup de la rhabdoborita.

Nou!!: Grec antic і Rhabdoborita-(W) · Veure més »

Rhapta

Rhapta (Grec antic: Ράπτα) fou un centre comercial situat a la costa de l'Àfrica Oriental, que guanyà importància per primera vegada durant el segle I. La seva localització exacte encara no es coneix, tot i que hi ha diversos indrets plausibles com a candidats.

Nou!!: Grec antic і Rhapta · Veure més »

Rhipsalis

Rhipsalis és un gènere difícil de reconèixer dins la família de les cactàcies.

Nou!!: Grec antic і Rhipsalis · Veure més »

Rhobogdii

El rhobogdii o robogdii (grec Ῥοβόγδιοι) eren un poble cèltic que vivia a l'illa d'Irlanda (Ierne o Hibèrnia).

Nou!!: Grec antic і Rhobogdii · Veure més »

Rhodobryum

Rhodobryum és un gènere de molses de la família de les briàcies.

Nou!!: Grec antic і Rhodobryum · Veure més »

Rhynchocypris poljakowii

Rhynchocypris poljakowii és una espècie de peix pertanyent a la família dels ciprínids i a l'ordre dels cipriniformes.

Nou!!: Grec antic і Rhynchocypris poljakowii · Veure més »

Riacià

El Riacià és el segon període geològic de l'era del Paleoproterozoic.

Nou!!: Grec antic і Riacià · Veure més »

Rifeh

Estàtua trobada a la tomba de Rifeh coneguda com "els dos germans" (Museu de Manchester, Universitat de Manchester). Rifeh o Deir Rifeh (també Rifah) és el nom d'una ciutat situada a l'Alt Egipte, prop de la moderna Shutb, on s'han trobat diverses necròpolis situades a la riba occidental del Nil, i a on s'han fet troballes de diverses èpoques de l'antic Egipte.

Nou!!: Grec antic і Rifeh · Veure més »

Rinoceront de Java

El rinoceront de Java (Rhinoceros sondaicus) és un membre de la família dels rinoceròtids i un dels cinc rinoceronts vivents.

Nou!!: Grec antic і Rinoceront de Java · Veure més »

Rinoceronts

Els rinoceronts (Rhinocerotidae, del grec rino, 'nas' i keras, 'banya', 'nas banyut') són qualsevol de les cinc espècies supervivents de la família dels rinoceròtids.

Nou!!: Grec antic і Rinoceronts · Veure més »

Rintó

Rintó, en llatí Rhinthon, en grec antic, fou un poeta dramàtic grec nadiu de Siracusa o de Tàrent que va escriure una tragèdia burlesca.

Nou!!: Grec antic і Rintó · Veure més »

Rio (Grècia)

Rio (en grec antic Ῥίον, Rhíon, en grec modern Ρίο, Río) és una ciutat de Grècia, al nord del Peloponès, sobre el golf de Corint, a la rodalia est de Patres.

Nou!!: Grec antic і Rio (Grècia) · Veure més »

Ripa

Ripa (en grec antic Ῥίπη) era una antiga ciutat d'Arcàdia que Homer menciona al «Catàleg de les naus» com una de les ciutats que van participar en la guerra de Troia en un contingent comandat pel rei Agapènor.

Nou!!: Grec antic і Ripa · Veure més »

Riu Ceyhan

El riu Ceyhan és un riu de Turquia, que desguassa a la mar Mediterrània a la província d'Adana prop de la vila de Ceyhan.

Nou!!: Grec antic і Riu Ceyhan · Veure més »

Riu Don

El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).

Nou!!: Grec antic і Riu Don · Veure més »

Riu Evarc

LEvarc (en grec antic Εὔαρχος, en llatí Evarchus) era un riu de l'Àsia Menor que segons Esteve de Bizanci formava la línia de frontera entre Paflagònia i Capadòcia.

Nou!!: Grec antic і Riu Evarc · Veure més »

Riu Himera

El riu Himera (en grec Ἱμέρας 'Himéras') és el nom de dos rius de Sicília, un que desembocava a la costa nord, a la mar Tirrena, i un altre a la costa sud.

Nou!!: Grec antic і Riu Himera · Veure més »

Riu Lao

El Lao (en llatí Laus o Laos i abans Lainus, en grec antic Λᾶος) és un riu d'Itàlia.

Nou!!: Grec antic і Riu Lao · Veure més »

Riu Leteu

En la mitologia grega, el Leteu o també Lete (en grec antic Λήθη Lếthê/, 'oblit' o 'ocultació') és un dels rius de l'Hades.

Nou!!: Grec antic і Riu Leteu · Veure més »

Riu Lucà

El Lucà (grec antic: Λούκανος, Lúkanos) és l'antic nom d'un riu del Bruttium, nom que donà Plini el Vell i que es va italianitzar Locano però que avui es diu Proteriate.

Nou!!: Grec antic і Riu Lucà · Veure més »

Riu Olt

L'Olt (en romanès i hongarès: Olt; en alemany: Alt; en llatí: Aluta o Alutus; en grec antic: Ἄλυτος / Alytos) és un riu de Romania.

Nou!!: Grec antic і Riu Olt · Veure més »

Riu Síbaris

El riu Síbaris (en llatí Sybaris, en grec antic Σύθαρις), modern Coscile, era un riu de la Magna Grècia proper a la ciutat de Síbaris que va agafar el nom d'aquest riu.

Nou!!: Grec antic і Riu Síbaris · Veure més »

Rizosfera

Il·lustració de la rizosferaA: Bacteris consumidors d'amebesBL: Bacteris d'energia limitadaBU: Bacteris d'energia no limitadaRC: Carboni derivat de les arrelsSR: Cèl·lules mudades de la ilositat de les arrels F: Hifes de fongsN: Cuc nematode La rizosfera (derivat del grec antic ριζα significant arrel i esfera) és la zona que envolta l'aparell radicular més jove de les plantes És la regió estreta del sòl que està directament influenciada per les secrecions de les arrels i els seus microorganismes associats.

Nou!!: Grec antic і Rizosfera · Veure més »

Rizunt

Rizunt (en grec antic Ριζούς) era una antiga ciutat de Magnèsia, a Tessàlia que Demetri Poliorcetes va despoblar enviant a tots els seus habitant a la nova ciutat de Demètries que ell havia fundat l'any 294 aC, segons diuen Estrabó, Esteve de Bizanci i Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Rizunt · Veure més »

Robert Scott (filòleg)

Robert Scott (26 de gener de 1811 - Rochester, 2 de desembre de 1877) va ser un acadèmic i filòleg britànic del i professor del Balliol College de la Universitat d'Oxford.

Nou!!: Grec antic і Robert Scott (filòleg) · Veure més »

Roca de Mònaco

La Roca de Mònaco (en francès: Rocher de Mònaco) és un monòlit de 62 metres d'altura situat a la costa mediterrània del Principat de Mònaco.

Nou!!: Grec antic і Roca de Mònaco · Veure més »

Rode (nimfa)

Rode (en grec antic Ῥόδη) va ser una nimfa, tan aviat considerada filla d'Afrodita i d'un pare del que no se sap el nom, com de Posidó i d'Hàlia (o d'Amfítitre, segons altres versions).

Nou!!: Grec antic і Rode (nimfa) · Veure més »

Rodea

En la mitologia grega, Rodea (en grec antic Ρόδεια) era la major de les oceànides, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Grec antic і Rodea · Veure més »

Rodoestannita

La rodoestannita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la carrol·lita.

Nou!!: Grec antic і Rodoestannita · Veure més »

Rodofó

Rodofó (en llatí Rodophon, en grec antic Ῥοδοφῶν) fou un militar rodi que quan van esclatar les hostilitats entre Perseu de Macedònia i Roma l'any 171 aC, va convèncer els seus conciutadans de romandre fidels a l'aliança romana i durant tota la guerra va ser un ferm partidari de Roma.

Nou!!: Grec antic і Rodofó · Veure més »

Rodonita

La rodonita (o pajsbergita, nom obsolet) és un mineral de la classe dels silicats, subgrup inosilicats, i dins d'aquests pertany als piroxenoides.

Nou!!: Grec antic і Rodonita · Veure més »

Rodopis

Rodopis (en llatí Rhodopis, en grec antic Ῥοδῶπις) fou una cortesana (hetaira) grega d'origen traci.

Nou!!: Grec antic і Rodopis · Veure més »

Romanç d'Alexandre

Miniatura del ''Romanç d'Alexandre'' en un manuscrit il·luminat per Jehan de Grise, 1338-44. Oxford, Bodleian Library, ms. 264, f1r. Il·lustració del Romanç d'Alexandre Museu Britànic El Romanç d'Alexandre o Roman d'Alexandre es refereix a qualsevol de les múltiples col·leccions de llegendes que tracten de les mítiques gestes d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Romanç d'Alexandre · Veure més »

Rosa Calzecchi Onesti

Rosa Calzecchi Onesti (Milà, 17 de maig de 1916 – Milà, 7 d'agost de 2011) fou una traductora, professora, hel·lenista i llatinista italiana.

Nou!!: Grec antic і Rosa Calzecchi Onesti · Veure més »

Rosa Mayreder

Rosa Mayreder (Viena, 30 de novembre de 1858 - 19 de gener de 1938) va ser una lliurepensadora, escriptora, pintora, música i feminista austríaca.

Nou!!: Grec antic і Rosa Mayreder · Veure més »

Rose Dieng-Kuntz

Rose Dieng-Kuntz (Senegal, 1956 – Niça, 30 de juny de 2008) va ser una científica informàtica senegalesa que va especialitzar-se en intel·ligència artificial.

Nou!!: Grec antic і Rose Dieng-Kuntz · Veure més »

Rossinyol siberià

El rossinyol siberià (Calliope calliope) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que habita als arbusts dels boscos de ribera de la Rússia asiàtica, des dels Urals i el Massís de l'Altai cap a l'est, a través de Sibèria, Mongòlia i centre i nord-est de la Xina, fins Txukotka, Kamtxatka, illes Kurils, Sakhalín i Hokkaido.

Nou!!: Grec antic і Rossinyol siberià · Veure més »

Rotacisme

El rotacisme (paraula creada a partir del grec antic ῥῶ rhô) és un fenomen fonètic consistent a canviar un so per una R, per motius d'evolució lingüística o de pronunciació local.

Nou!!: Grec antic і Rotacisme · Veure més »

Rufus Efesi

''Ouvres'', 1879 Rufus Efesi (en llatí Rufus Ephesius, en grec antic) va ser un metge nadiu d'Efes que, segons l'erudit àrab Abu-l-Faraj al-Isbahaní, hauria viscut en temps de Plató.

Nou!!: Grec antic і Rufus Efesi · Veure més »

Rugis

V) i Rügen (incert) Els rugis (en llatí: rugii o rugh, en grec antic Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava les ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens. Estrabó no en parla i Claudi Ptolemeu menciona una tribu, els Ῥουτίκλειοι (Ruticleioi), però probablement parla dels rugis. Després que Tàcit els va mencionar van desaparèixer de la història, potser empesos pels sueus, i es van desplaçar cap al sud-est i van acabar integrant la confederació dels gots. Cap al 375 es van aliar als huns, on van tenir un paper important en les seves lluites d'expansió, però es van independitzar a la mort d'Àtila sota el rei Flacciteu (Flacciteus), i en la seva època es va introduir el cristianisme. Després de la mort d'Àtila se'ls troba al nord del Danubi, a Àustria i l'alta Hongria, i van formar un regne independent anomenat Rúgia. Uns anys després van quedar sotmesos als ostrogots, conservant la seva autonomia fins al 541 quan el seu rei Eroric va ser assassinat, i van desaparèixer com a poble. Van llegar el seu nom a l'illa de Rügen a la mar Bàltica, i a la ciutat de Rugenwalde, i probablement a Rega i Regenwalde.

Nou!!: Grec antic і Rugis · Veure més »

Runicates

Els runicates (en llatí Runicates, Runicatae o Rucinates, en grec antic Ῥουνικᾶται) eren una tribu del nord-est de Vindelícia entre lOenos i el Danubi, esmentats per Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Runicates · Veure més »

Rus de Kíev

XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.

Nou!!: Grec antic і Rus de Kíev · Veure més »

Rusellae

Rusellae o Ruselles (en grec antic Ῥουσέλλαι) va ser una antiga ciutat d'Etrúria situada a uns 10 km de la costa i un 5 km de la riba del riu Umbro (Ombrone).

Nou!!: Grec antic і Rusellae · Veure més »

Rutens

Els rutens (en llatí: Ruteni, en grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, 'Rhouténoi' o 'Rhoutànoi') van ser un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica, segons diu Claudi Ptolemeu, i la província Narbonense, segons Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Rutens · Veure més »

S

La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.

Nou!!: Grec antic і S · Veure més »

S llarga

Corts de 1519, on s'hi veuen la ſ i la s La s llarga (ſ) és una variant arcaica de la lletra essa en minúscula.

Nou!!: Grec antic і S llarga · Veure més »

Saó (mitologia)

Saó (en grec antic Σάων) va ser, segons la mitologia grega, un beoci que va anar a consultar l'oracle de Delfos a causa d'una llarga sequera que devastava el seu país, Beòcia.

Nou!!: Grec antic і Saó (mitologia) · Veure més »

Sabalingis

Els sabalingis (en llatí Sabalingii, en grec antic Σαβαλίγγιοι) eren un poble germànic que Claudi Ptolemeu situa al damunt dels saxons a Quersonès Címbric.

Nou!!: Grec antic і Sabalingis · Veure més »

Sabaria

Ruïnes de l'antiga Sabària. Sabaria (en llatí Sabaria, en grec antic Σαουαρία) va ser una important ciutat de la Pannònia Superior situada en una plana entre el riu Arrabo i Deserta Boiorum, a la via entre Carnuntum i Poetovium.

Nou!!: Grec antic і Sabaria · Veure més »

Sabazi

Sabazi envoltat de serps Sabazi (en grec antic) fou una divinitat frígia, i el seu culte tenia caràcter orgiàstic.

Nou!!: Grec antic і Sabazi · Veure més »

Sabocs

Els sabocs (en llatí: saboci, en grec antic: Σαβῶκοι) eren un poble de la Sarmàcia europea que vivia a la regió del riu San, afluent del Vístula, que corre per Galítzia.

Nou!!: Grec antic і Sabocs · Veure més »

Sacades

Sacades (en llatí Sacadas, en grec antic Σακάδας) fou el més important dels antics músics grecs arcaics, nadiu d'Argos.

Nou!!: Grec antic і Sacades · Veure més »

Sacarauls

Els sacarauls (en llatí Sacarauli, en grec antic Σακαραῦλοι) eren un poble de nòmades de l'Àsia Central que suposadament pertanyien al grup dels turcs de l'Altai.

Nou!!: Grec antic і Sacarauls · Veure més »

Sacastene

Sacastene (en grec antic Σκαστηνή) era un districte de l'interior de Drangiana que va ser ocupat pels saces (Sacae) o escites que van baixar de Panjab i s'hi van establir, segons diu Isidor de Carax.

Nou!!: Grec antic і Sacastene · Veure més »

Saccopodes

Els saccopodes (en grec antic Σακκοπόδες) eren un poble que segons Estrabó vivia a l'Adiabene, a la regió anomenada Assíria.

Nou!!: Grec antic і Saccopodes · Veure més »

Sacriportus

Sacriportus (en grec antic Ἱερὸς λιμήν) va ser una petita ciutat del Latium on l'any 82 aC va tenir lloc la batalla decisiva entre Sul·la i Mari el jove.

Nou!!: Grec antic і Sacriportus · Veure més »

Sadiates

Sadiates (en llatí Sadyattes, en grec antic Σαδυάττης) va ser rei de Lídia.

Nou!!: Grec antic і Sadiates · Veure més »

Sadocos

Sadocos (en llatí Sadocus, en grec antic Σάδοκος) era un rei dels odrisis de Tràcia, fill de Sitalces.

Nou!!: Grec antic і Sadocos · Veure més »

Sagalassos

L'àgora de Sagalassos Sagalassos (en llatí Sagalassus, en grec antic: Σαγαλασσός), era una important ciutat i fortalesa prop de la frontera del nord-oest de Psídia, o segons Estrabó, vora la frontera d'Isàuria.

Nou!!: Grec antic і Sagalassos · Veure més »

Sagílion

Sagílion (en llatí Sagylium, en grec antic Σαγύλιον) era una fortalesa situada dalt d'una roca escarpada a l'interior del Pont.

Nou!!: Grec antic і Sagílion · Veure més »

Sagras

Sagras (en llatí Sagras, en grec antic Σάγρας) era un riu del Bruttium que desaiguava al golf de Locres (Locrensis sinus) sota Caulònia.

Nou!!: Grec antic і Sagras · Veure més »

Saharuni

Els Saharuni (en armeni Սահարունի, en grec antic Σαρωνής) va ser una família de nakharark d'Armènia amb possessions hereditàries al Shirak, província d'Airarat, al cantó anomenat Saharuniq (tocant a Shirak), centrats a la ciutat de Mren.

Nou!!: Grec antic і Saharuni · Veure més »

Salamínia

Una reconstrucció moderna d'un trirrem: ''Olympias'', de la Marina grega. BNF. Una ''triere'' tenia un aspecte semblant, amb molts més rems. Juntament amb la Pàralos, la Salamínia fou una de les trirrems sagrades (en grec τριήρης trieres, plural τριήρεις triereis) de la ciutat d'Atenes en època clàssica de Pèricles i altres.

Nou!!: Grec antic і Salamínia · Veure més »

Salamina

Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.

Nou!!: Grec antic і Salamina · Veure més »

Salamina (mitologia)

Salamina (en grec antic Σαλαμίνα), va ser una de les nombroses filles del rei Asop, fill d'Oceà, que va tenir amb Mètope.

Nou!!: Grec antic і Salamina (mitologia) · Veure més »

Salamina (Xipre)

Gimnàs de Salamina. Salamina (en grec antic Σαλαμίς, 'Salamís', en llatí Salamis) era una ciutat de la costa oriental de Xipre, a la riba del riu Pedieos, 6 km al nord de l'actual Famagusta.

Nou!!: Grec antic і Salamina (Xipre) · Veure més »

Salatares

Els salatares (llatí: Salatarae; grec antic: Σαλατάραι) van ser una tribu del nord de la Bactriana.

Nou!!: Grec antic і Salatares · Veure més »

Sal·lentins

Els salentins o sal·lentins (en llatí salentini o sallentini, en grec antic Σαλεντῖνοι) eren un poble del sud d'Itàlia que vivia a la península que forma l'extrem sud-est d'Itàlia, a la regió que els grecs anomenaven Iapígia o Messàpia i els romans Calàbria.

Nou!!: Grec antic і Sal·lentins · Veure més »

Sale (Tràcia)

Sale (en grec antic Σάλη) era una antiga ciutat de la costa de Tràcia, a la part oest de la desembocadura de l'Hebros, i no gaire lluny de Zone i de Dorisc.

Nou!!: Grec antic і Sale (Tràcia) · Veure més »

Salganeos

Salganeos (en grec antic Σαλγανεύς) era una antiga ciutat a la costa oriental de Beòcia entre Calcis i Anthedon.

Nou!!: Grec antic і Salganeos · Veure més »

Salm

Un salm (o psalm) era una poesia destinada a ser cantada.

Nou!!: Grec antic і Salm · Veure més »

Salmanassar V

Salmanassar V (millor: Salmanàssar) (en accadi: Šulmanu-ašarid, en hebreu: שַׁלְמַנְאֶסֶר, hebreu modern: Shalman'eser, tiberià: Šalmanʼéser; grec antic: Σαλμανάσαρ, Σαλαμανάσαρ, Σαλμανάσσαρ llatí: Salmanăsar) va ser rei d'Assíria del 727 aC al 722 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria.

Nou!!: Grec antic і Salmanassar V · Veure més »

Salomé (filla d'Herodes)

Salomé (en llatí Salome, en grec antic Σαλώμη) va ser la filla d'Herodes el Gran, que la va tenir amb la seva darrera dona, Elpis.

Nou!!: Grec antic і Salomé (filla d'Herodes) · Veure més »

Salomé Alexandra

Salomé Alexandra (Salome, en grec antic Σαλώμη) va ser l'esposa del gran sacerdot Aristòbul I i a la seva mort, l'any 103 aC va alliberar als seus cunyats, germans d'Aristòbul, als que aquest havia engarjolat, i va cedir el tron al més gran, Alexandre Janeu.

Nou!!: Grec antic і Salomé Alexandra · Veure més »

Salomé II

Salomé II (en llatí Salome, en grec antic Σαλώμη) va ser la filla d'Herodes Antipes i Heròdies.

Nou!!: Grec antic і Salomé II · Veure més »

Salpió

Salpió (en llatí Salpion, en grec antic Σαλπίον) fou un escultor atenenc de data desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Salpió · Veure més »

Salpinx

El salpinx (grec antic σάλπιγξ) és un instrument de vent de l'Antiga Grècia de la família de les trompetes, similar a la tuba dels romans, encara que aquell era aproximadament 1,5 metres més curta que aquesta.

Nou!!: Grec antic і Salpinx · Veure més »

Saltiats

Els saltiats (en llatí Saltiates, en grec antic Σαλτιῆται, "Saltietai") eren un poble d'Hispània esmentat per Estrabó que diu que eren famosos per la manera com treballaven la llana.

Nou!!: Grec antic і Saltiats · Veure més »

Salvatore Quasimodo

Salvatore Quasimodo (Modica, 20 d'agost de 1901 - Amalfi, 14 de juny de 1968) fou un poeta i periodista italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1959"per la seva poesia lírica, que amb el foc clàssic expressa la tràgica experiència de la vida en els nostres temps".

Nou!!: Grec antic і Salvatore Quasimodo · Veure més »

Sames d'Armènia

Sames o Samos d'Armènia (en armeni; en grec Σάμος) va ser un rei oròntida que va portar sempre el títol reial i no el de sàtrapa.

Nou!!: Grec antic і Sames d'Armènia · Veure més »

Sami de Macedònia

Sami, en llatí Samius o Samus, en grec antic, fou un poeta líric i epigramàtic grec nadiu de Macedònia i criat amb Filip V de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Sami de Macedònia · Veure més »

Sampsigeràmides

Els sampsigeràmides foren els membres de la casa reial d'Èmesa, una dinastia àrab de reis sacerdots que governaren un regne client de Roma a Síria, amb la capital a Èmesa.

Nou!!: Grec antic і Sampsigeràmides · Veure més »

Samuel de Champlain

Samuel de Champlain (nascut Samuel Champlain; Brouage o La Rochelle, Aunis, França, batejat el 13 d'agost de 1574 Journal le Soleil, 15 d'abril de 2012, pàg.2;, registre actualitzat el 5 de maig de 2012; amb referències. Nota: L'acte del baptisme no conté informació sobre l'edat de Samuel, ni la seva data o lloc de naixement. - Ciutat de Quebec, Nova França, 25 de desembre de 1635) fou un explorador, geògraf, cartògraf, soldat i diplomàtic francès.

Nou!!: Grec antic і Samuel de Champlain · Veure més »

Sane (Acte)

Sane (en grec antic Σάνη) era una colònia d'Andros a l'istme de la península d'Acte en un terreny baix i ondulat que l'enllaça amb la península Calcídica, per on passava el canal que va construir Xerxes.

Nou!!: Grec antic і Sane (Acte) · Veure més »

Sang

Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.

Nou!!: Grec antic і Sang · Veure més »

Sangaris

D'acord amb la mitologia grega, Sangaris (en grec antic Σάγγαρις) o també Sagaritis (Σάγαρίτις, va ser una hamadríada estimada per Atis, segons la versió que en dona Ovidi. Atis, déu de la natura i pàredre de Cíbele, havia promès a la deessa, que es mantindria cast, però es va unir a la nimfa Sangaris. Cíbele, gelosa i irritada, va tallar l'arbre al qual anava lligada la seua vida i va fer embogir al jove Atis, que es va emascular.

Nou!!: Grec antic і Sangaris · Veure més »

Sango

El sango (també anomenat eshisango, kisangu o rori) és una llengua criolla basada en el ngbandi, que constitueix l'idioma principal que es parla a la República Centreafricana.

Nou!!: Grec antic і Sango · Veure més »

Sannirió

Sannirió (en llatí Sannyrion, en grec antic Σαννυρίων) fou un poeta còmic atenenc dels darrers anys de la vella comèdia i començament de la mitjana.

Nou!!: Grec antic і Sannirió · Veure més »

Sant Salvador de Cora

L'interior d'una cúpula. Pintures dels pilars de la cúpula central. L'església de sant Salvador de Cora (en turc: Kariye Müzesi) és considerada un dels més bonics exemples d'església romana d'Orient a Istanbul.

Nou!!: Grec antic і Sant Salvador de Cora · Veure més »

Santa Faç

Santo Rostro de la Catedral de Jaén. Sant Rostre de Manoppello. Santa Faç, Sant Rostre o Volto Santo són denominacions que diferents tradicions piadoses donen a diverses relíquies cristianes identificades amb el drap de la Verònica.

Nou!!: Grec antic і Santa Faç · Veure més »

Santíssima Trinitat

Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).

Nou!!: Grec antic і Santíssima Trinitat · Veure més »

Santorí

Santorí (de l'italià Santorini, en grec Σαντορίνη), antigament coneguda com a Tera (en grec, i oficialment, Θήρα, pronúncia moderna: Thira; pronúncia antiga: Thēra), és una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.

Nou!!: Grec antic і Santorí · Veure més »

Sants Cebrià i Justina

Els Sants Cebrià i Justina són venerats com a cristians d'Antioquia de Pisídia per l'Església Ortodoxa i per l'Església Catòlica.

Nou!!: Grec antic і Sants Cebrià i Justina · Veure més »

Sao

Sao (en grec antic Σαώ) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Sao · Veure més »

Sarcòfag

Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.

Nou!!: Grec antic і Sarcòfag · Veure més »

Sarcòpsid

El sarcòpsid és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup del sarcòpsid.

Nou!!: Grec antic і Sarcòpsid · Veure més »

Sarcolita

La sarcolita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Sarcolita · Veure més »

Sarcoma

Un sarcoma és una neoplàsia maligna que s'origina en un teixit conjuntiu, com ara os, cartílag, greix, múscul, vasos sanguinis, o altres.

Nou!!: Grec antic і Sarcoma · Veure més »

Sarcopènia

La sarcopènia és la pèrdua degenerativa de la massa del múscul esquelètic (pèrdua 0,5-1% per any després dels 50 anys), la seva qualitat i força associades, habitualment, amb l'envelliment.

Nou!!: Grec antic і Sarcopènia · Veure més »

Sarcopterigis

Els Sarcopterigis o Sarcopterygii (del grec, σάρξ (sárx) «carn»; πτέρυξ (ptérux), «ala, aletes») de vegades considerat sinònim de Crossopterygii (del grec, κροσσός (krossós) «serrell»; πτέρυξ (ptérux), «ala, aletes») és un tàxon (tradicionalment una classe o subclasse) de peixos coneguts com a «peixos d'aletes lobulades».

Nou!!: Grec antic і Sarcopterigis · Veure més »

Sarepta

Sarepta (grec antic: Σάρεφθα, Sàreftha) és una ciutat esmentada a l'Antic Testament (Zarephath) del territori de Sidó, famosa en la història del profeta Elies.

Nou!!: Grec antic і Sarepta · Veure més »

Sargarausene

Sargarausene (en grec antic Σαργαραυσηνή) va ser un districte de la província romana de la Capadòcia.

Nou!!: Grec antic і Sargarausene · Veure més »

Sarkinita

La sarkinita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la wagnerita.

Nou!!: Grec antic і Sarkinita · Veure més »

Sarmàtia

Escítia cap al 100 aC, d'acord amb algunes fonts, si bé d'altres estenen els límits de Sarmàcia fins més a l'est Sarmàtia o Sarmàcia (en llatí Sarmatia, en grec antic Σαρμάτια) va ser el nom donat a una regió en part situada a Europa i en part a Àsia, habitada pels sàrmates.

Nou!!: Grec antic і Sarmàtia · Veure més »

Sarpèdon (fill d'Europa)

Mort de Sarpèdon. Sarpèdon (en grec Σαρπηδών, en llatí Sarpēdon), d'acord amb la mitologia grega, va ser un fill de Zeus i d'Europa.

Nou!!: Grec antic і Sarpèdon (fill d'Europa) · Veure més »

Sarpèdon (fill de Laodamia)

''La mort de '''Sarpèdon''' a mans de Pàtrocle'' (ca. 400 aC). Segons la mitologia grega, Sarpèdon (en grec antic Σαρπηδών), va ser un rei de Lícia, fill de Zeus i de Laodàmia, la filla de Bel·lerofont.

Nou!!: Grec antic і Sarpèdon (fill de Laodamia) · Veure més »

Sarpedon

Sarpedon (en grec antic Σαρπηδών o també Σαρπηδωνία ἄκρα 'Sarpedonia akra', punt culminant de Sarpedon) era un promontori de la costa de Cilícia, situat a vuitanta estadis a l'oest de la desembocadura del riu Calicadnos.

Nou!!: Grec antic і Sarpedon · Veure més »

Sasima

Sasima (en grec antic Σάσιμα) era una ciutat de Capadòcia a uns 35 km (24 milles romanes) al sud de Nazianz.

Nou!!: Grec antic і Sasima · Veure més »

Saspers

Els saspers (en georgià სასპერები) era el nom que tenia una confederació tribal dels georgians.

Nou!!: Grec antic і Saspers · Veure més »

Satala

Satala (en llatí Satala, en grec antic Σάταλα) era una ciutat important de la regió de Capadòcia, situada, segons els geògrafs antics, en una vall rodejada de muntanyes, una mica al nord del riu Eufrates, en un lloc on controlava els passos de muntanya de la carretera que anava de Trebisonda a Samsat.

Nou!!: Grec antic і Satala · Veure més »

Satanàs

Satanàs és la denominació d'un personatge bíblic considerat com el príncep dels dimonis.

Nou!!: Grec antic і Satanàs · Veure més »

Satúrnia

Satúrnia (en llatí Saturnia, en grec antic Σατουπνία) va ser una antiga ciutat d'Etrúria a la vall de lAlbinia (Albegna) a uns 40 km de la desembocadura.

Nou!!: Grec antic і Satúrnia · Veure més »

Satrapia de Tràcia

La satrapia de Tràcia (en grec antic Σκύδρα 'Skudra') era un territori de la Pèrsia aquemènida que va existir entre els anys 512 aC i 479 aC.

Nou!!: Grec antic і Satrapia de Tràcia · Veure més »

Saurisquis

Els saurisquis (Saurischia, del grec 'pelvis de llangardaix') és un dels dos ordres tradicionals dels dinosaures.

Nou!!: Grec antic і Saurisquis · Veure més »

Sauropelta edwardsorum

Sauropelta edwardsorum (Sauropelta: "llangardaix amb escut" del grec sauros/σαυρος, "llangardaix"; i pelte/πελτε, "escut") és una espècie de dinosaure nodosàurid que visqué al Cretaci inferior al que avui en dia és Nord-amèrica.

Nou!!: Grec antic і Sauropelta edwardsorum · Veure més »

Savars

Els savars (en llatí savari, en grec antic Σαύαροι) eren un poble de la Sarmàtia europea que vivien entre els rius Turuntus i Chesinus.

Nou!!: Grec antic і Savars · Veure més »

Saxòfon

Saxòfon tenor, Adolphe Sax, París, ca. 1850, MDMB 857, al fons del Museu de la Música de Barcelona El saxòfon o saxofon (de Sax, del seu creador i phonos, so en grec), és un instrument de vent de llengüeta simple i de tub cònic, considerat de vent de fusta en la classificació tradicional dels instruments, i en el grup 422.212 de la classificació de Hornbostel-Sachs.

Nou!!: Grec antic і Saxòfon · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Grec antic і Sànscrit · Veure més »

Sàtir

''Pan i Siringa'' En la mitologia grega, els sàtirs (en grec antic Σάτυροι) eren divinitats dels boscos i de les muntanyes.

Nou!!: Grec antic і Sàtir · Veure més »

Sàtir (explorador)

Sàtir (en llatí Satyrus, en grec antic) fou un oficial egipci.

Nou!!: Grec antic і Sàtir (explorador) · Veure més »

Sàtir (filòsof)

Sàtir (en llatí Satyrus, en grec antic) fou un filòsof peripatètic i historiador grec que va viure abans del temps de Ptolemeu IV Filopàtor.

Nou!!: Grec antic і Sàtir (filòsof) · Veure més »

Sàtir (músic)

Sàtir (en llatí Satyrus, en grec antic) fou un flautista grec, possible descendent de Sàtir de Tebes.

Nou!!: Grec antic і Sàtir (músic) · Veure més »

Sàtir (metge)

Sàtir (en llatí Satyrus, en grec antic) era un metge grec del, deixeble de Quint, segons diu Galè.

Nou!!: Grec antic і Sàtir (metge) · Veure més »

Sàtir (poeta)

Sàtir (en llatí Satyrus, en grec) va ser un poeta epigramàtic grec.

Nou!!: Grec antic і Sàtir (poeta) · Veure més »

Sàtir (polític)

Sàtir (en llatí Satyrus, en grec antic) era un polític de la Lliga Aquea.

Nou!!: Grec antic і Sàtir (polític) · Veure més »

Sàtir de Marató

Sàtir de Marató (en llatí Satyrus, en grec antic) fou un actor còmic grec, fill de Teognis de Marató.

Nou!!: Grec antic і Sàtir de Marató · Veure més »

Sàtir de Sicília

Sàtir (en llatí Satyrus, en grec) va ser un cap dels esclaus revoltats a Sicília durant la segona guerra dels esclaus.

Nou!!: Grec antic і Sàtir de Sicília · Veure més »

Sàtir de Tebes

Sàtir de Tebes (en llatí Satyrus, en grec antic) va ser un cèlebre músic tebà, pare del destacat flautista Antigènides, segons diu Suides.

Nou!!: Grec antic і Sàtir de Tebes · Veure més »

Sàtir en repòs

El Sàtir en repòs, també conegut com a Sàtir anapauomenos (grec antic ἀναπαυόμενος, de ἀναπαύω / anapaúô, 'reposar') és una estàtua generalment atribuïda a Praxíteles.

Nou!!: Grec antic і Sàtir en repòs · Veure més »

Sàtir I

Sàtir I (en llatí Satyrus, en grec antic) va ser un rei del Bòsfor.

Nou!!: Grec antic і Sàtir I · Veure més »

Sàtir II

Sàtir II (en llatí Satyrus, en grec antic) fou un rei del Bòsfor.

Nou!!: Grec antic і Sàtir II · Veure més »

Sàtir III

Sàtir III (en llatí Satyrus, en grec antic) fou un rei del Bòsfor.

Nou!!: Grec antic і Sàtir III · Veure més »

Sàtrapa

Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.

Nou!!: Grec antic і Sàtrapa · Veure més »

Sèmele

Sèmele crema pels llamps de Zeus, sota la mirada d'Hera Sèmele (en grec antic Σεμέλη), segons la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.

Nou!!: Grec antic і Sèmele · Veure més »

Sèmnons

Els sèmnons (en llatí semnones, en grec antic Σέμνωνες o Σέμνονες) eren un poble dels més antics i il·lustres dels germànics que pertanyia al grup sueu i habitava al nord dels hermundurs entre l'Albis (Elba) i el Viadus.

Nou!!: Grec antic і Sèmnons · Veure més »

Sèpies (Tessàlia)

Sèpies (en llatí Sepias, en grec antic Σηπιάς) era un cap de Magnèsia, a Tessàlia, a l'extrem sud-est, enfront de l'illa d'Escíatos.

Nou!!: Grec antic і Sèpies (Tessàlia) · Veure més »

Sèquans

Els sèquans (en llatí sequani, en grec antic σηκουανοί) van ser un poble celta de la Gàl·lia de l'alta vall de lArar o Saona.

Nou!!: Grec antic і Sèquans · Veure més »

Sèrvia

Sèrvia és una de les principals ciutats gregues de la unitat perifèrica de Kozani a l'oest de la regió de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Sèrvia · Veure més »

Sículs

Els sículs o síquels o sicels (en llatí siculi, siceli, en grec antic Σικελοί) eren els primers habitants de Sicília.

Nou!!: Grec antic і Sículs · Veure més »

Sílbion

Sílbion (en llatí Silbium, en grec antic Σίλβιον) era una petita ciutat de Frígia a l'est d'Apamea i Celenes i al nord del naixement del riu Meandre, segons Claudi Ptolemeu i Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Sílbion · Veure més »

Símbol

Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.

Nou!!: Grec antic і Símbol · Veure més »

Símil (actor)

Símil (en llatí Simylus, en grec antic Σίμυλος) fou un actor tràgic grec del temps de Demòstenes.

Nou!!: Grec antic і Símil (actor) · Veure més »

Símil (poeta)

Símil (en llatí Simylus, en grec antic Σίμυλος) fou un poeta còmic atenenc de la comèdia mitjana.

Nou!!: Grec antic і Símil (poeta) · Veure més »

Símmies (militar)

Símmies (en llatí Simmias, en grec antic Σιμμίας), fou un militar macedoni al servei del rei Ptolemeu III Evergetes.

Nou!!: Grec antic і Símmies (militar) · Veure més »

Símmies de Macedònia

Símmies (en llatí Simmias, en grec antic Σιμμίας), fou un militar macedoni, fill de Andròmenes i germà d'Amintes i d'Àtal, oficials d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Símmies de Macedònia · Veure més »

Símmies de Rodes

Cal·ligrama de Símmies titulat ''Les ales'', publicat el 1640 per Fortunio Liceti. Símmies de Rodes (en llatí Simmias, en grec), va ser un poeta i gramàtic grec de l'escola alexandrina que va florir sota els Ptolemeus una mica abans de Filisc de Còrcira (que va florir sobre l'any 300 aC), ja que segons Hefestió fou ell qui va inventar l'hexàmetre coriàmbic i no Fílisc com aquest reclamava.

Nou!!: Grec antic і Símmies de Rodes · Veure més »

Símptoma

En medicina, un símptoma (del grec antic: σύμπτωμα, "accident, mala sort, desgràcia") és la referència subjectiva que dona un malalt per la percepció o canvi que pot percebre com a anòmal o causat per un estat patològic o malaltia.

Nou!!: Grec antic і Símptoma · Veure més »

Sínoris

Processó de bigues. Ceràmica de figures negres (c. 690 aC). La sínoris o synoris (συνωρίς en grec antic) es tracta d'una competició de bigues estirades per dos cavalls adults (synoris teleia) o per dos poltres (synoris polike) en l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Sínoris · Veure més »

Sírius

Sírius (α Canis Majoris / α CMa) és l'estel més brillant del cel nocturn.

Nou!!: Grec antic і Sírius · Veure més »

Sòcrates

Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.

Nou!!: Grec antic і Sòcrates · Veure més »

Sòcrates (militar)

Sòcrates (en llatí Socrates, en grec antic) fou un militar aqueu, cap de les tropes mercenaries, que va participar en l'expedició de Cir el Jove contra el seu germà Artaxerxes el rei de Pèrsia (401 aC).

Nou!!: Grec antic і Sòcrates (militar) · Veure més »

Sòcrates (pintor)

Sòcrates (en llatí Socrates, en grec antic) fou un pintor grec.

Nou!!: Grec antic і Sòcrates (pintor) · Veure més »

Sòcrates (poeta)

Sòcrates (en llatí Socrates, en grec) va ser un poeta epigramàtic del que no se sap res excepte que un dels seus epigrames es va incloure a lAntologia grega.

Nou!!: Grec antic і Sòcrates (poeta) · Veure més »

Sòcrates de Tebes

Sòcrates de Tebes (en llatí Socrates, en grec antic) fou un escultor grec nadiu de Tebes.

Nou!!: Grec antic і Sòcrates de Tebes · Veure més »

Sòcrates Escolàstic

Sòcrates Escolàstic (en llatí Socrates Scholasticus, en grec) fou un orador i historiògraf religiós de parla grega autor d'una Historia eclesiàstica.

Nou!!: Grec antic і Sòcrates Escolàstic · Veure més »

Sòdoma i Gomorra

Sòdoma—també Sodoma— (grec: Σόδομα, llatí: Sŏdŏma) i Gomorra (grec: Γόμορρα, llatí: Gŏmorra) foren dues ciutats de Canaan al sud-est de la mar Morta.

Nou!!: Grec antic і Sòdoma i Gomorra · Veure més »

Sòfax

Sòfax (en grec antic Σόφαξ) va ser, segons la mitologia grega, un heroi fill d'Hèracles i de Tinge.

Nou!!: Grec antic і Sòfax · Veure més »

Sòfil

Sòfil (en llatí Sophilus, en grec antic Σώφιλος) fou un poeta còmic de la comèdia mitjana originari de Sició o potser de Tebes.

Nou!!: Grec antic і Sòfil · Veure més »

Sòfocles

Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.

Nou!!: Grec antic і Sòfocles · Veure més »

Sòfocles (orador)

Sòfocles (en llatí Sophocles, en grec antic) fou un orador atenenc que va escriure un discurs a favor d'Euctemó citat per Aristòtil.

Nou!!: Grec antic і Sòfocles (orador) · Veure més »

Sòfocles (poeta hel·lenístic)

Sòfocles (en llatí Sophocles, en grec antic) fou un poeta atenenc tràgic i líric que va viure més tard que els poetes de la plèiade tràgica, actius durant els segles IV i III aC.

Nou!!: Grec antic і Sòfocles (poeta hel·lenístic) · Veure més »

Sòfocles de Súnion

Sòfocles de Súnion (en llatí Sophocles, en grec antic) fou un home d'estat atenenc fill d'Amfíclides.

Nou!!: Grec antic і Sòfocles de Súnion · Veure més »

Sòfocles el Jove

Sòfocles (en llatí Sophocles, en grec antic) fill d'Aristó i net de Sòfocles el vell, fou un poeta tràgic atenenc.

Nou!!: Grec antic і Sòfocles el Jove · Veure més »

Sòl·lion

Sòl·lion (en llatí Sollium, en grec antic Σόλλιον) era una ciutat de la costa d'Acarnània segurament prop de Paleros entre Leucas i Alízia.

Nou!!: Grec antic і Sòl·lion · Veure més »

Sòpater de Macedònia

Sòpater (en llatí Sopater, en grec antic Σώπατρος) fou un general macedoni del rei Filip V de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Sòpater de Macedònia · Veure més »

Sòpater de Siracusa

Sòpater (en llatí Sopater, en grec antic Σώπατρος) fou un militar siracusà.

Nou!!: Grec antic і Sòpater de Siracusa · Veure més »

Sòpolis (metge)

Sòpolis (en llatí Sopolis, en grec antic) era un metge grec que va ser el mestre d'Aeci l'impiu a la primera meitat del.

Nou!!: Grec antic і Sòpolis (metge) · Veure més »

Sòpolis (militar)

Sòpolis (en llatí Sopolis, en grec antic) fou un militar macedoni, fill d'Hermòdor, que va dirigir la cavalleria amfipolitana a l'exèrcit d'Alexandre el Gran en la batalla contra els tribal·lis a la vora del riu Lyginus el 335 aC.

Nou!!: Grec antic і Sòpolis (militar) · Veure més »

Sòpolis (pintor)

Sòpolis (en llatí Sopolis, en grec antic) fou un pintor grec que va florir a Roma a la meitat del segle I aC.

Nou!!: Grec antic і Sòpolis (pintor) · Veure més »

Sòstenes

Sòstenes (en grec antic Σωσθένης), va ser, segons la mitologia grega, un personatge vinculat a la llegenda dels argonautes.

Nou!!: Grec antic і Sòstenes · Veure més »

Sòstenes de Macedònia

Sòstenes (en llatí Sosthenes, en grec antic Σωσθένης) fou un general macedoni de naixement noble però sense relació directa amb la família reial que va obtnir la direcció del país en el període confús que va seguir a la invasió dels gals.

Nou!!: Grec antic і Sòstenes de Macedònia · Veure més »

Sòstrat (gravador)

Sòstrat (en llatí Sostratus, en grec antic Σώστρατος) fou un artista grec gravador de pedres precioses.

Nou!!: Grec antic і Sòstrat (gravador) · Veure més »

Sòstrat d'Alexandria

Sòstrat d'Alexandria (en llatí Sostratus, en grec) fou un cirurgià nascut a Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Sòstrat d'Alexandria · Veure més »

Sòstrat de Fanagòria

Sòstrat de Fanagòria (en llatí Sostratus, en grec) fou un escriptor grec nascut a Fanagòria, mencionat per Esteve de Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Sòstrat de Fanagòria · Veure més »

Sòstrat de Macedònia

Sòstrat (en llatí Sostratus, en grec antic Σώστρατος) fill d'Amintes, fou un jove noble macedoni al servei d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Sòstrat de Macedònia · Veure més »

Sòstrat de Pel·lene

Sòstrat (en grec antic Σώστρατος) va ser un atleta de l'antiga Grècia nascut a Pel·lene, a Acaia que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Sòstrat de Pel·lene · Veure més »

Sòstrat de Quios

Sòstrat de Quios (en llatí Sòstratus, en grec antic Σώστρατος) va ser un escultor grec nascut a Quios, mestre de Panties i el sisè d'una sèrie de set artistes iniciada per Arístocles de Sició i acabada per Panties, segons diu Pausànias.

Nou!!: Grec antic і Sòstrat de Quios · Veure més »

Sòtades d'Atenes

Sòtades d'Atenes (en llatí Sōtădes, en grec antic Σωτάδης) fou un poeta còmic atenenc de la comèdia mitjana, segons diu Suides.

Nou!!: Grec antic і Sòtades d'Atenes · Veure més »

Sòtades de Maronea

Sòtades de Maronea (en llatí Sōtădes, en grec antic Σωτάδης) fou un poeta grec nadiu de Maronea a Tràcia (segons algunes referències nadiu de Creta, però generalment és anomenat Μαρωνείτης).

Nou!!: Grec antic і Sòtades de Maronea · Veure més »

Scaphognathus

Scaphognathus (del grec; σκάφη (skáphe), «barca» + γναθος (gnathos), «mandíbula»; «mandíbula amb forma de barca») és un gènere de pterosaures ramforrincoïdeus la família Rhamphorhynchidae que va viure en l'actual Alemanya durant el Juràssic superior.

Nou!!: Grec antic і Scaphognathus · Veure més »

Scàndia

Scàndia (en llatí Scandia, en grec antic Σκανδία) és un dels antics noms per a referir-se a Escandinàvia.

Nou!!: Grec antic і Scàndia · Veure més »

Sciritis

Sciritis (en grec antic Σκιρῖτις) era el nom d'unes àrides muntanyes situades al nord de Lacònia, entre l'alt Eurotes a l'oest i l'Enunt a l'est.

Nou!!: Grec antic і Sciritis · Veure més »

Scopulus

En astrogeologia, scopulus (plural scopuli, abr. SC) és una paraula llatina que significa «escull» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar una característica superficial similar als penya-segats o als cingles lobulats o irregulars a la superfície dels planetes o altres cossos celestes.

Nou!!: Grec antic і Scopulus · Veure més »

Seazzadactylus

Seazzadactylus és un gènere extint de pterosaure basal el qual va viure durant el final del Triàsic a l'àrea de l'actual Itàlia.

Nou!!: Grec antic і Seazzadactylus · Veure més »

Sebastòpolis del Pont

Sebastòpolis (en grec antic Σεβαστόπολις, en llatí Sebastopolis) era una ciutat del Pont de situació desconeguda, descrita per Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Sebastòpolis del Pont · Veure més »

Sebastocràtor

El sebastocràtor (del grec, sebastokràtor) va ser un títol establert per l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, al i que també van portar membres de la reialesa d'estats fronterers a l'Imperi Romà d'Orient: l'Imperi Búlgar i l'Imperi Serbi.

Nou!!: Grec antic і Sebastocràtor · Veure més »

Sedetans

Els sedetans (en llatí sedetani, en grec antic Σιδητανοί) eren els ibers que ocupaven la zona sud de l'Aragó, des l'Ebre en direcció sud, fins a tocar el país dels edetans, que ocupaven el centre del País Valencià.

Nou!!: Grec antic і Sedetans · Veure més »

Segal·launs

Els segal·launs (en llatí: Segallauni o Segovellauni, en grec antic Σεγαλλαυνοί, segons Claudi Ptolemeu) van ser un poble gal que vivia a l'oest dels al·lòbroges.

Nou!!: Grec antic і Segal·launs · Veure més »

Segni

Segni és una ciutat italiana de la ciutat metropolitana de Roma Capital.

Nou!!: Grec antic і Segni · Veure més »

Segodunum (Aquitània)

Segodunum (en grec antic Σεγόδουνον) era, segons Claudi Ptolemeu, la principal ciutat dels rutens, un poble gal de l'oest del Roine.

Nou!!: Grec antic і Segodunum (Aquitània) · Veure més »

Segodunum (Germània)

Segodunum (en grec antic Σεγόδουνον) era una ciutat del sud de Germània que menciona Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Segodunum (Germània) · Veure més »

Segon de Tàrent

Segon de Tàrent, en llatí Secundus, en grec antic fou un poeta epigramàtic grec nadiu de Tàrent.

Nou!!: Grec antic і Segon de Tàrent · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Grec antic і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Segons analítics

Segons analítics (en grec antic Ἀναλυτικῶν ὑστέρων, en llatí Analytica posteriora, abreujat An. Post) és un text d'Aristòtil d'Estagira. Es compon de dos llibres (I: 71a - 89b, II: 90a - 100b) i no hi ha dubtes sobre la seua autenticitat.

Nou!!: Grec antic і Segons analítics · Veure més »

Seker

Iconografia del déu sincretitzat Seker-Osiris que combina la d'Osiris i la de Seker (cap de falcó, ceptre). Seker (també escrit Sokar, i en grec, Sokaris o Socharis) és un déu falcó de la necròpolis de Memphite a la religió egípcia antiga.

Nou!!: Grec antic і Seker · Veure més »

Selèucia ad Belum

Selèucia ad Belum (en llatí Seleuceia ad Belum, en grec antic Σελεύκεια πρὸς Βήλῳ) de vegades anomenada Seleucobelos (Σελευκόβηλος, 'Seleukóbēlos') era una ciutat del districte de Cassiotis a la vora del riu Belus, afluent de l'Orontes, que hauria estat situada a uns 50 km a l'est d'Antioquia, encara que la seva situació és incerta.

Nou!!: Grec antic і Selèucia ad Belum · Veure més »

Selèucia de Piera

Selèucia de Piera o de Pièria (en llatí Seleuceia Pieria, en grec antic Σελεύκεια Πιερία) era una ciutat situada a la regió de Síria a la costa, entre Rhossus i la desembocadura de l'Orontes.

Nou!!: Grec antic і Selèucia de Piera · Veure més »

Selí

D'acord amb la mitologia grega, Selí (en grec antic Σέλινος) o Selinunt va ser un rei d'Acaia fill de Posidó.

Nou!!: Grec antic і Selí · Veure més »

Sel·làsia

Sel·làsia o Selàsia (en llatí Sellasia, en grec antic Σελλασία) era una ciutat de Lacònia, a la vall de l'Oenos, al camí entre Tegea i Argos.

Nou!!: Grec antic і Sel·làsia · Veure més »

Sele

El Sele és un riu d'Itàlia.

Nou!!: Grec antic і Sele · Veure més »

Selene

Selene (Museu de Pèrgam) En la mitologia grega, Selene (en grec antic: Σελήνη) era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia.

Nou!!: Grec antic і Selene · Veure més »

Selenitis

Selenitis o Selentis (en grec antic Σελενιτίς o Σελεντίς) era un districte de la part sud-oest de Cilícia que s'estenia per tota la costa, però entrava també una mica cap a l'interior.

Nou!!: Grec antic і Selenitis · Veure més »

Seleuc (poeta)

Seleuc (en llatí Seleucus, en grec antic) fou un poeta grec fill de l'historiador Mnesiptòlem.

Nou!!: Grec antic і Seleuc (poeta) · Veure més »

Seleuc (príncep)

Seleuc (en llatí Seleucus, en grec antic Σέλευκος) fou un príncep selèucida, segon fill d'Antíoc VII Sidetes i germà gran d'Antíoc IX de Cízic (114 aC-94 aC).

Nou!!: Grec antic і Seleuc (príncep) · Veure més »

Seleuc d'Alexandria

Seleuc (en llatí Seleucus, en grec antic) fou un gramàtic d'Alexandria (Egipte) que també va ensenyar a Roma.

Nou!!: Grec antic і Seleuc d'Alexandria · Veure més »

Seleuc del Bòsfor

Seleuc del Bòsfor (en llatí Seleucus, en grec antic Σέλευκος) fou rei del Bòsfor El seu regnat és molt poc conegut.

Nou!!: Grec antic і Seleuc del Bòsfor · Veure més »

Seleucis

Seleucis (en llatí Seleucis, en grec antic Σελευκίς) era un districte de Síria que menciona Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Seleucis · Veure més »

Selgoves

Els selgoves (en llatí Selgovae, en grec antic Σελγοοῦαι) eren un poble celta del sud-oest de Caledònia a Britània, a la part oriental del Galloway.

Nou!!: Grec antic і Selgoves · Veure més »

Selli

Els selli (en grec antic Σελλοί) que Homer diu que eren intèrprets de Zeus, i els descriu com a "homes de peus sense rentar, que dormien a terra", semblen haver estat una tribu molt antiga que vivia a l'Epir.

Nou!!: Grec antic і Selli · Veure més »

Sells (mitologia)

Els Sells (en grec antic Σελλοί Selloi) eren els profetes i endevins de l'Oracle de Dodona, a l'Epir.

Nou!!: Grec antic і Sells (mitologia) · Veure més »

Sem (gramàtic)

Sem (en llatí Semus, en grec antic) fou un gramàtic grec de data incerta.

Nou!!: Grec antic і Sem (gramàtic) · Veure més »

Semàntica

La semàntica, en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat.

Nou!!: Grec antic і Semàntica · Veure més »

Sempre per excel·lir

"Sempre per excel·lir" és la traducció al català de la frase en grec antic αἰὲν ἀριστεύειν' (aièn aristeúein) que sovint s'utilitza com a eslògan o lema motivacional a diferents institucions acadèmiques.

Nou!!: Grec antic і Sempre per excel·lir · Veure més »

Senet de l'Índia

Cassia angustifolia és una planta subarbustiva de la família de les cisalpinàcies.

Nou!!: Grec antic і Senet de l'Índia · Veure més »

Sentinum

Sentinum (en llatí Sentinum, en grec antic Σεντῖνον) va ser una antiga ciutat de l'Úmbria a la vessant est dels Apenins, prop del naixement de lAesis (Esino).

Nou!!: Grec antic і Sentinum · Veure més »

Septuaginta

Fragment de la Septuaginta del Còdex Vaticanus La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX, és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i II aC a Alexandria, Karen Jobes and Moises Silva, Invitation to the Septuagint, (Paternoster Press, 2001).

Nou!!: Grec antic і Septuaginta · Veure més »

Sepultura

Una sepultura amb un sarcòfag obert al seu interior. El sarcòfag s'usará com a receptacle del taüt on hi descansarà el difunt. Una sepultura és el lloc on s'enterra a una persona o animal després de la seva mort.

Nou!!: Grec antic і Sepultura · Veure més »

Serapió d'Alexandria

Serapió d'Alexandria (en llatí Serapion, en grec) fou un metge grec nadiu d'Alexandria que va viure al després d'Heròfil de Calcedònia, Erasístrat i Filí de Cos i abans que Apol·loni Empíric, Glàucies, Heràclides de Tàrent, Menòdot de Nicomèdia, Sext Empíric i Critó.

Nou!!: Grec antic і Serapió d'Alexandria · Veure més »

Serapió d'Atenes

Serapió d'Atenes (en llatí Serapion, en grec) fou un poeta èpic grec.

Nou!!: Grec antic і Serapió d'Atenes · Veure més »

Serbs

Els serbs o sirbs (en llatí serbi o sirbi, en grec antic Σέρβοι o Σίρβοι) eren un poble de la Sarmàtia asiàtica esmentat per Ptolemeu, que el situa entre les muntanyes Ceràuniques i el riu Rha, al nord dels didurs (diduri) i al sud dels valis (vali).

Nou!!: Grec antic і Serbs · Veure més »

Sergi (gramàtic)

Sergi (en llatí Sergius, en grec) va ser un gramàtic romà que va viure en data incerta però posterior al.

Nou!!: Grec antic і Sergi (gramàtic) · Veure més »

Sergi de Zeugma

Sergi (en llatí Sergius, en grec antic) va ser un militar i escriptor romà, nadiu de Seugma a Síria, fill d'Aftoni.

Nou!!: Grec antic і Sergi de Zeugma · Veure més »

Sermile

Sermile (en llatí Sermyle, en grec antic Σερμύλη) era una ciutat de Sitònia a la península Calcídica entre Galepsos i Meciberna, que va donar el seu nom al golf conegut per Sermylicus sinus (κόλπος Σερμυλικός) o Toronaicus sinus.

Nou!!: Grec antic і Sermile · Veure més »

Serríon

Serríon (grec antic: Σέρριον o Σέρρειον) va ser una ciutat i un promontori a la costa sud de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Serríon · Veure més »

Serres

Serres (en grec Σέρρες Sérres, grec antic: Σέρραι Sérrai, turc Siroz, francès Serrès) és una ciutat de Grècia a la regió de Macedònia, capital de la prefectura de Serres, amb uns 60.000 habitants.

Nou!!: Grec antic і Serres · Veure més »

Servi Fabi Píctor

Servi Fabi Píctor (en Servius Fabius Q. f. Q. n. Pictor) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Grec antic і Servi Fabi Píctor · Veure més »

Set metalls

L'expressió set metalls es refereix als metalls coneguts, i reconeguts com a tals, des de l'antiguitat fins al Renaixement.

Nou!!: Grec antic і Set metalls · Veure més »

Setantis

Els setantis (en llatí Sentantii, en grec antic Σετάντιοι) eren una tribu probablement del grup dels brigants (brigantes) a la costa occidental de la Britània romana, amb un port (Σεταντίων λιμήν segons Claudi Ptolemeu), Setantiorium Portus que devia ser proper a Caernarfon.

Nou!!: Grec antic і Setantis · Veure més »

Seutòpolis

Seutòpolis Seutòpolis (grec antic: Σευθόπολις, búlgar: Севтополис) era una ciutat de l'antiga Tràcia, capital del Regne odrisi a partir de l'any 320 aC.

Nou!!: Grec antic і Seutòpolis · Veure més »

Seutes I

Seutes I (en llatí Seuthes, en grec antic Σεύθης) era un rei odrisi de Tràcia, fill d'Esparadocos o Espardacos i nebot de Sitalces.

Nou!!: Grec antic і Seutes I · Veure més »

Seutes II

Seutes II (en llatí Seuthes, en grec antic Σεύθης) va ser un rei odrisi de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Seutes II · Veure més »

Seutes III

Seutes III (en llatí Seuthes, en grec antic Σεύθης) era un rei odrisi de Tràcia, successor (potser el 341 aC) de Cersobleptes I, probablement imposat per Filip II de Macedònia que havia conquerit una part important de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Seutes III · Veure més »

Sever (metge)

Sever (en llatí Severus, en grec antic Σεβῆρος o Σευῆρος) era un metge grec que menciona Arquígenes, segons diu Galè, que deixa entendre que ja era mort quan Arquígenes en parlava.

Nou!!: Grec antic і Sever (metge) · Veure més »

Sever d'Antioquia

Sever d'Antioquia (en grec antic Σεβῆρος, en siríac ܣܘܝܪܝܘܣ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ) va ser el cap de la tendència monofisita de l'església cristiana al començament del.

Nou!!: Grec antic і Sever d'Antioquia · Veure més »

Sever Iatrosofista

Sever (en llatí Severus, en grec antic Σεβῆρος o Σευῆρος) era un escriptor grec de l'època romana d'Orient de temes mèdics, anomenat també Sever Iatrosofista.

Nou!!: Grec antic і Sever Iatrosofista · Veure més »

Sexantaprista

Sexantaprista (en grec antic Ἑξαντάπριστα) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la vora del Danubi, a la via entre Trimammium i Tigra.

Nou!!: Grec antic і Sexantaprista · Veure més »

Sext de Queronea

Sext de Queronea, en llatí Sextus, en grec antic fou un filòsof estoic grec, nebot de Plutarc i un dels mestres de l'emperador Marc Aureli.

Nou!!: Grec antic і Sext de Queronea · Veure més »

Sext Empíric

Sext Empíric va ser un metge i filòsof en el.

Nou!!: Grec antic і Sext Empíric · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Grec antic і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Sferisterio

Lsferisterio (mot italià; en plural sferisteri) és la pista de joc per a les modalitats pallone col bracciale i pallapugno del joc de pilota italià, el pallone.

Nou!!: Grec antic і Sferisterio · Veure més »

Siadres d'Esparta

Siadres d'Esparta (en llatí Syadras, en grec antic Συάδρας "Syádras") fou un escultor d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Siadres d'Esparta · Veure més »

Siagre

Siagre (en llatí Syager, en grec antic Σύαγρος) fou un poeta que suposadament va ser anterior a Homer.

Nou!!: Grec antic і Siagre · Veure més »

Siamang

El siamang (Symphalangus syndactylus) és una espècie de primat hominoïdeu de la família dels hilobàtids.

Nou!!: Grec antic і Siamang · Veure més »

Sibil·la

Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.

Nou!!: Grec antic і Sibil·la · Veure més »

Sibirci

Sibirci (en llatí Sibyrtius, en grec antic Σιβύρτιος) va ser un militar macedoni al servei del rei Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Sibirci · Veure més »

Sicans

Els sicans (en grec antic Σικανοί "Sikanoi", en llatí sicani) eren un poble de Sicília que vivia a l'oest i nord-oest de l'illa on havien estat expulsats pels sículs procedents d'Itàlia segons la seva pròpia tradició.

Nou!!: Grec antic і Sicans · Veure més »

Sicà

Sicà (en llatí Sicanus, en grec antic Σικανός "Sikanós") fill de Execestus, va ser un dels tres generals dels siracusans que encapçalats per Hermòcrates de Siracusa es van anomenar en el moment de produir-se la invasió atenenca de l'illa l'any 415 aC.

Nou!!: Grec antic і Sicà · Veure més »

Siceliotes

Els siceliotes (en siceliotes, en Σικελιῶται) van ser van ser un poble preromà grecoparlant que vivia a Sicília, en territori de la Magna Grècia.

Nou!!: Grec antic і Siceliotes · Veure més »

Sició (mitologia)

Sició (en grec antic Σικυών), va ser, segons la mitologia grega, el segon fundador i epònim de la ciutat de Sició al Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Sició (mitologia) · Veure més »

Sicilià

El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de la Pulla (Itàlia).

Nou!!: Grec antic і Sicilià · Veure més »

Sicinni

Sicini o Sicinni (en llatí Sicinius o Sicinnius, en grec) va ser un persa que va ser esclau de Temístocles i παιδαγωγός (mestre) dels seus fills.

Nou!!: Grec antic і Sicinni · Veure més »

Sicle

púnica. El sistema monetari púnic estava basat en el sicle. El sicle (de l'hebreu שקל, sheqel, a través del llatí siclus, en grec antic σίγλος o σίκλος) era una antiga unitat per mesurar els pesos usada a l'Orient Mitjà (Palestina) i a Mesopotàmia (Assíria i Babilònia), que corresponia al dàric persa.

Nou!!: Grec antic і Sicle · Veure més »

Sicofanta

Sicofant (o, segons el DIEC i el DCVB, sicofanta, plural llatí Sycophantes, del grec antic συκοφάντης) era a l'antiga Grècia un personatge que es dedicava a informar que un altre exportava figues.

Nou!!: Grec antic і Sicofanta · Veure més »

Side (Lacònia)

Side (en grec antic Σίδη) era una antiga ciutat de la costa oriental de Lacònia una mica al nord del promontori de Malea.

Nou!!: Grec antic і Side (Lacònia) · Veure més »

Sidens

Els sidens (en llatí Sideni, en grec antic Σιδεινοί, Σειδινοί, Σιδην) eren un poble germànic que habitava al nord d'Europa, a la costa del Bàltic entre la desembocadura del Suebus i la del Viadus.

Nou!!: Grec antic і Sidens · Veure més »

Siderazot

El siderazot és un mineral de la classe dels elements natius.

Nou!!: Grec antic і Siderazot · Veure més »

Sideròtil

El sideròtil és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la calcantita.

Nou!!: Grec antic і Sideròtil · Veure més »

Siderúrgia

Planta siderúrgica. La siderúrgia (del grec sideros - ferro i ergon o ergos - treball) és la part de la metal·lúrgia que estudia el ferro i els seus aliatges.

Nou!!: Grec antic і Siderúrgia · Veure més »

Siderià

El Siderià és el primer període geològic del Paleoproterozoic i que s'estengué entre fa milions d'anys i fa  milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Siderià · Veure més »

Sidero

Sidero (en grec antic Σιδηρώ, 'la de ferro') va ser, segons la mitologia grega, la segona esposa de Salmoneu, i madrastra de Tiro.

Nou!!: Grec antic і Sidero · Veure més »

Siderofil·lita

La siderofil·lita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la biotita.

Nou!!: Grec antic і Siderofil·lita · Veure més »

Sidoni (gramàtic)

Sidoni (en llatí Sidonius, en grec) va ser un gramàtic romà.

Nou!!: Grec antic і Sidoni (gramàtic) · Veure més »

Sidons

Els sidons (en llatí sidones, en grec antic Σίδωνες) eren un poble de la part oriental de Germània a la regió del naixement del Vístula, esmentat per Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Sidons · Veure més »

Siedra

Siedra (en grec antic Σύεδρα) era una ciutat de la costa occidental de Cilícia entre Coracesi i Selinos, segons Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Siedra · Veure més »

Siennesis de Xipre

Siennesis (en llatí Syennesis, en grec) fou un metge grec nascut a Xipre.

Nou!!: Grec antic і Siennesis de Xipre · Veure més »

Siennesis I

Siennesis I (en llatí Syennesis, en grec antic Συέννεσις) fou un rei de Cilícia del segle VI aC.

Nou!!: Grec antic і Siennesis I · Veure més »

Siennesis II

Siennesis II (en llatí Syennesis, en grec antic Συέννεσις) fou rei de Cilícia al segles VI i V aC, contemporani de Darios el Gran.

Nou!!: Grec antic і Siennesis II · Veure més »

Siennesis III

Siennesis III (en llatí Syennesis, en grec antic Συέννεσις) fou rei de Cilícia als segles V i IV aC.

Nou!!: Grec antic і Siennesis III · Veure més »

Sifonàpters

Els sifonàpters (Siphonaptera, del grec siphōn, "tub", a, "no" i pteron, "ala") són un ordre d'insectes endopterigots ectoparàsits de mamífers i aus, coneguts popularment com a puces o pulces.

Nou!!: Grec antic і Sifonàpters · Veure més »

Sifonofòrides

Els sifonofòrides (Siphonophorida, gr. "portador de tubs") són un ordre de diplòpodes quilognats del clade Colobognatha.

Nou!!: Grec antic і Sifonofòrides · Veure més »

Sigil·lografia

segell de lacre, un dels objectes d'estudi de la sigil·lografia La sigil·lografia com a ciència històrica amb caràcter autònom, auxiliar o dependent, i íntimament relacionada amb la diplomàtica, el dret, la història de l'art, l'heràldica o la genealogia, és l'estudi científic (crític) dels segells utilitzats per l'home al que llarg dels segles com a instrument o mitjà adequat per a autoritzar i validar la documentació pública (oficial) o la privada, estudiant-los i classificant-los en qualsevol de les dues presentacions: matriu (instrument que serveix per segellar) i empremta (resultat del segellat en diverses matèries).

Nou!!: Grec antic і Sigil·lografia · Veure més »

Sigins

Els sigins (en llatí sigynnes, en grec antic Σιγύννες) era el nom que es va donar al conjunt de les poblacions més enllà del Danubi, a part dels escites.

Nou!!: Grec antic і Sigins · Veure més »

Signe diacrític

Un signe diacrític, diacrític, o signe d'accentuació, és un signe que s'afegeix a una lletra per a alterar la pronunciació d'una paraula, o per a distingir-la entre paraules similars.

Nou!!: Grec antic і Signe diacrític · Veure més »

Sigriane

Sigriane (grec antic: Σιγριανή, Sigrianè) fou un districte de Mèdia Atropatene, esmentat per Estrabó, proper a les anomenades Portes Càspies.

Nou!!: Grec antic і Sigriane · Veure més »

Sigulons

Els sigulons (en llatí Sigulones, en grec antic Σιγούλωνες) eren un poble germànic esmentat per Ptolemeu que vivia al Quersonès Címbric (Jutlàndia), al nord dels saxons.

Nou!!: Grec antic і Sigulons · Veure més »

Silè

Estàtua de '''Silè''' en estat ebri (Museu del Louvre, París). D'acord amb la mitologia grega, Silè (en grec antic Σιληνός), va ser un sàtir, fill d'Hermes i d'una nimfa.

Nou!!: Grec antic і Silè · Veure més »

Silè de Calàtia

Silè (en llatí Silenus o Seilenus, en grec antic) va ser un historiador grec nadiu de Calàtia.

Nou!!: Grec antic і Silè de Calàtia · Veure més »

Sil·labari xipriota

El sil·labari xipriota va ser un sistema d'escriptura usat al Xipre de l'Edat de ferro, aproximadament des del segle XI aC fins a la seva substitució per l'alfabet grec al.

Nou!!: Grec antic і Sil·labari xipriota · Veure més »

Sil·logi

Sil·logi o Sil·logis (en grec antic plural συλλογεῖς, en plural llatí Syllogeis) era el nom d'uns funcionaris estatals a l'antiga Atenes, paraula que significa recol·lectors.

Nou!!: Grec antic і Sil·logi · Veure més »

Sil·los

Sil·los (en grec antic Σίλλος) és, segons la mitologia grega, un net de Nèstor a través del seu pare Trasimedes.

Nou!!: Grec antic і Sil·los · Veure més »

Sileu

Hèracles i Sileu Louvre G210 n2 Sileu (en grec antic Συλεύς), va ser, segons la mitologia grega, un personatge del cercle d'Hèracles.

Nou!!: Grec antic і Sileu · Veure més »

Silosó

Silosó (en llatí Syloson, en grec antic Συλοσῶν), fill d'Eaces, fou germà de Polícrates, tirà de Samos.

Nou!!: Grec antic і Silosó · Veure més »

Silurs

Els silurs (en llatí Silures, en grec antic Σίλυρες) eren un poderós poble guerrer que vivien a la part occidental de Britània, al sud-est de Gal·les i que tenia al sud l'estuari de Sabrina.

Nou!!: Grec antic і Silurs · Veure més »

Simarist

Simarist (en llatí Simaristus, en grec antic) fou un gramàtic i lexicògraf grec.

Nou!!: Grec antic і Simarist · Veure més »

Simònides (historiador)

Simònides (en llatí Simonides, en grec antic fou un historiador grec contemporani del filòsof Espeusip al que va dirigir un relat dels fets de Dió i de Bió segons Diògenes Laerci.

Nou!!: Grec antic і Simònides (historiador) · Veure més »

Simònides de Magnèsia

Simònides de Magnèsia (en llatí Simonides, en grec antic) fou un poeta èpic grec de Magnèsia.

Nou!!: Grec antic і Simònides de Magnèsia · Veure més »

Simònides el genealogista

Simònides de Ceos el Jove (en grec antic Σιμωνίδης ο γενεαλόγος "Simònides el genealogista") fou un poeta grec.

Nou!!: Grec antic і Simònides el genealogista · Veure més »

Simó apòstol

Simó (en arameu שמעון "que escolta",Shim‘on i en grec Συμεών Symeon) conegut com a Sant Simó, Simó el Zelota o Simó el Cananeu (Canà?, Galilea, 13 aC? - Egipte, 107 o Suanis (Pèrsia), 62?) fou, segons el Nou Testament, un zelota i un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. Se'n sap molt poc, a banda del seu nom. El seu nom apareix en totes les llistes d'apòstols dels evangelis i els Fets dels apòstols, sense més detalls. Per distingir-lo de Simó Pere, va ser anomenat el Cananeu o el Zelota. Els dos noms deriven del terme hebreu qana, que indica el moviment polític dels zelotes i que va ser traduït erròniament com a "provinent de Canà" o "de Canaan". Sembla que Simó pertanyia al grup de zelotes que lluitaven per la independència d'Israel quan s'uní al grup de Jesucrist. Al Nou Testament Simó el Zelota mai no s'identifica amb Simó, el germà de Jesús citat a l'Evangeli segons Marc, 6 3. Aquest germà seria Simó de Jerusalem, que la tradició considera el segon bisbe de Jerusalem, després de son germà Jaume el Just.

Nou!!: Grec antic і Simó apòstol · Veure més »

Simó d'Atenes

Simó d'Atenes en grec antic, fou un filòsof grec deixeble de Sòcrates i comerciant de cuiro pel que fou també anomenat Simó l'assaonador (de pells) (Simon Coriarius).

Nou!!: Grec antic і Simó d'Atenes · Veure més »

Simó de Magnèsia

Simó de Magnèsia (en llatí Simon, en grec) fou un metge grec nadiu de Magnèsia.

Nou!!: Grec antic і Simó de Magnèsia · Veure més »

Simó Sofista

Simó Sofista (en llatí Simon, en grec antic) fou un sofista i polític grec d'època desconeguda, però probablement del segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Simó Sofista · Veure més »

Simó Treni

Simó Treni (en llatí Simon Threni, en grec antic Σίμων ό Θρήνος) fou un poeta grec conegut també com a Simó Escriptor.

Nou!!: Grec antic і Simó Treni · Veure més »

Sime (Dodecanès)

Localització de l'illa de Simi Simi Sime (en grec antic Σύμη) és una illa grega del Dodecanès, situada a la costa de Cària, al nord-oest de Rodes.

Nou!!: Grec antic і Sime (Dodecanès) · Veure més »

Sime (mitologia)

Sime (en grec antic Σύμη) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Ialis i de Dotis, epònima de l'illa de Sime.

Nou!!: Grec antic і Sime (mitologia) · Veure més »

Simeó de Mesopotàmia

Simeó de Mesopotàmia (en llatí Symeon o Simeon, en grec) fou un escriptor grec de l'època romana d'Orient de data incerta, abat d'un monestir conegut per Menaea a Mesopotàmia.

Nou!!: Grec antic і Simeó de Mesopotàmia · Veure més »

Simeó Logoteta

Simeó Logoteta, en llatí Symeon o Simeon Logotheta, en grec fou un escriptor i gramàtic de l'Imperi Romà d'Orient esmentat a la Bibliotheca Juris Canonici a, Epitome Canonum s. Synopsis Canonica on se l'anomena Simeó Mestre i Logoteta.

Nou!!: Grec antic і Simeó Logoteta · Veure més »

Simeó Metafrastes

Simeó Metafrastes (en llatí Symeon Metaphrastes, en grec) o Simeó el Logoteta (Constantinoble, ~ 900 - ~987) fou un escriptor i hagiògraf romà d'Orient.

Nou!!: Grec antic і Simeó Metafrastes · Veure més »

Simeó Monjo

Simeó Monjo (en llatí Symeon o Simeon Monachus o Hieronomachus, en grec) fou un escriptor eclesiàstic romà d'Orient.

Nou!!: Grec antic і Simeó Monjo · Veure més »

Simferòpol

Simferòpol (Сімферополь, en rus: Симферополь, en grec antic Συμφερόπολις, 'Simferópolis', que vol dir ciutat del bé comú) és la capital de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna, ocupada per Rússia.

Nou!!: Grec antic і Simferòpol · Veure més »

Simoent

El Símois (del grec Σιμόεις), Simoent (de l'acusatiu Σιμόεντα) o Simunt (forma contracta de l'anterior: Σιμοῦντα) era el nom que tenia a l'antiga Grècia l'actual riu Dümruk Su de Turquia.

Nou!!: Grec antic і Simoent · Veure més »

Simone Weil

fou una filòsofa, humanista, escriptora i activista política francesa.

Nou!!: Grec antic і Simone Weil · Veure més »

Simos de Salamina

Simos de Salamina (en llatí Simus, en grec antic Σῖμος) va ser un escultor grec nadiu de Salamina, fill de Temistòcrates.

Nou!!: Grec antic і Simos de Salamina · Veure més »

Simpòsium

Simposiasta amb hetaira, kylix àtic de figures vermelles amb la inscripció PILIPOS KALLISTO" (Filip és el més guapo) Simpòsium o simposi (de l'antic grec συμπόσιον symposion o symposio, de συμπίνειν sympinein, "beure plegats", arribat al català com a manlleu directe del llatí) era el nom donat pels grecs a la reunió que gairebé sempre seguia al sopar, quan es bevia pel plaer de fer-ho i s’acompanyava de música, dansa, poesia o conversa.

Nou!!: Grec antic і Simpòsium · Veure més »

Simplesita

La simplesita és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany i dona nom al grup simplesita de minerals.

Nou!!: Grec antic і Simplesita · Veure més »

Sinadelfita

La sinadelfita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'hematolita.

Nou!!: Grec antic і Sinadelfita · Veure més »

Sinagoga

Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.

Nou!!: Grec antic і Sinagoga · Veure més »

Sinó

Príam i Sinó davant del Cavall de Troia. Il·lustració de l'''Eneida''. 1502 En la mitologia grega, Sinó (en grec antic Σίνων), va ser un guerrer que els grecs van deixar com a espia prop dels troians, cap al final de la Guerra de Troia, quan van fer veure que aixecaven el campament i marxaven amb totes les seves naus.

Nou!!: Grec antic і Sinó · Veure més »

Sinesi Escolàstic

Sinesi Escolastic (en llatí Synesius Scholasticus en grec Συνέσιος) va ser un escriptor bizantí d'origen fenici.

Nou!!: Grec antic і Sinesi Escolàstic · Veure més »

Sinestèsia

La sinestèsia és, en neurofisiologia, una condició neurològica en la qual la percepció de diferents sentits no es correspon amb el seu efecte habitual.

Nou!!: Grec antic і Sinestèsia · Veure més »

Singenita

La singenita és un mineral de la classe dels sulfats.

Nou!!: Grec antic і Singenita · Veure més »

Singidunum

Singidunum (en grec antic Σιγγί(ν)δουνον, o Σιγίνδουνον) va ser una ciutat celta a la Moesia Superior, allà on el Savus s'uneix al Danubi, a l'altre costat de la ciutat de Taurunum a Pannònia.

Nou!!: Grec antic і Singidunum · Veure més »

Sinis

Segons la mitologia grega, Sinis (en grec antic Σίνις), o Siris, va ser, segons la mitologia grega, un bandit, a vegades descrit com si fos un gegant.

Nou!!: Grec antic і Sinis · Veure més »

Sinnada

Sinnada (en llatí Synnada, en grec antic Σύνναδα) era una ciutat de la Frígia Salutaris situada a l'extrem d'una plana d'uns 60 estadis de longitud plantada d'oliveres.

Nou!!: Grec antic і Sinnada · Veure més »

Sinni

El Sinni (en llatí Siris o Sinnis, en grec antic Σῖρις o Σίνις) és un riu del sud d'Itàlia.

Nou!!: Grec antic і Sinni · Veure més »

Sinope (mitologia)

Segons la mitologia grega, Sinope (en grec antic Σινώπη), va ser una nimfa, filla del déu-riu Asop (o segons altres, d'Ares i d'Egina).

Nou!!: Grec antic і Sinope (mitologia) · Veure més »

Sinquisita-(Ce)

La sinquisita-(Ce) és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la sinquisita.

Nou!!: Grec antic і Sinquisita-(Ce) · Veure més »

Sinquisita-(Nd)

La sinquisita-(Nd) és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la sinquisita.

Nou!!: Grec antic і Sinquisita-(Nd) · Veure més »

Sinquisita-(Y)

La sinquisita-(Y) és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de la sinquisita.

Nou!!: Grec antic і Sinquisita-(Y) · Veure més »

Siraquens

Els siraquens (en llatí siraceni, en grec antic Σιρακηνοί) eren un poble de la Sarmàtia asiàtica a la vora del Palus Maeotis, darrere el riu Rha i a la riba del Acardeos, en el districte que Estrabó anomena Siracene.

Nou!!: Grec antic і Siraquens · Veure més »

Sirena

Sirena pintant-se un escut Sirena mare ''La sirena i el pescador,'' una obra mestra de 1893 de Giulio Aristide Sartorio. Una sirena és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.

Nou!!: Grec antic і Sirena · Veure més »

Sirenis

Els sirenis (Sirenia) o vaques marines són un ordre de mamífers herbívors que viuen en aiguamolls, rius, estuaris, zones humides marines i aigües litorals.

Nou!!: Grec antic і Sirenis · Veure més »

Siringe

La siringe (grec antic σύριγξ flautes de Pan) és l'òrgan vocal de les aus.

Nou!!: Grec antic і Siringe · Veure més »

Siris

Siris (en grec antic Σῖρις) era una antiga ciutat de la Magna Grècia, a la desembocadura del riu del mateix nom que desaigua al golf de Tàrent, riu que actualment s'anomena Sinni.

Nou!!: Grec antic і Siris · Veure més »

Siris (mitologia)

Siris (en grec antic Σίρις) va ser, segons la mitologia grega, l'heroïna epònima de la ciutat grega de Siris, a la Magna Grècia, situada al golf de Tàrent.

Nou!!: Grec antic і Siris (mitologia) · Veure més »

Sirne

Sirne (en grec antic Σύρνα), va ser, segons la mitologia grega, l'epònima de la ciutat de Sirnos.

Nou!!: Grec antic і Sirne · Veure més »

Siropeons

Els siropeons (en grec antic Σιροπαίονες) eren una antiga tribu de Peònia que vivia a la ciutat de Siris (actualment Serres) i a la plana de l'Estrímon.

Nou!!: Grec antic і Siropeons · Veure més »

Siros (mitologia)

Segons la mitologia grega, Siros (en grec antic Σύρος), va ser un heroi, fill de Sinope, la filla d'Asop, i del déu Apol·lo.

Nou!!: Grec antic і Siros (mitologia) · Veure més »

Sis

Sis (6) és el nombre natural que segueix el cinc i precedeix el set.

Nou!!: Grec antic і Sis · Veure més »

Sistema immunitari innat

El sistema immunitari innat és el conjunt de cèl·lules i mecanismes que defensen un hoste de les infeccions per part d'altres organismes, de manera no específica.

Nou!!: Grec antic і Sistema immunitari innat · Veure més »

Sit de coroneta blanca

El sit de coroneta blanca (Zonotrichia leucophrys) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) que habita zones amb arbres petits o arbusts, garrigues, praderies i ciutats d'Amèrica del Nord, criant des d'Alaska i nord del Canadà cap al sud, per l'oest fins al nord-oest dels Estats Units.

Nou!!: Grec antic і Sit de coroneta blanca · Veure més »

Sit de coroneta daurada

El sit de coroneta daurada (Zonotrichia atricapilla) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) que habita zones d'arbusts, petits arbres i matolls d'Amèrica del Nord, criant a zones de muntanya d'Alaska, Yukon, Colúmbia Britànica, Alberta i Washington.

Nou!!: Grec antic і Sit de coroneta daurada · Veure més »

Sit de Sierra Madre

El sit de Sierra Madre (Xenospiza baileyi) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae).

Nou!!: Grec antic і Sit de Sierra Madre · Veure més »

Sit vulpí becgròs

El sit vulpí becgròs (Passerella megarhyncha) és un ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae).

Nou!!: Grec antic і Sit vulpí becgròs · Veure més »

Sitalces (militar)

Sitalces (en llatí Sitalces, en grec antic Σιτάλκης) fou el cap d'un cos auxiliar d'infanteria lleugera tràcia al servei d'Alexandre el Gran en la seva expedició a Àsia.

Nou!!: Grec antic і Sitalces (militar) · Veure més »

Sitalces de Tràcia

Sitalces (en llatí Sitalces, en grec antic Σιτάλκης) fou rei dels odrisis de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Sitalces de Tràcia · Veure més »

Sitònia

Sitònia o Sithònia (en llatí Sithonia, en grec antic Σιθωνίη) era el nom de la península central de les tres penínsules (Atos, Sitònia i Pal·lene) que surten de la península Calcídica i s'endinsen a la mar Egea.

Nou!!: Grec antic і Sitònia · Veure més »

Sitofilaces

Sitofilaces (en grec antic σιτοφύλακες) era un cos d'oficials escollits per sorteig a Atenes.

Nou!!: Grec antic і Sitofilaces · Veure més »

Sizígia (astronomia)

consulta.

Nou!!: Grec antic і Sizígia (astronomia) · Veure més »

Smerdis de Pèrsia

Smerdis (en grec antic Σμέρδις) o en persa Bardiya (بردیا Bardiyā, i amb aquest nom es menciona a la Inscripció de Behistun) era de la dinastia aquemènida i va ser rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.

Nou!!: Grec antic і Smerdis de Pèrsia · Veure més »

Smilodon

Smilodon és un gènere extint de fèlids de la subfamília dels maquerodontins.

Nou!!: Grec antic і Smilodon · Veure més »

Snejnaia koroleva

Snejnaia koroleva (Снежная королева "La reina de les neus") és una pel·lícula d'animació musical i fantàstica soviètica del 1957 dirigida per Lev Atamànov.

Nou!!: Grec antic і Snejnaia koroleva · Veure més »

Sobre el cel

Sobre el cel (gr.: Περὶ οὐρανοῦ, lat.: De Caelo), és un tractat escrit per Aristòtil, que conté idees centrals de la seva cosmologia.

Nou!!: Grec antic і Sobre el cel · Veure més »

Sobre la corona

Sobre la corona (grec antic: Ὑπὲρ Κτησιφῶντος περὶ τοῦ Στεφάνου, Hiper Ktesifontos peri tu Stefanu; llatí, De corona) és el títol del discurs jurídic més famós de Demòstenes, el gran polític i orador atenenc.

Nou!!: Grec antic і Sobre la corona · Veure més »

Sobrenatural

caminar sobre l'aigua en una pintura de François Boucher (1766) Sobrenatural es refereix a fenòmens o entitats que estan més enllà de les lleis de la naturalesa.

Nou!!: Grec antic і Sobrenatural · Veure més »

Societat protoindoeuropea

La societat protoindoeuropea és el conjunt d'institucions, costums, creences i formes d'organització social dels protoindoeuropeus, un conjunt de gents de l'edat del bronze de cap al quart mil·lenni ae, que parlaven llengües indoeuropees.

Nou!!: Grec antic і Societat protoindoeuropea · Veure més »

Sofanet

Sofanet (en llatí Sophaenetus, en grec antic Σοφαίνετος) fou un militar nadiu d'Estimfal a Arcàdia, comandant d'un miler dels mercenaris al servei de Cir el Jove en l'anomenada Expedició dels deu mil, l'any 401 aC.

Nou!!: Grec antic і Sofanet · Veure més »

Sofística

Sofística prové del mot grec sophos que significa 'saviesa' o 'experiència' en un camp del coneixement.

Nou!!: Grec antic і Sofística · Veure més »

Sofia

La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.

Nou!!: Grec antic і Sofia · Veure més »

Sofia (saviesa)

Personificació de la saviesa (en grec ''Σοφία'' o ''saviesa'') en la Biblioteca de Cels, Efes, Turquia Sofia (del grec Σoφíα, 'saviesa') és un terme central en la filosofia hel·lenística, el platonisme, el gnosticisme, el cristianisme ortodox, el cristianisme esotèric, així com en la mística cristiana.

Nou!!: Grec antic і Sofia (saviesa) · Veure més »

Sofró

Sofró (en llatí Sophron, en grec antic) fou un escriptor de Siracusa, fill d'Agatocles i Damnasil·lis, el principal escriptor i en cert sentit l'inventor de les composicions conegudes com a Mims.

Nou!!: Grec antic і Sofró · Veure més »

Sofronisc

Sofronisc d'Atenes (en llatí Sophronicscus, en grec antic Σωφρονίσκος) fou el pare del famós filòsof Sòcrates que va tenir amb la seva dona Fenàreta.

Nou!!: Grec antic і Sofronisc · Veure més »

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.

Nou!!: Grec antic і Sogdiana · Veure més »

Sogdià de Pèrsia

Sogdià (en llatí Sogdianus, en grec antic Σογδιανός) va ser "Rei de reis" de l'Imperi Persa l'any 424 aC, durant uns sis mesos i mig.

Nou!!: Grec antic і Sogdià de Pèrsia · Veure més »

Soides

Soides (en llatí Soidas, en grec antic) fou un escultor grec, nascut a Naupacte.

Nou!!: Grec antic і Soides · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Grec antic і Sol · Veure més »

Soló (artista)

Soló (en llatí Solon, en grec antic Σόλων) fou un gravador de joies i pedres precioses, que probablement va viure en temps de l'emperador August, al mateix temps que el també gravador Dioscúrides.

Nou!!: Grec antic і Soló (artista) · Veure més »

Solecisme

Un solecisme és un error de llenguatge que trenca les regles de la sintaxi (la forma existeix), no les de la morfologia (és llavors un barbarisme: la forma no existeix).

Nou!!: Grec antic і Solecisme · Veure més »

Solitari de l'illa de Rodrigues

El solitari de l'illa Rodrigues o solitari de Rodrigues (Pezophaps solitaria) era un ocell no volador extingit que era endèmic de l'illa de Rodrigues, a l'est de Madagascar, a l'oceà Índic.

Nou!!: Grec antic і Solitari de l'illa de Rodrigues · Veure més »

Somatofílacs

Els somatofílacs (grec antic: σωματοφύλακες, somatofílakes, literalment 'guardaespatlles') constituïen la guàrdia d'alt rang de l'antic exèrcit macedoni, al servei del Regne de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Somatofílacs · Veure més »

Somnis (mitologia)

Els somnis o també oniroi (en grec antic Ὄνειροι) o de vegades en singular, somni, oniros (Ὄνειρος), segons la mitologia grega, eren fills de Nix sense intervenció masculina, o de vegades, amb la intervenció d'Èreb.

Nou!!: Grec antic і Somnis (mitologia) · Veure més »

Soos

En la mitologia grega, Soos (en grec antic Σόος) va ser un rei parcialment llegendari d'Esparta, mort al voltant del 890 aC.

Nou!!: Grec antic і Soos · Veure més »

Sorà d'Efes el Jove

Sorà d'Efes el Jove (en grec antic Σωρανός, en llatí Soranus) era un metge grec nadiu de la ciutat d'Efes.

Nou!!: Grec antic і Sorà d'Efes el Jove · Veure més »

Sorà d'Efes el Vell

Sorà d'Efes el Vell (en grec antic Σωρανός, en llatí Soranus) era un metge grec nadiu de la ciutat d'Efes, fill de Menandre i de Foebe.

Nou!!: Grec antic і Sorà d'Efes el Vell · Veure més »

Sorà de Mal·lus

Sorà de Mal·lus (en llatí Soranus, en grec antic Σωρανός) era un metge grec nadiu de la ciutat de Mal·lus (Mallus) a Cilícia.

Nou!!: Grec antic і Sorà de Mal·lus · Veure més »

Sos (artista)

Sos (en llatí Sosus, en grec antic) fou un orfebre i medallista grec.

Nou!!: Grec antic і Sos (artista) · Veure més »

Sos de Pèrgam

Sos de Pèrgam (en llatí Sosus, en grec antic era un artista de Pèrgam que treballava els mosaics i que segons Plini va ser el més cèlebre de tots els que van practicar aquest art. Va fer un paviment d'una habitació a Pèrgam de gran importància artística, on va imitar, amb còdols poc acolorits, el terra d'un menjador sense escombrar després d'un banquet que van anomenar ἀσάρωτος οῖκος (casa desendreçada), on estaven perfectament representades les restes de l'àpat que havien caigut, i on s'hi veia un recipient anomenat crater ple d'aigua on bevia un colom, i l'aigua reflectia el seu cap, amb altres coloms a la vora. Una còpia imperfecta del mateix mosaic es va trobar a la vil·la Adriana a Tívoli el 1737 i una còpia molt millor a Nàpols el 1833. No se sap la seva època ni l'origen de Sos, però va viure després del període alexandrí quan la pintura va començar a declinar i l'art va esdevenir un element únicament de luxe, i quan els petits detalls es valoraven molt més que qualsevol altra qualitat.

Nou!!: Grec antic і Sos de Pèrgam · Veure més »

Sosandre

Sosandre (en llatí Sosander, en grec) fou el dissetè descendent d'Asclepi i formava part dels Asclepíades.

Nou!!: Grec antic і Sosandre · Veure més »

Sosí

Sosí (en llatí Sosinus, en grec antic Σωσῖνος) fou un artista grec nadiu de Gortina a Creta.

Nou!!: Grec antic і Sosí · Veure més »

Sosícrates (general)

Sosícrates (en llatí Sosicrates, en grec antic) era un vicegeneral dels aqueus en la guerra contra Roma el 147 aC.

Nou!!: Grec antic і Sosícrates (general) · Veure més »

Sosícrates (historiador)

Sosícrates (en llatí Sosicrates, en grec antic) fou un historiador grec nascut a Rodes que cita Diògenes Laerci com a referència per la informació de què Aristip de Cirene no havia escrit res.

Nou!!: Grec antic і Sosícrates (historiador) · Veure més »

Sosícrates (poeta)

Sosícrates (en llatí Sosicrates, en grec antic Σωσικράτης) fou un poeta còmic grec d'època desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Sosícrates (poeta) · Veure més »

Sosífanes

Sosífanes (en llatí Sosiphanes, en grec antic Σωσιφάνης) fill de Sosicles, fou un poeta tràgic grec de Siracusa que segons Suides va escriure i representar setanta-tres drames i va obtenir set premis.

Nou!!: Grec antic і Sosífanes · Veure més »

Sosígenes de Rodes

Sosígenes (en llatí Sosigenes, en grec antic Σωσιγένης) fou un polític rodi de naixement, que va exercir una de les magistratures principals a la Lliga Aquea.

Nou!!: Grec antic і Sosígenes de Rodes · Veure més »

Sosístrat II de Siracusa

Sosístrat II de Siracusa (en llatí Sosistratus, en grec antic Σωσίστρατος) fou un dirigent siracusà.

Nou!!: Grec antic і Sosístrat II de Siracusa · Veure més »

Sosibi (ministre)

Sosibi (en llatí Sosibius, en grec antic) fou un ministre egipci, el ministre principal de Ptolemeu IV Filopàtor.

Nou!!: Grec antic і Sosibi (ministre) · Veure més »

Sosibi d'Atenes

Sosibi d'Atenes (en llatí Sosibius, en grec antic) fou un escultor atenenc conegut per ser el que va fer la gerra, que avui dia és al Louvre, de dos peus d'altura adornada amb figures en relleu entre les quals, dues són d'Àrtemis i Hermes, en estil arcaic, mentre les altres figures restants representen un sacrifici, i mostren un estil diferent i gràcil que sembla propi del temps de Fídies, temps al qual aquest conjunt sembla pertànyer.

Nou!!: Grec antic і Sosibi d'Atenes · Veure més »

Sosibi d'Esparta

Sosibi d'Esparta (en llatí Sosibius, en grec antic Σωσίβιος) fou un gramàtic espartà que va florir en el regnat de Ptolemeu II Filadelf i va viure a la meitat del.

Nou!!: Grec antic і Sosibi d'Esparta · Veure més »

Sosibi de Tàrent

Sosibi de Tàrent (en llatí Sosibius, en grec antic) va ser un militar grec d'origen egipci, capità de la guàrdia de Ptolemeu II Filadelf (283-246 aC).

Nou!!: Grec antic і Sosibi de Tàrent · Veure més »

Sosip

Sosip (en llatí Sosippus, en grec antic Σώσιππος "Sósippos") fou un suposat poeta còmic atenenc de la nova comèdia que només menciona un passatge d'Ateneu de Naucratis que diu: Δίφιλος δὲ ἢ Σώσιππος ἐν Ἀπολιπούσῃ ("Díphilos dé é Sosippos en Apolipouse" Dífil o Sosip van escriure La dona que marxa).

Nou!!: Grec antic і Sosip · Veure més »

Sosipatre (poeta)

Sosipatre (en llatí Sosipater, en grec antic) fou un poeta còmic atenenc probablement de la nova comèdia o en tot cas de la comèdia mitjana.

Nou!!: Grec antic і Sosipatre (poeta) · Veure més »

Sosis (artista)

Sosis (en llatí Sosis, en grec antic Σὥσις) fou un medallista siracusà.

Nou!!: Grec antic і Sosis (artista) · Veure més »

Sosis (polític)

Sosis (en llatí Sosis, en grec antic Σὥσις) fou un polític siracusà que va organitzar una revolta popular contra Dió de Siracusa en el període durant el que aquest va tenir el poder a la ciutat i estava assetjant a Dionís el Jove a l'illa d'Ortígia.

Nou!!: Grec antic і Sosis (polític) · Veure més »

Sosis de Siracusa

Sosis de Siracusa (en llatí Sosis, en grec antic Σὥσις) fou un dirigent de Siracusa que va viure al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Sosis de Siracusa · Veure més »

Sotèric

Sotèric, en llatí Sotericus, en grec antic Σωτήριχος, fou un poeta èpic grec conegut com a Sotèric de l'Oasi.

Nou!!: Grec antic і Sotèric · Veure més »

Sotèrides

Sotèrides, en llatí Soteridas, en grec antic, fou un gramàtic grec d'Epidaure, marit de Pàmfila, i sota el nom d'ella va publicar una obra d'història en tres llibres.

Nou!!: Grec antic і Sotèrides · Veure més »

Sotió d'Alexandria (segle I)

Sotió d'Alexandria (en llatí Sotion, en grec antic Σωτίων) fou un filòsof grec nadiu d'Alexandria que va florir al començament del en el regnat de Tiberi.

Nou!!: Grec antic і Sotió d'Alexandria (segle I) · Veure més »

Sotió d'Alexandria (segle III aC)

Sotió d'Alexandria (en llatí Sotion, en grec antic Σωτίων) fou un filòsof grec que va florir al final del segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Sotió d'Alexandria (segle III aC) · Veure més »

Sphenacodon

Sphenacodon (gr. 'dent en falca') és un gènere extint de sinàpsids eupelicosaures que visqueren durant el Cisuralià.

Nou!!: Grec antic і Sphenacodon · Veure més »

Stadion

Corredors de ''stadion''. Stadion d'Olímpia. Roma imperial que mostra l'''stadion'' a la dreta. Lstadion o estadi (del grec στάδιον) era una antiga carrera a peu que formava part del programa dels antics Jocs Olímpics i els altres Jocs Panhelènics.

Nou!!: Grec antic і Stadion · Veure més »

Stavros Dimas

Stavros Dimas (en grec: Σταύρος Δήμας) (Atenes, Grècia 1941) és un advocat i polític grec que ocupà la cartera referent a Medi Ambient a la Comissió Barroso I.

Nou!!: Grec antic і Stavros Dimas · Veure més »

Stomatorhinus

Stomatorhinus (del grec stoma, boca; rhinos, nas) és un gènere de peix elefant africà de la família Mormyridae endèmic de Camerun, Gabon, República Centreafricana i Congo. La seva àrea de distribució es troba principalment en la conca del Congo fins als límits del riu Ogooué i en menor mesura en la baixa Guinea.

Nou!!: Grec antic і Stomatorhinus · Veure més »

Struthiomimus

Struthiomimus ("imitador d'estruç", del Grec antic στρουθιον/strouthion que vol dir 'estruç' i μιμος/mimos que vol dir 'imitador') és un gènere de dinosaure ornitomímid que visqué al Cretaci superior a Alberta, Canadà.

Nou!!: Grec antic і Struthiomimus · Veure més »

Strychnos nux-vomica

El matacà (Strychnos nux-vomica del grec strychnos, amarg, aspre; i del llatí nux vomica, nou verinosa; també coneguda com a nou vòmica o nou de Sant Ignasi en català) és un arbre de la família de les loganiàcies present a l'Àsia tropical, especialment en països com l'Índia i Myanmar; però també en menor proporció en d'altres com la Xina, Tailàndia, i també present a la regió nord australiana.

Nou!!: Grec antic і Strychnos nux-vomica · Veure més »

Suagela

Suagela (en llatí Suagela, en grec antic Σουάγελα) és una ciutat de Cària en la qual hi havia la tomba de Car, l'ancestre de tots els caris.

Nou!!: Grec antic і Suagela · Veure més »

Sucellos

Sucellos, en Sucellus, és una divinitat de la mitologia celta, dels pobles gals.

Nou!!: Grec antic і Sucellos · Veure més »

Sudines

Sudines o també Soudines (en grec antic Σουδινες) va ser un astròleg i endeví que va viure cap al.

Nou!!: Grec antic і Sudines · Veure més »

Suec

El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.

Nou!!: Grec antic і Suec · Veure més »

Suetri

Els suetri (en llatí Suetri, en grec antic Σουητρίοι) van ser un poble lígur situat per Plini el Vell al nord dels oxibis (oxibii) que vivien al sud de Frejus i fins a Antibes.

Nou!!: Grec antic і Suetri · Veure més »

Sukarno

, nascut Kusno Sosrodihardjo, fou un polític indonesi, primer president de la República (1945-1968).

Nou!!: Grec antic і Sukarno · Veure més »

Sumac

Venda de l'espècia sumac a Istanbul. Sumac o tintillaina (Rhus) és un gènere de plantes amb flor de la família de les anacardiàcies (Anacardiaceae).

Nou!!: Grec antic і Sumac · Veure més »

Susanna

Susanna (en hebreu: שׁוֹשַׁנָּה, "lliri"; grec: Σουσαννα) és un personatge bíblic, protagonista del Llibre de Susanna, relat apòcrif que es troba com a capítol 13 del Llibre de Daniel en el cànon bíblic catòlic i ortodox.

Nou!!: Grec antic і Susanna · Veure més »

Susarió

Susarió (en llatí Susarion, en grec antic Σουσαρίων), fill de Filí, fou un poeta grec al que s'atribueix l'origen de la comèdia àtica.

Nou!!: Grec antic і Susarió · Veure més »

Sutri

Sutri és un comune italià de la província de Viterbo, amb una població de 7.103 habitants.

Nou!!: Grec antic і Sutri · Veure més »

Suzeis

Els suzeis (llatí: Suzaei; grec antic: Σουζαῖοι, Suzèoi) foren una tribu de l'antiga Pèrsia esmentada per Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Suzeis · Veure més »

Sveinbjörn Egilsson

Sveinbjörn Egilsson (24 febrer 1791 – 17 August 1852) fou un teòleg islandès, classicista, mestre, traductor i poeta.

Nou!!: Grec antic і Sveinbjörn Egilsson · Veure més »

Synaptomys

Synaptomys és un gènere de rosegadors de la família dels cricètids.

Nou!!: Grec antic і Synaptomys · Veure més »

T. S. Eliot

nom de ploma de Thomas Stearns Eliot OM, fou un poeta, escriptor, dramaturg, assagista, editor, crític literari, editor i professor universitari britànic, d'origen estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1948.

Nou!!: Grec antic і T. S. Eliot · Veure més »

Taígete

En la mitologia grega, Táigete (en grec antic, Ταϋγέτη: Taygète) és una de les set Plèiades, per tant filla d'Atles i Plèione.

Nou!!: Grec antic і Taígete · Veure més »

Tabai

Tabai (en llatí Tabae, en grec antic Τάβαι) era una ciutat de Cària prop dels límits de Frígia, segons Estrabó, encara que en un altre passatge l'inclou a la regió de Frígia.

Nou!!: Grec antic і Tabai · Veure més »

Taceat in ecclesia mulier

Taceat in ecclesia mulier o «que les dones callin a les assemblees» és un latinisme que prové de la Primera carta als Corintis de Pau de Tars publicada l'any 54.

Nou!!: Grec antic і Taceat in ecclesia mulier · Veure més »

Tacià

Tacià (en llatí Tatianus, en grec Τατιανός) va ser un escriptor romà cristià del, nadiu d'Assíria, però educat en religió i filosofia a Grècia.

Nou!!: Grec antic і Tacià · Veure més »

Tacuinum sanitatis

El Tacuinum sanitatis (també anomenat Taccuinum sanitatis) es tracta d'un manual medieval principalment sobre salut, dirigit a un públic laic culte, basat en les Taqwim al‑Sihha (en àrab: تقويمالصحة; Taules de salut), un tractat de medicina àrab escrit per Ibn Butlan cap al 1050.

Nou!!: Grec antic і Tacuinum sanitatis · Veure més »

Tafi (heroi grec)

Tafi (en grec antic Τάφιος), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill de Posidó i d'Hipòtoe.

Nou!!: Grec antic і Tafi (heroi grec) · Veure més »

Tagliamento

El Tagliamento (Tiliment en friülà) és un riu del nord d'Itàlia al Friül.

Nou!!: Grec antic і Tagliamento · Veure més »

Tagos

Tagós (en grec antic ταγός) era el nom que designava el cap o comandant de Tessàlia, i més particularment al principal magistrat que exercia l'hegemonia a la regió i als magistrats de cada una de les ciutats durant diversos períodes de la història.

Nou!!: Grec antic і Tagos · Veure més »

Tainiolita

La tainiolita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica trioctaedral.

Nou!!: Grec antic і Tainiolita · Veure més »

Tal

Tal, en llatí Thallus, en grec antic, fou un poeta epigramàtic grec nadiu de Milet.

Nou!!: Grec antic і Tal · Veure més »

Talarurus plicatospineus

Talarurus (Talarurus plicatospineus, gr. "cua en cistella") és un gènere representat per una única espècie de dinosaure tireòfor ancilosàurid, que va viure a mitjan període Cretaci, fa aproximadament 90 milions d'anys, en el Turonià, en el territori que és avui Àsia.

Nou!!: Grec antic і Talarurus plicatospineus · Veure més »

Talassa

Talassa (en grec antic, Θάλασσα Thalassa, Θάλασση Thalassê o Θάλαττη Thalattê, 'mar'), en la mitologia grega, era una deessa primordial i la personificació del mar.

Nou!!: Grec antic і Talassa · Veure més »

Talísia

Talísia (en grec antic θαλύσια) era un festival celebrat a Grècia en honor de Dionís i Demèter, o segons alguns, només de Demèter, tal com ho descriu Teòcrit de Siracusa en un dels seus Idil·lis.

Nou!!: Grec antic і Talísia · Veure més »

Tal·leleu d'Eges

Taleleu o Tal·leleu (Líban, ca. 265 - Eges, Macedònia, actual Edessa, Grècia, 284), en llatí Thalelaeus o Thallelaeus, en grec antic era un metge cristià, que va morir com a màrtir.

Nou!!: Grec antic і Tal·leleu d'Eges · Veure més »

Talent

El talent (en grec antic τάλαντον) una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l'Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg.

Nou!!: Grec antic і Talent · Veure més »

Tales de Sició

Tales de Sició (en llatí Thales o també Thaletas, en grec antic) va ser un pintor grec.

Nou!!: Grec antic і Tales de Sició · Veure més »

Taletes

Tales de Creta o Taletes (en grec antic) fou un cèlebre músic, taumaturg i poeta líric grec.

Nou!!: Grec antic і Taletes · Veure més »

Talia (musa)

Talia (en grec antic Θάλεια, 'la que floreix', 'la festívola'; llatí Thalia) era una de les muses, la vuitena per ordre de naixença.

Nou!!: Grec antic і Talia (musa) · Veure més »

Talia (nereida)

Talia (en grec antic Θάλεια) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Talia (nereida) · Veure més »

Talia (nimfa)

Talía (en grec antic Θάλεια), segons la mitologia grega era una nimfa de la muntanya Etna a Sicília.

Nou!!: Grec antic і Talia (nimfa) · Veure més »

Talismà

Talismà turc contra el mal d'ull Un talismà és un objecte al qual hom atribueix poders màgics o religiosos destinats a protegir, curar o fer mal a les persones a qui va destinat.

Nou!!: Grec antic і Talismà · Veure més »

Talluza

Talluza és un vila palestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 15 quilòmetres al nord-est de Nablus.

Nou!!: Grec antic і Talluza · Veure més »

Talos

Talos representat en una moneda En la mitologia grega, Talos (en grec antic Τάλως), era un gegant de bronze forjat per Hefest i obsequiat a Minos perquè custodiés les costes de Creta.

Nou!!: Grec antic і Talos · Veure més »

Talpi

Talpi (en grec antic θάλπιος), juntament amb el seu germà Amfímac, són dos dels cabdills que manen el contingent dels epeus de l'Èlida, segons el Catàleg de les naus a la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Talpi · Veure més »

Taltibi

Taltibi (en grec antic Ταλθύβιος), va ser, segons la mitologia grega, l'herald d'Agamèmnon que participà amb ell a la guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Taltibi · Veure més »

Tamopsis

Tamopsis és un gènere d'aranyes araneomorfes de la família dels Hersílids (Hersiliidae).

Nou!!: Grec antic і Tamopsis · Veure més »

Tanaites

Els tanaites (en llatí: Tanaitae, en grec antic: Ταναῖται, Tanete) eren un poble de la Sarmàcia europea, que segons Claudi Ptolemeu vivien al nord-est dels roxolans, entre aquestos i el riu Tanais (Don).

Nou!!: Grec antic і Tanaites · Veure més »

Tanakh

Tanakh és un acrònim que identifica la Bíblia jueva, i coincideix en gran part amb l'Antic Testament cristià, llevat dels deuterocanònics (els llibres que no foren acceptats dins el cànon cristià sinó fins al, és a dir: els dos llibres del Macabeus, Judit, Tobies, Saviesa, Siràcida i Baruc; tampoc formen part de la Tanakh Bel i el dragó i Susanna, que en els deuterocanònics formen els dos últims capítols de Daniel).

Nou!!: Grec antic і Tanakh · Veure més »

Tapecomys primus

Tapecomys primus és una espècie de rosegador de la família dels cricètids.

Nou!!: Grec antic і Tapecomys primus · Veure més »

Tapsos

Tapsos (en grec antic Θάψος) va ser una ciutat a la costa de la Bizacena, a la província romana d'Àfrica.

Nou!!: Grec antic і Tapsos · Veure més »

Tapurs

Els tapurs o tapuris (en llatí tapuri o tapurii, en grec Τάπουροι o Τάπυροι) van ser un poble que habitava en una zona extensa i van desplaçar-se al llarg dels anys des d'Armènia fins al riu Oxus, a l'Àsia central.

Nou!!: Grec antic і Tapurs · Veure més »

Taquió

Un taquió (del grec ταχύς, takhús, 'ràpid') és una partícula hipotètica que es mou a velocitats superlumíniques.

Nou!!: Grec antic і Taquió · Veure més »

Taquicàrdia

La taquicàrdia (del grec antic / takhýs.

Nou!!: Grec antic і Taquicàrdia · Veure més »

Tarbel·les

Els tarbel·les (en llatí Tarbelli, en grec antic Τάρβελλοι) van ser un poble aquità que menciona Juli Cèsar Vivien a tocar de l'Atlàntic, segons diu Estrabó, en una badia que dominaven completament.

Nou!!: Grec antic і Tarbel·les · Veure més »

Tarcondimot I

Tarcondimot I Filantoni (en llatí Tarcondimotus Philantonius, en grec antic Ταρκονδίμοτος) va ser rei de Cilícia durant la Segona Guerra Civil romana.

Nou!!: Grec antic і Tarcondimot I · Veure més »

Tarcondimot II

Tarcondimot II Filopàtor (en llatí Tarcondimotus, en grec antic Ταρκονδίμοτος) va ser rei de Cilícia, fill i successor de Tarcondimot I Filantoni quan el seu pare va morir l'any 31 aC.

Nou!!: Grec antic і Tarcondimot II · Veure més »

Tarcondimot III

Tarcondimot III (en llatí Tarcondimotus, en grec antic Ταρκονδίμοτος) va ser rei de Cilícia.

Nou!!: Grec antic і Tarcondimot III · Veure més »

Tarcont

Tarcont (en grec Τάρχων, en llatí Tarchon), va ser un heroi etrusc, considerat el fundador de Tarquínia, al nord de Roma, i també de ciutats com ara Màntua, Cortona, i altres.

Nou!!: Grec antic і Tarcont · Veure més »

Tarfe

Tarfe (en grec antic Τάρφη) era el nom de una antiga ciutat grega de la Lòcrida Epicnèmida que Homer menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada.

Nou!!: Grec antic і Tarfe · Veure més »

Targèlia

Targèlia (en grec antic θαργήλια) era un antic festival celebrat a Atenes el 6 i 7 de Thargelion segons lEtymologicum Magnum i l'enciclopèdia Suides, (aproximadament el 24 i 25 de maig), en honor d'Àrtemis i Apol·lo en les festes del seu aniversari, com es feien les Dèlia.

Nou!!: Grec antic і Targèlia · Veure més »

Tarqueci

Tarqueci (en llatí Tarchetius, en grec) va ser un mític rei d'Alba Longa.

Nou!!: Grec antic і Tarqueci · Veure més »

Tarra

Tarrha o Tarra (en grec antic Τάρρα) era una ciutat al sud-oest de l'illa grega de Creta, a la sortida sud de la Gorja de Samarià, vora l'actual poble d'Hàgia Rumeli.

Nou!!: Grec antic і Tarra · Veure més »

Tarzan

Il·lustració de James Allen St. John per a ''Tarzan and the Golden Lion'' Tarzan (John Clayton II, vescomte Greystoke) és un personatge de ficció, un nen salvatge arquetípic criat a la selva africana pels grans simis Mangani; més tard experimenta la civilització, només per rebutjar-la i tornar a la natura com un aventurer heroic.

Nou!!: Grec antic і Tarzan · Veure més »

Tasos (fill d'Agènor)

Tasos (en grec antic Θάσος), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de l'illa de Tassos.

Nou!!: Grec antic і Tasos (fill d'Agènor) · Veure més »

Taulantis

Els taulantis (en llatí taulantii, en grec antic ταυλάντιοι) eren un poble preromà d'Il·líria, situats a la mar Adriàtica, a la regió de Dirràquium i Epidamne.

Nou!!: Grec antic і Taulantis · Veure més »

Tauletes d'Heraclea

Les Tauletes d'Heraclea (en llatí Tabulae Heracleenses) són unes tauletes de bronze que es van trobar l'any 1732 entre les restes arqueològiques de l'antiga ciutat d'Heraclea de Lucània.

Nou!!: Grec antic і Tauletes d'Heraclea · Veure més »

Taumant

Segons la mitologia grega, Taumant (en grec antic Θαύμας, "meravella", "miracle"), va ser un déu marí, fill de Pontos, (el Mar) i de Gea (la Terra).

Nou!!: Grec antic і Taumant · Veure més »

Taumàcia

Taumàcia (en grec antic Θαυμακία) era una antiga ciutat de Tessàlia que Homer menciona al "Catàleg de les naus" de la Ilíada, una de les quatre ciutats governades per Filoctetes, que va aportar naus i homes a lluitar a la guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Taumàcia · Veure més »

Taumàtrop

El '''taumàtrop''' del gerro i les flors El taumàtrop (del grec thauma, 'meravella', i tropos, 'gir') és una joguina òptica que aprofita l'efecte de la persistència de la visió o persistència retinal.

Nou!!: Grec antic і Taumàtrop · Veure més »

Taurèsium

Taurèsium (en llatí: Tauresium en grec antic: Ταυρήσιον) va ser una ciutat de la Mèsia Superior, a la riba de l'Haemus, prop de Scupi, (en grec Σκοῦποι) o Justiniana Prima.

Nou!!: Grec antic і Taurèsium · Veure més »

Taurió

Taurió (en llatí Taurion, en grec antic Ταυρίων) fou un militar macedoni al servei d'Antígon III Dosó de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Taurió · Veure més »

Taurisc (pintor)

Taurisc (en llatí Tauriscus, en grec antic Ταυρίσκος) fou un pintor grec.

Nou!!: Grec antic і Taurisc (pintor) · Veure més »

Taurisc de Cízic

Taurisc de Cízic (en llatí Tauriscus, en grec antic Ταυρίσκος) fou un artista grec nascut a Cízic.

Nou!!: Grec antic і Taurisc de Cízic · Veure més »

Taurisc de Tral·les

Taurisc de Tral·les (en llatí Tauriscus, en grec antic Ταυρίσκος) fou un escultor grec nascut a Tral·les, a Lídia.

Nou!!: Grec antic і Taurisc de Tral·les · Veure més »

Taurocatàpsia

Fresc del salt del toro, a Cnossos. Saltador de toro cretenc (museu Britànic) La taurocatàpsia (del grec antic ταυροκαθάψια), era un exercici en el qual els gimnastes realitzaven demostracions d'agilitat, a peu o a cavall amb la mediació d'un toro salvatge.

Nou!!: Grec antic і Taurocatàpsia · Veure més »

Tauroescites

Els tauroescites (en llatí tauroscythae, en grec antic Ταυροσκύθαι) eren un poble de la Sarmàcia europea als que Plini el Vell anomena Tauri scythae, i diu que eren una barreja dels tauri i els escites.

Nou!!: Grec antic і Tauroescites · Veure més »

Tauromàquia

Cartell d'inauguració de la Plaça de toros de les Arenes l'any 1900. La tauromàquia (del grec, bou, i, lluitar), coneguda també com a corrida, cursa de braus o correguda de bous, fa referència en el seu significat més ampli a la pràctica de lluitar amb bous.

Nou!!: Grec antic і Tauromàquia · Veure més »

Tautologia (lògica)

La tautologia (del grec: ταυτολογία) és una fórmula proposicional que és verdadera sigui quin sigui el valor de veritat assignat als seus components proposicionals elementals.

Nou!!: Grec antic і Tautologia (lògica) · Veure més »

Taxiarca

Taxiarca (plural en grec antic ταξίαρχοι, plural en llatí taxiarchi) era un oficial militar d'Atenes, proper al rang d'estrateg; eren també, com els estrategs, deu en nombre un per cada tribu, i eren escollits de la mateixa manera que els estrategs.

Nou!!: Grec antic і Taxiarca · Veure més »

Taxonomia

La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.

Nou!!: Grec antic і Taxonomia · Veure més »

Tàlames

Talames (en grec antic Θαλάμη) va ser una ciutat de Lacònia que en diversos períodes històrics va pertànyer a Messènia.

Nou!!: Grec antic і Tàlames · Veure més »

Tàlau

Segons la mitologia grega, Tàlau (en grec antic Ταλαός) va ser un rei d'Argos, fill de Biant i de Pero, la filla de Neleu.

Nou!!: Grec antic і Tàlau · Veure més »

Tàlides

Tàlides (en llatí Taleides, en grec antic Ταλείδης) va ser un terrisser i pintor de ceràmica grec del qual es va trobar una obra a una tomba a Agrigent (Sicília), que representava la destrucció del Minotaure, en estil rígid arcaic.

Nou!!: Grec antic і Tàlides · Veure més »

Tàmiris

Tàmiris o Tàmiras (en grec antic Θάμυρις), segons la mitologia grega, va ser un músic traci, fill del poeta i músic Filammó i de la nimfa Argíope.

Nou!!: Grec antic і Tàmiris · Veure més »

Tàntal (fill de Tiestes)

Tàntal (en grec antic Τάνταλος) fou el nom d'un fill de Tiestes o de Broteas i en ambdós casos un descendent de Tàntal (fill de Zeus).

Nou!!: Grec antic і Tàntal (fill de Tiestes) · Veure més »

Tàntal (fill de Zeus)

'''''Tàntal''''' (obra de Francisco de Goya) Tàntal (en llatí, Tantalus; en grec antic, Τάνταλος), fou un rei de Frígia o de Lídia, fill de Zeus i de la nimfa Pluto, segons la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Tàntal (fill de Zeus) · Veure més »

Tàpsac

Tàpsac (en grec antic Θάψακος, en llatí Thapsacus) era una ciutat important de la riba dreta de l'Eufrates, que l'Antic Testament anomena Tifsah, on diu que era el límit oriental del regne de Salomó.

Nou!!: Grec antic і Tàpsac · Veure més »

Tàutal

Tàutal o també Tàntal (en llatí Tautalus o Tantalus, en grec antic) era un general lusità.

Nou!!: Grec antic і Tàutal · Veure més »

Tàxiles (general)

Tàxiles (en grec antic Ταξίλης) va ser un general de Mitridates VI Eupator, un dels que gaudia de la màxima confiança del rei.

Nou!!: Grec antic і Tàxiles (general) · Veure més »

Tècmor

En la mitologia grega Tècmor (en grec antic Τέκμωρ, 'límit', 'final') era un dels déus protògens, ço és, nascuts en el principi de l'univers.

Nou!!: Grec antic і Tècmor · Veure més »

Tènages

Tènages (en grec antic Τενάγης) va ser, segons la mitologia grega un dels helíades, els fills d'Hèlios, el Sol, i de la nimfa Rode.

Nou!!: Grec antic і Tènages · Veure més »

Tèner

D'acord amb la mitologia grega, Tèner (en grec antic Τήνερος) va ser un heroi, fill d'Apol·lo i de Mèlia.

Nou!!: Grec antic і Tèner · Veure més »

Tèssal

Tèssal (en grec antic Θεσσαλός) va ser, segons la mitologia grega, un heroi grec fill de Jàson i de Medea.

Nou!!: Grec antic і Tèssal · Veure més »

Tèstia

Tèstia (en llatí Thesteia o Thestia, en grec antic Θεστεῖα Θεστῖα) era una ciutat d'Etòlia.

Nou!!: Grec antic і Tèstia · Veure més »

Tèstor

Tèstor (en grec antic Θέστωρ), va ser, segons la mitologia grega, un endeví fill d'Apol·lo i de Laòtoe i pare de l'endeví Calcant.

Nou!!: Grec antic і Tèstor · Veure més »

Tíana

Tíana (en llatí Tyana, en grec antic Τύανα) era una ciutat de Capadòcia anomenada anteriorment Toana, que segons la llegenda havia rebut el nom de Toant, un rei de Tràcia que es deia que havia perseguit Orestes i Pílades fins que va fundar la ciutat, segons Flavi Arrià.

Nou!!: Grec antic і Tíana · Veure més »

Tímbrara

Tímbrara (en grec antic Θύμβραρα) era una ciutat prop de Sardes a Lídia, a la vora del riu Pactol.

Nou!!: Grec antic і Tímbrara · Veure més »

Tíndaris

Tíndaris (en llatí Tyndaris, en grec antic Τυνδαρίς o Τυνδάριον) era una ciutat de la costa nord de Sicília entre Miles i Agatirna situada en un turó elevat que dominava una badia limitada a l'est per la punta coneguda com a Ponta di Milazzo, i per Calavià.

Nou!!: Grec antic і Tíndaris · Veure més »

Tíone (satèl·lit)

Tíone (grec antic Θυώνη), o Júpiter XXIX, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.

Nou!!: Grec antic і Tíone (satèl·lit) · Veure més »

Tíria

Segons la mitologia grega, Tíria (en grec antic Θύρια) o també Híria (Υρυα), va ser una filla d'Amfínom.

Nou!!: Grec antic і Tíria · Veure més »

Tísia

Tísia (en grec antic Τισία) era una ciutat dels brucis, probablement no lluny de Rhegium, a la que Apià fa referència en el seu relat de les lluites contra Anníbal.

Nou!!: Grec antic і Tísia · Veure més »

Títan

Títan (en grec antic Τίτανος o Τίτανος Όρος) era una muntanya i un lloc a Tessàlia del que parla Homer al "Catàleg de les naus" a la Ilíada, que el situa vora la ciutat d'Astèrion.

Nou!!: Grec antic і Títan · Veure més »

Tòrax d'Esparta

Tòrax d'Esparta (en llatí Thorax, en grec antic Θώραξ) fou un militar espartà.

Nou!!: Grec antic і Tòrax d'Esparta · Veure més »

Túnel d'Eupalí

El Túnel d'Eupalí o Aqüeducte Eupalinià (Ευπαλίνιον όρυγμα, Efpalínion órigma) és un túnel de 1.036 m de llarg que es troba a l'illa de Samos (Grècia), construït al per servir com a aqüeducte.

Nou!!: Grec antic і Túnel d'Eupalí · Veure més »

Te de Java

El te de Java o Orthosiphon stamineus és una planta de la família de les lamiàcies.

Nou!!: Grec antic і Te de Java · Veure més »

Teanira

Teanira (en grec antic Θεάνειρα), va ser, segons la mitologia grega, una dona troiana capturada per Hèracles quan aquest heroi va conquerir Troia per primera vegada.

Nou!!: Grec antic і Teanira · Veure més »

Teano (esposa de Metapont)

Teano (en grec antic Θεανώ) va ser, segons la mitologia grega, l'esposa del rei Metapont, que regnava a la Magna Grècia.

Nou!!: Grec antic і Teano (esposa de Metapont) · Veure més »

Teano (Tràcia)

D'acord amb la mitologia grega, Teano (en grec antic Θεανώ), era una princesa tràcia que actuà com a sacerdotessa d'Atenea durant la guerra de Troia.

Nou!!: Grec antic і Teano (Tràcia) · Veure més »

Teàgenes (escriptor)

Teàgenes (en llatí Theagenes, en grec antic) fou un escriptor grec de data incerta.

Nou!!: Grec antic і Teàgenes (escriptor) · Veure més »

Teànguela

Teànguela (en llatí Theangela, en grec antic Θεάγγελα) era una ciutat de l'antiga Cària.

Nou!!: Grec antic і Teànguela · Veure més »

Teàrides d'Acaia

Teàrides (en llatí Thearidas, en grec antic Θεαρίδας) fou un polític de la Lliga Aquea del segle II aC, que menciona Polibi.

Nou!!: Grec antic і Teàrides d'Acaia · Veure més »

Teàrides de Megalòpolis

Teàrides (en llatí Thearidas, en grec antic εαρίδας) fou un dirigent de la ciutat de Megalòpolis fet presoner pel rei espartà Cleòmenes II quan va sorprendre aquesta ciutat en un atac que es va produir l'any 224 aC.

Nou!!: Grec antic і Teàrides de Megalòpolis · Veure més »

Teàrides de Siracusa

Teàrides (en llatí Thearides, en grec antic Θεαρίδης) fou un dirigent siracusà, germà de Dionís el Vell i fill d'Hermòcrates.

Nou!!: Grec antic і Teàrides de Siracusa · Veure més »

Teòcosm

Teòcosm (en llatí Theocosmus, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Mègara de la segona meitat del segle V aC.

Nou!!: Grec antic і Teòcosm · Veure més »

Teòcrates

Teòcrates (en llatí Theocrates, en grec Θεόκρατες) és el nom que dona Fabricius (Biblitheca Graeca vol. 13. p. 432, ed. vet.) a un metge grec, basant-se en l'autoritat d'una versió llatina d'Avicenna, però probablement és un error.

Nou!!: Grec antic і Teòcrates · Veure més »

Teòcrest (escriptor)

Teòcrest (en llatí Theochrestus, en grec antic) va ser un historiador grec que menciona un escoli a Apol·loni Rodi i el fa autor d'una obra sobre Líbia.

Nou!!: Grec antic і Teòcrest (escriptor) · Veure més »

Teòcrest el Jove

Teòcrest el Jove (en llatí Theochrestus, en grec antic) (segles IV-III aC) va ser un esportista grec nascut a Cirene que va guanyar una victòria a les carreres de carros als jocs olímpics l'any 300 aC.

Nou!!: Grec antic і Teòcrest el Jove · Veure més »

Teòcrest el Vell

Teòcrest el Vell (en llatí Theochrestus, en grec antic) va ser un esportista grec, nascut a Cirene que va guanyar una victòria a les carreres de carros als jocs olímpics, a la 105 Olimpíada, l'any 360 aC.

Nou!!: Grec antic і Teòcrest el Vell · Veure més »

Teòcrit (actor)

Teòcrit (en llatí Theocritus, en grec) va ser un actor grec, el mestre de danses de Caracal·la.

Nou!!: Grec antic і Teòcrit (actor) · Veure més »

Teòdota (consort de Constantí VI)

Teòdota, en grec antic Θεοδότη, va ser una emperadriu romana d'Orient, la segona esposa de l'emperador romà d'Orient Constantí VI.

Nou!!: Grec antic і Teòdota (consort de Constantí VI) · Veure més »

Teòfan d'Atenes

Teòfan d'Atenes, en grec antic Θεοφανώ, morta després de l'any 811, va ser una emperadriu casada amb l'Emperador romà d'Orient Estauraci, fill de Nicèfor I.

Nou!!: Grec antic і Teòfan d'Atenes · Veure més »

Teòfane

Teòfane (en grec antic Θεοφάνη), va ser, segons la mitologia grega, una filla del rei Bisaltes que estava dotada d'una extraordinària bellesa.

Nou!!: Grec antic і Teòfane · Veure més »

Teòfanes continuat

Teòfanes continuat o en llatí Teofanes continuatus i en grec συνεχισταί Θεοφάνους, també anomenat Scriptores post Theophanem (Οἱ μετὰ Θεοφάνην, 'els escriptors de després de Teòfanes') és el nom que s'aplica a una col·lecció d'escrits històrics del i es refereix als anys 813 – 961.

Nou!!: Grec antic і Teòfanes continuat · Veure més »

Teòfanes Nonne

Teòfanes Nonne (en llatí Theophanes Nonnus, en grec Θεοφανὴς Νόννος), fou un escriptor sobre temes mèdics romà d'Orient que va viure al i va dedicar la seva obra a Constantí VII Porfirogènit (911-959), que li havia encarregat.

Nou!!: Grec antic і Teòfanes Nonne · Veure més »

Teòfil (artista)

Teòfil (en llatí Teophilus, en grec antic Θεόφιλος) fou un artista grec.

Nou!!: Grec antic і Teòfil (artista) · Veure més »

Teòfil (historiador)

Teòfil (en llatí Teophilus, en grec antic) fou un historiador i geògraf grec probablement del.

Nou!!: Grec antic і Teòfil (historiador) · Veure més »

Teòfil d'Atenes

Teòfil (en llatí Theophilus, en grec antic Θεόφιλος) fou un poeta còmic atenenc probablement de la comèdia mitjana, encara que ocasionalment és presentat com a representant de la nova comèdia.

Nou!!: Grec antic і Teòfil d'Atenes · Veure més »

Teòfil el Protoespatari

Teòfil el Protoespatari (en llatí Teophilus Protospatharius, en grec antic Θεόφιλος Πρωτοσπαθάριορ), identificat amb Filoteu (Philotheus, Φιλόθεος) i Filaret (Φιλάρετος), tot i que que potser eren persones diferents, va ser un metge grec autor de diversos tractats de medicina, encara que l'autoria almenys d'alguns és discutida.

Nou!!: Grec antic і Teòfil el Protoespatari · Veure més »

Teògenes d'Atenes (ambaixador)

Teògenes (en llatí Theogenes, en grec antic) fou un ambaixador atenenc.

Nou!!: Grec antic і Teògenes d'Atenes (ambaixador) · Veure més »

Teògenes d'Atenes (militar)

Teògenes (en llatí Theogenes, en grec antic) fou un militar atenenc.

Nou!!: Grec antic і Teògenes d'Atenes (militar) · Veure més »

Teònoe

Teònoe (en grec antic Θεονόη), és el nom de dues heroïnes a la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Teònoe · Veure més »

Teòtim

Teòtim (en llatí Theotimus, en grec antic) fou un escriptor grec de data desconeguda, que va escriure sobre Itàlia, Cirene i el riu Nil, segons Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Teòtim · Veure més »

Teó d'Alexandria (astrònom)

Teó d'Alexandria (grec antic: Θέων ὁ Ἀλεξανδρεύς; c. 335 - c. 405) va ser un geòmetra i astrònom nadiu d'Alexandria, pare d'Hipàcia.

Nou!!: Grec antic і Teó d'Alexandria (astrònom) · Veure més »

Teó d'Alexandria (segle II aC)

Teó d'Alexandria (en llatí Theon, en grec) fou un metge grec nadiu d'Alexandria, que originalment fou un atleta i després un gimnasta i va escriure dues obres sobre gimnàstica titulades que són esmentades per Galè i no s'han conservat.

Nou!!: Grec antic і Teó d'Alexandria (segle II aC) · Veure més »

Teó d'Alexandria (segle IV)

Teó d'Alexandria (en llatí Theon, en grec) fou un metge grec nadiu d'Alexandria que va escriure una obra completa de medicina anomenada, que vol dir "Home", en les que tracta les malalties sistemàticament començant pel cap i baixant fins als peus; l'obra també incloïa parts de farmàcia.

Nou!!: Grec antic і Teó d'Alexandria (segle IV) · Veure més »

Teó d'Esmirna

Teó d'Esmirna (en llatí Theon, en grec antic Θέων) fou un matemàtic grec nadiu d'Esmirna que va viure en temps de l'emperador Adrià, segons diu Claudi Ptolemeu, que el cita moltes vegades i va conservar les seves observacions sobre Mercuri i Venus.

Nou!!: Grec antic і Teó d'Esmirna · Veure més »

Teó de Samos

Teó de Samos (en llatí Theon, en grec antic) fou un pintor grec del que Quintilià diu que era un dels que van florir després de Filip II de Macedònia, fins a l'època dels successors d'Alexandre el Gran, el temps en què actuaven els pintors Pàmfil, Melant de Sició, Apel·les de Colofó i Protògenes de Rodes.

Nou!!: Grec antic і Teó de Samos · Veure més »

Teó de Sidó

Teó de Sidó (en llatí Theon, en grec) va ser un sofista d'origen fenici, fill del sofista Gimnasi i nadiu de Sidó.

Nou!!: Grec antic і Teó de Sidó · Veure més »

Tebe (mitologia)

Tebes (en grec antic Θήβη), fou un personatge bastant discutit en la mitologia clàssica.

Nou!!: Grec antic і Tebe (mitologia) · Veure més »

Tebes (Egipte)

Tebes és el nom grec (Θήβαι, Thébai) d'una ciutat de l'antic Egipte, pertanyent al quart nomós de l'Alt Egipte (Wast).

Nou!!: Grec antic і Tebes (Egipte) · Veure més »

Tecmessa

Tecmessa (en grec antic Τέκμησσα), va ser, segons la mitologia grega, una filla de Teleutant, rei de Frígia.

Nou!!: Grec antic і Tecmessa · Veure més »

Tecneci

El tecneci (del grec, tekhnetos, 'artificial') és un element químic de nombre atòmic 43 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Grec antic і Tecneci · Veure més »

Tecnocràcia

La tecnocràcia és una forma de govern formada per funcionaris i altres càrrecs públics escollits en virtut de la seva preparació tècnica.

Nou!!: Grec antic і Tecnocràcia · Veure més »

Tectònica

plaques tectòniques La tectònica (del grec τέκτων/tektōn, i del llatí vulgar tectonicus, que significa 'construcció') s'ocupa de l'orogènesi i el desenvolupament tectònic dels cratons i els terranes tectònics, així com els terratrèmols i cinturons volcànics que afecten directament a bona part de la població mundial.

Nou!!: Grec antic і Tectònica · Veure més »

Tectònica de plaques

Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.

Nou!!: Grec antic і Tectònica de plaques · Veure més »

Tectòsages

Els tectòsages o volques tectòsages (en llatí: Volcae Tectosages, en grec antic Οὐόλκαι Τεκτοσάγες) van ser una de les tribus de gals volques que es van establir a l'Àsia Menor.

Nou!!: Grec antic і Tectòsages · Veure més »

Tecteu

Tecteu (en llatí Tectaeus, en grec antic) va ser un escultor grec al que sempre es menciona juntament amb Angelió (Τεκταῖος καὶ Ἀγγελιων).

Nou!!: Grec antic і Tecteu · Veure més »

Tectita

Les tectites (del grec tektos, 'fos'; de vegades escrit tectita) són objectes de vidre natural d'uns quants centímetres de mida (si són milimètriques s'anomenen microtectites) que, segons la majoria de científics, es formaren per l'impacte de grans meteorits contra la superfície de la Terra.

Nou!!: Grec antic і Tectita · Veure més »

Teetet (poeta)

Teetet (en llatí Theaetetus, en grec) va ser un poeta grec que va florir a l'entorn de l'any 316 aC.

Nou!!: Grec antic і Teetet (poeta) · Veure més »

Tegiri

Tegiri (en grec antic Τεγύριος) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Tegiri · Veure més »

Teisme

En la filosofia i la religió el teisme (del grec theos, "déu") és el pensament, doctrina o creença en l'existència d'un déu o déus.

Nou!!: Grec antic і Teisme · Veure més »

Tekhne Grammatiké

Tekhne Grammatiké (Τέχνη Γραμματική), traduïble com "Art Gramàtica" és un tractat sobre gramàtica grega atribuït a Dionís Trax, i escrit al.

Nou!!: Grec antic і Tekhne Grammatiké · Veure més »

Telamó

Per a altres usos de telamó, vegeu Telamó (desambiguació).

Nou!!: Grec antic і Telamó · Veure més »

Telamon

Telamon (en llatí Telamon, en grec antic Τελαμών) va ser una ciutat d'Etrúria que deriva el seu nom de l'heroi mitològic Telamó, que acompanyava als argonautes en el seu viatge, segons explica Diodor de Sicília.

Nou!!: Grec antic і Telamon · Veure més »

Telèclides

Telèclides (en llatí Telecleides, en grec antic Τηλεκλείδης) fou un poeta còmic atenenc de la vella comèdia contemporani de Crates i Cratí i que va viure una mica abans d'Aristòfanes, probablement a la primera meitat del.

Nou!!: Grec antic і Telèclides · Veure més »

Telègon

Segons la mitologia grega, Telègon (en grec antic Τηλέγονος, "el que ha nascut lluny") va ser un heroi, fill dels amors d'Odisseu i de Circe.

Nou!!: Grec antic і Telègon · Veure més »

Telèmac

Antonio Canova. ''Ritorno di Telemaco'' En la mitologia grega Telèmac (en grec antic Τηλέμαχος Telémakhos, «lluitador llunyà», en al·lusió al seu pare) fou un heroi i fill d'Odisseu i Penèlope, i un personatge de L'Odissea d'Homer.

Nou!!: Grec antic і Telèmac · Veure més »

Telèuties

Telèuties (en llatí Teleutias, en grec antic Τελευτίας) fou un príncep espartà, germà (per part de mare) d'Agesilau II.

Nou!!: Grec antic і Telèuties · Veure més »

Telòmer

Cromosoma (esquerra) i telòmer (dreta). Un telòmer és una seqüència repetitiva de nucleòtids situada als extrems dels cromosomes lineals de la major part dels organismes eucariòtics, que serveix per a protegir aquests extrems de ser destruïts.

Nou!!: Grec antic і Telòmer · Veure més »

Tel·líades

Els tel·líades (en grec antic Τελλίαδες) eren una família d'endevins originaris de l'Èlide, citats per Heròdot i Filòstrat.

Nou!!: Grec antic і Tel·líades · Veure més »

Tel·lis

Tel·len o Tel·lis (en llatí Tellen o Tellis, en grec antic Τελλην, Τελλις) fou un flautista i poeta líric grec que va viure a la primera meitat del en temps d'Epaminondes de Tebes.

Nou!!: Grec antic і Tel·lis · Veure més »

Teleclea

Teleclea (en grec antic Τηλέκλεια), segons la mitologia grega, fou una princesa troiana filla del Rei Ilos.

Nou!!: Grec antic і Teleclea · Veure més »

Telefaassa

Segons la mitologia grega, Telefaassa (en grec antic Τηλέφαασσα) fou una nimfa, filla de Posidó i de Líbia.

Nou!!: Grec antic і Telefaassa · Veure més »

Teleologia

Es denomina teleologia (del grec τέλος, fi, i -logía) a l'estudi dels fins o propòsits, o la doctrina filosòfica de les causes finals.

Nou!!: Grec antic і Teleologia · Veure més »

Telesarc

Telesarc (en llatí Telesarchus, en grec antic Τελέσαρχος) fou un oficial siri-macedoni enviat pel rei selèucida Antíoc I Sòter, al front de 500 homes, a Grècia per ajudar els grecs en la defensa del pas de les Termòpiles contra el gal Brennus l'any 279 aC.

Nou!!: Grec antic і Telesarc · Veure més »

Telesàrquides

Telesàrquides (en llatí Telesarchides, en grec antic) fou un escultor atenenc esmentat per Eustaci, que diu que va fer un Hermes de quatre caps (Ἑρμῆς τετρακέφαλος), que es trobava al Ceràmic a Atenes, i portava la següent inscripció: Foci també el menciona.

Nou!!: Grec antic і Telesàrquides · Veure més »

Telesó

Telesó (en llatí Teleson, en grec antic), junt amb el seu fill Mnasítim (Mnastimus), van ser una família d'escultors de l'illa de Rodes.

Nou!!: Grec antic і Telesó · Veure més »

Telesfor

Telesfor (en llatí Telesphorus, en grec antic Τελεσφόρος) fou un general grec al servei d'Antígon el Borni, rei d'Àsia, que el va enviar l'any 313 aC amb una flota de 50 vaixells i un considerable exèrcit al Peloponès, per oposar-se a les forces de Polispercó i Cassandre de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Telesfor · Veure més »

Telesies (escultor)

Telesies (en llatí Telesias, en grec antic Τελεσίας) fou un escultor grec nascut a Atenes en època desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Telesies (escultor) · Veure més »

Telesies de Tebes

Telesies (en llatí Telesias, en grec antic Τελεσίας) fou un músic tebà del temps del ditiràmbic atenenc tardà, contemporani d'Aristoxen de Tàrent, segons diu Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Telesies de Tebes · Veure més »

Telesis

Telesis (en llatí Telesis, en grec antic Τέλεσις) fou un poeta èpic grec nadiu de Metimna a Lesbos.

Nou!!: Grec antic і Telesis · Veure més »

Telestes (ballarí)

Telestes (en llatí Telestas o Telestes, en grec antic Τελέστας, Τελέστης) fou un ballarí grec que actuava a les comèdies d'Èsquil.

Nou!!: Grec antic і Telestes (ballarí) · Veure més »

Telestes (escultor)

Telestes (en grec Τελεστάς) va ser un escultor grec.

Nou!!: Grec antic і Telestes (escultor) · Veure més »

Telestes de Selinunt

Telestes (en llatí Telestas o Telestes, en grec antic Τελέστας, τελέστη) fou un poeta nadiu de Selinunt, del ditirambe atenenc tardà, que Diodor de Sicília diu que va florir a la 95a Olimpíada, cap al 398 aC junt amb Filoxè de Citera, Timoteu i Polide.

Nou!!: Grec antic і Telestes de Selinunt · Veure més »

Telfusa (filla de Ladó)

Telfusa (en grec antic Τέλφουσα) va ser, a la mitologia grega, una nimfa filla del déu-riu Ladó.

Nou!!: Grec antic і Telfusa (filla de Ladó) · Veure més »

Telfusa (nàiade)

Telfusa (en grec antic Τέλφουσα) era la nàiade protectora d'una font situada a Beòcia, entre Haliart i Alalcòmenas, al peu d'un penya-segat.

Nou!!: Grec antic і Telfusa (nàiade) · Veure més »

Telis

Telis (en llatí Telys, en grec antic Τῆλυς) fou un ciutadà de Síbaris que va pujar a la tirania per la seva demagògia i va persuadir al poble de desterrat als 500 ciutadans més rics i confiscar la seva propietat.

Nou!!: Grec antic і Telis · Veure més »

Tellene

Tellene (en llatí Tellenae, en grec antic Τελλήνη o Τελλῆναι) va ser una ciutat del Latium, de fundació molt antiga.

Nou!!: Grec antic і Tellene · Veure més »

Telofase

Durant l'anafase de la mitosi cel·lular es formen les noves membranes nuclears, els cromosomes es descondensen per a formar la cromatina, i la cél·lula es divideix en dos Telofase (del grec; τέλος (télos), «final» + φάσις (fàsis), «etapa»; «etapa final») és l'estadi final tant en la meiosi com en la mitosi, després del procés de l'anafase, d'una cèl·lula eucariota.

Nou!!: Grec antic і Telofase · Veure més »

Telxínoe

En la mitologia grega, Telxínoe (grec antic: Θελξινόη / Thelxinóē; llatí: Thelxĭnŏē) era una de les quatre muses originals, filla de Zeus i Plusia.

Nou!!: Grec antic і Telxínoe · Veure més »

Temen (fill de Pelasg)

Segons la mitologia grega, Temen (en grec antic Τήμενος), fou un heroi, fill de Pelasg.

Nou!!: Grec antic і Temen (fill de Pelasg) · Veure més »

Temisó d'Erètria

Temisó (en llatí Themison, en grec antic Θεμίσων) fou tirà d'Erètria al segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Temisó d'Erètria · Veure més »

Temisó de Laodicea

Temisó (en llatí Themison, en grec antic, vers 123 aC-43 aC) era un metge grec nadiu de Laodicea de Síria.

Nou!!: Grec antic і Temisó de Laodicea · Veure més »

Temisó de Samos

Temisó de Samos (en llatí Themison, en grec antic Θεμίσων) fou un militar nadiu de Samos, al servei d'Antígon el Borni.

Nou!!: Grec antic і Temisó de Samos · Veure més »

Temisó de Xipre

Temisó de Xipre (en llatí Themison, en grec antic Θεμίσων) fou un oficial selèucida que va viure al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Temisó de Xipre · Veure més »

Temistàgores

Temistàgores (en llatí Themistagoras, en grec antic) fou un escriptor i historiador grec.

Nou!!: Grec antic і Temistàgores · Veure més »

Temistògenes

Temistògenes (en llatí Themistogenes, en grec antic Θεμιστογένης) fou un escriptor grec nadiu de Siracusa.

Nou!!: Grec antic і Temistògenes · Veure més »

Temisti

Temisti (en llatí Themistius, en grec antic) (entre els anys 317 i 390) va ser un distingit retòric i filòsof grec, anomenat Eufrades (per la seva eloqüència), nadiu de Paflagònia, fill d'Eugeni, que també era un filòsof distingit, i a qui Temisti menciona més d'una vegada.

Nou!!: Grec antic і Temisti · Veure més »

Temisto

Temisto (en grec antic Θεμιστώ) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Temisto · Veure més »

Temisto (mitologia)

Temisto (en grec antic Θεμιστώ), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Hipseu, fill al seu torn del déu-riu Peneu i de Creüsa.

Nou!!: Grec antic і Temisto (mitologia) · Veure més »

Temnos

Temnos, (en grec antic Τῆμνος, en grec eòlic Τᾶμνος) era una ciutat de l'Eòlida a l'Àsia menor, no gaire lluny del riu Hermos.

Nou!!: Grec antic і Temnos · Veure més »

Temnospòndils

Els temnospòndils (Temnospondyli, 'vèrtebres tallades' en grec) són un tàxon important i extremament divers de tetràpodes que prosperaren arreu del món durant els períodes Carbonífer, Permià i Triàsic.

Nou!!: Grec antic і Temnospòndils · Veure més »

Tempe

La vall de Tempe (en Τέμπη; AFI: en grec modern, en grec antic) és un congost al nord-est de Tessàlia, entre els monts Olimp i Ossa, pel qual passa el riu Peneu fins a desembocar al Golf Termaic.

Nou!!: Grec antic і Tempe · Veure més »

Tempira

Tempira (en llatí Tempyra, en grec antic Τέμπυρα) era una ciutat del sud de Tràcia vora la Via Egnàcia, entre Trajanòpolis i Maximianòpolis.

Nou!!: Grec antic і Tempira · Veure més »

Temple d'Afrodita Urània

El temple d'Afrodita Urània (en grec antic Βωμός Αφροδίτης Ουρανίας) es va descobrir el 1981 a la part nord-oest de l'àgora d'Atenes, a l'altra banda de la via de les Panatenees.

Nou!!: Grec antic і Temple d'Afrodita Urània · Veure més »

Temple d'Apol·lo (Figàlia)

El temple d'Apol·lo Epicuri s'alçà en un lloc anomenat Bassae (grec antic, Βάσσαι; grec modern Βάσσες, que significa 'els barrancs'), a la muntanya Cotilo, situat a vuit quilòmetres al nord-oest de la ciutat peloponèsia de Figàlia, a l'antiga regió d'Arcàdia, i a set quilòmetres al sud de la moderna ciutat d'Andritsaina.

Nou!!: Grec antic і Temple d'Apol·lo (Figàlia) · Veure més »

Temple d'Ares

Plànol estimat de la planta baixa original del temple d'Ares amb un altar El temple d'Ares (en grec antic: ναός τουΆρη) era un edifici que es trobava a l'àgora d'Atenes.

Nou!!: Grec antic і Temple d'Ares · Veure més »

Temple d'Eshmun

El temple d'Eshmun és un antic lloc de culte dedicat a Eshmun, el déu fenici del guariment.

Nou!!: Grec antic і Temple d'Eshmun · Veure més »

Tenes (Creta)

Tenes (en grec antic Θεναί) va ser una ciutat de Creta a la plana d'Omphalia, prop de Cnossos.

Nou!!: Grec antic і Tenes (Creta) · Veure més »

Tenes (fill de Cicne)

Tenes (en grec antic Τένης), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de l'illa de Tenedos, davant de la costa de Troia.

Nou!!: Grec antic і Tenes (fill de Cicne) · Veure més »

Teocle

Teocle (en grec antic Θέοκλος Theoklos) va ser un endeví que pertanyia a la branca messènia dels iàmides d'Èlide, una coneguda família d'endevins, que visqué als segles VI-V aC.

Nou!!: Grec antic і Teocle · Veure més »

Teocles (poeta)

Teocles (en llatí Theocles, en grec antic) fou un poeta grec nascut a Naxos o potser a Erètria, d'època desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Teocles (poeta) · Veure més »

Teocles de Lacedemònia

Teocles (en llatí Theocles, en grec antic) va ser un escultor grec, fill d'Hègil, nadiu de Lacedemònia, un dels deixebles de Dipè i Escil·lis.

Nou!!: Grec antic і Teocles de Lacedemònia · Veure més »

Teodòrides

Teodòrides de Siracusa, en llatí Theodoridas, en grec antic Θεοδωρίδας, fou un poeta líric i epigramàtic que es suposa que visqué al mateix temps que Euforió de Calcis, això és vers el 235 aC.

Nou!!: Grec antic і Teodòrides · Veure més »

Teodòrides de Sició

Teodòrides (en llatí Theodoridas, en grec antic Θεοδωρίδας) fou un polític de la Lliga Aquea, nadiu de Sició que va viure al segle II aC.

Nou!!: Grec antic і Teodòrides de Sició · Veure més »

Teodòsia (muller de Lleó V)

Teodòsia, en grec antic Θεοδοσία, nascuda cap al 775 i morta després del 826, va ser una emperadriu, esposa de l'emperador romà d'Orient Lleó V l'Armeni.

Nou!!: Grec antic і Teodòsia (muller de Lleó V) · Veure més »

Teodectes de Faselis

Teodectes (en llatí Theodectes, en grec antic Θεοδέκτης) fou un retòric i poeta tràgic grec que visqué a Faselis a Pamfília, fill d'Aristandre.

Nou!!: Grec antic і Teodectes de Faselis · Veure més »

Teodectes el Jove

Teodectes (en llatí Theodectes, en grec antic) fou un retòric grec, fill de Teodectes de Faselis, el gran retòric i poeta.

Nou!!: Grec antic і Teodectes el Jove · Veure més »

Teodicea

Gottfried Leibniz en una pintura del 1700. A la filosofia de la religió la teodicea (paraula derivada del grec clàssic i que significa reivindicació de Déu) és la part que tracta de conciliar l'existència de Déu amb la presència de mal en el món (Problema del mal).

Nou!!: Grec antic і Teodicea · Veure més »

Teodor (metge segle I)

Teodor (en llatí Theodorus, en grec antic) era un metge grec que menciona Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Teodor (metge segle I) · Veure més »

Teodor (metge segle V)

Teodor (en llatí Theodorus, en grec antic) era un metge romà autor d'un llibre curt en llatí titulat Diaeta sive de Rebus Salutaribus Liber.

Nou!!: Grec antic і Teodor (metge segle V) · Veure més »

Teodor (pintor)

Teodor (en llatí Theodorus, en grec antic) fou un pintor que Plini el Vell enumera a la seva llista de pintors primis proximi (els propers als primers) (Naturalis Historia XXXV, 8. s. 40.40), i probablement el mateix que un dels pintors del mateix nom que menciona Diògenes Laerci.

Nou!!: Grec antic і Teodor (pintor) · Veure més »

Teodor Abucara

Teodor Abucara (en llatí Theodorus, en grec, en àrab تواضروس أبو قرة Tawaďros Abū-Qurrah), fou un escriptor eclesiàstic romà d'Orient i bisbe melquita d'Haran.

Nou!!: Grec antic і Teodor Abucara · Veure més »

Teodor Actuari

Teodor Actuari (en llatí Theodorus, en grec antic) era un metge grec que mencioinen alguns autors antics, entre ells Aeci en diversos llocs només amb el nom de Teodor.

Nou!!: Grec antic і Teodor Actuari · Veure més »

Teodor Anagnostes

Teodor Anagnostes, en llatí Theodorus Anagnostes, en grec antic, fou un historiador eclesiàstic bizantí, que suposadament va viure al regnat de Justí I o Justinià I. De la seva vida només se sap que fou lector de l'església de Constantinoble, i segons l'enciclopèdia Suides, de la gran església de Santa Sofia.

Nou!!: Grec antic і Teodor Anagnostes · Veure més »

Teodor Ateu

Teodor Ateu o Teodor Cirenaic (en llatí Theodorus Cyrenaicus, en grec antic Θεόδωρος) fou un filòsof grec de l'escola cirenaica, d'una branca que va prendre el nom de teodorians (theodorusiani, Θεοδωρεῖοι "theodoreioi").

Nou!!: Grec antic і Teodor Ateu · Veure més »

Teodor Cetonita

Teodor Cetonita, en llatí Theodorus Coetonita, en grec antic, fou un himnògraf romà d'Orient que va escriure Canon in Joannem Euchaitorum Episcopum cognomento Mauropodem, un extracte del qual el dona Lleó Al·laci, i que va ser escrit a la mort de Joan d'Eucaita.

Nou!!: Grec antic і Teodor Cetonita · Veure més »

Teodor Cutula

Teodor Cutula, en llatí Theodorus, en grec antic, fou un escriptor romà d'Orient, amic i contemporani de l'historiador bizantí Nicèfor Gregoràs.

Nou!!: Grec antic і Teodor Cutula · Veure més »

Teodor d'Alània

Teodor d'Alània (en llatí Theodorus, en grec antic Θεόδωρος) fou un eclesiàstic romà d'Orient del qual s'ha conservat un sermó sobre l'enterrament de Jesucrist (In Jesu Sepulturam), signat per Teodor bisbe d'Alània, que alguns autors suposen que era una ciutat propera a Constantinoble.

Nou!!: Grec antic і Teodor d'Alània · Veure més »

Teodor d'Alexandria (segle V)

Teodor d'Alexandria (en llatí Theodorus, en grec antic Θεόδωρος) fou un religiós, que era diaca de l'església d'Alexandria, i que al concili de Calcedònia de l'any 451 va presentar un libellus (en grec Λίβελλος), contra el patriarca d'Alexandria Diòscor, on l'acusava durament, i on deia que la persecució que ell mateix patia era deguda a l'enfrontament que havia tingut amb el seu predecessor Ciril d'Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Teodor d'Alexandria (segle V) · Veure més »

Teodor d'Alexandria (segle VI)

Teodor d'Alexandria (en llatí Theodorus, en grec antic Θεόδωρος) fou un monjo romà d'Orient que va florir al començament del.

Nou!!: Grec antic і Teodor d'Alexandria (segle VI) · Veure més »

Teodor d'Amàsia

Teodor d'Amàsia, en llatí Theodorus, en grec antic Θεόδωρος, va ser un bisbe i escriptor romà d'Orient.

Nou!!: Grec antic і Teodor d'Amàsia · Veure més »

Teodor d'Ancira

Teodor d'Ancira, en llatí Theodorus, en grec antic, fou segons Fabricius un escriptor eclesiàstic romà d'Orient que diu que és esmentat als Catenae (comentaris sobre textos bíblics o evangèlics) dels Pares de l'Església sobre els Fets dels Apòstols.

Nou!!: Grec antic і Teodor d'Ancira · Veure més »

Teodor d'Antida

Teodor d'Antida o Andida, o més correctament Sandida, en llatí Theodorus, en grec antic, fou un arquebisbe de Sandida (esmentat erròniament com Antida o Andida) a Pamfília de la qual Perge n'era la capçalera i la seu de l'arquebisbat.

Nou!!: Grec antic і Teodor d'Antida · Veure més »

Teodor d'Antioquia (filòsof)

Teodor d'Antioquia (en llatí Theodorus, en grec antic) era un filòsof, traductor del siríac al llatí i metge d'Antioquia del.

Nou!!: Grec antic і Teodor d'Antioquia (filòsof) · Veure més »

Teodor d'Edessa

Teodor d'Edessa, en llatí Theodorus, en grec antic fou un monjo bizantí i després ardiaca, encara que algun historiador diu que en va ser arquebisbe, a l'església de la ciutat d'Edessa.

Nou!!: Grec antic і Teodor d'Edessa · Veure més »

Teodor d'Heraclea

Teodor d'Heraclea (en llatí Theodorus, en grec antic Θεόδωρος) va ser un dirigent dels arrians sota Constantí I el Gran i Constanci Clor.

Nou!!: Grec antic і Teodor d'Heraclea · Veure més »

Teodor Dafnopates

Teodor Dafnopates (en llatí Theodorus Daphnopates, en grec Θεόδωρος Δαφνοπάτης) fou un escriptor eclesiàstic romà d'Orient que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Teodor Dafnopates · Veure més »

Teodor de Bizanci

Teodor de Bizanci, en llatí Theodorus Byzantinus, en grec antic, fou un retòric i advocat nascut a Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Teodor de Bizanci · Veure més »

Teodor de Cària

Teodor de Cària, en llatí Theodorus, en grec antic fou un eclesiàstic bizantí, partidari de Foci en la pugna pel patriarcat de Constantinoble al.

Nou!!: Grec antic і Teodor de Cària · Veure més »

Teodor de Cinòpolis

Teodor de Cinòpolis, en llatí Theodorus, en grec antic, fou un retòric grec de data incerta.

Nou!!: Grec antic і Teodor de Cinòpolis · Veure més »

Teodor de Colofó

Teodor de Colofó, en llatí Theodorus, en grec antic, fou un poeta grec d'època desconeguda, probablement del segle V aC.

Nou!!: Grec antic і Teodor de Colofó · Veure més »

Teodor de Nixapur

Teodor (en llatí Theodorus, en grec antic) era un metge persa cristià que vivia a Nixapur al Khurasan, al qual un rei persa, potser Sapor II o Bahram IV, va encarregar la construcció d'una església cristiana al.

Nou!!: Grec antic і Teodor de Nixapur · Veure més »

Teodor de Samos (pintor)

Teodor de Samos (en llatí Theodorus, en grec antic) fou un pintor grec nascut a l'illa de Samos, deixeble de Nicòstenes.

Nou!!: Grec antic і Teodor de Samos (pintor) · Veure més »

Teodor Decapolita

Teodor Decapolita, en llatí Theodorus Decapolita o Theodorus Patricius o Theodorus Quaestor, en grec antic, fou un jurista bizantí.

Nou!!: Grec antic і Teodor Decapolita · Veure més »

Teodor Gaza

Retrat de Teodor Gaza, obra de Sandro Botticelli. Teodor Gaza (en llatí Theodorus Gazes, en grec Θεόδωρος Γαζῆς, de vegades incorrectament anomenat Teodor de Gaza) fou un humanista i un dels darrers escriptors romans d'Orient.

Nou!!: Grec antic і Teodor Gaza · Veure més »

Teodor Gramàtic

Teodor Gramàtic (en llatí Theodorus Gramaticus, en grec antic) fou un escriptor i gramàtic grec d'època i origen desconeguts, encara que probablement va viure al segle I aC o poc abans, ja que se'l cita amb l'autoritat de Pàmfil de Nicòpolis.

Nou!!: Grec antic і Teodor Gramàtic · Veure més »

Teodor Grapte

Teodor Grapte o Teodor el Marcat (en llatí Theodorus Graptus, en grec Γραπτός) (Palestina, ~770 - Apamea de Bitínia, 841) fou un monjo romà d'Orient i autor eclesiàstic.

Nou!!: Grec antic і Teodor Grapte · Veure més »

Teodor I (Asclepi)

Teodor I (en llatí Theodorus, en grec) de la família dels Asclepíades, va ser el setè descendent d'Asclepi, fill de Cleomitades I, i pare de Sostrat II.

Nou!!: Grec antic і Teodor I (Asclepi) · Veure més »

Teodor II (Asclepi)

Teodor II (en llatí Theodorus, en grec) fou l'onzè descendent d'Asclepi, fill de Cleomitades II, i pare de Sostrat III de la família dels Asclepíades.

Nou!!: Grec antic і Teodor II (Asclepi) · Veure més »

Teodor Mal·li

Teodor Mal·li (en llatí Flavius Theodorus Mallius o Theodorus Mallius o Theodorus Manlius, en grec) va ser un magistrat romà del, i un escriptor de religió cristiana.

Nou!!: Grec antic і Teodor Mal·li · Veure més »

Teodor Mosquió

Teodor Mosquió (en llatí Theodorus Moschion, en grec antic) va ser un metge grec.

Nou!!: Grec antic і Teodor Mosquió · Veure més »

Teodor Poeta Epigràmatic

Teodor Poeta Epigramàtic, en llatí Theodorus Epigrammaticus Poeta, en grec antic, fou un poeta epigramàtic grec esmentat per Diògenes Laerci, el qual malauradament no dona ni el seu origen ni el seu temps.

Nou!!: Grec antic і Teodor Poeta Epigràmatic · Veure més »

Teodor Pròdrom (monjo)

Teodor Pròdrom (en llatí Theodorus Prodromus, en grec Θεόδωρος.), de vegades anomenat Theodorus Ptochoprodromus fou un monjo i escriptor romà d'Orient de la primera meitat del.

Nou!!: Grec antic і Teodor Pròdrom (monjo) · Veure més »

Teodora (filla de Constantí VII)

Teodora, coneguda també com a Teodora de Macedònia, en grec antic Θεοδώρα, nascuda cap al 496, va ser una emperadriu consort, la segona esposa de Joan I Tsimiscés, emperador de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Grec antic і Teodora (filla de Constantí VII) · Veure més »

Teodora de Khazària

Teodora de Khazària, en grec antic Θεοδώρα των Χαζάρων, va ser una emperadriu consort romana d'Orient, segona esposa de l'emperador romà d'Orient Justinià II.

Nou!!: Grec antic і Teodora de Khazària · Veure més »

Teodosi d'Alexandria

Teodosi d'Alexandria, en llatí Theodosius, en grec antic, fou un gramàtic grec nadiu d'Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Teodosi d'Alexandria · Veure més »

Teodosi II el Jove

Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.

Nou!!: Grec antic і Teodosi II el Jove · Veure més »

Teodota

Teodota (en llatí Theodota, en grec antic Θεοδότη) va ser una cortesana (hetera) atenenca una de les persones més cèlebres en el seu ofici de tota Grècia, segons Libani.

Nou!!: Grec antic і Teodota · Veure més »

Teofania

Rubens. Una teofania (del grec antic θεοφάνεια, theofània, 'aparició de déu') és una manifestació local (com ara una aparició visible) d'una deïtat als éssers humans.

Nou!!: Grec antic і Teofania · Veure més »

Teofania (festival grec)

La Teofania (en grec antic θεοφάνια) era un festival celebrat a Delfos segons Heròdot, que se celebrava el dia 7 del mes Bysius, segons el calendari de Delfos, que correspondria al mes de març.

Nou!!: Grec antic і Teofania (festival grec) · Veure més »

Teofilacte Rangabé

Teofilacte Rangabé, en grec antic Θεοφύλακτος Ῥαγγαβέ, va ser un almirall de la Marina romana d'Orient i el pare de l'emperador Miquel I Rangabé, que va governar del 811 al 813.

Nou!!: Grec antic і Teofilacte Rangabé · Veure més »

Teognis (escriptor)

Teognis (en llatí Theognis, en grec antic Θέογνις) fou un escriptor grec.

Nou!!: Grec antic і Teognis (escriptor) · Veure més »

Teognis d'Atenes

Teognis d'Atenes (en llatí Theognis, en grec antic) fou un poeta tràgic grec contemporani d'Aristòfanes, que el menciona només en tres passatges, i es burla de la fredor dels seus poemes (Els acarnesos 11; 138 i Les tesmofòries 168).

Nou!!: Grec antic і Teognis d'Atenes · Veure més »

Teognost d'Alexandria (escriptor romà)

Teognost (en llatí Theognostus, en grec) va ser un escriptor grec cristià nadiu d'Alexandria del.

Nou!!: Grec antic і Teognost d'Alexandria (escriptor romà) · Veure més »

Teolit

Teolit (en llatí Theolytus, en grec antic Θεόλυτος) fou un poeta èpic grec nascut a Metimna a Lesbos.

Nou!!: Grec antic і Teolit · Veure més »

Teomèstor

Teomèstor (en llatí Theomestor, en grec antic Θεομήστωρ) fou un militar de Samos, fill d'Andròdames, que va arribar a tirà de l'illa.

Nou!!: Grec antic і Teomèstor · Veure més »

Teomnest de Sardes

Teomnest de Sardes (en llatí Theomnestus, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Sardes, en data desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Teomnest de Sardes · Veure més »

Teopomp d'Atenes

Teopomp (en llatí Theopompus, en grec antic θεόπομπος), fou un poeta còmic atenenc de l'antiga comèdia i també de la comèdia mitjana.

Nou!!: Grec antic і Teopomp d'Atenes · Veure més »

Teopomp d'Esparta

Teopomp (en llatí Theopompus, en grec antic θεόπομπος), fou rei d'Esparta el 9è dels europòntides.

Nou!!: Grec antic і Teopomp d'Esparta · Veure més »

Teopomp de Colofó

Teopomp de Colofó (en llatí Theopompus, en grec antic) fou un poeta èpic grec.

Nou!!: Grec antic і Teopomp de Colofó · Veure més »

Teor

Teor (en grec plural θεωροί) era una persona que rebia un encàrrec especial per celebrar alguns ritus religiosos com consultar un oracle en nom de l'estat o representar-lo en algun festival religiós per oferir sacrificis en terra estrangera.

Nou!!: Grec antic і Teor · Veure més »

Teoria de les laringals

Es coneix com a laringals a un conjunt de tres sons de consonant que apareixen en les reconstruccions de les llengües protoindoeuropees.

Nou!!: Grec antic і Teoria de les laringals · Veure més »

Teoria geocèntrica

Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.

Nou!!: Grec antic і Teoria geocèntrica · Veure més »

Teoria microbiana de la malaltia

Imatge per microscopi electrònic de rastreig del ''Vibrio cholerae''. Aquest és el bacteri que causa el còlera. La teoria microbiana de la malaltia o teoria germinal de les malalties infeccioses és una teoria científica que proposa que els microorganismes (del grec μικρο, «micro», diminut, petit i βιος, «bio», vida, lit. 'ésser viu diminut') són la causa d'una àmplia gamma de malalties.

Nou!!: Grec antic і Teoria microbiana de la malaltia · Veure més »

Teoricon

Teoricon (en grec antic τὸ θεωρικόν, en plural τὰ θεωρικά) era el nom que prenien els fons estatals a l'antiga Atenes destinats a pagar els festivals, sacrificis i espectacles públics.

Nou!!: Grec antic і Teoricon · Veure més »

Teos

Teos (en grec antic Τέως) era una ciutat jònica de la costa d'Àsia Menor, situada al costat sud de l'istme que connecta una península amb el continent.

Nou!!: Grec antic і Teos · Veure més »

Teosebia

Teosebia (en llatí Theosebia, en grec) va ser una poeta romana d'Orient que va viure probablement sota l'emperador Teodosi II vers el 420.

Nou!!: Grec antic і Teosebia · Veure més »

Teoxènia

Teoxènia (en grec antic θεοξένια i sovint simplement ξένια) que significa "hospitalitat divina" o "hospitalitat" era un festival celebrat a l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Teoxènia · Veure més »

Teoxena de Siracusa

Teoxena (en llatí Theoxena, en grec antic Θεόξενα) fou la darrera esposa d'Agàtocles de Siracusa amb qui va tenir un fill i una filla.

Nou!!: Grec antic і Teoxena de Siracusa · Veure més »

Tera-

Tera (símbol T) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 1012, o 1.000.000.000.000, és a dir, un bilió.

Nou!!: Grec antic і Tera- · Veure més »

Terambo

Terambo (en grec antic Τέραμβος) va ser un cèlebre músic segons la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Terambo · Veure més »

Teras

Teras (en grec antic Θήρας), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de l'illa de Tera (actualment Santorí).

Nou!!: Grec antic і Teras · Veure més »

Teràpia

Una teràpia (del grec antic: θεραπεία ‘curació’) o tractament és una intervenció mèdica destinada a corregir els símptomes o les causes subjacents causants d'un problema de salut en una persona.

Nou!!: Grec antic і Teràpia · Veure més »

Terímac

Terímac (en llatí Therimachus, en grec antic Θηρίμαχος) fou un militar espartà, harmost (governador) de Metimna a Lesbos.

Nou!!: Grec antic і Terímac · Veure més »

Terímenes d'Esparta

Terímenes (en llatí Therimenes, en grec antic) fou un militar espartà durant la Guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Terímenes d'Esparta · Veure més »

Teres I

Teres I (en llatí Teres, en grec antic Τήρης) va ser rei dels odrisis de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Teres I · Veure més »

Teres II

Teres II (en grec antic Τήρης, 'Tērēs') era un rei odrisi de Tràcia a Maronea i el Quersonès, en temps de Filip II de Macedònia, amb el que en un principi estava aliat en contra dels atenencs.

Nou!!: Grec antic і Teres II · Veure més »

Teril·le

Teril·le (en llatí Terillus, en grec antic Τήριλλος) fill de Crínip, fou tirà d'Himera a Sicília fins a l'any 480 aC.

Nou!!: Grec antic і Teril·le · Veure més »

Terituixmes

Terituixmes o Teritucmes (en grec antic Τεριτούχμης) (mort l'any 410 aC) va ser un sàtrapa d'Armènia l'any 428 aC.

Nou!!: Grec antic і Terituixmes · Veure més »

Termera

Termera (en llatí Termera, en grec antic Τέρμερα o Τερμερον) era una ciutat de la costa de Cària, a la banda sud de la península d'Halicarnàs, prop del Cap Termerium, segons Heròdot i Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Termera · Veure més »

Termes romanes

Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.

Nou!!: Grec antic і Termes romanes · Veure més »

Terminologia anatòmica

La terminologia anatòmica és la terminologia és utilitzada pels anatomistes i zoòlegs, en revistes científiques, llibres de text, i pels metges i altres professionals de la medicina.

Nou!!: Grec antic і Terminologia anatòmica · Veure més »

Tero

Tero (en grec antic Θηρώ), segons la mitologia grega, va ser una filla de Filant, rei d'Èfira, i descendent d'Íficles, el germà bessó d'Hèracles.

Nou!!: Grec antic і Tero · Veure més »

Tersandre

Segons la mitologia grega, Tersandre (en grec antic Θέρσανδρος), va ser un heroi, fill de Polinices i d'Argia, i va unir els llinatges d'Èdip i d'Adrast.

Nou!!: Grec antic і Tersandre · Veure més »

Tescelosaure

Thescelosaurus (del grec θεσκελο-/thescelo- que significa "meravellós" i σαυρος/saurus "llangardaix") fou un gènere de petits dinosaures ornitòpodes que aparegueren al final del Cretaci superior a Nord-amèrica.

Nou!!: Grec antic і Tescelosaure · Veure més »

Teseia

Teseia o Tèsia (en grec antic Θησεῖα) era un festival celebrat pels atenencs en honor del seu heroi nacional Teseu suposat fundador de la forma democràtica de govern.

Nou!!: Grec antic і Teseia · Veure més »

Teseu

Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.

Nou!!: Grec antic і Teseu · Veure més »

Tesi

Una tesi (del grec θέσις thésis, 'establiment, proposició', ací en el sentit de «el que s'ha proposat, afirmat») assenyala una proposició científica, un axioma o un fet demostrable.

Nou!!: Grec antic і Tesi · Veure més »

Tesis (mitologia)

A la mitologia grega, Tesis o Tetis (en grec antic Θεσις o Θετις, 'creació') era la deessa primordial de la creació, identificant-se-la amb Fusis (la Natura).

Nou!!: Grec antic і Tesis (mitologia) · Veure més »

Tespi

Segons la mitologia grega, Tespi (en grec antic Θέσπιος), va ser un heroi beoci, fill d'Erecteu, rei de l'Àtica, i epònim de la ciutat de Tèspies.

Nou!!: Grec antic і Tespi · Veure més »

Tespis

Tespis (en llatí Thespis, en grec antic Θέσπις) fou un poeta grec considerat el pare de la tragèdia grega.

Nou!!: Grec antic і Tespis · Veure més »

Tesprot

Tesprot (en grec antic Θεσπρωτός) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Licàon, rei d'Arcàdia.

Nou!!: Grec antic і Tesprot · Veure més »

Tesprotis

Tribus de l'Epir en l'antiguitat Els tesprotis (en llatí thesproti o thesprotii grec Θεσπρωτοί) eren una tribu de l'Epir que habitava la part central de la costa de l'Epir i cap a l'interior fins al riu Aractos, deixant al sud als cassopis.

Nou!!: Grec antic і Tesprotis · Veure més »

Tessalònica de Macedònia

Tessalònica (en llatí Thessalonice, en grec antic Θεσσαλονίκη) fou una princesa macedònia, filla de Filip II de Macedònia amb la seva concubina Nicesípolis de Feres, segons diu Ateneu de Nàucratis.

Nou!!: Grec antic і Tessalònica de Macedònia · Veure més »

Tessel·la

Comparació d'una tessel·la romana amb un cèntim d'euro. La tessel·la és una peça petita de marbre, terra cuita, vidre, etc., amb què es fa un mosaic.

Nou!!: Grec antic і Tessel·la · Veure més »

Tetidion

Tetidion (en grec antic Θετίδιον o Θεστίδειον), era una ciutat de Tessaliotis, a Tessàlia, prop de Farsàlia on va acampar Luci Quinti Flaminí en la seva segona marxa des de Feres cap a Escotussa abans de la Batalla de Cinoscèfales.

Nou!!: Grec antic і Tetidion · Veure més »

Tetragrama bíblic

hebreu (segle III aC fins a l'actualitat). El '''tetragrama''' en els manuscrits del Mar Mort en hebreu antic El tetragrama o tetragràmmaton (/ˌtɛtrəˈɡræmətɒn/; del grec antic τετραγράμματον tetragràmmaton ' quatre lletres') és el teònim hebreu de quatre lletres יהוה (en hebreu, el nom de Déu, transliterat com a YHWH).

Nou!!: Grec antic і Tetragrama bíblic · Veure més »

Tetraodòntids

Els tetraodòntids (Tetraodontidae, gr. "quatre dents") són una família de peixos teleostis de l'ordre dels tetraodontiformes present a les àrees de clima tropical i subtropical de l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic, tot i que n'hi ha també d'aigua dolça.

Nou!!: Grec antic і Tetraodòntids · Veure més »

Tetrapodophis

Tetrapodophis (del grec que significa «serp de quatre potes») és un gènere extingit d'escatosos del Cretaci inferior.

Nou!!: Grec antic і Tetrapodophis · Veure més »

Tetraroge

Tetraroge és un gènere de peixos pertanyent a la família dels tetrarògids i a l'ordre dels escorpeniformes.

Nou!!: Grec antic і Tetraroge · Veure més »

Tetraroge barbata

Tetraroge barbata és una espècie de peix pertanyent a la família dels tetrarògids i a l'ordre dels escorpeniformes.

Nou!!: Grec antic і Tetraroge barbata · Veure més »

Tetraroge niger

Tetraroge niger és una espècie de peix pertanyent a la família dels tetrarògids i a l'ordre dels escorpeniformes.

Nou!!: Grec antic і Tetraroge niger · Veure més »

Tetràpodes

Els tetràpodes (terme derivat del grec que literalment significa 'quatre potes') són un clade de vertebrats sarcopterigis que inclou els animals de quatre potes i els seus avantpassats directes, el peixos d'aletes lobulades, essent la branca d'animals que van evolucionar per trepitjar la terra ferma.

Nou!!: Grec antic і Tetràpodes · Veure més »

Tetrísia

Tetrísia, Tirizis, Tiristis o Tiristria Acra, (en grec antic Τίριζις, Τιριστρίς or Τιριστρία ἄκρα) era un port de la costa de la mar Negra (Euxí), a Mèsia, situat entre Cal·latis i Cruni.

Nou!!: Grec antic і Tetrísia · Veure més »

Teucre

Segons la mitologia grega, el Rei Teucer o Rei Teucre (en grec antic Τεύκρος), fou el fill del déu fluvial Escamandre i la nimfa Idea.

Nou!!: Grec antic і Teucre · Veure més »

Teumessos

Teumessos (en grec antic Τευμησσός) era una antiga ciutat de Beòcia situada a la plana de Tebes sobre un turó rocós que tenia el mateix nom.

Nou!!: Grec antic і Teumessos · Veure més »

Teurioquesmes

Els teurioquesmes (en llatí Teurichaemae, en grec antic Τευριοχαῖμαι) eren una tribu germànica que va habitar el territori al sud dels queruscs, al nord de les muntanyes dels Sudets, segons diu Claudi Ptolemeu, modernament comarca del Vogtland i l'Erzgebirge.

Nou!!: Grec antic і Teurioquesmes · Veure més »

Teutiaple

Teutiaple (en llatí Teutiaplus, en grec antic Τευτίαπλος) fou un general nadiu de l'Èlida, que va dirigir la flota peloponèsia que, sota el comandament suprem d'Alcides, els lacedemonis van enviar en ajut de Mitilene, revoltada contra Atenes (427 aC).

Nou!!: Grec antic і Teutiaple · Veure més »

Teutiburgium

Teutiburgium (en llatí Teutiburgium o Teutoburgium, en grec antic Τευτοβούργιον) va ser una ciutat de la Baixa Pannònia, prop de la confluència entre el Drava i el Danubi, a la via que anava de Mursa a Cornacum.

Nou!!: Grec antic і Teutiburgium · Veure més »

Teutis

Teutis (en grec antic Τεῦθις, «Teûthis») era una antiga ciutat al centre d'Arcàdia.

Nou!!: Grec antic і Teutis · Veure més »

Teutons

Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.

Nou!!: Grec antic і Teutons · Veure més »

Teutrant

Segons la mitologia grega, Teutrant (en grec antic Τεύτρας) va ser un rei de Mísia.

Nou!!: Grec antic і Teutrant · Veure més »

Teutrània

Teutrània (en grec antic Τευθρανία) era la part occidental de Mísia, a la regió del riu Caicos.

Nou!!: Grec antic і Teutrània · Veure més »

Teutrone

Teutrone (en grec antic Τευθρώνη) és el nom d'una antiga ciutat de Lacònia situada a la part occidental del Golf de Lacònia a uns 150 estadis del Cap Matapan.

Nou!!: Grec antic і Teutrone · Veure més »

Textura afanítica

Andesita, típica roca amb textura afanítica La textura afanítica (del grec aphanḗs, invisible) és una textura pròpia de les roques ígnies.

Nou!!: Grec antic і Textura afanítica · Veure més »

Textura fanerítica

Granit rapakivi, un clar exemple de textura fanerítica La textura fanerítica (del grec phaner, visible) és una textura pròpia de les roques ígnies holocristal·lines.

Nou!!: Grec antic і Textura fanerítica · Veure més »

Thalassodromeus

Thalassodromeus és un gènere de pterosaures de la família dels talassodròmids que visqueren en allò que avui en dia és el Brasil durant el Cretaci inferior, fa aproximadament 100 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Thalassodromeus · Veure més »

Thaumasita

La thaumasita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'ettringita.

Nou!!: Grec antic і Thaumasita · Veure més »

Therasiaïta

La therasiaïta és un mineral de la classe dels sulfats.

Nou!!: Grec antic і Therasiaïta · Veure més »

Thomas Little Heath

va ser un matemàtic i alt funcionari britànic, conegut pels seus llibres sobre història de les matemàtiques de l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Thomas Little Heath · Veure més »

Thomas Muir

Thomas Muir (1844-1934) va ser un matemàtic escocès conegut per les seves recerques en matrius.

Nou!!: Grec antic і Thomas Muir · Veure més »

Tia (nimfa)

Tia (en grec antic Θυία), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa del país de Delfos, filla del déu-riu Cefís, o de l'heroi Castali, fill de Castàlia, un dels primers habitants de Delfos.

Nou!!: Grec antic і Tia (nimfa) · Veure més »

Tiannice

Tiannice (en llatí Thiannice, en grec antic Θιαννική, 'Thiannikè') o també Tianitice (grec antic: Θιανιτικὴ, 'Thianitikè') va ser un districte d'Àsia, situat al Pont Euxí, separat de la Còlquida pel riu Ofis.

Nou!!: Grec antic і Tiannice · Veure més »

Tiatira

Tiatira, avui Akhisar (en llatí Thyateira, en grec antic Θυάτειρα) va ser una ciutat del nord de Lídia a la riba del Licos, a la via cap a Sardes, Turquia, (al sud) i Germa (al nord).

Nou!!: Grec antic і Tiatira · Veure més »

Tiberens

Els tiberens o tibarens (en llati tibereni o tibareni, en grec antic Τιβαρηνοί o Τιβαρανοί) eren una tribu de la costa del Pont, que vivien entre els calibis i els mosinecs, a l'est del riu Iris.

Nou!!: Grec antic і Tiberens · Veure més »

Tiberiòpolis

Tiberiòpolis (en grec antic Τιβεριούπολις) era una antiga ciutat grecoromana de la regió de Frígia i després un bisbat catòlic.

Nou!!: Grec antic і Tiberiòpolis · Veure més »

Tibró d'Esparta

Timbró o Tibró (en llatí Thimbron o Thibron, en grec antic Θίμβρων, Θίβρων) fou un militar espartà.

Nou!!: Grec antic і Tibró d'Esparta · Veure més »

Tica

Tica (grec antic: Τύχη, 'Tikhe'; llatí: Tycha) va ser un dels principals districtes de Siracusa, i el més poblat.

Nou!!: Grec antic і Tica · Veure més »

Tici (fill de Zeus)

El càstig de Tici, cristall de roca tallat per Giovanni Bernardi, al Museu Britànic Segons la mitologia grega, Tici (en grec antic Τιτυός) va ser un gegant, fill de Zeus i d'Èlara.

Nou!!: Grec antic і Tici (fill de Zeus) · Veure més »

Ticinum

Ticinum (en grec antic Τίκινον) era una ciutat de la Gàl·lia Transpadana, a la riba del riu Ticinus, del que prenia el nom, prop de la unió amb el Padus (Po).

Nou!!: Grec antic і Ticinum · Veure més »

Tideu d'Atenes

Tideu d'Atenes (en llatí Tydeus, en grec antic) era un general (estrateg) atenenc.

Nou!!: Grec antic і Tideu d'Atenes · Veure més »

Tideu de Quios

Tideu de Quios (en llatí Tydeus, en grec antic) fill d'Ió, fou un polític grec.

Nou!!: Grec antic і Tideu de Quios · Veure més »

Tiestes

'''''Tiestes''' i Aèrope'' (obra de Giovanni Francesco Bezzi, ca. 1565-1571). D'acord amb la mitologia grega, Tiestes (en grec antic Θυέστης), va ser el germà bessó d'Atreu, fill de Pèlops, rei de l'Èlida, i d'Hipodamia.

Nou!!: Grec antic і Tiestes · Veure més »

Tifó (mitologia)

Tifó en un mural etrusc. En la mitologia grega, Tifó, Tifeu o Tifoeu (en grec antic Τυφών, Τυφεύς o Τυφωεύς) era un monstre engendrat per Gea després d'haver-se unit amb el Tàrtar.

Nou!!: Grec antic і Tifó (mitologia) · Veure més »

Tifernus Mons

Tifernus Mons (en grec antic Τίφερνος) va ser el nom llatí d'una muntanya d'Itàlia, part d'una serralada anomenada Monte Matese.

Nou!!: Grec antic і Tifernus Mons · Veure més »

Tigranes I d'Armènia

Tigranes I (en armeni Տիգրան Ա en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia del 159 aC o 149 aC aproximadament fins potser el 123 aC.

Nou!!: Grec antic і Tigranes I d'Armènia · Veure més »

Tigranes II d'Armènia

Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.

Nou!!: Grec antic і Tigranes II d'Armènia · Veure més »

Tigranes IV d'Armènia

Tigranes IV (en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia de l'any 12 aC al 5 aC i del 4 aC a l'1 dC.

Nou!!: Grec antic і Tigranes IV d'Armènia · Veure més »

Tigranes V d'Armènia

Tigranes V (en armeni Տիգրան, en grec antic Τιγράνης) va ser rei d'Armènia des de l'any 6 fins al 10 o l'11.

Nou!!: Grec antic і Tigranes V d'Armènia · Veure més »

Tigranes VI d'Armènia

Tigranes VI o també en llatí Caius Iulius Tigranes (en grec antic Γαίος Ιούλιος Τιγράνης, en armeni Տիգրան) va ser rei d'Armènia de l'any 58 al 63.

Nou!!: Grec antic і Tigranes VI d'Armènia · Veure més »

Tigranocerta

Tigranocerta (en armeni Տիգրանակերտ, en grec antic Τιγρανόκερτα) va ser una ciutat d'Armènia, capital del regne, construïda per Tigranes II d'Armènia el gran cap a l'any 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.

Nou!!: Grec antic і Tigranocerta · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Grec antic і Tigris · Veure més »

Tilos

Tilos, antigament Telos (en grec antic Τῆλος), és una petita i rocosa illa grega del grup del Dodecanès, situada entre l'illa de Rodes i Níssiros.

Nou!!: Grec antic і Tilos · Veure més »

Timagènides

Timagènides (en llatí Timagenidas o Timagenides, en grec antic Τιμαγενίδας, Τιμαγενίδης) fou un polític tebà, fill d'Herpis, favorable als perses quan Xerxes I de Pèrsia va envair Grècia l'any 480 aC.

Nou!!: Grec antic і Timagènides · Veure més »

Timandra

D'acord amb la mitologia grega, Timandra (en grec antic Τιμάνδρα) va ser una filla de Tindàreu i de Leda.

Nou!!: Grec antic і Timandra · Veure més »

Timarc (general)

Timarc (en llatí Timarchus, en grec antic) fou un general atenenc.

Nou!!: Grec antic і Timarc (general) · Veure més »

Timarc (sàtrapa)

Timarc (en llatí Timarchus, en grec antic) va ser un dels favorits d'Antíoc, fill d'Antíoc III el Gran.

Nou!!: Grec antic і Timarc (sàtrapa) · Veure més »

Timarc de Milet

Timarc de Milet (en llatí Timarchus, en grec antic) fou tirà de Milet.

Nou!!: Grec antic і Timarc de Milet · Veure més »

Timarc de Rodes

Timarc de Rodes (en llatí Timarchus, en grec antic) fou un gramàtic grec.

Nou!!: Grec antic і Timarc de Rodes · Veure més »

Timarcha tenebricosa

L'escarabat de Sant Joan (Timarcha tenebricosa) és una espècie d'insecte escarabat de la família dels crisòmids d'Europa.

Nou!!: Grec antic і Timarcha tenebricosa · Veure més »

Timasió

Timasió (en llatí Timasion, en grec antic Τιμασίων) fou un militar grec nadiu de Dardanos a la Tròade cap a la meitat del segle V aC.

Nou!!: Grec antic і Timasió · Veure més »

Timàgenes d'Alexandria

Timàgenes d'Alexandria (en grec) va ser un retòric grec, fill del banquer reial d'Egipte.

Nou!!: Grec antic і Timàgenes d'Alexandria · Veure més »

Timàgenes de Milet

Timàgenes de Milet (en llatí Timagenes, en grec antic) fou un historiador i orador grec d'època no coneguda.

Nou!!: Grec antic і Timàgenes de Milet · Veure més »

Timàgores d'Atenes

Timàgores d'Atenes (en llatí Timagoras, en grec antic Τιμαγόρας) fou un polític atenenc del segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Timàgores d'Atenes · Veure més »

Timàgores de Cízic

Timàgores de Cízic (en llatí Timagoras, en grec antic Τιμαγόρας), fou un polític nascut a Cízic, fill d'Atenàgores que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Timàgores de Cízic · Veure més »

Timàgores de Rodes

Timàgores de Rodes (en llatí Timagoras, en grec antic Τιμαγόρας) fou un militar de l'illa de Rodes, al qui es va encarregar el comandament de cinc vaixells enviats a Calcis l'any 171 aC per ajudar a Gai Lucreci Gal en la guerra contra Perseu de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Timàgores de Rodes · Veure més »

Timàquides

Timàquides de Rodes (en grec antic Τιμαχίδας ὁ Ῥόδιος, "Timachídas ho Rhódios") va ser un poeta i gramàtic grec nascut a l'illa de Rodes al.

Nou!!: Grec antic і Timàquides · Veure més »

Timàrquides

Timàrquides (en llatí Timarchides, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Atenes.

Nou!!: Grec antic і Timàrquides · Veure més »

Timèsies

Timèsies o Timesi (en llatí Timesias o Timesius, en grec antic Τιμησίας o Τιμήσιος) fou un colonitzador grec nadiu de Clazòmenes, fundador de la colònia d'Abdera a Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Timèsies · Veure més »

Timòcares

Timòcares (en llatí Thymochares o Thymocharis, en grec antic) fou un militar atenenc que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Timòcares · Veure més »

Timòcaris

Timòcaris (en llatí Timocharis, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Eleuterna a Creta.

Nou!!: Grec antic і Timòcaris · Veure més »

Timòclia

Timòclia (en llatí Timocleia, en grec antic Τιμόκλεια) fou una dona de Tebes.

Nou!!: Grec antic і Timòclia · Veure més »

Timòclides

Timòclides (en llatí Timocleides, en grec antic Τιμοκλείδας) va ser un tirà de la polis grega de Sició al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Timòclides · Veure més »

Timòcrates (polític del segle V aC)

Timòcrates (en llatí Timocrates, en grec antic τιμοκράτης) fou un polític atenenc que el 406 aC era membre del consell dels Cinc-cents.

Nou!!: Grec antic і Timòcrates (polític del segle V aC) · Veure més »

Timòcrates (polític segle IV aC)

Timòcrates (en llatí Timocrates, en grec antic Τιμοκράτης) fou un polític atenenc que va proposar una llei per la que els deutors quedaven exclosos de l'empresonament si donaven seguretats sobre el pagament en un determinat termini.

Nou!!: Grec antic і Timòcrates (polític segle IV aC) · Veure més »

Timòcrates d'Atenes

Timòcrates (en llatí Timocrates, en grec antic τιμοκράτης) fou un polític atenenc que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Timòcrates d'Atenes · Veure més »

Timòcrates d'Esparta

Timòcrates (en llatí Timocrates, en grec antic τιμοκράτης) fou un militar espartà, un dels tres consellers (els altres dos eren Bràsides i Licofró) que van ser enviats a ajudar Gnem (Κνῆμος) després de la seva derrota davant Formió al golf de Corint l'any 429 aC.

Nou!!: Grec antic і Timòcrates d'Esparta · Veure més »

Timòcrates de Rodes

Timòcrates de Rodes (en llatí Timocrates, en grec antic τιμοκράτης) fou un polític rodi al servei de Titraustes, sàtrapa persa de Lídia.

Nou!!: Grec antic і Timòcrates de Rodes · Veure més »

Timòcrates de Siracusa

Timòcrates de Siracusa (en llatí Timocrates, en grec antic τιμοκράτης) fou un militar siracusà que va viure al segle IV aC.

Nou!!: Grec antic і Timòcrates de Siracusa · Veure més »

Timòfanes

Timòfanes (en grec antic Τιμοϕάνης) va ser un polític grec nascut circa el 411 aC, i mort assassinat pel seu germà Timoleó l'any 366 aC o el 365 aC, després d'haver intentat ser tirà de Corint.

Nou!!: Grec antic і Timòfanes · Veure més »

Timòstenes

Timòstenes, en llatí Timosthenes, en grec antic, fou un almirall grec nascut a l'illa de Rodes.

Nou!!: Grec antic і Timòstenes · Veure més »

Timòstrat

Timòstrat (en llatí Timostratus, en grec antic Τιμόστρατος) fou un poeta còmic d'època desconeguda, que va ser autor de quatre drames, dels que no en queda cap fragment més enllà dels títols.

Nou!!: Grec antic і Timòstrat · Veure més »

Timó el Misantrop

Timó el Misantrop (en llatí Timon, en grec antic Τίμων ὁ μισάνθρωπος), fill d'Equecràtides, fou un misantrop nadiu de la demos atenenca de Colyttos, que va viure en temps de la guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Timó el Misantrop · Veure més »

Timbales

'''Timbala''' La timbala és un instrument musical membranòfon de la família de percussió.

Nou!!: Grec antic і Timbales · Veure més »

Timbró d'Esparta

Timbró o Tibró (en llatí Thimbron o Thibron, en grec antic Θίμβρων, Θίβρων) fou un militar espartà al servei de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Timbró d'Esparta · Veure més »

Timesiteu

Timesiteu (en llatí Timesitheus, en grec antic Τιμησίθεος) fou un poeta tràgic grec que només menciona Suides i dona el nom de les seves obres.

Nou!!: Grec antic і Timesiteu · Veure més »

Timetes

Timetes (en grec antic Θυμοίτης), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Laomedont, i, per tant, un dels germans de Príam.

Nou!!: Grec antic і Timetes · Veure més »

Timetes (rei d'Atenes)

Timetes (en grec antic Θυμοίτης "Thymoítês"), fill d'Oxintes i germà d'Afeidas, va ser el quinzè rei mitològic d'Atenes, l'últim descendent de Teseu en ocupar el tron.

Nou!!: Grec antic і Timetes (rei d'Atenes) · Veure més »

Timeu de Crotona

Timeu de Crotona (en llatí Timaeus, en grec antic Τίμαιος) fou un filòsof pitagòric grec, d'època desconeguda, nadiu de Crotona.

Nou!!: Grec antic і Timeu de Crotona · Veure més »

Timeu de Paros

Timeu de Paros (en llatí Timaeus, en grec antic Τίμαιος) va ser un filòsof pitagòric grec, d'època desconeguda, nadiu de l'illa de Paros.

Nou!!: Grec antic і Timeu de Paros · Veure més »

Timeu Matemàtic

Timeu Matemàtic (en grec antic Tímaios) va ser un matemàtic i astròleg grec del.

Nou!!: Grec antic і Timeu Matemàtic · Veure més »

Timeu Sofista

Timeu Sofista (en llatí Timaeus, en grec antic Τίμαιος ὁ Σοφιστής) va ser un sofista grec que va escriure un Lexicó sobre l'obra de Plató dirigit a un personatge anomenat Gencià (Gentianus), que es conserva.

Nou!!: Grec antic і Timeu Sofista · Veure més »

Timfea

Tribus antigues de l'Epir Timfea (en llatí: Tymphaea o Stymphaea, en grec antic Τυμφαία) era un districte a l'antiga Grècia situat a l'Epir, poblat pel poble epirota dels timfeis.

Nou!!: Grec antic і Timfea · Veure més »

Timica

Timica d'Esparta (en grec antic Τιμύχα Λακεδαιμονία, Timýcha Lakedaimonía) (Esparta, principis del segle IV aC - ?) va ser una filòsofa espartana de l'escola pitagòrica.

Nou!!: Grec antic і Timica · Veure més »

Timnes

Timnes (en llatí Tymnes, en grec) va ser un poeta epigramàtic grec.

Nou!!: Grec antic і Timnes · Veure més »

Timocles (poeta tràgic)

Timocles (en llatí Timocles, en grec antic) fou un poeta tràgic grec de data desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Timocles (poeta tràgic) · Veure més »

Timocles d'Atenes

Timocles (en llatí Timocles, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Atenes.

Nou!!: Grec antic і Timocles d'Atenes · Veure més »

Timocles de Siracusa

Timocles de Siracusa (en llatí Timocles, en grec antic) fou un escriptor grec d'època desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Timocles de Siracusa · Veure més »

Timolau de Corint

Timolau de Corint (en llatí Timolaus, en grec antic) era un dirigent polític de Corint que va ser subornat per Timòcrates de Rodes quan aquest darrer fou enviat a Grècia pel sàtrapa de Lídia, Tritaustes, que buscava obtenir el suport del major nombre possible de dirigents grecs per fer la guerra a Esparta i aconseguir el retorn d'Agesilau II que feia una campanya victoriosa a l'Àsia Menor (396 aC).

Nou!!: Grec antic і Timolau de Corint · Veure més »

Timoleont

Timoleont (en llatí Timoleon, en grec antic Τιμολέων) fill de Timodem i Demarista, va pertànyer a una de les més nobles famílies de Corint i de jove ja va obtenir gran reputació entre els seus conciutadans per la seva habilitat i coratge.

Nou!!: Grec antic і Timoleont · Veure més »

Timomac de Bizanci

Timomac (en llatí Timomachus, en grec antic) fou un destacat pintor nascut a Bizanci que va florir a la meitat del segle I aC, si les informacions que dona Plini el Vell són certes.

Nou!!: Grec antic і Timomac de Bizanci · Veure més »

Timonitis

Timonitis (en llatí Timonitis, en grec antic Τιμωνῖτις) va ser un districte de l'interior de Paflagònia, proper a les fronteres de Bitínia, segons diu Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Timonitis · Veure més »

Timoteu (escriptor)

Timoteu (en llatí Timotheus, en grec antic) fou un escriptor atenenc autor d'una obra biogràfica de la que Diògenes Laerci en fa alguns extractes referits (que se sàpiga) a Plató, Espeusip, Aristòtil i Zenó d'Elea.

Nou!!: Grec antic і Timoteu (escriptor) · Veure més »

Timoteu (sacerdot)

Timoteu (en llatí Timotheus, en grec antic) fou un atenenc de la família sacerdotal hereditària dels Eumòlpides.

Nou!!: Grec antic і Timoteu (sacerdot) · Veure més »

Timoteu de Gaza

Timoteu (en llatí Timotheus, en grec) fou un eminent gramàtic nascut a Gaza, del temps d'Anastasi I.

Nou!!: Grec antic і Timoteu de Gaza · Veure més »

Timoteu de Milet

Timoteu (en llatí Timotheus, en grec antic Τιμόθεος) (entre els anys 446 aC i 357 aC) fou un famós músic i poeta nadiu de Milet, fill de Tersandre, segons Esteve de Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Timoteu de Milet · Veure més »

Timoxè (militar)

Timoxè (en llatí Timoxenos, en grec antic Τιμόξενος) fou un militar grec.

Nou!!: Grec antic і Timoxè (militar) · Veure més »

Timoxè d'Acaia

Timoxè d'Acaia (en llatí Timoxenos, en grec antic Τιμόξενος) fou un militar grec, estrateg de la Lliga Aquea, que va viure al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Timoxè d'Acaia · Veure més »

Timoxè de Corint

Timoxè de Corint (en llatí Timoxenus, en grec antic Τιμόξενος) fou un militar grec fill de Timòcrates.

Nou!!: Grec antic і Timoxè de Corint · Veure més »

Tincalconita

La tincalconita és un mineral de la classe dels borats.

Nou!!: Grec antic і Tincalconita · Veure més »

Tindarió

Tindarió (en llatí Tyndarion, en grec antic Τυνδαρίων) fou tirà de Tauromenium a Sicília al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Tindarió · Veure més »

Tindàreu

Segons la mitologia grega, Tindàreu (en grec Τυνδάρεως, en llatí Tyndăreus), també conegut com a Tíndar, va ser un rei d'Esparta.

Nou!!: Grec antic і Tindàreu · Veure més »

Tinge

Tinge (de vegades Tingis) (en grec antic Τίγγη) va ser, segons la mitologia grega i amaziga, l'esposa del gegant Anteu, un fill de Posidó i de Gea.

Nou!!: Grec antic і Tinge · Veure més »

Tinió de Siracusa

Tinió de Siracusa (en grec antic Θινιὸν), va ser tirà de Siracusa entre els anys 279 aC i el 277 aC.

Nou!!: Grec antic і Tinió de Siracusa · Veure més »

Tinis (grup humà)

Els tinis (en grec antic Θυνοί) eren un poble del sud-est de Tràcia entre els Agrians i les muntanyes que els separaven del Pont Euxí.

Nou!!: Grec antic і Tinis (grup humà) · Veure més »

Tinta

Flascó de tinta negra La tinta és una mescla líquida, de vegades viscosa, de pigments i aglutinant per tenyir una superfície de color per tal de crear un text o un dibuix, amb alguna figura de traç fi (a diferència de la pintura, encarregada d'omplir àrees i colors i no pas amb línies i traços).

Nou!!: Grec antic і Tinta · Veure més »

Tiodamant

Tiodamant (en grec antic Θειοδάμας) va ser, segons la mitologia grega, un heroi que es relaciona amb el cicle d'Hèracles.

Nou!!: Grec antic і Tiodamant · Veure més »

Tirambes

Els tirambes (en llatí: Tyrambae, en grec: Τυράμβαι, Tirambe) eren un poble de la Sarmàcia asiàtica, que tenien per ciutat principal l'anomenada Tirambe (Τυράμβη), prop del riu Rhombites minor.

Nou!!: Grec antic і Tirambes · Veure més »

Tirania

Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.

Nou!!: Grec antic і Tirania · Veure més »

Tirannió d'Amisos

Tirannió d'Amisos, en llatí Tyrannion, en grec antic, fou un gramàtic grec nadiu d'Amisos a la regió del Pont i fill d'Epicràtides.

Nou!!: Grec antic і Tirannió d'Amisos · Veure més »

Tirannió de Fenícia

Tirannió de Fenícia, en llatí Tyrannion, en grec antic Τυραννίων, fill d'Artemidor, fou un gramàtic nascut a Fenícia, deixeble de Tirannió d'Amisos.

Nou!!: Grec antic і Tirannió de Fenícia · Veure més »

Tiranosauroïdeus

Els tiranosauroïdeus (Tyrannosauroidea) és una superfamília (o clade) de dinosaures teròpodes celurosaures que conté la família dels tiranosàurids i els seus parents més basals.

Nou!!: Grec antic і Tiranosauroïdeus · Veure més »

Tirà

Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti El rei Jie de Xia sosté una arma d'asta Ji, que representa l'opressió, i es situa sobre dues dames, la qual cosa simbolitza el seu abús de poder. XVIII d'un pamflet anglès del segle XVII escrit per a inspirar i fer just l'acte d'assassinar a Oliver Cromwell. Un tirà (del llatí tyrannus, i aquest del grec τύραννος, týrannos) és un individu que té poder absolut i que no està restringit per la llei, per mitjà del poble d'un estat o una organització, o un que ha usurpat la sobirania d'un governant legítim.

Nou!!: Grec antic і Tirà · Veure més »

Tirebolu

Tirebolu (del grec Τρίπολις, Trípolis 'tres ciutats') és una ciutat portuària de la mar Negra, a Turquia, capital del districte de Tirebolu a la província de Giresun.

Nou!!: Grec antic і Tirebolu · Veure més »

Tiriaspes

Tiriaspes (en llatí Tyriaspes, en grec antic Τυριάσπης) va ser un persa a qui Alexandre el Gran va nomenar sàtrapa de la regió de Paropamisades (modern Hindu Kush a l'Afganistan i Pakistan) a l'oest del riu Cophen, l'any 327 aC.

Nou!!: Grec antic і Tiriaspes · Veure més »

Tiribazos

Tiribazos o Teribazos (en llatí Tiribazus, en grec antic Τιρίβαζος, Τηρίβαζος) era un sàtrapa persa considerat molt proper al rei Artaxerxes II de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Tiribazos · Veure més »

Tiro

Tiro (en grec antic Τυρώ), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Salmoneu i d'Alcídice.

Nou!!: Grec antic і Tiro · Veure més »

Tiroide

La glàndula tiroide o, senzillament, tiroide és una de les glàndules endocrines més grans en el cos i la primera d'elles que es desenvolupa durant l'embriogènesi, a partir de les cèl·lules de l'endoderma anterior.

Nou!!: Grec antic і Tiroide · Veure més »

Tirreu

Tirreu (llatí: Thyrium; grec antic: Θύριον, Θύρεον, Θούριον o Θύρρειον), era una ciutat d'Acarnània de situació desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Tirreu · Veure més »

Tirs (llibert)

Tirs (en llatí Thyrsus, en grec) fou un llibert d'Octavi (August), al qual aquest va enviar a Alexandria a entrevistar-se amb la reina egípcia Cleòpatra, alguns temps després de la Batalla d'Àccium.

Nou!!: Grec antic і Tirs (llibert) · Veure més »

Tirteu

Tirteu d'Esparta (en grec antic Τυρταίος) va ser un poeta grec del.

Nou!!: Grec antic і Tirteu · Veure més »

Tis

Tis o Tius (en llatí Thyius o Thys, en grec antic Θῦος, Θῦς) va ser un rei de Paflagònia des de l'any 380 aC fins al 364 aC aproximadament.

Nou!!: Grec antic і Tis · Veure més »

Tisamen (fill d'Orestes)

Segons la mitologia grega, Tisamen (en grec antic Τισαμενός "el Venjador") va ser un rei d'Esparta, fill d'Orestes i d'Hermíone.

Nou!!: Grec antic і Tisamen (fill d'Orestes) · Veure més »

Tisamen (fill de Tersandre)

D'acord amb la mitologia grega, Tisamen (en grec antic Τισαμενός) va ser un rei de Tebes, fill de Tersandre i de Demonassa.

Nou!!: Grec antic і Tisamen (fill de Tersandre) · Veure més »

Tisífon

Tisífon (en llatí Tisiphonus, en grec antic Τισίφονος) era el germà gran de Teba, l'esposa d'Alexandre de Feres.

Nou!!: Grec antic і Tisífon · Veure més »

Tisífone

Tisífone (grec: Τισιφονη, "venjadora de la mort") és una de les tres Erínnies de la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Tisífone · Veure més »

Tisbe (Beòcia)

Tisbe, o Tisbes (en grec antic Θίσβη) era una ciutat de Beòcia, descrita per Estrabó, situada a poca distància de la costa a la part sud del mont Helicó, limitant amb els territoris de Tèspies i Coronea.

Nou!!: Grec antic і Tisbe (Beòcia) · Veure més »

Tissagetes

Els tissagetes (en llatí: thyssagetae, en grec antic Θυσσαγέται) eren un poble de la Sarmàcia asiàtica que vivia de la cacera, esmentat per Heròdot.

Nou!!: Grec antic і Tissagetes · Veure més »

Tit Pomponi Àtic

Tit Pomponi Àtic (Titus Pomponius Atticus) va ser un filòsof de l'escola epicúria.

Nou!!: Grec antic і Tit Pomponi Àtic · Veure més »

Titanomyrma

Titanomyrma (gr. "formiga tità") és un gènere de formigues gegants fòssils de la subfamília Formiciinae.

Nou!!: Grec antic і Titanomyrma · Veure més »

Titenídia

Titenídia (en grec antic Τιθηνίδια) era un festival celebrat a Esparta per les dides que tenien al seu càrrec els fills mascles dels ciutadans.

Nou!!: Grec antic і Titenídia · Veure més »

Titulus Crucis

Titulus Crucis ("Rètol de la Creu", en llatí) és un tros de fusta que hom afirma que és una relíquia de la Vera Creu i que es troba a la basílica de la Santa Creu de Jerusalem, a Roma.

Nou!!: Grec antic і Titulus Crucis · Veure més »

Tlepòlem (sàtrapa)

Tlepòlem (en llatí Tlepolemus, en grec antic Τληπόλεμος) fill de Pitòfanes, era un dels ἑταῖροι (Companys) o guàrdia personal d'Alexandre el Gran i es va unir al govern dels districtes de Pàrtia i Hircània amb Amminapes, un part al que Alexandre havia nomenat sàtrapa d'aquestes províncies.

Nou!!: Grec antic і Tlepòlem (sàtrapa) · Veure més »

Tlos

Tlos (en grec antic Τλώς o Τλῶς) era una ciutat de Lícia.

Nou!!: Grec antic і Tlos · Veure més »

Tmolos (mitologia)

Tmolos o Tmol (en grec antic Τμῶλος), va ser, segons la mitologia grega, el nom del marit de qui era vídua la reina de Lídia Òmfale.

Nou!!: Grec antic і Tmolos (mitologia) · Veure més »

Toa (nereida)

Toa (en grec antic Θόη) va ser una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Grec antic і Toa (nereida) · Veure més »

Toant (fill d'Andrèmon)

Segons la mitologia grega, Toant (en grec antic Θόας, Thoas) fou un heroi, fill d'Andrèmon i de Gorge.

Nou!!: Grec antic і Toant (fill d'Andrèmon) · Veure més »

Toant (fill de Dionís)

Toant (en grec antic Θόας), segons la mitologia grega, va ser un fill de Dionís (o de Teseu, segons altres versions) i d'Ariadna.

Nou!!: Grec antic і Toant (fill de Dionís) · Veure més »

Toó

Toó (Θόων en grec antic) és un gegant de la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Toó · Veure més »

Toga (vestit)

Home vestint una toga. La toga (en grec antic τήβεννα 'tébenna', paraula usada pels autors grecs) era una vestimenta distintiva de l'antiga Roma i Grècia, consistia en una llarga tela d'uns 6 metres de longitud.

Nou!!: Grec antic і Toga (vestit) · Veure més »

Tolí

Tolí (en llatí Tolynus, en grec antic) fou un poeta còmic grec.

Nou!!: Grec antic і Tolí · Veure més »

Tolos

Epidaure Un tolos, (del grec antic θόλος, significant "cúpula"), en llatí tholus (pl. tholi), és un tipus d'edifici que fou àmpliament utilitzat en el món clàssic.

Nou!!: Grec antic і Tolos · Veure més »

Tom Hiddleston

Thomas William "Tom" Hiddleston (Westminster, Londres, Anglaterra, 9 de febrer de 1981) és un actor anglès.

Nou!!: Grec antic і Tom Hiddleston · Veure més »

Tomàs apòstol

Segons el Nou Testament, Tomàs (Palestina, s. I - Mylapore, Índia, 72 dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Grec antic і Tomàs apòstol · Veure més »

Tomàs Epigramàtic

Tomàs Epigramàtic (en llatí Thomas Epigrammaticus o també Thomas Scholasticus, en grec), va ser un poeta grec.

Nou!!: Grec antic і Tomàs Epigramàtic · Veure més »

Tomàs Sucona i Vallès

Tomàs Sucona i Vallès (Reus, 2 de febrer de 1842 - Tarragona, 29 de gener de 1907) va ser un eclesiàstic i escriptor català.

Nou!!: Grec antic і Tomàs Sucona i Vallès · Veure més »

Tomis

Tomis (en grec antic Τόμις) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la riba de l'Euxí, capital del districte anomenat Escítia Menor.

Nou!!: Grec antic і Tomis · Veure més »

Tomisa

Tomisa (grec antic Τόμισα, llatí Tomisa) era una ciutat de l'Armènia Sofene.

Nou!!: Grec antic і Tomisa · Veure més »

Tonià

El Tonià és el primer període geològic de l'era Neoproterozoica, i durà entre fa 1.000 i 850 milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Tonià · Veure més »

Toosa

Toosa (en grec antic Θόωσα) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa filla de Forcis i de Ceto i germana de les Gorgones.

Nou!!: Grec antic і Toosa · Veure més »

Topazi

Selecció d'hàbits del topazi El topazi és una espècie mineral, que pertany al grup dels silicats, compost per hidroxofluorosilicat d'alumini i que cristal·litza en el sistema ortoròmbic.

Nou!!: Grec antic і Topazi · Veure més »

Topografia

Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.

Nou!!: Grec antic і Topografia · Veure més »

Topologia

Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.

Nou!!: Grec antic і Topologia · Veure més »

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Nou!!: Grec antic і Toponímia · Veure més »

Torà (llei jueva)

La Torà (de l'hebreu,, transl. Torah) és el text que conté la llei i el patrimoni identitari del poble israelita; constitueix la base i el fonament del judaisme.

Nou!!: Grec antic і Torà (llei jueva) · Veure més »

Torine

Torine (en grec antic: Τορύνη) va ser una ciutat del districte de Tespròcia a l'Epir.

Nou!!: Grec antic і Torine · Veure més »

Torone

Torone (en grec antic: Τορώνη, Toróne, pronunciació moderna Toróni) és una ciutat de Calcídia a Macedònia, al sud-oest de la península de Sithònia.

Nou!!: Grec antic і Torone · Veure més »

Tortuga carei

La tortuga carei (Eretmochelys imbricata) és una tortuga marina en perill crític d'extinció que pertany a la família dels quelònids.

Nou!!: Grec antic і Tortuga carei · Veure més »

Tortugues

Les tortugues (Testudines), conegudes igualment com a testudins o quelonis, són un ordre de sauròpsids que tenen el tronc tancat en una closca.

Nou!!: Grec antic і Tortugues · Veure més »

Toxeu

Segons la mitologia grega, Toxeu (en grec antic Τοξεύς, "l'arquer"), va ser un heroi, fill de Testi, un heroi etoli.

Nou!!: Grec antic і Toxeu · Veure més »

Toxina

Una toxina (del grec: τοξικόν, toxikon, verí per usar en les fletxes) és una substància verinosa d'origen biològic, especialment la produïda per plantes, animals, bacteris i fongs, que actua nocivament sobre els organismes vius.

Nou!!: Grec antic і Toxina · Veure més »

Toxodonts

Els toxodonts (Toxodonta, gr. "dent inclinada" o "dent en forma de fletxa") són un subordre extint de l'ordre dels notoungulats, dins del superordre dels meridiungulats.

Nou!!: Grec antic і Toxodonts · Veure més »

Traens

El Traens o Traïs (en grec antic Τράεις o Τράενς) era un riu del Brutium on es va lliurar una gran batalla entre Síbaris i Crotona.

Nou!!: Grec antic і Traens · Veure més »

Trague

L'antitrague de l'orella d'un gat domèstic. A la part inferior dreta s'aprecia una «butxaca» que contribueix a l'oïda direccional. El trague o tragus és una petita prominència del pavelló auricular situada a prop del conducte auditiu extern.

Nou!!: Grec antic і Trague · Veure més »

Trajanòpolis de Frígia

Trajanòpolis (en llatí Traianopolis, en grec antic Τραϊανόπολις) era una ciutat romana situada a Frígia, tot i que Claudi Ptolemeu la ubica erròniament a Mísia, i diu que va ser construïda en territori de la tribu dels Tremenotirites a les fronteres de Frígia.

Nou!!: Grec antic і Trajanòpolis de Frígia · Veure més »

Trajanòpolis de Tràcia

Trajanòpolis de Tràcia (en llatí Trajanopolis, en grec antic Τραϊανόπολις) era una ciutat fundada per l'emperador Trajà o potser en honor seu, a la costa sud de Tràcia, quasi al mateix temps que Plotinòpolis, fundada en honor de la seva dona Pompeia Plotina.

Nou!!: Grec antic і Trajanòpolis de Tràcia · Veure més »

Tral·les

Tral·les o Tral·lis o Tralleis (en llatí Tralles o Trallis, en grec antic Τράλλεις, Τράλλις) era una ciutat de Cària del districte de Tràl·lia, al sud de les muntanyes Messogis i una mica al nord de l'Escamandre, un afluent del qual, l'Eudon, passava per la ciutat.

Nou!!: Grec antic і Tral·les · Veure més »

Tranipses

Els tranipses (en llatí tranipsae, en grec antic Τρανίψαι) eren un poble de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Tranipses · Veure més »

Transcripció dels jeroglífics

Jeroglífics inscrits als murs del temple de Kom Ombo. Per a la transcripció dels jeroglífics, diuen que hi ha tantes normes com egiptòlegs.

Nou!!: Grec antic і Transcripció dels jeroglífics · Veure més »

Transcripció dels romanistes

La transcripció dels romanistes (o alfabet dels romanistes) és un conjunt de símbols (lletres diacrítiques de l'alfabet llatí) de transcripció fonètica i sobretot fonològic que foren usats per a transcriure la pronunciació de diverses llengües romàniques i les seues varietats dialectals.

Nou!!: Grec antic і Transcripció dels romanistes · Veure més »

Transmissió dels textos clàssics grecs

Rafael, es van perdre en part pels europeus occidentals durant segles. La transmissió dels clàssics grecs a l'Europa occidental llatina durant l'edat mitjana va ser un factor clau en el desenvolupament de la vida intel·lectual a l'Europa occidental.

Nou!!: Grec antic і Transmissió dels textos clàssics grecs · Veure més »

Trapani

Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).

Nou!!: Grec antic і Trapani · Veure més »

Traquis

Traquis (en grec antic Τραχίς) era una ciutat del districte de Mèlida al sud de Tessàlia, prop del golf Malíac, a l'oest de el pas de les Termòpiles.

Nou!!: Grec antic і Traquis · Veure més »

Trasímac de Calcedó

Trasímac de Calcedó (en llatí Thrasymachus, en grec antic; vers el 450 o 400 aC) fou un sofista grec i un dels primers que va dedicar-se a l'art de la retòrica, nascut a Calcedònia i contemporani de Gòrgies d'Atenes, segons Ciceró i Quintilià.

Nou!!: Grec antic і Trasímac de Calcedó · Veure més »

Trasímedes

Trasímedes (en llatí Thrasymedes, en grec antic) fill d'Arignot de Paros, fou un escultor grec autor de l'estàtua criselefantina d'Asclepi al seu Temple d'Epidaure.

Nou!!: Grec antic і Trasímedes · Veure més »

Trasó

Trasó (en llatí Thrason, en grec antic Θράσον) fou un escultor grec.

Nou!!: Grec antic і Trasó · Veure més »

Trasibul d'Elis

Trasibul d'Elis (en grec antic Θρασύβουλος Thrasiboulos) va ser un endeví de la família dels iàmides fill d'Eneas que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Trasibul d'Elis · Veure més »

Trasibul de Milet

Trasibul de Milet (en llatí Thrasybulus, en grec antic Θρασύβουλος) fou tirà de Milet durant el.

Nou!!: Grec antic і Trasibul de Milet · Veure més »

Trasideu d'Elis (eunuc)

Trasideu d'Elis (en llatí Thrasydaeus, en grec antic Θρασυδαῖος) fou un eunuc del rei Evàgores I de Salamina de Xipre.

Nou!!: Grec antic і Trasideu d'Elis (eunuc) · Veure més »

Trasideu d'Elis (polític)

Trasideu d'Elis (en llatí Thrasydaeus, en grec antic Θρασυδαῖος) fou el cap del partit democràtic d'Elis.

Nou!!: Grec antic і Trasideu d'Elis (polític) · Veure més »

Trasimedes

Segons la mitologia grega, Trasimedes (en grec antic Θρασυμήδης) va ser un heroi grec, fill de Nèstor, rei de Pilos, i d'Anaxíbia.

Nou!!: Grec antic і Trasimedes · Veure més »

Trausis

Els trausis (en llatí trausi, en grec antic Τραύσοι) eren un poble de Tràcia.

Nou!!: Grec antic і Trausis · Veure més »

Tràgisc

Tràgisc (en llatí Tragiscus, en grec antic Τραγίσκος) fou un polític de Tàrent que va viure al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Tràgisc · Veure més »

Tràmbel

Tràmbel (en grec antic Τράμβηλος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Telamó i de la troiana Teanira, feta presonera en la primera caiguda de Troia a mans d'Hèracles.

Nou!!: Grec antic і Tràmbel · Veure més »

Tràsies

Tràsies (en grec antic Thrasyas) va ser un eminent herbolari, fabricant i venedor de drogues, citat per Teofrast.

Nou!!: Grec antic і Tràsies · Veure més »

Tràsil d'Argos

Tràsil d'Argos (en llatí Thrasyllus o Thrasylus, en grec antic Θράσυλλος, Θράσυλος) fou un general d'Argos, un dels cinc generals elegits per la comunitat Argòlida quan el país va ser envaït per Agis II d'Esparta l'any 418 aC.

Nou!!: Grec antic і Tràsil d'Argos · Veure més »

Tràsil d'Atenes

Tràsil d'Atenes (en llatí Thrasyllus o Thrasylus, en grec antic), mort l'any 406 aC, fou un militar (estrateg) atenenc que va tenir un paper important al final de la Guerra del Peloponès.

Nou!!: Grec antic і Tràsil d'Atenes · Veure més »

Tràsil de Rodes

Tràsil de Rodes (en grec antic Thrasyllos, Thrasylos), conegut també com a Tiberius Claudius Thrasyllus, va ser un astròleg grec nadiu d'Alexandria i instal·lat a Rodes, que es va fer amic de Tiberi mentre aquest estava exiliat a l'illa.

Nou!!: Grec antic і Tràsil de Rodes · Veure més »

Trèbia

El Trèbia (italià: Trebbia; grec antic: Τρεβίας, Trebias) és un riu de l'antiga Gàl·lia Cispadana que desguassa al riu Po, antic Padus, a uns 3 km a l'oest de Placentia.

Nou!!: Grec antic і Trèbia · Veure més »

Trèvers

Els trèvers (llatí Treveri o Treviri) foren un poble gal esmentat per Juli Cèsar.

Nou!!: Grec antic і Trèvers · Veure més »

Trèvol d'aigua

El trèvol d'aigua (Menyanthes trifoliata L), també anomenat meniant, trèvol lluent, o trifli lluent o trifoli aquàtic és una planta aquàtica de la família de les Menyanthaceae.

Nou!!: Grec antic і Trèvol d'aigua · Veure més »

Tríopas (helíade)

Tríopas (en grec antic Τριόπας) va ser, segons la mitologia grega, un dels helíades, fill d'Hèlios i la nimfa Rode.

Nou!!: Grec antic і Tríopas (helíade) · Veure més »

Tròfil

Tròfil (en llatí Trophilius, en grec) fou un metge grec.

Nou!!: Grec antic і Tròfil · Veure més »

Tròfim

Tròfim (en llatí Trophimus, en grec antic) fou un escultor grec del període de domini romà.

Nou!!: Grec antic і Tròfim · Veure més »

Tròpic

Mapa mundi amb els tròpics marcats en blau fosc Tròpic prové del grec tropos, que significa volta, i correspon a cadascun dels paral·lels terrestres situats a una distància de 23° 27′ de l'equador.

Nou!!: Grec antic і Tròpic · Veure més »

Treva olímpica

Plànol d'Olimpia (l'ample complet del plànol representa 625 m). Els colors dels edificis representen diferents períodes:període arcaic, període clàssic, període hel·lenístic i període romà. La treva olímpica (en grec antic ἐκεχερία, ekekheria o la promesa de la treva olímpica), també coneguda com la pau olímpica, era un període en el qual les guerres es suspenien temporalment, a fi que els esportistes poguessin desplaçar-se a Olímpia per participar en els Jocs Olímpics de l'antiguitat i després tornar a les seves ciutats en pau.

Nou!!: Grec antic і Treva olímpica · Veure més »

Triàsic

El Triàsic o Trias és el període geològic que començà fa  milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.

Nou!!: Grec antic і Triàsic · Veure més »

Tribadisme

Dues dones practicant tribadisme.''Les dues amigues'', de Jean-Jacques Lagrenée (1739-1821) El tribadisme o tribbing, conegut comunament per la posició de la tisora, és un acte sexual en el qual una dona frega la seva vulva contra el cos de la seva parella per estimular-se sexualment, especialment per a una àmplia estimulació del clítoris.

Nou!!: Grec antic і Tribadisme · Veure més »

Tribal·lis

Els tribal·lis (en llatí Triballi, en grec antic Τριβαλλοί) eren un poble de Tràcia que sembla que en els seus primers temps van ser una tribu molt forta i poderosa que vivia a la vora del Danubi, però pressionats per altres pobles del nord i de l'oest van minvar i finalment van acabar per desaparèixer.

Nou!!: Grec antic і Tribal·lis · Veure més »

Tribú (metge)

Tribú (en llatí Tribunus, en grec) fou un metge de Palestina, home de gran pietat i benevolència.

Nou!!: Grec antic і Tribú (metge) · Veure més »

Triboluminescència

Triboluminiscència de la nicotina L-salicylat. La triboluminescència és l'emissió de llum que té lloc en algunes substàncies sotmeses a deformacions o fractures ja sigui per via mecànica o tèrmica.

Nou!!: Grec antic і Triboluminescència · Veure més »

Tribus gregues

El terme tribu, aplicat als antics pobles d'origen grec, se sol emprar per a designar dues realitats diferents, que responen a diferents substantius grecs, "ètnia" (ἔθνος) i "tribu" (φυλή).

Nou!!: Grec antic і Tribus gregues · Veure més »

Trica (ciutat)

Trica (en grec antic Τρίκκη o Τρίκκα) era una antiga ciutat de Tessàlia al districte d'Hestieòtide, a la riba esquerra del riu Peneu i a la vora d'un petit riu de nom Leteu, segons Estrabó.

Nou!!: Grec antic і Trica (ciutat) · Veure més »

Trica (nimfa)

Trica (en grec antic Τρίκκη) era, segons la mitologia grega, una filla del déu-riu Peneu, a Tessàlia.

Nou!!: Grec antic і Trica (nimfa) · Veure més »

Tricasses

Els tricasses (en llatí Tricasses, en grec antic Τρικάσιοι) van ser un poble gal que vivia a la Gàl·lia Lugdunensis, diu Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Tricasses · Veure més »

Tricastins

Els tricastins (en llatí Tricastini, en grec antic Τρικαστινοί) eren un poble celto-lígur que vivia entre el Roine i els Alps.

Nou!!: Grec antic і Tricastins · Veure més »

Tricònion

Tricònion (en llatí Trichonium, en grec antic Τριχώνιον) era una ciutat d'Etòlia que va donar nom al llac Triconis.

Nou!!: Grec antic і Tricònion · Veure més »

Tricotil·lomania

La tricotil·lomania (TTM), també coneguda com a trastorn d'arrencar-se el pèl, és un trastorn mental caracteritzat per una urgència prolongada d'arrencar-se propi pèl.

Nou!!: Grec antic і Tricotil·lomania · Veure més »

Trident

Trident és una llança de tres puntes.

Nou!!: Grec antic і Trident · Veure més »

Tries (mitologia)

Les Tries (en grec antic Θριαί "les Profetesses"), van ser, en la mitologia grega, tres germanes filles de Zeus.

Nou!!: Grec antic і Tries (mitologia) · Veure més »

Trifília

Trifília, al sud de l'Èlida Trifília (en grec antic Τριϕυλία) era un districte de l'antiga Grècia situat al sud de l'Èlida i el més petit dels tres districtes d'aquest país.

Nou!!: Grec antic і Trifília · Veure més »

Trifó (artista)

Trifó (en llatí Tryphon, en grec antic Τρύφων), fou un artista grec, gravador de pedres precioses.

Nou!!: Grec antic і Trifó (artista) · Veure més »

Trifó (metge)

Trifó (en llatí Tryphon, en grec antic) era un metge i cirurgià grecollatí.

Nou!!: Grec antic і Trifó (metge) · Veure més »

Trifó (poeta)

Trifó, en llatí Tryphon, en grec antic, fill d'Hermes, fou un poeta grec.

Nou!!: Grec antic і Trifó (poeta) · Veure més »

Trifó d'Alexandria (arquitecte)

Trifó d'Alexandria (en llatí Tryphon, en grec antic Τρύφων) fou un arquitecte grec que va florir en temps de Demetri Poliorcetes.

Nou!!: Grec antic і Trifó d'Alexandria (arquitecte) · Veure més »

Trifó d'Alexandria (gramàtic)

Trifó d'Alexandria, en llatí Tryphon, en grec antic, fill d'Ammoni, fou un gramàtic i poeta que va viure abans i durant el regnat d'August.

Nou!!: Grec antic і Trifó d'Alexandria (gramàtic) · Veure més »

Trifilita

La trifilita és un mineral de la classe dels fosfats, i pertany i dona nom al grup trifilita de minerals.

Nou!!: Grec antic і Trifilita · Veure més »

Trigonita

La trigonita és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Grec antic і Trigonita · Veure més »

Trigonometria

En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.

Nou!!: Grec antic і Trigonometria · Veure més »

Trilobozous

Els trilobozous (Trilobozoa, gr. 'animals amb tres lòbuls') són un embrancament extint d'animals d'Ediacara amb simetria triradial.

Nou!!: Grec antic і Trilobozous · Veure més »

Trimerita

La trimerita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Trimerita · Veure més »

Triodòntids

Els triodòntids (Triodontidae, gr. "tres dents") són una família de peixos teleostis marins de l'ordre dels tetraodontiformes.

Nou!!: Grec antic і Triodòntids · Veure més »

Tripodisc

Tripodisc (en llatí Tripodiscus, en grec antic Τριποδίσκος) era una ciutat del territori de Mègara, i es diu que era un dels cinc districtes en què inicialment es va dividir el territori de Megaris, segons Plutarc.

Nou!!: Grec antic і Tripodisc · Veure més »

Triportheus paranensis

Triportheus paranensis és una espècie de peix pertanyent a la família dels caràcids i a l'ordre dels caraciformes.

Nou!!: Grec antic і Triportheus paranensis · Veure més »

Triptòlem

Triptòlem de peu Entre Demèter i Persèfone, rebent espigues de blat. Relleu votiu, 440-430 aC., Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. Triptòlem (en grec antic Τριπτόλεμος) va ser un heroi, fill de Celeu, rei d'Eleusis i Metanira i germà de Demofó, segons la genealogia més acceptada a la mitologia grega.

Nou!!: Grec antic і Triptòlem · Veure més »

Trirrem

La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.

Nou!!: Grec antic і Trirrem · Veure més »

Tritó (mitologia)

Estàtua de '''Tritó''' a la Fontana del Moro (Piazza Navona, Roma, Itàlia). Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.

Nou!!: Grec antic і Tritó (mitologia) · Veure més »

Triteuta

Triteuta (en grec antic Τριτεύτα) va ser reina d'Il·líria, la primera esposa del rei Agró, de la tribu dels vardeis, amb qui va tenir un fill anomenat Pinnes.

Nou!!: Grec antic і Triteuta · Veure més »

Trocmes

Els trocmes (en llatí Trocmoi, en grec antic Τρόκμοι) eren una de les tes antigues tribus de gals que van ocupar la Galàcia a l'Àsia menor, juntament amb els tolistobogis i els tectòsages.

Nou!!: Grec antic і Trocmes · Veure més »

Troctolita

Les troctolites són roques ígnies màfiques i intrusives formades essencialment, tot i que en quantitats variables, per olivina i plagiòclasi càlcica juntament amb piroxè accessori.

Nou!!: Grec antic і Troctolita · Veure més »

Trofoblast

uterí.'''u.g'''. Glàndula uterina.'''y.s.''' Sac vitel·lí. El trofoblast (del grec trefin, 'alimentar'; i blastos: 'germinador') és considerat el primer dels annexos embrionaris desenvolupat pels mamífers.

Nou!!: Grec antic і Trofoblast · Veure més »

Trofoni

D'acord amb la mitologia grega, Trofoni (en grec antic Τροφώνιος), era conegut com a arquitecte i per ser l'oracle de Lebadea, a Beòcia.

Nou!!: Grec antic і Trofoni · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Troia · Veure més »

Troile

Troile (en grec antic Τρώϊλος) va ser un sofista grec que va ensenyar a Constantinoble en temps dels emperadors Arcadi i Honori, a començaments del.

Nou!!: Grec antic і Troile · Veure més »

Troilos

Troilos Segons la mitologia grega, Troilos (en grec antic Τρωίλος), era un heroi, fill petit de Príam i d'Hècuba.

Nou!!: Grec antic і Troilos · Veure més »

Trompera fràgil

La trompera fràgil (Ephedra fragilis, gr. ep-, sobre o assentat i –hedra, aigua (per la seva proximitat al mar); i del llatí fragilis, fràgil o trencadís), és una espècie de gimnosperma de la divisió Gnetophyta, família Ephedraceae, present als Països Catalans.

Nou!!: Grec antic і Trompera fràgil · Veure més »

Tronto

El Tronto és un riu d'Itàlia a les Marques, Abruços i Laci.

Nou!!: Grec antic і Tronto · Veure més »

Tros

Segons la mitologia grega, Tros (en grec antic Τρώς) fou rei de Dardània i de tota la regió homònima, que es va anomenar Tròade en honor seu.

Nou!!: Grec antic і Tros · Veure més »

Trosmis

Trosmis (en llatí Trosmis, en grec antic Τροσμίς) era una ciutat de la Baixa Mèsia a la vora de Danubi on tenia el quarter general la Legió I Iovia (segons lItinerari d'Antoní) o la Legió II Herculia (segons la Notitia Imperium).

Nou!!: Grec antic і Trosmis · Veure més »

Tuberculosi

La tuberculosi (TBC) és una malaltia infecciosa causada generalment pel bacteri Mycobacterium tuberculosis (MTB).

Nou!!: Grec antic і Tuberculosi · Veure més »

Tucídides (militar)

Tucídides (en llatí Thucydides, en grec antic va ser un militar romà que va viure al. L'any 162 el governador de Capadòcia Sedaci Severià va envair Armènia, però va ser derrotat a Elegeia i es va suïcidar. Sembla que el va succeir Luci Marci Ver. L'any 163 Marc Aureli envià el general Marc Estaci Prisc a Armènia, i Ver li va enviar forces sota el comandament d'un dels seus lloctinents, un oficial de nom, Tucídides, suposadament d'origen grec. Prisc amb el suport de Tucídides ocupà Artaxata, va fer fugir Pacoros d'Armènia i va restablir com a rei a Sohemus, que era senador i cònsol de Roma. La ciutat d'Artaxata va ser destruïda i substituïda per una nova ciutat no gaire allunyada anomenada Cenèpolis, dissenyada per l'arquitecte Suides, i que podria correspondre a Valarshapat (segons Moisès de Khoren). Allí es va instal·lar una guarnició romana que almenys hi va romandre fins al 185. Luci Marci Ver que va substituir a Prisc en el govern, la va convertir en capital. Tucídides va seguir com a lloctinent de Ver almenys un cert temps.

Nou!!: Grec antic і Tucídides (militar) · Veure més »

Tucídides d'Alopece

Tucídides (en llatí Thucydides, en grec antic, va ser un militar i home d'estat atenenc de la demos d'Alopece, fill de Melèsies, que va viure al. Es diu d'ell que era inferior des del punt de vista de l'estratègia militar, a Cimó II, però el superava en habilitat política. després de la mort de Cimó el 449 aC es va convertir en el cap del partit aristocràtic, organitzat com a oposició al partit democràtic de Pèricles, que li era superior en recursos dialèctics i habilitat política. L'atac de Tucídides es va centrar en la gran despesa de Pèricles en obra pública, despesa que per altra banda tenia el suport popular. L'afer va acabar aviat amb la victòria de Pèricles. Una mica després l'assemblea va decretar l'ostracisme de Tucídides el 444 aC, segons diu Plutarc. Per una al·lusió d'Aristòfanes a Les vespes, se sap que quan estava en perill de ser desterrat, es va aixecar per defensar-se, i no ser capaç de pronunciar ni una paraula. L'historiador Filòcor atribueix la causa del desterrament a algun fet relatiu al seu comportament en la direcció del comandament militar a Tràcia. Idomeneu diu que a més de ser desterrat se li van confiscar els béns i que Tucídides es va refugiar a la cort del rei Artaxerxes I de Pèrsia, però això sembla una confusió amb Temístocles, i probablement Tucídides va anar a l'exili a Esparta. El període d'ostracisme era de deu anys, però el 440 aC ja tornava a ser a Atenes i dirigia junt amb Hagnó i Formió una força naval de 40 vaixells que van ser enviats en ajut de Pèricles a Samos. Se sap que va deixar dos fills, Melèsies i Esteve. Un fill del primer, de nom també Tucídides, era deixeble de Sòcrates.

Nou!!: Grec antic і Tucídides d'Alopece · Veure més »

Tucídides de Farsàlia

Tucídides de Farsàlia (en llatí Thucydides, en grec antic Θουκυδίδης) era un ciutadà de Farsàlia, a Tessàlia que era proxenos dels atenencs.

Nou!!: Grec antic і Tucídides de Farsàlia · Veure més »

Tucles

Tucles o Teocles (en llatí Thucles o Theocles, en grec antic Θουκλῆς, Θεοκλῆς) fou un ciutadà suposadament nascut a Calcis al que una tempesta va portar fins a les costes de Sicília on va trobar la terra molt fèrtil, i va fer negocis amb els seus habitants, els sículs.

Nou!!: Grec antic і Tucles · Veure més »

Tugènides

Tugènides (en llatí Thugenides, en grec antic Θουγενίδης) fou un poeta còmic atenenc d'època desconeguda, el nom del qual només apareix a alguns passatges de gramàtics antics, en alguns dels quals s'ha corromput en Tucídides.

Nou!!: Grec antic і Tugènides · Veure més »

Tul·li Làurea

Tul·li Laurea (en llatí Tullius Laurea, en grec) va ser un peta grecoromà, del qual es conserven tres epigrames a l'antologia grega.

Nou!!: Grec antic і Tul·li Làurea · Veure més »

Tungres

Els tungres (en llatí Tungri o Tongri, en grec antic Τοῦγγροι) eren un poble germànic que Claudi Ptolemeu situa a l'est d'un riu anomenat Tabullas, que tenia per capital Atuatuca, Atuatuca Tungrorum en llatí, l'actual ciutat flamenca de Tongeren.

Nou!!: Grec antic і Tungres · Veure més »

Tunicats

Els tunicats (Tunicata, ll. "amb túnica") o urocordats (Urochordata, gr. "cua amb corda") són un subembrancament d'invertebrats marins filtradors sèssils o pelàgics, que formen part dels cordats, un embrancament que inclou tots els animals amb tub neural dorsal i notocordi.

Nou!!: Grec antic і Tunicats · Veure més »

Turaion

Turaion (llatí Tyriaeum grec Τυραῖον, també Tyriaion) fou una ciutat de Licaònia a la frontera oriental de Frígia.

Nou!!: Grec antic і Turaion · Veure més »

Turan (mitologia)

Turan era una deessa de la mitologia etrusca.

Nou!!: Grec antic і Turan (mitologia) · Veure més »

Turdetans

Els turdetans (en llatí turdetani, en grec antic τουρδητανοί) eren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània (Τουρδητανία) nom que Estrabó i Esteve de Bizanci utilitzen per anomenar la Bètica.

Nou!!: Grec antic і Turdetans · Veure més »

Turkanapitec

Turkanapitec és un gènere extint de primats que vivia a l'Àfrica oriental als inicis del Miocè (23 - 5 milions d'anys).

Nou!!: Grec antic і Turkanapitec · Veure més »

Turods

Els turods (en llatí Turodi, en grec antic Τουροδοί segons Claudi Ptolemeu) eren un poble de la Tarraconense, possiblement un subgrup dels galaics bràcars.

Nou!!: Grec antic і Turods · Veure més »

Ubis

Els ubis (en llatí Ubii, en grec antic Οὔβιοι) eren un poble germànic que en temps de Juli Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trèvers.

Nou!!: Grec antic і Ubis · Veure més »

Ucalegont

Ucalegont (en grec antic Ούκαλέγων) va ser, segons la mitologia grega, un dels ancians companys de Príam, com ho eren Antènor, Antímac, Pàntou i Timetes.

Nou!!: Grec antic і Ucalegont · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Grec antic і Ucraïna · Veure més »

Ulpià de Gaza

Ulpià de Gaza (en llatí Ulpianus, en grec antic Οὐλπιανός) fou un matemàtic grec egipci germà d'Isidor de Pelúsion i nadiu de Gaza.

Nou!!: Grec antic і Ulpià de Gaza · Veure més »

Um er-Rasas

El jaciment d'Umm ar-Rassàs o Umm ar-Rasas, també anomenat Kastrum Mefa'a, és un jaciment arqueològic jordà que conté ruïnes de les civilitzacions romana, romana d'Orient i protomusulmana.

Nou!!: Grec antic і Um er-Rasas · Veure més »

Undulipodia

Secció transversal d'un undulipodi Un undulipodi, undulipodium, en plural undulipodia (una paraula grega que significa 'peu basculant') o un orgànul 9 + 2 és una projecció extracel·lular filamentosa i mòbil de cèl·lules eucariotes.

Nou!!: Grec antic і Undulipodia · Veure més »

Unel·les

Els unel·les (llatí Unelli, Unellii, Veneli o Venellii, en grec antic Οὐένελοι) van ser un poble celta marítim d'Armòrica, a la Gàl·lia, esmentat per Juli Cèsar juntament amb els vènets, osismes, curiosolites i altres.

Nou!!: Grec antic і Unel·les · Veure més »

Unitat perifèrica d'Acaia

La unitat perifèrica d'Acaia (en grec modern: Αχαΐα, en grec antic: Ἀχαΐα) és una unitat perifèrica situada al nord de la península del Peloponnès, la capital de la qual és Patres; es correspon a l'antiga prefectura d'Acaia.

Nou!!: Grec antic і Unitat perifèrica d'Acaia · Veure més »

Unitat perifèrica d'Argòlida

Argòlida (en grec antic Ἀργολίς) o també Argeia (ἡ Ἀργεία) o simplement districte d'Argos era el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grècia.

Nou!!: Grec antic і Unitat perifèrica d'Argòlida · Veure més »

Universitat de Marburg

La Universitat de Marburg, oficialment Philipps-Universität Marburg, es va fundar el 1527 pel Landgravi Felip I de Hessen (dit el Magnànim).

Nou!!: Grec antic і Universitat de Marburg · Veure més »

Uranòpolis

Uranòpolis (en grec antic Οὐρανόπολις) era una ciutat situada a Atos, a la Península Calcídica, de la que no se'n sap res, excepte que va ser fundada per Alexarc de Macedònia, germà deCassandre de Macedònia, segons Ateneu de Nàucratis i Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Uranòpolis · Veure més »

Urania sloanus

Urania sloanus era una espècie de lepidòpter heteròcer glossat de la família Uraniidae.

Nou!!: Grec antic і Urania sloanus · Veure més »

Uranisme

Els termes uranisme i uranista (del grec, Αφροδίτη Ουράνια, «Afrodita Urània») són termes històrics que s'usaven al per al·ludir a l'homosexualitat masculina.

Nou!!: Grec antic і Uranisme · Veure més »

Uranometria

Orió, cortesia de la biblioteca de l'Observatori Naval dels Estats UnitsUranometria és la versió curta del títol de l'atles estel·lar produït per l'advocat i astrònom alemany Johann Bayer al començament del.

Nou!!: Grec antic і Uranometria · Veure més »

Uranosferita

La uranosferita és un mineral de la classe dels hidròxids.

Nou!!: Grec antic і Uranosferita · Veure més »

Uranospatita

La uranospatita és un mineral de la classe dels fosfats.

Nou!!: Grec antic і Uranospatita · Veure més »

Uròbor

L''''''uròbor''''' en un gravat de Lucas Jennis al tractat d'alquímia ''De Lapide Philosophico'' L'uròbor (grec antic: οὐροβόρος ourobóros; llatí urobŏrus) és un símbol que representa una serp que es menja la cua i forma un cercle.

Nou!!: Grec antic і Uròbor · Veure més »

Uta comú

L'uta (Pseudocheirus peregrinus, 'mà falsa' en grec antic i 'peregrí' en llatí) és un marsupial australià.

Nou!!: Grec antic і Uta comú · Veure més »

Utis

Els utis (llatí Utii; grec Οὔτιοι, Utioi; persa: Yutiya) foren un poble de la satrapia XIV de Pèrsia esmentats per Heròdot, que diu que anaven armats si fa no fa com els pactis.

Nou!!: Grec antic і Utis · Veure més »

Vagiennis

Els vagiennis o vagienins (en llatí vagienni, de vegades bagienni i fins i tot bagitenni a la Taula de Peutinger, en grec antic Βαγιεννοί) eren una tribu lígur que vivia al nord dels Alps Cottis i al sud del país del taurins.

Nou!!: Grec antic і Vagiennis · Veure més »

València (química)

En química, la valència d'un element és la mesura de la seva capacitat de combinació amb altres àtoms quan forma compostos químics o molècules.

Nou!!: Grec antic і València (química) · Veure més »

Valeri Harpocratió

Valeri Harpocratió, en llatí Valerius Harpocration, en grec antic Οὐαλέριος o Βαλέριος Ἁρποκρατίων fou un escriptor i gramàtic grec autor d'un diccionari sobre els treballs dels deu oradors àtics que es titulà, que encara es conserva.

Nou!!: Grec antic і Valeri Harpocratió · Veure més »

Valis

Els valis (en llatí: Valii o Vali, en grec antic Οὑάλοι) eren un poble de la Sarmàcia asiàtica, que vivia entre el Caucas i el riu Volga segons diu Plini el Vell.

Nou!!: Grec antic і Valis · Veure més »

Vangíons

Els vangíons o vangíones (en llatí Vangiones, en grec antic Οὐαγγίονες) eren un poble germànic esmentat per Juli Cèsar.

Nou!!: Grec antic і Vangíons · Veure més »

Varasdat d'Armènia

Varasdat (en armeni Վարազդատ, en llatí Varasdates, en grec antic Βαρασδάτης) va ser un rei arsàcida d'Armènia de l'any 374 al 378.

Nou!!: Grec antic і Varasdat d'Armènia · Veure més »

Vardeis

Els vardeis (en llatí vardaei, en grec antic Οὐαρδαῖοι), també anomenats ardiais (grec αρδιαῖοι) per Estrabó, eren una tribu d'Il·líria que vivia a l'altre costat de l'illa de Faros, segons Claudi Ptolemeu i Plini el Vell, mentre que altres fonts el situen a la regió del puig Ardian, al centre de Dalmàcia.

Nou!!: Grec antic і Vardeis · Veure més »

Varquians

Els varquians (en llatí varciani, en grec antic Οὐαρκιανοί) eren un poble il·liri de l'alta Pannònia que mencionen Plini el vell i Claudi Ptolemeu, dels que no se'n sap res, sinó que van ocupar la part occidental d'Eslavònia.

Nou!!: Grec antic і Varquians · Veure més »

Víctima expiatòria

La víctima expiatòria pateix sempre violència psicològica, que pot acompanyada d'altres perjudicis, com per exemple danys físics, l'exili o la mort. Una víctima expiatòria o boc expiatori és una persona, grup, organització, etc.

Nou!!: Grec antic і Víctima expiatòria · Veure més »

Vítia

Vítia (en grec antic Οὐιτία) va ser un petit districte de la Mèdia Atropatene esmentat per Estrabó, que el situa a la part nord del país, proper als territoris dels dibrices i dels amardis.

Nou!!: Grec antic і Vítia · Veure més »

Vediantis

Els vediantis (en llatí Vediantii, en grec antic Οὐεδιάντιοι) eren una tribu lígur que habitava als Alps marítims prop de la desembocadura del riu Var.

Nou!!: Grec antic і Vediantis · Veure més »

Veios

Veïs (en llatí Veii, en grec antic Οὐηίοι) va ser una ciutat d'Etrúria.

Nou!!: Grec antic і Veios · Veure més »

Velimir Khlébnikov

Víktor Vladímirovitx Khlébnikov, Виктор Владимирович Хлебников, més conegut pel seu nom de ploma Velimir Khlébnikov (p; – 28 de juny de 1922), fou un poeta, prosista i dramaturg rus, una de les principals figures de l'avantguarda russa.

Nou!!: Grec antic і Velimir Khlébnikov · Veure més »

Vellesa

Vellesa La vellesa o vellea és l'edat última de l'ésser humà, que succeeix a l'edat madura, anomenada també per eufemisme «tercera edat» (de vegades es dona el nom de quarta edat al moment en què s'esdevé dependent, que corresponia en la dècada del 1990 al moment en què algú es beneficiava de l'ajut físic dels seus infants recentment retirats).

Nou!!: Grec antic і Vellesa · Veure més »

Venicons

Els venicons (en llatí: venicones, en grec antic Οὐενίκωνες) eren un poble celta de la costa oriental del nord de Britània (l'anomenada Britània Bàrbara) al sud de l'estuari del Tuaesis (Murray Frith) a la regió d'Aberdeen.

Nou!!: Grec antic і Venicons · Veure més »

Venus Cal·lipígia

Museu de l'Ermitage. La Venus Cal·lipígia (en grec antic Ἀφροδίτη Καλλίπυγος Aphrodite Kallipygos, ‘Afrodita de Belles Natges') és un tipus d'estàtua femenina nua de l'època hel·lenística.

Nou!!: Grec antic і Venus Cal·lipígia · Veure més »

Vercelli

Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.

Nou!!: Grec antic і Vercelli · Veure més »

Vermelló

El vermelló, quan es troba a la natura, és un pigment de color taronja vermellós opac, utilitzat des de l'antiguitat, originalment derivat del mineral cinabri (del grec kinnábari, vermelló).

Nou!!: Grec antic і Vermelló · Veure més »

Verulamium

Verulamium o Verolamium (en grec antic Οὐρολάνιον) era la ciutat principal i la capital del poble dels catieuclans a Britània a la via entre Londinium a Lindum i a Eboracum (York), segons diu lItinerari d'Antoní.

Nou!!: Grec antic і Verulamium · Veure més »

Vetulònia

Vetulònia (en etrusc Vetluna) és un nucli del municipi italià de Castiglione della Pescaia al sud de la Toscana.

Nou!!: Grec antic і Vetulònia · Veure més »

Vexil·lologia

Bandera de la Federació Internacional d'Associacions Vexil·lològigues. La vexil·lologia (del llatí vexillum, 'bandera', i el grec logos, 'coneixement') és la ciència que es dedica a l'estudi de les banderes.

Nou!!: Grec antic і Vexil·lologia · Veure més »

Vi a l'antiga Roma

Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.

Nou!!: Grec antic і Vi a l'antiga Roma · Veure més »

Via Flamínia

La '''via Flamínia''', de color violeta Via Flamínia (en llatí Via Flaminia, en grec ἡ Φλαμινία ὁδός) va ser una via romana que portava de Roma a Ariminium i era la via principal que es dirigia al nord d'Itàlia.

Nou!!: Grec antic і Via Flamínia · Veure més »

Via Labicana

Via Labicana (en llatí via Labicana, en grec antic ἡ Λαβικανὴ ὁδός) va ser una via romana que sortia de la porta Esquilina a Roma i portava fins a la ciutat de Labicum a uns 25 km de Roma, on després seguia en la mateixa direcció cap a les muntanyes Albanes i s'unia amb la Via Llatina a l'estació de Ad Pictas.

Nou!!: Grec antic і Via Labicana · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Nou!!: Grec antic і Via Làctia · Veure més »

Via Llatina

Via Llatina (en llatí Via Latina, en grec antic ἡ Λατινὴ ὁδός) era una de les principals vies romanes que sortia de les portes de Roma.

Nou!!: Grec antic і Via Llatina · Veure més »

Via Prenestina

Via Prenestina (en llatí Via Praenestina, en grec antic ἡ Πραινεστινή ὁδός) va ser el nom donat a la via romana construïda entre Roma i Praeneste, passant per Gabis, que tot seguit s'unia a la via Llatina a l'estació de Sub Anagnia.

Nou!!: Grec antic і Via Prenestina · Veure més »

Via Sacra (Grècia)

La Via Sacra (en grec antic Ἱερὰ Ὁδός, "Hierá Hodós"), a l'antiga Grècia, era el camí que portava d'Atenes a Eleusis.

Nou!!: Grec antic і Via Sacra (Grècia) · Veure més »

Via Salària

La via Salària (en llatí Via Salaria en grec antic ἡ Σαλαρία ὁδός) va ser una de les principals vies romanes de l'antiguitat que portava de Roma a Reate pujant per la vall del Tíber i Sabínia, i seguia, a través dels Apenins, en direcció al Picè i la mar Adriàtica.

Nou!!: Grec antic і Via Salària · Veure més »

Via Valèria

Via Valèria (Via Valeria en llatí, en grec ἡ Οὐαλερία ὁδός, segons Estrabó) va ser una antiga via romana de les més importants, que sortia de Roma, o més concretament de Tibur i anava cap al Lacus Fucinus, al país dels marsis, i continuava cap a l'Adriàtic fins a la desembocadura de l'Aternus.

Nou!!: Grec antic і Via Valèria · Veure més »

Vicent Mariner

Vicent Mariner d'Alagó (València, 18 de febrer de 1571 (?) - Madrid, 1 de maig de 1642) fou un famós hel·lenista, humanista i traductor valencià.

Nou!!: Grec antic і Vicent Mariner · Veure més »

Vida extraterrestre

kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.

Nou!!: Grec antic і Vida extraterrestre · Veure més »

Vides paral·leles

Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.

Nou!!: Grec antic і Vides paral·leles · Veure més »

Vincenzo Monti

Vincenzo Monti (Alfonsine, 19 de febrer de 1754 - Milà, 13 d'octubre de 1828) fou un poeta, escriptor, dramaturg i traductor italià.

Nou!!: Grec antic і Vincenzo Monti · Veure més »

Vindalum

Vindalum o Vindalium (en grec antic Οὐίνδαλον segons Estrabó) era una ciutat de la Gàl·lia Narbonesa on Gneu Domici Ahenobarb va derrotar els al·lòbroges el 121 aC.

Nou!!: Grec antic і Vindalum · Veure més »

Vindèlics

Els vindèlics (en llatí Vindelici, en grec antic Οὐινδολικοὶ) van ser un grup de tribus emparentades amb els rètics, d'origen celta.

Nou!!: Grec antic і Vindèlics · Veure més »

Vindelícia

Vindelícia (en llati Vindelicia, en grec antic Οὐινδελκία o Βινδελκια) era la més occidental de les quatre províncies de la regió del Danubi.

Nou!!: Grec antic і Vindelícia · Veure més »

Vindobona

Vindobona (en llatí Vindobona, en grec antic Οὐινδόβουνα) va ser una ciutat romana situada a la vora del Danubi, a l'alta Panònia, l'actual Viena.

Nou!!: Grec antic і Vindobona · Veure més »

Viquipèdia

La Viquipèdia (anglès: Wikipedia) és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.

Nou!!: Grec antic і Viquipèdia · Veure més »

Vis

Vis, illa de l'adriàtic que va rebre diferents denominacions al llarg de la història Grec antic: Ἴσσα; Llatí: Issa, Italià: Lissa). És un municipi illenc de Dalmàcia, a Croàcia. Té 90 km² i 2.000 habitants. Pertanyia a Il·líria abans de passar a mans de Venècia. Era famosa pels seus marbres. A l'edat mitjana va pertànyer a Venècia, que l'ocupà fins al 1797. Després va seguir la mateixa sort que la resta de Dalmàcia.

Nou!!: Grec antic і Vis · Veure més »

Vispis

Els vispis (en llatí Vispi, en grec antic Οὐισποί) eren un poble del sud-oest de Germània, que només menciona Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Vispis · Veure més »

Vocal neutra

La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.

Nou!!: Grec antic і Vocal neutra · Veure més »

Volemys

Volemys és un gènere de rosegadors de la família dels cricètids.

Nou!!: Grec antic і Volemys · Veure més »

Volscs

Els volscs (en llatí volsci, en grec antic Οὐόλσκοι) eren un poble del centre d'Itàlia que van tenir un paper important a l'antiga història de Roma.

Nou!!: Grec antic і Volscs · Veure més »

Volsinii

Volsinii o Vulsinii (en etrusc Velzna, en grec antic Οὐολσίνιον) va ser una antiga ciutat d'Etrúria a la vora del llac del mateix nom (lacus Volsiniensis) i a la Via Clòdia, entre Clusium i Forum Cassis, segons lItinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger.

Nou!!: Grec antic і Volsinii · Veure més »

Volterra

Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.

Nou!!: Grec antic і Volterra · Veure més »

Vorarefília

Un exemple de manga- estil, obra vorarefílica: versió en color de "Tractar amb els mals", creada per Karbo i gamera1985 La Vorarefília (del llatí voro, devorar, i del grec φιλία, philo, afecte) és una tipologia de fetitxisme sexual en la qual l'excitació sexual de l'individu s'assoleix a través de la idea de ser devorat, devorar algú altre, observar aquest procés o, en la seva versió més comuna, amb l'acte general del menjar.

Nou!!: Grec antic і Vorarefília · Veure més »

Willem van Moerbeke

Willem van Moerbeke OP (nascut a Moerbeke, ± 1215 – mort a Corint, ± 1286) (Guillem de Moerbeke en català) va ser un frare dominic flamenc reconegut per traduir moltes obres d'autors clàssics.

Nou!!: Grec antic і Willem van Moerbeke · Veure més »

William Bateson

William Bateson (Robin Hood's Bay, 8 d'agost del 1861 – 8 de febrer del 1926) fou un genetista britànic, alumne de St. John's College (Cambridge), on eventualment esdevingué Mestre.

Nou!!: Grec antic і William Bateson · Veure més »

William Jones (filòleg)

Sir William Jones (26 de setembre de 1746 - 27 d'abril de 1794) va ser un filòleg britànic i estudiós de l'antiga Índia, particularment conegut per la seva descoberta de la família lingüística indoeuropea.

Nou!!: Grec antic і William Jones (filòleg) · Veure més »

William Smith (lexicògraf)

Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.

Nou!!: Grec antic і William Smith (lexicògraf) · Veure més »

Xant (poeta)

Xant (en llatí Xanthus, en grec antic fou un poeta líric més vell que Estesícor, ja que aquest el menciona en un dels seus poemes i altres de Xant els va agafar en préstec. Estesícor va escriure un poema anomenat Oresteia (Ὀρέστεια), imitant a Xant. Se sap pel mateix Estesícor que Xant representava Hèracles equipat i armat tal com el descrivia Homer, i no com ho feien els seus contemporanis. Claudi Elià en fa referència, i cita una opinió de Xant sobre Electra filla d'Agamèmnon que sens dubte està treta de lOresteia. La seva època ha estat situada cap a l'any 650 aC, a la meitat del segle VII aC, abans de Pisandre de Camiros i 45 anys abans d'Estesícor. De la seva poesia no s'ha conservat cap fragment.

Nou!!: Grec antic і Xant (poeta) · Veure més »

Xant de Sardes

Xant de Sardes o també Xant de Lídia (en llatí Xanthus, en grec antic) fou un historiador o més aviat un logògraf, nascut probablement a Sardes, a Lídia, anterior a Heròdot, que es diu que el va tenir com a referència, segons explica Èfor de Cumes.

Nou!!: Grec antic і Xant de Sardes · Veure més »

Xanticles

Xanticles (en llatí Xanthicles, en grec antic Ξανθικλῆς) fou un general nadiu d'Acaia que va formar part de l'Expedició dels deu mil, l'exèrcit mercenari reclutat per Cir el Jove..

Nou!!: Grec antic і Xanticles · Veure més »

Xantipa

Xantipa (en grec antic Ξανθίππη Xanthíppē) va ser l'esposa de Sòcrates i la mare dels seus tres fills Lamprocles, Sofronisc, i Menexè.

Nou!!: Grec antic і Xantipa · Veure més »

Xantoconita

La xantoconita és un mineral de la classe dels sulfurs, i dins d'aquesta pertany al grup proustita de minerals.

Nou!!: Grec antic і Xantoconita · Veure més »

Xantos (ciutat)

El teatre i dues tombes lícies a '''Xantos''' Xantos o Xant (en llatí Xanthus, en grec antic Ξάνθος) era la ciutat més gran i la capital de Lícia i estava situada segons Estrabó a 70 estadis de la desembocadura del riu Xantos.

Nou!!: Grec antic і Xantos (ciutat) · Veure més »

Xaron (Canaan)

La plana de Xaron (en grec antic Σαρών, en hebreu שָׁרוֹן, en llatí Sarona, en català Xaron o també Saró o Saron) va ser el nom d'una plana costanera a la regió on hi ha actualment la moderna Tel-Aviv.

Nou!!: Grec antic і Xaron (Canaan) · Veure més »

Xènia de Roma

és un santa cristiana venerada per les esglésies ortodoxes.

Nou!!: Grec antic і Xènia de Roma · Veure més »

Xènies d'Elis

Xènies d'Elis (en llatí Xenias, en grec antic Ξενίας) fou un polític d'Èlide molt ric, que era proxenos d'Esparta i que també estava connectat amb llaços privats d'hospitalitat amb el rei Agis II.

Nou!!: Grec antic і Xènies d'Elis · Veure més »

Xènies de Parràsia

Xènies de Parràsia (en llatí Xenias, en grec antic Ξενίας), nascut a Parràsia, a l'Arcàdia, fou un comandant de mercenaris al servei de Cir el Jove, al que va acompanyar amb 300 homes a la cort persa quan va ser cridat pel seu pare Darios el Gran l'any 405 aC.

Nou!!: Grec antic і Xènies de Parràsia · Veure més »

Xenarc (escriptor)

Xenarc (en llatí Xenarchus, en grec antic Ξέναρχος) fill de Sofró i com el seu pare, un cèlebre escriptor de mims grec.

Nou!!: Grec antic і Xenarc (escriptor) · Veure més »

Xenarc (poeta)

Xenarc (en llatí Xenarchus, en grec antic Ξέναρχος) fou un poeta còmic atenenc de la comèdia mitjana, contemporani de Timocles que va viure en temps d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Grec antic і Xenarc (poeta) · Veure més »

Xenarc d'Acaia

Xenarc (en llatí Xenarchus, en grec antic Ξέναρχος) fou un aqueu enviat a Roma per la Lliga Aquea com a ambaixador amb el propòsit de renovar l'aliança amb els romans i controlar els progressos de les negociacions referides a Lacedemònia.

Nou!!: Grec antic і Xenarc d'Acaia · Veure més »

Xeníades

Xeníades (en llatí Xeniades, en grec antic Ξενιάδης) va ser un filòsof grec nadiu de Corint que s'acostuma a situar entre els presocràtics.

Nou!!: Grec antic і Xeníades · Veure més »

Xenòclides de Calcis

Xenòclides (en llatí Xenocleides, en grec antic Ξενοκλείδης) fou un governant de Calcis, a Eubea, el segle II aC.

Nou!!: Grec antic і Xenòclides de Calcis · Veure més »

Xenòclides de Corint

Xenòclides (en llatí Xenocleides, en grec antic Ξενοκλείδης) fou un militar corinti que va rebre el comandament de la flota enviada contra Còrcira l'any 432 aC.

Nou!!: Grec antic і Xenòclides de Corint · Veure més »

Xenòcrates (escultor)

Xenòcrates (en llatí Xenocrates, en grec antic) va ser un escultor grec, de l'escola de Lisip.

Nou!!: Grec antic і Xenòcrates (escultor) · Veure més »

Xenòcrates d'Afrodísies

Xenòcrates d'Afrodísies (en llatí Xenocrates, en grec antic) era un metge grec nascut a Afrodísies a Cilícia que hauria viscut a l'entorn de la meitat del i va ser probablement contemporani d'Andròmac el jove.

Nou!!: Grec antic і Xenòcrates d'Afrodísies · Veure més »

Xenòcrates d'Efes

Xenòcrates d'Efes (en llatí Xenocrates, en grec antic) era un historiador i geògraf grec, que Plini el Vell menciona sovint a la seva obra Naturalis Historia, com a referència o autoritat.

Nou!!: Grec antic і Xenòcrates d'Efes · Veure més »

Xenòcrates de Calcedònia

Xenòcrates de Calcedònia (en llatí Xenocrates, en grec antic) va ser un filòsof grec de Calcedònia, a Bitínia.

Nou!!: Grec antic і Xenòcrates de Calcedònia · Veure més »

Xenòcrates de Tebes

Xenòcrates de Tebes (en llatí Xenocrates, en grec antic Ξενοκρὰτης) fou beotarca de Beòcia, contemporani d'Epaminondes.

Nou!!: Grec antic і Xenòcrates de Tebes · Veure més »

Xenòcrit de Rodes

Xenòcrit de Rodes (en llatí Xenocritus, en grec antic) va ser un poeta grec originari de l'illa de Rodes.

Nou!!: Grec antic і Xenòcrit de Rodes · Veure més »

Xenòdam

Xenòdam (en llatí Xenodamus, en grec antic Ξενόδαμος) fou un músic i poeta líric nadiu de Citera.

Nou!!: Grec antic і Xenòdam · Veure més »

Xenòfant d'Atenes

Xenòfant d'Atenes (en llatí Xenofanthus, en grec antic) fou un artista atenenc fabricant de lècits, uns vasos destinats a contenir perfums.

Nou!!: Grec antic і Xenòfant d'Atenes · Veure més »

Xenòfant de Rodes

Xenòfant de Rodes (en llatí Xenofanthus, en grec antic) fou un militar rodi.

Nou!!: Grec antic і Xenòfant de Rodes · Veure més »

Xenòfit

Un xenòfit és un vegetal d'origen exòtic, al·lòcton.

Nou!!: Grec antic і Xenòfit · Veure més »

Xenó (militar selèucida)

Xenó (en llatí Xenon, en grec antic Ξένων) fou un militar grec al servei d'Antíoc III el Gran que va viure al segle III aC.

Nou!!: Grec antic і Xenó (militar selèucida) · Veure més »

Xenó d'Ègion

Xenó d'Ègion (en llatí Xenon, en grec antic Ξένων) fou un polític de la Lliga Aquea natural d'Ègion.

Nou!!: Grec antic і Xenó d'Ègion · Veure més »

Xenó de Patres

Xenó de Patres (en llatí Xenon, en grec antic Ξένων) fou un polític de la Lliga Aquea nascut a Patres, que va viure al segle II aC.

Nou!!: Grec antic і Xenó de Patres · Veure més »

Xenó de Tebes

Xenó de Tebes (en llatí Xenon, en grec antic Ξένων) fou un militar tebà que va viure al.

Nou!!: Grec antic і Xenó de Tebes · Veure més »

Xenió

Xenió (en llatí Xenion, en grec antic) fou un historiador grec d'època desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Xenió · Veure més »

Xenocles d'Atenes el Jove

Xenocles d'Atenes (en llatí Xenocles, en grec antic) fou un poeta tràgic atenenc de la família de Carcí d'Agrigent, concretament net de Xenocles d'Atenes el Vell, i fill de Carcí el Jove.

Nou!!: Grec antic і Xenocles d'Atenes el Jove · Veure més »

Xenocles d'Atenes el Vell

Xenocles d'Atenes el Vell (en llatí Xenocles, en grec antic Ξενοκλῆς) fou un poeta tràgic atenenc de la família de Carcí d'Agrigent, concretament el seu fill gran i pare de Carcí el Jove.

Nou!!: Grec antic і Xenocles d'Atenes el Vell · Veure més »

Xenocles de Colargos

Xenocles de Colargos (en llatí Xenocles, en grec antic Ξενοκλῆς) fou un arquitecte atenenc de la demos de Cholargos.

Nou!!: Grec antic і Xenocles de Colargos · Veure més »

Xenofont

Xenofont d'Atenes  ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.

Nou!!: Grec antic і Xenofont · Veure més »

Xenofont (escultor)

Xenofont (en llatí Xenophon, en grec antic), fou un escultor atenenc contemporani de Cefisòdot el vell, junt amb el qual va fer l'estàtua de Zeus.

Nou!!: Grec antic і Xenofont (escultor) · Veure més »

Xenofont d'Antioquia

Xenofont d'Antioquia (en llatí Xenophon, en grec antic), fou un escriptor grec nadiu d'Antioquia a Síria.

Nou!!: Grec antic і Xenofont d'Antioquia · Veure més »

Xenofont d'Ègion

Xenofont d'Ègion (en llatí Xenophon, en grec antic), fou un militar aqueu nadiu d'Ègion (Aegium).

Nou!!: Grec antic і Xenofont d'Ègion · Veure més »

Xenofont d'Efes

Xenofont d'Efes, en llatí Xenophon, en grec antic, fou un escriptor grec nadiu d'Efes.

Nou!!: Grec antic і Xenofont d'Efes · Veure més »

Xenofont de Làmpsac

Xenofont de Làmpsac (en llatí Xenophon, en grec antic), fou un escriptor grec que va néixer a Làmpsac.

Nou!!: Grec antic і Xenofont de Làmpsac · Veure més »

Xerxes del Pont

Xerxes (en grec antic Ξέρξης) era un príncep del Pont, fill de Mitridates VI Eupator.

Nou!!: Grec antic і Xerxes del Pont · Veure més »

Xifares

Xifares (en llatí Xiphares, en grec antic Ξιφάρης) era un príncep del Pont, fill de Mitridates VI Eupator i d'Estratonice.

Nou!!: Grec antic і Xifares · Veure més »

Xilografia

Una xilografia (del grec "xýlon" fusta i "graphé" escriptura, gravat de fusta) és una estampació inclosa en el gravat en relleu.

Nou!!: Grec antic і Xilografia · Veure més »

Xiloteca

Xiloteca Manuel Soler a Dénia (País Valencià). Una xiloteca (del grec xylon, fusta, i theke, lloc d'emmagatzemament) és una col·lecció de fustes (del grec xylos.

Nou!!: Grec antic і Xiloteca · Veure més »

Ximene

Ximene (en llatí Ximene, en grec antic Ξιμήνη) era un districte de la part sud del Pont a la regió del riu Halis, prop de la frontera amb Capadòcia, que posseïa nombroses salines.

Nou!!: Grec antic і Ximene · Veure més »

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Nou!!: Grec antic і Xipre · Veure més »

Xiston

Xiston grec antic Ξυστόν ("llança", "javelina") era un tipus de llança de l'antiga Grècia formada per un llarg bastó de fusta i dos extrems amb punta metàl·lica.

Nou!!: Grec antic і Xiston · Veure més »

Xois

Xois (també Chaset, grec antic Ξόις Xois), avui Sacha (àrab ,سخا Saḫā) fou una ciutat de l'antic Egipte a mig camí entre Buto (24 km al nord-oest) i Sais (uns 25 km al sud-oest).

Nou!!: Grec antic і Xois · Veure més »

Xunem

Xunem (en hebreu שׁוּנֵם en grec antic Σουνὰν) va ser una ciutat cananea de la plana costanera d'Israel, propera a la moderna Solem.

Nou!!: Grec antic і Xunem · Veure més »

Yarmuk

Riu Yarmuk. El pont, de la línia entre Palestina i Síria, va ser destruït el 1946 per la Haganà El Yarmuk (HaYarmukh; grec antic: Ιερομύαξ, Ieromíax, o Ἱερομύκης, Ieromikis) és el principal afluent del riu Jordà per l'esquerra, que corre per Síria i Jordània.

Nou!!: Grec antic і Yarmuk · Veure més »

Yeşilırmak

Yeşilırmak (en turc, significa 'Riu verd') és un riu de la regió de la mar Negra, al nord de Turquia, conegut en grec antic com Ίρις, Iris.

Nou!!: Grec antic і Yeşilırmak · Veure més »

Yocto-

Yocto (símbol y) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10-24 o 1/1.000.000.000.000.000.000.000.000 o, cosa que és equivalent, 0,000 000 000 000 000 000 000 001.

Nou!!: Grec antic і Yocto- · Veure més »

Yosef Ben-Jochannan

Yosef Alfredo Antonio Ben-Jochannan (31 de desembre de 1918, Gondar, Etiòpia) també conegut com a Dr.

Nou!!: Grec antic і Yosef Ben-Jochannan · Veure més »

Yotta-

Yotta (símbol Y) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 1024 o 1.000.000.000.000.000.000.000.000.

Nou!!: Grec antic і Yotta- · Veure més »

Zab Inferior

El riu i les preses El Zab Inferior o Petit Zab —en àrab الزاب الصغير, az-Zāb aṣ-Ṣaḡīr o الزاب الاسفل, az-Zāb al-Asfal; en kurd Zêyê Biçûk, Zêyê Koyê o Zaba Biçûk; en persa زاب کوچک, Zâb-e Kuchak; en siríac ܙܒܐ ܬܚܬܝܐ, Zawa Takhtaya; en grec antic Καπρος, Kapros; en llatí, Caprus— és un riu de l'Iran i l'Iraq, que neix al primer d'aquests dos estats i desaigua al Tigris en territori iraquià.

Nou!!: Grec antic і Zab Inferior · Veure més »

Zacaries de Jerusalem

Zacaries (llatí: Zacharias; grec antic: Ζαχαρίας, Zakharias) fou patriarca de Jerusalem.

Nou!!: Grec antic і Zacaries de Jerusalem · Veure més »

Zacaries Escolàstic

Ammoni Zacaries Escolàstic (en llatí Zacharias Scholasticus, en grec) (circa 465, Gaza - després de 536), conegut també com a Zacaries Retòric o Zacaries de Mitilene fou un filòsof romà d'Orient d'Alexandria.

Nou!!: Grec antic і Zacaries Escolàstic · Veure més »

Zagreu

El mite de Zagreu està relacionat amb el de Dionís, l'infant nascut dues vegades. Imatge: Estàtua de Dionís nen, s.IV aC, trobada a Lamis. Zagreu (en grec antic, Ζαγρεύς Zagreús) era un déu de la religió de l'antiga Grècia generalment, però no sempre, considerat una manifestació del Dionís místic i déu del vi, en el qual aquest es va reencarnar.

Nou!!: Grec antic і Zagreu · Veure més »

Zalmoxis

Zalmoxis o Zamolxis (en grec antic), era un personatge traci considerat el civilitzador mític dels getes.

Nou!!: Grec antic і Zalmoxis · Veure més »

Zarates

Els zarates o zaretes (en llatí zaratae o zaretae, en grec antic Ζαράται) eren un poble escita que vivia a la zona del riu Imaus, cap a l'Índia, esmentat per Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Zarates · Veure més »

Zariadris d'Armènia Sofene

Zariadris d'Armènia Sofene (en grec antic Ζαρίαδρις 'Zaríadris') va ser sàtrapa i després rei d'Armènia Sofene.

Nou!!: Grec antic і Zariadris d'Armènia Sofene · Veure més »

Zàrax

miniatura Zàrax (en grec antic Ζάραξ o Ζάρηξ) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia, situada en un promontori que era la prolongació del mont Zarax.

Nou!!: Grec antic і Zàrax · Veure més »

Zèfir

Zèfir i Flora, per William Adolphe Bouguereau (1875) Segons la mitologia grega, Zèfir (en grec antic Ζέφυρος Zéphyros) era la personificació del vent de l'oest i era una de les quatre divinitats de l'element aeri.

Nou!!: Grec antic і Zèfir · Veure més »

Zòpir (artista)

Zòpir (en llatí Zopirus, en grec antic Ζώπυρος) fou un artista grec.

Nou!!: Grec antic і Zòpir (artista) · Veure més »

Zòpir d'Alexandria

Zòpir d'Alexandria (en llatí Zopirus, en grec antic) va ser un metge i cirurgià grec nadiu d'Alexandria, mestre d'Apol·loni Citiensis i de Posidoni.

Nou!!: Grec antic і Zòpir d'Alexandria · Veure més »

Zòpir de Bizanci

Zòpir de Bizanci (en llatí Zopirus, en grec antic) era un historiador grec nascut a Bizanci.

Nou!!: Grec antic і Zòpir de Bizanci · Veure més »

Zòpir el Jove

Zòpir (en llatí Zopirus, en grec antic) fou un noble persa, fill de Megabizos, i net de Zòpir el Vell, sàtrapa de Babilònia.

Nou!!: Grec antic і Zòpir el Jove · Veure més »

Zòpir el Vell

Zòpir (en llatí Zopirus, en grec antic) fou un aristòcrata persa fill de Megabizos i un dels sets nobles que van matar el fals Smerdis de Pèrsia.

Nou!!: Grec antic і Zòpir el Vell · Veure més »

Zòsim (governador)

Zòsim (en llatí Zosimus, en grec antic) va ser un governador romà del.

Nou!!: Grec antic і Zòsim (governador) · Veure més »

Zeiles

Zeiles (en llatí Zeilas, en grec antic Ζηΐλας) fou rei de Bitínia fill de Nicomedes I i Ditizela A causa de les intrigues de la seva madrastra Etazeta, Zeiles va haver de fugir de Bitínia i refugiar-se al regne d'Armènia, a la cort del rei Sames.

Nou!!: Grec antic і Zeiles · Veure més »

Zelos

Segons la mitologia grega, Zelos (en grec antic Ζήλος) va ser un déu menor, fill de Pal·lant i d'Estix.

Nou!!: Grec antic і Zelos · Veure més »

Zenòdot d'Alexandria

Zenòdot d'Alexandria (en llatí Zenodotus, en grec antic Ζηνόδοτος) fou un gramàtic grec, que va viure després d'Aristarc.

Nou!!: Grec antic і Zenòdot d'Alexandria · Veure més »

Zenòdot de Mal·los

Zenòdot de Mal·los (en llatí Zenodotus, en grec antic Ζηνόδοτος) fou un gramàtic mencionat per Suides, que també parla d'un Zenòdot, deixeble de Crates de Mal·los.

Nou!!: Grec antic і Zenòdot de Mal·los · Veure més »

Zenòfanes

Zenòfanes (en llatí Zenophanes, en grec antic) fou un escriptor grec, mencionat dues vegades per Ateneu de Naucratis.

Nou!!: Grec antic і Zenòfanes · Veure més »

Zenó (historiador)

Zenó (en llatí Zenon, en grec) fou un historiador grec, esmentat per Diògenes Laerci.

Nou!!: Grec antic і Zenó (historiador) · Veure més »

Zenó (metge)

Zenó (en llatí Zenon, en grec) fou un metge grec seguidor d'Heròfil de Calcedònia.

Nou!!: Grec antic і Zenó (metge) · Veure més »

Zenó (militar)

Zenó (en llatí Zenon, en grec) fou un oficial grec al servei del rei Filip V de Macedònia.

Nou!!: Grec antic і Zenó (militar) · Veure més »

Zenó de Cítion (orador)

Zenó de Cítion (en llatí Zenon, en grec Ζήνων) fou un orador grec.

Nou!!: Grec antic і Zenó de Cítion (orador) · Veure més »

Zenó de Mindos

Zenó de Mindos, en llatí Zenon, en grec antic, fou un escriptor grec d'època desconeguda.

Nou!!: Grec antic і Zenó de Mindos · Veure més »

Zenó de Tars

Zenó de Tars, en llatí Zenon, en grec antic, fou un filòsof grec, nadiu de Tars, fill de Dioscòrides.

Nou!!: Grec antic і Zenó de Tars · Veure més »

Zeneu

Zeneu o Zenis (en llatí Zeneus o Zenis, en grec antic) fou un escriptor grec que va néixer a Quios.

Nou!!: Grec antic і Zeneu · Veure més »

Zenotemis

Zenotemis (en llatí Zenothemis, en grec antic) fou un poeta grec.

Nou!!: Grec antic і Zenotemis · Veure més »

Zeofil·lita

La zeofil·lita és un mineral de la classe dels silicats.

Nou!!: Grec antic і Zeofil·lita · Veure més »

Zetes

Càlais i Zetes lliuren Fineu de les Harpies En la mitologia grega, Zetes (en grec antic Ζήτης, "el que bufa fort"), era un fill de Bòreas, el déu del vent del nord, i d'Oritia, filla d'Erecteu.

Nou!!: Grec antic і Zetes · Veure més »

Zeugma

Es coneix com a zeugma (del grec clàssic ζεῦγμα zeũgma, 'enllaç') la figura retòrica consistent en estendre l'ús d'un adjectiu o d'un verb a una clàusula anterior o posterior, d'aquesta manera encara que es refereixi a més d'una clàusula nomes apareix una única vegada i s'ha de sobreentendre en la resta.

Nou!!: Grec antic і Zeugma · Veure més »

Zeuxip d'Heraclea

Zeuxip (en llatí Zeuxippus, en grec antic) fou un pintor grec.

Nou!!: Grec antic і Zeuxip d'Heraclea · Veure més »

Zeuxis (artista)

Zeuxis (en llatí Zeuxis, en grec antic Ζεῦξις) fou un artista grec que va treballar a Roma.

Nou!!: Grec antic і Zeuxis (artista) · Veure més »

Zeuxis (filòsof)

Zeuxis (en llatí Zeuxis, en grec antic) fou un filòsof grec.

Nou!!: Grec antic і Zeuxis (filòsof) · Veure més »

Zeuxis (general)

Zeuxis (en llatí Zeuxis, en grec antic) fou un general al servei d'Antíoc III el Gran.

Nou!!: Grec antic і Zeuxis (general) · Veure més »

Zeuxis (metge)

Zeuxis (en llatí Zeuxis, en grec antic) va ser un metge grec.

Nou!!: Grec antic і Zeuxis (metge) · Veure més »

Zeuxis d'Heraclea

Zeuxis d'Heraclea (en llatí Zeuxis, en grec antic) fou un famós pintor grec, el més gran del seu temps després de Parrasi (Parrhasius).

Nou!!: Grec antic і Zeuxis d'Heraclea · Veure més »

Zeuxis de Tàrent

Zeuxis (en llatí Zeuxis, en grec) fou un metge grec nadiu de Tàrent.

Nou!!: Grec antic і Zeuxis de Tàrent · Veure més »

Zeuxo

Zeuxo (en grec antic Ζευξώ), va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, una de les tres mil filles d'Oceà i Tetis divinitats que personifiquen els rierols, les fonts i els cursos breus d'aigua.

Nou!!: Grec antic і Zeuxo · Veure més »

Zigenses

Els zigenses (en llatí: Zygenses, en grec antic Ζυγεῖς 'Zygeis') van ser un antic poble de la costa de Líbia, al districte de Marmàrica, esmentat per Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Grec antic і Zigenses · Veure més »

Ziges

Els ziges (en llatí: zygi, en grec antic Ζύγιοι) eren un poble salvatge de la Sarmàcia Asiàtica que vivien prop de l'Euxí, a les muntanyes que s'estenen des del Caucas fins al Bòsfor Cimmeri.

Nou!!: Grec antic і Ziges · Veure més »

Zimirra

Zemar (en egipci Smr/Simyra; en accadi, Sumuru o Sumur; en assiri Simirra o Zimirra, en grec antic Simyra, Σιμύρα) fou una ciutat de Fenícia i centre comercial.

Nou!!: Grec antic і Zimirra · Veure més »

Zincomenita

La zincomenita és un mineral de la classe dels òxids.

Nou!!: Grec antic і Zincomenita · Veure més »

Zipetes

Zipetes, Zibetes, Ziboetes o Zipoetes (en grec antic Ζιβοίτης o Ζιποίτης) fou rei de Bitínia.

Nou!!: Grec antic і Zipetes · Veure més »

Ziquis

Els ziquis (en llatí: Zicchi o Zinchi o Zingi, en grec antic Ζικχοί o Ζιγχοί), van ser un poble salvatge dedicat a la pirateria, de la Sarmàtia asiàtica, a la costa del Pont Euxí, entre els saniges (sanigae) i els aquais (Achaei), probablement al Caucas.

Nou!!: Grec antic і Ziquis · Veure més »

Zoè Zaützes

Zoè Zaützes, en grec antic Ζωή Ζαούτζαινα, va ser la segona esposa de l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof.

Nou!!: Grec antic і Zoè Zaützes · Veure més »

Zoòlit

Un zoòlit (del grec «ζωον» zoon, animal; λίθος lithos, pedra) és un artefacte arqueològic elaborat en pedra amb forma d'animal.

Nou!!: Grec antic і Zoòlit · Veure més »

Zodíac

El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.

Nou!!: Grec antic і Zodíac · Veure més »

Zoil (artista)

Zoil (en llatí Zoilus, en grec antic Ζώϊλος) fou l'autor de diverses medalles i monedes per al rei Perseu de Macedònia, en les quals el seu nom hi va quedar gravat de manera que no admet dubte la seva autoria.

Nou!!: Grec antic і Zoil (artista) · Veure més »

Zoil (metge)

Zoil (en llatí Zoilus, en grec antic) era un metge grec que va viure al segle I aC o una mica abans, ja que el menciona Andròmac el jove.

Nou!!: Grec antic і Zoil (metge) · Veure més »

Zona pelàgica

Diagrama dels nivells de la zona pelàgica. La zona pelàgica correspon a les aigües marines situades més enllà de la plataforma continental.

Nou!!: Grec antic і Zona pelàgica · Veure més »

Zone

Zone (grec antic: Ζώνη) fou una ciutat de la costa sud de Tràcia, situada en un cap o promontori amb el mateix nom, a poca distància a l'oest de l'entrada al llac Stentoris (en llatí Lacus Stentoris).

Nou!!: Grec antic і Zone · Veure més »

Zonotrichia

Zonotrichia és un dels gèneres d'ocells, de la família dels passerèl·lids (Passerellidae).

Nou!!: Grec antic і Zonotrichia · Veure més »

Zoofília

XVI després de perdre l'original per Michelangelo. La zoofilia (del grec zoo, animal, i philein estimar), animalisme o brutalisme és una parafília que consisteix a tenir relacions sexuals amb animals.

Nou!!: Grec antic і Zoofília · Veure més »

Zoologia

La zoologia és la branca de la biologia que tracta l'estudi científic dels animals.

Nou!!: Grec antic і Zoologia · Veure més »

Zooniverse

Zooniverse és un portal d'internet de ciència ciutadana en propietat i controlat per Citizen Science Alliance.

Nou!!: Grec antic і Zooniverse · Veure més »

Zopirió

Zopirió (en llatí Zopyrion, en grec antic Ζωπυρίων) fou un gramàtic grec.

Nou!!: Grec antic і Zopirió · Veure més »

И

И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.

Nou!!: Grec antic і И · Veure més »

(2) Pal·les

(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres) que posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan.

Nou!!: Grec antic і (2) Pal·les · Veure més »

7Q5

'''Fragment 7Q5''' El 7Q5 Fragment de papir sota el número 5 de la sèptima cova de Qumram.

Nou!!: Grec antic і 7Q5 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Grec (antic), Grec Antic, Grec clàssic, Grega antiga, Gregues antigues, Llengua grega antiga.