Accés més ràpid que el navegador!
87 les relacions: Adrastea (nimfa), Antea, Argos (fill de Frixos), Art de l'antiga Grècia, Època arcaica, Basilea (reina), Cabirs, Caelus, Cíbele, Celeu, Celmis, Ceos (fill d'Urà), Constel·lació de Capricorn, Cova d'Ida, Cova de Dicte, Cova de Tràpeza, Crònies, Cronos, Curets (divinitats), Damofont, Dàctils, Dèrceto, Demèter, Demofont, Dia de la Mare, Dionís, Eó (mitologia), Enone, Erictoni, Eurínome, Excavacions arqueològiques d'Estàbia, Fílira, Fil·lis (mitologia), Frigis, Gea, Gigantomàquia, Hades, Hèstia, Hera, Hesíode, Himne homèric, Ida (nimfa), Infern - Cant Catorzè, Kairós, Lebena, Leto, Lictos, Llista de déus grecs, Llista de dones al Heritage Floor, Mar Jònica, ..., Música de l'antiga Grècia, Melisseu, Mero, Metídrion, Metròon, Mitologia grega, Mort (mitologia), Muntanyes sagrades, Neda (filla d'Oceà), Ocèan, Ofíon, Olímpics, Ops, Palau de Festos, Pandàreu, Panteó egipci, Pessinunt, Planetes en l'astrologia, Plutó (mitologia), Polos, Posidó, Priniàs, Psiloritis, Quiró, Rea, Rea (nom), Rea (satèl·lit), Religió de l'antiga Grècia, Religió minoica, Rieti, Sabazi, Saturn devorant un fill, Titanomàquia, Tità, Urà (mitologia), Vulcà, Zeus. Ampliar l'índex (37 més) »
Adrastea (nimfa)
Segons la mitologia grega, Adrastea (en Ἀδράστεια) va ser una nimfa, filla de Melisseu, rei de Creta i germana d'Ida.
Nou!!: Rea (mitologia) і Adrastea (nimfa) · Veure més »
Antea
* Antea (Antaea, Ἀνταία) és un sobrenom de les següents deïtats.
Nou!!: Rea (mitologia) і Antea · Veure més »
Argos (fill de Frixos)
D'acord amb la mitologia grega, Argos (Ἄργος) va ser un heroi fill de Frixos i de Calcíope.
Nou!!: Rea (mitologia) і Argos (fill de Frixos) · Veure més »
Art de l'antiga Grècia
Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.
Nou!!: Rea (mitologia) і Art de l'antiga Grècia · Veure més »
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').
Nou!!: Rea (mitologia) і Època arcaica · Veure més »
Basilea (reina)
Basilea és la primera reina del regne de l'Atlàntida a la mitologia de l'antiga Grècia.
Nou!!: Rea (mitologia) і Basilea (reina) · Veure més »
Cabirs
Els Cabirs (en grec antic Κάβειροι) van ser unes divinitats del foc, fills d'Hefest i de Cabiro.
Nou!!: Rea (mitologia) і Cabirs · Veure més »
Caelus
Caelus (a vegades dit Coelus) fou el nom llatí que van usar els romans en la seva mitologia pel déu grec del cel Urà.
Nou!!: Rea (mitologia) і Caelus · Veure més »
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Nou!!: Rea (mitologia) і Cíbele · Veure més »
Celeu
D'acord amb la mitologia grega, Celeu (en grec antic Κελεός) va ser un rei d'Eleusis, fill del fundador epònim de la ciutat, Eleusis fill d'Hermes.
Nou!!: Rea (mitologia) і Celeu · Veure més »
Celmis
Celmis (en grec antic Κέλμις), va ser, segons la mitologia grega una divinitat que està relacionada amb Zeus infant, segons la tradició de Creta.
Nou!!: Rea (mitologia) і Celmis · Veure més »
Ceos (fill d'Urà)
En la mitologia grega, Ceos (en grec antic Κοῖος Koĩos, "intel·ligència") era el tità de la intel·ligència.
Nou!!: Rea (mitologia) і Ceos (fill d'Urà) · Veure més »
Constel·lació de Capricorn
Capricorn (Capricornus, ♑) que vol dir el boc en llatí, és una de les constel·lacions del zodíac.
Nou!!: Rea (mitologia) і Constel·lació de Capricorn · Veure més »
Cova d'Ida
L'entrada a la cova d'Ida La Cova d'Ida (Ideon Andron) és un sistema de coves a les faldes del Mont Ida a l'illa de Creta.
Nou!!: Rea (mitologia) і Cova d'Ida · Veure més »
Cova de Dicte
Estalagmita a la cova de Dicte La Cova de Dicte (Δικταίον Άντρον, Diktéon Ándron) és a 1025 m d'alçada, vora del poble de Psikhro (Psychro), a la Prefectura de Lassithi, a l'illa de Creta.
Nou!!: Rea (mitologia) і Cova de Dicte · Veure més »
Cova de Tràpeza
La cova de Tràpeza (en grec, σπήλαιο Τράπεζας) o cova de Krónio (en grec, Κρόνιο Σπήλαιο) és una gruta situada a la vora nord-oest de l'altiplà de Lasithi, a 860 m d'altitud i prop del poble de Tzermiado, a l'illa de Creta (Grècia).
Nou!!: Rea (mitologia) і Cova de Tràpeza · Veure més »
Crònies
Les Crònies (Κρόνια) eren unes festes celebrades a Atenes en honor del déu Cronos.
Nou!!: Rea (mitologia) і Crònies · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Rea (mitologia) і Cronos · Veure més »
Curets (divinitats)
Curets Segons la mitologia grega, els curets (en Κουρῆτες) eren uns esperits que formaven part del seguici de Zeus quan aquest déu era infant a l'illa de Creta.
Nou!!: Rea (mitologia) і Curets (divinitats) · Veure més »
Damofont
Damofont (Damophon) fou un escultor de Messènia i el sol artista messènic rellevant d'aquest país.
Nou!!: Rea (mitologia) і Damofont · Veure més »
Dàctils
En la mitologia grega, els dàctils (en Dàktyloi) són uns éssers fabulosos de Frígia o bé del mont Ida, a Creta, als quals s'atribuïa el descobriment del ferro i la metal·lúrgia.
Nou!!: Rea (mitologia) і Dàctils · Veure més »
Dèrceto
Dèrceto o Dercetis, coneguda també com a Atargatis o Siriadea (Syriadea, Συρίη θεός), era una deessa de la mitologia assíria, representada en forma de peix amb cap, braços i pit de dona.
Nou!!: Rea (mitologia) і Dèrceto · Veure més »
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Nou!!: Rea (mitologia) і Demèter · Veure més »
Demofont
Segons la mitologia grega, Demofont (Demophon) va ser un heroi, fill de Teseu i de Fedra.
Nou!!: Rea (mitologia) і Demofont · Veure més »
Dia de la Mare
El Dia de la Mare és una celebració per a honorar les mares que se celebra en dies diferents depenent del lloc.
Nou!!: Rea (mitologia) і Dia de la Mare · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Rea (mitologia) і Dionís · Veure més »
Eó (mitologia)
Mosaic que representa Eó i Tellus (Gliptoteca de Múnic) Eó (en grec Αἰών) és una deïtat hel·lenística associada amb el temps, l'orbe o el cercle que abasta l'univers, i el zodíac.
Nou!!: Rea (mitologia) і Eó (mitologia) · Veure més »
Enone
Segons la mitologia grega, Enone (en grec antic Οἰνώνη) va ser una nimfa orèada que esdevingué la primera esposa del príncep Paris de Troia, abans que aquest s'enamorés de la bella Helena d'Esparta.
Nou!!: Rea (mitologia) і Enone · Veure més »
Erictoni
Segons la mitologia grega, Erictoni era el segon fill de Dàrdanos, rei de Dardània, i la seva muller Batia, filla de Teucre.
Nou!!: Rea (mitologia) і Erictoni · Veure més »
Eurínome
Eurínome (en grec antic Εὐρυνόμη), va ser una de les deesses de la primera generació, filla d'Ocèan i de Tetis.
Nou!!: Rea (mitologia) і Eurínome · Veure més »
Excavacions arqueològiques d'Estàbia
Les excavacions arqueològiques d'Estàbia han retornat les restes de l'antiga ciutat d'Estàbia (Stabiae), a la zona de l'actual Castellammare di Stabia, prop del turó de Varano, així com un conjunt d'edificis que formaven part del seu ager.
Nou!!: Rea (mitologia) і Excavacions arqueològiques d'Estàbia · Veure més »
Fílira
Fílira (en grec antic Φιλύρα Filíra), va ser una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Rea (mitologia) і Fílira · Veure més »
Fil·lis (mitologia)
Fil·lis i Demofont Fil·lis (en grec antic Φυλλίς), va ser l'heroïna d'una història d'amor, on el protagonista és tan aviat Acamant com el seu germà Demofont, els fills de Teseu.
Nou!!: Rea (mitologia) і Fil·lis (mitologia) · Veure més »
Frigis
Els frigis en grec antic Φρύγες) eren un poble que va viure a l'Àsia Menor a partir del segle XII aC. El seu nom original era ''muskhis''. Eren indoeuropeus i van arribar a la zona probablement des dels Balcans, empesos per altres pobles. A aquest poble el menciona Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on diu que van lluitar a la guerra de Troia al costat de Príam, dirigits per Forcis i per Ascani, un fill del rei Príam. Diu que venien de lluny, i desitjaven entrar en batalla. Segons Hesiqui, el nom de frigis en llengua dels lidis volia dir 'persones lliures' i és molt possible que aquest fos el seu nom. La gorra frígia és símbol de llibertat. Algunes de les divinitats frígies eren Cíbele (també Rea o Agdistis), Sabazios (nom frigi de Dionís), Olimp, Hiagnis, Litierses i Màrsies. La seva llengua, el frigi, s'ha relacionat amb l'antic georgià.
Nou!!: Rea (mitologia) і Frigis · Veure més »
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Nou!!: Rea (mitologia) і Gea · Veure més »
Gigantomàquia
Dionís lluitant contra el gegant Èurit. Louvre La Gigantomàquia (del grec antic γιγαντo-μαχια, literalment "guerra dels gegants") va ser, en mitologia grega, la història de la lluita entre els gegants i els déus, i la seva derrota.
Nou!!: Rea (mitologia) і Gigantomàquia · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Rea (mitologia) і Hades · Veure més »
Hèstia
Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.
Nou!!: Rea (mitologia) і Hèstia · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Rea (mitologia) і Hera · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Rea (mitologia) і Hesíode · Veure més »
Himne homèric
Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.
Nou!!: Rea (mitologia) і Himne homèric · Veure més »
Ida (nimfa)
Ida (en grec antic Ἴδη), era, en la mitologia grega, una nimfa filla de Melisseu, rei de Creta i germana d'Adrastea.
Nou!!: Rea (mitologia) і Ida (nimfa) · Veure més »
Infern - Cant Catorzè
Gustave Doré: "L'horrible sorral" dels violents contra Déu i la natura El cant catorzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer anell del Setè Cercle, on els pecadors són castigats sobre un "horrible sorral", de sorra ardent en què cauen flames constants a sobre dels condemnats.
Nou!!: Rea (mitologia) і Infern - Cant Catorzè · Veure més »
Kairós
Kairos-Relief von Lysippos, Kopie in Trogir Detall d'un fresc de Francesco Salviati representant Kairós (1552-1554) Kairós (forma transliterada) o Ceros (forma transcrita), en grec καιρός i en llatí Caerus o Occasio, era per part dels antics grecs una de les tres maneres d'anomenar el temps, juntament amb Eó i Cronos, i fa referència al "moment adequat i oportú" o "moment suprem".
Nou!!: Rea (mitologia) і Kairós · Veure més »
Lebena
Lebena o Leben (en grec antic Λέβηνα, Λέβην) era el nom d'una antiga ciutat de l'illa de Creta.
Nou!!: Rea (mitologia) і Lebena · Veure més »
Leto
Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.
Nou!!: Rea (mitologia) і Leto · Veure més »
Lictos
Lictos o Littos (en llatí Lyctus o Lyttus, en grec antic Λύκτος o Λύττος) era una de les principals ciutats de Creta.
Nou!!: Rea (mitologia) і Lictos · Veure més »
Llista de déus grecs
Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.
Nou!!: Rea (mitologia) і Llista de déus grecs · Veure més »
Llista de dones al Heritage Floor
La llista compila les 999 biografies de dones rellevants que apareixen escrites al Heritage Floor com a part de l'obra d'art The Dinner Party, una instal·lació artística de Judy Chicago de 1979 que es conserva actualment a l'Elizabeth A. Sackler Center for Feminist Art del Museu de Brooklyn, a Nova York.
Nou!!: Rea (mitologia) і Llista de dones al Heritage Floor · Veure més »
Mar Jònica
La mar Jònica, Jònia o simplement Jònic (Ἰόνιος; antigament Mar del Grec) és una zona de la mar Mediterrània situada entre la península Itàlica meridional (la Calàbria, la Basilicata i la Pulla) i Sicília, a l'oest, i Albània i Grècia a l'est, al sud del canal d'Òtranto, que la uneix amb la mar Adriàtica.
Nou!!: Rea (mitologia) і Mar Jònica · Veure més »
Música de l'antiga Grècia
La música de l'antiga Grècia un art que es trobava molt present en la societat, tant en celebracions com en funerals, al teatre, a través de la música popular o mitjançant les balades que presentaven els poemes èpics.
Nou!!: Rea (mitologia) і Música de l'antiga Grècia · Veure més »
Melisseu
Segons la mitologia grega, Melisseu (en Μελισσεύς) va ser el rei de Creta que regnava al país quan Zeus hi va néixer.
Nou!!: Rea (mitologia) і Melisseu · Veure més »
Mero
Mero o Miro (en llatí Mero o Myro, en grec antic) fou una poetessa del període hel·lenístic nascuda a Bizanci.
Nou!!: Rea (mitologia) і Mero · Veure més »
Metídrion
Metídrion (Μεθύδριον, Methýdrion 'entre aigües') era el nom d'una ciutat situada al centre d'Arcàdia a uns 170 estadis al nord de Megalòpolis, entre els rius Maleta i Milaont, d'on li venia el nom, segons que diu Pausànies.
Nou!!: Rea (mitologia) і Metídrion · Veure més »
Metròon
El Metròon o l'antic buleuteri de l'Àgora atenenca es presenta com un edifici pràcticament quadrat, que mesura 23 metres de costat.
Nou!!: Rea (mitologia) і Metròon · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Rea (mitologia) і Mitologia grega · Veure més »
Mort (mitologia)
suaire i agarrant una dalla, a la Catedral de Trèveris, Alemanya. ''La gran segadora'', quadre de Nikolai TÉ. Tarkhov. La mort s'ha representat com una figura antropomorfa o com un personatge fictici en moltes mitologies i cultures populars.
Nou!!: Rea (mitologia) і Mort (mitologia) · Veure més »
Muntanyes sagrades
Les muntanyes sagrades són el centre de certes religions i són objecte de moltes llegendes.
Nou!!: Rea (mitologia) і Muntanyes sagrades · Veure més »
Neda (filla d'Oceà)
D'acord amb la mitologia grega, Neda (en grec antic Νέδα), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.
Nou!!: Rea (mitologia) і Neda (filla d'Oceà) · Veure més »
Ocèan
En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.
Nou!!: Rea (mitologia) і Ocèan · Veure més »
Ofíon
Ofíon (en grec antic Όφίων "la serp"), va ser, segons la mitologia grega, un tità que governà el món amb la seva parella femenina Eurínome, filla d'Oceà.
Nou!!: Rea (mitologia) і Ofíon · Veure més »
Olímpics
Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.
Nou!!: Rea (mitologia) і Olímpics · Veure més »
Ops
Ops, que en llatí significa «abundància», era una deessa de la mitologia romana d'origen sabí, deessa de la fertilitat i de la terra, i més endavant protectora de tots els béns i recursos del país.
Nou!!: Rea (mitologia) і Ops · Veure més »
Palau de Festos
Una altra entrada al palau El palau de Festos és una estructura arquitectònica, exemple típic de l'arquitectura minoica i els palaus minoics, situat a Festos (Phaistós), al sud de Creta.
Nou!!: Rea (mitologia) і Palau de Festos · Veure més »
Pandàreu
''Les filles de '''Pandàreu''''' (obra de Johann Heinrich Füssli, ca. 1795). Pandàreu (en grec antic Πανδάρεως), va ser, segons la mitologia grega, un personatge relacionat amb mites obscurs que semblen procedents de Creta o de l'Àsia Menor.
Nou!!: Rea (mitologia) і Pandàreu · Veure més »
Panteó egipci
El panteó egipci és el panteó de l'antic Egipte on practicaven el politeisme (hi va haver multitud de déus).
Nou!!: Rea (mitologia) і Panteó egipci · Veure més »
Pessinunt
Pessinunt (en Πεσσινούς) fou la principal fortalesa dels tolistobogis, a l'occident de Galàcia, a la vora del riu Sangari, a poc més de 20 km del seu naixement i a similar distància des de Germa, construïda a la vora del camí que anava d'Ancira a Amòrion.
Nou!!: Rea (mitologia) і Pessinunt · Veure més »
Planetes en l'astrologia
El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.
Nou!!: Rea (mitologia) і Planetes en l'astrologia · Veure més »
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Nou!!: Rea (mitologia) і Plutó (mitologia) · Veure més »
Polos
Cap de bronze amb una polos, al museu del Louvre Polos, en plural Poloi (en grec πόλος) és una corona alta cilíndrica adoptada pels antics grecs en les representacions de les deesses mare Hera, Rea i Cíbele, originària de les deesses mitològiques de l'Antic Orient Pròxim.
Nou!!: Rea (mitologia) і Polos · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Rea (mitologia) і Posidó · Veure més »
Priniàs
Priniàs (en grec Πρινιάς) és una ciutat dins la prefectura de Càndia, situada a la zona central de l'illa de Creta.
Nou!!: Rea (mitologia) і Priniàs · Veure més »
Psiloritis
El Psiloritis (Ψηλορείτης 'muntanya alta'), històricament conegut com a mont Ida (Ίδη), és una muntanya de Creta i el cim més elevat de l'illa, amb 2.456 metres.
Nou!!: Rea (mitologia) і Psiloritis · Veure més »
Quiró
Quiró (en grec antic Χείρων Khíron, 'l'inferior' dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega.
Nou!!: Rea (mitologia) і Quiró · Veure més »
Rea
* Persones.
Nou!!: Rea (mitologia) і Rea · Veure més »
Rea (nom)
Rea (en grec antic: Ῥέα, català) és un prenom femení d'origen grec Era el nom de Rea, un Tità en mitologia grega.
Nou!!: Rea (mitologia) і Rea (nom) · Veure més »
Rea (satèl·lit)
Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.
Nou!!: Rea (mitologia) і Rea (satèl·lit) · Veure més »
Religió de l'antiga Grècia
Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.
Nou!!: Rea (mitologia) і Religió de l'antiga Grècia · Veure més »
Religió minoica
Fidels portant ofrenes, sarcòfag d'Hagia Triada, època neopalatina, Museu Arqueològic de Càndia. El concepte religió minoica fa referència als cultes practicats a l'illa de Creta per la civilització minoica.
Nou!!: Rea (mitologia) і Religió minoica · Veure més »
Rieti
Rieti (antigament Reate) és una ciutat d'Itàlia, a la regió del Laci, província de Rieti, amb uns 50.000 habitants.
Nou!!: Rea (mitologia) і Rieti · Veure més »
Sabazi
Sabazi envoltat de serps Sabazi (en grec antic) fou una divinitat frígia, i el seu culte tenia caràcter orgiàstic.
Nou!!: Rea (mitologia) і Sabazi · Veure més »
Saturn devorant un fill
El quadre Saturn devorant un fill era originalment una pintura mural, a l'oli sobre guix, que va formar part de la decoració dels murs de la casa que Francisco de Goya va adquirir el 1819, a la finca anomenada la Quinta del Sordo.
Nou!!: Rea (mitologia) і Saturn devorant un fill · Veure més »
Titanomàquia
''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).
Nou!!: Rea (mitologia) і Titanomàquia · Veure més »
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Nou!!: Rea (mitologia) і Tità · Veure més »
Urà (mitologia)
Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.
Nou!!: Rea (mitologia) і Urà (mitologia) · Veure més »
Vulcà
En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.
Nou!!: Rea (mitologia) і Vulcà · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Rea (mitologia) і Zeus · Veure més »
