Taula de continguts
72 les relacions: Agalbursa de Cervera, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Almodis de Barcelona, Anglesola (llinatge), Barisó I d'Arborea, Beatriu de Bas, Bernat II de Cabrera, Bernat III de Cabrera, Bernat IV de Cabrera, Castell de Bell-lloc, Castellfollit de la Roca, Cànoves, Còrdova, Comtat d'Empúries, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Dècada del 1360, Frederic II de Sicília, Hug I d'Arborea, Hug I de Cervera, Hug V d'Empúries, Jaume el Just, Jutjat d'Arborea, Lacon, Llista de jutges d'Arborea, Milany, Mont-ros (la Torre de Cabdella), Muntanyes de Prades, Oristany, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I d'Arborea, Pere I de Bas, Pere I de Cervera, Pere II d'Arborea, Ponç I de Cervera, Ponç II de Cervera, Ponç III de Cervera, Ponç V d'Empúries, Ponç VI d'Empúries, Provença, Puigmal, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Ramon d'Empúries, Roger Bernat I de Foix, Sardenya, Sibil·la de Palau, Squillace, ... Ampliar l'índex (22 més) »
Agalbursa de Cervera
Agalbursa de Cervera, coneguda també com a Galbors o Agalbursa de Bas, (c. 1140-1190) fou una dama catalana.
Veure Vescomtat de Bas і Agalbursa de Cervera
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Vescomtat de Bas і Alfons el Benigne
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Vescomtat de Bas і Alfons el Cast
Almodis de Barcelona
Almodis de Barcelona, coneguda també com a Almodis de Bas, (1126 - 1164) fou infanta de Barcelona, vescomtessa consort de Bas.
Veure Vescomtat de Bas і Almodis de Barcelona
Anglesola (llinatge)
Escut d'armes delllinatge dels Anglesola Els Anglesola eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens mitològics dels quals es remunten a la llegenda dels Nou Barons de la Fama, la qual és del s. XVIII.
Veure Vescomtat de Bas і Anglesola (llinatge)
Barisó I d'Arborea
Barisó I d'Arborea (?-1185) fou jutge d'Arborea.
Veure Vescomtat de Bas і Barisó I d'Arborea
Beatriu de Bas
Beatriu de Bas, coneguda també com a Beatriu de Milany, (c.1070-1142) fou vescomtessa de Bas.
Veure Vescomtat de Bas і Beatriu de Bas
Bernat II de Cabrera
Reproducció de la indumentària de Bernat II de Cabrera al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella Bernat de Cabrera (? - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Capità General de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.
Veure Vescomtat de Bas і Bernat II de Cabrera
Bernat III de Cabrera
Bernat III de Cabrera, vescomte de Cabrera, vescomte de Bas i comte d'Osona (? – Tordehumos (Castella), 1368) va ser un noble català de la Baixa edat mitjana, fill segon del vescomte de Bas i de Cabrera, Bernat II de Cabrera.
Veure Vescomtat de Bas і Bernat III de Cabrera
Bernat IV de Cabrera
Bernat IV de Cabrera, dit Bernardí, (1352 - Catània (Sicília), 1423) ostentà els títols de vescomte de Cabrera, baró de Montclús, comte d'Osona (1373), vescomte de Bas (1381) i comte de Mòdica (1393).
Veure Vescomtat de Bas і Bernat IV de Cabrera
Castell de Bell-lloc
El Castell de Bell-lloc forma part d'una finca que està ubicada dins del terme municipal de la Roca del Vallès (Vallès Oriental) però tocant a la població de Cardedeu.
Veure Vescomtat de Bas і Castell de Bell-lloc
Castellfollit de la Roca
Castellfollit de la Roca és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Veure Vescomtat de Bas і Castellfollit de la Roca
Cànoves
* Cànoves, entitat de població al municipi de Cànoves i Samalús, vegeu llista de topònims de Cànoves i Samalús#entitat de població.
Veure Vescomtat de Bas і Cànoves
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Vescomtat de Bas і Còrdova
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Vescomtat de Bas і Comtat d'Empúries
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Vescomtat de Bas і Comtat de Berga
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Vescomtat de Bas і Comtat de Besalú
Dècada del 1360
La dècada del 1360 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 1360 fins al 31 de desembre del 1369.
Veure Vescomtat de Bas і Dècada del 1360
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Veure Vescomtat de Bas і Frederic II de Sicília
Hug I d'Arborea
Hug I d'Arborea, conegut també com a Hug II Ponç de Cervera, Hug II de Bas o Hug Poncet, (Oristany (Sardenya) 1178) net de Barisó I d'Arborea i de la segona dona d'aquest, Agalbursa.
Veure Vescomtat de Bas і Hug I d'Arborea
Hug I de Cervera
Hug I de Cervera, conegut també com a Hug I de Bas o Hug de Cervera i de Barcelona, (1149-1185) fou vescomte de Bas.
Veure Vescomtat de Bas і Hug I de Cervera
Hug V d'Empúries
Hug V d'Empúries (ca. 1240 - 1277) fou un noble català, comte d'Empúries (1269-1277) i vescomte de Bas (1262-1277).
Veure Vescomtat de Bas і Hug V d'Empúries
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Vescomtat de Bas і Jaume el Just
Jutjat d'Arborea
Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Veure Vescomtat de Bas і Jutjat d'Arborea
Lacon
Lacon és una població dels Estats Units a l'estat d'Illinois.
Veure Vescomtat de Bas і Lacon
Llista de jutges d'Arborea
Els jutges (sobirans) d'Arborea governaven el Jutjat d'Arborea, a l'oest de Sardenya.
Veure Vescomtat de Bas і Llista de jutges d'Arborea
Milany
El Milany (anomenat també Castell de Milany pel castell que es troba en aquesta serra) és una muntanya de 1.529 metres que es troba entre els municipis de Vidrà (Osona) i de Vallfogona de Ripollès (Ripollès).
Veure Vescomtat de Bas і Milany
Mont-ros (la Torre de Cabdella)
Mont-ros, és un poble del municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà; era el cap de l'antic municipi de Mont-ros abans del 1970.
Veure Vescomtat de Bas і Mont-ros (la Torre de Cabdella)
Muntanyes de Prades
Localització de les '''Muntanyes de Prades'''. Paratge de les muntanyes de Prades, al terme de Capafonts Pena-roja Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30 726,39 Ha (307,26 km²), és a dir, aproximadament la mateixa extensió que el Pla d'Urgell.
Veure Vescomtat de Bas і Muntanyes de Prades
Oristany
Oristany (en sard Aristanis, en italià i oficialment Oristano) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i capital de l'homònima província d'Oristany.
Veure Vescomtat de Bas і Oristany
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Vescomtat de Bas і Pere el Cerimoniós
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Vescomtat de Bas і Pere el Gran
Pere I d'Arborea
Pere I d'Arborea o Pere I de Lacon fou fill de Barisó I d'Arborea, que es va coronar rei de Sardenya a la mort del seu pare amb el suport de la major part de la noblesa favorable als pisans.
Veure Vescomtat de Bas і Pere I d'Arborea
Pere I de Bas
Pere I de Bas (?, - 1127), conegut també com a Pere Udalard, va ser el l'últim vescomte de Besalú del llinatge dels Milany.
Veure Vescomtat de Bas і Pere I de Bas
Pere I de Cervera
Pere I de Cervera, conegut també com a Pere II de Bas, (-1137) fou castlà del castell de Cervera i vescomte de Bas.
Veure Vescomtat de Bas і Pere I de Cervera
Pere II d'Arborea
Pere II d'Arborea, també anomenat Pere II de Bas-Lacon o Bas-Serra o vescomte Pere IV de Bas fou el fill d'Hug I d'Arborea, nominal vescomte de Bas que mai va visitar el vescomtat però que en mantingué el títol, i jutge únic d'Arborea proclamat en vida del pare el 1217.
Veure Vescomtat de Bas і Pere II d'Arborea
Ponç I de Cervera
Ponç I de Cervera, conegut també com a Ponç Hug de Cervera o Ponç I de Bas, (-1130) fou castlà del castell de Cervera, senyor dels castells de Ferran, Malacara, Sant Esteve i l'Espluga de Francolí.
Veure Vescomtat de Bas і Ponç I de Cervera
Ponç II de Cervera
Ponç II de Cervera, conegut també com a Ponç II de Bas, (-1155) fou castlà del castell de Cervera, senyor dels castells de Sant Esteve i l'Espluga de Francolí, i vescomte de Bas.
Veure Vescomtat de Bas і Ponç II de Cervera
Ponç III de Cervera
Ponç III de Cervera, conegut també com a Ponç III de Bas, (-1195) fou vescomte regent de Bas i senyor de l'Espluga Sobirana.
Veure Vescomtat de Bas і Ponç III de Cervera
Ponç V d'Empúries
Ponç V o Ponç Hug IV d'Empúries (ca. 1264-1313) fou comte d'Empúries (1277-1313) i vescomte de Bas (1285-1291).
Veure Vescomtat de Bas і Ponç V d'Empúries
Ponç VI d'Empúries
Ponç VI d'Empúries Malgaulí o Ponç Hug V d'Empúries (v 1290 - 1322), comte d'Empúries i vescomte de Bas (1313-1322).
Veure Vescomtat de Bas і Ponç VI d'Empúries
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Vescomtat de Bas і Provença
Puigmal
El Puigmal (anomenat també Puigmal d'Er per contraposició al Puigmal de Llo i al Puigmal de Segre) és una muntanya del Pirineu Oriental (2.909,8 msnm) situada entre la comuna d'Er, a l'Alta Cerdanya, i el municipi de Queralbs, al Ripollès.
Veure Vescomtat de Bas і Puigmal
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Vescomtat de Bas і Ramon Berenguer IV
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Veure Vescomtat de Bas і Ramon Borrell I
Ramon d'Empúries
Ramon d'Empúries (segle XIII-XIV) fou fill del comte Hug V d'Empúries i de Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas.
Veure Vescomtat de Bas і Ramon d'Empúries
Roger Bernat I de Foix
Roger Bernat I de Foix, dit el Gras (Foix, 1130 - 1188) fou comte de Foix (1148-1188) i governador de Provença.
Veure Vescomtat de Bas і Roger Bernat I de Foix
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Vescomtat de Bas і Sardenya
Sibil·la de Palau
va ser comtessa d'Empúries i vescomtessa propietària de Bas, succeint el seu pare Simó de Palau.
Veure Vescomtat de Bas і Sibil·la de Palau
Squillace
Squillace és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, província de Catanzaro situada a uns 5 km de la costa.
Veure Vescomtat de Bas і Squillace
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Vescomtat de Bas і Tolosa de Llenguadoc
Vescomtat de Barcelona
El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del comtat de Barcelona durant l'edat mitjana.
Veure Vescomtat de Bas і Vescomtat de Barcelona
Vescomtat de Cabrera
El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.
Veure Vescomtat de Bas і Vescomtat de Cabrera
Vescomtat de Conflent
El Vescomtat de Conflent fou una jurisdicció feudal del comtat de Conflent.
Veure Vescomtat de Bas і Vescomtat de Conflent
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Vescomtat de Bas і 1123
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Vescomtat de Bas і 1126
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Vescomtat de Bas і 1127
1137
;Països Catalans.
Veure Vescomtat de Bas і 1137
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Vescomtat de Bas і 1142
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Vescomtat de Bas і 1147
1155
El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Vescomtat de Bas і 1155
1158
El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Vescomtat de Bas і 1158
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Vescomtat de Bas і 1175
1177
El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Vescomtat de Bas і 1177
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Vescomtat de Bas і 1192
1195
Països Catalans.
Veure Vescomtat de Bas і 1195
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Veure Vescomtat de Bas і 1231
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Veure Vescomtat de Bas і 1247
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Veure Vescomtat de Bas і 1262
1280
;Països Catalans.
Veure Vescomtat de Bas і 1280
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Veure Vescomtat de Bas і 1354
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Vescomtat de Bas і 1373
També conegut com Llinatge dels Bas, Llista de Vescomtes de Besalú, Llista dels Vescomtes de Bas, Vescomtat de Besalú, Vescomte de Bas, Vescomte de Besalú, Vescomtes de Bas, Vescomtes de Besalú, Vescomtessa de Bas, Vescomtessa de Besalú.