Accés més ràpid que el navegador!
69 les relacions: Amfitrite, Antoní Liberal, Apià, Apol·lo, Astèria, Àrtemis, Cíbele, Ceos (fill d'Urà), Cigne, Claudi Elià, Cos (Grècia), Creta, Ctònic, Delfos (ciutat), Delos, Descripció de Grècia, Diodor de Sicília, Dione (mitologia), Dreros, Esteve de Bizanci, Estrabó, Febe (filla de Gea), Festos, Figura alada femenina, Gai Juli Higí, Grec dòric, Hera, Heròdot, Hesíode, Hibris, Himàcion, Hiperbòria, Hiperboris, Històries (Heròdot), Homer, Ilitia, Interpretatio graeca, Károly Kerényi, Latona, Lícia, Les Metamorfosis, Leto, Letoon, Lici, Llautó, Llengua hitita, Lotòfags, Manieristes del nord, Mitologia etrusca, Mitologia grega, ..., Mitridates VI Eupàtor, Níobe (filla de Tàntal), Olimp, Ortígia, Ouadjet, Ovidi, Palau de Versalles, Pausànias (geògraf), Píndar, Pitó (mitologia), Ratolí, Rea (mitologia), Tebes (Grècia), Temis, Tici (fill de Zeus), Tifó (mitologia), Tità, Xantos (ciutat), Zeus. Ampliar l'índex (19 més) »
Amfitrite
Amfitrite (1866), per François Théodore Devaulx (1808–1870). Façana nord del ''Cour Carrée'' del palau del Louvre (París). Amfitrite (Ἀμφιτρίτη, 'el tercer que envolta ') és, en la mitologia grega, la deessa de les aigües tranquil·les.
Nou!!: Leto і Amfitrite · Veure més »
Antoní Liberal
Publicació del 1676 de l'obra d''''Antoní Liberal'''. Títol original: '''Μεταμορφώσεων Συναγωγή''',(''Metamorphoseon Synagoge'', «col·lecció de transformacions») Antoní Liberal (en Ἀντωνίνος Λιβεράλις; en Antoninus Liberalis) va ser l'autor d'una obra mitogràfica, anomenada Recull de metamorfosis (en Μεταμορφώσεων Συναγωγή).
Nou!!: Leto і Antoní Liberal · Veure més »
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Nou!!: Leto і Apià · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Leto і Apol·lo · Veure més »
Astèria
Altar de Pèrgam, a Berlín. Astèria (en grec antic Άστερία), va ser una deessa grega, filla del tità Ceos i de Febe, germana de Leto.
Nou!!: Leto і Astèria · Veure més »
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Nou!!: Leto і Àrtemis · Veure més »
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Nou!!: Leto і Cíbele · Veure més »
Ceos (fill d'Urà)
En la mitologia grega, Ceos (en grec antic Κοῖος Koĩos, "intel·ligència") era el tità de la intel·ligència.
Nou!!: Leto і Ceos (fill d'Urà) · Veure més »
Cigne
Els cignes són ocells de grans dimensions que pertanyin a la família dels anàtids (Anatidae) i la subfamília dels anserins (Anserinae).
Nou!!: Leto і Cigne · Veure més »
Claudi Elià
Claudi Elià, en llatí Claudius Ælianus, en grec antic, fou un escriptor i compilador romà nascut a Praeneste pel 175 i mort al voltant del 235.
Nou!!: Leto і Claudi Elià · Veure més »
Cos (Grècia)
Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.
Nou!!: Leto і Cos (Grècia) · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Leto і Creta · Veure més »
Ctònic
En mitologia i religió, i en particular en l'antiga Grècia, el terme ctònic (del grec antic χθόνιος, khthónios, ‘pertanyent a la terra’, ‘de terra’) designa o fa referència als déus o esperits de l'inframón, per oposició a les deïtats celestes.
Nou!!: Leto і Ctònic · Veure més »
Delfos (ciutat)
Delfos (Delphi) fou una ciutat de la Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.
Nou!!: Leto і Delfos (ciutat) · Veure més »
Delos
Delos (grec: Δήλος, pronunciat Dilos a la moderna i Delos a l'antiga) és una de les illes més petites de les Cíclades, a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.
Nou!!: Leto і Delos · Veure més »
Descripció de Grècia
Pausànias. Karl Christoph Traugott Tauchnitz, 1829 La Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec), és un llibre de viatges escrit per Pausànies o Pausànias al.
Nou!!: Leto і Descripció de Grècia · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Leto і Diodor de Sicília · Veure més »
Dione (mitologia)
Dione era una nimfa portadora de pluja Dione era una de les nimfes anomenades híades o portadores de pluja, filla d'Atlas i d'una oceànide que podria ser Plèione o Etra.
Nou!!: Leto і Dione (mitologia) · Veure més »
Dreros
Mapa de Creta amb la ubicació d'algunes de les principals ciutats del període clàssic i hel·lenístic, on figura Dreros, a la zona septentrional de l'illa Dreros era una ciutat del nord-est de l'illa grega de Creta, i va existir des del període geomètric (segles i aC) fins a l'època romana d'Orient.
Nou!!: Leto і Dreros · Veure més »
Esteve de Bizanci
Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.
Nou!!: Leto і Esteve de Bizanci · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Leto і Estrabó · Veure més »
Febe (filla de Gea)
Altar de Pèrgam, a Berlín Febe (En grec Φοιβη) és una figura de la mitologia grega clàssica; el seu nom és la forma femenina de Febus.
Nou!!: Leto і Febe (filla de Gea) · Veure més »
Festos
Mapa de la Creta minoica El disc de Festos Festos (potser PA-I-TO en lineal A; grec Φαιστός AFI), també Faistos i Fest, fou un dels principals centres de la civilització minoica i la més rica i poderosa ciutat del sud de Creta.
Nou!!: Leto і Festos · Veure més »
Figura alada femenina
Figura alada femenina de bronze, 590-580 ae, Museu Arqueològic d'Olímpia Un sphyrelaton (plural: sphyrelata) era, en món arcaic, un tipus d'estàtua votiva de discretes dimsions que, en general representava una divinitat o un objecte de culte.
Nou!!: Leto і Figura alada femenina · Veure més »
Gai Juli Higí
Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.
Nou!!: Leto і Gai Juli Higí · Veure més »
Grec dòric
El grec dòric és un dialecte del grec antic.
Nou!!: Leto і Grec dòric · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Leto і Hera · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Leto і Heròdot · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Leto і Hesíode · Veure més »
Hibris
Ceràmica de figures negres (550 aC) que representa Prometeu complint la seva condemna, lligat a una columna. L'hibris (hibris) és un orgull extrem que porta a desafiar els límits tot sobreestimant les pròpies capacitats o drets.
Nou!!: Leto і Hibris · Veure més »
Himàcion
L'''himatió'' Lhimàcion o himàtion (en himàtion) era una peça de roba utilitzada a l'antiga Grècia.
Nou!!: Leto і Himàcion · Veure més »
Hiperbòria
àrea polar. En la mitologia grega, Hiperbòria era una regió situada en les terres septentrionals encara desconegudes, al nord de Tràcia.
Nou!!: Leto і Hiperbòria · Veure més »
Hiperboris
Els hiperboris, misteriosos habitants del nord, de gran alçada Els hiperboris (Hyperborei) foren una ètnia llegendària que vivia als confins del nord de la terra.
Nou!!: Leto і Hiperboris · Veure més »
Històries (Heròdot)
Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.
Nou!!: Leto і Històries (Heròdot) · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Leto і Homer · Veure més »
Ilitia
Ilitia (en Īlīthȳia)) fou una deessa de la mitologia grega, filla de Zeus i Hera, protectora dels parts i dels nadons. Els romans la identificaren amb Lucina. Era adorada a la cova d'Ilitia, situada a Amnissos, a uns 7 km de Càndia, a Creta. Segons una tradició, la deessa va néixer d'Hera dins la cova, fet esmentat per Homer en l'Odissea.
Nou!!: Leto і Ilitia · Veure més »
Interpretatio graeca
Io, en una pintura a Pompeia La Interpretatio graeca és una frase en llatí, que es pot traduir com "interpretació o significat mitjançant grecs", que s'utilitza per interpretar o intentar entendre les mitologies i les religions d'altres cultures.
Nou!!: Leto і Interpretatio graeca · Veure més »
Károly Kerényi
Károly Kerényi (Temesvár, Imperi Austrohongarès, 19 de gener de 1897 – Kilchberg, 14 d'abril de 1973) fou un erudit hongarès en filologia clàssica, un dels fundadors dels estudis moderns sobre mitologia grega.
Nou!!: Leto і Károly Kerényi · Veure més »
Latona
Segons la mitologia romana, Latona va ser el nom llatí de la deessa grega Leto, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe i germana d'Astèria.
Nou!!: Leto і Latona · Veure més »
Lícia
Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.
Nou!!: Leto і Lícia · Veure més »
Les Metamorfosis
XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.
Nou!!: Leto і Les Metamorfosis · Veure més »
Leto
Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.
Nou!!: Leto і Leto · Veure més »
Letoon
El Letoon (Λητῶον en grec antic), de vegades llatinitzat com Letoum, va ser un santuari dedicat a Leto, prop de l'antiga ciutat de Xanthos, a Lícia.
Nou!!: Leto і Letoon · Veure més »
Lici
El lici és (𐊗𐊕𐊐𐊎𐊆𐊍𐊆 Trm̃mili) una llengua morta, parlada pels habitants de Lícia, a Anatòlia, durant l'edat del ferro.
Nou!!: Leto і Lici · Veure més »
Llautó
El llautó és un aliatge de coure i zinc.
Nou!!: Leto і Llautó · Veure més »
Llengua hitita
La llengua hitita és la llengua indoeuropea més antiga coneguda i s'inclou en la branca anatòlica, juntament amb el luvi, el palaic, el lidi i el lici.
Nou!!: Leto і Llengua hitita · Veure més »
Lotòfags
Flor del lotus ''Nymphaea caerulea'' Segons la mitologia grega, els lotòfags (Lotophagi) foren un poble de la costa nord del continent africà, possiblement a la Tripolitània de la moderna Líbia.
Nou!!: Leto і Lotòfags · Veure més »
Manieristes del nord
Deyanira i Neso, 1580-85. Els manieristes del nord va ser un moviment amb una interpretació del Manierisme en les arts visuals practicat al nord dels Alps al i principis del.
Nou!!: Leto і Manieristes del nord · Veure més »
Mitologia etrusca
Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.
Nou!!: Leto і Mitologia etrusca · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Leto і Mitologia grega · Veure més »
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Nou!!: Leto і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »
Níobe (filla de Tàntal)
Pintura de 1772 de Jacques-Louis David que representa Níobe intentant protegir els seus fills d'Àrtemis i Apol·lo. En la mitologia grega, Níobe (en grec antic Νιόβη, 'Niòbe') era una filla de Tàntal, i per tant germana de Pèlops, que va ser muller d'Amfíon, rei de Tebes.
Nou!!: Leto і Níobe (filla de Tàntal) · Veure més »
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Nou!!: Leto і Olimp · Veure més »
Ortígia
Vista aèria d'Ortígia Ortígia (Ortygia) és una illa que forma part de Siracusa, a la qual està unida per un pont.
Nou!!: Leto і Ortígia · Veure més »
Ouadjet
Uadjet, també anomenada Wadjet, Buto, Uto, Edjo, Udjo o Wadjit, fou una deessa de la mitologia egípcia amb forma de serp (específicament d'una cobra) sovint envoltant una tija de papir.
Nou!!: Leto і Ouadjet · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Leto і Ovidi · Veure més »
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Nou!!: Leto і Palau de Versalles · Veure més »
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Nou!!: Leto і Pausànias (geògraf) · Veure més »
Píndar
Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.
Nou!!: Leto і Píndar · Veure més »
Pitó (mitologia)
D'acord amb la mitologia grega, la serp gegantina i nascuda directament de Gea fou anomenada Pitó (en grec antic Πύθων).
Nou!!: Leto і Pitó (mitologia) · Veure més »
Ratolí
Els ratolins (Mus) són un gènere de petits mamífers de l'ordre dels rosegadors.
Nou!!: Leto і Ratolí · Veure més »
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Nou!!: Leto і Rea (mitologia) · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Leto і Tebes (Grècia) · Veure més »
Temis
Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.
Nou!!: Leto і Temis · Veure més »
Tici (fill de Zeus)
El càstig de Tici, cristall de roca tallat per Giovanni Bernardi, al Museu Britànic Segons la mitologia grega, Tici (en grec antic Τιτυός) va ser un gegant, fill de Zeus i d'Èlara.
Nou!!: Leto і Tici (fill de Zeus) · Veure més »
Tifó (mitologia)
Tifó en un mural etrusc. En la mitologia grega, Tifó, Tifeu o Tifoeu (en grec antic Τυφών, Τυφεύς o Τυφωεύς) era un monstre engendrat per Gea després d'haver-se unit amb el Tàrtar.
Nou!!: Leto і Tifó (mitologia) · Veure més »
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Nou!!: Leto і Tità · Veure més »
Xantos (ciutat)
El teatre i dues tombes lícies a '''Xantos''' Xantos o Xant (en llatí Xanthus, en grec antic Ξάνθος) era la ciutat més gran i la capital de Lícia i estava situada segons Estrabó a 70 estadis de la desembocadura del riu Xantos.
Nou!!: Leto і Xantos (ciutat) · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Leto і Zeus · Veure més »
