Accés més ràpid que el navegador!
65 les relacions: Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat, Apol·lo, Asclepeion d'Epidaure, Asclepièon, Astrea, Èter (mitologia), Àtropos, Celeu, Cloto, Constel·lació de la Verge, Cova d'Ida, Cova de Dicte, Cronos, Delfos (ciutat), Demèter, Dice, Doriclides, Dret a l'antiga Grècia, Erictoni, Eunòmia (Hores), Eupòria (satèl·lit), Febe (filla de Gea), Felip Teixidor i Benach, Gítana, Gea, Hera, Hespèrides (nimfes), Hores, Irene (Hores), Iustitia, Justícia, Làquesis, Leto, Llista de déus grecs, Llorenç Perramon i Playà, Mètopes del Partenó, Mitologia grega, Moires, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, Nèmesis, Objecte astronòmic, Ocèan, Ortòsia (satèl·lit), Parmènides, Peleu, Planetes en l'astrologia, Pont Maurício de Nassau, Posidó, Ramnunt, Rea (mitologia), ..., Religió de l'antiga Grècia, Revista Ibérica de exlibris, Sponde (satèl·lit), Stoà Basileos, Tànagra, Temis (satèl·lit hipotètic), Temple d'Apol·lo (Delfos), Titanomàquia, Tità, Unité 42, Urà (mitologia), Zeus, (24) Temis, (5) Astrea, (90) Antíope. Ampliar l'índex (15 més) »
Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat
Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat, també anomenada La Pau i la Guerra, és una obra de grans dimensions realitzada en el que forma part de la col·lecció de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
Nou!!: Temis і Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Temis і Apol·lo · Veure més »
Asclepeion d'Epidaure
LAsclepeion d'Epidaure d'Epidaure era un temple, un asclepeion, situat a uns 8 km a l'oest de la ciutat d'Epidaure a l'Argòlida (Peloponès).
Nou!!: Temis і Asclepeion d'Epidaure · Veure més »
Asclepièon
A l'antiga Grècia, un Asclepièon (Ἀσκληπιεῖον, Asklēpiêion) era un «temple curatiu» consagrat al déu Asclepi.
Nou!!: Temis і Asclepièon · Veure més »
Astrea
s). Segons la mitologia grega, Astrea (en grec antic Άστραία) va ser una deessa, filla de Zeus i de Temis (la Justícia) i germana del Pudor (Pudicitia).
Nou!!: Temis і Astrea · Veure més »
Èter (mitologia)
Èter, (en grec antic Αἰθήρ, Aizer), segons la mitologia grega, és la personificació del cel superior, on la llum és més pura que la part del cel més propera a la terra.
Nou!!: Temis і Èter (mitologia) · Veure més »
Àtropos
Àtropos (en grec antic Ἄτροπος 'Atropos') va ser una de les Moires, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, encara que altres genealogies les fan filles de Zeus i de Temis, i per tant germanes de les Hores.
Nou!!: Temis і Àtropos · Veure més »
Celeu
D'acord amb la mitologia grega, Celeu (en grec antic Κελεός) va ser un rei d'Eleusis, fill del fundador epònim de la ciutat, Eleusis fill d'Hermes.
Nou!!: Temis і Celeu · Veure més »
Cloto
Cloto (en grec antic Κλωθώ 'Clotho') va ser una de les Moires, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i pertanyien a la primera generació divina, encara que hi ha altres genealogies, una de les quals les fa filles de Zeus i de Temis, i per tant germanes de les Hores, i una altra deia que eren filles d'Ananké.
Nou!!: Temis і Cloto · Veure més »
Constel·lació de la Verge
La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.
Nou!!: Temis і Constel·lació de la Verge · Veure més »
Cova d'Ida
L'entrada a la cova d'Ida La Cova d'Ida (Ideon Andron) és un sistema de coves a les faldes del Mont Ida a l'illa de Creta.
Nou!!: Temis і Cova d'Ida · Veure més »
Cova de Dicte
Estalagmita a la cova de Dicte La Cova de Dicte (Δικταίον Άντρον, Diktéon Ándron) és a 1025 m d'alçada, vora del poble de Psikhro (Psychro), a la Prefectura de Lassithi, a l'illa de Creta.
Nou!!: Temis і Cova de Dicte · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Temis і Cronos · Veure més »
Delfos (ciutat)
Delfos (Delphi) fou una ciutat de la Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.
Nou!!: Temis і Delfos (ciutat) · Veure més »
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Nou!!: Temis і Demèter · Veure més »
Dice
Dice (Δίκη Díkē; 'justícia') va ser una de les Hores.
Nou!!: Temis і Dice · Veure més »
Doriclides
Doriclides (Dorycleidas) va ser un escultor espartà germà del també escultor Medó.
Nou!!: Temis і Doriclides · Veure més »
Dret a l'antiga Grècia
Una part de les Lleis de Gortina (Creta), de l'època arcaica, la més completa codificació jurídica grega que ha sobreviscut. L'expressió de Dret a l'antiga Grècia no es pot entendre en un determinat sistema jurídic, ja que cada polis es regia pel seu propi sistema de lleis, al règim jurídic de l'autonomia i l'autosuficiència (αὐτάρκεια).
Nou!!: Temis і Dret a l'antiga Grècia · Veure més »
Erictoni
Segons la mitologia grega, Erictoni era el segon fill de Dàrdanos, rei de Dardània, i la seva muller Batia, filla de Teucre.
Nou!!: Temis і Erictoni · Veure més »
Eunòmia (Hores)
Irene al centre. Obra conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Segons la mitologia grega, Eunòmia (en grec antic Εὐνομία "el bon ordre") va ser una de les Hores, filla de Zeus i Temis, i es considerava la deessa de l'ordre humà.
Nou!!: Temis і Eunòmia (Hores) · Veure més »
Eupòria (satèl·lit)
Eupòria (del grec antic Ευπορία) o Júpiter XXXIV és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.
Nou!!: Temis і Eupòria (satèl·lit) · Veure més »
Febe (filla de Gea)
Altar de Pèrgam, a Berlín Febe (En grec Φοιβη) és una figura de la mitologia grega clàssica; el seu nom és la forma femenina de Febus.
Nou!!: Temis і Febe (filla de Gea) · Veure més »
Felip Teixidor i Benach
Felip Teixidor i Benach (Vilanova i la Geltrú, 31 de juliol de 1895 – Cuernavaca, 30 de maig de 1980) fou un publicista i bibliòfil mexicà d'origen català.
Nou!!: Temis і Felip Teixidor i Benach · Veure més »
Gítana
Gítana (en grec, Γίτανα) fou una antiga ciutat grega a la regió de l'Epir.
Nou!!: Temis і Gítana · Veure més »
Gea
Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.
Nou!!: Temis і Gea · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: Temis і Hera · Veure més »
Hespèrides (nimfes)
''El jardí de les hespèrides'' de Frederic Leighton (1892) Les Hespèrides (Hesperides), en la mitologia grega, eren les "nimfes del crepuscle" i eren filles d'Atles i d'Hèsperis (però també han estat considerades filles de Nix, o de Forcis i de Ceto, o de Zeus i de Temis).
Nou!!: Temis і Hespèrides (nimfes) · Veure més »
Hores
Les Hores (en grec antic ῟Ωραι Hōrai ‟els temps, les estacions”, llatinitzat Horae) són en la mitologia grega les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.
Nou!!: Temis і Hores · Veure més »
Irene (Hores)
Al·legoria de la Pau i la felicitat de l'Estat, obra atribuïda al taller de Rubens. Pintura conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Irene (en llatí Irene, en grec antic Εἰρήνη) fou una de les Hores, deessa de la pau.
Nou!!: Temis і Irene (Hores) · Veure més »
Iustitia
''Iustitia'', dibuix de Maarten van Heemskerck, 1556Agripina invocant la ''Iustitia'' en una moneda del temps de Neró Iustitia era una divinitat romana, personificació de la justícia.
Nou!!: Temis і Iustitia · Veure més »
Justícia
Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.
Nou!!: Temis і Justícia · Veure més »
Làquesis
Làquesis (en grec antic Λάχεσις 'Lachesis') va ser segons la mitologia grega, la segona de les Moires, filles de Nix, la Nit, encara que altres genealogies les fan filles de Zeus i de Temis, i per tant germanes de les Hores.
Nou!!: Temis і Làquesis · Veure més »
Leto
Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.
Nou!!: Temis і Leto · Veure més »
Llista de déus grecs
Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.
Nou!!: Temis і Llista de déus grecs · Veure més »
Llorenç Perramon i Playà
Llorenç Perramon i Playà (Manresa, 1895 - Mèxic ?) fou un periodista, acadèmic i polític.
Nou!!: Temis і Llorenç Perramon i Playà · Veure més »
Mètopes del Partenó
Les mètopes del Partenó són un conjunt de noranta-dues plaques quadrades (mètopes) esculpides en marbre pentèlic, que eren sobre les columnes del peristil del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.
Nou!!: Temis і Mètopes del Partenó · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Temis і Mitologia grega · Veure més »
Moires
Representació d'una '''Moira''' al Palau de la Moncloa. Les moires (en grec antic Μοῖραι), van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i per tant pertanyien a la primera generació divina.
Nou!!: Temis і Moires · Veure més »
Museu Arqueològic Nacional d'Atenes
El Museu Arqueològic Nacional d'Atenes (en grec, Εθνικό Αρχαιολογικό Μουσείο) és un museu d'art i arqueologia que es troba a Atenes.
Nou!!: Temis і Museu Arqueològic Nacional d'Atenes · Veure més »
Nèmesis
''Nèmesis.'' Nèmesis (Nemesis) fou, segons la mitologia grega, una divinitat, filla de Nix (o de Zeus i de Temis, o d'Èreb i Ocèan, segons altres genealogies), i generalment descrita com la filla de la nit.
Nou!!: Temis і Nèmesis · Veure més »
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Nou!!: Temis і Objecte astronòmic · Veure més »
Ocèan
En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.
Nou!!: Temis і Ocèan · Veure més »
Ortòsia (satèl·lit)
Ortòsia (del grec Ορθωσία) o Júpiter XXXV és un satèl·lit natural retrògrad de Júpiter.
Nou!!: Temis і Ortòsia (satèl·lit) · Veure més »
Parmènides
Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.
Nou!!: Temis і Parmènides · Veure més »
Peleu
'''Peleu''', Aquil·les i Quiró (circa 500 aC, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Peleu (en grec Πηλεύς Pêleús) segons la mitologia grega, fou un heroi grec que fou pare d'Aquil·les.
Nou!!: Temis і Peleu · Veure més »
Planetes en l'astrologia
El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.
Nou!!: Temis і Planetes en l'astrologia · Veure més »
Pont Maurício de Nassau
El Pont Maurício de Nassau (en portuguès: Ponte Maurício de Nassau) es localitza en la ciutat de Recife i connecta el barri antic de Recife amb el de Santo Antônio.
Nou!!: Temis і Pont Maurício de Nassau · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Temis і Posidó · Veure més »
Ramnunt
Ramnunt (Rhamnus), va ser una ciutat de l'antiga Grècia, situada a la regió de l'Àtica.
Nou!!: Temis і Ramnunt · Veure més »
Rea (mitologia)
En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.
Nou!!: Temis і Rea (mitologia) · Veure més »
Religió de l'antiga Grècia
Zeus déu suprem de l'Olimp. La Religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de les creences i rituals practicats a l'antiga Grècia en la forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega.
Nou!!: Temis і Religió de l'antiga Grècia · Veure més »
Revista Ibérica de exlibris
La Revista Ibérica de Exlibris va ser una publicació catalana dedicada a la divulgació i estudi de l'exlibrisme, corrent molt estès en l’Europa de començament del.
Nou!!: Temis і Revista Ibérica de exlibris · Veure més »
Sponde (satèl·lit)
Sponde (del grec Σπονδή) o Júpiter XXXVI és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Nou!!: Temis і Sponde (satèl·lit) · Veure més »
Stoà Basileos
àgora. La Stoà Basileos o Reial (en Βασίλειος Στοά) era una stoà construïda l'any 500 aC a l'àgora d'Atenes.
Nou!!: Temis і Stoà Basileos · Veure més »
Tànagra
Tànagra (Τάναγρα) fou una ciutat de Beòcia situada en una plana fèrtil a l'esquerra del riu Asop, a uns 40 km de Platea i uns 25 d'Oropos.
Nou!!: Temis і Tànagra · Veure més »
Temis (satèl·lit hipotètic)
Dues possibles òrbites de Temis com les calculà W. H. Pickering Temis és un hipotètic satèl·lit de Saturn anunciat per William H. Pickering a l'abril de 1905, qui set anys abans havia descobert el satèl·lit Febe.
Nou!!: Temis і Temis (satèl·lit hipotètic) · Veure més »
Temple d'Apol·lo (Delfos)
El temple d'Apol·lo a Delfos va ser un temple d'estil dòric perípter, que es remunta al.
Nou!!: Temis і Temple d'Apol·lo (Delfos) · Veure més »
Titanomàquia
''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).
Nou!!: Temis і Titanomàquia · Veure més »
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Nou!!: Temis і Tità · Veure més »
Unité 42
Unité 42 és una sèrie de televisió belga de vint capítols de 52 minuts escrita per Julie Bertrand, Annie Carels i Charlotte Joulia i emesa entre el 19 de novembre de 2017 i l'1 de desembre de 2019 a La Une i, a partir del 18 de maig de 2019, a Één; a França a partir del 15 de gener de 2018 a France 2 i a Suïssa des del 12 d'abril de 2018 a RTS Un.
Nou!!: Temis і Unité 42 · Veure més »
Urà (mitologia)
Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.
Nou!!: Temis і Urà (mitologia) · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Temis і Zeus · Veure més »
(24) Temis
(24) Temis, o asteroide número 24 de la sèrie Temis, és l'asteroide que dona nom al «grup de Temis» de les famílies d'asteroides de Kiyotsugu Hirayama.
Nou!!: Temis і (24) Temis · Veure més »
(5) Astrea
(5) Astrea és un gran asteroide del cinturó d'asteroides.
Nou!!: Temis і (5) Astrea · Veure més »
(90) Antíope
Antiope (an-tye'-ə-pee)és l'asteroide núm.
Nou!!: Temis і (90) Antíope · Veure més »
