Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Taula de continguts

656 les relacions: Acalantis, Acamènides, Acònit, Acca Laurèntia, Acis, Acis et Galatée, Actéon (Charpentier), Acteó, Acteón, Adela Maria Trepat i Massó, Afrodita, Aglauros, Agonàlia, Agripa d'Alba, Alèvades, Alba Silvius, Alcíone (filla d'Èol), Alessandro Piccolomini, Alexírroe, Almó (mitologia), Alonso Mudarra, Alonso Verdugo y Castilla, Amor cortès, Amors, Andròmeda (mitologia), Anemone coronària, Angilbert, Anna Maria de Saavedra i de Macià, Anna Perenna, Annius de Viterbo, Antevorta, Antiga Roma, Antissa, Antoni de Pàdua, Antonio da Correggio, Antonio Ricardo, Apol·lo, Apol·lo i Dafne, Apol·lo i Dafne (Bernini), Apol·lo i Màrsies, Aqueloides, Aquiló, Aquil·lides, Aracne, Aranyes, Aranyes en la cultura popular, Arístides de Milet, Arbocer, Arel·li Fusc, Ares, ... Ampliar l'índex (606 més) » « Shrink índex

Acalantis

Acalantis (en grec antic Ἄκαλανθίς), va ser, segons la mitologia grega, una de les nou filles de Píer, rei de Macedònia.

Veure Ovidi і Acalantis

Acamènides

Acamènides (en grec antic Ἀχαιμενίδης), fill d'Adamastos d'Ítaca, va ser un company d'Ulisses, que es va quedar a Sicília quan Ulisses va fugir precipitadament dels Ciclops mentre llençaven roques contra les seves naus, excitats per Polifem.

Veure Ovidi і Acamènides

Acònit

L'acònit o tora (Aconitum) és un gènere de plantes amb flor de la família de les ranunculàcies.

Veure Ovidi і Acònit

Acca Laurèntia

Acca Larentina amb Ròmul i Rem, escultura de la ''Fonte Gaia'', (Siena). Acca Laurèntia o Acca Larentina fou una dona romana llegendària que va esdevenir deessa.

Veure Ovidi і Acca Laurèntia

Acis

Segons Les metamorfosis d'Ovidi, Acis (en grec antic Ἄκις) era el déu del riu Acis, a tocar de l'Etna.

Veure Ovidi і Acis

Acis et Galatée

Acis et Galatée és una òpera de Jean-Baptiste Lully.

Veure Ovidi і Acis et Galatée

Actéon (Charpentier)

Actéon, Opus H.481 i H.481a, és una òpera (Pastorale en forma de tragèdia en música) en 6 escenes composta per Marc-Antoine Charpentier sobre un llibret en francès d'autor desconegut, basat en Les Metamorfosis d'Ovidi.

Veure Ovidi і Actéon (Charpentier)

Acteó

Veure Ovidi і Acteó

Acteón

Acteón és una pel·lícula dramàtica de caràcter experimental dirigida el 1965 per Jordi Grau i Solà.

Veure Ovidi і Acteón

Adela Maria Trepat i Massó

Adela Maria Trepat i Massó (Barcelona, 2 de maig de 1905 – 21 d'agost de 1964) fou una llatinista i traductora, alumna de Joaquim Balcells i Pinto.

Veure Ovidi і Adela Maria Trepat i Massó

Afrodita

En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.

Veure Ovidi і Afrodita

Aglauros

Aglauros i les seves germanes troben Erictoni. Pintura de Jacob Jordaens, vers el 1640, Kunsthistorisches Museum, Viena. Segons la mitologia grega, Aglauros de vegades també Agraulos, (en grec antic Άγλαυρος o Άγραυλος) va ser una princesa atenenca, filla de Cècrops i d'Agraulos.

Veure Ovidi і Aglauros

Agonàlia

Agonàlia o Agònia fou un antic festival que es feia a l'antiga Roma diverses vegades a l'any.

Veure Ovidi і Agonàlia

Agripa d'Alba

Agripa Silvi (en llatí: Agrippa Silvius) fou un mític rei d'Alba Longa.

Veure Ovidi і Agripa d'Alba

Alèvades

La dinastia dels alèvades (Ἀλευάδαι) fou la família més noble i poderosa de Tessàlia; Heròdot els anomena Βασιλεῖς (Basileus).

Veure Ovidi і Alèvades

Alba Silvius

Alba Silvi (en llatí: Alba Silvius) fou un dels reis mítics d'Alba Longa que va regnar també sobre les colònies d'aquesta, com Alba Pompeia.

Veure Ovidi і Alba Silvius

Alcíone (filla d'Èol)

Segons la mitologia grega, Alcíone (en grec antic Άλκυόνη), va ser una heroïna, filla d'Èol, el rei dels vents (o Èol, rei de Magnèsia, i d'Enàrete, segons altres).

Veure Ovidi і Alcíone (filla d'Èol)

Alessandro Piccolomini

Alessandro Piccolomini (Siena, Toscana, 13 de juny de 1508 - 12 de març de 1578) fou un filòsof i literat italià.

Veure Ovidi і Alessandro Piccolomini

Alexírroe

Segons la mitologia grega, Alexírroe (en grec antic Αλεξιρρόη) va ser una nimfa, filla de Granic, un déu fluvial.

Veure Ovidi і Alexírroe

Almó (mitologia)

Segons la mitologia romana, Almó (en Almo) va ser un déu protector del riu homònim, que desembocava al Tíber a prop de Roma.

Veure Ovidi і Almó (mitologia)

Alonso Mudarra

compositor i violista espanyol del Renaixement.

Veure Ovidi і Alonso Mudarra

Alonso Verdugo y Castilla

Alonso Verdugo y Castilla Ursúa y Lasso de Castilla, també conegut com a Alonso Verdugo de Castilla, III Comte de Torrepalma (Alcalá la Real, 3 de setembre de 1706 - Torí, 27 de març de 1767) va ser un diplomàtic i poeta espanyol, un dels primers acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola.

Veure Ovidi і Alonso Verdugo y Castilla

Amor cortès

''God Speed!'', d'Edmund Blair Leighton (1900). Visió tardana victoriana d'una dama que concedeix el seu favor a un cavaller moments abans d'una batalla. L'amor cortès, també conegut com a fin' amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca.

Veure Ovidi і Amor cortès

Amors

Amors és una col·lecció de tres llibres de poesia amorosa, escrits per Ovidi, en mètrica elegíaca, seguint les convencions del gènere elegíac desenvolupat per Tibul i Properci.

Veure Ovidi і Amors

Andròmeda (mitologia)

Andròmeda (en grec antic Άνδρομέδη) era, segons la mitologia grega, la filla de Cefeu, rei d'Etiòpia, i de Cassiopea.

Veure Ovidi і Andròmeda (mitologia)

Anemone coronària

Lanemone coronària (Anemone coronaria), és una planta amb flors de la família de les ranunculàcies, originària de la regió mediterrània i d'ús ornamental.

Veure Ovidi і Anemone coronària

Angilbert

Angilbert (- 18 de febrer del 814) fou un franc servidor de la cort de Carlemany, a qui auxilià com a diplomàtic, abat i poeta.

Veure Ovidi і Angilbert

Anna Maria de Saavedra i de Macià

Anna Maria de Saavedra i de Macià (Vilafranca del Penedès, 13 de gener del 1905 - Barcelona, 5 de gener de 2001) fou una escriptora i mestra catalana.

Veure Ovidi і Anna Maria de Saavedra i de Macià

Anna Perenna

Pintura titulada ''Suïcidi de Dido'', obra de Guercino, 1625 (galeria Spada, Roma). La figura de l'esquerra ha estat identificada amb Anna Perenna Anna Perenna va ser una deïtat romana que presidia el cicle anual.

Veure Ovidi і Anna Perenna

Annius de Viterbo

Anni de Viterbo. Fresc de la Sala del Consell del Palazzo dei Priori (Palau del Prior) de Viterbo. Joannis Annius Viterbensis, també conegut a Catalunya com Anni o Annio de Viterbo (Viterbo, 1437 - Roma, 1502), va ser un frare dominic, teòleg, erudit, historiador i mestre del Sacre Palau durant els temps del papa Alexandre VI (Papa Borja).

Veure Ovidi і Annius de Viterbo

Antevorta

embarassades. Antevorta fou una deessa romana esmentada també com Porrima o Prorsa.

Veure Ovidi і Antevorta

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Ovidi і Antiga Roma

Antissa

Antissa (en llatí Antissa, en grec antic Άντισσα) era una ciutat de l'illa de Lesbos, a la punta oest, propera al cap Sigrios, segons diu Estrabó.

Veure Ovidi і Antissa

Antoni de Pàdua

Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) fou un frare franciscà, teòleg i predicador catòlic del, venerat com a sant per la Santa Església Catòlica Apostòlica Romana.

Veure Ovidi і Antoni de Pàdua

Antonio da Correggio

Antonio Allegri da Correggio (Correggio, agost del 1489 – 5 de març del 1534) va ser el pintor més destacat de l'escola de Parma, en el Renaixement italià, i fou responsable d'algunes de les obres més vigoroses i sensuals del segle XVI.

Veure Ovidi і Antonio da Correggio

Antonio Ricardo

Pàgina de títol del ''Doctrina Christiana'' de 1585, el primer llibre que va ser imprès a Amèrica del Sud, i el primer llibre imprès per tenir text en Quechua i Aymara Antonio Ricciardi, més conegut com a Antonio Ricardo (Torí, 1532 - Lima, 1605/1606), fou un impressor italià que es convertí en el primer impressor d' Amèrica del Sud treballant a Lima, Perú, de 1584 fins a la seva mort el 1605 o 1606.

Veure Ovidi і Antonio Ricardo

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Veure Ovidi і Apol·lo

Apol·lo i Dafne

''Apol·lo i Dafne'', quadre atribuït a Piero Pollaiuolo (1441-1496) Apol·lo i Dafne és una relat de la mitologia grega que a través del temps ha estat narrada per autors grecs i romans en diverses formes literàries.

Veure Ovidi і Apol·lo i Dafne

Apol·lo i Dafne (Bernini)

Apol·lo i Dafne és una estàtua realitzada per Gian Lorenzo Bernini entre els anys 1622 i 1623.

Veure Ovidi і Apol·lo i Dafne (Bernini)

Apol·lo i Màrsies

Apol·lo i Màrsies és un quadre del pintor espanyol Josep de Ribera, pintat en 1637.

Veure Ovidi і Apol·lo i Màrsies

Aqueloides

Les Aqueloides (en Ἀχελωΐς, 'la que treu rentant el dolor') és el nom que rebien diversos personatges de la mitologia grega.

Veure Ovidi і Aqueloides

Aquiló

Aquiló i Boreas a la Rosa dels vents en llatí i grec, segons el Museu Pío-Clementino. Aquiló o Aquilo (en llatí, Aquilo), a la mitologia romana, és el déu dels vents septentrionals (del nord), freds i tempestuosos.

Veure Ovidi і Aquiló

Aquil·lides

Aquil·lides (en grec antic Ἀχιλλιδες) va ser el nom que alguns poetes van donar als descendents d'Aquil·les.

Veure Ovidi і Aquil·lides

Aracne

Diego Velázquez, ''Les filadores'', que representa el mite d'Aracne, 1644-1648, museu del Prado Aracne, nascuda a Lidia i filla del tintorer Idmó, era, segons la mitologia grega una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler.

Veure Ovidi і Aracne

Aranyes

''Araneus diadematus'' Les aranyes (Araneae) són un ordre d'artròpodes quelicerats adaptats al medi aeri, amb vuit cames i un parell de quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí.

Veure Ovidi і Aranyes

Aranyes en la cultura popular

Imatge precolombina d'una aranya realitzada en una petxina en el jaciment arqueològic Great Mound a Spiro, Oklahoma. Al llarg de la història, són moltes les mostres de les aranyes en la cultura popular, ja sigui en propis relats històrics, mitològics, simbòlics etc.

Veure Ovidi і Aranyes en la cultura popular

Arístides de Milet

Arístides de Milet (Aristides) fou un escriptor grec del autor al qual s'atribueix l'obra les Milesíaques, que no s'ha conservat més que en fragments i testimonis però que hom sap que era una novel·la llicenciosa en prosa, escrita en almenys sis llibres i que tenia com a escenari la ciutat de Milet.

Veure Ovidi і Arístides de Milet

Arbocer

L'arboç, arbocer, arbocera, cirerer d'arboç, cirerer de llop, cirerer de pastor o llipoter (Arbutus unedo), és una planta amb flors de la família de les ericàcies.

Veure Ovidi і Arbocer

Arel·li Fusc

Arel·li Fusc (en llatí Arellius Fuscus) va ser un retòric romà de rang eqüestre que va florir al final del regnat d'August.

Veure Ovidi і Arel·li Fusc

Ares

En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.

Veure Ovidi і Ares

Argei

Els ''argei'' eren ninos de palla com aquest espantaocells però amb una altra funció Els Argei eren uns dies assenyalats al calendari romà per dur a terme uns rituals sagrats d'acord amb l'antiga religió romana, el més destacat era la processó pels carrers de la ciutat d'uns ninos anomenats argeus.

Veure Ovidi і Argei

Arges

D'acord amb la mitologia grega, Arges o Acmònides fou un dels tres ciclops Urànides esmentats per Ovidi, al que Virgili dona el nom de Pyracmon, i en altres apareix sota el nom d'Arges.

Veure Ovidi і Arges

Arios (desambiguació)

Arios o Areu (Ἄρειος, Àreios, derivat d'Ares, el déu de la guerra) és un nom propi grec que fa referència a.

Veure Ovidi і Arios (desambiguació)

Aristides Maillol

Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda, 8 de desembre del 1861 – 27 de setembre del 1944) fou un escultor, pintor i gravador català.

Veure Ovidi і Aristides Maillol

Arnaut de Maruelh

Arnaut de Maruelh (fl. 1171-1190) fou un trobador occità d'origen humil.

Veure Ovidi і Arnaut de Maruelh

Arquitectura neoromanesa

Larquitectura neoromanesa (també conegut com a Estil Nacional de Romania, arquitectura romanesa revival o estil neo brânovenesc; en) és un estil arquitectònic que ha aparegut a finals del com a Art Nouveau romanès.

Veure Ovidi і Arquitectura neoromanesa

Ars amandi (pel·lícula)

Ars amandi és un pel·lícula franco-italiana, dirigida per Walerian Borowczyk, estrenada el 1983.

Veure Ovidi і Ars amandi (pel·lícula)

Art (desambiguació)

L'art fa referència a obres d'expressió creativa i també és una habilitat, una tècnica aplicada apresa.

Veure Ovidi і Art (desambiguació)

Art amatòria

LArs Amatoria o L'art d'estimar és un poema de l'escriptor llatí Ovidi.

Veure Ovidi і Art amatòria

Ascàlab

Segons la mitologia grega, Ascàlab (en grec antic Άσκάλαβος), va ser un nen que va riure's de la deessa Demèter mentre aquesta prenia un got de licor dolç cobert amb farina torrada, ofert per Misme, la mare del nen, quan la dea, exhausta per la cerca constant de la seva filla Persèfone, necessitava refrescar els seus llavis.

Veure Ovidi і Ascàlab

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.

Veure Ovidi і Asclepi

Astipalea

Astipalea (en Ἀστυπάλαια) és una illa grega del grup del Dodecanès.

Veure Ovidi і Astipalea

Atalanta de Beòcia

Atalanta (en grec antic Ἀταλάντη 'Atalantē') va ser un personatge de Beòcia que segons alguns autors, com per exemple Hesíode, era diferent de l'Atalanta filla de Iasos.

Veure Ovidi і Atalanta de Beòcia

Atena

Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.

Veure Ovidi і Atena

Atles (mitologia)

Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant (Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics.

Veure Ovidi і Atles (mitologia)

Atys (Lully)

dreta Atys és una tragèdia lírica escrita per Jean-Baptiste Lully formada per un pròleg i cinc actes.

Veure Ovidi і Atys (Lully)

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Ovidi і August

Aurora (mitologia)

''Aurora'', de Jean-Honoré Fragonard. En la mitologia romana, Aurora fou el nom amb què els romans coneixien la deessa Eos, la personificació de l'alba.

Veure Ovidi і Aurora (mitologia)

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Veure Ovidi і Ausiàs March

Ausoni (mitologia)

Ausoni era un fill d'Ulisses, concebut durant els seus viatges de retorn a Ítaca.

Veure Ovidi і Ausoni (mitologia)

Aventí

LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.

Veure Ovidi і Aventí

Ídmon

Ídmon (en grec antic, Ίδμων) era, segons la mitologia grega, un tintorer de Colofó, ciutat de Jònia.

Veure Ovidi і Ídmon

Èac

D'acord amb la mitologia grega, Èac (en Αἴακος, Aiakos) va ser un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.

Veure Ovidi і Èac

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886).

Veure Ovidi і Època arcaica

Èsac

Segons la mitologia grega, Èsac (en grec: Αίσακος), fou un heroi fill del rei de Troia Príam, les seves aventures succeïren abans de l'inici de la Guerra de Troia.

Veure Ovidi і Èsac

Èson

Segons la mitologia grega, Èson (en grec antic Αἴσων) va ser un rei de Iolcos, fill de Creteu i de Tiro.

Veure Ovidi і Èson

Òperes perdudes de Claudio Monteverdi

Claudio Monteverdi al voltant del 1640. El compositor italià Claudio Monteverdi (1567–1643), a més d'una gran producció de música sacra i madrigals, va ser prolífic escrivint per l'escenari.

Veure Ovidi і Òperes perdudes de Claudio Monteverdi

Àmfissa (mitologia)

Àmfissa (en llatí Amphissa, en grec antic Ἄμφισσα) era segons la mitologia grega, una filla de Macareu i neta d'Èol.

Veure Ovidi і Àmfissa (mitologia)

Àmpel

Giorgio Sommer, (1834-1914) - n. 1806 - Bacco e Ampelo (Florència) Àmpel (en grec antic Ἄμπελος, "cep de vinya"), va ser, segons la mitologia grega, un jove sàtir, estimat de Dionís.

Veure Ovidi і Àmpel

Ànser

Ànser (Anser, 'oca') fou un poeta i crític de l'obra de Virgili, qui al seu torn el cita.

Veure Ovidi і Ànser

Àrea de sant'Omobono

Làrea de Sant'Omobono és el nom d'una àrea arqueològica de Roma (Itàlia), descoberta el 1937 en les proximitats de l'església del mateix nom.

Veure Ovidi і Àrea de sant'Omobono

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.

Veure Ovidi і Àrtemis

Bacanàlia

Representació d'una bacanàlia en un sarcòfag romà datat entre els anys 210–220 Les Bacanàlia o Bacanal de Roma eren les festes romanes equivalents a les dedicades a Dionís a Grècia.

Veure Ovidi і Bacanàlia

Backgammon

Tauler de backgammon, i posició de les peces a l'inici de la partida El backgammon és un joc de tauler que combina estratègia i atzar on dos jugadors fan córrer cada un les seves 15 peces en una "cursa d'obstacles" per un tauler de 24 posicions o fletxes, segons els punts que marquen les tirades de dos daus.

Veure Ovidi і Backgammon

Bagoes (general)

Bagoes (Bagoas) va ser un general a les ordres de Tigranes II d'Armènia o potser de Mitridates VI Eupator, que va dirigir juntament amb Mitraus les forces que van expulsar al rei Ariobarzanes I de Capadòcia l'any 92 aC.

Veure Ovidi і Bagoes (general)

Baies (Campània)

Baiae (o Baiai), actualment Baia, un districte del municipi de Bacoli, fou antigament una ciutat de la costa de Campània, cèlebre pels seus banys i aigües minerals, situada entre el Cap Misenum i Puteoli, oberta a una badia anomenada Sinus Baianus.

Veure Ovidi і Baies (Campània)

Bas (poeta iàmbic)

Bas, en llatí Bassus, fou un poeta romà que formà part del cercle més proper a Ovidi.

Veure Ovidi і Bas (poeta iàmbic)

Bístons

Els bístons (en llatí bistones, en grec antic Βίστονες) eren un poble traci que ocupava el territori entre Abdera i Dicea, prop del llac Bistonis, segons Heròdot i Estrabó.

Veure Ovidi і Bístons

Bernard Silvestre

Bernard Silvestre, en llatí Bernardus Sylvestris (c. 1100 - c. 1165 / c. 1075 - c. 1126 segons Benoît Patar) poeta i filòsof francès del que escrigué en llatí i que de vegades se l'ha confós amb Bernard de Chartres.

Veure Ovidi і Bernard Silvestre

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.

Veure Ovidi і Bernat Metge

Bertran Carbonel

Bertran Carbonel fou un trobador occità del qual només se sap que vivia a Marsella els últims anys del i que pertanyia a una família noble, però arruïnada.

Veure Ovidi і Bertran Carbonel

Biblis

Segons la mitologia grega, Biblis (en Βυβλίς) va ser filla de Milet i de Ciànea.

Veure Ovidi і Biblis

Boio

Boio o Boeo (en grec antic Βοιώ) va ser una poeta nascuda a Delfos al segle IV aC.

Veure Ovidi і Boio

Broteas

Broteas era el nom d'un caçador i escultor de la mitologia grega.

Veure Ovidi і Broteas

Bura

antiga Acaia Bura (Βοῦρα; gentilici Βουραῖος, català bureu) era una de les dotze ciutats del Peloponnès que van formar la Lliga Aquea.

Veure Ovidi і Bura

Cadmus et Hermione

dreta Cadmus et Hermione és una tragèdia lírica escrita per Jean-Baptiste Lully.

Veure Ovidi і Cadmus et Hermione

Caduceu

Caduceu, símbol d'Hermes o Mercuri i un dels símbols del comerç La paraula caduceu deriva del grec κηρυκειον que significa 'estri del missatger'.

Veure Ovidi і Caduceu

Cal·límac de Cirene

Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (grec antic: Καλλίμαχος, Kal·límakhos; nascut cap al 310 aC i mort cap al 240 aC) fou un poeta, erudit i bibliotecari alexandrí i un dels autors més destacats de la literatura grega antiga del període hel·lenístic.

Veure Ovidi і Cal·límac de Cirene

Calendari

El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.

Veure Ovidi і Calendari

Calistrat Hogaș

Calistrat Hogaș nascut Calistrat Dumitriu va ser un prosista moldau, després romanès.

Veure Ovidi і Calistrat Hogaș

Caos (mitologia)

Segons la mitologia grega, el caos (en grec antic Χάος) era el principi informe existent des de sempre del qual s'originaren totes les coses del món.

Veure Ovidi і Caos (mitologia)

Capaneu

museu Getty. Capaneu (Καπανεύς, Capaneus) fill d'Hiponous i d'Astinome (o Laodice) fou un dels mítics set Cabdills tebans que van marxar des d'Argos a Tebes.

Veure Ovidi і Capaneu

Car (poeta)

Car, en llatí Carus fou un poeta romà contemporani d'Ovidi que sembla que va escriure un poema sobre Hèrcules.

Veure Ovidi і Car (poeta)

Carístia

Carístia o Cara cognatio era una festa de l'antiga Roma dedicada als morts familiars.

Veure Ovidi і Carístia

Carcinos

Carcinos (Καρκίνος, habitualment denominat pel seu nom en llatí, Càncer, o, simplement com el Cranc) és un cranc gegant de la mitologia grega que habitava a la llacuna de Lerna.

Veure Ovidi і Carcinos

Cardea

s En la mitologia romana, Cardea (del llatí cardo, cardinis, que vol dir polleguera) era la deessa de la salut, els llindars i les frontisses i els poms de les portes; també se l'associava amb el vent.

Veure Ovidi і Cardea

Carl Nielsen

Carl Nielsen (Sortelung, Nørre Lyndelse, Fiònia, 9 de juny de 1865 - Copenhaguen, 3 d'octubre de 1931) fou un compositor, director d'orquestra i violinista danès.

Veure Ovidi і Carl Nielsen

Carme Boyé i Parera

és una llatinista i lingüista catalana.

Veure Ovidi і Carme Boyé i Parera

Carmen Saliare

Els sacerdots ''salii'' entonaven el '''Carmen saliare''' El Carmen Saliare és un himne de la religió de l'antiga Roma que es conserva de forma fragmentària.

Veure Ovidi і Carmen Saliare

Carmentàlia

Egeria i Diana juntament amb el rei Numa després de mort. Carmentàlia era el nom que rebien dos dies del calendari romà (l'11 de gener i el 15 de gener) dedicats al reconeixement de l'oracle de Carmenta o Carmentis, venerada principalment per les dones embarassades.

Veure Ovidi і Carmentàlia

Carmina burana (cants goliards)

Carmina burana (/ˈkɑːrmɪnə bʊˈrɑːnə/) és una col·lecció de cants dels segles i, que s'han conservat en un únic còdex trobat el 1803 a l'abadia de Bura Sancti Benedicti (Benediktbeuern), a Baviera, i que és conservat a la Biblioteca Estatal de Baviera a Múnic.

Veure Ovidi і Carmina burana (cants goliards)

Carna (nimfa)

Carna era una nimfa de la mitologia romana que vivia al camp, en un lloc on més tard s'erigiria Roma.

Veure Ovidi і Carna (nimfa)

Carsten Høeg

va ser un lingüista i filòleg clàssic danès.

Veure Ovidi і Carsten Høeg

Casa Joan Ribera

La casa Joan Ribera era un edifici del situat al carrer Nou de Sant Francesc, 16-16 bis de Barcelona, inclòs al Catàleg de Patrimoni del 1979 i actualment desaparegut.

Veure Ovidi і Casa Joan Ribera

Caspar Abel

Caspar Abel (Hindenburg, 14 de juliol de 1676 - Westdorf, 11 de gener de 1764) fou un teòleg, predicador, poeta i historiador alemany.

Veure Ovidi і Caspar Abel

Castell Bánffy

El castell de Bánffy és un monument arquitectònic situat a Bonţida, un poble a la rodalia de Cluj-Napoca, Romania, amb fases constructives i elements estilístics pertanyents als estils renaixentista, barroc, neoclàssic i neogòtic.

Veure Ovidi і Castell Bánffy

Castrum Inui

Castrum Inui va ser una ciutat que alguns autors creuen d'origen etrusc, però que estava situada al Laci Segons Virgili l'haurien fundat els reis d'Alba Longa i diu que estava consagrada a Inus, un déu llatí que correspon al Faune dels romans.

Veure Ovidi і Castrum Inui

Català modern

El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.

Veure Ovidi і Català modern

Catilinàries

Les Catilinàries (en llatí: Orationes in Catilinam) són quatre discursos de l'escriptor i polític romà Ciceró, que pronuncià a finals del 63 aC amb motiu de la conjuració de Catilina, un cop d'estat que volia derrocar el govern legal i adquirir el poder de la república amb el suport de les classes baixes, esclaus i descontents.

Veure Ovidi і Catilinàries

Cànace

Suïcidi de Cànace. BnF Segons la mitologia grega, Cànace (en grec antic Κανάκη) va ser una heroïna, filla d'Èol, rei de Magnèsia, i d'Enàrete.

Veure Ovidi і Cànace

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Veure Ovidi і Cíbele

Cefís (mitologia)

Segons la mitologia grega, Cefís (en Kēphisós) va ser una divinitat fluvial, fill d'Ocèan i Tetis.

Veure Ovidi і Cefís (mitologia)

Celadont

Figura de celadont en forma d'ànec, Museu Nacional de Corea. El celadontfa referència tant a un color com a un tipus de ceràmica únic a la Xina (en xinès: qingci青瓷, literalment "porcellana verda") i a l'Extrem Orient.

Veure Ovidi і Celadont

Cels Albinovà

Cels Albinovà, en llatí Celsus Albinovanus, fou el secretari de Tiberi Claudi Neró i amic d'Horaci, que li va dirigir una de les seves Epístoles.

Veure Ovidi і Cels Albinovà

Censura a Espanya

La censura a Espanya es refereix a totes les accions que es poden considerar com la supressió de la llibertat d'expressió a l'estat espanyol.

Veure Ovidi і Censura a Espanya

Centumvir

Centumvir (Centumvir) era el membre d'un consell o cort a l'antiga Roma (Centumviri) equivalent a la cort de justícia que entenia sobre el dret privat.

Veure Ovidi і Centumvir

Cereàlia

Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.

Veure Ovidi і Cereàlia

Cesó Fabi Vibulà

Cesó Fabi Vibulà (en llatí Kaeso Fabius K. F. Vibulanus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Ovidi і Cesó Fabi Vibulà

Chrétien de Troyes

Chrétien de Troyes (1135-1190, dates probables) va ser un dels primers autors importants de la literatura francesa.

Veure Ovidi і Chrétien de Troyes

Christopher Marlowe

Christopher Marlowe (batejat el 26 de febrer de 1564 – mort el 30 de maig de 1593) fou un dramaturg, poeta i traductor de l'època elisabetiana.

Veure Ovidi і Christopher Marlowe

Cidipe

El nom Cidipe o Cidipa (Κυδίππη) s'atribueix a quatre persones de la Mitologia Grega.

Veure Ovidi і Cidipe

Cigne (nom comú)

Cigne (Cygnus olor) al Palau de Nymphenburg, Múnic, Alemanya. Cigne negre a Madrid. Cigne coscoroba. Cigne a Israel, 1969 Cigne és el nom comú de diverses aus anseriformes de la família Anatidae.

Veure Ovidi і Cigne (nom comú)

Ciparís

Ciparís transformant-se en xiprer per obra d'Apol·lo després d'haver matat el cérvol En la mitologia grega, un mite ambientat a Quios parla de Ciparís (grec: κυπάρισσος, "Kyparissos"; llatí: cupressus, Cupressus sempervirens), un jove, fill de Tèlef, descendent d'Hèracles.

Veure Ovidi і Ciparís

Circe

Circe p. 80 (Kírke, Κίρκη) fou una maga mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del déu Hèlios i de Perseis.

Veure Ovidi і Circe

Claude Lorrain

Claude Gellée, més conegut en català com a Claudi de Lorena (en francès Claude Lorrain, pronunciat) (Chamagne, Lorena, entre 1600 i 1605No se sap amb certesa la data de naixement de Lorrain, establerta tradicionalment al voltant del 1600, tot i que segons altres historiadors podria ser 1604 o 1605, tesi avalada principalment per Michael Kitson al seu estudi Claude Lorrain “Liber Veritatis” (1978).

Veure Ovidi і Claude Lorrain

Col·lecció Fundació Bernat Metge

La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres iniciada el 1923 i promoguda fins al 2017 per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.

Veure Ovidi і Col·lecció Fundació Bernat Metge

Compluvium

Compluvium d'una casa de Pompeia El Compluvium era una obertura realitzada en el sostre del vestíbul dels domus dels grecs, dels etruscs i dels romans, per recollir l'aigua de la pluja i conduir-la fins a limpluvium.

Veure Ovidi і Compluvium

Concòrdia

Concòrdia (en llatí Concordia) és la deïtat romana de l'entesa i l'harmonia.

Veure Ovidi і Concòrdia

Confessio Amantis

Confessio Amantis és un poema medieval de John Gower del que conté una història marc on un home es confessa sobre els seus amors passats i la seva vida, fet que serveix per inserir històries de diversos tipus, incloent-hi episodis mitològics, especialment extrets d'Ovidi.

Veure Ovidi і Confessio Amantis

Constanța

Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.

Veure Ovidi і Constanța

Constel·lació del Cigne

El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Veure Ovidi і Constel·lació del Cigne

Consuàlia

Durant la Consualia es guarnien els rucs, ases i cavalls, una tradició comuna en altres cultures com ara l'Oktoberfest La Consuàlia (en llatí Consuales Ludi o Consualia) fou una festivitat de l'antiga Roma celebrada segons Sext Pompeu Fest i Ovidi en honor del déu Consus, el déu de les deliberacions secretes, però segons Titus Livi dedicada al Neptuni Eqüestre.

Veure Ovidi і Consuàlia

Corneli Àtic

Corneli Àtic (Cornelius Atticus) fou un atleta pancratista d'època romana del qual només se sap allò que diu la lauda funerària trobada a Pol·lèntia arran de les excavacions realitzades l'any 1933.

Veure Ovidi і Corneli Àtic

Corneli Sever

Corneli Sever (en llatí Cornelius Severus) va ser un poeta romà, de l'època d'August, contemporani d'Ovidi, que el menciona.

Veure Ovidi і Corneli Sever

Corona triomfal

Teodosi ofereix una corona de llorer al guanyador dels jocs romans, relleu de l'obelisc de l'hipòdrom de Constantinoble. Estàtua de la deessa Victòria a Berlín. La corona triomfal (en llatí: corona triumphalis), era una distinció honorífica que simbolitzava un reconeixement de l'estat cap al qui la rebia.

Veure Ovidi і Corona triomfal

Coroneu

Segons la mitologia grega, Coroneu (Κορωναῖος), rei de la Fòcida, fou el pare de Coronis, convertida en cornella per Atena quan fugia de Posidó.

Veure Ovidi і Coroneu

Così fan tutte

Così fan tutte ossia La scuola degli amanti (Així fan totes o L'escola dels amants), K. 588, és una òpera bufa en dos actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart sobre un llibret escrit per Lorenzo Da Ponte.

Veure Ovidi і Così fan tutte

Cosmètics per a la cara

Cosmètics per a la cara (en llatí: De medicamine faciei femineae) és un poema didàctic d'Ovidi sobre la cosmètica i la manera en què la dona s'ha de cuidar la cara.

Veure Ovidi і Cosmètics per a la cara

Cosme Mestre

Cosme Mestre va néixer a finals del segle XV o principis del.

Veure Ovidi і Cosme Mestre

Cotis III de Tràcia

Cotis III (en grec antic Κότυς) va ser rei de Tràcia.

Veure Ovidi і Cotis III de Tràcia

Crati

El Crati és un riu del sud d'Itàlia a Calàbria.

Veure Ovidi і Crati

Cremera

El Cremera Cremera Κρεμέρα) és un rierol d'Etrúria que desaigua al Tíber a uns quilòmetres de Roma. El riu és cèlebre, segons la llegenda que s'explica de la gens Fàbia, que assegura que després que haguessin tingut el càrrec de cònsol per set vegades consecutives, l'any 479 aC van encetar una guerra contra la ciutat de Veïs com si es tractés d'una obligació privada i no un assumpte públic.

Veure Ovidi і Cremera

Crenea

A la mitologia grega, les Crenees (en grec antic Κρηναῖαι) eren un tipus de nimfes nàiades associades a les fonts i als pous.

Veure Ovidi і Crenea

Crotop

D'acord amb la mitologia grega, Crotop (en grec antic Κρότωπος) va ser un rei d'Argos, fill d'Agènor.

Veure Ovidi і Crotop

Cultura de l'antiga Roma

Vista actual de l'Arc de Constantí. La cultura romana va ser el resultat del bescanvi cultural especialment de la cultura grega antiga i les cultures orientals (sobretot de Mesopotàmia i Egipte).

Veure Ovidi і Cultura de l'antiga Roma

Cultura del manuscrit

cultura impresa, i l'era de la informació. La cultura del manuscrit utilitza escrits a mà per emmagatzemar i difondre informació; a l'Occident, per regla general precedeix a l'edat d'impressió.

Veure Ovidi і Cultura del manuscrit

Curci Àtic

Curci Àtic (Curtius Atticus) va ser un cavaller romà del.

Veure Ovidi і Curci Àtic

Dafne (nimfa)

Estàtua de Dafne Transformació de la nimfa Dafne en llorer Dafne (Δάφνη, Daphne), filla del déu riu Peneu de Tessàlia i de Creüsa, o segons altres fonts filla de Ladó.

Veure Ovidi і Dafne (nimfa)

Dafnis (poeta)

Dafnis (en grec Δαφνίς, en llatí Daphnis) fou un personatge de la literatura antiga relacionat amb la mitologia grega, al qui s'atribueix la invenció de la poesia bucòlica.

Veure Ovidi і Dafnis (poeta)

Daphne (Strauss)

Daphne – Bukolische Tragödie in einem Aufzug (en català, Daphne, tragèdia bucòlica en un acte, op. 82, TrV 272) és una òpera en un acte amb música de Richard Strauss i llibret en alemany de Joseph Gregor, basada en el mite de Dafne de Les Metamorfosis d'Ovidi.

Veure Ovidi і Daphne (Strauss)

Dàcic

El dàcic és una de les llengües indoeuropees extinta cap al, una llengua satem força desconeguda, ja que gairebé no se'n conserven restes en inscripcions o topònims.

Veure Ovidi і Dàcic

Dànae

'''''Dànae''''' (obra de Ticià inspirada en ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi, on es representa el moment en què Zeus, sota la forma d'una pluja d'or, entra a la seua cambra). Segons la mitologia grega, Dànae (en grec Δανάη, en llatí Dănăē) era una princesa argòlida, filla del rei Acrisi i d'Eurídice, filla de Lacedèmon, rei d'Esparta.

Veure Ovidi і Dànae

Dècada de l'1

La dècada de l'1 és el període que comprèn els primers nou anys de l'Era Comuna (o Anno Domini), des de l'1 fins al 9.

Veure Ovidi і Dècada de l'1

Dècim Juni Brut Galaic

Dècim Juni Brut Gal·lec o Galaic (en llatí Decimus Junius M. F. M. N. Brutus Gallaecus o Callaecus o Callaicus) (180-120 aC) va ser un general i polític romà que liderà les tropes romanes en la campanya de conquesta de l'actual Galícia i nord de Portugal, territori que després rebé el nom de Gallaecia.

Veure Ovidi і Dècim Juni Brut Galaic

Dèdal

Dèdal i Pasífae. Fresc romà a la casa dels Vettii, Pompeia, segle I dC En la mitologia grega, Dèdal (en grec Δαίδαλος, Daidalos) era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta.

Veure Ovidi і Dèdal

Dístic elegíac

El dístic elegíac és un metre emprat pels poetes lírics grecs per a diferents temes que va ser posteriorment adoptat per la poesia romana, especialment per Ovidi.

Veure Ovidi і Dístic elegíac

De Amore

De Amore és l'obra més coneguda d'Andreu el Capellà, fou escrita el, entre els anys 1174 i 1186 a petició de Maria de Champagne.

Veure Ovidi і De Amore

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Veure Ovidi і Decadència

Declinació del llatí

Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.

Veure Ovidi і Declinació del llatí

Desterrament

motius obscurs.El desterrament és un tipus de pena que un Estat pot imposar a una persona per haver comès un delicte o una malifeta.

Veure Ovidi і Desterrament

Devotio

La devotio era a la religió romana, una forma extrema del votum, (un jurament i l'ofrena que es fa en compliment d'aquest jurament).

Veure Ovidi і Devotio

Diana

Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.

Veure Ovidi і Diana

Diccionari Llatí-Català

El Diccionari Llatí-Català és un diccionari bilingüe llatí-català publicat el 1993 obra d'un grup de llatinistes catalans dirigits Antoni Seva i Llinares.

Veure Ovidi і Diccionari Llatí-Català

Dice

Dice (Δίκη Díkē; 'justícia') va ser una de les Hores.

Veure Ovidi і Dice

Diego Velázquez

Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món.

Veure Ovidi і Diego Velázquez

Dionís

Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

Veure Ovidi і Dionís

Dnièster

El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.

Veure Ovidi і Dnièster

Doble Heroides

El Doble Heroides són un conjunt de sis poemes epistolars que es creu que Ovidi els va escriure en idioma llatí seguint els seus 15 poemes de la seva obra Heroides, i numerats de 16 a 21, en el cas de les edicions modernes.

Veure Ovidi і Doble Heroides

Dominique Phinot

va ser un compositor francoflamenc del Renaixement, actiu a Itàlia i al sud de França.

Veure Ovidi і Dominique Phinot

Dona a l'antiga Roma

Veure Ovidi і Dona a l'antiga Roma

Driope

Driope transformada arbre. Johann Wilhelm Baur (1600-1640) Driope (en grec antic Δρυόπη, Dryope), era la filla única del rei Driops, o segons altres tradicions, d'Euritos.

Veure Ovidi і Driope

Du Fu

Du Fu (en xinès: 杜甫; en pinyin: Dù Fǔ), també conegut com a Du Shàolíng (杜少陵) o Du Gōngbù (杜工部) (712 - 770), fou un destacat poeta xinès durant l'època de la dinastia Tang.

Veure Ovidi і Du Fu

Duocento

Púlpit del Baptisteri de Pisa Duocento o Dugento -a la seva versió arcaica- és la denominació del de la història d'Itàlia, especialment de la història de l'art.

Veure Ovidi і Duocento

Eco (mitologia)

Eco (Echo, Ἠχώ) és una nimfa dels boscos de la mitologia grega; és una orèada (una nimfa de la muntanya) de l'Helicó.

Veure Ovidi і Eco (mitologia)

Eco i Narcís (Waterhouse)

Eco i Narcís és una pintura datada el 1903 obra del prerafaelita John William Waterhouse.

Veure Ovidi і Eco i Narcís (Waterhouse)

Edat Teocràtica

L'Edat teocràtica és el nom d'un període històric en l'esquema del filòsof italià Giambattista Vico.

Veure Ovidi і Edat Teocràtica

Edats de l'Home

Les edats de l'ésser humà és un tema recurrent en la mitologia de diversos indrets que explica l'evolució de la història de manera que hi ha diversos períodes o etapes civilitzadores (que no es corresponen amb els fets històrics reals).

Veure Ovidi і Edats de l'Home

El Bon Pastor (Murillo)

El Bon Pastor, és un oli sobre llenç de 123 × 101 cm realitzat pel pintor sevillà Bartolomé Esteban Murillo prop de l'any 1660, pertanyent a la pintura barroca.

Veure Ovidi і El Bon Pastor (Murillo)

El cavaller del lleó

El cavaller del lleó (Yvain ou le Chevalier au lion) és una novel·la de Chrétien de Troyes escrita cap al 1170 que narra les aventures d'Ivany, un dels personatges de la matèria de Bretanya.

Veure Ovidi і El cavaller del lleó

El matrimoni Arnolfini

El matrimoni Arnolfini o el Retrat de Giovanni Arnolfini i la seva esposa és un quadre del pintor flamenc Jan van Eyck datat el 1434.

Veure Ovidi і El matrimoni Arnolfini

El naixement de Venus

El naixement de Venus és un quadre del pintor italià Sandro Botticelli.

Veure Ovidi і El naixement de Venus

El nan groc

El nan groc és un conte escrit per Marie-Catherine d'Aulnoy el 1698 i recollit al llibre blau de Els llibres de les fades.

Veure Ovidi і El nan groc

El rapte de Prosèrpina

El rapte de Prosèrpina és una escultura barroca de 295 cm d’alçada creada per Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 1598 – Roma, 1680) entre 1621 i 1622.

Veure Ovidi і El rapte de Prosèrpina

Elegia

L'elegia és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva.

Veure Ovidi і Elegia

Emili Macre (poeta)

Emili Macre (Aemilius Macer) va ser un poeta romà que va viure al.

Veure Ovidi і Emili Macre (poeta)

Encomium Emmae Reginae

LEncomium Emmae Reginae o Gesta Cnutonis Regis és un encomi del que honora la reina Emma de Normandia.

Veure Ovidi і Encomium Emmae Reginae

Enees Silvi

Silvius, imatge del ''Promptuarii Iconum Insigniorum'' Enees Silvi (en llatí: Aeneas Silvius) fou, segons la mitologia romana, el tercer rei d'Alba Longa al Latium.

Veure Ovidi і Enees Silvi

Enna

Ubicació de Enna dins la província ''Castello di Lombardia'' a Enna, Sicília Enna (sicilià Castrugiuvanni, en català medieval Castrejoan) és una ciutat de Sicília, vers el centre de l'illa a la cimera d'un gran turó rodejat de precipicis el que la feia gairebé impossible de conquerir doncs els pocs accessos eren fàcils de defendre i tenia subministrament propi d'aigua de fonts.

Veure Ovidi і Enna

Enni

Quint Enni (Quintus Ennius; Rudiae, 239 aC-169 aC) va ser un poeta i dramaturg romà, conegut sobretot pels seus ''Annals''.

Veure Ovidi і Enni

Epimèlides

A la mitologia grega, les epimèlides (en grec antic: Επιμηλιδες significa "els que cuiden els ramats") són les nimfes protectores dels pomers.

Veure Ovidi і Epimèlides

Eqües

Els eqües (en Aequi; en Αἶκοι, Αἰκανοί, ecans), anomenats també equicolans (Aequicŏli; Αἰκολανοί), foren un poble itàlic que habitava la regió muntanyosa de l'alta vall del riu Anio i els Monts Carseolans.

Veure Ovidi і Eqües

Equenèids

Rèmora fixada a una tortuga careta. Els equenèids (Echeneidae) són una família de peixos de l'ordre dels perciformes.

Veure Ovidi і Equenèids

Equirria

Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.

Veure Ovidi і Equirria

Ercole amante

Ercole amante és una òpera amb pròleg i tres actes de Francesco Cavalli.

Veure Ovidi і Ercole amante

Ericto

En la literatura romana, Ericto, Erichtho o Eriton, és una llegendària bruixa de Tessàlia que apareix en diverses obres literàries.

Veure Ovidi і Ericto

Escil·lècion

Escil·lècion (Scylletium), Escilaceu o Escilacèum (Scy(l)lacēum) o Escolàcium (Scolacium), va ser una ciutat de la costa est del Brútium, al golf homònim.

Veure Ovidi і Escil·lècion

Espàrtoc IV

Espàrtoc IV o Espàrtac IV (en llatí Spartocus o Spartacus, en grec antic Σπάρτοκος) va ser un rei del Bòsfor Cimmeri.

Veure Ovidi і Espàrtoc IV

Estàbia

Estàbia i l'erupció del Vesuvi l'any 79.Estàbia o Estàbies (en llatí, Stabia o Stabiae; en grec, Στάβιαι) va ser una ciutat de la Campània, situada al peu de les muntanyes Lactarius a uns 6 km al sud de Pompeia i a un o dos km de la mar.

Veure Ovidi і Estàbia

Estrena

Estrena, segons el Diccionari català-valencià-balear, és una gratificació que es dona quan es vol celebrar l'inici d'alguna cosa.

Veure Ovidi і Estrena

Estrigiformes

Els estrigiformes (Strigiformes) són un ordre d'ocells rapinyaires nocturns.

Veure Ovidi і Estrigiformes

Etòlia

Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.

Veure Ovidi і Etòlia

Etiologia

L'''Eneida,'' mite nacional escrit per a justificar l'etiologia de l'Imperi Romà L'etiologia és l'estudi de la causalitat o l'origen (l'estudi de les causes i els orígens).

Veure Ovidi і Etiologia

Etra

de fons blanc, ''c''. 470–460 ae Etra (grec antic Αἴθρα, 'cel lluminós'), en la mitologia grega, pot referir-se a dos personatges: la mare de Teseu o una de les Oceànides, filla d'Oceà i Tetis.

Veure Ovidi і Etra

Etra (filla de Tetis)

Segons la mitologia grega, Etra (en grec antic Αἴθρα) va ser una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Veure Ovidi і Etra (filla de Tetis)

Euridice

Eurídice és una òpera estrenada el 6 d'octubre de 1600 a Florència de Jacopo Peri, amb música addicional de Giulio Caccini.

Veure Ovidi і Euridice

Europa (filla d'Agenor)

Frank'a Waaldijk Europa, segons la mitologia grega, va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix, un dels fills d'Agenor.

Veure Ovidi і Europa (filla d'Agenor)

Faetusa

Faetusa (en grec antic Φαέθουσα "radiant") va ser, segons la mitologia grega, una de les helíades, una filla d'Hèlios, el Sol, i de la nimfa Neera.

Veure Ovidi і Faetusa

Fama (mitologia)

Fuente de la Fama (Madrid). Segons la mitologia romana, Fama va ser una divinitat al·legòrica romana.

Veure Ovidi і Fama (mitologia)

Fames

Fames és la personificació de la fam en la mitologia romana.

Veure Ovidi і Fames

Fantasos

A la mitologia grega, Fantasos (en grec antic Φαντασός "aparició") era un dels Somnis (o també oniroi), fill d'Hipnos i company dels seus germans Morfeu i Fobètor (o Ícelos).

Veure Ovidi і Fantasos

Farfa

El Farfa és un riu, afluent esquerra del Tíber a la regió de Sabínia a Itàlia.

Veure Ovidi і Farfa

Fastos

Fastos (Fasti) és el títol d'una obra de Publi Ovidi Nasó de datació controvertida, encara que hi ha acord general en què va ser composta abans de l'any 8 (data de l'exili d'Ovidi).

Veure Ovidi і Fastos

Faune

En la mitologia romana, Faune era un rei llatí, fill de Picus i Canent, pare de la deessa Bona Dea, també coneguda amb el nom de Fauna, i pare de Llatí.

Veure Ovidi і Faune

Favoni

D'acord amb la tradició mitològica romana, Favoni va ser el nom llatí del vent de l'oest, suau, càlid i favorable, equivalent al Zèfir de la mitologia grega.

Veure Ovidi і Favoni

Fedre

Gai Juli Fedre, en llatí Phaedrus, en grec antic, fou un poeta iàmbic grec que va viure al durant el govern dels emperadors August, Tiberi i Claudi.

Veure Ovidi і Fedre

Feràlia

Les Feràlia o Feràlies (en llatí Feralia) eren unes festes de l'antiga Roma dedicades als difunts.

Veure Ovidi і Feràlia

Ferro de Nòrica

La Nòrica en el període de l'Imperi Romà El ferro de Nòrica (en llatí: ferrum Noricum) era l'acer provinent de la regió Nòrica (Norica) durant el període de l'Imperi Romà.

Veure Ovidi і Ferro de Nòrica

Festes romanes

Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.

Veure Ovidi і Festes romanes

Filemó i Baucis

Janus Genelli - Filemó i Baucis Filemó (en grec antic Φιλήμων) i Baucis (Βαυκίς), són dos personatges de la mitologia romana que apareixen a Les Metamorfosis d'Ovidi com a exemple d'hospitalitat.

Veure Ovidi і Filemó i Baucis

Filenis de Samos

Filenis de Samos (llatí Philaenis, en grec) va ser aparentment una cortesana i escriptora grega dels segles IV i III d'abans de l'Era Comuna.

Veure Ovidi і Filenis de Samos

Filippo Parodi

Filippo Parodi (Gènova, 1630 - Gènova, 22 de juliol de 1702) fou un escultor italià del període barroc.

Veure Ovidi і Filippo Parodi

Flamenca

Flamenca o Roman de Flamenca és una novel·la anònima occitana, atribuïda sovint a Arnaud de Carcassés, escrita entre 1240 i 1270 a la Roergue.

Veure Ovidi і Flamenca

Flora (mitologia)

''Flora i Zèfir'', de William Adolphe Bouguereau. Flora era la potència vegetativa que feia florir els arbres, i d'aquí passà a presidir tot allò que floria.

Veure Ovidi і Flora (mitologia)

Floràlia

Floràlia o Jocs Florals eren una festivitat de l'antiga Roma en honor de Flora, la deessa de les flors i la vegetació.

Veure Ovidi і Floràlia

Florindo

La doble òpera Florindo i Daphne (a Hamburg les òperes sempre eren anunciades com a Singspiel) es van escriure a la primavera de 1706, encara per encàrrec de Reinhard Keiser.

Veure Ovidi і Florindo

Fobètor

Fobètor (en grec antic Φοβητώρ «el que fa por») va ser, segons la mitologia grega, un dels Somnis, els fills d'Hipnos.

Veure Ovidi і Fobètor

Foc sagrat de Vesta

''Al temple de Vesta'', Pintura a l'oli de Constantin Hölscher, (1902). El Foc sagrat de Vesta, qui a la mitologia romana era la deessa de la terra, del foc i del fum, era prioritari en la pietat romana.

Veure Ovidi і Foc sagrat de Vesta

Foner balear

Els foners balears formaren un cos d'exèrcit de l'edat antiga integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic o talaiòtic final. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, de la fi del i aC, així com a la II Guerra Púnica.

Veure Ovidi і Foner balear

Font (arquitectura)

Font pública de columna d'una aixeta. Una font artificial o brollador forma part del mobiliari urbà o particular d'una casa, per exemple en un jardí.

Veure Ovidi і Font (arquitectura)

Font del Tritó

La '''Font del Tritó''' de Gian Lorenzo Bernini, a la Piazza Barberini, Roma. La Font del Tritó s'erigeix a la Plaça Barberini en el Quirinal (Roma, Itàlia), prop de la Fontana de Trevi.

Veure Ovidi і Font del Tritó

Forbant (fill de Làpites)

Forbant (en grec antic Φόρβας, genitiu Φόρβαντος) segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Làpites i d'Arsínome.

Veure Ovidi і Forbant (fill de Làpites)

Fordicídia

La Fordicídia (en llatí: Fordicidia) era la festivitat religiosa per obtenir la fertilitat, celebrada en l'antiga Roma, entesa com una necessitat pel correcte desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia.

Veure Ovidi і Fordicídia

Fornacàlia

La Fornacàlia, una festivitat relacionada amb els forns Fornacàlia (en llatí Forcanalia) era una festivitat de l'antiga religió romana celebrada cada any en honor de Fornax, la deessa dels forners, per demanar que el gra pogués ser cuit adequadament.

Veure Ovidi і Fornacàlia

Fornax (mitologia)

Fornax (en llatí Fornax o Fornacalis dea) era, segons la mitologia romana, la deessa dels forns, que s'invocava quan es torraven els grans de blat.

Veure Ovidi і Fornax (mitologia)

Fortuna (mitologia)

Fortuna era una deessa de la mitologia romana que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la justícia actual, però sense les balances.

Veure Ovidi і Fortuna (mitologia)

Forum Boarium

El fòrum Boari a la part inferior d'aquesta maqueta de l'antiga Roma. (Universitat de Caen) El Fòrum Boari (en llatí: Forum Boarium o Bovarium) era una àrea de l'antiga ciutat de Roma a la riba dreta del riu Tíber, entre el turó Capitoli i l'Aventí.

Veure Ovidi і Forum Boarium

Francesc Alegre

Francesc Alegre i de Llobera (Barcelona, mitjan — Barcelona, 1508/1511) fou un humanista català, considerat el darrer representant de l'humanisme català a Barcelona.

Veure Ovidi і Francesc Alegre

Francesc Galceran de Pinós i Fenollet

fou un noble català fill de Bernat Galceran i de la seva cosina germana Beatriu de Pinós, filla de Ramon Galceran de Pinós i Milany, que va aportar les baronies de Milany i Vallfogona, així com els llocs de Cartellà i Tudela al seu marit, com a consort.

Veure Ovidi і Francesc Galceran de Pinós i Fenollet

Francesc Pla i Duran

432x432pxFrancesc Pla i Duran, conegut com El Vigatà (Vic, Osona, 1743 - Barcelona, 1805) fou un pintor català.

Veure Ovidi і Francesc Pla i Duran

Francisca de Osorio Guzmán

Francisca de Osorio Guzmán (Madrid) va ser una escriptora espanyola.

Veure Ovidi і Francisca de Osorio Guzmán

Francisco Camilo

''Adoració dels Reis Mags'', Museu de Belles Arts de Bilbao. ''Sagrada Família'', Museo del Prado. Francisco Camilo (Madrid, 1615 - 1673), va ser un pintor espanyol actiu durant el Barroc, pertanyent a l'Escola madrilenya.

Veure Ovidi і Francisco Camilo

Fugàlia

Fugàlia o Regifugium (en llatí Fugalia, 'la festa de la fugida' o Regifugium 'la fugida del rei') era una festa celebrada cada any a l'antiga Roma el dia 24 de febrer, en commemoració, segons Ovidi, de la fugida de Tarquini el Superb.

Veure Ovidi і Fugàlia

Gai Corneli Gal

Gai Corneli Gal (Gaius Cornelius Gallus) va ser un general, poeta i orador romà, del.

Veure Ovidi і Gai Corneli Gal

Gai Helvi Cinna

Gai Helvi Cinna (en Gaius Helvius Cinna) va ser un poeta romà de gran renom, contemporani i amic de Catul.

Veure Ovidi і Gai Helvi Cinna

Gai Juli Higí

Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.

Veure Ovidi і Gai Juli Higí

Gai Licini Macre Calvus

Gai Licini Macre Calvus (Gaius Licinius Macer Calvus) (28 de maig del 82 aC - vers 46 aC) va ser un orador i poeta romà fill de Gai Licini Macer que s'havia suïcidat quan l'anaven a acusar d'extorsió.

Veure Ovidi і Gai Licini Macre Calvus

Gai Memmi Gemel

Gai Memmi Gemel (Gaius Memmius L. f. Gemellus) va ser un magistrat romà, orador i poeta, del.

Veure Ovidi і Gai Memmi Gemel

Gai Pedó Albinovà

Gai Pedó Albinovà (en llatí Caius Pedo Albinovanus) va ser un escriptor, amic i contemporani d'Ovidi, a qui aquest dirigeix una de les seves Epistulae ex Ponto.

Veure Ovidi і Gai Pedó Albinovà

Gai Valeri Catul

va ser un poeta romà del segle I aC, un dels més destacats dels Poetae noui.

Veure Ovidi і Gai Valeri Catul

Galatea (Pigmalió)

A la mitologia grega, Galatea p. 69 (en grec antic Γαλάτεια Galateia, 'blanca com la llet') és una estàtua que va rebre el do de la vida per l'amor que li professava el seu creador Pigmalió.

Veure Ovidi і Galatea (Pigmalió)

Ganimedes (mitologia)

Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γανυμήδης Ganymedes) va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.

Veure Ovidi і Ganimedes (mitologia)

Garcilaso de la Vega

Garcilaso de la Vega (Toledo, 1501/1503? - Niça, 14 d'octubre de 1536) fou un escriptor i militar espanyol, considerat un dels poetes més importants en llengua castellana.

Veure Ovidi і Garcilaso de la Vega

Gòrgones (mitologia)

s Estàtua d'una gòrgona (Museu Arqueològic de Parikia, Paros) Les gòrgones o gorgones (en grec antic, Γοργόνες), segons la mitologia grega, eren tres monstres marins: Esteno (o Èsteno), Euríale i Medusa.

Veure Ovidi і Gòrgones (mitologia)

Genealogia deorum gentilium

''Genealogia deorum gentilium'', 1532 La Genealogia deorum gentilium coneguda en català com a Genealogia dels déus pagans és un recull de llegendes de les mitologies grega i romana escrit en llatí pel poeta i autor italià Giovanni Boccaccio a partir de l'any 1360.

Veure Ovidi і Genealogia deorum gentilium

Gens Fàbia

Moneda encunyada per August amb l'efígie de Quint Fabi Màxim Rul·lià. La gens Fàbia (en llatí: Fabia, en plural Fabii) era una gens romana, una de les més antigues famílies patrícies de Roma, que deia ser descendent d'Hèrcules i de l'arcadi Evandre.

Veure Ovidi і Gens Fàbia

George Turberville

George Turberville, o Turbervile va ser un erudit i poeta anglès que va viure (ca 1540 – fins 1597).

Veure Ovidi і George Turberville

Geschwinde, ihr wirbelnden Winde, BWV 201

Geschwinde, ihr wirbelnden Winde, BWV 201 (Correu rabents, vents rogents), més coneguda com a Der Streit zwischen Phoebus und Pan (La disputa entre Febus i Pan), és una cantata profana de Johann Sebastian Bach estrenada a Leipzig l'any 1729.

Veure Ovidi і Geschwinde, ihr wirbelnden Winde, BWV 201

Gesta Tancredi

Gesta Tancredi in expeditione Hierosolymitana (Els fets de Tancred a les croades), generalment anomenat simplement Gesta Tancredi, és un text històric en llatí que combina la prosa i el vers, obra de Raül de Caen.

Veure Ovidi і Gesta Tancredi

Giovan Battista Marino

Giovan Battista Marino (1569-1625) fou un poeta italià que donà nom al moviment del marinisme, basat en l'exageració, l'ús de l'antítesi i els jocs conceptuals propis del barroc.

Veure Ovidi і Giovan Battista Marino

Giovanni Francesco Romanelli

''El rapte de les sabines'', fresc al Louvre Giovanni Francesco Romanelli (Viterbo, 1610-1662) va ser un pintor barroc, emmarcat en la segona generació classicista italiana.

Veure Ovidi і Giovanni Francesco Romanelli

Giuseppina Turrisi Colonna

Giuseppina Turrisi Colonna (Palerm, 2 d'abril de 1822 - Palerm, 17 de febrer de 1847) fou una poetessa civil i revolucionària siciliana i gran erudita, que es dedicà a l'estudi de les llengües i la història antigues.

Veure Ovidi і Giuseppina Turrisi Colonna

Gli amori d'Apollo e di Dafne

Gli amori d'Apollo e di Dafne és una òpera en dos actes composta per Francesco Cavalli sobre un llibret italià de Giovanni Francesco Busenello, basat en Metamorfosis d'Ovidi.

Veure Ovidi і Gli amori d'Apollo e di Dafne

Graci Falisc

Graci Falisc, en llatí Gratius Faliscus, fou un poeta romà que va escriure un poema sobre caceres, del que només en queda una part i mencions en altres autors.

Veure Ovidi і Graci Falisc

Grees

''Perseu retorna l'ull a les Grees'', per Johann Heinrich Füssli. Les Grees (en grec antic Γραῖαι Graĩai, «dones velles») eren divinitats preolímpiques, tres germanes (algunes versions en compten dues) filles de Forcis, un dels aspectes de l'ancià home del mar (halios geron) i Ceto, essent de vegades considerades divinitats marines, personificacions de l'escuma del mar.

Veure Ovidi і Grees

Guerau III de Cabrera

Guerau III de Cabrera (? - ~1180), va ser un noble i trobador del, vescomte d'Àger, vescomte de Girona i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180).

Veure Ovidi і Guerau III de Cabrera

Guillem Nicolau

Guillem Nicolau fou un traductor del s. XIV, al servei del rei Pere el Cerimoniós.

Veure Ovidi і Guillem Nicolau

Gysbert Japicx

Gysbert Japicx (Boalsert, Frísia 1603-1666) fou un escriptor en frisó.

Veure Ovidi і Gysbert Japicx

Harry Potter

Harry Potter és una saga de set novel·les escrites per l'autora anglesa Joanne Kathleen Rowling que narren les aventures del jove mag Harry Potter, juntament amb els seus millors amics Ron Weasley i Hermione Granger.

Veure Ovidi і Harry Potter

Hèstia

Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.

Veure Ovidi і Hèstia

Hecatonquir

"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.

Veure Ovidi і Hecatonquir

Heinrich Aldegrever

Philip Melanchthon, 1540 Heinrich Aldegrever o Aldegraf (Paderborn, 1502 - Soest, regió de Westfàlia, 1555/61) fou un pintor i gravador alemany, famós pels seus gravats de formats diminuts.

Veure Ovidi і Heinrich Aldegrever

Hel·le

Segons la mitologia grega, Hel·le (en grec antic Έλλη) va ser una heroïna, filla d'Atamant, rei d'Orcomen, i de Nèfele.

Veure Ovidi і Hel·le

Helen (fill de Príam)

Eneas i Helen fan un sacrifici. Museu del Louvre Helen (en grec clàssic Ἕλενος Helenos), segons la mitologia grega, va ser fill de Príam i Hècuba, i germà bessó de Cassandra.

Veure Ovidi і Helen (fill de Príam)

Hemiteó

Hemiteó (en llatí Hemitheon, en grec antic Ἡμιθέων) fou un escriptor de poemes sibarita (nascut a Síbaris a la Magna Grècia) que va escriure una obra poètica obscena.

Veure Ovidi і Hemiteó

Hercules (Händel)

Hercules, HWV 60, és un drama musical en tres actes amb música de Georg Friedrich Händel.

Veure Ovidi і Hercules (Händel)

Hermafrodit

Hermafrodit (Hermaphroditus, Ἑρμαφρόδιτος) nom compost d'Hermes i Afrodita i sinònim de fou un personatge mitològic.

Veure Ovidi і Hermafrodit

Hero i Leandre

''The Last Watch of Hero'' per Frederic Leighton, on Hero espera a Leandre durant una tempesta. Hero i Leandre és un mite grec que relata la història d'Hero (Ἡρώ, una adoradora d'Afrodita que habitava una torre a Sestos a Hel·lospont en el lloc europeu dels actuals Dardanels i de Leandre (Λέανδρος, Léandros), un home jove d'Abidos a la banda oposada de l'estret.

Veure Ovidi і Hero i Leandre

Heroides

Les Heroides ('Heroïnes') o Epistulae Heroidum són una col·lecció de 21 poemes escrits per Ovidi en dístics elegíacs.

Veure Ovidi і Heroides

Het schilder-boeck

El Llibre de la pintura o El llibre dels pintors (Schilder-boeck) és un llibre d'història de l'art que conté la vida i l'obra d'artistes de la zona dels Països Baixos, holandesos i flamencs.

Veure Ovidi і Het schilder-boeck

Hienes

Les hienes (Hyaenidae) són mamífers carnívors terrestres mitjanament grans que habiten Àfrica, Aràbia, Àsia i al subcontinent indi, i pertanyen a la família Hyaenidae, la qual està formada per quatre espècies: el pròteles, la hiena bruna, la hiena tacada i la hiena ratllada.

Veure Ovidi і Hienes

Hilària

Mediolanum, datada cap al 200–400 de l'era cristiana, actualment al Museu arqueològic de Milà. Hilària o les Hilàries (en llatí Hilaria, en grec antic ἱλαρός, les dues paraules amb el significat d'alegria) va ser el nom donat originalment a qualsevol dia de festa o celebració.

Veure Ovidi і Hilària

Hipnos

Els germans bessons Hipnos i Tànatos s'enduen el cos de Sarpèdon a l'Hades Hipnos, Himnos, o Son p. 21-22 (en grec Ύπνος Hypnos, «somni») era, en la mitologia grega, la personificació del somni.

Veure Ovidi і Hipnos

Història de la ciència-ficció

''Science Fiction League'' va ser una de les primeres associacions de fans de ciència-ficció creada el 1934 per Hugo Gernsback al qual se li atribueix la popularitzacio del terme ciència-ficció. La història de la ciència-ficció ens parla de l'evolució d'un gènere literari de ficció especulativa que sol tractar els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, com ara ciència i tecnologia avançades, exploració espacial, viatges en el temps, universos paral·lels i vida extraterrestre.

Veure Ovidi і Història de la ciència-ficció

Història de la literatura

La història de la literatura estudia l'evolució de la literatura al llarg del temps, des de les primeres manifestacions orals fins a l'actualitat.

Veure Ovidi і Història de la literatura

Història del llatí

Regió del Laci, origen del llatí El llatí és una llengua indoeuropea que va ser parlada a l'antiga Roma i, posteriorment, va ser utilitzada per a documentació escrita.

Veure Ovidi і Història del llatí

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Veure Ovidi і Història del nu artístic

Història del safrà

Flors de safrà recollides per dues dones en un fresc de la civilització minoica a l'illa de Santorini La història del safrà, el seu cultiu i utilització, arriba a tenir una antiguitat de més de 3.500 anys i s'estén per moltes cultures, continents i civilitzacions.

Veure Ovidi і Història del safrà

Home llop

En el folklore i la mitologia, un home llop o licantrop és una persona que es transforma en llop, ja sigui a propòsit utilitzant màgia o involuntàriament, a causa d'una maledicció o d'altre agent exterior.

Veure Ovidi і Home llop

Homoerotisme

Jacint'' (1801), de Jean Broc El terme homoerotisme fa referència a la tendència social caracteritzada per la presència d'emocions eròtiques o desitjos sexuals que se centren en una persona del mateix sexe.

Veure Ovidi і Homoerotisme

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Veure Ovidi і Homosexualitat

Homosexualitat a Europa

Lhomosexualitat a Europa s'ha considerat de maneres diferents al llarg de la història.

Veure Ovidi і Homosexualitat a Europa

Homosexualitat a l'antiga Roma

Detall de la copa Warren d'un jove sent penetrat per un home. Les fonts històriques disponibles sobre la pràctica de lhomosexualitat a l'antiga Roma, les seves actituds i l'acceptació del fet són abundants.

Veure Ovidi і Homosexualitat a l'antiga Roma

Horaci

Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.

Veure Ovidi і Horaci

Horacianes (1974)

Mural a la facultat de Filosofia de València Horacianes és un poemari de Vicent Andrés i Estellés, que consta d'una sèrie de vuitanta poemes liriconarratius, escrits entre el 1963 i el 1970, i publicat, en versió revisada, per primer cop al segon volum de les obres completes de l'autor, Les pedres de l’àmfora (1974).

Veure Ovidi і Horacianes (1974)

Hospitalis

Hospitalis va ser la deïtat romana de l'hospitalitat.

Veure Ovidi і Hospitalis

Hrihori Skovorodà

, nom complet amb patronímic Hryhórii Sàvitx Skorovodà (Григорій Савич Сковорода; Gregorius Sabbae filius Skovoroda), fou un destacat filòsof místic ucraînès, teòleg, poeta, pedagog i possiblement compositor de música litúrgica.

Veure Ovidi і Hrihori Skovorodà

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i.

Veure Ovidi і Humanisme

Humanitats

Les humanitats són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina.

Veure Ovidi і Humanitats

Ibis (Ovidi)

Ibis és un poema injuriós escrit pel poeta romà Ovidi durant els seus anys a l'exili a la vora del Mar Negre a causa d'una ofensa contra August.

Veure Ovidi і Ibis (Ovidi)

Il Pigmalione

Il Pigmalione és una òpera en un acte de Gaetano Donizetti, amb llibret d'Antonio Simeone Sografi, basat en Les Metamorfosis d'Ovidi.

Veure Ovidi і Il Pigmalione

Il Sodoma

''Sant Sebastià'' (1525). Galeria Palatina, Florència Il Sodoma (Vercelli, 1477 — 14 de febrer de 1549?) va ser el nom que es va donar al pintor manierista italià Giovanni Antonio Bazzi.

Veure Ovidi і Il Sodoma

Ilíac Macre

Ilíac Macre (Iliacus Macer) va ser un poeta romà del dels anomenats homeristes, és a dir, que imitaven l'obra d'Homer.

Veure Ovidi і Ilíac Macre

Ilissos

LIlissos (Ἰλισσός) és un riu poc important a l'Àtica que corre pels plans d'Atenes.

Veure Ovidi і Ilissos

Illa de les Serps (Mar Negre)

Fidonixi al mapa de MercatorL'Illa de les Serps (en, en i en grec: Φιδονήσι Fidonísi), és una illa ucraïnesa que es troba a la Mar Negra, prop del Delta del Danubi.

Veure Ovidi і Illa de les Serps (Mar Negre)

Illa Ovidiu

Illa Ovidiu (en) és una petita illa situada al llac Siutghiol, a l’oest del mar Negre.

Veure Ovidi і Illa Ovidiu

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Veure Ovidi і Illes Balears

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Ovidi і Imperi Romà

Impremta Cormellas

La impremta Cormellas és un edifici situat al carrer del Call, 14 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Veure Ovidi і Impremta Cormellas

Infern (La Divina Comèdia)

''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).

Veure Ovidi і Infern (La Divina Comèdia)

Infern - Cant Cinquè

500x500px El cant cinquè de l'infern de Dante Alighieri té lloc en el segon cercle, on són castigats els luxuriosos; estem en la nit entre el 8 i 9 de 1300 'abril (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.

Veure Ovidi і Infern - Cant Cinquè

Infern - Cant Divuitè

Els alcavots i els seductors, segons il·lustració de Gustave Doré El divuitè cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en la primera i la segona fosses del vuitè cercle, en què són castigats els alcavots i els seductors en la primera i en la segona els aduladors; ens trobem al matí del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes el 26 de març de 1300.

Veure Ovidi і Infern - Cant Divuitè

Infern - Cant Dotzè

El minotaure imaginat per Gustave Doré El dotzè cant de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la primera secció (cercle menor, "girone") de les tres en què es divideix el setè cercle.

Veure Ovidi і Infern - Cant Dotzè

Infern - Cant Quart

400x400px El quart Cant de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el primer cercle, els Llimbs on són els virtuosos no batejats; estem en la nit entre el 8 i 9 d'abril del 1300 (Dissabte Sant), o d'acord amb altres comentaristes entre el 25 i el 26 de març de 1300.

Veure Ovidi і Infern - Cant Quart

Infern - Cant Trenta-unè

William Blake- Anteu baixant Dante i Virgili al novè cercle de l'Infern (1826) El cant trenta-unè de l'Infern és un fragment de l'obra La Divina Comèdia.

Veure Ovidi і Infern - Cant Trenta-unè

Infern - Cant Trentè

William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Gianni Schicchi mossegant Capocchio davant Dante i Virgili a la fossa dels falsejadors de l'Infern (1850) El Cant trentè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la mateixa fossa desena del vuitè cercle, on són castigats els falsificadors.

Veure Ovidi і Infern - Cant Trentè

Infern - Cant Tretzè

El cant tretzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el segon anell del setè cercle, on són castigats els violents contra si mateixos.

Veure Ovidi і Infern - Cant Tretzè

Infern - Cant Vint-i-Cinquè

El cant vint i cinquè pintat per Priamo de la Quercia. Segle XV. Giovanni Stradano. Cant XXV.

Veure Ovidi і Infern - Cant Vint-i-Cinquè

Infern - Cant Vint-i-Novè

Gustave Doré. Virgili renyant Dante perquè s'entreté mirant els condemnats de la novena fossa.El Cant Vint-i-novè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc a la novena i desena fossa del vuitè cercle, on són castigats respectivament els sembradors de discòrdia i els falsificadors (falsaris); som a la tarda del 9 d'abril del 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes del 26 de març del 1300.

Veure Ovidi і Infern - Cant Vint-i-Novè

Infern - Cant vint-i-setè

El Cant vint-i-setè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc al vuitè fossat del vuitè cercle "Malebolge", on són castigats els consellers fraudulents.

Veure Ovidi і Infern - Cant vint-i-setè

Infern - Cant vint-i-sisè

Dante i Virgili en la vuitena fossa de Malebolge. Gustave Doré El Cant d'Ulisses és el cant vint-i-sisè de l'Infern de Dante Alighieri.

Veure Ovidi і Infern - Cant vint-i-sisè

Inka Martí

Inka Martí Kiemann (Beckum, Westfàlia, Alemanya Occidental, 6 de gener de 1964) és una periodista, editora, escriptora, fotògrafa, agricultora i ramadera espanyola, esposa del també editor Jacobo Siruela i comtessa consort de Siruela.

Veure Ovidi і Inka Martí

Intersexualitat en la història

Al llarg de la història, hi ha hagut múltiples registres sobre l'existència de les persones intersexuals, arribant fins i tot a ser part de les mitologies i els escrits de gran importància històrica La història de la intersexualitat fa referència a la història de persones amb trets físics que es poden associar amb la intersexualitat al llarg dels segles.

Veure Ovidi і Intersexualitat en la història

Invídia

Invídia o Enveja (en llatí Invidia) fou una deïtat romana personificació de la venjança i de la gelosia, parent amb la deessa grega Nèmesi, que només tenia la venjança a les seves atribucions.

Veure Ovidi і Invídia

Isaac de Benserade

Isaac de Benserade (París, 1612 — Gentilly, Illa de França, 20 d'octubre de 1691) va ser un poeta francès.

Veure Ovidi і Isaac de Benserade

Isabel Osorio

Isabel Osorio (Burgos, 1522–Burgos, 1589) va ser una dama espanyola, amant del príncep i després rei Felip II.

Veure Ovidi і Isabel Osorio

Isis (Lully)

dreta Isis és una tragèdia lírica la qual l'autor és Jean-Baptiste Lully.

Veure Ovidi і Isis (Lully)

Iustitia

''Iustitia'', dibuix de Maarten van Heemskerck, 1556Agripina invocant la ''Iustitia'' en una moneda del temps de Neró Iustitia era una divinitat romana, personificació de la justícia.

Veure Ovidi і Iustitia

Jacint (mitologia)

''La mort de Jacint'', Jean Broc. En la mitologia grega, Jacint (en llatí Hyacinthus; en grec, translit. Hyiakinthos) era fill d'Amicles, rei d'Esparta, i de Diomeda.

Veure Ovidi і Jacint (mitologia)

Jacobus Gallus

, conegut també com a Jacobus Gallus Carniolus, Jacob Handl o Jacob Handl-Gallus, fou un compositor txec del Renaixement.

Veure Ovidi і Jacobus Gallus

Jan van Eyck

Jan van Eyck (Maaseik, principat de Lieja, ca. 1390 - Bruges, comtat de Flandes, 9 de juliol del 1441) fou un pintor flamenc del gòtic tardà que va treballar a Bruges.

Veure Ovidi і Jan van Eyck

Jaufré Rudel

Jaufré Rudel (Blaia, Gironda, 1113 - 1170) fou un trobador occità, senyor de Blaia, vila situada davant Bordeus a la desembocadura de la Garona.

Veure Ovidi і Jaufré Rudel

Jaume Medina i Casanovas

fou un filòleg, llatinista, escriptor, traductor i poeta català.

Veure Ovidi і Jaume Medina i Casanovas

Jàson

Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.

Veure Ovidi і Jàson

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Veure Ovidi і Júpiter (mitologia)

Joan Felip Mey

Joan Felip Mey i Galés (València?, ca. 1542 - Saragossa, 17 d'octubre de 1612) fou un impressor a cavall dels segles i, actiu a les ciutats de Tarragona i València, i catedràtic de Prosòdia i Grec a la Universitat de València.

Veure Ovidi і Joan Felip Mey

Joan Ramis i Ramis

Joan Ramis i Ramis (Maó, Menorca, 27 d'abril de 1746 – Maó, Menorca, 12 de febrer de 1819) fou un advocat, escriptor i historiador.

Veure Ovidi і Joan Ramis i Ramis

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.

Veure Ovidi і Joan Roís de Corella

Joan Vilar (jurista)

Joan Vilar (Barcelona, principis del - Barcelona post. 1475) fou un jurista català del.

Veure Ovidi і Joan Vilar (jurista)

Joc de la rodanxa

Nena amb cèrcol. (“Fillette au cerceau”, Auguste Renoir) Nen de Barcelona amb cèrcol. Cap al 1900. Ganimedes amb un cèrcol. Ceràmica pintada. El joc de la rodanxa és un joc infantil, amb característiques d'activitat esportiva, consistent en fer rodar un cèrcol per terra.

Veure Ovidi і Joc de la rodanxa

John Dryden

John Dryden (1631 - 1700) va ser un escriptor anglès del.

Veure Ovidi і John Dryden

John Gower

John Gower disparant el món, una esfera de terra, aire, i aigua (d'un manuscrit de les seves feines ca. 1400) John Gower (c. 1330 – octubre 1408) fou un poeta anglès, un contemporani de William Langland i el Poeta Pearl, i un amic personal de Geoffrey Chaucer.

Veure Ovidi і John Gower

Jordi Parramon i Blasco

Jordi Parramon i Blasco (Barcelona, 1956) és un traductor, filòleg i autor català.

Veure Ovidi і Jordi Parramon i Blasco

Julia de adulteriis

218x218px Julia de adulteriis va ser una antiga llei del començament de l'Imperi Romà que regulava l'adulteri, i totes les situacions que atacaven la moral i l'honestedat.

Veure Ovidi і Julia de adulteriis

Juni Gal·lió

Juni Gal·lió (en llatí Junius Gallio) va ser un retòric romà contemporani i amic de Marc Anneu Sèneca, del qual va adoptar al seu fill.

Veure Ovidi і Juni Gal·lió

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Veure Ovidi і Juno

Juturna

Juturna fou una nimfa llatina, filla del rei Daune.

Veure Ovidi і Juturna

Juventa

Escultura d'Antonio Canova representant a ''Juventas''. A partir de la identificació amb Hebe els artistes van preferir inspirar-se en una figura femenina. Juventas o Juventus, fou una divinitat, de gènere ambigu, de la mitologia romana de caràcter al·legòric que personificava la joventut i era venerada al Latium.

Veure Ovidi і Juventa

L'anima del filosofo

L'anima del filosofo, ossia, Orfeo ed Euridice és una òpera en quatre actes de Joseph Haydn, amb llibret de Carlo Francesco Badini, basat en el mite d'Orfeu i Eurídice de Les Metamorfosis d'Ovidi.

Veure Ovidi і L'anima del filosofo

La batalla dels centaures (Miquel Àngel)

Centauromàquia La Batalla dels Centaures és una escultura en relleu en marbre de l'escultor Miquel Àngel datada prop de 1492 i que es guarda al museu de la Casa Buonarroti a Florència.

Veure Ovidi і La batalla dels centaures (Miquel Àngel)

La Blancaneu i els set nans

(La) Blancaneu coneguda també com (La) Blancaneu i els set nans (títol original en alemany: Schneewittchen) és el títol d'un conte de fades o conte popular europeu del, que avui és conegut àmpliament arreu del món.

Veure Ovidi і La Blancaneu i els set nans

La Calisto

La Calisto és una òpera (dramma per musica) amb música de Francesco Cavalli sobre un llibret de Giovanni Faustini, interpretada per primera vegada el 28 de novembre de 1651 al Teatro Sant'Apollinare de Venècia. La història està basada en el mite de Cal·listo, seguidora d'Àrtemis, segons el conte Ovidi a Les Metamorfosis.

Veure Ovidi і La Calisto

La Celestina

La Celestina o senzillament, Celestina és el nom amb què s'ha popularitzat la Tragicomedia de Calisto y Melibea una de les obres més importants de la literatura castellana, atribuïda a Fernando de Rojas.

Veure Ovidi і La Celestina

La primavera

La primavera és un quadre del pintor renaixentista italià Sandro Botticelli.

Veure Ovidi і La primavera

Lanuvium

Lanuvium (en Lanuvium en Λανούϊον o Λανούβιον) va ser una antiga ciutat del Latium situada en un turó a la part sud del Mont Albà a uns 30 km de Roma, a la dreta de la via Àpia amb la que estava unida per un petit branc.

Veure Ovidi і Lanuvium

Lar

Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.

Veure Ovidi і Lar

Lara (mitologia)

Larunda en un dibuix del 1574. Lara (o també Larunda), segons la mitologia romana, va ser una nimfa del Laci, filla d'Almo, el déu homònim del riuet anomenat Almo a la vora de Roma.

Veure Ovidi і Lara (mitologia)

Lèmur (mitologia)

Lèmurs (Lemures) foren a la mitologia romana els espectres o esperits de la mort, que els romans creien que tornaven de la tomba per atacar als vius.

Veure Ovidi і Lèmur (mitologia)

Lèmurs

Els lèmurs (Lemuroidea) són primats estrepsirrins endèmics de l'illa de Madagascar.

Veure Ovidi і Lèmurs

Lévitha

Lévitha (grec: Λέβιθα, coneguda en l'antiguitat clàssica com Lebynthos) és una petita illa situada a l'est del mar Egeu, entre Cos i Paros.

Veure Ovidi і Lévitha

Líber

mosaic romà amb ''Liber Pater'' representat com a Dionís acompanyat d'un sàtir i dues bacants. Museu de Sabrata (Líbia) Segons la mitologia romana, Líber fou una divinitat itàlica de caràcter agrari, també anomenat Liber Pater.

Veure Ovidi і Líber

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Veure Ovidi і Lícia

Leda i el cigne (Leonardo da Vinci)

Leda i el cigne és un quadre perdut de Leonardo da Vinci que coneixem per estudis preparatoris de la seva mà i per diverses còpies.

Veure Ovidi і Leda i el cigne (Leonardo da Vinci)

Leges regiae

Les leges regiae (del llatí: «lleis reials») van ser les primeres lleis romanes que els historiadors clàssics, com Plutarc, van esmentar que van ser introduïdes pels reis de Roma.

Veure Ovidi і Leges regiae

Leimone

Leimone (Λειμώνη) o Leimonis (Λειμωνίς) va ser, en una antiga llegenda atenesa, la filla d'Hipòmenes, descendent del rei Codros.

Veure Ovidi і Leimone

Lemúria (festival romà)

La rentada de mans, un element purificador de la Lemúria El fesol negre, un dels elements purificadors que es feien servir per la Lemúria. Lemúria o Lemuràlia va ser una festivitat del calendari romà religiós per fer fora de la casa els esperits inquiets dels morts.

Veure Ovidi і Lemúria (festival romà)

Leonaert Bramer

Leonaert Bramer (Delft, 24 de desembre de 1596-1674), va ser un dibuixant, gravador i pintor barroc neerlandès, especialitzat en pintures de gènere, mitològiques i religioses.

Veure Ovidi і Leonaert Bramer

Les filadores

Les Filadores (Las Hilanderas o la Faula d'Aracne) és un quadre pintat per Diego Velázquez, que es troba al Museo del Prado de Madrid.

Veure Ovidi і Les filadores

Les Metamorfosis

XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.

Veure Ovidi і Les Metamorfosis

Les metamorfosis (Apuleu)

Les metamorfosis (Metamorphoseon libri), coneguda també com a L'ase d'or (Asinus aureus), és una obra d'Apuleu, que la va escriure al.

Veure Ovidi і Les metamorfosis (Apuleu)

Leto

Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.

Veure Ovidi і Leto

Leucó Higienont

Leucó Higienont (Λεύκων Υγιαίνων) va ser un rei del Bòsfor Cimmeri.

Veure Ovidi і Leucó Higienont

Liberàlia

Noi romà amb la bulla penjant del coll Liberàlia (en llatí:Liberalia) va ser un festival de l'antiga religió romana, en què s'invocava la protecció dels déus Líber Pater i Líbera, cada 17 de març.

Veure Ovidi і Liberàlia

Libro de buen amor

El libro de buen amor és l'obra més coneguda de l'arxipreste d'Hita, un dels escriptors del mester de Clerecia castellà.

Veure Ovidi і Libro de buen amor

Licos de Bitínia

Licos de Bitínia (en llatí Lycus, en grec antic Λύκος) era un riu de Bitínia que naixia a l'est del país i corria cap a l'oest per desaiguar a la mar Negra al sud d'Heraclea Pòntica, a uns 20 estadis de la ciutat, en un lloc anomenat Campus Lycaeus.

Veure Ovidi і Licos de Bitínia

Limbus

Limbus (en llatí limbus, plural limbi, en grec antic παρυφή) era la vora d'una túnica o d'una bufanda romana, sobretot la del vestit d'una dona, segons Virgili i Servi Maure Honorat.

Veure Ovidi і Limbus

Linceu (mitologia)

Linceu (Lynceus) fou una deïtat mitològica, fill d'Egipte i d'Argífia, i marit de la danaide Hipermnestra, amb qui va ser el pare d'Abant.

Veure Ovidi і Linceu (mitologia)

Lincos

Lincos (en grec antic Λύγκος) va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Escítia (o de Sicília si creiem a Higí).

Veure Ovidi і Lincos

Liríope

Segons la mitologia grega, Liríope (en grec antic Λιριόπη) va ser una nimfa filla d'Oceà i de Tetis que, seduïda pel riu Cefís, va ser la mare de Narcís.

Veure Ovidi і Liríope

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Veure Ovidi і Literatura

Literatura britànica

La literatura britànica s'entén com la literatura del Regne Unit, amb Gran Bretanya i Irlanda del Nord, l'illa de Man i les illes del Canal de la Manxa.

Veure Ovidi і Literatura britànica

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Veure Ovidi і Literatura catalana

Literatura clàssica

La literatura clàssica avui dia es considera aquella escrita en grec antic o en llatí i que forma part del cànon occidental.

Veure Ovidi і Literatura clàssica

Literatura corsa

Fragment de la Serenata di Scappinu Literatura corsa és la literatura que es fa en cors, una llengua itàlica que es parla a l'illa de Còrsega.

Veure Ovidi і Literatura corsa

Literatura espanyola de la Il·lustració

Al llarg del apareix una nova mentalitat que enllaça amb l'antropologia renaixentista i que en conseqüència ve a trencar la cosmovisió del món Barroc. Aquest període ha rebut el nom d'«Il·lustració».

Veure Ovidi і Literatura espanyola de la Il·lustració

Literatura frisona

Literatura frisona fa referència a les obres escrites en frisó, particularment a la Província de Frísia als Països Baixos, del qual la major part dels texts han sobreviscut.

Veure Ovidi і Literatura frisona

Literatura llatina

La literatura llatina és el conjunt d'obres escrites en llatí, tant a l'època clàssica com a l'edat mitjana, on el llatí era la llengua de cultura.

Veure Ovidi і Literatura llatina

Literatura medieval

El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.

Veure Ovidi і Literatura medieval

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Veure Ovidi і Literatura romana

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Ovidi і Llatí

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp.

Veure Ovidi і Llengües de l'Imperi Romà

Llengua falisca

El falisc era la llengua parlada pels faliscs, una població itàlica que habitava la Tuscia meridional.

Veure Ovidi і Llengua falisca

Llinya

Mostres diverses de fil de pescar lligades a hams. La llinya, linya o fil de pescar és l'element resistent en forma de cordill o similar que va lligat a l'ham.

Veure Ovidi і Llinya

Llista d'antics grecs

Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.

Veure Ovidi і Llista d'antics grecs

Llista d'autors antics en llatí de tradició directa

Llista d'autors antics en llatí de transmissió directa, és a dir, autors dels quals s'han conservat manuscrits que contenen obres seves completes.

Veure Ovidi і Llista d'autors antics en llatí de tradició directa

Llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart

Pòster per a l'estrena de ''La flauta màgica'', el 30 de setembre de 1791 La llista de les òperes de Wolfgang Amadeus Mozart compren 22 obres musicals molt variades.

Veure Ovidi і Llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart

Llista d'escriptors i d'historiadors de l'antiguitat

;Escriptors.

Veure Ovidi і Llista d'escriptors i d'historiadors de l'antiguitat

Llista de celebritats alcoianes

Torrijos i els seus companys en la platja de Màlaga'', obra d'Antoni Gisbert Pérez Des de la seua fundació fa més de 750 anys fins avui en dia Alcoi ha passat de ser una Vila de no més de 150 habitants a 30000 habitants en 1877 i prop de 65000 en 1981 data des de la qual ha perdut habitants a causa de la crisi industrial.

Veure Ovidi і Llista de celebritats alcoianes

Llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart

Aquesta és una llista selectiva de les obres de Wolfgang Amadeus Mozart, que s'agrupen per tipus de composicions.

Veure Ovidi і Llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart

Llista de cràters de Mercuri

Aquesta és una llista dels cràters amb nom de Mercuri.

Veure Ovidi і Llista de cràters de Mercuri

Llista de déus grecs

Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.

Veure Ovidi і Llista de déus grecs

Llista de personatges històrics d'òpera

A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Veure Ovidi і Llista de personatges històrics d'òpera

Llorenç Villalonga i Pons

va ser un escriptor i psiquiatre mallorquí.

Veure Ovidi і Llorenç Villalonga i Pons

Lo somni

Lo somni (1399) és l'obra mestra de Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 - 1413) i considerada la primera manifestació de prosa humanística en català.

Veure Ovidi і Lo somni

Lorenzo Da Ponte

Lorenzo Da Ponte (Cèneda, Vittorio Veneto, Treviso, 10 de març de 1749 - Nova York, 17 d'agost de 1838) fou un poeta i llibretista italià conegut sobretot per haver estat l'autor dels llibrets de tres grans òperes de Mozart.

Veure Ovidi і Lorenzo Da Ponte

Luís de Camões

Luís Vaz de Camões (Lisboa, desembre de 1524 - Ib., 10 de juny de 1580) va ser un escriptor i poeta portuguès, habitualment considerat com el més gran poeta en llengua portuguesa.

Veure Ovidi і Luís de Camões

Luci Acci

Luci Acci (Pisaure, actualment Pesaro, Itàlia, 170 aC — ?, aprox. 85 aC) va ser un poeta tràgic llatí, a qui Horaci va qualificar amb l'adjectiu altus (elevat, il·lustre).

Veure Ovidi і Luci Acci

Luci Corneli Escipió (cònsol 259 aC)

Luci Corneli Escipió (en Lucius Cornelius Scipio) va ser un magistrat romà.

Veure Ovidi і Luci Corneli Escipió (cònsol 259 aC)

Luci Eli Cèsar

Luci Ceioni Còmmode (Lucius Ceionius Commodus), més tard Luci Eli Cèsar o Luci Eli Ver (Lucius Aelius Verus Caesar) fou un cèsar romà.

Veure Ovidi і Luci Eli Cèsar

Luci Marci Filip (cònsol 56 aC)

Luci Marci Filip (en Lucius Marcius L. F. Q. N. Philippus) va ser un magistrat romà.

Veure Ovidi і Luci Marci Filip (cònsol 56 aC)

Luci Publici Mal·leol

Luci Publici Mal·leol (en llatí Lucius Publicius L. F. L. N. Malleolus) va ser un magistrat romà del.

Veure Ovidi і Luci Publici Mal·leol

Lucreci

miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.

Veure Ovidi і Lucreci

Luis de Góngora y Argote

Luis de Góngora y Argote (Còrdova, 11 de juliol de 1561 - 23 de maig de 1627) fou un poeta i dramaturg del Segle d'or espanyol, màxim exponent del corrent literari conegut com a culteranisme o gongorisme, que més tard imitarien altres artistes.

Veure Ovidi і Luis de Góngora y Argote

Mamuralia

Mosaic del segle III, trobat a ''El Djem'' (Tunísia), que representa el mes de març, època de l'any en la qual se celebrava la ''Mamuralia''. La Mamuràlia o Sacrum Mamurio era una festivitat de la religió a l'antiga Roma que se celebrava el 14 o 15 de març.

Veure Ovidi і Mamuralia

Manisa (Turquia)

Manisa Manisa és una ciutat de l'oest de Turquia, a la regió de l'Egeu i capital de la província de Manisa.

Veure Ovidi і Manisa (Turquia)

Mar d'Etiòpia

s L'Atlàntic a la zona del golf de Guinea apareix com a ''Aethiopian Sea'' Mar d'Etiòpia (Æthiopicum Mare en llatí) fou el nom clàssic donat a la part sud de l'oceà Atlàntic.

Veure Ovidi і Mar d'Etiòpia

Marc Anneu Sèneca

Marc Anneu Sèneca (en llatí Marcus Anneus Seneca) va ser un retòric romà nadiu de Còrdova (en llatí Corduba) on va néixer en data incerta però en el i probablement una mica abans de l'any 60 aC.

Veure Ovidi і Marc Anneu Sèneca

Marc Pacuvi

Marc Pacuvi (Marcus Pacuvius) (Brundusium, vers 220 aC - 130 aC) va ser un poeta tràgic romà.

Veure Ovidi і Marc Pacuvi

Marc Porci Latró

Marc Porci Latró (en llatí Marcus Porcius Latro) va ser un cèlebre retòric romà del temps d'August.

Veure Ovidi і Marc Porci Latró

Marc Publici Mal·leol

Marc Publici Mal·leol (en llatí Marcus Publicius L. F. L. N. Malleolus) va ser un magistrat romà del.

Veure Ovidi і Marc Publici Mal·leol

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Veure Ovidi і Marc Terenci Varró

Marie-Jeanne L'Héritier de Villandon

Marie-Jeanne L'Héritier de Villandon, nascuda el 12 de novembre de 1664 a París, on va morir el 24 de febrer de 1734, fou una novel·lista francesa, poeta, autora de contes de fades, salonnière i editora de premsa.

Veure Ovidi і Marie-Jeanne L'Héritier de Villandon

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Veure Ovidi і Mart (mitologia)

Matràlia

Matràlia (en llatí Matralia) era un festival romà que es celebrava cada any el dia 11 de juny en honor de la deessa Mater Matuta.

Veure Ovidi і Matràlia

Matronàlia

Les Matronàlia (en llatí Matronalia o Matronales feriae, literalment 'Festes Matronals') eren, a l'antiga Roma unes festes celebrades l'1 de març, el dia que començava l'any, en honor de Lucina la deessa dels parts, (o a Juno Lucina, Juno, la que porta els nens a la llum) i de la maternitat (mater vol dir 'mare'), i també de les dones en general.

Veure Ovidi і Matronàlia

Maximià Etrusc

Maximià (Maximianus), dit també Maximià Etrusc, fou un poeta romà d'època tardana autor d'unes elegies que, durant força temps, foren atribuïdes al poeta Corneli Gal.

Veure Ovidi і Maximià Etrusc

Màrcia (dona de Fabi Màxim)

Màrcia (en llatí Marcia) va ser una dama romana del.

Veure Ovidi і Màrcia (dona de Fabi Màxim)

Mètopes del Partenó

Les mètopes del Partenó són un conjunt de noranta-dues plaques quadrades (mètopes) esculpides en marbre pentèlic, que eren sobre les columnes del peristil del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.

Veure Ovidi і Mètopes del Partenó

Mètrica grecollatina

La mètrica en les llengües grega i llatina és quantitativa, és a dir, es fonamenta en la repetició d'un determinat patró de síl·labes de durada llarga (habitualment transcrites en mètrica amb el signe de ratlla llarga baixa o __) o bé breu (transcrites amb el signe U) denominat peu.

Veure Ovidi і Mètrica grecollatina

Míscel

Segons la mitologia grega, Míscel (en grec antic Μύσκελος, Miskelos), va ser un ciutadà d'Argos, descendent de Crotó.

Veure Ovidi і Míscel

Música barroca

La música barroca és un estil musical europeu que abasta tot el i la primera meitat del.

Veure Ovidi і Música barroca

Música programàtica

Música programàtica és la música que té per objectiu evocar idees o imatges extra-musicals en la ment de l'oient, representant musicalment una escena, imatge o estat d'ànim.

Veure Ovidi і Música programàtica

Mecenàs

''Vil·la de Mecenàs amb les cascades a Tívoli''. Jacob Philipp Hackert (1783). Gai Cilni Mecenàs (Gaius Cilnius Maecenas) va ser un polític romà, patró dels literats.

Veure Ovidi і Mecenàs

Medont

Segons la mitologia grega, Medont (Μέδων), va ser un heroi, fill d'Oileu i de Rene.

Veure Ovidi і Medont

Melèagre

XVII, Museu del Prado, Madrid). Segons la mitologia grega, Melèagre (en Melèagros), va ser un heroi, fill d'Eneu, rei de Calidó, i d'Altea, germana de Leda.

Veure Ovidi і Melèagre

Menandre

Menandre (Μένανδρος, Menander; Atenes, ca. 342/341 aC — Atenes, ca. 292/290 aC) fou un poeta grec, el més distingit dels poetes de la nova comèdia.

Veure Ovidi і Menandre

Mente

Mente o Menta (en grec antic Μένθη), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa de l’inframón, associada al riu Cocit.

Veure Ovidi і Mente

Mercuràlia

Les Mercuràlia (en llatí Mercuralia) era una festivitat romana que es celebrava en honor a Mercuri.

Veure Ovidi і Mercuràlia

Mercuri (mitologia)

XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.

Veure Ovidi і Mercuri (mitologia)

Mercuri i Argos

Mercuri i Argos 'és un oli d'assumpte mitològic pintat per Diego Velázquez per al Saló dels Miralls de l'Alcàsser de Madrid cap 1659, es tracta d'una de les seues últimes obres.

Veure Ovidi і Mercuri i Argos

Metamorfosi (desambiguació)

Biologia.

Veure Ovidi і Metamorfosi (desambiguació)

Metamorfosi (mitologia)

finlandès ''Kalevala'' de Elias Lönnrot.(''La defensa del Sampo'', Akseli Gallen-Kallela, 1896) En la mitologia i el folklore la metamorfosi és la capacitat de transformar-se físicament mitjançant una capacitat inherentment sobrehumana, la intervenció divina, la manipulació demoníaca, la bruixeria, els encanteris o haver heretat la capacitat.

Veure Ovidi і Metamorfosi (mitologia)

Metimna

Metimna Metimna (en Methymna; a les monedes, Μέθυμνα o Μάθυμνα) era una ciutat de Lesbos, la més important després de Mitilene.

Veure Ovidi і Metimna

Michel Carré

Michel Carré (Besançon, 20 d'octubre de 1821 - Argenteuil, 27 de juny de 1872) va ser un prolífic llibretista, dramaturg i escrìptor francès.

Veure Ovidi і Michel Carré

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Veure Ovidi і Michelangelo Buonarroti

Mides I

En la versió del mite de Midas de Nathaniel Hawthorne, la seva noia es transforma en estàtua quan la toca. Walter Crane, 1893 En la mitologia grega Mides o Midas (Midas) era el rei de Frígia, fill de Gòrdios I. Va tenir un fill, Ancuros.

Veure Ovidi і Mides I

Minerva

Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Veure Ovidi і Minerva

Miquel Dolç i Dolç

Miquel Dolç i Dolç (Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 de desembre de 1912 - Madrid, 27 de desembre de 1994) fou un filòleg, crític literari, poeta i traductor mallorquí al català.

Veure Ovidi і Miquel Dolç i Dolç

Mirmídons

els Mirmídons transformats de formigues en homes Segons la mitologia grega, els mirmídons (Μυρμιδόνες, en singular Μυρμιδών; en Myrmidŏnes) foren un poble establert a la Tessàlia meridional, a la vall del riu Esperqueu, després d'arribar-hi provinents de l'illa d'Egina.

Veure Ovidi і Mirmídons

Miscel

Miscel (en llatí Myscellus, en grec antic Μύσκελλος o Μύσκελος) fou un colonitzador grec natural de Ripes (una de les dotze divisions de l'Acaia), del que Ovidi diu que era un heràclida i fill d'un argiu de nom Alemon.

Veure Ovidi і Miscel

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Veure Ovidi і Mitologia grega

Moriz Haupt

Moriz Haupt (Zittau, Saxònia, 27 de juliol de 1808 - Berlín, 5 de febrer, 1874) fou un filòleg i germanista alemany.

Veure Ovidi і Moriz Haupt

Multatuli

Eduard Douwes Dekker (Amsterdam, 2 de març de 1820 - Ingelheim am Rhein, 19 de febrer de 1887), més conegut sota el pseudònim Multatuli, fou un escriptor neerlandès.

Veure Ovidi і Multatuli

Museu Internacional de Ceràmica de Faenza

El Museu Internacional de Ceràmica de Faenza (en italià: Museo internazionale delle ceramiche in Faenza o MIC) és un dels més importants museus d'art en el món de la ceràmica, està situat a Faenza, en la regió Emília-Romanya del nord d'Itàlia.

Veure Ovidi і Museu Internacional de Ceràmica de Faenza

Museu Picasso de Barcelona

El Museu Picasso de Barcelona és el museu de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso.

Veure Ovidi і Museu Picasso de Barcelona

Narcís (mitologia)

Segons la mitologia grega, Narcís (en grec Νάρκισσος) va ser un fill de Cefís i de Liríope.

Veure Ovidi і Narcís (mitologia)

Nasidi (Divina comèdia)

Infern Cant vint-i-cinquè. Priamo della Quercia Nasidi és un personatge de la Farsalia de Lucà.

Veure Ovidi і Nasidi (Divina comèdia)

Naturalis Historia

Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.

Veure Ovidi і Naturalis Historia

Nònacris

Nònacris (en grec antic Νώνακρις) era una antiga ciutat d'Arcàdia, al districte de la Feneàtida, al nord-oest de la ciutat de Fèneos.

Veure Ovidi і Nònacris

Nemoràlia

Kunsthalle, Hamburg) Nemoràlia (en llatí Nemoralia), era el nom d'una festivitat del calendari religiós de l'antiga Roma, que estava relacionat amb dues funcions del culte a Diana: la cura per les terres de pastura i la protecció de les noies joves.

Veure Ovidi і Nemoràlia

Neptú (mitologia)

Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.

Veure Ovidi і Neptú (mitologia)

Neptú i Tritó

Neptú i tritó és una escultura primerenca de l'artista italià Gian Lorenzo Bernini.

Veure Ovidi і Neptú i Tritó

Nicholas Trivet

Nicholas Trivet O.P. (c. 1258, Norfolk - † c. 1328) fou frare dominic historiador i filòleg anglès.

Veure Ovidi і Nicholas Trivet

Nicolas Poussin

Nicolas Poussin (Les Andelys, Normandia 1594 - Roma 1665) fou un pintor francès.

Veure Ovidi і Nicolas Poussin

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Veure Ovidi і Nicolau Maquiavel

Nictímene

Nictímene va ser, segons la mitologia grega, una filla del rei de Lesbos Epopeu o, segons una altra tradició, filla d'un rei d'Etiòpia anomenat Nicteu.

Veure Ovidi і Nictímene

Nisíades

En la mitologia grega, les Nisíades (en grec antic Νυσιάδες Nysiades) eren les nimfes de la Muntanya Nisa que van tenir cura i van criar d'infant al déu Dionís.

Veure Ovidi і Nisíades

Nord

El nord o septentrió és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic.

Veure Ovidi і Nord

Nu (art)

Tors d'Afrodita de Cnidos, còpia de Praxíteles al Museu del Louvre David'' (1501-1504), de Miquel Àngel, Galeria de l'Acadèmia de Florència El nu és un gènere artístic, Tanmateix, deia Kenneth Clark que el cos humà nu no és un tema de l'art, sinó una forma d'art, una manera de realitzar l'ideal artístic; més que un motiu, és una de les formes com s'ha realitzat l'art -almenys en l'àmbit occidental-.

Veure Ovidi і Nu (art)

Numic

Numic o Numici (en llatí Numicus o Numicius, en grec Νουμικίος) era un riu de l'antic Laci que desembocava al mar Tirrè entre les ciutats de Lavínium i Ardea, segons Plini el Vell.

Veure Ovidi і Numic

Orcomen (Arcàdia)

Orcomen o Orcòmenos (Ὀρχομενός, en Orchomenus) és una ciutat d'Arcàdia (Grècia), situada en una plana envoltada de muntanyes.

Veure Ovidi і Orcomen (Arcàdia)

Orió (mitologia)

Orió (en grec antic: Ὠρίων ó Ωαρίων) era un gegant de la mitologia grega.

Veure Ovidi і Orió (mitologia)

Orland enamorat

Orland enamorat —en italià — és un poema èpic publicat per primera vegada el 1483, considerat una de les obres més importants de la literatura italiana.

Veure Ovidi і Orland enamorat

Ovid (cràter)

Ovid és un cràter d'impacte en el planeta Mercuri de 41 km de diàmetre.

Veure Ovidi і Ovid (cràter)

Ovidiu

Ovidiu (pronunciació en romanès: , nom històric: Canara, Kanara) és una ciutat situada a pocs quilòmetres al nord de Constanța, al comtat de Constanța, al nord de la Dobruja (Romania).

Veure Ovidi і Ovidiu

Pablo Picasso

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.

Veure Ovidi і Pablo Picasso

Paestum

Temple d'Atena, abans conegut com a ''temple de Ceres'' Paestum, o Pèstum, (en llatí Paestum, en grec antic Παῖστον) va ser una antiga ciutat de la Lucània prop de la mar Tirrena, a uns 7 km al sud de la desembocadura del Silarus.

Veure Ovidi і Paestum

Palília

Palília (en llatí:Palilia o també Parīlia) era una festivitat celebrada a Roma cada 21 d'abrilen honor de Pales la deïtat tutelar dels pastors.

Veure Ovidi і Palília

Pamphilus

Pamphilus (o Pamphilus de amore) és una comèdia teatral en llatí del, de 780 línies, escrita probablement en terres de França o a la península ibèrica.

Veure Ovidi і Pamphilus

Pan (mitologia)

El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πά&#957), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.

Veure Ovidi і Pan (mitologia)

Pan i Syrinx

Pan i Syrinx (Pan og Syrinx) de Carl Nielsen és un poema simfònic escrit per a un concert de les obres del compositor que es va celebrar l'11 de febrer de 1918 a Copenhaguen.

Veure Ovidi і Pan i Syrinx

Papini Estaci

Estaci, Virgili i Dante al costat de les flames de la setena terrassa al purgatori (''Divina comèdia'', Cant 25). Publi Papini Estaci (Publius Papinius Statius), més conegut com a Papini Estaci o, simplement, Estaci, fou un poeta romà nascut a Nàpols vers l'any 45 dC.

Veure Ovidi і Papini Estaci

Parentalia

Per la Parentàlia els romans visitaven els cementiris, com aquest d'Ostia Antica Les festes parentals o Parentalia eren festes fúnebres que se celebraven a l'antiga Roma tots els anys del 13 al 21 de febrer en honor dels difunts d'una família (parentiu), que també va adquirir un vessant col·lectiu, en memòria de tots els morts del país.

Veure Ovidi і Parentalia

Paries

Paries (en grec antic τοῖχος) era el nom llatí de les parets de les cases a l'antiga Roma (del que deriva parets) en contraposició dels murus (τεῖχος), la muralla d'una ciutat, i de maceries (τείχιον), la paret que tancava un petit recinte, com ara un pati o un jardí.

Veure Ovidi і Paries

Parmigianino

Girolamo Francesco Maria Mazzola o Mazzuoli dit el Parmigianino (Parma, 11 de gener de 1503 - Casalmaggiore, 24 d'agost de 1540), va ser un pintor italià del Renaixement.

Veure Ovidi і Parmigianino

Parnàs

Delfos El Parnàs (en Παρνασσός, Parnassós) és una serralada de Grècia de pedra calcària situada a la regió de la Fòcida, prop de Delfos, al nord del golf de Corint.

Veure Ovidi і Parnàs

Pax (mitologia)

Pax és la divinitat que era la personificació de la pau, en la cultura romana.

Veure Ovidi і Pax (mitologia)

Pèrdix

Pèrdix (en grec antic Πέρδιξ), fill de Pèrdix, germana de Dèdal, l'havien fet aprenent al costat del seu oncle, i ja el superava en habilitat i invents.

Veure Ovidi і Pèrdix

Pòntiques

Pòntiques (en llatí: Epistulae ex Ponto; lit.: Cartes des del Mar Negre) és una obra d'Ovidi, escrita en quatre llibres.

Veure Ovidi і Pòntiques

Pederàstia

Fotografia de Wilhelm von Gloeden que representa la pederàstia. La pederàstia és una relació eròtica homosexual entre un adolescent i un home adult.

Veure Ovidi і Pederàstia

Pederàstia a l'antiga Grècia

V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').

Veure Ovidi і Pederàstia a l'antiga Grècia

Pedofília

La pedofília és la preferència sexual d'un adult vers impúbers.

Veure Ovidi і Pedofília

Pedro de Orrente

Pedro de Orrente (1580-1645), va ser un pintor barroc, natural de Múrcia però format a Toledo.

Veure Ovidi і Pedro de Orrente

Pelignes

Els pelignes o pelignis (en llatí peligni, en grec antic Πελίγνοι) eren un poble d'Itàlia Central que vivia al cor dels Apenins.

Veure Ovidi і Pelignes

Pere Miquel Carbonell i Soler

fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).

Veure Ovidi і Pere Miquel Carbonell i Soler

Pere Serafí

''La flagelació de Crist'', al MNAC. Pere Serafí (1505/10 - Barcelona, 1567) fou un poeta i pintor català del Renaixement.

Veure Ovidi і Pere Serafí

Perimele (filla d'Hipodamant)

Segons la mitologia grega, Perimele (en Περιμήλη) va ser una filla d'Hipodamant, cabdill etoli.

Veure Ovidi і Perimele (filla d'Hipodamant)

Persée

* Persée (portal web), repositori o biblioteca digital.

Veure Ovidi і Persée

Persée (Lully)

dreta Persée és una tragèdia lírica de Jean-Baptiste Lully el llibret de la qual està escrit per Philippe Quinault, està basada en Les metamorfosis d'Ovidi.

Veure Ovidi і Persée (Lully)

Petus

Petus (en Paetus, literalment 'guenyo, borni') va ser un cognom romà portat per membres de diverses gens; originàriament, feia referència a una persona que tenia un defecte a l'ull (Plini el relaciona amb el terme strabo), però sense una desviació completa de la vista.

Veure Ovidi і Petus

Phaéton (Lully)

dreta Phaëton és una tragèdia lírica creada per Jean-Baptiste Lully, que consta d'1 pròleg i 5 actes.

Veure Ovidi і Phaéton (Lully)

Phaidon Press

Phaidon Press ó simplement Phaidon és una editorial britànica, una de les capdavanteres mundials en la publicació de llibres d'arts visuals, arquitectura, art, fotografia i disseny.

Veure Ovidi і Phaidon Press

Pharmakos

El pharmakós (en grec: φαρμακός) era el nom d'un ritual de la religió de l'antiga Grècia que podia consistir en el sacrifici d'una víctima expiatòria o en l'exili, totes dues opcions amb finalitats purificadores d'un grup social.

Veure Ovidi і Pharmakos

Philémon et Baucis

Philémon et Baucis és una opéra-comique en dos actes amb música de Charles Gounod i llibret en francès de Jules Barbier i Michel Carré, basat en la faula homònima de Jean de la Fontaine, inspirat al seu torn en la faula Filemó i Baucis de Les Metamorfosis d'Ovidi.

Veure Ovidi і Philémon et Baucis

Pièrides

Les Pièrides (en grec antic Πιερίδες), eren les filles de Píer, fill de Macèdon.

Veure Ovidi і Pièrides

Piero di Cosimo

“Retrat de Simonetta Vespucci, (Cleòpatra)”, ca 1483, Chantilly, Musée Condé. Piero di Cosimo, o més correctament Piero di Lorenzo (Florència, República de Florència, c. 1461 - 1521) va ser un pintor florentí del Renaixement italià.

Veure Ovidi і Piero di Cosimo

Pigmalió

Pigmalió (en grec antic Πυγμαλίων) va ser, segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor.

Veure Ovidi і Pigmalió

Pintura mitològica

La pintura mitològica és un gènere pictòric, subgènere de la pintura d'història, el tema artístic de la qual són personatges o escenes de la mitologia, però sense finalitat religiosa, sinó com a pintura profana.

Veure Ovidi і Pintura mitològica

Pintures murals del vestíbul de la Casa Milà

La presència més rellevant de les pintures murals a la casa Milà es troba als vestíbuls i a les parets de l'escala noble.

Veure Ovidi і Pintures murals del vestíbul de la Casa Milà

Piramo e Tisbe

Piramo e Tisbe és una òpera en dos actes composta per Johann Adolph Hasse sobre un llibret italià de Marco Coltellini, basat en la història dels amants Píram i Tisbe tal com la relata Ovidi en les seves Metamorfosis.

Veure Ovidi і Piramo e Tisbe

Pitàgores

Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Veure Ovidi і Pitàgores

Planudes

Planudes (en llatí Planudes, en grec) també anomenat Planudes Màxim, va ser un monjo i erudit constantinopolità de l'època romana d'Orient.

Veure Ovidi і Planudes

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Veure Ovidi і Plini el Vell

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Veure Ovidi і Plutó (mitologia)

Poema de la mitjanit

El poema de la mitjanit és un fragment de poesia lírica grega preservat per Hefestió.

Veure Ovidi і Poema de la mitjanit

Poesia

La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Veure Ovidi і Poesia

Poesia didàctica

Durant la seva estada a Tomis, Ovidi va escriure el seu poema didàctic ''Halieutica'', sobre la manera de pescar dels dacis La poesia didàctica és un gènere molt relacionat amb l'èpica, pretén ensenyar, transmetre coneixements, proporcionar consells o normes de conducta.

Veure Ovidi і Poesia didàctica

Poesia lírica

''La poesia lírica de'' Henry Oliver Walker de 1896 a l'edifici Thomas Jefferson de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. La poesia lírica és un tipus formal de poesia que expressa emocions o sentiments personals, normalment en primera persona.

Veure Ovidi і Poesia lírica

Poesia narrativa

La poesia narrativa és una forma de poesia que explica una història.

Veure Ovidi і Poesia narrativa

Pomòrie

Vista aèria de Pomòrie Pomòrie (Поморие), a l'antiguitat i fins a 1934 coneguda com a Anquíalos (Anchialus; en Анхиало, Anhialo; Ahyolu; en protobúlgar, Tuthom) és una població i complex turístic costaner del sud-est de Bulgària, situat en una estreta península rocosa a la badia de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara de la mar Negra.

Veure Ovidi і Pomòrie

Pomona

'''Pomona''' (pintura de Nicolas Fouché, c. 1700). Pomona fou una divinitat itàlica.

Veure Ovidi і Pomona

Pornografia

El terme pornografia, o porno en la seva forma abreujada, fa referència a tot aquell material que representa actes sexuals o actes eròtics que tenen la finalitat de provocar l'excitació sexual del receptor.

Veure Ovidi і Pornografia

Port de Constanța

El port de Constanța es troba a Constanța, Romania, a la costa occidental del mar Negre, a de l'estret del Bòsfor i del ramal de Sulina, per on el riu Danubi desemboca al mar.

Veure Ovidi і Port de Constanța

Porta Carmentalis

La porta Carmentalis era una doble porta situada a la Muralla Serviana a l'antiga Roma.

Veure Ovidi і Porta Carmentalis

Portumnàlia

Portumnàlia o Portunàlia (Portumnalia o Portunalia) va ser un festival romà celebrat en honor de Portunus, el déu de les claus i les hisendes.

Veure Ovidi і Portumnàlia

Postvorta

Postvorta o Postverta era, segons la mitologia romana, una deessa del temps passat, una de les dues acompanyants o assistents, i per alguns autors també representacions, de Carmenta juntament amb la seva germana Antevorta.

Veure Ovidi і Postvorta

Prehistòria de Malta

Restes arqueològiques a Tarxien. L'arribada de l'home al Mediterrani central va ser relativament tardana.

Veure Ovidi і Prehistòria de Malta

Premi Cavall Verd

Els Premis Cavall Verd són uns premis que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana de les Illes, a obra publicada, i que premien poesia en llengua catalana, ja sigui original o traduïda.

Veure Ovidi і Premi Cavall Verd

Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig

El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de Literatura i Assaig és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Veure Ovidi і Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig

Priap

Fresc de '''Priap''', a la casa dels Vettii de Pompeia, Pompeia. Priap (en grec antic Πρίαπος) és una divinitat grega que simbolitza l'instint sexual i la força generativa masculina i també de la fecunditat de la natura.

Veure Ovidi і Priap

Priscià de Cesarea

Priscià de Cesarea (fl.), conegut de comú simplement com a Priscià, fou un gramàtic llatí.

Veure Ovidi і Priscià de Cesarea

Proserpine (Lully)

dreta Proserpine és una òpera de Jean-Baptiste Lully, de gènere tragèdia lírica, composta d'1 pròleg i 5 actes amb llibret de Philippe Quinault, basat en Les metamorfosis d'Ovidi.

Veure Ovidi і Proserpine (Lully)

Proserpine (obra de teatre)

''Proserpine'' Per Dante Gabriel Rossetti (1874) Proserpine és un drama en vers escrit per a nens pels escriptors romàntics anglesos Mary Shelley i el seu marit Percy Bysshe Shelley.

Veure Ovidi і Proserpine (obra de teatre)

Prostitució a l'antiga Grècia

aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.

Veure Ovidi і Prostitució a l'antiga Grècia

Prostitució a l'antiga Roma

Escena eròtica en una pintura d'una paret del Lupanar de Pompeia La prostitució a l'antiga Roma era legal i autoritzada.

Veure Ovidi і Prostitució a l'antiga Roma

PSR B1257+12

PSR B1257+12, prèviament designat PSR 1257+12, alternativament designat PSR J1300+1240, també anomenat Lich, és un púlsar situat a 2.300 anys llum del Sol a la constel·lació de la Verge.

Veure Ovidi і PSR B1257+12

Publi Pomponi Grecí

Publi Pomponi Grecí (en llatí Publius Pomponius Graecinus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Ovidi і Publi Pomponi Grecí

Publi Suil·li Rufus

Publi Suil·li Rufus (Publius Suillius Rufus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Veure Ovidi і Publi Suil·li Rufus

Quimera

"Quimera d'Arezzo". Estàtua de bronze etrusca. En la mitologia grega, Quimera (en grec, Χιμαιρα Khimaira) era un monstre que tenia forma de lleó, amb un cap de cabra enmig del dors i cua de serp o potes de drac, i que treia foc per la boca.

Veure Ovidi і Quimera

Quinquatres

Quinquatres (en llatí Quinquatrus o Quinquatruia) eren unes festes religioses romanes dedicades a Minerva.

Veure Ovidi і Quinquatres

Quint Sulpici Camerí

Quint Sulpici Camerí (en llatí Quintus Sulpicius Ser. F. Ser. N. Camerinus Cornutus) va ser un magistrat romà.

Veure Ovidi і Quint Sulpici Camerí

Rabi

Rabi, en llatí Rabirius, fou un poeta romà, contemporani de Vel·lei Patercle, que, després d'enumerar els personatges distingits que van viure als últims temps de la República, quan parla dels autors més propers a la seva època utilitza les paraules: "interque (sc.

Veure Ovidi і Rabi

Raimbaut de Vaqueiras

Raimbaut de Vaqueiras (1165-1207) fou un trobador occità, originari de Vaqueiras a l'actual departament francès de la Valclusa.

Veure Ovidi і Raimbaut de Vaqueiras

Ratpenats

Els ratpenats o voliacsConeguts igualment com a «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «pana-rats», «pinya-rates»/«pinyes rates» o «mosseguellos».

Veure Ovidi і Ratpenats

Règia

Localització de la '''Règia''' al fòrum romà La Règia (en llatí: Regia) era un edifici de l'antiga Roma, situat al fòrum màxim a prop de la casa de les vestals.

Veure Ovidi і Règia

Ròmul i Rem

En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.

Veure Ovidi і Ròmul i Rem

Ròmul Silvi

Ròmul Silvi (en llatí: Romulus Silvius) fou un dels reis d'Alba Longa, descendent del mític EneesTitus Livi, Ab Urbe condita I. 3.8 i avantpassat d'August.

Veure Ovidi і Ròmul Silvi

Rea Sílvia

Segons la mitologia romana, Rea Sílvia (en llatí Rhēa Silvĭa, també anomenada Ília, en llatí, Īlĭa i coneguda amb altres noms, com ara Servília, Servilia i Emília, Aemilia) era la filla del rei Numítor d'Alba Longa i va ser la mare dels bessons Ròmul i Rem, fundadors de Roma.

Veure Ovidi і Rea Sílvia

Refugiat

Un refugiat vietnamita Camp de refugiats, Beirut Camp de refugiats d'Um Piam a Tailàndia (2009)) No hi han participat Un refugiat (segons defineix a l'article 1A de la Convenció de 28 de juliol de 1951 relativa a l'estatut dels refugiats de les Nacions Unides) és una persona que es troba fora del país d'on n'és originari, o bé on hi resideix habitualment, a causa d'un temor fonamentat de persecució per raons d'ètnia, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o opinions polítiques, i que no pot o no vol reclamar la protecció del seu país per a poder tornar-hi.

Veure Ovidi і Refugiat

Rei d'Assíria

La següent llista de reis assiris és una compilació dels monarques d'Assíria, que comença aproximadament el 2500 aC i continua fins al segle VIII aC.

Veure Ovidi і Rei d'Assíria

Remeis a l'amor

Remeis a l'amor (en llatí Remedia amoris o Remedium amoris) és un poema didàctic, format per 814 dístics elegíacs, escrit pel poeta llatí Publi Ovidi.

Veure Ovidi і Remeis a l'amor

Rex nemorensis

Ruines del temple de Diana, a la vora del llac Nemi, dibuix del 1831 El rex nemorensis, era el títol que tenia el sacerdot encarregat del culte a Diana a Arícia, la deessa de la mitologia romana.

Veure Ovidi і Rex nemorensis

Riu Aqueloos

El riu Aqueloos (en Αχελώος; Achelous) és un riu de Grècia que neix a les muntanyes del Pindos, a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, fent frontera entre Etòlia i Acarnània.

Veure Ovidi і Riu Aqueloos

Riu Heloros

Riu Heloros o Eloros (Helorus o Elorus) era el nom d'un riu de Sicília al sud-est de l'illa, el més gran entre Siracusa i el Cap Pacinum.

Veure Ovidi і Riu Heloros

Robigàlia

Fasti Praenestini'', amb la paraula ''Robigo''. Robigàlia (en llatí: Robigalia) va ser una festa pública que tenia data fixa al calendari romà,Sembla que en un principi no va tenir data fixa, com s'indica al comentarii pontificum citat per Plini el Vell Naturalis Historia XVIII, 14 el 25 d'abril.

Veure Ovidi і Robigàlia

Roman de la Rose

''Le roman de la rose'', 1914 El Roman de la Rose és una novel·la medieval al·legòrica on es parla de l'amor.

Veure Ovidi і Roman de la Rose

Romanç d'Enees

El romanç d'Enees és una de les obres més importants de l'anomenada matèria de Roma medieval, on es recreaven amb codis nous les històries més importants de l'èpica grecollatina.

Veure Ovidi і Romanç d'Enees

Romeu i Julieta

Romeu i Julieta és una tragèdia escrita per William Shakespeare l'any 1597.

Veure Ovidi і Romeu i Julieta

Rosàlia

Mosaic romà del s.IV que descriu la confecció de garlandes amb roses La Rosàlia o Rosaria (de vegades rosatio o dies rosationis) era el nom de diverses celebracions de l'època de l'imperi romà que implicaven ofrenes de flors o guarniments amb flors, principalment les roses i les violes.

Veure Ovidi і Rosàlia

Roswitha de Gandersheim

Roswitha, Hrotsvitha, Rosvita o Hrotsvit de Gandersheim (ca. 935–Bad Gandersheim, Baixa Saxònia, ca. 1002) fou una canongessa secular de l'orde de Sant Benet.

Veure Ovidi і Roswitha de Gandersheim

Sabí (poeta)

Sabí, en llatí Sabinus, fou un poeta amic i contemporani d'Ovidi, que menciona en dos passatges de les seves obres.

Veure Ovidi і Sabí (poeta)

Sabel·li (Divina Comèdia)

William Blake (1757-1827). Infern cant vint-i-quatrè. El fossat dels lladres. Sabel·li és un personatge menor de la Farsàlia de Lucà.

Veure Ovidi і Sabel·li (Divina Comèdia)

Sacellum

''Sacellum'', una paraula ambigua que designava petits espais sagrats de diversos aspectes; en aquesta imatge, el ''sacellum'' del col·legi dels Augustals a Herculà Un sacellum (en plural sacella) era un petit espai sagrat que es feien servir com a llocs de culte a l'antiga Roma.

Veure Ovidi і Sacellum

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Veure Ovidi і Saladí

Saleu Bas

Saleu Bas (en llatí Saleius Bassus) va ser un poeta èpic romà, contemporani d'Estaci, que va viure al.

Veure Ovidi і Saleu Bas

Salii

Relleu representant dos ''salii'' al costat d'un cavaller. Museu nacional romà del palazzo Altemps Els Salii eren els sacerdots saltadorssallii deriva del verb salio, que vol dir "saltar" de l'antiga religió romana.

Veure Ovidi і Salii

Salmacis

Salmacis va ser una nimfa de Frígia que en lloc de dedicar-se a caçar com les seves companyes i la deessa Àrtemis preferia l'oci i la vanitat.

Veure Ovidi і Salmacis

Sancus

Sancus és una divinitat de la primitiva religió romana.

Veure Ovidi і Sancus

Sangaris

D'acord amb la mitologia grega, Sangaris (en grec antic Σάγγαρις) o també Sagaritis (Σάγαρίτις, va ser una hamadríada estimada per Atis, segons la versió que en dona Ovidi. Atis, déu de la natura i pàredre de Cíbele, havia promès a la deessa, que es mantindria cast, però es va unir a la nimfa Sangaris.

Veure Ovidi і Sangaris

Saturn (mitologia)

s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.

Veure Ovidi і Saturn (mitologia)

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Veure Ovidi і Sèneca

Sébastien Leclerc

Sébastien Leclerc, també anomenat Sébastien Leclerc I o Sébastien Leclerc el Vell (Metz, 26 de setembre de 1637 - París, 25 d'octubre de 1714) va ser un enginyer militar, pintor i gravador francès.

Veure Ovidi і Sébastien Leclerc

Sírius

Sírius (α Canis Majoris / α CMa) és l'estel més brillant del cel nocturn.

Veure Ovidi і Sírius

Seamus Heaney

Seamus Justin Heaney fou un poeta, escriptor i professor d'universitat irlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1995.

Veure Ovidi і Seamus Heaney

Sebastiano del Piombo

''Retrat d'un home, segons diuen de Cristòfor Colom''. Copia de un autorretrato Sebastiano Luciani (Venècia, 1485 — Roma, 21 de juny de 1547), més conegut com a Sebastiano del Piombo, per haver ocupat a partir de 1531 el càrrec de responsable dels segells de plom —piombo en italià— del Vaticà.

Veure Ovidi і Sebastiano del Piombo

Segle I aC

s dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.

Veure Ovidi і Segle I aC

Semele (Händel)

Semele és un oratori en tres actes de Georg Friedrich Händel, amb llibret anònim.

Veure Ovidi і Semele (Händel)

Sementivae

Les Sementivae o també Feriae Sementivae van ser unes festes a l'antiga Roma destinades a celebrar la sembra.

Veure Ovidi і Sementivae

Servi Sulpici Rufus (militar)

Servi Sulpici Rufus (Servius Sulpicius Rufus) va ser un militar romà.

Veure Ovidi і Servi Sulpici Rufus (militar)

Sext Aureli Properci

Sext Aureli Properci, en llatí: Sextus Aurelius Propertius, (Úmbria, vers 57/46 aC- Roma, vers 15 aC) fou un destacat poeta elegíac romà.

Veure Ovidi і Sext Aureli Properci

Sext Pompeu (cònsol l'any 14)

Sext Pompeu (en llatí Sextus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Sex. N.) va ser un magistrat romà.

Veure Ovidi і Sext Pompeu (cònsol l'any 14)

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Veure Ovidi і Sexualitat a l'antiga Roma

Silvà

En la mitologia romana Silvà (en llatí Silvanus, o 'dels boscos') era l'esperit tutelar dels camps i dels boscos.

Veure Ovidi і Silvà

Silvius

Segons la mitologia romana, Silvius fou rei d'Alba Longa.

Veure Ovidi і Silvius

Sirena

Sirena pintant-se un escut Sirena mare ''La sirena i el pescador,'' una obra mestra de 1893 de Giulio Aristide Sartorio. Una sirena és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.

Veure Ovidi і Sirena

Sirena (mitologia grega)

Les Sirenes (Σειρήν, Seirḗn; plural: Σειρῆνες, Seirênes), en la mitologia grega, eren criatures perilloses, que atreien als mariners amb la seva encantadora música i veus cantores per provocar el naufragi a les costes rocoses de les seves illes.

Veure Ovidi і Sirena (mitologia grega)

Somnis (mitologia)

Els somnis o també oniroi (en grec antic Ὄνειροι) o de vegades en singular, somni, oniros (Ὄνειρος), segons la mitologia grega, eren fills de Nix sense intervenció masculina, o de vegades, amb la intervenció d'Èreb.

Veure Ovidi і Somnis (mitologia)

Somnus

Somnus (en llatí Somnus) va ser, segons la mitologia romana, la personificació del son.

Veure Ovidi і Somnus

Sulmo (pelignes)

Sulmo (Σουλμῶν) va ser una ciutat dels pelignes a la vall del riu Gizio en una conca ampla on s'ajunta amb diversos petits rierols.

Veure Ovidi і Sulmo (pelignes)

Sulmona

Sulmona és un municipi italià, situat a la conca del riu Gizio, a la regió d'Abruços i a la província de L'Aquila.

Veure Ovidi і Sulmona

Summà

Segons alguns autors, Summanus estava associat amb els misteris del cel nocturn. Summà (en llatí Summānus) fou una antiga divinitat de la mitologia romana.

Veure Ovidi і Summà

Surrèntum

Surrèntum (en Surrentum, en Συρρεντόν o Σούρεντον), moderna Sorrento, va ser una ciutat de la costa de Campània a la badia o golf de Nàpols, no lluny del promontori anomenat Minervae Promontorium ('Promontori de Minerva'), que forma el límit sud de la badia.

Veure Ovidi і Surrèntum

Taígete

En la mitologia grega, Táigete (en grec antic, Ταϋγέτη: Taygète) és una de les set Plèiades, per tant filla d'Atles i Plèione.

Veure Ovidi і Taígete

Taígete (estrella)

Taígete, oficialment Taygeta (19 del Taure / 19 Tauri), és un estel que forma part del cúmul obert de les Plèiades a la constel·lació de Taure.

Veure Ovidi і Taígete (estrella)

Tages

Tages, o també Tagetes, era una divinitat etrusca fill de Genius i de la Terra i net de Júpiter.

Veure Ovidi і Tages

Talia (musa)

Talia (en grec antic Θάλεια, 'la que floreix', 'la festívola'; llatí Thalia) era una de les muses, la vuitena per ordre de naixença.

Veure Ovidi і Talia (musa)

Tarpeia (filla de Tarpei)

Soldats atacant Tarpeia, relleu d'un fris de la Basílica Emília, s. I dC Tarpeia, personatge llegendari del temps del rei Ròmul, que segons la versió més acceptada, era una ciutadana romana que va trair la seva gent durant l'enfrontament amb els sabins.

Veure Ovidi і Tarpeia (filla de Tarpei)

Taules d'Iguvium

Les Taules d'Iguvium —també conegudes amb el nom de: Taules euguvines— és un conjunt de set taules de bronze amb inscripcions en llatí i en umbre.

Veure Ovidi і Taules d'Iguvium

Tauroboli

Recreació d'un tauroboli El Tauroboli era un ritual que implicava ser regat amb la sang d'un bou, i normalment era el ritual d'iniciació relacionat amb el culte de la deessa Cíbele, també anomenada Magna Mater.

Veure Ovidi і Tauroboli

Ted Hughes

Edward “Ted” James Hughes OM (17 d'agost de 1930 – 28 d'octubre de 1998) va ser un poeta i escriptor de llibres per a infants anglès.

Veure Ovidi і Ted Hughes

Telegonia

La Telegonia (en Telegonia) és un poema èpic de l'antiga Grècia, actualment perdut, que formava part de l'anomenat cicle troià.

Veure Ovidi і Telegonia

Tempestas

Tempestas (en llatí Tempestas) va ser, segons la mitologia romana, la deessa que personificava les tempestats.

Veure Ovidi і Tempestas

Temple de Bel·lona

El temple de Bel·lona va ser un temple romà dedicat a la deessa Bel·lona i situat al costat del temple d'Apol·lo Sosià i del teatre de Marcel a l'antiga Roma, al peu del Palatí.

Veure Ovidi і Temple de Bel·lona

Temple de Càstor i Pòl·lux

El temple de Càstor i Pòl·lux (en llatí: Templum Castorum) era un edifici de l'antiga ciutat de Roma situat al Fòrum.

Veure Ovidi і Temple de Càstor i Pòl·lux

Temple de Júpiter Stator (s VIII aC)

El Temple de Júpiter Stator fou un temple de l'antiga Roma, situat a l'àrea del Fòrum Romà.

Veure Ovidi і Temple de Júpiter Stator (s VIII aC)

Temple de Venus Genetrix

El temple de Venus Genetrix és un temple romà inaugurat l'any 46 aC, que va dominar la part nord-occidental de la part inferior del Fòrum de Cèsar, un dels fòrums imperials de Roma.

Veure Ovidi і Temple de Venus Genetrix

Teoria Marlowe

Retrat que se suposa que és de Christopher Marlowe (Corpus Christi College, Cambridge). La teoria Marlowe és una llegenda que especula que Christopher Marlowe seria l'autor de gran part de la producció literària de William Shakespeare.

Veure Ovidi і Teoria Marlowe

Terambo

Terambo (en grec antic Τέραμβος) va ser un cèlebre músic segons la mitologia grega.

Veure Ovidi і Terambo

Terminàlia

Celebració davant l'altar de ''Terminus'', il·lustració de Giovanni Benedetto Castiglione Terminàlia (en llatí: Terminalia) va ser una festivitat celebrada a l'antiga Roma en honor del déu Terminus, que era la deïtat tutelar de les fronteres i els límits de les finques agrícoles.

Veure Ovidi і Terminàlia

Thésée (Lully)

dreta Thésée és una Tragèdia lírica de Jean-Baptiste Lully que consta d'1 pròleg i 5 actes.

Veure Ovidi і Thésée (Lully)

Tibul

Albi Tibul (c. 54-19 aC) Albi Tibul (Albius Tibullus; Gabis, 55 aC - Roma, 19 aC) fou un poeta líric llatí.

Veure Ovidi і Tibul

Ticià

Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.

Veure Ovidi і Ticià

Tinta invisible

La tinta invisible és aquella tinta que no es deixa veure en el paper en què s'ha escrit fins que no s'aplica el reactiu convenient, calor o agents químics.

Veure Ovidi і Tinta invisible

Tirèsias

Tirèsies, a l'esquerra, amb OdisseuEn la mitologia grega, Tirèsias o Tirèsies, (en grec) és un endeví cec de Tebes.

Veure Ovidi і Tirèsias

Tisbe (Beòcia)

Tisbe, o Tisbes (en grec antic Θίσβη) era una ciutat de Beòcia, descrita per Estrabó, situada a poca distància de la costa a la part sud del mont Helicó, limitant amb els territoris de Tèspies i Coronea.

Veure Ovidi і Tisbe (Beòcia)

Titonos

l'Eos encalça en Titó per a raptar-lo. Pintor de l'Aquil·les: enòcoe àtica amb personatges eritromorfs, 470–460 a. Cr. Museu del Louvre Titonos, o millor, Titó (grec antic: Τιθωνός -οῦ; llatí: Tīthōnus –&#299), segons la mitologia grega, fou un heroi grec fill de Laomedont, rei de Troia, i de la nimfa Estrímon (Στρυμώ -οῦς / Strymo -ōnis).

Veure Ovidi і Titonos

Tomis

Tomis (en grec antic Τόμις) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la riba de l'Euxí, capital del districte anomenat Escítia Menor.

Veure Ovidi і Tomis

Torre de la Parada

La Torre de la Parada va ser un pavelló de caça que se situava als afores de Madrid, a la muntanya del Pardo (Parc regional de la conca alta del Manzanares), no lluny del Palau del Pardo.

Veure Ovidi і Torre de la Parada

Tracis

Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.

Veure Ovidi і Tracis

Traducció lingüística

La Pedra de Rosetta Una traducció és la interpretació del significat d'un text i la seva corresponent transformació en un text equivalent que reprodueix el mateix missatge en una llengua diferent.

Veure Ovidi і Traducció lingüística

Traducció literària

La traducció d'obres literàries es considera una activitat literària per si mateixa.

Veure Ovidi і Traducció literària

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Veure Ovidi і Tràcia

Tristia

Les Tristia ("dolors" o "lamentacions") són una col·lecció de cartes escrites en dístics elegíacs pel poeta Ovidi durant el seu exili de Roma.

Veure Ovidi і Tristia

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Veure Ovidi і Trobador

Troesmis

''Troesmis'' a la Tabula Peutingeriana. Troesmis era una antiga fortalesa legionària romana, un lloc important situat al Danubi i que formava una part clau del sistema fronterer Limes Moesiae.

Veure Ovidi і Troesmis

Tulcea

Tulcea (en búlgar, rus, i en ucraïnès: Тулча, Tulcha; en turc: Hora-Tepé o Tolçu) és una ciutat amb estatus de ''municipiu'' a Dobruja (Romania).

Veure Ovidi і Tulcea

Una cambra pròpia

Una cambra pròpia (en l'original anglès, A Room of One's Own) és un ampli assaig de l'escriptora Virginia Woolf publicat per primera vegada el 24 d'octubre de 1929, en un recull de les conferències dictades a Newnham College i al Girton College, dues escoles universitàries per a dones de la Universitat de Cambridge, amb el títol de “Dones i ficció”.

Veure Ovidi і Una cambra pròpia

Unukalhai

Unukalhai (α Ser / α Serpentis / 24 Serpent) és un estel a la constel·lació del Serpent.

Veure Ovidi і Unukalhai

Vadianus

Vadianus (Sankt Gallen, 1484 — 1551) és el nom llatinitzat de l'humanista i reformador suís Joachim von Watt.

Veure Ovidi і Vadianus

Venanci Fortunat

Venanci Fortunat o Venanci Honori Clemencià Fortunat, en llatí Venantius Honorius Clementianus Fortunatus, (ca. 530 - ca. 600/609) va ser un poeta llatí, autor d'himnes, i bisbe de Poitiers.

Veure Ovidi і Venanci Fortunat

Venília

Segons la mitologia grega, Venília va ser una nimfa marina del Tirrè, associada amb els vents i el mar.

Veure Ovidi і Venília

Veneralia

Veneralia (en llatí Veneralia) era un antic festival romà que se celebrava el dia 1 d'abril (a les calendes d'abril) en honor de Venus Verticordia ('cambiadora de cors') i de Fortuna Virilis.

Veure Ovidi і Veneralia

Venus (mitologia)

Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Veure Ovidi і Venus (mitologia)

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Ovidi і Venus (planeta)

Venus and Adonis

Venus and Adonis (en anglès, Venus i Adonis) és una òpera en tres actes i un pròleg composta per John Blow al voltant de 1683.

Veure Ovidi і Venus and Adonis

Venus i Adonis (Ticià, Nova York)

Venus i Adonis és una pintura a l'oli sobre tela (106,7 × 133,4 cm), realitzada el 1560 pel pintor italià Ticià Vecellio.

Veure Ovidi і Venus i Adonis (Ticià, Nova York)

Vermells

Vermells és un recull de poesia escrit en català per l'escriptor austríac Klaus Ebner.

Veure Ovidi і Vermells

Vertumne

XVI). Gemäldegalerie (Berlín) Vertumne, va ser una divinitat venerada pels etruscs i pels romans.

Veure Ovidi і Vertumne

Vincenzu Giubega

Vincenzu Giubega (Calvi, 1761 - 1800) fou un religiós, jurista i diplomàtic cors.

Veure Ovidi і Vincenzu Giubega

Vintilă Horia

Vintilă Horia Iucal (Segarcea, Romania, 18 de desembre de 1915 - Collado Villalba, Madrid, Espanya, 4 d'abril de 1992) va ser un escriptor romanès en llengües romanesa, francesa i castellana.

Veure Ovidi і Vintilă Horia

Vociè Montà

Vociè Montà (Votienus Montanus) va ser un orador romà del, que vivia en el regnat de Tiberi.

Veure Ovidi і Vociè Montà

Vulcà

En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.

Veure Ovidi і Vulcà

William Shakespeare

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8).

Veure Ovidi і William Shakespeare

William-Adolphe Bouguereau

William-Adolphe Bouguereau (La Rochelle, 30 de novembre de 1825 - ibídem, 19 d'agost de 1905) fou un pintor academicista francès.

Veure Ovidi і William-Adolphe Bouguereau

Xanthos (riu)

El Xantos (Ξάνθος; en turc, Eşen Çayı) és un riu de Turquia, a l'antiga regió de Lícia, que pren el nom de la ciutat de Xantos, situada a prop de la desembocadura.

Veure Ovidi і Xanthos (riu)

1686

; Països Catalans.

Veure Ovidi і 1686

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Veure Ovidi і 20 de març

També conegut com Ovidi Nasó, Publi Ovidi, Publi Ovidi Nasó.

, Argei, Arges, Arios (desambiguació), Aristides Maillol, Arnaut de Maruelh, Arquitectura neoromanesa, Ars amandi (pel·lícula), Art (desambiguació), Art amatòria, Ascàlab, Asclepi, Astipalea, Atalanta de Beòcia, Atena, Atles (mitologia), Atys (Lully), August, Aurora (mitologia), Ausiàs March, Ausoni (mitologia), Aventí, Ídmon, Èac, Època arcaica, Èsac, Èson, Òperes perdudes de Claudio Monteverdi, Àmfissa (mitologia), Àmpel, Ànser, Àrea de sant'Omobono, Àrtemis, Bacanàlia, Backgammon, Bagoes (general), Baies (Campània), Bas (poeta iàmbic), Bístons, Bernard Silvestre, Bernat Metge, Bertran Carbonel, Biblis, Boio, Broteas, Bura, Cadmus et Hermione, Caduceu, Cal·límac de Cirene, Calendari, Calistrat Hogaș, Caos (mitologia), Capaneu, Car (poeta), Carístia, Carcinos, Cardea, Carl Nielsen, Carme Boyé i Parera, Carmen Saliare, Carmentàlia, Carmina burana (cants goliards), Carna (nimfa), Carsten Høeg, Casa Joan Ribera, Caspar Abel, Castell Bánffy, Castrum Inui, Català modern, Catilinàries, Cànace, Cíbele, Cefís (mitologia), Celadont, Cels Albinovà, Censura a Espanya, Centumvir, Cereàlia, Cesó Fabi Vibulà, Chrétien de Troyes, Christopher Marlowe, Cidipe, Cigne (nom comú), Ciparís, Circe, Claude Lorrain, Col·lecció Fundació Bernat Metge, Compluvium, Concòrdia, Confessio Amantis, Constanța, Constel·lació del Cigne, Consuàlia, Corneli Àtic, Corneli Sever, Corona triomfal, Coroneu, Così fan tutte, Cosmètics per a la cara, Cosme Mestre, Cotis III de Tràcia, Crati, Cremera, Crenea, Crotop, Cultura de l'antiga Roma, Cultura del manuscrit, Curci Àtic, Dafne (nimfa), Dafnis (poeta), Daphne (Strauss), Dàcic, Dànae, Dècada de l'1, Dècim Juni Brut Galaic, Dèdal, Dístic elegíac, De Amore, Decadència, Declinació del llatí, Desterrament, Devotio, Diana, Diccionari Llatí-Català, Dice, Diego Velázquez, Dionís, Dnièster, Doble Heroides, Dominique Phinot, Dona a l'antiga Roma, Driope, Du Fu, Duocento, Eco (mitologia), Eco i Narcís (Waterhouse), Edat Teocràtica, Edats de l'Home, El Bon Pastor (Murillo), El cavaller del lleó, El matrimoni Arnolfini, El naixement de Venus, El nan groc, El rapte de Prosèrpina, Elegia, Emili Macre (poeta), Encomium Emmae Reginae, Enees Silvi, Enna, Enni, Epimèlides, Eqües, Equenèids, Equirria, Ercole amante, Ericto, Escil·lècion, Espàrtoc IV, Estàbia, Estrena, Estrigiformes, Etòlia, Etiologia, Etra, Etra (filla de Tetis), Euridice, Europa (filla d'Agenor), Faetusa, Fama (mitologia), Fames, Fantasos, Farfa, Fastos, Faune, Favoni, Fedre, Feràlia, Ferro de Nòrica, Festes romanes, Filemó i Baucis, Filenis de Samos, Filippo Parodi, Flamenca, Flora (mitologia), Floràlia, Florindo, Fobètor, Foc sagrat de Vesta, Foner balear, Font (arquitectura), Font del Tritó, Forbant (fill de Làpites), Fordicídia, Fornacàlia, Fornax (mitologia), Fortuna (mitologia), Forum Boarium, Francesc Alegre, Francesc Galceran de Pinós i Fenollet, Francesc Pla i Duran, Francisca de Osorio Guzmán, Francisco Camilo, Fugàlia, Gai Corneli Gal, Gai Helvi Cinna, Gai Juli Higí, Gai Licini Macre Calvus, Gai Memmi Gemel, Gai Pedó Albinovà, Gai Valeri Catul, Galatea (Pigmalió), Ganimedes (mitologia), Garcilaso de la Vega, Gòrgones (mitologia), Genealogia deorum gentilium, Gens Fàbia, George Turberville, Geschwinde, ihr wirbelnden Winde, BWV 201, Gesta Tancredi, Giovan Battista Marino, Giovanni Francesco Romanelli, Giuseppina Turrisi Colonna, Gli amori d'Apollo e di Dafne, Graci Falisc, Grees, Guerau III de Cabrera, Guillem Nicolau, Gysbert Japicx, Harry Potter, Hèstia, Hecatonquir, Heinrich Aldegrever, Hel·le, Helen (fill de Príam), Hemiteó, Hercules (Händel), Hermafrodit, Hero i Leandre, Heroides, Het schilder-boeck, Hienes, Hilària, Hipnos, Història de la ciència-ficció, Història de la literatura, Història del llatí, Història del nu artístic, Història del safrà, Home llop, Homoerotisme, Homosexualitat, Homosexualitat a Europa, Homosexualitat a l'antiga Roma, Horaci, Horacianes (1974), Hospitalis, Hrihori Skovorodà, Humanisme, Humanitats, Ibis (Ovidi), Il Pigmalione, Il Sodoma, Ilíac Macre, Ilissos, Illa de les Serps (Mar Negre), Illa Ovidiu, Illes Balears, Imperi Romà, Impremta Cormellas, Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Cinquè, Infern - Cant Divuitè, Infern - Cant Dotzè, Infern - Cant Quart, Infern - Cant Trenta-unè, Infern - Cant Trentè, Infern - Cant Tretzè, Infern - Cant Vint-i-Cinquè, Infern - Cant Vint-i-Novè, Infern - Cant vint-i-setè, Infern - Cant vint-i-sisè, Inka Martí, Intersexualitat en la història, Invídia, Isaac de Benserade, Isabel Osorio, Isis (Lully), Iustitia, Jacint (mitologia), Jacobus Gallus, Jan van Eyck, Jaufré Rudel, Jaume Medina i Casanovas, Jàson, Júpiter (mitologia), Joan Felip Mey, Joan Ramis i Ramis, Joan Roís de Corella, Joan Vilar (jurista), Joc de la rodanxa, John Dryden, John Gower, Jordi Parramon i Blasco, Julia de adulteriis, Juni Gal·lió, Juno, Juturna, Juventa, L'anima del filosofo, La batalla dels centaures (Miquel Àngel), La Blancaneu i els set nans, La Calisto, La Celestina, La primavera, Lanuvium, Lar, Lara (mitologia), Lèmur (mitologia), Lèmurs, Lévitha, Líber, Lícia, Leda i el cigne (Leonardo da Vinci), Leges regiae, Leimone, Lemúria (festival romà), Leonaert Bramer, Les filadores, Les Metamorfosis, Les metamorfosis (Apuleu), Leto, Leucó Higienont, Liberàlia, Libro de buen amor, Licos de Bitínia, Limbus, Linceu (mitologia), Lincos, Liríope, Literatura, Literatura britànica, Literatura catalana, Literatura clàssica, Literatura corsa, Literatura espanyola de la Il·lustració, Literatura frisona, Literatura llatina, Literatura medieval, Literatura romana, Llatí, Llengües de l'Imperi Romà, Llengua falisca, Llinya, Llista d'antics grecs, Llista d'autors antics en llatí de tradició directa, Llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart, Llista d'escriptors i d'historiadors de l'antiguitat, Llista de celebritats alcoianes, Llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart, Llista de cràters de Mercuri, Llista de déus grecs, Llista de personatges històrics d'òpera, Llorenç Villalonga i Pons, Lo somni, Lorenzo Da Ponte, Luís de Camões, Luci Acci, Luci Corneli Escipió (cònsol 259 aC), Luci Eli Cèsar, Luci Marci Filip (cònsol 56 aC), Luci Publici Mal·leol, Lucreci, Luis de Góngora y Argote, Mamuralia, Manisa (Turquia), Mar d'Etiòpia, Marc Anneu Sèneca, Marc Pacuvi, Marc Porci Latró, Marc Publici Mal·leol, Marc Terenci Varró, Marie-Jeanne L'Héritier de Villandon, Mart (mitologia), Matràlia, Matronàlia, Maximià Etrusc, Màrcia (dona de Fabi Màxim), Mètopes del Partenó, Mètrica grecollatina, Míscel, Música barroca, Música programàtica, Mecenàs, Medont, Melèagre, Menandre, Mente, Mercuràlia, Mercuri (mitologia), Mercuri i Argos, Metamorfosi (desambiguació), Metamorfosi (mitologia), Metimna, Michel Carré, Michelangelo Buonarroti, Mides I, Minerva, Miquel Dolç i Dolç, Mirmídons, Miscel, Mitologia grega, Moriz Haupt, Multatuli, Museu Internacional de Ceràmica de Faenza, Museu Picasso de Barcelona, Narcís (mitologia), Nasidi (Divina comèdia), Naturalis Historia, Nònacris, Nemoràlia, Neptú (mitologia), Neptú i Tritó, Nicholas Trivet, Nicolas Poussin, Nicolau Maquiavel, Nictímene, Nisíades, Nord, Nu (art), Numic, Orcomen (Arcàdia), Orió (mitologia), Orland enamorat, Ovid (cràter), Ovidiu, Pablo Picasso, Paestum, Palília, Pamphilus, Pan (mitologia), Pan i Syrinx, Papini Estaci, Parentalia, Paries, Parmigianino, Parnàs, Pax (mitologia), Pèrdix, Pòntiques, Pederàstia, Pederàstia a l'antiga Grècia, Pedofília, Pedro de Orrente, Pelignes, Pere Miquel Carbonell i Soler, Pere Serafí, Perimele (filla d'Hipodamant), Persée, Persée (Lully), Petus, Phaéton (Lully), Phaidon Press, Pharmakos, Philémon et Baucis, Pièrides, Piero di Cosimo, Pigmalió, Pintura mitològica, Pintures murals del vestíbul de la Casa Milà, Piramo e Tisbe, Pitàgores, Planudes, Plini el Vell, Plutó (mitologia), Poema de la mitjanit, Poesia, Poesia didàctica, Poesia lírica, Poesia narrativa, Pomòrie, Pomona, Pornografia, Port de Constanța, Porta Carmentalis, Portumnàlia, Postvorta, Prehistòria de Malta, Premi Cavall Verd, Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig, Priap, Priscià de Cesarea, Proserpine (Lully), Proserpine (obra de teatre), Prostitució a l'antiga Grècia, Prostitució a l'antiga Roma, PSR B1257+12, Publi Pomponi Grecí, Publi Suil·li Rufus, Quimera, Quinquatres, Quint Sulpici Camerí, Rabi, Raimbaut de Vaqueiras, Ratpenats, Règia, Ròmul i Rem, Ròmul Silvi, Rea Sílvia, Refugiat, Rei d'Assíria, Remeis a l'amor, Rex nemorensis, Riu Aqueloos, Riu Heloros, Robigàlia, Roman de la Rose, Romanç d'Enees, Romeu i Julieta, Rosàlia, Roswitha de Gandersheim, Sabí (poeta), Sabel·li (Divina Comèdia), Sacellum, Saladí, Saleu Bas, Salii, Salmacis, Sancus, Sangaris, Saturn (mitologia), Sèneca, Sébastien Leclerc, Sírius, Seamus Heaney, Sebastiano del Piombo, Segle I aC, Semele (Händel), Sementivae, Servi Sulpici Rufus (militar), Sext Aureli Properci, Sext Pompeu (cònsol l'any 14), Sexualitat a l'antiga Roma, Silvà, Silvius, Sirena, Sirena (mitologia grega), Somnis (mitologia), Somnus, Sulmo (pelignes), Sulmona, Summà, Surrèntum, Taígete, Taígete (estrella), Tages, Talia (musa), Tarpeia (filla de Tarpei), Taules d'Iguvium, Tauroboli, Ted Hughes, Telegonia, Tempestas, Temple de Bel·lona, Temple de Càstor i Pòl·lux, Temple de Júpiter Stator (s VIII aC), Temple de Venus Genetrix, Teoria Marlowe, Terambo, Terminàlia, Thésée (Lully), Tibul, Ticià, Tinta invisible, Tirèsias, Tisbe (Beòcia), Titonos, Tomis, Torre de la Parada, Tracis, Traducció lingüística, Traducció literària, Tràcia, Tristia, Trobador, Troesmis, Tulcea, Una cambra pròpia, Unukalhai, Vadianus, Venanci Fortunat, Venília, Veneralia, Venus (mitologia), Venus (planeta), Venus and Adonis, Venus i Adonis (Ticià, Nova York), Vermells, Vertumne, Vincenzu Giubega, Vintilă Horia, Vociè Montà, Vulcà, William Shakespeare, William-Adolphe Bouguereau, Xanthos (riu), 1686, 20 de març.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

Idiomes

Ovidi

Taula de continguts