Accés més ràpid que el navegador!
70 les relacions: Afrodita, Amor, Anc Marci, Antonio Canova, Arc (arma), Astarté, August, Aventí, Àccium, Batalla del llac Trasimè, Bona Dea, Capitoli, Clàssic, Corinti, Corpus Inscriptionum Latinarum, Cupido, Dea Roma, Deessa, Dione (mitologia), Eneida, Epicureisme, Eruca sativa, Estrabó, Festes romanes, Gai Memmi Gemel, Gneu Pompeu Magne, Hadrià, Harúspex, Imperi Cartaginès, Ixtar, Júpiter (mitologia), Juli Cèsar, Lares, Llibre sibil·lí, Luci Corneli Sul·la, Lucreci, Mar, Marc Terenci Varró, Mart (mitologia), Múrcia (mitologia), Mitologia grega, Mitologia romana, Myrtus, Napoleó Bonaparte, Ovidi, Pescador, Petroni, Plini el Vell, Plutarc de Queronea, Politeisme, ..., Pomerium, Pontífex Màxim, Porta Col·lina, Pozzuoli, Primavera, Quint Fabi Màxim Gurges, República Romana, Samnites, Satíricon, Sànscrit, Segona Guerra Púnica, Titus Livi, Urà (mitologia), Valeri Màxim, Vèlia (Roma), Venus d'Iluro, Vestal, Vinàlia, Vitruvi, Vulcà. Ampliar l'índex (20 més) »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Venus (mitologia) і Afrodita · Veure més »
Amor
El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.
Nou!!: Venus (mitologia) і Amor · Veure més »
Anc Marci
Anc Marci (Ancus Martius) fou el quart rei de Roma al.
Nou!!: Venus (mitologia) і Anc Marci · Veure més »
Antonio Canova
Antonio Canova (Possagno, Vèneto, 1 de novembre de 1757 - Venècia, 13 d'octubre de 1822) va ser un escultor venecià.
Nou!!: Venus (mitologia) і Antonio Canova · Veure més »
Arc (arma)
”Yumi”, arc japonès. Entre les armes tradicionals un arc és una arma de tret destinada a tirar fletxes.
Nou!!: Venus (mitologia) і Arc (arma) · Veure més »
Astarté
Representació d'Astarté Astarté o Astarte (en grec, Ἀστάρτη; en fenici, Aixtart) era una deïtat fenícia d'origen mesopotàmic.
Nou!!: Venus (mitologia) і Astarté · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Venus (mitologia) і August · Veure més »
Aventí
LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.
Nou!!: Venus (mitologia) і Aventí · Veure més »
Àccium
Àccium o Acci (en grec antic Ἄκτιον, Àction; en llatí Actĭum) era un promontori d'Acarnània a l'entrada del golf d'Arta, enfront del qual es van lliurar dues batalles.
Nou!!: Venus (mitologia) і Àccium · Veure més »
Batalla del llac Trasimè
La batalla del llac Trasimè es lliurà el 24 de juny de l'any 217 aC i va ser una de les batalles de la Segona Guerra Púnica, on el cònsol romà Gai Flamini va ser derrotat pel cartaginès Anníbal Barca.
Nou!!: Venus (mitologia) і Batalla del llac Trasimè · Veure més »
Bona Dea
Bona Dea ("la Deessa Bona"), coneguda també amb els noms de Maia, Fauna, Fàtua o Oma, fou el nom d'una deïtat itàlica, germana, esposa o filla de Faune (Faunus), que és descrita com a deessa de la fertilitat, la castedat i la salut.
Nou!!: Venus (mitologia) і Bona Dea · Veure més »
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Venus (mitologia) і Capitoli · Veure més »
Clàssic
s. El terme clàssic fa referència a un conjunt difús i alhora ampli de conceptes estètics que abracen la majoria de disciplines artístiques considerades canòniques.
Nou!!: Venus (mitologia) і Clàssic · Veure més »
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Nou!!: Venus (mitologia) і Corinti · Veure més »
Corpus Inscriptionum Latinarum
Inscripció trobada a la paret d'un edifici a Càceres (CIL: II, 697) El Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) és un catàleg d'antigues inscripcions en llengua llatina.
Nou!!: Venus (mitologia) і Corpus Inscriptionum Latinarum · Veure més »
Cupido
Amoret Cupido amb el Dofí per Peter Paul Rubens. Cupido o Cupidell fou una deïtat romana, i de manera similar als déus Amor i Voluptes fou una versió romana del deu grec Eros i de Kāmadeva a la Mitologia hindú.
Nou!!: Venus (mitologia) і Cupido · Veure més »
Dea Roma
Estàtua que representa la dea '''Roma''', a la font de la Piazza del Popolo de la capital italiana En la mitologia romana, Roma era una divinitat que personificava l'estat Romà, o una personificació en l'art de la ciutat de Roma (com es pot observar a la columna d'Antoní Pius).
Nou!!: Venus (mitologia) і Dea Roma · Veure més »
Deessa
Afrodita és la deessa grega de la bellesa i l'amor. Una deessa o dea és un deïtat femenina en les religions politeistes. Sovint les característiques femenines són les principals de les seves formes.
Nou!!: Venus (mitologia) і Deessa · Veure més »
Dione (mitologia)
Dione era una nimfa portadora de pluja Dione era una de les nimfes anomenades híades o portadores de pluja, filla d'Atlas i d'una oceànide que podria ser Plèione o Etra.
Nou!!: Venus (mitologia) і Dione (mitologia) · Veure més »
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Nou!!: Venus (mitologia) і Eneida · Veure més »
Epicureisme
L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.
Nou!!: Venus (mitologia) і Epicureisme · Veure més »
Eruca sativa
Tortel·lini amb ruca El card eruga (Eruca sativa) és una espècie de planta amb flors del gènere Eruca dins la família de les brassicàcies (Brassicaceae).
Nou!!: Venus (mitologia) і Eruca sativa · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Venus (mitologia) і Estrabó · Veure més »
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Nou!!: Venus (mitologia) і Festes romanes · Veure més »
Gai Memmi Gemel
Gai Memmi Gemel (Gaius Memmius L. f. Gemellus) va ser un magistrat romà, orador i poeta, del.
Nou!!: Venus (mitologia) і Gai Memmi Gemel · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Venus (mitologia) і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Venus (mitologia) і Hadrià · Veure més »
Harúspex
''fetge de Piacenza'' Harúspex o arúspex (en llatí plural Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus.
Nou!!: Venus (mitologia) і Harúspex · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Venus (mitologia) і Imperi Cartaginès · Veure més »
Ixtar
Ixtar (Ištar) era, en la mitologia babilònica i a la religió hitita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes.
Nou!!: Venus (mitologia) і Ixtar · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Venus (mitologia) і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Venus (mitologia) і Juli Cèsar · Veure més »
Lares
Lares (Λάριβος) va ser una ciutat de Numídia que a la guerra de Jugurta la va utilitzar Gai Mari com un lloc de magatzem d'equips militars, segons diu Sal·lusti.
Nou!!: Venus (mitologia) і Lares · Veure més »
Llibre sibil·lí
Delfos'' Un llibre sibil·lí era un llibre profètic de l'antiga Roma, un recull de respostes oraculars escrits en grec que es conservaven al temple de Júpiter Capitolí, i van ser transferits en temps d'August al temple d'Apol·lo Palatí.
Nou!!: Venus (mitologia) і Llibre sibil·lí · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Venus (mitologia) і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Lucreci
miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.
Nou!!: Venus (mitologia) і Lucreci · Veure més »
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Nou!!: Venus (mitologia) і Mar · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Venus (mitologia) і Marc Terenci Varró · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Venus (mitologia) і Mart (mitologia) · Veure més »
Múrcia (mitologia)
A diferència dels temples dels déus principals, el santuari de Múrcia no tenia estàtua, consistia en un simple altar com aquest de la imatge Múrcia és una deessa de la mitologia romana.
Nou!!: Venus (mitologia) і Múrcia (mitologia) · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Venus (mitologia) і Mitologia grega · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Venus (mitologia) і Mitologia romana · Veure més »
Myrtus
Myrtus (el gènere de la murtra) és un gènere amb una o dues espècies de plantes amb flors dins la família Mirtàcia, és originari del sud d'Europa i del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Venus (mitologia) і Myrtus · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Venus (mitologia) і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Venus (mitologia) і Ovidi · Veure més »
Pescador
Un pescador és la persona que viu de les captures de peixos i altres animals aquàtics, ja que pesca prou quantitat per alimentar-se i vendre'n l'excedent.
Nou!!: Venus (mitologia) і Pescador · Veure més »
Petroni
Petroni (20-66), probablement Gai Petroni Àrbitre (en Gaius Petronius Arbiter), va ser un escriptor romà del que formava part de la gens Petrònia, una antiga família romana d'origen plebeu.
Nou!!: Venus (mitologia) і Petroni · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Venus (mitologia) і Plini el Vell · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Venus (mitologia) і Plutarc de Queronea · Veure més »
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Nou!!: Venus (mitologia) і Politeisme · Veure més »
Pomerium
El pomerium (o pomoerium, del llatí postmoerium, que es tradueix per "passat el mur") era la frontera sagrada de la ciutat de Roma.
Nou!!: Venus (mitologia) і Pomerium · Veure més »
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Nou!!: Venus (mitologia) і Pontífex Màxim · Veure més »
Porta Col·lina
La Porta Col·lina (també coneguda per la seva grafia llatina de Porta Collina) va ser un indret històric de l'antiga Roma.
Nou!!: Venus (mitologia) і Porta Col·lina · Veure més »
Pozzuoli
Pozzuoli és una ciutat del sud d'Itàlia, situada a la regió de la Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols, famosa pel ciment d'origen volcànic que des d'antic s'extreia d'aquesta terra per a fer construccions que requerien alhora lleugeresa i fermesa com ara la cúpula del Panteó de Roma.
Nou!!: Venus (mitologia) і Pozzuoli · Veure més »
Primavera
Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Venus (mitologia) і Primavera · Veure més »
Quint Fabi Màxim Gurges
Quint Fabi Màxim Gurges (en Quintus Fabius Q. F. M. N. Maximus Gurges) va ser un magistrat romà, fill de Quint Fabi Màxim Rul·lià.
Nou!!: Venus (mitologia) і Quint Fabi Màxim Gurges · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Venus (mitologia) і República Romana · Veure més »
Samnites
- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.
Nou!!: Venus (mitologia) і Samnites · Veure més »
Satíricon
El Satíricon o Satiricó (Satyricon o Satyrica) és una obra clàssica de ficció, amb una barreja de prosa i poesia, escrita en llatí a finals del dC.
Nou!!: Venus (mitologia) і Satíricon · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Venus (mitologia) і Sànscrit · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Venus (mitologia) і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Venus (mitologia) і Titus Livi · Veure més »
Urà (mitologia)
Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.
Nou!!: Venus (mitologia) і Urà (mitologia) · Veure més »
Valeri Màxim
Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.
Nou!!: Venus (mitologia) і Valeri Màxim · Veure més »
Vèlia (Roma)
El temple de Venus i Roma, a l'antic turó de '''Vèlia''' El Vèlia (en llatí i italià Velia) era un dels set turons de l'antiga Roma que estava situat entre el Collis Oppius (un dels estreps de l'Esquilí) i el Palatí.
Nou!!: Venus (mitologia) і Vèlia (Roma) · Veure més »
Venus d'Iluro
La Venus d'Iluro és una escultura trobada durant les excavacions dutes a terme a la zona de Can Xammar de Mataró entre els mesos de març i octubre de 2002.
Nou!!: Venus (mitologia) і Venus d'Iluro · Veure més »
Vestal
A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.
Nou!!: Venus (mitologia) і Vestal · Veure més »
Vinàlia
Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor de Júpiter i Venus.
Nou!!: Venus (mitologia) і Vinàlia · Veure més »
Vitruvi
Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.
Nou!!: Venus (mitologia) і Vitruvi · Veure més »
Vulcà
En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.
Nou!!: Venus (mitologia) і Vulcà · Veure més »
Redirigeix aquí:
Acidàlia, Deessa Venus, Venus (deessa), Venus (divinitat).
