Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

1116 les relacions: Aèdon, Aèrope, Ab ovo, Abisme (religió), Acacos, Acaia, Acarnà, Acco (nimfa), Acrísios, Acròpoli d'Atenes, Acrea, Acres (Sicília), Acteó, Adad, Adonis (mite), Adoració de l'os, Adrastea (nimfa), Adrastea (satèl·lit), Adulteri, Afaia, Afrodita, Agamèmnon, Agatodèmon, Agèlades, Agènor (fill de Posidó), Agèsies, Agdistis, Age of Empires, Aglaia, Agoràcrit de Paros, Agrigent, Aigües d'Estix, Al-Khazneh, Alagònia, Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat, Albània del Caucas, Alcàmenes d'Atenes, Alcíone (filla d'Èol), Alcibíades (general atenenc), Alcioneu, Alcmena, Alexandre el Gran, Alexícacos, Alfonso De Franciscis, Aloïdes, Altar de Zeus a Pèrgam, Altar de Zeus Agoraios, Altar dels dotze déus, Altis, Alzina, ..., Amaltea (mitologia), Amaltea (satèl·lit), Ambrosia, Amfíon, Amfòter (heroi), Amfiarau, Amfitrió, Amfitrite, Amnissos, Amor, Anance, Anaxàgores d'Egina, Androgeu, Animalística, Animals, Anquises, Antínous, Antíope (filla de Nicteu), Antiga Corint, Antiga Grècia, Antioquia de l'Orontes, Antos, Apatúria, Apogeu, Apol·lini i dionisíac, Apol·lo, Apol·lo de Kassel, Aqueu (fill de Seleuc), Aquil·les, Aracne, Arcadis, Arcas (epònim), Arcàdia, Arcesiades, Arcisi, Ares, Areu (desambiguació), Argonautes, Argos (fill de Zeus), Argos Panopta, Arios (desambiguació), Aristònous d'Egina, Aristó (escultor), Aristeu (mitologia), Aristodem d'Esparta, Arque (mitologia), Arquebi, Arquelau I, Arsinoe (Xipre), Art de l'antiga Grècia, Art de l'Imperi Part, Art de Luxemburg, Art nabateu, Artemísion, Arzawa, Ascar, Asclepi, Asop (fill d'Oceà), Astèria, Asterió, Asteropeu, Astrea, Astreu, Ate (mitologia), Atena, Atenodor de Clítor, Atlàntida, Atles (cartografia), Atles (mitologia), Atles Farnese, Atletisme, Atracció sexual, Atreu, Aura (mitologia), Autònoe (satèl·lit), Axíoque, Íficles, Ínac, Èac, Ègida, Ègion, Èlara, Èol (fill d'Hípotes), Èpaf, Època arcaica, Èrato, Ògig, Òlenos (Etòlia), Àgave (filla de Cadme), Àgora d'Atenes, Àguila, Àguila de Prometeu, Àiax el Major, Àiax el Menor, Ànax, Ànima bessona, Ànnia Regil·la, Àptera, Àries (astrologia), Àrtemis, Àspalis, Àtropos, Baalbek, Başka Dünya, Bab as-Saghir, Bagram, Batalla de les Termòpiles (480 aC), Bató (mitologia), Batia, Batracomiomàquia, Bòsfor, Bel (mitologia), Bel·lerofont, Bernabé apòstol, Beykoz, Bia (filla d'Estix), Bizant (mitologia), Bogna Burska, Bona Dea, Borinot de la mort, Boristenis, Bosc sagrat, Bou, Briàreu, Britomartis, Brontes, Broteas, Bruixeria, Buleuteri d'Olímpia, Busiris (fill de Posidó), Cabirs, Cadme, Cadmea, Calígula, Cal·líope, Cal·lírroe (filla d'Aqueloos), Cal·lírroe (filla d'Escamandre), Cal·lírroe (satèl·lit), Cal·lip d'Atenes, Cal·listo (mitologia), Cal·listo (satèl·lit), Caldona (satèl·lit), Cale (satèl·lit), Calendari àtic, Calendari macedoni, Calipso (mitologia), Campe, Canop, Cants Cipris, Cap Matapan, Capaneu, Capsa de Pandora, Carcinos, Caribdis, Carme (mitologia), Carme (satèl·lit), Carnees, Carnos, Carpo (satèl·lit), Casa del Poeta Tràgic, Casino de Múrcia, Casius, Cataònia, Catamita, Catàleg de les dones, Caucas, Caulònia, Cavall alat, Càlais, Cària, Càrites (mitologia), Càucon, Cècrops, Cíbele, Cílix (heroi grec), Cípsel de Corint, Còrit (fill de Zeus), Cefisòdot el vell, Celeu, Celmis, Ceos (fill d'Urà), Ceròesa, Cercops (mitologia), Cers (mitologia), Charles Nicolle, Chris Martin, Christopher Walken, Ciència planetària, Cicle èpic, Ciclop, Cicne (fill d'Apol·lo), Cicne (fill d'Ares), Cicne (fill d'Estènel), Cigne, Cigne (nom comú), Ciló (polític), Cilene (satèl·lit), Cimmeris, Cimopolea, Cinosura, Circe, Citeró, Citeró (mitologia), Citissor, Civilització micènica, Claire Bloom, Clío (revista), Clítor (ciutat), Cleantes (filòsof), Clearc d'Heraclea, Cleó de Sició, Cleones, Cleotera, Clio (musa), Clitemnestra, Cloto, Cnidos, Cnossos, Colós de Rodes, Colotes de Paros, Columna de les serps, Combe, Constel·lació d'Aquari, Constel·lació de Capricorn, Constel·lació de l'Ossa Major, Constel·lació de l'Ossa Menor, Constel·lació de la Verge, Constel·lació del Ca Major, Constel·lació del Cigne, Constel·lació del Gall Dindi, Constel·lació del Llop, Constel·lació del Serpentari, Constel·lació dels Llebrers, Coribants, Coribàntica, Corint, Corint (heroi), Cornucòpia, Corona de flors, Costums de l'antiga Grècia, Cotos, Cova d'Ida, Cova d'Ilitia, Cova de Dicte, Cova de Tràpeza, Crítias (diàleg), Cres (mitologia), Cresfontes, Crios, Criselefantí, Crisip (fill de Pèlops), Crocees, Cronos, Cronos (el Temps), Culte ptolemaic a Alexandre el Gran, Curets (divinitats), Damarc, Damis (mitologia), Danaides, Daphne (Strauss), Dardània (Anatòlia), Dàctils, Dànae, Dànae rebent la pluja d'or, Dàrdan, Dèdal, Dèdal de Bitínia, Dèdales, Dèmon, Déu, Déu de la guerra, Déu del cap Artemísion, Déu del cel, Déu del tro, Déus de la mar de la mitologia grega, Díon (Pièria), Dípters, Deïtat, Deessa mare, Delfine, Delos, Demèter, Destí, Deucalió (fill de Prometeu), Dia de la Mare, Diadema, Diàsies, Dice, Dido, Dikti, Dinastia Macedònica d'Egipte, Dinastia ptolemaica, Diomedes Soter, Dionís, Dione (titànide), Dionisi d'Argos, Dioscurs, Dipolies, Districte de Bor, Dius Fidius, Divinitat, Divinitats de l'Índia, Dodó, Dodona, Domus Avinyó, Dones a la societat celta, Doris (grup humà), Dushara, Dyeus, Eco (mitologia), Edat d'or, Edats de l'Home, Edos (divinitat), Eetes, Egina, Egipà, Egipi, Egira, El convit, El judici de Paris (Rubens), El rapte d'Hèlena, El retorn de Persèfone, Elara (satèl·lit), Elea (Eòlia), Electra (Plèiade), Eleutèria, Eli Aristides, Eloqüència, Els dotze treballs d'Hèracles, Els ocells (obra de teatre), Empúries, Enamorament, Enòmau (fill d'Ares), Endevinació a l'antiga Grècia, Endimió, Eneó, Enees, Enio, Epidaure Limera, Epimeteu (mitologia), Epir (perifèria), Epopeu, Equidna (mitologia), Era (cronologia), Erídan, Erínome (satèl·lit), Erecteu, Erictoni, Eris (filla de Nix), Ernst Curtius, Eros (fill d'Ares), Eros i Psique (Canova), Ersa (mitologia grega), Escamandre (fill d'Oceà), Escites, Escopes d'Etòlia, Escultura etrusca, Escultura grega, Escultura grega clàssica, Escultura hel·lenística, Espai exterior, Esperança, Esqueneu, Estatueta de Ganimedes, Estàtua de Zeus a Olímpia, Estàtues de Sperlonga, Estix, Estratonicea, Estrela argèada, Etiòpida, Etiologia, Etli, Etna, Etna (satèl·lit), Eubúlides de Cròpia, Eucèlade (satèl·lit), Eufrànor d'Atenes, Eufròsine, Eumènides, Eumolp, Eunòmia (Hores), Eupòria (satèl·lit), Eurínome, Eurínome (filla de Nisos), Eurípil (fill de Tèlef), Eurileó d'Esparta, Eurimedont (fill d'Urà), Euristeu, Euromos, Europa, Europa (filla d'Agenor), Europa (filla d'Oceà), Europa (filla de Tici), Europa (satèl·lit), Eutífron, Euterpe, Evantes (pintor), Evèmer, Faetó (planeta), Faetont, Faetusa, Falèron, Fanes (mitologia), Fatalisme, Faune, Fènix (fill d'Agenor), Fídies, Fílum, Feacis, Fenicis, Filó (escultor), Filemó i Baucis, Fili (mitologia), Filisc d'Atenes, Fineu (pare de Pandíon), Flama olímpica, Flexus, Font de la Plaça d'Espanya, Font de Pirene, Fonts de Barcelona, Formis, Fortunatae insulae, Freixe de flor, Fris del Partenó, Frixos, Frontons del Partenó, Galantis, Galària, Galàxia, Gamelis, Ganímedes raptat per l'àguila, Ganimedes (mitologia), Ganimedes (satèl·lit), Gaza, Gèrasa, Gòrdios I, Gòrgones (mitologia), Gea, Geografia d'Europa, Gies, Gigantomàquia, Gitíon, God of War (videojoc de 2018), Gong, Gorgoneu, Gortina, Gos, Gran Tribulació, Grècia hel·lenística, Grec (mitologia), Grecobudisme, Grecs, Grup 5 de la taula periòdica, Guerra a l'antiga Grècia, Guerra de Troia, Guerra dels set Cabdills, Guerrers de Riace, Guineu teumèsia, Hades, Hagia Triada, Harmonia (mitologia), Harpàlice (satèl·lit), Harpe, Harpia, Harry Potter, Hècale, Hècate, Hègies, Hèlice (satèl·lit), Hèlix (desambiguació), Hèracles, Hèrcules, Hèrcules (pel·lícula de 1997), Hèrcules es torna boig, Hèrcules Farnese, Hèrcules: L'origen de la llegenda, Hèstia, Hípia, Hebe (automòbil), Hebe (mitologia), Hecatonquir, Hefest, Hegèmone (satèl·lit), Helíades, Helíocles II, Hel·lanòdica, Hel·len, Helena de Troia, Helenium, Hemos (mitologia), Henoteisme, Hera, Heraclea Pòntica, Heracles Almelo, Heraclides, Herèon d'Argos, Hermògenes de Priene, Hermes, Hermes amb Dionís infant, Hermeu, Hermipe (satèl·lit), Hesíode, Hespèrides (nimfes), Het schilder-boeck, Hetareu, Hierogàmia, Himalia, Himalia (nimfa), Himne homèric, Hipòtesi dels kurgans, Hirieu, Història de Creta, Història de Grècia, Història de l'hinduisme, Història de la filosofia de la història, Història de la meteorologia, Història de la Vall d'Aosta, Història de les religions, Homer, Homoerotisme, Hoplita, Hores, Iacus, Iasió, Iasos (fill d'Argos), Iàmbol, Iàmides, Ida (nimfa), Idas, Ifimedia, Ilíada, Ilitia, Iliupersis, Illes Flegrees, Ilos, Immortals (pel·lícula), Imperi Selèucida, Incest, Indra, Infern - Cant Catorzè, Infern - Cant Novè, Ino, Interpretatio graeca, Io (satèl·lit), Iodama, Iolau, Ira de titans, Iraklià, Irene (Hores), Iris (mitologia), Isònoe (satèl·lit), Ischia, Isil (poeta), Isistèria, Itome, Itome (mitologia), Ixíon, Ixíon (Ribera), Jàpet (mitologia), Jàson i els argonautes, Júpiter (mitologia), Júpiter (planeta), Jo, Claudi, Jocs Fúnebres, Jocs Nemeus, Jocs Olímpics, Jocs Olímpics d'Estiu de 1896, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Jocs panhel·lènics, Jon Favreau, Judea, Judici de Paris, Kairós, Kug-Baba, L'ase i els seus amos, La caiguda de Faetó, La petita Polon, La Sagesse des mythes, Labranda, Labris, Lacònia, Lacedèmon, Laia l'arquera, Lampècia, Laocoont i els seus fills, Laodamia (filla de Bel·lerofont), Laomedont de Troia, Lapseki, Larissa, Latinus, Làmia (mitologia), Làquesis, Lèlaps, Lòcrida, Leanira, Learc de Règion, Leòcares el Vell, Leòcrit d'Atenes, Leda, Leda (satèl·lit), Leda atòmica, Leda i el cigne, Leda i el cigne (László Moholy-Nagy), Leda i el cigne (Leonardo da Vinci), Les bacants, Les fenícies, Les Lleis, Les suplicants (Èsquil), Les tres Gràcies (Canova), Les Tres Gràcies (Carpeaux), Les tres Gràcies (Rafael), Les tres Gràcies (Regnault), Leto, Leucòtea, Liam Neeson, Libó (arquitecte), Licas (mitologia), Licàon, Licea, Lici d'Elèuteres, Licos (fill de Hirieu), Lictos, Licurg de Nèmea, Licurg de Tràcia, Lidos, Lilit, Lindos, Lircos (fill de Foroneu), Lisandre, Lisitea (satèl·lit), Listra, Llamp, Llibre de Daniel, Lliga Aquea, Llista d'ossos dels Pirineus, Llista de característiques d'albedo de Mart, Llista de cràters d'Amaltea, Llista de cràters de Cal·listo, Llista de cràters de Tebe, Llista de cràters de Tetis, Llista de déus grecs, Llista de personatges de One Piece, Llop de Psàmate, Lloret de Vistalegre, Lluita de titans (pel·lícula de 1981), Lluita de titans (pel·lícula de 2010), Lluna, Locres Epizefiris, Locros, Locros (fill de Fiscos), Locros (fill de Zeus), Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Luceafărul, Luci Mummi Acaic, Luke Evans, Luxor, Lycaon, Macèdon, Magnes (mitologia), Maia (mitologia), Manes (rei), Mansana de la Discòrdia, Maria Àngels Anglada i d'Abadal, Mariandí, Marpessa, Mart (mitologia), Mèlite, Mènal, Mètopes del Partenó, Míkonos, Mínias, Mírmex, Múnicos, Música de l'antiga Grècia, Medalla Olímpica, Medont d'Esparta, Medusa (mitologia), Megaclite (satèl·lit), Meganira, Mel de melada, Melanip, Melínoe, Melek Taus, Melisseu, Meliteu, Menandre II, Menècrates de Siracusa, Meneci (fill d'Àctor), Meneci (fill de Jàpet), Mera (filla de Pretos), Mero, Messene, Mestre d'Olímpia, Metamorfosi (ficció), Metamorfosi (mitologia), Metídrion, Metíoque i Menipa, Metis (filla d'Oceà), Metis (satèl·lit), Micenes, Mimas (mitologia), Minerva, Minos, Miró (escultor), Mirmídons, Misis, Misteri de Samotràcia, Misteris d'Eleusis, Mite, Mite de l'androgin, Mitologia, Mitologia amaziga, Mitologia etrusca, Mitologia grecoromana, Mitologia grega, Mitologia micènica, Mnemòsine, Moires, Molòssia, Molós, Momo, Moneda a l'Imperi Selèucida, Monedes commemoratives de 2 euros emeses el 2005, Monestir d'Arkadi, Mont Garizim, Mont Ida (Turquia), Mont Liceu, Mont Nemrut, Morfeu, Mort (mitologia), Mosaic dels treballs d'Hèrcules, Mosca (nom comú), Moscos de Siracusa, Munt Carmel, Muntanyes sagrades, Muses, Museu Arqueològic d'Olímpia, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Museus Vaticans, Mussol d'Atena, Narcís (mitologia), Nàiades (mitologia), Nàucratis, Nèfele (nimfa), Nèmea, Nèmesis, Nícies Soter, Níctim, Níobe (filla de Foroneu), Níobe (filla de Tàntal), Neda (filla d'Oceà), Nice (filla d'Estix), Nico Di Angelo, Nicomedes II Epífanes, Nicteu, Nimfa, Nisa (mitologia), Nix, Nom teòfor, Nu (art), Nus gordià, Ocípete, Occitània, Odissea, Odisseu, Ogígia, Olímpia, Olímpia de l'Epir, Olímpics, Olbasa, Olimp, Onet, Opunt, Oracle, Oracle d'Amfiarau, Oracle d'Amon, Oracle d'Olímpia, Oracle de Dodona, Oracle de Trofoni, Orèades, Orestes (Eurípides), Orfeu, Orió (constel·lació), Orió (mitologia), Orofernes, Oropédio Lassithiú, Ortòsia (satèl·lit), Otreis, Otris, Oxirinc, Paó blau, Pactol, Palau de la Civilització Italiana, Pal·ladi (estàtua), Pal·lant (fill de Crios), Pal·las (filla de Tritó), Palics, Pamfília, Pamfos, Pan (mitologia), Panè, Pandàreu, Pandia (mitologia grega), Pandies, Pandora, Pandora (Waterhouse), Pandròsion, Panopeu (Fòcida), Panteó (mitologia), Panteó egipci, Papir de Derveni, Parc Arqueològic de Neapolis, Parc del Laberint d'Horta, Paris de Troia, Parmènides, Parrasi (mitologia), Part preterme, Partenó, Patrous, Pàmfils, Pèlops, Pínakes de Penteskouphia, Píndar, Pítica VI, Pòl·lux (estrella), Pòl·lux (satèl·lit), Pederàstia, Pederàstia a l'antiga Grècia, Pegàs (mitologia), Pelasg, Pelèiades, Peleu, Període hel·lenístic, Període hel·lenístic d'Egipte, Període orientalitzant, Percy Jackson & the Olympians: The Lightning Thief, Percy Jackson i els déus de l'Olimp, Periclimen (fill de Posidó), Perieres, Perifant, Persèfone, Perseu (heroi grec), Petalidi, Peucolau, Phlegra, Pierluca Tocco, Pirítous, Pirene (nàiade), Pisandre de Laranda, Pitàgores de Règion, Pitó (mitologia), Planetes en l'astrologia, Plèiades (astronomia), Plèiades (mitologia), Plistòanax, Plutó (mitologia), Pluto, Plutos, Plutus, Pneumatologia, Polímnia, Policlet, Polifonte (mitologia), Politeisme, Pomera comuna, Porfirió, Portada/article maig 22, Portada/article març 29, Posidó, Prasos, Príam, Priap, Prometeu encadenat, Prostitució a l'antiga Grècia, Protogenia (filla de Deucalió), Protoindoeuropeus, Pseudoperípter, Psiloritis, Psique (mitologia), Ptolemeu VIII Evèrgetes II, Puteal de la Moncloa, Pyrrhae Regio, Qüestió homèrica, Quelona, Quiló de Lacedemònia, Ra, Radamantis, Ròdope (mitologia), Ròmul Silvi, Rea (mitologia), Rea (satèl·lit), Regnat de Cleòpatra, Regne de Macedònia, Religió de l'antiga Grècia, Religió hel·lenística, Religió minoica, Religió mistèrica, Retorns, Reva (deïtat), Riu Po, Saó de Samotràcia, Sabazi, Sacerdot, Sacrifici d'animals, Salmona, Salmoneu, Sangari, Santuari de Zeus Polieus, Sarpèdon (fill d'Europa), Sarpèdon (fill de Laodamia), Satèl·lits de Júpiter, Saturn (planeta), Saviesa, Sága i Sökkvabekkr, Sèmele, Sèrifos, Sículs, Sírius, Sean Bean, Segon Temple, Selèucia d'Isàuria, Selli, Sells (mitologia), Serapeu d'Alexandria, Serralada de l'Atles, Serralada dels Balcans, Set meravelles del món antic, Sexualitat a l'antiga Roma, Shazam (DC Comics), Sibil·la, Sibil·la de Líbia, Sició, Silifke, Simbolisme judaic, Simbologia astronòmica, Simbologia i adoració del foc, Sinope (mitologia), Societat protoindoeuropea, Somnis (mitologia), Sosípatre de Solos, Soter, Sponde (satèl·lit), Stoà de Zeus, Suite Volpini, Taígete, Taígete (satèl·lit), Tabànids, Tafis, Talia (Càrite), Talia (nimfa), Talos, Taronger, Tasos (fill d'Agènor), Tavium, Tànatos, Tàntal, Tàntal (fill de Zeus), Tàrtar (mitologia), Tègea, Tèlef Evèrgetes, Tènages, Tènar, Tíana, Tínia, Tíone (satèl·lit), Týr, Teòcosm, Teòcrit, Tebe (mitologia), Tebe (satèl·lit), Tebes (Egipte), Teisme, Telamó, Telefaassa, Teleno, Telestes (escultor), Telmessis, Telquins, Telxínoe, Telxínoe (satèl·lit), Temen (fill de Pelasg), Temis, Temple d'Afea, Temple d'Eshmun, Temple d'Hera, Temple de Càstor i Pòl·lux, Temple de Júpiter (Baalbek), Temple de Jerusalem, Temple de Zeus Olímpic, Temple de Zeus Olímpic (Atenes), Temple grec, Temple romà, Teognis de Mègara, Teogonia, Teoxènia, Terambo, Terpsícore, Teseu, Tesis (mitologia), Tetis (mare d'Aquil·les), Tetrabiblos, Teucre, Teucre (fill de Telamó), Teutatès, The Lightning Thief, The Penelopiad, Thor, Thor: Love and Thunder, Tia (nimfa), Tici (fill de Zeus), Tici (Ribera), Tideu, Tifó (mitologia), Tillia tepe, Timoleont, Tindàreu, Tinos, Tique, Tirèsias, Tirrens, Titanomàquia, Tità, Titonos, Tomba del capbussador, Toro sagrat, Trasímedes, Tríopas (helíade), Trezè, Trident, Trident de Posidó, Tries (mitologia), Tro, Troia, Tros, Tympanon, Uranisme, Urà (planeta), Urània, Vairumati, Vall d'Aosta, Vall dels Temples, Venasa, Vents (mitologia), Vergina, Victòria (mitologia), Vil·la de Tiberi, Vili i Vé, Vincenzo Monti, Volos (mitologia), Volta de la Capella Sixtina, Xanadu (musical), Xanadu (pel·lícula), Xenofont (escultor), Yam (déu), Zagreu, Zenòbia (desambiguació), Zenó de Solos, Zenobi (desambiguació), Zetos, (2020) Ukko, (243) Ida, (28978) Ixion, (53311) Deucalion, (85) Io, 167 aC, 386. Ampliar l'índex (1066 més) » « Shrink índex

Aèdon

Segons la mitologia grega, en un episodi recollit per Homer a lOdissea, Aèdon (grec antic: ἡ Ἀηδών -όνο&#962) era filla de Pandàreu, heroi cretenc, i de la seva dona Harmòtoe (grec antic: Ἁρμοθό&#951).

Nou!!: Zeus і Aèdon · Veure més »

Aèrope

Aèrope (en grec antic Ἀερόπη, "cara brumosa"), va ser, segons la mitologia grega, filla de Catreu, fill de Minos i rei de Creta.

Nou!!: Zeus і Aèrope · Veure més »

Ab ovo

Ab ovo és una locució que significa, literalment, “des de l'ou” i, en sentit ampli, “des de l'origen”, “des del principi”.

Nou!!: Zeus і Ab ovo · Veure més »

Abisme (religió)

Un abisme és una profunditat sense fons i, per extensió, qualsevol lloc profund.

Nou!!: Zeus і Abisme (religió) · Veure més »

Acacos

Acacos (en grec antic Ἄκακος, inofensiu), segons la mitologia grega, era un fill de Licàon.

Nou!!: Zeus і Acacos · Veure més »

Acaia

(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.

Nou!!: Zeus і Acaia · Veure més »

Acarnà

D'acord amb la mitologia grega, Acarnà (en Ἀκαρνάν) va ser un heroi, fill d'Alcmeó i de la nimfa Cal·lírroe, filla del déu riu Aqueloos.

Nou!!: Zeus і Acarnà · Veure més »

Acco (nimfa)

Acco és una nimfa de la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Acco (nimfa) · Veure més »

Acrísios

Acrísios o Acrisi (en grec Άκρίσιος, en llatí Ācrĭsĭus) va ser fill d'Abas, rei d'Argos, i d'Ocalia.

Nou!!: Zeus і Acrísios · Veure més »

Acròpoli d'Atenes

Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.

Nou!!: Zeus і Acròpoli d'Atenes · Veure més »

Acrea

* Acrea era la filla del riu-déu Asterió, prop de Micenes.

Nou!!: Zeus і Acrea · Veure més »

Acres (Sicília)

Acres (en Acras, en Ἄκραι o Ἄκρα) Era una ciutat de Sicília situada al cim d'un turó, a la banda oest de Siracusa, de la que la separaven 24 estadis segons lItinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger.

Nou!!: Zeus і Acres (Sicília) · Veure més »

Acteó

Nou!!: Zeus і Acteó · Veure més »

Adad

Adad (ugarític: 𐎅𐎄 Haddu; accadi: 𒀭𒅎 Haddu), o també Isku, Iskur o Ishkur és el déu de les tempestes i les pluges, que fa créixer les plantes o les destrueix, a les antigues mitologies mesopotàmiques.

Nou!!: Zeus і Adad · Veure més »

Adonis (mite)

''La mort d''''Adonis''''' de Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Adonis (en grec antic Άδωνις) fou un heroi, fill de Cínires, rei de Xipre, i de Mirra, que era filla de Cínires.

Nou!!: Zeus і Adonis (mite) · Veure més »

Adoració de l'os

Ainu ''Iomante'' (tramesa de l'os). Pintura japonesa en rotlle, circa 1870. L'adoració de l'os (també coneguda com el culte d'os o arctolatria) és la pràctica religiosa de l'adoració dels ossos trobats dins moltes religions ètniques del nord d'Euràsia, com la sami, nivkh, ainu, pre-cristianes basques, i finlandeses.

Nou!!: Zeus і Adoració de l'os · Veure més »

Adrastea (nimfa)

Segons la mitologia grega, Adrastea (en Ἀδράστεια) va ser una nimfa, filla de Melisseu, rei de Creta i germana d'Ida.

Nou!!: Zeus і Adrastea (nimfa) · Veure més »

Adrastea (satèl·lit)

Adrastea és el segon satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.

Nou!!: Zeus і Adrastea (satèl·lit) · Veure més »

Adulteri

''Le supplice des adultères'' de Jules Arsene Garnier. Ladulteri és la relació sexual amb una persona diferent del marit o esposa estant o no casat.

Nou!!: Zeus і Adulteri · Veure més »

Afaia

Temple d'Afea a l'illa d'Egina. En la mitologia grega Afaia o Afea (en grec Ἀφαία, "sense llum") era una deessa grega de la llum, filla de Leto i per tant, germanastra d'Apol·lo i Àrtemis.

Nou!!: Zeus і Afaia · Veure més »

Afrodita

En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.

Nou!!: Zeus і Afrodita · Veure més »

Agamèmnon

La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.

Nou!!: Zeus і Agamèmnon · Veure més »

Agatodèmon

Agatodèmon o Eudèmon (en grec: ἀγαθὸς δαίμων, Agatodèmon, en llatí: Agathodæmon) representa, en la mitologia grega, un daimon benèfic (o eudaimon) que acompanya durant tota la vida les persones i es manifesta quan cal.

Nou!!: Zeus і Agatodèmon · Veure més »

Agèlades

Agelades o Agèladas (en llatí Ageladas, en grec Άγελάδας) va ser un escultor grec nascut a Argos, segons diu Pausànias.

Nou!!: Zeus і Agèlades · Veure més »

Agènor (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Agènor (en grec Ἀγήνωρ, en llatí Ăgēnōr) va ser un rei de Fenícia, fill de Posidó i de Líbia.

Nou!!: Zeus і Agènor (fill de Posidó) · Veure més »

Agèsies

Agèsies (en grec Ἀγησίας Agesias) va ser un esportista i endeví grec nascut a Siracusa a la primera meitat del.

Nou!!: Zeus і Agèsies · Veure més »

Agdistis

Agdistis (en grec antic: Ἄγδιστις) era un déu menor, d'origen frigi que va formar part de la mitologia grega i la religió romana.

Nou!!: Zeus і Agdistis · Veure més »

Age of Empires

Age of Empires (coneguda també per les sigles AOE) és una sèrie de videojocs d'estratègia en temps real per a ordinadors personals, desenvolupada per Ensemble Studios i publicada per Microsoft Game Studios.

Nou!!: Zeus і Age of Empires · Veure més »

Aglaia

Aglàïe,El mot és tetrasil·làbic en llatí. L'adaptació al català, doncs, ha d'ésser: Aglàïa una de les Càrites En la mitologia grega, Aglàïe o Aglàïa (en grec antic Ἀγλαΐα -ΐας, Ἀγλαΐη -ΐης 'la que brilla', 'l'esplendorosa', 'l'esplèndida'; llatí Aglaia -ae, Aglaiē -ēs) era la més jove i bella de les tres Càrites.

Nou!!: Zeus і Aglaia · Veure més »

Agoràcrit de Paros

Agoràcrit de Paros (en llatí Agoracritus, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Paros, que va viure al segle V aC.

Nou!!: Zeus і Agoràcrit de Paros · Veure més »

Agrigent

Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.

Nou!!: Zeus і Agrigent · Veure més »

Aigües d'Estix

Les Aigües d'Estigia són les fonts del riu Cratis a la muntanya Helmós, d'una altura de 2100 metres, en el terme municipal de Kalàvrita, pertanyent a la província de Acaia a la regió del Peloponès a Grècia.

Nou!!: Zeus і Aigües d'Estix · Veure més »

Al-Khazneh

Al-Khazneh (‘el Tresor’) és un dels temples més elaborats de Petra (Jordània), una ciutat del Regne dels Nabateus habitada pels àrabs en l'antiguitat.

Nou!!: Zeus і Al-Khazneh · Veure més »

Alagònia

Alagònia (en llatí Alagonia, en grec antic Ἀλαγονία) era una antiga ciutat de Lacònia propera a la frontera de Messènia.

Nou!!: Zeus і Alagònia · Veure més »

Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat

Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat, també anomenada La Pau i la Guerra, és una obra de grans dimensions realitzada en el que forma part de la col·lecció de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Nou!!: Zeus і Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Nou!!: Zeus і Albània del Caucas · Veure més »

Alcàmenes d'Atenes

Còpia romana d'un Hermes (o potser Hefest) atribuït a Alcàmenes Alcàmenes (Alcamenes) fou un escultor de l'antiga Grècia contemporani de Fídies (segona meitat del). Segons la font és considerat nascut a Atenes o a Lemnos.

Nou!!: Zeus і Alcàmenes d'Atenes · Veure més »

Alcíone (filla d'Èol)

Segons la mitologia grega, Alcíone (en grec antic Άλκυόνη), va ser una heroïna, filla d'Èol, el rei dels vents (o Èol, rei de Magnèsia, i d'Enàrete, segons altres).

Nou!!: Zeus і Alcíone (filla d'Èol) · Veure més »

Alcibíades (general atenenc)

Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.

Nou!!: Zeus і Alcibíades (general atenenc) · Veure més »

Alcioneu

s). Alcioneu (en grec antic Άλκυονεύς) va ser, segons la mitologia grega, un gegant, fill de Gea (la Terra) i d'Urà (el Cel).

Nou!!: Zeus і Alcioneu · Veure més »

Alcmena

En la mitologia grega Alcmena (en grec antic Άλκμήνη) era l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Hèracles.

Nou!!: Zeus і Alcmena · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Zeus і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexícacos

Alexícacos (Alexicacus) és un epítet que rebien alguns déus grecs com Zeus, Apol·lo o Hèrcules, i que significa 'el que avisa del mal'.

Nou!!: Zeus і Alexícacos · Veure més »

Alfonso De Franciscis

va ser un arqueòleg italià.

Nou!!: Zeus і Alfonso De Franciscis · Veure més »

Aloïdes

Segons la mitologia grega, els aloïdes (en Ἀλωεῖδαι, Aloeîdai) o alòades (Ἀλωάδαι, Alōádai) van ser dos gegants bessons, anomenats Otos (Ὦτος) i Efialtes, que Posidó va tenir d'Ifimedia, filla de Tríopas.

Nou!!: Zeus і Aloïdes · Veure més »

Altar de Zeus a Pèrgam

Laltar de Zeus a Pèrgam és un monument religiós aixecat en l'època hel·lenística sobre l'acròpoli de la ciutat de Pèrgam, sens dubte al començament del regnat Èumenes II (197-159 aC).

Nou!!: Zeus і Altar de Zeus a Pèrgam · Veure més »

Altar de Zeus Agoraios

'''Altar de Zeus Agoraios''', a l'Àgora d'Atenes. L'Altar de Zeus Agoraios (Βωμός Διός Αγοραίου'Altar de Zeus de l'Àgora'), és un altar situat al costat oest de l'Àgora d'Atenes, prop del Monument als herois epònims.

Nou!!: Zeus і Altar de Zeus Agoraios · Veure més »

Altar dels dotze déus

L'altar dels dotze déus era un altar i potser un santuari que es trobava a l'àgora d'Atenes i estava dedicat als dotze déus Olímpics adorats a l'antiga Grècia: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Apol·lo, Àrtemis, Hefest, Atena, Ares, Afrodita i Hermes.

Nou!!: Zeus і Altar dels dotze déus · Veure més »

Altis

L'Altis (Ἀλτις)Nom provinent del grec ἄλσος 'bosc sagrat', d'origen desconegut.

Nou!!: Zeus і Altis · Veure més »

Alzina

''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.

Nou!!: Zeus і Alzina · Veure més »

Amaltea (mitologia)

Segons la mitologia grega, Amaltea (Ἁμάλθεια, 'tendra') va ser la nodrissa de Zeus, quan aquest déu era nadó.

Nou!!: Zeus і Amaltea (mitologia) · Veure més »

Amaltea (satèl·lit)

Amaltea és el tercer satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.

Nou!!: Zeus і Amaltea (satèl·lit) · Veure més »

Ambrosia

''L'aliment dels déus a l'Olimp'' (1530), decorant un plat de majòlica. L'ambrosia (en grec ἀμβροσία) és, a la mitologia grega, un aliment dels déus de l'Olimp.

Nou!!: Zeus і Ambrosia · Veure més »

Amfíon

Segons la mitologia grega, Amfíon (grec antic: Ἀμφίων, gen.: Ἀμφίονος; llatí: Amphīōn -īŏnis) va ser un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.

Nou!!: Zeus і Amfíon · Veure més »

Amfòter (heroi)

D'acord amb la mitologia grega, Amfòter (en grec antic Ἀμφότερος) va ser un heroi, fill d'Alcmeó i de la nimfa Cal·lírroe.

Nou!!: Zeus і Amfòter (heroi) · Veure més »

Amfiarau

En la mitologia grega, Amfiarau o Amfiareu (en grec antic, Ἀμφιάρᾱος Amphiáraos o Ἀμφιάρεως Amphiáreōs “el doblement maleït” en llatí, Amphiarāus), era fill d'Ecles (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'Hipermnestra (Ὑπερμνήστρα), filla de Testi.

Nou!!: Zeus і Amfiarau · Veure més »

Amfitrió

Amfitrió veu Heracles matant les serps que s'havien ficat al bressol. Pintura al fresc de la Casa Vettii (Pompeia) Segons la mitologia grega, Amfitrió (Amphitryon) fou un heroi, fill d'Alceu, el rei de Tirint i d'Astidamia, filla de Pèlops i Hipodamia.

Nou!!: Zeus і Amfitrió · Veure més »

Amfitrite

Amfitrite (1866), per François Théodore Devaulx (1808–1870). Façana nord del ''Cour Carrée'' del palau del Louvre (París). Amfitrite (Ἀμφιτρίτη, 'el tercer que envolta ') és, en la mitologia grega, la deessa de les aigües tranquil·les.

Nou!!: Zeus і Amfitrite · Veure més »

Amnissos

Amnissos és un lloc de la Prefectura d'Iràklio, a uns 7 km a l'est de la ciutat de Càndia, amb importants restes minoiques, situades a l'àrea de Palaiochora.

Nou!!: Zeus і Amnissos · Veure més »

Amor

El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.

Nou!!: Zeus і Amor · Veure més »

Anance

Ananke de Gilbert Bayes. Anance (en grec antic ἀνάγκη), era, en mitologia grega, la Necessitat, la personificació de l'obligació absoluta, i de la força inevitable del destí.

Nou!!: Zeus і Anance · Veure més »

Anaxàgores d'Egina

Anaxàgores d'Egina (Anaxagoras) fou un escultor grec de l'illa d'Egina de la primera meitat del.

Nou!!: Zeus і Anaxàgores d'Egina · Veure més »

Androgeu

D'acord amb la mitologia grega, Androgeu (en grec antic Ἀνδρόγεως) va ser un príncep cretenc, fill de Minos i de Pasífae.

Nou!!: Zeus і Androgeu · Veure més »

Animalística

''Moltó dels matolls'', procedent d'Ur (ca. 2500 aC), Museu Britànic a Londres. Animalística és la representació artística de animals.

Nou!!: Zeus і Animalística · Veure més »

Animals

Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.

Nou!!: Zeus і Animals · Veure més »

Anquises

Fugida de Troia, Schönbrunn Segons la mitologia grega, Anquises (en grec antic Άγχίσης), va ser l'últim rei de Dardània i el pare del mític heroi Eneas.

Nou!!: Zeus і Anquises · Veure més »

Antínous

Antínous o Antinoös (del grec Ἀντίνους) (Bitinium-Claudòpolis, Bitínia, 27 de novembre entre el 110 i el 115 - riu Nil, prop de Besa, 30 d'octubre del 130) va ser un jove d'origen humil, favorit, amant i estimat per l'emperador romà Adrià.

Nou!!: Zeus і Antínous · Veure més »

Antíope (filla de Nicteu)

Hans von Aachen Zeus i Antíope, amb Cupido Antíope (en grec antic Ἀντιόπη) és, en la mitologia grega, filla del tebà Nicteu.

Nou!!: Zeus і Antíope (filla de Nicteu) · Veure més »

Antiga Corint

Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.

Nou!!: Zeus і Antiga Corint · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Zeus і Antiga Grècia · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Zeus і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Antos

Antos (en grec antic Ἄνθος "flor") era fill d'Autònous i d'Hipodàmia.

Nou!!: Zeus і Antos · Veure més »

Apatúria

Apatúria (en grec antic Ἀπατούρια) era una festa política que els atenesos tenien en comú amb tots els grecs jonis a excepció d'Efes i Colofó, segons Heròdot.

Nou!!: Zeus і Apatúria · Veure més »

Apogeu

Esquema de l'òrbita d'un cos al voltant de la Terra, on s'observa l'apogeu i el perigeu. L'apogeu és el punt de l'òrbita el·líptica d'un objecte (natural o artificial) al voltant de la Terra, en què aquest es troba a la màxima distància d'aquesta.

Nou!!: Zeus і Apogeu · Veure més »

Apol·lini i dionisíac

En la filosofia de Nietzsche, l'apol·lini és l'impuls intel·lectual que representa l'ideal d'ordre, mesura i harmonia.

Nou!!: Zeus і Apol·lini i dionisíac · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Zeus і Apol·lo · Veure més »

Apol·lo de Kassel

Apol·lo de Kassel al Palau de Wilhelmshöhe L'Apol·lo de Kassel és una còpia romana d'una antiga estàtua grega, atribuïda a l'escultor clàssic Fídies, que forma part de la col·lecció d'antiguitats del Palau de Wilhelmshöhe, situat a la ciutat de Kassel (Hessen, Alemanya).

Nou!!: Zeus і Apol·lo de Kassel · Veure més »

Aqueu (fill de Seleuc)

Aqueu (en grec antic Ἀχαιός) va ser un noble grec macedoni que va florir al segle III aC.

Nou!!: Zeus і Aqueu (fill de Seleuc) · Veure més »

Aquil·les

Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.

Nou!!: Zeus і Aquil·les · Veure més »

Aracne

Diego Velázquez, ''Les filadores'', que representa el mite d'Aracne, 1644-1648, museu del Prado Aracne, nascuda a Lidia i filla del tintorer Idmó, era, segons la mitologia grega una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler.

Nou!!: Zeus і Aracne · Veure més »

Arcadis

Els arcadis (en grec antic Αρκάδες) eren el poble que vivia a la regió d'Arcàdia a Grècia.

Nou!!: Zeus і Arcadis · Veure més »

Arcas (epònim)

Arcas (en grec antic Ἀρκάς), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim dels arcadis.

Nou!!: Zeus і Arcas (epònim) · Veure més »

Arcàdia

Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.

Nou!!: Zeus і Arcàdia · Veure més »

Arcesiades

Arcesiades és un patronímic derivat dArcisi, el pare de Laertes, i l'avi d'Odisseu.

Nou!!: Zeus і Arcesiades · Veure més »

Arcisi

Segons la mitologia grega, Arcisi (en grec antic Ἀρκείσιος, o Ἀρκέσιος) va ser un heroi grec, rei d'Ítaca, fill de Cèfal i de Procris, (però, d'acord amb altres mitologies, seria fill de Zeus o d'Hermes).

Nou!!: Zeus і Arcisi · Veure més »

Ares

En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.

Nou!!: Zeus і Ares · Veure més »

Areu (desambiguació)

Areu (Ἀρεύς, Areus, derivat d'Ares, el déu de la guerra) és un nom propi grec que fa referència a.

Nou!!: Zeus і Areu (desambiguació) · Veure més »

Argonautes

''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

Nou!!: Zeus і Argonautes · Veure més »

Argos (fill de Zeus)

Segons la mitologia grega, Argos (en grec antic Άργος) fou un heroi, fill de Zeus i de Níobe, una noia descendent d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Zeus і Argos (fill de Zeus) · Veure més »

Argos Panopta

Io, identificable per les banyes, sota la vigilància d'Argos, per ordre d'Hera Segons la mitologia grega, Argos (en grec antic Άργος), també conegut com a Argos Panopta (Πανόπτης Panoptes; 'que ho veu tot', 'omnivident'), va ser un fill d'Arèstor (o d'Agènor, entre altres genealogies diverses) i germà de la nimfa Io.

Nou!!: Zeus і Argos Panopta · Veure més »

Arios (desambiguació)

Arios o Areu (Ἄρειος, Àreios, derivat d'Ares, el déu de la guerra) és un nom propi grec que fa referència a.

Nou!!: Zeus і Arios (desambiguació) · Veure més »

Aristònous d'Egina

Aristònous d'Egina (Aristonous) va ser un escultor grec nadiu de l'illa d'Egina.

Nou!!: Zeus і Aristònous d'Egina · Veure més »

Aristó (escultor)

Aristó (en grec Αρίστων) va ser un escultor grec que va esculpir juntament amb son germà Telestes (Telestas) l'estàtua colossal de Zeus que els kleitorians van dedicar al temple d'Olímpia amb les despulles de moltes ciutats capturades.

Nou!!: Zeus і Aristó (escultor) · Veure més »

Aristeu (mitologia)

Segons la mitologia grega, Aristeu (Aristaeus) va ser un fill de la nimfa Cirene, filla d'Hipseu, rei dels làpites.

Nou!!: Zeus і Aristeu (mitologia) · Veure més »

Aristodem d'Esparta

Aristodem (en grec antic Ἀριστόδημος Aristodemos) va ser el mític fill d'Aristomac i net d'Aristodem, i un dels heràclides descendent d'Hèracles.

Nou!!: Zeus і Aristodem d'Esparta · Veure més »

Arque (mitologia)

Arque(Arkhé; llatí: Archē, es), en la religió grega antiga, va ser la musa dels orígens i inicis.

Nou!!: Zeus і Arque (mitologia) · Veure més »

Arquebi

Arquebi fou un rei indogrec que va governar a Tàxila.

Nou!!: Zeus і Arquebi · Veure més »

Arquelau I

Arquelau (Archelaus) va ser rei de Macedònia del 413 aC al 399 aC.

Nou!!: Zeus і Arquelau I · Veure més »

Arsinoe (Xipre)

Arsinoe (en grec antic Ἀρσινόη) era una antiga ciutat de l'est de l'illa de Xipre construïda damunt d'una ciutat encara més antiga que s'havia anomenat Marion (en grec Μάριον).

Nou!!: Zeus і Arsinoe (Xipre) · Veure més »

Art de l'antiga Grècia

Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.

Nou!!: Zeus і Art de l'antiga Grècia · Veure més »

Art de l'Imperi Part

editorial.

Nou!!: Zeus і Art de l'Imperi Part · Veure més »

Art de Luxemburg

Nico Klopp: ''Stretch of the Moselle at Greiveldange with Stadtbredimus'' (1930). Lart de Luxemburg es remunta a l'època romana, especialment en el que representa l'escultura que es troba en tot el país i en el gran mosaic de Vichten.

Nou!!: Zeus і Art de Luxemburg · Veure més »

Art nabateu

Al Khazneh o El Tresor de Petra Lart nabateu és l'art que cultivaren els nabateus del nord d'Aràbia, un antic poble arameu l'època de major esplendor del qual abasta des del s. ae a l' de.

Nou!!: Zeus і Art nabateu · Veure més »

Artemísion

Bronze d'Artemísion LArtemísion o Artemisi (Αρτεμίσιο) és un cap de la costa nord de l'illa d'Eubea, a Grècia, enfront de la Magnèsia de Tessàlia, vora l'antiga ciutat d'Òreos o Histiea.

Nou!!: Zeus і Artemísion · Veure més »

Arzawa

Arzawa era un antic regne o més aviat un conglomerat de territoris de l'Anatòlia occidental que arribava fins a la costa de la mar Egea, del que no se'n coneix la situació exacta, però el centre als darrers anys era Apasa, que podria ser a prop de la ciutat coneguda després amb el nom d'Efes o potser seria la mateixa.

Nou!!: Zeus і Arzawa · Veure més »

Ascar

Ascar (en llatí Ascarus, en grec antic Ἄσκαρος) fou un escultor tebà que va fer una estàtua de bronze de Zeus que els tessalis van dedicar a la ciutat d'Olímpia.

Nou!!: Zeus і Ascar · Veure més »

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.

Nou!!: Zeus і Asclepi · Veure més »

Asop (fill d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Asop (en grec antic Ἀσωπός, Asopos) va ser un déu fluvial, fill de Posidó i de Pero, o de Zeus i Eurínome, o, com tots els rius, d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Zeus і Asop (fill d'Oceà) · Veure més »

Astèria

Altar de Pèrgam, a Berlín. Astèria (en grec antic Άστερία), va ser una deessa grega, filla del tità Ceos i de Febe, germana de Leto.

Nou!!: Zeus і Astèria · Veure més »

Asterió

Asterió o Asteri (del grec Άστέριος o Ἀστερίων) va ser, segons la mitologia grega, un rei de l'illa de Creta, predecessor del llegendari Minos.

Nou!!: Zeus і Asterió · Veure més »

Asteropeu

Segons la mitologia grega, Asteropeu (Ἀστεροπαῖος) fou un heroi de Peònia.

Nou!!: Zeus і Asteropeu · Veure més »

Astrea

s). Segons la mitologia grega, Astrea (en grec antic Άστραία) va ser una deessa, filla de Zeus i de Temis (la Justícia) i germana del Pudor (Pudicitia).

Nou!!: Zeus і Astrea · Veure més »

Astreu

Astreu (en grec antic Ἀστραῖος "l'estrellat") va ser un tità, fill del tità Crios i d'Euríbia, filla de Pontos.

Nou!!: Zeus і Astreu · Veure més »

Ate (mitologia)

Ate (en grec antic Ἄτη: "error", "insensatesa", "engany"), va ser, segons la mitologia grega, una filla de Zeus.

Nou!!: Zeus і Ate (mitologia) · Veure més »

Atena

Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.

Nou!!: Zeus і Atena · Veure més »

Atenodor de Clítor

Atenodor de Clítor (Ἀθηνόδωρος) va ser un escultor grec nascut a Clítor, Arcàdia de final del.

Nou!!: Zeus і Atenodor de Clítor · Veure més »

Atlàntida

El capità Nemo visitant les restes de l'Atlàntida. L'Atlàntida, segons la mitologia grega, hauria estat una illa o un continent enfonsat sota les aigües en temps remots a causa d'un terratrèmol.

Nou!!: Zeus і Atlàntida · Veure més »

Atles (cartografia)

Mapamundi d'Abraham Ortelius publicat dins el ''Theatrum Orbis Terrarum'' (1570), un dels primers atles impresos. Un atles és una obra composta de forma majoritària o exclusiva per il·lustracions planificades conjuntament segons un pla unitari.

Nou!!: Zeus і Atles (cartografia) · Veure més »

Atles (mitologia)

Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant (Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics.

Nou!!: Zeus і Atles (mitologia) · Veure més »

Atles Farnese

LAtles Farnese és una còpia romana de marbre del d'una escultura hel·lenística d'Atles agenollat aguantant un globus pesant damunt les espatlles.

Nou!!: Zeus і Atles Farnese · Veure més »

Atletisme

Diferents competicions atlètiques. Latletisme és un esport que agrupa diverses disciplines.

Nou!!: Zeus і Atletisme · Veure més »

Atracció sexual

Latracció sexual és el fenomen que toca molts humans que a certs moments tenen un interès sexual quasi immediat en una altra persona.

Nou!!: Zeus і Atracció sexual · Veure més »

Atreu

Atreu (Atreos, Atreus, en grec antic Ἀτρεύς) fou fill de Pèlops i Hipodamia, net de Tàntal i germà de Tiestes i Nicipe.

Nou!!: Zeus і Atreu · Veure més »

Aura (mitologia)

Aura Aura (en grec antic Αὔρα) és, en la mitologia grega, filla del tità Lelant i d'una frígia, Peribea.

Nou!!: Zeus і Aura (mitologia) · Veure més »

Autònoe (satèl·lit)

Autònoe (del grec Αυτονόη) o Júpiter XXVIII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Zeus і Autònoe (satèl·lit) · Veure més »

Axíoque

Axíoque (Axioche, Ἀξιόχη) en la mitologia grega és una nimfa.

Nou!!: Zeus і Axíoque · Veure més »

Íficles

''Heracles i Íficles'', Museu del Louvre. Íficles (llatí: Iphĭclēs, Iphĭclus; grec antic: Ἰφικλῆ&#962) fou un heroi, fill d'Amfitrió i d'Alcmena.

Nou!!: Zeus і Íficles · Veure més »

Ínac

D'acord amb la mitologia grega, Ínac (en grec antic Ἴναχος Ínakhos) va ser un déu fluvial de l'Argòlida, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Zeus і Ínac · Veure més »

Èac

D'acord amb la mitologia grega, Èac (en Αἴακος, Aiakos) va ser un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.

Nou!!: Zeus і Èac · Veure més »

Ègida

Una ègida (aegis) era una peça protectora que s'usava en combat sobre el pit a l'antiga Grècia, originàriament una pell d'animal i posteriorment com a part d'una armadura, ornamentada segons el rang del guerrer.

Nou!!: Zeus і Ègida · Veure més »

Ègion

Ègion (del Aegium) o Égio (del grec modern Αίγιο) és una ciutat del nord-est d'Acaia, Grècia, amb una població de 20.422 habitants en 2011.

Nou!!: Zeus і Ègion · Veure més »

Èlara

Segons la mitologia grega, Èlara (Ἐλάρα) era una filla de Mínias, rei d'Orcomen, o potser d'Orcomen, el fundador d'aquella ciutat, i d'Eurianassa.

Nou!!: Zeus і Èlara · Veure més »

Èol (fill d'Hípotes)

A la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος) va ser un heroi, fill d'Hípotes (o bé de Posidó i d'Arne, o de Melanipe, segons altres genealogies).

Nou!!: Zeus і Èol (fill d'Hípotes) · Veure més »

Èpaf

Segons la mitologia grega, Èpaf (en Ἔπαφος) va ser un rei d'Egipte, fill de Zeus i d'Ió.

Nou!!: Zeus і Èpaf · Veure més »

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').

Nou!!: Zeus і Època arcaica · Veure més »

Èrato

Èrato Segons la mitologia grega, Èrato (en grec antic Έρατώ, "la que provoca desig") va ser una de les nou muses, filla, com les seves germanes, de Zeus i Mnemòsine.

Nou!!: Zeus і Èrato · Veure més »

Ògig

Segons la mitologia grega, Ògig (en grec antic Ὤγυγος, Ogigos) va ser un rei de la Beòcia, fill de Posidó (tot i que alguns el fan fill de l'heroi Beot, que va donar nom a Beòcia) i d'Alistra.

Nou!!: Zeus і Ògig · Veure més »

Òlenos (Etòlia)

Òlenos (en llatí Olenus, en grec antic Ὤλενος) era una ciutat d'Etòlia situada entre els rius Aqueloos i Evenos.

Nou!!: Zeus і Òlenos (Etòlia) · Veure més »

Àgave (filla de Cadme)

Penteu, fill d'Agaue, és esquinçat per sa mare i la germana d'ella, Ino. Lecànide (λεκανί&#962) àtica amb figures vermelles, aprox. 450-425 a. Cr. (Louvre, París) Segons la mitologia grega, Àgave o Agave (grec antic: Ἀγαύη; llatí: Ăgāuē o Ăgău&#275) va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.

Nou!!: Zeus і Àgave (filla de Cadme) · Veure més »

Àgora d'Atenes

Vista general de l'àgora d'Atenes Làgora d'Atenes (en grec: Αρχαία Αγορά της Αθήνας) era el centre de l'activitat comercial, social i política de l'antiga ciutat d'Atenes.

Nou!!: Zeus і Àgora d'Atenes · Veure més »

Àguila

Àguila o àliga és el nom que s'aplica a una sèrie d'ocells rapinyaires diürns que comparteixen, en major o menor grau, una sèrie de característiques.

Nou!!: Zeus і Àguila · Veure més »

Àguila de Prometeu

Hèracles i Prometeu. Louvre MNE1309 L'Àguila de Prometeu o també l'àguila del Caucas, o Etó, va ser, segons la mitologia grega, una àguila gegant filla de Tifó i d'Equidna.

Nou!!: Zeus і Àguila de Prometeu · Veure més »

Àiax el Major

En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill de Telamó, és un heroi grec rei de l'illa de Salamina que va participar en la Guerra de Troia capitanejant dotze naus.

Nou!!: Zeus і Àiax el Major · Veure més »

Àiax el Menor

440), Museu del Louvre En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill d'Oileu, és un heroi grec rei de la Lòcrida que va participar en la Guerra de Troia capitanejant quaranta naus.

Nou!!: Zeus і Àiax el Menor · Veure més »

Ànax

...i wànakti'', «per al rei») en un fragment de ceràmica, que aquí es mostra a l'inrevés; també s'hi representa un guerrer muntat sobre un cavall i armat amb una llança Ànax (en grec ἄναξ; de ϝάναξ, wànax) és una antiga paraula grega per designar un líder tribal, un rei, un senyor o un líder militar.

Nou!!: Zeus і Ànax · Veure més »

Ànima bessona

Ànima bessona és un terme romàntic per definir una gran afinitat entre dues persones en el camp afectiu, amistós, amorós, sexual o espiritual.

Nou!!: Zeus і Ànima bessona · Veure més »

Ànnia Regil·la

Ànnia Regil·la (Appia Annia Regilla Atilia Caucidia Tertulla; Ἀσπασία Ἄννια Ῥήγιλλα), va ser una important dama romana que va viure entre els anys 125-160.

Nou!!: Zeus і Ànnia Regil·la · Veure més »

Àptera

Àptera és una antiga ciutat de Creta, actualment en ruïnes, situada en la unitat perifèrica de Khanià.

Nou!!: Zeus і Àptera · Veure més »

Àries (astrologia)

Símbol Àries és un dels signes del zodíac, el corder.

Nou!!: Zeus і Àries (astrologia) · Veure més »

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.

Nou!!: Zeus і Àrtemis · Veure més »

Àspalis

Àspalis (en grec antic Άσπαλίς), va ser, segons la mitologia grega, una noia de la ciutat de Melitea filla d'Argeu.

Nou!!: Zeus і Àspalis · Veure més »

Àtropos

Àtropos (en grec antic Ἄτροπος 'Atropos') va ser una de les Moires, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, encara que altres genealogies les fan filles de Zeus i de Temis, i per tant germanes de les Hores.

Nou!!: Zeus і Àtropos · Veure més »

Baalbek

Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.

Nou!!: Zeus і Baalbek · Veure més »

Başka Dünya

Başka Dünya (en turc, Un altre món) és una òpera composta per Selman Ada sobre un llibret de Tarık Günersel.

Nou!!: Zeus і Başka Dünya · Veure més »

Bab as-Saghir

Bab as-Saghir (‘la Porta Petita’, coneguda localment com), també anomenada Goristan-e-Ghariban, és una de les set portes de la ciutat antiga de Damasc, capital de Síria.

Nou!!: Zeus і Bab as-Saghir · Veure més »

Bagram

Bagram (grec Alexandria del Caucas, medieval Kapisa) és una ciutat de l'Afganistan a la província de Parwan a uns 60 km al nord de Kabul i prop de Charikar.

Nou!!: Zeus і Bagram · Veure més »

Batalla de les Termòpiles (480 aC)

La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.

Nou!!: Zeus і Batalla de les Termòpiles (480 aC) · Veure més »

Bató (mitologia)

Bató (en grec antic Βάτων), va ser, segons la mitologia grega, el conductor del carro d'Amfiarau, l'heroi tebà.

Nou!!: Zeus і Bató (mitologia) · Veure més »

Batia

Batia (en grec antic Βάτεια), d'acord amb la mitologia grega, va ser filla de Teucre, cabdill dels teucris.

Nou!!: Zeus і Batia · Veure més »

Batracomiomàquia

La Batracomiomàquia (en grec Βατραχομυομαχία, de βάτραχος ‘granota’, μῦς ‘ratolí’ i μάχη ‘batalla’) o la batalla de les granotes i els ratolins és un poema epicoburlesc en forma de paròdia de la Ilíada, atribuïda a Homer pels romans, però segons Plutarc és obra de Pigres d'Halicarnàs, el germà (o fill) d'Artemisia I de Cària i aliada de Xerxes.

Nou!!: Zeus і Batracomiomàquia · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Zeus і Bòsfor · Veure més »

Bel (mitologia)

Bel (en accadi 'Belu', en grec antic Βελος, en llatí Belus), una paraula que en llengua accàdia significa "senyor", va ser una divinitat de la mitologia sumèria, encara que el seu nom significava més aviat un títol que un personatge.

Nou!!: Zeus і Bel (mitologia) · Veure més »

Bel·lerofont

Pegàs. D'acord amb la mitologia grega, Bel·lerofont (en grec antic Βελλεροφῶν), va ser un heroi grec, fill de Glaucos, rei de Corint, i d'Eurímede.

Nou!!: Zeus і Bel·lerofont · Veure més »

Bernabé apòstol

Bernabé o Bernabeu (illa de Xipre - Salamina, ~60), és un sant i predicador del cristianisme del.

Nou!!: Zeus і Bernabé apòstol · Veure més »

Beykoz

Beykoz és un districte de la província d'Istanbul, Turquia, situat en l'extrem nord del Bòsfor, en la part anatòlia de la ciutat.

Nou!!: Zeus і Beykoz · Veure més »

Bia (filla d'Estix)

Segons la mitologia grega, Bia (en grec antic Βία), que significa "la Violència", personifica aquesta abstracció.

Nou!!: Zeus і Bia (filla d'Estix) · Veure més »

Bizant (mitologia)

Bizant, (en grec antic Βύζας, Βύζαντας) segons la mitologia grega, és el fill de Posidó i de Ceròesa.

Nou!!: Zeus і Bizant (mitologia) · Veure més »

Bogna Burska

Bogna Burska (nascuda el 1974) és una dramaturga i artista visual polonesa. El seu art es presenta des d'una perspectiva feminista.

Nou!!: Zeus і Bogna Burska · Veure més »

Bona Dea

Bona Dea ("la Deessa Bona"), coneguda també amb els noms de Maia, Fauna, Fàtua o Oma, fou el nom d'una deïtat itàlica, germana, esposa o filla de Faune (Faunus), que és descrita com a deessa de la fertilitat, la castedat i la salut.

Nou!!: Zeus і Bona Dea · Veure més »

Borinot de la mort

El borinot de la mort, papallona de l'home mort, papallona de la calavera, cap de mort, borino negre (Mallorca) o barrinol de la mort (Eivissa i Formentera) (Acherontia atropos) és una papallona nocturna (Heterocera) de la família dels esfíngids (Sphingidae).

Nou!!: Zeus і Borinot de la mort · Veure més »

Boristenis

A la mitologia grega, Boristenis (en grec antic Βορυσθενίς, romanitzat Borysthenís) pot referir-se a dos individus diferents.

Nou!!: Zeus і Boristenis · Veure més »

Bosc sagrat

Monòlits al bosc sagrat de Mawphlang (Índia) Un bosc sagrat és un petit espai dins d'un bosc considerat d'importància religiosa en una determinada cultura.

Nou!!: Zeus і Bosc sagrat · Veure més »

Bou

Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.

Nou!!: Zeus і Bou · Veure més »

Briàreu

Briareu 1795 En la mitologia grega Briàreu (en grec Βριάρεως Briareôs, Βριάρηος Briarêos o Οβριάρεως, Obriareôs, «fort») és un dels Hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, fills d'Urà i Gea.

Nou!!: Zeus і Briàreu · Veure més »

Britomartis

'''''L'ofegament de Britomartis''''', tapís dissenyat, probablement, per '''Jean Cousin el Vell'''. D'acord amb la mitologia grega, BritomartisTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Βριτόμαρτις.

Nou!!: Zeus і Britomartis · Veure més »

Brontes

D'acord amb la mitologia grega, Brontes fou un dels ciclops Urànides.

Nou!!: Zeus і Brontes · Veure més »

Broteas

Broteas era el nom d'un caçador i escultor de la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Broteas · Veure més »

Bruixeria

XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.

Nou!!: Zeus і Bruixeria · Veure més »

Buleuteri d'Olímpia

Plànol del santuari d'Olímpia. El buleuteri hi era en el núm. 31 El buleuteri d'Olímpia es trobava a la zona sud del bosc sagrat del santuari d'Olímpia, a prop al temple de Zeus Olímpic, encara que separat d'aquest pels límits del recinte de l'Altis.

Nou!!: Zeus і Buleuteri d'Olímpia · Veure més »

Busiris (fill de Posidó)

Heracles i Busiris Segons la mitologia grega, Busiris (en grec antic Βούσιρις), fou un rei d'Egipte, fill de Posidó i de Lisianassa (o de Líbia, segons altres versions).

Nou!!: Zeus і Busiris (fill de Posidó) · Veure més »

Cabirs

Els Cabirs (en grec antic Κάβειροι) van ser unes divinitats del foc, fills d'Hefest i de Cabiro.

Nou!!: Zeus і Cabirs · Veure més »

Cadme

Cadme matant el dragó Segons la mitologia grega, Cadme (en grec antic Κάδμος), va ser un heroi, fill d'Agenor, rei de Fenícia, i de Telefaassa (o segons altres tradicions d'Argíope).

Nou!!: Zeus і Cadme · Veure més »

Cadmea

Cadmea (Καδμεία) era el nom antic de la ciutat de Tebes, anomenada així per Cadme, el llegendari fundador fenici de la ciutat.

Nou!!: Zeus і Cadmea · Veure més »

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.

Nou!!: Zeus і Calígula · Veure més »

Cal·líope

Cal·líope, 1869 Urània i Cal·líope Cal·líope és una de les muses de la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Cal·líope · Veure més »

Cal·lírroe (filla d'Aqueloos)

D'acord amb la mitologia grega, Cal·lírroe (en Καλλιρρόη) va ser una nimfa, filla del déu-riu Aqueloos.

Nou!!: Zeus і Cal·lírroe (filla d'Aqueloos) · Veure més »

Cal·lírroe (filla d'Escamandre)

Segons la mitologia grega, Cal·lírroe (en grec antic Καλλιρρόη) va ser una nimfa, filla del déu fluvial Escamandre.

Nou!!: Zeus і Cal·lírroe (filla d'Escamandre) · Veure més »

Cal·lírroe (satèl·lit)

Cal·lírroe, també conegut com (17), és un dels satèl·lits naturals de Júpiter anomenats.

Nou!!: Zeus і Cal·lírroe (satèl·lit) · Veure més »

Cal·lip d'Atenes

Cal·lip d'Atenes (Callippus) fou un atleta que va prendre part en els Jocs Olímpics de l'any 332 aC.

Nou!!: Zeus і Cal·lip d'Atenes · Veure més »

Cal·listo (mitologia)

Àrtemis i les nimfes descobreixen Cal·listo embarassada D'acord amb la mitologia grega, Cal·listo (en grec antic Καλλιστώ) va ser una nimfa del bosc, filla de Licàon o també de Nicteu.

Nou!!: Zeus і Cal·listo (mitologia) · Veure més »

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Nou!!: Zeus і Cal·listo (satèl·lit) · Veure més »

Caldona (satèl·lit)

Caldona (del grec Xαλδηνη) o Júpiter XXI és un satèl·lit natural irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Zeus і Caldona (satèl·lit) · Veure més »

Cale (satèl·lit)

Cale (del grec Καλη) o Júpiter XXXVIII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Zeus і Cale (satèl·lit) · Veure més »

Calendari àtic

El calendari àtic en vigor a totes les ciutats de l'Àtica, va ser el que es va fer servir durant tota l'antiguitat clàssica (segles VIII aC al IV aC), però que encara estava en ús al segle II com així ho demostra el fet de posar el nom de l'emperador romà Adrià a un dels mesos.

Nou!!: Zeus і Calendari àtic · Veure més »

Calendari macedoni

El calendari macedoni és un calendari lunisolar que es feia servir en l'antiga Macedònia durant el primer mil·lenni aC Es compon de dotze mesos lunars sinòdics (per 354 dies per any) que necessitaven intercalar més mesos perquè fossin semblants amb les estacions.

Nou!!: Zeus і Calendari macedoni · Veure més »

Calipso (mitologia)

Ulisses i Calipso segons Jan Brueghel el Vell (1616) Calipso (en grec antic Καλυψώ, “la que dissimula”) és, segons algunes fonts, una oceànide, però segons Homer, una nimfa, filla d'Atles i Plèione, que vivia a la part occidental de la Mediterrània.

Nou!!: Zeus і Calipso (mitologia) · Veure més »

Campe

En la mitologia grega, Campe (en grec antic Κάμπη Kámpê, potser de κάμπος kámpos, ‘monstre marí') era la guardiana a qui Cronos va encarregar vigilar el Tàrtar, on havia empresonat els ciclops i els hecatonquirs.

Nou!!: Zeus і Campe · Veure més »

Canop

Canop (en Canopus o Canobus, en Κάνωπος) era una antiga ciutat de la costa occidental del delta del Nil, vora la branca Canòpica (Κανωβικὴ διῶρυξ 'kanobike diorix', segons Estrabó), a l'antic Egipte.

Nou!!: Zeus і Canop · Veure més »

Cants Cipris

Els Cants Cipris, o Cípries (en Cypria), és una obra de la literatura grega que formava part del cicle troià i que no s'ha conservat.

Nou!!: Zeus і Cants Cipris · Veure més »

Cap Matapan

El cap Matapan (Κάβο Ματαπάς, Kavo Matapàs), a l'antiguitat anomenat cap Tènar (en Taenarum, Taenaron o Taenaros), és un cap que marca l'extrem meridional de la Grècia continental, i el segon d'Europa després de Tarifa.

Nou!!: Zeus і Cap Matapan · Veure més »

Capaneu

museu Getty. Capaneu (Καπανεύς, Capaneus) fill d'Hiponous i d'Astinome (o Laodice) fou un dels mítics set Cabdills tebans que van marxar des d'Argos a Tebes.

Nou!!: Zeus і Capaneu · Veure més »

Capsa de Pandora

Pandora obre la capsa que li havia lliurat Zeus, alliberant així tots els mals del món. La capsa de Pandora és un mític recipient de la mitologia grega, pres de la història de Pandora, la primera dona, creada per Hefest per ordre de Zeus, el seu pare.

Nou!!: Zeus і Capsa de Pandora · Veure més »

Carcinos

Carcinos (Καρκίνος, habitualment denominat pel seu nom en llatí, Càncer, o, simplement com el Cranc) és un cranc gegant de la mitologia grega que habitava a la llacuna de Lerna.

Nou!!: Zeus і Carcinos · Veure més »

Caribdis

Caribdis p. 80 (en grec antic Χάρυϐδις Khárubdis, "xuclador", llatí Charibdis) va ser una nimfa, filla de Posidó i Gea, i durant la seva vida humana havia mostrat sempre una gran voracitat.

Nou!!: Zeus і Caribdis · Veure més »

Carme (mitologia)

El mite de Carme va sorgir a Creta Carme és la forma llatinitzada de la paraula grega Κάρμη (Karmê, «la qui compateix»), i és també un personatge de la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Carme (mitologia) · Veure més »

Carme (satèl·lit)

Carme és un petit satèl·lit irregular de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Carme (satèl·lit) · Veure més »

Carnees

Les festes Carnees o, simplement, Carnees (del grec Κάρνεια, Kàrnia) eren una festivitat de l'antiga Esparta i d'altres ciutats dòriques, celebrat en honor de l'Apol·lo Carni (Apollo Carneios) nom sota el que Apol·lo era adorat en diversos llocs del Peloponès i alguns llocs de l'emigració dòrica.

Nou!!: Zeus і Carnees · Veure més »

Carnos

Carnos, o també Carneu, (en grec antic Κάρνος), va ser, segons la mitologia grega, un endeví originari d'Acarnània.

Nou!!: Zeus і Carnos · Veure més »

Carpo (satèl·lit)

Carpo, també conegut com a Júpiter XLVI (designació provisional S/2003 J 20), és un satèl·lit natural de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Carpo (satèl·lit) · Veure més »

Casa del Poeta Tràgic

La Casa del Poeta Tràgic és un conjunt de ruïnes situat a Pompeia, antiga ciutat romana destruïda i sepultada per les cendres de l'erupció del Vesuvi l'any 79.

Nou!!: Zeus і Casa del Poeta Tràgic · Veure més »

Casino de Múrcia

El Real Casino de Múrcia, conegut habitualment com a Casino de Múrcia, és un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Múrcia, Espanya.

Nou!!: Zeus і Casino de Múrcia · Veure més »

Casius

Casius és una característica d'albedo a la superfície de Mart, localitzada amb el sistema de coordenades planetocèntriques a 39.67 °39.67 ° latitud N i 100 ° longitud E. El nom va ser aprovat per la UAI l'any 1958 i fa referència a Casio, epítet de Zeus en la forma en què es venerava a Egipte, Aràbia i Síria.

Nou!!: Zeus і Casius · Veure més »

Cataònia

Cataònia (en grec antic Καταονία) era una de les estratègies o districtes de la província romana de Capadòcia.

Nou!!: Zeus і Cataònia · Veure més »

Catamita

Júpiter en forma d'àguila En el seu ús modern de la paraula, catamita o catamite es refereix a un nen o a un jove que assumeix el paper de parella sexual passiva-receptiva en el coit anal amb un home.

Nou!!: Zeus і Catamita · Veure més »

Catàleg de les dones

Fragment d'un papir que conté el principi de la descripció de la família de l'heroïna Electra del llibre 3 o 4 El Catàleg de les dones (en grec: κατάλογος γυναικῶν, gynaikon katálogos), també conegut com a Ehoiai: en grec: Ἠοῖαι, en llatí: Eoeae o Ehoeae, derivat de la fórmula ἠ οἵη / Høie, 'o que...', que introdueix cada estrofa del poema, és un dels tres poemes d'Hesíode, dividit en cinc llibres.

Nou!!: Zeus і Catàleg de les dones · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Zeus і Caucas · Veure més »

Caulònia

Caulònia (Caulonia) fou una ciutat de la costa est del Bruti situada entre Locres i el golf d'Escilaceu, a la costa italiana de la mar Jònica.

Nou!!: Zeus і Caulònia · Veure més »

Cavall alat

Cavalls alats de Tarquínia, art etrusc, exposats al Museu Nacional de Tarquínia Un cavall alat és un cavall amb un parell d'ales, generalment amb plomes i inspirat en els ocells.

Nou!!: Zeus і Cavall alat · Veure més »

Càlais

Els Borèades lliuren Fineu de les Harpies. Louvre G364 Càlais (en grec antic Κάλαϊς "el que bufa suaument"), va ser, segons la mitologia grega, un dels Borèades, fill de Bòreas, el déu del vent del nord, i d'Oritia, filla d'Erecteu.

Nou!!: Zeus і Càlais · Veure més »

Cària

Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.

Nou!!: Zeus і Cària · Veure més »

Càrites (mitologia)

s). D'acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites (en grec antic Χάριτες) van ser unes divinitats, filles de Zeus i d'Eurínome.

Nou!!: Zeus і Càrites (mitologia) · Veure més »

Càucon

Càucon (en grec antic Καύκων), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill de Licàon, i per tant, de la raça dels pelasgs.

Nou!!: Zeus і Càucon · Veure més »

Cècrops

Representació de Cècrops I Cècrops (Cecrops, Kékrops, Κέκρωψ) fou un mític primer rei de l'Àtica.

Nou!!: Zeus і Cècrops · Veure més »

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Nou!!: Zeus і Cíbele · Veure més »

Cílix (heroi grec)

Cílix (en grec antic Κίλιξ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Agenor i de Telefaassa.

Nou!!: Zeus і Cílix (heroi grec) · Veure més »

Cípsel de Corint

Franc Kavčič - Cípsel nen, commou els sicaris amb el seu somriure Cípsel de Corint (en grec antic Κύψελος / Kypselos), fill d'Eeció i descendent de Caeneus, company de Pirítous.

Nou!!: Zeus і Cípsel de Corint · Veure més »

Còrit (fill de Zeus)

Segons la mitologia grega, Còrit (en grec antic Κόριθος) va ser un rei dels tirrens, fill de Zeus i d'Electra filla d'Atlas.

Nou!!: Zeus і Còrit (fill de Zeus) · Veure més »

Cefisòdot el vell

Cefisòdot el vell (en llatí Cefisodotos, en grec antic Κηφισόδοτος "Kephisódotos") fou un cèlebre escultor atenenc.

Nou!!: Zeus і Cefisòdot el vell · Veure més »

Celeu

D'acord amb la mitologia grega, Celeu (en grec antic Κελεός) va ser un rei d'Eleusis, fill del fundador epònim de la ciutat, Eleusis fill d'Hermes.

Nou!!: Zeus і Celeu · Veure més »

Celmis

Celmis (en grec antic Κέλμις), va ser, segons la mitologia grega una divinitat que està relacionada amb Zeus infant, segons la tradició de Creta.

Nou!!: Zeus і Celmis · Veure més »

Ceos (fill d'Urà)

En la mitologia grega, Ceos (en grec antic Κοῖος Koĩos, "intel·ligència") era el tità de la intel·ligència.

Nou!!: Zeus і Ceos (fill d'Urà) · Veure més »

Ceròesa

Ceròesa (en grec antic Κερόεσσα Keroessa), segons la mitologia grega, és filla de Io i de Zeus.

Nou!!: Zeus і Ceròesa · Veure més »

Cercops (mitologia)

Paestum. Hèracles portant els Cercops Els Cercops (en grec antic Κερκωπες), van ser segons la mitologia grega, dos germans, que de vegades es diuen Euríbates i Frinondas, o també Sil·los i Tríbal, però generalment se'ls coneix amb aquest nom col·lectiu de Cercops.

Nou!!: Zeus і Cercops (mitologia) · Veure més »

Cers (mitologia)

Les Cers d'Aquil·les i Hèctor a la balança. Les Cers (en grec antic Κῆρες i en singular Cer Κήρ), són uns esperits que tenen un paper important a la Ilíada.

Nou!!: Zeus і Cers (mitologia) · Veure més »

Charles Nicolle

Charles Jules Henri Nicolle (Rouen, França 1866 - Tunis 1936) fou un metge i microbiòleg francès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1928.

Nou!!: Zeus і Charles Nicolle · Veure més »

Chris Martin

Christopher Anthony John «Chris» Martin (Exeter, Devon, 2 de març de 1977) és un cantant, compositor, guitarrista i pianista molt conegut pel seu grup Coldplay.

Nou!!: Zeus і Chris Martin · Veure més »

Christopher Walken

és un actor estatunidenc.

Nou!!: Zeus і Christopher Walken · Veure més »

Ciència planetària

Aristarc. Missió Apollo 15. Les ciències planetàries, també anomenades planetologia i estretament lligades a l'astronomia planetària, són el conjunt de matèries interdisciplinars implicades en l'estudi dels planetes, o sistemes planetaris, incloent-hi tant el sistema solar, del qual hi ha moltes dades sobre els seus planetes, i per tant, els seus models són més elaborats, com també els planetes extrasolars.

Nou!!: Zeus і Ciència planetària · Veure més »

Cicle èpic

Odisseu i les Sirenes El Cicle èpic (Κύκλος) és un grup de poemes èpics de l'antiga Grècia, independents entre ells, que tractaven principalment sobre les principals sagues dels herois i foren compostos amb posterioritat a la Ilíada i lOdissea, si bé no hi ha dubte que els seus autors remodelen en moltes ocasions històries molt més antigues.

Nou!!: Zeus і Cicle èpic · Veure més »

Ciclop

Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.

Nou!!: Zeus і Ciclop · Veure més »

Cicne (fill d'Apol·lo)

Representació de Cicne i Erie de Wilhelm Janson i Antonio Tempesta (1606) D'acord amb la mitologia grega, Cicne (en grec antic Κύκνος) va ser un heroi, fill d'Apol·lo i de Tíria, filla d'Amfínom.

Nou!!: Zeus і Cicne (fill d'Apol·lo) · Veure més »

Cicne (fill d'Ares)

Cicne i Hèracles. Louvre F385 Segons la mitologia grega, Cicne (en Κύκνος) va ser un bandit, fill d'Ares i de Pelopea, una filla de Pèlias, o també de Pirene.

Nou!!: Zeus і Cicne (fill d'Ares) · Veure més »

Cicne (fill d'Estènel)

D'acord amb la mitologia grega, Cicne (en grec antic Κύκνος) va ser un rei dels lígurs, fill d'Estènel.

Nou!!: Zeus і Cicne (fill d'Estènel) · Veure més »

Cigne

Els cignes són ocells de grans dimensions que pertanyin a la família dels anàtids (Anatidae) i la subfamília dels anserins (Anserinae).

Nou!!: Zeus і Cigne · Veure més »

Cigne (nom comú)

Cigne (Cygnus olor) al Palau de Nymphenburg, Múnic, Alemanya. Cigne negre a Madrid. Cigne coscoroba. Cigne a Israel, 1969 Cigne és el nom comú de diverses aus anseriformes de la família Anatidae.

Nou!!: Zeus і Cigne (nom comú) · Veure més »

Ciló (polític)

Ciló (en llatí Cylon, en grec antic Κύλων "Kílon") fou un noble atenenc que va guanyar un premi a la doble carrera (δίαυλος) als jocs olímpics del 640 aC, i es va casar amb la filla de Teàgenes el tirà de Mègara.

Nou!!: Zeus і Ciló (polític) · Veure més »

Cilene (satèl·lit)

Cilene, també conegut com a Júpiter XLVIII (designació provisional S/2003 J 13), és un satèl·lit natural de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Cilene (satèl·lit) · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.

Nou!!: Zeus і Cimmeris · Veure més »

Cimopolea

A la mitologia grega Cimopolea o Cimopòlia (en grec antic Κυμοπολεια) era una nimfa filla de Posidó i Amfitrite.

Nou!!: Zeus і Cimopolea · Veure més »

Cinosura

Cinosura (en grec antic Κυνόσουρα cua de gos), va ser segons la mitologia grega una nimfa de l'illa de Creta.

Nou!!: Zeus і Cinosura · Veure més »

Circe

Circe p. 80 (Kírke, Κίρκη) fou una maga mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del déu Hèlios i de Perseis.

Nou!!: Zeus і Circe · Veure més »

Citeró

El Citeró (en Κιθαιρώνας, Kitheronas; en Κιθαιρών, Kithairṓn) és una cadena muntanyosa de Grècia que separa Beòcia de l'Àtica.

Nou!!: Zeus і Citeró · Veure més »

Citeró (mitologia)

Citeró (en grec antic Κιθαιρών), va ser, segons la mitologia grega, un rei de Platea que va donar nom a la muntanya de Citeró.

Nou!!: Zeus і Citeró (mitologia) · Veure més »

Citissor

Citissor (en grec antic Κυτίσσωρος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, el fill que Frixos va tenir quan va arribar a la Còlquida, amb una filla del rei Eetes, que tan aviat és Calcíope com Iofassa.

Nou!!: Zeus і Citissor · Veure més »

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.

Nou!!: Zeus і Civilització micènica · Veure més »

Claire Bloom

Els germans Karamazov'' (1958) Patricia Claire Bloom CBE (Finchley, Middlesex, 15 de febrer de 1931) és una actriu anglesa.

Nou!!: Zeus і Claire Bloom · Veure més »

Clío (revista)

Clío, del pasado al presente és una revista espanyola de divulgació de la història publicada per MC Ediciones del 2008.

Nou!!: Zeus і Clío (revista) · Veure més »

Clítor (ciutat)

Clítor (Κλείτωρ) fou una antiga ciutat d'Arcàdia.

Nou!!: Zeus і Clítor (ciutat) · Veure més »

Cleantes (filòsof)

Cleantes, en llatí Cleanthes, en grec antic Κλεάνθης, fou un filòsof estoic, fill de Fànies, i natural d'Assos a la Troade, on va néixer vers el 300 aC.

Nou!!: Zeus і Cleantes (filòsof) · Veure més »

Clearc d'Heraclea

Clearc d'Heraclea (en llatí Clearchus, en grec antic Κλέαρχος "Kléarkhos") fou un ciutadà notable i després governant d'Heraclea al Pont Euxí.

Nou!!: Zeus і Clearc d'Heraclea · Veure més »

Cleó de Sició

Cleó de Sició (en llatí Cleon, en grec antic Κλέων "Kléon") era un escultor de Sició deixeble d'Antífanes d'Argos que ho va ser de Policlet.

Nou!!: Zeus і Cleó de Sició · Veure més »

Cleones

Cleones (gentilici Κλεωναῖος, cleoneu) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada al Peloponnès, a mig camí entre Corint i Argos.

Nou!!: Zeus і Cleones · Veure més »

Cleotera

Cleotera (en grec antic Κλεοθήρα) era, segons la mitologia grega, una de les filles de Pandàreu i Harmòtoe, germana d'Aèdon i Mèrope.

Nou!!: Zeus і Cleotera · Veure més »

Clio (musa)

Clio (en grec: Κλειώ, Kleiô, "aquella que els fa famosos", provinent de κλέω, Kléo, "lloar' o 'cantar") és una de les nou muses gregues, concretament la consagrada a la història.

Nou!!: Zeus і Clio (musa) · Veure més »

Clitemnestra

Louvre). Clitemnestra (grec: Κλυταιμνήστρα Klytaimnéstra) fou l'esposa d'Agamèmnon, rei de Micenes, amb el qual va tenir tres fills: Electra, Ifigenia i Orestes.

Nou!!: Zeus і Clitemnestra · Veure més »

Cloto

Cloto (en grec antic Κλωθώ 'Clotho') va ser una de les Moires, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i pertanyien a la primera generació divina, encara que hi ha altres genealogies, una de les quals les fa filles de Zeus i de Temis, i per tant germanes de les Hores, i una altra deia que eren filles d'Ananké.

Nou!!: Zeus і Cloto · Veure més »

Cnidos

Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.

Nou!!: Zeus і Cnidos · Veure més »

Cnossos

Cnossos (en grec antic, Κνωσός, Κνωσσός, Γνωσσός Knossós i Gnossós; en llatí, Cnossus o Cnosus, i també Gnossus i Gnosus) era la ciutat reial de Creta, situada al nord de l'illa, no gaire lluny de l'actual ciutat d'Iràklio o Càndia.

Nou!!: Zeus і Cnossos · Veure més »

Colós de Rodes

El Colós de Rodes (grec antic: Ὁ Ἥλιος Ῥόδιος, Ὁ Κολοσσὸς Ῥόδιος – ho Hélios Rhódios, ho Kolossòs Rhódios, llatí: Colossus Solis Rhodi o Solis Colossus Rhodi, grec modern: Κολοσσός της Ρόδου– Kolossós tis Rhódu) va ser una gegantina estàtua del déu Hèlios construïda a l'illa de Rodes en el per Cares de Lindos.

Nou!!: Zeus і Colós de Rodes · Veure més »

Colotes de Paros

Colotes de Paros （en llatí Colotes, en grec antic Κολώτης) fou un escultor nascut a l'illa de Paros, que va ajudar a Fídies en l'execució de l'estàtua de Zeus a Olímpia. Va deixar altres obres, principalment en or i vori, a Elis on sembla que va viure desterrat, segons Pausànies. Podria haver viscut cap a l'Olimpíada 84, és a dir als voltants de l'any 444 aC, i tant Estrabó com Plini el Vell el lloen per les seves estàtues de filòsofs.

Nou!!: Zeus і Colotes de Paros · Veure més »

Columna de les serps

Museu arqueològic d'Istanbul. La Columna de les Serps, també coneguda com la Columna Serpentina, el Trípode de Delfos o el Trípode de Platea, és una antiga columna de bronze situada en l'Hipòdrom de Constantinoble, conegut com a «plaça dels cavalls» - Atmeydanı - durant el període otomà. Actualment el lloc és conegut com la «Plaça Sultà Ahmet» d'Istanbul, Turquia.

Nou!!: Zeus і Columna de les serps · Veure més »

Combe

Segons la mitologia grega, Combe (en Κόμβη) va ser una nimfa, filla del déu-riu Asop.

Nou!!: Zeus і Combe · Veure més »

Constel·lació d'Aquari

Aquari (Aquarius) és una de les constel·lacions conegudes des de l'antiguitat, pertany al zodíac, el cercle per on corre aparentment el sol.

Nou!!: Zeus і Constel·lació d'Aquari · Veure més »

Constel·lació de Capricorn

Capricorn (Capricornus, ♑) que vol dir el boc en llatí, és una de les constel·lacions del zodíac.

Nou!!: Zeus і Constel·lació de Capricorn · Veure més »

Constel·lació de l'Ossa Major

L'Ossa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal.

Nou!!: Zeus і Constel·lació de l'Ossa Major · Veure més »

Constel·lació de l'Ossa Menor

L'Ossa Menor (Ursa Minor), popularment anomenada Carro Petit, Carro Menor o simplement Carro, és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Nou!!: Zeus і Constel·lació de l'Ossa Menor · Veure més »

Constel·lació de la Verge

La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.

Nou!!: Zeus і Constel·lació de la Verge · Veure més »

Constel·lació del Ca Major

El Ca Major (Canis Major) és una de les 88 constel·lacions, i també figurava a la llista de 48 constel·lacions de Claudi Ptolemeu.

Nou!!: Zeus і Constel·lació del Ca Major · Veure més »

Constel·lació del Cigne

El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Nou!!: Zeus і Constel·lació del Cigne · Veure més »

Constel·lació del Gall Dindi

El Gall Dindi (pavo) és una constel·lació de l'hemisferi sud creada per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i aparegueren per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer en el 1603.

Nou!!: Zeus і Constel·lació del Gall Dindi · Veure més »

Constel·lació del Llop

El Llop (Lupus) és el nom que es dona a una petita constel·lació de l'hemisferi sud, situada sota la constel·lació de la Balança a l'oest d'Scorpius i a l'est de Centaure.

Nou!!: Zeus і Constel·lació del Llop · Veure més »

Constel·lació del Serpentari

El Serpentari, també anomenat Ofiüc, (Ophiuchus, ⛎) és una gran constel·lació que s'estén per l'equador celeste.

Nou!!: Zeus і Constel·lació del Serpentari · Veure més »

Constel·lació dels Llebrers

Els Llebrers (Canes Venatici) és una constel·lació de l'hemisferi nord, situada entre les de l'Óssa Major, el Bover i la Cabellera de Berenice.

Nou!!: Zeus і Constel·lació dels Llebrers · Veure més »

Coribants

Segons la mitologia grega, els coribants (Κορύβαντες) eren sacerdots de Cíbele, a Frígia, fills de la musa Talia i Apol·lo.

Nou!!: Zeus і Coribants · Veure més »

Coribàntica

Coribàntica (en grec antic κορυβαντικά) era un festival de misteris que se celebrava a Cnossos a Creta en memòria de Coribes (Corybas) que havia aconsellat a Zeus.

Nou!!: Zeus і Coribàntica · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Nou!!: Zeus і Corint · Veure més »

Corint (heroi)

Segons la mitologia grega, Corint (en grec antic Κόρινθος) va ser un heroi, epònim de la ciutat de Corint, que era considerat pels corintis com un fill de Zeus.

Nou!!: Zeus і Corint (heroi) · Veure més »

Cornucòpia

Cornucòpia La cornucòpia o corn de l'abundància era la banya d'Amaltea, que Zeus va trencar sense voler.

Nou!!: Zeus і Cornucòpia · Veure més »

Corona de flors

Una corona de Nadal a la porta de la casa a Anglaterra. -. Una corona de flors és un assortiment de flors, fulles, fruits, branquetes o diversos materials que es construeix per formar un anell.

Nou!!: Zeus і Corona de flors · Veure més »

Costums de l'antiga Grècia

Els costums de l'antiga Grècia són les rutines diàries dels habitants, les ciutats, els oficis, l'economia, les seues necessitats i els seus beneficis.

Nou!!: Zeus і Costums de l'antiga Grècia · Veure més »

Cotos

En la mitologia grega, Cotos (en grec: Κοττος; en llatí: Cottus) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Gies.

Nou!!: Zeus і Cotos · Veure més »

Cova d'Ida

L'entrada a la cova d'Ida La Cova d'Ida (Ideon Andron) és un sistema de coves a les faldes del Mont Ida a l'illa de Creta.

Nou!!: Zeus і Cova d'Ida · Veure més »

Cova d'Ilitia

La cova d'Ilitia és una cova natural de 64,5 metres de llarg situada a Amnissos, a uns 7 km de Càndia, a Creta; era dedicada al culte a la dea Ilitia, filla de Zeus i d'Hera.

Nou!!: Zeus і Cova d'Ilitia · Veure més »

Cova de Dicte

Estalagmita a la cova de Dicte La Cova de Dicte (Δικταίον Άντρον, Diktéon Ándron) és a 1025 m d'alçada, vora del poble de Psikhro (Psychro), a la Prefectura de Lassithi, a l'illa de Creta.

Nou!!: Zeus і Cova de Dicte · Veure més »

Cova de Tràpeza

La cova de Tràpeza (en grec, σπήλαιο Τράπεζας) o cova de Krónio (en grec, Κρόνιο Σπήλαιο) és una gruta situada a la vora nord-oest de l'altiplà de Lasithi, a 860 m d'altitud i prop del poble de Tzermiado, a l'illa de Creta (Grècia).

Nou!!: Zeus і Cova de Tràpeza · Veure més »

Crítias (diàleg)

Plató. Crítias, o L'Atlàntida és un dels últims diàlegs de Plató.

Nou!!: Zeus і Crítias (diàleg) · Veure més »

Cres (mitologia)

Cres (en grec antic Κρής), va ser segons la mitologia grega un heroi fill de Zeus i d'una nimfa del mont Ida, a Creta.

Nou!!: Zeus і Cres (mitologia) · Veure més »

Cresfontes

Segons la mitologia grega, Cresfontes (en grec antic Κρεσφόντης) va ser un heroi tessali, fill d'Aristòmac.

Nou!!: Zeus і Cresfontes · Veure més »

Crios

En la mitologia grega, Crios (en grec antic: Κρεῖος Kriōs, ‘anyell', ‘amo') era el déu dels ramats, i potser dels saqueigs.

Nou!!: Zeus і Crios · Veure més »

Criselefantí

Delfos. La cara, que es veu actualment ennegrida pel foc o pel temps, és d'ivori El criselefantí (del grec χρυσός, khrisós, 'or', i ελεφάντινος, elefàntinos, 'vori') és una tècnica escultòrica apareguda a Grècia a l'entorn del, que es caracteritzava per la utilització de plaques de vori (generalment, per a representar la carn del cos humà) i pa d'or (per a representar la roba, els cabells, les armes, els guarniments, etc.), muntats sobre una armadura de fusta que quedava totalment coberta.

Nou!!: Zeus і Criselefantí · Veure més »

Crisip (fill de Pèlops)

Crisip (en grec antic Χρὐσιππος Chrisippos), segons la mitologia grega, va ser un heroi famós per la seva bellesa, fill de Pèlops i de la nimfa Axíoque.

Nou!!: Zeus і Crisip (fill de Pèlops) · Veure més »

Crocees

Crocees o Krokeai (en grec antic Κροκέαι) era una petita ciutat de Lacònia situada a la via que anava d'Esparta a Gítion, i coneguda per les seves pedreres de marbre.

Nou!!: Zeus і Crocees · Veure més »

Cronos

En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.

Nou!!: Zeus і Cronos · Veure més »

Cronos (el Temps)

Cronos esperant al cementiri monumental de Staglieno. A la mitologia grega, Cronos (en grec antic Χρόνος Khrónos, 'temps') era la personificació del temps, segons es diu a les obres filosòfiques presocràtiques.

Nou!!: Zeus і Cronos (el Temps) · Veure més »

Culte ptolemaic a Alexandre el Gran

El culte ptolemaic a Alexandre el Gran va ser un culte imperial a l'Egipte hel·lenístic dels segles III-I aC, promogut per la dinastia ptolemaica.

Nou!!: Zeus і Culte ptolemaic a Alexandre el Gran · Veure més »

Curets (divinitats)

Curets Segons la mitologia grega, els curets (en Κουρῆτες) eren uns esperits que formaven part del seguici de Zeus quan aquest déu era infant a l'illa de Creta.

Nou!!: Zeus і Curets (divinitats) · Veure més »

Damarc

Damarc (en grec Δάμαρχος) o Demenet (en grec Δεμαενετος) va ser, segons Varró, un personatge, potser més llegendari que històric, nascut a Parrasia, al sud de l'Arcàdia, que va viure al.

Nou!!: Zeus і Damarc · Veure més »

Damis (mitologia)

Damis (en grec antic Δάμυσος Dámisos), va ser segons la mitologia grega un gegant fill de Gea i de la sang d'Urà.

Nou!!: Zeus і Damis (mitologia) · Veure més »

Danaides

Escultura d'una '''danaide''', obra de Johannes Schilling a Dresden D'acord amb la mitologia grega, les danaides (en grec antic Δαναΐδες) van ser les cinquanta filles del rei Dànau que va tenir amb diferents dones i que el van acompanyar quan marxà d'Egipte per por dels cinquanta fills del seu germà Egipte, advertit per un oracle.

Nou!!: Zeus і Danaides · Veure més »

Daphne (Strauss)

Daphne – Bukolische Tragödie in einem Aufzug (en català, Daphne, tragèdia bucòlica en un acte, op. 82, TrV 272) és una òpera en un acte amb música de Richard Strauss i llibret en alemany de Joseph Gregor, basada en el mite de Dafne de Les Metamorfosis d'Ovidi.

Nou!!: Zeus і Daphne (Strauss) · Veure més »

Dardània (Anatòlia)

La Dardània (en Δαρδανία) és el nom d'un territori de la Tròada amb capital a la ciutat de Dàrdan, esmentada particularment en la mitologia i poblada pels dàrdans.

Nou!!: Zeus і Dardània (Anatòlia) · Veure més »

Dàctils

En la mitologia grega, els dàctils (en Dàktyloi) són uns éssers fabulosos de Frígia o bé del mont Ida, a Creta, als quals s'atribuïa el descobriment del ferro i la metal·lúrgia.

Nou!!: Zeus і Dàctils · Veure més »

Dànae

'''''Dànae''''' (obra de Ticià inspirada en ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi, on es representa el moment en què Zeus, sota la forma d'una pluja d'or, entra a la seua cambra). Segons la mitologia grega, Dànae (en grec Δανάη, en llatí Dănăē) era una princesa argòlida, filla del rei Acrisi i d'Eurídice, filla de Lacedèmon, rei d'Esparta.

Nou!!: Zeus і Dànae · Veure més »

Dànae rebent la pluja d'or

Dànae rebent la pluja d'or, en italià Danae riceve la pioggia d'oro, és un quadre pintat al per Ticià Vecellio di Gregorio, i ara exposat al Museu del Prado.

Nou!!: Zeus і Dànae rebent la pluja d'or · Veure més »

Dàrdan

Segons la mitologia grega, Dàrdan o Dàrdanos (en Dardanus) va ser el fundador de la ciutat de Dàrdan, antecessora de la mítica ciutat de Troia.

Nou!!: Zeus і Dàrdan · Veure més »

Dèdal

Dèdal i Pasífae. Fresc romà a la casa dels Vettii, Pompeia, segle I dC En la mitologia grega, Dèdal (en grec Δαίδαλος, Daidalos) era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta.

Nou!!: Zeus і Dèdal · Veure més »

Dèdal de Bitínia

Dèdal de Bitínia (en llatí Daedalus, en grec antic Δαίδαλος "Daidalos") fou un escultor nascut a Bitínia, que va fer, entre d'altres, una estàtua de Zeus (el Zeus anomenat Stratius) a Nicomèdia, molt admirada al seu temps, segons Flavi Arrià i Dionís Periegetes.

Nou!!: Zeus і Dèdal de Bitínia · Veure més »

Dèdales

Les Dèdales (en Δαίδαλα) eren unes festes celebrades a Beòcia en honor d'Hera.

Nou!!: Zeus і Dèdales · Veure més »

Dèmon

Un dèmon (en grec antic δαίμων -ονος daímōn) és un ésser supernatural o diví que apareix a la mitologia i la religió grega.

Nou!!: Zeus і Dèmon · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Zeus і Déu · Veure més »

Déu de la guerra

Una estàtua de Neith, la deessa de la guerra de l'antic Egipte. A la corona porta la cobra de Wadjet. El déu (o deessa) de la guerra és el nom genèric de la divinitat que regeix la guerra, la violència o l'oposició entre contraris.

Nou!!: Zeus і Déu de la guerra · Veure més »

Déu del cap Artemísion

Vista frontal Vista lateral Una altra vista de l'estàtua Detall del tors i el cap -, es pot apreciar que sosté un feix de llamps segons la iconografia del moment. El Déu del cap Artemísion és una estàtua grega de bronze del, de 2,09 m d'alçada i 2,10 d'amplada, que pertany a l'anomenat estil sever o arcaic final, el període de transició entre l'arcaisme i el classicisme.

Nou!!: Zeus і Déu del cap Artemísion · Veure més »

Déu del cel

Júpiter, el déu pare de la mitologia romana El déu del cel és una divinitat freqüent en moltes mitologies que encarna una manifestació del cel, en oposició a la terra.

Nou!!: Zeus і Déu del cel · Veure més »

Déu del tro

El déu del tro és la divinitat que en algunes mitologies encara el tro i el llamp (ja que són fenòmens que acostumen a ocórrer alhora).

Nou!!: Zeus і Déu del tro · Veure més »

Déus de la mar de la mitologia grega

Els antics grecs tenien una gran quantitat de déus de la mar.

Nou!!: Zeus і Déus de la mar de la mitologia grega · Veure més »

Díon (Pièria)

Díon (Dium) fou una ciutat de l'antiga Macedònia de la regió de Pièria.

Nou!!: Zeus і Díon (Pièria) · Veure més »

Dípters

Els dípters (Diptera, compost a partir del grec di, 'dues' i pteron, 'ala'; 'dues ales') són un ordre d'insectes de la subclasse Pterygota.

Nou!!: Zeus і Dípters · Veure més »

Deïtat

Una deïtat és un suposat ésser sobrenatural, que és venerat i té un paper en les religions i cultes animistes.

Nou!!: Zeus і Deïtat · Veure més »

Deessa mare

Una estatueta de la cultura de Cucuteni, cinquè mil·lenni aC Una dea mare és la dea primordial que representa la fertilitat en general.

Nou!!: Zeus і Deessa mare · Veure més »

Delfine

Delfine o Delfina (en grec:Δελφύνη) és una criatura de la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Delfine · Veure més »

Delos

Delos (grec: Δήλος, pronunciat Dilos a la moderna i Delos a l'antiga) és una de les illes més petites de les Cíclades, a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.

Nou!!: Zeus і Delos · Veure més »

Demèter

En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.

Nou!!: Zeus і Demèter · Veure més »

Destí

El destí és un concepte filosòfic, segons el qual el seguit d'esdeveniments futurs no es pot alterar, ja que està fixat per endavant per poders sobrenaturals.

Nou!!: Zeus і Destí · Veure més »

Deucalió (fill de Prometeu)

Segons la mitologia grega, Deucalió fou fill de Prometeu i de Celeno (o de Clímene).

Nou!!: Zeus і Deucalió (fill de Prometeu) · Veure més »

Dia de la Mare

El Dia de la Mare és una celebració per a honorar les mares que se celebra en dies diferents depenent del lloc.

Nou!!: Zeus і Dia de la Mare · Veure més »

Diadema

Dama de la dècada de 1920 lluint una diadema Una diadema és una faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc., amb què els sobirans se cenyeixen el cap i per extensió un adornament d'aquest tipus que porten actualment les dones.

Nou!!: Zeus і Diadema · Veure més »

Diàsies

Les Diàsies (en Δῑάσια) eren unes festes de gran importància que se celebraven a Atenes, fora de les murades de la ciutat, en honor de Zeus Meliqui (Meilíkhios 'propici'), segons que diu Tucídides.

Nou!!: Zeus і Diàsies · Veure més »

Dice

Dice (Δίκη Díkē; 'justícia') va ser una de les Hores.

Nou!!: Zeus і Dice · Veure més »

Dido

Dido (també coneguda amb els noms dElissa o Elyssa, del fenici ESElaA) era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l'actual Tunísia, i hi fundà, segons la llegenda, Cartago.

Nou!!: Zeus і Dido · Veure més »

Dikti

Les muntanyes Dicte o Dikti (Δίκτη en grec) o Lassithiotika Ori (Λασυθιώτικα Όρη en grec és a dir, Muntanyes de Lassithi) és una cadena de muntanyes a l'est de l'illa grega de Creta, a la Prefectura de Lassithi.

Nou!!: Zeus і Dikti · Veure més »

Dinastia Macedònica d'Egipte

La Dinastia Macedònica d'Egipte Padró, Josep, 2006, p. 397 governar de 332 aC al 310 aC i juntament amb la dinastia Ptolemaica configuren el període hel·lenístic Ptolemaic.

Nou!!: Zeus і Dinastia Macedònica d'Egipte · Veure més »

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Nou!!: Zeus і Dinastia ptolemaica · Veure més »

Diomedes Soter

Diomedes Soter (Διομήδης Σωτήρ, 'Diomedes el Salvador') fou un rei indogrec.

Nou!!: Zeus і Diomedes Soter · Veure més »

Dionís

Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

Nou!!: Zeus і Dionís · Veure més »

Dione (titànide)

Hèstia, Dione i Afrodita, escultura del 435 aC, conservada al Museu Britànic de Londres. Dione (en grec: Διώνη) era una antiga deessa grega, de l'època dels titans, esmentada per primera vegada al llibre V a la Ilíada, on és la qui té cura de les ferides de la seva filla Afrodita.

Nou!!: Zeus і Dione (titànide) · Veure més »

Dionisi d'Argos

Dionisi d'Argos (en Dyonisius) fou un escultor en bronze de l'antiga Grècia que, juntament amb Glauc d'Argos, va construir les obres que Mícit de Règion va dedicar al temple d'Olímpia.

Nou!!: Zeus і Dionisi d'Argos · Veure més »

Dioscurs

Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).

Nou!!: Zeus і Dioscurs · Veure més »

Dipolies

Les Dipolies o Dipòlies (en Δῑπόλεια ο Δῑπόλια) eren unes festes que se celebraven cada any a l'acròpoli d'Atenes en honor de Zeus Polieu (Πολιεύς), el protector de la ciutat, en el seu Santuari.

Nou!!: Zeus і Dipolies · Veure més »

Districte de Bor

El Districte de Bor (en serbi: Борски округ/Borski okrug) és un districte de Sèrbia situat a la part oriental del país.

Nou!!: Zeus і Districte de Bor · Veure més »

Dius Fidius

Dius Fidus era el nom d'un déu de la religió romana relacionat amb Júpiter, però anterior a ell.

Nou!!: Zeus і Dius Fidius · Veure més »

Divinitat

La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut.

Nou!!: Zeus і Divinitat · Veure més »

Divinitats de l'Índia

Brahma, Vixnu i Xiva, temple de Hoysaleswara Múltiples encarnacions de Vixnu Dins de l'hinduisme un gran nombre de déus personals (ixvarà) són adorats com a murtis.

Nou!!: Zeus і Divinitats de l'Índia · Veure més »

Dodó

Dodó (Dodon, Δωδών) fou fill de Zeus i Europa, i d'aquest deu se suposa que va derivar el nom del famós oracle de Dodona a l'Epir (Stephenus Byzantinus s. v. Δωδώνη.) encara que altres tradicions fan derivar l'oracle de la nimfa Dodona.

Nou!!: Zeus і Dodó · Veure més »

Dodona

Santuari de Dodona Dodona (en llatí Dodona, en grec antic Δωδώνη, de vegades Δωδών Dodón) era una ciutat de l'Epir a Tespròcia amb un oracle de Zeus, l'Oracle de Dodona, que era el més antic de Grècia.

Nou!!: Zeus і Dodona · Veure més »

Domus Avinyó

La domus Avinyó és una casa romana al subsòl de la finca del carrer d'Avinyó, 15 de Barcelona.

Nou!!: Zeus і Domus Avinyó · Veure més »

Dones a la societat celta

Àrea actual de les llengües celtes La posició social de les dones celtes de l'antiguitat no es pot determinar amb certesa per la qualitat de les fonts.

Nou!!: Zeus і Dones a la societat celta · Veure més »

Doris (grup humà)

Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.

Nou!!: Zeus і Doris (grup humà) · Veure més »

Dushara

Síria Dushara o Dusares (en nabateu dwsrʾ;;; — fou una deïtat de l'antic Orient Pròxim adorada pels nabateus a Petra i Madàïn Sàlih, ciutats de les quals n'era el patró.

Nou!!: Zeus і Dushara · Veure més »

Dyeus

Dyeus és el nom de l'antic déu reconstruït de la mitologia indoeuropea.

Nou!!: Zeus і Dyeus · Veure més »

Eco (mitologia)

Eco (Echo, Ἠχώ) és una nimfa dels boscos de la mitologia grega; és una orèada (una nimfa de la muntanya) de l'Helicó.

Nou!!: Zeus і Eco (mitologia) · Veure més »

Edat d'or

''L'edat d'or'' segons Pietro da Cortona (1640) L'edat d'or (en grec antic χρύσεον γένος, en llatí aurea aetas o Saturnia regna "regne de Saturn") és el nom donat, a l'antiga Grècia i al món romà, al mite que defineix el període següent a la Creació de l'home i que s'associa amb la innocència i la felicitat, en una mena d'al·legoria amb la infància de la humanitat.

Nou!!: Zeus і Edat d'or · Veure més »

Edats de l'Home

Les edats de l'ésser humà és un tema recurrent en la mitologia de diversos indrets que explica l'evolució de la història de manera que hi ha diversos períodes o etapes civilitzadores (que no es corresponen amb els fets històrics reals).

Nou!!: Zeus і Edats de l'Home · Veure més »

Edos (divinitat)

Edos (en grec Αἰδώς Aidṓs; literalment 'vergonya', 'pudor') en la mitologia grega era la deessa de la vergonya, la modèstia i la humilitat, essent alhora la deïtat que representava el sentiment de la dignitat humana, com una qualitat de reverència o vergonya que reprimeix els homes de fer el que és inapropiat.

Nou!!: Zeus і Edos (divinitat) · Veure més »

Eetes

Jàson rebut pel Rei Eetes Eetes (grec antic Αἰήτης, llatí Aeetes), fou un rei mític fill d'Hèlios i de Perseis que inicialment havia rebut del seu pare el regne de Corint, però l'havia deixat pel de la Còlquida, país situat al peu del Caucas, vora el Mar Negre.

Nou!!: Zeus і Eetes · Veure més »

Egina

Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.

Nou!!: Zeus і Egina · Veure més »

Egipà

Ègipan o Egipà (Αἰγίπαν, 'Pan-cabra') és un sobrenom del déu Pan que, segons la tradició, pot aparèixer també com a personatge independent i amb llegenda pròpia.

Nou!!: Zeus і Egipà · Veure més »

Egipi

Egipi (en grec antic Αἰγυπιός) va ser segons la mitologia grega un fill d'Anteu i Bulis.

Nou!!: Zeus і Egipi · Veure més »

Egira

Egira (Αἴγειρα, Aegira) va ser una antiga ciutat de la costa sud del golf de Corint, a Acaia.

Nou!!: Zeus і Egira · Veure més »

El convit

El convit o Simposi (Συμπόσιον, Sympósion) és un diàleg de Plató escrit cap al 380 aC que versa sobre l'amor.

Nou!!: Zeus і El convit · Veure més »

El judici de Paris (Rubens)

El Juí o judici de Paris és una pintura a l'oli del pintor Peter Paul Rubens, en general considerada la seva darrera feina.

Nou!!: Zeus і El judici de Paris (Rubens) · Veure més »

El rapte d'Hèlena

El rapte d’Hèlena (en grec antic Ἐλένης ἁρπαγή) narra el fet mitològic del rapte d'Hèlena de Troia a mans de Paris, príncep d'Ílion, acte que desencadenarà el conflicte de la Guerra de Troia.

Nou!!: Zeus і El rapte d'Hèlena · Veure més »

El retorn de Persèfone

El retorn de Persèfone és un quadre del pintor anglès Frederic Leighton, realitzat en 1891, que es troba en el Leeds Museums and Galleries de Leeds, Regne Unit.

Nou!!: Zeus і El retorn de Persèfone · Veure més »

Elara (satèl·lit)

Elara, també conegut com a Júpiter VII, és un satèl·lit natural irregular de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Elara (satèl·lit) · Veure més »

Elea (Eòlia)

Elea (en Ἐλαία 'olivera'; en Elaea) fou una ciutat d'Eòlia, a l'Àsia Menor, de localització desconeguda i que funcionà com a port reial de Pèrgam.

Nou!!: Zeus і Elea (Eòlia) · Veure més »

Electra (Plèiade)

D'acord amb la mitologia grega, Electra (en grec antic Ἠλέκτρα), va ser una de les Plèiades, que eren les set filles d'Atles i Plèione i vivien a l'illa de Samotràcia Estimada per Zeus, va engendrar Dàrdan, que va anar de Samotràcia a Troia on va fundar la dinastia reial troiana.

Nou!!: Zeus і Electra (Plèiade) · Veure més »

Eleutèria

Eleutèria (en llatí Eleutheria en grec antic Ἐλευθερία), que significa "Llibertat", era el nom general que es donava a diverses festes que se celebraven a l'antiga Grècia.

Nou!!: Zeus і Eleutèria · Veure més »

Eli Aristides

Publi Eli Arístides Teodor (Publius Aelius Aristides; Hadrianos, Bitínia, 129 o 117 - Esmirna, 189) anomenat normalment com a Eli Aristides, va ser un famós orador grec del, pertanyent al moviment de la Segona Sofística.

Nou!!: Zeus і Eli Aristides · Veure més »

Eloqüència

'''M. Bacciarelli: ''Cal·líope'' (Calliope).''' L'eloqüència (del llatí eloquentia) és la capacitat d'expressar-se en públic de forma fluida, elegant i persuasiva.

Nou!!: Zeus і Eloqüència · Veure més »

Els dotze treballs d'Hèracles

Els dotze treballs d'Hèracles foren la penitència que hagué de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera.

Nou!!: Zeus і Els dotze treballs d'Hèracles · Veure més »

Els ocells (obra de teatre)

Teatre de Dionís al peu de l'Acròpolis. S'hi representaven les comèdies aristofàniques Els ocells (en grec antic: Ὄρνιθες) és una comèdia escrita per Aristòfanes.

Nou!!: Zeus і Els ocells (obra de teatre) · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Zeus і Empúries · Veure més »

Enamorament

Eros i el seu arc als Museus Capitolins de Roma L’enamorament és l'acció d'enamorar-se, això és, un estat emocional molt intens de desig, d’atracció, de fascinació i d’un cert encantament sexual i amorós cap a una altra persona.

Nou!!: Zeus і Enamorament · Veure més »

Enòmau (fill d'Ares)

Enomau, Zeus i Pèlops Enòmau va ser, d'acord amb la mitologia grega, un rei de Pisa (Èlide), fill d'Ares i d'una de les filles del déu riu Àsop, Harpinna.

Nou!!: Zeus і Enòmau (fill d'Ares) · Veure més »

Endevinació a l'antiga Grècia

temple d'Apol·lo de Delfos Lendevinació a l'antiga Grècia és la intervenció en el desig de les persones tant a l'antiga Grècia com als altres llocs de l'antiguitat, que desitjaven conèixer la voluntat dels déus en el present i en el futur, saber anticipadament el que succeiria sobretot en el futur.

Nou!!: Zeus і Endevinació a l'antiga Grècia · Veure més »

Endimió

''El somni d'Endimió '' pintura d'Anne-Louis Girodet (1818), Museu del Louvre, Paris. Segons la mitologia grega, Endimió (en grec antic Ἐνδυμίων, ωνος) va ser un rei de l'Èlida, fill d'Etli (o de Zeus, segons altres) i de Càlice.

Nou!!: Zeus і Endimió · Veure més »

Eneó

Eneó (en grec antic Οἰνεών) era una ciutat de la Lòcrida Ozòlia a l'est de Naupactos.

Nou!!: Zeus і Eneó · Veure més »

Enees

Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.

Nou!!: Zeus і Enees · Veure més »

Enio

Enio (en grec Ένυώ, «horror») era, en la mitologia grega, una antiga deessa coneguda amb l'epítet «destructora de ciutats» i freqüentment representada coberta de sang i portant les armes de guerra en actituds violentes.

Nou!!: Zeus і Enio · Veure més »

Epidaure Limera

Epidaure Limera (en grec antic Ἐπίδαυρος ή Λιμηρά) era una ciutat de la costa oriental de Lacònia al Peloponès, situada a l'inici d'una badia formada pel cap Kremidhi al nord, i el cap de Monembasia al sud.

Nou!!: Zeus і Epidaure Limera · Veure més »

Epimeteu (mitologia)

Epimeteu (en grec antic Ἐπιμηθεύς) va ser, segons la mitologia grega, un tità, un dels quatre fills de Jàpet i de Clímene (o d'Àsia, filla d'Oceà).

Nou!!: Zeus і Epimeteu (mitologia) · Veure més »

Epir (perifèria)

La Perifèria de l'Epir constitueix una de les 13 regions administratives de Grècia.

Nou!!: Zeus і Epir (perifèria) · Veure més »

Epopeu

D'acord amb la mitologia grega, Epopeu (en grec antic Ἐπωπεύς), va ser un rei de Sició, fill d'Àleu (o de Posidó, segons altres versions) i de Cànace.

Nou!!: Zeus і Epopeu · Veure més »

Equidna (mitologia)

Imatge idealitzada d''''Equidna''' a partir de relats mitològics. En la mitologia grega, Equidna (Echidna) era una monstruosa nimfa, considerada per Hesíode descendent de Forcis i Ceto, els fills de Pontos i de Gea (les aigües del mar i la terra).

Nou!!: Zeus і Equidna (mitologia) · Veure més »

Era (cronologia)

Era, des d'un punt de vista cronològic, correspona un període mesurat a partir d'un esdeveniment fix i convencional des del qual es comencen a comptar els anys.

Nou!!: Zeus і Era (cronologia) · Veure més »

Erídan

Figura d'Erídan, del fris del Partenó. Museu Britànic Segons la mitologia grega, Erídan (en grec antic Ἠριδᾰνός, Eridanos), va ser un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Zeus і Erídan · Veure més »

Erínome (satèl·lit)

Erínome (del grec Ερινομη) o Júpiter XXV és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Zeus і Erínome (satèl·lit) · Veure més »

Erecteu

L'Erectèon a Atenes Segons la mitologia grega, Erecteu (en grec antic Ἐρεχθεύς), va ser el primer rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Zeuxipe, i germà, per tant, de Butes, Procne i Filomela.

Nou!!: Zeus і Erecteu · Veure més »

Erictoni

Segons la mitologia grega, Erictoni era el segon fill de Dàrdanos, rei de Dardània, i la seva muller Batia, filla de Teucre.

Nou!!: Zeus і Erictoni · Veure més »

Eris (filla de Nix)

Eris (en grec antic Ἔρις) és el nom de la deessa grega de la discòrdia i la baralla segons la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Eris (filla de Nix) · Veure més »

Ernst Curtius

Ernst Curtius (Lübeck, 2 de setembre de 1814 - Berlín, 11 de juliol de 1896) va ser un historiador i arqueòleg alemany.

Nou!!: Zeus і Ernst Curtius · Veure més »

Eros (fill d'Ares)

Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Eros (fill d'Ares) · Veure més »

Eros i Psique (Canova)

Eros i Psique, o el Bes, és un conjunt escultòric d'Antonio Canova (Possagno, 1757-1822).

Nou!!: Zeus і Eros i Psique (Canova) · Veure més »

Ersa (mitologia grega)

En la mitologia grega, Ersa (en grec antic: Ἕρσα "rosada"), com el seu nom indica, era la deessa de la rosada i la seva humitat alimentava a les plantes del terra, que canviava segons el poder de la Lluna.

Nou!!: Zeus і Ersa (mitologia grega) · Veure més »

Escamandre (fill d'Oceà)

Escamandre (en grec antic Σκάμανδρος), va ser, segons la mitologia grega, un déu fluvial fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Zeus і Escamandre (fill d'Oceà) · Veure més »

Escites

s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Zeus і Escites · Veure més »

Escopes d'Etòlia

Escopes (Scopas) fou un militar etoli.

Nou!!: Zeus і Escopes d'Etòlia · Veure més »

Escultura etrusca

Luni, conservat al Museu Arqueològic Nacional de Florència L'escultura etrusca va ser una de les expressions artístiques més importants del poble etrusc, el qual va habitar la regió del nord i centre d'Itàlia, aproximadament entre els segles IX i I aC.

Nou!!: Zeus і Escultura etrusca · Veure més »

Escultura grega

L'escultura grega és una manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega: importància de l'home com a centre de l'univers i recerca d'un ideal de bellesa basat en l'equilibri i la proporció.

Nou!!: Zeus і Escultura grega · Veure més »

Escultura grega clàssica

440, còpia romana de l'original de Policlet, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. L'escultura grega clàssica ha estat considerada durant molt de temps el punt més alt del desenvolupament de l'escultura|art escultòric de l'antiga Grècia, va eclipsar d'altres estils que es van cultivar a Grècia en la seva llarga història.

Nou!!: Zeus і Escultura grega clàssica · Veure més »

Escultura hel·lenística

Polidor i Atenodor de Rodes, segle I aC L'escultura hel·lenística representa una de les més importants expressions artístiques de la cultura de l'hel·lenisme i l'estadi final de l'evolució de la tradició de l'escultura grega en l'antiguitat.

Nou!!: Zeus і Escultura hel·lenística · Veure més »

Espai exterior

Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.

Nou!!: Zeus і Espai exterior · Veure més »

Esperança

Jacques Du Brœucq Lesperança és un estat d'ànim optimista basat en l'expectativa de resultats favorables relacionats a esdeveniments o circumstàncies de la pròpia vida o del món en el seu conjunt.

Nou!!: Zeus і Esperança · Veure més »

Esqueneu

Esqueneu (en grec antic Σχοινεύς) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Beòcia, fill d'Atamant i Temisto.

Nou!!: Zeus і Esqueneu · Veure més »

Estatueta de Ganimedes

L'estatueta de Ganimedes és una escultura de marbre datada dels segles i. Es va descobrir al jaciment arqueològic de Cartago, Tunísia, per un equip d'arqueòlegs nord-americans a finals dels 70 com a part de l'operació principal de la Unesco «Per salvar Cartago».

Nou!!: Zeus і Estatueta de Ganimedes · Veure més »

Estàtua de Zeus a Olímpia

L'estàtua de Zeus a Olímpia era una figura gegant sedent, d'uns 12,4 metres d'alçada, feta per l'escultor grec Fídies cap al 435 aC al santuari d'Olímpia, Grècia, i erigit al temple de Zeus.

Nou!!: Zeus і Estàtua de Zeus a Olímpia · Veure més »

Estàtues de Sperlonga

Ulisses en el ''Grup Polifem'' Reconstrucció arbitrària del ''Grup Escil·la'' Gruta i estany al 2006, amb el triclini cobert d'herbes. L'illot del ''Grup Escil·la'' es troba a la cova Vista des de dins de la gruta Plànol de la vila i de la gruta Les estàtues de Sperlonga són un ampli conjunt d'escultures descobertes al 1957 a la vil·la de Tiberi a Sperlonga.

Nou!!: Zeus і Estàtues de Sperlonga · Veure més »

Estix

Segons la mitologia grega, l'Estígia o Estix (del grec antic Στύξ, del verb στυγέω, 'odiar'), era una oceànide, la filla gran d'Oceà i Tetis, filla de Gea, segons explica Hesíode a la seva Teogonia; segons Gai Juli Higini va néixer d'Èreb i Nix (les tenebres i la nit).

Nou!!: Zeus і Estix · Veure més »

Estratonicea

Estratonicea (en llatí Stratonicea o Stratoniceia, en grec antic Στρατονίκεια o Στρατονίκη) era una de les principals ciutats de Cària al sud-oest de Milasa i al sud del riu Màrsies.

Nou!!: Zeus і Estratonicea · Veure més »

Estrela argèada

Lestrela argèada (també coneguda com a «Sol de Vergina») és un estel o sol simbòlic de setze raigs.

Nou!!: Zeus і Estrela argèada · Veure més »

Etiòpida

LEtiòpida (en Αἰθιοπίς) és una obra del cicle èpic de la literatura grega que no s'ha conservat.

Nou!!: Zeus і Etiòpida · Veure més »

Etiologia

L'''Eneida,'' mite nacional escrit per a justificar l'etiologia de l'Imperi Romà L'etiologia és l'estudi de la causalitat o l'origen (l'estudi de les causes i els orígens).

Nou!!: Zeus і Etiologia · Veure més »

Etli

D'acord amb la mitologia grega, Etli (Aéthlios) va ser un rei de l'Èlida, fill de Zeus (o de Locre, segons altres genealogies) i de Protogenia, filla de Deucalió.

Nou!!: Zeus і Etli · Veure més »

Etna

LEtna, també conegut localment com a Mungibeddu (el Montgibell en català medieval), és un volcà de la costa est de Sicília, entre les províncies de Messina i Catània.

Nou!!: Zeus і Etna · Veure més »

Etna (satèl·lit)

Etna (del grec Αίτνη) o Júpiter XXXI és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Zeus і Etna (satèl·lit) · Veure més »

Eubúlides de Cròpia

Eubúlides de Cròpia (en llatí Eubulides, en grec antic Εὐβουλίδης) fou un escultor atenenc de la demos de Cròpia, que va esculpir una gran ofrena votiva constituïda per un grup de tretze estàtues entre les quals Atena, Peònia, Zeus, Mnemòsine, les nou Muses, i Apol·lo, que la ciutat d'Atenes va oferir al temple de Dionís al Ceramicos.

Nou!!: Zeus і Eubúlides de Cròpia · Veure més »

Eucèlade (satèl·lit)

Eucèlade, també conegut com a Júpiter XLVII (designació provisional S/2003 J 1), és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Eucèlade (satèl·lit) · Veure més »

Eufrànor d'Atenes

Eufrànor (Euphranor) fou un escultor i pintor grec, segons Quintilià un dels grans mestres de la pintura i escultura grega.

Nou!!: Zeus і Eufrànor d'Atenes · Veure més »

Eufròsine

Talia. Eufròsine (del grec Εὐφροσύνη), segons la mitologia grega, és una de les CàritesDiccionario de mitología clásica (en castellà), C. Falcón, E. Fernández-Galiano y R. López Melero, Alianza Editorial.

Nou!!: Zeus і Eufròsine · Veure més »

Eumènides

Orestes'', per William-Adolphe Bouguereau Les eumènides (en grec antic Εὐμενίδες), o les erínies (grec Έρινύες) són, en la mitologia grega i romana unes divinitats violentes.

Nou!!: Zeus і Eumènides · Veure més »

Eumolp

Segons la mitologia grega, Eumolp (en grec antic Εὔμολπος) va ser un heroi, fill de Posidó i de Quíone, filla de Bòreas.

Nou!!: Zeus і Eumolp · Veure més »

Eunòmia (Hores)

Irene al centre. Obra conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Segons la mitologia grega, Eunòmia (en grec antic Εὐνομία "el bon ordre") va ser una de les Hores, filla de Zeus i Temis, i es considerava la deessa de l'ordre humà.

Nou!!: Zeus і Eunòmia (Hores) · Veure més »

Eupòria (satèl·lit)

Eupòria (del grec antic Ευπορία) o Júpiter XXXIV és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Eupòria (satèl·lit) · Veure més »

Eurínome

Eurínome (en grec antic Εὐρυνόμη), va ser una de les deesses de la primera generació, filla d'Ocèan i de Tetis.

Nou!!: Zeus і Eurínome · Veure més »

Eurínome (filla de Nisos)

D'acord amb la mitologia grega, Eurínome o Eurimede (en grec antic, Εὐρυνόμη Eurynome o Εὐρυμήδη Eurymede; en llatí, Eurynŏme o Eurymēdē) fou esposa de Glauc i mare de Bel·lerofont.

Nou!!: Zeus і Eurínome (filla de Nisos) · Veure més »

Eurípil (fill de Tèlef)

Eurípil (en grec antic Εὐρύπυλος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Tèlef de Pèrgam i d'Astíoque.

Nou!!: Zeus і Eurípil (fill de Tèlef) · Veure més »

Eurileó d'Esparta

Eurileó (en llatí Euryleon, en grec antic Εὐρυλέων) fou un colonitzador grec espartà, un dels companys de Doreu d'Esparta amb el que va anar a Sicília per establir una colònia, cap a la meitat del segle VI aC.

Nou!!: Zeus і Eurileó d'Esparta · Veure més »

Eurimedont (fill d'Urà)

Segons la mitologia grega, Eurimedont (en grec antic Εὐρυμέδων) va ser un gegant, fill d'Urà i de Gea.

Nou!!: Zeus і Eurimedont (fill d'Urà) · Veure més »

Euristeu

Euristeu, amagat a la gerra, rep d'Hèracles el senglar d'Erimant. Louvre Euristeu (en grec antic Εὐρυσθεύς) va ser un rei de Tirint i de Micenes, fill d'Estènel i de Nicipe, i net de Perseu.

Nou!!: Zeus і Euristeu · Veure més »

Euromos

Mapa d'algunes ciutats gregues de Cària i d'algunes illes del Dodecanés, en què s'aprecia la ubicació d'Euromos, al nord-oest de Milas Restes del temple de Zeus d'Euromos Inscripció al temple de Zeus d'Euromos Euromos (en grec antic, Εὔρωμος) era una ciutat grega de Cària les restes de la qual són a prop de la ciutat turca de Milas (antiga Milasa).

Nou!!: Zeus і Euromos · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Zeus і Europa · Veure més »

Europa (filla d'Agenor)

Frank'a Waaldijk Europa, segons la mitologia grega, va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix, un dels fills d'Agenor.

Nou!!: Zeus і Europa (filla d'Agenor) · Veure més »

Europa (filla d'Oceà)

Segons la mitologia grega, Europa (en grec antic Εὐρώπη Európe) va ser una de les oceànides, que personifiquen els rierols, les fonts i els cursos breus d'aigua.

Nou!!: Zeus і Europa (filla d'Oceà) · Veure més »

Europa (filla de Tici)

Segons la mitologia grega, Europa (en grec antic Εὐρώπη Európe) va ser una nimfa, filla de Tici, un gegant fill de Zeus.

Nou!!: Zeus і Europa (filla de Tici) · Veure més »

Europa (satèl·lit)

Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

Nou!!: Zeus і Europa (satèl·lit) · Veure més »

Eutífron

L'Eutífron o Eutifró és un diàleg platònic, del primer període de la vida de Plató, abans del primer viatge a Siracusa.

Nou!!: Zeus і Eutífron · Veure més »

Euterpe

En la mitologia grega, Euterpe (en grec Ευτέρπη, «la molt agradable», «la d'agradable geni »o «la de bon ànim») és la musa de la música, especialment protectora de l'art de tocar la flauta.

Nou!!: Zeus і Euterpe · Veure més »

Evantes (pintor)

Evantes (en llatí Evanthes, en grec antic Εὐανθής) fou un pintor grec de data desconeguda.

Nou!!: Zeus і Evantes (pintor) · Veure més »

Evèmer

Evèmer (Evemerus o Euhemerus) fou un filòsof de l'antiga Grècia de final del.

Nou!!: Zeus і Evèmer · Veure més »

Faetó (planeta)

Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers, qui va formular la hipòtesi del planeta Faetó. Faetó, o també Faetont, és el nom d'un planeta hipotètic existent entre les òrbites de Mart i Júpiter, la destrucció del qual suposadament va portar a la formació del cinturó d'asteroides del nostre sistema solar intern.

Nou!!: Zeus і Faetó (planeta) · Veure més »

Faetont

''La caiguda de '''Faetont''''', relleu en marbre de Simone Mosca, Museu Bode, Berlín Segons la mitologia grega, Faetont (en grec antic Φαέθων) o també Faetó, va ser un heroi, fill d'Hèlios, el Sol, i de l'oceànida Clímene (encara que Mèrops va ésser, posteriorment, el seu pare adoptiu).

Nou!!: Zeus і Faetont · Veure més »

Faetusa

Faetusa (en grec antic Φαέθουσα "radiant") va ser, segons la mitologia grega, una de les helíades, una filla d'Hèlios, el Sol, i de la nimfa Neera.

Nou!!: Zeus і Faetusa · Veure més »

Falèron

Falèron (en llatí Phalerum, en grec antic Φάληρον) era un demos de l'Àtica situat a uns 8 km d'Atenes, a la costa occidental.

Nou!!: Zeus і Falèron · Veure més »

Fanes (mitologia)

Fanes (en grec antic: Φάνης), amb el sobrenom de Protogonos (Πρωτογόνος, «nascut en primer lloc»), era la deïtat primigènia responsable de la procreació i de la nova vida generada, el qual fou introduït en la mitologia grega mitjançant l'orfisme.

Nou!!: Zeus і Fanes (mitologia) · Veure més »

Fatalisme

El terme fatalisme està format a partir de l'arrel fatum, que significa en llatí «destí».

Nou!!: Zeus і Fatalisme · Veure més »

Faune

En la mitologia romana, Faune era un rei llatí, fill de Picus i Canent, pare de la deessa Bona Dea, també coneguda amb el nom de Fauna, i pare de Llatí.

Nou!!: Zeus і Faune · Veure més »

Fènix (fill d'Agenor)

Fènix, fill d'Agenor Fènix (en grec antic Φοῖνιξ), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill del Rei de Sidó Agenor i de Telefaassa, i germà de Cilix, Cadme, Europa.

Nou!!: Zeus і Fènix (fill d'Agenor) · Veure més »

Fídies

II, de l'Atena del Partenó, atribuïda a Fídias Fídies o Fídias (del grec Pheidías), fill de Càrmides, (490 aC - 432 aC) va ser un escultor grec, considerat universalment com el millor escultor clàssic i probablement el millor de tots els temps.

Nou!!: Zeus і Fídies · Veure més »

Fílum

En biologia, el fílum o embrancament (phylum en llatí, en plural phyla) és la unitat sistemàtica (tàxon) entre el regne i la classe.

Nou!!: Zeus і Fílum · Veure més »

Feacis

Corfú Els feacis (Φαίακες) foren un poble mític de l'illa d'Esquèria (probablement l'actual Corfú).

Nou!!: Zeus і Feacis · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Zeus і Fenicis · Veure més »

Filó (escultor)

Filó (en llatí Philon, en grec antic Φίλων) fill d'Antípater, fou un escultor grec.

Nou!!: Zeus і Filó (escultor) · Veure més »

Filemó i Baucis

Janus Genelli - Filemó i Baucis Filemó (en grec antic Φιλήμων) i Baucis (Βαυκίς), són dos personatges de la mitologia romana que apareixen a Les Metamorfosis d'Ovidi com a exemple d'hospitalitat.

Nou!!: Zeus і Filemó i Baucis · Veure més »

Fili (mitologia)

Fili (en grec antic Φύλιος) va ser, segons la mitologia grega, un jove etoli que apareix en una història d'amor tinguda amb Cigne, fill d'Apol·lo.

Nou!!: Zeus і Fili (mitologia) · Veure més »

Filisc d'Atenes

Filisc d'Atenes (en llatí Philiscus, en grec antic Φιλίσκος) fou un poeta còmic atenenc de la comèdia mitjana, del que no se'n sap gairebé res de la seva vida.

Nou!!: Zeus і Filisc d'Atenes · Veure més »

Fineu (pare de Pandíon)

Fineu (en grec antic Фινεύς Fineus) fou un rei de Tràcia segons la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Fineu (pare de Pandíon) · Veure més »

Flama olímpica

Encesa de la flama olímpica en els Jocs Olímpics d'Hivern 2002 a Salt Lake City per l'equip nord-americà d'hoquei gel. La flama olímpica o foc olímpic és un dels símbols dels Jocs Olímpics, i evoca la llegenda de Prometeu, que hauria robat el foc a Zeus per lliurar-lo als mortals.

Nou!!: Zeus і Flama olímpica · Veure més »

Flexus

En astrogeologia, flexus (plural flexūs; abr. FE) és una paraula llatina que significa «doblegat» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un accident topogràfic en una superfície planetària en forma de cresta curvilínia d'una altura relativament baixa.

Nou!!: Zeus і Flexus · Veure més »

Font de la Plaça d'Espanya

La font commemorativa de l'Exposició de 1929, més coneguda com font de la plaça d'Espanya, és un monument escultòric situat al centre de la plaça homònima, a Barcelona.

Nou!!: Zeus і Font de la Plaça d'Espanya · Veure més »

Font de Pirene

La font de Pirene era una font que es trobava a l'Acrocorint, l'acròpoli de Corint, segons diu Pausànias, que la descriu, i explica que estava guarnida amb marbre blanc.

Nou!!: Zeus і Font de Pirene · Veure més »

Fonts de Barcelona

Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.

Nou!!: Zeus і Fonts de Barcelona · Veure més »

Formis

Formis (Phormis o Phormus, Pausànies; Φόρμος, Ateneu de Naucratis i Suides; Αμορφος, Temisti) fou un poeta grec.

Nou!!: Zeus і Formis · Veure més »

Fortunatae insulae

Fortunatae Insulae o Illes Afortunades, en grec antic αἱ τῶν Μακάρων νῆσοι, també anomenades Illes dels Benaventurats o Illes de la Benedicció, van ser en les llegendes clàssiques el meravellós paradís en el que, els mortals que ho mereixien, eren rebuts pels déus.

Nou!!: Zeus і Fortunatae insulae · Veure més »

Freixe de flor

El freixe de flor (Fraxinus ornus) és un arbre caducifoli de capçada esfèrica que pot arribar fins als 15 metres d'alçària.

Nou!!: Zeus і Freixe de flor · Veure més »

Fris del Partenó

El fris del Partenó és un fris de 160 m de llarg que envoltava la part superior de la cel·la del Partenó d'Atenes.

Nou!!: Zeus і Fris del Partenó · Veure més »

Frixos

Frixos i Hel·le. Frixos (en grec antic Φρίξος), en la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Atamant (rei d'Orcomen) i de Nèfele.

Nou!!: Zeus і Frixos · Veure més »

Frontons del Partenó

Els frontons del Partenó són dos conjunts d'estàtues (al voltant de cinquanta) de marbre pentèlic localitzades originàriament a les façanes est i oest del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.

Nou!!: Zeus і Frontons del Partenó · Veure més »

Galantis

En la mitologia grega Galantis (en grec antic Γαλανθίς) (o Galintias Γαλινθιάς), filla del tebà Pretos, era una serventa pèl-roja d'Alcmena que la va assistir durant el naixement d'Hèracles.

Nou!!: Zeus і Galantis · Veure més »

Galària

Galària (Galaria o Galarina) va ser una ciutat de Sicília fundada suposadament pel cap sícul Morges o Morgus, segons Esteve de Bizanci.

Nou!!: Zeus і Galària · Veure més »

Galàxia

anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.

Nou!!: Zeus і Galàxia · Veure més »

Gamelis

Gamelis (Gamelii, Γαμήλιοι θεοί) són, a la mitologia grega, les divinitats protectores del matrimoni.

Nou!!: Zeus і Gamelis · Veure més »

Ganímedes raptat per l'àguila

Ganimedes raptat per l'àguila, també conegut com El rapte de Ganimedes (en italià,Ganimede e l'aquila) és un quadre del pintor italià Antonio Allegri da Correggio.

Nou!!: Zeus і Ganímedes raptat per l'àguila · Veure més »

Ganimedes (mitologia)

Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γανυμήδης Ganymedes) va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.

Nou!!: Zeus і Ganimedes (mitologia) · Veure més »

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Nou!!: Zeus і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »

Gaza

Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.

Nou!!: Zeus і Gaza · Veure més »

Gèrasa

El fòrum oval de Gèrasa, amb la ciutat nova al fons Gèrasa (Gerasa) fou una ciutat de Celesíria que feia part de la Decàpolis, i que correspon a l'actual Jerash (Jordània).

Nou!!: Zeus і Gèrasa · Veure més »

Gòrdios I

Gòrdios I o Gordi o també Gòrdias (llatí Gordius) (grec antic Γόρδιος o Γόρδιάς) va ser un rei de Frígia i pare del conegut rei Mides I. La seva fama deriva de l'anomenat nus gordià.

Nou!!: Zeus і Gòrdios I · Veure més »

Gòrgones (mitologia)

s Estàtua d'una gòrgona (Museu Arqueològic de Parikia, Paros) Les gòrgones o gorgones (en grec antic, Γοργόνες), segons la mitologia grega, eren tres monstres marins: Esteno (o Èsteno), Euríale i Medusa.

Nou!!: Zeus і Gòrgones (mitologia) · Veure més »

Gea

Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.

Nou!!: Zeus і Gea · Veure més »

Geografia d'Europa

Imatge per satèl·lit d'Europa Europa és el segon continent més petit del món, després d'Oceania; té una extensió de 10.359.358 km², el que representa el 7% de les terres emergides.

Nou!!: Zeus і Geografia d'Europa · Veure més »

Gies

En la mitologia grega Gies i de vegades Giges (en grec: Γύης o Γύγης) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Cotos.

Nou!!: Zeus і Gies · Veure més »

Gigantomàquia

Dionís lluitant contra el gegant Èurit. Louvre La Gigantomàquia (del grec antic γιγαντo-μαχια, literalment "guerra dels gegants") va ser, en mitologia grega, la història de la lluita entre els gegants i els déus, i la seva derrota.

Nou!!: Zeus і Gigantomàquia · Veure més »

Gitíon

Gitíon o Gitèon (en Gytheum o Gythium) va ser una ciutat de Lacònia situada a prop del golf Lacònic, al sud-oest de la desembocadura del riu Eurotes, a uns 40 km d'Esparta.

Nou!!: Zeus і Gitíon · Veure més »

God of War (videojoc de 2018)

God of war és un videojoc de violència, aventura, acció i habilitat, desenvolupar per SCE Santa Monica Studio i oficialment publicat per Sony Interactive Entertainment, el 20 d'abril del 2018.

Nou!!: Zeus і God of War (videojoc de 2018) · Veure més »

Gong

El gong és un instrument de percussió.

Nou!!: Zeus і Gong · Veure més »

Gorgoneu

Panell de fusta d'una porta que ha de protegir la casa d'hostes indesitjats (Thomas Regnaudin, ca. 1660) A l'antiga Grècia, un gorgoneu (en Gorgoneion) era un amulet apotropaic que representava el cap de la Gòrgona per induir horror.

Nou!!: Zeus і Gorgoneu · Veure més »

Gortina

Gortina (en grec, Γόρτυν, Γόρτυς o Γόρτυνα; en llatí, Gortyn o Gortyna) és un municipi de l'illa grega de Creta, a 45 km al sud de la capital, Càndia.

Nou!!: Zeus і Gortina · Veure més »

Gos

El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.

Nou!!: Zeus і Gos · Veure més »

Gran Tribulació

La Gran Tribulació La Gran Tribulació (grec: θλιψις μεγαλη) és un concepte propi de l'escatologia cristiana, basat en alguns textos de la Bíblia.

Nou!!: Zeus і Gran Tribulació · Veure més »

Grècia hel·lenística

La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.

Nou!!: Zeus і Grècia hel·lenística · Veure més »

Grec (mitologia)

Grec (Graecus, Γραῖκος) fou, en la mitologia grega, el personatge del que els grecs deriven el seu nom Γραικοί (Graeci, grecs).

Nou!!: Zeus і Grec (mitologia) · Veure més »

Grecobudisme

El grecobudisme és el sincretisme cultural entre l'època hel·lenística i el budisme, que es va desenvolupar durant 800 anys a l'Àsia del Sud, en el territori que avui dia ocupen els estats de l'Afganistan i Pakistan, des del fins al.

Nou!!: Zeus і Grecobudisme · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Zeus і Grecs · Veure més »

Grup 5 de la taula periòdica

El grup 5 de la taula periòdica conté els quatre elements químics amb configuració electrònica (n-1)d³ ns², que són vanadi (V), niobi (Nb), tàntal (Ta) i dubni (Db).

Nou!!: Zeus і Grup 5 de la taula periòdica · Veure més »

Guerra a l'antiga Grècia

Hoplites grecs La guerra a l'antiga Grècia es refereix a la guerra entre les polis gregues (les ciutats estat de l'antiga Grècia), entre la revolució hoplita del i l'emergència de l'Imperi macedoni al.

Nou!!: Zeus і Guerra a l'antiga Grècia · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Zeus і Guerra de Troia · Veure més »

Guerra dels set Cabdills

La guerra dels set Cabdills és un dels episodis més dramàtics i coneguts de la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Guerra dels set Cabdills · Veure més »

Guerrers de Riace

Els ''Guerrers de Riace'', ''Bronze A'' en primer pla i ''Bronze B'' en segon pla. Els Guerrers de Riace són una parella d'estàtues gregues d'estil sever que s'exposen al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio de Calàbria.

Nou!!: Zeus і Guerrers de Riace · Veure més »

Guineu teumèsia

La Guineu teumèsia (en grec antic Αλωπεξ Τευμησιος) va ser, segons la mitologia grega, una criatura fantàstica relacionada amb el Cicle tebà.

Nou!!: Zeus і Guineu teumèsia · Veure més »

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Nou!!: Zeus і Hades · Veure més »

Hagia Triada

Hagia Triada, també Aghia Triada (en grec antic Αγία Τριάδα 'Santíssima Trinitat') és un lloc de Creta de la prefectura d'Iràklio, a l'oest de Festos, on s'han trobat restes d'un establiment i diverses tombes.

Nou!!: Zeus і Hagia Triada · Veure més »

Harmonia (mitologia)

En la mitologia grega, segons les versions de Samotràcia, Harmonia o Harmònia (en grec antic: Ἁρμονία; en llatí: Harmŏnĭa) és filla de Zeus i Electra, una de les filles d'Atlas, i per tant era germana de Còrit, Dàrdan i Jasió.

Nou!!: Zeus і Harmonia (mitologia) · Veure més »

Harpàlice (satèl·lit)

Harpàlice (del grec Αρπαλύκη) també conegut com a Júpiter XXII és un satèl·lit natural de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Harpàlice (satèl·lit) · Veure més »

Harpe

Lharpe (grec antic: ἅρπη) era un tipus d'espasa o de falç; una espasa amb una protrusió de falç en una vora prop de l'extrem de la fulla.

Nou!!: Zeus і Harpe · Veure més »

Harpia

Representació medieval d'una harpia En la mitologia grega, les harpies (en Ἁρπυῖα, Harpyia) eren una mena de monstres o de genis alats.

Nou!!: Zeus і Harpia · Veure més »

Harry Potter

Harry Potter és una saga de set novel·les escrites per l'autora anglesa Joanne Kathleen Rowling que narren les aventures del jove mag Harry Potter, juntament amb els seus millors amics Ron Weasley i Hermione Granger.

Nou!!: Zeus і Harry Potter · Veure més »

Hècale

Hècale (en grec antic Ἑκάλη) va ser, segons la mitologia grega, una dona vella que va acollir Teseu quan aquest anava a Marató per lluitar contra el brau de Creta.

Nou!!: Zeus і Hècale · Veure més »

Hècate

Segons la mitologia grega, Hècate (en grec antic Ἑκάτη; en llatí, Hĕcătē) va ser una deessa lunar, filla de Perseis i d'Astèria, segons ho explica Hesíode.

Nou!!: Zeus і Hècate · Veure més »

Hègies

Hègies (en llatí Hegias, en grec antic) fou un escultor grec que sempre es menciona juntament o amb relació a Hegèsies.

Nou!!: Zeus і Hègies · Veure més »

Hèlice (satèl·lit)

Hèlice, també conegut com a Júpiter XLV (designació provisional S/2003 J 6), és un satèl·lit de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Hèlice (satèl·lit) · Veure més »

Hèlix (desambiguació)

* Hèlix (geometria), corba que forma una recta traçada en un pla en enrotllar el pla sobre una superfície cilíndrica.

Nou!!: Zeus і Hèlix (desambiguació) · Veure més »

Hèracles

En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

Nou!!: Zeus і Hèracles · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Zeus і Hèrcules · Veure més »

Hèrcules (pel·lícula de 1997)

Hèrcules (títol original en anglès: Hercules) és una pel·lícula estatunidenca d'animació de 1997, produïda per Walt Disney Feature Animation.

Nou!!: Zeus і Hèrcules (pel·lícula de 1997) · Veure més »

Hèrcules es torna boig

Hèrcules es torna boig (títol original: Hercules in New York) és una pel·lícula d'aventures fantàstiques estatunidenca dirigida per Arthur Allan Seidelman, avui conegut principalment per haver estat la pel·lícula en la qual Arnold Schwarzenegger va tenir el seu primer paper al cinema, el 1969.

Nou!!: Zeus і Hèrcules es torna boig · Veure més »

Hèrcules Farnese

LHèrcules Farnese (o Hèracles Farnese) és una còpia romana de marbre de començament del, obra d'un tal Glicó, de l'escultura original de bronze creada per Lisip al.

Nou!!: Zeus і Hèrcules Farnese · Veure més »

Hèrcules: L'origen de la llegenda

Hèrcules: L'origen de la llegenda (títol original en anglès: The Legend of Hercules) és una pel·lícula del 2014 dirigida per Renny Harlin i coescrita per Harlin amb Daiel Giat, Giulio Steve i Sean Hood.

Nou!!: Zeus і Hèrcules: L'origen de la llegenda · Veure més »

Hèstia

Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.

Nou!!: Zeus і Hèstia · Veure més »

Hípia

Híppia i Hippi (Hippia i Hippus), són les deïtats gregues equivalents en llatí a Equester i Equestris i fou el sobrenom de diverses divinitats incloent Hera, la dona de Zeus, Tegea, Olímpia i Posidó, i a Roma de Fortuna i de Venus. L'activitat hípica deriva d'aquestes deïtats.

Nou!!: Zeus і Hípia · Veure més »

Hebe (automòbil)

Hebe fou una marca catalana d'automòbils, fabricats per l'empresa Fábrica Española de Automóviles Hebe a Barcelona entre 1920 i 1922.

Nou!!: Zeus і Hebe (automòbil) · Veure més »

Hebe (mitologia)

Hebe (en grec antic Ἥβη), també anomenada Febe, és una antiga deessa, filla de Zeus i Hera.

Nou!!: Zeus і Hebe (mitologia) · Veure més »

Hecatonquir

"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.

Nou!!: Zeus і Hecatonquir · Veure més »

Hefest

En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.

Nou!!: Zeus і Hefest · Veure més »

Hegèmone (satèl·lit)

Hegèmone, també conegut com a Júpiter XXXIX (designació provisional S/2003 J 8), és un satèl·lit natural de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Hegèmone (satèl·lit) · Veure més »

Helíades

Els Helíades i les Helíades (en grec antic Ἡλιάδες) són els fills i les filles d'Hèlios, el Sol.

Nou!!: Zeus і Helíades · Veure més »

Helíocles II

Moneda de bronze d'Helíocles II Helíocles II el Just (Ἡλιοκλῆς ὁ Δίκαιος) fou un rei indogrec emparentat amb el rei de Bactriana Helíocles I. Osmund Bopearachchi i R. C. Senior coincideixen que va governar vers 95–80 aC.

Nou!!: Zeus і Helíocles II · Veure més »

Hel·lanòdica

Hel·lanòdica (plural hel·lanòdiques) o hel·lanodice (plural hel·lanodices) era el nom de cadascun dels jutges esportius en els Jocs Olímpics de l'antiguitat.

Nou!!: Zeus і Hel·lanòdica · Veure més »

Hel·len

Hel·len (en grec antic Ἕλλην Hellen) va ser l'heroi considerat l'avantpassat comú de tots els grecs, ja que ells mateixos s'anomenen hel·lens.

Nou!!: Zeus і Hel·len · Veure més »

Helena de Troia

''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.

Nou!!: Zeus і Helena de Troia · Veure més »

Helenium

Helenium és un gènere de plantes asteràcies.

Nou!!: Zeus і Helenium · Veure més »

Hemos (mitologia)

Hemos (en grec antic Αἷμος) va ser, segons la mitologia grega, un dels fills de Bòreas i d'Oritia, i per tant, germà dels Borèades Càlais i Zetes.

Nou!!: Zeus і Hemos (mitologia) · Veure més »

Henoteisme

Lhenoteisme és creença en diversos déus entre els quals en destaca un, o bé la creença en un únic Déu admetent l'existència o possible existència d'altres divinitats.

Nou!!: Zeus і Henoteisme · Veure més »

Hera

En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Nou!!: Zeus і Hera · Veure més »

Heraclea Pòntica

Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).

Nou!!: Zeus і Heraclea Pòntica · Veure més »

Heracles Almelo

LHeracles Almelo és un club de futbol neerlandès de la ciutat d'Almelo.

Nou!!: Zeus і Heracles Almelo · Veure més »

Heraclides

Hèracles amb Tèlef Els heraclides (Heracleidae, en Ἡρακλεῖδαι) són, en la seva accepció més ampla, tots els fills i descendents d'Hèracles, fins a la generació més llunyana.

Nou!!: Zeus і Heraclides · Veure més »

Herèon d'Argos

Herèon d'Argos L'Herèon d'Argos era el temple principal del santuari de l'Argòlida dedicat a Hera, l'epítet de la qual, «Hera Argeia", resulta conegut per als lectors d'Homer.

Nou!!: Zeus і Herèon d'Argos · Veure més »

Hermògenes de Priene

Hermògenes (Hermogenes) fou un arquitecte de l'antiga Grècia que visqué entre els segles i aC.

Nou!!: Zeus і Hermògenes de Priene · Veure més »

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Nou!!: Zeus і Hermes · Veure més »

Hermes amb Dionís infant

Hermes amb Dionís infant és una escultura grega de marbre atribuïda a l'escultor Praxíteles del període clàssic final; segons altres autors, però, és una còpia del d'una obra original del mateix artista del 350-330 aC.

Nou!!: Zeus і Hermes amb Dionís infant · Veure més »

Hermeu

Moneda pòstuma d'Hermeu vers 70-50 aC Hermeu Sòter (Hermaeus Soter, el Salvador) fou un rei indogrec de la dinastia eucràtida que va governar als Paropamisades (Hindu Kush) amb capital a Alexandria del Caucas, prop de la moderna Kabul (Afganistan).

Nou!!: Zeus і Hermeu · Veure més »

Hermipe (satèl·lit)

Hermipe (del grec antic Ερμίππη), o Júpiter XXX, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Hermipe (satèl·lit) · Veure més »

Hesíode

Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.

Nou!!: Zeus і Hesíode · Veure més »

Hespèrides (nimfes)

''El jardí de les hespèrides'' de Frederic Leighton (1892) Les Hespèrides (Hesperides), en la mitologia grega, eren les "nimfes del crepuscle" i eren filles d'Atles i d'Hèsperis (però també han estat considerades filles de Nix, o de Forcis i de Ceto, o de Zeus i de Temis).

Nou!!: Zeus і Hespèrides (nimfes) · Veure més »

Het schilder-boeck

El Llibre de la pintura o El llibre dels pintors (Schilder-boeck) és un llibre d'història de l'art que conté la vida i l'obra d'artistes de la zona dels Països Baixos, holandesos i flamencs.

Nou!!: Zeus і Het schilder-boeck · Veure més »

Hetareu

Hetareu (Hetareius) fou una deïtat grega protectora de gremis o associacions d'amics, i sobrenom de Zeus al que Jàson va oferir els primers sacrificis quan els argonautes es van reunir per la seva primera expedició.

Nou!!: Zeus і Hetareu · Veure més »

Hierogàmia

group.

Nou!!: Zeus і Hierogàmia · Veure més »

Himalia

* Astronomia: Himalia (satèl·lit) és un dels satèl·lits de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Himalia · Veure més »

Himalia (nimfa)

Himalia (en grec antic Ἱμαλία), la Molinera, és una nimfa de Rodes, que va ser fecundada per Zeus quan aquest va prendre la forma de pluja, després de la victòria contra els Titans.

Nou!!: Zeus і Himalia (nimfa) · Veure més »

Himne homèric

Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.

Nou!!: Zeus і Himne homèric · Veure més »

Hipòtesi dels kurgans

Perspectiva de la hipòtesi dels kurgans Al 1956, l'arqueòloga lituana Marija Gimbutas (1921-1994) presentà la seua hipòtesi dels kurgans, que combinava arqueologia i lingüística per situar l'indret originari (urheimat) dels pobles parlants del protoindoeuropeu.

Nou!!: Zeus і Hipòtesi dels kurgans · Veure més »

Hirieu

D'acord amb la mitologia grega, Hirieu fou un rei d'Híria, a la Beòcia, fill de Posidó i de la plèiade Alcíone.

Nou!!: Zeus і Hirieu · Veure més »

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Nou!!: Zeus і Història de Creta · Veure més »

Història de Grècia

Grècia fou la primera àrea d'Europa on emergí la primera civilització i probablement on es desenvolupà la primera cultura neolítica autòctona.

Nou!!: Zeus і Història de Grècia · Veure més »

Història de l'hinduisme

La història de l'hinduisme cobreix una àmplia varietat de tradicions religioses natives del subcontinent indi.

Nou!!: Zeus і Història de l'hinduisme · Veure més »

Història de la filosofia de la història

La història de la filosofia de la història estudia la gènesi i evolució de la filosofia de la història.

Nou!!: Zeus і Història de la filosofia de la història · Veure més »

Història de la meteorologia

Meteorología és un terme que deriva del llibre d'Aristòtil Meteorologica, que va ser escrit cap a l'any 340 aC.

Nou!!: Zeus і Història de la meteorologia · Veure més »

Història de la Vall d'Aosta

La història de la Vall d'Aosta concerneix els esdeveniments històrics relatius a la Vall d'Aosta, la més petita regió italiana.

Nou!!: Zeus і Història de la Vall d'Aosta · Veure més »

Història de les religions

La història de les religions es refereix a l'estudi del registre de les experiències i idees religioses humanes.

Nou!!: Zeus і Història de les religions · Veure més »

Homer

Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Zeus і Homer · Veure més »

Homoerotisme

Jacint'' (1801), de Jean Broc El terme homoerotisme fa referència a la tendència social caracteritzada per la presència d'emocions eròtiques o desitjos sexuals que se centren en una persona del mateix sexe.

Nou!!: Zeus і Homoerotisme · Veure més »

Hoplita

Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.

Nou!!: Zeus і Hoplita · Veure més »

Hores

Les Hores (en grec antic ῟Ωραι Hōrai ‟els temps, les estacions”, llatinitzat Horae) són en la mitologia grega les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.

Nou!!: Zeus і Hores · Veure més »

Iacus

Placa d'argila anomenada ''tauleta de Ninnion'', que es va trobar a l'antic santuari d'Eleusis. Iacus està representat a la segona filera guiant la processó celebrada durant els misteris d'Eleusis Iacus (en grec: Ἴακχος) era una divinitat menor de la mitologia grega i probablement un sobrenom de Dionís, emprat sobretot en les cerimònies anomenades misteris d'Eleusis.

Nou!!: Zeus і Iacus · Veure més »

Iasió

Segons la mitologia grega, Iasió (en grec antic Ἰασίων), (o Jasió) fou un heroi, fill de Zeus i de la nimfa Electra.

Nou!!: Zeus і Iasió · Veure més »

Iasos (fill d'Argos)

D'acord amb la mitologia grega, Iasos (en grec antic Ϊασος), fou un rei d'Argos, fill d'Argos i d'Ismene (però alguns el consideren fill de Tríopas).

Nou!!: Zeus і Iasos (fill d'Argos) · Veure més »

Iàmbol

Iàmbol (búlgar Ямбол) és una ciutat del sud-est de Bulgària.

Nou!!: Zeus і Iàmbol · Veure més »

Iàmides

Els iàmides (Ἰαμίδαι) foren una família o genos d'endevins originària d'Olímpia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Zeus і Iàmides · Veure més »

Ida (nimfa)

Ida (en grec antic Ἴδη), era, en la mitologia grega, una nimfa filla de Melisseu, rei de Creta i germana d'Adrastea.

Nou!!: Zeus і Ida (nimfa) · Veure més »

Idas

Idas raptant Marpessa D'acord amb la mitologia grega, Idas (en grec antic Ἴδας), va ser un heroi, "el més fort i el més atrevit dels homes", segons la Ilíada.

Nou!!: Zeus і Idas · Veure més »

Ifimedia

Segons la mitologia grega, Ifimedia (en Ἰφιμέδεια, Ifimèdeia) va ser una heroïna filla de Tríopas i de l'estirp de Cànace.

Nou!!: Zeus і Ifimedia · Veure més »

Ilíada

La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.

Nou!!: Zeus і Ilíada · Veure més »

Ilitia

Ilitia (en Īlīthȳia)) fou una deessa de la mitologia grega, filla de Zeus i Hera, protectora dels parts i dels nadons. Els romans la identificaren amb Lucina. Era adorada a la cova d'Ilitia, situada a Amnissos, a uns 7 km de Càndia, a Creta. Segons una tradició, la deessa va néixer d'Hera dins la cova, fet esmentat per Homer en l'Odissea.

Nou!!: Zeus і Ilitia · Veure més »

Iliupersis

La Iliupersis o La presa d'Ílion (del grec antic Ἰλίουπέρσις, 'el saqueig de Troia') és un poema èpic de la literatura grega arcaica actualment perdut, que forma part del cicle èpic.

Nou!!: Zeus і Iliupersis · Veure més »

Illes Flegrees

Les illes Flegrees (italià Isole Flegree) són un arxipèlag de la Itàlia meridional, que comprèn les illes de Ischia, Procida, Vivara i Nisida.

Nou!!: Zeus і Illes Flegrees · Veure més »

Ilos

Segons la mitologia grega, Ilos (en grec antic Ἶλος), era fill de Tros i de la nimfa Cal·lírroe, i va ser el fundador de la ciutat d'Ilion (Troia) a la regió de Troade, que portava el nom del seu pare, Tros.

Nou!!: Zeus і Ilos · Veure més »

Immortals (pel·lícula)

Immortals és una pel·lícula d'acció dels Estats Units de 2011 dirigida per Tarsem Singh i protagonitzada per Henry Cavill, Stephen Dorff, Luke Evans, John Hurt, Isabel Lucas, Kellan Lutz, Freida Pinto, Daniel Sharman i Mickey Rourke.

Nou!!: Zeus і Immortals (pel·lícula) · Veure més »

Imperi Selèucida

LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Zeus і Imperi Selèucida · Veure més »

Incest

L'incest és la pràctica de relacions sexuals entre parents en primer i segon grau.

Nou!!: Zeus і Incest · Veure més »

Indra

Indra era el déu principal de la primitiva religió vèdica (prèvia a l'hinduisme) a l'Índia.

Nou!!: Zeus і Indra · Veure més »

Infern - Cant Catorzè

Gustave Doré: "L'horrible sorral" dels violents contra Déu i la natura El cant catorzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer anell del Setè Cercle, on els pecadors són castigats sobre un "horrible sorral", de sorra ardent en què cauen flames constants a sobre dels condemnats.

Nou!!: Zeus і Infern - Cant Catorzè · Veure més »

Infern - Cant Novè

''Virgili parla amb els dimonis, Giovanni Stradano'' El cant novè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el sisè cercle a la ciutat de Dite, on són castigats els heretges; ens trobem a l'alba del 9 abril de 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes el 26 març de1300.

Nou!!: Zeus і Infern - Cant Novè · Veure més »

Ino

La fúria Tisífone embogint Atamant i Ino Ino, d'acord amb la mitologia grega, fou una heroïna, filla de Cadme i d'Harmonia.

Nou!!: Zeus і Ino · Veure més »

Interpretatio graeca

Io, en una pintura a Pompeia La Interpretatio graeca és una frase en llatí, que es pot traduir com "interpretació o significat mitjançant grecs", que s'utilitza per interpretar o intentar entendre les mitologies i les religions d'altres cultures.

Nou!!: Zeus і Interpretatio graeca · Veure més »

Io (satèl·lit)

Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.

Nou!!: Zeus і Io (satèl·lit) · Veure més »

Iodama

Iodama (en grec antic Ἰοδάμα), segons la mitologia grega, és filla de l'atenenc Itonos, i per tant neta d'Amficcíon, de l'estirp de Deucalió.

Nou!!: Zeus і Iodama · Veure més »

Iolau

Iolau (en grec antic Ἰόλαος, Iolaos) fou un heroi, fill d'Íficles i d'Automedusa, la filla d'Alcàtou.

Nou!!: Zeus і Iolau · Veure més »

Ira de titans

Ira de titans (títol original en anglès: Wrath of the Titans) és una pel·lícula estatunidenca de fantasia, seqüela de Lluita de titans.

Nou!!: Zeus і Ira de titans · Veure més »

Iraklià

Iraklià (Ηρακλειά, 'Heraclea' o 'illa d'Hèracles') és una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.

Nou!!: Zeus і Iraklià · Veure més »

Irene (Hores)

Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat, obra atribuïda al taller de Rubens. Pintura conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Irene (en llatí Irene, en grec antic Εἰρήνη) fou una de les Hores, deessa de la pau.

Nou!!: Zeus і Irene (Hores) · Veure més »

Iris (mitologia)

Imatge d'Iris Iris p. 20 (del grec Ἶρις) era una deessa en la mitologia grega considerada missatgera dels déus de l'Olimp, com Hermes (segons apareix a la Ilíada).

Nou!!: Zeus і Iris (mitologia) · Veure més »

Isònoe (satèl·lit)

Isònoe (del grec Ισονοη), o Júpiter XXVI, és un satèl·lit natural irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Zeus і Isònoe (satèl·lit) · Veure més »

Ischia

Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.

Nou!!: Zeus і Ischia · Veure més »

Isil (poeta)

Isil (en Ἴσυλλος) va ser un poeta de l'antiga Grècia nascut probablement a Epidaure al.

Nou!!: Zeus і Isil (poeta) · Veure més »

Isistèria

Isistèria foren uns sacrificis que el senat atenenc oferia abans de cada sessió, en honor de Zeus i Atenea.

Nou!!: Zeus і Isistèria · Veure més »

Itome

Itome (en grec antic Ἰθώμη) era el nom que rebia una població fortificada de Messènia situada sobre la muntanya del mateix nom, on els messenis van resistir durant molt de temps els atacs dels lacedemonis durant la Primera guerra messènica.

Nou!!: Zeus і Itome · Veure més »

Itome (mitologia)

Itome (en grec antic Ἰθώμη) va ser, segons la mitologia grega, una nimfa de la muntanya homònima a Messènia.

Nou!!: Zeus і Itome (mitologia) · Veure més »

Ixíon

llengua.

Nou!!: Zeus і Ixíon · Veure més »

Ixíon (Ribera)

Ixíon és un quadre del pintor espanyol Josep de Ribera, signat i datat en 1632.

Nou!!: Zeus і Ixíon (Ribera) · Veure més »

Jàpet (mitologia)

En la mitologia grega, Jàpet (en grec antic Ίαπετός Iapetós), era un Tità fill d'Urà i Gea.

Nou!!: Zeus і Jàpet (mitologia) · Veure més »

Jàson i els argonautes

La deessa Hera (Honor Blackman) protegeix Jàson Jàson i els argonautes (títol original en anglès: Jason and the Argonauts) és una pel·lícula anglo-estatunidenca dirigida per Don Chaffey i estrenada el 1963.

Nou!!: Zeus і Jàson i els argonautes · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Zeus і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Nou!!: Zeus і Júpiter (planeta) · Veure més »

Jo, Claudi

Jo, Claudi (en anglès: I, Claudius) és una adaptació de la BBC de les novel·les de Robert Graves I, Claudius i Claudius the God.

Nou!!: Zeus і Jo, Claudi · Veure més »

Jocs Fúnebres

Jocs Fúnebres (en Ludi Funebres) eren uns jocs que se celebraven després de la mort de certes persones il·lustres.

Nou!!: Zeus і Jocs Fúnebres · Veure més »

Jocs Nemeus

Els Jocs Nemeus (Νέμεα ο Νέμεια) eren uns dels quatre jocs panhel·lènics celebrats a l'antiga Grècia, disputats en una vall anomenada Nèmea, a l'Argòlida, cada dos anys.

Nou!!: Zeus і Jocs Nemeus · Veure més »

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics. abreujat JJOOEn català no es doblen les sigles quan es refereixen a un substantiu en plural. Tanmateix, alguns autors consideren les sigles JJOO una excepció a la norma. Vegeu) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern.

Nou!!: Zeus і Jocs Olímpics · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu de 1896

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1896, coneguts oficialment com a Jocs de la I Olimpíada, es van celebrar a Atenes, Grècia, entre el 6 i el 15 d'abril de 1896.

Nou!!: Zeus і Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 · Veure més »

Jocs Olímpics de l'antiguitat

''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.

Nou!!: Zeus і Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »

Jocs panhel·lènics

Els jocs panhel·lènics (certamina) era el nom genèric que designava les competicions esportives i també artístiques que es realitzaven de forma regular a l'antiguitat en diverses ciutats gregues.

Nou!!: Zeus і Jocs panhel·lènics · Veure més »

Jon Favreau

Jon Favreau (Nova York, 19 d'octubre de 1966) és un director, actor, guionista i productor de cinema estatunidenc.

Nou!!: Zeus і Jon Favreau · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.

Nou!!: Zeus і Judea · Veure més »

Judici de Paris

El Judici de Paris és un episodi de la mitologia grecoromana antiga estretament relacionat amb el relat mític de la guerra de Troia.

Nou!!: Zeus і Judici de Paris · Veure més »

Kairós

Kairos-Relief von Lysippos, Kopie in Trogir Detall d'un fresc de Francesco Salviati representant Kairós (1552-1554) Kairós (forma transliterada) o Ceros (forma transcrita), en grec καιρός i en llatí Caerus o Occasio, era per part dels antics grecs una de les tres maneres d'anomenar el temps, juntament amb Eó i Cronos, i fa referència al "moment adequat i oportú" o "moment suprem".

Nou!!: Zeus і Kairós · Veure més »

Kug-Baba

Kubaba (en la Crònica Weidner o dE-sagila; en sumeri: Kug-Bau) és l'única reina de la llista de reis sumeris, que diu que va regnar 100 anys.

Nou!!: Zeus і Kug-Baba · Veure més »

L'ase i els seus amos

L'ase i els seus amos és una faula recollida per diversos autors, entre ells Isop i Jean de La Fontaine.

Nou!!: Zeus і L'ase i els seus amos · Veure més »

La caiguda de Faetó

La caiguda de Faetó és una pintura del mestre flamenc Peter Paul Rubens, presentant l'antic mite grec de Faetó (o Faetont), un tema recurrent en les arts visuals.

Nou!!: Zeus і La caiguda de Faetó · Veure més »

La petita Polon

, és una sèrie anime musical de televisió basada en la mitologia grega i en la sèrie de manga de 1977 per Hideo Azuma.

Nou!!: Zeus і La petita Polon · Veure més »

La Sagesse des mythes

La Sagesse des mythes (La saviesa dels mites&#x27) és una sèrie de còmics francesos basats en la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і La Sagesse des mythes · Veure més »

Labranda

Labranda o també Labraunda (en llatí Labranda, en grec antic Λάβρανδα 'Lábranda' o Λάβραυνδα 'Lábraunda') era una ciutat de l'oest de Cària, situada a uns 60 estadis de Milasa, ciutat de la que depenia, i a la que estava unida per una carretera anomenada "Sagrada".

Nou!!: Zeus і Labranda · Veure més »

Labris

Joia votiva representant un labris. (Trobada a la cova d'Archalokori. 1700-1450 aC). La labris és una destral de guerra de doble tall coneguda pels antics grecs com a pelekys o sagaris i bipennis pels romans.

Nou!!: Zeus і Labris · Veure més »

Lacònia

Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.

Nou!!: Zeus і Lacònia · Veure més »

Lacedèmon

Lacedèmon (en grec antic Λακεδαίμων, Lakedaimon), fou un heroi, fill de Zeus i de Taígete.

Nou!!: Zeus і Lacedèmon · Veure més »

Laia l'arquera

Laia l'arquera és una gran escultura monumental projectada per Josep Maria Rovira i Brull que es troba a la Porta Laietana de Mataró.

Nou!!: Zeus і Laia l'arquera · Veure més »

Lampècia

Lampècia i Helios Lampècia (en grec antic Λαμπετιη Lampetie "brillant"), és, en mitologia grega una filla del Sol.

Nou!!: Zeus і Lampècia · Veure més »

Laocoont i els seus fills

Laocoont i els seus fills (o Laocont) és un grup escultòric del període hel·lenístic grec.

Nou!!: Zeus і Laocoont i els seus fills · Veure més »

Laodamia (filla de Bel·lerofont)

Segons la mitologia grega, Laodamia (en Λαοδάμεια, Laodàmeia) va ser una filla de Bel·lerofont i Filònoe, i germana d'Hipòloc.

Nou!!: Zeus і Laodamia (filla de Bel·lerofont) · Veure més »

Laomedont de Troia

Segons la mitologia grega, Laomedont (Laomédōn, -ontos) fou el rei mític de Troia que va bastir les famoses muralles inexpugnables de la ciutat.

Nou!!: Zeus і Laomedont de Troia · Veure més »

Lapseki

''Deniz Kızı'' (Sirena) a Lapseki Lapseki és una ciutat turca, i districte de la província de Çanakkale.

Nou!!: Zeus і Lapseki · Veure més »

Larissa

365); l'anvers representa Larissa. Larissa o Larisa (Lārīsa, menys sovint Λάρῑσσα / Larissa) va ser, segons la mitologia grega, una heroïna que tan aviat es considera de l'Argòlida com de Tessàlia, així com el nom de diverses ciutats.

Nou!!: Zeus і Larissa · Veure més »

Latinus

"Enees a la cort del rei Latinus", pintura de Ferdinand Bol (1661 o 1663), Rijksmuseum (Amsterdam). Segons la mitologia romana, Latinus o Llatí era rei del Latium (actual Laci) durant l'arribada d'Enees, el príncep de Troia, a Itàlia.

Nou!!: Zeus і Latinus · Veure més »

Làmia (mitologia)

En la mitologia grega, Làmia (Λάμια) era un monstre femení que raptava nens per xuclar-los la sang.

Nou!!: Zeus і Làmia (mitologia) · Veure més »

Làquesis

Làquesis (en grec antic Λάχεσις 'Lachesis') va ser segons la mitologia grega, la segona de les Moires, filles de Nix, la Nit, encara que altres genealogies les fan filles de Zeus i de Temis, i per tant germanes de les Hores.

Nou!!: Zeus і Làquesis · Veure més »

Lèlaps

La Mort de Procris amb Lèlaps a la dreta Segons la mitologia grega, Lèlaps (en Λαῖλαψ, 'vent de tempesta'; Laelaps) era un gos llegendari que sempre agafava la presa quan caçava.

Nou!!: Zeus і Lèlaps · Veure més »

Lòcrida

La Lòcrida (en grec antic Λοκρίς) era una regió del centre de Grècia entre el Golf de Corint i l'estret d'Eubea.

Nou!!: Zeus і Lòcrida · Veure més »

Leanira

Leanira (Λεανείρας) va ser, segons la mitologia grega, una princesa espartana, filla d'Amiclas, rei d'Esparta.

Nou!!: Zeus і Leanira · Veure més »

Learc de Règion

Learc de Règion (Learchus) va ser un artista i escultor grec al llindar entre el període mític i el període històric.

Nou!!: Zeus і Learc de Règion · Veure més »

Leòcares el Vell

Leòcares (en llatí Leochares, en grec antic) fou un escultor grec, un dels màxims representants de l'escola tardana atenenca dirigida per Escopes de Paros i Praxíteles.

Nou!!: Zeus і Leòcares el Vell · Veure més »

Leòcrit d'Atenes

Leòcrit (en llatí Leocritus, en grec antic), fill de Protarc, fou un destacat militar atenenc que es va distingir molt en l'atac al Museu d'Atenes, dirigit per Olimpiòdor, quan els atenencs van expulsar la guarnició macedònia instal·lada en aquell lloc per Demetri Poliorcetes, el 287 aC.

Nou!!: Zeus і Leòcrit d'Atenes · Veure més »

Leda

s del quadre perdut de Miquel Àngel. Ulpiano Checa. Leda (en grec Λήδα, en llatí Lēda), segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi, rei d'Etòlia, i esposa de Tindàreu, rei d'Esparta.

Nou!!: Zeus і Leda · Veure més »

Leda (satèl·lit)

Leda és un petit satèl·lit irregular de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Leda (satèl·lit) · Veure més »

Leda atòmica

Leda atòmica és un quadre del 1949 pintat per Salvador Dalí.

Nou!!: Zeus і Leda atòmica · Veure més »

Leda i el cigne

Galeria Nacional de Londres) Leda i el cigne és un motiu de la mitologia grega, segons el qual Zeus baixà de l'Olimp en forma d'un cigne cap a Leda, mentre aquesta dona caminava per la vora del riu Eurotas.

Nou!!: Zeus і Leda i el cigne · Veure més »

Leda i el cigne (László Moholy-Nagy)

Leda i el cigne, és una obra d'art modern del pintor hongarès László Moholy-Nagy de l'any 1946.

Nou!!: Zeus і Leda i el cigne (László Moholy-Nagy) · Veure més »

Leda i el cigne (Leonardo da Vinci)

Leda i el cigne és un quadre perdut de Leonardo da Vinci que coneixem per estudis preparatoris de la seva mà i per diverses còpies.

Nou!!: Zeus і Leda i el cigne (Leonardo da Vinci) · Veure més »

Les bacants

miniatura Les bacants (en grec antic: Βάκχαι; en llatí: Bacchæ) és una tragèdia àtica de l'escriptor grec Eurípides, escrita l'any 406 aC.

Nou!!: Zeus і Les bacants · Veure més »

Les fenícies

Eurípides, creador de ''Les fenícies'' Les fenícies (en grec: Φοίνισσαι) és una tragèdia del dramaturg grec Eurípides, datada el 410 aC.

Nou!!: Zeus і Les fenícies · Veure més »

Les Lleis

Les lleis (en grec antic: Νομοι) és un diàleg de Plató pertanyent a la seva època de maduresa.

Nou!!: Zeus і Les Lleis · Veure més »

Les suplicants (Èsquil)

''Les danaides'', John William Waterhouse, 1903 Les suplicants (en grec Ικέτιδες) és una tragèdia d'Èsquil datada al voltant del 466 i 463 aC.

Nou!!: Zeus і Les suplicants (Èsquil) · Veure més »

Les tres Gràcies (Canova)

L'obra de Antonio Canova Les tres Gràcies és un grup escultòric d'estil neoclàssic, en marbre, de les tres càrites mitològiques, filles de Zeus que representaven la bellesa, l'encant i l'alegria.

Nou!!: Zeus і Les tres Gràcies (Canova) · Veure més »

Les Tres Gràcies (Carpeaux)

Les Tres Gràcies és una obra de l'escultor francès Jean-Baptiste Carpeaux de 1874, a partir del grup escultòric La Danse a la façana de l'Òpera Garnier de París, per encàrrec de l'arquitecte Charles Garnier.

Nou!!: Zeus і Les Tres Gràcies (Carpeaux) · Veure més »

Les tres Gràcies (Rafael)

Les tres Gràcies és un quadre de mida petita pintat per Rafael durant la seva època florentina, entre 1500-1505, i actualment exposat al museu Condé.

Nou!!: Zeus і Les tres Gràcies (Rafael) · Veure més »

Les tres Gràcies (Regnault)

Les tres Gràcies és una pintura a l'oli realitzada per Jean-Baptiste Regnault entre el 1793 i 1794, i que s'exposa al Museu del Louvre de París.

Nou!!: Zeus і Les tres Gràcies (Regnault) · Veure més »

Leto

Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.

Nou!!: Zeus і Leto · Veure més »

Leucòtea

Odisseu i Leucòtea, per Alessandro Allori Leucòtea (en grec antic Λευκοθέα, Leucothéa) és el nom d'una deessa marina de la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Leucòtea · Veure més »

Liam Neeson

William John "Liam" Neeson (Ballymena, Irlanda del Nord, 7 de juny del 1952) és un actor nord-irlandès.

Nou!!: Zeus і Liam Neeson · Veure més »

Libó (arquitecte)

Libó (Libon) fou un arquitecte grec natural d'Elis.

Nou!!: Zeus і Libó (arquitecte) · Veure més »

Licas (mitologia)

Licas donant la camisa de Nessos a Hèracles, Hans Sebald Beham (1542–1548) D'acord amb la mitologia grega, Licas (en grec antic Λίχας), va ser l'heroi que va acompanyar Hèracles fins a la seva mort al cim de l'Eta.

Nou!!: Zeus і Licas (mitologia) · Veure més »

Licàon

Licàon (Lycaon -onis), segons la mitologia grega, fou fill de Pelasg i l'oceànida Melibea (filla d'Oceà), o segons altres versions, de la nimfa Cil·lene, i rei d'Arcàdia.

Nou!!: Zeus і Licàon · Veure més »

Licea

Les Licees (en grec antic Λύκαια, «Lykaia») era un festival que se celebrava a Arcàdia en honor de Zeus Licàon al mont Liceu.

Nou!!: Zeus і Licea · Veure més »

Lici d'Elèuteres

Lici (Lycius) fou un escultor grec natural d'Elèuteres, a Beòcia.

Nou!!: Zeus і Lici d'Elèuteres · Veure més »

Licos (fill de Hirieu)

Segons la mitologia grega, Licos (en grec antic Λύκος, "llop"), fou un rei de Tebes, fill d'Hirieu i de Clònia, i, en la versió més freqüent, oncle d'Antíope, per ser germà de Nicteu.

Nou!!: Zeus і Licos (fill de Hirieu) · Veure més »

Lictos

Lictos o Littos (en llatí Lyctus o Lyttus, en grec antic Λύκτος o Λύττος) era una de les principals ciutats de Creta.

Nou!!: Zeus і Lictos · Veure més »

Licurg de Nèmea

Segons la mitologia grega, Licurg (Lycurgus) va ser un rei de Nèmea, fill de Feres (o potser de Prònax).

Nou!!: Zeus і Licurg de Nèmea · Veure més »

Licurg de Tràcia

Segons la mitologia grega, Licurg (Lycurgus), fill de Driant, fou el rei dels edons de Tràcia.

Nou!!: Zeus і Licurg de Tràcia · Veure més »

Lidos

Lidos (en grec antic Λυδός) va ser, segons la mitologia grega, un rei dels meonis, fill d'Atis, que al seu torn era fill de Manes.

Nou!!: Zeus і Lidos · Veure més »

Lilit

Segons el judaisme de l'edat mitjana, Lilit (en hebreu לילית Lilit) fou la primera esposa d'Adam, anterior a Eva.

Nou!!: Zeus і Lilit · Veure més »

Lindos

Lindos, a Rodes, amb l'acròpoli, la ciutat i una cala Inscripció en grec Lindos (en Λίνδος) és una població de l'illa de Rodes que antigament havia estat una de les principals ciutats de l'illa.

Nou!!: Zeus і Lindos · Veure més »

Lircos (fill de Foroneu)

Lircos (en grec antic Λύρκος), va ser, segons la mitologia grega, fill de Foroneu, rei d'Argos.

Nou!!: Zeus і Lircos (fill de Foroneu) · Veure més »

Lisandre

Lisandre (en llatí Lysander, en grec antic Λύσανδρος) fill d'Aristòclit o Aristòcrit, i de família heràclida segons uns, i ciutadà després de ser esclau, segons altres, fou un general espartà, el més gran de tots els militars espartans, que va vèncer als atenesos i va posar fi a la Guerra del Peloponès.

Nou!!: Zeus і Lisandre · Veure més »

Lisitea (satèl·lit)

Lisitea és un satèl·lit irregular de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Lisitea (satèl·lit) · Veure més »

Listra

LIstra (Λύστρα) era una ciutat al centre d'Anatòlia, que ara forma part de l'actual Turquia.

Nou!!: Zeus і Listra · Veure més »

Llamp

El cel llampegant en nit de tempesta Evolució d'un llamp Un llamp és un intercanvi d'energia elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es genera entre el núvol de tempesta i el terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers.

Nou!!: Zeus і Llamp · Veure més »

Llibre de Daniel

El profeta Daniel a la Capella Sixtina. El Llibre de Daniel és un llibre bíblic de l'Antic Testament i de la Tanakh o Bíblia Hebrea.

Nou!!: Zeus і Llibre de Daniel · Veure més »

Lliga Aquea

La Lliga Aquea (Κοινὸν τῶν Ἀχαιῶν, Koinón tôn Akhaiôn) fou una federació de polis gregues que va néixer a la regió d'Acaia a primers del i es va estendre a altres polis d'arreu del Peloponnès.

Nou!!: Zeus і Lliga Aquea · Veure més »

Llista d'ossos dels Pirineus

La present llista d'ossos dels Pirineus recopila de manera exhaustiva els ossos bruns que han viscut als Pirineus des de la dècada del 1980.

Nou!!: Zeus і Llista d'ossos dels Pirineus · Veure més »

Llista de característiques d'albedo de Mart

Aquesta és una llista de característiques d'albedo amb nom de Mart Fitxer:Mars Hubble.jpg|Imatge de Mart Fitxer:Mars Géolocalisation.jpg|Mapa topogràfic de Mart Fitxer:Tharsis.png|Imatge on es poden veure els volcans de la regió de Tharsis.

Nou!!: Zeus і Llista de característiques d'albedo de Mart · Veure més »

Llista de cràters d'Amaltea

Aquesta és una llista de cràters amb nom d'Amaltea, una de les moltes llunes de Júpiter, descoberta per Edward Barnard el 1892.

Nou!!: Zeus і Llista de cràters d'Amaltea · Veure més »

Llista de cràters de Cal·listo

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Cal·listo, una de les moltes llunes de Júpiter,.

Nou!!: Zeus і Llista de cràters de Cal·listo · Veure més »

Llista de cràters de Tebe

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tebe, una de les moltes llunes de Júpiter, descoberta el 1979 amb el pas de la sonda espacial Voyager 1.

Nou!!: Zeus і Llista de cràters de Tebe · Veure més »

Llista de cràters de Tetis

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tetis, una de les moltes llunes de Saturn, descoberta el 1684 per Giovanni Cassini (1625-1712).

Nou!!: Zeus і Llista de cràters de Tetis · Veure més »

Llista de déus grecs

Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.

Nou!!: Zeus і Llista de déus grecs · Veure més »

Llista de personatges de One Piece

Aquesta és una llista de personatges de One Piece.

Nou!!: Zeus і Llista de personatges de One Piece · Veure més »

Llop de Psàmate

Segons la mitologia grega, Psàmate, filla de Nereu, va enviar un Llop (λύκος) ferotge a delmar els ramats de Peleu, perquè aquest havia mort el seu fill Focos.

Nou!!: Zeus і Llop de Psàmate · Veure més »

Lloret de Vistalegre

Lloret de Vistalegre (popularment també Llorito) és una vila i municipi situat al centre de l'illa de Mallorca, a la comarca del Pla.

Nou!!: Zeus і Lloret de Vistalegre · Veure més »

Lluita de titans (pel·lícula de 1981)

Lluita de titans és una pel·lícula del 1981 dirigida per Desmond Davis, adaptada del mite de Perseu i la seva lluita contra la Medusa per salvar la ciutat de Joppa i la princesa Andròmeda.

Nou!!: Zeus і Lluita de titans (pel·lícula de 1981) · Veure més »

Lluita de titans (pel·lícula de 2010)

Lluita de titans (títol original en anglès, Clash of the Titans) és un pèplum britànico-estatunidenc dirigit per Louis Leterrier el 2010, protagonitzada per Sam Worthington, Liam Neeson i Ralph Fiennes.

Nou!!: Zeus і Lluita de titans (pel·lícula de 2010) · Veure més »

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Nou!!: Zeus і Lluna · Veure més »

Locres Epizefiris

Locres Epizefiris (Locri) va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.

Nou!!: Zeus і Locres Epizefiris · Veure més »

Locros

* Locros (fill de Zeus), fill de Zeus i de Mera que ajudà Amfíon i Zetos en la construcció de les muralles de Tebes.

Nou!!: Zeus і Locros · Veure més »

Locros (fill de Fiscos)

Segons la mitologia grega, Locros (en grec antic Λοκρός), va ser un rei dels leleges, fill de Fiscos (o d'Amficcíon, segons altres genealogies).

Nou!!: Zeus і Locros (fill de Fiscos) · Veure més »

Locros (fill de Zeus)

Segons la mitologia grega, Locros (en grec antic Λοκρός), va ser un heroi, fill de Zeus i de Mera, la filla del rei d'Argos, Pretos.

Nou!!: Zeus і Locros (fill de Zeus) · Veure més »

Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

pàgines.

Nou!!: Zeus і Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa · Veure més »

Luceafărul

Luceafărul (originalment escrit Luceafĕrul; representat de manera diferent com "L'estrella del matí", "L'estrella del vespre", "El Vesper", "L'estrella del dia" o "Lucifer") és un poema narratiu de l'autor romanès Mihai Eminescu.

Nou!!: Zeus і Luceafărul · Veure més »

Luci Mummi Acaic

Luci Mummi Acàic (en Lucius Mummius L. F. L. N. Achaicus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Zeus і Luci Mummi Acaic · Veure més »

Luke Evans

és un actor i cantant gal·lès.

Nou!!: Zeus і Luke Evans · Veure més »

Luxor

Luxor és una ciutat d'Egipte enclavada a la governació de Qena, governada amb estatut autònom especial, situada a l'est del Nil, amb més de 415.000 habitants.

Nou!!: Zeus і Luxor · Veure més »

Lycaon

Lycaon és un gènere de mamífers carnívors de la família dels cànids.

Nou!!: Zeus і Lycaon · Veure més »

Macèdon

Macèdon (en grec antic Μακεδών), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de Macedònia.

Nou!!: Zeus і Macèdon · Veure més »

Magnes (mitologia)

Segons la mitologia grega, Magnes (en grec antic Μάγνης), va ser un heroi, fill d'Èol i d'Enàrete.

Nou!!: Zeus і Magnes (mitologia) · Veure més »

Maia (mitologia)

s). Maia, segons la mitologia grega, fou una de les Plèiades, la més gran en edat i també la més tímida.

Nou!!: Zeus і Maia (mitologia) · Veure més »

Manes (rei)

Manes (del grec Μάνης), segons la mitologia grega, és un llegendari rei de Frígia, fill segons algunes tradicions, de Zeus, el Déu suprem, i de Gea (la Terra).

Nou!!: Zeus і Manes (rei) · Veure més »

Mansana de la Discòrdia

La mansana de la DiscòrdiaAl seu Tratado General de la Urbanización de 1867, Ildefons Cerdà dedica dues pàgines a la justificació etimològica del terme «mansana» com una denominació catalana derivada de manso que al seu cop prové del llatí mansio, mansionis.

Nou!!: Zeus і Mansana de la Discòrdia · Veure més »

Maria Àngels Anglada i d'Abadal

Maria Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 9 de març de 1930 – Figueres, 23 d'abril de 1999) fou una poeta, novel·lista, crítica i assagista literària catalana.

Nou!!: Zeus і Maria Àngels Anglada i d'Abadal · Veure més »

Mariandí

Mariandí (Mariandynus) fou el mític fill de Fineu, o de Titi o de Frixos, o simplement de Zeus, i la seva mare era Idea.

Nou!!: Zeus і Mariandí · Veure més »

Marpessa

Zeus, al centre, separa Apol·lo, que va acompanyat d'Àrtemis, a l'esquerra, d'Idas i Marpessa, a la dreta Segons la mitologia grega, Marpessa (en grec antic Μάρπησσα) va ser una filla d'Evè, rei d'Etòlia, i neta d'Ares.

Nou!!: Zeus і Marpessa · Veure més »

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Nou!!: Zeus і Mart (mitologia) · Veure més »

Mèlite

Mèlite (en grec antic Μελίτη) va ser, segons la mitologia grega, una nàiade filla del déu-riu Egeu.

Nou!!: Zeus і Mèlite · Veure més »

Mènal

Mènal (en grec antic Μαίναλος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Licàon.

Nou!!: Zeus і Mènal · Veure més »

Mètopes del Partenó

Les mètopes del Partenó són un conjunt de noranta-dues plaques quadrades (mètopes) esculpides en marbre pentèlic, que eren sobre les columnes del peristil del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.

Nou!!: Zeus і Mètopes del Partenó · Veure més »

Míkonos

Míkonos o Míconos (en Μύκονος, AFI) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és situada entre Tinos, Siros i Naxos.

Nou!!: Zeus і Míkonos · Veure més »

Mínias

Segons la mitologia grega, Mínias fou un heroi, fill de Crises i de Crisogenia (o, segons altres, de Posidó i de Cal·lírroe).

Nou!!: Zeus і Mínias · Veure més »

Mírmex

Mírmex (en grec antic Μύρμηξ) va ser, segons la mitologia grega, una jove atenesa que degut als seus bons costums i a la seva habilitat manual va guanyar-se l'amor de la deessa Atena.

Nou!!: Zeus і Mírmex · Veure més »

Múnicos

Múnicos (en grec antic Μούνιχος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Driant.

Nou!!: Zeus і Múnicos · Veure més »

Música de l'antiga Grècia

La música de l'antiga Grècia un art que es trobava molt present en la societat, tant en celebracions com en funerals, al teatre, a través de la música popular o mitjançant les balades que presentaven els poemes èpics.

Nou!!: Zeus і Música de l'antiga Grècia · Veure més »

Medalla Olímpica

Medalles d'or, plata i bronze atorgades als Jocs Olímpics d'Hivern de 1998. La Medalla Olímpica és el principal premi que reben els participants d'uns Jocs Olímpics que finalitzen en les tres primeres posicions de cada prova.

Nou!!: Zeus і Medalla Olímpica · Veure més »

Medont d'Esparta

Medont (Medon) fou un escultor espartà del.

Nou!!: Zeus і Medont d'Esparta · Veure més »

Medusa (mitologia)

''Medusa'', per Arnold Böcklin Medusa (Μέδουσα, Médousa, de μέδω 'manar', 'regnar') era, segons la mitologia grega, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament.

Nou!!: Zeus і Medusa (mitologia) · Veure més »

Megaclite (satèl·lit)

Megaclite (Júpiter XIX) és el nom d'un satèl·lit natural menor de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Megaclite (satèl·lit) · Veure més »

Meganira

Meganira (Μεγάνειρα) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Crocó, fill de Triptòlem, i de Sèsara, filla de Celeu, segons diu Pausànias.

Nou!!: Zeus і Meganira · Veure més »

Mel de melada

Un àfid produeix la secreció que farà la mel de melada per a una formiga en relació simbiòtica. La mel de melada és un líquid ensucrat enganxós secretat per àfids i algunes cotxinilles que s'alimenten de la saba de les plantes.

Nou!!: Zeus і Mel de melada · Veure més »

Melanip

Melanip (en grec antic Μελάνιππος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi de Tebes, fill d'Àstac.

Nou!!: Zeus і Melanip · Veure més »

Melínoe

Melínoe (en grec antic, Μηλινόη) és una antiga deessa grega de les ofrenes als morts i filla d'Hades i Persèfone, o de Zeus i Persèfone.

Nou!!: Zeus і Melínoe · Veure més »

Melek Taus

Àngel Paó (Divinitat) Melek Taus, 'Àngel Paó' (en àrab: ملك طاووس), és el nom yazidita per a la deïtat central de la seva fe.

Nou!!: Zeus і Melek Taus · Veure més »

Melisseu

Segons la mitologia grega, Melisseu (en Μελισσεύς) va ser el rei de Creta que regnava al país quan Zeus hi va néixer.

Nou!!: Zeus і Melisseu · Veure més »

Meliteu

Meliteu, (en grec antic Μελιτεύς), segons la mitologia grega, és un heroi, fill de Zeus, el Déu suprem i d'un nimfa anomenada Otreis.

Nou!!: Zeus і Meliteu · Veure més »

Menandre II

Moneda de Menandre II Oficial indogrec en una moneda de Menandre II), vers 90 aC. Menandre II "el Just" (Menander Dikaios) fou un rei indogrec que va governar a Aracòsia i Gandhara al nord del modern Pakistan.

Nou!!: Zeus і Menandre II · Veure més »

Menècrates de Siracusa

Menècrates (en grec antic, Menekrátes) va néixer a Siracusa al.

Nou!!: Zeus і Menècrates de Siracusa · Veure més »

Meneci (fill d'Àctor)

Meneci (en grec antic Μενοίτιος, Menoítios), va ser un heroi grec, pare de Pàtrocle i fill d'Àctor i d'Egina.

Nou!!: Zeus і Meneci (fill d'Àctor) · Veure més »

Meneci (fill de Jàpet)

Meneci (en grec antic Μενοίτιος, Menoítios), Va ser un tità, fill de Jàpet i de Clímene, i germà d'Atles, Prometeu i Epimeteu.

Nou!!: Zeus і Meneci (fill de Jàpet) · Veure més »

Mera (filla de Pretos)

D'acord amb la mitologia grega, Mera (en grec antic Μαῖρα, Maira), va ser filla de Pretos, rei d'Argos, i d'Antea.

Nou!!: Zeus і Mera (filla de Pretos) · Veure més »

Mero

Mero o Miro (en llatí Mero o Myro, en grec antic) fou una poetessa del període hel·lenístic nascuda a Bizanci.

Nou!!: Zeus і Mero · Veure més »

Messene

Messene o Messena (Μεσσήνη, en llatí: Messēna,æ; gentilici Μεσσήνιος|Messēnii, en català messeni), actualment anomenada Αρχαία Μεσσήνη (Arkháia Messêne, «Antiga Messene») per no confondre-la amb la moderna Messini, fou la capital de Messènia en el seu període d'existència com a estat, al.

Nou!!: Zeus і Messene · Veure més »

Mestre d'Olímpia

Temple de Zeus d'Olímpia Ruïnes del Temple de Zeus Escena de la batalla entre els làpites i els centaures El mestre d'Olímpia fou un escultor desconegut que creà la decoració externa del Temple de Zeus d'Olímpia.

Nou!!: Zeus і Mestre d'Olímpia · Veure més »

Metamorfosi (ficció)

Dafne, que es transforma en un llorer La metamorfosi (usualment d'éssers humans) és el canvi de forma mitjançant el qual una persona adopta temporalment o de manera definitiva la forma, aparença o personalitat d'un altre ésser, amb molta freqüència d'un animal (teriantropia).

Nou!!: Zeus і Metamorfosi (ficció) · Veure més »

Metamorfosi (mitologia)

finlandès ''Kalevala'' de Elias Lönnrot.(''La defensa del Sampo'', Akseli Gallen-Kallela, 1896) En la mitologia i el folklore la metamorfosi és la capacitat de transformar-se físicament mitjançant una capacitat inherentment sobrehumana, la intervenció divina, la manipulació demoníaca, la bruixeria, els encanteris o haver heretat la capacitat.

Nou!!: Zeus і Metamorfosi (mitologia) · Veure més »

Metídrion

Metídrion (Μεθύδριον, Methýdrion 'entre aigües') era el nom d'una ciutat situada al centre d'Arcàdia a uns 170 estadis al nord de Megalòpolis, entre els rius Maleta i Milaont, d'on li venia el nom, segons que diu Pausànies.

Nou!!: Zeus і Metídrion · Veure més »

Metíoque i Menipa

Metíoque (en grec antic Μητιόχη) i Menipa (Μενίππη) van ser, segons la mitologia grega, dues filles del gegant Orió.

Nou!!: Zeus і Metíoque i Menipa · Veure més »

Metis (filla d'Oceà)

Metis com al·legoria de la prudència; Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Metis (en grec antic Μῆτις), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Zeus і Metis (filla d'Oceà) · Veure més »

Metis (satèl·lit)

Metis és el satèl·lit més intern de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Metis (satèl·lit) · Veure més »

Micenes

Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.

Nou!!: Zeus і Micenes · Veure més »

Mimas (mitologia)

Mimes, Mimas o Mimant (en grec antic Μίμας) va ser, segons la mitologia grega, un dels gegants que es va rebel·lar contra els déus.

Nou!!: Zeus і Mimas (mitologia) · Veure més »

Minerva

Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Nou!!: Zeus і Minerva · Veure més »

Minos

Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.

Nou!!: Zeus і Minos · Veure més »

Miró (escultor)

Còpia reduïda de bronze del ''Discòbol'' de '''Miró''' (segle II), conservada a la Gliptoteca de Múnic Miró (Myron, fou un escultor grec un dels més importants, esmentat també com a gravador. Va néixer a Elèuteres a Beòcia vers el 480 aC. Pausànies el fa atenenc perquè Elèuteres (Eleutherae) havia estat admesa a la ciutadania atenenca. Fou deixeble d'Agelades i contemporani de Fídies. Va morir vers el 431 aC (olimpíada 87) al començament de la guerra del Peloponès. Tenia un gran poder expressiu per tota mena de formes. Primer per les figures humanes i després per animals que fou el primer gran artista que va representar acuradament (Plini el Vell diu Primus hic nmultiplicasse veritatem videtur, numerosior quam Polycletus). La multiplicitat de les formes va anar en detriment de la proporció i de l'expressió intel·lectual. Tot i la seva grandesa no era un escultor amb excessius detalls a les seves obres i mirava més l'efecte general. Quintilià esmenta els seus busts com especialment admirables. Quasi tots els seus treballs foren en bronze, de la variat dèlic (Políclet en canvi preferia el bronze d'Egina). La seva obra més coneguda fou el Discobolus, del que els van fer nombroses còpies al seu temps moltes de les quals es conserven. Llucià descriu el Discòbol:. Altres obres són.

Nou!!: Zeus і Miró (escultor) · Veure més »

Mirmídons

els Mirmídons transformats de formigues en homes Segons la mitologia grega, els mirmídons (Μυρμιδόνες, en singular Μυρμιδών; en Myrmidŏnes) foren un poble establert a la Tessàlia meridional, a la vall del riu Esperqueu, després d'arribar-hi provinents de l'illa d'Egina.

Nou!!: Zeus і Mirmídons · Veure més »

Misis

Els misis (en llatí mysi, en grec antic Μυσοί) foren un poble de Mísia, una regió situada a l'Àsia Menor.

Nou!!: Zeus і Misis · Veure més »

Misteri de Samotràcia

El misteri de Samotràcia fou una religió mistèrica de l'antiga Grècia important que va adquirir especial relleu a l'època hel·lenística, quan el món grec va ser escenari d'una notable floració de religions mistèriques.

Nou!!: Zeus і Misteri de Samotràcia · Veure més »

Misteris d'Eleusis

Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.

Nou!!: Zeus і Misteris d'Eleusis · Veure més »

Mite

gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.

Nou!!: Zeus і Mite · Veure més »

Mite de l'androgin

El mite de l'androgin és una de les al·legories o mites de Plató.

Nou!!: Zeus і Mite de l'androgin · Veure més »

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.

Nou!!: Zeus і Mitologia · Veure més »

Mitologia amaziga

La mitologia amaziga és el conjunt d'antigues creences i deïtats del poble amazic als seus territoris històrics a l'Àfrica del Nord.

Nou!!: Zeus і Mitologia amaziga · Veure més »

Mitologia etrusca

Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.

Nou!!: Zeus і Mitologia etrusca · Veure més »

Mitologia grecoromana

Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.

Nou!!: Zeus і Mitologia grecoromana · Veure més »

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Zeus і Mitologia grega · Veure més »

Mitologia micènica

Pintura trobada a la Casa de la Ciutadella de Micenes que podria representar una divinitat. L'element religiós és difícil d'identificar a la civilització micènica (c. 1600-1100 aC), especialment pel que fa als jaciments arqueològics, on és difícil trobar els espais de culte.

Nou!!: Zeus і Mitologia micènica · Veure més »

Mnemòsine

Mnemòsine (grec antic Μνημοσύνη), en la mitologia grega, era la deessa de la memòria.

Nou!!: Zeus і Mnemòsine · Veure més »

Moires

Representació d'una '''Moira''' al Palau de la Moncloa. Les moires (en grec antic Μοῖραι), van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i per tant pertanyien a la primera generació divina.

Nou!!: Zeus і Moires · Veure més »

Molòssia

Regnes de l'Epir Molòssia (en grec antic Μολοσσια) era el país dels molossos situat al nord-est de Grècia, que més tard va formar part del Epir.

Nou!!: Zeus і Molòssia · Veure més »

Molós

Segons la mitologia grega, Molós (en grec Μολοσσός Molossos) va ser un rei de l'Epir que va donar el seu nom al poble dels molossos.

Nou!!: Zeus і Molós · Veure més »

Momo

En la mitologia grega, Momo o Momos (en grec Μωμος Mômos, «burla», «culpa»; en llatí Momus) era la personificació del sarcasme, les burles i l'agudesa irònica.

Nou!!: Zeus і Momo · Veure més »

Moneda a l'Imperi Selèucida

Antíoc IV Alexandre I Balas La moneda a l'Imperi Selèucida es basava en la moneda d'Alexandre el Gran, que al seu torn estava basada en la moneda atenenca de pes àtic.

Nou!!: Zeus і Moneda a l'Imperi Selèucida · Veure més »

Monedes commemoratives de 2 euros emeses el 2005

2005.

Nou!!: Zeus і Monedes commemoratives de 2 euros emeses el 2005 · Veure més »

Monestir d'Arkadi

El monestir d'Arkadi (en grec: Μονή Αρκαδίου, Moní Arkadiou) és un monestir ortodox, situat en una plana a 23 km al sud-est de Réthimno, a l'illa de Creta (Grècia).

Nou!!: Zeus і Monestir d'Arkadi · Veure més »

Mont Garizim

La muntanya Garizim (en hebreu הַר גְּרִזִים) coneguda en l'actualitat com Jebel et Tur (Har Garizim), i la muntanya Ebal es troben al cor del districte de Samaria.

Nou!!: Zeus і Mont Garizim · Veure més »

Mont Ida (Turquia)

El Mont Ida (en Ίδη, Idi; en Kaz Dağı) és una muntanya de Turquia de 1774 m d'altitud situada a la regió de l'antiga Troia.

Nou!!: Zeus і Mont Ida (Turquia) · Veure més »

Mont Liceu

El Licèon o Mont Liceu (Λύκαιο; Λύκαιον, en Lycaeus) són unes muntanyes d'Arcàdia que s'alcen 1421 msnm.

Nou!!: Zeus і Mont Liceu · Veure més »

Mont Nemrut

El mont Nemrut és una muntanya de 2.134 metres d'altitud del sud-oest de Turquia, destacable per una sèrie de grans estàtues erigides al seu cim al voltant del que se suposa que és una tomba reial del primer segle aC.

Nou!!: Zeus і Mont Nemrut · Veure més »

Morfeu

Morfeu per F.Tolstoy (1852) Morfeu p. 21 (en grec antic Μορφεύς) és el déu grec dels somnis.

Nou!!: Zeus і Morfeu · Veure més »

Mort (mitologia)

suaire i agarrant una dalla, a la Catedral de Trèveris, Alemanya. ''La gran segadora'', quadre de Nikolai TÉ. Tarkhov. La mort s'ha representat com una figura antropomorfa o com un personatge fictici en moltes mitologies i cultures populars.

Nou!!: Zeus і Mort (mitologia) · Veure més »

Mosaic dels treballs d'Hèrcules

El Mosaic dels treballs d'Hèrcules va ser descobert a la localitat de Llíria (Camp de Túria) l'any 1917, concretament a l'indret nomenat «La Bombilla» al Pla dels Arens.

Nou!!: Zeus і Mosaic dels treballs d'Hèrcules · Veure més »

Mosca (nom comú)

labium; '''27''': labellum; 28:seudotráquea. miasis. Les mosques són un grup espècies d'insectes, sobretot les pertanyents a l'ordre dels dípters (Diptera), i en especial les del subordre dels braquícers.

Nou!!: Zeus і Mosca (nom comú) · Veure més »

Moscos de Siracusa

Moscos de Siracusa (en llatí Moschus, en grec antic Μόσχος) nascut a Siracusa, Sicília fou un gramàtic i poeta pastoral grec.

Nou!!: Zeus і Moscos de Siracusa · Veure més »

Munt Carmel

La muntanya del Carmel l'any 1894 El munt Carmel (en hebreu: כרמל) és una muntanya situada a la costa mediterrània d'Israel, de poca altura i extensió però famosa per les troballes i per l'orde religiós dels carmelites.

Nou!!: Zeus і Munt Carmel · Veure més »

Muntanyes sagrades

Les muntanyes sagrades són el centre de certes religions i són objecte de moltes llegendes.

Nou!!: Zeus і Muntanyes sagrades · Veure més »

Muses

Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.

Nou!!: Zeus і Muses · Veure més »

Museu Arqueològic d'Olímpia

Distribució de les sales del Museu Arqueològic d'Olímpia El Museu Arqueològic d'Olímpia (en grec modern: Αρχαιολογικό Μουσείο Ολυμπίας) és un dels principals museu situat a la localitat grega d'Olímpia a prop del conjunt monumental d'Olímpia i alberga peces d'art de l'antiga Grècia trobades en el mencionat santuari i voltants.

Nou!!: Zeus і Museu Arqueològic d'Olímpia · Veure més »

Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes.

Nou!!: Zeus і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: Zeus і Museus Vaticans · Veure més »

Mussol d'Atena

Mussol d'Atena en una moneda Mussol comú europeu (''Athene noctua'') El mussol d'Atena és, en la mitologia grega, l'au que acompanya Atena, deessa de la saviesa, les arts i les tècniques de la guerra, a més de la protectora de la ciutat d'Atenes i la patrona dels artesans; la deessa romana corresponent és Minerva.

Nou!!: Zeus і Mussol d'Atena · Veure més »

Narcís (mitologia)

Segons la mitologia grega, Narcís (en grec Νάρκισσος) va ser un fill de Cefís i de Liríope.

Nou!!: Zeus і Narcís (mitologia) · Veure més »

Nàiades (mitologia)

En la mitologia grega, les nàiades (en singular, nàiada o nàiade, del grec Ναϊάς, Ναϊάδες) són unes divinitats menors, categoritzades com a nimfes, que personificaven l'aigua de brolladors, llacs i fonts.

Nou!!: Zeus і Nàiades (mitologia) · Veure més »

Nàucratis

Nàucratis fou una colònia grega fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil a Egipte, entre Memfis i Alexandria, propera a Sais.

Nou!!: Zeus і Nàucratis · Veure més »

Nèfele (nimfa)

Segons la mitologia grega, Nèfele (en grec antic Νεφέλη "núvol"), va ser una nimfa filla d'Oceà.

Nou!!: Zeus і Nèfele (nimfa) · Veure més »

Nèmea

Nèmea o Nemea(en grec antic Νεμέα, en llatí Nĕmĕa, ae) és el nom d'una vall del territori de Cleones on Hèracles va matar el Lleó de Nèmea i on se celebraven els Jocs Nemeus cada dos anys.

Nou!!: Zeus і Nèmea · Veure més »

Nèmesis

''Nèmesis.'' Nèmesis (Nemesis) fou, segons la mitologia grega, una divinitat, filla de Nix (o de Zeus i de Temis, o d'Èreb i Ocèan, segons altres genealogies), i generalment descrita com la filla de la nit.

Nou!!: Zeus і Nèmesis · Veure més »

Nícies Soter

Nícies Soter (Νικίας Σωτήρ) fou un rei indogrec que va governar els Paropamisades.

Nou!!: Zeus і Nícies Soter · Veure més »

Níctim

Níctim (en grec antic Νύκτιμος), va ser, segons la mitologia grega, un fill de Licàon, rei d'Arcàdia.

Nou!!: Zeus і Níctim · Veure més »

Níobe (filla de Foroneu)

Segons la mitologia grega, Níobe (en grec antic Νιόβη) va ser una filla de Foroneu, rei d'Argos, i de Telèdice.

Nou!!: Zeus і Níobe (filla de Foroneu) · Veure més »

Níobe (filla de Tàntal)

Pintura de 1772 de Jacques-Louis David que representa Níobe intentant protegir els seus fills d'Àrtemis i Apol·lo. En la mitologia grega, Níobe (en grec antic Νιόβη, 'Niòbe') era una filla de Tàntal, i per tant germana de Pèlops, que va ser muller d'Amfíon, rei de Tebes.

Nou!!: Zeus і Níobe (filla de Tàntal) · Veure més »

Neda (filla d'Oceà)

D'acord amb la mitologia grega, Neda (en grec antic Νέδα), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Zeus і Neda (filla d'Oceà) · Veure més »

Nice (filla d'Estix)

Pedra gravada de la deessa Nice, trobada a les ruïnes de l'antiga ciutat grega d'Efes, a Turquia Nice o Niké, (en grec antic Νίκη), segons la mitologia grega, va ser una divinitat, filla del tità Pal·lant i de l'oceànide Estix.

Nou!!: Zeus і Nice (filla d'Estix) · Veure més »

Nico Di Angelo

Nico Di Angelo és un personatge secundari en la saga de Percy Jackson.

Nou!!: Zeus і Nico Di Angelo · Veure més »

Nicomedes II Epífanes

Tetradracma de Nicomedes II. Museu de Prehistòria de València. Nicomedes II Epífanes (en llatí Nicomedes en grec antic Νικομήδης "Nikomédes") fou rei de Bitínia del 149 aC al 128 aC.

Nou!!: Zeus і Nicomedes II Epífanes · Veure més »

Nicteu

Segons la mitologia grega, Nicteu (en Νυκτεύς) va ser un rei de Tebes, fill d'Hirieu i de Clònia, i germà de Licos.

Nou!!: Zeus і Nicteu · Veure més »

Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

Nou!!: Zeus і Nimfa · Veure més »

Nisa (mitologia)

Museu d'Art Kimbell Nisa (en grec antic, Νῦσα, ης; en llatí, Nȳsa, ae) és el nom de la nimfa que va tenir cura de Dionís a la cova de la muntanya mítica homònima de Nisa, al costat de les seves germanes Ciseida, Èrato, Èrife, Bròmia i Polímnia.

Nou!!: Zeus і Nisa (mitologia) · Veure més »

Nix

Nix (en grec Νύξ, ‘nit’) era, en la mitologia grega, la dea primordial de la nit.

Nou!!: Zeus і Nix · Veure més »

Nom teòfor

Un nom teòfor és un nom propi que fa referència a la divinitat.

Nou!!: Zeus і Nom teòfor · Veure més »

Nu (art)

Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.

Nou!!: Zeus і Nu (art) · Veure més »

Nus gordià

''Alexandre tallant el nus gordià'', de Jean-Simon Berthélemy (1743–1811). L'expressió nus gordià procedix d'una llegenda segons la qual un rei de Gòrdion a Frígia, (actual Anatòlia) anomenat Gordios portava els seus bous lligats al jou amb unes cordes nugades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les.

Nou!!: Zeus і Nus gordià · Veure més »

Ocípete

Ocípete (en grec antic Ωκυπέτη "que vola ràpid") va ser, segons la mitologia grega, una de les harpies, les filles de Taumant, un déu marí fill de Pontos, i de l'oceànide Electra.

Nou!!: Zeus і Ocípete · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Zeus і Occitània · Veure més »

Odissea

LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.

Nou!!: Zeus і Odissea · Veure més »

Odisseu

En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.

Nou!!: Zeus і Odisseu · Veure més »

Ogígia

Hermes ordena a Calipso que deixi partir Odisseu. Ogígia és una illa esmentada a L'Odissea d'Homer.

Nou!!: Zeus і Ogígia · Veure més »

Olímpia

Olímpia (en llatí Olympia, en grec antic Ολυμπία) era un temple i un bosc sagrat (anomenat altis) dedicats al déu Zeus (Zeus Olímpic), a poca distància de Pisa, a l'Èlide.

Nou!!: Zeus і Olímpia · Veure més »

Olímpia de l'Epir

Olímpia o Olimpíada (Olympiás) fou reina de Macedònia, esposa de Filip II de Macedònia i mare d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Zeus і Olímpia de l'Epir · Veure més »

Olímpics

Els Olímpics fou el grup de dotze grans déus que formaven el consell suprem de l'Olimp.

Nou!!: Zeus і Olímpics · Veure més »

Olbasa

Olbasa (en grec antic Ὄλβασα) era una ciutat de la Cilicia Aspera i després va formar part d'Isàuria.

Nou!!: Zeus і Olbasa · Veure més »

Olimp

El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.

Nou!!: Zeus і Olimp · Veure més »

Onet

Onet (en llatí Onaethus, en grec antic) fou un escultor grec.

Nou!!: Zeus і Onet · Veure més »

Opunt

D'acord amb la mitologia grega, Opunt (en Ὀποῦς, genitiu Ὀποῦντος) fou un heroi, fill de Zeus i de la filla d'un altre Opunt, rei de l'Èlida, o bé de Locros i de Protogenia). En la primera versió, Zeus va confiar el petit Opunt a Locros, que no tenia fills i Locros el va educar com si fos seu. Fundà la ciutat d'Opunt, a la Lòcrida, que porta el seu nom.

Nou!!: Zeus і Opunt · Veure més »

Oracle

Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.

Nou!!: Zeus і Oracle · Veure més »

Oracle d'Amfiarau

Plànol del santuari d'Amfiarau a Oropos Loracle d'Amfiarau, també Temple d'Amfiarau (en Άμφιαρείον Ωρωπού), era un temple situat vora la ciutat d'Oropos, entre Beòcia i Àtica, on hi havia un oracle i es rendia culte a l'heroi Amfiarau, convertit en déu.

Nou!!: Zeus і Oracle d'Amfiarau · Veure més »

Oracle d'Amon

Loracle d'Ammon a l'oasi de Siwa a Líbia, al nord-oest d'Egipte, fou un oracle del déu Ammó (grec Zeus-Amon) fundat per gent procedent de Tebes (Egipte).

Nou!!: Zeus і Oracle d'Amon · Veure més »

Oracle d'Olímpia

Loracle d'Olímpia era un oracle dedicat a Zeus, el més important dels déus Olímpics, a la ciutat d'Olímpia a l'Èlide.

Nou!!: Zeus і Oracle d'Olímpia · Veure més »

Oracle de Dodona

Loracle de Dodona era un oracle de Zeus a Dodona a l'Epir, que feia la revelació per mitjà dels sorolls del vent.

Nou!!: Zeus і Oracle de Dodona · Veure més »

Oracle de Trofoni

Loracle de Trofoni a Lebadea (Beòcia) era un conjunt religiós centrat en una cova, dedicat a Trofoni, al qual se'l considerava fill d'Apol·lo.

Nou!!: Zeus і Oracle de Trofoni · Veure més »

Orèades

Representació pictòrica d'unes orèades, segle XIX Les orèades (en grec antic Ὀρεάδες), orestíades o orodemníades van ésser nimfes que protegeixen les muntanyes, d'acord amb la mitologia grega, i acompanyaven Àrtemis (o Diana).

Nou!!: Zeus і Orèades · Veure més »

Orestes (Eurípides)

Orestes (Ορέστης / Orestēs) és el títol d'una tragèdia d'Eurípides datada l'any 408 a. C.

Nou!!: Zeus і Orestes (Eurípides) · Veure més »

Orfeu

Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.

Nou!!: Zeus і Orfeu · Veure més »

Orió (constel·lació)

Orió o El Caçador (Orion) és una constel·lació prominent situada a l'equador celeste i, per tant, és visible des de qualsevol lloc del món.

Nou!!: Zeus і Orió (constel·lació) · Veure més »

Orió (mitologia)

Orió (en grec antic: Ὠρίων ó Ωαρίων) era un gegant de la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Orió (mitologia) · Veure més »

Orofernes

Orofernes, també Olofernes i Holofernes (en llatí Olophernes o Orophernes, en grec antic ̓Ολοφερνης, ̓Οροφέρνης, ̓Ορροφέρνης) va ser rei usurpador de Capadòcia de l'any 158 aC al 157 aC.

Nou!!: Zeus і Orofernes · Veure més »

Oropédio Lassithiú

L'actual municipi d'Oropédio Lassithiú a Creta Oropédio Lassithiú (grec Οροπέδιο Λασιθίου, normalment transliterat Oropedio Lasithiou, literalment altiplà de Lassithi) és un municipi de l'interior de l'illa grega de Creta, a la prefectura de Lassithi.

Nou!!: Zeus і Oropédio Lassithiú · Veure més »

Ortòsia (satèl·lit)

Ortòsia (del grec Ορθωσία) o Júpiter XXXV és un satèl·lit natural retrògrad de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Ortòsia (satèl·lit) · Veure més »

Otreis

Otreis, segons la mitologia grega, és una nimfa que tingué un fill amb Zeus, déu suprem, al qual anomenaren Meliteu.

Nou!!: Zeus і Otreis · Veure més »

Otris

L'Otris (Όθρυς, Óthrys) és una serralada del centre de Grècia situada al nord-est de la Ftiòtida i el sud de Magnèsia.

Nou!!: Zeus і Otris · Veure més »

Oxirinc

Oxirinc o Oxirrinc (‘el peix de nas punxegut’) fou una ciutat de l'Egipte mitjà.

Nou!!: Zeus і Oxirinc · Veure més »

Paó blau

El paó comú (Pavo cristatus) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids, ordre dels gal·liformes.

Nou!!: Zeus і Paó blau · Veure més »

Pactol

Pactol (en grec antic Πακτωλός, Pactolos), va ser un déu fluvial de la mitologia grega fill d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Zeus і Pactol · Veure més »

Palau de la Civilització Italiana

El Palau de la Civilització Italiana (en italià Palazzo della Civiltà Italiana), també conegut pel nom de Palazzo della Civiltà del Lavoro o senzillament pel de Colosseu Quadrat (Colosseo Quadrato, en italià) per la seva forma arquitectònica, és un edifici situat a la ciutat de Roma, més exactament a l'EUR.

Nou!!: Zeus і Palau de la Civilització Italiana · Veure més »

Pal·ladi (estàtua)

Ajax el petit arrossega a Cassandra agafada al Pal·ladi. Detall d'un fresc romà de l'atri de la Casa del Menandre (I 10, 4) en Pompeia. El Pal·ladi (en grec: Παλλάδιον; Palládion), en la mitologia grecoromana, era una estàtua arcaica de fusta que representava la deessa Atena i es conservava a Troia des dels temps de la seva fundació. Segons la tradició, Eneas va fugir fins a Roma amb el Pal·ladi, allà es conservava al temple de Vesta.

Nou!!: Zeus і Pal·ladi (estàtua) · Veure més »

Pal·lant (fill de Crios)

Segons la mitologia grega, Pal·lant (en grec antic Παλλάς), va ser un tità, fill de Crios i d'Euríbia.

Nou!!: Zeus і Pal·lant (fill de Crios) · Veure més »

Pal·las (filla de Tritó)

En la mitologia grega, Pal·las (en grec antic: Παλλάς) era la filla de Tritó, fill de Posidó i missatger dels mars.

Nou!!: Zeus і Pal·las (filla de Tritó) · Veure més »

Palics

Els Palics (en grec antic Παλικοι Palikoi), d'acord amb la mitologia grega, foren divinitats sicilianes, fills d'Hefest i d'Etna (o, segons altres, de Zeus i de la nimfa Talia).

Nou!!: Zeus і Palics · Veure més »

Pamfília

Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.

Nou!!: Zeus і Pamfília · Veure més »

Pamfos

Pamfos (en llatí Pamphos) va ser un poeta grec molt antic, que Pausànias situa com a posterior a Olen, i anterior a Homer.

Nou!!: Zeus і Pamfos · Veure més »

Pan (mitologia)

El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πά&#957), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.

Nou!!: Zeus і Pan (mitologia) · Veure més »

Panè

Panè (en Panaenus, en Πάναινος) fou un destacat pintor atenenc que va florir segons Plini el Vell a l'olimpíada 83, equivalent al 448 aC.

Nou!!: Zeus і Panè · Veure més »

Pandàreu

''Les filles de '''Pandàreu''''' (obra de Johann Heinrich Füssli, ca. 1795). Pandàreu (en grec antic Πανδάρεως), va ser, segons la mitologia grega, un personatge relacionat amb mites obscurs que semblen procedents de Creta o de l'Àsia Menor.

Nou!!: Zeus і Pandàreu · Veure més »

Pandia (mitologia grega)

En la mitologia grega, Pàndia, (en grec antic: Πανδία significa "la que dona brillantor a tot") era una filla de Zeus producte d'una infidelitat amb Selene, deessa de la lluna.

Nou!!: Zeus і Pandia (mitologia grega) · Veure més »

Pandies

Les Pandies (en Πάνδῑα) eren unes festes que se celebraven a Atenes cada any, després de les Grans Dionísies.

Nou!!: Zeus і Pandies · Veure més »

Pandora

''Pandora'', pintura de Jules Joseph Lefebvre, 1882 Pandora (en grec antic Πανδώρα, etimològicament "la que tot ho dona") és un personatge de la mitologia grega, conegut per haver portat tots els mals a la humanitat.

Nou!!: Zeus і Pandora · Veure més »

Pandora (Waterhouse)

Pandora és una pintura a l'oli creada el 1896 per John William Waterhouse.

Nou!!: Zeus і Pandora (Waterhouse) · Veure més »

Pandròsion

L'olivera on es trobava el '''Pandrósion''', amb l'Erectèon al fons El Pandròsion era un santuari construït en temps de Pèricles cap a l'any 421 aC al costat nord-oest de l'Erectèon vora l'Antic temple d'Atena, a l'acròpoli d'Atenes, en honor de Pàndrosos, filla de Cècrops i d'Agraulos.

Nou!!: Zeus і Pandròsion · Veure més »

Panopeu (Fòcida)

Panopeu (Panopeus) fou una antiga ciutat de la Fòcida situada a prop de la frontera amb Beòcia, entre les ciutats de Daulis i Queronea.

Nou!!: Zeus і Panopeu (Fòcida) · Veure més »

Panteó (mitologia)

Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Un panteó (o bé pantèon) és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.

Nou!!: Zeus і Panteó (mitologia) · Veure més »

Panteó egipci

El panteó egipci és el panteó de l'antic Egipte on practicaven el politeisme (hi va haver multitud de déus).

Nou!!: Zeus і Panteó egipci · Veure més »

Papir de Derveni

Fragments del papir de Derveni. Fragments del papir de Dervni al Museu Arqueòlogic de Tessalònica El papir de Derveni, datat al segle aC, és un rotllo de papir que conté el comentari d'un poema òrfic. Es considera el manuscrit més antic d'Europa.

Nou!!: Zeus і Papir de Derveni · Veure més »

Parc Arqueològic de Neapolis

Orella de Dionís El Parc Arqueològic de Neàpolis (Parco archeologico della Neapolis) és un jaciment arqueològic situat a Siracusa, Sicília.

Nou!!: Zeus і Parc Arqueològic de Neapolis · Veure més »

Parc del Laberint d'Horta

El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.

Nou!!: Zeus і Parc del Laberint d'Horta · Veure més »

Paris de Troia

Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.

Nou!!: Zeus і Paris de Troia · Veure més »

Parmènides

Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.

Nou!!: Zeus і Parmènides · Veure més »

Parrasi (mitologia)

Parrasi (en grec antic Παρράσιος) va ser, segons la mitologia grega, un heroi arcadi, fill de Licàon o també fill de Zeus, i pare d'Arcas, el que va donar nom a l'Arcàdia.

Nou!!: Zeus і Parrasi (mitologia) · Veure més »

Part preterme

El naixement prematur o part preterme és aquell en el qual el part ocorre abans de les 37 setmanes de gestació, en oposició a la majoria dels embarassos que duren més de 37 setmanes, comptades des del primer dia de l'última menstruació.

Nou!!: Zeus і Part preterme · Veure més »

Partenó

El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.

Nou!!: Zeus і Partenó · Veure més »

Patrous

Patrous o Patroa (Patrii Dii) fou el nom donat en conjunt a tots els deus adorats en una nació o en una família des del temps del pares; de vegades eren considerats els mateixos esperits dels ancestres difunts.

Nou!!: Zeus і Patrous · Veure més »

Pàmfils

Els pàmfils (en grec antic Παμφύλιοι) eren un poble de l'Àsia Menor, d'origen europeu però amb altres aportacions ètniques, que vivia a Pamfília.

Nou!!: Zeus і Pàmfils · Veure més »

Pèlops

Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).

Nou!!: Zeus і Pèlops · Veure més »

Pínakes de Penteskouphia

Representació d'Amfítrite. Museu del Louvre. París Els pínakes (gr.: Πίνακες) de Penteskouphia són un conjunt de pintures sobre tauletes de ceràmica amb inscripcions votives que reben el seu nom de la localitat de Penteskouphia, a la regió de Corint, on varen ser trobades.

Nou!!: Zeus і Pínakes de Penteskouphia · Veure més »

Píndar

Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.

Nou!!: Zeus і Píndar · Veure més »

Pítica VI

La Pítica VI és un epinici que se'ns conserva del poeta grec Píndar.

Nou!!: Zeus і Pítica VI · Veure més »

Pòl·lux (estrella)

Pòl·lux (Beta dels Bessons / β Geminorum) és l'estel més brillant de la constel·lació dels Bessons i un dels més brillants del cel.

Nou!!: Zeus і Pòl·lux (estrella) · Veure més »

Pòl·lux (satèl·lit)

Pòl·lux, també conegut com a Saturn XXXIV (designació provisional S/2004 S 5), és un satèl·lit natural molt petit de Saturn, coorbital amb Dione i que ocupa el punt de Lagrange (L₅).

Nou!!: Zeus і Pòl·lux (satèl·lit) · Veure més »

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.

Nou!!: Zeus і Pederàstia · Veure més »

Pederàstia a l'antiga Grècia

V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').

Nou!!: Zeus і Pederàstia a l'antiga Grècia · Veure més »

Pegàs (mitologia)

En la mitologia grega, Pegàs, Pegas o Pègasos (en Πήγασος, Pégasos) era el cavall alat nascut del coll tallat de la Medusa, i aquí es relaciona amb el mite de Perseu.

Nou!!: Zeus і Pegàs (mitologia) · Veure més »

Pelasg

Pelasg (Pelasgus), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Zeus i de Níobe.

Nou!!: Zeus і Pelasg · Veure més »

Pelèiades

Les Pelèiades (en grec αἱ πελειάδες les colomes) eren les profetesses de l'Oracle de Dodona a l'Èpir, i sacerdotesses de Dione, filla de Nereu i companya de Zeus.

Nou!!: Zeus і Pelèiades · Veure més »

Peleu

'''Peleu''', Aquil·les i Quiró (circa 500 aC, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Peleu (en grec Πηλεύς Pêleús) segons la mitologia grega, fou un heroi grec que fou pare d'Aquil·les.

Nou!!: Zeus і Peleu · Veure més »

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Nou!!: Zeus і Període hel·lenístic · Veure més »

Període hel·lenístic d'Egipte

El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.

Nou!!: Zeus і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »

Període orientalitzant

protoàtic del pintor d'Analatos Es coneix com a període orientalitzant l'etapa que van viure les diferents regions de Grècia des de finals del i durant el.

Nou!!: Zeus і Període orientalitzant · Veure més »

Percy Jackson & the Olympians: The Lightning Thief

Percy Jackson & the Olympians: The Lightning Thief és una pel·lícula canadencoestatunidenca de fantasia i aventures dirigida per Chris Columbus.

Nou!!: Zeus і Percy Jackson & the Olympians: The Lightning Thief · Veure més »

Percy Jackson i els déus de l'Olimp

Percy Jackson i els déus de l'Olimp és una sèrie de llibres juvenils, publicada en versió original anglesa com a Percy Jackson & the Olympians per l'escriptor dels Estats Units Rick Riordan.

Nou!!: Zeus і Percy Jackson i els déus de l'Olimp · Veure més »

Periclimen (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Periclimen (en grec antic Περικλύμενος), va ser un heroi, fill de Posidó i de Cloris, la filla de Tirèsias.

Nou!!: Zeus і Periclimen (fill de Posidó) · Veure més »

Perieres

Segons la mitologia grega, Perieres (en grec antic Περιήρης), va ser un rei de Messènia.

Nou!!: Zeus і Perieres · Veure més »

Perifant

Perifant (en grec antic Περίφας), va ser, segons la mitologia grega, un rei molt antic de l'Àtica, anterior a Cècrops, i conegut per la seva pietat i la seva justícia.

Nou!!: Zeus і Perifant · Veure més »

Persèfone

En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.

Nou!!: Zeus і Persèfone · Veure més »

Perseu (heroi grec)

Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.

Nou!!: Zeus і Perseu (heroi grec) · Veure més »

Petalidi

Petalidi (Πεταλίδι) és una vila i antic municipi de la Unitat perifèrica de Messènia, i actualment fa part del municipi de Messini.

Nou!!: Zeus і Petalidi · Veure més »

Peucolau

Moneda de Peucolau. Peucolau Sòter Dikaios fou un rei indogrec que va governar a l'àrea de Gandhara vers el 90 aC.

Nou!!: Zeus і Peucolau · Veure més »

Phlegra

Phlegra és una característica d'albedo a la superfície de Mart, localitzada amb el sistema de coordenades planetocèntriques a 31.2 ° latitud N i 173.6 ° longitud E. El nom va ser aprovat per la UAI l'any 1958 i fa referència a Flegra, regió de la península calcídica on Zeus va fulminar un tità amb un llamp.

Nou!!: Zeus і Phlegra · Veure més »

Pierluca Tocco

Pierluca Tocco (nascut a Sardenya, Itàlia) és un patinador artístic italià, conegut per ser subcampió del Món el 2007 a Austràlia i el 2009, campió d'Europa el 2007 i cinquè classificat a nivell mundial el 2008 a la Xina, entre altres.

Nou!!: Zeus і Pierluca Tocco · Veure més »

Pirítous

Pirítous i Hipodamia rebent els centaures. Fresc de Pompeia D'acord amb la mitologia grega, Pirítous (en grec antic Πειρίθοος, Peirithoos), va ser un rei dels làpites, fill d'Ixíon.

Nou!!: Zeus і Pirítous · Veure més »

Pirene (nàiade)

La font de Pirene segons Göttling Segons la mitologia grega, Pirene (en Πειρήνη) va ser una nàiada filla del déu-riu Asop, o bé d'Aqueloos, també un fill d'Oceà o Gea, i fins i tot d'Èbal, fill de Cinortes.

Nou!!: Zeus і Pirene (nàiade) · Veure més »

Pisandre de Laranda

Pisandre de Laranda, en llatí Peisander, en grec antic, fou un poeta grec nadiu de Laranda de Lícia o potser de Laranda de Licaònia.

Nou!!: Zeus і Pisandre de Laranda · Veure més »

Pitàgores de Règion

Pitàgores de Règion (Pythagoras. Règion, primera meitat del -) va ser un dels més famosos escultors de l'antiga Grècia.

Nou!!: Zeus і Pitàgores de Règion · Veure més »

Pitó (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, la serp gegantina i nascuda directament de Gea fou anomenada Pitó (en grec antic Πύθων).

Nou!!: Zeus і Pitó (mitologia) · Veure més »

Planetes en l'astrologia

El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.

Nou!!: Zeus і Planetes en l'astrologia · Veure més »

Plèiades (astronomia)

Les Plèiades (també conegudes com a Messier 45, M45, les Set Germanes, o Subaru (al Japó)) és un cúmul obert en la constel·lació de Taure.

Nou!!: Zeus і Plèiades (astronomia) · Veure més »

Plèiades (mitologia)

Segons la mitologia grega, les Plèiades (Πληίαδες, segons Pierre Grimal. Πέλειαι, -ων αἱ, segons José M. Pabón S. de Urbina) foren nimfes, filles d'Atlas i de Plèione.

Nou!!: Zeus і Plèiades (mitologia) · Veure més »

Plistòanax

Plistòanax o Plistònax (Πλειστοάναξ o Πλειστώναξ) fou el 19è rei d'Esparta de la línia Agída.

Nou!!: Zeus і Plistòanax · Veure més »

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Nou!!: Zeus і Plutó (mitologia) · Veure més »

Pluto

Segons la mitologia grega, Pluto (en grec antic Πλουτω) va ser una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Nou!!: Zeus і Pluto · Veure més »

Plutos

s, segons l'original esculpit entre el 374 aC i el 370 aC). Plutos (en grec antic Πλοῦτος; en llatí Plutus), era en la mitologia grega transmesa per Hesíode, fill de Jasió i de Demèter.

Nou!!: Zeus і Plutos · Veure més »

Plutus

Plutus (en grec: Πλοῦτος) és una comèdia d'Aristòfanes, estrenada l'any 388 aC.

Nou!!: Zeus і Plutus · Veure més »

Pneumatologia

La pneumatologia, mot que prové del grec πνεῦμα, 'esperit, baf, vent' i λογία 'estudi' és la ciència que estudia la interacció entre Déu i l'home mitjançant l'Esperit Sant.

Nou!!: Zeus і Pneumatologia · Veure més »

Polímnia

Polímnia (en grec antic Πολυμνία, "la dels molts himnes"), va ser una de les nou muses, filla, com les seves vuit germanes, de Zeus i Mnemòsine.

Nou!!: Zeus і Polímnia · Veure més »

Policlet

Policlet o Policlet el Vell o Policlet de Sició (Polycleitos o Polycletus o Polyclitos) (vers 480 aC-410 aC) va ser un dels escultors grecs més importants del món antic, conegut principalment pels seus treballs en bronze.

Nou!!: Zeus і Policlet · Veure més »

Polifonte (mitologia)

Polifonte (en grec antic Πολυφόντη), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Hipònou, un traci que s'havia casat amb Trassa, filla d'Ares i de Terenia, la filla del déu-riu Estrímon.

Nou!!: Zeus і Polifonte (mitologia) · Veure més »

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Nou!!: Zeus і Politeisme · Veure més »

Pomera comuna

La pomera comuna (Malus domestica), o simplement la pomera, és una espècie de planta del gènere Malus (el gènere de les pomeres) i és l'espècie de pomera més cultivada a tot el món.

Nou!!: Zeus і Pomera comuna · Veure més »

Porfirió

s). Porfirió (en grec antic Πορφυρίων), va ser un gegant, fill d'Urà i de Gea.

Nou!!: Zeus і Porfirió · Veure més »

Portada/article maig 22

Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.

Nou!!: Zeus і Portada/article maig 22 · Veure més »

Portada/article març 29

Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.

Nou!!: Zeus і Portada/article març 29 · Veure més »

Posidó

En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.

Nou!!: Zeus і Posidó · Veure més »

Prasos

Prasos (en llatí Praesus o Prasus, en grec antic Πραῖσος o Πρᾶσος) era una ciutat de Creta.

Nou!!: Zeus і Prasos · Veure més »

Príam

Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.

Nou!!: Zeus і Príam · Veure més »

Priap

Fresc de '''Priap''', a la casa dels Vettii de Pompeia, Pompeia. Priap (en grec antic Πρίαπος) és una divinitat grega que simbolitza l'instint sexual i la força generativa masculina i també de la fecunditat de la natura.

Nou!!: Zeus і Priap · Veure més »

Prometeu encadenat

L'encadenament de Prometeu, per Dirck van Baburen. Prometeu encadenat (Προμηθεύς Δεσμώτης) és una tragèdia de l'antiga Grècia, tradicionalment atribuïda a Èsquil.

Nou!!: Zeus і Prometeu encadenat · Veure més »

Prostitució a l'antiga Grècia

aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.

Nou!!: Zeus і Prostitució a l'antiga Grècia · Veure més »

Protogenia (filla de Deucalió)

Segons la mitologia grega, Protogenia (Πρωτογένεια) fou una filla de Deucalió i de Pirra.

Nou!!: Zeus і Protogenia (filla de Deucalió) · Veure més »

Protoindoeuropeus

Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.

Nou!!: Zeus і Protoindoeuropeus · Veure més »

Pseudoperípter

La Maison Carrée a Nimes, un temple romà hexàstil pseudoperípter. En arquitectura, un edifici pseudoperípter té columnes al pòrtic davanter, però les columnes dels costats estan encastades en els murs de l'edifici.

Nou!!: Zeus і Pseudoperípter · Veure més »

Psiloritis

El Psiloritis (Ψηλορείτης 'muntanya alta'), històricament conegut com a mont Ida (Ίδη), és una muntanya de Creta i el cim més elevat de l'illa, amb 2.456 metres.

Nou!!: Zeus і Psiloritis · Veure més »

Psique (mitologia)

''El rapte de Psique'' de William-Adolphe Bouguereau Psique (en grec Ψυχή) és el nom de lànima.

Nou!!: Zeus і Psique (mitologia) · Veure més »

Ptolemeu VIII Evèrgetes II

Ptolemeu VIII Evèrgetes II (en grec antic Πτολεμαῖος Εὐεργέτης) conegut també com a Ptolemeu Fiscó (Πτολεμαῖος Φύσκων), circa 182 aC-116 aC, fou rei de la Dinastia ptolemaica d'Egipte proclamat a Alexandria el 170 aC i formalment corregent el 169 aC, rei únic del 164 aC al 163 aC, rei de Cirene del 163 aC al 144 aC i rei d'Egipte del 144 aC al 116 aC.

Nou!!: Zeus і Ptolemeu VIII Evèrgetes II · Veure més »

Puteal de la Moncloa

El Puteal de la Moncloa, també conegut com a Puteal de Madrid, és un brocal de pou -puteal en llatí- realitzat a l'antiga Roma en el segle I i pertanyent als fons del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya a Madrid on té el número d'inventari 2691.

Nou!!: Zeus і Puteal de la Moncloa · Veure més »

Pyrrhae Regio

Pyrrhae Regio és una característica d'albedo a la superfície de Mart, localitzada amb el sistema de coordenades planetocèntriques a -14.83 ° latitud N i 322 ° longitud E. El nom va ser aprovat per la UAI l'any 1958 i fa referència a la regió de Pirra, dona de la mitologia grega va sobreviure a la inundació enviada per Zeus.

Nou!!: Zeus і Pyrrhae Regio · Veure més »

Qüestió homèrica

Bust d'Homer, còpia romana d'un original grec del segle III aC.La qüestió homèrica és el debat en Filologia clàssica sobre la identitat del poeta Homer.

Nou!!: Zeus і Qüestió homèrica · Veure més »

Quelona

Quelona (del grec Χελώνη), segons la mitologia grega, és el nom de la tortuga.

Nou!!: Zeus і Quelona · Veure més »

Quiló de Lacedemònia

Quiló en grec antic Χείλων o Χίλων, fou considerat un dels set savis de Grècia.

Nou!!: Zeus і Quiló de Lacedemònia · Veure més »

Ra

En la mitologia egípcia, Ra (escrit també com a Re o Rah) és des de ben aviat déu del Sol d'Heliòpolis, creador suprem.

Nou!!: Zeus і Ra · Veure més »

Radamantis

Radamantis o Radamant (en grec Ῥαδάμανθυς, en llatí Rhădămanthus), en la mitologia grega, és un déu heroi, fill de Zeus i Europa.

Nou!!: Zeus і Radamantis · Veure més »

Ròdope (mitologia)

Ròdope (en grec antic Ῥοδόπη) va ser, segons la mitologia grega, una filla del déu-riu Estrímon.

Nou!!: Zeus і Ròdope (mitologia) · Veure més »

Ròmul Silvi

Ròmul Silvi (en llatí: Romulus Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa, descendent del mític EneesTitus Livi, Ab Urbe condita I. 3.8 i avantpassat d'August.

Nou!!: Zeus і Ròmul Silvi · Veure més »

Rea (mitologia)

En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.

Nou!!: Zeus і Rea (mitologia) · Veure més »

Rea (satèl·lit)

Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.

Nou!!: Zeus і Rea (satèl·lit) · Veure més »

Regnat de Cleòpatra

pp.

Nou!!: Zeus і Regnat de Cleòpatra · Veure més »

Regne de Macedònia

El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Nou!!: Zeus і Regne de Macedònia · Veure més »

Religió de l'antiga Grècia

Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Religió de l'antiga Grècia · Veure més »

Religió hel·lenística

Egipte Hel·lenístic La Religió hel·lenística és qualsevol dels diversos sistemes de creences i pràctiques de les persones que van viure sota la influència de cultura grega antiga durant el període hel·lenístic i l'Imperi Romà (c. 300 aC fins 300 dC).

Nou!!: Zeus і Religió hel·lenística · Veure més »

Religió minoica

Fidels portant ofrenes, sarcòfag d'Hagia Triada, època neopalatina, Museu Arqueològic de Càndia. El concepte religió minoica fa referència als cultes practicats a l'illa de Creta per la civilització minoica.

Nou!!: Zeus і Religió minoica · Veure més »

Religió mistèrica

Una religió mistèrica o religió de misteri és aquella religió que presenta misteris que no es planteja explicar.

Nou!!: Zeus і Religió mistèrica · Veure més »

Retorns

Els Retorns (en Nóstoi, literalment 'Retorns a casa') és un poema èpic de la literatura grega, avui perdut, que formava part del cicle troià.

Nou!!: Zeus і Retorns · Veure més »

Reva (deïtat)

Reva, també de vegades anomenat Reve, Reue o Reo, és un déu suprem del panteó galleg preromà associat a la jerarquia, la justícia, i sobre tot a la mort.

Nou!!: Zeus і Reva (deïtat) · Veure més »

Riu Po

El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.

Nou!!: Zeus і Riu Po · Veure més »

Saó de Samotràcia

Saó (Saon) fou un mític legislador de Samotràcia.

Nou!!: Zeus і Saó de Samotràcia · Veure més »

Sabazi

Sabazi envoltat de serps Sabazi (en grec antic) fou una divinitat frígia, i el seu culte tenia caràcter orgiàstic.

Nou!!: Zeus і Sabazi · Veure més »

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Nou!!: Zeus і Sacerdot · Veure més »

Sacrifici d'animals

Louvre) El sacrifici animal és la mort ritual, com ofrena d'un animal que, normalment forma part d'un ritual religiós, o serveix per apaivagar o mantenir el favor d'una deïtat.

Nou!!: Zeus і Sacrifici d'animals · Veure més »

Salmona

Salmona (Σαλμώνη) va ser una antiga ciutat de l'Èlida a la comarca de la Pisàtida.

Nou!!: Zeus і Salmona · Veure més »

Salmoneu

Segons la mitologia grega, Salmoneu (en grec antic Σαλμωνεύς) va ser un rei de l'Èlida, fill d'Èol i d'Enàrete.

Nou!!: Zeus і Salmoneu · Veure més »

Sangari

En la mitologia grega, Sangari (en Sangarius) va ser una divinitat fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, segons diu Hesíode (Teogonia, 344), on l'anomena «el gran Sangari».

Nou!!: Zeus і Sangari · Veure més »

Santuari de Zeus Polieus

El Santuari de Zeus Polieus era un recinte sagrat a l'aire lliure dedicat a Zeus Polieus ('protector de la ciutat') pels volts de l'any 500 aC al punt culminant de l'Acròpoli d'Atenes, situat al nord-est del Partenó.

Nou!!: Zeus і Santuari de Zeus Polieus · Veure més »

Sarpèdon (fill d'Europa)

Mort de Sarpèdon. Sarpèdon (en grec Σαρπηδών, en llatí Sarpēdon), d'acord amb la mitologia grega, va ser un fill de Zeus i d'Europa.

Nou!!: Zeus і Sarpèdon (fill d'Europa) · Veure més »

Sarpèdon (fill de Laodamia)

''La mort de '''Sarpèdon''' a mans de Pàtrocle'' (ca. 400 aC). Segons la mitologia grega, Sarpèdon (en grec antic Σαρπηδών), va ser un rei de Lícia, fill de Zeus i de Laodàmia, la filla de Bel·lerofont.

Nou!!: Zeus і Sarpèdon (fill de Laodamia) · Veure més »

Satèl·lits de Júpiter

Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Satèl·lits de Júpiter · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Saturn (planeta) · Veure més »

Saviesa

iota subscrita marcant el datiu en la primera paraula, s'interpreta com «A la saviesa de Celso». Prudència, saviesa i coneixement al segle XV La saviesa o sapiència és un atribut de l'ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acció; és un caràcter que es desenvolupa amb l'aplicació de la intel·ligència a l'experiència pròpia, obtenint conclusions que ens donen un major enteniment, que al seu torn ens capaciten per a reflexionar, traient conclusions que ens donen discerniment de la veritat, sobre el que és bo i el que és dolent.

Nou!!: Zeus і Saviesa · Veure més »

Sága i Sökkvabekkr

Sága i Odin conversen, (1895) per Lorenz Frølich. A la mitologia nòrdica, Sága (que possiblement vol dir "vident"Orchard (1997:136).), és una deessa associada a la ubicació Sökkvabekkr, "banc enfonsat" o "banc del tresor".

Nou!!: Zeus і Sága i Sökkvabekkr · Veure més »

Sèmele

Sèmele crema pels llamps de Zeus, sota la mirada d'Hera Sèmele (en grec antic Σεμέλη), segons la mitologia grega, va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.

Nou!!: Zeus і Sèmele · Veure més »

Sèrifos

Sèrifos (Σέριφος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Citnos i Sifnos.

Nou!!: Zeus і Sèrifos · Veure més »

Sículs

Els sículs o síquels o sicels (en llatí siculi, siceli, en grec antic Σικελοί) eren els primers habitants de Sicília.

Nou!!: Zeus і Sículs · Veure més »

Sírius

Sírius (α Canis Majoris / α CMa) és l'estel més brillant del cel nocturn.

Nou!!: Zeus і Sírius · Veure més »

Sean Bean

Shaun Mark Bean, més conegut com a Sean Bean, (Sheffield, 17 d'abril de 1959) és un actor de cinema i de televisió anglès.

Nou!!: Zeus і Sean Bean · Veure més »

Segon Temple

El Segon Temple (en hebreu: בֵּית־הַמִּקְדָּשׁ הַשֵּׁנִי, Bēṯ hamMīqdāš hašŠēnī, traducció. "Segona Casa del Sant"), després conegut com el Temple d'Herodes, va ser el Temple de Jerusalem entre el 516 aC i el 70 aC.

Nou!!: Zeus і Segon Temple · Veure més »

Selèucia d'Isàuria

Selèucia d'Isàuria de vegades també Selèucida de Cilícia, actualment Silifke (en grec antic Σελεύκεια) era una ciutat de Cilícia a l'Àsia Menor a la vora del riu Calicadnos (Calycadnus, actualment Göksu), situada a pocs quilòmetres de la seva desembocadura.

Nou!!: Zeus і Selèucia d'Isàuria · Veure més »

Selli

Els selli (en grec antic Σελλοί) que Homer diu que eren intèrprets de Zeus, i els descriu com a "homes de peus sense rentar, que dormien a terra", semblen haver estat una tribu molt antiga que vivia a l'Epir.

Nou!!: Zeus і Selli · Veure més »

Sells (mitologia)

Els Sells (en grec antic Σελλοί Selloi) eren els profetes i endevins de l'Oracle de Dodona, a l'Epir.

Nou!!: Zeus і Sells (mitologia) · Veure més »

Serapeu d'Alexandria

Apis (Serapis) al Museu Gregorià Egiziano. El Serapeu (o Serapèum) d'Alexandria va ser un monumental santuari per al culte de Serapis, fundat l'any 300 aC per Ptolemeu I Sòter i ubicat a la ciutat d'Alexandria.

Nou!!: Zeus і Serapeu d'Alexandria · Veure més »

Serralada de l'Atles

Petit poble de l'Atles situat a la ruta que uneix Marràqueix i Ouarzazate La serralada de l'Atles (amazic chelha:; amazic cabilenc), massís de l'Atles o simplement Atles, és un sistema de serralades del nord d'Àfrica d'uns 2.700 km de llargada.

Nou!!: Zeus і Serralada de l'Atles · Veure més »

Serralada dels Balcans

La serralada de Stara Planina, als Balcans centrals. La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dona nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans.

Nou!!: Zeus і Serralada dels Balcans · Veure més »

Set meravelles del món antic

s. Les set meravelles del món o les set meravelles del món antic és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Zeus і Set meravelles del món antic · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Zeus і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Shazam (DC Comics)

Captain Marvel (traduït al català com a Capità Marvel), i des de 2011 anomenat Shazam, és un superheroi creat en 1939 pel guionista Bill Parker i el dibuixant Clarence Xerris Beck, originalment publicat per Fawcett Comics en Whizz Comics 2 (febrer de 1940) i posteriorment, després de la compra dels drets del personatge en 1972 i fins a l'actualitat, per DC Comics.

Nou!!: Zeus і Shazam (DC Comics) · Veure més »

Sibil·la

Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.

Nou!!: Zeus і Sibil·la · Veure més »

Sibil·la de Líbia

Sibil·la de Líbia, segons la mitologia grega, és, en alguns casos, la més antiga de les sibil·les.

Nou!!: Zeus і Sibil·la de Líbia · Veure més »

Sició

Localització de Sició. Excavació d'un temple dòric a Sició. Sició (en llatí Sicyon, en grec antic Σικυών o Σεκυών) moderna Vasiliká.

Nou!!: Zeus і Sició · Veure més »

Silifke

Murs exteriors del castell de Silifke Silifke o Selefke, en grec: Σελεύκεια, Selèucia; en àrab, Seleukiya; en armeni, Selefkia o Selewkia; en franc, Le Selef, Salef, Saleph, és una localitat i un districte al centre-sud de la província de Mersin (abans, a la província d'Adana), a 87 km a l'oest de Mersin, al costat del riu Göksu (antic Calycadnos), no lluny de les muntanyes del Taure, Turquia, però a només 14 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: Zeus і Silifke · Veure més »

Simbolisme judaic

Insígnia d'una botiga jueva a Venècia El simbolisme judaic religiós es denota de manera visible la relació entre Déu i l'home.

Nou!!: Zeus і Simbolisme judaic · Veure més »

Simbologia astronòmica

La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.

Nou!!: Zeus і Simbologia astronòmica · Veure més »

Simbologia i adoració del foc

L'adoració del foc és l'acció de retre culte a aquest element, considerant-lo sagrat o representant d'alguna divinitat.

Nou!!: Zeus і Simbologia i adoració del foc · Veure més »

Sinope (mitologia)

Segons la mitologia grega, Sinope (en grec antic Σινώπη), va ser una nimfa, filla del déu-riu Asop (o segons altres, d'Ares i d'Egina).

Nou!!: Zeus і Sinope (mitologia) · Veure més »

Societat protoindoeuropea

La societat protoindoeuropea és el conjunt d'institucions, costums, creences i formes d'organització social dels protoindoeuropeus, un conjunt de gents de l'edat del bronze de cap al quart mil·lenni ae, que parlaven llengües indoeuropees.

Nou!!: Zeus і Societat protoindoeuropea · Veure més »

Somnis (mitologia)

Els somnis o també oniroi (en grec antic Ὄνειροι) o de vegades en singular, somni, oniros (Ὄνειρος), segons la mitologia grega, eren fills de Nix sense intervenció masculina, o de vegades, amb la intervenció d'Èreb.

Nou!!: Zeus і Somnis (mitologia) · Veure més »

Sosípatre de Solos

Sosípatre (en Sosipater) fou un escultor grec nadiu de Solos de Cilícia.

Nou!!: Zeus і Sosípatre de Solos · Veure més »

Soter

Soter（Σωτήρ; en majúscules ΣΩΤΗΡ, en femení Σώτειρα, Sóteira; en llatí Sospes o Servator) és un terme grec que significa 'salvador', i que tengué diversos usos.

Nou!!: Zeus і Soter · Veure més »

Sponde (satèl·lit)

Sponde (del grec Σπονδή) o Júpiter XXXVI és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Zeus і Sponde (satèl·lit) · Veure més »

Stoà de Zeus

La Stoà de Zeus és un edifici de l'antiga Atenes, descrit per Pausànies.

Nou!!: Zeus і Stoà de Zeus · Veure més »

Suite Volpini

La Suite Volpini és una col·lecció de zincografies (litografies en zinc) fetes per Paul Gauguin, publicades el 1889 i presentades en l'Exposició del Café Volpini, d'on pren el nom.

Nou!!: Zeus і Suite Volpini · Veure més »

Taígete

En la mitologia grega, Táigete (en grec antic, Ταϋγέτη: Taygète) és una de les set Plèiades, per tant filla d'Atles i Plèione.

Nou!!: Zeus і Taígete · Veure més »

Taígete (satèl·lit)

Taígete (del grec Ταϋγέτη) o Júpiter XX és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Zeus і Taígete (satèl·lit) · Veure més »

Tabànids

Els tabànids (Tabanidae) són una família de dípters braquícers de l'infraordre dels tabanomorfs conegut popularment com a tàvecs, taves/tàvens, tavans o mosques de bou.

Nou!!: Zeus і Tabànids · Veure més »

Tafis

Els tafis (Taphii) foren un poble de l'antiga Grècia que apareixen sovint en la mitologia com a pirates a la zona de la mar Jònica.

Nou!!: Zeus і Tafis · Veure més »

Talia (Càrite)

Hans Baldung Grien En la mitologia grega, Talia (Θάλεια -ίας / Thalia, «la florent»; llatí Thălīă -ae) era una de les tres Càrites o Gràcies amb les seves germanes Aglaia i Eufròsine.

Nou!!: Zeus і Talia (Càrite) · Veure més »

Talia (nimfa)

Talía (en grec antic Θάλεια), segons la mitologia grega era una nimfa de la muntanya Etna a Sicília.

Nou!!: Zeus і Talia (nimfa) · Veure més »

Talos

Talos representat en una moneda En la mitologia grega, Talos (en grec antic Τάλως), era un gegant de bronze forjat per Hefest i obsequiat a Minos perquè custodiés les costes de Creta.

Nou!!: Zeus і Talos · Veure més »

Taronger

miniatura El taronger o taronger dolç (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja.

Nou!!: Zeus і Taronger · Veure més »

Tasos (fill d'Agènor)

Tasos (en grec antic Θάσος), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim de l'illa de Tassos.

Nou!!: Zeus і Tasos (fill d'Agènor) · Veure més »

Tavium

Tavium o Tavia (Grec antic: Τάουιον, transliterat Taouion; Llatí: Taouion/Tavion o Tavium), fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital de la tetrarquia galata dels trocmis, situada a l'est del riu Halis.

Nou!!: Zeus і Tavium · Veure més »

Tànatos

''Tànatos.'' Tànatos (en grec: Θάνατος), en la mitologia grega, era el geni masculí alat que personificava la mort (equivalent a la Mors romana).

Nou!!: Zeus і Tànatos · Veure més »

Tàntal

El tàntal és l'element químic de símbol Ta i nombre atòmic 73.

Nou!!: Zeus і Tàntal · Veure més »

Tàntal (fill de Zeus)

'''''Tàntal''''' (obra de Francisco de Goya) Tàntal (en llatí, Tantalus; en grec antic, Τάνταλος), fou un rei de Frígia o de Lídia, fill de Zeus i de la nimfa Pluto, segons la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Tàntal (fill de Zeus) · Veure més »

Tàrtar (mitologia)

Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.

Nou!!: Zeus і Tàrtar (mitologia) · Veure més »

Tègea

Atena Alea a Tègea. Tègea (Τεγέα; gentilici Τεγεάτης, català tegeata) era la ciutat principal d'Arcàdia a l'antiga Grècia.

Nou!!: Zeus і Tègea · Veure més »

Tèlef Evèrgetes

Tèlef Evèrgetes (Τήλεφος Εὐεργέτης, 'Tèlef el Benefactor') fou un rei indogrec, suposadament un dels breus successors de Maues.

Nou!!: Zeus і Tèlef Evèrgetes · Veure més »

Tènages

Tènages (en grec antic Τενάγης) va ser, segons la mitologia grega un dels helíades, els fills d'Hèlios, el Sol, i de la nimfa Rode.

Nou!!: Zeus і Tènages · Veure més »

Tènar

Tènar, adaptat també com a Tènaron o Tènaros (Ταίναρον, Ταίναρος), pot fer referència a.

Nou!!: Zeus і Tènar · Veure més »

Tíana

Tíana (en llatí Tyana, en grec antic Τύανα) era una ciutat de Capadòcia anomenada anteriorment Toana, que segons la llegenda havia rebut el nom de Toant, un rei de Tràcia que es deia que havia perseguit Orestes i Pílades fins que va fundar la ciutat, segons Flavi Arrià.

Nou!!: Zeus і Tíana · Veure més »

Tínia

Tínia és el déu del cel de la mitologia etrusca i, com a tal, el més alt i important del seu panteó, l'equivalent al Zeus Grec o al Júpiter romà.

Nou!!: Zeus і Tínia · Veure més »

Tíone (satèl·lit)

Tíone (grec antic Θυώνη), o Júpiter XXIX, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Tíone (satèl·lit) · Veure més »

Týr

Imatge que representa el moment en què Týr sacrifica la seva mà. Týr és el déu dels duels i de la glòria dels herois, en la mitologia germànica i en la mitologia escandinava.

Nou!!: Zeus і Týr · Veure més »

Teòcosm

Teòcosm (en llatí Theocosmus, en grec antic) fou un escultor grec nascut a Mègara de la segona meitat del segle V aC.

Nou!!: Zeus і Teòcosm · Veure més »

Teòcrit

Teòcrit (Theocritus, en Θεόκριτος) va ser un poeta grec nadiu de Siracusa que florí vers 284 aC-280 aC.

Nou!!: Zeus і Teòcrit · Veure més »

Tebe (mitologia)

Tebes (en grec antic Θήβη), fou un personatge bastant discutit en la mitologia clàssica.

Nou!!: Zeus і Tebe (mitologia) · Veure més »

Tebe (satèl·lit)

Tebe (Júpiter XIV) és una lluna de Júpiter, el quart més pròxim del planeta i el més excèntric del grup d'Amaltea.

Nou!!: Zeus і Tebe (satèl·lit) · Veure més »

Tebes (Egipte)

Tebes és el nom grec (Θήβαι, Thébai) d'una ciutat de l'antic Egipte, pertanyent al quart nomós de l'Alt Egipte (Wast).

Nou!!: Zeus і Tebes (Egipte) · Veure més »

Teisme

En la filosofia i la religió el teisme (del grec theos, "déu") és el pensament, doctrina o creença en l'existència d'un déu o déus.

Nou!!: Zeus і Teisme · Veure més »

Telamó

Per a altres usos de telamó, vegeu Telamó (desambiguació).

Nou!!: Zeus і Telamó · Veure més »

Telefaassa

Segons la mitologia grega, Telefaassa (en grec antic Τηλέφαασσα) fou una nimfa, filla de Posidó i de Líbia.

Nou!!: Zeus і Telefaassa · Veure més »

Teleno

El Teleno (Telenu, en dialecte cabreirés) és el pic de més altitud dels Montes de León (Espanya) amb una altitud de 2.188 msnm.

Nou!!: Zeus і Teleno · Veure més »

Telestes (escultor)

Telestes (en grec Τελεστάς) va ser un escultor grec.

Nou!!: Zeus і Telestes (escultor) · Veure més »

Telmessis

Els telmessis van ser una família d'endevins que transmetien els secrets del seu art de pares a fills, i van constituir una comunitat caracteritzada pels seus vincles religiosos.

Nou!!: Zeus і Telmessis · Veure més »

Telquins

En la mitologia grega, els telquins (Telkhines) eren unes divinitats marines amb l'aspecte de personatges amfibis, meitat terrestres i meitat marins, que tenien la part inferior del cos en forma de peix, o de serp, o tenien els peus palmats.

Nou!!: Zeus і Telquins · Veure més »

Telxínoe

En la mitologia grega, Telxínoe (grec antic: Θελξινόη / Thelxinóē; llatí: Thelxĭnŏē) era una de les quatre muses originals, filla de Zeus i Plusia.

Nou!!: Zeus і Telxínoe · Veure més »

Telxínoe (satèl·lit)

Telxínoe, també conegut com a Júpiter XLII (designació provisional S/2003 J 22), és un satèl·lit natural de Júpiter.

Nou!!: Zeus і Telxínoe (satèl·lit) · Veure més »

Temen (fill de Pelasg)

Segons la mitologia grega, Temen (en grec antic Τήμενος), fou un heroi, fill de Pelasg.

Nou!!: Zeus і Temen (fill de Pelasg) · Veure més »

Temis

Temis (Θέμις, Themis, que vol dir «llei de la natura» més que «autoritat humana») és una deessa grega, padrona de la justícia i de la llei.

Nou!!: Zeus і Temis · Veure més »

Temple d'Afea

Maqueta del temple d'Afea a la Gliptoteca de Múnic. El temple d'Afea, d'ordre dòric (un dels ordres clàssics), és un dels tres temples del triangle sagrat, juntament amb el Partenó i el temple de Posidó del Cap Súnion.

Nou!!: Zeus і Temple d'Afea · Veure més »

Temple d'Eshmun

El temple d'Eshmun és un antic lloc de culte dedicat a Eshmun, el déu fenici del guariment.

Nou!!: Zeus і Temple d'Eshmun · Veure més »

Temple d'Hera

El Temple d'Hera a Olímpia, Grècia, és un monument rellevant de l'arquitectura de l'estil dòric.

Nou!!: Zeus і Temple d'Hera · Veure més »

Temple de Càstor i Pòl·lux

El temple de Càstor i Pòl·lux (en llatí: Templum Castorum) era un edifici de l'antiga ciutat de Roma situat al Fòrum.

Nou!!: Zeus і Temple de Càstor i Pòl·lux · Veure més »

Temple de Júpiter (Baalbek)

El temple de Júpiter va ser un colossal temple romà dedicat al culte de Júpiter, l'equivalent romà del déu grec Zeus.

Nou!!: Zeus і Temple de Júpiter (Baalbek) · Veure més »

Temple de Jerusalem

Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.

Nou!!: Zeus і Temple de Jerusalem · Veure més »

Temple de Zeus Olímpic

El temple de Zeus Olímpic, construït entre els 470 i 456 aC a Olímpia, fou el model dels temples clàssics grecs de l'ordre dòric.

Nou!!: Zeus і Temple de Zeus Olímpic · Veure més »

Temple de Zeus Olímpic (Atenes)

El Temple de Zeus Olímpic d'Atenes (grec: Ναός τουΟλυμπίουΔιός), també conegut com a Olimpièon, és un gran temple en ruïnes a Atenes que va ser dedicat a Zeus.

Nou!!: Zeus і Temple de Zeus Olímpic (Atenes) · Veure més »

Temple grec

Visió frontal del Partenó (Atenes) Un temple grec és l'estança d'un déu a la terra; a dins, al naos, se situava la imatge divina.

Nou!!: Zeus і Temple grec · Veure més »

Temple romà

'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).

Nou!!: Zeus і Temple romà · Veure més »

Teognis de Mègara

Teognis de Mègara (Théognis ho Megaréus) va ser un poeta líric de l'antiga Grècia.

Nou!!: Zeus і Teognis de Mègara · Veure més »

Teogonia

La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Teogonia · Veure més »

Teoxènia

Teoxènia (en grec antic θεοξένια i sovint simplement ξένια) que significa "hospitalitat divina" o "hospitalitat" era un festival celebrat a l'antiga Grècia.

Nou!!: Zeus і Teoxènia · Veure més »

Terambo

Terambo (en grec antic Τέραμβος) va ser un cèlebre músic segons la mitologia grega.

Nou!!: Zeus і Terambo · Veure més »

Terpsícore

Terpsícore D'acord amb la mitologia grega, Terpsícore (en Τερψιχόρη, 'delit de la dansa') va ser una de les nou Muses, i com les seves germanes, filla de Zeus i de Mnemòsine.

Nou!!: Zeus і Terpsícore · Veure més »

Teseu

Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.

Nou!!: Zeus і Teseu · Veure més »

Tesis (mitologia)

A la mitologia grega, Tesis o Tetis (en grec antic Θεσις o Θετις, 'creació') era la deessa primordial de la creació, identificant-se-la amb Fusis (la Natura).

Nou!!: Zeus і Tesis (mitologia) · Veure més »

Tetis (mare d'Aquil·les)

Segons la mitologia grega, Tetis (en grec, Θέτις Thétis) és una de les nereides, més coneguda per ser la mare d'Aquil·les, l'heroi que va lluitar en la Guerra de Troia.

Nou!!: Zeus і Tetis (mare d'Aquil·les) · Veure més »

Tetrabiblos

El Tetrabiblos ('Quatre llibres'), també conegut en l'Antiga Grècia com Apotelesmatiká 'Efectes', i en llatí com Qvadripartitum, 'Quatre parts', és un llibre sobre filosofia i pràctica astrològica, escrit al ae1). Jones, 2010, 'Introduction' per Alexander Jones, p. xii. «El Tetrabiblos, un sobrenom, doncs no sabem el títol que li donà Ptolemeu; una conjectura creïble n'és Apotelesmatiká, que significa aproximadament ‘influències astrològiques'». per l'erudit alexandrí Claudi Ptolemeu (90 o 100-168 o 170 ae). LAlmagest, també de Ptolemeu, era un text d'autoritats sobre astronomia, i el Tetrabiblos, el seu volum complementari.''Tetrabiblos'' I. 1 (Loeb). LAlmagest influí sobre l'astrologia i l'estudi dels efectes dels cicles astronòmics en els afers terrenals. Mentre que aquest fou reemplaçat com a autoritat astronòmica a causa de l'acceptació del model heliocèntric del sistema solar, el Tetrabiblos continuà sent una obra d'importància teòrica en l'estudi de l'astrologia.1). Tester, 1987,. Ptolemeu defensà la filosofia de l'astrologia com un estudi de la natura, i a més esbossà les tècniques de la pràctica astrològica. Això ajudà a assegurar la tolerància teològica cap a l'astrologia en l'Europa Central, durant l'edat mitjana. També permeté que els ensenyaments ptolemeics sobre astrologia s'inclogueren a les universitats durant el Renaixement, la qual cosa comportà un impacte directe en els estudis de medicina i en les obres literàries. La posició d'autoritat intel·lectual d'aquesta obra s'esfondrà a la fi del quan els principis en què es fonamenta s'enfrontà a les crítiques, per antiquats i basats en la superstició.1). North, 1989 p. 248. Discutido por Boll en Studien uber Caludius Ptolemaus (Leipzig, 1984) pp. 131 ss. La importància històrica del Tetrabiblos pot ser constatada pels nombrosos comentaris antics, medievals i renaixentistes que s'hi s'han publicat. Fou copiat, comentat, parafrasejat, resumit i traduït a molts idiomes. L'última edició crítica en grec, de Wolfgang Hübner, es publicà per la Biblioteca Teubneriana al 1998.1). Ashmand, 2002 Introducción del traductor.

Nou!!: Zeus і Tetrabiblos · Veure més »

Teucre

Segons la mitologia grega, el Rei Teucer o Rei Teucre (en grec antic Τεύκρος), fou el fill del déu fluvial Escamandre i la nimfa Idea.

Nou!!: Zeus і Teucre · Veure més »

Teucre (fill de Telamó)

En la mitologia grega, Teucre (Τεύκρος) va ser un heroi grec fill de Telamó i de la seva segona esposa Hesíone (filla de Laomedont), i germanastre d'Àyax.

Nou!!: Zeus і Teucre (fill de Telamó) · Veure més »

Teutatès

Anell d'argent romanobritànic amb la inscripció "TOT" Teutatès, Tutatis o TotatusPierre-Yves Lambert (2003).

Nou!!: Zeus і Teutatès · Veure més »

The Lightning Thief

El lladre del llampec (títol original en anglès The Lightning Thief) és el primer llibre de la col·lecció Percy Jackson i els déus de l'Olimp.

Nou!!: Zeus і The Lightning Thief · Veure més »

The Penelopiad

The Penelopiad és una novel·la curta de l'escriptora canadenca Margaret Atwood publicada l'any 2005.

Nou!!: Zeus і The Penelopiad · Veure més »

Thor

Segons la mitologia escandinava, Thor, o millor encara Tor (també conegut fora d'Escandinàvia sobretot com a Donnar) era el déu més venerat a les tribus germàniques almenys des dels primers registres escrits fins als últims bastions del paganisme germànic en l'època vikinga tardana.

Nou!!: Zeus і Thor · Veure més »

Thor: Love and Thunder

Thor: Love and Thunder és una pel·lícula estatudinenca dirigida per Taika Waititi, que forma part de la franquícia del Marvel Cinematic Universe.

Nou!!: Zeus і Thor: Love and Thunder · Veure més »

Tia (nimfa)

Tia (en grec antic Θυία), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa del país de Delfos, filla del déu-riu Cefís, o de l'heroi Castali, fill de Castàlia, un dels primers habitants de Delfos.

Nou!!: Zeus і Tia (nimfa) · Veure més »

Tici (fill de Zeus)

El càstig de Tici, cristall de roca tallat per Giovanni Bernardi, al Museu Britànic Segons la mitologia grega, Tici (en grec antic Τιτυός) va ser un gegant, fill de Zeus i d'Èlara.

Nou!!: Zeus і Tici (fill de Zeus) · Veure més »

Tici (Ribera)

Tici és un quadre de Josep de Ribera pintat a l'oli sobre llenç i amb unes dimensions de 227 × 301 cm.

Nou!!: Zeus і Tici (Ribera) · Veure més »

Tideu

Segons la mitologia grega, Tideu (en grec antic Τυδεύς), va ser un heroi, fill d'Eneu i de Peribea.

Nou!!: Zeus і Tideu · Veure més »

Tifó (mitologia)

Tifó en un mural etrusc. En la mitologia grega, Tifó, Tifeu o Tifoeu (en grec antic Τυφών, Τυφεύς o Τυφωεύς) era un monstre engendrat per Gea després d'haver-se unit amb el Tàrtar.

Nou!!: Zeus і Tifó (mitologia) · Veure més »

Tillia tepe

Tillia tepe, Tilia tepe, Tillya tepe, o Tillā tapa ('el túmul d'or», o 'el pujol d'or') és un jaciment arqueològic afganés de la província de Jowzjān, a prop de Xibarghan.

Nou!!: Zeus і Tillia tepe · Veure més »

Timoleont

Timoleont (en llatí Timoleon, en grec antic Τιμολέων) fill de Timodem i Demarista, va pertànyer a una de les més nobles famílies de Corint i de jove ja va obtenir gran reputació entre els seus conciutadans per la seva habilitat i coratge.

Nou!!: Zeus і Timoleont · Veure més »

Tindàreu

Segons la mitologia grega, Tindàreu (en grec Τυνδάρεως, en llatí Tyndăreus), també conegut com a Tíndar, va ser un rei d'Esparta.

Nou!!: Zeus і Tindàreu · Veure més »

Tinos

Port de la ciutat de '''Tinos''', la capital de l'illa Tinos (en Τήνος, Tinos) o Tenos (en Τῆνος, Tênos), en català medieval Tin, és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Nou!!: Zeus і Tinos · Veure més »

Tique

Dibuix de l'escultura de Tique que va realitzar Eutíquides. Tique (Τύχη) va ser una nimfa de la mitologia grega, filla d'Oceà i de Tetis o filla de Zeus, segons una versió posterior.

Nou!!: Zeus і Tique · Veure més »

Tirèsias

Tirèsies, a l'esquerra, amb OdisseuEn la mitologia grega, Tirèsias o Tirèsies, (en grec) és un endeví cec de Tebes.

Nou!!: Zeus і Tirèsias · Veure més »

Tirrens

Tirrens o tirsens (grec àtic: Τυρρήνιοι, Tyrrēnioi, grec jònic: Τυρσήνιοι Tyrsēnioi, grec dòric: Τυρσάνιοι, Tyrsānioi) era un exònim usat pels autors de l'antiga Grècia per al·ludir a un poble no grec.

Nou!!: Zeus і Tirrens · Veure més »

Titanomàquia

''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).

Nou!!: Zeus і Titanomàquia · Veure més »

Tità

Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.

Nou!!: Zeus і Tità · Veure més »

Titonos

l'Eos encalça en Titó per a raptar-lo. Pintor de l'Aquil·les: enòcoe àtica amb personatges eritromorfs, 470–460 a. Cr. Museu del Louvre Titonos, o millor, Titó (grec antic: Τιθωνός -οῦ; llatí: Tīthōnus –&#299), segons la mitologia grega, fou un heroi grec fill de Laomedont, rei de Troia, i de la nimfa Estrímon (Στρυμώ -οῦς / Strymo -ōnis).

Nou!!: Zeus і Titonos · Veure més »

Tomba del capbussador

La tomba del Capbussador (en italià: tomba del Tuffatore) és un objecte de l'art funerari de la Magna Grècia, provinent de l'àrea arqueològica de Paestum.

Nou!!: Zeus і Tomba del capbussador · Veure més »

Toro sagrat

Apis ''La Processó del brau Apis'' de Frederick Arthur Bridgman, oli damunt tela, 1879 Hi ha una gran varietat de creences relacionades amb els bovins pròpies de les societats i de les religions que han adorat, al llarg de la història, a les vaques, als toros braus i als vedells.

Nou!!: Zeus і Toro sagrat · Veure més »

Trasímedes

Trasímedes (en llatí Thrasymedes, en grec antic) fill d'Arignot de Paros, fou un escultor grec autor de l'estàtua criselefantina d'Asclepi al seu Temple d'Epidaure.

Nou!!: Zeus і Trasímedes · Veure més »

Tríopas (helíade)

Tríopas (en grec antic Τριόπας) va ser, segons la mitologia grega, un dels helíades, fill d'Hèlios i la nimfa Rode.

Nou!!: Zeus і Tríopas (helíade) · Veure més »

Trezè

Trezè (Troizên) fou una ciutat del Peloponnès que formava el cantó sud-est de la regió de l'Argòlida.

Nou!!: Zeus і Trezè · Veure més »

Trident

Trident és una llança de tres puntes.

Nou!!: Zeus і Trident · Veure més »

Trident de Posidó

Posidó amb el seu trident, placa de Corint, 550–525 BC El trident de Posidó i el seu equivalent romà, Neptú, ha estat l'atribut diví tradicional que apareix en moltes representacions antigues.

Nou!!: Zeus і Trident de Posidó · Veure més »

Tries (mitologia)

Les Tries (en grec antic Θριαί "les Profetesses"), van ser, en la mitologia grega, tres germanes filles de Zeus.

Nou!!: Zeus і Tries (mitologia) · Veure més »

Tro

Thunder Claps 220x220px El tro és el so provocat per l'escalfament i expansió sobtats de l'aire al voltant d'un llamp i que es produeix després del llampec durant una tempesta.

Nou!!: Zeus і Tro · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Nou!!: Zeus і Troia · Veure més »

Tros

Segons la mitologia grega, Tros (en grec antic Τρώς) fou rei de Dardània i de tota la regió homònima, que es va anomenar Tròade en honor seu.

Nou!!: Zeus і Tros · Veure més »

Tympanon

s) El tympanon grec o tympanum era una mena de timbal o pandereta utilitzat a l'antic Egipte i l'antiga Roma.

Nou!!: Zeus і Tympanon · Veure més »

Uranisme

Els termes uranisme i uranista (del grec, Αφροδίτη Ουράνια, «Afrodita Urània») són termes històrics que s'usaven al per al·ludir a l'homosexualitat masculina.

Nou!!: Zeus і Uranisme · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Zeus і Urà (planeta) · Veure més »

Urània

Urània, musa de l'astronomia, de la Ciutat del Vaticà. Urània és la menor de les nou muses gregues.

Nou!!: Zeus і Urània · Veure més »

Vairumati

Vairumati és un quadre del pintor Paul Gauguin fet el 1897, en la seva segona estada a Tahití.

Nou!!: Zeus і Vairumati · Veure més »

Vall d'Aosta

En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.

Nou!!: Zeus і Vall d'Aosta · Veure més »

Vall dels Temples

La Vall dels Temples (Valle dei Templi) és un conjunt arqueològic a prop d'Agrigent (Acragant), al sud de Sicília.

Nou!!: Zeus і Vall dels Temples · Veure més »

Venasa

Venasa o Οὐήνασα fou una important ciutat del districte de Morimene a Capadòcia, que tenia un famós temple de Zeus al qual pertanyien fins a tres mil esclaus.

Nou!!: Zeus і Venasa · Veure més »

Vents (mitologia)

Torre dels Vents a l'antiga Atenes. Part del fris amb la representació dels déus del vent grecs: Bòreas (a l'esquerra) i Skiron, (a la dreta) D'acord amb la mitologia grega, els vents (en grec antic Ἄνεμοι, singular Ἄνεμος) eren divinitats de l'element aeri, fills d'Astreu i d'Eos.

Nou!!: Zeus і Vents (mitologia) · Veure més »

Vergina

Vergina (Βεργίνα) és una localitat grega situada al nord, a la regió muntanyenca de Pieria, en la Macedònia Central, a l'oest del golf de Salònica. Pertany al municipi de Véria.

Nou!!: Zeus і Vergina · Veure més »

Victòria (mitologia)

280x280px Victòria, a l'antiga religió romana, era la deessa personificada de la victòria.

Nou!!: Zeus і Victòria (mitologia) · Veure més »

Vil·la de Tiberi

La vil·la de Tiberi fou una gran vil·la romana, que pertangué al segle I a l'emperador romà Tiberi; se situa a la ciutat de Sperlonga, a la província de Latina, al Laci (l'antic Latium adiectum).

Nou!!: Zeus і Vil·la de Tiberi · Veure més »

Vili i Vé

A la mitologia nòrdica, Vili i Vé són els germans d'Odin, fills de Bestla, filla de Bölþorn; i Borr, fill de Buri: En antic nòrdic Vili significa "voluntat".

Nou!!: Zeus і Vili i Vé · Veure més »

Vincenzo Monti

Vincenzo Monti (Alfonsine, 19 de febrer de 1754 - Milà, 13 d'octubre de 1828) fou un poeta, escriptor, dramaturg i traductor italià.

Nou!!: Zeus і Vincenzo Monti · Veure més »

Volos (mitologia)

Volos (darrere de l'home ajagut) Volos, Veles, Weles o Voloh és el déu eslau de la terra, les aigües, els boscos, la fertilitat, el bestiar, la pastura, les serps, els llops, la medicina, la música, la màgia i el món subterrani.

Nou!!: Zeus і Volos (mitologia) · Veure més »

Volta de la Capella Sixtina

La volta de la capella Sixtina és coneguda per la decoració pictòrica que el papa Juli II va encarregar a Miquel Àngel l'any 1508.

Nou!!: Zeus і Volta de la Capella Sixtina · Veure més »

Xanadu (musical)

Xanadu és un musical amb llibret de Douglas Carter Beane i música i lletres de Jeff Lynne i John Farrar, basat en Xanadu, la pel·lícula de culte homònima de 1980, que, alhora, estava inspirada en la pel·lícula de Rita Hayworth Down to Earth, una seqüela de la pel·lícula de 1941 Here Comes Mr. Jordan, adaptada de l'obra Heaven Can Wait de Harry Segall.

Nou!!: Zeus і Xanadu (musical) · Veure més »

Xanadu (pel·lícula)

Xanadu és pel·lícula musical, romàntica i fantàstica.

Nou!!: Zeus і Xanadu (pel·lícula) · Veure més »

Xenofont (escultor)

Xenofont (en llatí Xenophon, en grec antic), fou un escultor atenenc contemporani de Cefisòdot el vell, junt amb el qual va fer l'estàtua de Zeus.

Nou!!: Zeus і Xenofont (escultor) · Veure més »

Yam (déu)

Yam és un déu cananeu fill d'El, de la llengua cananea (en hebreu ים) significa "mar", és un nom d'Ugarit, déu dels rius i el mar.

Nou!!: Zeus і Yam (déu) · Veure més »

Zagreu

El mite de Zagreu està relacionat amb el de Dionís, l'infant nascut dues vegades. Imatge: Estàtua de Dionís nen, s.IV aC, trobada a Lamis. Zagreu (en grec antic, Ζαγρεύς Zagreús) era un déu de la religió de l'antiga Grècia generalment, però no sempre, considerat una manifestació del Dionís místic i déu del vi, en el qual aquest es va reencarnar.

Nou!!: Zeus і Zagreu · Veure més »

Zenòbia (desambiguació)

Zenòbia (en Ζηνόβια; derivat de Ζεὺς, Zeus + βίος 'vida', tal vegada una adaptació del nom àrab Zaynab) és el nom dels personatges següents.

Nou!!: Zeus і Zenòbia (desambiguació) · Veure més »

Zenó de Solos

Zenó (en Zenon) fou un escultor grec nadiu de Solos de Cilícia.

Nou!!: Zeus і Zenó de Solos · Veure més »

Zenobi (desambiguació)

Zenobi (en Ζηνόβιος; derivat de Ζεὺς, Zeus + βίος 'vida', possiblement derivat del femení Zenòbia, que podria ser una adaptació del nom àrab Zaynab) és el nom dels personatges següents.

Nou!!: Zeus і Zenobi (desambiguació) · Veure més »

Zetos

Amfíon i Zetos D'acord amb la mitologia grega, Zetos (grec antic: Ζῆθος, gen.: Ζήθο&#965) fou un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.

Nou!!: Zeus і Zetos · Veure més »

(2020) Ukko

(2020) Ukko és un asteroide del cinturó principal descobert per l'astrònom Yrjö Väisälä en 1936 des de l'observatori d'Iso-Heikkilä, Turku, Finlàndia.

Nou!!: Zeus і (2020) Ukko · Veure més »

(243) Ida

Ida (designació de planeta menor: 243 Ida) és un asteroide de la família Coronis del cinturó principal.

Nou!!: Zeus і (243) Ida · Veure més »

(28978) Ixion

(28978) Ixion és un objecte del Cinturó de Kuiper.

Nou!!: Zeus і (28978) Ixion · Veure més »

(53311) Deucalion

(53311) Deucalion, denominació provisional 1999 HU11, és un objecte clàssic cinturó de Kuiper.

Nou!!: Zeus і (53311) Deucalion · Veure més »

(85) Io

Io (eye'-oh) és l'asteroide núm.

Nou!!: Zeus і (85) Io · Veure més »

167 aC

Sense descripció.

Nou!!: Zeus і 167 aC · Veure més »

386

Sense descripció.

Nou!!: Zeus і 386 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Crònida.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat